Paisatge I Salut

Plecs de Paisatge: Reflexions 1
Paisatge i salut
Paisatge i salut / Edici a cura de Joan Nogu, Laura Puigbert i Gemma Bretcha. Olot : Observatori del Paisatge de Catalunya ; Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2008. p. ; cm . (Plecs de Paisatge. Reflexions ; 1) ISBN 978-84-612-4858-2 I. Nogu, Joan II. Puigbert, Laura III. Bretcha, Gemma IV. Observatori del Paisatge (Catalunya) 1. Paisatge 2. Salut 712.2:613
Edici a cura de: Joan Nogu, Laura Puigbert, Gemma Bretcha Amb la collaboraci de: David Pavn Agraments: Jordi Grau, Anna Jimnez, Joan Lloret, Anna Montero, Sandra Ricart, Pere Sala, Montse Vila i Stephanie Wilbrand. Disseny grfic: Eumogrfic Fotografia de coberta: Jordi Grau Fotografies: Fotolia: p. 16, 21, 27, 33, 52, 82, 89, 116, 120, 128, 142, 148, 151, 177, 181, 191, 237, 277, 293, 335, 362, 365 Observatori del Paisatge de Catalunya: p. 36, 159, 218, 226, 235, 249, 259, 264, 267, 283, 288, 300, 305, 311, 314, 325, 330, 353, 356, 400, 402, 404 Matteo Zambelli: p. 56, 66, 73 iStockphoto: p. 79, 245 Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici: p. 186, 210 David J. Moscoso: p. 199 Anna Ortiz: p. 298 Llus Prat: p. 343 Ambra Pedretti: p. 376, 379, 385 Diana Torra: p. 397 Edita: Observatori del Paisatge de Catalunya Carrer Hospici, 8. 17800 Olot www.catpaisatge.net dels textos, els autors respectius de les fotografies, els autors respectius Impressi: CA Grfica Dipsit legal: VG 1275-2008 ISBN: 978-84-612-4858-2
Plecs de Paisatge: Reflexions 1
Paisatge i salut
ndex
I. Paisatge, benestar i qualitat de vida
6 Presentaci Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya 8 Introducci Joan Nogu, director de lObservatori del Paisatge de Catalunya
16 Paisatge i benestar individual i social Yves Luginbhl 36 Paisatge i qualitat de vida Enric Pol, Angela Castrechini i Andrs Di Masso 52 La prdua traumtica del sentit del lloc: degradaci del paisatge i patologies depressives Francesco Vallerani 79 Lespai urb i la salut: una visi histrica Francesc Muoz 116 Larquitectura de la salut Itziar Gonzlez Virs
II. Medi ambient, paisatge i salut. Les poltiques pbliques

128 Clima, meteorologia i salut Merc Medina Ramn i Josep Maria Ant Boqu 159 Canvi climtic i salut Pedro Luis Alonso i Cristina de Carlos 186 La contribuci dels espais verds i els boscos a la millora de la salut David J. Moscoso, Mireia Pecurul i Roser Cristbal 218 Paisatge, medi ambient i salut pblica: implicacions per al canvi Josep Llus de Peray i Antoni Plasncia 245 Intervencions integrals per a la reducci de les desigualtats en salut en lmbit local: el Programa Salut als Barris Isabel Sierra i Antoni Plasncia
III. Experincies i terpies
264 Paisatge i diversitat cultural Klaus Seeland 288 Paisatges quotidians i diversitat social i de gnere: la seva relaci amb la salut i el benestar Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr i Maria Prats Ferret 311 Paisatge, tranquillitat i salut Duncan Fuller, Claire Haggett i Helen Dunsford 335 Lactivitat fsica i la contemplaci del paisatge Oriol Sallent Bonaventura 362 Lecoterpia: els efectes teraputics dels espais verds urbans Ambra Pedretti Burls 397 Horts urbans i horticultura teraputica Nicolau Forns Puch
413 Resmenes en castellano 431 Abstracts in English 447 Notes sobre els autors
Presentaci
Marina Geli Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya
Lestat de salut de les persones s producte dun gran conjunt de factors econmics, culturals, socials i mediambientals, dels quals tenim identificats alguns efectes. Per aquests factors no es limiten a actuar de forma individual, sin que interactuen i generen fenmens molt ms complexos que tenen impacte sobre la salut de la poblaci. Aquest impacte s el que explica la variabilitat en indicadors com el de lesperana de vida entre els diferents pasos de la Uni Europea. Actualment, la interacci i limpacte posterior de tots aquests factors sobre la salut de la poblaci no est prou estudiada, per lexistncia del binomi paisatge i salut s un fet inqestionable. A ms de les condicions socials i familiars en qu les persones desenvolupen la seva vida, lespai i el territori tamb tenen la seva importncia. El Conveni europeu del paisatge ja ho va recollir aix lany 2000, quan va qualificar el paisatge com un element important de la qualitat de vida de les poblacions. A Catalunya, els nostres pobles i les nostres ciutats han anat transformant-se per donar resposta a les necessitats sorgides dels canvis econmics, socials i culturals. Aquests canvis no sempre han estat de millora; per a molts paisatges, tant rurals com urbans, han suposat un procs de deteriorament que ha tingut efectes sobre la qualitat de vida de la poblaci que hi resideix. Aquest llibre ens apropa a les diverses dimensions i efectes que el paisatge, i, per extensi, el territori, t sobre la salut de les persones. Daltra banda, fa un reps complet de les iniciatives que shan anat desenvolupant en aquesta temtica, des de les poltiques de paisatge a les dexperincies teraputiques. Un llibre com aquest s un clar exemple de la necessitat de generar poltiques integrals en qu es tinguin en compte les necessitats
dels ciutadans de forma global. Aix s exactament el que pretn el Govern de la Generalitat quan aprova i aplica la Llei de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen atenci especial. Aquesta Llei t la seva expressi sanitria en el Programa Salut als Barris, amb el qual es pretn garantir el desenvolupament mxim del potencial de salut dels ciutadans i ciutadanes del nostre pas.
Introducci
Joan Nogu Director de lObservatori del Paisatge de Catalunya
El Conveni europeu del paisatge, signat al Palazzo Vecchio de Florncia el 20 doctubre de 2000 per iniciativa del Consell dEuropa i, des de llavors, ratificat per un bon nombre destats europeus, reconeix explcitament que el paisatge s un element important de la qualitat de vida de les poblacions, tant en els medis urbans com en els rurals, tant en els territoris degradats com en els de gran qualitat, tant en els espais singulars com en els quotidians. El paisatge, acaba concloent el Conveni, constitueix un element essencial del benestar individual i social. Per la seva banda, lOrganitzaci Mundial de la Salut defineix la salut com un estat dinmic de benestar complet fsic, mental i espiritual, i no tan sols labsncia de malaltia. La connexi entre paisatge i salut s, per tant, evident, encara que sovint passi desapercebuda o no shi doni la rellevncia que es mereix, b perqu hi ha qui veu en el paisatge poc ms que una escenografia de carcter purament esttic, b perqu hi ha qui entn la salut com poca cosa ms que labsncia de dolor fsic. Des de la seva creaci, ara fa poc ms de tres anys, lObservatori del Paisatge de Catalunya ha impregnat totes i cadascuna de les seves actuacions de la filosofia que emana del Conveni europeu del paisatge, i molt especialment en tot all referit a la relaci entre el paisatge i el benestar individual i social. Estem absolutament convenuts que les poltiques de paisatge que no atenguin la diversitat social i cultural i que no pretenguin incidir positivament en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania estan condemnades, tard o dhora, al fracs. s per aix, i noms per posar un exemple, que els objectius de qualitat paisatgstica que es detallen en els catlegs de paisatge de Catalunya, elaborats per lObservatori del Paisatge, aix com les propostes de mesu-
res i accions que sen deriven, estan tan estretament lligats a la millora del benestar individual i social dels habitants del pas. Partim del convenciment que uns paisatges de qualitat, ben ordenats i gestionats, incidiran positivament en la salut dels ciutadans i de les ciutadanes, i molt especialment daquells sectors ms desvalguts. El llibre Paisatge i salut t lorigen en un seminari que, amb el mateix ttol, va tenir lloc a Olot el mes de juny de 2006, organitzat en collaboraci amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Des de la primera presa de contacte vam observar en aquest Departament una predisposici i sensibilitat per la qesti ben poc habituals. Hi deu tenir molt a veure el tarann i la personalitat de la seva consellera, la doctora Marina Geli, una persona oberta, inquieta i innovadora, que, des de sempre, com si fos gegrafa de formaci, ha introdut la dimensi territorial, ambiental i paisatgstica en el seu discurs vinculat a la salut. Som conscients del privilegi que hem tingut en comptar amb aquesta interlocutora i nestem profundament agrats. El seminari ha esdevingut llibre grcies a la collaboraci del Departament de Salut, que no tan sols ha posat sobre la taula els recursos necessaris, sin tamb moltes idees i punts de vista que han estat fonamentals a lhora de dissenyar-ne el fil conductor. El present volum no reflecteix noms bona part del que es va aportar i discutir en lesmentat seminari, sin que va molt ms enll. Sha triplicat el nombre de collaboradors, shan tractat molts ms mbits temtics i sha volgut donar al text una clara dimensi europea, sempre present, per altra banda, en totes i cadascuna de les activitats que porta a terme lObservatori del Paisatge. No ha estat fcil aconseguir-ho, per, vistos ara els re-
sultats, ens sentim satisfets dhaver estat inicialment tan ambiciosos, perqu aix ens ha perms comptar amb la collaboraci dalguns dels millors especialistes en la matria a nivell catal, espanyol i europeu. Una temtica tan mplia com la presentada en aquest volum es podia organitzar de moltes maneres. Nosaltres hem optat, finalment, per ordenar-la en tres grans blocs. El primer bloc t un carcter ms aviat introductori, de presentaci general de les estretes relacions entre paisatge, qualitat de vida i benestar individual i social. Linicia Yves Luginbhl, un dels redactors del Conveni europeu del paisatge i habitual collaborador de moltes de les activitats organitzades per lObservatori del Paisatge de Catalunya. La seva contribuci, Paisatge i benestar individual i social, es veu immediatament complementada per la que duu per ttol Paisatge i qualitat de vida, a cura dEnric Pol, Angela Castrechini i Andrs Di Masso, tots tres especialistes en psicologia ambiental a la Universitat de Barcelona. Un cop plantejats els punts bsics en la relaci entre el benestar i el paisatge, els tres captols segents porten la qesti a lmbit concret de lespai urb i, fins i tot, de larquitectura. La prdua traumtica del sentit del lloc: degradaci del paisatge i patologies depressives representa una aproximaci molt innovadora en aquest sentit, aplicada a la regi italiana del Vneto i escrita per Francesco Vallerani, destacat gegraf itali que exerceix la docncia a la Universitat de Vencia. Francesc Muoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autnoma de Barcelona, aporta a Lespai urb i la salut: una visi histrica una interessant anlisi sobre les estretes connexions existents des de sempre entre el discurs urb i la salut. Finalment, Itziar Gonzlez Virs, arquitecta i saurina, clou
10
el bloc amb una breu i suggeridora reflexi a lentorn de Larquitectura de la salut. El segon bloc se centra ms aviat en les poltiques pbliques desenvolupades en aquest mbit, poltiques que, donada la novetat del tema, encara estan en una fase molt incipient i, sovint, no es distingeixen massa de les de carcter prpiament ambiental. Paisatge i medi ambient sn dues dimensions de la realitat estretament vinculades entre si, per no sn ni expressen el mateix. Les poltiques pbliques de carcter ambiental relacionades especficament amb la salut comencen ja a tenir un cert recorregut a casa nostra; les de paisatge, en canvi, acaben de comenar i, per aix mateix, s inevitable que es doni, en aquests primers passos, un cert solapament entre ambdues, com el lector podr observar en aquesta secci. Linicien Merc Medina Ramn i Josep Maria Ant Boqu, ambds del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, amb el captol Clima, meteorologia i salut, perfectament complementari al que ve a continuaci: Canvi climtic i salut, a cura de Pedro Luis Alonso i Cristina de Carlos, pertanyents al Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona. El tercer captol del bloc se centra ja, especficament, en La contribuci dels espais verds i els boscos a la millora de la salut i s escrit per David J. Moscoso, investigador de lInstitut dEstudis Socials Avanats del Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC), i Mireia Pecurul i Roser Cristbal, del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Clouen aquest segon bloc dues contribucions provinents directament de lAdministraci, en concret del Departament de Salut, entitat coeditora del present volum. A Paisatge, medi ambient i salut pblica: implicacions per al canvi, Josep Llus de Peray i Antoni Plasncia, de la
11
Direcci General de Salut Pblica, plantegen els reptes que tenen al davant les poltiques pbliques en lassumpte que ens ocupa. En canvi, a Intervencions integrals per a la reducci de les desigualtats en salut en lmbit local: el Programa Salut als Barris, de nou Antoni Plasncia, ara acompanyat dIsabel Sierra, ens aporten una experincia concreta en el marc de lanomenada Llei de barris, impulsada des de la Secretaria per a la Planificaci Territorial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya. Lltim bloc, el tercer, exposa a tall dexemple algunes de les terpies i experincies concretes portades a terme en les relacions entre paisatge i salut en el sentit ms ampli i obert. Hem volgut fer un mfasi especial en aquelles experincies teraputiques que utilitzen el paisatge per estimular positivament persones amb discapacitats o per integrar sectors socials marginals. Latenci a la diversitat ha desdevenir, tamb, una pea fonamental en la implementaci de les poltiques de paisatge. Inicien el bloc dos captols que es complementen molt b. El primer fa referncia a les interaccions entre Paisatge i diversitat cultural i s a cura de Klaus Seeland, de lInstitut Federal Sus de Tecnologia; el segon, en canvi, se centra en el tema Paisatges quotidians i diversitat social i de gnere: la seva relaci amb la salut i el benestar i est escrit per Anna Ortiz, Mireia Baylina i Maria Prats, totes elles pertanyents al Departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona. El tercer captol Paisatge, tranquillitat i salut, escrit per Duncan Fuller i Helen Dunsford de la Universitat de Northmbria, i Claire Haggett de la Universitat dEdimburg, mostra al lector una experincia molt innovadora en lmbit de les sensacions generades pel paisatge i la seva capa-
12
13
citat teraputica. Tot seguit, Oriol Sallent, especialista en esports de natura, analitza a Lactivitat fsica i la contemplaci del paisatge les immenses possibilitats que ofereix un exercici fsic que atengui els valors del paisatge. Clouen el bloc dos captols tamb estretament relacionats entre ells. A Lecoterpia: els efectes teraputics dels espais verds urbans, Ambra Pedretti Burls, de la Universitat dnglia Ruskin, mostra una experincia teraputica i social impulsada des de lecoterpia, en la mateixa lnia del que proposa just desprs, per ara centrada en lhorticultura, Nicolau Forns, enginyer agrnom i terapeuta, en el captol Horts urbans i horticultura teraputica. Vet aqu els captols i els seus autors. Tot i ser molts i procedents de pasos i mbits disciplinaris ben diversos, som conscients que no hem fet res ms que obrir un cam i encetar el debat. Sabem que no podem ser exhaustius i que, inevitablement, quedarien molts temes per tractar i moltes altres experincies per presentar. I, per aix mateix, no renunciem a endinsar-nos de nou en aquesta temtica daqu a un cert temps, perqu, directament o indirectament, cau de ple en el nostre mbit dactuaci. Sense cap mena de dubte, parlar de paisatge s parlar de salut.
13
I.
Paisatge, benestar i qualitat de vida
Paisatge i benestar individual i social

Yves Luginbhl
16
En una primera reflexi rpida i aproximada, la relaci entre paisatge i benestar es pot entendre com lefecte que un paisatge pot causar en un individu o una societat. Un paisatge bell proporcionaria benestar; en canvi, un paisatge lleig no aportaria sin malestar. Tanmateix, aquest tipus de relaci es refereix a una concepci del paisatge derivada daquella que es va difondre al llarg del segle xix entre la burgesia europea, segons la qual lespectacle dun paisatge bell satisfeia el sentit de la vista i provocava una emoci positiva. Avui dia, aquesta relaci ja no es pot acceptar en els mateixos termes, ja que la noci de paisatge va experimentar una evoluci considerable cap als anys seixanta del segle xx, moment en qu va reincorporar-se a lescena social, tant en lmbit de la planificaci com en el de la recerca, i va adoptar diverses formes segons els pasos. A partir daquest perode, quan les qestions ambientals van envair les societats europees, el paisatge va canviar de significat duna manera progressiva, per tamb profunda. Grcies a la recerca, que hi va consagrar nombrosos estudis, va adquirir un paper nou a les societats. En particular, la recerca va fer progressar el coneixement de les percepcions i, sobretot, de les representacions socials, una categoria cientfica que fins aleshores no shavia abordat. A ms, va modificar el sentit que hi donaven els artistes, en aproximar-lo a lentorn i relativitzar-ne la dimensi esttica, o, si ms no, atorgar-li un lloc diferent del que li assignava la concepci burgesa del segle xix, i ampliar els vincles que el paisatge t amb lmbit de les sensibilitats socials. Cal, doncs, precisar amb cura les condicions en qu safirma que el paisatge pot contribuir al benestar individual i social. Aix mateix, s essencial revisar la noci de benestar, sense considerar que el benestar noms t a veure amb la noci de confort o de salut, com el conceben lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) o lOrganitzaci Mundial
17
de la Salut (OMS). El benestar no es redueix a all que proporciona lincrement del producte interior brut (PIB), com afirmen aquests organismes internacionals; tampoc no es limita a la salut ni, per tant, a la noci de confort corporal i emocional. Aquestes darreres concepcions provenen, duna banda, del collectiu dels economistes, per a qui la millora de les condicions de vida noms es produeix per laugment dels ingressos i, per tant, mostren una visi materialista de la vida; i de laltra, del sector sanitari, que assimila el benestar a la salut, tant fisiolgica com psquica. s quan intentem articular aquestes dues visions del mn que ens podem apropar a una definici del benestar que vagi ms enll de la pura dimensi material i de la mera faceta psicofisiolgica. Lalternativa que inclou una reflexi sobre la relaci dels individus i les societats amb el paisatge s esperanadora, per sempre amb la condici de no quedar-se en aquesta accepci visual i formal del paisatge, encara molt present en lmbit del planejament del territori i en determinats cercles cientfics.
El paisatge: un objectiu de benestar individual i social sovint defugit

La histria ens ha ensenyat que den que els humans poblen la terra, el principal objectiu de lactivitat social (individual o collectiva) ha estat organitzar lespai, a fi de millorar les condicions de vida de les persones. Malgrat que shagin pogut produir desviacions, i que en la majoria dels casos els factors econmics hagin prevalgut per sobre de consideracions allunyades de les contingncies materials, el propsit ltim de les activitats productives, constructives i comunicatives ha consistit a millorar leficcia dels sistemes tcnics, poltics i socials. En efecte, observant les dinmiques paisatgstiques a llarg termini, sevidencia lorientaci de les activitats vers el progrs, una paraula avui dia prcticament desterrada del llenguatge social. Sens dubte, el progrs ha estat massa vinculat a la visi marxista del mn, i la societat ha
18
Paisatge i salut
trobat altres termes per designar un desenvolupament que convergeixi en la millora de les condicions de vida dels humans a la Terra: equitat i desenvolupament sostenible, sobretot. Arran de les pressions exercides per determinats grups de poder, sha produt una desviaci daquest ltim propsit, s a dir, laven vers el progrs en el planejament del territori, fet que ha donat lloc a paisatges que, sense cap mena de dubte, no representen una expressi del benestar, sin ms aviat del malestar. Efectivament, sn molts els factors que intervenen en les dinmiques del paisatge i que permeten comprendre la seva degradaci, que en definitiva s el resultat de transformacions que no vetllen per linters general, sin pel dels grups que actuen nicament a partir dobjectius sectorials o corporatius, sense tenir en compte totes les dimensions del planejament del territori. Com a punt de partida, tornem a all que ha representat el paisatge desprs que emergs als pasos dEuropa occidental. Encara que no compartim la concepci de lescola de pensament culturalista, que afirma que abans que el terme aparegus a les llenges europees les societats no podien expressar sensibilitat envers all que les envoltava, val a dir que el terme, incorporat a la llengua flamenca al segle xv, aportava un significat que representava amb exactitud lexpressi duna utopia social, la que emmarca els territoris ordenats amb un objectiu de prosperitat i de millors condicions de vida. Abans daquesta invenci semntica costa afirmar que les societats europees no perseguissin la concepci i elaboraci dun entorn que satisfs determinats desigs de les poblacions. Un cop ms, s evident que certs grups socials van intentar apropiar-se del sl noms per al seu benefici. Tant a lantiguitat com durant ledat mitjana, les elits poltiques i religioses van abusar del seu poder, noms per al seu propi privilegi. Sovint relegaven a lostracisme i, gaireb sempre, a la ms absoluta misria les masses camperoles o urbanes. Ara b, la idea del planejament del territori no estava exempta dobjectius ms generals, que shaurien pogut compartir millor. Hi havia sentit del paisatge, tot i que no
19
exists una paraula per designar-lo. Per comprovar-ho, noms cal observar determinats emplaaments antics, ciutats o territoris medievals. No obstant aix, els sistemes poltics i econmics eren obra del poder poltic, i el seu objectiu general no era la millora de les condicions de vida del conjunt de la poblaci. El ms habitual era que els sistemes fossin injustos i desiguals, o fins i tot que comportessin concepcions de leconomia incompatibles amb laugment del benestar material de la major part de la poblaci. El sistema econmic agrari medieval (basat en el privilegi reservat als senyors, bisbes o ordes monstics, pel que fa a la propietat del sl, la concessi de terres collectives a la pagesia i la preeminncia del cultiu de cereals sobre la ramaderia) no podia esperonar una agricultura moderna que garants una alimentaci equilibrada de glcids, lpids i protenes. Es conreava blat i sgol, destinats a una alimentaci a base de pa o de farinetes, en qu la carn ocupava un lloc molt secundari en la dieta, i estava sobretot reservada a lelit, laristocrcia, als grups rics del clericat o a la burgesia. La ramaderia es practicava a les terres collectives o als espais que no estaven cultivats, landes o boscos. La regla general era el dret de pastura, sistema que obligava cada camperol a deixar el seu camp obert, perqu els animals poguessin alimentar-se de les restes de les collites o de les herbes dels camps en guaret. La gran majoria de la poblaci noms consumia carn un cop per setmana o, fins i tot, un cop al mes. El creixement demogrfic de ledat mitjana incitava a augmentar les superfcies sembrades en detriment de la producci de bestiar, fet que no contribua a millorar lalimentaci de la poblaci. Per aix, des del Renaixement, els agrnoms van voler modificar el sistema agrari i van recomanar la propietat individual del sl i la prctica de la ramaderia, que, a ms, feia factible adobar les terres conreades. Tanmateix, caldria esperar fins al segle xviii perqu el sistema agrari es modifiqus, fonamentalment mitjanant la instauraci de la propietat individual del sl, la qual cosa va permetre el desenvolupament de la ramaderia, ms enll dels cultius. De mica en mica, les poblacions van accedir a una dieta
20
Paisatge i salut
ms equilibrada, en qu la carn va passar a ocupar un lloc ms destacat que antany. s clar que aquest progrs, des del punt de vista de la salut de les societats, no pot per si sol resoldre la qesti de la relaci entre paisatge i benestar. No respon ms que a una part (contingent) de la qesti plantejada, relacionada amb la concepci material del benestar assimilat a una millor alimentaci.
Imatge 1. Arreu es troben exemples de paisatges modelats per lsser hum amb lobjectiu de millorar el seu benestar.
Cal, per tant, anar ms enll. Sobretot, cal explorar els esforos de les societats per ordenar el paisatge, a fi de satisfer millor les necessitats essencials, per tamb de respondre a aquells anhels que tenen menys relaci amb la natura fsica. En observar com shan bastit els habitatges, com shan orientat segons lexposici als elements del clima, la naturalesa del sl, lescorrentia o la vegetaci, es fa evident la cerca de localitzacions geogrfiques favorables al desenvolupament dels individus o dels grups i al gaudi de la natura. Hi ha tot dexemples arreu, on la posici dels habitatges, els modes de construcci i els ordenaments dels parcs i jardins palesen aquesta cerca de benestar que el paisatge
21
brinda als qui lhan modelat. Mai no es podr dir que lnica motivaci daquests planificadors de lespai, camperols, burgesos i artesans, fos material. Tamb hi havia quelcom de simblic, desttic, dafectiu, en aquestes inversions que mobilitzaven alhora mitjans (financers i tcnics), invenci i creativitat. Aquests detalls, aquests espurneigs, revelen que una casa no estava feta noms per resguardar-shi, que un hort no era exclusivament per alimentar-sen, que un marge vegetal no shavia creat nicament per protegir-se o delimitar el propi camp. Tamb hi havia lesperana de viure millor, de trobar moments en qu es pogus interrompre la feina i dirigir lesguard a la llunyania o a la vall, dell els cims, i emprendre una ruta imaginria sense cap motiu concret. O potser el clcul del pendent del cam daccs a la llar es decidia segons el plaer que pogus aportar la passejada, el moment en qu sinterromps el trajecte per gaudir dun espectacle, dun perfum, de la joia de reconixer-se en lobra realitzada. En efecte, com escrivia el gegraf Elise Reclus lany 1866, el paisatge era, sobretot, all que lsser hum, en tant que individu, i lsser hum, en tant que subjecte social, era capa de reconixer en lobra comuna (Reclus, 1866): la satisfacci de retrobar, en lespectacle de la natura ordenada, la seva prpia empremta, les seves prpies esperances duna vida millor; poder descobrir en un paisatge el seu propi rastre: Vet aqu el que jo he contribut a condicionar, pel b de la collectivitat, pel meu propi b i el dels meus descendents (Reclus, 1866: p. 352-381). Construir per a un futur que imaginem millor. Plantejar-se una utopia possible. s aqu, sens dubte, on rau una de les claus del benestar individual i social. A ms, els quadres que alguns artistes van pintar per representar paisatges estan marcats per aquestes idees utpiques dun paisatge de joia i benestar, mentre que les realitats socials de les poques a les quals pertanyen aquestes obres sn ben lluny duna vida a recer de la desgrcia o la misria. Lobra ms representativa daquesta utopia social s, sens dubte, els clebres frescs que Ambrogio Lorenzetti va pintar al segle xvi en les parets de lAjunta-
22
Paisatge i salut
ment de Siena. Els frescs Allegories del bon i mal govern plasmen perfectament el paisatge somiat pels qui ostentaven el poder en una societat encara lluny de la democrcia. Els frescs sn evidentment una representaci caricaturesca per mostren b la diferncia entre els territoris dirigits pel bon govern i els dirigits pel mal govern. Per una banda, lobra illustra un paisatge alhora rural i urb (si b el terme encara no existeix en itali) que expressa la prosperitat, lactivitat dels camperols, dels artesans i dels comerciants, la pau, quan el Duc surt de la ciutat per examinar lestat del territori sota la seva jurisdicci. El bon govern es representa mitjanant el senyor i dos personatges essencials: la pau i la justcia. Lescena del bon govern s una imatge de progrs. El bon govern s el que sap impartir justcia per fer regnar la pau. En aquest fresc, Ambrogio Lorenzetti va escriure amb lletres dor les qualitats del bon govern: justcia, temperncia i pau. En contraposici, hi ha el mal govern, representat per un individu vestit de negre i de vermell, amb laspecte del diable i envoltat de personatges trbols i danimals fantstics o repulsius. Els vicis del mal govern tamb es plasmen a lobra i sn, especialment, lorgull, la injustcia i lavarcia. El territori urb del mal govern s una ciutat lliurada al pillatge i al crim. El camp s pastura de la guerra, els pobles es convulsionen i no shi veu cap rastre dactivitat. El mal govern s, per tant, aquell incapa de fer regnar la pau i la justcia, el que deixa el paisatge a merc dels saquejadors i dels assassins. Definitivament, aquests frescs sn una lli del pintor als notables de la ciutat de Siena, quan aquesta estava en guerra amb la vena Florncia i els exrcits devastaven els camps i els pobles. El tema escollit per Ambrogio Lorenzetti no est directament relacionat amb el benestar de la societat sienesa; els frescs donen a entendre que en un rgim poltic no democrtic, sin dependent dun poder absolut, el poder ha de tenir capacitat per fer regnar la pau i la justcia, que sn condicions favorables al benestar, que es perceben en el paisatge. s evident que en lobra no regna la
23
igualtat: els burgesos rics ballen mentre els camperols i els artesans treballen. En aquest cas, el benestar est relacionat amb el manteniment del poder establert. Es basa en una determinada visi utpica de la societat. s la dimensi utpica del paisatge el que permet establir el vincle entre benestar i paisatge. En entrevistes a habitants de diverses regions de Frana,1 sha pogut constatar que el primer significat del paisatge est justament relacionat amb el seu valor utpic: a priori, segons la gran majoria dels enquestats, el paisatge no pot ser lleig. s, en primer lloc, bell, i grcies a aquesta bellesa adquireix la dimensi utpica.
El paisatge: una harmonia, un moment en qu els sentits sexpressen i es desborda all que s imaginari
Lharmonia dels paisatges La gran majoria dels individus entenen la bellesa del paisatge com una harmonia. El significat daquesta harmonia, per, retorna el paisatge a la seva dimensi utpica: lharmonia no s noms lharmonia esttica o formal. Tamb s lharmonia de lsser hum amb la natura, i en aquest cas expressa la dimensi ecolgica del paisatge; a ms, s harmonia social, s a dir, lharmonia entre humans a la Terra. s aqu on hom retroba lobra comuna, lempremta de la qual cerca la humanitat, com ja havia ents b Elise Reclus lany 1866. Aix doncs, mitjanant aquestes tres dimensions, la filosfica, la social i lecolgica, el paisatge permet forjar una relaci amb el benestar. Primerament, el benestar t un sentit espiritual: la satisfacci mental per una esttica que remet a un sentit ms ampli que el de la combinaci de formes. El paisatge pot ser buclic, pastoral, i evocar alguns dels grans mites de lantiguitat o de la cristiandat: el pastor que condueix el ramat cap a pastures verdes i ai1 Enquestes dutes a terme pel Ministeri de Medi Ambient lany 1998. Vegeu tamb Luginbhl, 2001b.
24
Paisatge i salut
ges tranquilles. Tamb pot ser sublim, lexpressi de la victria humana sobre la por que li inspira la natura. Pot ser pintoresc, digne de pintar-se, delevar-se a la categoria dobjecte artstic. Daquesta manera, el benestar esdev lexpressi duna satisfacci espiritual, la de trobar en el paisatge un conjunt de models que tenen sentit a les societats europees, que evoquen una cultura compartida. El benestar s all que lindividu experimenta quan hi retroba les arrels esttiques de la seva prpia cultura, la que han afaionat conjuntament, sobretot, la literatura, la religi i la pintura. En el nostre cas una cultura europea que mai no s idntica a la de la resta de continents i que forma part de la identitat dEuropa. En aquesta dimensi espiritual del benestar, el paisatge pot acomplir una altra missi, que coincideix amb lesmentada anteriorment, i que rememora el sentit duna obra collectiva. Un dels valors del paisatge s, efectivament, la llibertat: la llibertat per poder donar-li forma segons les prpies necessitats o anhels. Aquest s el valor que la pagesia reivindica ms en afirmar que all que dna forma als paisatges s, sobretot, el seu s social i productiu. Tanmateix, la pagesia vol modelar el paisatge al seu gust, sense totes les limitacions que les lleis ambientals i paisatgstiques li imposen i, en particular, les emeses pels reglaments europeus. El segon sentit del valor de la llibertat que simbolitza el paisatge s el de la possibilitat de gaudir de la natura i dels seus recursos sense entrebancs. Qui ms manifesta aquest anhel sn els joves: el paisatge noms aporta benestar si sen pot gaudir, sense un ordre constrenyedor. Vet aqu el sentiment que experimenten particularment els excursionistes amants de la muntanya, quan sembla que la natura sels lliura, amb absoluta llibertat, sense que lordre necessari per a lorganitzaci social obstaculitzi la sensaci de ser lliures sense traves.
25
Els sentits indicadors del benestar El benestar tamb es pot concebre com la satisfacci de qu frueix un individu a travs de les sensacions experimentades, s a dir, mitjanant els sentits. Al mateix temps, els sentits humans i el paisatge estan relacionats. En el cas del sentit de la vista, aquesta relaci sembla evident, i remet a la qesti de la bellesa o la lletjor: un paisatge agradable aporta una sensaci satisfactria, ats que pertany a la categoria dels models paisatgstics esmentats anteriorment; en canvi, un paisatge que no respongui a aquests patrons es considera degradat o lleig, i proporciona una sensaci insatisfactria. Aquest benestar, per, s dordre cultural. Hi ha investigadors que han volgut establir el vincle entre els trets dun paisatge i la satisfacci de lobservador a travs dels colors o les formes. s aleshores que es planteja la qesti de la percepci. s un cam difcil dexplorar, ats que no es pot emprendre sense tenir en compte determinants dordre cultural, s a dir, models paisatgstics elaborats histricament; remet al procs que hem comentat anteriorment. Encara no sha demostrat que els colors i les formes, independentment de la cultura paisatgstica, puguin ser, per ells mateixos, fonts de benestar. Potser es podrien assolir resultats des del punt de vista de la psicologia ambiental. Tanmateix, sempre ser difcil separar els trets intrnsecs dels paisatges dels vinculats a la cultura. La qesti de la influncia dels sentits humans (el tacte, lolfacte i el gust) s, en certa manera, ms interessant a lhora dabordar aquesta relaci entre paisatge i benestar. En efecte, les enquestes realitzades revelen que lapreciaci dun paisatge depn tamb de les sensacions que proporcionen la resta de sentits, no noms el de la vista. El tacte interv en la sensaci experimentada en contacte amb la matria natural. Per exemple, el fet de caminar per un sl dun tipus determinat pot desencadenar la sensaci satisfactria en lapreciaci dun paisatge. No cal dir que, en avanar sobre un sl pedregs, pot canviar la impressi de benestar que aporta un paisatge. A la badia del Mont Saint-Michel, a Frana, els individus enquestats sovint fan allusi a les platges
26
Paisatge i salut
de sorra fina amb restes de petxines que sescola a linterior de les sabates o entre els dits dels peus i molesta a lhora de caminar; tamb esmenten la por que senten per ser engolits per les arenes movedisses, un fenomen ben conegut en aquesta badia.
Imatge 2. La vegetaci espinosa pot provocar en alguns individus una sensaci desagradable i influir en la percepci que es t dun determinat paisatge.
El contacte amb la vegetaci tamb hi interv: una vegetaci espinosa pot transformar la idea que lindividu es forma del paisatge que descobreix. Les punxes poden provocar una sensaci desagradable i, fins i tot, arribar a inspirar temor. No obstant aix, en aquest cas tamb s difcil distingir all que s estrictament psicolgic del que s cultural, perqu les espines remeten a mites relacionats amb el cos esquinat, amb la ferida. Es podrien multiplicar els exemples daquesta mena fins i tot a la ciutat, com quan es camina sobre paviments asfaltats que, en poques de molta calor, incomoden el vianant i poden modificar la percepci de tot el paisatge urb. Aix mateix, el sentit de lolfacte tamb influeix en lapreciaci dun paisatge i en el benestar que sen pot obtenir. La imatge dun paisatge buclic pot invertir-se si shi detecten males olors.
27
Aquest s, sobretot, el cas de les regions europees on la ramaderia intensiva est molt desenvolupada i sescampen residus animals pels camps. En aquest sentit, lexemple de la Bretanya s revelador: sovint saprecia lassimilaci al model pastoral del paisatge, per la freqncia de les pudors en devalua la imatge. I s que aquesta imatge enceta un procs de reflexi espontnia sobre la contaminaci de laigua pels nitrats. Les enquestes de la badia del Mont Saint-Michel2 citades anteriorment tamb mostren que la freqncia amb qu es percep lolor de purins interv en lapreciaci del paisatge, un paisatge que, tanmateix, la UNESCO ha declarat Patrimoni de la Humanitat. En efecte, els habitants no vinculats a la pagesia es queixen daquestes pudors, que adquireixen, per tant, un sentit negatiu. Lolor de la mar, en canvi, interv en el sentit contrari. A les novelles de lescriptor francs Jean Giono (2008 [1953]), que transcorren a la Provena, lescriptor remet tot sovint als perfums de la garriga (pi, lavanda, farigola) i als cants de les cigales. En alguns poemes espanyols sesmenta la flaire del gessam o de les flors dels llimoners dels jardins andalusos. En el cas dels sons, pot fer-se una reflexi semblant. Al segle xviii, els escriptors que descobrien els paisatges de les muntanyes alpines susses evocaven el so de les esquelles de les vaques, que augmentaven la sensaci de bellesa dels paisatges. En canvi, un soroll que no sembli natural pot alterar lapreciaci que hom compon dun paisatge. Tornem al cas de la badia del Mont SaintMichel. Els enquestats alludeixen al brogit dels vehicles que circulen per una via rpida prxima al litoral, o fins i tot al brunzit dels helicpters de salvament i vigilncia de la badia, que pertorben la impressi de bellesa sublim del paisatge. Es pot extreure la mateixa reflexi dels barris urbans on alguns habitants assimilen la degradaci del paisatge al renou dels vehicles o dels grups de joves.
2 La badia del Mont Saint-Michel es troba entre Normandia i Bretanya. La ramaderia intensiva de porcs o aviram s molt habitual en aquesta zona, com tamb la prctica descampar purins. Tot plegat contribueix a envair latmosfera de pudors nauseabundes.
28
Paisatge i salut
La relaci entre el paisatge i el sentit del gust no s tan directa. Tanmateix, el gust es vincula amb el paisatge a travs dels productes alimentaris, com els vins o els formatges. A ms, la publicitat en fa un s extensiu: un vi acostuma a associar-se al paisatge de les vinyes don ha sortit, com si hi hagus una relaci directa entre el gust del vi i les formes del paisatge. Efectivament aquesta relaci existeix, com a la vinya de Borgonya, on cada parcella dna un vi concret que els experts o els vinyaters saben reconixer: a una parcella se li atribueix un sabor de vi particular, afruitat, mentre que la del costat proporciona un vi de gust ms mineral. Una empresa productora dun formatge francs, el Saint-Nectaire, va fer publicitat del producte amb anuncis en qu la imatge del paisatge verdejant dels volcans de lAlvrnia sassociava al gust del formatge. Contribuir a elaborar el paisatge Com ja sha comentat abans, a lsser hum li agrada reconixerse en el paisatge on viu, retrobar-hi la seva empremta. Al llarg dels tres darrers decennis a Europa, el planejament del territori no ha anat en aquesta direcci. Molt temps enrere, grcies a la gran expansi de ledat mitjana, determinats grups socials van adquirir una llibertat relativa pel que fa al poder senyorial o eclesistic, aix com la possibilitat dordenar a la seva manera els territoris conquerits. Potser tamb s el cas de la colonitzaci de les terres dAmrica, si b aquesta colonitzaci sempre es va exercir en contra dels indgenes. Aquesta conquesta es podria equiparar amb la del continent afric, mitjanant les grans campanyes dapropiaci de les terres que van tenir lloc al llarg del segle xix, quan el planejament del territori es va dur a terme sense tenir gens en compte les prctiques socials dels pobles que ja hi vivien. En comentar els processos de planejament amb els habitants dun indret, sigui quin sigui, sobserva clarament que la gran majoria hauria volgut que sels impliqus ms sovint en les decisions que afecten el seu entorn. El que primer reivindiquen s latenci del mn poltic. Els habitants senten que no sels
29
escolta, i, tot sovint, que sels enganya. Per a la majoria, les decisions poltiques no aspiren a millorar el seu entorn, sin que responen a objectius econmics que noms els afecten indirectament. I, tanmateix, el que ms desitgen s que sels tracti com a subjectes responsables i dignes de linters de la classe poltica. Aquesta exigncia datenci i dun planejament que respongui als seus desigs constitueix un factor innegable de benestar, tant individual com collectiu. No obstant aix, s indiscutible que, tot i la tendncia favorable de la implicaci ciutadana en els processos de decisi, les regles que precedeixen el planejament del territori i, per tant, la transformaci paisatgstica, no sn transparents, ni es justifiquen pels arguments que tenen en compte els anhels o les representacions dels individus. La majoria dels paisatges contemporanis expressen ms malestar que benestar; no s gens estrany, doncs, que tot all relacionat amb el planejament territorial o urbanstic generi tantes discussions i dificultats. Les dinmiques del malestar No pretenem dibuixar un panorama lgubre i catastrfic de la situaci actual dels paisatges europeus. Tot i aix, cal reconixer que, al llarg dels seixanta darrers anys, aquests shan transformat a marxes forades, sens dubte amb ms intensitat que durant el perode ms actiu de les grans rompudes de ledat mitjana, fins al punt que moltes transformacions semblen irreversibles, tret que shi inverteixin mitjans considerables. Aquestes transformacions afecten alhora els paisatges rurals i els urbans, i no shan orientat a laugment del benestar individual i social. Avui dia, els paisatges rurals sn el resultat de la cerca de la productivitat: la mecanitzaci de la producci ha comportat la necessitat dampliar el plnol parcellari, per encabir-hi mquines cada cop ms grans i potents. Aquesta racionalitzaci de lespai agrari ha provocat la desaparici de gran quantitat de marges arbrats, de boscanys que contribuen a la diversitat dels paisatges i a la biodiversitat, i tamb ha comportat laugment del consum
30
Paisatge i salut
denergia (energia fssil, s clar) en la producci agrcola. Sobretot, per, ha implicat una modificaci del paisatge rural, ats que ha provocat la desaparici de prcticament tot all que remetia als models pastoral i buclic, referncies essencials del paisatge europeu. Aquestes referncies signifiquen alhora un benestar sensorial (especialment en el cas del model buclic) i un benestar des del punt de vista duna bona gesti de la natura, entre el prat i el bosc. Avui als camps ja no hi ha els perfums que aportava la diversitat de la flora. La ramaderia industrial genera olors que doten als paisatges rurals de la imatge duna agricultura apartada de la seva funci com a gestora de la natura. Encara que lagricultura produeixi aliments, els esdeveniments de fa uns anys protagonitzats per la malaltia de les vaques boges,3 la febre porcina i la febre aftosa nhan modificat la significaci. Els paisatges creats per lagricultura intensiva de les regions litorals de la Mediterrnia, on shan aixecat hivernacles de plstic per cultivar-hi fruites i hortalisses, representen un dels extrems daquest malestar. Aquesta forma de producci no noms genera paisatges duna esttica ms que discutible, sin que, a ms, els cicles productius que shi practiquen, destinats a recollectar fora de temporada i permetre ms duna collita anual, es troben a les antpodes duna bona gesti del medi natural i estan tenint conseqncies per a aquests entorns. Arran de ls indiscriminat de laigua i de la seva captaci de les capes fretiques, laigua se salinitza; els parsits, en un mitj viciat, es desenvolupen i esdevenen resistents als productes fitosanitaris. Les condicions de vida dels treballadors no tenen res a veure amb el benestar: ingressos minsos; treball incessant sota temperatures gaireb insuportables i una atmosfera envada per productes txics; lloguer dobrers sense contracte, sovint immigrants clandestins. No cal seguir enumerant aquestes experincies desafortunades que sovint han estat notcia a la majoria dels pasos mediterranis.
3 Encefalopatia espongiforme bovina (EEB).
31
La producci intensiva ha destrut la imatge mtica del paisatge agrcola on se suposava que el pags produa aliments sans i mantenia la natura com un bon pare de famlia. Evidentment, cal ser conscients que la imatge del paisatge que sha devaluat als ulls dels habitants de les ciutats (els majoritaris a Europa) est construda sobre la creena dun mn rural buclic i pastoral que certament es recolza, en part, en la realitat. Tanmateix, tamb s cert que els camperols dabans no gestionaven la natura a la perfecci i els camps desprenien tot sovint pudor de fems o altres flaires desagradables. Daltra banda, les enquestes realitzades revelen clarament que, per a la gran majoria dels habitants de les ciutats, avui dia, el paisatge t un contingut ms natural que campestre, i el primer apareix com a paisatge preferit pels residents a les ciutats europees. La natura ha suplantat el camp, perqu la natura es considera pura, mentre que les prctiques agrcoles modernes han introdut al camp tcniques industrials que lhan desnaturalitzat. Aix no vol dir, per, que el mn rural shagi esborrat del tot: ha passat a ser un mn nostlgic, daltres temps, quan qui donava forma al paisatge era el pags, no un empresari agrcola. Tamb s significatiu el fet que els individus ms grans associen ms el camp al terme paisatge; i, per a ells, els estris del camp, les rutes, les parcellacions, sn sinnim de confort. Entre els joves, passa el contrari: el paisatge constitueix una natura exempta de les prctiques agrcoles modernes, que la perverteixen. Les infraestructures i les construccions han degradat el paisatge, que ja no s natural. Aquestes representacions socials es reprodueixen en parlar de la ciutat, lanttesi de la natura per essncia. Es podria acceptar com paisatge urb la ciutat tradicional, monumental, mentre que lespai urb amb grans immobles s el smbol de la violncia, de la delinqncia i del malestar. Alhora, per, en el cas dels joves, els centres comercials adquireixen valor paisatgstic, perqu sn llocs de consum i sociabilitat del grup. La ciutat del benestar seria un indret sense constriccions, els habitants del qual viurien amb
32
Paisatge i salut
seny, i on el barri esdevindria el primer lloc destabliment de lligams entre persones. Aqu s on es troba la dimensi social del paisatge, dharmonia entre humans.
Imatge 3. El paisatge preferit per la majoria dels habitants de les ciutats s la natura exempta de prctiques agrcoles modernes.
s a causa del que sha expressat anteriorment que les experincies de participaci ciutadana sobre la transformaci del paisatge, tant urb com rural, gaudeixen de tant xit. No obstant aix, encara sn massa poc habituals, i valdria la pena impulsarne ms. Avui dia, s el benefici procedent de lactivitat immobiliria el factor que ms incideix en la forma duna ciutat. Els espais pblics sn els nics indrets on els poders pblics inverteixen esforos per retornar el sentit del benestar individual i collectiu a la ciutat, incloent-hi viles i pobles. De la mateixa manera, la cerca de beneficis econmics inspira tamb lagricultura actual, les produccions de la qual es decideixen segons la seva cotitzaci al mercat mundial i lobtenci de primes concedides per les poltiques agrcoles. Linters per participar en la planificaci del paisatge esdev un senyal positiu per a la millora del benestar. En certa mane-
33
ra, s una manifestaci de dignitat i llibertat dels individus. En aquest sentit, el Conveni europeu del paisatge, que preconitza la participaci pblica en els processos de transformaci dels paisatges, i en qualsevol decisi que impliqui procediments dordenaci, gesti o protecci, s favorable a aquest punt de vista i, per tant, al desenvolupament del benestar. Es desenvolupa, doncs, una concepci del tot nova del planejament dels paisatges, que no t res a veure amb la que era i s, encara avui, la ms habitual. La idea fonamental que inspira els fundadors del Conveni europeu del paisatge es basa en la concepci duna societat reflexiva, on el debat entre el mn poltic, lmbit cientfic, els experts i la societat civil s la regla que precedeix tota decisi. Es tracta duna altra visi del funcionament de la democrcia, fins aleshores basada en el principi de la representativitat poltica, mitjanant lelecci dun cos de representants del poble. Ara b, tot i que la democrcia continua sent el principi fonamental, aquesta es pot temperar mitjanant la democrcia participativa, segons la qual tot ciutad pot intervenir al debat i influir en les decisions que noms han de prendre els escollits pel poble. s en aquest sentit que es pot construir una reflexi collectiva de recerca del benestar en paisatges concebuts i imaginats pel conjunt dels qui els viuen.
34
Paisatge i salut
Referncies bibliogrfiques
Beck, Corinne; Luginbhl, Yves; Muxart, Tatiana (2006). Temps et espaces des crises environnementales. Versalles: ditions Quae. (Indisciplines). Buijs Arjen; Pedroli, Bas; Luginbhl, Yves (2006). From hiking through farmland to farming in a leisure landscape: Changing social perceptions of the European landscape, Landscape Ecology, vol. 21, nm. 3 (abril 2006), p. 375-389. Giono, Jean (2008). Lhome que plantava arbres. Barcelona: Viena. [Ttol original Lhomme qui plantait des arbres, 1953]. Luginbhl, Yves (1998), Symbolique et matrialit du paysage, Le paysage entre culture et nature, nmero especial de la Revue dconomie Mridionale, vol. 46, nm. 183, 3/98 vol. 46, p. 235-245. --- (2001a). La demande sociale de paysage, rapport pour le Conseil National du Paysage, ministre de lAmnagement du Territoire et de lEnvironnement [en lnia]. <http://lesrapports. ladocumentationfrancaise.fr/ BRP/014000726/0000.pdf> [consulta: 24.01.2008] --- (2001b). Paysage modle et modles de paysages, dins Lenvironnement, question sociale. Pars: Editions Odile Jacob, p. 49-56. --- (2003). Jardins de tous les dsirs dEurope centrale, Les Carnets du Paysage, Actes-Sud ENSP, nm. 9 i 10, (juny 2003) p. 228-258. --- (dir.) (2007). Nouvelles urbanits, nouvelles ruralits en Europe. Brusselles: ditions Peter Lang. Reclus, Elise (1866). Du sentiment de la nature dans les socits modernes, Revue des Deux Mondes, nm. 63, 15 mai 1866, p. 352-381.
35
Paisatge i qualitat de vida

Enric Pol, Angela Castrechini i Andrs Di Masso
36
s un tpic mpliament ests que determinades qualitats del paisatge sn beneficioses per a la salut. Com succeeix amb qualsevol tpic, hi ha una base de veritat alhora que hi ha, tamb, una construcci social poc justificada cientficament. Aix no vol dir, per, que no incorpori una base de certesa. Per sovint cau en una relaci de causaci simplificada, quan no obertament reduccionista. Un dels elements fonamentals de la complexitat de la relaci entre paisatge i salut que es vol explorar s la dimensi simblica, per tant, subjectiva, del paisatge, ms enll de les seves qualitats objectives. A ms, la filosofia social dominant emfatitza (quan no sobredimensiona) algunes de les seves qualitats o, per contra, minimitza les dimensions que resulten objectivament perjudicials per a la salut. En aquest captol es tractaran algunes daquestes qestions partint del que aporten recerques i teories de la psicologia social i de la psicologia ambiental.
Paisatge, un concepte complex

El Conveni europeu del paisatge, signat a Florncia loctubre del 2000, defineix el paisatge com qualsevol part del territori, tal com s percebuda per les poblacions, el carcter de la qual resulta de la interacci dinmica de factors humans i/o naturals. s precisament aquesta dimensi antrpica del paisatge la que fa que des de la psicologia ambiental es parli daquest com un entorn sociofsic, mai com un escenari noms fsic i neutre, i mai, tampoc, nicament com una construcci social. Per encara ms, com fa molts anys deia el gegraf americ David Lowenthal, el paisatge no s a labast dels qui lhabiten (Lowenthal, 1978: p. 380). Dit daltra manera, el coneixement del lloc, la familiaritat amb un entorn, fa que ens passin desapercebudes bona part de les seves qualitats o caracterstiques que s sn rellevants per als
37
visitants forasters. A ms, lapreciaci de les qualitats objectives dun lloc varien segons les conjuntures socials, les modes (si es vol dir aix), o els valors socials dominants en cada moment. Per tant, s reduccionista afirmar que les qualitats objectives dun paisatge contribueixen directament a lincrement de la salut. Amb tot, s evident que hi ha paisatges que ajuden ms a la salut que altres; igual que hi ha paisatges que clarament la deterioren. Com sesquematitza a la figura 1, la contribuci dun paisatge al benestar fsic, mental i social de la persona (que s la definici de salut de lOrganitzaci Mundial de la Salut [OMS]) depn de les seves qualitats objectives, per inevitablement depn, tamb, de la percepci que en tenim, de la valoraci que en fem i de les virtuts que li atribum.
Salut Benestar fsic, mental i social (OMS)
Figura 1. Relaci bsica entre paisatge i salut.
Valoraci del paisatge Qualitats objectives Percepcions
El paisatge s ms que una configuraci estimular. En la seva percepci i valoraci intervenen processos fisiolgics, processos cognitius, afectius, culturals i de comparaci social, dels quals resulta el seu efecte directe i la valoraci que sen far (tant del paisatge com del que sembla que en poden ser els efectes) (vegeu la figura 2). A ms, com diuen les teories de la percepci ambiental, no percebem tant el que hi ha com a estmul sin el que estem disposats a percebre, perqu nestem sensibilitzats, perqu s congruent amb la nostra organitzaci cognitiva o perqu s el que ens fa sentir part del grup del qual ens agrada formar part. Cal tenir en compte que en els processos perceptius sempre hi ha una tendncia psicolgica a reduir la complexitat de la configuraci estimular a unes unitats de significat que no sobrecarreguin el sistema cognitiu de la persona. Si hi ha sobrecrrega, hi ha es-
38
Paisatge i salut
trs, i lsser hum posseeix mecanismes psicolgics naturals per prevenir-lo.
Configuraci estimular
Processos fisiolgics de transmissi de la informaci Filtres fisiolgics
Organitzaci Categoritzaci Selecci Informaci Filtres culturals i psicolgics Disposicions a percebre Valors simblics i experincia de lloc
Qualitats intrnseques
Figura 2. La complexitat del concepte de paisatge.
Paisatge i conflicte
Sha esmentat abans lafirmaci de Lowenthal segons la qual el paisatge no s a labast de qui lhabita. La diferent percepci que en t un visitant espordic, un usuari distant o un habitant quotidi ja pot, o ja sol, ser en si mateixa motiu de valoracions contraposades i de conflictes. La cosa es complica quan shi barregen interessos econmics i urbanstics. La defensa del paisatge es troba al darrera de bona part dels conflictes ambientals registrats al pas les ltimes dcades. Aquesta defensa es realitza pel valor patrimonial que se suposa al paisatge, per les seves qualitats intrnseques, per sobretot per les qualitats que se li atribueixen, i per la percepci de prdua i de manca dequitat que suposen algunes intervencions que el transformen. Aix es reflecteix, per exemple, en la naturalesa dels desencadenants i en la localitzaci dels conflictes en el territori (vegeu la figura 3). Una part remarcable dels valors atorgats a un paisatge t a veure amb la capacitat restauradora que se li suposa, contraposada, o no, als usos productius i/o recreatius; per tant, amb el domini social del consum
39
i del que sha anomenat cultura de loci, aix com les qualitats que se suposen a aquest oci.
rea Alt Pirineu
Conflictes ambientals ms visibles 1988 2002

ET ET ET ET ET ET
Costa Brava turisme
. Majoria en zones dinters paisatgstic atribut . Llocs amb qualitats associades amb un cert tipus doci restaurador . Estimulen la participaci (positiva o negativa)
rees de mxima concentraci urbana

I
rea Metropolitana de Barcelona indstria i serveis
rea Metropolitana de Tarragona indstria petroqumica i serveis rea de lEbre

I
Camps de golf Residus Embassaments TGV
Urbanitzaci Producci denergia Infraestructures Altres models de mobilitat
ET
Pistes desqu Indstria Mineria i extraccions Xarxa elctrica
Figura 3. Conflictes ambientals ms visibles des del 1988 al 2002. Font: Pol, 2002.
Paisatge i oci
Per oci, seguint la definici de Dumazedier (1964), un dels terics de referncia sobre el tema, hom pot entendre el conjunt docupacions a les quals un individu es dedica voluntriament, per descansar, divertir-se o desenvolupar la seva formaci i/o capacitat formadora de manera desinteressada, lliure, creativa, etc., un cop sha alliberat de les seves obligacions professionals, familiars i socials. Com sesquematitza a la figura 4, loci t unes funcions que responen a unes necessitats: descans per recuperar-se de la fatiga del treball; diversi per trencar la monotonia de la vida quotidiana, i desenvolupament de la persona que remet a la formaci i aprenentatge com a experincia renovadora i reconstituent. Per si a les virtuts restauradores del paisatge i de loci els afegim la dimensi social de consum que ha adquirit, el
40
Paisatge i salut
panorama es complica. Cal plantejar-se un nou dilema, que acaba repercutint sobre la conservaci i la valoraci del paisatge: loci com a consum o el consum com a oci. No sols som usuaris del paisatge, sin que consumim paisatge, amb uns efectes depredadors terribles.
Funcions
Descans
Diversi
Desenvolupament Personalitat
Recuperaci Fatiga
Distracci Evasi
Educaci Formaci
Necessitats
Figura 4. Funcions de loci. Font: Codina (en premsa) basat en Dumazeider, 1964.
Alguns autors parlen de la societat apressada (fast society) (Codina, 2006) que comporta el que sha anomenat McDonalitzaci o tematitzaci del nostre entorn. Aix vol dir una orientaci vers un increment constant del consum de nous articles i serveis, entre els quals hi ha els paisatges. A ms, es dna la paradoxa que cada cop cal treballar ms per incrementar els ingressos, la qual cosa comporta que es consumeixi ms en menys temps, per que el consum sigui ms rpid. De tot plegat en resulta un increment de lantropitzaci del paisatge i la necessitat dun accs rpid a uns serveis destndards elevats, que inevitablement generen un fort impacte ambiental. Enfront daquesta tendncia sha volgut situar el moviment tranquil (slow movement o downshifting). Aquest moviment sorienta vers un consum de qualitat i restringit al que s necessari, al gaudi del consum i, en certa mesura, a un consum ms sostenible. Es caracteritza per procurar labsncia de pres-
41
sa, el gaudi ser i pausat del que s quotidi (cuina lenta, treball, oci, desplaaments no apressats, relacions personals). Aix vol dir ms temps per consumir lentament, menys temps de treball, menys necessitat dingressos i, com a resultat, menys necessitat dantropitzar el paisatge. Per aix, ara per ara, sembla anar massa a la contra de les tendncies dominants a la societat actual.
Capacitat restauradora del paisatge

Hi ha molts estudis que han tractat de mostrar i mesurar empricament la capacitat restauradora del paisatge. Alguns reflecteixen com lexperincia esttica i els paisatges preferits es vinculen amb la seva capacitat restauradora, per no en poden establir una relaci de causalitat directa. Altres treballs investiguen les tipologies de paisatges en relaci amb el benestar amb resultats que semblen indicar certa jerarquia entre ells: per exemple, els boscos de conferes i la tundra sn percebuts com ms agradables i restauradors que les zones rides i les rees amb gespa. Bona part daquestes investigacions es basen en la teoria de la restauraci atencional de Kaplan i Kaplan (1989), a partir de la qual shan construt instruments de mesura, com lEscala de Restauraci Percebuda (Pern, Berto i Purcell, 2002). Galindo, Hidalgo i Hidalgo (2005) expressen que la preferncia esttica sorienta prioritriament vers llocs associats a loci i a activitats recreatives, i a indrets vinculats al desenvolupament histric i cultural. La referncia esttica de la persona es construeix sobre el significat del lloc, i no a linrevs, i s aquesta relaci entre significat i esttica la que recolza el benestar general dels individus. Aix, per a Galindo i Corraliza (1999), remarca la importncia dels mecanismes interpretatius i datribuci de significats. Lexperincia restauradora que aporten els paisatges preferits (seguint Korpela i Hartig, 1996) sefectua mitjanant lautoregulaci emocional que faciliten. La manera daconseguir-ho
42
Paisatge i salut
rau en la configuraci fsica que participa en una identitat de lloc de la persona. Aix, com sesquematitza a la figura 5, les qualitats de relax, de desconnexi de la vida quotidiana, doblit de les preocupacions o destmul a lautoreflexi, tenen a veure amb la sintonia (real o desitjada) entre les qualitats del lloc i la identificaci que en fa la persona. Al mateix temps hi ha una contribuci del lloc al reforament o a lautoconstrucci de la seva identitat personal. Per tant, sembla que no tots els paisatges tenen els mateixos efectes sobre la salut i el benestar de les persones, i que sn els paisatges preferits el que aporten ms qualitats restauradores, la qual cosa ens situa davant una nova incgnita: com es pot explicar per qu es prefereixen uns paisatges i no uns altres?
Relaxaci Desconnexi vida quotidiana Oblit de preocupacions Reflexi assumptes personals Relaci autoreferncies (identitat) preferncia capacitat restauradora Teories de la sobrecrrega (Cohen, 1978; Milgram, 170)
Capacitat restauradora associada preferentement a entorns naturals
Figura 5. Qualitats restauradores dels entorns preferits. Font: Korpela, Hartig, Kaiser i Fuhrer, 2001.
La preferncia de paisatges
Hi ha tres grans famlies de recerca que intenten explicar, des de perspectives diferents, qu hi ha al darrere de la preferncia de paisatges (vegeu la figura 6). Una primera considera que la preferncia dels paisatges s una resposta innata; una segona, en canvi, entn que la preferncia s conseqncia duna resposta apresa, i hi ha una tercera famlia de recerca que es presenta com a integradora de les dues anteriors. Les explicacions dorientaci innatista parteixen de la base que la preferncia forma part de les caracterstiques filogentiques de lespcie que, com a tal, es decanta per aquells tipus dentorns que han resultat ms favorables a la supervivncia al
43
llarg de la seva evoluci. En el cas hum, Kaplan i Kaplan (1989) detecten quatre qualitats que es combinen en proporci diferent segons el cas, per que apareixen sempre en els paisatges preferits: coherncia amb el que s familiar, aspecte que facilita la possibilitat dorganitzar cognitivament lentorn; llegibilitat, s a dir, facilitat dinterpretar-ne els components i dorientar-shi; certes dosis de complexitat, per mantenir el nivell dactivaci de lorganisme, considerant que els entorns massa simples no sn suficientment estimulants, i misteri o capacitat dinstigar el descobriment i coneixement dall que no apareix com a evident, sense que arribi a resultar inquietant en excs. Aquestes quatre qualitats alludeixen a aspectes objectius de lentorn que es consideren fonamentals per generar preferncia. Les teories que expliquen la preferncia com una resposta apresa sn ms subjectivistes. Es basen, sobretot, en la relaci entre simbolisme del lloc, satisfacci i identitat. Algunes de les qualitats simbliques del lloc, que sn construdes i/o atribudes socialment, es relacionen (o sn autoatribudes) amb la identitat de la persona, i aquesta relaci ens aporta satisfacci. A ms, ens permeten sentir-nos part o que sens associ amb el grup de referncia que sidentifica amb les qualitats o caracterstiques del paisatge. Els models integradors posen lmfasi en la preferncia compartida de paisatges com un element necessari destabilitat cultural (innat de lespcie) basat en els significats compartits (socialment construts i apresos), alhora que cobreixen les necessitats destimulaci de la persona (innates) i el bon desenvolupament de les funcions socials de les persones (tendncia innata, per que saprn a desenvolupar per socialitzaci).
Processos dordre psicolgic Preferncia com a resposta innata Coherncia Llegibilitat Complexitat Misteri Preferncia com a resposta apresa Aspectes simblics Satisfacci Identitat Models integradors Estabilitat cultural Significats compartits Necessitats destimulaci Usos socials
Figura 6. Preferncia de paisatges. Font: Corraliza, 1987; Galindo i Corraliza, 2000.
44
Paisatge i salut
Paisatge, apropiaci i participaci

Atenent tot el que sha explicat, cal replantejar-se la relaci bsica paisatge-salut, que sestablia a la figura 1. Aix, com sesquematitza a la figura 7, la valoraci que sefectua del paisatge depn, almenys, de tres factors: del simbolisme compartit que se li atribueix, com a construcci collectiva amb el grup o comunitat de pertinena o didentificaci; dels trets diferencials que caracteritzen la identitat social, que prioritzen uns valors per damunt duns altres, i dun element nou que s lapropiaci de lespai. Lapropiaci de lespai remet al procs a travs del qual es desenvolupa un sentiment de lligam o de pertinena a un lloc (o una tipologia de llocs). s un vincle que es construeix a partir dun doble procs, segons el model dual de lapropiaci (Pol, 1996): acci i transformaci del lloc i identificaci simblica amb el lloc. Lsser hum necessita marcar el seu territori, deixar la seva empremta. Ara b, aix com altres espcies ho fan a partir de lolor de les seves deposicions, lsser hum ho porta a terme de manera ms sofisticada i simblica: ocupa, fa canvis en la disposici de lespai o simplement hi colloca un objecte, una fotografia o qualsevol altre element que li permeti identificar-se amb lespai i ser reconegut pels altres a travs de lespai. No obstant aix, la identificaci pot ser ms subtil i simblica, especialment quan les possibilitats dacci directa sobre lentorn sn limitades. Aix, la identificaci amb certes caracterstiques preexistents del lloc o les resultants duna intervenci aliena per que resulta familiar o propera, poden complir aquesta funci. Aquest aspecte refora, alhora, lemergncia duna identitat social basada en un simbolisme compartit. Potencia el sentiment de grup i/o de comunitat, alhora que facilita la participaci (proactiva o defensiva) respecte al lloc i, per tant, al paisatge. La rellevncia daquest procs en la relaci entre paisatge i salut rau en el fet que forma part de la construcci dels criteris i les escales de valors a partir dels quals savaluaran les virtuts positives i restauradores del paisatge o, ans el contrari, els seus as-
45
pectes negatius que incrementaran la percepci de perjudici sobre la salut que se li puguin atribuir. Aix proporciona una nova variable respecte a lesquema de base (vegeu la figura 7).
Comunitat Estructura social vertebrada
Participaci Implicaci Responsabilitzaci Presa de decisions
Simbolisme compartit Identitat social Apropiaci de lespai
Figura 7. Complexitat de les relacions entre paisatge i salut.
Paisatge, risc i qualitat de vida

Lentorn, en funci de les seves particularitats, pot ser percebut com un perjudici per a la salut. Per tant, la sensaci de risc contribueix a augmentar lestrs de la persona i, a travs daquest, la seva vulnerabilitat. s una dinmica que es pot donar independentment dels efectes negatius objectius que lentorn en qesti tingui sobre la salut. Aix, en definitiva, ocasiona un efecte multiplicador dels efectes reals del risc a qu estem sempre exposats. I a linrevs: latribuci defectes beneficiosos a un entorn, a un paisatge, tamb incrementa les seves repercussions positives, en part pel denominat efecte placebo1. No sha doblidar que les atribucions anteriors no sn individuals, sin socials, i es mediatitzen a travs del conjunt delements referencials, representacions socials, valors, creences i actituds que configuren
1 Nota dels editors: s el mateix que succeeix amb una substncia que, mancada per si mateixa de cap acci teraputica, produeix algun efecte curatiu en el malalt, pel fet que aquest t el convenciment que la substncia posseeix, realment, una virtut guaridora.
46
Paisatge i salut
els estndards del que, duna forma global, sanomena qualitat de vida (vegeu la figura 8). Sovint es diu que un bon paisatge s un element fonamental de la qualitat de vida. I sembla que ens entenem. Ara b, quan sintenta definir qualitat de vida i es volen acotar els seus components principals, un altre cop apareixen els dubtes, els matisos, les desavinences, les confusions amb plantejaments de carcter economicista (com lequiparaci entre els conceptes de nivell de vida i de qualitat de vida), entre daltres. Levi i Anderson (1975), en una definici ja clssica, consideren que, garantits uns mnims per a la supervivncia, la qualitat de vida s lajustament entre el que es desitja i el que es disposa. s a dir, no es tracta duna dimensi absoluta, sin relativa, i altra vegada carregada de subjectivitat. Aquest ajustament depn de les expectatives de la persona, dels nivells daspiraci, dels valors, dels grups de referncia, del context cultural i, per descomptat, de la realitat objectiva. La salut s una component cabdal de la qualitat de vida, per amb diferents nivells dexigncia per part de les persones, segons el context i el moment histric. La banalitzaci del concepte ha condut a utilitzar i a associar qualitat de vida amb capacitat dacumulaci. Per molts estudis recents sobre qualitat de vida, benestar i felicitat, conclouen que, com ja apuntaven Levi i Anderson (1975) fa molts anys, el ms important no s aquesta capacitat dacumulaci, sin lequilibri personal, social i ambiental en el qual es desenvolupa la vida. Aix s transcendent en el moment en qu es volen establir, o detectar, els estndards de qualitat de vida que regeixen una comunitat o una societat. A ms, si la qualitat de vida sequipara a capacitat dacumulaci o de millorar les condicions de vida a qualsevol preu, sigui econmic, energtic o a costa daltres recursos no renovables, la qualitat de vida resulta del tot insostenible. Aquesta s una de les perversions en qu, sovint, cau la publicitat quan promociona els productes i serveis ms diversos, com la venda dimmobles en entorns paradisacs o la installaci de la calefacci de gas, amb uns figurants que dintre
47
la llar, en ple hivern, apareixen amb roba destiu. Si qualitat de vida s equilibri (i les dades empriques aix semblen indicar-ho), llavors s harmnica amb el desidertum social de sostenibilitat. En un cas o en un altre, la tipologia de paisatge que es prioritzar, que es preferir, al qual satribuiran ms o menys virtuts restauradores, ser drsticament diferent. Aix doncs, lentramat de factors, relacions i influncies s molt complex i en cap cas no es pot establir una relaci de causaci simple i lineal. La figura 8 vol visualitzar les interaccions entre alguns dels conceptes ms rellevants que shan descrit en el captol.
Benestar social i qualitat de vida Qualitats objectives Percepci dels recursos disponibles Ajustament recursos-expectatives Satisfacci residencial
Sostenibilitat Desenvolupament solidari intra i inter generacional, respecte a: Recursos i medi ambient Comunitats i les seves caracterstiques Biodiversitat
Comunitat Estructura social vertebrada
f(x)
Risc percebut Efecte NIMBY
Participaci Implicaci Responsabilitzaci Presa de decisions Simbolisme compartit Identitat social Apropiaci de lespai
Adaptaci a/ Efectes en Condicions ambientals i estrs
Figura 8. Interacci entre diversos conceptes. Font: Pol i Moreno, 1999: p. 19.
48
Paisatge i salut
Conclusions
Com sha vist, la relaci entre paisatge, benestar i salut esdev molt complexa. La capacitat restauradora dun paisatge sassocia a la seva capacitat de facilitar la relaxaci, la desconnexi de la vida quotidiana, loblit de les preocupacions i la qualitat destimular la reflexi tranquilla sobre un mateix i les seves qestions personals. Per aquestes qualitats que se suposen a un paisatge restaurador no sempre sn objectives. Depenen, entre daltres, de molts aspectes i matisos de tipus subjectiu, datribuci de causes, de valors simblics variables i canviants; en definitiva, de processos de construcci social de la realitat. s crucial tenir present que no percebem estmuls allats o desagregats, sin configuracions selectives a partir del que estem disposats a percebre. I aix per diversos motius: perqu nestem sensibilitzats, perqu s congruent amb la nostra organitzaci cognitiva, perqu s el que ens fa sentir membres del grup del qual ens agrada formar part. Aquest formar part del grup s un altre dels factors determinants que cal destacar en la preferncia i ls de paisatges. Els valors dominants en la nostra societat ens han convertit no sols en usuaris del paisatge, sin tamb en consumidors daquest, amb uns efectes depredadors terribles. En una societat accelerada com la nostra, es dna la paradoxa que cada cop volem preservar ms paisatges als quals atribum qualitats restauradores, per alhora demanem la possibilitat dun accs rpid a uns serveis destndards elevats, que inevitablement generen un fort impacte ambiental i paisatgstic. Si b alguns treballs estableixen certa jerarquia de paisatges en relaci amb el benestar, la preferncia esttica de la persona (i de retruc, la capacitat restauradora del paisatge) es construeix sobre el significat del lloc, i no a linrevs. s aquesta relaci entre significat i esttica la que recolza el benestar general dels individus. A ms, latribuci defectes beneficiosos a un paisatge tamb en fa incrementar les repercussions favorables; sn unes atribucions que es poden imputar, almenys parcialment, al denominat
49
efecte placebo. Per no sha doblidar que aquestes atribucions no sn individuals sin socials, i es mediatitzen a travs del conjunt delements referencials, representacions socials, valors, creences i actituds que configuren els estndards del que duna manera global sanomena qualitat de vida. Aix doncs, la preferncia compartida de paisatges s un element necessari destabilitat cultural (i la cerca destabilitat s innata) que es basa en els significats, tamb compartits, els quals sn socialment construts i apresos, alhora que cobreixen les necessitats innates destimulaci de les persones i el bon desenvolupament de les funcions socials. Aquesta ltima tamb s una tendncia innata que saprn a desenvolupar, per, per socialitzaci. Les intervencions per a la millora del paisatge, de la salut, aix com laprofitament de les sinergies entre ambds tenen com a objectiu ltim incrementar la qualitat de vida dels ciutadans. Cal, per tant, tenir en compte les relacions de causaci objectives entre paisatge i salut. El treball que sefectu en lmbit esmentat shaur de centrar en els aspectes que sassocien a la qualitat de vida, aix com en els valors i en les atribucions socials del paisatge.
50
Paisatge i salut
Codina, Nria (2006). Ocio, consumo y autoestima: tiempo y actividades para s mismo, Revista de Cincia e Cultura. Luisiada Psicologia, vol. 3, p. 175188. --- (en premsa). Modalidades de control del tiempo a travs del ocio, Revista Mal-estar e Subjetividade. Cohen, S. (1978). Environmental load and the allocation of attention, dins de A. Baum, J.E. Singer i S. Valins (eds.) Advances in environmental psychology. Hillsdale: Lawrence Erlbaum, vol. 1, p. 129. Corraliza, Jos Antonio (1987). La experiencia del ambiente. Madrid: Tecnos. Dumazdier, Joffre (1964). Hacia una civilizacin del ocio. Barcelona: Estela. Galindo, Mara Paz; Corraliza, Jos Antonio (1999). Esttica ambiental y bienestar psicolgico: algunas relaciones existentes entre los juicios de preferencia por paisajes urbanos y otras respuestas afectivas relevantes, Apuntes de Psicologa, nm. 17, p. 4976. Galindo, Mara Paz; Corraliza, Jos Antonio (2000). Environmental aesthetics and psychological wellbeing: relationships between preference judgements for urban landscapes and other relevant affective responses, Psychology in Spain, nm. 4, p. 1327. Galindo, Mara Paz; Hidalgo, Carmen; Hidalgo, Maria del Carmen (2005). Aesthetic preferences and the attribution of meaning: environmental categorization processes in the evaluation of urban scenes, International Journal of Psychology, vol. 40, nm. 1, p. 1926. Kaplan, Rachel; Kaplan, Stephen (1989). The experience of nature: a psychological perspective. Cambridge: Cambridge University Press. Korpela, Kalevi; Hartig, Terry (1996). Restorative qualities of favorite places, Journal of Environmental Psychology, nm. 16, p. 221233. Korpela, Kalevi M.; Harting, Terry; Kaiser, Florian G.; Fuhrer, Urs (2001). Restorative experience and self-regulation in favorite places, Environment and Behavior, nm. 33, p. 572589. Levi, Lennart; Anderson, Lars (1975). La tensin psicosocial: poblacin, ambiente y calidad de vida. Mxic: El Manual Moderno. Lowenthal, David (1978). La escena norteamericana, dins Harold Proshansky; William Ittelson; Leanne Rivlin (eds.). Psicologa ambiental: el hombre y su entorno fsico. Mxic: Trillas. Milgram, Stanley (1970). The experience of living in cities, Science, nm. 167, p. 14611468. Pern, Erminielda; Berto, Rita; Purcell, Terry (2002). Capacidad restauradora, preferencia y la naturaleza percibida de los lugares, Medio Ambiente y Comportamiento Humano: Revista Internacional de Psicologa Ambiental, vol. 3, nm. 1, p. 1934. Pol, Enric (1996). La apropiacin del espacio, dins Lupicnio iguez; Enric Pol (coord.). Cognicin, representacin y apropiacin del espacio. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 4562. --- (coord.)(2002). Mapa de crregues ambientals de Catalunya. Barcelona: Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya. Pol, Enric; Moreno, Emilia (1999). Nociones psicosociales para la intervencin y la gestin ambiental. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona. Pol, Enric; Di Masso, Andrs; Castrechini, Angela; Bonet, MR.; Vidal, T. (2005). Psychological parameters to understand and manage the NIMBY effect, European Review of Applied Psychology, vol. 56, p. 4351.
51
La prdua traumtica del sentit del lloc: degradaci del paisatge i patologies depressives
Francesco Vallerani
52
En primer lloc, cal que els lectors spiguen que aquest assaig no s noms el resultat de les investigacions de lautor en lmbit de la geografia, i en concret en la complexa evoluci dels paisatges postindustrials, sin que tamb constitueix un exemple significatiu dall que sacostuma a definir com a observaci participada, en qu lanlisi cientfica interactua amb els sentiments, les emocions i lexperincia viscuda per lestudis. Lenfocament teric i el treball de camp no es limiten, doncs, a una simple narraci objectiva dels fets, sin que van de bracet amb una densa superposici de sensacions. En el cas de lanlisi dels nous paisatges que estan apareixent, no exclusivament en lentorn territorial quotidi de lautor sin en lescenari molt ms ampli de lactual urbanitzaci occidental, aquest ha pogut valorar les reaccions negatives que sen deriven. En aquest context, lobjectiu del gegraf passa a ser la comprensi dels problemes territorials a travs del contacte directe amb els esdeveniments. Les realitats geogrfiques noms es poden conixer des de linterior a travs dun coneixement emptic. Linvestigador ha dobservar all que estudia i introduir-shi (Capel, 1988: p. 257), a travs dentrevistes amb els habitants de la zona analitzada, tot cercant esdevenir part de les seves vides i destablir-hi un autntic lligam, no solament com a estudis, sin tamb com a persona. Lmbit geogrfic en el qual lautor ha pogut elaborar les seves reflexions s la plana del Vneto central, s a dir la terraferma de Vencia, una de les regions culturals ms riques del mn en patrimoni histric, que ha preservat restes monumentals dpoca romana, un dens sistema dabadies, castells i nuclis habitats envoltats de muralles medievals ben conservades, aix com una valuosa xarxa urbana de ciutats estat i petits pobles histrics, viles rurals, paisatges agraris tradicionals, antics sistemes hidrulics que encara funcionen, elements darqueologia industrial, etc., i tot aix, dins dun context geomorfolgic molt variat, que
53
va des dels relleus alpins de les Dolomites a les llacunes de la costa de lAdritic (Cosgrove, 1993). Lautor noms fa algunes pinzellades del que ha succet i est succent al Vneto, per intenta extreuren reflexions generals que evidencin la sensaci dincomoditat i angoixa que experimenta una comunitat sotmesa a la rpida degradaci del seu espai quotidi.
Una societat pessimista?

