Tots

en sabem de msica perqu tots tenim la nostra msica, aquella que ens fa vibrar, aquella que ens transmet emocions, aquella que s nostra i noms nostra (si, a ms a ms, tenim una msica compartida amb alg, la cosa ja s'apropa a la felicitat!). Potser no en sabem gaire de tcnica musical, o de paraules com "sonata" o cadncia", per de msica s que en sabem perqu n'escoltem. Com s'ho fan els compositors per transmetre'ns emocions? Aix ja s ms complicat d'explicar, per s'aconsegueix combinant silencis i sons, organitzant-los en el temps, configurant amb ells petites cllules que anomenem temes musicals o motius musicals. Com que els humans tenim memria, els compositor saben que aquests petits motius musicals queden fixats al nostre cervell durant una bona estona, i saben que, si juguen amb els motius, si els repeteixen, si els fan sonar en un instrument o en un altre, saben que el nostre cervell processa amb facilitat aquests sons, que ens els fa reconixer i que podem seguir atentament una audici. I disfrutar de l'audici. I emocionar-nos amb l'audici. A ms de perseguir temes musicals amb la nostra oda, sabem reconixer perfectament l'inici d'una obra, i la preparaci del final, i els moments especials en qu la melodia fa un gir insospitat, o aquell instant en qu entra un instrument diferent... Escoltar intutivament, sense massa preparaci prvia, s la base de l'audici atenta: lescolta intutiva s la clau del coneixement musical. s aquella escolta que ens permet disfrutar de la msica i emocionar-nos, aquella que es fa seriosament i intensament, la que fa rutllar el cervell, la que fa que descobrim nous girs a cada audici. Per escoltar cal activar el cervell, cal posar els sentits en marxa, cal estar obert a tot el que ens pugui arribar. Si l'escolta s passiva, ens perdrem la meitat del gaudi. I no gaudir de la msica, s una llstima. Escoltar activament s conixer, s disfrutar, s aprendre... s ser lliure. David Puertas Esteve

La msica forma part de les nostres vides, ens toca de ben aprop. s llenguatge, s comunicaci, s inspiraci... Si als efectes de la msica li donem una intenci, aquesta augmenta. Tots som capacitats i discapacitats a la vegada. Tots ens sabem de msica. La msica ens acompanya, ens uneix, ens caracteritza, ens transporta... Com va dir Friedrich Nietzsche Sense la msica, la vida seria un error. Activitat Realitzem una relaxaci abans de comenar la formaci. Thanksgiving George Winston

Activitat per als collectius Proposem un repte als assistents quan els anunciem: "Segur que entre tots coneixem ms de 25 nadales". Comencem a dir-ne aleatriament, un ttol, dos, tres, quatre... aviat en tindrem una dotzena. Si seguim tirant del fil (i acceptem ttols en castell i en catal) aviat en tindrem 25. No oblidem tarallejar-les o cantar-ne un parell d'estrofes! Podem repetir el mateix exercici amb ttols de canons, boleros, fragments de sarsuela, habaneres, sardanes... El repertori que t al cap cadasc de nosaltres s impressionant. Activitat feta durant el curs Aquests sn els ttols dels 30 fragment de msica clssica que hem cantat durant la sessi: Haendel: Aleluia. El Messies Bach: Aria Suite en Re Bach: Badinerie Bach: Concert viol en lam Bach: Tocatta i fuga en re menor Albinoni: Adagio Vivaldi: Les quatre estacions. Primavera

Vivaldi: Les 4 estacions. Adagio de lhivern Mozart: Petita serenata nocturna Mozart: ria Reina de la Nit de La Flauta Mgica Mozart: Simfonia 41 Mozart: Marxa turca Boccherini: Minuetto Beethoven: Simfonia nm. 5 Beethoven: Per a Elisa Beethoven: Himne de lAlegria Mendelssohn: Marxa nupcial Brahms: Marxa hongaresa nm. 5 Strauss, Johan: El Danuvi Blau Strauss, Johan: Marxa Radeztky Strauss, Richard: Aix parl Zaratustra Ravel: Bolero Verdi: La donna e movile de Rigoletto Verdi. Marxa triomfal dAida Verdi: Cor desclaus de Nabucco Wagner: Cavalcada de les Walkiries Gershwin: Rhapsody in blue Gershwin: Summertime de Porgy And Bess Bernstein: America de West Side Story Rodrigo: Concierto de Aranjuez (segon mov)

