EDUCACIÓ

La vaga punxa
| Un 17% del professorat secunda l'aturada contra la llei d'educació, enfront del 52,7% de
l'anterior convocatòria | El risc de privatització de l'escola pública es torna a erigir com a lema
central de la protesta

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Divendres, 14 de novembre del 2008

Carol Biosca

Una escola de l'Eixample on les classes es van desenvolupar amb normalitat perquè cap
dels mestres va secundar la vaga
JORDI GARCIA

La divisió dels sindicats de professorat va passar ahir factura a la segona jornada de

vaga convocada aquest any contra la llei d'educació de Catalunya (LEC), que dimecres
va començar a debatre's al Parlament. El seguiment del 52,7% que va registrar l'aturada
impulsada el 14 de febrer passat pels cinc sindicats més representatius de l'escola
pública contra el primer esborrany de la norma va reduir-se ahir a poc més d'un 17% en
la mobilització convocada per les organitzacions USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT
contra l'actual projecte de llei, segons les dades facilitades pel departament d'Educació,
que els sindicats convocants van elevar a més d'un 50%.

D'acord amb la informació recollida per la conselleria en un 93,22% dels centres, només
deu escoles i instituts van funcionar exclusivament amb règim de serveis mínims, és a
dir, van fer vaga en la seva totalitat. Per contra, hi va haver 1.226 centres públics, el
47,34% del total, on no va fer vaga ningú; 198 centres en què només una persona del
claustre va recolzar l'aturada, i 144 on van fer vaga dos docents.

Novament, el seguiment majoritari de la vaga es va registrar a les comarques de

Tarragona (26,56%), a les Terres de l'Ebre (25,53%) i al Vallès Occidental (21,37%), i
on va tenir menys suport va ser a la ciutat de Barcelona (12,57%), seguida de les
comarques de Girona (14,02%).

Les organitzacions sindicals convocants van fer un balanç "molt positiu" del seguiment
de la protesta, especialment a l'ensenyament secundari, ja que el suport a la mobilització
de molts alumnes de secundària convocats per tres sindicats d'estudiants (entre els quals
no hi havia el majoritari) va fer -d'acord amb la seva valoració- que l'activitat acadèmica
als instituts quedés "pràcticament paralitzada".
Aquest suport estudiantil a la vaga es va evidenciar en la manifestació central celebrada
a Barcelona, que va aplegar gairebé més estudiants que professors. La Guàrdia Urbana
va xifrar en unes 14.000 persones els assistents a la convocatòria, que van omplir de
gom a gom la plaça Sant Jaume i els seus voltants. Una imatge que va quedar lluny, no
obstant, de la fotografia del 14 de febrer passat, quan una riuada de 60.000 mestres i
estudiants van sortir al carrer per exigir la retirada del document de bases de la LEC.
També hi va haver manifestacions a Girona, Tarragona i Lleida.

La majoria de les consignes, en canvi, van repetir-se respecte a la primera convocatòria,

si bé en la manifestació d'ahir les reivindicacions educatives, els lemes contra la
privatització de l'ensenyament públic i les crides a la dimissió del conseller d'Educació,
Ernest Maragall, van quedar en molts moments superats per missatges en defensa dels
treballadors, contra la precarietat laboral i la lògica del mercat, i per les crides a "una
vaga general" secundada per "obrers i estudiants".

El lema estrella

En l'àmbit estrictament educatiu, compartien protagonisme les consignes contra la LEC

i el pla de Bolonya -el procés de convergència de les titulacions en un espai comú
europeu-, en sintonia amb l'eslògan de la pancarta que obria la manifestació (Per
l'ensenyament públic. Contra Bolonya).

Tant en un cas com en l'altre, el suposat risc de privatització dels centres públics (tant
d'ensenyament obligatori com d'educació superior) va erigir-se com a reivindicació
central de la protesta, com ja ho va fer en la convocatòria de vaga passada.

El conseller Maragall va qualificar el seguiment de l'aturada de "minoritari", i va valorar

que la jornada d'ahir "demostra que més del 80% del Parlament i de la comunitat
educativa estan a favor del diàleg perquè el país tingui una bona llei d'educació de
Catalunya".

A parer de Maragall, es constata que els mestres i professors que no són "del tot
favorables" a la LEC aposten majoritàriament per aquesta via "per fer-hi les seves
aportacions, individualment o a través dels seus representants".