Per entendre millor la complexa evoluci de les relacions entre els territoris de la globalitzaci i les actuals societats opulentes que hi actuen, s convenient tenir en compte les reflexions teriques de la geografia humanstica. El gegraf humanista no cerca el consol de les dades quantitatives, reduint les persones a nmeros duna estadstica per desprs resumir-los en forma de taula: per a ell, lobjecte de la recerca geogrfica s precisament el paper del subjecte en la construcci de la relaci amb el territori. Es tracta de recuperar els espais dambigitat i polismia, comenant a tenir en compte objectes socials importants, com ara els valors i les normes compartides, les tradicions culturals o les relacions afectives. La conseqncia de tot plegat s que lorganitzaci territorial interactua amb una complexa xarxa delements emocionals que poden anar des de la relaci emotiva i afectiva amb un lloc, o topoflia (Tuan, 1974), fins a les ms pessimistes reaccions negatives davant la degradaci ecolgica i social de determinats entorns, que es coneixen amb el terme topofbies (Tuan, 1979; Davis, 1998). No cal ser socileg per constatar la sensaci de pessimisme que comparteixen amplis sectors de la societat occidental des de principis daquest nou millenni. s suficient fullejar la premsa o mirar les notcies de la televisi per adonar-se, de forma rpida i emprica, de lexistncia de molts i diversos esdeveniments negatius que no poden deixar indiferents les persones sensibles. De tota manera, aix noms representa el nivell espectacular i
54
Paisatge i salut
superficial duna mena de consumisme de la catstrofe, tant si es tracta dincendis destiu com datemptats terroristes, dhuracans caribenys, naufragis de petroliers o incidents espordics de crnica negra que torben els somnis dels burgesos opulents en les seves cases-bnquer allades. Sn histries de malestar ordinari que alimenten reflexions ms complexes, vinculades a lemergncia dun pessimisme conscient i arrelat, que caldr analitzar amb atenci per distingir lesttica de lapocalipsi de les angoixes i les pors objectives relacionades, per exemple, amb el problema energtic, amb la contaminaci de laire i de laigua o amb el canvi climtic. La gran varietat de motivacions, tant individuals com collectives, que poden originar una actitud pessimista, i a les quals es far referncia ben aviat, sn conseqncia duna mena de teixit connectiu governat pels misteriosos mecanismes activats per all que Serge Latouche defineix com a megamquina mundial (Latouche, 1995). s lespai virtual del turbocapitalisme global el que determina lesfondrament de les geografies relacionals quotidianes i que fa que augmenti la sensaci dinseguretat com a conseqncia dels canvis que es produeixen a nivell mundial i que es perdi la relaci amb els llocs, els quals esdevenen impersonals i irreconeixibles (La Cecla, 1998). Els casos durbanitzaci intensiva de les zones rurals suburbanes i la seva transformaci com a conseqncia de les decisions de lagribusiness global, la construcci de grans infraestructures de transport i energia, el problema dels residus o lexpansi de la construcci per a usos turstics en els territoris ms atractius, entre daltres, sn transformacions molt habituals a tots els pasos europeus i comporten malestar a amplis sectors de la poblaci per la prdua dels tranquillitzadors punts de referncia de les geografies quotidianes i per lanullaci dels lligams existencials amb lespai viscut aix com amb les arrels culturals i afectives amb el territori (Bonesio, 2000). Aix provoca la prdua del sentit de pertinena a aquella dimensi sentimental transmesa pel paisatge i empobreix la socialitat compartida, deixant un buit que ompli-
55
ran fcilment les amistats electrniques i televisives que proporciona el mercat global dalta tecnologia. En aquesta poca de modernitat lquida (Bauman, 2006), en qu les formes socials i els llocs viscuts flueixen rpidament i ens deixen sense instruments segurs per interpretar les noves realitats, no tenim ms remei que replegar-nos en la dimensi tancada i restringida de la racionalitat individual i sacrificar els lligams entre les persones a canvi dactituds competitives i agressives (Bauman, 2007).
Imatge 1. La construcci de grans infraestructures de transport sovint comporta malestar a la poblaci.
s evident que aquest rerefons de rpids i profunds canvis socials i territorials ofereix una bona base per a una gran varietat de discursos sobre la decadncia, capaos dexpressar la sensaci de pessimisme, tan comuna i difosa, que est afligint els primers anys del nou millenni. A aquesta afirmaci caldria contraposarhi el fet que la histria de la humanitat ha anat sempre acompanyada de discursos sobre la decadncia, amb matisos especialment pessimistes quan es refereixen a lestil de vida majoritari duna societat. Ens trobem davant de lhabitual evocaci dels mala tempora en qu vivim, comparats amb un passat mitificat?
56
Paisatge i salut
Probablement existeixen similituds amb aquesta recurrent insatisfacci davant del present, per s una anlisi una mica massa precipitada i superficial, que no t en compte els factors que caracteritzen les condicions existencials del nou millenni (Bennet, 2001). Lintent de minimitzar les angoixes postmodernes ha portat a laparici duna contracultura negacionista en relaci amb les principals tesis ecologistes actuals (canvi climtic, degradaci ecolgica o desaparici dels paisatges histrics), de la qual Michael Crichton i Bjorn Lomborg sn noms els portaveus ms coneguts (Crichton, 2004; Lomborg, 2001). La decadncia mediambiental actual presenta caracterstiques molt ms complexes i esteses que les presents durant la industrialitzaci bruta del segle xix, ats que no est relacionada nicament amb situacions geopoltiques i macroeconmiques de dimensions globals, sin sobretot amb sistemes de producci invasius i delevat cost energtic, afavorits per lextraordinari increment demogrfic. La contaminaci de laire i de laigua (tant la del mar com la dels rius i llacs), la difusi de ls de la qumica de sntesi en lagricultura, la reducci de la biodiversitat, la prdua de la bellesa dels paisatges i tants altres aspectes crtics de la convivncia entre lsser hum i el medi ambient, estan posant a prova la viabilitat ecolgica damplis sectors del planeta (Worldwatch Institute, 2006). Aix, aquesta degradaci ambiental est directament relacionada amb lactual pessimisme de la societat. De fet, les dades sobre la degradaci tenen ms influncia com ms alt s el nivell de sensibilitzaci mediambiental i paisatgstica de les persones. En aquest sentit, linters popular per la vulnerabilitat del medi (atmosfera, hidrosfera i biodiversitat) no havia estat mai tan gran com en aquests darrers anys. Ara per, la societat tamb es preocupa per la qualitat dels aliments i per les infinites situacions de destrucci local que alteren, de forma ms o menys intensa, la qualitat de la vida i que nodreixen daquesta manera el pessimisme social amb unes condicions objectives de risc (Beck, 2006).
57
Geografies de la por
Han passat gaireb tres decennis des del moment en qu Yi-Fu Tuan va posar de manifest lestreta relaci que uneix el paisatge i la por (Tuan, 1979). La reflexi s encara avui de plena actualitat, sobretot pel que fa a la crisi ecolgica, fins i tot en casos desdeveniments llunyans que no ens afecten directament. El mecanisme de la por s una estratgia ancestral de qu disposen les espcies animals ms evolucionades, entre les quals es troba lsser hum, per garantir la seva prpia supervivncia. s una emoci que assenyala la presncia del perill i posa en marxa una reacci corporal davant duna amenaa real, o percebuda com a tal, de tipus fsic o emotiu. s, en definitiva, una manera de fer-nos entendre que estem vius i que avancem cap a all desconegut. Les alarmes i lansietat en sn els components principals: lalarma prov de quelcom inesperat que succeeix en lentorn circumdant i linstint que sen deriva s el de fugir o combatre limprevist. Lansietat, en canvi, s una sensaci a partir de la qual es combat la por anticipant esdeveniments futurs, plausibles o noms imaginaris, que sn percebuts com a potencialment perillosos. En voler afavorir les relacions entre grups humans i medi, sorgeixen situacions de por causades per tensions emotives, individuals i compartides que reforcen la vigilncia de lespai viscut en el moment en qu aquest ltim es considera amenaat, inestable o desconegut, i en qu ens sembla que perdem el control. Per tant, per a la construcci duna territorialitat humana satisfactria s essencial tenir confiana en la fiabilitat de lespai en qu vivim. Aquesta fiabilitat est garantida per diversos factors, com sn, principalment, els lligams socials i emotius, i els senyals dagregaci i associaci comunitria que identifiquen el concepte darrelament territorial, avui reconegut com a fonamental per al desenvolupament duna relaci harmnica entre lespai viscut i els grups humans (Relph, 1976). En relaci amb lactual difusi a la societat de les amenaces mediambientals, s fcil observar una progressiva superaci de
58
Paisatge i salut
la tradicional por de la natura, especialment de les manifestacions extremes dhuracans, inundacions, sequeres, esllavissaments, allaus, terratrmols i tsunamis, per donar pas a angoixes i preocupacions compartides pel dest de lequilibri ecolgic. s a dir, est creixent la por per la natura. Una prova evident daquesta nova actitud s la crtica general a la definici de desastre natural, de manera que el carcter natural de lesdeveniment es posa en dubte per introduir-hi una presumpta responsabilitat humana, com en el cas del debat poltic i cientfic que va sorgir com a conseqncia dels efectes destructius de lhurac Katrina, al sud dels Estats Units. Segons aquesta nova actitud, les devastacions produdes pels esllavissaments tenen el seu origen en el mal s del sl mentre que les recurrents emergncies causades per la sequera estan lligades a opcions agronmiques equivocades (Leone, 2006). Els protagonistes ms sensibles a la vulnerabilitat de la natura, tant a nivell global com local, pertanyen principalment a les capes socials que viuen en mbits delevada urbanitzaci, on hi ha ms demanda despais verds i on s ms urgent solucionar els problemes de trnsit, de contaminaci i deliminaci de residus. Aquesta constataci elemental sha de complementar amb el fet que la tradicional cronotopia de la por1 es veu alterada per lactual compressi espai-temps, que fa que totes les informacions, fins i tot les ms desagradables, estiguin molt ms a labast. Pensem, per exemple, la facilitat amb qu un esdeveniment catastrfic succet a lndia o a Hondures pot ser transms immediatament per televisi o explicat amb tota mena de detalls a Internet. Lespai irromp daquesta manera a les nostres cases, aguditza la nitidesa i conscincia de les nostres percepcions mediambientals, i incideix negativament en els nostres estats dnim, tot ocasionant-nos angoixes i projectant la nostra existncia quotidiana en la perspectiva global descenaris futurs incerts, no solament
1 A major distncia fsica de lesdeveniment nefast, o a major temporalitat transcorreguda des de la seva actuaci, ms lleugera s langoixa que ens produeix.
59
per a nosaltres, habitants davui, sin tamb per als nostres fills i les generacions futures (Leslie, 1996; Beck, 2006). Un segon punt, relatiu a aquesta nova relaci entre espai i temps, consisteix a mesurar la por pel medi i pel paisatge en termes duna problemtica de lara i aqu (tinc por de la incineradora que hi ha al costat de casa o de la fbrica que emet fums txics a pocs quilmetres de distncia) fins al punt de generar alarmes i inquietud pel propi espai on sha viscut. El neguit existencial sorgeix per amenaces concretes a la qualitat ecolgica de les geografies locals, per tamb per la conservaci de paisatges histrics i de valuosos testimonis culturals que constitueixen la identitat dels llocs. Si fins a un passat recent els actes de protesta i el debat poltic eren liderats per associacions dmbit nacional (en el cas itali, Itlia Nostra, Legambiente i el Fondo per lAmbiente Italiano) i internacional (WWF, Greenpeace), actualment cada cop hi ha ms implicaci directa de grups locals i moviments de ciutadans units per la por davant determinades amenaces mediambientals i paisatgstiques. Pors, angoixes existencials, prdua de serenitat i depressi sn els principals motius que empenyen persones tranquilles i, en general, satisfetes amb el seu individualisme, a ocupar-se de quelcom que queda fora de lmbit domstic. Els poltics i empresaris locals acostumen a definir aquest activisme ocasional com a NIMBY (not in my back yard), s a dir, no al meu pati del darrere, i no amaguen un cert menyspreu per all que defineixen com a ambientalisme extremista que, segons ells, soposa al progrs. En realitat, el rerefons cultural en el qual es basa aquesta reflexi s el dels conflictes mediambientals i paisatgstics, el de la recuperaci de la identitat local com a element irrenunciable per a la qualitat de vida, el de la planificaci territorial ms respectuosa amb el paisatge. La sndrome del NIMBY prolifera al mateix temps que les plataformes ciutadanes sestenen all on la societat local s absent, fragmentada en microcosmos hiperindividuals, units noms per laspiraci legtima (malgrat tot) al benestar material i per la quasi total absncia desperit solidari.
60
Paisatge i salut
Noms una societat local madura s capa de tenir cura del seu territori, ents com a base per a una adequada i harmoniosa activitat econmica, per tamb com a suport al sentit i al plaer dhabitar-hi. Altrament, els habitants queden exclosos de tota capacitat de decisi i, per tant, estan destinats a patir opcions territorials incertes, discutibles, que produeixen impactes negatius (Magnaghi, 2000). s massa fcil desentendres dels neguits socials causats per la degradaci mediambiental i paisatgstica, definint-los amb lacrnim NIMBY, deixant de banda tamb el sentiment dindignaci i, per tant, ignorant la veu dels qui pateixen opcions territorials aprovades en benefici duns pocs, com s el cas despeculacions immobiliries en rees delevat valor paisatgstic, lobertura de pedreres en contextos hidrogeolgics delicats o la captaci daigua fretica per vendre-la embotellada a alt preu. En aquest sentit, al Vneto, zona dextraordinari xit del model econmic que ha passat en pocs decennis de ser una regi demigrants pobres a un dels territoris ms opulents del planeta, la construcci en taca doli (urban sprawl) no ha aconseguit integrar-se harmoniosament amb les valuoses caracterstiques del paisatge histric i, en particular, amb lherncia de larquitecte renaixentista Andrea Palladio (Vallerani, 2000; Vallerani i Varotto, 2005). s precisament per aquesta fractura creixent entre opcions poltiques i ciutadanes que el Vneto sha convertit en una de les regions dItlia amb el major nombre de plataformes ciutadanes de defensa del territori i el paisatge (Zamparutti, 2000). Les moltes plataformes que han proliferat, a ms de fer de portaveus a les institucions sobre el malestar que fa infelices mplies franges de poblaci, tenen tamb una discreta funci de terpia de grup. A les plataformes es coneixen persones noves, shi troba alg que comparteix i escolta els neguits i les angoixes individuals, que altrament es reprimirien generant una sensaci dimpotncia que podria arribar a causar depressi si es deixs tancada entre les parets de casa. Les plataformes fan xarxa buscant connexions amb altres grups i coordinant-se per posar en
61
marxa accions comunes (Mutuo Soccorso, Itlia Maltrattata). Entre els seus membres creix la conscienciaci que s la font dun comproms cvic ms madur i profund i, per tant, ja no els preocupa noms lamenaa al seu propi pati, sin que es miren amb simpatia i inters tamb els patis dels altres, recuperant el sentit del b com que shavia perdut en aquests darrers anys de cursa desenfrenada cap a lxit individual. El sentiment de pertinena a un lloc i a una comunitat, i linters per la seva salvaguarda pot traduir-se en la conscincia de formar part de la societat. La cooperaci per motius mediambientals i paisatgstics esdev, per tant, una important oportunitat per estendre la construcci duna comunitat que superi les polaritzacions i les limitacions imposades per relacions econmiques, comercials i financeres per donar pas a un sentit ms ampli de solidaritat (Commoner, 1975).
Paisatges, valor afectiu, arrels

La manera en qu es defineix actualment lespai viscut es caracteritza per una indiferncia envers els llocs, ats que les principals accions quotidianes poden realitzar-se tranquillament tant aqu com en un altre indret. Fins i tot, les relacions entre les persones ja no necessiten un espai fsic, sin que es veuen afavorides per xarxes informtiques i telefniques que ignoren qualsevol determinisme geogrfic. La uniformitat dels assentaments, de les infraestructures i dels fluxos facilita ladaptaci als nous llocs on viure i treballar; aix mateix val per als espais de lleure o de turisme (La Cecla, 2000). En definitiva, cada cop tenim menys temps i sensibilitat per a afeccionar-nos als llocs, que no han de ser estimats, sin explotats per obtenir-ne la mxima rendibilitat. Els acadmics i planificadors investiguen aquestes geografies homologades per transmetre els resultats de les seves anlisis no noms als responsables poltics, sin tamb a les associacions dinversors, des del sector de la construcci al del comer,
62
Paisatge i salut
des de les indstries a les destinacions turstiques. Gran part dels economistes i dels urbanistes sn encara molt respectuosos davant consignes com desenvolupament, creixement, competitivitat, guany. No s fcil sentir afecte envers els llocs en un context de domini i creixement de la racionalitat. Dit duna altra manera: pot ser dolors afeccionar-se als llocs, creure en la bellesa del paisatge, lliurar-se al poder regenerador dun escenari natural. Lescriptor angls Tim Parks, que ha viscut durant molt de temps a les zones rurals del Vneto, a prop de Verona, s ben conscient que no respectar les lleis de protecci deixa indefensos gran part dels paisatges, tant els quotidians com tamb els paisatges dexcellncia inclosos oficialment a les llistes de protecci (Parks, 1995). I aqu cal tornar a esmentar el Vneto, amb la seva infinita varietat de paisatges, com una arcdia extensa, la degradaci ecolgica i paisatgstica del qual a partir de finals dels anys cinquanta ha estat narrada en una no gens menyspreable literatura del neguit. En ella hi podem trobar noms importants de la narrativa i de la poesia italiana del segle xx, com ara Guido Piovene, Pier Paolo Pasolini, Goffredo Parise o Andrea Zanzotto (Vallerani, 2005). Els textos literaris sn veritablement eficaos per expressar la relaci entre el neguit existencial i la prdua del sentit dels llocs. Es tracta de lectures que proporcionen visions geopotiques molt tils per superar les certeses dels discursos formalitzats dels urbanistes i planificadors. En alguns textos dautors ms joves, com ara Vitaliano Trevisan, es perceben nivells dangoixa ms intensos (Trevisan, 2002), molt propers als tons desesperats i extrems que es poden percebre en els protagonistes dels conflictes mediambientals i paisatgstics ms aspres, com ara el cas del Comit de San Pietro di Ros, en el territori de Vicenza, al bell mig dels paisatges de Palladio, on un grup de vens del poble soposa sense esperana a la ubicaci duna enorme i perillosa installaci industrial. El significat de la paraula paisatge sest renovant grcies, entre altres aspectes, a la recent signatura del Conveni europeu del
63
paisatge que, finalment, aborda la dimensi afectiva i sentimental dels escenaris en els quals actuen els grups socials, fonamental per a ladquisici de la tan valorada qualitat de vida. En aquest mateix perode sintensifica lactivitat de les associacions per la defensa del paisatge, que se serveixen del llenguatge tcnic dels arquitectes o dels tcnics de la conservaci dels bns historicoartstics, per que tamb evoquen termes relatius a lesfera amorosa (amor, passi, cor, nostlgia). Ns un bon exemple la iniciativa de protecci dels paisatges menors promoguda pel Fondo per lAmbiente Italiano (FAI), que es defineixen com a llocs del cor i es convida les persones enamorades dun indret a senyalar-lo, omplint una fitxa i enviant-la al FAI. Cadasc de nosaltres t un o diversos paisatges del cor, geografies privades en les quals la memria i la nostlgia han deixat substrats afectius de diferent grau dintensitat, lalteraci o desaparici dels quals pot causar un profund dolor. En general, la geografia dels afectes coincideix amb els escenaris que han estat el tel de fons de les etapes ms alegres de la vida i, en aquest cas, la nostlgia pot posar en marxa un recorregut mental que combati el risc constant doblit, estimulant els records amb els quals es pugui fer front, per exemple, a la prdua dels valuosos topnims transmesos per la gent gran. Cada indret custodia una llarga successi de microhistries. Generaci rere generaci se succeeixen annims creadors de paisatge, una enorme comunitat dssers humans que han viscut i shan convertit en el no-res, la veu dels quals sorgeix de vegades dels textos literaris, dels documents dels arxius, de la recerca folklrica. La conscincia dhabitar es nodreix del coneixement del sentit dels llocs als quals se sent que es pertany; i aix, ms enll de lapropiaci fsica de lespai, i passa a ser pertinena cultural, comunitat dels smbols i dels senyals dun territori. La necessitat humana de tenir arrels en algun indret s la necessitat de tenir un lloc estable i segur don partir per orientar-se i teixir relacions amb la resta del mn. Daqu deriva lestret lligam entre microhistries i microcosmos, en els quals es desenvolupa lamor (i de vegades tamb lodi) cap als horitzons limitats de la quotidiani-
64
Paisatge i salut
tat: la casa, el carrer, la plaa, lesglsia, la taverna. Aquests sn els elements entorn dels quals es concreta la formaci social de la territorialitat tradicional que, en gran part dels paisatges histrics de la vella Europa, han patit rpides transformacions econmiques i socials, fins al punt que mplies capes de la poblaci ja no aconsegueixen trobar el seu lloc i reconixer-shi. Potser a travs de les prescripcions del Conveni europeu del paisatge ser possible engegar una reparaci sentimental dels paisatges de la quotidianitat, posant en prctica daquesta manera les disposicions de les noves poltiques agrries comunitries, tan atentes a la promoci de lagronomia tradicional, a les cadenes alimentries senzilles i a la recuperaci dels llocs del gust. Tot esperant que es concretin aquestes esperances elaborades a nivell institucional, voltant per Europa no s difcil trobar accions locals eficaces que busquen la difusi i recuperaci del sentit de pertinena als llocs dutes a terme per modestes associacions locals, amb la contribuci competent i apassionada dalgun erudit aficionat.
Geografia i percepci dels riscos ambientals

Linters per la relaci entre la degradaci ambiental i paisatgstica i els estats depressius va aparixer com a conseqncia del progressiu arrelament entre els gegrafs acadmics angloamericans de lanomenat behavioural approach, recondut dins el mtode de la geografia del comportament i de la percepci, desenvolupat tamb, en la seva forma ms estructurada, durant els anys seixanta del segle xx en lmbit nord-americ, en connexi amb els primers estudis sobre limpacte psicolgic dels riscos ambientals (Gold, 1980). Els temes que sinvestiguen sn, de fet, les reaccions emotives de les comunitats que viuen en territoris degradats i amenaats tant per riscos dorigen natural com dorigen antrpic. En aquest sentit, contribueix eficament a aquest enfocament la metodologia de la psicologia ambiental de tipus cogni-
65
tivista, donant lloc a un perode dun o dos decennis dimportant producci cientfica i recerca emprica. Per tant, sn evidents els lligams amb els objectius, ja esmentats, de la geografia humanstica, tan atenta a les famoses terres incgnites identificades per John K. Wright, lany 1947, s a dir, la nova frontera de lexploraci cientfica en geografia, constituda per les representacions mentals de la realitat, els anomenats mons interiors (Wright, 1947).
Imatge 2. Es donen reaccions emotives entre la poblaci que viu en territoris degradats i amenaats per riscos ambientals.
s en aquest context cientfic que es desenvolupen els estudis dedicats a la percepci dels riscos ambientals. En relaci amb aix, cal recordar la tasca del gegraf Gilbert White que, en la dcada dels cinquanta del segle xx, va posar en marxa al Departament de Geografia de la Universitat de Chicago un grup de recerca dedicat a lestudi dels riscos naturals, va complementar linters per lobjectivitat geofsica amb lanlisi de les reaccions humanes dadaptaci a les situacions de risc i va utilitzar, a ms, laportaci de disciplines com la sociologia o la psicologia (Burton, Kates i White, 1978). Durant la dcada dels setanta, amb
66
Paisatge i salut
el creixement de la sensibilitat ambiental, van aparixer al costat daquestes investigacions els primers treballs sobre la percepci de la contaminaci, de limpacte ambiental de lacci antrpica i, ms en general, dels grans temes ecolgics, i aix es va ampliar linters per qestions relacionades amb la complexitat de la relaci entre el medi i lsser hum. Lmbit de recerca compartit entre cincia del territori i cincia de la ment ha exercit una fascinaci indubtable creant, daquesta manera, una actitud interdisciplinria molt profitosa, capa de sintetitzar la dimensi objectiva i la subjectiva. La geografia deu a aquest mbit de recerca la contribuci de la urbanstica, la geomorfologia, la sociologia o les cincies naturals, mentre que es relacionen amb lmbit psicolgic la biologia, les neurocincies, les cincies socials o lantropologia. Cal destacar que els primers resultats concrets daquest descobriment tan important de les correlacions possibles entre ment i territori (Bonnes i Secchiaroli, 1992) van conduir a emfatitzar lenfocament quantitatiu, unint les instncies experimentals de la psicologia amb les quantitatives de la nova geografia (Capel, 1988). La intuci innovadora de les geografies mentals es va sotmetre a la primmirada graella epistemolgica de la mesurabilitat, una opci massa rgida que deixava entreveure una mena de temor a no ser prou valorats davant del cientifisme hard en el qual podia recolzar-se la metodologia psicomtrica dels laboratoris de psicologia experimental com tamb el tradicional rigor dels collegues geomorflegs i gegrafs fsics. Fins a la meitat de la dcada dels setanta sembla que predomini entre els gegrafs que socupen de la percepci de la geografia (especialment entre els de formaci humanstica i literria) un desig de legitimaci cientfica, fet que ocasiona que adoptin de forma passiva mtodes molt rgids i que, en seguir a cegues el mite de la identitat professional, deixin de fer una anlisi ms acurada dels significats profunds que escapen a lenfocament quantitatiu (Bianchi, 1987). Per tant, dins daquesta recerca de cientificitat, es perd de vista la dimensi subjectiva, la qual cosa pot semblar una para-
67
doxa respecte als objectius inicials de la geografia de la percepci. El rigor de les anlisis de laboratori realitzades per la psicologia cognitiva ens allunya de la comprensi dels significats culturals, afectius i simblics que interactuen en les vivncies territorials, tan importants en la geografia humanstica. Estudiar de quina manera reacciona un grup hum davant dels riscos i els neguits ambientals i paisatgstics s una bona ocasi per adoptar un enfocament geogrfic, precisament lhumanstic, en el qual convergeixen reflexions fenomenolgiques i existencialistes, reactivant linters pel tema de les epistemologies dbils, prpies de les cincies del subjecte, contraposades a les epistemologies fortes, prpies de les cincies de la natura. Ocupar-se de les veus dels venuts, dels febles que pateixen traumes ambientals, troba un suport autoritzat en les filosofies contempornies del subjecte i de la subjectivitat, interessades en el significat i en la construcci de sentit respecte al mn. La geografia que shi inspira esdev, doncs, una geografia interessada a investigar les formes destar en el mn. Comparada amb les abstraccions de certa especulaci filosfica, la recerca geogrfica est interessada en un mn molt ms real i concret (Entrikin, 1976). La relaci entre qualitat de vida i degradaci del paisatge, en aparixer vinculada a una imprevista quantitat de problemes i angoixes existencials, noms es pot entendre a partir de lestudi dels llocs interioritzats. Aquests llocs interioritzats sn productes subjectius, elaborats pels individus que viuen en un mbit territorial especfic, carregat de significats, i que poden variar segons els seus objectius existencials. Lexplotaci duna pedrera de grava en un riu, utilitzant grans i sorolloses excavadores i nombrosos camions que embussen el trnsit local, genera un cert malestar entre els vens residents i entre els amants de les excursions al riu. Aix, sorgeix un conflicte entre dues maneres diferents de valorar el mateix recurs paisatgstic. El resultat s que, molt sovint, el procs de territorialitzaci que mena a la transformaci dun espai neutral en un espai viscut no s compartit, sin que s altament conflictiu. No s casualitat que els tribunals
68
Paisatge i salut
de tot el mn estiguin saturats per milions de plets per resoldre les picabaralles entre vens descala o de jard; i ja en aquest nivell microgeogrfic es produeixen estats depressius prou coneguts que la batalla judicial pot agreujar fins a assolir graus de violncia que poden acabar en mort. Viure en els blocs de pisos annims dels barris populars de les ciutats mediterrnies o en les uniformes edificacions adossades de les perifries anglosaxones afavoreix laparici de patologies depressives per, tamb s cert que laparent serenitat dels microcosmos rurals pot generar paisatges interiors gens idllics. De fet, no s una novetat que, lluny dels conflictes i dels riscos ambientals urbans, es pot produir una dialctica diferent, per igualment implacable, entre el b i el mal. Les visions falsament arcdiques dunes zones rurals postproductives destinades al jois reps dels ciutadans no aconsegueixen, de fet, amagar la presncia de greus riscos ambientals i paisatgstics com ls de pesticides, labocament de residus, lexplotaci de pedreres, la urbanitzaci invasiva per a lespeculaci immobiliria, les noves carreteres o la contaminaci de laigua. Fins i tot a la Toscana, potser la geografia rural postmoderna ms fascinant i somiada a nivell global, sest donant la creaci de plataformes ciutadanes intensament preocupades per la degradaci ecolgica i fisiognmica de nombrosos mbits paisatgstics daquesta regi.
Paisatges ferits i depressi

En les pgines anteriors sha mostrat que la base de la sensibilitat paisatgstica no rau solament en motivacions culturals ben articulades, sin tamb en actituds especfiques davaluaci cognitiva i emotiva dels contextos territorials, que es corresponen amb comportaments ben coneguts pels estudiosos de la psicologia ambiental, tot i la manca duna literatura que expliqui la relaci entre la prdua de la bellesa del paisatge i laparici del neguit. Sense voler-nos endinsar en els complexos procediments
69
de lanamnesi psicolgica, un bon indicador empric de la difusi duna sensaci dangoixa i de preocupaci per la degradaci visual dels paisatges s la presncia contnua en els mitjans de comunicaci (televisi i diaris) no tan sols de relats i crniques, sin tamb de reflexions ms profundes en relaci amb aquesta qesti. Molt sovint els periodistes accentuen i dramatitzen els fets objectius amb la finalitat evident de sacsejar les conscincies damplis sectors de ciutadans poc atents al paisatge ents com a b com. Es tracta, per tant, de missatges que poden activar distorsions cognitives negatives (Beck, 1991), s a dir, processos mentals que alteren la normalitat cognitiva i que posen en marxa un seguit de pensaments negatius automtics, sobretot en persones ja alarmades pel dest tant del seu paisatge com dmbits molt ms amplis situats fora de la seva quotidianitat (els paisatges nacionals, els visitats durant un viatge). Contrastant lexperincia personal de lautor dincomoditat davant la prdua de bellesa del paisatge del Vneto (Vallerani i Varotto, 2005) amb el diagnstic elaborat per Aaron Beck (1991), aquest pot confirmar que hi ha una connexi estreta entre les emocions negatives suscitades pels danys ambientals i la corresponent predisposici als pensaments negatius que uniformitzen en aquest sentit tota la realitat, excloent gaireb del tot qualsevol informaci positiva. La mirada pessimista esdev dominant i simposa el que Beck defineix com a bloqueig cognitiu, de manera que no saconsegueix copsar cap element tranquillitzador. Tanmateix, cal precisar que la presncia al Vneto de ms de 250 plataformes ciutadanes de defensa del paisatge (Zamparutti, 2000) i la constant aparici de situacions de degradaci greus i objectives del paisatge, tant si sn aprovades pels poltics locals com si es fan de forma illegal, produeixen les mateixes sensacions en milers daltres persones que ja no accepten passivament la prdua de qualitat del paisatge. La disminuci de la confiana en les institucions, i en especial durant el perode 2001-2005, quan la dreta italiana va despenalitzar els delictes ambientals i va perdonar els abusos urbanstics (Benedetti, 2006), fa crixer lestat
70
Paisatge i salut
dangoixa i produeix visions catastrofistes que, si no degeneren obertament en patologies depressives, si ms no creen un estat dinfelicitat i desconfiana collectiva. Segons lautor, langoixa catastrofista s una estratgia inconscient de defensa davant dun possible empitjorament de la situaci, com una preparaci per a situacions ms greus. Aquesta espcie de vacuna mental ha perms que lautor continus sense ms distraccions lestudi de les crisis ambientals i paisatgstiques fet que li ha garantit, a ms, un cert distanciament en la recollida dels testimonis dramtics dels protagonistes de les plataformes de defensa del paisatge i de la integritat ecolgica del territori. Patir pels danys soferts al paisatge crea un estat dangoixa que s fcil de compartir, per la qual cosa els neguits poden descarregar-se en lacci cvica que reacciona contra les amenaces al b com. Tanmateix, la depressi continua sent una actitud considerablement ambigua, ja que oscilla entre lesfera subjectiva i el grup de defensa del paisatge, entre altres coses perqu, segons Beck, compartir les facetes negatives constitueix la base duna dimensi ms cultural del pessimisme, la consolidaci de la qual (mitjanant comunicats de premsa, entrevistes o articles de successos) podria veures fins i tot com una defensa contra la depressi i lansietat, en exterioritzar la negativitat que podria perjudicar el mateix subjecte (Beck, 1991). Cal tenir en compte, en aquesta anlisi, la possibilitat que existeixi un component gentic en els trastorns depressius. En efecte, a partir destudis sobre bessons homozigots, sha constatat el paper destacat de la gentica en la predisposici a les malalties depressives. En els casos ms greus, el carcter hereditari daquesta psicopatologia compta, almenys, en un 50-60%, mentre que per a les situacions menys preocupants no va ms enll del 10% (James, 1997: p. 31). Aix doncs, no es pot excloure el paper dels condicionants ambientals, especialment quan es produeix la prdua de control dels esdeveniments externs que poden posar en perill el funcionament i la qualitat de lespai viscut i, per tant, les sensacions tranquillitzadores que regeixen
71
lestimaci pels llocs. Lanlisi psicolgica (Pezzullo, 2005) ha proposat diversos models de comprensi de la relaci emotiva amb lentorn, com per exemple el model bifactorial basat en els termes agradable/desagradable (definible tamb com a atracci i seguretat versus repulsi i perill) i activaci-desactivaci (situacions noves i complexes versus contextos ordinaris i privats destmuls). Ambdues oposicions estan infludes per letologia i, per tant, la degradaci dels paisatges es considera com una amenaa al prototipus del bon refugi, capa encara de condicionar linstint de supervivncia i consegentment la valoraci subjectiva dels paisatges quotidians (Baroni, 1998).
La prdua traumtica del sentit del lloc

Lestimaci pels llocs, s bo repetir-ho, es veu profundament afectada per la rapidesa de les transformacions econmiques i socials que, si b duna banda aporten uns avantatges innegables a la renda per cpita, daltra banda creen ruptures sovint traumtiques amb els estils de vida anteriors. Aix s el que ha passat a Itlia a partir del perode 1960-1970 del segle xx, on la tardana adhesi a la revoluci industrial va fer encara ms evident el contrast entre la urbanitzaci catica que malbarata recursos ambientals i el gran valor historicocultural dels paisatges heretats (Erbani, 2003). Sest donant un procs dhibridaci del paisatge ocasionat per la distribuci de forma ubiqua i indiferent delements funcionals especfics i de noves estructures entre les malles dun valus teixit geogrfic format per processos evolutius seculars. s aquesta evident sensaci de ruptura amb les lgiques anteriors, de degradaci, tant bioterritorial com formal, de prdua dobjectius compartits, de predomini dels beneficis dalguns en perjudici duna majoria silenciosa, que aguditza una creixent desillusi i preocupaci pel futur de lespecificitat i qualitat dels escenaris en qu t lloc la nostra vida quotidiana. Per la desillusi est provocada, tamb, per la incapacitat de llegir les noves
72
Paisatge i salut
geografies, subordinades a la presumpta eficincia duna modernitat de la qual desconfiem cada cop ms.
Imatge 3. Les rpides transformacions dalguns paisatges fan que part de la poblaci no shi reconegui.
Quan els llocs pateixen lesions, s la comunitat la que veu alterada aquella relaci vital que permet el reconeixement identitari, per b que el malestar psicolgic sigui percebut principalment pels membres ms sensibles del grup. Langoixa sestn ms entre aquelles persones que assisteixen impotents al pas del cosmos de la identitat al caos del pensament nic produt per leconomia global, que converteix en intils i superats els lligams entre comunitat i lloc i, per consegent, les referncies paisatgstiques tradicionals es redueixen a suports euclidians simples i indiferenciats, utilitzats pel mercat immobiliari amb objectius ms rendibles. Sovint el mrqueting territorial utilitza les fisonomies paisatgstiques ms atractives, fet que afavoreix que les forces del mercat facin el possible per expulsar els habitants autctons i aix cobrir la demanda immobiliria global (s emblemtic el cas del centre histric de Vencia).
73
s evident que els ssers humans tenim una elevada capacitat dadaptaci i que, per tant, sobrevivim a noves situacions. Aix s aix encara que shagi installat una sorollosa planta de producci a prop de casa, encara que els nostres costums hagin de canviar a causa de laugment del trnsit desprs que lantic horitz darbres i camps hagi estat substitut per un centre comercial o per una nova urbanitzaci, encara que ja no es pugui nedar al riu. Tal com sha dit en aquest captol, s perills i ingenu creure en la perennitat dels lligams afectius amb els llocs de la prpia biografia. Tot canvia, s veritat, per s massa fcil per als poders poltics, els planificadors i els inversors minimitzar els efectes collaterals daquesta imparable mitologia del desenvolupament i somriure amb menyspreu mal dissimulat davant de qui demana ser escoltat i implora dileg per governar de forma compartida el territori. s com si la qualitat visual, s a dir, la bellesa, fos un accessori sense importncia de lexistncia, que es pot sacrificar pel rendiment econmic immediat duns pocs. Sha darribar a un comproms entre la imposici traumtica de noves geografies i les necessitats dels actors dbils i sensibles als valors no monetitzables de lexistncia per combatre la prdua de llocs interioritzats, amb el seu patrimoni insubstituble democions arrelades i memries viscudes. Perdre el lloc significa perdre la possibilitat de pensar el propi context i, sobretot, de pensar-se en el propi context; significa patir un atac a les capacitats de significaci dun mateix, un atac als ordres de referncia ms bsics i banals de lindividu, dels quals gaireb no tenim conscincia en situacions de normalitat. Aquest trauma geogrfic es tradueix en un trauma psicolgic, com a lesi2 de lestructura territorial que suporta el sistema de significaci social i individual, dany irreparable a la dimensi contextual de contenci i desenvolupament dels espais socials i de vida de lindividu (Pezzullo, 2005). Finalment, duna forma molt ms prosaica, la degradaci del paisatge pot generar tamb una ferida econmica, s a dir,
2 Trauma deriva, precisament, del grec clssic ferida.
74
Paisatge i salut
pot provocar danys fcilment mesurables causats per la depreciaci del valor immobiliari de la casa situada a prop duna fbrica, o duna carretera de trnsit dens, o duna gran urbanitzaci residencial que desdibuixa lescenari tradicional i, per tant, els ciutadans deprimits que volen anar-sen no aconsegueixen vendre la seva casa a un preu adequat per comprar-ne una altra en un lloc amb menys risc. Si valorem les conseqncies econmiques daquests traumes geopsicolgics, ens topem de cara amb un recorregut cultural molt innovador elaborat per les cincies econmiques. Es tracta duna nova comptabilitat ambiental que intenta actualitzar lhabitual i en molts aspectes, la inadequada valoraci econmica tradicional amb la introducci del concepte de qualitat de vida. De fet, sha demostrat que, a lhora de descriure el benestar dun collectiu, el principal indicador econmic, el producte interior brut (PIB), s menys significatiu com ms mitjanament rica s la comunitat observada, s a dir, com ms satisfetes estan les seves necessitats primries (Hamilton, 2006). Per tant, apareixen uns lmits socials del desenvolupament que fan que lincrement de la quantitat dels bns oferts ja no es reflecteixi en un creixement parallel de la satisfacci (Hirschmann, 1986). No s casualitat que en els darrers anys els economistes ms conscients i crtics amb el pensament nic hagin comenat a ocupar-se de qestions que tradicionalment estaven implcites en el discurs, com ara la felicitat, la satisfacci residencial, la qualitat de les relacions socials, la bellesa del paisatge. (Dasgupta, 2004; Georgescu-Roegen, 2007), i que hagin posat en gurdia els responsables poltics i els sectors ms atents de lempresariat davant la decadncia de les societats opulentes, sotmeses al nus correds de la saturaci territorial i dels corresponents conflictes entre el manteniment de la qualitat ambiental i paisatgstica i la difcil coexistncia de funcions productives, logstiques i residencials (Anastasia, 2005). La depressi derivada dun trauma paisatgstic augmenta, per tant, la vulnerabilitat psicolgica de lindividu i amplifica la percepci dels factors de risc. Fins i tot, en els casos en qu aquest procs no
75
condueix a laparici de formes de neguit patolgic, dna lloc a angoixes i dificultats que se sumen als problemes habituals de la vida quotidiana. En els casos en qu el trencament de lharmonia i la bellesa del paisatge quotidi afecta una comunitat que ja ha estat sotmesa a la prdua de la salut ecolgica del seu propi territori, ens trobem davant duna mala prctica geogrfica de gran abast. Hem de confiar en un retorn rigors al comproms tic i a la responsabilitat (Jonas, 2004), que sigui capa de transformar els avantatges immediats, prou llaminers, en estratgies basades en la previsi i en el fet de compartir els deures comuns. La depressi i el pessimisme per lentorn es poden guarir amb la recuperaci de la dimensi de la cura en sentit simmeli, s a dir, recuperant una relaci directa amb les fenomenologies ambientals que composen lespai viscut i reconeixent, per tant, lestreta dependncia de lindividu respecte als altres del grup i del territori del qual obt un sentit per a la seva existncia (Simmel, 1997). En definitiva, s la recerca de geografies menys egoistes i ms solidries, on el sentit duna continutat civil i dideals sigui capa de produir sociabilitat territorial i identificaci profunda amb una evoluci del paisatge respectuosa amb la qualitat histrica i ecolgica.
Anastasia, Bruno (2005). Nordest: dal successo alla difficile ricerca di nuove mete dins collettive, dins Francesco Vallerani; Mauro Varotto. Il grigio oltre le siepi. Portogruaro: Nuova Dimensione, p. 35-53. Baroni, Maria Rosa (1998). Psicologia ambientale. Bologna: Il Mulino. Bauman, Zygmunt (2006). Modernidad lquida. Mxic: Fondo de Cultura Econmica. [Ttol original Liquid modernity]. --- (2007). Modus vivendi. Inferno e utopia del mondo liquido. Roma: Laterza. Beck, Aaron (1991). Cognitive therapy: a 30 year perspective, American Psychologist, nm. 46, p. 368-375.
76
Paisatge i salut
Beck, Ulrik (2006). La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paids. Benedetti, Gaetano (2006). Politica e ambiente: bilancio della legislatura 20012006. Mil: Edizioni Ambiente. Bennett, Oliver (2001). Cultural pessimism. Narratives of decline in the postmodern. Edimburg: Edinburgh University Press. Bianchi, Elisa (1987). Comportamento e percezione dello spazio ambientale: dalla Behavioural Revolution al paradigma umanistico, dins Giacomo Corna Pellegrini. Aspetti e problemi della geografia. Mil: Marzorati, vol. 2, p. 543-598. Bonesio, Lucia (2000). Orizzonti della geofilosofia. Terra e luoghi nellepoca della mondializzazione. Bolonya: Arianna. Bonnes, Mirilia; Secchiaroli, Gianfranco (1992). Psicologia ambientale. Bolonya: Il Mulino. Burton, Ian; Kates, Robert; White, Gilbert (1978). Environment as hazard. Nova York: New York University Press. Capel, Horacio (1988). Filosofa y ciencia en la geografa contempornea. Barcelona: Barcanova. Commoner, Barry (1994). En paz con el planeta. Barcelona: RBA. Cosgrove, Denis (1993). The Palladian Landscape. Leicester: Leicester University Press. Crichton, Michael (2005). Estat de por. Barcelona: Edicions 62. [Ttol original State of fear]. Dasgupta, Partha (2004). Benessere umano e ambiente naturale. Mil: Vita e Pensiero. Davis, Mike (1998). Ecology of fear. Nova York: Vintage books. Entrikin, Nicholas (1976). Contemporary humanism in geography, Annals of the Association of American Geographers, nm. 66, p. 615-632. Erbani, Francesco (2003). LItalia maltrattata. Roma: Laterza.
Georgescu-Roegen, Nicholas (2007). Ensayos bioeconmicos. Madrid: Los Libros de la Catarata. Gold, John (1980). An introduction to behavioural geography. Oxford: Oxford University Press. Hamilton, Clive (2006). El fetiche del crecimiento. Pamplona: Laetoli. Hirschman, Albert O. (1986). Inters privado y accin pblica. Mxic: Fondo de Cultura Econmica. James, Oliver (1997). Britain on the couch: treating a low serotonin society. Londres: Century. Jonas, Hans (2004). El Principio de responsabilidad: ensayo de una tica para la civilizacin tecnolgica. Barcelona: Herder. La Cecla, Franco (2000). Perdersi. Luomo senza ambiente. Roma: Laterza Latouche, Serge (1995). La Mgamachine. Pars: La Dcouverte- Mauss. Leone, Ugo (2006). Nuove politiche per lambiente. Roma: Carocci. Leslie, John (1996). The end of the world: the science and ethics of human extinction. Londres: Routledge. Lomborg, Bjorn (2005). El ecologista escptico. Madrid: Espasa Calpe. Magnaghi, Alberto (2000). Il progetto locale. Tor: Bollati Boringhieri. Parks, Tim (1995). Italiani. Mil: Bompiani. Pezzullo, Luca (2005). Il rischio territoriale tra geografia della percezione e psicologia dellemergenza. Approcci teoricometodologico ad orientamento qualitativo. Tesi doctoral no publicada, Universitat de Pdua. Relph, Eduard (1976). Place and placelessness. Londres: Pion Limited. Simmel, Georg (1997). La socievolezza. Roma: Armando. Trevisan, Vitaliano (2002). I quindicimila passi: Un resoconto. Tor: Einaudi.
77
Tuan, Yi-Fu (1974). Topophilia: a study of environmental perception, attitudes and values. Englewood Cliffs: Prentice-Hall. --- Tuan, Yi-Fu (1979). Landscape of fear. Oxford: Basil Blackwell. Vallerani, Francesco (2000). Il Veneto e le seduzioni palladiane tra senso del luogo e postmoderno, dins Cosgrove Denis. Il paesaggio palladiano. Verona: Cierre, p. 9-30 --- (2005). La perdita della bellezza: paesaggio veneto e racconti dellangoscia, dins Francesco Vallerani; Mauro Varotto. Il grigio oltre le siepi. Geografie smarrite e racconti del disagio in Veneto. Portogruaro: Nuova Dimensione, p. 159-185.
Vallerani, Francesco; Varotto, Mauro (2005). Il grigio oltre le siepi. Geografie smarrite e racconti del disagio in Veneto. Portogruaro: Nuova Dimensione. Worldwatch Institute (2006). State of the world 2006. Mil: Edizioni Ambiente. Wright, John (1947). Terrae incognitae: the place of imagination in geography, Annals of the Association of American Geographers, nm. 37, p. 1-15. Zamparutti, Anthony (2000). Difendere lambiente nel Veneto: conflitti e comitati locali. Vencia: Osservatorio sulle trasformazioni in Veneto.
78
Paisatge i salut
Lespai urb i la salut: una visi histrica

Francesc Muoz
79
Durant lespants regnat del clera a Nova York vaig acceptar la invitaci dun parent a passar quinze dies al seu confortable cottage, a la riba del Hudson. All tenem tots els habituals mitjans de diversi estivals. Passejant pels boscos amb els nostres quaderns de disseny, navegant, pescant, nedant, amb la msica i els llibres haurem passat un temps plaent si no hagus estat per les temibles noticies que arribaven cada mat de la populosa ciutat. No passava un dia sense que ens portssim noves de la mort dun o altre conegut. Amb laugment de la mortalitat, vam aprendre a esperar diriament la prdua dalgun amic. El mateix aire del sud semblava impregnat de mort. (Poe, 2002 [1846]: p.423). La relaci entre salut i paisatge s avui dia un lloc com tan acceptat que ha esdevingut ja un tpic. Duna banda, lassociaci entre determinats paisatges i la idea de la bona salut, entesa en termes de benestar tant individual com collectiu, ha estat tan reiterada que ja es pot suggerir la seva conversi en un element publicitari ms en el context duna societat contempornia que tendeix a transformar, cada vegada ms, elements de la realitat fsica en productes esttics, sotmesos a les regles dun mercat progressivament necessitat de nous nnxols de consum. Daltra banda, aquesta qualitat de vida mxima que representa el concepte abstracte de salut sentn com reafirmada a partir de la vivncia, el gaudi o lestada en determinats paisatges configurats com extensions, igualment estetitzades, de tot all que actualment es considera com saludable o salutfer pel fet que ens apropa a la natura: del menjar amb fibra als massatges amb pedres vernacles, dels hbits esportius a laprenentatge de la filosofia zen o laudici de composicions new age. Una estetitzaci que porta implcita, en realitat, una banalitzaci del paisatge que s present en una multiplicitat descales de manera que el paisatge, ja sigui una vall de muntanya o un jard interior al centre de la ciutat, sacaba ade-
80
Paisatge i salut
quant a les imatges prviament creades per adaptar-se a aquest consum de salut ents com un producte ms. Aix, tan banal resulta el pessebrisme que caracteritza algunes experincies de gesti del paisatge en rees rurals com la utilitzaci, indiscriminada i reduccionista, del fengshui al disseny dinterior ms urb. Els rpids o els suaus meandres als rius, les ltimes franges de costa nua de construcci, les valls verdes, els horitzons de vinya, els mosaics agrcoles, els camins rurals per tamb els indrets de tranquillitat, els cels amb nits estrellades i el mateix aire pur, per oposici als llocs sorollosos i amb contaminaci lumnica o atmosfrica, sn tots ells elements distintius de paisatges de mar, de muntanya o, senzillament, del camp. La seva percepci no depn nicament del seu valor paisatgstic sin que sefectua en termes de salut a partir daquesta estetitzaci del consum. Es tracta de tota una srie de qualitats fsiques i atributs antrpics que encara caracteritzen els territoris tradicionalment idealitzats pel fet de no trobar-se urbanitzats. En altres paraules, els bons paisatges, els que proveeixen de millor salut i benestar, sn aquells definits per labsncia durbanitzaci. En realitat, aquesta s una percepci collectiva que no ha destranyar, ja que va ser a la ciutat on la relaci entre paisatge i salut es va fonamentar, amb ms claredat, en el decurs del segle xviii i, sobretot, del xix. Aquesta associaci entre paisatge urb i mala salut t les seves arrels en elements objectius molt clars, com les quatre epidmies de clera que van patir les ciutats europees al segle xix. No obstant aix, es relaciona, tamb, amb algunes claus ideolgiques, com el desenvolupament dun discurs antiurb que t el seu origen en la idealitzaci del camp com a resposta al procs de gestaci duna nova societat urbana industrial, realment molt convulsa. s daquesta manera que la cura de malalties clarament modernes en sentit culturalista, com la tuberculosi, es va associar als espais de fora de la ciutat. La tranquillitat del camp, la brisa del mar o laire pur de la muntanya es contraposaven, aix, als gravats de Gustave Dor o George Cruikshank, que reflectien
81
amb cruesa o ironia imatges dunes ciutats literalment ofegades pel creixement urb. Succea en un moment en qu la teraputica mdica, presonera encara del paradigma hipocrtic, estava obsessionada per la qualitat de laire. s tamb aix que es es va desenvolupar una primera sensibilitat burgesa, relacionada amb la salut i el bany, que explica laparici despais urbans concrets, com els banys pblics o un primer turisme fundacional a determinats indrets costaners, clarament identificats amb aquella imatge de benestar, com Brighton o Biarritz.
Imatge 1. La cerca de la salut i el benestar motiven larribada dels primers turistes a determinats indrets costaners com Brighton.
Per tant, lassociaci esttica entre paisatge sense urbanitzar i salut, tan present avui dia a les anomenades societats postindustrials, entronca amb una tradici molt anterior. Es tracta duna associaci que, tot i fonamentar-se en elements de coneguda diagnosi que mostren els riscos que per a una bona salut representa lhbitat urb (de la polluci atmosfrica a la contaminaci acstica o la derivada dels mateixos materials de construcci), ignora dues qestions que semblen clau. En primer lloc, les diferncies entre individus els quals es consideren en iguals termes pel que fa a les seves necessitats i requeriments de salut i, per tant, se suposa que reben el mateix benefici del gaudi o lesta-
82
Paisatge i salut
da en paisatges salutfers, quan semblaria obvi que no s aix. En segon lloc, en considerar els individus a partir dun perfil nic, elements tan essencialment definidors dels llindars de salut, com s el cas de la renda disponible, queden fora destudi. Soblida, daquesta manera, el fet que, a igualtat de condicions de base gentica o biolgica i de salut individual, un habitant urb de renda alta tindr, de ben segur, millor accs a una bona salut que un habitant no urb de renda baixa, independentment de les qualitats del seu paisatge. La conclusi, per tant, s que generalment la relaci entre paisatge i salut s, en realitat, una associaci que considera merament aspectes fsics del territori i deterministes de la relaci entre individu i medi, mentre que deixa de banda qestions socials que es revelen com radicalment crucials per explicar la salut dels individus i collectius. Tant la noci de paisatge com la de salut serien, en conseqncia, conceptes culturalment construts i susceptibles de ser analitzats en clau ideolgica, poltica i social. Aquest captol explora, mnimament, lorigen daquest estat de coses i posa latenci sobre aquell moment fundacional en qu la relaci entre paisatge urb i salut precria queda fonamentada com la base del discurs antiurb al segle xix. Aquest s un moment histric en qu les ciutats presenten tal multiplicaci de situacions insalubres que acabaran sent definides a partir de la mxima de les ansietats possibles des del punt de vista del benestar: el risc de mort.
Natura i cultura, ruris i urbis : les fronteres del risc urb

Des del segle xviii, els poders illustrats havien institucionalitzat una visi de la relaci entre societat i natura configurada a partir de la idea de felicitat humana. Sobre aquest objectiu sarticularan poltiques que afectaran mbits diversos de la vida urbana. Elsa Malvido ha resumit de manera clara el que anomena el somni illustrat:
83
[...] una poblaci treballadora nombrosa, ben distribuda, connectada per camins, ports i ponts, sana i disponible... tot aix feia indispensable per a un bon govern saber quants, on, de quin sexe, color (tnia), mida, fora i qualitat, eren els seus sbdits [...] (Maldivo, 1993: p. 301-320). Dins daquest paquet de requeriments destaca la salut com un eix important pel que fa a les incipients poltiques de benestar pblic: Policia, riquesa, felicitat, salut i seguretat estan, a finals del segle xviii, tan ntimament unides que sn difcils de distingir. (lvarez Ura, 1983: p. 66). Aix, des de mitjan segle xviii i en el decurs del segle xix, es desenvolupar a Europa una lnia de pensament sobre la salut, entesa com un objectiu i una necessitat collectius. Durant aquest perode, dos elements constituiran la base de les argumentacions per la seva oposici material a la consecuci daquest ideal tcnic de salut: la ciutat i lepidmia. La malaltia contagiosa, i ms concretament el clera, es codificar des del saber cientfic i la gesti tcnica a partir del referent urbanstic. Abans de plantejar, per, amb suficient detall, les qestions referides s imprescindible assenyalar que lexplicaci daquesta representaci negativa de la ciutat no es pot simplificar fent nicament referncia a les onades epidmiques i a la caracteritzaci de la ciutat a partir del risc de malaltia o de mort. En realitat s un tema fora ms complex on la creaci destereotips relacionats amb la contraposici entre el medi rural i la seva anttesi, la ciutat, juga un paper fora rellevant. Es tracta de tpics, institucionalitzats culturalment, a partir de lexpansi global del procs dindustrialitzaci i, ms enll del que passava a les fbriques, en funci de la progressiva tayloritzaci de la vida urbana.
84
Paisatge i salut
Les poltiques de salut i la tayloritzaci de la ciutat

Les aportacions de Frederik Winslow Taylor defensaven la necessitat duna racionalitzaci del treball industrial i van comenar a ser aplicades, dirigint ell mateix el procs, a partir de la dcada del 1880. Lanlisi dels moviments realitzats pels obrers i leficient gesti del temps necessari per a lexecuci dels diferents treballs als tallers van iniciar, aix, un procs que acabaria amb la determinaci cientfica de la duraci que havia de correspondre a cada feina: Es pretenia definir per a cada una delles un mtode exemplar, el millor i lnic, the one best way, que shauria de difondre entre els instructors a la fbrica i guanyar tots els establiments conquerits per lorganitzaci cientfica. (Friedmann, 1977: p. 100). Dins daquesta anlisi dels moviments sobresurt especialment la introducci del cronmetre i del time-study-man, literalment, lhome que estudia els temps, (Friedmann, 1977). Aquesta nova organitzaci del treball industrial als tallers i les fbriques donar posteriorment lloc al que Benjamin Coriat anomen la disciplina de fbrica, una disciplina basada en el conjunt de gestos que acabaran per convertir-se primer en codi i ms tard en comportament estandarditzat. Apareixen, aix, requeriments nous. En primer lloc, es produeix la limitaci de la mobilitat i la fixaci de la m dobra al territori a partir de lorganitzaci estable de les condicions de treball. Aquest s un escenari on les assegurances socials i les ordenances de salut i higiene associades a les millores dels habitatges tenen importncia en tant que estratgies destinades a sedentaritzar una massa treballadora que fins aleshores es caracteritzava per la seva flexibilitat, imprevisibilitat i nomadisme. En segon lloc, es produeix lacomodaci de la m dobra a una situaci indita marcada per imperatius productius igualment nous com la
85
regularitat, la continutat en la producci o la permanncia al lloc de treball. s en aquests aspectes on la disciplina de fbrica adquireix tot el seu sentit. Tamb s des de la perspectiva daquestes noves necessitats que sentenen situacions que avui dia contradirien qualsevol plantejament de poltica collectiva de salut com, per exemple, el treball infantil. El nen podia, certament, ser retingut a lespai de la manufactura de forma permanent sense por que els ritmes de les collites i el treball agrcola (que formava part simultnia de la vida laboral daquelles primeres generacions de treballadors industrials) o les crides de lexrcit, deixessin el taller buit de braos. En paraules de Coriat (1982), els nens asseguraven la continutat de la producci industrial entre el ritme de les estacions. Giorgio Piccinato (1993) arriba a la mateixa conclusi quan afirma que era gaireb impossible transformar en obrers eficients de fbrica les persones que havien superat els anys de la pubertat, si provenien de lagricultura o dels oficis artesanals (Piccinato, 1982: p. 41). La tayloritzaci de la producci industrial, per, no sha dentendre com un procs merament circumscrit al marc productiu ni a lescenari fabril. En realitat, depassa la mera organitzaci econmica per fer-se present a daltres esferes de la vida urbana. El que sestava gestant era, ms aviat, una tayloritzaci de les relacions urbanes enteses en sentit ampli, la qual cosa acabar per encabir la producci de lespai urb dins les mateixes coordenades de la racionalitat cientfica que havien inspirat el canvi en lorganitzaci del treball i la gesti del temps a lespai de la manufactura. Es pot caracteritzar, aix, lespai de la ciutat industrial com una successi de territoris progressivament tayloritzats: primer el taller, la manufactura i la fbrica; desprs la ciutat fora del marc estrictament productiu, de la gesti de la circulaci a la nova construcci de parcs i serveis urbans; finalment, lhabitatge, on la prpia vida domstica acabar igualment fagocitada per lideari taylorista, fins arribar a la cuina, lespai de major activitat fami-
86
Paisatge i salut
liar i, per tant, all on ms gestos, moviments, comportaments i maneres de fer havien de ser objecte de la nova disciplina, la nova racionalitat associada a leficincia productiva. Es tracta delements clarament presents fins i tot als manuals que mostraven a lpoca la correcta organitzaci del treball a la cuina: [] deu procurar lo cuyner que cada un de aquells (dels utensilis) estiga en son propi lloch, per evitar tota confusi y tamb per ahorrarse treball, cuydant de tornarlos sos puestos despres de haberlos usat; perque est clar que si lo cuyner es deixat perers en tornar las cosas sos llochs determinats, resulta que cuant se va per ellas, no las troba tan facilment, sent motiu de doblar lo treball anant de ass y de all lo que sol succehir cabalment en las ocasions de mes ocupaci y treball [] (Annim, 1982 [1851]: p.107-108). En aquest context general definit per la tayloritzaci de la ciutat, les primeres poltiques de salut urbana shan dentendre clarament vinculades a la gesti de la fora de treball industrial. Aix, per exemple, les lleis sobre el treball infantil i la mateixa pressi de metges i demgrafs des de finals del segle xix en la seva lluita per reduir les taxes de mortalitat infantil, no shan de pensar estrictament com iniciatives de salut en el sentit contemporani de lexpressi, sin com mesures certament associades a ladministraci de la fora de treball en un moment on les mquines encara necessitaven braos per garantir la producci a la manufactura. Aix, la limitaci del nombre dhores de treball dels infants i les lleis descolaritzaci garantiran, en paraules de Coriat (1982), la formaci de cossos protegits dun desgast preco, caps pacientment sotmesos a les xifres i a les lletres en el recinte dels murs de la classe. (Coriat, 1982: p. 20 ).
87
Variacions sobre el discurs antiurb

La contraposici entre els medis rural i urb sexaltar progressivament en el decurs del segle xix, a partir de la idealitzaci del camp. Aix, al mateix temps que safirma la superioritat de la cultura urbana, en termes de modernitat, de consum i de cultura burgesa, el que no s ciutat sentn com un camp idllic, un ambient desconnectat de la nova realitat productiva. Aquest ambient ser ents, progressivament, com un mn a part, bressol i reserva dels valors originals del lloc i de les seves tradicions, en contraposici amb leficincia productiva i la racionalitat del maquinisme que dominaven el procs de tayloritzaci urbana. Aquesta ideologia contra la ciutat sinsereix dins una tradici latent on sinclouen visions tan llunyanes en el temps com les concepcions organicistes de la filosofia natural i la medicina galnica que, durant el Renaixement, havien assimilat la ciutat al cos hum, de manera que la idea de malaltia del cos podia fcilment ser traslladada a lescenari urb (Barona Vilar, 1992). s a dir, que des dalguns segles abans, ja hi havia un medi privilegiat per vehicular aquests tipus dansietats antiurbanes. En el decurs del segle xix, el concepte dhigiene, en les seves mltiples variants (higiene pblica, privada, social) estructurar la branca especialitzada de la medicina encarregada de donar forma i canalitzar un determinat discurs contra la ciutat. Aquest discurs, duna banda, prendr com a referncia els dficits de salut i entendr lespai urb com un lloc de risc, de malaltia i de mort, associat en termes explicatius a la densitat urbana; daltra banda, entendr la ciutat com un lloc de dissoluci, que aigualeix els vincles morals i familiars entre individus. A diferncia de moments histrics anteriors, per, al segle xix la ciutat era ja lindret privilegiat dacumulaci de capital, ja que, en un moment deficincia encara molt baixa dels transports i comunicacions, la necessria concentraci dels factors productius de leconomia industrial feia necessari mantenir viu i en creixement el territori urb.
88
Paisatge i salut
Al mateix temps, per, els conflictes generats per la concentraci de poblaci, lexcessiva densitat i el creixement certament explosiu dels vells centres urbans, projectava dubtes sobre lestabilitat social que la moral aristocrtica, primer, i burgesa, ms tard, defensava com a igualment bsica per garantir aquell procs econmic dacumulaci (Casals, 1992). La soluci a aquests dilemes no va ser una altra que la invenci de la natura. La contraposici entre cultura i natura, entre ciutat i camp, entre cultura urbana i cultura rural, va ser el primer pas per tal que la densitat urbana sentengus com latribut ms representatiu de la ciutat i el fet diferencial que esdevindria explicatiu de la situaci de crisi higinica de lespai urb. La manca dhigiene, fsica i social, ser assimilada per la retrica del discurs antiurb com un lmit real a la salut concebuda tant en termes de benestar individual com de pau social collectiva. Com sexplicar ms tard, s a partir daquestes coordenades que sentn lxit de la idea de la reforma urbana, una ambici que acabar inspirant el primer urbanisme europeu de les grans avingudes i eixamples i que proposar, com a objectiu principal, la reducci de les condicions de densitat urbana com a requeriment essencial per aconseguir una ciutat higinica i saludable.
Imatge 2. Lassociaci entre densitat urbana i mortalitat don lloc a la reforma urbana a travs de la construcci de grans avingudes i eixamples.
89
Des de comenaments del segle xix, el discurs antiurb trobar el seu aliment en les evidncies mdiques empriques que demostraven els riscos de salut pblica a la ciutat. Una mateixa defensa unir, aix, metges, arquitectes o enginyers, a la medicina galnica i a lincipient urbanisme: lassociaci entre densitat i mortalitat urbanes. En altres paraules, lexplicaci dels majors riscos per a la salut, concretats a partir dels elevats llindars de mortalitat urbana, es justificava a partir de lexcessiva densitat que definia lespai urb, que es manifestava de diverses formes: augment exponencial de la poblaci en un mateix espai intramurs; subdivisi intensiva de les propietats que donaven lloc a habitatges de superfcie progressivament ms reduda; increment general de lalada dels immobles com a conseqncia de lescassetat de nou sl per construir; sobreocupaci dels habitatges existents; manca despais pblics en un nucli urb definit per laglomeraci i la inexistncia dinfraestructures i serveis urbans. En aquesta caracteritzaci negativa de la ciutat com un espai de risc i alhora en risc, la medicina, per tant, juga un paper primordial en la mesura que ser al metge a qui correspondr gestionar lansietat pel risc de malaltia i de mort. A continuaci ens referirem a les teories mdiques sobre la malaltia, en particular a aquella de tipus epidmic, vigents als segles xviii i xix. Es constatar com s que a partir delles es prenen en consideraci determinats atributs de la ciutat per alimentar el discurs antiurb.
Medicina i gesti del risc urb: les ansietats de la ciutat higienista

Lherncia de lhipocratisme caracteritzava encara la medicina al segle xviii i, de manera ms matisada, tamb va ser molt present a la del segle xix. Lorientaci ambientalista derivada daquest enfocament plantejava el concepte disonomia o equilibri com lestat ptim de la salut (Barona Vilar, 1992). Aquest equilibri
90
Paisatge i salut
humoral del cos es podia veure afectat per qualsevol aspecte de lhbitat extern a lindividu com la temperatura, la humitat, el clima i, en definitiva, lentorn fsic. La malaltia es manifestava, precisament, per lalteraci daquest equilibri que suposava el predomini dunes substncies sobre unes altres. Aquesta concepci de la malaltia, certament determinista, venia igualment reforada per la concepci de laire, encara vigent, a la medicina del segle xix. Aix, laire sentenia com el contenidor de totes les substncies expellides pels cossos i les matries, tant orgniques com inorgniques. Una alteraci en la composici daquest aire podia ser perjudicial, ats que lindividu no havia dingerir necessriament substncies en descomposici per veures afectat per aquestes; nhi havia prou amb que tingus contacte amb laire contaminat. Lagent que assegurava aquesta contigitat i transmissibilitat entre laire i lindividu era el miasma.1 Daquesta manera, lambient proper a lindividu podia provocar la malaltia o b modificant la resistncia del mateix (a partir de la ruptura de lequilibri humoral) o b actuant directament com a medi de cultiu per al contagi (Urteaga, 1985-1986). Lobsessi aerista de qu parla Alain Corbin a El perfume o el miasma (1987) s el resultat daquesta concepci mdica i en destaquen dos elements principals: la idea de la confusi de les emanacions existents a latmosfera i la necessitat del moviment i circulaci de laire com a imperatius higinics. Les teories mecanicistes van matisar aquesta concepci miasmtica de la malaltia per encara insistien en la lluita contnua entre els extrems de putrefacci i cohesi de manera que la pudor era entesa com a part integrant del procs de desorganitzaci de la matria que conformava els cossos (Corbin, 1987). En conseqncia, la presncia de pudor era lelement que verificava tant la desintegraci de la matria orgnica com, posteriorment, la corrupci de laire, la inevitable transmissi de la malaltia i, finalment, el contagi de lindividu.
1 Nota dels editors: el miasma era lefluvi o lexhalaci perjudicial que es desprenia de cossos malalts, de substncies en descomposici o daiges estancades.
91
Sestablir aix una creixent afici dels metges higienistes per territorialitzar la ciutat tot assignant qualitats diferenciades als diversos espais urbans.2 Tot un seguit dansietats, perfectament ressenyades per Corbin, aniran apareixent a la visi urbana del metge-detectiu higienista. En primer lloc, les emanacions tellriques, el forat fet a terra, el pou o el mateix treball agrcola podien fer emergir el contingut subterrani, els miasmes del passat, pertanyents a la matria orgnica ja no existent. Com es pot apreciar, aquest tipus dansietat vinculada al smil orgnic representava ms negativament el camp que no la ciutat. Les metfores, per, remetien immediatament a lespai urb i, aix, les primeres imatges de les quals fa s la retrica higienista comparen la ciutat amb el dipsit de fems o la snia a cel obert. A lobsessi per la terra, la segueix la mirada atenta sobre la pedra. En efecte, parets i murs protegeixen, per, alhora, constitueixen un autntic magatzem de miasmes acumulats. Tant s aix que una part del debat sobre la destrucci de les muralles urbanes, que defin la segona meitat del segle xix, t, justament, a veure amb largument higinic. Laigua succeeix laire en lescala de les nocivitats i, amb ella, la humitat apareix com el rastre que cal seguir en la localitzaci dels focus de contagi i malaltia. Per potser la metfora ms reeixida i que, de forma ms reiterativa, apareix al discurs antiurb del segle xix s la del pant. El pant s, duna banda, la mxima representaci de la humitat i, de laltra, el lloc privilegiat on habita el miasma, ja que al seu interior hi ha la mxima desorganitzaci, barreja i confusi de matries. Lansietat higinica sobre les zones pantanoses se situa, de fet, en lorigen duna de les primeres poltiques de salut pblica ms practicades al segle xix: la dessecaci de pantans i llacunes (Urteaga, 1985-1986). El pant ser, finalment, la metfora perfecta de la ciutat: lacumulaci de brutcia i excrements o la densitat i la concentraci de cossos en espais reduts als habitatges obrers.
2 Linforme de la Comissi sobre lepidmia del clera a Pars, de 1832, dependent del Consell de Salubritat del Sena assenyala que shavien enregistrat ms morts a les parts baixes i humides de Pars (Zubiri Vidal et al, 1980: p. 37-64).
92
Paisatge i salut
Tots ells seran atributs que, per analogia, consolidaran aquesta representaci de la ciutat com a focus de malalties i lloc desorganitzat i confs.
La densitat com lorigen i la causa de la sobremortalitat urbana