Activitat per als collectius Afinar l'oda s un exercici que cal anar fent de tant en tant. Si teniu un campanar aprop, fixeu-vos quan toquen els quarts o les hores en punt, o el repic. Fer silenci a l'aula on estiguem i mirar de posar nom a tots els sons que ens arribin: cotxes, aire condicionat, xiulet de l'equip de so, ocells, respiracions sonores... Posem una can, qualsevol, i notarem com tots dirigim la nostra oida cap a la veu del/la cantant. Ara hem d'esforar-nos per afinar l'oda i intentar escoltar altres coses per sota d'aquesta veu: Hi ha ms gent cantant? Quins instruments podem reconixer? Sentim com sona el ritme? Hi ha algun efecte de so? Si voleu un exercici molt maco per afinar l'oda, poseu-vos la can Yesterday dels Beatles: veureu que noms hi ha una veu (s el Paul MacCartney) i que en un petit moment, noms durant un momentet dient "yesterday", apareix una segona veu (en realitat s ell mateix, gravat en una altra pista). Tamb podrem escoltar que noms hi ha una guitarra acstica que acompanya el cantant durant la primera estrofa i que a la segona estrofa apareixen de fons uns instruments de corda (de fet, s un quartet de corda format per dos violins, una viola i un violoncel, per aix s molt difcil de copsar noms auditivament). El quartet de corda acompanya durant la resta de la can, per en l'ltima estrofa ho fa amb una particularitat: el primer viol fa una nota molt aguda que se sent molt llarga durant una bona estona. Segur que hem sentit aquesta can cent vegades... per que no ens hem adonat de tot aix! Activitat feta durant el curs Hem escoltat la can Everything's gonna be alright del grup Sweet Box. Hem pogut copsar la veu de la cantant, la melodia de fons amb un instrument agut (podria ser un obo) que s l'ria de la suite en Re de Johann Sebastian Bach, el baix que fa un dibuix molt marcat, els violins de fons, la plamada que es repeteix tota l'estona i que noms calla en un moment determinat i un efecte de so (scratx) fet amb un tocadiscs. La podeu trobar a: http://www.youtube.com/watch?v=lNyjkRlgO5s Buscar per: Sweet Box - Everything's gonna be alright

Aaron Copland parla, en el seu llibre Como escuchar la msica, de tres plans diferents descolta: - Pla sensual: La manera ms senzilla descoltar msica s aquella en la que escoltem pel simple plaer que produeix el so musical. En el pla sensual escoltem la msica sense pensar en ella ni examinar-la, per exemple quan engegem la radio mentre estem fent alguna altra cosa. - Pla expressiu: Tota msica t poder dexpressi, un significat darrera de cada nota que constitueix, en definitiva, all de que tracta lobra musical. Pot expressar estats dnims i, a vegades, no existeixen paraules per descriure all que expressa la msica. - Pla musical: Entendre i analitzar la msica, fixar-se en el que est passant a nivell de continguts musicals: meloda, ritme, harmonia, timbre, forma... Activitat Escoltem una versi instrumental de la can La barca puja i baixa (que la podem trobar en el CD Els colors del metall de la collecci Escolta lAuditori) segons els tres plans descrits anteriorment: - Pla sensual: La posem com a msica de fons. - Pla expressiu: Lescoltem i cadasc diu quina emoci li ha generat: calma, tranquillitat, alegria, patiment... - Pla musical: Fem un breu anlisi. Observem que la can es va repetint 5 vegades i cada vegada la melodia la fa un instrument diferent variant, daquesta manera, el timbre.

