Universitats

L'atzucac de Bolonya
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dissabte, 6 de desembre del 2008

POSICIONAMENT · Els estudiants contraris al procés de Bolonya mantenen el pols amb les
tancades REFORMA · Les protestes han fet aflorar de nou el debat entorn del procés de
convergència de les titulacions en el nou marc europeu

Carol Biosca

Estudiants tancats a la seu central de la Universitat de Barcelona

DIEGO IBARRA

La revolta estudiantil contra l'anomenat procés de Bolonya no sembla afluixar, almenys

de moment. Disset dies després que la protesta contra l'espai comú d'ensenyament
superior acabés amb l'ocupació de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, uns
quants centenars d'estudiants continuen tancats en diverses facultats i dependències
d'aquesta universitat i de la UAB. Les dues parts (comissionat d'Universitats i rectors,
d'una banda, i estudiants, de l'altra) admeten que hi ha hagut un acostament de
posicions, que hauria desembocat en la declaració que dijous passat va aprovar la
Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), del qual formen
part el comissionat i els màxims responsables universitaris. En la declaració es recull el
compromís d'obrir una sèrie de consultes sobre l'aplicació del pla, sense descartar que
aquesta reflexió pugui introduir alguna moratòria, en cap cas amb caràcter general.

Ahir, mentre alguns estudiants encarregats de la negociació a la UAB aconsellaven

desocupar parcialment les facultats amb l'objectiu que les converses poguessin avançar
"amb garanties", estudiants de la Facultat de Física de la UB, un dels centres on es
mantenen les tancades, asseguraven que el compromís del CIC és encara "insuficient".

Si una cosa han aconseguit les protestes estudiantils és tornar a posar sobre la taula el
debat al voltant de les bondats i els suposats riscos d'un procés sobre el qual se n'ha
parlat molt però al voltant del qual encara pesa un elevat desconeixement, tal com ha
reconegut aquesta setmana la mateixa ministra de Ciència i Innovació, Cristina
Garmendia, que ha anunciat l'impuls d'una campanya per explicar millor l'adaptació a
l'espai europeu d'educació superior.

Hi ha una crítica recurrent i és que el procés a l'Estat ha començat massa tard i no

avança al ritme desitjat. La filosofia del Pla de Bolonya és compartida per una àmplia
majoria del sector universitari, si bé hi ha algunes veus que qüestionen com s'està duent
a terme la seva aplicació i fins i tot n'hi ha que apunten a una "traïció" de l'esperit
inicial. La reforma ha estat acollida de manera molt diferent als països que hi prenen
part, perquè es partia de realitats molt diverses: no tots aquests països eren igual de
lluny dels objectius proposats. Pel que fa al punt de partida espanyol, diverses veus han
coincidit que caldria haver abordat prèviament una reforma en profunditat de les
universitats, que abastés des dels òrgans de govern fins al procediment de selecció del
professorat.

Es recullen a continuació els principals objectius que planteja la reforma, filla de la

Declaració de Bolonya que el 1999 van subscriure els ministeris d'Educació dels països
de la UE per tal d'avançar cap a un mercat comú universitari amb l'horitzó del 2010.

L'adopció d'un sistema de titulacions comparable

És un dels objectius clau: construir un sistema de titulacions fàcilment llegible i

comparable a Europa que permeti superar les traves actuals a la lliure circulació de
professionals dins la Unió Europea, independentment de la universitat que hagi expedit
el títol. Un dels instruments que garanteix aquest pròposit és el que es coneix com el
Suplement al Diploma, un document que recull tota la informació amb relació a la
formació cursada per l'estudiant en funció d'una nova unitat de mesura comú: el crèdit
ECTS (european credit transfer system)

Un canvi en l'organització dels estudis sobre la base de dos cicles

El Pla suposa la desaparició de la tradicional divisió dels estudis entre diplomatures i

llicenciatures, que dóna pas a un sistema basat en tres potes: el grau, el màster i el
doctorat. El títol de grau ha de proporcionar a l'estudiant una formació acadèmica i
professional que el capaciti per incorporar-se al mercat laboral, mentre que el màster
està orientat tant a l'especialització acadèmica i professional com a la iniciació en
tasques investigadores. El doctorat oferirà una formació avançada en tècniques
d'investigació.

A l'Estat espanyol s'ha apostat per la fórmula 4+1 (graus de 4 anys i màsters d'1 any) en
contra del 3+2 existent en la majoria de països de l'entorn europeu. Això vol dir que
totes les carreres que fins ara eren de 3 anys (infermeria, magisteri, enginyeries
tècniques...) passaran a ser de 4 (240 crèdits, a raó de 60 crèdits per any). No obstant
això, els graus corresponents a professions regulades o amb directives pròpies -
medicina, arquitectura, veterinària...- podran tenir un nombre de crèdits i una durada
establerta per la seva normativa específica.

Alguns dels arguments dels estudiants i professors crítics amb el procés se centren en
aquest apartat: consideren que el nou enfocament dels graus, tan orientat al mercat
laboral, comportarà una devaluació de les carreres, mentre que des d'alguns sectors es
tem també que la falta de recursos per a l'impuls dels nous màsters, que tindran preu
públic, obri la porta a l'entrada d'empreses privades a la universitat.

Passar de l'ensenyament a l'aprenentatge

És un altre dels eixos centrals de la reforma, que s'estructura entorn del nou concepte de
crèdit ECTS, que ja no mesura les hores de docència del professor sinó el volum total de
treball que ha de realitzar l'estudiant al llarg del curs: lliçons magistrals, treballs
pràctics, seminaris, períodes de pràctiques, treball de camp, treball personal i exàmens.

El que es persegueix és traslladar el punt de mira de l'ensenyament a l'aprenentatge i

promoure una actitud més proactiva de l'estudiant en el procés. Aquest canvi de
paradigma porta associada una reducció de les classes magistrals i una potenciació del
treball en petits grups, i impedirà que l'alumne pugui abaixar la guàrdia perquè
l'avaluació serà continuada. Ja no serà possible aprovar sense haver anat a classe i
estudiant l'últim dia.

En aquest punt conflueixen també algunes de les veus crítiques contra el procés. La
queixa més estesa entre els estudiants és que aquesta ampliació de la càrrega de treball
impedirà la compatibilització dels estudis amb la feina (si bé des de les universitats
s'assegura que la reforma garantirà una via lenta d'estudis per als estudiants que
treballen), mentre que un sector de professorat crític denuncia que l'arraconament de les
lliçons magistrals traurà valor a l'aprenentatge.

A favorir la mobilitat

Un altre dels objectius que es persegueix és afavorir l'intercanvi, tant d'estudiants com
de professors, a Europa. En aquest apartat es plantegen dos dubtes. El primer: que sense
una agosarada política de beques i ajuts aquesta experiència continuarà reservada per a a
aquells que s'ho puguin pagar, i, en segon lloc, es qüestiona fins a quin punt aquesta
mobilitat serà possible tenint en compte que els graduats a l'Estat hauran cursat una
formació de 240 crèdits, i, majoritàriament, a la resta de la UE, de 180 crèdits.

Més autonomia en el disseny dels plans d'estudi

Pel que fa l'aplicació del procés a l'Estat, el ministeri va renunciar finalment a elaborar
un catàleg de titulacions que encotillés l'oferta i va promoure en el seu lloc un registre
que permet que les universitats tinguin total llibertat en el disseny dels seus plans
d'estudi. A canvi, es fa acompanyar les propostes d'una extensa memòria que justifiqui
la seva adequació a les necessitats socials.