La mirada de lhigienista no tan sols considera els espais urbans, sin tamb els seus habitants, amb una atenci especial sobre el malalt. Laproximaci mdica a la malaltia basada sobre la concepci de laire s lorigen duna altra poltica de salut comuna a lpoca: la localitzaci dhospitals fora del recinte urb, ja que els miasmes dels malalts vicien laire de la ciutat. Ser aix, doncs, en relaci amb els hospitals, que apareixer per primera vegada la crtica a la densitat urbana. Lexcessiva densitat, en uns casos, o la convivncia amb els residus orgnics, en uns altres, anir posant aix sota la vigilncia olfactiva del metge higienista espais com el mercat, el cementiri, el vaixell, la tenda de campanya del soldat, la pres i les seves celles, fins arribar als mateixos habitatges i a determinats espais domstics com la cuina, els patis i celoberts o la comuna. Entre mitjan segle xviii i mitjan segle xix tots aquests espais seran objecte de lassaig de mesures higiniques i de disciplines sanitries que ms tard prendran la forma de poltiques de salut a la ciutat. s a lexrcit on comencen a estipular-se les primeres mesures en aquest sentit. El vaixell, per exemple, ser objecte duna dura persecuci higinica com ja sobserva clarament als diaris de bord dels viatges del capit Cook (Grenfell Price, 1985): Abril de 1769, Fins al moment hem tingut molt pocs homes a la llista de malalts, i solament per ferides. La tripulaci, en general, es mant molt saludable grcies, en gran mesura, al xucrut (sauerkraut), a
93
la sopa envasada i a la malta; dels dos primers, lun se serveix els dies en qu hi ha carn i laltre quan toquen figues de les pagodes. Sha preparat la infusi de malta no fermentada, que se subministra sota prescripci mdica a tots els que presentin el ms mnim smptoma descorbut; daquesta manera, i amb les cures i atencions de Monkhouse, el metge, simpedeix que aquesta malaltia posi el peu al vaixell. (Primer viatge, 1768-1771) (Grenfell Price, 1985: p. 169). Maig de 1773, Coneixedor que en aquest canal es podia trobar api i altres verdures que, en bullir-les amb blat o psols i sopa envasada, constituen una dieta molt nutritiva i sana, en extrem beneficiosa per guarir i prevenir lescorbut, en fer-se de dia vaig anar a buscar-ne algunes i vaig tornar a lhora del desdejuni amb una gran crrega. (Segon viatge, 1772-1775) (Grenfell Price, 1985: p. 169). Per ser la casa, en particular lhabitatge obrer, lindret que millor representar lobjecte ltim del desig burgs dhigienitzaci. s a lhabitatge obrer on acabaran confluint les angoixes daquesta nova sensibilitat. Friedrich Engels, en una srie darticles reimpresos conjuntament al 1887, transcriu la descripci que fa el setmanari de Manchester, Weekly Times, respecte a un barri obrer de la ciutat desprs duna important inundaci. Les metfores utilitzades sn fora reveladores: El vianant, [...] pot passar-hi sense sospitar que all, sota els seus peus, en unes coves, viuen ssers humans. El pati escapa a la mirada del pblic i noms s accessible a aquells a qui la misria obliga a buscar un refugi en el seu allament sepulcral. Qualsevol xfec pot obligar aquestes aiges horriblement ptrides
94
Paisatge i salut
a remuntar desaiges i canalitzacions, i fer emanar en els habitatges gasos pestilents... La impressi que produeixen aquest pati i els seus habitants, enterrats com si estiguessin en una tomba prematura, s duna desesperana extrema [...] (Engels, 1887: p. 374). En efecte, els subratllats3 no deixen lloc a cap dubte. Juntament amb la brutcia, la manca daire o lembussament apareixen referncies fora explcites a la claveguera o la tomba. Aquestes metfores, com la del pant, conduen la mirada higienista a destacar especialment la confusi de gneres, matries i residus orgnics com lorigen de la malaltia que desprs afectaria tota la ciutat. Aix representava, en realitat, identificar la densitat com la causa primera i suficient daquella confusi que originava el risc de contagi. Noms caldr, aix doncs, un petit ltim pas per a acabar associant la sobremortalitat urbana a les condicions dexcessiva densitat. Larribada depisodis de mortalitat de fort impacte, com ser el cas de les quatre grans epidmies de clera que delmaran la poblaci de les principals ciutats europees entre la dcada del 1830 i prcticament el final de segle, far ms fcil establir aquest lligam. El clera sacsejar els encara febles fonaments de la poltica de salut destats i ciutats per, sobretot, qestionar la capacitat del saber mdic per gestionar la salut urbana.
La crisi de la gesti higienista de la ciutat i de la salut urbana

El gran problema per a la medicina del moment va ser levident incapacitat per descobrir les causes de la malaltia epidmica. Seguint Kunitz, els higienistes es movien en el terreny de les
3 Nota dels editors: les paraules subratllades sn obra de lautor del captol.
95
causes dbilment suficients, s a dir, de causes que noms de vegades eren seguides per un efecte especfic, a diferencia de les causes suficients, que sempre porten a un efecte concret i determinat. No ser fins als descobriments de Robert Koch, ja al final del segle xix, que apareixer la noci de causa necessria de la malaltia, en identificar-sen els diferents agents patgens (Kunitz, 1991). El metge professional havia aconseguit, desprs de segles de lluita contra els emprics, de reservar-se un espai de domini especfic, la gesti de la malaltia. Encara que, com assenyala Foucault, [...] a finals del segle xviii existeix tot un corpus tcnic referit a la curaci que ni els metges ni la medicina mai no han dominat [...] (Foucault, 1976: vol. 2, p. 94). Aix no obstant, els mateixos professionals mdics utilitzaran aquest sector folk de la medicina popular (Stolberg, 1993) i, per extensi, la mateixa poblaci, com excusa, de manera continuada, durant les epidmies. Aix, durant la campanya de vacunaci contra la verola a finals del xix a Alacant, el fet que nens vacunats resultessin infectats s disculpat perqu les vacunes van ser administrades per no metges, o sigui, per barbers i mans inexpertes (Perdiguero i Bernabeu, 1996). Per, al marge daquestes estratgies, la incapacitat de la professi mdica davant del clera era clarament perceptible i aix es reflectia als debats interns, com passava amb lenfrontament entre les posicions contagionistes i les anticontagionistes. Totes dues visions sobre la malaltia representaven, en realitat, concepcions diferents de la ciutat i estratgies igualment diverses per fer front a la crisi de salut que significava. Les idees contagionistes proposaven lallament dels sospitosos i sostenien una concepci de la ciutat com a sistema urb, entenent la ciutat com un node dins duna xarxa dintercanvi de bns, poblaci i tamb malalties. Les mesures es referien, doncs, a la limitaci de la circulaci en sentit ampli.4
4 Aix, per exemple, Andalusia va ser allada militarment, loctubre de 1800, arran de lepidmia de febre groga. La sortida de la zona era prohibida, independentment de lestat de salut o de lanterior realitzaci de quarantena del viatger (Rodrguez Ocaa, 1987).
96
Paisatge i salut
En aquesta concepci, el risc sorigina, doncs, dins del mateix funcionament de la ciutat moderna, entesa com un sistema en equilibri inestable (Dourlens i Vidal-Naquet, 1992). En canvi, lptica anticontagionista negava el contagi dindividu emissor a individu receptor i partia duna concepci topolgica dels focus de la malaltia i de les condicions ambientals de la ciutat, tot acceptant, per tant, les teories miasmtiques de la malaltia i proposant una tasca de reconeixement territorial urb, dinspecci despais, objectes i persones amb la pretensi de supervisar possibles focus de miasmes. Les tesis contagionistes partien de la constataci de la importncia de les comunicacions en la difusi del clera. Els anticontagionistes, en canvi, criticaven la ineficcia de llatzerets i cordons sanitaris i negaven el contagi. Mentre que la primera aproximaci emfatitzava el perill extern a la ciutat, la segona feia tot el contrari. El rerefons econmic de les mesures allacionistes, les traves al lliure comer i al moviment de persones eren, sens dubte, molt presents en larrel daquest debat (Rodrguez Ocaa, 1983). De fet, el clera sha definit, amb ra, com la malaltia de la civilitzaci industrial. A diferencia de plagues anteriors, el clera no assolia nivells de mortalitat tan elevats per, en canvi, la seva velocitat era molt gran i podia arribar a diferents ciutats en setmanes i recrrer distancies que les anteriors malalties endmiques assolien en un any (Kearns, 1989). De tota manera, les mesures implementades des dambdues posicions no van aconseguir controlar mai el clera, en part, perqu no es duien a terme de manera correcta, per, sobretot, a causa del desconeixement absolut de letiologia, s a dir, de les causes de la malaltia. Daltra banda, considerant les condicions de vida de la majoria de la poblaci, la manca dhigiene i dinfraestructures sanitries, amb clavegueres a cel obert i sense distinci entre els circuits de laigua neta potable i la bruta, probablement importava poc si una ciutat optava per un enfocament o un altre, ja que hi havia abundant material hum i no hum per a la generaci i la transmissi de la malaltia (Burnett, 1991). En
97
aquestes circumstncies, eren ms aviat les pressions de determinats grups amb poder econmic, com els comerciants,5 i els interessos poltics els que anaven definint, segons els casos, lestratgia que calia seguir. En aquest sentit, no pot oblidar-se la diferent rendibilitat econmica, poltica i social de les dues opcions. Si b les mesures allacionistes paralitzaven la vida comercial, proporcionaven, en canvi, la coartada perfecta per al control policial del transport de mercaderies i de persones (Rodrguez Ocaa, 1987). Al contrari, ladscripci al no contagionisme permetia un control disciplinari de la poblaci, la justificaci de la inspecci autoritzada de les brigades de desinfecci i, en alguns casos, la legitimaci de leliminaci fsica de la ciutat infectada6 (Burnett, 1991). Un cas paradigmtic dintrusi dels interessos poltics i econmics per sobre de les opinions i del coneixement mdic va ser el dHamburg, ciutat que va arribar a patir una ltima epidmia de colera lany 1892, quan ja feia vuit anys que Robert Koch havia descobert el vibri del clera. La constataci de realitats com aquesta ha portat alguns autors a plantejar-se el fet que potser els avenos mdics no constitueixen per ells mateixos la qesti principal que explica lapaivagament de les infeccions epidmiques urbanes, sin que la gestaci duna nova sensibilitat social vinculada a les ansietats higiniques s un element digual importncia. Independentment, per, que el saber mdic fos tingut en compte per lautoritat poltica, la veritat s que fins als descobriments de la microbiologia a lltima dcada del segle xix, la professi mdica es va veure ultrapassada per la problemtica del clera. No noms les solucions teraputiques shavien mostrat completament ineficaces, sin que les possibles solucions que
5 Les queixes es dirigien principalment contra el sistema de quarantena, contra els elevats impostos de salut i per les constriccions que simposaven en ls dels vaixells. Les crtiques van comenar primerament contra els impostos per acabar acusant les mateixes mesures allacionistes (Bourdelais, 1991). 6 Encara que ms tardanament, durant lepidmia de grip de 1918, a Alacant es van enderrocar un total de 80 habitatges en dos dies (Bernabeu Mestre, 1992).
98
Paisatge i salut
salbiraven quedaven cada vegada ms lluny de lmbit professional estrictament mdic i saproximaven, en canvi, al terreny del coneixement tcnic, en particular al de lenginyeria.
La soluci tcnica a la salut urbana

Una de les conseqncies derivades de la concepci de laire que inspirava la teoria mdica dels miasmes era la necessitat de lluitar contra lestancament del fluid, ja que aquest era lelement clau en la generaci i transmissi de les malalties. No s, per tant, estrany que es destinessin no pocs esforos a estudiar el moviment de laire i a proposar maneres de propiciar la seva circulaci. Al mateix temps que es desenvolupen monografies i estudis comparatius de ciutats que estableixen indicadors, avui dia, sorprenents, com el volum daire respirable per estana als habitatges, els treballs i estudis sobre ventilaci es desenvolupen de forma vertiginosa, sobretot a Anglaterra. Va ser per aquesta via que altres especialistes com enginyers i arquitectes van comenar a participar en la gesti de la malaltia i les mesures de salut urbana. Aix, als llocs classificats negativament per les idees higienistes en termes de salubritat, com presons i hospitals, s on es comencen a assajar les primeres solucions tant denginyeria (la installaci de ventiladors de fora centrfuga, que aconseguien un corrent daire regular) com darquitectura (la construcci de voltes o lengrandiment de portes i finestres). La progressiva tecnificaci de les solucions culminar amb una proposta que resultar definitiva en tant que vindr inspirada i legitimada pels criteris de racionalitat cientfica i eficincia mecnica, que shavien gestat a lespai de la manufactura i que, com sha explicat, shavien anat estenent a tota la ciutat. Aquesta soluci ser la construcci del clavegueram: Per laigua, i noms per laigua, la feina daquest aparell, daquesta mquina, exercir sobre lhabitatge
99
i sobre les seves habitacions, i en darrer terme sobre tota la ciutat, la seva acci benefactora deliminaci, de purificaci i, encara, dimmunitzaci del medi en qu desenvolupa, en general, la seva activitat la vida humana. Ats que, en un pur concepte de principi, la xarxa, com a aparell, no s altra cosa que la disposici dun mitj amb qu es busca que laigua rendeixi un coeficient mxim de treball purificador deliminaci, canalitzant-ne lacci. [...] La fossa sptica constitueix ja un rgan ms complex, de funci ms perfecta, ms completa i acabada; ja no s solament un pou decantador, no es limita la seva acci a la primitiva funci redemptora de les matries ms grolleres i sedimentoses, sin que sestn a la depuraci i destillaci dels lquids residuals. (Annim,1917: p. 369-394). Com saprecia clarament a la retrica de lpoca, s, aix doncs, la mquina la que fa possible que laigua pugui ser aprofitada de forma eficient, de manera que no noms neteja, sin que a ms a ms depura i dilueix amb regularitat i continutat, igual que les mquines treballen al taller industrial. s evident que era el saber de lenginyer, i no el del metge, el que havia de gestionar aquest nou domini. Ara b, juntament amb la implementaci daquestes solucions tcniques que milloraven la circulaci de laire i de laigua, la revoluci lavoisieriana, en privilegiar lanlisi fsica i qumica per sobre de la impressi sensorial, que era el que havia guiat la medicina higienista en la proposta de solucions, tamb va contribuir molt a allunyar el saber mdic de lpoca de les solucions teraputiques posteriorment implementades per les poltiques de salut.7 La construcci del clavegueram a les principals ciutats
7 La competncia entre metges i qumics era ja antiga i ambdues professions ja venien rivalitzant en la determinaci dels nivells de qualitat de rius, pantans i zones de la ciutat, s a dir, en lassignaci dels llindars del risc urb.
100
Paisatge i salut
europees en el decurs de lltim quart del segle xix coincidir en el temps amb la seqncia final en aquest procs de distanciament del saber mdic higienista de les poltiques sanitries: la revoluci pasteuriana. Els descobriments de Louis Pasteur van continuar el cam ja avanat per la qumica lavoisieriana i el seu inters pel que fa a la gesti de la salut urbana rau en dues qestions principals. En primer lloc, sacota el perqu de la malaltia en allar-se la causa de les infeccions en funci de determinats agents patgens, els microbis. Es passar aix de la detecci de lagent que contagia la malaltia a partir de lolor, que determinava la presncia o no del miasma, a la identificaci del microbi mitjanant lobservaci a travs del microscopi. En aquesta transici del miasma al microbi la doctrina higienista perd moltes coses per, sobretot, deixa definitivament de banda la reflexi ambiental (Urteaga, 1985-1986). La microbiologia naixent indueix aix un canvi paradigmtic: lindividu sentendr com una unitat en ell mateix sense relacions de contigitat amb el seu entorn. Lemergncia del malalt com a realitat biolgica suposa, aix, labandonament definitiu del corpus teric que havia caracteritzat la medicina des de feia ms de dos segles. En segon lloc, la recerca pasteuriana introdueix un canvi radical pel que fa a les metodologies de la cincia mdica. De lexploraci sensorial de la ciutat i del comptatge estadstic es passar a les tcniques dinvestigaci al laboratori. Dos moviments coincideixen aix en el temps: duna banda, lenginyeria sencarregar progressivament de gestionar les solucions higiniques als problemes de salubritat urbana en tant que es tractar de la implementaci de poltiques urbanes i dobres pbliques concretes, com el clavegueram, que requeriran dun saber tcnic. Daltra banda, la nova medicina bacteriolgica sallunyar de la ciutat per posar latenci sobre lindividu i acabar orientant la investigaci no cap al coneixement i la classificaci dels espais urbans, sin cap a la prevenci de les infeccions i la producci industrial del medicament com la principal teraputica contra aquestes infeccions. La cincia mdica higinica,
101
desprs dun segle i mig de definicions al voltant dels grans principis del problema urb, deixava aix la posada en prctica de les solucions en altres mans. En aquest sentit, la vacuna ser la metfora de lacci del metge-bacterileg, de la mateixa manera que la mquina sintetitzar la de lenginyer-urbanista.
La institucionalitzaci de la higiene i els protocols de salut pblica urbana

Ser a partir daquesta doble orientaci que simplementaran de forma estable els primers protocols de salut pblica urbana comuns a la majoria de ciutats. Aix, la gesti de la salut urbana es sustentar en dos pilars bsics des de finals del segle xix: duna banda, en un conjunt davenos com el clavegueram, la pavimentaci de carrers i la seva neteja sistemtica, i els abastaments i conduccions daigua potable; de laltra, en la implementaci de programes de vacunaci, la progressiva disponibilitat de medicaments i la consolidaci de programes i serveis de salut orientats a la prevenci de les malalties. Aquesta institucionalitzaci de les poltiques de salut pblica no ha estat possible, aix doncs, fins que no ha existit la possibilitat i, sobretot, la seguretat de curar. s a partir daquest moment que la medicina consolidar el seu domini en la tasca de prevenci de la malaltia i ser lhospital el lloc que millor representar aquesta possibilitat de preveure el risc i, per tant, la capacitat per gestionar-lo. Aquesta orientaci de la medicina exigia, per consolidar lxit de les poltiques de salut urbana, un ltim element: que la poblaci assimils les normes i pautes higiniques. Lhospital ser el lloc privilegiat per a lassaig de laprenentatge dun nou tipus de disciplina: la disciplina de la higiene. Ms endavant, de la mateixa manera que havia passat amb la disciplina de la fbrica, leducaci higinica ser traslladada a la resta despais i temps de la ciutat i significar el comenament dun procs de progressiva
102
Paisatge i salut
medicalitzaci de la vida urbana que sanir consolidant ja en el decurs del segle xx. Aix, la introducci de reglaments de funcionament als hospitals, la distribuci de les seves sales en funci del tipus de malalt, segons edat, sexe i malaltia; la classificaci, en definitiva, de lespai a partir de criteris de racionalitat cientfica i deficincia tcnica; i, sobretot, el control i la gesti del temps sn exemples daquest nou protocol dhigiene. El control del temps de lhospital, en concret, explica fora b la natura del que ser un nou model dhospital jerarquitzat, on els facultatius aniran progressivament substituint les religioses, i que tindr el seu mxim exponent als sanatoris per als malalts de tuberculosi. Una descripci exhaustiva daquesta regulaci dels comportaments i la complementria gesti del temps la proporciona Thomas Mann a La muntanya mgica. Tots els atributs de la disciplina higinica (la reglamentaci, la prescripci de temps i espais, la rutina) caracteritzen lestada del protagonista, Hans Castorp, a lhospital: No sabia quanta estona havia passat aix. Arribat el moment, son el gong. Per encara no avisava per anar a dinar immediatament, noms per tenir temps darreglar-se, com Hans Castorp ja sabia, i aix, doncs, rest ajagut fins que el retruny metllic va sonar i es va perdre per segona vegada. Quan Joachim va anar al balc per recollir-lo, Hans Castorp va voler canviar-se de roba, per Joachim ja no el va deixar. Odiava i menyspreava la manca de puntualitat. Com shavia de tirar endavant i recobrar la salut per poder fer el servei, va dir, si no es tenia ni el coratge de respectar les hores dels pats. (Mann, 1993 [1924]: p. 96). La jornada estava clarament dividida i organitzada amb tota previsi, de seguida sagafava rutina i soltesa en incorporar-se al pla de cada dia. Per, dins el
103
marc de la setmana i en espais de temps ms amplis, els dies sofrien certes modificacions regulars que sanaven descobrint de mica en mica, algunes es veien desprs que unes altres ja shaguessin repetit. (Mann, 1993 [1924]: p. 133). Laprenentatge de la disciplina de la higiene ser exportat a la resta de la ciutat fins a arribar, finalment, a lhabitatge. De la mateixa manera que havia passat tamb amb la lgica taylorista, la necessitat dhigiene urbana pblica acaba traduint-se en lexigncia dhigiene domstica privada: Tamb deu tenir sempre present tot bon cuyner, que la primera y mes apreciable prerogativa del seu estt, es lo asseo y limpiesa en tot, [...] per conseguent tindr sempre alguns devantals de cnem blanchs, en los cuals per coneixerse mes facilment las tacas, podr advertir mes comodament cuant se degan mudar... escombrar la cuyna no una ni dos vegadas sino sempre que hi haja necesitat, no permetent que quede dins de ella ni per un sol instant, cualsevol gnero de basura escombrarias per los grans perjudicis que de aqui resultan com son lo perill de lliscar y curer motiu de trepitjarlas, atrurer i cridar las moscas, cuchs y altres insectos en perjudici de las viandas, y per ltim infeccionar y corrmprer lo ayre en dany de la salut domstica. (Annim, 1982 [1851]: p. 108-109).
La soluci urbanstica a la sobremortalitat: la reforma urbana

Laprenentatge dels nous protocols dhigiene pblica i domstica havia de negociar, per, amb la crua realitat de la degradaci de les
104
Paisatge i salut
condicions de salubritat associada al procs de densificaci i de sobreocupaci dels habitatges que caracteritzen la ciutat europea en el decurs del segle xix. Era, doncs, fora difcil plantejar-se un projecte global dhigienitzaci fsica i social de la ciutat en un context urb caracteritzat per la malaltia i les elevadssimes taxes de mortalitat causades, segons sentenia, per lexcessiva densitat. Tal com es formulava el problema, la institucionalitzaci de la higiene exigia, per tant, la millora de les condicions de densitat a lespai urb. s en aquest context que la idea de la reforma urbana prendr fora i sacabar traduint en operacions com la destrucci del teixit urb ms densificat per obrir grans avingudes i bulevards. Una altra frmula dintervenci ser la de lampliaci de la ciutat existent amb eixamples on tant ledificaci com el disseny de la xarxa viria i lespai pblic responien als nous criteris dhigiene i salut. Elements com les condicions dassolellament i circulaci de laire als habitatges, la presncia despais enjardinats o la previsi de densitats baixes seran a lagenda dels projectes de transformaci urbana ja des de mitjan segle xix. La reflexi ms radical, en aquest sentit, i que ms influncia tindria posteriorment sobre lurbanisme contemporani, correspon, sens dubte, a la Teora general de la urbanizacin (1867), que Ildefons Cerd escriu com a treball justificatiu i legitimador de la seva proposta deixample per a la ciutat de Barcelona. La Teora general de Cerd planteja una explicaci de les formes dhabitar que han caracteritzat levoluci de lsser hum en el decurs de la histria. Aquesta obra conclou amb una crtica ferotge a les condicions de vida de la poblaci a la ciutat industrial pel que fa, sobretot, al procs de subdivisi de la propietat i de sobreocupaci dels habitatges. A la famosa monografia de dades estadstiques que acompanya el tercer volum de lobra, a banda de diverses informacions de detall pel que fa a lestructura fsica de la ciutat (com percentatges de superfcie arbrada o despai pblic per habitant), o en relaci amb les condicions de vida dels treballadors industrials (amb informacions exhaustives sobre hores de treball, salaris o
105
fins i tot la seva alimentaci) tamb es recull una estadstica de la poblaci resident a cadascun dels habitatges de la ciutat, pis a pis, repl a repl, porta a porta. Es tracta duna informaci valuosssima que tamb mostra dades concretes de mortalitat general i de lepidmia de clera que va afectar la ciutat el 1865. Amb motiu de lexposici Cerd, urbs i territori, celebrada lany 1994, amb la doctora en geografia humana Anna Cabr, vam analitzar aquesta informaci i vam produir la cartografia de la densitat i la mortalitat que, en el seu dia, Cerd no va poder incorporar al seu treball (Cabr i Muoz, 1994; 1997). Els mapes de densitat i mortalitat (vegeu els mapes 1, 2 i 3) en alada que es van elaborar permeten comprovar que, efectivament, senregistraven diferncies importants pel que fa a les pautes de mortalitat en funci del nivell o planta on vivia la poblaci. Aix, els entresls, on acostumava a habitar el propietari de la finca, mostren les taxes de mortalitat ms baixes mentre que la mortalitat a partir del primer pis fa evident un increment exponencial que arriba a ser generalitzat en el cas daquelles illes de carrers dedificis amb un cinqu pis.
106
Paisatge i salut
Mapes 1, 2, 3. Densitat docupaci dels habitatges a Barcelona, 1859. Font: Cabr i Muoz, 1994.
Aquesta diferncia en alada de les condicions de mortalitat es correspon amb un patr molt similar pel que fa a la distribuci de les densitats docupaci dels habitatges de manera que es constata un procs de densificaci selectiva i en alada a la Barcelona del 1859 (vegeu els mapes 4, 5 i 6). Resulta evident, als ulls de lobservador actual, que la causa de lelevada mortalitat dels pisos superiors estava relacionada amb la densitat noms de forma indirecta. En canvi, segurament es relacionava molt ms amb el fet que la progressiva subdivisi de les finques i els pisos (la trituraci dels espais habitats, en paraules de Cerd), havia fet que els habitacles de les plantes superiors, de menor superfcie i per tant ms econmics, fossin ocupats per una poblaci amb menys recursos i completament dependent dels seus braos per mantenir un salari que, com el mateix Cerd assenyala en la seva monografia de la classe obrera, no li permetia menjar protenes, i encara menys de forma regular. No s estrany, per tant, imaginar que seria la poblaci ms vulnerable i la ms afectada no tan sols per les malalties, sin per mortalitats dimpacte tan fort com la causada per les epidmies.
107
Mapes 4, 5 i 6. Mortalitat als habitatges de Barcelona, 1856-1865. Font: Cabr i Muoz, 1994.
108
Paisatge i salut
Es pot imaginar levident necessitat de compartir els habitatges i la seva sobreocupaci que revelaven les dades de densitat, per s igualment clar que les causes de la malaltia i de la mort presenten una arrel molt ms econmica i social que no mdica o urbanstica. A mitjan segle xix, per, la responsabilitat de la densitat sobre les elevades taxes de mortalitat urbana venia legitimada, duna banda, per tota la tradici de la teoria miasmtica, basada, com sha explicat, en la qualitat de laire com agent conductor del contagi. Daltra banda, lassociaci entre densitat i mortalitat permetia justificar la necessitat deixamplar les ciutats en un moment en qu les pressions per urbanitzar els terrenys agrcoles immediats als nuclis antics no noms tenien a veure amb la necessitat de ms sl per a les fbriques industrials i els habitatges obrers. En primer lloc, les solucions tcniques al problema de la higiene, com el clavegueram, van obrir un nou camp pel que fa a la introducci de xarxes de serveis urbans que a partir de llavors haurien de ser implementats a les noves construccions. En segon lloc, les expectatives durbanitzaci alimentaven, igualment, una ambici per assajar noves tipologies edificatries i despais, tant de carcter pblic com de consum, difcils de ser construdes al cor urb antic. Les noves avingudes resseguint les antigues muralles o els bulevards i passatges comercials representaven, en realitat, precises incisions al territori encara per urbanitzar que, abans o desprs, anaven acompanyades de noves construccions dhabitatges. Finalment, la urbanitzaci ms enll de les antigues muralles sassociava, en molts casos, a la introducci de nous sistemes de transport com ferrocarrils i tramvies o a la construcci de noves infraestructures. s innegable, doncs, la petjada que ha deixat la dinmica descrita en el paisatge urb que distingeix moltes de les nostres ciutats a lactualitat i que ha estat cabdal dins la seva evoluci histrica. El procs de producci urbana, en definitiva, havia canviat irreversiblement de forma, per, sobretot, de magnitud, i les demandes de nou sl per ser urbanitzat eren un denominador
109
com a la majoria de ciutats. En totes elles, la justificaci higinica va permetre generar consensos sobre el creixement urb i accelerar el trnsit entre la ciutat constreta a lespai intramurs i la nova urbanitzaci dels eixamples i grans vies. Aquest paisatge urb, a cavall entre la vella i la nova ciutat, s la viva expressi de la concepci higienista que triomfa, que t una traducci fsica clara i que sentn com a part de la soluci als compromesos problemes vinculats a la salut que encara han de resoldre les aglomeracions humanes decimonniques. No s gens estrany, aix doncs, que fins i tot ja iniciat el segle xx la coartada de la teoria miasmtica i la manca de condicions higiniques encara apareguessin acompanyant la crtica contra la densitat, com ho mostra aquest fragment de lAnuari Estadstic de la ciutat de Barcelona de 1902: En general, el vestbul, que havia de servir per ventilar i donar llum a les habitacions, s el principal focus de les malalties epidmiques, perqu all shi amunteguen els trastos vells, all shi crien gallines i coloms en galliners molt reduts i serveix de recipient de les escombraries del venat. All, en aquestes estances, s on t el seu origen la major part de les malalties infeccioses que desprs es propaguen a tota la ciutat i causen gran nombre de vctimes. (Annim, 1902: p. 90-93). Tampoc no sorprn que la soluci al problema de la densitat i la higiene urbana es presents conjuntament amb la mateixa justificaci racional i cientfica que ja havia legitimat anteriorment lexportaci de lorganitzaci taylorista de la manufactura a lespai urb, primer, i dels nous codis dhigiene de lhospital a la vida urbana, ms tard: Fins als cascos dels suprimits termes dels afores sestn el bell Eixample, que reuneix millors con-
110
Paisatge i salut
dicions higiniques que la part antiga, perqu els seus carrers sn amples i tots amb arbrat, formant un immens tauler descacs les vies del qual van des del mar fins a la muntanya les unes, i les altres perpendiculars del Bess al Llobregat, amb dues grans vies transversals que segueixen matemticament les direccions del meridi i del parallel. (Annim, 1902: p. 90-93). La ra cientfica, clarament representada per lurbanisme de leixample, aconseguia aix redimir lespai desorganitzat i confs de la ciutat densificada, el pant que obsessionava els higienistes. A partir de la imatge racional dels escacs, de la quadrcula, els apellatius de cientificitat dibuixen un crescendo des dels adjectius perpendicular i transversal fins a la mxima dajustarse, de manera precisa, a la triangulaci del globus terrestre.
De la ciutat higienista a la ciutat moderna

Ser aquesta nova ciutat, construda dacord amb les necessitats de la indstria, del ferrocarril i de lincipient urbanisme de les xarxes (del clavegueram a lenllumenat elctric), la que finalment permetr la consolidaci de les poltiques de salut i el procs de medicalitzaci de la vida urbana en el decurs del segle xx. Una interessant paradoxa apareix quan sanalitza aquesta histria: lurbanisme modern, definit per Cerd i per la tradici urbanstica posterior com lart de fer ciutats, no pot deslligar el seu origen duna reflexi que, en realitat, no es referia tant a les caracterstiques dels elements de la urbanitzaci i el disseny urb, sin que tenia molt ms a veure amb aquella crtica higienista, exhaustiva i meticulosa que arrib al seu punt lgid a mitjan segle xix i que representava, precisament, una crtica sense palliatius a la ciutat. Els eixamples, per, no van aconseguir mantenir millors condicions de densitat urbana per gaire temps. A partir de les
111
primeres dcades del segle xx a les vores dels eixamples van aparixer nous barris densificats, on es concentrava la m dobra que treballava a les fbriques, ms enll de lantic espai intramurs. La mortalitat urbana, daltra banda, va assolir, de nou, valors extrems, ats que noves epidmies, encara que sense la virulncia ni la continutat del clera al segle xix, van tornar a afectar severament les poblacions urbanes com s el cas de la grip de 1918. No obstant aix, hi haur un parell de variables que ajudaran a arraconar definitivament el discurs higienista que associava densitat i mortalitat en termes de causalitat. Aquestes sn, duna banda, la moderna sociologia, que donar rellevncia a la desigualtat, pel que fa a les condicions de vida, a lhora dexplicar les diferncies de mortalitat; de laltra, els progressius avenos en la medicina bacteriolgica, que identificaran, cada vegada ms, agents patgens i facilitaran la disponibilitat de vacunes i daltres tractaments eficaos. El fet que saconsegus minvar els valors de la mortalitat independentment de les condicions de densitat urbana, actuant sobre altres parmetres com el control de les infeccions i la posada en prctica de sistemes de prevenci i assistncia mdica, va contribuir, sens dubte, a aquest canvi de paradigma i va permetre donar progressivament forma a les poltiques de salut pblica tal com les coneixem avui dia. Lurbanisme, intensament alimentat pel procs dindustrialitzaci i per les primeres dinmiques de metropolitanitzaci, tampoc necessitava ja la justificaci higienista, ja que estava suficientment legitimat pels imperatius del desenvolupament econmic associat al procs de producci del sl urb. De totes maneres, molts elements daquell vell discurs antiurb, que representava amb metfores, negativament, qualsevol atribut de la ciutat relacionat amb la densitat i la urbanitzaci, van arrelar amb prou fora a la cultura urbanstica. Tan cert s aix que, malgrat la superaci de lescassa salubritat que va caracteritzar les ciutats europees durant el segle xix i les primeres dcades del segle xx, els clixs sobre la salut aniran apareixent de forma constant i es mantindran fins a les primeres ciutats-jar-
112
Paisatge i salut
d construdes en el perode dentreguerres. Aix, es conformen uns tpics que, associats als atributs que actualment dibuixen la imatge de marca del benestar (la tranquillitat, lharmonia, la qualitat de vida), es manifesten de diverses maneres. No tan sols afloren en el procs destetitzaci dels paisatges no urbans al qual es feia esment al comenament, sin, fins i tot, en fenmens ben actuals, de natura i magnitud diversa, com el consum de paisatges naturals, la importncia creixent del turisme rural o la intensitat actual de la urbanitzaci dispersa.
Annim (1902). Hacinamiento urbano, dins Anuari Estadstic de la Ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 90-93. --- (1917). Proyecto de saneamiento e higienizacin de las Casas de Barcelona, dins Anuari Estadstic de la Ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 369-394. --- (1982). La cuynera catalana. Reglas tils, fcils seguras y econmicas per cuynar b. Barcelona: Alta Fulla. [Facsmil de ledici de 1851] lvarez-Ura, Fernando (1983). Miserables y locos. Medicina mental y orden social en la Espaa del siglo XIX. Barcelona: Tusquets. (Cuadernos nfimos; 106). Barona Vilar, Josep Llus (1992). Analogies entre la ciutat i el cos hum en la cultura reinaxentista, dins Ciencia e Ideologa en la Ciudad. I Coloquio interdepartamental, Valencia 1991. Valncia: Conselleria dObres Pbliques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, vol. 2, p. 103-110. Bernabeu Maestre, Josep (1992). Les societats urbanes davant les crisis epidmiques. Alacant i lepidmia de grip de 1918, dins Ciencia e Ideologa en la Ciudad. I Coloquio interdepartamental, Valencia, 1991. Valncia: Conselleria dObres Pbliques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, vol. 2, p. 249-262. Bourdelais, Patrice (1991). Cholera: a victory for medicine?, dins Roger Schofield; David Reher; Alain Bideau (eds.). The decline of mortality in Europe. Oxford: Clarendon Press, p. 118-130. Burnett, John (1991). Housing and the decline of mortality, dins Roger Schofield; David Reher; Alain Bideau (eds.). The decline of mortality in Europe. Oxford: Clarendon Press, p. 158-176. Cabr, Anna; Muoz, Francesc (1994). Ildefons Cerd i la insuportable densitat urbana: algunes consideracions a partir de la cartografia i anlisi de les estadstiques contingudes en la Teoria general, dins Cerd. Urbs i Territori, una visi de futur. Madrid: Electa, p. 37-46. --- (1997). Evoluci demogrfica, dins Jaume Sobrequs (dir.) Histria de Barcelona, vol. 8. El segle XX: del creixement desordenat a la ciutat olmpica. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Enciclopdia Catalana, p. 107-113.
113
Capel, Horacio; Tatjer, Merc (1991). Reforma social, serveis assistencials i higienisme a la Barcelona de final de segle XIX (1876-1900), dins Cent anys de salut pblica a Barcelona. Barcelona: Institut Municipal de la salut, p. 31-73. Casals, Vicente (1992). El bosque urbano: ideologa de la naturaleza y proyecto pedaggico en la Espaa finisecular, dins Ciencia e Ideologa en la Ciudad. I Coloquio interdepartamental, Valencia, 1991. Valncia: Conselleria dObres Pbliques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, vol. 1, p. 117-136. Cerd, Ildefonso (1968). Teora general de la urbanizacin y aplicacin de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Barcelona: Instituto de Estudios Fiscales. Corbin, Alain (1987). El perfume o el miasma. El olfato y lo imaginario social: siglos XVIII y XIX. Mxic: Fondo de Cultura Econmica. Coriat, Benjamin (1982). El taller y el cronmetro. Ensayo sobre el taylorismo, el fordismo y la produccin en masa. Madrid: Siglo XXI. Dourlens, Christine; Vidal-Naquet, Pierre (1992). La ville au risque de leau. La scurit dans les secteurs de la distribution de leau et de lassainissement pluvial. Pars: LHarmattan. (Logiques Sociales). Engels, Friedrich (1980). Contribucin al problema de la vivienda. Mosc: Progreso. [Ttol original Zur Wohnungsfrage de 1887]. Estivill, Jordi (1993). Casa y trabajo: entre la reclusin y la itinerancia, Sociologa del Trabajo, nm. 17, hivern, p. 147-173. Fernndez Sanz, Juan Jos (1990). 1885: El ao de la vacunacin Ferrn. Trasfondo poltico, mdico, sociodemogrfico y econmico de una epidemia. Madrid: Fundacin Ramn Areces. Foucault, Michel (1976). Historia de la locura en la poca clsica. Breviarios. Mxic: Fondo de Cultura Econmica. [Ed. original de 1964].
Fraile, Pedro (1992). Urbanismo y control social en los tratados de polica, dins Ciencia e Ideologa en la Ciudad. I Coloquio interdepartamental, Valencia 1991. Valncia: Conselleria dObres Pbliques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana, p. 133-146. Friedmann, Georges (1977). La crisis del progreso. Esbozo de la historia de las ideas (1895- 1935). Barcelona: Laia. Grenfell-Price, Archibald (ed). (1985). Los viajes del capitn Cook (1768-1779). Barcelona: El Serbal. Kearns, Gerard (1989). Zivilis or Hygaeia: urban public health and the epidemiologic transition, dins Richard Lawton (ed.). The rise and fall of the great cities. Aspects of urbanization in the western world. Londres: Belhaven Press, p. 96-124. Kunitz, Stephen J. (1991). The personal physician and the decline of mortality, dins Roger Schofield; David Reher; Alain Bideau (eds.). The decline of mortality in Europe. Oxford: Clarendon Press, p. 248265. Malvido, Elsa (1996). Las reformas borbnicas y las polticas de la poblacin en la metrpoli y la Nueva Espaa, dins David Sven Reher (coord.). Actas do III Congresso da ADEH. Oporto: Edies Afrontamento, vol. 2, p. 301-320. Mann, Thomas (1992). La muntanya mgica. Barcelona: Proa. [Ed. original de 1924]. Martn, Eduardo; Comelles, Josep Maria; Arnau, Marina (1993). El proceso de medicalizacin de los hospitales catalanes: El caso del Po Hospital de Valls, Dynamis, nm. 13, p. 201-234. Perdiguero, Enrique; Bernabeu, Josep (1996). Prevencin de la enfermedad y sociedad: La vacunacin antivarilica en el Alicante del siglo XIX, dins Actas do III Congresso da ADEH. Oporto: Edies Afrontamento, vol. 2, p. 257-284. Piccinato, Giorgio (1993). La construccin de la urbanstica. Alemania 1871-1914. Barcelona: Oikos-tau. (Urbanismo; 12). Poe, Edgar Allan (2002). Tots els contes. Barcelona: Columna. [Ttol original The Sphinx de 1846].
114
Paisatge i salut
Rodrguez Ocaa, Esteban (1983). El clera de 1834 en Granada. Enfermedad catastrfica y crisis social. Granada: Universidad de Granada. --- (1987). El resguardo de la salud. Organizacin sanitaria espaola en el siglo XVIII, Dynamis, nm. 7-8, p. 145-170. Stolberg, Gunnar (1993). Industrialization and the construction of health risks in german workers autobiographies from the late 19th and Early 20th Centuries, Dynamis, nm. 13, p. 235-246.
Torres i Capell, Manuel de (1987). El planejament urb i la crisi de 1917 a Barcelona. Barcelona: UPC edicions. Urteaga, Luis (1985-1986). Higienismo y ambientalismo en la medicina decimonnica, Dynamis, nm. 5-6, p. 417-426. Zubiri Vidal, F.; Zubiri de Salinas, R. (1980). Epidemias de peste y clera morboasitico en Aragn. Saragossa: Institucin Fernando El Catlico, p. 37-64.
115
Larquitectura de la salut
Itziar Gonzlez Virs
116
La salut s un lloc: a la salut shi arriba, en la salut shi est, de la Salut un sen va. Dotada de tots els atributs a partir dels quals es reconeix els territoris, la salut s lmbit en qu discorre la nostra vida i en qu es malmet i sacaba quan labandonem. Com els territoris, t les caracterstiques fsiques de qualsevol extensi de terra: mesos i anys, una tarda o tota la vida. T el paisatge canviant dels estats de benestar i les tempestes sobtades dun malestar agut. Pateix els efectes de la nostra acci (la llaurada del nostre fer i de la nostra manera de transitar pels dies) i dels nostres humors. De fet, ha estat sempre molt estesa la idea que, perqu hi trobem salut, triem i reconeixem determinats indrets com aquells llocs en qu ha de discrrer la nostra vida. Aquells que shan endinsat en lestudi de la fundaci de les ciutats han trobat, sovint, escrits que argumenten com, un dels criteris fonamentals per fixar els assentaments humans, ha estat la benignitat dels seus camps, dels seus vents i de les seves aiges. El mateix Aristtil, en la seva Poltica, recull les recomanacions del mestre Hipcrates i fa referncies molt explcites sobre la tria del seu emplaament: El terreny sobre el qual sha dassentar una ciutat ha de ser una vessant, com s habitual i normal. Hem de tenir en compte, per, quatre consideracions. La primera i ms important s que lemplaament ha de ser saludable. Una vessant que doni a lest, amb vents que bufen de la direcci de la sortida del sol, proporciona un bon emplaament, millor que el refugi del costat nord, tot i que aquest proporcioni un ambient ms favorable. La segona consideraci s que ha destar ben situada per al desenvolupament de totes les activitats civils i militars. (Aristtil, 1985: p. 127). Daquest passatge tamb sen fa ress larquitecte rom Marc Vitruvi Polli quan diu: El primer ser triar un lloc saludable, passant desprs a relacionar els atributs del lloc: Tal emplaament ser un lloc elevat, ni humit ni exposat en excs a les gebrades; el seu clima no haur de ser ni massa
117
fred ni massa clid, sin temperat o, en relaci amb la presncia daiges estancades: [...] no hi ha dhaver pantans al seu voltant o, vents de sud o de ponent: [...] en una paraula, quan es tracti de fundar ciutats caldr evitar els llocs on els vents clids bufarien sobre els seus habitants. (Marc Vitruvi, 1787: llibre I, p. 14). Tot i aix, lhistoriador de larquitectura Joseph Rykwert conclou, en el seu assaig dantropologia urbana del mn antic La idea de ciutat (Rykwert, 1985), que no es pot demostrar que les diferents opinions mdiques sobre els vents i les orientacions de les ciutats fonamentin una teoria sobre la planificaci de les ciutats des daquesta perspectiva dels efectes favorables sobre la salut que t lelecci de determinats indrets per als assentaments humans. En aquest sentit, Rykwert fa un pas ms enll en la recerca del veritable territori frtil per a la fundaci de ciutats citant, aquesta vegada, Plat quan diu a les Lleis que: [...] hi ha llocs subjectes a estranyes i fatals influncies per ra dels vents contraris i a la calor sufocant, altres a causa de les aiges o per la natura de la sustentaci que la terra els proporciona, que no afecta noms els cossos dels ssers humans per a b o per a mal, sin que produeix en ells efectes semblants (Rykwert, 1985: p. 34). Si com diu, els llocs influeixen ms enll del cossos dels ssers humans, Plat ens estaria ponderant i reconeixent la influncia moral i psicolgica de lentorn fsic, i estaria ampliant el territori de la salut des del terreny fsic de lassentament al terreny immaterial, per determinant, de la condici psquica i tica de lsser hum. s precisament aix ltim el que li dna consistncia i essncia prpiament humanes. Daquesta manera, ara s que podrem reconixer clarament que el nostre territori per a la vida i les construccions socials ha dacomplir el requeriment imperis de ser un lloc on quedi garantida la llar, tan humana, de la nostra salut. Salut i llar van de la m. De fet, podrem desitjar que no exists ms arquitectura que la de la salut, ni cap aspiraci tcnica ni esttica que no cerqus, en primer terme, garantir la curaci espontnia del cos i lnima de qui la contempla i la viu. Perqu si
118
Paisatge i salut
no fos aquesta laspiraci actual dels nostres arquitectes i de les nostres ciutats, estarem desatenent la inspiraci i guia de la naturalesa, el seu poder sanador (la vis medicatrix naturae), la seva pauta millenria. En el seu poemari escrit entre 1898 i 1903, El llibre dhores (Das Stunden-Buch), Rainer Maria Rilke descriu els aspectes ms dolorosos i opriments de lexperincia de les grans ciutats quan estan allunyades de la presncia i de la inspiraci de la naturalesa. Al llarg dels versos del llibre tercer canta a monjos, pelegrins, captaires, pobres, exiliats, rodamons i a totes les persones que es troben lliures dels condicionants de la societat; en definitiva, aquelles que estan exposades nuament i directament als misteris de la condici humana i reclama per a elles un petit tros de terra i natura on arrelar i on esdevenir, metafricament, un arbre. De la culpa de les ciutats treu-los, on tot s confs, tot s ira per a ells, i on en dies tumultuosos es podreixen, amb pacincia vulnerada. No hi ha espai per a ells a la terra? A qui busca el vent? Qui beu del clar rierol? No hi ha en el somni profund, a les vores de lestanc, cap reflex lliure per a portal i llindar? Tan sols necessiten un lloc petit per tenir-ho tot, com un arbre. (R.M. Rilke, 1989 [1903]: p. 207).1 Potser s aquesta imatge de larbre la que millor ens pot permetre seguir perfilant quins sn els atributs del lloc de la salut i quines les qualitats dels mbits curatius i dels espais vitals i revitalitzants.
1 Nota dels editors: no sha trobat la traducci al catal daquest poema i per seguir amb la coherncia del llibre sha fet una traducci lliure.
119
Primer: arrels i fonaments. Els nuclis histrics de les ciutats
Imatge 1. Histricament shan buscat emplaaments saludables en el moment de fixar els assentaments humans.
En primer lloc, i si de preservar la vida es tracta, cal la pulsi profunda de larrel que, circumscrita a la crulla exacta del punt dancoratge amb la terra, desenvolupa el tempteig cec que busca laigua subterrnia que nodreix la vida entre les pedres que lamaguen. I s que la salut requereix la presncia simultnia de quietud i de moviment, ja que es tracta de poder garantir, alhora, la permanncia en el lloc que proporciona salut i tamb la necessria renovaci de laire i ampliaci de lentorn, lobertura i la connexi amb tots els elements portadors de nutrients. s aquesta, doncs, la ra que fa que ens siguin saludables aquells espais que gaudeixen dun context; llocs de la memria i la vivncia, mbits entranyables que ens identifiquen i situen enmig del mn, dels dara i aqu, dels que et fan dir que ets a casa, que et sents com a casa. Per si b s cert que no hi ha arquitectura de la salut sense paisatge, sense context, sense entorn, tamb es clar que cal que fins a aquest entorn arribin sempre nous aires i noves fonts. Sha de garantir sempre la interacci entre el dins i
120
Paisatge i salut
el fora, i que es pugui renovar laire que es respira i la forma de les accions que shi despleguen. Aquests dos aspectes, lluny de ser contradictoris, sn causa i efecte entre ells. s precisament perqu puguem sentir que res no passa malgrat que tot canvi al nostre voltant, que no hi ha salut sense la possibilitat de sentirse vertebrat per leix de larrel i la pertinena a un indret que ha esdevingut llar i llavor. Els nuclis histrics de les nostres ciutats presenten, encara visibles, les traces del gest fundacional. Petits promontoris amaguen laltar dun temple, la creu que lugur va traar al terra amb el seu bcul, les direccions cardinals, les porcions de territori fins on va arribar la seva mirada atenta i auscultadora de signes benfics per al naixement de la ciutat. Origen i fonament de les construccions i institucions posteriors, el centre de les ciutats t sempre invisiblement aixecades les muralles que han de defensar la llavor urbana. Perdre el centre s perdre la identitat que fa comprensible la vida en comunitat, i s perdre tamb, la pauta de lagrimensor, que va comptar les hectrees de terreny de cultiu per transmutar-les desprs en construccions i cultura. Per, qu seria de la ciutat que creix i sobrex les seves muralles si abandons el nucli fundacional i no estengus la seves arrels per captar nous aliments i noves aiges? Davant la temptaci dabandonar els nuclis histrics a la seva sort i a la decadncia edificatria o, contrriament, a lafectaci esteticista per a la sobresollicitaci consumista i turstica, cal rehabilitar-los i habitar-los amb vens i vides quotidianes i properes, com a nica garantia de llarga vida i salut per a les nostres ciutats.
Segon: tronc i estructura. Els sistemes despais i equipaments pblics de les ciutats
En segon lloc, cal limpuls complementari de la verticalitat ascendent. Lestructura slida que suporti les mil llars i les mil possibilitats de tantes maneres de viure com persones lliures
121
existeixen. Cal el tronc que amplia amb el temps les seves anelles concntriques i condueix la saba dels camins quotidians. Cal la confluncia cap a lobjectiu com delevar-se per damunt del tros petit de lorigen. Per aix, la fortalesa daquest lloc de la salut, daquesta ciutat-arbre no pot ser altra que tot all que representa la construcci poltica i administrativa del b com, el seu sistema despais i equipaments pblics, els llocs on tothom gaudeix dels mateixos drets i cadasc s pesat amb la mateixa balana. Igual que amb el seu nucli histric, perqu la ciutat esdevingui un lloc saludable de nou hauran de donar-shi conjuntament elements de flexibilitat i daltres de constants i fixos. Tots el sistemes fixos de carrers i infraestructures per on discorren els milers de camins i accessos marquen, a la vegada, la pauta dun fluir imprevisible i viu de ciutadans que han de percebre que es mouen amb llibertat i criteri propi, conscients que sn la saba que es desplega en branques i en comunitat. I caldr tamb que aquests espais per al lleure i el passeig, que aquests carrers i infraestructures permetin ser resseguits per camins clars i segurs, camins dignes, accessibles per a cossos dinfants i per a cossos cansats: camins humans i humanitaris. I s que a les ciutats hi viuen tota mena dindividus, amb condicions personals, fsiques i psquiques diferents i tots ells, absolutament tots, tenen dret a la ciutat. De fet, les persones que histricament han restat al marge del disseny de les ciutats reivindiquen cada vegada amb ms fora posar fi a la mala salut dunes ciutats que les ignora. I s que tamb s fonamental establir les xarxes de complicitats i compromisos que trenen la vida de les nostres ciutats i mirar que flueixin per elles mateixes les cadenes infinites de missatges, de trobades i de comiats. Perqu de res serveix sentirse com a casa si el cam que ens hi porta sens fa llarg i estrany.
122
Paisatge i salut
Tercer: branques i refugi. Els drets i valors de les xarxes ciutadanes

En tercer lloc, cal el feix obert de branques i fulles de la copa dun arbre que fa ombra i arrecera qui no t arrels i acaba sempre marxant. No hi ha salut en una arquitectura que no dissenya els seus llindars dacollida al foraster que encara no ha arribat a casa. Per aix les ciutats del futur noms es podran considerar com a veritables ciutats si tamb preserven la vida dels qui se senten indefensos i desprotegits. No hi haur ciutat que visqui en la salut si aquesta no aconsegueix mantenir la seva condici millenria de basti i lloc segur per a tothom. La ciutat no s un espai que amuntega vides, s el lloc que les revitalitza i les fa confluir amb altres vides; el lloc on, sense que ning et conegui, sense que tu no coneguis ning, tota acci et compromet a viure i a sobreviure. I s que, finalment, sembla clar que la ciutat, la bona ciutat, engendra comunitat i aquesta s que s la veritable font que sempre raja i engendra salut. Perqu, ms enll de les primeres auscultacions rituals per descobrir els llocs saludables, a les quals ens referem abans, el manteniment del benestar comunitari i ambiental ha estat sempre una preocupaci inherent als qui han planejat i han construt la ciutat. De fet, el gran repte de larquitectura del segle xxi no s altre que la construcci de les llars en el bell mig del lloc de la salut: arrelades a una histria, vertebrades per limpuls quotidi de la vivncia i coronades per lacci solidria i de comunitat capa de produir excedents, ombra i fruits per a aquelles persones que nhagin de menester. La reivindicaci de la ciutat com a espai saludable i generador de salut no s altra que la de la necessitat urgent de renovaci de les eines del planejament sobre aquesta ciutat i sobre tot el territori. La salut collectiva depn de la capacitat dels seus planificadors i arquitectes per projectar pensant en la qualitat de la nostra vida i de les nostres relacions comunitries. Cal superar la visi mercantilista, en qu tot t un preu, i la visi esteticista, en
123
qu tot projecta una imatge, per lexemple edificant de la gratutat del do de la vida. Per garantir la salut de la ciutat, doncs, caldr saber desxifrar el missatge vital de lorganisme que sautoregula i que interactua amb el seu entorn i, per tant, caldr deixar destar en una ciutat per passar a ser un tros de ciutat. Ens hem de cosificar i situar, esdevenir lloc i arrelar en la salut. Com glossava Marcial: Non est vivere, sed valere vita est (la vida no consisteix a viure, sin a tenir salut) (Marcial, 1955: p. 62). No hi ha ciutat sense que aquesta vetlli i arreli en i per a la salut.
Aristtil (1985). Poltica. Madrid: Espasa-Calpe. [Ed. original escrita entre el 388 y el 385 aC]. Marcial, Marc Valeri (1955). Epigrames. Barcelona: Bernat Metge. Vitruvi Polli, Marc (1787). Los diez libros de architectura. Madrid: Imprenta Real. [Ed. original escrita el segle I aC]. Rykwert, Joseph (1985). La idea de ciudad, antropologa de la forma urbana en el Mundo Antiguo. Madrid: Hermann Blume. Rilke, Rainer Maria (1989). El libro de las horas. Barcelona: Lumen. [Ed. original escrita el 1903].
124
Paisatge i salut
II.
Medi ambient, paisatge i salut. Les poltiques pbliques
Clima, meteorologia i salut

Merc Medina Ramn i Josep Maria Ant Boqu
128
El clima i la meteorologia tenen una gran influncia sobre la salut i el benestar dels ssers humans. El metge grec Hipcrates ja discutia en el seu Tractat dels aires, les aiges i els llocs les influncies del clima sobre les persones: Qui desitgi estudiar correctament la cincia de la medicina haur de procedir de la segent manera: primer, haur de considerar quins efectes pot produir cada estaci de lany, donat que les estacions no sn totes iguals, sin que difereixen mpliament tant en si mateixes com en els seus canvis. El segent punt es refereix als vents clids i als freds, especialment als universals, per tamb a aquells que sn peculiars duna regi en particular... (Hipcrates, segle v aC dins Thomas, 2004: p. 92-108). La saviesa popular s tamb coneixedora de la relaci existent entre el temps i el benestar de les persones, tal com ho demostren els diferents proverbis, refranys i dites populars existents arreu del mn (Thomas, 2004). En angls, lexpressi being under the weather (estar sota la influncia del temps) es fa servir quan alg sent malestar. A casa nostra, refranys com la primavera la sang altera tamb denoten lefecte que les estacions de lany tenen sobre el nostre organisme. Tal com es discutir ms endavant, moltes daquestes creences populars es recolzen en realitat sobre una base cientfica. Dentre totes les influncies ambientals que rep el cos hum, els efectes derivats del clima sn un dels ms significatius (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). Val a dir que en el passat lsser hum estava molt ms exposat a les inclemncies del temps que actualment. En les societats modernes, tecnologies com larquitectura, els sistemes de climatitzaci interior o el perfeccio-
129
nament dels teixits usats en la confecci de roba ens han perms allar-nos, fins a cert punt, del temps. Tot i aix, la influncia del clima i el temps en el benestar dels ssers humans continua sent notable. En aquest captol es pretn donar una visi general de la relaci entre el paisatge, el clima, el temps i la salut, amb especial atenci en el clima i els fenmens meteorolgics predominants al territori catal.
Clima i salut
Tot i que sovint es fan servir els termes temps (meteorolgic) i clima de manera indistinta, en realitat es tracta de dues parts diferents del mateix espectre (Ebi, Mearns i Nyenzi, 2003). El temps meteorolgic fa referncia als canvis en les condicions atmosfriques que tenen lloc a escales temporals petites (hores o dies), mentre que el clima es defineix com el temps (meteorolgic) mitj duna regi al llarg dun perode temporal ms llarg (usualment dcades o de ms durada). Un dels trets caracterstics de la climatologia de Catalunya s la seva diversitat, deguda principalment a la seva situaci geogrfica i la seva complexa orografia (Martn-Vide, 2005), fets que afavoreixen tamb lenorme diversitat de paisatges a Catalunya. Aix fa que sigui difcil trobar un patr climtic que descrigui acuradament la totalitat del territori catal. Tot i aix, en termes generals, es pot afirmar que Catalunya t un clima mediterrani amb estius calorosos i hiverns moderadament rigorosos o suaus (Martn-Vide, 2005). El clima duna regi determina tant el seu paisatge, especialment la vegetaci i cultius predominants, com els costums de les societats que hi habiten i la seva adaptaci a la meteorologia que la caracteritza. Tots aquests factors tenen un impacte indirecte sobre la salut de les persones. El tipus de vegetaci, per exemple, explicar quins tipus de pollen sn ms abundants i, conseqentment, les allrgies ms comunes a la regi. A Catalunya
130
Paisatge i salut
i a lrea mediterrnia el pollen que es considera ms relacionat amb les manifestacions allrgiques s el de la parietria, mentre que en altres regions de la pennsula els ms importants sn els pllens dels xiprers, els bedolls, els plataners, les gramnies o les oliveres (Subiza, 2004). De la mateixa manera, la dieta tradicional duna regi est constituda, en gran mesura, pels tipus de cultiu i ramaderia predominants. A Catalunya, tot i les diverses influncies daltres cultures i les creixents importacions alimentries daltres pasos, la dieta tradicional s la mediterrnia. Diversos estudis han demostrat els beneficis de la dieta mediterrnia en la salut, que inclouen laugment de lesperana de vida (Trichopoulou, 2004), aix com la prevenci de malalties cardiovasculars, diabetis i cncer (Willett, 2006). El clima tamb determina els patrons de comportament de la poblaci. Les oportunitats de realitzar activitats recreatives, esports a laire lliure o fer una simple passejada sn molt ms abundants en regions amb climes temperats (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). Val a dir que els beneficis sobre la salut augmenten si lactivitat fsica es realitza en un paisatge agradable en lloc de fer-ho en un espai tancat o en un entorn degradat. Els beneficis de lactivitat fsica, tant moderada com intensa, sn nombrosos i inclouen laugment de lesperana de vida i la prevenci de malalties com la diabetis, el cncer, lobesitat, les malalties cardiovasculars, losteoporosi i la depressi, entre daltres (Warburton, Nicol i Bredin, 2006). A ms, tal com s desperar, el clima duna regi permetr entendre, en gran mesura, el grau dadaptaci de la poblaci a segons quins fenmens meteorolgics. Diversos estudis han concls, per exemple, que la relaci entre temperatura i mortalitat varia en funci del clima de la regi. A Europa, els efectes del fred sn molt ms dramtics en les regions amb hiverns moderats (com els pasos mediterranis) que a les regions dhiverns ms rigorosos, on la roba i les cases estan dissenyades per a les baixes temperatures (The Eurowinter Group, 1997). Als Estats Units, la mortalitat associada amb la calor extrema s molt ms reduda
131
a les ciutats amb estius ms clids on laire condicionat a les llars s ms habitual (Medina i Schwartz, 2007). A lEstat espanyol, lassociaci entre mortalitat i temperatura tamb s de magnitud diferent en les diverses regions (Simn, Lpez-Abente, Ballester i Martnez, 2005), tot i que no sha estudiat en detall quins sn els determinants daquesta variabilitat. En la majoria de regions, i certament a Catalunya, el clima i el paisatge varien segons lestaci de lany. La resposta del cos hum als canvis destaci es fa evident en els patrons estacionals que segueixen les taxes de mortalitat i morbiditat (la proporci de persones que estan afectades de malaltia en un lloc i moment determinat), aix com en determinats canvis fisiolgics. Un dels patrons estacionals ms estudiats s el de la mortalitat. Sha vist que les taxes de mortalitat a lhivern sn entre un 10 i un 25% ms elevades que a lestiu (Hales, Edwards i Kovats, 2003), principalment a causa dun augment de les defuncions per malalties cardiovasculars i respiratries. La figura 1 illustra com fluctua la mortalitat a la ciutat de Barcelona en funci del mes de lany, amb pics de mortalitat al voltant del mes de gener.
1991 55 1992 1993 1994 1995 1996
Nombre de morts
30 gen
35
40
45
50
jul
gen
jul
gen
jul Data
gen
jul
gen
jul
gen
jul
Figura 1. Mortalitat a Barcelona durant el perode 1991-1996.
132
Paisatge i salut
Les raons per les quals les infeccions respiratries esdevenen ms comunes a lhivern sn objecte de debat. Alguns autors han suggerit que respirar aire fred indueix canvis en la mucosa nasal que comporten una reducci en la resposta immune i ens fan ms vulnerables a les infeccions (Eccles, 2002). Altres autors creuen que a lhivern els virus es transmeten ms fcilment de persona a persona perqu passem ms temps confinats en espais interiors tancats (Kalkstein, 1993). Pel que fa a laugment hivernal en la mortalitat per malalties cardiovasculars, es pensa que podria estar relacionat amb alguns canvis fisiolgics que tenen lloc a lhivern, com lelevaci de la pressi arterial (Woodhouse, Khaw i Plummer, 1993) i laugment dels nivells de colesterol i fibrinogen a la sang (Stout i Crawford, 1991). Determinades malalties, com les allrgies al pollen, presenten tamb marcats patrons estacionals. Malgrat que la major part de les reaccions allrgiques al pollen apareixen a la primavera, aquestes es poden mantenir fins al comenament de la tardor, ats que determinades espcies allergniques tenen un perode de pollinitzaci tard (Thomas, 2004). Alguns estudis han relacionat nivells elevats de pollen amb epidmies i brots dasma (Hajat, Goubet i Haines, 1997), tot i que els efectes semblen generalment limitats (Epton, et al., 1997). Els atacs dasma mostren tamb patrons estacionals que shan associat a infeccions respiratries, amb un pic dasma en nens coincidint amb el retorn a lescola desprs de les vacances destiu, i un pic en adults pocs dies desprs (Johnston, et al., 2006). Lescurament del dia durant lhivern sha relacionat tamb amb depressions hivernals (lanomenat seasonal affective disorder) (Lurie, Gawinski, Pierce i Rousseau, 2006). Alguns estudis han suggerit que la causa podria ser un excs de melatonina segregada durant les hores de foscor, que augmenta la necessitat de dormir i disminueix el desig dinteraccionar amb altres persones (Thomas, 2004). En canvi, durant la primavera i lestiu sha observat un creixement en la taxa de sucidis, especialment els de caire violent, que es relaciona amb el major nombre dhores de
133
sol diries i laugment de les temperatures (Lambert, et al., 2003; Maes, et al., 1994).
Meteorologia i salut
Al territori catal la meteorologia t un carcter molt contrastat, fins i tot en comarques venes, i el seu pronstic resulta fora complex si es compara amb el daltres indrets dEuropa (MartnVide, 2005). Les modificacions en el temps meteorolgic (a una escala temporal ms reduda que la del clima) tenen una gran influncia sobre la nostra salut, el benestar i la nostra relaci quotidiana amb lentorn. En la majoria dels casos es podria dir que la meteorologia s la que decideix quan es patiran els efectes del clima. Una clara mostra la trobem en el cas de les allrgies al pollen. Mentre els usos del sl i el clima restringeixen el territori on creixeran determinades espcies allergniques, el nivell de pollen a latmosfera en un moment concret dependr de la temperatura, la humitat, la pluja, el vent i el sol daquell dia (Thomas, 2004). Aix, per exemple, segons dades de la Xarxa Aerobiolgica de Catalunya, operativa des de 1983, tot i que el pollen de parietria s present a laire de Catalunya durant tot lany, els nivells sn especialment elevats en els dies freds i plujosos. De la mateixa manera, malalties infeccioses com la malria o el dengue, colpegen majoritriament les regions on el clima s favorable per a la supervivncia del mosquit responsable de la seva transmissi, per s la meteorologia la que determinar quan i amb quina intensitat es produiran les epidmies (Epstein, 1999). Els efectes del temps sobre la nostra salut sn molts i molt diversos i van des dafeccions relativament lleus com la migranya a malalties greus com el cncer de pell. A ms, el temps no repercuteix digual manera sobre tothom. Hi ha sectors de la poblaci que sn ms sensibles als seus efectes, ja sigui per ledat, per lestat de salut basal, per la manca de mitjans per protegir-se del temps o per altres motius.
134
Paisatge i salut
Estudis realitzats sobre com de sensibles som a la meteorologia han concls que una bona part de la poblaci (sovint ms del 50%) es queixa que el temps afecta la seva salut en major o menor grau (Von Mackensen, et al., 2005). En una recerca recent realitzada a Alemanya i Canad sapunta que els fenmens meteorolgics que tenen un efecte subjectiu ms marcat en la poblaci sn sobretot les tempestes, el fred, la humitat i la pluja (Von Mackensen, et al., 2005). De fet, sovint resulta difcil separar lefecte que cadascun dels elements meteorolgics t sobre lorganisme. Alguns estudis han determinat, per exemple, que els smptomes de lartritis reumatoide sagreugen amb canvis en la temperatura, la humitat i la pressi atmosfriques (Sato, 2003; Thomas, 2004). Alteracions brusques en les condicions meteorolgiques tamb afecten el comportament dels nens. Un dels primers estudis realitzats sobre aquesta qesti el va dur a terme un mestre descola nord-americ a principis del segle xx en observar un augment en els problemes disciplinaris quan es produen canvis en el vent i la pressi atmosfrica (Thomas, 2004). Estudis posteriors han confirmat lalteraci del comportament dels nens amb els canvis atmosfrics, com ara lapropament de tempestes (Thomas, 2004). Per els elements meteorolgics (temperatura, humitat, pressi atmosfrica, vent, radiaci solar, etc.) no es donen de manera allada sin conjunta; aquest fet ha portat al desenvolupament de metodologies que capturin la repercussi conjunta dels elements sobre la salut de les persones, ja que presumiblement lefecte combinat de diversos elements pot ser ms significatiu que la suma dels efectes individuals de cada element (Kalkstein i Greene, 1997). Una de les metodologies ms emprades ha estat el disseny dndexs per avaluar el nivell de confort hum combinant la temperatura, el vent i/o la humitat. Alguns exemples en sn la temperatura de sensaci, la temperatura aparent, lndex de xafogor (humdex), lndex dhumitat, lndex de disconfort o lndex temperatura-humitat (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). Altres autors han optat per metodologies ms complexes,
135
com la classificaci automatitzada de les masses daire duna regi per avaluar-ne posteriorment les conseqncies sobre la salut (Kalkstein i Greene, 1997). No obstant aquests esforos, molts dels estudis sobre els efectes del temps en la salut continuen analitzant la incidncia de cadascun dels elements per separat. Temperatura La relaci entre la temperatura i el paisatge s evident. De fet, la temperatura afecta lactivitat de totes les espcies, incloent lespcie humana, i condiciona els cicles de vida de la flora i la fauna. Aix, per exemple, la modificaci en la temperatura altera la floraci, la caiguda de les fulles, la hibernaci o les migracions. Al mateix temps, els canvis de temperatura condicionen tamb ls que fem del paisatge. Les repercussions de la temperatura sobre la salut humana, i especialment sobre la mortalitat, han estat un dels temes ms estudiats dins del camp de la biometeorologia. Tot i que laugment de la mortalitat es fa especialment evident a temperatures extremes (onades de fred i de calor), temperatures ms moderades tamb mostren un efecte sobre la mortalitat. Nombrosos treballs han observat que la relaci entre temperatura i mortalitat pren forma de V o dU, amb una temperatura intermdia (temperatura de confort) en qu la mortalitat s mnima (Braga, Zanobetti i Schwartz, 2001). A mesura que la temperatura sallunya del valor de confort (ja sigui cap a temperatures ms elevades o ms baixes) sobserva un augment de la mortalitat. Tamb shan constatat relacions amb forma de J, que indiquen augments ms pronunciats en la mortalitat per temperatures elevades que per temperatures baixes (Curriero, et al., 2002). Tot i que, a primera vista, aix pot semblar contradictori amb el fet que les taxes de mortalitat siguin ms elevades a lhivern que a lestiu, cal tenir en compte que una part considerable de lexcs de morts hivernals s deguda a infeccions respiratries, les quals no estan directament associades a la temperatura. Lefecte de la temperatura en aquest cas sembla ser ms indirecte, possiblement a travs de
136
Paisatge i salut
laugment del temps que les persones passen en espais interiors tancats durant lhivern (Kalkstein i Greene, 1997). Sha comprovat que el valor absolut de la temperatura de confort varia mpliament segons la regi. Aix, per exemple, a Finlndia la temperatura de confort se situa al voltant dels 14C (Donaldson, Keatinge i Nayha, 2003), mentre que a Taiwan el mnim de mortalitat sobserva al voltant dels 28C (Pan, Li i Tsai, 1995). En un estudi recent dut a terme a Espanya es va comprovar que la temperatura de confort varia des dels 13,9C de Vigo fins als 23,3C de Cartagena, passant pels 20,3C de Barcelona (Sez i Lertxundi-Manterola, 2005). En general, les regions clides presenten temperatures de confort ms elevades i augments de mortalitat ms marcats amb el descens de les temperatures (The Eurowinter Group, 1997). Pel fet que, dins del context mundial, Catalunya es pot considerar una regi ms aviat temperada clida, s desperar que els efectes del fred al nostre territori siguin molt ms pronunciats que als pasos de latituds superiors. Tot i que habitualment, quan es parla de morts causades per la temperatura es pensa en defuncions per hipotrmia o per cops de calor, aquestes representen noms una petita fracci de lexcs de morts que sobserva durant perodes de temperatures elevades o baixes (Kalkstein i Greene, 1997). Les morts per malalties respiratries o cardiovasculars, aix com les morts per accidents, tamb mostren augments significatius amb lincrement o la disminuci de la temperatura (Kalkstein i Greene, 1997; McGeehin i Mirabelli, 2001). A causa daquesta diversitat en les causes de mort que es relacionen amb la temperatura, sovint els estudis epidemiolgics han avaluat el nombre total de morts experimentades en excs respecte a la mortalitat basal que se nesperaria. A Barcelona, per exemple, sha estimat que un augment de 5C per sobre de la temperatura de confort sassocia amb un augment del 12,6% en la mortalitat total (Sez i LertxundiManterola, 2005). Com a animal homeoterm, lsser hum necessita mantenir una temperatura constant a linterior del cos per tal que els
137
seus rgans funcionin correctament. Aix fa que haguem desenvolupat tota una srie de mecanismes dadaptaci per lluitar contra les condicions trmiques desfavorables del nostre entorn. Quan la temperatura ambiental ascendeix, el nostre cos respon intensificant la transpiraci i vasodilataci dels capillars cutanis. Laugment en la transpiraci ens ajuda a perdre calor a travs de levaporaci de la suor, que t lloc a expenses de lenergia trmica del cos. Per la seva banda, la vasodilataci dels capillars cutanis incrementa el flux de sang sota la pell, afavorint-ne el refredament per via de la radiaci i convecci abans de tornar cap als rgans interns (Thomas, 2004). Quan la temperatura ambiental disminueix, la reacci del nostre cos s precisament la contrria: els capillars cutanis pateixen una vasoconstricci per tal de minimitzar la prdua de calor a travs de la pell. Quan aquest mecanisme no s suficient, sinicia la contracci involuntria dels msculs per tal de produir calor: s el que es coneix com a tremolar de fred (Thomas, 2004). Tots aquests mecanismes termoreguladors imposen una crrega considerable en el sistema cardiorespiratori que pot resultar excessiva per a les persones amb problemes de salut o dedat avanada. A ms de fer augmentar la mortalitat per causes naturals, com ja sha comentat, les temperatures elevades tamb shan relacionat amb un augment en els sucidis i la violncia (Maes, et al., 1994). Amb lincrement de la temperatura el nostre cos pateix una srie de canvis fisiolgics que estan estretament lligats amb els processos de regulaci de les emocions. Canvis en la resposta de lhipotlem i les glndules pitutria i adrenal shan associat amb alteracions del comportament agressiu. A ms, els corticosteroides que salliberen quan suem influencien la producci de testosterona, la qual sha vinculat amb el comportament agressiu tant en homes com en dones (Thomas, 2004). Humitat i pressi atmosfrica La humitat relativa a lambient condiciona en gran mesura la temperatura que percep el nostre cos i contribueix a potenciar
138
Paisatge i salut
els efectes de les altes temperatures (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). A mesura que la humitat relativa augmenta, la prdua de calor a travs de la transpiraci es fa ms ineficient en reduir-se el ritme devaporaci de les gotes de suor. A ms, la combinaci daltes temperatures i humitat sha relacionat amb una disminuci en la capacitat de mantenir la concentraci mental (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). Les persones que pateixen dolor crnic semblen ser especialment sensibles als canvis de pressi i humitat. En un estudi australi centrat en persones amb osteoartritis i/o artritis reumatoide, el 92% dels pacients van reportar que el temps afectava els seus smptomes i el 48% van assegurar que eren capaos de predir el temps en funci dels smptomes que tenien (Aikman, 1997). Diversos estudis han relacionat lempitjorament dels smptomes artrtics amb la combinaci de baixa temperatura, baixa pressi i alta humitat, condicions meteorolgiques similars a les que es generen quan sapropa una tempesta (Thomas, 2004). Malgrat que altres estudis han trobat tamb resultats similars (Aikman, 1997; Sato, 2003), no totes les investigacions han coincidit a trobar una relaci entre meteorologia i dolor crnic (Redelmeier i Tversky, 1996). Aix fa que alguns autors atribueixin aquestes troballes a factors psicolgics, argumentant que els pacients artrtics necessiten identificar algun factor concret a qui donar la culpa del seu malestar o que el temps fred i humit els deprimeix i fa que sentin ms acuradament el dolor (Redelmeier i Tversky, 1996; Thomas, 2004). Radiaci solar La llum del sol s essencial per a la vida dels ssers vius, tant de les plantes com de les persones, ja que els permet desenvolupar les seves funcions vitals. Tot i la preocupaci actual pels efectes negatius duna exposici excessiva, la radiaci solar t tamb moltes repercussions beneficioses per a les persones que cal no oblidar. Una exposici adequada augmenta la producci de vitamina D, una substncia amb diversos efectes favorables per al
139
nostre organisme i que actua ms com una hormona que com una vitamina. De fet, la major part de la vitamina D del nostre organisme (entre un 75% i un 90%) es genera grcies a lexposici a la radiaci ultraviolada B (Thomas, 2004). Nivells adequats de vitamina D ajuden a prevenir malalties com losteoporosi o losteomalcia (Thomas, 2004). A ms, la deficincia de vitamina D en dones embarassades sha relacionat amb un major risc per als nounats de patir raquitisme (Specker, 1994), diabetis tipus 1 (Stene i Joner, 2003), asma (Camargo, et al., 2007) i esquizofrnia (Altschuler, 2001). En adults, deficincies de vitamina D shan associat a un major risc de patir malalties del sistema immunitari com la diabetis tipus 1 o lesclerosi mltiple, la prevalena de les quals s molt ms marcada en latituds elevades (Thomas, 2004). Una altra conseqncia beneficiosa de la vitamina D s el seu paper protector contra els cncers de prstata, mama i clon, malalties que als Estats Units semblen ser entre dues i tres vegades ms comunes a les regions amb ms presncia de nvols que a les regions ms assolellades (Grant, 2002). Una exposici excessiva a la radiaci ultraviolada, per, pot tenir conseqncies adverses. LAgncia Internacional de Recerca del Cncer (IARC) ha classificat la radiaci solar com a carcingena per als humans. Sha estimat que al voltant del 90% dels casos de cncer de pell sense melanoma i almenys dos teros dels melanomes sn causats per la radiaci ultraviolada. A ms, en les ltimes dcades la incidncia del cncer de pell ha augmentat considerablement en diverses rees del planeta, a causa, en part, de la disminuci del gruix de la capa doz que actua com a filtre de la radiaci ultraviolada (Snchez, 2006). A ms del cncer de pell, lexposici puntual a grans quantitats de radiaci solar sense la protecci adequada (com ara la de molts estiuejants a les platges) sassocia a cremades i, a llarg termini, al fotoenvelliment de la pell caracteritzat per laparici prematura darrugues, sequedat i prdua delasticitat (Thomas, 2004). Els ulls sn tamb uns rgans sensibles als efectes de la radiaci solar. Lexposici excessiva al sol sha relacionat amb laparici de fotoquerastasi
140
Paisatge i salut
(lequivalent ocular a les cremades de pell) i cataractes, que en ocasions arriben a causar ceguesa (Thomas, 2004). Precipitacions i tempestes de llamps s evident que la pluja moderada t efectes molt beneficiosos sobre el paisatge natural; de fet, s un factor decisiu de recuperaci de paisatges degradats ja que afavoreix la revegetaci espontnia que fixa i estabilitza el sl. Pel que fa als efectes sobre la salut humana, la presncia de pluja no noms t els efectes associats a laugment de la humitat ambiental sin tamb sobre les malalties allrgiques durant el perode de pollinitzaci. Generalment, la pluja fa disminuir els nivells de pollen a latmosfera i, per tant, els smptomes allrgics que shi associen. No obstant aix, en ocasions, la pluja, i especialment les tempestes de llamps, poden tenir lefecte contrari. Nombrosos estudis han observat importants epidmies dasma associades amb tempestes de llamps durant el perode de pollinitzaci (Ant i Sunyer, 1997). Al Regne Unit, per exemple, les admissions hospitalries per asma es van multiplicar per deu durant una forta tempesta de llamps que va tenir lloc al juny de 1994 (Davidson, Emberlin, Cook, Venables, 1996). A ms, al voltant del 40% dels casos dasma que es van produir no tenien antecedents previs dasma, sin de rinitis allrgica. Tot i aix, la majoria de tempestes de llamps no produeixen epidmies dasma, i les raons per les quals sorigina aquest fenomen encara no estan ben definides. Alguns investigadors han suggerit que la humitat ambiental i/o els ions positius que soriginen com a conseqncia dels canvis electromagntics associats a les tempestes de llamps afavoreixen la fragmentaci dels grans de pollen i lalliberament dallrgens de mida microscpica que poden penetrar ms fcilment al tracte respiratori inferior, i induir laparici de smptomes bronquials allrgics. Els efectes ms dramtics de les tempestes de llamps, per, els trobem en les fulminacions. Tot i que aquest tipus de tempestes de llamps poden semblar esdeveniments no gaire usuals, a cada instant es produeixen unes dues mil tempestes de llamps
141
Imatge 1. La pluja moderada t efectes beneficiosos sobre el paisatge natural per, al mateix temps, incideix en la salut humana.
a la superfcie terrestre, la qual cosa es tradueix en la caiguda de cent llamps per segon i vuit milions de llamps al dia (Uman, 1971). Aquesta notable freqncia fa que les fatalitats degudes a la fulminaci per llamps siguin relativament comunes. Noms als Estats Units sestima que els llamps sn responsables duns cent morts i tres-cents ferits cada any (Cherington, Yarnell i Lammereste, 1992). En el passat, la major incidncia de morts per fulminaci es registrava entre els pagesos (s el cas, per exemple, del besavi de lautora) i mariners a causa de la caiguda directa del llamp sobre la persona allada en mig dun espai obert i amb poc relleu (Lewis, 1997). Actualment, les vctimes inclouen tamb excursionistes, jugadors de golf i persones que practiquen altres activitats recreatives a laire lliure. Les lesions ocasionades pels llamps sn les caracterstiques dun curtcircuit general dels sistemes elctrics del nostre cos, com la transmissi de limpuls cardac o els impulsos del sistema nervis central. Aix fa que la majoria de les vctimes mortals (al voltant dun 30% de les que han rebut limpacte dun llamp) (Whitcomb, et al., 2002) ho siguin a causa duna parada cardiorespiratria. Les vctimes que sobrevi-
142
Paisatge i salut
uen solen patir cremades, lesions doda, cataractes i problemes psicolgics com lestrs posttraumtic (Lewis, 1997). Vent De manera similar a la humitat, el vent modifica leficcia dels mecanismes termoreguladors del nostre organisme i influeix en la nostra percepci de la temperatura exterior i els seus efectes. Quan la temperatura s baixa, el vent intensifica la sensaci de fred en emportar-se la fina capa daire calent que hi ha sobre la pell. Daltra banda, quan la temperatura s elevada el vent pot alleugerir la sensaci de calor en facilitar levaporaci de la suor (Thomas, 2004). A ms, el vent influeix en els nivells de pollen i contaminants atmosfrics, com ara les partcules en suspensi o loz, que tenen un efecte sobre la nostra salut. El paper del vent en aquest cas, per, pot ser tant positiu com negatiu, depenent de les caracterstiques del vent i de la localitzaci del(s) focus de contaminaci, com es veur ms endavant. En determinades regions, el folklore popular ha associat tradicionalment trastorns del comportament o malestar fsic amb determinats vents, com el mistral a Frana, el fhn a Sussa, el sharav a Israel, el Santa Ana (o santana) als Estats Units o la tramuntana a lEmpord. Aquestes creences estan tan arrelades que a pasos com Sussa o Israel la presncia del vent es considera com un atenuant en les sentncies per crims (Thomas, 2004). Des duna perspectiva cientfica, sha vist que els vents clids i secs estimulen la presncia dions positius a latmosfera, els quals poden alterar les reaccions bioqumiques del nostre organisme. Un dels efectes ms estudiats s laugment dels nivells de serotonina a la sang que produeixen lanomenat serotonin irritation syndrome, caracteritzat per smptomes dansietat, irritabilitat, migranya, insomni i dificultats per respirar, entre daltres. A Barcelona, una recerca recent va mostrar que el nombre de persones amb atacs de pnic al servei durgncies psiquitriques de lHospital del Mar era tres vegades ms gran els dies amb vent clid de ponent (Bulbena, et al., 2005).
143
Fenmens meteorolgics extrems