Per altra banda, podem parlar de tres tipus daudici: - Audici enregistrada: Quan escoltem la msica en qualsevol suport enregistrat. - Audici en directe: Quan anem a un concert o tenim la oportunitat de veure una actuaci i escoltar els instruments en directe. - Audici en directe des de nosaltres mateixos: Quan som nosaltres mateixos els que toquem i/o cantem. Activitats Escoltem una pea enregistrada que ens convida a entrar en una atmsfera de sons (Ressonncies, del CD Percussions de la collecci Escolta lAuditori). Realitzem un BANY SONOR, exemple daudici des de nosaltres mateixos: Una part del grup agafa un instrument i/o objecte sonor, el que ms li agradi. La resta es colloca repartits per la sala, quiets, amb els ulls tancats i els peus en contacte amb el terra amb la intenci de rebre tots els sons que ens ofereixin els companys. Comenar a sonar un instrument i la resta sanir afegint, sempre tenint en compte que cal escoltar latmsfera sonora que sest creant per no saturar als oents. El grup que toca els instruments es passejar lentament pel voltant del grup que escolta mentre toca el seu instrument/objecte sonor.

La msica es basa en la repetici, la variaci i el contrast. La nostra memria musical actua com la persistncia retiniana: el cervell ret informaci sonora quan aquesta ja ha passat i grcies a aix, quan aquella msica o aquell fragment torna a sonar, el nostre cervell el reconeix, encara que aparegui amb algunes variacions. Activitat per als collectius Podem proposar un ritme o una petita melodia cantada o tocada pel Mestre de Cerimnies (professor, educador, monitor...). La resta dels assistent (Cor o Tutti) han de repetir-la tal qual (fent el mateix ritme amb les mans, o cantant el mateix). Anem repetint l'exercici a base de pregunta-resposta. Desprs ho tornem a fer per la resposta ha de donar- la una sola persona i ha de fer-ho de forma contrastant: o ms fort, o ms fluix, o ms rpid, o ms lent, o amb un altre timbre. Podem tornar a repetir l'exercici per ms complicat: el que respon ha d'afegir-hi una petita variaci, un petit canvi. Activitat feta durant el curs Hem creat un petit motiu musical de quatre notes a partir del nom d'una de les assitent aplicant el sistema de notaci alfabtica (A=La; B=Si; C=Do; D=Re; E=Mi; F=Fa; G=Sol). El meu nom (DAVID) podria sonar aix: la D s un Re, la A s un La, la V no t nota, per considerar que s una B i hi posar un Si; la I no t nota assignada, per com que la nota Mi porta una I, doncs hi posar un Mi. En Resum: el meu podria sonar amb les notes Re, La, Si, Mi, Re. Hem escoltat: Bach: Tocatta i fuga en re menor http://www.youtube.com/watch?v=ATbMw6X3T40 Buscar per: Bach, Toccata and Fugue in D minor, organ Beethoven: Simfonia nm. 5 http://www.youtube.com/watch?v=5WuK4xJLqCg Buscar per: Beethoven, Symphony 5, 1st mvt., Allegro con brio Chopin: Preludi La gota d'aigua Mans: http://www.youtube.com/watch?v=gUtBfQfUKwE Buscar per: Frederic Chopin - Prelude Op 28 No 15 'Raindrop' Grfic: http://www.youtube.com/watch?v=a5y5SAAo0So

Buscar per: chopin prelude op.28 no.15 (raindrops prelude) Audicions amb grfics: youtube canal musanim http://www.youtube.com/user/musanim?feature=watch