A Catalunya, els fenmens meteorolgics extrems de ms rellevncia sn les onades de calor i els extrems del cicle hidrolgic, tant sequeres com riuades (Martn-Vide, 2005). Afortunadament, altres fenmens extrems com els huracans, els tornados o les tempestes tropicals han estat fins ara prcticament absents a casa nostra. A escala mundial, per, aquests fenmens tenen un gran impacte sobre el paisatge i sobre la salut de les persones. Durant la dcada dels anys noranta del segle xx, per exemple, es van comptabilitzar un total de 2.078 desastres meteorolgics a tot el planeta, en els quals 601.219 persones van perdre la vida i 1.851.447.843 van resultar damnificades (Hales, Edwards i Kovats, 2003). A ms dels impactes directes (per exemple, ferides, morts per traumatisme o ofegament), els fenmens meteorolgics extrems sovint tenen altres afectacions indirectes en la nostra salut a travs de lalteraci de lecosistema local i lorganitzaci social. Canvis en lecosistema local poden traduir-se, per exemple, en un augment de les malalties infeccioses, ja sigui per la contaminaci de laigua potable o per canvis en labundncia i distribuci dinsectes que transmeten malalties (McGeehin, Mirabelli, 2001). En situacions demergncia, les infraestructures sanitries poden quedar collapsades i laccs als centres mdics pot esdevenir complicat a causa de la destrucci de les infraestructures de transport. A ms, la massificaci de persones als refugis sovint va associada a laparici de brots de malalties respiratries i diarreiques (Hales, Edwards i Kovats, 2003). Dependent de la intensitat del desastre, la poblaci pot patir tamb problemes psicolgics com lestrs posttraumtic, o veures obligada al desplaament a causa de la prdua de la llar (Greenough, et al., 2001; Patz, Engelberg i Last, 2000). En les ltimes dcades sha observat una tendncia a lamplificaci en limpacte dels desastres naturals. Aix s degut sobretot al creixement del nombre dhabitants i a la seva concen-
144
Paisatge i salut
traci en zones dalt risc com les ciutats, les planes fluvials o les regions costaneres (Hales, Edwards i Kovats, 2003). Els pasos en vies de desenvolupament sn els ms vulnerables als extrems meteorolgics a causa, majoritriament, del tipus de construcci i la manca davenos tecnolgics, infraestructures i sistemes dalerta adequats. frica s el continent amb la taxa ms elevada de mortalitat associada a desastres naturals, per el 80% de les persones afectades per aquests desastres viuen a sia (Patz, Engelberg i Last, 2000). A ms de modificacions en la vulnerabilitat de les poblacions, a causa del canvi climtic es preveu que es doni un augment a escala global en la freqncia, duraci i intensitat dels fenmens meteorolgics extrems i, conseqentment, de limpacte que puguin tenir (IPCC, 2007). Temperatures extremes Per definici, temperatures extremes sn aquelles que sexperimenten de manera poc freqent en un territori. Aix fa que no existeixi una definici estndard a escala mundial del que es considera una onada de calor o de fred. En lmbit espanyol, lInstitut Nacional de Meteorologia estableix per a cada regi del pas una temperatura llindar a partir de la qual existeix un risc important (alerta taronja) o extrem (alerta vermella) per a les persones. Al territori catal, el nivell dalerta taronja sassoleix quan la temperatura mxima supera els 37C (a les comarques costaneres o muntanyenques) o 39C (a les comarques de linterior), o b quan la temperatura mnima baixa dels -4C (a les comarques costaneres), -8C (a les comarques de linterior) o -10C (a les comarques muntanyenques). Sentra al nivell dalerta vermella quan la temperatura mxima assoleix valors 2C superiors o la temperatura mnima assoleix valors 4C inferiors a les respectives temperatures llindar dalerta taronja. Durant els episodis de temperatures extremes sobserva un augment acusat de la mortalitat, especialment per causes respiratries i cardiovasculars (Medina i Schwartz, 2007). Els grups de poblaci ms vulnerables sn les persones dedat avanada i els
145
nens petits, aix com les dones i les persones amb problemes de salut preexistents que limiten la seva capacitat termoreguladora (per exemple, diabetis, obesitat, afeccions cardiorespiratries) (Patz, Engelberg i Last, 2000). Un altre factor destacat de vulnerabilitat s el nivell socioeconmic: les persones amb recursos limitats no noms tenen un pitjor estat de salut basal i un accs limitat als serveis sanitaris (especialment als pasos sense sanitat pblica), sin que tamb solen viure en habitatges mal condicionats i sense sistemes dadaptaci com la calefacci o laire condicionat, els quals determinen, en gran mesura, la nostra exposici a les temperatures extremes existents a lexterior (McGeehin i Mirabelli, 2001; Medina i Schwartz, 2007). Laugment de la mortalitat a causa del fred se sol observar dos o tres dies desprs de linici de les temperatures extremes, mentre que els efectes de la calor saprecien de manera ms immediata (Braga, Zanobetti i Schwartz, 2002; Curriero, et al., 2002). A lestiu, els efectes ms devastadors sobserven quan les temperatures elevades es mantenen durant diversos dies consecutius i a la nit no refresca (Ramlow i Kuller, 1990). Aix, per exemple, a la ciutat de Barcelona es va constatar que durant perodes de tres o ms dies consecutius amb temperatures mximes superiors als 29C, la mortalitat respiratria i cardiovascular augmentava un 13% i 4%, respectivament (Sez, et al., 1995). Tamb sha observat en diverses recerques que les onades de calor tenen un efecte ms pronunciat quan sesdevenen a comenaments destiu. Aix s degut, en part, a la nostra aclimataci fisiolgica a les altes temperatures a mesura que avana lestiu, per tamb a lanomenat efecte harvesting, s a dir, a lavanament de la defunci dalgunes persones amb un estat de salut frgil que havien de morir, igualment, en un futur prxim (Keatinge, et al., 2000). Lefecte harvesting s tamb el responsable que, en ocasions, sobservi una disminuci de la mortalitat en els dies posteriors a una onada de calor. Sha estimat que al voltant dun 10%-40% de les morts associades a la calor poden ser degudes a lefecte harvesting, que acostuma a ser menor quan
146
Paisatge i salut
les temperatures sn extremadament elevades (Le Tertre, et al., 2006; Kalkstein, 1993; Medina i Schwartz, 2007). A Europa, una de les onades de calor ms devastadores va ser la de lany 2003, on linici anticipat del perode de calor propi de lestiu, les temperatures inusualment elevades i les condicions perllongades destrs trmic, van produir un increment extrem de la mortalitat. Els efectes de lonada de calor de lestiu de 2003 han estat analitzats a pasos com Frana, Itlia, Portugal, Regne Unit i Espanya. A Frana, on limpacte de lonada de calor va ser especialment important, sha estimat un excs de 14.800 defuncions per sobre de les esperades, equivalent a un 60% daugment de la mortalitat durant el perode de l1 al 20 dagost de 2003 (Ledrans, et al., 2004). A Espanya, entre l1 de juny i el 31 dagost de 2003, es van identificar tres onades de calor, amb un augment de la mortalitat del 8% (43.212 morts observades davant les 40.046 esperades). Lexcs de mortalitat es va observar noms en els majors de 65 anys i en aquest grup va ser del 15% (Martnez i Simn, 2004). Aquest episodi meteorolgic extrem va evidenciar la insuficient preparaci dels sistemes sanitaris arreu dEuropa per fer front a situacions com aquesta. Per tal de millorar el coneixement disponible i facilitar lelaboraci de programes de prevenci i control, una xarxa dinvestigadors epidemilegs, meteorlegs i experts en salut pblica han dut a terme el projecte PHEWE (Assessment and Prevention of Acute Health Effects on Weather Conditions in Europe) a setze ciutats dEuropa, inclosa Barcelona (Michelozzi, et al., 2007). Extrems del cicle hidrolgic: inundacions i sequeres A Catalunya, la pluviometria s en general modesta i amb una variaci anual considerable (al voltant del 20%40%) (MartnVide, 2005). La intensitat de les precipitacions, per, pot arribar a ser molt alta, la qual cosa fa que les pluges torrencials siguin un dels riscos climtics ms rellevants daquest territori. Les precipitacions intenses poden donar lloc a inundacions o riuades que,
147
en ocasions, tenen greus conseqncies per al paisatge i per a la salut de la poblaci.
Imatge 2. Els fenmens meteorolgics extrems afecten la salut humana a travs dels impactes directes per tamb per lalteraci dels ecosistemes locals i lorganitzaci social.
Les inundacions sobtades sn les que presenten el major risc de mortalitat, principalment deguda a ofegaments o larrossegament pel corrent contra objectes contundents (Greenough, et al., 2001; Hales, Edwards i Kovats, 2003). Als Estats Units, per exemple, entre el 1969 i el 1981, el 90% de les 1.185 morts que van ocrrer en trenta-dos inundacions sobtades van ser degudes a ofegaments (French, Ing, Allmen i Wood, 1983). Les inundacions que tenen lloc de manera ms gradual solen provocar menys morts, per poden causar tamb altres accidents, com electrocucions o ferides de diversa gravetat (Greenough, et al., 2001). A mitj termini, les inundacions poden originar problemes relacionats amb la manca daigua potable i/o la seva contaminaci amb aiges residuals o altres components txics (Patz, Engelberg i Last, 2000). A ms, les llars afectades per les inundacions sovint presenten problemes dhumitat i creixement de fongs a les parets, que shan associat amb smptomes respiratoris. Com en el cas daltres desastres naturals, tamb poden aparixer proble-
148
Paisatge i salut
mes de salut relacionats amb lalteraci de lecosistema local i lorganitzaci social. Tot i que les inundacions solen ser ms devastadores en els pasos en vies de desenvolupament, les seves conseqncies no han de ser menyspreades en els pasos industrialitzats. Les inundacions que van produir-se a lEuropa central el 1997, per exemple, van oferir com a trgic balan ms dun centenar de morts i aproximadament dues-centes mil persones sense llar (IFRC, 1998). A laltre extrem del cicle hidrolgic hi ha les sequeres, amb efectes no menys preocupants que solen afectar territoris ms amplis i durant perodes de temps ms llargs. A escala global, els efectes ms dramtics de les sequeres es relacionen amb el seu impacte sobre la producci alimentria (Patz, Engelberg i Last, 2000). Als pasos pobres, on la manca daliments s comuna, una sequera pot agreujar considerablement els problemes de malnutrici i fam. A ms, lescassetat daigua fa que proliferin malalties com les diarrees, la sarna o la conjuntivitis, ja que la poblaci fa servir laigua prioritriament per beure i cuinar, en detriment de la higiene personal (Hales, Edwards i Kovats, 2003; Patz, Engelberg i Last, 2000). Aix doncs, no s estrany que moltes de les morts associades a les sequeres sovint es relacionin amb infeccions causades per la combinaci de la manca dhigiene i el debilitament del sistema immunitari provocat per la malnutrici (Tomkins, 1986). Als pasos industrialitzats, la reducci en la producci alimentria associada a les sequeres representa un problema fonamentalment de caire econmic grcies a la capacitat dimportar aliments, i de pagar-ne lelevat preu (Greenough, et al., 2001; Sez i Lertxundi-Manterola, 2005). Tot i aix, les sequeres tenen altres impactes com laugment del risc dincendis forestals, que no tan sols poden causar morts i ferits de manera directa, sin que tamb tenen un impacte indirecte mitjanant la contaminaci de laire (Patz, Engelberg i Last, 2000). La combusti de matria orgnica produeix grans quantitats de partcules fines que en ser respirades poden exacerbar o provocar problemes cardacs
149
i respiratoris en persones sensibles. A Florida, per exemple, durant els incendis de 1998 es va observar un augment considerable en les visites durgncies per problemes dasma, bronquitis i mal de pit (CDC, 1999). Altres incendis a sia i Amrica del Sud van provocar tamb efectes similars (Brauer, 1999; Organitzaci Mundial de la Salut, 1999). Durant loctubre de 2003, al sud de Califrnia, diversos incendis van cremar ms de 3.000 km2. El fet que el fum dels incendis afects les comunitats on es duia a terme un estudi epidemiolgic sobre salut infantil va permetre als investigadors obtenir mesures individuals i comunitries dexposici al fum dels incendis. Tots els smptomes respiratoris, ls de medicaments i les visites mdiques van augmentar en els nens amb ms exposici al fum (Knzli, et al., 2006).
Paisatge urb, clima i salut

Segons dades de lONU, lany 2008 la meitat de la humanitat viu en ciutats. A Espanya aquesta xifra va ser superada fa ms de mig segle i, actualment al voltant del 77% de la poblaci viu en zones urbanes. A ms, es preveu que el percentatge de poblaci urbana continu creixent a Espanya i se situ al voltant del 82% lany 2030. A causa de lalta densitat de poblaci, locurrncia de fenmens meteorolgics adversos a les zones urbanes t el potencial dafectar a molts individus. A ms, per les seves caracterstiques, les ciutats poden potenciar els efectes negatius de segons quins fenmens. Aix, per exemple, la quasi absoluta impermeabilitzaci del sl a les grans urbs fa que augmenti el risc dinundacions sobtades quan es produeixen precipitacions torrencials (Greenough, et al., 2001). Labundncia de ciment i asfalt, aix com la presncia dedificis alts, cotxes i processos industrials fan que la temperatura a les grans ciutats sigui uns 3-6C ms elevada que a les zones rurals circumdants (Thomas, 2004). Aix, sumat a un menor refredament nocturn a conseqncia de lalta capacitat de retenir calor i devitar levaporaci dels materials presents en els
150
Paisatge i salut
paisatges urbans, provoca que els habitants de les grans ciutats pateixin les pitjors conseqncies de les onades de calor (Buechley, Van Bruggen i Truppi, 1972; McGeehin i Mirabelli, 2001). Aquest fenomen, conegut com a urban heat island (illa urbana de calor), ha estat descrit per diversos autors. A lestat de Missouri (EUA), per exemple, un estudi sobre els efectes de lonada de calor de 1980 va constatar que a les rees metropolitanes de Saint Louis i Kansas City la mortalitat va augmentar un 57% i 64% respectivament, mentre que a les zones rurals del mateix estat laugment va ser nicament dun 10% (Jones, et al., 1982).
Imatge 3. Per les caracterstiques prpies del paisatge urb els habitants de les grans ciutats pateixen ms les altes temperatures.
El clima posseeix tamb la capacitat de modificar lefecte que la contaminaci atmosfrica de les grans urbs t sobre la nostra salut. Aquesta influncia climtica pot tenir una rellevncia especial a les ciutats amb nivells elevats de contaminaci atmosfrica, com s el cas de la ciutat de Barcelona. Sha demostrat que els dies amb nivells alts de contaminants atmosfrics (com les partcules en suspensi, loz, el dixid de sofre o el dixid de nitrogen) augmenten les admissions hospitalries per problemes respiratoris i cardiovasculars (Brunekreef i Holgate, 2002), aix com el nombre de morts (Brunekreef i Holgate, 2002; Thurs-
151
ton i Ito, 2001). Diversos estudis han observat que els efectes adversos del dixid de sofre, loz i les partcules en suspensi sn ms pronunciats els dies amb temperatures elevades (Bobak i Roberts, 1997; Sartor, Snacken, Demuth i Walckiers, 1995; Katsouyanni, et al., 1993; de Diego, Len, Perpi, Compte, 1999). A ms, els efectes de la contaminaci segueixen patrons estacionals, amb un impacte ms acusat durant els mesos clids (Medina-Ramon, Zanobetti i Schwartz, 2006; Sunyer, et al., 1996). A Barcelona, per exemple, es va veure que un augment de 100 g/m3 en la concentraci de dixid de sofre a latmosfera es tradua en un increment de la mortalitat respiratria del 24% durant lestiu i del 8% durant lhivern (Sunyer, et al., 1996d). Es creu que les diferncies estacionals en limpacte de la contaminaci atmosfrica poden ser degudes al fet que a lestiu la poblaci est ms exposada als contaminants atmosfrics en passar ms temps a lexterior i amb les finestres obertes. La meteorologia, juntament amb el nivell demissions, s un dels determinants clau de la concentraci de contaminants a latmosfera. En termes generals, a les ciutats espanyoles els nivells ms elevats de contaminaci atmosfrica es produeixen a lhivern i els ms baixos a lestiu, excepte en el cas de loz (Ballester, 2005). De fet, loz s el contaminant que ms dependncia t del clima, ja que la seva formaci a partir dxids de nitrogen i compostos orgnics voltils est subjecta a la presncia de radiaci ultraviolada i s ms eficient a temperatures altes (Ballester, 2005; Patz, Engelberg i Last, 2000). La meteorologia, a ms, pot fer augmentar els nivells de contaminaci de forma indirecta en fomentar ls de calefaccions i daires condicionats que van associats a ls denergia elctrica o combustibles fssils. La dispersi dels contaminants tamb es veu influenciada per la meteorologia, de manera que lacumulaci de contaminants a la zona demissi s superior en presncia de masses daire dalta pressi i en absncia de precipitaci i vent (Patz, Engelberg i Last, 2000). Un exemple de la importncia del vent en el transport de contaminants el trobem en el cas de les epidmies dasma que es vin-
152
Paisatge i salut
culen a les descrregues de soja al port de Barcelona. Entre 1983 i 1987 es van identificar vint-i-sis brots epidmics dasma a la ciutat. Aquests brots van suposar 1.155 visites per atacs dasma al serveis durgncies hospitalries i unes vint defuncions. Diversos estudis epidemiolgics van permetre demostrar que aquests brots eren ocasionats per la inhalaci de pols de soja procedent de les descrregues dels vaixells al port. El fet que noms en una petita proporci dels dies de descrrega de soja es produssin brots dasma estava relacionat, en part, amb les condicions meteorolgiques, ja que tots els dies epidmics van coincidir amb masses daire dalta pressi atmosfrica i vents suaus de sud-est i sud-oest, condicions que afavorien el transport aeri de la pols de soja des del port a la ciutat (Ant, Sunyer, Rodrguez, Surez i Vzquez, 1989). Finalment, cal fer menci de la influncia que el clima interior dels edificis exerceix sobre la salut de les persones que hi habiten. Sovint, el clima interior depn en gran mesura del clima exterior, especialment als pasos pobres o amb climes moderats, on ls de sistemes de climatitzaci interior no est gaire ests (Kalkstein, Maunder i Jendritzky, 1996). Tot i que sha evidenciat que aquests sistemes de climatitzaci poden ser dutilitat a lhora de prevenir els efectes adversos vinculats amb les temperatures extremes (Medina-Ramon i Schwartz, 2007), en ocasions tamb poden propiciar problemes. Per exemple, viure en un clima interior constant pot interferir en la nostra capacitat dadaptarnos fisiolgicament als canvis de temperatura (Thomas, 2004). A ms, el contrast de temperatura entre linterior i lexterior pot arribar a ser considerable (de lordre dels 10-15C), la qual cosa comporta un xoc en sortir a lexterior que pot causar dificultats cardiorespiratries en els individus susceptibles (Thomas, 2004). Problemes en els sistemes de climatitzaci shan relacionat tamb amb la sndrome de ledifici malalt, que comporta la presncia de trastorns de salut inespecfics com malestar general, mal de cap, cansament, manca de concentraci, irritaci i sequedat de les mucoses, rinitis, etc. (Burge, 2004; Thomas, 2004). Aquests
153
problemes, malgrat trobar-se influenciats pel clima interior, semblen estar ms aviat lligats a una ventilaci defectuosa o a la presncia de contaminants causats o potenciats pels sistemes de climatitzaci (Thomas, 2004).
Conclusions
Com sha vist, el clima i la meteorologia condicionen en gran part el paisatge duna zona i, al mateix temps, tenen una gran influncia sobre la salut i el benestar de les persones. Aix, per exemple, el clima determina els conreus duna rea i, de retruc, la dieta tradicional dels seus habitants; les variacions estacionals estan estretament relacionades amb tendncies de morbiditat i mortalitat de la poblaci; i, fins i tot, els canvis de temps meteorolgic al llarg dun dia tenen un efecte palpable en el nostre cos. Factors meteorolgics com la temperatura, la humitat, la radiaci solar, les precipitacions o el vent estan estretament lligats a laparici o agreujament de trastorns de salut tant aguts com crnics. Els efectes ms marcats els trobem quan els fenmens meteorolgics sn extrems, com en el cas donades de calor o inundacions. En aquest sentit, laugment en la freqncia de fenmens meteorolgics extrems a causa del canvi climtic pot tenir repercussions greus en el paisatge i en la salut de gran part de la poblaci mundial. Actualment, grcies als avenos tcnics que shan produt al llarg de la histria, lsser hum sha pogut allar, en certa mesura, de les inclemncies del temps. Tanmateix, una part substancial de la poblaci segueix en una situaci de vulnerabilitat respecte al clima, ja sigui per la manca de recursos per accedir a les tecnologies dadaptaci, ja sigui per problemes de salut preexistents. Davant lamenaa del canvi climtic, conixer quines sn les caracterstiques que fan augmentar la nostra vulnerabilitat al clima ser essencial per al disseny destratgies dadaptaci al canvi i la prevenci dels seus efectes. Les soluci-
154
Paisatge i salut
ons adaptatives, per, hauran de buscar sempre la compatibilitat amb les poltiques de mitigaci de lefecte hivernacle.
Aikman, Helen (1997). The association between arthritis and the weather, International Journal Biometeorology, vol. 40, nm. 4, p.192-199. Altschuler, Eric Lewin (2001). Low maternal vitamin D and schizophrenia in offspring, Lancet, vol. 358, nm. 9291, p. 1464-1465. Ant, Josep Maria; Sunyer, J.; Rodrguez, R; Surez, M.; Vzquez, L. (1989). Community outbreaks of asthma associated with inhalation of soybean dust. Toxicoepidemiological Committee, The New England Journal of Medicine, vol. 320, nm. 17, p. 1097-1102. Ant, Josep Maria; Sunyer, Jordi (1997). Thunderstorms: a risk factor for asthma attacks, Thorax, vol. 52, nm. 8, p. 669670. Ballester, Ferran (2005). Contaminacin atmosfrica, cambio climtico y salud, Revista Espaola de Salud Pblica, vol. 79, nm. 2, p. 159-175. Bobak, Martin; Roberts, Anthony (1997). Heterogeneity of air pollution effects is related to average temperature, Bmj, vol. 315, nm. 7116, p.1161. Braga, Alfesio Lus; Zanobetti, Antonella; Schwartz, Joel (2002). The effect of weather on respiratory and cardiovascular deaths in 12 U.S. cities, Environmental Health Perspectives, vol. 110, nm. 9, p. 859-863. Braga, Alfesio Lus; Zanobetti, Antonella; Schwartz, Joel. (2001). The time course of weather-related deaths, Epidemiology, vol. 12, nm. 6, p. 662-667. Brauer, Michael (1999). Health impacts of air pollution from vegetation fires dins K. Goh, D. Shwela, J. Goldammer i O. Simpson (eds.). Health guidelines for vegetation fires events: background papers. Singapur: Institute of Environmental Epidemiology, WHO. Brunekreef, Bert; Holgate, Stephen (2002). Air pollution and health, Lancet, vol. 360, nm. 9341, p. 1233-1242. Buechley, RW; Van Bruggen, J; Truppi, LE. (1972). Heat island equals death island?, Environmental Research, vol. 5, nm. 1, p. 85-92. Bulbena, A.; et al. (2005). Panic anxiety, under the weather?, International Journal Biometeorol, vol. 49, nm. 4, p. 238-243. Burge, Sherwood (2004). Sick building syndrome, Occupational and Environmental Medicine, vol. 61, nm. 2, p. 185-190. Camargo, Carlos A.; et al. (2007). Maternal intake of vitamin D during pregnancy and risk of recurrent wheeze in children at 3 y of age, American Journal of Clinical Nutrition, vol. 85, nm. 3, p. 788-795. Cdc (1999). From the Centers for Disease Control and Prevention. Surveillance of morbidity during wildfiresCentral Florida, 1998, JAMA, vol. 281, nm. 9, p. 789790. Cherington, Michael; Yarnell, Philip; Lammereste, D. (1992). Lightning strikes: nature of neurological damage in patients evaluated in hospital emergency departments, Annals of Emergency Medicine, vol. 21, nm. 5, p. 575-578. Curriero, F.C.; et al. (2002). Temperature and mortality in 11 cities of the eastern United States, American Journal Epidemiology, vol. 155, nm. 1, p. 80-87. Davidson, A.C.; Emberlin, J.; Cook, A.D.; Venables, K.M. (1996a). A major outbreak of asthma associated with a
155
thunderstorm: experience of accident and emergency departments and patients characteristics. Thames Regions Accident and Emergency Trainees Association, British Medical Journal, vol. 312, nm. 7031, p. 601-604. de Diego, Dami; Len, M.; Perpi, M.; Compte, L. (1999). Effects of air pollution and weather conditions on asthma exacerbation, Respiration, vol. 66, nm. 1, p. 52-58. Donaldson, GC; Keatinge, WR; Nayha, S. (2003). Changes in summer temperature and heat-related mortality since 1971 in North Carolina, South Finland, and Southeast England, Environmental Research, vol. 91, nm. 1, p. 1-7. Ebi, Kristie; Mearns, Linda; Nyenzi, Buruhani (2003). Weather and climate: changing human exposures, dins A.J. McMichael, et al. Climate change and human health. Risks and responses. Ginebra: OMS. Eccles, Ron (2002). An explanation for the seasonality of acute upper respiratory tract viral infections, Acta Otolaryngology, vol. 122, nm. 2, p. 183-191. Epstein, Paul R. (1999). Climate and health, Science, vol. 285, nm. 5426, p. 347-348. Epton, M.J.; et al. (1997). Climate and aeroallergen levels in asthma: a 12 month prospective study, Thorax, vol. 52, nm. 6, p. 528-534. French, J.; Ing, R.; Allmen, S. Von; Wood, R.(1983). Mortality from flash floods: a review of national weather service reports, 1969-81, Public Health Rep, vol. 98, nm. 6, p. 584-588. Grant, William (2002). An estimate of premature cancer mortality in the U.S. due to inadequate doses of solar ultraviolet-B radiation, Cancer, vol. 94, nm. 6, p. 1867-1875. Greenough, Gregg; et al. (2001). The potential impacts of climate variability and change on on Air Pollution-Related Health Effectsin the United States, Environmental Health Perspectives, vol. 109, Suppl 2, p. 185-189.
Hajat, S; Goubet, SA; Haines, A. (1997). Thunderstorm-associated asthma: the effect on GP consultations, Bristish Journal of General Practice, vol. 47, nm. 423, p. 639-641. Hales, Simon; Edwards, Sally; Kovats, Sari. (2003). Impacts on health of climate extremes, dins A.J. McMichael, et al. Climate change and human health. Risks and responses. Ginebra: OMS, p. 79-102. Hipcrates (segle V aC). Tractat dels aires, les aiges i els llocs. Citat per: Thomas, P. (2004). The human barometer, dins Thomas Pat. Under the weather. How the weather and climate affect our health. Londres: Fusion Press, p. 92-108. Ifrc (1998). International Federation of Red Cross and Red Crescent Societies. World disaster report 1997. Nova York: Oxford University Press. Ipcc (2007). Resumen para responsables de polticas, dins Susan Salomon (ed.). Climate Change 2007: the physical science basis. Contribution of working group I to the fourth assessment report of the intergovernmental panel on climate change. [en lnia]. <http://www.ipcc.ch/pdf/ assessment-report/ar4/wg1/ar4-wg1spm-sp.pdf> [consulta: 22.01. 2008]. Johnston, N.W.; et al. (2006). The September epidemic of asthma hospitalization: school children as disease vectors, Journal Allergy Clinical Immunology, vol. 117, nm. 3, p. 557-562. Jones, T.S.; et al. (1982). Morbidity and mortality associated with the July 1980 heat wave in St Louis and Kansas City, Mo, JAMA, vol. 247, nm. 24, p. 3327-3331. Kalkstein, Laurence (1993). Health and climate change. Direct impacts in cities, Lancet, vol. 342, nm. 8884, p. 1397-1399. Kalkstein, Laurence; Greene, John Scott (1997). An evaluation of climate/mortality relationships in large U.S. cities and the possible impacts of a climate change, Environmental Health Perspectives, vol. 105, nm. 1, p. 84-93. Kalkstein, Laurence; Maunder, WJ; Jendritzky, G. (1996). Climate and human health. Gnova: World Meteorological Organization.
156
Paisatge i salut
Katsouyanni, K.; et al. (1993). Evidence for interaction between air pollution and high temperature in the causation of excess mortality, Archives of environmental health, vol. 48, nm. 4, p. 235-242. Keatinge, W.R; et al. (2000). Heat related mortality in warm and cold regions of Europe: observational study, British Medical Journal (Clinical Research ed.), vol. 321, nm. 7262, p. 670-673. Knzli, Nino; et al. (2006). Health effects of the 2003 Southern California wildfires on children, American Journal of Respiratori and Critical Care Medicine, vol. 174, nm. 11, p. 1221-1228. Lambert, G.; et al. (2003). Increased suicide rate in the middle-aged and its association with hours of sunlight, The American Journal of Psychiatry, vol. 160, nm. 4, p. 793-795. Le Tertre, Alain; et al. (2006). Impact of the 2003 heatwave on all-cause mortality in 9 French cities, Epidemiology, vol. 17, nm. 1, p. 75-79. Ledrans, M.; et al. (2004). The heat wave of August 2003: what happened?, La Revue du Praticien, vol. 54, nm. 12, p. 1289-1297. Lurie, Stephen; Gawinski, Barbara; Pierce, Deborah; Rousseau, Sally J. (2006). Seasonal affective disorder, American Family Physician, vol. 74, nm. 9, vol. 1521-1524. Maes, M.; et al. (1994). Synchronized annual rhythms in violent suicide rate, ambient temperature and the light-dark span, Acta Psychiatrica Scandinavica, vol. 90, nm. 5, p. 391-396. Martnez, Ferran; Simn, Fernando; Lpez, Gonzalo (2004). Valoracin del impacto de la ola de calor del verano de 2003 sobre la mortalidad, Gaceta Sanitaria, vol. 18, suppl 1, p. 250-258. Martn-Vide, Javier (2005). Factors geogrfics, regionalitzaci climtica i tendncies de les sries climtiques a Catalunya, dins Informe sobre el canvi climtic a Catalunya. Barcelona: CADS, p. 87-111.
McGeehin, Michael; Mirabelli, Maria (2001). The potential impacts of climate variability and change on health impacts of extreme weather events in the United States, Environmental Health Perspectives Supplements, vol. 109, nm. 2, p. 191-198. Medina, Mercedes; Schwartz, Joel (2007). Temperature, temperature extremes, and mortality: A study of Acclimatization and effect modification in 50 United States cities, Occupational and Environmental Medicine, 28 de juny de 2007. Medina, Mercedes; Zanobetti, A; Schwartz, Joel (2006). The effect of ozone and PM10 on hospital admissions for pneumonia and chronic obstructive pulmonary disease: a national multicity study, American Journal of Epidemiology, vol. 163, nm. 6, p. 579-588. Michelozzi, Paola; et al. (2007). Assessment and prevention of acute health effects of weather conditions in Europe, the PHEWE project: background, objectives, design, Environmental Health, vol. 6, p. 12. Organitzaci Mundial de la Salut (1999). Health guidelines for episodic vegetation fires events. Ginebra: Organitzaci Mundial de la Salut. Pan, Wen-Han; Li, Lung-An; Tsai MingJan (1995). Temperature extremes and mortality from coronary heart disease and cerebral infraction in elderly Chinese, Lancet, vol. 345, nm. 8946, p. 353-355. Patz, Jonathan; Engelberg, David; Last, John (2000). The effects of changing weather on public health, Annual Review of Public Health, vol. 21, p. 271-307. Ramlow, Jonathan; Kuller, Lewis (1990). Effects of the summer heat wave of 1988 on daily mortality in Allegheny County, PA, Public Health Reports, vol. 105, nm. 3, p. 283-289. Redelmeier, Donald; Tversky, Amos (1996). On the belief that arthritis pain is related to the weather, Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 93, nm. 7, p. 2895-2896.
157
Sez, Marc; et al. (1995). Relationship between weather temperature and mortality: a time series analysis approach in Barcelona, International Journal of Epidemiology, vol. 24, nm. 3, p. 576-582. Sez, Marc; Lertxundi-Manterola, Aitana (2005). Canvi climtic i salut, dins Informe sobre el canvi climtic a Catalunya. Barcelona: CADS, p.647-673. [en lnia] <http://www.gencat.cat/cads/pdf/iccc/ B12.pdf> [consulta: 16.04.2008]. Snchez, CF. (2006). Consideraciones sobre la capa de ozono y su relacin con el cncer de piel, Revista Medica de Chile, vol. 134, nm. 9, p. 1185-1190. Sartor, F.; Snacken, R.; Demuth, C.; Walckiers, D. (1995). Temperature, ambient ozone levels, and mortality during summer 1994, in Belgium, Environmental Research, vol. 70, nm. 2, p. 105-113. Sato, Jun (2003). Weather change and pain: a behavioral animal study of the influences of simulated meteorological changes on chronic pain, International Journal Biometeorology, vol. 47, nm. 2, p. 55-61. Simn, F.; Lpez-Abente, G.; Ballester, E.; Martnez, F. (2005). Mortality in Spain during the heat waves of summer 2003, Euro Surveill, vol. 10, nm. 7, p. 156-161. Specker, Bonny (1994). Do North American women need supplemental vitamin D during pregnancy or lactation?, American Journal of Clinical Nutrition, vol. 59, nm. 2, p. 484S-490S; discussion 490S-491S. Stene, Lars; Joner, Geir (2003). Use of cod liver oil during the first year of life is associated with lower risk of childhoodonset type 1 diabetes: a large, populationbased, case-control study, American Journal of Clinical Nutrition, vol. 78, nm. 6, p. 1128-1134. Stout, RW; Crawford, V. (1991). Seasonal variations in fibrinogen concentrations among elderly people, Lancet, vol. 338, nm. 8758, p. 9-13. Subiza, Javier (2004). Plenes alergnicos en Espaa, Allergologia et Immunopathologia, vol. 32, nm. 3, p. 121-124.
Sunyer, J.; et al. (1996). Air pollution and mortality in Barcelona, Journal of Epidemiology and Community Health, vol. 50, suppl 1, p. s76-80. The Eurowinter Group (1997). Cold exposure and winter mortality from ischaemic heart disease, cerebrovascular disease, respiratory disease, and all causes in warm and cold regions of Europe, Lancet, vol. 349, nm. 9062, p. 1341-1346. Thomas, Pat (2004). Under the weather. How the weather and climate affect our health. Londres: Fusion Press, p.165-196. Thurston, George; Ito, Kazuhiko (2001). Epidemiological studies of acute ozone exposures and mortality, Journal of Exposure Analysis and Environmental Epidemiology, vol. 11, nm. 4, p. 286-294. Tomkins, Andrew (1986). Proteinenergy malnutrition and risk of infection, Proceedings of the Nutrition Society, vol. 45, nm. 3, p. 289-304. Trichopoulou, Antonia (2004). Traditional Mediterranean diet and longevity in the elderly: a review, Public Health Nutrition, vol. 7, nm. 7, p. 943947. Uman, Martin. (1971). Understanding lightning. Carnegie: Bek Technical Publications, p. 17-65, 93. Von Mackensen, S.; et al. (2005). Prevalence of weather sensitivity in Germany and Canada, International Journal of Biometeorology, vol. 49, nm. 3, p. 156-166. Warburton, Darren; Nicol, Crystal; Bredin, Shannon (2006). Health benefits of physical activity: the evidence, Canadian Medical Association Journal, vol. 174, nm. 6, p. 801-809. Willett, Walter (2006). The Mediterranean diet: science and practice, Public Health Nutrition, vol. 9, nm. 1, p. 105-110. Woodhouse, Peter; Khaw, Kay-Tee; Plummer, Martyn (1993). Seasonal variation of blood pressure and its relationship to ambient temperature in an elderly population, Journal of Hypertension, vol. 11, nm. 11, p. 12671274.
158
Paisatge i salut
Canvi climtic i salut

Pedro Luis Alonso i Cristina de Carlos
159
s evident que les variables climtiques comunes, com ara les precipitacions i les temperatures, a ms de les condicions climtiques extremes, han afectat la humanitat des dels seus inicis. El clima ha estat des de temps remots quelcom molt variable, encara que generalment, i excepte situacions especfiques, ha estat en part previsible. Des de fa ja alguns anys, i en vista de les variacions observades al clima i molts altres factors, especialment aquells inherents a lactivitat humana, sha anat esbossant la possibilitat de trobar-nos davant dun canvi climtic global. La veracitat daquesta hiptesi inicial ha requerit veritables esforos a travs de determinacions, comparances i estimacions, una tasca complicada que ha anat fent cada vegada ms evident la realitat daquesta circumstncia. La hiptesi pren tota la seva fora per les implicacions que pot tenir des de la perspectiva ambiental, paisatgstica, social i econmica o les inquietants repercussions sobre la salut de les persones, entre daltres. s precisament la vinculaci entre canvi climtic i salut el tema que centrar aquest captol. Els resultats de linforme ms recent de lIntergovernmental Panel on Climate Change (IPCC, 2007a) confirmen que existeix una evidncia creixent que lsser hum est incidint sobre el clima global i subratllen un ampli rang dimplicacions del canvi climtic per a la salut de les persones, incloent-hi la malaltia i la mort a travs de desastres naturals, com ara sequeres, onades de calor i inundacions. El canvi climtic exerceix una influncia directa sobre les malalties infeccioses originades per laigua o per vectors (tal com passa amb el clera, la malria, el dengue i la leishmaniosi, entre daltres), nafecta la incidncia i la distribuci geogrfica. De manera indirecta, el clima repercuteix sobre lestat de nutrici de la poblaci, perqu impacta en la producci daliments i en les condicions higiniques de laigua per al consum hum. Les malalties infeccioses i la desnutrici sn responsables de la major crrega global de malaltia i mort en les poblacions menys desenvolupades del mn, en les quals la salut es veu ms compromesa pels canvis climtics.
160
Paisatge i salut
Si som conscients que ens trobem davant dun canvi climtic al nostre planeta incitat, almenys parcialment, per lactivitat antrpica, hem de preveure les possibles modificacions del clima en el futur i les afectacions sobre la salut de les persones que sen puguin derivar. Hem de prendre les mesures adequades, econmiques, poltiques, socials i culturals i promoure programes de salut i dinvestigaci, aix com qualsevol altra intervenci que ens ajudi a estar preparats i prevenir, al mxim, les conseqncies que el canvi climtic pugui tenir sobre la nostra salut. Shaur de posar especial atenci en les poblacions ms desfavorides, que sn les ms vulnerables i les que tenen una menor capacitat dadaptaci.
Evoluci histrica: cap al canvi climtic

Si ens remuntem als nostres orgens, el clima ha estat un factor determinant per a la humanitat, i les condicions climtiques del nostre planeta no han estat constants al llarg de la histria. Ja des dfrica, bressol de la nostra civilitzaci, la influncia del clima ha estat notria: aquest continent ha anat actuant com una bomba demogrfica que, coincidint amb els perodes climtics ms clids, expulsava humans a zones perifriques com Europa i sia, i aix estenia la nostra espcie per tota la superfcie terrestre. Molts trets de les diferents espcies dhomnids shan desenvolupat com a resposta a les condicions climtiques. Un clar exemple el constitueixen els grups africans com els massai o els turkana que encara avui perviuen, i que sn molt semblants al nostre ancestre lHomo ergaster, amb les extremitats i els segments ms allunyats del tronc molt allargats, hirsuts i de pell fosca. Ladaptaci climtica s evident, laugment de la superfcie corporal est relacionada amb el nostre sistema de refrigeraci: la sudoraci i la prdua de pilositat corporal contribueixen al fet que aquest sistema funcioni ms eficientment. A ms, la
161
pigmentaci fosca de la pell actua de protector davant la radiaci solar (Lalueza, 2005). Canvis climtics ms extrems han dut a situacions ms drstiques, com els mxims glacials, fa ms de 500.000 anys. Aquestes transformacions extremes han estat considerades les responsables de lextinci daltres espcies homnides; aix, a ms de mutacions territorials notables, amb aspectes com ara alteracions en la geomorfologia, en el tipus de vegetaci i, per tant, en els paisatges que hi poguessin estar associats. Les diferents civilitzacions han patit les vicissituds de canvis climtics, com Egipte, on les condicions del clima van transformar el que antigament era el verger o graner de lImperi Rom. A Mesopotmia, un canvi abrupte de temperatures i la falta de pluja va portar al collapse de la civilitzaci accdia, fa uns 4.000 anys. Tamb es pot citar, a la pennsula del Yucatn, el cas dels maies, poble suposadament extingit per factors climtics. Les poblacions europees, durant el perode de la petita edat de gel (segles xiv-xix), van patir una era de refredament que va provocar, entre daltres, lavan d1,5 km en les glaceres alpines. LEuropa de ledat moderna experimenta una fase en la qual es viuen, segurament, alteracions destacades tant des de la perspectiva del territori com del paisatge, les quals shan de vincular, amb claredat, a unes fluctuacions produdes en el clima daquell moment. Totes aquestes civilitzacions es van veure afectades per grans cicles climtics naturals. Els canvis al clima global passaven de forma natural i eren causats per moviments continentals (moviments tectnics de plaques, separaci de continents, aixecament de grans altiplans com el Tibet, entre daltres) i per lactivitat volcnica defectes perceptibles, com va succeir, ms recentment, amb lerupci del volc Pinatubo (Filipines, 1992). Aqu, lemissi daerosols volcnics a latmosfera va bloquejar la llum del sol i va provocar un refredament global i una dessecaci atmosfrica perceptible durant dos anys. Daltres causes naturals van incloure determinats cicles astronmics i oscillacions en la producci de lenergia emesa pel Sol. Aix, les variacions en lr-
162
Paisatge i salut
bita terrestre repercuteixen en la quantitat de radiaci solar que rep la Terra, cosa que ja es produeix de manera natural al llarg de lany, i que constitueix lorigen de les estacions (Albritton i Meiro-Filho, 2001; IPCC, 2001). Per lsser hum, a ms dadaptar-se a les condicions que lenvoltaven, tamb va anar modificant el seu entorn. Des de lholoc (ltim perode glacial fa aproximadament 10.000 anys) el rpid increment de temperatures coincideix amb laparici de lagricultura, la ramaderia i els primers assentaments urbans, tal com mostra la figura 1 (IPCC, 2001). Per tant, les vicissituds climtiques de cada moment tamb han perms una major o menor implantaci de poblacions humanes i de la prctica dunes activitats, ms o menys intenses, que han variat la fesomia de la superfcie terrestre i propiciat uns paisatges ben diversos.
5 4 3 2 Canvi de temperatura (C) 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 20 000 10 000 2000 1000 300 100 Avui +100 ptim holoc Escalfament medieval Petita edat del gel a Europa (segles XV-XVIII) 1940 Segle XXI: augment molt rpid Aparici de lagricultura Esplendor de Mesopotmia Vikings a Groenlndia Temperatura mitjana els darrers 10.000 anys = 15 C Previsi IPCC (2001): +2-3 C, amb franja dincertesa
Fi de la darrera edat del gel
Younger Dryas
Anys abans de lpoca actual (escala gaireb logartmica)
Figura 1. Variacions en la temperatura mitjana de la superfcie de la Terra dels ltims 20.000 anys. Font: IPCC, 2001.
s ms endavant, a lpoca de la revoluci industrial, durant el segle xix, quan es comencen a marcar diferncies en els efectes de lacci de lsser hum sobre el seu entorn; saccelera extraordinriament el consum denergia i es genera un volum creixent
163
de residus que alteren els processos naturals. Progressivament aflorar la percepci que lactivitat humana pot contribuir a la degradaci ambiental, a la banalitzaci dels espais i a la prdua delements cada vegada ms valorats, com ara la biodiversitat o el carcter dels paisatges. Lsser hum dna el tret de sortida a lemissi de substncies a latmosfera, com el dixid de carboni (CO2), derivat, fonamentalment, de ls de combustibles fssils i de la crema de boscos. Amb posterioritat a linici daquesta dinmica es constata, cada vegada de manera ms incontrovertida, un increment de la temperatura mitjana global. El CO2 s un gas que t la propietat dabsorbir i reemetre la radiaci del Sol que prov de la superfcie de la Terra (la radiaci infraroja). s el responsable, juntament amb el vapor daigua present a latmosfera, que la superfcie terrestre sigui temperada, fent aix de la Terra un planeta habitable (IPCC, 2007a). Coneixent aquest procs, anomenat efecte dhivernacle i sent conscients de lemissi de quantitats addicionals daquest gas per les activitats humanes, es comena a investigar, a linici de la dcada de 1980-1989 si, realment, la intervenci humana estava provocant mutacions que alteraven la biosfera i si, per aquest motiu, sincrementaven les temperatures (McMichel, 2001). Aix, en resposta a la creixent preocupaci internacional, lany 1988 sestableix lIntergovernmental Panel on Climate Change de les Nacions Unides (IPCC), desenvolupat pel Programa Ambiental i lOrganitzaci Meteorolgica de les Nacions Unides (WMO i UNEP, respectivament). LIPCC est format per un grup internacional de cientfics experts en mltiples disciplines que intenten, conjuntament, avaluar les alteracions que lactivitat humana ha introdut dins el sistema climtic i els seus futurs impactes i nemeten linforme corresponent cada cinc anys. Tal com mostra la figura 1, durant el segle xx la temperatura mitjana mundial de la superfcie de la Terra es va incrementar, aproximadament, en 0,6C, i dues terceres parts daquest increment (0,4C) es va produir a partir de 1975. Aix fa que el pe-
164
Paisatge i salut
rode 1990-1999 hagi estat el decenni ms clid del millenni (IPCC, 2001). Lany 2001, lIPCC va atribuir la responsabilitat principal de lescalfament de la Terra durant els ltims 50 anys a lalliberament de gasos defecte dhivernacle emesos per lactivitat humana, amb una probabilitat de certesa de ms del 66%. Lany 2007, la probabilitat daquesta conclusi selevava per sobre del 90% (IPCC, 2007a). Sobre la base de mltiples estudis i diferents anlisis, lany 2001 es llanava una previsi dun increment de temperatures dentre 2 i 5C per al segle xxi. Malgrat aquestes previsions, les emissions de CO2 continuen incrementant-se. Amb models climtics aplicats durant el 2007, que sn ms extensos i que ofereixen una major confiana, lincrement previst es mou entre 1,1C, en lescenari ms favorable, i 6,4C, en lescenari ms negatiu. Es preveu que aquests increments no es produiran de manera homognia i que existiran zones ms o menys afectades (IPCC, 2007a).
Evidncies del canvi climtic

Per arribar a les conclusions referides, els investigadors han hagut de recrrer a evidncies o mesures indirectes que apuntessin quines eren les caracterstiques del clima quan no existien aparells per al seu mesurament. Daquesta manera shan realitzat determinacions en bombolles daire contingudes en estrats de gel molt profunds, datats amb una antiguitat de diversos millenis; tamb en fssils darbres i coralls, que, indirectament, indiquen com era el clima en altres poques i quins elements hi havia a la seva atmosfera (IPPC, 2007b). Les determinacions aix efectuades han corroborat la vinculaci existent entre concentracions ms acusades de gasos defecte dhivernacle i temperatures ms elevades. De fet, els valors ms baixos registrats de dixid de carboni i de met (CH4) es van correspondre amb lpoca glacial, mentre que els valors ms
165
elevats es van produir en poques de temperatures ms clides. Les coincidncies de les dades preses indirectament (obtingudes de glaceres, escora darbres, coralls i daltres registres histrics), amb les aplegades amb la instrumentaci adequada i ms moderna (recollides amb termmetres), no han fet ms que corroborar la veracitat i la fiabilitat de les mesures de temperatura que shan anat estimant (Baede, 2001). Lacci humana ha intensificat la incidncia natural dels gasos defecte dhivernacle en emetre a latmosfera no noms dixid de carboni, sin tamb daltres gasos amb el mateix efecte, com ara el met, lxid nitrs (N2O) i alguns halocarburs sinttics amb una elevada incidncia potencial descalfament global (clorofluorocarbonis o CFC, hidrofluorocarbonis o HFC, perfluorocarbonis o PFC i daltres). Les determinacions realitzades van constatar que les concentracions daquests gasos han estat ms elevades en perodes de temperatures ms elevades (segle xx). En lera industrial, la concentraci atmosfrica de CO2 va augmentar un 35% i la seva concentraci (juntament amb la de CH4), lany 2005, va excedir amb escreix el rang de les dades observades en els ltims 650.000 anys (IPCC, 2007a). A partir de 1970 els mesuraments directes van detectar increments ms accelerats de N2O i CH4. Tamb es va apreciar aquest increment a travs de mesures indirectes obtingudes en bombolles daire en gel i neu solidificada amb una antiguitat superior als 200 anys. Des de 1930, els halocarburs sinttics (CFC, hidrofluorocarbonis, perfluorocarbonis, entre daltres) han estat produts i alliberats a latmosfera per la indstria qumica de manera creixent. El seu origen antropognic sha pogut confirmar, tamb, pel descens en els nivells de la seva emissi a latmosfera a partir de 1990, desprs de la signatura del Protocol de Montreal. A ms, les determinacions realitzades en gel van demostrar que els halocarburs sinttics (a excepci del perfluoromet [CF4]) no existien a laire en lantiguitat, cosa que corrobora encara ms el seu origen hum (IPCC, 2007a).
166
Paisatge i salut
En lactualitat no hi cap dubte que sha incrementat la temperatura mitjana global. La causa fonamental del fenomen es deu, molt probablement, a lemissi de gasos defecte dhivernacle (amb forament antropognic). La reducci de la capa doz actual s, tamb, una conseqncia de lefecte dhivernacle, pel qual les temperatures de lestratosfera disminueixen i provoquen la formaci de nuclis de gel que actuen com a catalitzadors en la destrucci de la capa doz. Lorigen antropognic de lincrement de la temperatura global sha pogut constatar en comparar els mesuraments de les temperatures reals amb les previstes considerant foraments naturals, o b considerant foraments naturals i antropognics. Tal com es pot apreciar a la figura 2, les coincidncies sn ms grans quan sutilitzen els ltims models (IPCC, 2007a). Lescalfament actual sembla inequvoc. El canvi climtic sha fet patent per les segents observacions directes: ha augmentat la temperatura mitjana de laire i de loce, shan redut i fos superfcies de neu i gel, i sha produt un increment del nivell del mar. A ms, shan observat canvis climtics a llarg termini en regions, continents i oceans, hi ha hagut modificacions en les precipitacions, en la salinitat de loce i en els patrons de vent, aix com en fenmens climtics extrems: sequeres, precipitacions intenses, onades de calor i intensitat de ciclons, huracans i tifons tropicals (IPCC, 2007a). Daltres evidncies cientfiques del canvi climtic detectades actualment es tradueixen en el desplaament dalgunes espcies de plantes, insectes, aus i peixos cap a altituds superiors, un avanament de la floraci, canvis en la migraci dinsectes i aus, i en la seva poca de cria; alhora, a lhemisferi nord, apareixen insectes que anteriorment no shavien trobat en aquesta zona (IPCC, 2007b).
167
Anomalia de temperatura (C)
Europa
1.0 0.5 0.0
Amrica del Nord

Anomalia de temperatura (C) 1.0 0.5 0.0
sia
Anomalia de temperatura (C) 1900 1950 2000 Any 1.0 0.5 0.0
1900
1950
2000
Any
frica
1.0 0.5 0.0
Amrica del Sur

1.0 0.5 0.0
1900
1950
2000
Any
1900
1950
2000
Austrlia
1.0 0.5 0.0
Any
1900
1950
2000
Any
1900
1950
2000 Any
Mundial
Anomalia de temperatura (C) Anomalia de temperatura (C)
Mundial - Terra
Mundial - Oceans
1.0 0.5
1.0 0.5
1.0 0.5
0.0
0.0
0.0
1900
1950 Any
2000
1900
1950 Any
2000
1900
1950 Any
2000
Models que utilitzen noms foraments naturals Models que utilitzen foraments naturals i antropognics
Observaci
Comparaci dels canvis observats a escala continental i mundial en la temperatura de superfcie, amb resultats simulats a travs de models climtics utilitzant foraments naturals i antropognics. Les mitjanes decennals de les observacions corresponen al perode comprs entre 1906 i 2005 (lnia negra) i shan traat representant la part central de la dcada, amb relaci a la mitjana corresponent per al perode comprs entre 1901 i 1950. Les lnies intermitents indiquen una cobertura espacial inferior al 50%. Les franges amb ombrejat blau mostren l'interval 5-95% de 19 simulacions de cinc models climtics que noms utilitzen els foraments naturals, a causa de lactivitat solar i els volcans. Les franges amb trama negra mostren linterval 5-95% de 58 simulacions de 14 models climtics que utilitzen foraments naturals i antropognics.
Figura 2. Canvis en les temperatures globals i continentals. Font: IPCC, 2007a.
Efectivament, en les ltimes dcades shan demostrat augments en les precipitacions en diverses zones, per particularment en pasos de latituds mitjanes i altes, aix com una major freqncia i intensitat de les sequeres en algunes regions dsia i frica. A ms, des de mitjan anys setanta del segle xx, i en comparaci amb els cent anys previs, els episodis dEl Nio han estat ms freqents, persistents i intensos (4,8). Sha de recordar, en aquest punt, que El Nio s un fenomen climtic, errticament
168
Paisatge i salut
cclic, que consisteix en una modificaci dels patrons de moviments de les masses daire que, en conseqncia, provoquen un retardament en la cintica dels corrents marins normals. Aix incideix en lescalfament de les aiges sud-americanes. En definitiva, sembla clar que tots els aspectes esmentats jugaran un paper sobresortint en la recomposici de les caracterstiques espacials de molts territoris i dels paisatges que els han definit fins ara.
Estat actual de la salut al mn

En els darrers cinquanta anys hi ha hagut millores substancials pel que fa a la salut de la poblaci. Shan produt grans avenos cientfics i tecnolgics en el camp de la biomedicina que han tingut gran repercussi en la millora dels indicadors de salut de la humanitat, com laugment de la cobertura de la vacunaci infantil i laugment de lesperana de vida en nixer. Ara b, aquestes millores shan repartit de manera molt desigual entre els pasos, i fins i tot a linterior dells; una part considerable de la poblaci dels pasos ms pobres pateix encara nivells de malaltia i de mortalitat inacceptables en el mn globalitzat actual. Tot i que els pasos en vies de desenvolupament han incrementat la seva qualitat de vida i han millorat les seves estadstiques en salut, les dades epidemiolgiques generals han variat poc en els ltims cinc anys. A aquesta dinmica no gaire encoratjadora hi han contribut les pssimes dades duna de les regions ms deprimides del mn, concretament lfrica subsahariana, que presenta els pitjors indicadors de salut i els ms distants en referncia a la resta de territoris del planeta (Organitzaci Mundial de la Salut, 2006). Pel que fa a les principals causes de mortalitat, a nivell global un 60% satribueix a les malalties no transmissibles, mentre que un 30% es deu a malalties transmissibles, i la resta (10%) correspondria a traumatismes. Aquestes mateixes dades, per continents, mostren grans contrastos: a frica, aquests percen-
169
tatges es corresponen amb el 21% per a la mortalitat atribuble a malalties no transmissibles, 72% per a latribuble a malalties transmissibles i 7% per a traumatismes; a Amrica, aquests percentatges sn del 76%, 15% i 9%, i a Europa, del 86%, 6% i 8%, respectivament (IPCC, 2007b). Aquestes xifres permeten fer-se una idea de lacusada mortalitat per malalties transmissibles al continent afric, el ms perjudicat de tots. Els principals problemes de salut, segons lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), estan repartits en tres grans grups: el primer es refereix a les malalties transmissibles, deficincies nutricionals i afeccions maternes i perinatals. Aquest grup de malalties s responsable del 32,1% de les defuncions que es produeixen al mn, de les quals un 6% correspon a Europa davant dun 72% per a frica. La crrega derivada de malaltia als pasos de renda baixa t un impacte molt important en el seu desenvolupament i en dificulta el creixement econmic. Daltra banda, la pobresa derivada de la falta de creixement econmic s un factor que afavoreix laparici i persistncia de malalties. Aquests dos fenmens fan que existeixi i es perpetu un cercle vicis entre malaltia i pobresa. Malalties com ara la malria, la tuberculosi i la sida, entre daltres, sn les principals causes daquest cercle vicis, que noms es pot trencar mitjanant el control o leradicaci completa daquestes afeccions (Davey, 2002). En aquest context, un dels majors desequilibris existents entre els pasos ms desenvolupats i els menys desenvolupats resideix en els escassos recursos que sadrecen, globalment, a la investigaci dels problemes de salut que afecten els pasos ms pobres: el que es coneix com el 10/90 gap, on tan sols un 10% del pressupost mundial de la investigaci biomdica es destina a buscar solucions per al que constitueix el 90% de la crrega de malaltia al mn (Davey, 2002). Per tant, resulta obvi que la inversi de recursos dirigits a la investigaci de les malalties relacionades amb la pobresa suposa un dels principals instruments necessaris per trencar el cercle vicis entre malaltia i pobresa i,
170
Paisatge i salut
en conseqncia, poder incidir sobre el desenvolupament dels pasos ms pobres.
Repercussi actual del canvi climtic sobre la salut

Clima i canvi climtic afecten la salut de les persones de manera directa, a travs de patrons climtics canviants: temperatura, precipitacions, increment del nivell del mar i successos extrems ms freqents. Un exemple clar daquest tipus dafectaci seria una inundaci, que impacta sobre la salut i que deixa la seva petjada en les taxes de mortalitat directament atribubles a aquest esdeveniment. Per el canvi climtic tamb impacta sobre la salut duna manera indirecta, a travs de canvis que es produeixen a laigua, a laire, a la qualitat dels aliments, als vectors transmissors de malalties, als ecosistemes, a lagricultura, a la indstria i als assentaments humans. A ms, el canvi climtic pot provocar un desbaratament econmic i social que tamb influenciar la salut de les persones (IPCC, 2007b). Per exemple, canvis complexos en la composici i el funcionament de determinats ecosistemes ajuden a intervenir en limpacte del canvi climtic sobre el contagi dinfeccions transmeses per vectors, o sobre la productivitat agrcola, cosa que podria alterar la distribuci de la malaltia o la seva incidncia per lescassesa daliments bsics. Al mateix temps, per, existeixen altres influncies importants que modulen aquests impactes del canvi climtic sobre la salut, i que seran diferents per a cada grup poblacional o geogrfic. Sn els anomenats condicionants, que no sn res ms que els factors ambientals, les condicions socials i dels sistemes de salut. Aquests varien significativament al llarg del temps i poden modificar limpacte del canvi climtic sobre la salut (IPCC, 2007b). Es pot dir que, dins del conjunt de canvis globals, el canvi climtic afecta tamb la salut, i de vegades ho fa duna manera interactiva. Un exemple el constitueixen les malalties transmeses
171
per vectors; la seva transmissi es veu afectada per condicions climtiques, per tamb per moviments de poblaci, aclarides forestals, modificacions en els patrons de ls de la terra, prdues de biodiversitat (predadors naturals de mosquits), alteracions de la superfcie de laigua i densitat demogrfica (IPCC, 1998). Per tant, resulta complex establir i quantificar les repercussions del canvi climtic sobre la salut: no hi ha tants estudis epidemiolgics o de sries de dades com seria desitjable, ni abasten perodes prou llargs. A ms, existeixen importants factors no climtics, com els condicionants que influeixen en la distribuci i intensitat de la malaltia, aspecte que en dificulta encara ms lestudi. Malgrat les limitacions anteriors, sha evidenciat que el canvi climtic contribueix a la crrega global de malaltia i a la mort prematura. El canvi climtic afecta directament les malalties infeccioses, ja que nha alterat la distribuci i estacionalitat dalgunes que sn transmeses per vectors, com la malria i el dengue, i daltres transmeses per laigua o els aliments, com el clera, la salmonellosi i les malalties diarreiques. El canvi climtic tamb ha afectat la distribuci estacional dalgunes espcies de pollens hipoallerggens, i ha incrementat les morts relacionades amb les onades de calor (IPCC, 2007b). Sespera que amb el canvi climtic els fenmens extrems que hi estan lligats (temperatures molt elevades o molt baixes, sequeres, inundacions i huracans) siguin ms freqents. En lactualitat ja s evident que els principals desastres dinundacions i huracans o ciclons han ocorregut en les dues ltimes dcades: a Veneuela (1999), a Moambic (2000-2001), a la Xina (2003) i el Katrina als Estats Units (2005); sn un seguit desdeveniments que shan associat al canvi climtic. Aquests fets han produt mort i malalties, i sha registrat una major afectaci al sud dsia i a Llatinoamrica (Schultz, Russell i Espinel, 2005). Sha comprovat que el fenomen cclic dEl Nio influeix molt sobre els patrons del clima en les regions del mn, qesti que ha ajudat a establir analogies per comprendre els impactes del canvi climtic global sobre algunes malalties (especialment
172
Paisatge i salut
les infeccioses). A ms, sha observat que El Nio influeix en el nombre de persones perjudicades per desastres naturals i que, de manera global, els desastres desencadenats per sequeres solen ocrrer durant lany segent al comenament dEl Nio (Bouma, et al., 1997). Una altra observaci, entre 1970 i 1995, va ser lincrement en el nombre anual depidmies de dengue al Pacfic Sud, circumstncia que va ser relacionada, positivament, amb les condicions de La Nia, ms clides i humides (IPCC, 2007b). Desprs de les inundacions, les poblacions amb infraestructures sanitries deficients i crregues elevades de malalties infeccioses experimenten, amb freqncia, uns nivells de morbiditat elevats de malalties diarreiques, brots de clera, criptosporidiosi i febres tifoides (IPCC, 2007b). Un altre fenomen climtic extrem sn les onades de calor, que registren xifres de mortalitat a curt termini, i que tendeixen a presentar una major freqncia, cosa que sha associat a la influncia humana sobre el sistema climtic (IPCC, 2007a). Un exemple el constitueixen les divuit onades de calor registrades a lndia entre 1980 i 1998, una de les quals va comportar per si sola 1.300 morts (Khole i Dandekar, 2004). I a Frana, lonada de calor de lestiu de 2003, que va afectar tamb diversos pasos dEuropa, va provocar 14.800 morts, el 60% dels quals van ser persones majors de 75 anys (Hemon i Joula, 2003). Evidentment, les persones grans, amb patologies prvies, sovint crniques (especialment de tipus respiratori o cardiovascular) sn ms susceptibles davant un esdeveniment daquest tipus, encara que tamb hi influeixen altres factors locals, com ara els recursos econmics i sanitaris per poder plantar cara a aquestes situacions demergncia. Fenmens climtics extrems, per exemple les sequeres, tamb repercuteixen en malalties infeccioses com la meningitis meningocccica, la distribuci espacial, intensitat i estacionalitat de la qual sembla fortament lligada a factors climtics i ambientals, per particularment a la sequera. El clima juga un paper cabdal en la variabilitat de la seva transmissi interanual, incls
173
el temps de comenament estacional de la malaltia. En els ltims anys, la distribuci geogrfica daquesta malaltia sha expandit cap a lest dfrica, cosa que pot atribuir-se a les alteracions ambientals provocades pel canvi climtic regional, i les transformacions en ls de la terra (Molesworth, et al., 2003).
Malalties diarreiques i malnutrici

Segons lOMS (2005), ms de 2.000 milions de persones viuen en regions seques del mn i pateixen desproporcionadament malnutrici i mort infantil, malalties relacionades amb lescassesa de laigua o la seva contaminaci. Les conseqncies duna sequera sobre la salut provoquen morts, malnutrici i malalties respiratries i infeccioses; i una petita proporci daquesta crrega, encara no quantificada, pot atribuir-se a la variabilitat climtica o a extrems climtics. El canvi climtic afecta lestat de nutrici de la poblaci, ja que repercuteix en la producci daliments, sobretot dels ms bsics (com, per exemple, larrs), i en les condicions higiniques de laigua per al consum hum. Sha comprovat que aquests efectes es distribueixen de manera desigual, i que sn particularment greus en pasos amb una gran crrega de malaltia, com lfrica subsahariana i lsia (IPCC, 2007b). La mortalitat infantil per malalties diarreiques en pasos de rendes baixes, especialment a lfrica subsahariana, continua sent molt elevada, malgrat les millores en la cura i ls de la terpia de rehidrataci. La poblaci infantil pot sobreviure a malalties diarreiques greus, per pot morir ms tard per diarrees persistents o malnutrici. El risc s ms elevat en els pasos menys desenvolupats, per tamb existeix en zones rurals o en les rees marginals de grans ciutats. Les repercussions directes de les temperatures sobre la incidncia dafeccions diarreiques estan ms que demostrades: el clima afecta la disponibilitat daigua i el seu estat, no noms per esdeveniments com les sequeres, sin tamb per les pluges extremes i les inundacions. Els extrems clim-
174
Paisatge i salut
tics faciliten laparici de malalties lorigen de les quals es troba a laigua, ja sigui a travs del consum directe des del seu punt de captaci o demmagatzematge o mitjanant conductes en els sistemes daprovisionament daigua. Encara que la transmissi denteropatgens s ms elevada en poques de pluja (Baede, 2001), la reducci de les precipitacions provoca una disminuci dels cabals en els rius, que dificulta la diluci i fa que shi concentri ms la crrega patgena. Aquesta estreta relaci entre temperatures molt elevades i un increment depisodis de malalties diarreiques en adults i nens ha estat comprovada al Per, les illes del Pacfic, Austrlia i Israel. A lAmazones, per exemple, sha associat laparici de brots de clera a la minva dels fluxos daigua als rius durant lestaci seca, probablement a causa duna major concentraci de patgens. Les poblacions amb infraestructures sanitries ms precries i crregues elevades de malaltia infecciosa sovint experimenten morbiditats ms altes dafeccions diarreiques desprs de les inundacions, com ha passat a lndia, al Brasil, a Bangla Desh i a Moambic, on sha estimat que els aiguats van causar uns 8.000 casos addicionals de malalties diarreiques i 447 defuncions per la mateixa causa (Cairncross i Alvarinho, 2006). No obstant aix, en els pasos amb un nivell econmic ms elevat, el risc de malalties infeccioses desprs daquest tipus desdeveniment meteorolgic s generalment baix, encara que s que shan observat augments en la incidncia de malalties respiratries i diarreiques (IPCC, 2007b). Una excepci important va ser limpacte dels huracans Katrina i Rita als Estats Units (2005): la contaminaci dels subministraments daigua per bacteris fecals va produir nombrosos casos de diarrees i algunes morts, per un altre cop els ms perjudicats van ser els grups socials amb menys recursos (Centers for Disease Control and Prevention, 2005).
175
El canvi climtic i les malalties transmeses per vectors

Les infeccions transmeses per vectors (per la picada despcies dartrpodes infectats, com ara els mosquits i les paparres) es troben entre les malalties associades al canvi climtic ms ben estudiades, fonamentalment per la seva forma de distribuci i la seva sensibilitat als factors vinculats al clima. Aix, a Europa i a Amrica del Nord shan detectat modificacions en la distribuci dalguns vectors (mosquits no paldics) i alteracions en la fenologia de les aus que actuen de reservori (canvis migratoris i en la seva reproducci), que shan associat al canvi climtic. A Sucia i al Canad shan observat desviacions en la distribuci dinfeccions per picades cap al nord-est i les zones de major altitud, on shan suavitzat les temperatures (IPCC, 2007b). No obstant aix, encara que evidentment relacionat, el canvi climtic per si sol no pot explicar aquests augments recents; shan de considerar altres factors com limpacte hum sobre el paisatge, que fa ms extens lhbitat dhostes i patgens, i els canvis en el comportament hum, que poden fer ms freqent el contacte amb els vectors. Un exemple clar daquest ltim va ser, als anys vuitanta i noranta, la reaparici del kala-azar o leishmaniosi visceral en ciutats del nord-est del Brasil semirid, com a conseqncia de la migraci del camp a la ciutat de pagesos que havien perdut les seves collites per sequeres perllongades (Franke, Ziller, Staubach i Latif, 2002).
La malria
La malria s una malaltia transmissible que t una incidncia considerable sobre la salut i leconomia de les poblacions als pasos endmics, i est considerada un dels majors obstacles per al desenvolupament econmic daquests pasos. Actualment sestima que un 40% de la poblaci mundial es troba en risc de con-
176
Paisatge i salut
treure aquesta malaltia, per en la seva majoria sn les poblacions dels pasos amb menys recursos les ms exposades. Segons lOMS (2007), la malria es cobra cada any ms dun mili de vides, fonamentalment nens i dones embarassades de lfrica subsahariana. s justament en aquesta regi on sha comprovat que la distribuci geogrfica, la intensitat de la transmissi i lestacionalitat de la malria estan influenciades pel clima (el desenvolupament econmic ha tingut un impacte limitat en la reducci de la distribuci daquesta malaltia) (Craig, Kleinschmidt, Le Sueur i Sharp, 2004).
Imatge 1. La malria t una incidncia considerable sobre la salut i leconomia de les poblacions als pasos endmics, fonamentalment en infants i dones embarassades.
En les regions de lest dfrica sha demostrat una tendncia significativa a lescalfament des de la fi de la dcada de 1970, i la magnitud daquesta alteraci ha afectat potencialment la transmissi de la malria. De totes maneres, sha de dir que hi ha excepcions i, en algunes regions del sud-est dfrica, les tendncies a llarg termini de la malria no shan associat de manera significativa al clima, per s a la resistncia a medicaments i a la infecci pel virus de la immunodeficincia humana (VIH) (Pascual, et al., 2006).
177
Les pluges poden ser un factor limitant per a les poblacions de mosquits, i sha posat de manifest una reducci en la seva transmissi en poques de sequera o en dcades descassesa de pluges. Aix, per exemple, el lmit de malria per P. falciparum, al nord-est dfrica s el Sahel, on precisament la carestia de precipitacions ha actuat com a factor limitant en la transmissi de la malaltia. En daltres zones, com el Senegal i Nger, sha observat una reducci en la incidncia de la malria, i aquesta sha associat a descensos perllongats en les pluges anuals. Daltra banda, en rees de Kenya, laparici de nous casos de malria sha relacionat a precipitacions i temperatures mximes habitualment elevades en els 3 i 4 mesos previs. A Etipia, laparici depidmies de malria sha vinculat a una elevaci de les temperatures mnimes en els mesos precedents. Daltra banda, a part del que sacaba de descriure, tamb sha comprovat que el clima afecta la variabilitat interanual de la malria. Aix, a Madagascar, sha observat que quan es produeixen variacions en les temperatures mnimes, al comenament de lestaci de transmissi (mesos en els quals el contacte sser hum-vector s ms gran), sincrementa la variabilitat interanual de la malaltia; a Kenya shan relacionat admissions dinfectats per malria amb episodis de pluges i temperatures mximes habitualment elevades (Githeko i Ndegwa, 2001; Brouma, 2003). En general, al continent sud-americ no existeix una evidncia clara que la malria shagi vist afectada pel canvi climtic, ni tampoc a les regions continentals de Rssia (IPCC, 2007b).
Afectacions futures del canvi climtic sobre la salut

Les tendncies previstes en les exposicions relacionades amb el canvi climtic de rellevncia per a la salut humana es poden resumir de la segent manera (IPCC, 2007a; 2007b):
178
Paisatge i salut
Onades de calor, inundacions, sequeres i altres fenmens climtics extrems: existeixen raons prou importants, a nivell cientfic, per pensar que es mantindran aquestes tendncies, en les quals es preveu una recurrncia ms marcada de les onades de calor i una reducci de dies freds en latituds mitjanes i baixes. Encara que sincrementar la proporci de fortes precipitacions, hi haur diferncies en la distribuci espacial de les transformacions (per el nmero drees en qu es preveu que hi haur fortes precipitacions no disminuir). La disponibilitat daigua es veur afectada per modificacions en les aiges residuals, a causa dalteracions de les estacions seca i plujosa. Qualitat de laire: el canvi climtic afectar loz troposfric, i podr causar-ne un augment o un descens, a ms dincrements en la polluci regional doz per lelevaci de les temperatures i la circulaci ms feble de laire. Aix mateix, podr comportar una degradaci significativa de la qualitat de laire per canvis en la taxa de dispersi dagents polluents, generaci doz i aerosols, i un enfortiment de les emissions de la biosfera (incendis forestals i pols). Existeix incertesa en la tendncia i la magnitud daquests efectes que, a ms, variaran regionalment. Collites: es preveu que la productivitat de les collites ser major en latituds mitjanes i altes, amb increments locals de temperatura de fins a 13C. En latituds ms baixes, especialment regions estacionalment seques i tropicals, sespera un descens de la productivitat (fins i tot per a petits increments de temperatura local d1 o 2C), fet que accentuar el risc de patir fam i altres efectes negatius a lfrica subsahariana. Amb les consideracions anteriors, shan previst impactes del canvi climtic sobre la salut. Sn predominantment negatius, i s en els pasos ms pobres, la capacitat dadaptaci dels quals s ms feble, on la previsi dimpactes s ms dramtica, encara que tamb es veuran afectats els grups vulnerables de pasos desen-
179
volupats. Els augments previstos en les temperatures i els canvis en els patrons de les pluges poden incrementar la malnutrici, les malalties diarreiques i les malalties i els danys per inundacions, onades de calor, tempestes, incendis forestals i sequeres. Tamb es preveu que a causa de les alteracions en la qualitat de laire (concentracions ms elevades doz en les capes inferiors de latmosfera), sincrementi la freqncia de malalties cardiorespiratries. Com a contrapartida shan previst alguns beneficis en la salut, com ara una disminuci en les defuncions per exposici al fred i reduccions en la sustentaci climtica de malalties transmeses per vectors en algunes regions. Aquests impactes no sequilibren de cap manera amb els anteriors (IPCC, 2007b).
Futurs impactes del canvi climtic sobre la malria

Els primers models matemtics de tendncies en malria es van desenvolupar amb limitacions prou substantives, encara que van servir per assentar bases tils i poder seguir treballant en aquesta lnia. El model de Martens (Martens, et al., 1999) preveia una prolongaci significativa en lestacionalitat de la malria i un increment en el rang geogrfic de transmissi potencial durant el segle xxi, considerant el canvi climtic observat entre 1961 i 1990 i lescenari previst llavors per a lany 2080, amb increments de temperatures i canvis en el patr de pluges. Per la malria s una malaltia complexa per establir models de tendncies, i cal considerar les limitacions en alguns factors clau que influeixen en el seu rang geogrfic i en la intensitat de la seva transmissi; per exemple, modificacions en la distribuci dels mosquits i en les activitats relacionades amb el seu control i la seva eradicaci, que han limitat significativament lestabilitzaci de la malria i que no es van tenir en compte a lhora destablir el model anterior. En els models desenvolupats posteriorment sha verificat que el grau de confiana s ms alt quan les tendncies es projecten en el rang de vectors, en comparaci amb les tendn-
180
Paisatge i salut
Imatge 2. El clima repercuteix sobre lestat de nutrici de la poblaci perqu impacta en la producci daliments i en les condicions higiniques de laigua per al consum hum.
cies i els canvis en la incidncia de la malaltia (IPCC, 2007b). Els models actuals publicats preveuen que, particularment a lfrica, sassistir, en algunes regions, a una extensi de les rees geogrfiques apropiades per a la malria per P. falciparum associades al canvi climtic; en altres regions, contrriament, sesdevindr una reducci (Tanser, Sharp i Le Sueur, 2003). A ms, algunes regions experimentaran una estacionalitat ms perllongada de la transmissi ( Reiter, et al., 2004). En algunes rees dsia central es preveu un major risc de malria, mentre que en rees dAmrica Central i al voltant de lAmazones, sesperen reduccions en la transmissi de la malaltia com a conseqncia duna major minva de pluges (Lieshout, Kovats, Livermore i Martens, 2004). Aquestes previsions confirmen les establertes amb anterioritat per lIPCC, encara que la magnitud dels efectes previstos s menor que els daquells informes.
181
Poblacions ms vulnerables a lefecte del canvi climtic i adaptabilitat

El canvi climtic suposa un nou i considerable estrs, sobretot en aquelles poblacions on el risc s major, com les ms necessitades de recursos o les de major contaminaci. Les poblacions o sistemes ms vulnerables sn aquells que presenten una sensibilitat ms marcada al canvi climtic i, al mateix temps, una pitjor adaptabilitat, entenent-la com la capacitat per ajustar-se al canvi climtic (variabilitat climtica o esdeveniments extrems), aix com per fer front a danys potencials moderats, aprofitant les oportunitats o preparant-se per a les conseqncies (Woodward, et al., 2000). Les estratgies dadaptaci poden ser reactives, s a dir, en resposta als impactes climtics sobre la salut, o proactives, encaminades a reduir la vulnerabilitat, ja sigui a escala individual, collectiva o de comunitats. En la vulnerabilitat influeixen factors tan importants com la densitat demogrfica, el nivell econmic i de desenvolupament, la disponibilitat daliments, les condicions locals ambientals, lestat de salut preexistent, i la qualitat i disponibilitat de la salut pblica. A ms, cal tenir en compte altres factors politicoestructurals, com ara la rigidesa sociocultural, les relacions internacionals i la flexibilitat poltica (McMichel, 2001). Davant les dinmiques que sacaben de descriure, resulta evident la necessitat de prendre mesures per reduir lactual vulnerabilitat al canvi climtic i poder redirigir els riscos previstos per a la salut en les prximes dcades. Les deficincies dels sistemes de salut pblica i laccs limitat a latenci primria contribueixen a elevar el grau de vulnerabilitat socioeconmica i a reduir la capacitat adaptativa de centenars de milions de persones, per sobretot daquelles procedents dels pasos ms desfavorits. Sn els habitants daquestes rees incloses al denominat Tercer Mn els que presenten un risc ms gran, fonamentalment per la seva falta daccs a recursos materials i informatius i el seu baix nivell de salut i dassistncia. Els riscos sn injustament desiguals: els
182
Paisatge i salut
pasos ms desenvolupats sn els principals emissors de gasos defecte dhivernacle, per els riscos del canvi climtic es concentren en els pasos ms pobres, que han contribut menys a generar el problema. Molts dels programes actuals, tant nacionals com internacionals, shan de perfeccionar; amb tota seguretat shauran de revisar i adaptar a les necessitats de les poblacions, tal com succeeix amb la malria. Si lepidmia de malria s un problema de salut pblica en moltes rees dfrica, i les previsions indiquen que shi estendr, no nhi haur prou amb els programes actuals de reducci de la morbimortalitat associada. Caldr, a ms, considerar on i quan cal implementar un sistema de vigilncia o seguiment addicional per identificar i prevenir aquesta epidmia. Aquests sistemes de vigilncia faciliten la preparaci a nivell regional i nacional, i aconsegueixen reduir la vulnerabilitat futura davant afeccions que, com la malria, sn propenses a convertirse en epidmies (IPCC, 2007b). Les intervencions efectives en la clnica i la salut pblica sn decisives i constitueixen una prioritat, per generalment no sn suficients per si soles. En pasos com els dfrica s cabdal enfortir les institucions pbliques i les infraestructures, consolidar sistemes de salut eficients i ms accessibles, proporcionar atenci primria a la poblaci, promoure una educaci adequada i formar ms professionals preparats. A ms, a nivell regional i nacional, s convenient utilitzar previsions estacionals que permetin avanar-se als esdeveniments i preparar la poblaci davant desastres o variabilitats climtiques. Daquesta manera, es poden engegar, amb la suficient antelaci, campanyes deducaci i dalerta dirigides a la poblaci, que donen molt bons resultats en la reducci del risc de malalties com les transmeses per vectors i les afeccions diarreiques. El desenvolupament de models predictius destinats, per exemple, al maneig de les prediccions climtiques, a curt i mitj termini, permetria anticipar el nivell dincidncia i la probabilitat daparici depisodis epidmics de certes malalties infeccioses;
183
i a llarg termini seria til per pronosticar el risc associat a cada malaltia. Lxit de ladaptaci depn de diversos factors, com els avenos tecnolgics, els acords institucionals i la disponibilitat de finanament i informaci. Es posa de manifest, amb aquesta perspectiva, que sn els pasos menys desenvolupats els ms vulnerables al canvi climtic. s aqu on es preveuen les repercussions ms negatives. La riquesa no es troba distribuda per igual, i la implicaci dorganitzacions no governamentals, de les agncies de cooperaci internacional i les donacions no sn suficients per a aquells pasos ms desfavorits i sense recursos adaptatius. Per aquest motiu, es requereix cada vegada ms la intervenci i la implicaci dels governs, perqu collaborin i implementin les poltiques adequades per minimitzar i corregir els efectes negatius potencials sobre la salut daquestes poblacions.
Albritton, Daniel; Meiro-Filho, LG. (coo rd.) (2001). Technical summary, dins IPCC. Climate Change 2001: the scientific basis. Contribution of working group I to the Third Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press, p. 21-83. Baede, A.P.M. (coord.) (2001). The climate system: an overview, dins IPCC. Climate Change 2001: the scientific basis. Contribution of working group I to the Third Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press, p. 85-98. Bouma, M.J.; et al. (1997). Global assessment of El Nios disaster burden, Lancet, vol. 350, nm. 9089, p. 1435-1448. Brouma, Menno Jan (2003). Methodological problems and amendments to demonstrate effects of temperature on the epidemiology of malaria: a new perspective on the highland epidemics in Madagascar, 1972-1989, Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, vol. 97, nm. 2, p. 133-139. Cairncross, Sandy; AlvArinho, Manuel (2006). The Mozambique floods of 2000: health impact and response, dins Roger Few; Franziska Matthies. Flood hazards and health: responding to present and future risks. Londres: Earthscan, p. 111-127. Centers for Disease Control and Prevention (2005). Vibrio illnesses after hurricane Katrina: multiple states, August-September 2005, Morbidity and Mortality Weekly Report, vol. 54, nm. 37, p. 928-931. Craig, Marlies; Kleinschmidt, Imo; Le Sueur, Dave; Sharp, Brian (2004). Exploring 30 years of malaria case data in KwaZulu-Natal South Africa. Part I. The impact of climatic factors, Tropical Medicine and International Health, vol. 9, nm. 12, p. 1258-1266. Davey, Sheila (ed.)(2002). The 10/90 report on health research 2001-2002. Gnova: Global Forum for Health Research.
184
Paisatge i salut
Franke, Carles R.; Ziller, Mario; Staubach, Christop; lAtiF, Mojib (2002). Impact of the El Nio/Southern oscillation on visceral leishmaniasis, Brazil, Emerging Infectious Diseases, vol. 8, nm. 9, p. 914917. Githeko, Andrew; ndegwA, William (2001). Predicting malaria epidemics in the Kenyan highlands using climate data: a tool for decision makers, Global Change Human Health, vol. 2, nm. 1, p. 54-63. Hay, Simon; Guerra, Carlos; Snow, Robert (2004). Determination of populations at malaria risk: report on agreement to perform work (APW) [en lnia]. <http://rbm.who.int/partnership/ wg/wg_monitoring/docs/apw_report_ oxford.pdf> [consulta: 30.04.2008]. Hemon, Denis; Jougla, Eric (2003). La canicule du mois dAot 2003 en France, Revue dEpidemiologie et de Sant Publique, vol. 52, nm. 1, p. 3-5. iPCC (1998). The regional impacts of climate change. An assessment of vulnerability. Cambridge: Cambridge University Press. --- (2001). Climate Change 2001: Third Assessment Report (Volume I). Cambridge: Cambridge University Press. --- (2007a). Summary for policymakers: Climate Change 2007, synthesis report [en lnia]. <http://www.ipcc.ch/pdf/ assessment-report/ar4/syr/ar4_syr_spm. pdf> [consulta: 29.04.2008] --- (2007b). Climate Change 2007: impacts, adaptation and vulnerability. Contribution of working group II to the fourth assessment report of the IPCC. Cambridge: Cambridge University Press. Khole, Medha; U. S., De; Dandekar, M. M. (2004). Natural hazards associated with metereological extreme events, Natural Hazards, vol. 31, nm. 2, p. 487-497. Lalueza, Carles (2005). Genes de neandertal. Madrid: Editorial Sntesis, p. 21-27.
Lieshout, M. van; Kovats, R.S.; Livermore, M.T.J.; Martens, P. (2004). Climate change and malaria: analysis of the SRES climate and socio-economic scenarios, Global Environmental Change, vol. 14, nm. 1, p. 87-99. Martens, P.; et al. (1999). Climate change and future populations at risk of malaria, Global Environmental Change, vol. 9 (supl.), p. 89-107. McMichel, Tony (2001). Human frontiers, environments and disease. Past patterns, uncertain futures. Cambridge: Cambridge University Press. Molesworth, Anna M.; et al. (2003). Environmental risks and meningitis epidemics in Africa, Emerging Infectious Diseases, vol. 9, nm. 10, p. 1287-1293. Organitzaci Mundial de la Salut (2006). The world health report 2006: working together for health. Gnova: World Health Organization. Pascual, M.; et al. (2006). Malaria resurgence in the East Africa highlands: temperature trend revisited, Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 103, nm. 15, p. 5829-5834. Reiter, Paul; et al. (2004). Global warming and malaria: a call for accuracy, Lancet Infectious Diseases, vol. 4, nm. 6, p. 323-324. Schultz, James; Russell, Jill; Espinel, Zelda (2005). Epidemiology of tropical cyclones: the dynamics of disaster, disease and development, Epidemiologic Reviews, vol. 27, nm. 1, p. 21-35. Tanser, Frank C.; Sharp, Brian; Le Sueur, David (2003). Potential effect of climate change on malaria transmission in Africa, Lancet Infectious Diseases, vol. 362, nm. 9398, p. 1792-1798. woodwArd, Alistair; et al. (2000). Protecting human health in a changing world: the role of social and economic development, Bulletin of the World Health Organization, vol. 78, nm. 9, p. 11481155.
185
La contribuci dels espais verds i els boscos a la millora de la salut

David J. Moscoso, Roser Cristbal i Mireia Pecurul
186
Les malalties cardiovasculars sn la primera causa de mortalitat entre la poblaci europea. En el cas de lEstat espanyol lany 2005 al voltant del 33 % de les defuncions van ser atribudes a malalties cardiovasculars (INE, 2005). La vida sedentria s la responsable daquestes malalties i daltres mals com lobesitat, alguns tipus de cncer i la diabetis tipus 2. La manca dactivitat fsica i altres factors associats als estils de vida de les societats modernes han donat lloc a preocupants desequilibris tant de la salut fsica com de la mental, sobretot entre les poblacions que resideixen en els entorns ms urbanitzats. Els enfocaments de la medicina clssica en relaci amb la malaltia i la salut han estat un dels xits de la cincia moderna. No obstant aix, la societat actual afronta una major incidncia de lempitjorament de la salut, relacionada amb els estils de vida moderns, els quals no poden ser dirigits noms des de la perspectiva mdica (Nilsson, Sanger i Gallis, 2006: p. 1-3). Aquest fet adquireix ms rellevncia si considerem que ms de les dues terceres parts de la poblaci es concentren a les grans ciutats mentre que el mn rural, provedor de serveis ambientals i de paisatges saludables, experimenta un clar procs de despoblaci i envelliment. Un dels objectius de les poltiques pbliques comunitries dirigides a la millora de la salut i del benestar de la ciutadania s, precisament, reduir aquests factors de risc intervenint sobre les actituds i els comportaments dels individus perqu adoptin estils de vida ms saludables. En aquest sentit, els espais verds, tant urbans com rurals, poden contribuir duna manera molt efica a la millora de les tendncies apuntades. Aquesta convicci t molt a veure amb el debat que emergia, amb certa preocupaci, en el s de la comunitat internacional (tant en lmbit acadmic i cientfic com en el poltic, i entre la mateixa opini pblica) durant la dcada dels noranta. Aquesta perspectiva pren rellevncia desprs de la Conferncia Mundial sobre Medi Ambient i Des-
187
envolupament de Rio de Janeiro, lany 1992, tot i que anteriorment ja sapuntava amb la crisi del paradigma productivista i la preocupaci per la sostenibilitat dels recursos naturals existents. Actualment, lorientaci de les poltiques agrries, forestals, esportives, sanitries i de planificaci territorial potencien la integraci de valors de qualitat de vida en el seu marc legislatiu, com a resposta a les necessitats dels habitants europeus del segle xxi. Per, ms enll de la convicci dels experts internacionals sobre aquesta relaci i de la nova percepci cap al medi ambient entre la ciutadania europea que sha observat en els ltims ecobarmetres realitzats pel Consell dEuropa (2005), trobem uns altres tipus de motius per a la collaboraci entre el sector sanitari i el sector forestal i rural. Duna banda, detectem raons de tipus instrumental en lmbit politicoadministratiu que responen al canvi en els usos tradicionals del bosc i dels recursos naturals, fet que porta a la recerca daltres funcions no noms productives, sin tamb ambientals i socials, per ser desenvolupades en aquests espais rurals i forestals. Daltra banda, ja shan realitzat alguns treballs de carcter cientfic prou slids com per poder establir alguns vincles positius entre els espais verds i els productes dels boscos, duna banda, i la salut i el benestar humans, de laltra (Frumkin, 2001; Beck i Katcher, 1996; Rohde i Kendle, 1994; Parsons, 1991; Ulrich, et al., 1991). En el moment de la publicaci daquest treball1, a lEstat espanyol no es coneixen de manera sistemtica les activitats planificades que es desenvolupen en paisatges naturals o urbans amb lobjectiu de prevenir malalties fsiques i mentals; ni quins nnxols docupaci shan implantat al seu voltant. Al mateix temps,
1 Aquest captol es basa en linforme de lEstat espanyol en lAcci de Cooperaci Intergovernamental Europea en matria dInvestigaci Cientfica i Tecnolgica COST E39; anomenada Trees, Forest and Health and Wellbeing. A Espanya, lAcci COST E39 va estar liderada pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (CTFC). Posteriorment, lInstituto de Estudios Sociolgicos Avanzados de Andaluca (IESAA) va recolzar la iniciativa. Aquest treball ha estat possible grcies a les aportacions fetes pels membres espanyols de lAcci COST E39 i a la inspiraci rebuda pels collegues europeus. Linforme va comptar amb aportacions dels assistents a la jornada sobre la Contribuci dels Espais Verds a la Salut i al Benestar Hum, que es va celebrar a Lleida el novembre del 2005.
188
Paisatge i salut
ampliar les funcions del medi natural podria contribuir substancialment a involucrar a la poblaci urbana en el medi rural, i per tant, a afavorir lequilibri territorial i el seu desenvolupament sostenible, ms equitatiu i compartit. Ara b, per promoure aquest tipus dactivitats dins el medi natural, cal una interrelaci permanent entre els diferents agents implicats: treballadors del sector primari, i del sector terciari, planificadors del territori, professionals sanitaris i usuaris. En lanlisi desenvolupada pels autors, shan identificat diverses poltiques relacionades amb el medi natural, la planificaci territorial, lesport i la salut (vegeu les taules 1 i 2). Cal advertir que s molt probable que existeixin algunes actuacions que no shagin recollit, la qual cosa sexplica perqu es tracta duna primera incursi en aquest terreny. Per tant, sobre un cam al qual han de contribuir, duna manera ms exacta, futures investigacions.
mbit Poltiques Sanitria i esportiva Internacional europeu Nacional Comunitat autnoma Regional / local Estratgia de la Salut XXI Estratgia europea del medi ambient i la salut Llei de cohesi i qualitat del Sistema Nacional de Salut Plans autonmics de salut Plans per a la promoci de lactivitat fsica i lalimentaci equilibrada Plans locals i comarcals desport Desenvolupament rural i planificaci territorial sostenible Reglament de desenvolupament rural Agenda 21 Pla nacional forestal Plans generals de poltica forestal autonmics Plans dordenaci dels recursos forestals Plans dordenaci urbanstica municipal
Taula 1. Poltiques relacionades amb el medi rural, la planificaci territorial, lesport i la salut. Font: Pecurul, et al., 2006.
189
Marc institucional i normatiu per al desenvolupament dactivitats en matria de salut i benestar en els espais verds
Poltiques sanitries i esportives La poltica mediambiental de la Uni Europea sha basat, des dels seus inicis, en consideracions dorigen fonamentalment sanitari. Si b molts problemes del medi ambient i la salut shan pogut resoldre satisfactriament, en la major part dels casos la relaci medi ambient-salut sha abordat des de la perspectiva de les implicacions sanitries negatives provocades per exposicions crniques a substncies contaminants. Aquest enfocament ha propiciat que fins ara no shagi dedicat prou atenci a la contribuci dels espais verds en la salut pblica des dels vessants teraputic, educatiu i rehabilitador. El febrer de 2004 es va organitzar un frum a lEstat espanyol per desenvolupar els objectius de lEstratgia de la Salut xxi en el qual es va encoratjar a les administracions a fomentar i implementar poltiques que es dirigissin a promoure la millora de la qualitat de vida entre la ciutadania i, especialment, entre els estrats de poblaci ms vulnerables, que sn els joves i la gent gran. Val a dir que la disminuci de lactivitat fsica i els insans hbits dalimentaci han influt en lincrement de lobesitat entre la poblaci ms jove. En el cas espanyol, els nens en edat escolar tenen la taxa dobesitat ms alta de tota Europa, segons dades de lInforme de sostenibilidad en Espaa, 2007 (Ayuso i Lpez, 2007). Els espais verds sn un escenari adequat perqu els serveis sanitaris i socials treballin per contrarestar les causes de la falta dautoestima entre els adolescents, aix com per augmentar la seva capacitat per afrontar les situacions difcils de la vida i construir relacions socials. Pel que fa a les persones grans, mitjanant activitats a laire lliure aquestes poden gaudir de la interacci diria amb els seus iguals i incrementar la seva prctica dexercici esportiu, millorant les seves condicions fsiques i psquiques. Els beneficis que sen deriven prevenen algunes de les principals amenaces de
190
Paisatge i salut
la salut entre la gent gran (demncia, depressi i sucidi, cncer, malalties cardiovasculars, osteoporosis o incontinncia).
Imatge 1. Les activitats en paisatges naturals tenen beneficis en la salut fsica i psquica de la poblaci.
Els espais naturals contribueixen a la coherncia vital de la poblaci i augmenten el benestar social i la qualitat de vida. Per aix s necessari que la seva planificaci tingui en compte aquests aspectes i integri les installacions recreatives adequades per gaudir mentalment i fsicament de la natura. A ms, les masses forestals desenvolupen un paper fonamental en la protecci i el manteniment de la qualitat de les aiges, la purificaci de laire, la reabsorci del dixid de carboni, la regulaci de les temperatures i la reducci de la contaminaci acstica. Sha dafegir la creixent valoraci social que es fa dels paisatges vinculats amb entorns naturals i de com aquells poden esdevenir un estmul per a la prctica dhbits de salut en la lnia del que sapunta. Aqu els boscos hi juguen un paper clau tant per la seva dimensi ambiental, social i econmica sobre la salut com per oferir una tipologia de paisatges que apleguen un seguit datributs percebuts com a positius per a la millora de la qualitat de vida de la poblaci.
191
Els processos internacionals vinculats amb la conservaci i a la gesti forestals (Convenci Marc sobre el Canvi Climtic, Convenci sobre la Diversitat Biolgica o les conferncies ministerials de protecci de boscos a Europa, entre daltres) estableixen principis per tal dassolir un entorn ms sa, amb un nivell dexposici contaminant per sota dels llindars perjudicials per a lsser hum. La planificaci urbanstica i territorial i la gesti del medi natural han dassegurar la conservaci i la promoci despais verds per a ls actiu del lleure. Promocionar aquestes zones verdes requereix la collaboraci entre sectors, especialment daquells relacionats directament amb la gesti del territori i els responsables en la implementaci de les poltiques socials i de salut. Cal que la formaci de professionals daltres sectors inclogui els principis bsics de les poltiques de salut, aix com el coneixement especfic de la influncia de la seva feina en indicadors de salut. Les experincies en matria de promoci de salut i benestar que trobem dins del marc de les poltiques esportives es restringeixen, majoritriament, al culte a lesttica del fsic hum, que es persegueix a travs de la prctica esportiva en gimnasos i daltres installacions esportives. De totes maneres, no s menys cert que es donen daltres experincies ms prximes a una consideraci de la salut i el benestar ms estricta en el marc de les poltiques pbliques de promoci esportiva. En serien una mostra els programes dexercici fsic i esport entre persones grans, loferta dactivitats esportives entre els joves que es practiquen a la natura o la promoci de lesport base o lesport per a tothom i a qualsevol edat. Sn actuacions que estan ms en consonncia amb el que sentn per aquesta activitat a la Carta europea de lesport: Esport significa tota forma dactivitat fsica que, mitjanant la participaci casual o organitzada, tendeixi a expressar o millorar la condici fsica i el benestar mental, establint relacions socials o obtenint resultats en competici a qualsevol nivell (UNISPORT, 1993: art. 2).
192
Paisatge i salut
La Llei, 16/2003, de 28 de maig, de cohesi i qualitat del Sistema Nacional de Salut estableix el marc per a les accions de coordinaci i cooperaci de les administracions pbliques sanitries, en lexercici de les seves respectives competncies, per garantir lequitat, la qualitat i la participaci social dins del Sistema Nacional de Salut, aix com la collaboraci activa en la reducci de les desigualtats en matria de salut. La seva promulgaci ofereix una oportunitat per treballar de manera multidisciplinria amb poltiques, estratgies i metodologies que relacionin la salut amb els espais verds. La taula 2 resumeix el marc institucional i normatiu per al desenvolupament dactivitats en matria de salut i benestar en els espais verds.
Salut fsica i mental Estratgia de la Salut XXI Llei de cohesi i qualitat del Sistema Nacional de Salut (art. 1, 44 i 45, 51 i 52, 68 i del 69 al 74) Plans per a la promoci de lactivitat fsica i lalimentaci equilibrada Ordenaci i gesti forestal Ordenaci, usos i funcions dels recursos naturals (objectius 03.11 i del 03.16 al 03.18) Plans generals de poltica forestal (PGPF) Pla forestal dEspanya (Eix 6.B.2.) Plans dordenaci dels recursos forestals (PORF) Llei bsica de forests (art. 31.1. i 31.6/e,f) Desenvolupament rural Agenda 21: Desenvolupament rural (Objectius 06.03, 06.05, 06.06 i 06.08) FEADER (Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural) Eix 1. Augment de la competitivitat del sector agrcola i forestal Eix 2. Millora del medi ambient i lentorn rural Eix 3. Qualitat de vida de les zones rurals i diversificaci de leconomia rural Urbanisme Agenda 21: ciutats sostenibles (objectius 09.06 i 09.14) Plans de medi ambient Plans de medi ambient urbans Projecte Ciutats sostenibles Programa Ciutat 21 (objectius 2.1. i 2.5.) Plans generals dordenaci urbana (art. 31.2)
Taula 2. Marc institucional i normatiu per al desenvolupament dactivitats en matria de salut i benestar en els espais verds. Font: Pecurul, et al., 2006.
Al marge de les poltiques descrites a nivell europeu i estatal, tamb existeixen alguns plans autonmics especfics dirigits a la promoci de lactivitat fsica i lalimentaci equilibrada, com
193
s el cas del desenvolupat per la Conselleria de Salut de la Junta dAndalusia. Aquest Pla t com a principal objectiu afavorir la presa de decisions de la ciutadania pel que fa a una alimentaci correcta i saludable i a un exercici fsic adequat a les seves condicions particulars. Per aix, el pla se sustenta sobre tres eixos essencials: el desenvolupament de la promoci de la salut, la coordinaci intersectorial i la participaci directa de la ciutadania. El desenvolupament de la promoci de la salut permet harmonitzar i gaudir de les condicions saludables (com la dieta variada) i exercir una activitat fsica satisfactria, amb la prevenci de la sobrecrrega i la vida sedentria i, en definitiva, evitar les seves ltimes conseqncies negatives en termes de malaltia. Daltra banda, la coordinaci intersectorial es refereix a la coordinaci entre les empreses de producci i doci, de les institucions (esport, educaci, agricultura, consum, medi ambient) i de les associacions dusuaris i de consumidors. Tot aix es du a terme sota lassessorament de les societats cientfiques. Per ltim, la participaci directa de la ciutadania t com a finalitat que el programa acompleixi els seus objectius; si al final aquests sassoleixen, no ser tan sols per millorar la seva alimentaci i el seu estat fsic, sin tamb pel convenciment que aix sest aconseguint reduir el risc de patir malalties greus. Poltiques de desenvolupament sostenible El terme desenvolupament sostenible, que ha estat mpliament difs als darrers anys, va ser utilitzat, per primera vegada, al document conegut com Informe Brundtland (1987), fruit dels treballs de la Comissi Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, creada a lAssemblea de les Nacions Unides, lany 1983. Segons recull el mateix document, el desenvolupament sostenible s aquell model de desenvolupament que s capa de satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les del futur per atendre les seves prpies necessitats.
194
Paisatge i salut
Una de les mximes expressions sobre el terreny del que avui sentn per desenvolupament sostenible s lestratgia coneguda com Agenda 21. Consisteix en un programa global dacci en totes les rees que poden acabar tenint una incidncia directa respecte a la consecuci del desenvolupament sostenible del planeta. Lestratgia va ser aprovada a la Conferncia de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que es va celebrar a Rio de Janeiro el juny de 1992. LAgenda 21 es dirigeix als governs, als agents socioeconmics, a les organitzacions governamentals i no governamentals i a la societat en general: tots junts shan de comprometre, de diferents maneres, a aplicar-la. Sn moltes les lnies de treball que es desenvolupen en les agendes 21: la conservaci de la biodiversitat; lordenaci, els usos i les funcions dels recursos forestals; els paisatges; lagricultura i ramaderia sostenibles; la planificaci del territori i la protecci del sl; les ciutats sostenibles; la participaci ciutadana i leducaci ambiental. LAgenda 21 ofereix, igualment, un marc de suport institucional que sinspira en el conjunt de les segents rees dintervenci: Ordenaci, usos i funcions dels recursos forestals. En lmbit dexplotaci i comercialitzaci dels recursos forestals, lAgenda 21 es marca els segents objectius dinters en relaci amb el medi ambient i el benestar hum: Objectiu 03.11: El necessari desenvolupament normatiu sobre aprofitament en forests pblics, perqu el benefici social i econmic dels seus recursos redundi en les comunitats locals. Objectiu 03.16: Laprofitament sostenible de plantes aromtiques, ateses les seves potencialitats dins de la medicina natural i la cosmtica. Objectiu 03.17: La planificaci i ordenaci de la caa i la pesca, aix com el foment de les activitats de lleure com el turisme rural.
195
Objectiu 03.18: La millora de les condicions de treball dels recursos humans del sector, i la millora de la qualitat de vida de la poblaci que viu a les rees forestals. Desenvolupament Rural. Al marge del nou Reglament de desenvolupament rural (FEADER), des de les agendes 21 tamb es proposen una srie dobjectius: Objectiu 06.03: La dotaci a les zones rurals duns serveis datenci social i benestar adequats. Objectiu 06.05: La valoraci i compensaci adequada dels bns i serveis que aquestes zones produeixen en benefici de la collectivitat. Objectiu 06.06: La promoci de poltiques que ofereixin incentius a la poblaci local, especialment per a activitats agrcoles, forestals, ramaderes i de turisme rural, compatibles amb la conservaci dels recursos naturals. Objectiu 06.08: La reinversi de part dels beneficis directes o indirectes que proporcionen els terrenys forestals de les rees de muntanya en la millora de la qualitat de les poblacions locals i en la millora dels recursos naturals daquestes zones. Ciutats sostenibles. Lapartat aborda la situaci relativa a les preocupacions de lAgenda 21 en lmbit concret de les ciutats. En aquestes rees sobresurten especialment dos objectius en relaci amb el tema que ara ens ocupa: Objectiu 09.06: La millora i protecci de lentorn natural i paisatgstic de les ciutats, mitjanant la declaraci de parcs periurbans i paisatges protegits, la recuperaci de sls contaminats, aix com una adequada planificaci dels usos del sl que eviti la proliferaci i abs de les parcellacions. Objectiu 09.14: La recuperaci duna cultura ciutadana de relaci amb la natura, present a la nostra histria fins a poques relativament recents, a travs de campanyes
196
Paisatge i salut
deducaci ambiental, informaci i participaci ciutadana. Poltiques dordenaci i gesti forestal La planificaci dels espais forestals distingeix tres nivells esglaonats dordenaci dels usos i aprofitaments dels terrenys forestals (vegeu la taula 3): ordenaci tctica en lmbit de muntanya o finca, ordenaci tctica en lmbit de comarca o regi forestal homognia i ordenaci estratgica en lmbit de regi administrativa competent. De lescala regional a la local sestableix una relaci jerrquica entre les diferents figures, de manera que linstrument superior recull les orientacions previstes pel que fa a la forest. La planificaci forestal estratgica a lEstat espanyol es basa en els plans generals de poltica forestal. Aquests sn concebuts com un instrument bsic de planificaci per identificar els problemes actuals dels usos dels recursos naturals, compatibilitzar la conservaci del medi natural amb els usos mltiples dels boscos i proposar criteris dordenaci dels terrenys forestals i els recursos naturals.
mbit territorial Estat Normes Llei bsica de forests Instruccions Instruccions bsiques dordenaci forestal Instruccions autonmiques dordenaci forestal Prescripcions comarcals Plecs de condicions Plans / programes / projectes Pla forestal espanyol Planificaci estratgica Concepte
Comunitat autnoma
Lleis forestals autonmiques
Plans forestals autonmics (PGPF)
Provncia / comarca Local / particular
Decrets, ordres, circulars
Plans dordenaci dels recursos forestals (PORF) Ordenacions de forests
Planificaci tctica subregional Planificaci tctica a escala de forest
Taula 3. Model bsic dordenaci i gesti forestal. Font: Alcanda i Fabra, 2004.
197
El Pla forestal espanyol recull accions socioeconmiques i culturals que subratllen el valor social del bosc com a eix prioritari dactuaci. El valor social del bosc doncs, ve determinat pel paper i la capacitat que la ciutadania atorga al sector forestal en el context del desenvolupament actual. En aquest sentit, molts plans generals de poltica forestal estableixen un conjunt de programes i accions relacionats amb la regulaci i lestabliment dun marc per als usos pblics dels terrenys forestals, el foment de les infraestructures per a ls recreatiu i la sensibilitzaci dels usuaris sobre el comportament dins el medi natural. En aquest context, cal determinar les estratgies de gesti de les masses forestals que potencien la salut i el benestar hum. Altres aspectes significatius que cal fomentar sn la participaci i leducaci ambiental, ja que aquests factors incideixen en una positiva percepci del paisatge i la natura entre la poblaci i, per tant, proporcionen una millor comprensi de quins sn els conflictes derivats del seu s i ocupaci. Daltra banda, alguns daquests plans generals de poltica forestal, com s el cas dels plans generals de poltica forestal de Catalunya, preveuen enfortir el carcter transversal del sector forestal i promoure la coordinaci entre la planificaci forestal i la planificaci territorial i urbanstica, mitjanant la redacci de plans dordenaci dels recursos forestals, que inclouen aspectes decologia i dinmica del paisatge, aix com anlisis socioeconmiques de vectors ambientals. A lEstat espanyol la Llei, 43/2003, de 21 de novembre, de forests estableix els plans dordenaci dels recursos forestals com a instruments de planificaci forestal dins el marc de lordenaci del territori. En els seus continguts bsics, sespecifica lestabliment de directrius i models de gesti definint zones i prioritats dactuaci en els aspectes de silvicultura i ordenaci dusos, i tamb en els recreatius. Aquest s un punt clau per a laplicaci daccions relacionades amb el benestar hum en espais verds, ja que aquestes activitats poden contribuir al desenvolupament rural de les zones menys afavorides, aix com a laugment de la
198
Paisatge i salut
qualitat de vida entre la poblaci resident en nuclis urbans ms prxims. Per assolir aquests objectius, sha dharmonitzar lassignaci de funcions i recursos mitjanant instruments de planificaci dels paisatges forestals a escala comarcal, de manera que aquesta planificaci no es dirigeixi noms a la conservaci estricta daquests paisatges, sin tamb a aspectes econmics i socials de la zona dafluncia. Cal que tots aquests aspectes siguin recollits en ordenances municipals, per integrar els plans dordenaci urbanstica municipal als plans dordenaci dels recursos forestals, com a mxima figura dordenaci territorial municipal. En lmbit local, aquesta concepci moderna de ls dels espais verds com a font de salut i benestar incita a la imaginaci i obre possibilitats per aplicar diversos enfocaments de lordenaci de les forests. Tradicionalment, la silvicultura ha anat dirigida a lextracci de fusta duna espcie principal. En canvi, ara, les noves necessitats socials demanen un altre tipus de tcniques per al disseny adequat daquests espais, per exemple, la incorporaci dinfraestructures que facilitin ls actiu del bosc i, al mateix temps, que en garanteixin la seguretat i accessibilitat de tots els usuaris.
Imatge 2. El disseny dels espais forestals ajuda a fomentar el seu s recreatiu.
199
Politiques de conservaci i protecci ambiental De fet, per, les poblacions rurals no han viscut, en el passat, noms de lagricultura i daltres activitats tradicionals vinculades a laprofitament forestal dels boscos (lexplotaci fustera, lapicultura i la silvicultura). Tamb la caa major i fins i tot el turisme de natura i de balnearis en zones molt concretes de muntanya han estat activitats econmiques i culturals practicades des dantany. En relaci amb el que aqu ens ocupa t un especial inters la protecci ambiental dels espais naturals, que siniciaria a finals del segle xix a causa de lacusada deterioraci produda a les zones forestals de bona part dels pasos desenvolupats. Una fita cabdal en el procs ser la creaci del Parc Nacional de Yellowstone, lany 1872, als Estats Units. A lEstat espanyol, desprs dun llarg cam en el difcil esfor per protegir aquests paisatges, la fita histrica ms decisiva en la trajectria recent va ser la promulgaci a nivell estatal de la Llei 4/1989, de 27 de mar, de conservaci despais naturals i de la flora i fauna silvestres. La seva aportaci principal va ser que, per primera vegada, sincorporava un instrument essencial per a lordenaci dels recursos naturals: els plans dordenaci dels recursos naturals, una eina de regulaci que va transformar la configuraci dels territoris en els quals simplantaven, en comportar laplicaci dun pla rector ds i gesti. A ms, va contribuir a ampliar les figures de protecci, va introduir nous elements de planificaci i gesti i va crear instruments per a la coordinaci interadministrativa. El ms destacat sobre aquesta qesti s que la conversi dun territori concret en un espai natural protegit i, en conseqncia, laplicaci duns determinats plans rectors ds i gesti i plans dordenaci de recursos naturals significava lengegada dun conjunt ampli de restriccions adreades a protegir i conservar els recursos i ecosistemes del territori. Com a contraprestaci per aquestes limitacions establertes en virtut de lordenaci de les figures de protecci ambiental en alguns espais, els organismes i autoritats responsables havien dimplementar-los acompanyats
200
Paisatge i salut
dunes activitats econmiques que permetessin la subsistncia de les poblacions locals, sobretot si les seves prctiques tradicionals es veien limitades per aquesta ordenaci. En conseqncia, a les zones dinfluncia dels espais naturals protegits molt aviat es posarien en marxa noves activitats econmiques considerades sostenibles, com les activitats de turisme verd, lesport a la natura, la creaci dallotjaments rurals, etc. En la seva promoci no noms es tindria en compte la crisi viscuda dins el sector primari i lentrada en un model deconomia de carcter postproductivista, sin tamb els mateixos canvis culturals que es produen llavors i que motivaven linters de la poblaci urbana a fer s de la natura per gaudir del seu temps lliure i de les seves activitats de lleure (Moscoso i Moyano, 2006; Moscoso, 2007). Xess Lage (2002), basant-se en lEnquesta de Cultura Forestal de Galcia, realitzada per la Xunta de Galcia, va identificar que aproximadament un ter de la poblaci es mostra disposada a pagar per rees (forestals) desbarjo ben cuidades... i donen prioritat a la conservaci i el lleure per davant de produccions tangibles (Lage, 2002: p. 87-108). s una tendncia que es dna, sobretot, entre la poblaci ms jove, amb major nivell de qualificaci i que desenvolupen professions liberals. En aquest context, entre les accions desenvolupades per a la defensa i conservaci dels espais naturals protegits per les administracions, cal destacar els programes ds pblic, que miren de racionalitzar la freqentaci dels potencials visitants, creant installacions i equipaments que ajudin a fer-ho duna manera segura tant pels usuaris com pels ecosistemes que caracteritzen aquests espais. Lobjectiu daquests programes s garantir la conservaci del patrimoni, difonent els seus valors per mitj de la informaci, leducaci i la interpretaci ambiental. Per aix, els programes ofereixen serveis i installacions per facilitar als visitants la realitzaci dactivitats i prctiques recreatives, culturals i educatives en els espais naturals protegits. s evident que, en aquest marc, els paisatges caracterstics tamb computaran com un factor crucial en la salvaguarda dels espais naturals.
201
Poltiques de desenvolupament rural El nou reglament (CE) 1698/2005 del Consell de les Comunitats Europees relatiu a lajuda al desenvolupament rural per mitj del Fons Europeu Agrcola de Desenvolupament Rural (FEADER) sestableix per a tots els territoris de la Uni Europea per al perode 2007-2013 i t tres objectius molt clars: augmentar la competitivitat de lagricultura i la silvicultura mitjanant lajuda a la reestructuraci, el desenvolupament i la innovaci; millorar el medi ambient i el medi rural mitjanant ajudes a la gesti de les terres; i millorar la qualitat de vida en les zones rurals i fomentarne la diversificaci de lactivitat econmica. Cadascun daquests objectius correspon a un eix temtic i, dins daquests eixos temtics, la Uni Europea ha definit una llista de mesures o lnies dacci que orienten, dalguna manera, les actuacions que shan de portar a terme per treballar dins dels objectius fixats durant aquest termini de temps. La iniciativa comunitria de desenvolupament rural FEADER, amb una escala i una perspectiva territorial a partir de la qual participen activament els actors del territori, serveix per elaborar plans dordenaci i de desenvolupament en lmbit local i per executar les propostes sorgides al territori i des del territori. Es basa en tres eixos: augment de la competitivitat del sector agrcola i forestal; millora del medi ambient i de lentorn rural; i qualitat de vida de les zones rurals i diversificaci de leconomia rural. Aquests objectius estan fonamentats, principalment, en tot un seguit de supsits que sn la base per a les accions que es defineixin dins daquests marcs. Conjugar salut i entorn natural vol dir conjugar salut i medi rural i, dins daquest nou programa de desenvolupament rural que la Uni Europea proposa per al perode 2007-2013, hi ha fora espais on es podrien, directament o indirectament, introduir accions que relacionen el medi natural amb la salut i el benestar hum. Aix, per exemple, el segon eix est enfocat principalment a concedir ajudes i indemnitzacions entre els agricultors i propietaris forestals en zones especialment deprimides, com les rees de muntanya. Tamb sn daquesta
202
Paisatge i salut
naturalesa les ajudes establertes dins la xarxa ecolgica de zones despecial conservaci coneguda com a Xarxa de Natura 2000 i que es desprn de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre; igualment shan dincloure altres ajudes agroambientals. Per altra banda, hi ha un paquet dajudes dirigides a inversions no productives tant entre els propietaris agrcoles i ramaders com entre els forestals. En funci de la localitzaci de les terres, es poden rebre ajudes per preservar els espais amb finalitats no productives, fet que ofereix noves oportunitats al desenvolupament dactivitats ldiques, esportives i teraputiques. El tercer eix, no obstant aix, s el que ms joc pot oferir a la diversificaci de les economies rurals, especialment cap a activitats no agrcoles. La diversificaci de les activitats econmiques en el medi rural pot anar enfocada a proporcionar serveis sanitaris, serveis esportius, serveis socials, serveis culturals o serveis teraputics, utilitzant com a eina i material tot el que lentorn natural ofereix. Alguns exemples que encaixarien en aquest eix serien: cases de salut i centres teraputics, espais de creaci artstica, dintercanvi i dexposici, rutes de senderisme (vies verdes, senders de gran recorregut, camins culturals i histrics), cases de turisme rural adaptades per a persones amb capacitats fsiques i psquiques limitades, activitats de formaci (tallers de teixits, tallers de cermica, tallers de remeis tradicionals, tallers de granges, entre daltres), serveis esportius amb activitats guiades, serveis i equipaments culturals (museus, fires, jornades, intercanvis, concursos, entre daltres), etc. Algunes daquestes activitats, per, caldria ubicar-les en lnies de treball ms amplies, dirigides per professionals competents, amb una metodologia i una sistematitzaci que permetessin valorar-ne la utilitat segons la finalitat inicial. Amb aquestes noves activitats desenvolupades a les zones rurals es pretn materialitzar la multifuncionalitat daquests espais garantint un major compliment de funcions socials i recreatives. Aix, aquest canvi dorientaci de les poltiques dirigides al
203
desenvolupament rural constitueix una altra manera dajudar indirectament agricultors o propietaris forestals perqu facin front a dificultats especfiques per pertnyer a zones restringides per a la conservaci daus, fauna salvatge o flora silvestre. Amb aix, a ms, es pot contribuir a la millora dels serveis bsics, els accessos i les telecomunicacions, aix com a un refor del potencial hum de les zones que es revitalitzin. Poltiques de planificaci urbanstica municipal Entre les mltiples conseqncies econmiques, culturals, poltiques i territorials de laccelerat procs durbanitzaci experimentat durant les ltimes dcades, les concentracions urbanes es caracteritzen per crear problemes ambientals i paisatgstics especfics. Duna banda, les mateixes condicions de vida en el medi urb exigeixen el disseny dindicadors de qualitat ambiental propis o singulars referits a aspectes com la qualitat de laire, el percentatge de zones verdes, lexistncia de soroll o de congesti del trnsit. De laltra, les ciutats originen creixents tensions ambientals i paisatgstiques com a conseqncia de la pressi que exerceixen sobre els recursos naturals (aigua, sl, matries primeres, aire o energia), aix com per la contaminaci inherent als abocaments de gran part daquests recursos en forma de residus, com les aiges residuals urbanes o les escombraries, o la mateixa expansi fsica que agreuja locupaci irreversible del sl. Amb la pretensi de corregir les dinmiques apuntades, algunes ciutats han signat la Carta dAalborg (1994) amb lnim dintroduir criteris de sostenibilitat en la planificaci del municipi mitjanant els programes Agenda 21 Local. El seu objectiu general s propiciar la millora ambiental i paisatgstica de les ciutats, actuant sobre la qualitat de laire, la contaminaci acstica, ls i la qualitat de laigua, la mobilitat, els residus, el paisatge i els espais naturals prxims. Aquest s el cas del Pla de medi ambient dAndalusia 2003-2010, que inclou el Pla de medi ambient urb. Els seus objectius sn millorar lentorn ambiental i paisatgstic de les poblacions andaluses, recuperant els sls contaminats, i facilitar ls
204
Paisatge i salut
dels espais naturals situats en les proximitats per oferir-hi un lleure ordenat. Entre les hiptesis que justifiquen la realitzaci i el desenvolupament de poltiques especfiques per a la millora ambiental de les ciutats andaluses sobresurten la capacitat de reunir un repertori de bones prctiques que faci possible assolir ciutats ms habitables. Aquesta estratgia dactuaci, que ja ha estat experimentada en els mbits mundial (projecte Ciutats Saludables de lONU) i estatal (Agenda Hbitat) ofereix, almenys, dos grans allicients: la rpida difusi diniciatives ambientals pioneres des del punt de vista de la sostenibilitat del medi ambient urb i la possibilitat de crear frums de cooperaci (xarxes de ciutats, entre daltres) on sintercanvin experincies positives i noves en la gesti del medi ambient urb. Aix pretn assolir-se mitjanant el disseny destratgies dactuaci conjuntes i integrals que contribueixin al benestar de la ciutadania en espais urbans ms eficients energticament, menys generadors de residus o sorolls, que incorporin la natura a la ciutat i incitin a una participaci informada i activa. La participaci en el Programa Ciutat 21 consisteix en un intercanvi de suport i assessorament tcnic entre les diferents institucions implicades i est obert a totes les ciutats que manifestin el comproms diniciar una estratgia integrada cap a la millora ambiental i paisatgstica del seu territori, aix com laplicaci de bones prctiques adaptades a les seves necessitats i prioritats. Pel que fa als possibles vincles dinters envers la salut i el benestar hum, s fonamental tenir en compte el segon objectiu daquest Programa (la millora de la qualitat del medi ambient urb) i, en concret, els segents subobjectius: Subobjectiu 2.1: La millora del paisatge i les zones verdes, on el ms representatiu s lengegada dels segents programes: El Programa plurianual de plans especials de protecci i millora del paisatge, els objectius i continguts del qual serien els segents:
205
Promoci de ls pblic del paisatge, mitjanant el finanament de plans especials en espais municipals de valor natural i/o paisatgstic, dordenaci i millora del medi rural, de recuperaci integral de rius i riberes, ds turstic i recreatiu dembassaments, dusos alternatius de camins rurals i de vies pecuries, de protecci i ordenaci dhortes tradicionals i de recuperaci del patrimoni etnolgic. Restauraci drees degradades del paisatge, que inclouen plans especials de restauraci de pedreres i graveres abandonades i/o en actiu, de lluita contra lerosi en rees considerades prioritries, de restauraci dabocadors, dintegraci dinfraestructures amb elevat impacte ambiental, i de reforestaci drees amb riscos naturals. El Programa Natura a les Ciutats t relaci amb les zones verdes i hi tenen cabuda les segents actuacions: execuci de parcs periurbans; suport a la creaci dels sistemes verds de les ciutats, s a dir, a la constituci del sistema general de zones verdes que serveix a la globalitat de cada ciutat. Dins daquest sistema verd shi inclourien tant parcs urbans com eixos lineals (cinturons verds, bulevards); suport a la creaci dequipaments especfics per a ladequada gesti de les zones verdes a les ciutats, en concret, descoles de jardineria i de vivers municipals o supramunicipals; suport a la realitzaci destudis i inventaris sobre els recursos disponibles en matria despais lliures i zones verdes en cada ciutat. Subobjectiu 2.5: Mobilitat urbana, on destaquen les segents lnies dactuaci: Potenciaci de les vies verdes per a trnsit no motoritzat, comptant que els instruments de planificaci i la realitzaci de les infraestructures en cada ciutat es poden realitzar a travs de lesmentat Programa Natura a les Ciutats: Obres dinfraestructures per a la creaci de xarxes viries verdes (carrils per a bicicletes, adequaci de camins rurals i vies pecuries en lentorn de les ciutats).
206
Paisatge i salut
Suport a la redacci de plans directors de bicicletes i daltres estudis per a la potenciaci del trnsit urb no motoritzat.
Recerca i experincies prctiques

En lactualitat, no es pot dir que a lEstat espanyol existeixi encara prou conscincia social sobre la incidncia dels entorns naturals en la millora de la qualitat de vida de la poblaci ni sobre la necessitat dintegrar la prctica de lactivitat fsica en els espais verds. Tot i aix, tamb s cert que sembla que la ciutadania tingui una certa conscincia al respecte, si b les experincies que es desenvolupen, ja sigui des de lmbit de lAdministraci, la societat civil, la universitat, la cincia o lempresa encara sn escasses i, a ms, a vegades no acaben dintegrar duna manera visible tots els mbits dintervenci. Durant lelaboraci de linforme en el qual es basa aquest captol (Pecurul i Domnguez, 2006), es va efectuar una recerca documental dexperincies prctiques i projectes dinvestigaci sobre lassumpte descrit. Es centrava en les experincies que, de manera ms o menys estable, sestaven desenvolupant a nivell espanyol i sen van recollir una quarantena, especialment de Catalunya i Andalusia (vegeu la taula 4). Segur que aquestes no eren les niques existents en aquell moment, tal com sha pogut comprovar posteriorment, i per aquesta ra sha anat complementant la llista amb altres projectes procedents de tot el territori espanyol.
rea 1. Salut fsica i mental i benestar Projecte de restauraci de zones periurbanes a Santiago del Arroyo (Valladolid, Castella-Lle) Horts urbans (Barcelona, Catalunya) Tipologia dusuaris de les vies verdes (Girona, Catalunya) Parcs agroecolgics (Empord i Tarragons, Catalunya) Utilitzaci i maneig de la natura i del paisatge en aglomeracions urbanes (Crdova, Andalusia) CAMPO (Campo, Osca) Parcs acrobtics forestals (La Selva, Girona, Catalunya) El Clos dels Esbarzers (Vic-Manresa, Barcelona, Catalunya)
207
Associaci Espanyola de Parcs i Jardins Pblics Arquitectura Sostenible (Fundaci GEO, Olba, Terol) rea 2. Productes forestals i salut humana Aprofitament de la Gentiana lutea i daltres plantes dinters econmic i comercial (Villablino, Murias de Mamposteas, Cabrillanes i Palacios del Sil, Castella-Lle) Millora de la producci dalcaloides derivats de lN-metilputrescina en cultius darrels transformades (Barcelona, Catalunya) Relaci entre la morfologia i la producci de ginsensids en arrels transformades de Panax ginseng (Barcelona, Catalunya) Producci de ginsensids en cultius darrels genticament transformades de Panax ginseng (Barcelona, Catalunya) Acumulaci dolis essencials en plntules de Lavandula dentata propagades in vitro (Barcelona, Catalunya) Agricultura ecolgica i seguretat alimentria (governs autonmics) rea 3. Aspectes culturals i teraputics dels entorns naturals Museu de les Trementinaires (Tuixent, Lleida, Catalunya) Taller docupaci en plantes medicinals (Tuixent-La Vansa, Lleida, Catalunya) Itineraris per a persones amb mobilitat reduda al Parc Nacional dAigestortes (Lleida, Catalunya) Itinerari teraputic als jardins de la Vila Florida (Barri de Sant Gervasi, Barcelona, Catalunya) AIS (rea Integral de Salut) Hipoterpia (Barcelona, Catalunya) Ruta de muntanya accessible per a tots. Les Fonts, Engolasters (Com dEscaldes-Engordany, Andorra) Producci de La Fageda Societat i Servei de Terpia Ocupacional (La Garrotxa, Girona, Catalunya) Anem a passejar (Solsona, Lleida, Catalunya) Sinergia, una oportunitat de canvi (Barcelona, Catalunya) Taller docupaci en entorns forestals (Solsona, Lleida, Catalunya) Itinerari sensorial de Can Grau (Garraf, Barcelona, Catalunya) Laccessibilitat en els espais naturals dAndalusia Projectes de turisme ornitolgic a Andalusia i Extremadura Projecte de sensibilitzaci ambiental per a joves (Gran Canria) rea 4. Activitat fsica, benestar i prevenci de malalties Estudi de la influncia de lactivitat fsica en diabtics i gent gran (Lleida, Catalunya) Vies verdes (xarxa dmbit estatal) Calendari de marxes de Catalunya Lesport com a sector emergent per al desenvolupament econmic i la millora de les condicions de vida de poblaci rural Espais naturals protegits i esports de muntanya Cap a una metodologia danlisi dels espais naturals susceptibles de la prctica dactivitats fsiques daventura. Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida, Catalunya) PRAMES (Saragossa, Arag)
Taula 4. Experincies prctiques en espais verds que contribueixen a la millora de la salut i del benestar entre la poblaci. Font: Pecurul, et al., 2006.
208
Paisatge i salut
Administraci i entitats sense nim de lucre A lAdministraci pblica simplementen poltiques en mbits concrets de la sanitat, lesport, el desenvolupament rural o el planejament urbanstic que aborden les problemtiques duna manera sectorial. Una major coordinaci daquestes iniciatives de carcter territorial garantiria el compliment dels objectius que cadascun persegueix, aix com una integraci delements ntimament vinculats entre si: natura, paisatge, estils de vida i salut. Altres iniciatives dintervenci territorial a escala local, com les xarxes per a les ciutats sostenibles, consisteixen en larticulaci dels municipis que han signat la Carta dAalborg i han adoptat lAgenda 21 Local. En el marc dactuacions que fixa lAgenda 21 Local sn prioritries aquelles actuacions vinculades a la recuperaci i revaloraci de les zones verdes, i es fomenten les activitats de carcter cultural i esportiu que permetin integrar aquestes zones a la societat. Daltra banda, els plans dordenaci dels recursos naturals promouen la dinmica del municipi i fan que la poblaci es fixi en el territori, en afavorir noves activitats i serveis no noms dirigits a la creaci docupaci i rendes, sin tamb a loferta de lleure i recreaci. Com a conseqncia, les entitats locals tenen un paper dinamitzador molt important en el territori mitjanant la implementaci daquestes poltiques territorials. A ms, els ajuntaments, mancomunitats, consells, consorcis, grups de desenvolupament rural, associacions i daltres actors socials sense nim de lucre sn moltes vegades promotors dactivitats puntuals relacionades amb el medi natural. Per mitj dhorts urbans, vies verdes, museus tradicionals, itineraris teraputics, rutes de senderisme, aules de natura, recuperaci del patrimoni arquitectnic, entre daltres, faciliten el contacte amb la natura i el paisatge, millorant la qualitat de vida de la poblaci en general, i molt especialment la de la gent gran, els nens i les persones amb unes determinades mancances o dificultats. Algunes entitats o societats esportives que organitzen activitats en el medi natural (senderisme, muntanyisme, ciclisme, etc.) tamb contribueixen a millorar la
209
qualitat de vida dels seus usuaris. En comunitats autnomes com Catalunya, Pas Basc, Arag i Astries, aquestes iniciatives reben el suport dels departaments de salut i desports, els quals, fins i tot, incorporen els calendaris de marxes populars en els seus respectius llocs web. En lmbit dels parcs naturals cada vegada es t ms en compte la diversitat dels usuaris que els visiten. Per tal de fer accessible la natura als collectius amb minusvalidesa o discapacitat es creen infraestructures com passarelles, itineraris i senyalitzaci per a invidents. En concret, el Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici realitza estudis tant sobre les motivacions dels usuaris i la satisfacci que aquests experimenten, com sobre els efectes teraputics reals que produeix el contacte amb la natura.
Imatge 3. Alguns espais naturals sn accessibles pels collectius amb minusvalidesa, com en el cas del Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici.
Existeixen daltres iniciatives promogudes pels departaments de treball i de justcia amb lobjectiu de reinserir laboralment interns de centres penitenciaris i persones en situaci datur amb
210
Paisatge i salut
dificultats especials per a la inserci laboral, principalment desocupats de llarga durada i dones majors de 45 anys. Lavaluaci dels resultats s molt positiva, ja que les persones augmenten la seva autoestima i la seva salut psicolgica i social. Daltres centres pblics o associacions sense nim de lucre vinculats al Departament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya tenen en compte els efectes teraputics dels entorns naturals en els seus programes de rehabilitaci daddiccions o malalties mentals. Passejar pel bosc o treballar-hi augmenta la qualitat de vida dels usuaris, ja que aquests milloren les seves habilitats psicomotrius; tamb safavoreix la tranquillitat i la relaxaci de la musculatura. Daltra banda, existeixen iniciatives privades sense nim de lucre que han contribut a ajudar persones amb incapacitat psquica i/o trastorns mentals a millorar la seva qualitat de vida, a travs de la seva integraci laboral i social vinculada estretament a activitats en el paisatge natural. Universitat i investigaci El fet que els usuaris acceptin b aquestes iniciatives, all on es desenvolupen, demostra empricament la influncia positiva del paisatge natural en la salut i el benestar hum. Aquesta observaci es fa tenint present que el desenvolupament de les experincies acumulades no es troba degudament acompanyat dun bon suport cientfic, ra per la qual els seus resultats no es poden valorar duna manera sistematizada. Per aix, s imprescindible el desenvolupament destudis cientfics en aquest camp per detectar evidncies mdiques, com sha fet en daltres pasos (Martin, et al., 2001). A partir daquesta base cientfica s que es podrien justificar canvis en les prioritats de les poltiques sanitries actuals, aix com la mobilitzaci de recursos econmics per executar projectes dinvestigaci en aquest mbit. A nivell internacional, hi ha estudis cientfics que demostren que el contacte amb la natura redueix les actituds violentes i ajuda a enfrontar la vida duna manera ms positiva, especialment en zones urbanes (Kuo, 2001; Kuo i Sullivan, 2001; Kaplan, 1992;
211
Leather, Pyrgas, Beale i Lawrence, 1998; Lewis, 1996; Kaplan i Kaplan, 1989), contribueix al benestar psicolgic i augmenta la productivitat i la concentraci entre els treballadors (Frumkin, 2001; Beck i Katcher, 1996; Rohde i Kendle, 1994; Ulrich, et al., 1991; Parsons, 1991; Friedmann, et al., 1983; Taylor, Kuo i Sullivan, 2001; Tennessen i Cimprich, 1995). Aquesta s una base cientfica que shauria de tractar amb serietat per estimular aquest canvi de prioritats en les poltiques sanitries actuals. En lmbit nacional existeixen projectes associats a aspectes molt concrets de lactivitat fsica en la salut, a lefecte de la hipoterpia en la recuperaci de minusvalideses fsiques o psquiques, a ls de compostos amb inters qumic farmacutic, a ls dels recursos naturals per a la prctica desports o a lestudi de la percepci i el comportament de les persones en relaci amb la natura i el paisatge. Tot i aix, es pot concloure que la investigaci nacional actual vinculada a lestudi de la contribuci dels espais verds a la salut duna manera integrada s escassa. De la mateixa manera, els grups de treball que aborden aquesta temtica ho fan des de punts de vista diferents, per no de manera multidisciplinria i integrada. La participaci dels professionals encarregats de la gesti i de la planificaci del paisatge natural s imprescindible, ja que sn els provedors de les infraestructures i les condicions necessries per a la implementaci daquest nou concepte de salut. En conseqncia, als plantejaments inicials els manca una visi holstica capa de respondre a les qestions de la investigaci que es plantegen. Aquestes idees shan exposat en diversos frums pblics2. Alguns dels temes on sha comprovat que cal ms informaci sn, en primer lloc, els relacionats amb la necessitat destablir protocols nacionals que identifiquin els indicadors de salut necessaris per valorar econmicament els beneficis de les activitats en el medi natural. A partir daquests protocols es podrien
2 Per exemple a les Jornades dEsport i Desenvolupament Rural (Mlaga, 2005), a la Taula rodona El paper de les cincies socials. Com podem vincular economia agrria, societat rural i conservaci de la natura? (Somiedo, Astries, 2007) i a la jornada sobre La contribuci dels espais verds a la salut i al benestar hum (Lleida, 2005).
212
Paisatge i salut
plantejar projectes dinvestigaci per avaluar les experincies existents. En segon lloc, aprofundir en la percepci i les experincies de qualitat de vida dels usuaris dels espais verds; buscar les relacions entre lalliberament de lestrs i el lleure; entendre les motivacions que empenyen la poblaci a fer activitat fsica a laire lliure i analitzar les limitacions existents, com poden ser la disponibilitat de recursos i temps. Tots aquests parmetres sn cabdals per dissenyar estratgies que estimulin ls dels espais verds. En aquest sentit, sha comenat a desenvolupar un estudi de tipologia dusuaris de les vies verdes de Girona. Tamb hi ha estudis ds de la natura i del paisatge en aglomeracions urbanes. En tercer lloc, cal tenir present que noms els espais sense polluci sn aptes per produir productes per al consum hum lliures de metalls pesants o daltres contaminants. Per aix, el territori rural apareix com el receptor potencial daquestes iniciatives. Per tal devitar possibles conflictes amb la propietat, a causa de ls que els habitants de les ciutats fan daquests espais, cal fer estudis sobre la tinena de les terres, els possibles conflictes entre els diferents grups dusuaris, les diferents necessitats i percepcions dels habitants de les ciutats i la poblaci local del medi rural. En qualsevol cas, per garantir la preservaci del medi natural cal realitzar estudis de crrega que fixin els llindars adequats per a ls sostenible daquests espais; i finalment, molts programes de reinserci social i laboral es desenvolupen tant en espais oberts com en entorns tancats. Seria desitjable plantejar un estudi que compars la incidncia del medi fsic sobre els participants daquests tallers. Aix es podrien extreure conclusions sobre lefecte teraputic del verd. El paper de lempresa La potenciaci dels espais naturals i rurals com a generadors de salut i benestar hum s una font prometedora de desenvolupament rural. Aquest jaciment docupaci alternativa pot contribuir a contrarestar labandonament del mn rural, a ms daugmentar la qualitat de vida entre la poblaci que freqenta
213
aquests espais durant el seu temps doci. Aix i tot, avui hi ha poques iniciatives empresarials privades que explotin aquest nou fil docupaci. Els parcs agroecolgics ofereixen uns productes hortcoles de qualitat i de temporada a consumidors que directament vulguin anar a lhort a collir-los. Lxit de la iniciativa recau en la participaci del mateix usuari en el procs que lacosta a les condicions de cultiu i a lentorn rural. Loferta de cultius hortcoles podria fer-se extensiva a la daltres productes naturals com els bolets o les plantes medicinals, tot i que el desconeixement daquestes ltimes en limita el consum. Per apropar aquests productes al pblic en general es podrien realitzar itineraris per recollir plantes medicinals i bolets i, al mateix temps, realitzar activitats deducaci ambiental. Amb aix, duna banda, es disminuiria el risc dintoxicacions o daltres perills derivats de la recollecci daquests productes i, de laltra, es promouria una actitud respectuosa dels usuaris cap al medi natural, que s fonamental si augmenta lafluncia de la poblaci al bosc. Lesport a la natura s utilitzat com a reclam turstic en parcs acrobtics forestals on hi ha la possibilitat de realitzar circuits amb diversos tipus dactivitats i exercicis fsics. Algunes empreses basen part de la seva activitat en el camp de leducaci ambiental, les campanyes de sensibilitzaci, el disseny i lelaboraci de recursos relacionats amb el medi ambient i en lorganitzaci dactivitats esportives i de temps lliure. A ms, promouen el desenvolupament turstic mitjanant la construcci, la venda i el lloguer dalbergs, cabanyes, refugis i daltres edificacions, la restauraci i senyalitzaci de camins i ledici i venda de cartografia. Daltra banda, desenvolupen estudis i projectes relacionats amb la natura, lesport, el turisme i el medi ambient. Una altra lnia dactuaci sn les empreses que treballen en lordenaci del territori mitjanant convenis o contractaci amb entitats locals. Aquestes empreses realitzen determinades actuacions com sn la recuperaci decosistemes, la millora de la percepci paisatgstica de lentorn o la dotaci dinfraestructures que
214
Paisatge i salut
poden contribuir a augmentar la qualitat de vida del municipi o a potenciar ls dels espais naturals. Aquestes inversions puntuals revitalitzen el municipi des duna perspectiva social i econmica i amb la restauraci del paisatge natural prxim es produeix una reconciliaci de la poblaci local amb el seu entorn. Aix podria implicar que la poblaci local experiments un canvi pel que fa a la percepci del paisatge en entendre la importncia de la seva conservaci en benefici del manteniment del seu benestar i qualitat de vida. Mitjanant projectes urbanstics respectuosos amb la natura, els nous aprofitaments i canvis dusos sevitaria labandonament de molts petits pobles i, per tant, es promouria la salut collectiva dels seus habitants.
Conclusions
El present captol evidencia que en aquests moments s imprescindible, per al correcte aprofitament dels beneficis socials i econmics derivats daquesta interacci, engegar un conjunt dexperincies pilot coparticipades que permetin constatar aquestes hiptesis i els resultats obtinguts en daltres pasos europeus. Amb elles es podria obtenir levidncia que demanen els sectors directament vinculats a aquests temes. Les iniciatives descrites podrien tenir tamb efectes positius per a molts dels paisatges propis dels entorns forestals, altament valorats i que sovint han caigut en un procs de degradaci per labsncia de gesti, i en els quals a part, shi incrementa el risc dincendi forestal. Les intervencions apuntades es podrien trobar sobradament justificades pel pes, ms que significatiu, que t la superfcie forestal al nostre pas. Segons dades del mateix Ministeri de Medi Ambient, lany 2003 la superfcie forestal espanyola era duns 26 milions dhectrees, s a dir, ms de la meitat de lextensi total de lestat. Paradoxalment, a diferncia del que passa en daltres pasos, dos teros de la poblaci espanyola es concentra a les grans ciutats, cosa que denota el desajustament demogrfic del territori en ter-
215
mes de sostenibilitat ambiental i salut i benestar hum. Aquesta s una ra afegida per treballar per un veritable desenvolupament sostenible.
Alcanda, Pedro; Fabra, Miguel (2004). La planificacin forestal y la ordenacin del territorio, dins G. Domnguez; E. Plana; Mireia Pecurul; S. de Miguel (eds.). Bosques y Sociedad. Actas del V Forum de Poltica Forestal. Solsona 16-18 julio de 2003. Solsona: Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Ayuso, A.M; Lpez, I (2007). Sostenibilidad y estilos de vida: obesidad y sobrepeso, Ambienta. La Revista del Ministerio de Medio Ambiente, nm. 64, p. 28-29. Beck, A ; Katcher, A. (1996). Between pets and people: the importance of animal companionship. Indiana: Purdue University Press. Consell dEuropa (2005). The attitudes of european citizens towards environnement [en lnia]. <http://ec.europa.eu/public_ opinion/archives/ebs/ebs_217_en.pdf> [consulta: 9.7.2008]. Friedmann, E.; et al. (1983). Social interaction and blood pressure: influence of animal companions, The Journal of Nervous and Mental Disease, nm. 171, p. 461-465. Frumkin, H. (2001). Beyond toxicity human health and the natural environment, American Journal of Preventative Medicine, vol. 20, nm. 3, p. 234-240. Kaplan, R. (1992). The psychological benefits of nearby nature, dins D. Relf (ed.). Role of horticulture in human wellbeing and social development: a national symposium. Portland: Timber Press, p. 125-133. Kaplan, R.; Kaplan, S. (1989). The experience of nature: a psychological perspective. Cambridge: Cambridge University Press. Kuo, Frances E. (2001). Coping with poverty: impacts of environment and attention in the inner city, Environment and Behavior, vol. 33, nm. 1, p. 5-34. Kuo, F. E.; Sullivan, William C. (2001). Environment and crime in the inner city: does vegetation reduce crime?, Environment and Behavior, vol. 33, nm. 3, p. 343-367. Lage, Xess (2002). Tipologas de representacin social del monte y el sector forestal gallego mediante la construccin de ndices, Emprica. Revista de Metodologa de Ciencias Sociales, vol. 5, p. 87-108. Leather, Phil; Pyrgas, M.; Beale, D.; Lawrence, C. (1998). Windows in the workplace, Environment and Behavior, vol. 30, nm. 6, p. 739-763. Lewis, Charles A. (1996). Green nature/ human nature: the meaning of plants in our lives. Chicago: University of Illinois Press. Martin, B.W.; et al. (2001). Economic Benefits of the health enhancing effects of physical activity. First estimates in Switzerland, Schweiz Z Sportmed Sporttraumatol, vol. 49, nm. 3, p. 131133. Moscoso, David; Moyano, E. (2006). Deporte y Desarrollo Rural. Mlaga: Instituto Andaluz del Deporte (IAD), Junta de Andaluca.
216
Paisatge i salut
Moscoso, David (2007). Reestructuracin rural. Anlisis de las prcticas deportivas de naturaleza en el proceso de desarrollo rural de Andaluca. Tesi doctoral no publicada, UNED. Nilsson, Kjell; Sanger, Marcus; Gallis, Christos (2005). 1st European COST E39 Conference: Forest Trees and Human Health and Well-being proceedings. Parsons, R. (1991). The potential influences of environmental perception on human health, Journal of Environmental Psychology, vol. 11, p. 1-23. Pecurul, Mireia; Domnguez, Gloria (eds.) (2006). Informe nacional sobre la contribucin de los espacios verdes a la salud y al bienestar humano. Solsona: Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya; Instituto de Estudios Sociolgicos Avanzados de Andaluca. Pecurul, Mireia; Cristbal, Roser; Moscoso, D. (2006). La contribuci dels espais verds i els boscos a la millora de la salut i el benestar, Rural and Forest, nm. 58, p. 32-39. --- (2007). La contribucin de los espacios verdes y los bosques a la mejora de la salud y el bienestar, Ambienta. La Revista del Ministerio de Medio Ambiente, nm. 64, p. 55-60.
Reifschneider, Francisco (2005). Salvemos nuestras semillas, Nuestro Planeta, Revista del PNUMA, nm. 16, p. 28-30. Rohde, C. L. E.; Kendle, A. D. (1994). Human well-being, natural landscapes and wildlife in urban areas: a review. Bath: University of Reading, Department of Horticulture and Landscape and the Research Institute for the Care of the Elderly. Solano, J. M (2007). Criterios e indicadores de gestin forestal sostenible en los bosques espaoles 2006. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente. Taylor, A.F; Kuo, F.E.; Sullivan, W. (2001). Coping with ADD: the surprising connection to green play settings, Environment and Behavior, vol. 33, nm. 1, p. 54-77. Tennessen, C. M.; Cimprich, B. (1995). Views to nature: effects on attention, Journal of Environmental Psychology, vol. 15, p. 77-85. Ulrich, R.S.; et al. (1991). Stress recovery during exposure to natural and urban environments, Journal of Environmental Psychology, vol. 11, p. 231-248. Unisport (1993). Carta europea del deporte. Mlaga: Junta de Andaluca.
217
Paisatge, medi ambient i salut pblica: implicacions per al canvi