Ens podem preguntar quina diferncia hi ha entre un so musical i el so que fa un paleta foradant el terra, per exemple. Segons el tipus dobra musical que escoltem ens podem trobar que el so que fa el paleta s molt ms rtmic, per en canvi una cosa s msica i laltre no. Ambds sons comparteixen el que sen diuen les qualitats del so (alada, durada, intensitat i timbre), per difereixen en el fet que la msica t una intenci de comunicar i el so que fa el paleta no. Per tant, podem dir que perqu un so esdevingui msica hi ha dhaver una intenci. Una frase del filsof Parmnides de Elea ho descriu: La msica que no describa algo no es ms que ruido. Podem utilitzar les qualitats del so com a recurs per treballar laudici, partint de: - So/silenci: Escoltar i reconixer la diferncia entre el so i el silenci. - Alada: Partir del treball entre un so agut i un greu, aix com la direcci del so (ascendent o descendent). - Durada: Sons curts o sons llargs. - Intensitat: Si el so s fort o fluix. - Timbre: La varietat dels instruments i grups instrumentals que es presenten a les obres musicals. Tal i com hem dit les qualitats del so sn comunes a qualsevol so, per perqu esdevingui msica cal que hi hagi una ltima qualitat, la intenci. Relacionem doncs la msica amb una altra art, la pintura, la qual tamb comparteix aquesta qualitat. Activitat PINTEM LA MSICA Partim duna can ja escoltada anteriorment i amb la qual hem afinat loda: Everythings gonna be alright de Sweet Box, i que ens permet, a la vegada, treballar la diferncia entre un so curt i un so llarg, al que tamb podem traduir com a so picat i so lligat.

Per tal dobtenir ms recursos a lhora daplicar aquesta activitat al nostres collectius la realitzarem de tres maneres diferents: - Grup 1: Escollim un color que ens agradi i pintem el full mentre escoltem lobra, escollint si volem pintar el so curt/picat, el so llarg/lligat, si volem anar canviant o incls volem plasmar qualsevol altre element que ens agradi de la msica. - Grup 2: Amb uns pinzells dibuixarem la msica a laire, buscant la relaci entre el moviment i el so (moviments curts pel so picat, moviments llargs pel so lligat). - Grup 3: Incorporem el sentit del tacte pintant la msica a la pell del company, utilitzant un pinzell, i buscant transmetre la msica a partir de la sensaci tctil. Les tres tipologies dactivitats ens permeten treballar la intenci de comunicar, ja sigui a travs de la pintura, a travs del moviment o a travs del tacte.

L'oda s el principal canal per la percepci del so, per no s l'nic. La msica ms rtmica, al ms ancestral, diem que est escrita per a la panxa. Quan necessitem expressar algun sentiment, inventem una melodia: s msica escrita per al cor. I si, finalment, el que volem s un gaudi intellectual, fem msica amb el cervell aplicant tcniques i recursos musicals complexes. Activitat per als collectius Evelyn Glennie s una percussionista escocesa de 45 anys que als 12 anys va perdre el sentit de l'oda. Ella sent la msica per tot el cos, pels peus, per la pell. I s una de les millors percussionistes del mn. s la protagonista de la pellcula: Touch the sound (2004) Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=VrLddt2g4FM Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=jN_70-eh270 Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=wD3cZvIuZA8 Part 4: http://www.youtube.com/watch?v=LCxwoAqnkTk Part 5: http://www.youtube.com/watch?v=fQah88RWCA4 Un reportatge fet al Pas Basc que ens mostra les mltiples possibilitats d'un instrument tradicional basc anomenat txalaparta, del que diuen que s l'nic instrument del mn que toquen dos intrprets alhora. Els msics bascos d'aquest documental tormben pel mn fusionant la seva msica amb la d'altres indrets com el Marroc, la ndia o el Pol Nord. Nomadak tx: Txalaparta; Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=-OjlMSPl184 Activitat feta durant el curs Hem escoltat: Diables de Granollers http://www.youtube.com/watch?v=lOXxEFsgjP0 Buscar per: Timbalers de la colla Jove de Diables de Granollers Taiko: http://www.youtube.com/watch?v=746Ne9alGU4 Buscar per: fujisan_taiko Taiko japons massiu

http://www.youtube.com/watch?v=YNmXNc95ncU Buscar per: This is a Japanese drum line!