Josep Llus de Peray i Antoni Plasncia
218
La salut pblica s, seguint Milton Terris (1992), la cincia i lart de prevenir les malalties i les discapacitats, perllongar la vida i fomentar la salut i les aptituds fsiques i mentals mitjanant els esforos organitzats de la comunitat per sanejar el medi ambient, controlar les malalties infeccioses i no infeccioses i les lesions. Sha dafegir aqu leducaci dels individus en els principis de la higiene personal, organitzar els serveis per al diagnstic i tractament de les malalties i la seva rehabilitaci, i tamb el desenvolupament del teixit social que garanteixi a cada membre de la comunitat un nivell adequat de salut, aix com el seu manteniment. La salut pblica contribueix, doncs, a millorar la salut i el benestar de la poblaci, considerada com un tot o com a subgrups, ms que com a persones individuals. Aquesta aportaci de la salut pblica a la salut de la poblaci es fa, doncs, incidint sobre els estils de vida personals, basats en la responsabilitat individual vers aquesta i a travs de les intervencions tant en el medi fsic com en el social. Lobjectiu daquest captol s presentar, en el context de les diferents rees de treball de la salut pblica, una primera aproximaci als reptes i les oportunitats que el paisatge ofereix a la salut pblica des dun punt de vista conceptual, operatiu i destmul a la recerca. I tamb redescobrir i rescatar rees de treball intersectorial que formen part de les eines i dels mbits dintervenci de les poltiques de salut pblica amb una visi mplia i integradora. El mot pblic, del concepte salut pblica, t aqu tamb un significat polismic i operatiu. Significa que la poblaci potencialment inclosa abasta des de les comunitats naturals, en les quals lagrupaci dinteressos comuns en un espai geogrfic definit s la principal caracterstica, fins a daltres formes de comunitats agrupades per interessos comuns que no inclouen els geogrfics (Wanless, 2004). Totes aquestes agrupacions de poblaci, consi-
219
derades collectivament, constitueixen el referent principal de la salut pblica. Tamb s objecte de la salut pblica el conjunt de riscos per a la salut presents en lentorn, com ara laire, les aiges, els aliments i el soroll. Les accions que posa en marxa la salut pblica per complir les funcions anteriorment citades estan essencialment relacionades amb la protecci dels perills per a la salut i amb la millora de la salut de la poblaci mitjanant la promoci destils de vida saludables i la prevenci dels problemes associats que siguin susceptibles de presentar-se (Institute of Medicine, 1988). Aquestes accions preventives es duen a terme millorant la capacitat de les persones per fer front a les amenaces per a la salut o b diagnosticant precoment els problemes que hi estan vinculats per poder efectuar les intervencions que permetin estroncar la malaltia abans que aparegui. Tamb, amb una visi mplia, la salut pblica considera les accions que tendeixen a disminuir els efectes de la malaltia, molt sovint compartides amb els dispositius de caire assistencial. De fet, les intervencions teraputiques tenen aquesta orientaci, per tamb cal considerar totes aquelles intervencions no estrictament curatives que sorienten a limitar o endarrerir les seqeles de les malalties. Aquestes accions es troben, generalment, sota la responsabilitat dels sistemes pblics de salut i constitueixen el substrat sobre el qual es construeix el sistema de salut que ms es coneix, el ms visible, que s el de tipus assistencial. En el desenvolupament i la estructuraci progressius dels sistemes pblics de salut, en el marc de lestat del benestar, aquestes accions reben la consideraci de prestacions als ciutadans. Aix implica la formalitzaci dun grau de comproms entre els poders pblics i la ciutadania, de manera que no sn activitats optatives, sin que formen part del comproms amb la collectivitat per part de qui t la responsabilitat de garantir-ne el dret a la salut. La situaci descrita s particularment complexa, ja que es produeix en un entorn dabsncia de demanda i, per tant, cal un esfor proactiu, que sols pot fer-lo, per mltiples raons, lAdmi-
220
Paisatge i salut
nistraci pblica. Aix significa saber qu cal fer, identificant i definint les necessitats i com cal realitzar accions tendents a minimitzar lefecte daquestes necessitats. Alhora, aquest esfor tcnic efectuat per les estructures ms professionals ha de ser capa de penetrar el conjunt de lacci pblica en altres sectors i dins del teixit social mateix. El repte s rescatar permanentment el valor social de la salut pblica i fer-lo present com un b com i eix de lacci pblica per respondre eficament a les demandes socials de seguretat, amb la implicaci de la mateixa societat. Gran part dels fonaments cientfics de la salut provenen de la disciplina de lepidemiologia, que estudia la distribuci i limpacte dels problemes de salut, i tamb dels seus determinants, entre les poblacions i els seus subgrups. De fet, la pretensi primera, entre les funcions essencials de la salut pblica s, justament, el seguiment, lavaluaci i lanlisi de la situaci de la salut de la poblaci per conixer quins sn els seus condicionants i els factors responsables per realitzar la millor aproximaci de les intervencions que han de contribuir a millorar-la (Institute of Medicine, 1988). Sha dafegir aqu una lnia per avaluar els canvis que es puguin produir com a conseqncia de les accions derivades de la salut pblica. Per lepidemiologia no s lnica disciplina cientfica que interv en la salut pblica. Per posar-ne alguns exemples, hi contribueixen notablement la biologia, lecologia, la sociologia, lestadstica, lantropologia, les poltiques pbliques, la medicina i el conjunt de cincies de la salut i socials, les cincies dels negocis, leducaci, la psicologia, el dret, la informtica, les tecnologies de la informaci, la comunicaci, lenginyeria, la qumica i moltes altres. El conjunt daquestes disciplines, quan treballen en salut pblica, ho fan generant i desenvolupant poltiques en aquest sentit, i tamb implementant programes, administrant serveis i dirigint parts substantives de la formaci i de la recerca sobre aquesta matria. Per una banda, la determinaci de les principals poltiques de salut i les estratgies per desenvolupar-les implica prendre de-
221
cisions que estiguin basades en el valor social i poltic concedit a la naturalesa dels problemes de salut en termes dextensi i de gravetat o, dit duna altra manera, en limpacte socialment reconegut que tenen aquests problemes en la poblaci o en els seus subgrups. I, per altra banda, aquestes poltiques shan de dur a terme tamb dacord amb lestat dels coneixements sobre leficcia de les intervencions proposades per modificar la situaci de salut i, igualment, en termes de factibilitat: s a dir, si les accions proposades es poden dur realment a terme. Aquesta mateixa perspectiva danlisi ha de ser aplicada quan el subjecte dintervenci no s el tractament dun problema de salut, sin el manteniment o la millora de les circumstncies que estan condicionant un estat de salut actual positiu de la poblaci i que conv que no es deteriori (McKinlay, 1993). Lmbit de les intervencions anteriors esdev necessriament selectiu per la incapacitat dabordar el conjunt de problemes de salut i els seus condicionants a causa de la limitaci de recursos de qu disposa el sistema pblic de salut. Aquest fet atorga una indubtable dimensi poltica a lassumpte en la mesura que cal decidir quines coses es faran, i quines no, i amb quina intensitat o profunditat (Navarro, et al., 2006). No ser tampoc aliena a aquestes decisions la garantia de lequitat en lexecuci de les intervencions. s sabut que els diversos resultats, en termes dindicadors de salut o relacionats amb la salut, sn diferents quan sanalitzen per classe social, per nivell educatiu, per gnere o per situacions de discriminaci (Oliver, Healey i Le Grande, 2002). En aquest sentit, lorientaci de la salut pblica cap a la disminuci de les desigualtats constitueix una estratgia prioritria (Gepkins i Gunning-Schepers, 1996). Les activitats de salut pblica exigeixen, doncs, unes formes organitzatives complexes que permetin que el resultat dels seus esforos arribi de forma efica i eficient a la poblaci. s aquesta la destinatria final de les seves accions, a travs de diversos agents que sn, entre daltres, els serveis de salut pblica que actuen de manera molt propera al territori. Per conv tenir present que
222
Paisatge i salut
hi ha altres sectors que treballen, o poden fer-ho, en la mateixa direcci. Seria el cas dels serveis assistencials de salut, especialment els datenci primria, els serveis educatius, els serveis de proximitat municipals, els mitjans de comunicaci i la societat organitzada a travs dinstitucions i associacions.
El paisatge, el medi ambient i la salut pblica

Tenint en compte les consideracions anteriors, la salut pblica no pot deixar de considerar el paisatge, el medi ambient i la natura com uns objectes datenci de les seves accions i, alhora, com un recurs per poder desenvolupar una part de les seves estratgies. Sabordar, doncs, aquesta reflexi sobre un agent o un recurs que fins ara, almenys en el nostre entorn, ha tingut una escassa consideraci malgrat les seves potencialitats i evidncies cada cop ms slides per contribuir a la millora de la salut. Amb el benents que es reconeix que encara queda molt per fer en la salubritat i la seguretat dins el nostre entorn vital, urb o rural, a travs de les garanties bsiques mediambientals, especialment amb relaci a laire, a laigua (tant la que arriba al consum com la de carcter residual), i tamb a la gesti dels residus slids i la planificaci urbana. Lefecte que el medi ambient, la natura, el paisatge i la planificaci urbana tenen sobre la salut fsica, psquica i social est documentat a bastament (Jackson, 2003). Sn nombroses les publicacions que han mostrat lefecte positiu que t el medi natural sobre el benestar i la salut global a travs de la restauraci de la salut (Ulrich, 1984), especficament en el terreny de lestrs i la fatiga de latenci (Frumkin, 2003). Tamb sest emprant i avaluant en diversos llocs del mn el seu potencial com a instrument per a la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia (Lavis, 2002). La recerca epidemiolgica descriptiva ha mostrat una relaci positiva entre laugment despais verds en lentorn ms im-
223
mediat en qu vivim i la salut fsica i mental, la longevitat i el sentiment de seguretat (Maas, et al., 2006). Aquesta recerca ha analitzat lentorn sota diverses perspectives: tant el medi natural global com el ms proper als entorns habitats i, fins i tot, els microambients que constitueixen els parcs i jardins saludables, entesos com uns recursos de promoci de salut, de prevenci i tamb dordre teraputic (Groenewegen, Berg, Vries i Verheij, 2006; Nielsen i Hansen, 2007). Actualment estan en marxa estudis que investiguen els mecanismes mitjanant els quals es produeix aquesta relaci. Aix mateix, comencen tamb a desenvolupar-se intervencions a travs de poltiques de salut pblica, en termes amplis, en lespai on convergeixen la planificaci urbana i territorial, la salut pblica i la seguretat (Hoek, et al., 2002). La seguretat del medi, urb i natural, s un element rellevant perqu determina la conducta dels usuaris potencials i permet ajudar a lestabliment dels estils de vida saludables. En definitiva, sest avanant pel que fa a posar nmeros i significacions estadstiques a un coneixement innat que lsser hum contemporani t quan reconeix la natura com el seu espai propi, el bressol don va sortir. John Muir (18381914), lescocs que es va convertir en un dels primers naturalistes i proteccionistes, deia a mitjan segle xix: Puja les muntanyes i sentirs la bona nova. La pau de la natura fluir dintre teu com la llum del sol banya els arbres. El vent et donar la seva frescor i les tempestes, la seva energia, i et cuidar com les fulles de la tardor (Muir, 1901: p. 101-116). Els models explicatius de les relacions entre paisatge i salut es troben encara en construcci. Sestan generant les teories de les respostes cognitives i les afectives enfront del paisatge. Una gran part daquesta recerca es desenvolupa a travs de metodologies qualitatives que no sn alienes a les construccions culturals que la societat incorpora com a bagatge que vehicula la salut i el
224
Paisatge i salut
benestar (Kaplan, 1974). Altres lnies dinvestigaci afegeixen la recerca quasiexperimental. Ambdues metodologies complementen i corroboren resultats. El mateix concepte de paisatge, una noci culturalitzada de la natura, s emprat com el subjecte datenci, com una variable independent, a travs de la qual pot expressar-se la salut. De la mateixa manera que el paisatge juga un paper positiu per a la salut, presenta tamb riscos. Estan documentats canvis epidemiolgics, aguts o persistents, com a conseqncia de les modificacions de lentorn per causes naturals o per lacci humana. El fenomen de canvi climtic que vivim s, actualment, un repte per a la salut pblica. Laparici o el ressorgiment de problemes de salut, que estan clarament determinats pels canvis en lentorn, pot explicar-se per factors tan diversos com les transformacions en els patrons de morbimortalitat per malalties crniques, en les zoonosis, les exposicions a substncies txiques, lemergncia de patgens nous, els desastres naturals, el clima i les noves formes de vida per modificacions de les estructures territorials (Glazier i Booth, 2007). Si el medi proporciona els elements bsics per a la satisfacci de les necessitats materials (laigua, els aliments i el refugi), el paisatge tamb proporciona als ssers humans la satisfacci de les necessitats psicolgiques, emocionals i espirituals. Aquestes, encara en procs destudi, estan sent considerades en la recerca, des dels aspectes poltics, ecolgics, psicolgics i antropolgics. Des duna perspectiva ms dialctica per no exempta de pragmatisme, lany 2005, lInstitute of Medicine del Estats Units, en un informe titulat Rebuilding the unity of health and the environment (Jones, Porretto i Coussens, 2005), considera que lentorn ha de ser ents com la interacci entre els contexts ecolgic, fsic, social, poltic, esttic i econmic. s dacord amb aquest marc de referncia que es tractar de formular lactual estat de la qesti des duna perspectiva de salut pblica mplia. A ms, no es far duna forma especulativa, malgrat les incerteses, sin com qui se situa en les primeres pas-
225
ses dun procs innovador, en qu ineludiblement el medi ambient, la natura i el paisatge es presenten com a valors de salut objecte destudi (Leger, 2003). Cal recordar que la Carta dOttawa per a la protecci de la salut (1986) subratlla la importncia dun entorn que doni suport a la salut, i estableix que els inextricables llaos entre les persones i el seu entorn sn la base per a un acostament socioecolgic a la salut. La Carta defensa la protecci dels paisatges naturals i urbans i que la conservaci dels entorns naturals s essencial en qualsevol estratgia de protecci de la salut. Un tema crucial per a la seva promoci s el valor saludable dels paisatges quotidians: el lloc on la gent aprn, on viu, on treballa i on juga, com a recurs de salut. En conseqncia, una de les preguntes s qu han de fer amb els parcs i els espais naturals les persones que viuen en entorns urbans, i com ho han de fer.
Imatge 1. La qualitat dels paisatges quotidians afavoreix la salut de les persones.
s oport exposar algunes consideracions conceptuals prvies. Tenint en compte les diferncies terminolgiques entre paisatge, entorn, medi ambient i planificaci urbana i territorial,
226
Paisatge i salut
shi far referncia com una unitat i dacord amb la definici de Maller i altres (Maller, Townsend, Brown i St. Leger, 2002) que aquest conjunt de conceptes serien el lloc com on es produeixen la majoria dels processos de lecosistema hum: el naixement, el creixement, les relacions, la reproducci i la mort dels ssers vius, i all que els envolta. Tamb es far referncia a la salut pblica, de forma operativa, a travs de les principals formes en les quals sexpressa: promoci, protecci, vigilncia i control de la salut, aix com prevenci de la malaltia. No ser tampoc absent daquest conjunt de conceptes la creixent visi ms globalitzadora de la salut que tendeix a ampliar lobjecte del seu inters i inclou termes com benestar i felicitat. Aquests ltims han estat uns conceptes progressivament emergents en el discurs de la salut pblica i esdevenen objectius compartits en la necessria forma intersectorial dabordar-la. Per posar-ne un exemple, es pot destacar que la Universitat de Leicester (Regne Unit) ja ha elaborat el primer mapa de la salut, el benestar i la felicitat (Eurekalert, 2006). Si es fa una mirada al passat recent sobserva que la relaci entre la salut i el medi natural comena a ser considerada, primer ocasionalment i ms tard de forma sistemtica, a partir de la dcada de 1960. Una de les mostres inicials ms reconegudes que contribuir a difondre aquests lligams ser el llibre Primavera silenciosa (Carson, 2005 [original de 1962]) de lescriptora i ecologista Rachel Carson (1907-1964), en el qual alerta dels perills que, sobre la salut, inclosa la humana, tenen els pesticides com a responsables de malalties agudes i crniques. La darrera edici del llibre est prologada, no casualment, per lexvicepresident dels Estats Units, Al Gore. Rachel Carson va esdevenir una de les personalitats ms importants i influents en la moderna concepci de les cincies mediambientals. La seva visi ha resultat fonamental per a la defensa aferrissada de la salut mediambiental com un dret hum i per a la necessitat destendre la dimensi del medi ambient a larquitectura i a la planificaci urbana i territorial, desenvolupant un model danlisi de la realitat i promovent
227
una sistemtica dintervenci sobre ells a travs de patrons de protecci del paisatge a partir de les relacions amb la salut humana. Un exemple daquestes accions va ser la creaci, lany 1970, de lAgncia de Protecci Ambiental dels Estats Units. A les darreres tres dcades sest assistint, amb creixent intensitat, als fenmens de les migracions i de la urbanitzaci. Aix, es constaten moviments dun nombre elevat dhabitants que es desplacen des dentorns, cultures i pasos notablement diferents cap a grans nuclis de poblaci, cosa que es tradueix en lexpansi significativa de les ciutats, tant des dun punt de vista fsic com demogrfic. Aix comporta la necessitat de garantir un nivell de subministrament daigua, producci daliments, altres matries primeres, fonts denergia i presncia de serveis educatius i socials per cobrir les demandes creixents dels seus habitants, aix com de disposar duna suficient estructura higienicosanitria. A ms de laugment demogrfic i del progressiu envelliment, a lexpansi urbana es vinculen canvis en els estils de vida i en els valors socials i culturals que redunden tant en les poblacions que hi arriben com en les receptores. La dimensi de la petjada que generen les demandes esmentades sobre el medi resulta indubtable. De manera complementria shi ha dafegir la repercussi sobre la salut de les persones, derivada de les alteracions en lentorn, a causa de les seves transformacions fsiques o dels residus que hi deixen substncies contaminants com els pesticides. Els pesticides, si b s cert que sutilitzen amb la pretensi daugmentar els rendiments en la producci de les collites, tamb poden ser lorigen de diversos problemes de salut, per la seva simple manipulaci o en ser introduts en la cadena alimentria. Els darrers anys ha comenat a aparixer en la literatura cientfica un seguit destudis, revisions, propostes destudi i experincies empriques sobre les relacions entre el paisatge, el medi natural i la salut (Wong, 1996). La temtica daquests treballs s variada. Va des de les interaccions dels animals i la rehabilitaci dels malalts psiquitrics fins a lefecte positiu del paisatge
228
Paisatge i salut
natural dentorns hospitalaris sobre els malalts que es recuperen dintervencions quirrgiques, passant per lefecte dels animals de companyia i les estades a la natura per tractar trastorns mentals menors i mitigar malalties orgniques; tamb shi tracten les condicions del lloc de feina amb relaci a la salut dels qui hi treballen (Larsen, et al., 1998; Leather, Pyrgas, Beale i Lawrence, 1998). Els aspectes ms destacats publicats en el domini de la literatura cientfica sn: el paper de la natura com a font de productes botnics amb valor per a la salut; la destrucci dels ecosistemes i els desequilibris biolgics que amenacen la salut humana, fonamentalment a travs de les zoonosis; ls de pesticides com un dels exponents de la degradaci del medi ambient i de generaci de riscos creixents per a la salut; el foment del contacte social i lexploraci de les oportunitats que la natura ofereix com a instrument per desenvolupar poltiques de salut pblica. Concretament, sembla que els que ofereixen ms possibilitats pel desenvolupament de poltiques de salut pblica sn els relacionats amb la salut mental i la promoci de lactivitat fsica. Especficament es far referncia a les aportacions prctiques daquelles dimensions de la relaci entre paisatge i salut que es localitzen en lmbit de treball de la salut pblica. Estan desenvolupades generalment per institucions i organitzacions pbliques que, amb extensi i intensitat variables, treballen en labordatge del repte que suposa les interrelacions entre salut, paisatge i medi ambient. Habitualment es tracta dinstitucions o departaments universitaris que se centren en la recerca i en tasques formatives. Entre els seus objectius hi ha els de proporcionar assessorament als governs en els temes relacionats amb lentorn; donar suport a les intervencions efectuades, que ocasionalment avaluen; planificar lespai, tant urb com rural, i conservar la natura. Sintentar, doncs, situar les aportacions en les diferents lnies dacci de la salut pblica.
229
Protecci de la salut
La protecci de la salut s, sobretot, lacci de la salut pblica sobre lentorn i els riscos per a la salut que pugui comportar. Aix implica reconixer que en lentorn resideixen gran part dels determinants de la salut del medi i, per descomptat, de la salut humana. Histricament, ambdues orientacions de la salut, la que posa laccent en la salut del medi i la que el posa en la salut humana, han tingut evolucions paralleles i separades, amb elements de connexi puntuals, derivats dels seus paradigmes de partida. Luna centrada en lecosistema i laltra centrada en la persona, quasi ignorant que ambdues formen part del mateix procs. Probablement les procedncies i els referents culturals dels qui les practicaven van seguir camins allunyats, que la lgica de la salut global i els reptes comuns van obligar a acostar i a fusionar, tant pel que fa als processos de treball com a lestabliment de vincles conceptuals, estratgics, organitzatius i operatius. El moment ms significatiu de la uni entre les dues orientacions esmentades va ser la Conferncia de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, lany 1992, ms coneguda com a Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro, i lestabliment del programa mundial cap a la sostenibilitat, denominat Agenda 21 (Guia de lAgenda 21, 1993). Aquesta conferncia de lONU ja havia estat precedida per una altra, vint anys abans, duta a terme a Estocolm (1972). La cimera de Rio de Janeiro va definir una estratgia mundial posant especial mfasi en les relacions nord-sud i entre els pasos rics i pobres. Pel que fa a la protecci i la promoci de la salut va redundar en la declaraci que tots els ssers humans sn el centre de la preocupaci relacionada amb el desenvolupament sostenible i tenen el dret a una vida sana i productiva en harmonia amb la naturalesa. La Cimera de la Terra va tenir continutat, una dcada desprs, amb la Cimera per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg (2002), on es va fer el seguiment de lesmentada Agenda 21, que va establir els camins per a lacci. La gran majoria de temes re-
230
Paisatge i salut
lacionats amb la terra, les aiges, les muntanyes, la ramaderia, la seguretat alimentria i el desenvolupament sostenible sn liderats per lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO). Les intervencions dels serveis de protecci de la salut busquen gestionar els perills que per a la salut tenen les infraestructures i els elements bsics de la vida, entenent-los com a determinants estructurals de la salut. En efecte, la protecci de la salut socupa davaluar, gestionar i comunicar els riscos que poden deteriorar-la i que sn presents a laire, a laigua i als aliments. Lavaluaci dels riscos pretn la seva identificaci i caracteritzaci. Ho fa a travs del coneixement de limpacte que determinades caracterstiques o components daquests tres elements tenen sobre la salut humana. Sovint sn les activitats de la vigilncia i la recerca epidemiolgica les que fixen linici del procs davaluaci. Aix succeeix quan sobserva laparici de problemes de salut amb una freqncia superior a lesperada i, entre les seves hiptesis explicatives, hi apareix la possibilitat que lafectaci sobre la salut sigui deguda a lacci dalgun factor extern a la persona. Ms enll destudiar els mecanismes etiolgics i fisiopatognics que expliquen laparici dels problemes de salut, la salut pblica busca, una vegada identificats els factors associats, protegir la persona i el conjunt de la poblaci de la seva exposici. Lavaluaci del risc mesura no nicament la presncia de perills i la manera en qu actuen, sin tamb la possibilitat que sestenguin. Per tant, exigeix un procs sistemtic rigors, que sovint es situa en lmbit de la recerca. Aquesta metodologia de treball s la que aplica la salut pblica en lmbit especfic de la protecci de la salut i la seguretat alimentria (Agncia de Protecci de la Salut, 2006). En el vessant del paisatge, lactuaci en termes de protecci de la salut aniria dirigida a fer una valoraci del risc que sobre la salut exerceix el paisatge en qesti o les seves modificacions. Aplegaria les condicions davaluaci de limpacte dun paisatge i de les seves alteracions sobre la salut pblica a partir del coneixement existent. Aquest seria un procediment anleg a les avaluacions
231
dimpacte ambiental a les quals s sotms el mateix paisatge quan s analitzat des de la perspectiva mediambiental. Val a dir que s una rea poc desenvolupada per on no falten, tampoc, referents documentats de propostes amb metodologies especfiques (Rodrguez i Prieto, 1999) que inclouen la construcci dun marc devidncies i bones prctiques. Daquesta manera es pot ajudar els responsables de poltiques pbliques de salut a prendre decisions amb visi intersectorial (Mindell, et al., 2004a) i amb possibilitats daplicaci reals (Mindell, et al., 2004b; Alenius, 2001). La gesti del risc estaria constituda pel conjunt dactuacions adreades a intervenir modificant el potencial de dany, per a la salut present en lobjecte davaluaci. En aquesta gesti, leina, des del punt de vista de la salut pblica, s la regulaci i la seva aplicaci. La seva legitimitat social permet lexercici de lautoritat sanitria. En termes de paisatge, ents com un element cultural, aquestes actuacions encara no existeixen. En tot cas, noms es podria afirmar el contrari quan en el paisatge existissin elements que fossin objecte dintervenci de la protecci de la salut en sentit estricte, prioritriament laire i laigua. Aix mateix, cal tenir present que el paisatge actua com a variable que modifica lexpressi dels riscos per a la salut a travs de la identificaci de variacions en la seva concentraci o dispersi. Si es recupera lanalogia de lavaluaci dimpacte ambiental, les intervencions en matria de correcci dels riscos potencials per a la salut derivats del paisatge obligarien a prendre mesures cautelars, aix com la suspensi o la modificaci de determinats projectes. Ara per ara s difcil que aquesta opci sigui aplicable com a consideraci exclusiva i, segurament, la via dexpressi de les intervencions requeriria les accions relacionades amb el medi ambient. En aquest mbit es disposa de coneixement, experincia i legitimitat tcnica i social suficients. En aquest sentit la dimensi de la valoraci que el paisatge t sobre la salut seria una extensi o prolongaci de lmbit de la gesti mediambiental. Tenim aqu, doncs, un altre exemple dacci intersectorial de la salut pblica.
232
Paisatge i salut
La visi que sacaba doferir respecte dels riscos per a la salut s combativa i, probablement, s la que ocupa ms energia i recursos als organismes o institucions que sencarreguen i que busquen, en la definici del marc normatiu, leina de treball ms important. No obstant aix, des del punt de vista de la formulaci de les poltiques de salut pblica, la protecci del medi natural, dels paisatges i dels ecosistemes han de ser uns elements presents, no sols perqu sn un recurs per a la salut de la poblaci sin perqu la seva destrucci pot tenir-hi conseqncies irreparables. Aix vol dir, tant per a la salut global com per a la de grups especfics de poblaci, entre els quals els habitants ms vulnerables sn els ms sensibles als impactes negatius sobre la seva salut. Des daquest enfocament, lacci de la protecci de la salut, sota una perspectiva de salut pblica, quan aborda poltiques paisatgstiques i mediambientals, esdev una oportunitat per integrar lentorn, la societat i la salut tot facilitant la presa de decisions.
Promoci de la salut i prevenci de la malaltia

En el terreny de la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia s on hi ha les accions ms analitzades i creatives que involucren el paisatge i la natura. La majoria dels arguments sobre els quals es basen sn de caire antropolgic, i fins i tot gentic (Wilson, 1984). Es fonamenten en la creena que lhbitat natural dels ssers humans ha estat la natura, i que la urbanitzaci no deixa de ser un fenomen recent que porta aparellada lexposici a factors que posen en perill la salut dels individus. Per, simultniament, es considera que la urbanitzaci s una formulaci construda del paisatge, ats que la ciutat s molt ms que edificis, carrers i places. La ciutat s un cos viu que permet promoure la salut amb la participaci activa dels qui la integren i assolir nivells de salut millors dels que es tindrien en entorns on les condicions naturals fossin, aparentment, ms favorables.
233
La urbanitzaci ha doblat lesperana de vida de les persones, per ha creat desigualtats i nous estils de vida que propicien, alhora, nous problemes de salut. Entre aquests, els ms significatius se situen en el terreny de la salut mental i en el terreny social. La salut pblica, davant daquestes noves realitats, ha de considerar les accions sobre els riscos derivats dels nous estils de vida a travs de la recuperaci de la interdependncia entre les persones, la seva salut, i els entorns fsic i social. La rellevncia dels problemes adquirir, progressivament, majors dimensions. Ja, ara, la meitat de la poblaci del planeta viu en rees urbanes i ms de mil milions de persones ho fan en unes condicions de greus deficincies daigua, dhigiene i dhabitatge. Aquesta reflexi no pretn entrar en la discussi sobre els models dun paisatge urb contraposat a un paisatge rural o natural. Cal entendrels, ambds, com a escenaris sobre els quals es pot construir un determinat patr de salut en benefici dels qui hi viuen (Duffy, 1992). De fet, el desenvolupament de la salut pblica, tal com lentenem ara, es va originar en les intervencions salubristes o higienistes sobre les precries condicions de la vida urbana al segle xix. En aquest marc van aparixer diversos brots epidmics, juntament amb els conflictes entre classes socials propis de la Revoluci Industrial. Val a dir que ser lany 1848 quan al Regne Unit es promulgar la primera llei de salut pblica del mn (Public Health Act). s en el sentit descrit abans que la mirada de la promoci de la salut sobre el paisatge li pot permetre jugar un paper com a generador de salut. Es tracta de recuperar lentorn, no importa quin sigui, no noms com un instrument sin com un sistema en el qual es pot retrobar i construir salut. Aquest sistema, que s el substrat de la vida, superaria les divisions entre urb i rural per esdevenir un espai socioecolgic necessari per a les estratgies de la promoci de la salut i en maximitzaria les capacitats per inserir-se en les accions de la vida quotidiana de les persones. Aix tant pot esdevenir-se en el medi urb, en els seus parcs i carrers, com en mbits rurals, on la relaci s ms immediata.
234
Paisatge i salut
Si durant un temps el paisatge era contemplaci, la perspectiva potencial des de la promoci de la salut consisteix a interactuar-hi (Frumkin, 2001). La lgica de creaci dels parcs va en aquesta direcci. En efecte, la natura i, concretament, els parcs i jardins sn uns facilitadors de contactes interpersonals i, per tant, delements socialitzadors. Hi ha una mplia literatura sobre accions que, utilitzant la naturalesa, milloren les condicions de la salut en un sentit ampli: afavorint la cohesi social, millorant les relacions amb les altres persones i reforant la capacitat per implicar-se en lentorn (Herzog, Herbert, Kaplan i Crooks, 2000). s conegut que la gran majoria dels condicionants de salut sn poc susceptibles de ser modificats a travs del sistema datenci a la salut, per s que es poden realitzar accions que utilitzin lentorn per millorar la salut i el benestar.
Imatge 2. Els parcs afavoreixen les relacions socials i el benestar fsic i psquic.
La millora de la salut a travs del contacte directe amb el paisatge natural ha estat explicada per mecanismes fisiolgics i psicolgics mitjanant canvis en el sistema nervis central que enforteixen lactivitat cerebral. Sn uns mecanismes que, sens dubte,
235
saniran explicant millor en el decurs del temps, per que aniran aclarint per qu lentorn natural aporta beneficis per a la salut. Kaplan ho explica a travs de quatre fases: la fascinaci, que s aquesta forma involuntria datenci que requereix poc esfor o curiositat; la percepci de trobar-se lluny, devasi, com si sescaps del lloc o de la situaci habitual; lextensi o abast, que s la percepci de formar part dalguna cosa gran; i la compatibilitat amb les inclinacions personals, o la satisfacci dels desitjos individuals (Kaplan, 1995). s a partir daquestes bases que se nha desenvolupat ls preventiu, teraputic o restauratiu i que sest generant evidncia emprica (Kuo, Sullivan, 2001). Les potencialitats del medi per contribuir a lacci de la promoci de la salut sn mltiples. Lactual focalitzaci de la salut pblica en la promoci destils de vida saludables com la forma ms efica per contribuir a la salut t algunes rees prioritries entre les quals destaca el foment de lactivitat fsica i lalimentaci equilibrada, variada i sana. Els beneficis de lactivitat fsica per a la salut sn inqestionables. Lactivitat fsica t efectes desitjables sobre la salut i redueix lobesitat i el sobreps; tamb actua sobre factors de risc de les malalties cardiovasculars, la diabetis i algunes malalties crniques de laparell locomotor. Hi ha nombrosos estudis que ho avalen i shan dissenyat intervencions especfiques sobre aquesta qesti (Vallbona, Roure i Violan, 2007). Aquestes intervencions inclouen informaci sobre lactivitat fsica, quan sha de practicar, amb quina intensitat, com conciliar-la amb la vida laboral i la familiar, com sha dadequar a cada grup de poblaci i quins sn els beneficis esperats (Departament de Salut, 2006). Cal, per, una poltica de lespai pblic, del seu disseny i la seva disponibilitat, especialment en lentorn urb, que privilegi aquesta prctica, que la faci propera al domicili o al treball, en qu domini lhbit de caminar i anar amb bicicleta de forma accessible, estimulant i adaptada. Sols aquesta poltica permetr garantir laplicabilitat duna intervenci de salut en qu el repte fonamental s ladopci de lactivitat fsica com a prctica habi-
236
Paisatge i salut
tual de la poblaci. Lexemple de les vies verdes, amb la recuperaci dantigues lnies ferroviries abandonades com a itineraris a peu i amb bicicleta, s una mostra de la possibilitat de gesti de lentorn en aquesta direcci. Aquest disseny no s ali al relacionat amb el transport pblic com un recurs de salut. Els serveis de salut no gaudeixen de competncies en el disseny del transport pblic per tenen coses a dir a lhora daportar el seu punt de vista sobre aquells detalls que s que poden beneficiar la salut. En seria un exemple la utilitzaci de les escales convencionals en lloc de les mecniques o les facilitats daccs i compatibilitat de la bicicleta en la xarxa de transports pblics per posar a labast de la poblaci les alternatives ms saludables.
Imatge 3. El disseny de la ciutat hauria de facilitar un estil de vida saludable.
Tamb hi ha molt a fer en el camp del disseny de les trames urbanes o la planificaci urbana per facilitar els contactes socials. Les relacions socials que sestableixen a partir de ls de lentorn fan que les persones se sentin ms receptives, ms cohesionades i que millorin el seu benestar. s un fet que sesdev, especial-
237
ment, entre la gent gran; les seves relacions socials fan disminuir la prevalena de depressions i de deterioraments cognitius. A ms, tenen repercussions positives que redueixen la solitud, estimulen la creaci de xarxes informals de suport mutu i promouen conductes ms sanes. Els usos mixtos que caracteritzen el nostre model de desenvolupament urb tenen loportunitat de crear trames urbanes saludables propers al lloc on viuen les persones. Alhora, per, sha de ser curs respecte a limpacte que sobre la salut poden tenir algunes de les activitats que sustenten aquest model, com les industrials. Aquesta situaci no s exclusiva de lentorn urb i pot produir-se, tamb, en el rural. La percepci que tenen els individus del dany potencial duna activitat sobre la seva salut s un altre element que ha de ser adequadament valorat i que est molt lligat a la ubicaci de certes activitats de risc. Per tant, cal reconsiderar la pretesa neutralitat geogrfica daquells emplaaments i usos que poden afectar la salut.
Per una agenda de canvi

Davant lincrement imparable de la demanda de serveis de salut (sobre lefectivitat real dels quals no sempre es disposa devidncia) i de les expectatives dels ciutadans, les actuacions des de lmbit de la salut pblica es fan cada vegada ms rellevants i exigents. A ms, la globalitzaci dels riscos per a la salut i la creixent sensaci de vulnerabilitat fan encara ms necessari el paper dels serveis de salut pblica per generar confiana i seguretat davant de situacions de risc collectiu. Els grans eixos dactuaci de la salut pblica han de ser les poltiques intersectorials, la integraci preventiva clnica, lacci comunitria i la participaci ciutadana. Per aix cal lideratge poltic, serveis resolutius i propers, aliances amb la societat, els sectors productius i els mitjans de comunicaci, a ms del finanament adequat.
238
Paisatge i salut
Com tota organitzaci de serveis, la salut pblica utilitza models de gesti centrats en lassoliment dobjectius determinats per les poltiques de salut pblica i per la planificaci estratgica. A Catalunya sest produint la reforma dels serveis de salut pblica. Aquests, des duna concepci administrativa, burocrtica i fragmentria, es transformaran en una organitzaci executiva, lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, que realitzar les actuacions determinades pels encrrecs que rebi del Departament de Salut i daltres instncies del Govern i de lAdministraci local. Seran aquests organismes els qui dictaran les poltiques que shan de desenvolupar. El paper de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, com a organisme provedor central de serveis de salut, s participar de manera cooperativa i coordinada amb altres dispositius assistencials de salut i, per tant, pel que fa als aspectes relacionats amb la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia. Aix en funci dels encrrecs que sen derivin de la funci asseguradora, de planificaci operativa i de compra que realitza el Servei Catal de la Salut en lmbit de les competncies del Departament de Salut. Amb relaci a les seves funcions, lAgncia, com a administradora de lautoritat sanitria en el terreny de la salut pblica que correspon al Departament de Salut, actuar dacord amb aquests encrrecs i en estreta relaci amb la Direcci General de Salut Pblica. No obstant aix, com ja sha dit, no sn nicament les accions de salut pblica les que deriven de les competncies del Departament de Salut. Bona part dels determinants de la salut es troben en mbits de competncies daltres departaments del Govern i en altres administracions pbliques. s, per tant, necessari dissenyar i organitzar serveis que responguin a la capacitat dexecutar les poltiques que procedeixin de diverses rees amb un impacte notable en la salut de la poblaci. No seria erroni considerar que aquesta s una dimensi de lacci de salut pblica que t ms potencialitats des del punt de vista de la incidncia real en la salut de les persones. Noms, a tall dexemple,
239
recordem les repercussions de les accions sobre la salut que tenen lexercici de les competncies de medi ambient i habitatge, dagricultura, de ramaderia, dalimentaci, dindstria i comer, deducaci, del mn del treball, del trnsit, del benestar social, de la gesti de laigua o de lordenaci del territori, incloent-hi la gesti dels paisatges. No hi ha dubte que lexercici daquestes competncies i les activitats que sen deriven impacten notablement en la salut i el benestar de les persones i de les comunitats on viuen. Durant el segle passat es van aconseguir importants millores en la salut de les persones, que shan tradut en modificacions cabdals dels patrons de mortalitat i morbiditat, aix com de qualitat de vida, a travs daccions de salut pblica. Algunes de les millores han estat les vacunacions, la difusi de laigua de beure, el control de bona part de les malalties infeccioses, lincrement de la seguretat en el trnsit, la millora de la salut maternoinfantil, la millora en la seguretat al lloc de treball, labordatge del tabaquisme, laugment de la seguretat alimentria, la planificaci familiar, un major control de les malalties cardiovasculars i dels accidents vasculars cerebrals, aix com la detecci preco de determinats tipus de cncer. Tant es aix que alguns dels estudis ms rigorosos assenyalen que la meitat de lincrement de lesperana de vida dels darrers cent anys es pot atribuir a les activitats de salut pblica (Bunker, 2001). Aquesta s una xifra comparable a lassolida pels dispositius assistencials. Si tenim en compte el cost econmic dels serveis de salut pblica i dels serveis assistencials, leficincia de la inversi s ms que notria. Ara ms que mai, la salut pblica pren un protagonisme inqestionable, especialment amb els reptes que suposa el manteniment de les fites assolides i els desafiaments globals propis de la societat actual. Hi ha tot un seguit de fenmens i de dinmiques dabast mundial que determinen i determinaran un pes creixent dins les poltiques i activitats prpies de la salut pblica, com ara els moviments migratoris intensos que es produeixen a escala mundial i regional; la globalitzaci de leconomia amb
240
Paisatge i salut
la important mobilitat de les mercaderies; les amenaces, com el bioterrorisme o el canvi climtic, amb tot el que representa; el rebrot de malalties infeccioses que es creien controlades i laparici daltres de noves; els problemes de salut lligats als canvis dhbits alimentaris i a la manca dactivitat fsica saludable (es pot emmarcar aqu lepidmia emergent de diabetis); el consum de drogues i substncies psicoactives; els problemes de salut relacionats amb la sexualitat i lafectivitat; els problemes de salut mental; lenvelliment de la poblaci; els canvis de comportament social; limpacte dels desastres naturals en la salut; la necessitat gaireb exigible de seguretat per part de la poblaci, i les poltiques governamentals garantistes. En definitiva, existeix un consens cada cop ms gran que els avenos en la salut de les poblacions vindran, en el futur, de les accions dels programes preventius que shi apliquin. Els serveis assistencials experimentaran transformacions substancials i faran ms mfasi en la promoci i la prevenci individuals; els caldr, per tant, lajuda i el suport dels serveis de salut pblica que estendran i amplificaran les estratgies. Per tant, ser necessari crear un nou tipus de professional de salut pblica que sigui capa de gestionar i donar resposta a un vast camp de treball que ara tan sols es comena a albirar. Aquest tipus de prctica tindr un fort component de coneixement cientfic centrat en lepidemiologia, per tamb en el coneixement de les intervencions amb evidncies ms slides i en les formes de dur-les a terme, per la qual cosa hi haur tasques que tindran un pes prioritari, entre elles la comunicaci, especialment en entorns socials ms desfavorits, i en sectors molt propers a les institucions, organitzacions i associacions, sense defugir la relaci directa amb la poblaci general. A ms, caldr seguir investigant sobre limpacte en la salut de les intervencions proposades i les formes de dur-les a terme per tal de generar evidncies sobre leficcia i factibilitat de les actuacions de salut pblica.
241
Conclusions
Tot i que encara hi ha molt camp per crrer en el coneixement actual sobre les relacions entre lentorn i la salut, es pot afirmar que hi ha un benefici fisiolgic quan les persones observen o interactuen amb animals, plantes o paisatges naturals en general; que el medi natural ajuda a la recuperaci de la fatiga crnica; que existeixen formes teraputiques centrades en la natura que han tingut xit en pacients prviament tractats amb procediments tradicionals o convencionals; que hi ha una preferncia de les persones pels entorns naturals respecte als urbans, condicionada per variables com la nacionalitat o la cultura; que la majoria dels indrets que els individus consideren preferibles per restaurar la salut sn llocs propers a la natura; que les persones experimenten una satisfacci ms gran per la vida quan es troben prop de la natura; que lobservaci de la natura millora la recuperaci de la salut i de la productivitat; i que la natura i el paisatge sn un valor per a la vida de les persones. A Catalunya estem en un moment ptim per propiciar una revoluci cultural tranquilla, que posi la salut pblica en el centre de les poltiques pbliques i de lacci en salut, en la qual el ciutad, en particular, i la comunitat, en general, siguin coprotagonistes essencials. Cal, doncs, recuperar els valors dautonomia i solidaritat que defensava el prestigis metge Jordi Gol i Gorina (1924-1985) (Congrs de Metges i Bilegs en Llengua Catalana, 1976) per a la salut individual, per situant-los en un context de responsabilitat i dimplicaci collectives. Aquest procs planteja loportunitat nica dincorporar el coneixement creixent sobre els vincles entre la salut, per una banda, i el paisatge, per laltra, amb el suport duna agenda operativa de canvi que promogui el disseny, la implantaci i lavaluaci daccions i poltiques de salut innovadores, molt especialment a nivell local.
242
Paisatge i salut
Agncia de Protecci de la Salut (2006). Procediment de classificaci destabliments segons el risc (PROCER). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Alenius, Karin (2001). Consideration of health aspects in environmental impact assessment for roads. Estocolm: National Institute of Public Health. Bunker, John (2001). Medicine matters after all: Measuring the benefits of medical care, a healthy lifestyle and a just social environment. Londres: The Nuffield Trust. Carson, Rachel (2005). Primavera silenciosa. Barcelona: Crtica. [Ttol original Silent Spring de 1969]. Congrs de metges i bilegs de llengua catalana (10: 1976: Perpiny). Des Congrs de Metges i Bilegs en Llengua Catalana. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears: Societat Catalana de Biologia. Departament de Salut (2006). Pla integral per a la promoci de la salud mitjanant lactivitat i lalimentaci saludable. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Duffy, George W. (1992). Urban perceptions of the natural landscape: Implications for public awareness of wilderness as a distinct resource, dins Deborah J. Chavez (coord.). Proceedings of the Symposium on Social Aspects and Recreation Research, February 19-22, 1992, Ontario, California. Albany: Pacific Southwest Research Station, Forest Service, p. 46-47. Eurekalert (2006). University of Leicester produces the first-ever world map of happiness [en lnia]. <http://www. eurekalert.org/pub_releases/2006-07/uoluol072706.php> [consulta: 24.04.08] Frumkin, Howard (2001). Beyond toxicity: Human health and the natural environment, American Journal of Preventative Medicine, vol. 20, nm. 3, p. 234-240. Frumkin, Howard (2003). Healthy places: exploring the evidence, American Journal of Public Health, vol. 93, nm. 9, p. 1451-1456. Gepkins, Annemieke; GunningSchepers, Louise J. (1996). Interventions to reduce socioeconomic health differences, European Journal of Public Health, vol. 6, nm. 3, p. 218-26. Glazier, Richard; Booth, Gillian (2007). Neighborhood environments and resources for healthy living - A focus on diabetes in Toronto. Toronto: Institute for Clinical Evaluative Sciences. Groenewegen, Peter; Berg, Agnes E. van den; Vries, Sjerp de; Verheij, Robert (2006). Vitamin G: effects of green space on health, well-being, and social safety, BioMed Central Public Health, vol. 6, nm. 1, p. 149. Guia de lAgenda 21: laliana global per al medi ambient i el desenvolupament; Conferncia de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament (Cimera per a la Terra) (1993). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Herzog, Thomas; Herbert, Eugene; Kaplan, Rachel; Crooks, C.L. (2000). Cultural and developmental comparisons of landscape perceptions and preferences, Environmental and Behaviour, vol. 32, nm. 3, p. 323-337. Hoek, G.; et al. (2002). Association between mortality and indicators of trafficrelated air pollution in the Netherlands: a cohort study, Lancet, vol. 360, nm. 9341, p. 1203-1209. Institute of Medicine (1988). The future of Public Health. Washington: National Academy Press. Jackson, Laura E. (2003). The relationship of urban design to human health and condition, Landscape and Urban Planning, vol. 64, nm. 4, p. 191200. Jones, Lovell; Porretto, John; Coussens, Christine M. (2005). Rebuilding the unity of health and the environment, The Greater Houston Metropolitan Area. Washington: Institute of Medicine of the National Academies.
243
Kaplan, Rachel (1974). Some psychological benefits of an outdoor challenge program, Environment and Behavior, vol. 6, nm. 1, p. 101-116. Kaplan, Stephen (1995). The restorative benefits of nature: toward an integrative framework, Journal of Environmental Psychology, vol. 15, p. 169-182. Kuo, Frances E; Sullivan, William C. (2001). Environment and crime in the inner city: does vegetation reduce crime?, Environmental and Behaviour, vol. 33, nm. 3, p. 343-367. Larsen, Larissa; et al. (1998). Plants in the workplace: the effects of plant density on productivity, attitudes, and perceptions, Environment and Behaviour, vol. 30, num. 3, p. 261282. Lavis, John N. (2002). Ideas at the margin or marginalized ideas? Nonmedical neterminants of health in Canada, Health Affairs, vol. 21, nm. 2, p. 107-112. Leather, Phil; Pyrgas, Mike; Beale, Di; Lawrence, Claire (1998). Windows in the workplace, Environment and Behaviour, vol. 30, nm. 6, p. 739763. Leger, Lawrence St. (2003). Health and naturenew challenges for health promotion, Health Promotion International, vol. 18, nm. 3, p. 173-175. Maller, Cecily; Townsend, Mardie; Brown, Peter; St. Leger, Lawrence (2002). Healthy Parks, Healthy People. Melbourne: Victoria Deakin University and Parks Victoria. Navarro, Vicente; et al. (2006). Politics and health outcomes, Lancet, vol. 368, nm. 9540, p. 1033-1037. Maas, Jolanda; et al. (2006). Green space, urbanity, and health: how strong is the relation?, Journal of Epidemiology and Community Health, vol. 60, p. 587-592. McKinlay, John B. (1993). The promotion of health through planned sociopolitical change: challenges for research and policy, Social Science and Medicine, vol. 36, nm. 2, p. 109-117. Mindell, J.; et al. (2004a). Enhancing the evidence base for health impact assessment, Journal of Epidemiology and Community Health, vol. 58, nm. 7, p. 546-551.
Mindell, J.; et al. (2004b). Health impact assessment as an agent of policy change: improving the health impacts of the mayor of Londons draft transport strategy, Journal of Epidemiology and Community Health, vol. 58, nm. 3, p. 169 - 174. Muir, John (1901). Our National Parks. Boston: The Riverside Press Cambridge. Nielsen, Thomas Sick; Hansen, Karsten Brunn (2007). Do green areas affect health? Results from a Danish survey on the use of green areas and health indicators, Health and Place, vol. 13, nm. 4, p. 839850. Oliver, Adam; Healey, Andrew; Le Grande, Julian (2002). Addressing health inequalities, Lancet, vol. 360, nm. 9346 , p. 565-567. Ottawa Charter for Health Promotion. First International Conference on Health Promotion, Ottawa, 21 November 1986 (1986) [en lnia]. <http://www.paho. org/spanish/HPP/OttawaCharterSp.pdf > [consulta: 24.04.08]. Rodrguez Sordia, Doraida S.; Prieto Daz, Vicente (1999). Criterios de salud en la evaluacin del impacto ambiental de proyectos de desarrollo, Revista Cubana de Higiene y Epidemiologa, vol. 37, nm. 1, p. 25-31. Terris, Milton (1992). Tendencias actuales de la Salud Pblica de las Amricas: la crisis de la salud pblica. Washington: Organizacin Panamericana de la Salud. (Publicacin cientfica; 540). Ulrich, Roger (1984). View through a window may influence recovery from surgery, Science, vol. 224, nm. 4647, p. 420-421. Vallbona, Carles; Roure, Eullia; Violan, Mariona (dir.) (2007). Guia de prescripci de lexercici fsic per a la salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Wanless, Derek (2004). Securing good health for the whole population. Londres: HM Treasury. Wilson, Edward O. (1984). Biophilia. Cambridge: Harvard University Press. Wong, Judy Ling (1996). The cultural and social values of plants and landscapes, dins Judy Ling Wong (ed.). Ethnic Environmental Participation: key articles. Llanberis: Black Environment Network, vol. 2, p. 7-13.
244
Paisatge i salut
Intervencions integrals per a la reducci de les desigualtats en salut en lmbit local: el Programa Salut als Barris
Isabel Sierra i Antoni Plasncia
245
En lestudi de les caracterstiques ambientals i urbanstiques dels paisatges (tant rurals com urbans) sovint es deixa de banda un dels aspectes cabdals: la poblaci que hi viu. Si acordem que moltes de les accions humanes tenen repercussions en el nostre paisatge i en les seves particularitats, tamb haurem de reconixer que lestat i les transformacions del paisatge afecten la qualitat de vida de les persones, la seva percepci de lentorn on habiten i les seves oportunitats per gaudir dels bns comuns socials o, ans al contrari, de situar-se en una posici de marginalitat respecte daquests, amb les conseqncies familiars, personals i socials que aix comporta. En el Programa Salut als Barris, que es descriu en aquest captol, shan tingut en compte els condicionants fsics i socials dels entorns de les persones (en uns territoris concrets) a fi danalitzar-ne els efectes en la salut, aix com les oportunitats que proporciona una estratgia de renovaci integral dun barri (el seu paisatge urb) per a la millora de la salut de les persones. Aquest Programa aprofita loportunitat que li brinda la Llei de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial (Generalitat de Catalunya, 2004) per identificar territoris, sectors i collectius amb especial vulnerabilitat pel que fa a la salut, analitzar-ne els condicionants i els mecanismes de desigualtat i proposar mesures concretes que, tant des del sistema sanitari com des de lacci local i comunitria, ajudin a minimitzar els efectes de les desigualtats en la salut i afavoreixin la prevenci primria i secundria de trastorns fsics i psquics de la poblaci.
Context dintervenci
Per situar millor el context dintervenci es fa necessria una breu introducci als parmetres socioculturals de la nostra societat actual. En els darrers vint-i-cinc anys, Europa ha experimentat diferents moviments migratoris que tenen origen en altres continents. s un fenomen que respon, principalment, a
246
Paisatge i salut
motivacions econmiques i sovint est relacionat amb el procs previ de colonitzaci que van mantenir alguns pasos europeus a frica o sia en el decurs dels segles xix i xx. A banda del repte que suposa el fenomen de la immigraci en els mbits laboral, social i educatiu, el sector sanitari ha hagut de tenir presents diferents substrats socioculturals que actuen com a condicionants de la salut per als collectius que sintegren a les nostres societats i ha vist modificats els estndards tradicionals de relaci entre metge i pacient. El progrs econmic, personal i familiar dels darrers vint anys a Catalunya ha generat moviments socials i demogrfics a linterior de les mateixes ciutats, de forma que alguns barris han estat abandonats pels seus habitants originaris i, en gran mesura, els barris shan anant deteriorant, amb les conseqncies que representa per al sector del comer, els serveis, el preu dels habitatges i, en general, per a la qualitat de vida de les persones. La degradaci daquests paisatges i la prdua de valor dels habitatges, resultat daquesta degradaci, han afavorit la concentraci de poblaci immigrant en aquests barris, que coexisteix amb les persones grans autctones que hi han viscut sempre per que han anat perdent la seva autonomia personal i tamb la xarxa social de referncia que proporciona la famlia. s una tendncia que pot degenerar en processos de guetitzaci i dexclusi social accentuada. En aquests barris la degradaci dalguns paisatges urbans s una de les mostres visuals ms palpables; a linterior dels seus carrers, darrere els murs dels habitatges samaguen situacions i vivncies humanes en molts casos portades al lmit. Seria, en certa manera, una dinmica inversa als fenmens delititzaci o gentrification (ennobliment) de certs barris en els quals es produeix una mobilitat social ascendent que, davant lencariment dels preus immobiliaris, expulsa aquells segments dhabitants amb un menor poder adquisitiu. Una dada que serveix per illustrar part dels moviments socials i demogrfics apuntats s levoluci de la immigraci a Catalunya, que ha protagonitzat un increment exponencial en deu anys. Segons dades del padr
247
municipal recollides per lInstitut Nacional dEstadstica, sha passat duns 100.000 immigrants lany 1996, a 800.000 el 2005 (Institut Nacional dEstadstica, 2007).
Actuacions integrals per a la cohesi social

Un plantejament global de les condicions de vida, tant fsiques com comportamentals, que afecten el benestar, la qualitat de vida i, en darrer terme, la salut de les persones, s el que sustenta la intervenci del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial, impulsada per la Secretaria per a la Planificaci Territorial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2004), ha proporcionat un context afavoridor daquesta estratgia. En aquesta Llei sestructuren els criteris i els procediments per tal que els ajuntaments de Catalunya sacullin a subvencions finalistes per a la millora integral dels seus barris i zones urbanes identificats com a prioritaris, dacord amb un sistema dindicadors socials, econmics i urbanstics. Lestructura general dels projectes inclou els camps dactuaci segents: La millora de lespai pblic i la dotaci despais verds; la rehabilitaci i equipament delements collectius dels edificis; la provisi dequipaments per a s collectiu; la incorporaci de les tecnologies de la informaci en els edificis; el foment de la sostenibilitat del desenvolupament urb, especialment en all que fa referncia a leficincia energtica, lestalvi en el consum daigua i el reciclatge dels residus; lequitat de gnere en ls de lespai urb i dels equipaments; el desenvolupament de programes que comporten una millora social, urbanstica i econmica del barri; i laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques.
248
Paisatge i salut
Imatge 1. Procs de millora integral del barri vell dOlot.
En aquest marc dactuaci, la salut ocupa un espai central en lmbit del benestar personal i comunitari, de forma que les poltiques orientades a la millora de la qualitat de vida de les persones, i tamb a la cohesi social, inclouen aspectes de promoci i prevenci de la salut, i millora de lactivitat assistencial i de la capacitat de detecci de situacions de risc psicosocial que poden tenir efectes en la salut, especialment en els collectius ms frgils o en situaci despecial vulnerabilitat, aquells en els quals est provat que es produeixen desigualtats en la salut.
Les desigualtats en salut

El marc teric i poltic en qu se situa la intervenci del Departament de Salut s aquell que permet analitzar i actuar sobre els determinants socials, econmics i culturals que afecten la salut de les persones, tal com marca lobjectiu de lOrganitzaci Mundial de la Salut en relaci amb la reducci de les desigualtats en salut per al segle xxi:
249
Lany 2020, les diferncies sanitries entre els grups socioeconmics de cada pas shauran de reduir almenys en una quarta part en tots els estats membres, mitjanant la millora substancial del nivell de salut dels grups ms desfavorits. (Palomo, 2001: p. 29). Les desigualtats en salut tenen lorigen en una estructura social que genera diferncies. Lobjectiu dels sistemes sanitaris que mostren una sensibilitat respecte a aquest fenomen pot abastar diferents mbits de treball, des de la identificaci dels condicionants, la seva anlisi cientfica i una acci proactiva respecte als sectors que les produeixen (sector laboral, educaci, relacions productives), fins a la generaci de mecanismes compensatoris de les esmentades desigualtats des del sistema mateix. Aix tenint en compte els mecanismes desencadenants: manca de recursos econmics, dficits en la comprensi de les pautes preventives, desconeixement dels estndards de salut o desconfiana respecte als professionals. Qualsevol estratgia consisteix, en primer lloc, a comprendre la seqncia que desencadena les diferncies quant a lepidemiologia i la forma dabordar els problemes de salut. Aix sha fet en estudis recents, que han fet mfasi en lanlisi del fenomen abans que en la descripci de les intervencions i les estratgies daproximaci (Borrell i Benach, 2003 i 2005). Per definici, el fenomen de les desigualtats socials s complex, en tant que sorigina com efecte de mltiples factors sociolgics, econmics i estructurals de les societats. A nivell general, es pot definir aquest camp dactuaci en lanlisi de les diferncies, en els indicadors de salut entre poblacions que provenen de nivells socioeconmics i culturals diversos, aix com en lrea de les intervencions orientades a minimitzar els efectes en la salut del fenomen sociolgic alludit. En aquest sentit, el pes de lanlisi es centra ms en els condicionants socials i ambientals i en els estils de vida de les persones que en el potencial gentic o bi-
250
Paisatge i salut
olgic demmalaltir, malgrat que la interconnexi evident entre les variables biolgiques, de personalitat, de xarxes socials i de context socioeconmic i cultural s la que determina el comportament del fenomen, aix com la seva traducci en la salut de les persones.
Model dintervenci del Programa Salut als Barris

El Programa Salut als Barris s un programa dacci, de promoci de dinmiques de cooperaci i treball en xarxa amb una base territorial. No s, per tant, un document conceptual i metodolgic que es defineix des duna ptica terica, encara que aporta elements terics i tamb metodolgics. Es construeix i es desenvolupa des de lexperincia fins a la conceptualitzaci. Vol ser pragmtic, adaptat a les necessitats concretes de cada territori i basat en la prctica i la cooperaci entre els professionals datenci directa a les persones que configuren la poblaci dun espai redut. La conceptualitzaci que sha desenvolupat fins al moment, desprs de dos anys devoluci del Programa, s interdisciplinria i transversal. s un producte collectiu, idoni en el moment present i en el context actual, malgrat incloure elements que poden generalitzar-se. Pretn ser, per tant, la millor opci de desenvolupament duna estratgia de lluita contra les desigualtats en salut actualment i en lmbit de Catalunya. Els coneixements previs que sustenten els principals criteris dintervenci del programa provenen de perspectives diferents: les metodologies clssiques de la salut comunitria i latenci primria orientada a la comunitat; la comprensi del substrat personal i cultural que fonamenta els estils de vida i la cura del propi cos, que desenvolupa la psicologia de la salut; els aspectes antropolgics i sociolgics que se situen en el fons de comportaments collectius que poden afectar la salut, en els
251
quals aprofundeix la psicologia social i lantropologia; lanlisi de les organitzacions i els equips, les seves dinmiques i possibilitats dinteracci i cooperaci mtues, que sn estudiades per la psicologia de les organitzacions i la consultoria organitzacional; i finalment, els conceptes de planificaci situacional, recolzats en lanlisi dels agents socials que intervenen en els processos de planificaci, amb una base cooperativa, que facilita la construcci duna anlisi i unes propostes dactuaci en xarxa i des duna relaci de forces horitzontal i no jerarquitzada. Lestructura i els objectius del Programa han estat definits, per tant, dacord amb el coneixement de la realitat, aix com de les possibilitats reals dintervenci en el context actual. El Programa sestructura entorn duns eixos dintervenci comuns a tots els territoris daplicaci: desenvolupament duna estratgia de cooperaci entre el sistema de salut i els ajuntaments, tant per a lanlisi de les necessitats com per a la prioritzaci i definici dactuacions; mfasi en uns collectius determinats o grups dacci preferent; aportaci duns recursos especfics de forma intensiva, a escala territorial, i dotaci dun sistema continuat danlisi i avaluaci a fi de validar resultats. Es tracta, com sha apuntat abans, dun programa transversal que afecta totes les rees dactuaci del Departament de Salut, en tant que labordatge de les situacions que produeixen desigualtats es dna en tots els mbits de la salut: la salut pblica, latenci sanitria i latenci sociosanitria. Aquest Programa semmarca en una orientaci terica poltica que situa latenci primria en el centre del sistema i que afavoreix la diversificaci de competncies i funcions en el primer nivell del sistema, incloses algunes de salut pblica, facilitant aix els mecanismes per a una acci en xarxa amb els altres dispositius i ms propera a lusuari.
252
Paisatge i salut
Proximitat en la planificaci i en lacci

La visi dels problemes de salut de les comunitats objecte dintervenci ha de realitzar-se des del punt dobservaci ms proper a la persona, s a dir, latenci primria de salut i latenci primria de serveis socials. La visi propera permet identificar situacions de risc, dinmiques en el procs demmalaltir, valoraci de contextos socials, identificaci clara de collectius de risc i dels problemes de salut a partir de latenci individualitzada. Ofereix, aix, una perspectiva tridimensional, dinmica i ms analtica, encara que no es disposi, a dia davui, dinstruments de mesura estandarditzats que facilitin aquesta concreci en lanlisi des de latenci primria de salut. Aquesta anlisi propera dels problemes de salut, els estils i les condicions de vida que els generen o sustenten permet, alhora, identificar accions a desenvolupar coherents amb aquests problemes, amb una seqncia lgica de la planificaci operativa: anlisi, definici dobjectius a assolir, estratgies i metodologies, recursos necessaris i sistema davaluaci. El fet que lobjecte de la intervenci sigui redut per a un collectiu i/o territori facilita la seqncia de la planificaci operativa, permetent alhora tres aspectes collaterals per no per aix menys importants: la cooperaci i coordinaci entre equips professionals; una major autonomia en la presa de decisions i un paper ms actiu dels professionals en latenci a la poblaci de la seva zona i, finalment, una major implicaci en les intervencions i ms oportunitats per fer una avaluaci.
Els collectius dacci preferent

Els collectius shan identificat tenint en compte la seva fragilitat en condicions socioculturals desfavorides, aix com un major risc inherent a les caracterstiques de maduraci i manteniment de lautonomia personal. Sha pres en consideraci des de
253
la visi ecosistmica que inspira el programa a les condicions generals dels collectius en risc, s a dir, el nivell baix dingressos i la poca capacitat dorganitzaci domstica, latur laboral de llarga durada, el baix nivell educatiu, la superpoblaci (densitat i sobreocupaci dels habitatges), els elevats nivells de violncia i delinqncia, la fragmentaci social (absncia destructura comunitria i de suport), les prctiques de risc (drogodependncies, accidents de trnsit i domstics), els desastres naturals, o els riscos ambientals. Seguint amb la lgica de la prioritzaci, els collectius identificats per a una intervenci preferent han estat els infants i adolescents, les famlies amb especial fragilitat (famlies monoparentals amb infants a crrec, mares adolescents, famlies nombroses amb baixos ingressos, famlies amb persones grans i/o discapacitades al seu crrec, famlies amb un o ms membres amb malaltia mental i/o drogodependncies, famlies amb un o ms membres en conflicte amb la justcia), les minories tniques i la poblaci immigrada, les persones grans (amb diferents nivells dautonomia personal), els adults amb dificultat o risc social (aturats de llarga durada, malalts crnics en situaci de pobresa i, en general, persones amb manca de recursos econmics suficients i/o absncia de xarxa social de suport). Els objectius del Programa sn participar, en tant que Departament de Salut, en lestratgia de millora dels barris i de les rees de Catalunya que requereixen una atenci especial; introduir la dimensi de salut en els projectes dactuaci intensiva; afavorir els contextos de cooperaci institucional i tcnica entre el sistema de salut i els ajuntaments i altres ens locals en lanlisi dels condicionants de salut, en la definici dactuacions i en lexecuci daquestes, i identificar les millores necessries per abordar les desigualtats en salut, tant en latenci assistencial com en els serveis de salut pblica, afavorint la transversalitat de lacci en la lluita contra les desigualtats en salut en lmbit del Departament.
254
Paisatge i salut
Resultats inicials
En els 25 primers estudis de necessitats realitzats a barris de Catalunya, amb una metodologia qualitativa que es fonamenta en les tcniques de consens en grups nominals, es van destacar unes conclusions comunes a totes les poblacions estudiades que es detallen a la taula 1.
Collectiu Infants
Condicions de vida Habitatges en mal estat Amuntegament Baix nivell de renda Pobresa Desarrelament social Desestructuraci familiar Insuficincia de serveis de suport i atenci Habitatges en mal estat Amuntegament Baix nivell de renda Pobresa Desarrelament social Desestructuraci familiar Insuficincia de serveis de suport i atenci Baix nivell descolaritzaci Comportaments delictius Habitatges en mal estat Amuntegament Baix nivell de renda Pobresa Desarrelament social Desestructuraci familiar
Processos de risc Baix nivell datenci als infants: control, seguiment educatiu, atenci familiar Baix rendiment escolar Absentisme. Fracs escolar Mals hbits alimentaris i son Conductes de risc Conductes sexuals de risc Tabac, alcohol, drogues Dficit dhbits saludables i higiene Conductes violentes
Adolescents i joves
Adults (immigrants)
Dol migratori Manca dhbits saludables Alimentaci, higiene, tabaquisme Manca de cultura preventiva Conductes sexuals de risc Violncia familiar. Masclisme Manca de suport familiar Exclusi social. Delinqncia Baix nivell educatiu Crregues familiars (especialment les dones) Alimentaci deficitria. Sedentarisme Tabaquisme, alcoholisme Automedicaci. Poc control Solitud, allament social. Dependncia extrema daltres Sobrecrrega familiar (especialment les dones)
Gent gran
Insuficincia de serveis de suport i atenci Barreres arquitectniques i culturals
Taula 1. Resultats inicials de lestudi de les necessitats sanitries dels barris de Catalunya.
255
Estratgies dintervenci
Abordar les desigualtats en salut significa actuar a tres nivells. En primer lloc, realitzar una anlisi continuada i detallada dels mecanismes que aboquen a la desigualtat, tant en el sistema sanitari com en altres de vinculats. En segon lloc, rectificar les orientacions en la planificaci sanitria, la dotaci de recursos, els criteris dassignaci, de forma que els mecanismes que produeixen desigualtats dins el funcionament ordinari del sistema sanitari quedin minimitzats o anullats. Finalment, dissenyar i executar accions especfiques orientades a establir ponts i escurar les distncies que generen desigualtats. Aix implica la incorporaci daccions de discriminaci positiva vers alguns collectius, accions especfiques de promoci de la salut i millora de laccs a les prestacions del sistema, tant les preventives, de promoci i protecci com les assistencials. Respecte al primer punt, cal recordar que el captol semmarca dins la perspectiva duna administraci pblica, no duna universitat o dun centre destudis. Lobjectiu, per tant, s actuar per tal de reduir les desigualtats en salut, per mitj de poltiques concretes, accions especfiques i metodologies provades que shan mostrat eficaces. Sha comptat amb lajuda de les tcniques de recerca qualitativa de la Ctedra de Recerca Qualitativa de la Fundaci Doctor Robert vinculada a la Universitat Autnoma de Barcelona, on sn coneixedors de lmbit de la sociologia i la psicologia social, aplicada a lmbit de la salut, i sha aprofitat lexperincia per crear sinergies entre els professionals de latenci primria de salut, els centres de salut mental i drogodependncies i els serveis socials i de salut municipals. La comprensi de les poblacions afectades, de les seves dinmiques i el context particular requereixen una mirada pluridisciplinria i multisistmica per ser exhaustiva. En el moment de tancar aquest document el Departament de Salut est finalitzant la diagnosi duns trenta barris, amb els seus equips locals corresponents, i incentivant la proposici
256
Paisatge i salut
destratgies dintervenci per part daquests de forma que, com en tot el Programa, lenergia creativa sorgeixi de baix a dalt i no al contrari. s cert que no existeix encara gaire evidncia cientfica en lmbit de les intervencions per reduir les desigualtats en salut, per aix tamb es podria aplicar a algunes accions en prevenci i promoci de la salut i no per aix es deixen de realitzar. Des del Departament de Salut es vol facilitar que els equips tcnics indaguin sobre les metodologies provades que shan vist eficaces i sadaptin a la seva realitat particular, que estructurin propostes innovadores i dissenyin sistemes davaluaci de resultats que permetin compartir amb altres equips mtodes i tcniques i construir, aix, bones prctiques que es vagin consolidant i millorant progressivament. Sactuar a tres nivells: oferint suport tcnic per al disseny de les intervencions orientades a la reducci de les desigualtats en salut; oferint recursos especfics (relacionats amb les estratgies prioritries del Pla de Salut general del Departament) per aplicar als camps que sinclouen en el Programa (reducci del tabaquisme, prevenci de les drogodependncies i malalties de transmissi sexual, salut maternoinfantil, entre daltres); i oferint formaci en metodologies de salut comunitria en xarxa i en avaluaci de leficcia de les intervencions, sempre des del model de cooperaci interadministrativa i interdisciplinria. Per orientar les intervencions, el Departament t en compte lexperincia daltres pasos i el consens sobre les estratgies ms efectives (Catford, 2002; Mackenbach i Stronks, 2002; Oldenberg, McGuffog i Turrell, 2000). En primer lloc, es tenen en compte les poltiques macroeconmiques en diferents mbits: la reducci de les diferncies en els ingressos de les persones, per mitj de poltiques fiscals especfiques i ajuts econmics a persones pobres o amb altres dificultats per accedir a una feina que generi suficincia econmica. La reducci de latur i la inversi en bns fsics, com en habitatge, aix com en ms serveis sanitaris, de transport i deducaci per a tots els estaments socials. En segon lloc, les millores en les condicions de vida de la poblaci principalment a travs de la millora dels llocs de treball i de
257
lhabitatge, de manera que les persones puguin disposar de llocs de treball i habitatges agradables, saludables i adaptats a les seves necessitats al llarg del seu cicle vital. En tercer lloc, s fonamental lacci ms propera dirigida a collectius especfics en risc, a patologies concretes, identificant limpacte dels condicionants que els afecten i les seves repercussions en la salut. La pretensi de les accions s, en definitiva, minimitzar aquestes repercussions i compensar situacions per tendir una mena de pont que les elevi als estndards mitjans de salut i daccs als serveis. Aquestes accions compensatries fins i tot poden actuar preventivament, s a dir, abans que es manifesti el problema de salut, ja que, coneixent el resultat de diferents condicionants creuats, es pot intuir la probabilitat que el problema es produeixi. Les accions, s factible desenvolupar-les en els diferents nivells del sistema sanitari: des de latenci primria de salut, en un treball en xarxa amb altres dispositius de salut; des dels serveis especialitzats i de segon nivell; i des del nivell central del sistema, facilitant prestacions per a collectius que presenten ms fluctuacions en determinades patologies i dificultats daccs per raons econmiques (a tractaments de salut bucodental, tabaquisme i altres), adaptant les estratgies de promoci de la salut i prevenci de collectius que, per dficits dinstrucci i/o culturals, no sn permeables als missatges majoritaris. En definitiva, el plantejament del Departament de Salut vol traduir en acci els tractaments transversals i intensius de la intervenci en collectius i territoris amb especial dificultat social, acostant els parmetres de la salut comunitria i el treball en xarxa a les circumstncies actuals de la poblaci a Catalunya. Ens trobem, com hem dit al comenament, en un moment de transformaci social en qu, si no sinterv en una direcci concreta, es pot conduir a la segregaci dalguns collectius, tant socialment com culturalment, amb la fractura consegent en les oportunitats de gaudir de salut i qualitat de vida i beneficiar-se del sistema sanitari. Per altra banda, tamb ens podem trobar en el pol oposat, s a dir, la sobresaturaci del sistema causada per collectius
258
Paisatge i salut
concrets, amb el desequilibri que aix significa i, sobretot, la inadequada assignaci de recursos.
Imatge 2. Les condicions de vida de la poblaci milloren considerablement amb uns habitatges en bon estat.
El Departament de Salut ha volgut aprofitar la renovaci integral de diferents barris de Catalunya per conixer amb ms detall la realitat social del pas i, daquesta manera, poder vetllar per la salut de tota la poblaci. En els propers dos anys sespera aconseguir algunes fites: dibuixar amb ms exactitud i justcia els processos de degradaci urbana i marginaci social i les seves conseqncies en la salut i en la qualitat de vida de les persones, aix com identificar els punts forts i febles del sistema i tamb del de serveis socials en labordatge de les desigualtats. Aix hauria de permetre traduir en un mapa concret els punts vermells de la nostra poblaci, en tant que sn ms vulnerables i requereixen una acci intensiva, i assajar metodologies de prevenci, promoci, detecci i assistncia adaptades a poblacions en risc social i amb una base de treball en xarxa. Sn reptes que acompanyen tot el procs de modernitzaci del sistema sanitari, dadequaci
259
dels seus recursos humans a les necessitats de la ciutadania, i de millora contnua de les metodologies complexes de tractament de problemtiques tamb cada cop ms complexes.
Borrell, Carme; Benach, Joan (coord.) (2003). Les desigualtats de salut a Catalunya. Barcelona: Mediterrnia. -- (coord.) (2005). Evoluci de les desigualtats en la salut a Catalunya. Barcelona: Mediterrnia. Catford, John (2002). Reducing health inequalities. Time for optimism, Health Promotion International, nm. 17, p. 1-4. Generalitat de Catalunya (2004). Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 4151, p. 11094. Instituto Nacional de Estadstica (2007). Anuario 2006. Madrid: Instituto Nacional de Estadstica. Mackenbach, Johan; Stronks, Karien (2002). A strategy for tackling health inequalities in the Netherlands, British Medical Journal, nm. 325, p. 1029-1032. Palomo, Luis (2001). Poltica salud 21 para Europa: 21 objetivos para el siglo XXI, Gaceta Mdica de Bilbao, vol. 98, nm. 2 p. 29-32. Oldenberg, Brian; McGuffog, Ingrid; Turrell, Gavin (2000). Socioeconomic determinants of health in Australia. Policy responses and intervention options, Medical Journal of Australia, nm.172, p. 489-492.
260
Paisatge i salut
III.
Experincies i terpies
Paisatge i diversitat cultural