Com diu Fabrizio Origilio La msica tiene la particularidad de incidir emocionalmente en el ser humano. La msica s una mitj de comunicaci i va molt lligada a les emocions. Lsser hum respon fisiolgicament de maneres diferents davant dun mateix estmul sonor; cadasc rep i percep la msica de diferent manera, no noms per les caracterstiques daquesta sin per les variables de cada individu, com per exemple el seu bagatge personal. Una msica ens pot recordar a una situaci viscuda i all ens genera un tipus democi relacionada amb aquella situaci. Tot i aix la msica pot variar tamb el nostre ritme intern: una msica tranquilla ens generar calma i ens convidar a relaxar-nos ms que una msica de ritme rpid i accelerat. Activitats DESCOBRIM EL NOSTRE RITME INTERN Una manera de veure qu ens genera cada estil de msica s a travs del pols. Prendrem el pols, durant 30 segons, la primera vegada sense escoltar cap msica per tenir una primera referncia. Acte seguit escoltarem diferents estils de msica i observarem si el pols ens varia o no. Msiques escoltades durant la formaci: Gymnopdie - Satie El condor pasa (Panpipe version) - Msica Andina, Intimani Somewhere Over the Rainbow - Israel Kamakawiwoole Loft Son - Astrio Malena - Tangomosos En caravana - Txarango EMOCI I EXPRESSI En aquesta activitat buscarem treballar lexpressi i la comunicaci a travs de la msica i ho farem ajudant-nos de diferents materials (glbus, mocadors, cintes i plomes) que ens serviran com a mitj per a comunicar- nos, ja sigui nosaltres mateixos o amb la parella. Segons el material escollit farem parelles o ens quedarem sols i, escoltant la msica, buscarem expressar-nos a travs del moviment i de lelement que ens uneix amb la parella, per exemple conduint el glbuls o el mocador per lespai.

Cal tenir en compte que s important pensar b quin material ser adequat pel nostre collectiu i quin no. Per exemple en el cas dels glbus, s arriscat utilitzar-los en segons quins collectius i en segons quines activitats, ja que si en pets un podria causar una reacci negativa en lusuari. Hem realitzat lactivitat amb la segent msica: Om Hari Om/Sharanam Ganesha (Refuge) Putumayo Presents Yoga

Ens podem apropar a la msica a partir de tres punts de vista diferents: MUSICAL METODOLGIC EMOCIONAL Estil Escolta Gaudir poca Moviment Despertar emocions Caracterstiques Pintura Despertar sentits Ritme Material Relaxar Melodia Tacte Alliberar Harmonia Visual Expressar Estructura Smbols Eina de comunicaci Qualitats del so Ambient Socialitzaci Resposta fsica Entreteniment Activitat MUSICOGRAMA HUM En aquesta activitat partirem de lestructura de lobra i la representarem a travs del moviment corporal, tant a nivell indiviual com grupal. Ens permetr a la vegada treballar lescolta activa (hem de saber quan ens toca actuar a nosaltres), diferenciar el timbre dels diferents instruments, despertar els sentits, gaudir i socialitzar-nos, al ser, a la vegada, un treball de grup. Cada grup representa un instrument diferent i, en el moment que sescolta linstrument, ens aixequem i movem la cinta de paper de seda. Visualment estarem, a la vegada, creant una coreografia molt bonica!! Caps Els colors del metall, Escolta lAuditori

 - Proposar obres que ens agradin i ens facin vibrar. - Tenir en compte la personalitat de lusuari, els seus gustos, limitacions, la seva msica, etc... en el moment descollir les obres. - Peces curtes ens ajudaran a focalitzar millor en un objectiu concret i a que lusuari pugui mantenir millor latenci i durant ms estona. - Objectius que podem assolir amb laudici: - Escolta activa: gaudir, relaxar-nos, deixar sentir... - Contingut musical - Estat dnim - Msica de fons - Resposta fsica - Comunicaci - Expressi emocional - Entreteniment - Ens pot ajudar a entendre lobra si ens informem sobre el compositor, lpoca, etc... - Associar msiques a diferents moments del dia. - Tots sabem escoltar, noms s qesti dentrenament. - Buscar la simplicitat en lactivitat que plantegem. - Recursos: Shazam, grooveshark i spotify. - Procs a seguir: 1. Escoltar lobra vries vegades. 2. Qu minspira? 3. Buscar informaci (compositor, poca, instrumentaci..). 4. Elements musicals que destaquen. 5. Escollir-ne un. 6. Quina activitat puc fer adaptada al meu collectiu? 7. Vull utilitzar material com a refor? S/No 8. Puc treballar altres aspectes?