Klaus Seeland
264
En una poca en qu la multiculturalitat s ms la regla que no pas lexcepci, moltes cultures es veuen reflectides per les seves diferents representacions en el paisatge i la natura i per les lgiques i les preferncies dominants al si de la societat. La percepci i lacceptaci de la transformaci del paisatge en espais que responguin a les necessitats i les preferncies socials, tant de les rees urbanes com de les rees rurals, representa un important factor per mesurar la identificaci i el benestar de la poblaci local. Per satisfer les expectatives de diferents grups culturals i sectors de la societat del futur s fonamental prioritzar lavaluaci dels elements del paisatge en el marc de la planificaci paisatgstica. Els humans sapropien de la natura com a cultura (Seeland, 1997); o, dit duna altra manera, inevitablement donen forma als paisatges a mesura que desenvolupen la seva prpia cultura. Es tracta alhora dun procs empric i simblic, a travs del qual valors, percepcions i creences troben les seves expressions materials i immaterials. Aquests factors culturals shan de valorar i interpretar en el context dels processos que codifiquen i xifren la cultura en el paisatge i que el modelen constantment com a conseqncia de la gesti o dels diversos usos. A ms, les percepcions, els gustos i les preferncies individuals modifiquen els codis culturals, afegint-hi una nota molt personal i, en certs moments, artstica. Els paisatges sn, doncs, autntics hbitats per a les cultures que hi viuen i hi conviuen. Cadascuna daquestes perspectives culturals revela que els entorns naturals noms es poden entendre si sen desxifra lessncia social que shi representa. Per tant, es necessiten codis per llegir i entendre els diversos paisatges culturals del mn. Els paisatges sn elements que inclouen els entorns natural, social i construt en un procs de modelatge i remodelatge constant; sn configuracions dinmiques en qu intervenen molts interessos, un context en qu el poder poltic
265
i el potencial econmic prenen rellevncia, ja que hi interactuen els diversos agents. El potencial econmic sestn a travs duna gran diversitat cultural i biolgica i fins als lmits climtics duna regi geogrfica concreta. Els paisatges traspuen la histria poltica duna regi, com tamb la histria de la seva cultura i els seus principals productes agrcoles. A ms, ens aporten pistes sobre el potencial econmic i tamb sobre el carcter cultural, el sentit de lhumor, les preferncies esttiques i lestil de vida dels seus habitants. No hi ha paisatges sense persones i, stricto sensu, no hi ha paisatges naturals, perqu cada rac de la Terra ha pres forma, directament o indirectament, a partir de la intervenci humana. Els paisatges sn sempre configuracions culturals vinculades als motors econmics i als canvis socioculturals amb qu se nha configurat el teixit, un teixit que t un patr diferent i, per tant, un valor nic per a cada paisatge.
El paisatge com un tot integral

Qualsevol esdeveniment cultural rellevant des del punt de vista de la histria social deixa una determinada empremta en el paisatge. En el paisatge contemporani hi conviuen diferents etapes de la histria social que conformen una construcci de la conscincia cultural. Aix, els monuments histrics, el llegat dels diversos usos agrcoles i la histria del creixement de la poblaci i de la urbanitzaci formen un ens nic. Els paisatges tenen molt a veure amb les biografies dels habitants duna zona, els seus records i all que lrea significa o ha significat en un context histric o geogrfic ms ampli (Harrison, 1992; Schama, 1995). El llegat dun paisatge rau en el seu potencial natural i en levoluci del seu s. Hi ha determinats elements del paisatge ms valorats que daltres, per el que compta realment s el carcter del paisatge des dun punt de vista global. Un paisatge s una combinaci, o fins i tot una amalgama, delements que sinfluencien mtua-
266
Paisatge i salut
ment i que normalment shan anat formant duna manera orgnica i histrica durant un vast perode de temps. Al llarg de la histria no trobem massa exemples de planificaci duna zona amb lobjectiu explcit de conformar un paisatge, sin que la manera com shavia anat configurant un paisatge cultural amb el pas dels segles responia, normalment, a motius funcionals o esttics. En canvi, la planificaci paisatgstica del passat recent i davui dia intenta aportar pautes per al desenvolupament del paisatge i introduir-hi una visi basada en la planificaci paisatgstica. Normalment, la manca de criteris de desenvolupament del paisatge i els diferents interessos implicats en la planificaci esdevenen veritables limitacions, sobretot si es compara amb el passat. Els processos davaluaci de caire orgnic i basats en valoracions i en preferncies es guien per les pautes de lesttica i les tendncies de les persones o dels diferents grups socials i interessos econmics a lhora de percebre i viure el paisatge. En un paisatge, podem observar-hi les petges del llegat cultural, que ens ajuden a ponderar si el sistema poltic duna societat s capa de relligar la seva histria amb el seu propi ritme de desenvolupament modern.
Imatge 1. El paisatge t molt a veure amb les biografies dels seus habitants i amb all que lrea significa o ha significat per a ells (antic poble de Sau, actualment sota les aiges del pant).
267
Carcter i esttica del paisatge

Lesttica del paisatge representa els valors culturals dels habitants duna regi, aix com la seva economia i les seves institucions poltiques en un moment determinat (Sheppard, Harshaw, 2000). La valoraci del paisatge s un procs emocional i una resposta a lentorn amb tots els sentits. En general, depn de com les persones interactuen activament amb paisatges concrets i de si el paisatge est integrat a les seves activitats socials, o viceversa. Percebrels com una metfora cultural duna identitat regional i nacional vol dir, per exemple, que els estanys, les muntanyes, els boscos o les ciutats duna zona constitueixen una combinaci nica. Un paisatge que destaqui per una gran bellesa i que susciti una admiraci general crea vincles emocionals i culturals ms forts, cosa que al seu torn es reflecteix en el paisatge. Plachter (1995) sost que no hi ha acord a lhora dentendre qu representa un determinat paisatge per a cadasc. Precisament per aix, podrem dir que el paisatge s una realitat opaca, impossible de copsar, ats que en un espai gran podem trobar-hi empremtes dun gran nombre de cultures. Un paisatge contemporani s una mena de museu collectiu dels elements ms transcendents de diferents generacions i cultures, i tamb de les subcultures, que hi han conviscut. Un paisatge reflecteix la diversitat social en un espai com i, per tant, unificador. Els diferents valors i patrons esttics socials i culturals es fan palesos en els trets distintius del paisatge, que al seu torn marquen el seu tarann i impacte sobre les persones. Qualsevol paisatge, per tant, s una projecci sociocultural, un procs pel qual diversos fenmens paisatgstics es connecten amb manifestacions dun estil de vida particular i un codi de conducta que percep aquests fenmens com a naturals.
268
Paisatge i salut
Els paisatges i els reptes de la modernitat

En els processos de planificaci shan de tenir en compte les societats que treballen amb mitjans virtuals i porten principalment un estil de vida sedentari per que, en canvi, tenen el costum desbargir-se en entorns verds amb qu les persones se sentin familiaritzades. Per tant, els indicadors per mesurar els valors paisatgstics des dun punt de vista social, cientfic i de planificaci han de valorar la demanda de paisatges propers a la natura com a construccions culturals, els paisatges gestionats i els paisatges no gestionats, lavaluaci econmica dels paisatges i les preferncies i els valors culturals, i, finalment, els paisatges com a metfores de benestar que uneixen els serveis urbans amb uns entorns saludables.
Paisatges propers a la natura com a construccions culturals

Els paisatges sn interpretacions socials i culturals de la natura i construccions de la ment humana per definir la relaci que hi mantenen la poblaci i les seves institucions socials. En aquest sentit, un paisatge sempre denota una relaci social entre aquest i qui lobserva. De la mateixa manera que el pintor paisatgista sent afecte pel paisatge que est pintant, igual com el pags pensa en el seu paisatge quan parla del paisatge en general, i de la mateixa manera que lecologista i lactivista simaginen com era o com hauria de ser el paisatge per a les futures generacions: el paisatge s lexperincia dels entorns, que poden ser iguals fsicament, per que cada persona percep de manera diferent. Normalment, la valoraci del paisatge no parteix dun punt de vista ben definit ni de linters dels experts, sin que s lobservador com qui est exposat a un paisatge en el sentit ms ampli, i el percep com un tot integral. En un mateix paisatge hi conviuen aspectes de curt i de llarg termini, s a dir, amb ms o menys pos-
269
sibilitats de canviar al llarg de la vida de tres o quatre generacions que comparteixin una mateixa poca. Fins a quin punt podem apropar-nos a la natura i en quina mesura les nostres percepcions de la natura donen forma a la realitat o shi reflecteixen? Des de lpoca de la Illustraci, quan J. J. Rousseau, aficionat a passejar pels boscos en solitari, va inventar un dels ideals de la seva poca, el del bon salvatge que se suposa que viu a la natura com a prototip dun tarann lliure i independent, la naturalitat i el carcter salvatge han esdevingut una constant en el discurs social, que t un gran impacte en la percepci mediambiental de les societats modernes (Willers, 1999). Les activitats a laire lliure i lacampada, juntament amb lexcursionisme i el senderisme en zones inexplorades al bell mig de la civilitzaci, han esdevingut expressions representatives duna vida lliure i independent. Lescepticisme que qestiona el progrs simposa entre els segments de la societat que en desconfien i que, de vegades, el titllen dantihum i contrari a una forma de vida natural. Als indrets en qu la producci industrial en massa ha desplaat els petits agricultors i artesans, on els estils de vida urbans han esdevingut habituals, on sha clavat la bandera de la civilitzaci, es denuncia que la natura est amenaada i que desapareixer. El progrs tcnic (i aquesta visi prcticament ja ni es discuteix) va de bracet de fenmens dartificialitzaci del medi ambient. Com ms millora el nivell de vida, ms contaminada i ms pobra en biodiversitat esdev la natura, una mxima que es pot constatar amb el model de desenvolupament experimentat a lAmrica del Nord. J. B. Jackson (1979) interpreta el procs de configuraci del paisatge dels Estats Units de la segent manera: Conv que analitzem lpoca de mitjan segle xviii, un moment en la histria del paisatge creat per lhome a Amrica en qu un paisatge nou i darrel racionalista estava a punt de substituir lantic paisatge medieval i tradicional heretat dEuropa. Era una poca en qu moltes relacions de lAmrica colonial esta-
270
Paisatge i salut
ven canviant: els vincles entre els diferents membres de la famlia i de la societat, entre les persones i el seu treball, entre els individus i el seu entorn natural, tot i que potser el canvi ms important de tots, i alhora el ms difcil de definir, t a veure amb el fet que les persones comenaven a ser conscients de si mateixes i a qestionar-se les definicions tradicionals de la condici humana. Sacostava, doncs, el moment en qu el mn visible, especialment el mn creat per lhome, comenaria a fer palesos aquests canvis en les relacions. I s que els vincles entre homes i dones solen implicar espais, i les noves relacions al seu torn generen noves idees relacionades amb les dimensions i la localitzaci espacials, el canvi o el creixement. Laspecte del territori, i fins i tot el de les cases, reflecteix inevitablement aquestes idees. (Jackson, 1979: p. 154). Qu significa la construcci cultural en aquest context? Aquest concepte, similar al del canvi social, que abasta tot el conjunt de lacci i del desenvolupament social, confirma les reivindicacions de realitat cultural procedents de tots aquells que participen en la vida pblica i que sentn que sn representatius de la seva cultura. El consens en normes com lesttica de la natura i la conservaci del patrimoni cultural es materialitza en lleis i reglaments, basats en part en la tradici i les convencions socials. Aquestes regles es basen en supsits i significats implcits que es donen per descomptat. Per tant, avui dia saccepta unnimement que la proximitat a la natura s un valor compartit per gaireb totes les societats industrials modernes del mn, mentre que tot all que sallunyi de la natura o del que s natural es considera menys desitjable. Tant si es tracta de paisatges productius com protegits, tant si sn gestionats com si no ho sn, han de semblar paisatges naturals. Aquesta percepci, bviament, sincorpora a les idees actuals sobre paisatge i natura dels pasos econmica-
271
ment desenvolupats. Al Tercer Mn segurament el punt de vista s completament diferent. Paisatges gestionats i paisatges no gestionats Hem partit del supsit que cada paisatge s un paisatge cultural que ha pres forma grcies a les intervencions humanes. Des daquesta perspectiva, la gesti dels paisatges est condicionada per ls de determinats recursos durant un perode de temps concret. Lexplotaci minera a cel obert, lagricultura de carcter industrial o la tala darbres a gran escala responen a un determinat tipus de visi econmica del territori que t un impacte molt acusat en el paisatge. Lobjectiu ltim de la seva gesti s obtenir una plusvlua de qualsevol s del sl. Els paisatges no gestionats sexpliquen perqu o b no es valoren en termes de productivitat o b no sen planteja la gesti. Normalment, els paisatges no gestionats es perceben com a espais naturals, tot i que a vegades no sn gens naturals (Lewis, 1979). La intervenci humana i la gesti paisatgstica es consideren necessitats inevitables; tanmateix, hi ha dhaver espais que cren la illusi de sentir-se a prop de la natura o fins i tot daccedir a la natura verge (Willers, 1999). Aquesta illusi s imprescindible per satisfer el somni hum dun espai verge per a la fauna i la flora, sobretot per a les espcies menys comunes i en perill dextinci; un espai per al silenci, lesbarjo, o per a les generacions futures. Els espais naturals imaginats responen a un objectiu fonamental: constatar que la penetraci humana no ha de ser necessriament invasiva i omnipresent. La preservaci de la natura, les rees protegides o les reserves naturals esdevenen baluards psicolgics que tranquillitzen les societats en procs de desenvolupament accelerat amb el missatge que el medi natural ha de poder sobreviure. La supervivncia de leconomia moderna ja no depn dels favors de la natura, per la humanitat tampoc no pot deixar que les seves arrels naturals acabin engolides pel desenvolupament. Aquests aspectes psicolgics de la conservaci del paisatge i de lentorn constitueixen els fonaments de la poltica conservacionista mo-
272
Paisatge i salut
derna: normalment, els paisatges no gestionats es consideren ms valuosos que els que s que ho estan. Duna manera implcita, el valor esttic es considera ms alt que el valor de la plusvlua derivada de ls i la gesti del paisatge. Una vegada avaluats els paisatges per part de les poltiques de conservaci de la natura o dusos del sl, cal valorar la idonetat de les decisions corresponents. Per detectar els valors ms o menys ocults en els paisatges, cal distingir les diverses dimensions dels valors que shi troben codificats. Aquests valors passen ms desapercebuts per a qui adopta un punt de vista predominantment tcnic i menys per a qui intenta mirar ms enll de la superfcie dels paisatges, com un recurs per copsar-ne alguns dels abundants significats. En general, podem distingir entre les qualitats prpies o definides de manera natural i les qualitats transformades o culturalment atribudes a un paisatge. Aquests valors sn els de freqentaci, funcional, de salut, dintegraci i dacceptaci. Valor de freqentaci El valor de freqentaci dun paisatge est estretament lligat a latractiu i al poder datracci que exerceix sobre els visitants com a espai verd preferit. El seu indicador s la freqncia de visites amb un perfil sociodemogrfic determinat per unitat de temps. El valor de freqentaci depn tant dels components propis del paisatge com dels components transformats. Els paisatges ms ferstecs, a causa de la manca dinfraestructures i seguretat, no acostumen a rebre gaires visites. De manera similar, els paisatges totalment artificials i dissenyats expressament tampoc no sn molt freqentats, perqu els manca la dimensi histrica que donen, per exemple, els arbres centenaris, els edificis histrics, els vestigis de conreus o altres indicis dantigor. Valor funcional El valor funcional de ls i la gesti del paisatge indica quants factors vitals trobem en un determinat paisatge, com ara la bio-
273
diversitat, la fertilitat del sl i els seus rgims demmagatzematge daigua i nutrients, laplicaci de principis de sostenibilitat, la salut, el lleure, el valor de la bellesa i el prestigi, etc. Aquest valor presenta un retrat de les qualitats paisatgstiques naturals i transformades amb un valor econmic quantificable i regulades dins del sistema legal duna societat determinada. El valor funcional dun paisatge est subjecte a dinmiques culturals relacionades amb canvis de valoraci, com ara les variacions en el gust, les preferncies esttiques, la composici per edats de la societat, la composici i el percentatge de grups tnics, els estrangers presents en una collectivitat, les ltimes innovacions econmiques i el sistema poltic en general. Valor de salut El valor de salut correspon al grau de serveis o propietats que es busca que un paisatge aporti a una societat. Aquestes qualitats poden ser laire net, la tranquillitat, la bellesa i lharmonia, la composici i laroma de les plantes, la varietat i la quantitat de fauna, labsncia de molsties esttiques o delements contaminants i les condicions climtiques i meteorolgiques dominants. Per tant, es tracta dun valor que combina qualitats paisatgstiques naturals i transformades que es defensen a travs de mesures de protecci i preservaci del paisatge. En les societats postindustrials econmicament desenvolupades, les poltiques paisatgstiques tenen entre els seus objectius prioritaris que els paisatges considerats saludables permetin de dur-hi a terme activitats de lleure aix com la recuperaci fsica i psquica. Valor dintegraci El valor dintegraci dels paisatges mesura fins a quin punt els grups socialment dominants i daltres de marginals fan un s actiu dels entorns a laire lliure. T una gran importncia saber lopini de la poblaci sobre la influncia dels paisatges en la seva vida social; s a dir, amb quina freqncia visiten els espais verds pblics i hi interactuen duna manera que valorin com a positiva i
274
Paisatge i salut
enriquidora. La integraci destrangers dorigen cultural diferent en el teixit de la societat dacollida mitjanant elements naturals i alhora transformats reflecteix el paper, des del punt de vista de les poltiques socials, que pot assumir un paisatge en una poca de societats multiculturals. Cal modificar un paisatge per acollir i fer sentir cmodes els estrangers de diferent origen cultural? Com hauria de ser aquesta modificaci? Valor dacceptaci El valor dacceptaci dels paisatges reflecteix quins dels seus elements accepta o no accepta cada segment duna societat i per qu. Lacceptaci o preferncia per un paisatge particular depn de factors socials com ara la composici per edats, les poltiques ambientals, i el sistema de producci. Tamb hi intervenen factors culturals com el gust i la preferncia per la bellesa del paisatge, els hbits esportius i una conscincia general sobre limportant valor dun paisatge. Aquests elements sn els que motiven una valoraci positiva o negativa de determinats fenmens i la seva classificaci i importncia a lhora dabordar la planificaci paisatgstica i de prendre decisions en aquest mbit.
Valoraci econmica dels paisatges i preferncies i valors culturals

En aplicar aquestes categories a la valoraci dels paisatges, es fan evidents les mltiples dimensions socials i culturals que intervenen quan es parla de fenmens tan transversals com els paisatges. El benestar ha esdevingut un indicador de riquesa i qualitat de vida, especialment en llocs en qu el nivell de vida mitj s elevat en comparaci amb el daltres pasos, i evidentment molt ms alt que en les societats en vies de desenvolupament del Sud i les societats en transici dels pasos de lantiga Europa de lEst. El benestar est vinculat a una demanda dexpectatives cada cop ms elevada entre les societats benestants, que consideren que
275
es mereixen estar millor. La legitimitat daquesta demanda es recolza en lacceptaci general de les bondats de lhedonisme per aquells qui es poden permetre el benestar econmic. Lobtenci del mxim de prestacions per les persones que sen declaren mereixedores sha convertit en un objectiu central en les societats consumistes modernes amb alts nivells de creixement econmic i expectatives de consum. La forta i creixent tendncia cap a la urbanitzaci ha de fer front al repte de combinar all que per a la classe mitjana-alta constitueix un estil de vida apropiat amb els serveis de zones desbarjo periurbanes dalta qualitat, dotades de gran varietat dinstallacions esportives i parcs o restaurants rurals. La salut i la bellesa estableixen un nexe fonamental entre el cos i la ment, tal com reflecteix el paisatge dels indrets de descans i benestar i la seva promesa de proporcionar aquests valors als visitants. Valors que tenen una gran difusi entre grups destrats socials idntics o similars, constitueixen importants factors que determinen lautoestima social i actuen alhora com a indicadors per definir la categoria social. La identitat regional i els vincles amb la comunitat tamb estan relacionats amb les caracterstiques del paisatge, que generen per als qui hi resideixen una srie davantatges (ms dies de sol, vistes excellents, menys sorolls, menys contaminaci o boira) i, alhora, produeixen admiraci entre els residents dindrets menys afavorits. La posici de privilegi de certs paisatges en comparaci amb daltres es percep com un indicador duna bona qualitat de vida. Lexistncia duna classificaci socialment valorada de qualitats del paisatge evidencia la importncia que tenen les percepcions i preferncies culturals en relaci amb els paisatges en el moment de planificar-ne un. La valoraci econmica ha de tenir en compte les diverses percepcions i preferncies vinculades a la diversitat social i cultural. Els estrats socials ms benestants que viuen en els centres econmics i a les grans ciutats o a la seva perifria dins el mn postindustrial valoren els entorns verds i naturals. En una poca marcada per una economia globalment interconnectada i per
276
Paisatge i salut
lassimilaci dels mercats, particularment dels mercats immobiliaris, els preus de les zones ms bones estan condicionats per les valoracions transculturals dels paisatges. Com menys desenvolupada econmicament o ms rural sigui una societat, menys valor confereix als entorns naturals i, en canvi, ms prioritat dna als immobles ubicats al centre urb. La gran majoria de la classe benestant darreu del mn, independentment del seu nivell cultural, considera que els habitatges propers a zones verdes sn llocs saludables per viure-hi i que confereixen prestigi. Per a les classes baixa i mitjana que no es poden permetre viure en rees suburbanes o periurbanes predominantment verdes, la diversitat cultural del paisatge t importncia des del punt de vista de la salut i el lleure. Un paisatge de lleure, per tant, constitueix un benefici macroeconmic per a tota la societat, ja que pot contribuir a mantenir el bon estat de salut de la poblaci i ajudar a reduir les despeses del sector sanitari.
Imatge 2. Les zones verdes urbanes sn molt valorades com a font de salut i de lleure.
277
Els paisatges com a metfores de benestar que combinen els serveis urbans amb els entorns saludables
Els paisatges sn omnipresents: no hi ha cap indret al mn que no en tingui. De manera anloga, la salut s una necessitat omnipresent des de sempre, arreu del mn. En el context dun planeta en rpid procs durbanitzaci, independentment de la cultura de qu es tracti, els espais verds i saludables en un entorn urb seran cada cop ms escassos i menys assequibles. Els entorns saludables vinculats als centres urbans sn un producte de luxe, i aconseguir benestar amb laccs a paisatges saludables per remots no s gens fcil, ja que les metrpolis i grans ciutats sn ms paisatges dasfalt (cityscape) que paisatges prpiament dits (landscape). Tard o dhora, els estils de vida adaptats al sedentarisme i les vlvules descapament a travs del mn ciberntic dels mitjans electrnics i les realitats en xarxa acabaran dominant les societats tecnolgicament avanades. Els paisatges seran accessibles mitjanant Google Earth o cmeres web i esdevindran metfores del benestar, destinacions turstiques que visitar gent que no hi viu per que els consumeix durant un curt perode de temps. El turisme internacional s el sector econmic ms important de la Terra, amb un mercat en constant creixement, que ven experincies basades en el paisatge, el lleure i els records. Depn de la diversitat cultural dels paisatges com a destinacions turstiques amb un preu que els clients ms benestants estan disposats a pagar i eixampla labast de lexperincia i el vincle emocional amb els paisatges, ja que tots ells, tard o dhora, esdevenen extics, s a dir, fascinants, perqu el turista els coneix menys que no pas el seu propi mn vital. Els paisatges que envolten les grans ciutats reben, durant el cap de setmana o les vacances, la visita dels ciutadans per als quals el camp s una metfora dun estil de vida romntic, malgrat que hagi deixat de ser autntic. La poblaci urbana satansa als paisatges com si fossin museus a laire lliure o centres teraputics. Tanmateix, cal que ens preguntem qu passa
278
Paisatge i salut
amb el coneixement i la saviesa, per no parlar del valor cultural simblic, integrats en paisatges que han esdevingut totalment extics amb el pas del temps. Desprs de leducaci ambiental, algun dia sacabar imposant leducaci paisatgstica i de la natura, s a dir, sensenyar a llegir i a interpretar els paisatges? Lalienaci de la societat postindustrial amb relaci a la natura i al paisatge i als seus significats inherents, que van molt ms enll de beneficis per a la salut i lesbarjo, esdevindr una amenaa per a la mateixa cultura. Una societat que ja no sigui capa dentendre el significat del seu paisatge s una societat que ha perdut el llegat cultural i que no transmetr cap missatge en aquest sentit a les futures generacions. Llavors, el paisatge es convertir en un element del record i es conservar congelat en el punt en qu la societat va deixar de fer-lo servir activament i guanyar-shi la vida. Aleshores, la gesti del paisatge passar a mans dels conservacionistes i els paisatges ms valorats es convertiran en una zona natural planificada o es mantindran com a jard de la societat a travs daportacions econmiques substancials. Seran els jardiners paisatgstics els que gestionaran les illusions esttiques del passat i no el sector productiu primari, tal com shavia fet fins aleshores. Durant segles, o fins i tot millennis, les necessitats de la producci agrcola han donat forma als paisatges darreu del mn. No obstant aix, levoluci de leconomia mundial basada en xarxes globalitzadores de producci i subministrament daliments canviar aquesta funci de la producci agrcola. La urbanitzaci i el turisme transformaran les caracterstiques del paisatge i tamb la manera de pensar de la poblaci rural. Els pagesos deixaran destar subordinats a la productivitat de la seva terra, per dependran dels mercats dimportaci i dexportaci, de les poltiques agrries i de la voluntat de la collectivitat de pagar diners per un paisatge ents de manera consensuada com a representaci duna societat agrria que ha deixat dexistir. La qesti de si, en un futur lluny, aquest paisatge sassociar a la cultura, a la salut o a qualsevol benefici per a la societat, continua oberta.
279
Paisatge i diversitat
Els paisatges es caracteritzen principalment tant per la seva diversitat cultural com per la biodiversitat de la flora i la fauna, per la seva olor, per la intensitat de la llum i dels sons i per les configuracions sempre niques daquesta diversitat. Per molt similars que puguin semblar els paisatges, mai no sn iguals. En aquesta poca de globalitzaci, en qu prevalen les pautes tecnolgiques internacionals i les preferncies dels consumidors, la diversitat ha esdevingut una qualitat poc comuna, i la singularitat, un valor per ella mateixa. La diversitat cultural s una configuraci diferenciada de models culturals amb un disseny deliberadament diferent dels patrons daltres cultures (Benedict, 1989) amb relaci al lloc on estan situats. De la mateixa manera que els indrets geogrfics sn diferents entre si, les cultures tamb ho sn. Lassimilaci i laculturaci shan produt i continuaran produint-se. La preservaci de la diversitat cultural en un planeta globalitzat s una tasca encara ms delicada del que era en poques anteriors, en qu la comunicaci entre cultures que vivien en indrets allats era ms aviat escassa o espordica. La identitat cultural constitueix una distinci dels models daltres cultures, per tamb una resposta a les condicions dun paratge o hbitat nics. Cada vegada ms cultures poden viure en un mateix hbitat, per hi responen de maneres culturalment diferents; davant aquest fet sorgeix el dubte de qu distingeix una cultura duna altra, si no s el seu hbitat. Durant generacions, els representants de les cincies ambientals han debatut i discutit aquesta qesti (Milton, 1996: p. 106). Aquest discurs sobre qu sadapta a qu, a mig cam entre el determinisme ambiental i el cultural, per acabar conjuminant tots dos punts de vista, mai no ha pogut resoldre de deb aquest problema teric. La resposta ms convincent s que cada cultura percep, interpreta i entn un paisatge de manera diferent. Per ms que els trets fsics dun paisatge siguin idntics, el seu significat i qualitats emocionals es
280
Paisatge i salut
perceben de manera diferent segons el rerefons cultural sobre el qual es reflecteixen.
Diversitat cultural i paisatges saludables

En els terrenys de larquitectura paisatgstica i la recerca teraputica, sha observat que els paisatges i jardins tenen propietats saludables i poden contribuir a diferents tipus de terpia (Burnett 1997; Gerlach-Spriggs, Kaufman i Warner, 1998; Sachs, 2003; Tyson, 1998; Ulrich, 1979, 1986). No obstant aix, fins ara, ni cientfics ni facultatius shan interessat gaire per la dimensi cultural dels paisatges i jardins, que, tot i ser-hi inherent, cal fer palesa per valorar el paper de la cultura en el disseny i la planificaci paisatgstica. La relaci entre els humans, els animals, les plantes i la forma dels entorns fsics que han convertit en casa seva, mitjanant la incorporaci daquests fenmens naturals a la seva cultura, conforma el procs de la histria cultural de la humanitat (Ingold, 1986, 1992; Croll i Parkin, 1992). La interconnexi entre humans, animals i plantes s un factor de desenvolupament de qualsevol cultura i, per tant, tamb part de la seva histria mdica, abans i, fins i tot, desprs de larribada de la medicina alloptica. Les relacions socials entre les plantes, els animals i els fenmens paisatgstics estan ben documentades dins la histria cultural, i han culminat en els extensos volums del llibre La branca daurada de James G. Frazer (Frazer, 1993 [1890]). Segons estudis recents (com ara Knight, 2000; Rival, 1998; Seeland, 1997), la interconnexi ha sobreviscut particularment en cultures no europees, on encara mant un paper determinant. Els valors espirituals de les plantes, els animals i els paratges, menystinguts arran de la modernitzaci dels segles xix i xx en el marc de les cultures occidentals, shan rehabilitat i reanimat parcialment a travs de la medicina i les terpies alternatives. El concepte espiritual grec de genius loci, que es remunta a lantigor, i altres de similars pertanyents a les mitologies roma-
281
na, celta i germnica, integrats sobretot pel cristianisme, encara estan presents en el folklore contemporani i la teoria i la prctica geomntiques. Aix, els paisatges es presenten com a representacions duna histria cultural que unifica les transformacions fsiques de lentorn amb la seva interpretaci i la saviesa de la natura. Les substncies naturals que sn saludables per als animals i els humans formen els sistemes de la matria mdica de cada cultura. La naturalesa i la qualitat diferenciades de les plantes tenen repercussions concretes sobre els integrants duna cultura determinada. En aquest sentit, sha estudiat parcialment laplicaci daquests efectes en la recuperaci fsica i psicolgica dels humans (Lewis, 1995; Shoemaker, 2002). De forma similar, estudis recents parlen de les propietats curatives dels paisatges relacionades amb les percepcions i interpretacions culturals del seu potencial de curaci en casos destrs (Grahn i Stigsdotter, 2003), Alzheimer, sndrome desgotament professional, demncia, incapacitat i trastorns propis de la tercera edat en general. Lepidemiologia comparativa indica que labast i la propagaci de les malalties varien en funci de la ubicaci geogrfica i estan molt influenciades per lestat de progrs duna societat. En societats altament postindustrials, on la poblaci est ms distanciada dels estils de vida naturals i la producci primria, la terpia basada en paisatges i jardins ha anat guanyant pes en les ltimes dcades. Aquestes terpies sn tils per a les persones que busquen en el paisatge loportunitat desbargir-se, fugir dels problemes diaris i recuperar-se de les malalties. Lusuari o espectador (o fins i tot podrem dir-ne el consumidor) dun paisatge pot sentir i experimentar el contingut cultural dun paisatge, encara que no sempre en pugui detectar i desxifrar la histria i el significat. Per aix, la diversitat cultural dels paisatges enriqueix la percepci dels visitants forans respecte a com daltres cultures sexpressen en els seus entorns. s una oportunitat per viure noves experincies en els regnes animal, vegetal i hum, ms enll dels propis lmits culturals (Selin, 2003). Com en qualsevol altre intercanvi cultural, els aspectes inusuals i des-
282
Paisatge i salut
coneguts dun paisatge poden tenir conseqncies imprevisibles entre els seus consumidors, especialment si nesperen uns efectes positius. La capacitat dun paisatge per fer paleses les seves propietats curatives depn, en gran mesura, del dileg que sestableixi entre el carcter del paisatge i la receptivitat de la persona que, daquesta manera, representa el tarann obert duna cultura i la seva capacitat per assimilar altres missatges codificats en diferents paisatges. La descoberta dels paisatges xifrats, mitjanant la seva lectura, interpretaci i comprensi, representa un factor important de recuperaci o, fins i tot, el procs de curaci mateix.
Imatge 3. La terpia basada en paisatges i jardins ha anat guanyant pes en les ltimes dcades.
Paisatges sagrats
Els paisatges sagrats representen lassignaci ms profunda de significat cultural a una configuraci de fenmens fsics, naturals i vius i els propis de la imaginaci mtica, la fe religiosa o lespe-
283
culaci mstica. Aix s aix des dels temps immemorials en qu els paisatges teraputics eren paisatges sagrats, i viceversa. Tant lun com laltre sn espais destacats dels paisatges i llocs extraordinaris amb un significat especial per a la seva cultura corresponent. El seu carcter sagrat sintueix en la histria particular, el que coneixem com a spiritus o anima loci, tant si es tracta dun miracle com dun esdeveniment misteris o heroic associat a un indret. No pot sorgir dintents de dirigir i controlar un lloc, sin de la participaci conscient en les qualitats ja presents de les quals brolla una presncia enaltidora (Pennick, 1996: p.14). Els paisatges sagrats reflecteixen una diversitat cultural. Estan dedicats exclusivament a una detat o a un sant particular, a un poder sobrenatural o a una allegoria, i principalment sn venerats en festivitats concretes o amb motiu de llocs de peregrinaci concrets. En la tradici cristiana, per exemple, aquest principi sha materialitzat batejant Judea i alguns indrets de Palestina amb el nom de Terra Santa, per la gran quantitat de llocs sagrats que contenen. Normalment, els paisatges sagrats estan exempts dusos quotidians o productius, ja que es tracta de manifestacions simbliques de les dimensions espirituals i sobrenaturals en qu els humans no han dinterferir. Aix doncs, no es dissenyen, sin que es basen en la creena que foren concebuts un dia per voluntat divina i que es troben en el seu estat original, ats que el seu poder rau en una inrcia intacta des dels orgens. I daquesta inrcia neix la fora que suposadament sassocia al carcter sagrat del paisatge. En excloure un indret de la lgica ds i de transformaci com a recurs natural, aquest es distingeix de la resta de paisatges. Labsncia de valor utilitari daquests determinats paisatges contribueix a la seva aura despiritualitat i salvaci i proporciona als fidels la sensaci de trobar-se prop de la creaci, que representa el fet de donar forma a all que no en tenia. El procs dassignaci duna forma prpia i nica a alguna cosa o algun sser constitueix un acte de creaci que els humans no han dalterar, ats que constituiria una transgressi dels dominis sagrats.
284
Paisatge i salut
Conclusions
En observar qualsevol paisatge, hem dafrontar automticament cara a cara laspecte de la diversitat cultural, per les raons abans esmentades. Les diverses dimensions de valor paisatgstic, tant si sn naturals com si sn fruit de la transformaci, han contribut al fet que els paisatges ms destacats es considerin, ahir i avui, patrimoni mundial. Tots ells representen lexcepcionalitat en virtut dun concepte dominant dapreciaci de la diversitat. Des de temps immemorials, la importncia de la cultura en els paisatges ha estat un tret, en part inconscient i en part conscient, determinat per la grandesa i la decadncia de les cultures. La dinmica cultural de la modernitzaci ha condut a lestandarditzaci a lhora de donar forma a lentorn construt de les ciutats darreu del mn. Aix, el paisatge rural sha convertit ms que mai en un indicador caracterstic de la identitat cultural i del carcter nacional. Els problemes de salut fsica i mental dels ciutadans, vinculats a un estil de vida modern i al desenvolupament econmic, representen un risc generalitzat per al futur de les societats postindustrials. Per tal de fomentar un entorn saludable, el disseny paisatgstic ha de tenir en compte les antigues rpliques dun disseny de paisatge autnom en regions ms o menys allades histricament. Aix, al llarg de la histria cultural duna regi, es donava per descomptada lexistncia dentorns saludables i despais que no ho eren, fins que els avenos tecnolgics i el desenvolupament de les infraestructures, especialment al segle xix, van comenar a posar fi a lallament local. Si volem tornar a un paisatge la seva qualitat o preservar-ne els vestigis didentitat cultural en les societats econmicament desenvolupades, cal apostar per la planificaci paisatgstica i de la salut. Unes condicions de vida saludables i un paisatge que permeti identificar-shi han ajudat les societats postindustrials a assolir el nivell de benestar actual, fins al punt que poden destinar diners i coneixements a serveis socials que en poques anteriors ning no es podia permetre. En teoria,
285
al segle xxi ning no posa en dubte el nexe entre la protecci del paisatge i els entorns saludables, un punt que cal tenir en compte per incorporar el respecte per la cultura i la salut a larquitectura i la planificaci del paisatge. Aix mateix, cal assumir els reptes que comporta la combinaci de la modernitzaci global amb la preservaci del carcter propi dels paisatges locals, especialment els dels pasos econmicament ms desenvolupats.
Benedict, Ruth (1989). El hombre y la cultura. Barcelona: Edhasa. Burnett, James D. (1997). Therapeutic effects of landscape architecture, dins Marberry, Sara O. (ed.). Healthcare design. Nova York: John Wiley and Sons, p. 255-274. Croll, Elisabeth; Parkin, David (1992). Cultural understandings of the environment, dins Croll, Elisabeth; Parkin, David (ed.). Bush base: forest farm. Culture, environment and development. Londres: Routledge, p. 11-36. Frazer, James George (1993). La rama dorada. Madrid: Fondo de Cultura Econmica. [Ttol original Golden Bough de 1890]. Gerlach-Spriggs, Nancy; Kaufman, Richard Enoch; Warner, Sam Bass (1998). Restorative gardens: the healing landscape. New Haven: Yale University Press. Grahn, P.; Stigsdotter, Ulrika A. (2003). Landscape planning and stress, Urban Forestry and Urban Greening, vol. 2, nm. 1 (juny de 2003), p. 1-18. Harrison, Robert Pogue (1992). Forests. The shadow of civilization. Chicago: University of Chicago Press. Ingold, Tim (1986). The appropriation of nature: essays on human ecology and social relations. Manchester: Manchester University Press. --- (1992). Culture and the perception of the environment, dins Croll, Elisabeth; Parkin, David (ed.). Bush base: forest farm. Culture, environment and development. Londres: Routledge, p. 39-56. Jackson, John Brinckerhoff (1979). The order of a landscape. Reason and religion in Newtonian America, dins D. W. Meinig (ed.). The interpretation of ordinary landscapes. Geographical essays. Nova York: Oxford University Press, 1979, p. 153-163. Knight, John (ed.) (2000). Natural enemies. People-wildlife conflicts in anthropological perspective. Londres: Routledge. Lewis, Charles A. (1995). Human health and well-being: the psychological, physiological, and sociological effects of plants on people, Acta Horticulturae, vol. 391 (mar de 1995), p. 31-39. Lewis, Peirce (1979). Axioms for reading the landscape. Some guides to the american scene, dins D. W. Meinig (ed.). The interpretation of ordinary landscapes. Geographical essays. Nova York: Oxford University Press, p. 11-32. Milton, Kay (1996). Environmentalism and cultural theory. Exploring the role of anthropology in environmental discourse. Londres: Routledge. Pennick, Nigel (1996). Celtic sacred landscapes. Londres: Thames and Hudson.
286
Paisatge i salut
Plachter, Harald (1995). Functional criteria for the assessment of cultural landscapes, dins Droste, Bernd von; Plachter, Harald; Rssler, Mechtild (ed.). Cultural landscapes of universal value. Components of a global strategy. Jena: G. Fischer, p. 393-404. Rival, Laura (ed.) (1998). The social life of trees. Anthropological perspectives on tree symbolism. Oxford: Berg. Sachs, Naomi (2003). Healing landscapes, ArcCA, vol. 3, nm. 4, p. 36-39, 51. Schama, Simon (1995). Landscape and memory. Londres: HarperCollins. Seeland, Klaus (1993). Der Wald als Kulturphnomen. Von der Mythologie zum Wirtschaftsobjekt, Geographica Helvetica, nm. 2, p. 61-66. --- (ed.)(1997). Nature is culture. Indigenous knowledge and socio-cultural aspects of trees and forests in non-european cultures. Londres: Intermediate Technology Publications. Selin, Helaine (ed.) (2003). Nature across cultures. Views of nature and the environment in non-western cultures. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers. Sheppard, Stephen R.J.; Harshaw, Howard W. (ed.) (2000). Forests and landscapes. Linking ecology, sustainability and aesthetics. Wallingford: CABI Publishing.
Shoemaker, Candice A. (ed.) (2002). Interaction by design: bringing people and plants together for health and well-being. Ames: Iowa State Press. Tyson, Martha M. (1998). The healing landscape: therapeutic outdoor environments. Nova York: McGraw-Hill. Ulrich, Roger S. (1979). Visual landscapes and psychological well-being, Landscape Research, vol. 4, nm. 1, p. 17-23. --- (1986). Human responses to vegetation and landscapes, Landscape and Urban Planning, vol. 13, p. 29-44. Willers, Bill (ed.) (1999). Unmanaged landscapes. Voices for untamed nature. Washington: Island Press.
287
Paisatges quotidians i diversitat social i de gnere: la seva relaci amb la salut i el benestar
Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr i Maria Prats Ferret
288
En aquest captol es pretn reflexionar sobre tres conceptes que es poden interrelacionar fcilment a nivell teric: paisatge, salut i vida quotidiana. Tot i que les connexions entre aquests conceptes poden semblar evidents, no s senzill mantenir la perspectiva triangular quan es tracta dexemplificar aquestes connexions amb estudis de cas. Per aix es far successivament mfasi en un aspecte o en laltre, amb lobjectiu global de pensar de quina manera la connexi entre aquests tres conceptes t relaci amb la construcci de ciutats ms humanes i amigables per a tothom. El concepte de vida quotidiana s molt til per introduir la diversitat social i de gnere en relaci amb la salut i el paisatge. Justament perqu la vida quotidiana s rica, imprevisible i flexible, permet prendre en consideraci collectius o aspectes que altrament no quedarien visibles per a la concepci general de la planificaci, que habitualment no t prou en compte el que passa a escala de carrer, en els espais i els paisatges en qu les dones i els homes viuen, treballen, consumeixen, es relacionen i construeixen la seva identitat (Vaiou i Lykogianni, 2006). Concretament, el captol es centrar en les visions i experincies de les dones i els infants i es mostrar com els paisatges urbans serien ms vivibles i ms saludables per a tothom si els dissenyssim pensant en collectius com aquests, pensant en les diferents identitats segons gnere i edat i les diverses percepcions i necessitats que sen deriven. Com assenyala Hubbard (2006), lestudi de les prctiques quotidianes fa surar la brossa, el soroll, el trfic, el fum i les pudors; permet tenir en compte els qui caminen i els qui transgredeixen i posen en evidncia la possibilitat de resistncia inherent a la vida quotidiana, s a dir, dna sentit a la formulaci de poltiques de la vida quotidiana que, sense cap dubte, incideixen en la salut de les persones. Abans de res s important veure qu sentn per cadascun daquests conceptes. En primer lloc, el terme paisatge sutilitza
289
en geografia per referir-se a laparena duna rea (o un lloc), fent especial mfasi en els processos socials, culturals i poltics que la formen (Johnston, et al., 1994). Si relacionem aquest terme amb el de salut ens apareix directament el concepte de paisatge teraputic. Aquest concepte, utilitzat per primera vegada per Gesler (1996 i 2005) i desenvolupat posteriorment per altres autors (Andrews, 2004; Dyck i Dossa, 2007; Wakefield i McMullan, 2005) es refereix a un paisatge on la combinaci dels espais construts, les condicions socials i les percepcions humanes dna lloc a una atmosfera que condueix al guariment, en un sentit general. Malgrat lespecificitat i linters daquesta temtica, en aquest captol sentendr la salut i el paisatge des duna perspectiva ms mplia. Per aix resultar til incorporar els conceptes de qualitat de vida i vida quotidiana, el primer en relaci amb la salut i el segon en relaci amb el paisatge, ents com a escenari que dna identitat a un lloc i com a espai on transcorre la vida. En definitiva, el que interessa s reflexionar sobre els paisatges de la quotidianitat i la seva importncia en la salut i el benestar de la poblaci. Per fer-ho el captol es centrar particularment en els espais pblics urbans, tema sobre el qual el Grup dEstudis de Geografia i Gnere del Departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona, al qual pertanyen les autores, ha desenvolupat diverses recerques en els darrers anys, tant des de la perspectiva de la geografia del gnere com des de lenfocament ms recent de les geografies de la infncia. Linters dels estudis geogrfics per la diversitat i la diferncia es deu principalment a laparici, als anys vuitanta, de les noves geografies culturals i a lanomenat gir cultural en geografia. Les seves aportacions teriques i metodolgiques, aix com lmfasi en la interdisciplinarietat i el comproms poltic, han perms apropar-se a la societat, lespai i el lloc des de nous enfocaments i mltiples mirades. Lestudi de les prctiques espacials i socials (tenint en compte la diversitat didentitats segons el gnere, la condici social, la cultura, ledat, les habilitats fsiques i psquiques) ha estat, sens dubte, una de les aportacions ms rellevants
290
Paisatge i salut
daquesta nova geografia cultural. Les perspectives ms noves en geografia (la geografia del gnere, la geografia de les sexualitats, les geografies de la infncia i les geografies postcolonials, entre altres) han afavorit que esdevinguessin visibles collectius que romanien invisibles en la geografia humana tradicional. Les dones, les persones migrants, les persones grans, els nens i les nenes, el jovent, entre daltres, formarien part daquests grups tradicionalment neutralitzats per una identitat (la masculina, heterosexual, de classe mitjana, de mitjana edat i occidental) sota la qual shan generalitzat totes les experincies, percepcions i imaginaris. El fet de fer visible lexperincia de les dones en lespai ajuda a interpretar espais i paisatges duna manera diferent i aix, conseqentment, t els seus efectes a lhora de donar respostes a les necessitats de les dones (aix com dels infants, la gent gran, les persones amb habilitats fsiques redudes, etc.) i reivindicar noves mirades per a una planificaci ms igualitria de lespai pblic. En els darrers anys han sorgit a lEstat espanyol collectius de dones procedents del mn de la geografia, larquitectura i lurbanisme que treballen per reivindicar un nou model de ciutat pensada per viure i no tan sols per moures i treballar; aix, per exemple, el Colectivo de Mujeres Urbanistas i la Fundaci Maria Aurlia Capmany, entre daltres, proposen una srie dactuacions per tal de reconstruir el paisatge urb i fer-lo ms habitable: posar lmits a lextensi i el creixement espacial de la ciutat; afavorir la proximitat i la barreja dusos, la rehabilitaci i la regeneraci de la ciutat davant la creaci de nou sl urb, i ls del transport pblic enfront de ls del vehicle privat; afavorir la mobilitat dels vianants i reduir les necessitats del transport motoritzat; eliminar les barreres arquitectniques per afavorir laccessibilitat a lhabitatge, als equipaments i als serveis, i recuperar el carrer com a lloc de trobada social (Bofill, Dumenj i Segura, 1998; Justo, 2000;
291
Romn, 2004).1 Aquestes lnies dactuaci poden resumir-se en quatre criteris bsics: laccessibilitat, lautonomia, la sociabilitat i lhabitabilitat, que conjuguen el vessant ms ecolgic i social de la prctica urbanstica (Caz, Gigosos i Saravia, 2002).
Espais pblics: salut i benestar

Espais de relaci i didentificaci, de contacte entre les persones, danimaci urbana, de vegades dexpressi comunitria (Borja i Mux, 2001: p. 48). Aquesta definici tan clara i precisa dels espais pblics cont tots els atributs que sespera que aquests espais fomentin: la comunicaci, la trobada i lintercanvi. Existeix una extensa literatura que emfatitza el paper dels espais pblics com a espais potenciadors de la sociabilitat, el benestar i la salut a la ciutat, aix com nombroses definicions que permeten veure tot un ventall de possibilitats per conixer millor els seus atributs. William H. Whyte (1980), un dels primers investigadors sobre ls i lapropiaci dels espais pblics en diverses ciutats dels Estats Units i membre del grup de recerca Project for Public Space (2002),2 ha establert, juntament amb altres membres del grup, un conjunt de criteris per avaluar lxit dels espais pblics. Segons ells, aquests espais han de tenir una alta proporci de persones que vagin a lespai pblic acompanyades. El fet que
1 Algunes de les propostes donades per Bofill, Dumenj i Segura (1998) sobre les caracterstiques que shaurien datribuir al carrer i als espais pblics sn: posar ms bancs a les places, projectar espais interiors a les illes de cases, eliminar totes les barreres arquitectniques, humanitzar el disseny dels espais pblics, coresponsabilitzar els habitants de la cura dels espais pblics, millorar la illuminaci pblica, projectar espais verds segons la densitat de poblaci i no macroespais als afores de la ciutat, crear petites rees verdes als barris antics, posar ms noms de dones als carrers, etc. 2 Project for Public Spaces s una organitzaci no governamental fundada lany 1975 que t com a objectiu ajudar a construir espais pblics de qualitat mitjanant asistncia tcnica, recerca, educaci, planificaci i disseny. El seu lloc web (www.pps.org) proporciona una rica informaci sobre els seus interessos, programes, i publicacions.
292
Paisatge i salut
les persones vagin a la plaa en grups de dues o tres indica que decideixen anar-hi expressament empeses per la confortabilitat del paisatge escollit; una proporci elevada de dones,3 ja que indica que lespai s percebut com a segur; una diversitat de persones de diferents edats; una varietat dactivitats que mostra la polivalncia i multifuncionalitat de lespai; i un nombre elevat de manifestacions pbliques dafectivitat (abraades, somriures o petons), fet que mostra el benestar i la llibertat dexpressi en lespai.
Imatge 1. Un espai pblic agradable afavoreix la interacci i comunicaci social.
Tot aquest conjunt de circumstncies que ajuden a mesurar lxit dels espais pblics pot resumir-se en quatre atributs principals: el confort i la imatge, laccs i la connexi, ls i lactivitat, i la sociabilitat (Project for Public Space, 2002). El concepte de confort en relaci amb els espais pblics tamb ha estat fora elaborat per Fenster (2004), que en la seva recerca sobre les ciutats de Londres i Jerusalem utilitza els conceptes de confort, perti3 Whyte (1980) s un dels primers investigadors que estudia els espais pblics tenint en compte les diferncies de gnere. Lautor assenyala que les dones pateixen una major discriminaci a lespai pblic que els homes i que, per tant, el fet que en una plaa hi hagi una alta proporci de dones demostra el bon funcionament de lespai pblic.
293
nena i comproms. Indica que es tracta de conceptes que tamb sutilitzen en el marc de la planificaci urbana com a indicadors de qualitat de vida, especialment quan tots es troben presents i sinterrelacionen. Altres criteris utilitzats per mesurar les bondats dels espais pblics sn la interacci social i la comunicaci que es dna entre les persones que usen aquests espais que no es coneixen prviament i que pot anar des de la mera observaci, el contacte visual i lintercanvi de paraules, fins al desenvolupament duna conversa sencera (Paravicini, 2002). Tots aquests diferents graus dinteracci contribueixen de forma molt efectiva tant a la inclusi social dindividus o collectius com a lexperincia de benestar en la seva vida quotidiana. Histricament els espais pblics han estat espais dexpressi collectiva i escenaris de manifestacions poltiques i festives multitudinries que han fet visibles les demandes i la cultura popular de la ciutadania. Des duna dimensi poltica els espais pblics tenen, tamb, un paper important en la redistribuci de la riquesa, la integraci i la cohesi social a la ciutat. La qualitat de vida al carrer i als espais oberts s una condici necessria perqu una societat tingui un alt nivell de convivncia i perqu els espais pblics siguin lexpressi fsica duna societat democrtica (Lpez de Lucio, 2000; Rogers, 1998). En la mateixa lnia, Garcia (1989) recorda que les intervencions sobre aquests paisatges haurien de convertir-se en prioritats per a les administracions locals per tal dajudar a disminuir les desigualtats econmiques, socials i de qualitat de vida a la ciutat. Com s evident, lurbanisme no pot, per si mateix, corregir les desigualtats socials si no va acompanyat de mesures socials (Gans, 2002), per s que pot ajudar, en canvi, a millorar les condicions de vida de la poblaci. La dimensi simblica defineix els espais pblics com a espais dexpressi cultural i artstica, s a dir, com a espais privilegiats per a la socialitzaci de lesttica i de lart. La poltica urbanstica municipal a la Barcelona dels anys vuitanta i la seva preocupaci per la installaci descultures als espais pblics,
294
Paisatge i salut
tant als barris centrals com als perifrics, reflecteix perfectament una voluntat de democratitzar la societat i reequilibrar la ciutat (Berdoulay i Morales, 1999). Lesttica, segons Borja i Mux (2001: p. 71) s tamb una tica, ja que el bon disseny i la bona qualitat dels materials en un espai pblic situat en un barri perifric, pobre i degradat pot ajudar les persones que hi habiten a sentir-se orgulloses del seu paisatge, millorar objectivament la seva qualitat de vida, afavorir lemergncia duna identitat social positiva i facilitar, daquesta manera, la interrelaci amb la resta de la ciutat (Pol i Valera, 1999). La dimensi urbanstica, morfolgica i funcional considera els espais pblics elements ordenadors de lurbanisme i els estudia tenint en compte les seves qualitats formals. Les condicions fsiques dun espai pblic (degradat o ben conservat), el seu disseny (ds quotidi o poc funcional), el seu mobiliari (que hi hagi o no una rea de jocs infantils o una font daigua), la seva illuminaci (bona o escassa) i el seu emplaament (articulat dins la trama urbana o poc accessible), entre daltres, poden motivar-ne o desincentivar-ne ls per part de certs collectius com els infants, les dones o la gent gran. Chelkoff i Thibaud (1992-1993) defineixen lespai pblic com un espai dinteracci entre formes espacials (formes i esttiques), formes sensitives (so, llum, visibilitat) i formes socials (intercanvis socials), i introdueixen el concepte dobservabilitat compartida per explicar el que realment fa que un espai sigui pblic: la possibilitat de mostrar-se i dobservar els altres. Paravicini (2000 i 2002) arriba a la conclusi que una alta qualitat ambiental contribueix a lxit dels espais pblics. Ms encara, el disseny daquests espais ha de comprendre equilibradament rees dacci i rees de reps i de descans, rees ds lliure que permetin una gran diversitat dactivitats, rees ms especialitzades, que poden arribar a ser veritables pols datracci social (cafeteries, rees de jocs infantils, etc.), aix com rees de pavimentaci dura i de vegetaci, que contribueixen a produir espais duna gran diferenciaci paisatgstica.
295
Un dels debats ms estesos en els darrers anys en les societats occidentals s la prdua de protagonisme dels espais pblics oberts tradicionals (principalment parcs i places) com a llocs de proximitat (Noebel, 1999; Stevan, 1999; Zukin, 1995). Els canvis poltics, econmics i tecnolgics reflectits en les societats de consum a travs de la privatitzaci del lleure (centres comercials), la revoluci tecnolgica (Internet), les noves tipologies residencials (suburbanitzaci), els nous paisatges caracterstics de la sobremodernitat (nusos dintercanvi, espais relacionats amb el transport rpid, com les estacions de trens o els aeroports: els no llocs dAug, 1994) han anat transformant el concepte de sociabilitat i potenciant una fragmentaci espacial i social fins al punt dexcloure els collectius de persones sense capacitat de consum (poblaci immigrada, dingressos baixos, pobra, etc.) (Day, 1999). Aquesta nova realitat s especialment colpidora en les ciutats nord-americanes, on el control sobre els espais pblics arriba a situacions extremes com les descrites per Davis (2001) a Los ngeles i Zukin (1995) a Nova York, on la contractaci de seguretat privada per a la vigilncia dequipaments, centres comercials, carrers i places als indrets ms benestants de la ciutat provoca lexpulsi dels grups ms desafavorits, especialment de les persones indigents. Aquesta nova realitat s possible pel poder del capital privat, que tematitza i converteix aquests indrets en espais de consum (Bridge i Watson, 2000), fins a arribar a desproveir-los de tots els atributs lligats als espais pblics tradicionals i daquells que, com sindica a lanterior apartat, sn indicadors dxit de lespai i de benestar de la poblaci usuria. Malgrat levidncia daquestes noves realitats, per, una passejada per Barcelona i altres ciutats compactes europees demostra que els espais pblics tradicionals sn encara importants en la vida quotidiana de les persones i que aquests preocupen les administracions locals. Per si, per una banda, diriament sobserven nens i nenes jugant a les places desprs de lescola, gent gran asseguda als bancs i poblaci nouvinguda xerrant a les places, per una altra, i des dels anys noranta, els espais pblics shan
296
Paisatge i salut
anat revalorant i la seva estetitzaci (lligada, com s el cas de Barcelona i Bilbao, amb nous museus dart contemporani i amb els noms darquitectes de renom, com Richard Meier i Frank Gehry, respectivament) ha passat a formar part de la imatge de la ciutat i del paisatge urb que els turistes busquen, visiten i consumeixen (Zukin, 1995; McNeill, en premsa). Els espais pblics europeus sn, encara, espais quotidians de trobada social, per tamb van incorporant de mica en mica les noves formes de consum i de sociabilitat. Aquestes dues realitats manifesten com les ciutats viuen ritmes diferents en els processos de la globalitzaci econmica i cultural i, per tant, els significats socials dels seus espais pblics sn tamb diferents.
Espais pblics i gnere: lexperincia diferenciada de les dones

Lespai pblic s viscut i percebut de manera diferent per les dones segons la seva sexualitat, condici social, edat i el seu origen cultural i tnic, aix com segons la concepci que tinguin delles mateixes i del mn que les envolta (Corpas i Garcia, 1999; Vzquez, 1989). Des de la geografia feminista sha estudiat com aquestes variables influeixen en la construcci de les percepcions individuals i les experincies dels paisatges quotidians (Coutras, 1987; Little, Peake, Richardson, 1988). Els espais formen part de lexperincia quotidiana i tanquen continguts poderosos per a la interpretaci social i cultural (Valle, 1997: p.25). Amb aquestes paraules Valle recorda el paper diferencial que tenen els espais pblics en la configuraci de la vida quotidiana dels homes i les dones i la manera com les seves vivncies elaboren el sentit cultural de lespai. La utilitzaci de lespai no s gratuta, sin que respon a una determinada forma destructuraci social (Garcia Ballesteros, 1989). Daquesta manera sobserva que la presncia de les dones en tots els espais pblics de la ciutat (carrers, places, parcs, etc.), treballin o no fora
297
Imatge 2. Lespai pblic s percebut de manera diferent segons la sexualitat, condici social, edat i origen de les persones.
de casa, est mediatitzada per les responsabilitats familiars i domstiques (com anar a buscar les filles i els fills a lescola, acompanyar la mainada i els familiars grans al metge o anar a comprar) (Coutras, 1996), fet que provoca que les dones mantinguin una relaci ms estreta que els homes amb el barri i amb el seu paisatge ms immediat (Franck i Paxson, 1989; Justo, 2000).4 La percepci de por, la sensaci damenaa i els comportaments espacials que els homes i les dones desenvolupen als espais pblics depenen, en bona mesura, de la seva edat, tnia, sexualitat i habilitats fsiques (Day, 1999; Madge, 1997; Pain, 2001). Malgrat lheterogenetat dexperincies i la diversitat de posicions que les dones tenen dins la societat, la violncia urbana, amb les seves mltiples cares, s potser un dels temors que ms comparteixen totes les dones, sigui quina sigui la seva iden-
4 Les dones no solament es mouen per la ciutat duna manera diferent dels homes, sin que el seu s del temps s tamb diferent. Els temps de la ciutat depenen fonamentalment dels temps productius i no sadeqen a lorganitzaci de la vida quotidiana, cosa que fa encara ms difcil la incorporaci de les dones al mercat laboral i la compaginaci de les responsabilitats familiars i domstiques, assumides majoritriament per les dones (Prats, 1997).
298
Paisatge i salut
titat. Per no tan sols les dones perceben la por i sn vctimes, en el pitjor dels casos, de la violncia a lespai pblic, sin que els homes homosexuals, els de raa negra i els indigents poden arribar a sentir tamb aquesta inseguretat, i sn tamb vctimes freqents de les agressions al carrer (McDowell, 2001). Si b s veritat que les dones han anat reivindicant al llarg dels anys els principis digualtat de gnere que haurien de regir els mbits personals i laborals, sembla que no shagin qestionat amb la mateixa convicci el dret a circular sense por pels carrers i espais pblics de la ciutat a qualsevol hora del dia i de la nit com ho fan els homes (Bondi i Domosh, 1998). Sn conscients de la seva vulnerabilitat com a dones en passejar soles per un carrer fosc a la nit i aquest fet les fa naturalitzar certs comportaments (modificar el recorregut per evitar passar per determinats carrers, demanar a algun amic que les acompanyi fins a casa i, fins i tot, limitar les seves sortides nocturnes) per sentir-se ms segures. Algunes gegrafes feministes han fet estudis sobre la seguretat de les dones als espais pblics i han demostrat com les geografies quotidianes dels homes i les dones sn totalment diferents pel que fa als estils de vida, la mobilitat i el comportament a la ciutat. Aix, per exemple, sha observat com les dones restringeixen sovint els seus moviments per la ciutat per tal de minimitzar la seva percepci de por als espais pblics (Pain, 1997). Segons Valentine (2001), la percepci de por de les dones al carrer est estretament associada amb les percepcions de les persones que ocupen lespai i les que el controlen. La por, afegeix, est associada al desordre, i s per aix que els grafits, les escombraries, els grups de joves o els indigents al carrer poden ser senyals que representin la manca de control a lespai. El que s realment important en el debat sobre la seguretat als espais pblics s que les dones no siguin considerades noms com a vctimes potencials que han de ser constantment protegides, sin que, per contra, han de ser vistes com a subjectes autnoms que, amb la seva presncia, enriqueixen la vida urbana (Paravicini, 2000: p. 8).
299
Imatge 3. Les dones sovint eviten caminar per espais associats a la manca de seguretat.
Des dun punt de vista ms urbanstic, Bowlby (1996), Morrell (1998) i Michaud (2002) consideren que la planificaci i el disseny del paisatge urb tenen un paper decisiu en la seguretat objectiva (la que es constata) i subjectiva (la que t a veure amb la percepci) de les dones, ja que els factors que influeixen en la sensaci dinseguretat de les dones en lentorn urb estan relacionats tant amb la falta de civisme (barris deteriorats, destrucci dinstallacions urbanes, conductes agressives i sorolloses, presncia dindividus percebuts com a amenaadors, etc.) com amb determinats elements del paisatge urb (foscor, falta dilluminaci, llocs deserts, racons, amagatalls, carrerons, brossa al carrer, etc.). La planificaci dun espai equilibrat no consisteix noms a eliminar els usos monofuncionals apropant el lleure, la producci, la residncia i el consum amb la finalitat devitar rees funcionalment segregades, sin tamb per crear paisatges urbans de qualitat, saludables, accessibles i amb visibilitat que ajudin a disminuir i evitar totalment lagorafbia viscuda per algunes dones (Hernndez, 1998; Ortiz, 2005). Diversos urbanistes han afegit
300
Paisatge i salut
la importncia del que anomenen la vigilncia natural proporcionada per les persones que usen un determinat espai pblic i afavorida per les caracterstiques fsiques dels espais, el seu emplaament i la diversitat dactivitats que shi desenvolupin. Lanimaci de les terrasses dels bars situades al carrer i a les places s un dels exemples ms destacats de vigilncia natural per la funci que desenvolupen, ja que ofereixen vivacitat i seguretat als espais pblics i a les persones que usen aquests espais (Loudier i Dubois, 2002; Montgomery, 1997). La taula 1 sintetitza tots aquells aspectes fsics que contribueixen a crear espais pblics atraients per a tothom tenint en compte demandes i propostes especfiques dels collectius darquitectes i urbanistes feministes.
Aspectes fsics Planificaci i disseny dels espais pblics Disseny polivalent i multifuncional de lespai: equilibri drees dacci i de reps Existncia drea de jocs infantils i terrasses Components verds (arbres, gespa, plantes) i fonts daigua Visibilitat i transparncia Bona illuminaci Bona accessibilitat (sense barreres arquitectniques) Bon manteniment (neteja i renovaci del mobiliari urb) Bona connexi (transports pblics, etc.) Entorn multifuncional (rodejat de residncies, serveis, equipaments, botigues, etc.) Participaci ciutadana en el disseny dels espais pblics Resultats socials Sociabilitat i convivncia als espais pblics Diversitat de persones segons el gnere, ledat, la condici social, ltnia, les habilitats fsiques, etc. Diversitat dactivitats (gent asseguda als bancs, gent passejant, nens i nenes jugant, etc.) Interacci i comunicaci social entre persones que es coneixen i entre les que no es coneixen Manifestacions pbliques dafectivitat Celebracions de trobades i festes populars als espais pblics organitzades per associacions de base (associacions venals, etc.)
Taula 1. Aspectes fsics que fomenten ls igualitari dels espais pblics. Font: elaboraci prpia a partir de Project for Public Spaces (2002), Karsten (2003) i Paravicini (2002).
301
Els espais pblics en el benestar i la salut dels infants

Fins ara sha vist com lespai pblic s un espai viscut, en construcci permanent, on es desenvolupa la vida quotidiana espontniament, malgrat els esforos de planificadors i urbanistes per establir-hi un ordre social (Valentine, 2004; Vaiou i Lykogianni, 2006). Prcticament totes les persones utilitzen lespai pblic, per hi ha collectius que en sn usuaris molt fidels i per als quals aquests espais suposen un lloc i un temps important en la seva vida diria. s el cas dels infants i de les persones grans. Shan fet molts estudis sobre lexperincia quotidiana de nens i nenes en rees urbanes, i molt particularment sobre lorganitzaci del seu temps diari i ls que fan dels espais pblics i de joc en el seu entorn immediat (Karsten, 1998; Gagen, 2000; Thomson i Philo, 2004; Valentine, 2004). Daquests estudis han sortit temes dinters com la vulnerabilitat de la infncia en lespai pblic (amb especial atenci a les diferncies de gnere), les cultures locals de la paternitat i la maternitat en relaci amb leducaci espacial dels infants, o lexclusi de la mainada dels processos de planificaci urbana. Tots aquests estudis coincideixen a percebre lespai pblic com un lloc amb moltes potencialitats per al bon desenvolupament fsic, social i emocional dels infants i el reclamen des de punts de vista molt diversos. No obstant aix, fora anlisis, sobretot les que provenen del mn anglosax, parteixen duna relaci entre infncia i espai pblic en crisi deguda a qestions com la por, la inseguretat, la privatitzaci de loci, o lexcessiva urbanitzaci i motoritzaci del paisatge urb. No s el cas daltres estudis realitzats en contextos com el mediterrani, on aquesta relaci encara no sembla tan malmesa, malgrat que hi hagi una certa inquietud social per la prdua de lespai lliure a favor del negoci i una voluntat de control dels infants ms acusada que fa dcades (Baylina, Ortiz, Prats, 2006; Benvenuty, 2008). El temps que els nens i les nenes passen jugant als espais de joc de proximitat (al barri, prop de casa o prop de lescola) s
302
Paisatge i salut
molt important en la seva vida diria i, en aquest sentit, estudis diversos sobre les prctiques espacials i quotidianes dels infants a la ciutat i sobre ls i lapropiaci que fan daquests paisatges mostren la importncia que donen les persones usuries a loferta daquests llocs i a la seva accessibilitat. La utilitzaci de lespai pblic com a lloc desbarjo es valora fonamentalment per la seva relaci amb lactivitat fsica desenvolupada a laire lliure (Fjortoft i Sageie, 2000; Dyment i Bell, 2007; Veitch, Salmon i Ball, 2007).5 En les societats occidentals, cada vegada ms preocupades per laugment de pes dadults, joves i infants, relacionat tant amb la ingesta desmesurada de lanomenat fast food (o aliments rics en greixos i baixos en nutrients) com en un estil de vida sedentari i en uns models docupaci de lespai que inciten a ls del vehicle en la mobilitat quotidiana, els espais oberts sn llocs ideals per caminar, passejar, crrer, jugar, anar en bicicleta, moures en definitiva (Frumkin, Frank, Jackson, 2004; Burchell, Downs, McCann i Mukherji, 2005; Krenichyn, 2006). Aix doncs, s clar que lespai pblic i de joc proporciona benestar a les persones usuries, tant infants com adults; en primer lloc, els dna la possibilitat de gaudir dun paisatge de qualitat, i en segon lloc, els facilita relacionar-se amb altres persones. La qualitat ambiental del paisatge s molt important per diverses raons, i el benestar que proporciona sassocia significativament a la presncia de vegetaci, aigua, bona llum, equipaments cmodes i de qualitat, bona accessibilitat, bona vista, bona distribuci dels espais de sol i dombra, aix com a labsncia de sorolls, fums i trnsit viari. Estudis emprics demostren la preocupaci de les persones que usen aquests espais per la poca atenci al manteniment de les rees de joc, i expressen queixes concretes respecte a la cura i reposici del mobiliari malms, la conservaci del paviment, la brutcia provocada pels gossos, les
5 Cal dir que les potencialitats de lespai pblic obert van ms enll del medi construt, urb o rural. En determinats contextos on la natura s encara part de la cultura, com s el cas de Noruega, es considera el medi natural (a partir de la seva diversitat vegetal i topogrfica) com un espai de joc ideal per a la mainada per la seva capacitat de desenvolupar les habilitats motores i millorar la salut preventiva (Fjortoft i Sageie, 2000).
303
pintades a les parets i la manca de conservaci de les zones de jard. En general, abunda la idea que es creen els espais i es deixen estar, i els mateixos responsables de ladministraci ho reconeixen, la qual cosa posa en evidncia lescassa cultura de conservaci que existeix encara a la nostra societat. En alguns casos, la innovaci en el disseny ha anat en contra de la funcionalitat, com pot ser el cas de fonts que generen bassals daigua amb el perill consegent per als infants, la gent gran i les persones amb alguna minusvalidesa. A ms, la qualitat de lentorn ambiental incideix en altres aspectes que afecten la salut i el benestar. Un espai deteriorat, brut, fosc o desrtic influeix en la sensaci dinseguretat, en particular de grups socials ms vulnerables com les dones o els infants, i que poden desencadenar falses teories sobre la por en lespai pblic o la incompetncia dels infants per desenvolupar-se autnomament en aquests llocs. Daltra banda, si es parteix de la capacitat educativa de lespai, s a dir, del fet que a travs de laspecte fsic i social dun lloc, la qualitat de la llum i del so, dels objectes, sinterv en laprenentatge, la manca de manteniment adequat desvirtua aquest procs educatiu. Si els paviments es deterioren, els ornaments sespatllen, si els arbres o els parterres no se substitueixen quan cal, comena un procs de degradaci i es perd leficcia educadora. En estudis emprics sobre el tema, els mateixos nens i nenes reclamen en les seves propostes de millora una major neteja i un millor estat de la vegetaci. Els espais pblics sn essencialment espais de relaci. s evident la seva capacitat per propiciar oportunitats per a la interacci i la comunicaci social entre persones que es coneixen i entre persones que no es coneixen. Algunes investigacions assenyalen com les actuals formes de vida, ms autosuficients i individualistes, fan que a vegades es tingui la necessitat de recrear nous vincles socials, noves formes de venat (Tonucci, 2004) que valorin el capital social com un element important en el desenvolupament dels infants (Frumkin, Frank, Jackson, 2004). Aleshores, els amics sn les persones que treuen el gos a la mateixa
304
Paisatge i salut
hora o aquells que acompanyen els infants a la mateixa escola. La concentraci duna gran diversitat de persones desconegudes entre si, objectes, significats i oportunitats per a lacci en els espais pblics estimula laparici duna gran varietat dactivitats creatives, comportaments i relacions (Stevens, 2004). Converses, salutacions amb els vens, frases intercanviades per preguntar quelcom, manifestacions dafectivitat, contacte visual, sn algunes de les formes dinteracci i de relaci observades entre les persones adultes i els infants que usen els espais pblics. En les rees de jocs infantils la mainada juga i daquesta manera aprn a conixer el seu propi cos i el paisatge que lenvolta, a lhora que es relaciona amb altres persones de la seva edat. En aquest sentit, s important tenir present que lentorn fsic i el disseny dels espais pblics sn fonamentals per al desenvolupament i ladquisici progressiva dautonomia. Una configuraci clara i acotada de lespai pblic que limiti el trnsit i afavoreixi ls dels vianants, de persones grans i dinfants avana ledat en qu aquests darrers poden anar sols; es redueix aix la necessitat dacompanyants que tutelin constantment la seva activitat (Snchez de Madariaga, 2004). Si aix s possible, els guanys
Imatge 4. El joc en espais pblics s molt important pel desenvolupament i benestar fsic i mental dels infants.
305
dels infants en autonomia, independncia, seguretat, privacitat i autoestima sn clars (Frumkin, Frank, Jackson, 2004). Daltra banda, els infants tenen necessitats diverses, de moviment i reps, de sentir-se segurs i darriscar-se, de socialitzar i de sentir-se autnoms, dimitar i de crear, dimaginar i dexplorar lentorn. Observacions quotidianes mostren que els nens i les nenes gaudeixen corrent, enfilant-se, pujant i baixant i, a vegades, tamb creant o imaginant qualsevol cosa. Per tant, potser no s tan necessari dotar els espais de ms equipament, sin oferir ms lloc per a la interacci i la creaci. Segons Alderoqui (2000), els bons espais daprenentatge sn necessriament desordenats, proveeixen un ampli ventall de situacions per realitzar eleccions i donen oportunitats de crear el seu propi ordre entre una varietat delements. Els espais de joc han de convidar a la reacci. En aquest sentit, s cert que la mainada demana, ms que elements concrets, ms espai per jugar (Baylina, Ortiz i Prats, 2006). Quan els infants han parlat, b com a informants en les investigacions acadmiques o com a ciutadans en els seus frums dexpressi comunitria, han deixat clares les seves prioritats; i en aquest sentit, destaca una conscincia mediambiental i cvica ms important de la que ens podrem imaginar. En primer lloc, els infants voldrien ciutats ms netes i amb ms parcs; desitjarien accedir ms fcilment a la natura, arbres, espais pblics, rius, muntanyes, boscos, fonts, i voldrien gaudir de ms tranquillitat i llum (Chawla, 2002; Baylina, Ortiz i Prats, 2006; Maneja, 2006). Els infants es mostren preocupats per les qestions de neteja i manteniment urb i expressen el seu malestar per la contaminaci, lexcs de vehicles, els excrements dels gossos, els papers a terra i els grafits. Tamb indiquen la seva posici contrria a lexcs dobres, edificis i fbriques, fet que pot associarse a la contaminaci ambiental (acstica i visual) i fan una crtica de lactual creixement urbanstic (Baylina, Ortiz i Prats, 2006). El nivell de concreci i el convenciment amb qu expressen les seves idees aporten molta lgica i sentit com, i mostren fins a quin punt observen i viuen el seu paisatge quotidi. Acceptar i
306
Paisatge i salut
implementar la ciutadania dels infants s tot un canvi cultural que sembla que la societat actual no est disposada o preparada a emprendre del tot, o almenys de cop. En aquesta lnia, val a dir que cada vegada hi ha ms administracions locals que estableixen canals de participaci de la infncia en diversos temes que els afecten directament, com per exemple a travs de consells dinfants. El rigor amb qu desprs sexaminin i sexecutin les propostes s un camp interessant per explorar. La relaci dels infants amb lespai pblic del seu entorn quotidi s i hauria de continuar sent intensa, precisament per una qesti de salut fsica i mental. Garantir aquest recurs s una responsabilitat social i moral de les administracions cap a una poblaci ms vulnerable per ra dedat (i sovint de gnere).
Alderoqui, Silvia (2000). Los espacios pblicos urbanos provocadores de aprendizaje para nios y jvenes [en lnia]. <http://www.accesible.com.ar/recursos/ general/los-espacios-publicos-urbanosprovocadores-de-aprendizaje-para-ninosy-jovenes/> [consulta: 28.04.2008] Andrews, Gavin J. (2004). (Re)thinking the dynamics between healthcare and place: therapeutic geographies in treatment and care practices, Area, vol. 36, nm. 3, p. 307-318. Aug, Marc (1994). Los no lugares. Espacios del anonimato. Una antropologa de la sobremodernidad. Barcelona: Gedisa. Baylina, Mireia; Ortiz, Anna; Prats, Maria (2006). Geografa de la infancia: espacios de juego en ciudades medias de Catalua, Geographicalia, vol. 50, p. 5-26. Benvenuty, Luis (2008). Aqu no se juega, La Vanguardia, suplemento Vivir (24.02.08), p. 1-2. Berdoulay, Vincent; Morales, Montserrat (1999). Espace public et culture: strategies barcelonaises, Gographie et Cultures, vol. 29, p. 79-96. Bofill, Anna; Dumenj, Rosa Maria; Segura, Isabel (1998). Las mujeres y la ciudad. Barcelona: Fundaci Maria Aurlia Capmany. Bondi, Liz; Domosh, Mona (1998). On the contours of public space: a tale of three women, Antpode, vol. 30, nm. 3, p. 270-289. Borja, Jordi; Mux, Zaida (2001). Espai pblic: ciutat i ciutadania. Barcelona: Diputaci de Barcelona. Bowlby, Sophie (1996). Women and the designed environment, Built Environment, vol. 16, nm. 4, p. 245-248. Bridge, Gary; Watson, Sophie (2000). City interventions, dins Gary Bridge; Sophie Watson (eds.). A companion to the city. Oxford: Blackwell, p. 505-516.
307
Burchell, Robert W.; Downs, Anthony; McCann, Barbara; Mukherji, Sahan (2005). Sprawl costs: economic impacts of unchecked development. Washington: Island Press. Carmona, Matthew (ed.)(2003). Public placesurban spaces. The dimensions of urban design. Oxford: Architectural Press. Caz, Rosario del; Gigosos, Pablo; Saravia, Manuel (2002). La ciudad y los derechos humanos. Una modesta proposicin sobre derechos humanos y prctica urbanstica. Madrid: Talasa. Chawla, Louise (2002). Toward better cities for children and youth, dins Louise Chawla (ed.). Growing up in an urbanising world. Londres: Earthscan i Unesco, p. 219-240. Chelkoff, Grgoire; Thibaud, Jean-Paul (1992-1993). Lespace public, modes sensibles, Les Annales de la Recherche Urbaine, nm. 57-58, p. 7-16. Corpas, M del Carmen; Garca, Jos Diego (1999). La ciudad y el urbanismo desde una perspectiva de gnero: el uso del espacio y el tiempo. Crdova: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Crdoba. Coutras, Jacqueline (1987). Hommes et femmes dans lespace public franais depuis un sigle, Cahiers de Gographie du Qubec, vol. 31, nm. 83, p. 143-155. --- (1996). Crise urbain et espaces sexus. Pars: Armand Colin. Davis, Mike (2001). Ms all de Blade Runner. Control urbano: la ecologa del miedo. Bilbao: Virus. Day, Kristen (1999). Embassies and sanctuaries: womens experiences of race and fear in public space, Environment and Planning D: Society and Space, vol. 17, nm. 3, p. 307-328. Dyck, Isabel; Dossa, Parin (2007). Place, health and home: gender and migration in the constitution of healthy space, Health and Place, vol. 13, nm. 3, p. 691-701. Dyment, Janet E.; Bell, Anne C. (2007). Active by design: promoting physical activity through school ground greening, Childrens Geographies, vol. 5, nm. 4, p. 463-477.
Fenster, Tovi (2004). The global city and the holy city. Narratives on knowledge, planning and diversity. Harlow: Pearson. Fjortoft, Ingunn; Sageie, Jostein (2000). The natural environment as a playground for children. Landscape description and analyses of a natural playscape, Landscape and Urban Planning, vol. 48, nm. 1, p. 83-97. Franck, Karen A.; Paxson, Lynn (1989). Women and urban public space, dins Irwin Altman i Ervin H. Zube (eds.). Public places and spaces. Nova York: Plenum Press, p. 121-146. Frumkin, Howard; Frank, Lawrence; Jackson, Richard (2004). Urban sprawl and public health. Washington: Island Press. Gagen, Elizabeth (2000). Playing the part. Performing gender in Americas playgrounds, dins Sarah Holloway; Gill Valentine (eds.). Childrens geographies. Londres: Routledge, p. 213-229. Gans, Herbert J. (2002). The sociology of space: a use-centered view, City and Community, vol. 1, nm. 4, p. 329-339. Garcia Ballesteros, Aurora (1989). Espacio masculino, espacio femenino? Notas para una aproximacin geogrfica al estudio del uso del espacio en la vida cotidiana, dins Aurora Garca Ballesteros (ed.) El uso del espacio pblico de la vida cotidiana. Madrid: Universidad Autnoma de Madrid, p. 13-27. Gesler, W.M. (1996). Lourdes: healing in a place of pilgrimage, Health and Place, vol. 2, nm. 2, p. 95-105. --- (2005). Therapeutic landscape: an evolving theme, Health and Place, vol. 11, nm. 4, p. 295-297. Hernndez, Carlos (1998). La ciudad compartida. El gnero de la arquitectura. Madrid: Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de Espaa. Hubbard, Phil (2006). City. Londres: Routledge. Johnston, R.J.; et al. (1994). The dictionary of human geography. Oxford: Blackwell
308
Paisatge i salut
Justo, Aurora (2000). La planificacin urbana desde la perspectiva de gnero. Por un derecho a la ciudad igualitaria, dins Seminario ciudad posible, ciudad deseable: la planificacin urbana en un mundo cambiante, Universidad Internacional Menndez Pelayo, 10-14 de julio de 2000. [Indit]. Karsten, Lia (1998). Growing up in Amsterdam: differentiation and segregation in childrens daily lives, Urban Studies, vol. 35, nm. 3, p. 565-581. --- (2003). Childrens use of public space: the gendered world of the playground, Childhood, vol. 10, nm. 4, p. 457-473. Krenichyn, Kira (2006). The only place to go and be in the city: women talk about exercise, being outdoors, and the meanings of a large urban park, Health and Place, vol. 12, nm. 4, p. 631-643. Little, Jo; Peake, Linda; Richardson, Pat (1988). Introduction: geography and gender in the urban environment, dins Jo Little; Linda Peake; Pat Richardson (eds.) Women in cities. Gender and the urban environment. Londres: MacMillan Education, p. 3- 24. Lpez de Lucio, Ramn (2000). El espacio pblico en la ciudad europea: entre la crisis y las iniciativas de recuperacin. Implicaciones para Latinoamerica, Revista de Occidente, nm. 230/231, julio-agosto 2000, p. 105-121. Loudier, Cline; Dubois, Jean-Louis (2002). Scurit et espaces publics: le rle de lamnagement urbain, Cahiers de lIAURIF (Institut dAmnagement et urbanisme de la Region dIle-de-France), vol. 133-134, p. 25-37. Madge, Clare (1997). Public parks and the geography of fear, Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 88, nm. 3, p. 237-250. Maneja, Roser (2006). Interpretaciones de las percepciones socioambientales infantiles y adolescentes. Propuestas de implementacin a escala local y regional. La Huacana (Michoacn, Mxico). Tesi no publicada, Universitat Autnoma de Barcelona
McDowell, Linda (2001). Women, men, cities, dins Paddison, Ronan (ed.) Handbook of Urban Studies. Londres: Sage Publications, p. 206-219. McNeill, Donald (en premsa). Les poltiques darquitectura a Barcelona, Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Michaud, Anne (2002). La seguridad de las mujeres: de la dependencia a la autonoma. Montreal: Femmes et ville. Montgomery, John (1997). Caf culture and the city: the role of pavement cafs in urban public social life, Journal of Urban Design, vol. 2, nm. 1, p. 83-102. Morrell, Helen (1998). Seguridad de las mujeres en la ciudad, dins Chris Booth; Jane Darke; Susan Yeandles. La vida de las mujeres en las ciudades. La ciudad, un espacio para el cambio. Madrid: Narcea ediciones, p. 131-145. Noebel, Walter A. (1999). El espacio pblico ha muerto. Viva el espacio pblico, dins Paolo Caputo (ed.). La arquitectura del espacio pblico. Formas del pasado, formas del presente. Sevilla: Junta de Andaluca, p. 44-45. Ortiz, Anna (2005). Espacios del miedo, ciudad y gnero: experiencias y percepciones en algunos barrios de Barcelona, dins Coloquio de Geografa Urbana. La ciudad y el miedo. Girona: Universitat de Girona, p. 299-311. Pain, Rachel H. (1997). Social geography of womens fear of crime, Transactions of the Institute of British Geographers, vol. 22, nm. 2, p. 231-244. Pain, Rachel H. (2001). Gender, race, age and fear in the city, Urban Studies, vol. 38 nm. 5/6, p. 899-913. Paravicini, Ursula (2000). Rol y uso social de espacios pblicos en una perspectiva de gnero [en lnia]. <http://www.pem.org. ar/biblioteca/articulos/Paravicini_UrsulaRol_y_uso_social_de_espacios_publicos_ en%20.pdf> [consulta: 28.04.2008]. Paravicini, Ursula (2002). Public spaces as a contribution to egalitarian cities, Terlinden, Ulla (ed.) City and gender. Intercultural discourse on gender, urbanism and architecture. Opladen: Schriften der Internationalen Frauenuniversitt, p. 57-82.
309
Pol, Enric; Valera, Sergi (1999). Symbolisme de lespace public et identit sociale, Villes en parallle, vol. 28-29, p. 13-33. Prats, Maria (1997). Temps i vida quotidiana de les dones de Barcelona. Tesi doctoral no publicada, Universitat Autnoma de Barcelona. Project for Public Spaces (2002). How to turn a place around. A handbook for creating successful public spaces. Nova York: Project for Public Spaces. Rogers, Richard (1998). Ciutats per viure-hi: la importncia de lespai pblic a les ciutats del futur, dins Els carrers de la democrcia. Lespai pblic de les noves ciutats. Barcelona: Diputaci de Barcelona, p. 29-37. Romn, Marta (2004). La reconstruccin del espacio cotidiano, Cuadernos de Investigacin Urbanstica, nm. 42, p. 75-81. Snchez de Madariaga, Isabel (2004). Urbanismo con perspectiva de gnero. Sevilla: Junta de Andaluca. Stevan, Cesare (1999). Los espacios pblicos en el tiempo de la globalizacin, dins La arquitectura del espacio pblico. Formas del pasado, formas del presente. Sevilla: Junta de Andaluca, p. 64-66. Stevens, Quentin (2004). Urban escapades: play in Melbournes public spaces, dins L. Lees (ed.). The emancipatory city? Paradoxes and possibilities. Londres: Sage Publications, p. 139-157. Thomson, Joanne; Phlio, Chris (2004). Playful spaces? A social geography of childrens play in Livingston, Scotland, Childrens Geographies, vol. 2, nm. 1, p. 111-130. Tonucci, Francesco (2004). Quan els infants diuen prou. Barcelona: Gra. Vaiou, Dina; Lykogianni, Rouli (2006). Women neighbourhoods and everyday life, Urban Studies, vol. 43, nm. 4, p. 731-743. Valentine, Gill (2001). Social Geographies. Space and Society. Londres: Pearson.
--- (2004). Public space and the culture of childhood. Hants: Ashgate. Valle, Teresa del (1997). Andamios para una nueva ciudad. Lecturas desde la antropologa. Madrid: Ctedra. Vzquez Anton, Carmen (1989). Concepcin de la mujer: concepcin del espacio pblico, dins Aurora Garca (ed.). El uso del espacio pblico de la vida cotidiana. Madrid: Universidad Autnoma de Madrid, p. 89-96. Veitch, Jenny; Salmon, Jo; Ball, Kylie (2007). Childrens perceptions of the use of public open spaces for active free-play, Childrens Geographies, vol. 5, nm. 4, p. 409-422. Wakefield, Sarah; McMullan, Colin (2005). Healing in places of decline: (re)imagining everyday landscapes in Hamilton, Ontario, Health and Place, vol. 11, nm. 4, p. 299-312. Whyte, William H. (1980). The social life of small urban spaces. Nova York: Project for Public Spaces. Zukin, Sharon (1995). The cultures of cities. Oxford: Blackwell. --- (1998). Politics and aesthetics of public space: the American model [en lnia]. <http://urban.cccb.org/urbanLibrary/ htmlDocs/acrossCities_docViewer. asp?gIdioma=A&gDoc=A013C.html&gPDF=A013-C.pdf> [consulta: 29.04.2008].
310
Paisatge i salut
Paisatge, tranquillitat i salut

Duncan Fuller, Claire Haggett i Helen Dunsford
311
Aquest captol, dedicat a la relaci entre la salut i lentorn, se centra en una caracterstica ambiental concreta: la tranquillitat. s sabut des de fa temps que hi ha una connexi entre els espais viscuts i les repercussions per a la salut i el benestar que generen. La recerca mostra que alguns paisatges poden perjudicar la salut fsica i mental. Per exemple, Bodin i Hartig (2003) sostenen que, malgrat que la gent tendeix a adaptar-se als elements estressants com el soroll i la contaminaci atmosfrica, aquests processos dadaptaci afecten la salut. El contacte amb altres entorns, en canvi, pot aportar molts beneficis per a la salut de les persones. Hartig, Mang i Evans destaquen el fet que la recerca emprica demostra clarament que els espais naturals tenen efectes reconstituents (Hartig, Mang i Evans, 1991: p. 21); Mace, Bell i Loomis (1999) assenyalen ms de cent estudis que han demostrat, de forma convincent, la contribuci de lentorn natural a lhora de recuperar-se de lestrs. En aquest sentit, com subratlla Morris (2003), la contemplaci de paisatges verds o de la natura en general no solament proporciona un plaer esttic, sin que tamb fa augmentar el benestar emocional, redueix lestrs i, en determinades situacions, millora la salut. Afirma que, segons el seu estudi sobre salut, benestar i espais oberts, el contacte amb espais naturals contribueix a millorar la salut humana principalment de cinc maneres diferents: millora les aptituds comunicatives personals i socials; refora la salut fsica; augmenta la salut mental i espiritual; potencia la capacitat de percepci espiritual, sensorial i esttica; reafirma lautocontrol i augmenta la sensibilitat en relaci amb el benestar personal. Algunes teories de la psicologia ambiental ajuden a explicar la relaci entre paisatge i salut de les persones. Aix, Stephen Kaplan apunta la teoria de recuperaci de latenci (TRA) (Kaplan, 2001) i explica les quatre caracterstiques daquesta teoria que basteixen els pilars dun entorn de recuperaci (2001: p. 482): la llunyania (estar en un lloc diferent de lentorn quotidi, ja sigui fsicament o conceptualment), la fascinaci (estar en un indret
312
Paisatge i salut
que capta latenci sense esfor), la magnitud (estar en un lloc amb un abast i una coherncia que permetin mantenir-hi un nivell dimplicaci), i la compatibilitat (tot all que hi ha a lentorn sadiu amb les nostres pretensions o inclinacions i hi contribueix). Hi ha caracterstiques concretes dels entorns naturals que fan possible que es produeixin aquests processos de recuperaci. Aix, quan es viu lexperincia de recuperaci en algun indret diferent del quotidi, el factor clau de la millora s ms la diferncia que no la distncia. De fet, Kaplan i Kaplan (1989) sostenen que la peculiaritat i la singularitat dun paisatge natural respecte al quotidi poden ser tan importants per a la recuperaci com la distncia real entre aquests dos paisatges. Els autors encara van ms enll, ja que se centren en els efectes de la natura sobre les persones i les circumstncies en qu sesdevenen. Per exemple, demostren que la vegetaci i la natura reforcen latenci espontnia, relaxen laparell sensorial i infonen una energia renovada. Altres estudis parlen daspectes concrets dels entorns naturals que hi contribueixen i dels factors dun paisatge que generen ms inters. Alguns dels autors que han tractat aquest tema sn Balling i Falk (1982), Purcell i Lamb (1984), i Fredrickson i Anderson (1999). Aquests darrers expliquen com els participants en el seu estudi destacaven la gran capacitat de comunicaci del paisatge i la presa de conscincia sobre el poder inabastable de la natura com a elements importants per tal de gaudir duna experincia valuosa. Per a Hartig, Kaiser i Bowler (2001), les experincies de recuperaci tenen relaci amb la renovaci de recursos psicolgics esgotats, i s que, de fet, la recerca ha mostrat que la reducci de lestrs i la voluntat de fugir de situacions estressants sn motivacions cabdals a lhora desbargir-se a laire lliure. Dit aix, afegeixen que els quatre factors de la teoria de la recuperaci de latenci constitueixen les qualitats fruit de les interaccions entre lindividu i lentorn que no existeixen ni a lentorn ni a la persona de manera allada. En base a aix, per aquest captol el ms interessant s lexperincia destar en un indret.
313
Tanmateix, els paisatges presenten un altre tret que permet el desplegament daquests processos de recuperaci. Herzog i Chernick (2000) descriuen els escenaris que capten latenci o la fascinaci sense necessitat de cap esfor i permeten centrar latenci en la resta. Afirmen que lexpressi fascinaci lleugera es va encunyar per referir-se a la combinaci de fascinaci moderada i plaer esttic que caracteritza els entorns teraputics ms efectius. Altres autors, com Herzog i Bosley (1992), han emprat el terme tranquillitat per referir-se a la mateixa combinaci terica. Herzog i Barnes (1999) addueixen que els dos components de la tranquillitat (plaer esttic i fascinaci moderada) sn una caracterstica essencial dels entorns teraputics ptims.
Imatge 1. La tranquillitat s molt present en entorns naturals.
La tranquillitat dun entorn no noms incideix positivament en els seus efectes teraputics, sin que constitueix un element molt buscat per tothom qui pretn assolir aquests efectes. MacNaghten i Urry (2000) van observar que el camp constitua un espai descapada i que proporcionava la necessria relaxaci de la pressi laboral. Segons el seu parer, el desig de tranquil-
314
Paisatge i salut
litat hi tenia molt a veure (MacNaghten i Urry, 2000: p. 172). Herzog i Chernick (2000) van adonar-se que la tranquillitat era ms present als entorns naturals que als urbans, mentre que Mace, Bell i Loomis (1999) ressalten que entre les raons principals per visitar entorns naturals hi ha el fet de fugir de lestrs de les rees urbanes i trobar tranquillitat i solitud (Bell i Loomis, 1999: p. 228).
Comprensi de la tranquillitat
Si la presncia en un entorn concret pot traduir-se en efectes positius sobre la salut fsica i emocional, i si la tranquillitat constitueix un aspecte clau daquests entorns, sens dubte val la pena aprofundir en aquests temes i determinar els elements daquests indrets que beneficien les persones, ja que fins ara no ha quedat gaire clar. Concretament, el significat de tranquillitat ha estat sempre envoltat dambigitat. Tot i que s un terme mpliament utilitzat i que apareix en la publicitat de productes, en declaracions poltiques i en materials de promoci turstica, fins ara no shan fet massa esforos per assimilar-ne el sentit. Sovint ens referim a la tranquillitat com un dels principals beneficis o actius socials que aporten els entorns rurals o campestres, com una ra fonamental per visitar espais percebuts com a agradables o poc alterats, i com a elements que cal protegir i potenciar. Tanmateix, arran dels mltiples usos i significats del terme tranquillitat, tamb sha ents com una noci efmera, massa subjectiva, massa experiencial i difcil de conceptualitzar i de precisar en sentits processables i/o aplicables, acadmics o rellevants. Sovint es considera que els aspectes experiencials i qualitatius dun paisatge sn molt ms difcils dexplicar en termes quantitatius. Arran daquesta terica dificultat detectada, hi ha el risc que es passin per alt trets ambientals com la tranquillitat. De fet, la majoria dindicadors ambientals i paisatgstics es concentren en atributs tangibles i quantificables, com la longitud dels marges
315
arboris i arbustius, la qualitat de laigua o laccessibilitat fsica de lespai verd. Tanmateix, tal com posa en relleu la bibliografia ms contrastada en matria de salut i paisatge, sn precisament les caracterstiques experiencials les que cal tenir ms en compte. En aquest punt, val la pena fer esment del projecte de recerca britnic anomenat Tranquillity Mapping,1 desenvolupat per les universitats de Northmbria i Newcastle, situades al nordest dAnglaterra, i finanat per la Campaign to Protect Rural England (CPRE) i per la Countryside Agency (ara coneguda com a English Nature), entre daltres. El projecte ha demostrat que es pot integrar la consulta qualitativa duna mplia selecci dactors i usuaris dentorns rurals en un marc quantitatiu danlisi i de Sistemes dInformaci Geogrfica o SIG.2 Aquest projecte ha posat de relleu la importncia destudiar i representar les diferents opinions sobre conceptes com tranquillitat estudiant el significat que t aquest terme per als uns i els altres, els indrets escollits per experimentar-la i les raons per les quals es considera rellevant. Des de lany 2004, aquesta recerca ha perms fer-se una idea dall que caracteritza les zones tranquilles o els indrets en qu la gent troba tranquillitat. Un dels aspectes en qu sha insistit ms s en la importncia de la tranquillitat com un element crucial de lexperincia rural, un element que es pot utilitzar com a indicador vlid i amb implicacions significatives sobre diferents indrets, moments i grups de persones. A ms, grcies a la metodologia desenvolupada, la tranquillitat esdev un concepte til, amb valor prctic a lhora de prendre decisions, i influeix en els objectius, els indicadors, les poltiques i els plans relacionats amb la qualitat de vida, la qualitat de lentorn rural,
1 Aquest projecte ha estat encarregat i finanat per la Campaign to Protect Rural England (CPRE), la Countryside Agency, el govern regional del Nord-est, el Consell del Comtat de Durham, la Northumberland Strategic Partnership i lAutoritat del Parc Nacional de Northumberland. 2 Nota dels editors: mitjanant un sistema dinformaci geogrfica o SIG s possible associar una base de dades georeferenciables amb una cartografia i elaborar els corresponents mapes temtics que permetin desenvolupar lanlisi espacial vinculada a aquestes dades. Actualment, existeixen diversos programes informtics que permeten implementar aquesta metodologia geogrfica.
316
Paisatge i salut
les estratgies paisatgstiques i la gesti ambiental. Tanmateix, el present captol se centra en les respostes a la consulta pblica, i no en el procs de classificaci (en trobareu ms informaci a www.northumbria.ac.uk/tranquillity), amb un mfasi especial en la relaci entre tranquillitat i els aspectes ms relacionats amb la salut. No obstant aix, tot seguit es presentar breument el projecte Tranquillity Mapping, a fi de contextualitzar el debat.
Estudis previs sobre classificaci de la tranquillitat

Simon Rendel, dASH Consulting (1997), va ser el primer a plantejar la idea innovadora de cartografiar la tranquillitat per a un estudi del departament de transport del govern britnic destinat a valorar els efectes dun nou corredor de transport als comtats de Hertfordshire i Bedfordshire, al nord de Londres, en el qual es van identificar i cartografiar com a recurs de ple dret les rees rurals properes no alterades. Aquest estudi inicial va menar a lelaboraci de mapes drees tranquilles, a crrec de Rendel i ASH Consulting, publicats per la Campaign to Protect Rural England i la Countryside Commission (1997). En aquests mapes, les rees tranquilles es definien de la manera segent: Llocs suficientment apartats dintrusions visuals o acstiques generades pel desenvolupament urb o el trnsit com per considerar-los inalterats per les influncies urbanes. Aquests indrets es van determinar a partir del clcul de les distncies respecte a diversos factors pertorbadors; per exemple, es va decidir que una zona tranquilla havia destar situada a quatre quilmetres de grans centrals elctriques, a tres quilmetres de carreteres molt transitades i de grans zones industrials i a dos quilmetres dautopistes i altres carreteres principals. Aix, es van dibuixar els mapes a escala regional, prescindint de les afectacions ms locals i apostant, en canvi, per una visi aproximada general de les zones rurals lliures dintrusions urbanes. Segons Rendel, aquest estudi no pretenia ser totalment objectiu
317
per, tot i aix, els mapes no es van modificar radicalment perqu sajustessin als criteris. El projecte original es va traslladar i dur a terme a altres indrets, com ara el Pas de Galles i Esccia. En el cas de Galles, es va posar en marxa lany 1997 per encrrec del Countryside Council for Wales, mentre que en el cas dEsccia, concretament en diferents zones entre Inverness i Aberdeen, va ser implantat lany 2000 per lAssociation for the Protection of Rural Scotland (APRS). Posteriorment, Bell (1999) va aprofundir encara ms en la plasmaci cartogrfica de la tranquillitat. Rendel definia aquest concepte en termes dabsncia dimpactes visuals i acstics, mentre que Bell va introduir-hi la idea de naturalitat rural i va descriure la tranquillitat com la qualitat que ens permet sentir que ens hem alliberat de tot (Bell, 1999: p. 1). El seu plantejament era, en molts aspectes, similar al de Rendel i avaluava els impactes en la tranquillitat a partir de diversos factors, com ara el soroll procedent de carreteres, vies frries i aeroports, i la intrusi visual provocada per zones edificades, rees industrials i lnies elctriques. Un cop definits, Bell va calibrar-ne els efectes i hi va afegir buffers o zones dinfluncia al seu voltant per tal de representar lmbit dinfluncia relatiu, que desprs va cartografiar. Aquests estudis previs van proporcionar els fonaments reals per al projecte Tranquillity Mapping, amb la idea de respondre a les crtiques posteriors, com les de Levett (2000), i de desenvolupar el plantejament mitjanant les tcniques actualment disponibles de recerca social i cartografia geogrfica. El projecte tenia la voluntat de respondre a la necessitat de fonamentar un estudi daquestes caracterstiques en les percepcions del pblic, reflectir-ne nicament lopini i els valors, desembolcallar el concepte de tranquillitat i extreure els criteris que el configuren per analitzar-los i treballar-hi. El projecte seguia, doncs, lexemple daltres estudis que havien partit de conceptes subjectius similars, com el de natura salvatge (vegeu, per exemple, Knopft, 1983; Virden i Schreyer, 1988; Olds, 1989; Kliskey i Kearsley, 1993; Lesslie,
318
Paisatge i salut
1994; Tarrant, Haas i Manfredo, 1994; Miller, 1995; Coeterier, 1996; Habron, 1998; Graefe, Donnelly i Vaske, 1986; Carver, Evans i Fritz, 2002; Fritz i Carver, 1998; Mace, Bell i Loomis, 1999; Shultis, 1999; i Fredrickson i Anderson, 1999). Concretament, lobjectiu del projecte Tranquillity Mapping ha estat partir de la idea original de cartografiar la tranquillitat i anar una mica ms enll, bsicament de tres maneres: en lloc de partir duna definici elaborada per experts dall que inclou la tranquillitat, sha iniciat el procs amb una extensa feina de consulta prvia per obtenir-ne la definici. En conseqncia, sha tingut en compte un conjunt de variables ms ampli que en recerques prvies. En comptes de centrar-se exclusivament en factors que perjudiquen la tranquillitat, al projecte Tranquillity Mapping tamb shan volgut incloure factors positius que contribueixen a aquesta sensaci. Aix, shan ponderat els factors positius i els negatius segons la importncia que hom els atribueix a lhora de determinar la tranquillitat dun indret. I, finalment, ls de tcniques avanades delaboraci de models per representar la difusi de limpacte de qualsevol variable sobre lespai ha perms obtenir mapes continus de superfcie de tranquillitat relativa, en lloc de zones tranquilles o no tranquilles, o de tranquillitat alta, mitjana o baixa. Les zones relativament tranquilles sn les que tenen un nombre ms elevat de factors positius i un nombre inferior de factors negatius que altres indrets. La tranquillitat relativa, doncs, depn del context. Aquest projecte sha dut a terme en dues rees destudi del nord-est dAnglaterra, determinades, en gran mesura, pels patrocinadors abans dengegar la recerca. La primera s el Parc Nacional de Northumberland (NNP), el parc nacional menys visitat dAnglaterra i del Pas de Galles, recentment promogut com un indret on trobar solitud, zones inexplorades i qualitat paisatgstica. La segona rea, seleccionada sobretot com a anttesi del parc nacional, s West Durham Coalfield (WDC), una rea geogrficament ms reduda que el parc, per amb molta ms densitat de poblaci i fragmentada per un bon nombre de carreteres i una via
319
de tren. Correspon a lrea duna antiga conca minera relativament deprimida, malgrat que, en general, el nivell de les tasques de recuperaci de la zona ha estat elevat. Gran part de la zona presenta caracterstiques tpiques dun entorn urb perifric, amb nivells de pressi intensos sobre un espai redut. Per a la consulta corresponent a aquestes rees es va utilitzar lavaluaci participativa, una varietat denquesta centrada en lanlisi de la percepci, els valors i les opinions de la gent, concebuda per permetre que els participants sexpressin amb les seves prpies paraules. Mitjanant preguntes obertes, sanima les persones consultades a explicar els seus posicionaments sense imposar-los opinions externes. Lavaluaci participativa tracta tots els enquestats com a experts en el tema, com a persones que saben ben b com sn les coses. Es prioritza ls deines i tcniques molt visuals, amb ms recorregut que les emprades en estudis que confien nicament en ls de la paraula escrita (o parlada). Lobjectiu principal s eliminar barreres en la participaci i incloure la visi de tantes persones diferents com sigui possible. Les preguntes principals de la consulta van ser les segents: Qu s la tranquillitat? Qu s el que fa que una zona sigui tranquilla? Qu significa tranquillitat per a vost? Per qualificar una zona de tranquilla, quines caracterstiques hauria de tenir? Quines zones tranquilles podria anomenar? Quins factors conformen la tranquillitat? Qu s el que fa que una zona sigui ms tranquilla? Qu s el que fa que una zona sigui menys tranquilla? Quines repercussions tenen les zones tranquilles? Quan es troba en una zona que considera tranquilla, com se sent? Quin aspecte t una zona tranquilla? Els llocs sn ms o menys tranquils en funci del moment? (dia/nit, setmanes, mesos, estacions, anys, etc.)
320
Paisatge i salut
En aquesta recerca, es va utilitzar lavaluaci participativa amb grups dagents clau que viuen a la zona i amb usuaris de lentorn. Entre els agents del territori hi havia representants de ladministraci local, dorganitzacions dedicades al patrimoni, el turisme i la conservaci, i grups de protecci del medi ambient. A les sessions davaluaci participativa hi van participar tamb persones enquestades en catorze punts daccs a aquests entorns (centres dinformaci per als visitants, prquings de punts dinters pblics i zones desbarjo). En aquests punts, lequip va muntar un estand on convidava els visitants a prendre part en la recerca. Grcies a la inclusi daquests participants es va obtenir una resposta ms mplia de la que shauria recollit si el concepte shagus estudiat noms a partir de lopini dels agents. Als punts daccs a les zones rurals, es van entrevistar ms de quatre-centes persones i unes trenta ms a les sessions destinades als agents del territori. La verificaci de les conclusions inicials s una part essencial de la recerca de lavaluaci participativa. Per completar-la, es van fer dues sessions dinformaci pbliques, que van oferir als enquestats loportunitat de contrastar els resultats provisionals de la recerca. A ms, tamb es van obrir les portes a la participaci dun grup ms ampli i nombrs a la recerca. Els actes organitzats, un per cada rea destudi, van basar-se en les respostes aplegades durant les sessions de treball de camp i hi va assistir ms dun centenar de persones. En aquestes assemblees es van confirmar, amb escreix, els resultats que es desprenien a la recerca principal i es van observar notables coincidncies entre els enquestats quant a les idees bsiques del que s i del que no s la tranquillitat. Grcies a la profusi de respostes generada en lavaluaci participativa, es van poder definir els factors que contribueixen a la tranquillitat o la perjudiquen. A fi dobtenir mapes a partir de les dades de lavaluaci participativa, es va recrrer al Sistema dInformaci Geogrfica (SIG). Com ja sha apuntat anteriorment, un SIG s una eina informtica per a la integraci, lanlisi i la classificaci de conjunts de dades geogrfiques. Quan es vol
321
elaborar un model, sintrodueix al SIG la totalitat de la informaci disponible. Tots els models SIG es basen en les dades proporcionades, les operacions que shi duen a terme i els parmetres que sassignen a aquestes operacions. En aquesta recerca, les decisions sobre la naturalesa daquestes caracterstiques les va determinar, en la mesura del possible, lavaluaci participativa, no els modelistes. Per poder dibuixar-hi mapes de tranquillitat, es va sobreposar una quadrcula amb celles de 250 m per 250 m a totes dues zones, la qual cosa va permetre calcular la puntuaci de tranquillitat que corresponia a cada cella i comparar-la amb la de la resta. Els mapes elaborats en aquest estudi sn producte de laportaci directa de la consulta. Les dades de lavaluaci participativa eren molt variades i extremadament qualitatives, la qual cosa va obligar a prendre decisions sobre la manera dagrupar les respostes i ordenar-les per categories, per tal de nodrir el procs cartogrfic. Les decisions sobre la interpretaci de les dades i laplicaci al model SIG van basar-se en la consulta amb el grup director del projecte i les bones prctiques publicades. El vincle entre els resultats de lavaluaci participativa i el model SIG era doble. Per una banda, els resultats de lavaluaci participativa identificaven quines eren les qestions importants per als enquestats. Aleshores, aquests aspectes es relacionaven amb els conjunts de dades disponibles a escala nacional, com les cobertes del sl (vegetaci), el terreny, les rees urbanes i altres infraestructures humanes que representen les diferents dimensions de tranquillitat. Per altra, els resultats de lavaluaci participativa identificaven la rellevncia relativa daquests temes. Aix va facilitar la inclusi a lanlisi de la ponderaci de les dades duna manera diferenciada, cosa que posteriorment va permetre dibuixar els mapes de tranquillitat relativa. Cal reiterar en aquest punt que, com a principi, les decisions dels experts sobre qu calia incloure-hi i quins factors de ponderaci shavien de tenir en compte es va reduir a un mnim absolut. Els resultats de la consulta de lava-
322
Paisatge i salut
luaci participativa es van utilitzar per definir els parmetres del model sempre que va ser possible. Evidentment, a aquest resum del procs li manquen molts detalls. Aix no obstant, com sha indicat al comenament del captol, lobjectiu s proporcionar una visi general, abans dabordar ms especficament les respostes recollides durant el treball de consulta, que ressalten la importncia de la tranquillitat i els indrets tranquils de formes molt variades, sempre centrades especialment en la salut. Desprs desmentar la manera com sn presentats els resultats, seguidament es comentaran quins han estat. La fase de redacci dun projecte basat en una avaluaci participativa pot resultar complicada, sobretot perqu la funci del redactor s transferir la informaci obtinguda a travs de la recerca sense manipular-ne el significat original. Tots els comentaris formulats durant la recerca apareixen a linforme final en la seva forma original, sense corregir-ne els errors dortografia o gramtica. El redactor tamb ha de decidir fins a quin punt savaluen o analitzen les respostes segons la seva rellevncia, ms enll del que pugui transmetre el pes o la insistncia del comentari. Malgrat aquest objectiu, el redactor ha de tenir, evidentment, un cert criteri sobre la millor ubicaci dun comentari concret, tant si es tracta duna paraula individual com duna declaraci, frase, un comentari o fragment ms llarg. Sens dubte, s possible que, fora del context original, la persona responsable del buidatge de les respostes no tingui clar qu volia dir exactament lenquestat amb la seva contribuci, ni com caldria classificar-la. No obstant aix, lexperincia ha demostrat que, gaireb sempre, el grau de criteri necessari s dun nivell cognitiu bastant baix; s a dir, el grau en qu sanalitzen o es ponderen realment els comentaris s limitat, mnim. Si el significat dalgun comentari no est clar (i aix ho haurien hagut devitar els dinamitzadors de la sessi davaluaci participativa, mitjanant lobservaci atenta i linterrogatori que figura al gui), al llarg de la fase de verificaci hi ha loportunitat de rectificar els malentesos, i es distribueixen esborranys de linforme per poder-lo comentar. Si, tot i aix, el context o la
323
ubicaci no estan clars, o sadiu a ms dun apartat de linforme, el comentari o la idea pot aparixer en ms dun punt de lesmentat informe. Amb la presentaci que es duu a terme a les pgines segents, els resultats poden semblar un pl repetitius. Tanmateix, es vol mostrar el que van dir els enquestats amb les seves paraules, i deixar que el lector treballi, pensi i reflexioni sobre el significat que la gent atribueix al terme tranquillitat.
Els significats de tranquillitat: conclusions de lavaluaci participativa

Una gran proporci i una mplia varietat de les respostes recollides durant lenquesta participativa relacionaven la tranquillitat amb el fet de sentir, veure i/o experimentar diversos aspectes de la natura observada. Per exemple, esmentaven la importncia de trobar-se enmig de la natura, sentir sons naturals (com ara el cant dels ocells i el vent entre les fulles) i experimentar un paisatge natural. Alguns enquestats van centrar-se en caracterstiques generals o de gran abast, que suggerien paisatges encisadors i paisatges inexplorats. Nhi va haver que van suggerir altres tipus de paisatges o caracterstiques essencials, com els camps, les clarianes dels boscos i els prats. Daltres van centrar les respostes en caracterstiques dun nivell ms detallat, com ara la bellesa de la flora i la fauna. Molts participants van ressaltar la importncia de laigua i altres aspectes relacionats amb aquest element. De fet, el so de laigua, els rius, les ones va ser la resposta ms freqent durant la verificaci. El mar, descrit com un element que se sent i es veu en un indret tranquil, gaudia de molts adeptes. Daltres es van centrar en la importncia de les vistes, els horitzons llunyans i els paisatges oberts. Per a molts enquestats, hi havia aspectes de la fauna i la flora determinants en la seva idea de tranquillitat, i considera-
324
Paisatge i salut
ven fonamental loportunitat dobservar la fauna i la flora en el seu hbitat natural. No obstant aix, si b durant la recerca hi va haver un bon grapat delements interrelacionats de la natura molt valorats per un nombre considerable denquestats, un altre aspecte clau de la tranquillitat contraposava les influncies internes a les influncies externes. Els enquestats sostenien que el concepte de tranquillitat i els nivells de tolerncia depenen dels seus hbits i del context que envolta la seva vida quotidiana. Per exemple, els visitants de Lake District procedents de Londres valoren la tranquillitat daquell paisatge de manera diferent de com ho fa la poblaci local. Aix mateix, altres consultats van suggerir que la tranquillitat es valora segons un marc de referncia personal, que depn del teu sentit del ritme, de fins a quin punt et sents segur. A ms, van afegir-hi que es tracta dun concepte relatiu.
Imatge 2. Un paisatge tranquil ajuda a recuperar lequilibri personal.
Moltes de les persones enquestades van considerar la tranquillitat com una qesti cabdal per un seguit de raons relacionades amb la salut personal. Les ms generalitzades van ser
325
recuperar lequilibri personal, desestressar-se, els avantatges de sentir-se a quilmetres de qualsevol lloc, la necessitat de preservar indrets amb zones verges tranquilles, els beneficis de sentir-se en harmonia amb un mateix, sense estrs, la quietud, la sensaci de benestar, la calma mental i fsica, la tranquillitat desperit, la calma interior, no sempre exterior, i el fet que la tranquillitat s el veritable significat de lesbarjo: dna loportunitat de sentir-se renovat. Els enquestats van comentar les repercussions beneficioses dallunyar-se del soroll, fer una escapada, com estar en un altre mn, sense estrs, distanciar-se de la vida quotidiana i desconnectar, fugir de tot i canviar daires, desconnectar de tot, no patir estrs, estar descansat, b i calmat, apreciar lharmonia positiva, s agradable apartar-se de tot... amb tantes presses com tenim sempre, no estar envoltat de soroll, anem massa de blit, anem atrafegats i vivim envoltats de soroll, preservar els indrets naturals i conservar el patrimoni, tamb per fugir de la pressi de la vida diria, relaxaci, calma, relaxaci, oblidarse de la feina, allunyar-se de la gent, fer marxar els problemes o els neguits, s indispensable, tothom necessita alguna forma de tranquillitat a la vida, encara que no ho spiga i no estar localitzable. La tranquillitat ajuda a pensar. Aparentment, molts daquests raonaments tenien a veure amb la noci ambigua de (trobar) la pau. La paraula pau sempra per referir-se a una manca total de soroll, amb la paraula silenci com a resposta habitual, i lafegit que el silenci absolut pot fer molta por. Tamb pot entendres com una absncia de soroll per poder sentir els sons naturals, o, ms enll dels simples aspectes acstics, la idea destar en pau, com a sensaci de benestar mental o psicolgic. Totes aquestes respostes sidentifiquen ms avall, per b que amb comentaris formulats juntament amb les idees de tranquillitat (com quan es parla de pau i tranquillitat), seguits dobservacions amb un mats psicolgic ms implcit o explcit.
326
Paisatge i salut
Alguns dels enquestats van associar indrets concrets amb la tranquillitat, com el mercat de Hexham, la catedral de Durham, Holy Island i els jardins de Cragside. Aix mateix, van esmentar elements com el cant dels ocells i la llunyania del trnsit. Daltres alludien a tranquillitat i relaxaci, pau i tranquillitat, boscos solitaris, tossals, el camp, quan hi ha pau i tranquillitat, passejar-hi en pau i tranquillitat i serenitat silenciosa. Un enquestat va exposar que massa tranquillitat s avorrida. Una de les persones consultades que havia parlat de la importncia dels perodes de silenci va afegir que li agrada passejar acompanyat, per que hi ha moments en qu no li ve de gust parlar; que frueix dels instants de silenci tot contemplant plantes, ocells, mamfers. Un altre, la resposta del qual havia estat silenci, va afegir durant la conversa que, per b que s possible estar acompanyat, els altres poden arribar a espatllar la tranquillitat, sobretot fent soroll. Com sha exposat ms amunt, es pot considerar que les altres respostes que tenien en compte la idea de pau suggereixen un significat que va ms enll de labsncia de soroll, o, com afirmava un enquestat, s un indret on et sents en pau, s a dir, es tracta ms de la sensaci que del fet destar en pau. Van ser molts els que van destacar un element intern de la tranquillitat, la quietud, una sensaci de calma, tant interna com externa. Luna s la resposta de laltra. Bsicament, es tracta de la tranquillitat com a pau mental, en mltiples i variades formes. Per aix parlaven de pau, pau i calma, sentir-se descansat, en pau amb un mateix, calma interior, pau mental i sense estrs. Un participant va suggerir la presncia de la calma. Qu fa que hi hagi calma? Humor, naturalitat, espai, un recinte que impedeixi les intrusions externes, solitud, i pau, calma, estar sol amb el meu gos. Al darrer enquestat, el que li interessava concretament era allunyar-se del soroll, especialment de la msica. Una persona consultada va esmentar la pau sense interferncies externes... no necessriament tot sol, tot i que la gent pot arribar a treuret de polleguera. Lautor del darrer comentari va remarcar que labsncia de tranquillitat no depenia necessriament del nombre de
327
persones, sin del tipus de persones. Per a ell, la tranquillitat consistia a fer coses amb fusta, metall o altres materials. Nhi va haver que reivindicaven la necessitat despai per reflexionar, dempatia amb lentorn, de temps per pensar, la tranquillitat com un estat mental en un indret agradable, la tranquillitat desperit, seure en silenci i fondres amb Du, calma mental i fsica, calma i karma, pau i serenitat interior, no exterior. Tot hi ajuda, una sensaci de pau en un entorn natural amb ocells o abelles de fons, calma, tranquillitat, pau, relaxaci, cap neguit. Pau, passejades silencioses, un estat mental calmat, relaxat, solitud, silenci, natura, difcil de descriure... una sensaci, no un espai concret... calma, silenci (un estat mental), relaxaci acompanyat, sol, la llar, el moment de ser all, descans artificial en silenci, una resposta emocional ms que una sensaci fsica, la tranquillitat s un somni de pau mental i llibertat desperit, desaparici del temps i lespai, sensaci de benestar, espai per pensar, temps per pensar, sentiments i pensaments, sentir-se cmode, temps per a un mateix, sensaci dhistria, absncia dinfluncies, espai per reflexionar, que el Fulham Football Club guanyi per quatre gols, interior, no exterior, pensaments agradables, un ritme diferent del de la vida urbana, conscincia espiritual, conduir llargues distncies en solitari... pensar, qualitat de vida, sensaci de retrocedir en el temps i un lloc segur. Una enquestada, desprs de parlar de la pau mental, va afegir que odiava els turistes i no suportava sentir-sen: sho carreguen tot. Una altra persona consultada parlava de desconnectar. Al llarg del debat, tamb es va comentar que la pesca nocturna enmig del vent i la pluja constitueix una experincia tranquilla, i que latrafegament pot ser necessari per assaborir desprs la tranquillitat: limitar-se a jeure no s tranquil, s avorrit. Durant la conversa, lenquestat que havia suggerit la pau perfecta va afegir el segent: Blanchland, un vespre de juliol, sortir amb els gossos, ning ms al voltant... noms el guardabosc. Noms veure el bruc per tot arreu... mgic.
328
Paisatge i salut
Daltres afirmaven que la tranquillitat equivalia a allunyarse de tot i de tothom, tot afegint-hi que me nhe apartat bastant i pot arribar a ser esgarrifs! Per exemple, les glaceres, les muntanyes amb mal temps, lluny del soroll, amb els ocells, qualsevol lloc apartat del soroll, de la televisi, sentir-se com a quilmetres de qualsevol lloc, lluny de tot, sentir-se lluny de la ciutat, escapar-se de tot, distanciar-se del remol, allunyar-se de la vida quotidiana, sense plans concrets, una zona que pots visitar per deixar enrere els problemes... fugir de lestrs de la vida normal, buscar el que no trobes a casa, allunyar-se de lestrs de la feina i les pressions del dia a dia, fugir de la gent, de les influncies humanes, ning, fugir de les presses, que no timportunin, poder dormir sense que et molestin, estar sol, que visqui a prop gent com cal, lluny de tothom, que no hi hagi gaire gent, ning, sense gent, ni gossos, que no hi hagi gent, jo i prou, no gaire gent, avui aqu nhi ha massa, distanciament, allat, gent cordial, poca gent, estar sol, absncia de gent i del seu mal humor (que et fan pagar a tu), solitud a Cheviot, allunyar-se de la gent, del soroll i de la brutcia, ning que timpedeixi la contemplaci, necessitat dinteractuar, no estar en un indret atapet, que no hi hagi gent amb presses, per exemple, amb vehicles; magrada el ritme lent, per exemple, veure bestiar que pastura, absncia de gent. Pot semblar elitista... jo hauria de ser lnica persona all, solitud, tranquillitat s igual a menys gent i menys gent s igual a ms pau, estar sol, sol o acompanyat, no gaire gent, sense gent, s bo no veure prcticament ni una nima, sense gent (i que continu aix), sense multituds, estar ben lluny dels altres, ning ms, que no timportunin amb enquestes, i poca gent, un lloc que no estigui ple de gom a gom. Un dels enquestats que va suggerir allunyar-se de la gent va comentar que treballava a la xarxa de metro del comtat de Tyne and Wear, al nord-est dAnglaterra, i que li agradava apartar-se de la feina, la gent i la ciutat i passejar. Un altre enquestat
329
va esmentar sense intolerants. Al llarg del debat va comentar que tenia amics homosexuals que havien viscut en zones rurals i que no sho havien passat massa b, per lactitud daltres residents. De dues dones enquestades (mare i filla), una va proposar tenir un lloc que et pertanyi... on no hi entri ning... el teu propi espai. Tot xerrant, la filla va dir que li agradava el seu dormitori, perqu era el seu espai, li pertanyia i podia impedir-hi lentrada dels altres. Nhi havia que relacionaven la tranquillitat amb la histria dels indrets, el record dun lloc especial i un moment especial, arribar-hi atret per un lligam o una histria i evocar la histria.
Imatge 3. El soroll dels autombils es considera incompatible amb la tranquillitat.
Finalment, i no per aix menys important, tamb es va plantejar qu no era la tranquillitat. En general, per a molts dels enquestats, la presncia humana restava tranquillitat, en especial lafluncia de massa gent. Es considerava que alguns tipus de conducta i activitats humanes atemptaven contra la tranquillitat. En gran part, aquesta afirmaci tenia a veure amb els sorolls no desitjats i les alteracions, tant visuals com acstiques. Uns
330
Paisatge i salut
quants enquestats van esmentar limpacte negatiu de diverses formes de transport i vehicles. El trnsit (especialment el soroll dels cotxes) es considerava un element incompatible amb un lloc tranquil. Les motocicletes, els quads, els avions i les aeronaus militars tamb sesmentaven sovint. Es va parlar duna variant ms general dimpacte negatiu: diferents formes de manifestacions al paisatge lligades a la urbanitzaci, especialment aquelles que es consideraven massa comercialitzades o que emetien sorolls industrials. Les conclusions de la consulta de lavaluaci participativa van confirmar moltes de les teories sobre la importncia que satribueix al fet de trobar-se en entorns determinats i els beneficis que sen deriven. Com la possibilitat de descansar, pensar, allunyar-se de la vida quotidiana; estar en entorns relaxats i allunyats de lestrs; gaudir dindrets naturals i dels trets dun paisatge, i experimentar el fet destar en un lloc nou i diferent; i fruir amb la pau, el silenci i la calma. La recerca que es va dur a terme demostra el paper clau que la gent concedeix a aquestes coses i aporta arguments slids per preservar o millorar les oportunitats de gaudir-ne.
Conclusions
El projecte Tranquillity Mapping es va engegar per dissenyar una metodologia slida, capa de donar cabuda a una srie dactivitats, com ara la planificaci dels usos del sl. Com a rerefons del projecte, sha mantingut sempre la convicci que molts dels conceptes emprats en gesti ambiental sn relatius, que les caracterstiques o qualitats corresponen a un espectre i que les categories diferenciades, binries (com els binomis qualitat alta/baixa, natural/no natural, salvatge/controlat o tranquil/no tranquil), no sn capaces dabastar ni la variabilitat de la percepci humana ni el carcter difuminat dels lmits en lespai i el temps. Per aix aquest projecte sha centrat en la identificaci i classificaci de la
331
tranquillitat relativa, fent esment a zones relativament tranquilles, que sn aquelles en qu s ms probable que les caracterstiques fsiques i experiencials del paisatge proporcionin als usuaris dels entorns rurals lespai i les condicions per relaxar-se, trobar un equilibri mental i experimentar una sensaci de distanciament de lestrs. El projecte ha evidenciat que les zones relativament tranquilles es caracteritzen per una baixa densitat de poblaci, nivells mnims de soroll artificial i un paisatge que es considera relativament natural, amb pocs signes evidents dinfluncia humana. Quant a temes relacionats amb la tranquillitat relativa, aquest projecte ha destacat que la tranquillitat s un concepte realment significatiu i una experincia enriquidora: t importncia per a les persones, especialment pel que fa a diversos aspectes de la seva salut i benestar. No ens hauria de sorprendre, ats que una part important de la recerca ha establert una clara relaci entre entorns concrets i la salut i el benestar. Avui dia, aquest concepte ja forma part de molts documents, poltiques i estudis destacats. En aquest sentit, noms sobtindran garanties de protecci total i efectiva del paisatge, del mn rural i de la qualitat ambiental de cara al futur si saconsegueix que els aspectes experiencials o de sensaci i/o percepci del paisatge es tinguin en compte juntament amb les caracterstiques ms fcils de quantificar i de visualitzar. La gent valora la tranquillitat; per tant, sembla ben lgic identificar i protegir els indrets on s ms probable que sexperimenti.
332
Paisatge i salut
Association for the Protection of Rural Scotland (2000). Mapping Tranquillity in Scotland (Inverness to Aberdeen): concept, methodology, and potential. Edimburg: Association for the Protection of Rural Scotland. ASH Consulting Group (1997). Tranquil areas Wales. Bangor: Countryside Council for Wales. Balling, John D.; Falk, John H. (1982). Development of visual preference for natural environments, Environment and Behaviour, vol. 14, nm. 1, p. 5-28. Bell, Simon (1999). Tranquillity mapping as an aid to forest planning. Edimburg: Forestry Commission. Bodin, Maria; Hartig, Terry (2003). Does the outdoor environment matter for psychological restoration gained through running?, Psychology of Sport and Exercise, vol. 4, nm. 2, p. 141-153. Carver, Steve; Evans, Andy; Fritz, Steffen (2002). Wilderness attribute mapping in the United Kingdom, International Journal of Wilderness, vol. 8, nm. 1, p. 24-29. Coeterier, J. (1996). Dominant attributes in the perception and evaluation of the Dutch landscape, Landscape and Urban Planning, vol. 34, nm. 1, p. 27-44. Camping to Protect Rural England (1995). Tranquil Areas England Map. Edimburg: Countryside Commission. Fredrickson, Laura; Anderson, Dorothy (1999) A qualitative exploration of the wilderness experience as a source of spiritual inspiration, Journal of Environmental Psychology, vol. 19, nm. 1, p. 21-39. Fritz, Steffen; Carver, Steve (1998). Accessibility as an important wilderness indicator: Modelling Naismiths. [Treball indit]. Rule University of Leeds, School of Geography. Graefe, Alan; Donnelly, Maureen; Vaske, Jerry (1986). Crowding and specialization: a re-examination of the crowding model, dins Lucas, R. (ed.). Proceedings of the National Wilderness Research Conference: current research. Ogden: USDA Forest Service Intermountain Research Station, p. 333338. Habron, Dominic (1998). Visual perception of wild land in Scotland, Landscape and Urban Planning, vol. 42, nm. 1, p. 45-56. Hartig, Terry; Kaiser, Florian; Bowler, Peter (2001). Psychological restoration in nature as a positive motivation for ecological behaviour, Environment and Behaviour, vol. 33, nm. 4, p. 590-607. Hartig, Terry; Mang, Marlis; Evans, Gary (1991). Restorative effects of natural environment experiences, Environment and Behaviour, vol. 23, nm. 1, p. 3-26. Herzog, T. R.; Chernick, K. K. (2000). Tranquillity and danger in urban and natural settings, Journal of Environmental Psychology, vol. 20, nm. 1, p. 29-39. Herzog, T. R.; Barnes, G. J. (1999). Tranquillity and preference revisited, Journal of Environmental Psychology, vol. 19, nm. 2, p. 171-181. Herzog, T. R.; Bosley, P. J. (1992). Tranquillity and preference as affective qualities of natural environments, Journal of Environmental Psychology, vol. 12, nm. 2, p. 115-127. Kaplan, Stephen (2001). Meditation, restoration, and the management of mental fatigue, Environment and Behaviour, vol. 33, nm. 4, p. 480-506. Kaplan, Rachel; Kaplan, Stephen (1989). The experience of nature: a psychological perspective. Cambridge: Cambridge University Press. Kliskey, A. D.; Kearsley, G. W. (1993). Mapping multiple perceptions of wilderness in southern New Zealand, Applied Geography, vol. 13, nm. 3, p. 203-223.
333
Knopf, Richard (1983). Recreational needs and behaviour in natural settings, dins Irving Altman; Wohlwill, Joachim (eds.). Behaviour and the natural environment. Nova York: Plenum Press, p. 205-240. Lesslie, Rob (1994). The Australian National Wilderness Inventory: wilderness identification, assessment and monitoring in Australia, dins International Wilderness Allocation, Management and Research Proceedings of the 5th World Wilderness Congress. Golden: Fulcrum Publishing, p. 31-36. Levett, Roger (2000). A headline indicator of tranquillity: definition and measurement issues. Interim Report to CPRE by CAG Consultants. Mace, Britton; Bell, Paul; Loomis, Ross (1999). Aesthetic, affective, and cognitive effects of noise on natural landscape assessment, Society and Natural Resources, vol. 12, nm. 3, p. 225-242. Macnaughten, Phil; Urry, John (2000). Bodies in the woods, Body and Society, vol. 6, nm. 3-4, p. 166-182. Miller, Jonathan (1995). Australian approaches to wilderness, International Journal of Wilderness, vol. 1, nm. 2, p. 38-40. Morris, Nina (2003). Health, well-being and open space literature review. Edimburg: OPENspace Research Centre for Inclusive Access to Outdoor Environments.
Olds, Anita Rui (1989). Nature as healer, Childrens Environments Quarterly, vol. 6, nm. 1, p. 27-32. Powe, Neil; Shaw, T. (2003). Landscape assessment: visitor survey report to the Northumberland National Park Authority. University of Newcastle: Centre for Research in Environmental Appraisal and Management. School of Architecture, Planning and Landscape. Purcell, Terrence; Lamb, Richard (1984). Landscape perception an examination and empirical investigation of two central issues in the area, Journal of Environmental Management, vol. 19, nm. 1, p. 31-63. --- (1998). Preference and naturalness: An ecological approach, Landscape and Urban Planning, vol. 42, nm. 1, p. 57-66. Shultis, John (1999). The duality of wilderness: comparing popular and political conceptions of wilderness in New Zealand, Society and Natural Resources, vol. 12, nm. 5, p. 389-404. Tarrant, Michael; Haas, Gleen; Manfredo, Michael (1994). Factors affecting visitor evaluations of aircraft overflights of wilderness areas, Society and Natural Resources, vol. 8, nm. 4, p. 351-360. Virden, Randy J.; Schreyer, Richard (1988). Recreation specialization as an indicator of environmental preference, Environment and Behaviour, vol. 20, nm. 6, p. 721-739.
334
Paisatge i salut
Lactivitat fsica i la contemplaci del paisatge

Oriol Sallent i Bonaventura
335
Lexperincia humana en el medi s clau per a la nostra salut i benestar i font dinspiraci per a moltes persones. (Campaign to Protect Rural England, 2006: p. 2). Des de temps immemorials lsser hum ha tingut conscincia dels beneficis que lactivitat fsica aporta al benestar de lindividu; els romans ja ho van evidenciar en la dita mens sana in corpore sano. Avui dia, pocs dubtes hi ha sobre aquest aspecte. Lactivitat fsica, realitzada en unes condicions determinades, s un element imprescindible per a la millora de la qualitat de vida de lindividu. La importncia daquest fet arriba al punt que, fins i tot, lAdministraci incorpora lactivitat fsica en les seves poltiques. La progressiva sedentaritzaci i la creixent popularitzaci duns hbits higinics i nutritius poc saludables han generat un inters per estudiar les possibilitats de lesport en benefici del benestar de lindividu. Per tant, shan anat dissenyant uns programes socials que en popularitzen la prctica. De la mateixa manera que els conceptes desport i dactivitat fsica shan matisat amb el temps, tamb el concepte de paisatge ha sofert canvis amb motiu de la transformaci cultural i social dels individus, determinats per la seva situaci personal, les seves emocions i les seves necessitats (Eichberg, 2006). Tanmateix, els beneficis dun paisatge de qualitat per al benestar de les persones s actualment inqestionable tal com constata el Conveni europeu del paisatge i ho certifiquen les conclusions cientfiques emeses sobre aquesta matria. De fet, en el prembul del Conveni europeu del paisatge, signat loctubre de lany 2000 a Florncia per iniciativa del Consell dEuropa, es reconeix que el paisatge contribueix al benestar dels ssers humans i que s un element cabdal de la qualitat de vida de les poblacions independentment del seu emplaament geogrfic. Els paisatges es valoren, entre daltres raons, com a recurs i factor de gaudi. Aix doncs, paisatge, natura i esport, entesos com a mbits propis, sn elements rellevants per al benestar de la persona. Des
336
Paisatge i salut
daquesta constataci, s evident que el binomi esport i paisatge natural multiplica les conseqncies positives en lindividu, ja sigui per la combinaci de lambient natural i lexercici, o per lestmul que produeix la natura per tal de ser molt ms actiu. Aquest captol es centra en una visi fenomenolgica (Li 2000: p. 866) que permet entendre els beneficis que es poden generar de lassociaci entre la visi esttica de la natura, com una vivncia enriquidora i agradable, i el gaudi de lactivitat fsica, com a experincia poderosament plaent. Percebre la intensitat dun paisatge mentre ens traslladem, grcies a la nostra prpia activitat fsica, s una de les prctiques recreatives ms antigues i ms profundes que els humans han viscut i que, sovint, han expressat mitjanant la literatura. Si partim de levidncia que les experincies recreatives sn beneficioses per a la salut i produeixen benestar en lindividu (Tinsley, 2004: p. 59), i que tant el paisatge com lexercici sn generadors dexperincies intenses, llavors podem plantejar-nos una qesti prou interessant per merixer un estudi: quines sn les experincies que originen lactivitat fsica en contacte amb un paisatge determinat? Com es manifesten? Quins sn els seus atributs i quins els beneficis per al benestar? A fi de contextualitzar aquesta qesti, sinicia, primerament, un breu recorregut per alguns dels estudis ms destacats sobre les conseqncies favorables que exerceixen sobre la salut tant els paisatges naturals com lactivitat fsica. A continuaci es descriuen les relacions entre activitat fsica i paisatge. Finalment, es detallen les recerques que plantegen el benefici sinrgic de practicar activitat fsica en un paisatge natural, el que es coneix com green exercise (exercici verd) (Pretty, Griffin, Sellens i Pretty, 2003). Ens endinsem, a continuaci, des duna perspectiva fenomenolgica en el vessant de lexperincia ldica i lanlisi dels seus beneficis. Aix ens servir per posar damunt la taula com, des de lmbit purament recreatiu, la realitzaci dexercici en un paisatge agradable pot proporcionar una experincia que sobre-
337
passa els rendiments fsics de lindividu per reportar, tamb, un benefici psicolgic i social.
Activitat fsica i benestar

La complexitat i la diversitat de distincions que es poden fer de lmbit esportiu segons les diferents modalitats, les formes de prctica, la seva naturalesa, els seus objectius, la seva organitzaci i la integraci dactivitats associades (comercials, mdiques, culturals) expliquen lexistncia de diferents accepcions i la dificultat per definir-lo. Les ltimes teories consideren lesport com un sistema obert al que es van incorporant noves prctiques i noves concepcions a partir de lesport tradicional que apareix al segle xix associat a valors de disciplina, de consecuci de resultats i organitzat en el marc del club esportiu (Garcia, Puig i Lagardera, 2002: p. 35). Seguint aquest enfocament Heinemann i Puig proposen quatre models per a lesport contemporani (Puig i Heinemann, 1991). El primer model, el competitiu, s lhereu de lesport tradicional, lanomenat esport dalt rendiment o esport professional. El cos, preparat com una mquina, intenta batre rcords o vncer al contrincant en una prctica cada vegada ms elitista i exclusiva. En segon lloc, el model espectacle, regulat per les lleis del mercat prpies duna societat de masses i per voluntats poltiques (Puig i Heinemann, 1991: p. 127), generador de mites i de passions massives, s segurament el fenomen cultural ms global en la societat postmoderna. Un altre model s linstrumental, associat a aquelles prctiques que promouen la salut i lesttica i que acostumen a estar organitzades en el marc dempreses comercials o campanyes institucionals desport per a tothom, que promouen la participaci de manera regular i constant. Per ltim, el model expressiu que engloba les prctiques esportives poc organitzades i sotmeses a processos constants
338
Paisatge i salut
dinnovaci i diversificaci (activitats a la natura, activitats de lliscament, etc.) genera estils de vida i grups socials propis; amb una concepci recreativa de lactivitat fsica, on la natura s un company inseparable, tot i que molt sovint s viscuda com a decorat, com a suport de lactivitat. Tot i la multitud de realitats empriques i de percepcions, es considera que en la definici i conceptualitzaci del fenomen esportiu sha de tenir en compte, en primer lloc, que cal distingir lesport com a activitat individual del fet social, en segon lloc, que lesport t ingredients desfor fsic molt notables i finalment, que lobjectiu de lesport pot ser final o instrumental. LObservatori de lEsport pren com a definici desport lestablerta a la Carta europea de lesport de maig de 1992, adoptada a la conferncia de ministres de lesport del Consell dEuropa. A larticle 2 diu: Esport significa tota forma dactivitat fsica que, mitjanant la participaci casual o organitzada, tendeixi a expressar o millorar la condici fsica i el benestar mental, establint relacions socials o obtenint resultats en competici a qualsevol nivell. (UNISPORT, 1993: art. 2) Lesport, en les ltimes dcades, ha viscut dues transformacions essencials. Duna banda sha convertit en un fenomen cultural, social i econmic de primer ordre, introdut en molts sectors de la vida quotidiana de la majoria dels pobles de la terra. Lesport ha entrat a tots els nivells de les societats contempornies i ha afectat i influt elements tan dispars com ara lestatus, les relacions entre diferents sectors socials, la vida empresarial, els estils de vestir, el concepte dheroi, els llenguatges o els valors tics. Alhora, hi ha hagut un procs transformador caracteritzat tant pel declivi de les organitzacions esportives jerarquitzades tradicionals en contraposici a leclosi contnua de formes diferents i individuals dexercitar-se corporalment i fer esport com
339
pel contrast entre lesport recreatiu, participatiu i ldic, per una banda, i la tecnificaci, la selecci i la competici, per laltra. Actualment utilitzem la paraula esport per designar lactivitat que realitzen els esportistes competitius, els que busquen benestar, els que cerquen la realitzaci personal i una millora en la salut, els jugadors de cap de setmana, els de la tercera edat, etc. I amb totes aquestes formes, conviu lesport federat, lesport per a tothom i lesport no organitzat (vegeu la figura 1). Mai abans shavia constitut una oferta tan mplia i variada de prctiques (ldiques, higiniques, esttiques, blliques, tradicionals o competitives) posades al servei dun oci creixent, la demanda del qual es mou per un intens corrent consumista (Olivera i Olivera 1995: p. 20). En aquest marc general, la prctica de lactivitat fsica per aconseguir el benestar fsic i mental s cada vegada ms extensa. Els estudis que proven els beneficis que lactivitat fsica t en el benestar de la persona abasten un gran ventall denfocaments i mbits (vegeu, entre daltres, els reculls de Frumkin, Frank i Jackson, 2004: p. 94; Pretty, et al., 2005: p. 316). Shi inclouen la reducci de malalties coronries, atacs de cor, diabetis, cncer, artritis, obesitat, osteoporosi, fractures de maluc, depressi, estrs, insomni i millora del benestar general (Bird, 2004). Laugment acusat de la inactivitat i la manca dexercici t greus repercussions sobre el benestar de la persona i, tamb, en les despeses dels sistemes nacionals de salut. s per aix que la majoria daquests sistemes ha realitzat la seva prpia investigaci per provar la influncia del sedentarisme en problemes de cor, dobesitat i de desequilibris mentals, entre daltres, aix com els resultats favorables duna prctica fsica moderada i contnua.1 Sn uns estudis que selaboren a nivell mundial (Organitzaci Mundial de la Salut, 2004), europeu (Comissi de les Comunitats Europees, 2005) o nacional (Ministeri de Sanitat i Consum, 2007). Lactivitat fsica, doncs, ja est reconeguda com un factor codeterminant de la salut.
1 Les recomanacions actuals sn de mitja hora dexercici moderat cinc dies a la setmana.
340
Paisatge i salut
Esport medi natural Esport tercera edat Esport recreatiu
Esport rendiment Esport federat (institucionalitzat i reglat) Esport salut
Esport espectacle
Esport de lliscament i risc
Esport escolar Esport per a tothom
Esport benestar
Figura 1. La disgregaci de lesport en prctiques.
A Catalunya, cal fer esment del Pla dimplantaci progressiva de la prescripci dactivitat fsica (conegut com PIP), que sintegra dins del Pla integral per a la promoci de la salut mitjanant lactivitat fsica i lalimentaci saludable (PAAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Des de la seva creaci, el 2004, pretn garantir, estendre i possibilitar la pres-
341
cripci mdica i el seguiment de lactivitat fsica com a element bsic dun programa de salut.
Natura, paisatge i benestar

La multiplicitat daproximacions filosfiques fa difcil la definici del concepte de natura des dun altre punt de vista que no sigui lestrictament naturalstic. La visi de la natura s una construcci social dimatges, smbols i representacions que es transformen, al llarg del temps, pels usos i coneixements que es desenvolupen en el si duna societat o dun grup social (Corneloup, Bouhaouala, Vache i Soul, 2001: p. 6). Segons la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, sentn per paisatge qualsevol part del territori, tal com la collectivitat la percep, el carcter de la qual resulta de lacci de factors naturals o humans i de llurs interrelacions (Generalitat de Catalunya, 2006: p. 18). La concepci integradora daquesta definici engloba les rees naturals, rurals, forestals, urbanes i periurbanes (Generalitat de Catalunya, 2006: p. 15). Els gegrafs utilitzen el terme paisatge cultural amb tres enfocaments diferents. El primer considera la transformaci humana de la Terra i lestudi de com les societats han anat modelant el paisatge fsic segons les seves prctiques. El segon sorgeix de la constataci que el paisatge s una construcci mental en qu la persona est implicada no noms per trobar-se immersa, sin per esdevenir un agent actiu en inventar el lloc. Un tercer enfocament incideix en el fet que el paisatge s el producte duna societat particular, la construcci duna comunitat en un temps i en un lloc particulars. Aquestes tres perspectives han contribut a laparici del concepte de paisatge teraputic. Els paisatges teraputics sn territoris que han aconseguit ser valorats socialment, al llarg duna trajectria temporal dilatada, perqu sn capaos de proveir de salut entesa en un sentit holstic. Els factors que hi contribuiran sn les caracterstiques naturals (escenari magnfic,
342
Paisatge i salut
aigua i arbres), construccions humanes (balnearis o centres termals), aportacions a la sensaci del lloc (sentiment de calidesa, identitat, arrelament o autenticitat) i fets simblics (mites curatius, incorporaci de rutines familiars) (Kearns i Gesler, 1998: p. 8). Un nombre creixent dinvestigadors duna mplia varietat de disciplines han mostrat que el contacte amb la natura pot beneficiar la salut mental i fsica. Els contextos destudi abasten des de lefectivitat de lentorn natural en la contribuci del benestar espiritual fins al treball en jardins o la presncia despais verds en els centres urbans (vegeu lextens recull de Pretty, Griffin, Sellens i Pretty, 2003: p. 20). De fet, la connexi innata amb la natura s el principi duna lnia investigadora que suggereix que lapropament a aquest medi incrementa la sensaci de benestar per la influncia que t en el nostre desenvolupament emocional, cognitiu, esttic i fins i tot espiritual. Tamb per la possibilitat de generar una propensi a comprendre la natura i a tenir-ne cura fins al punt darribar a transformar la persona (Wilson, 1993; Milton, 2004).
Imatge 1. La realitzaci dactivitat fsica en paisatges agradables t beneficis per a la salut.
343
Pel que fa al paisatge, els beneficis de la contemplaci dun paisatge agradable tamb shan estudiat. En aquest sentit, sha constatat que les persones amb finestres encarades a zones verdes tenen menys malalties, estan menys frustrades, sn ms pacients i expressen un entusiasme ms gran per la feina (Pretty i Barlett, 2005: p. 304). Tamb resulten favorables les repercussions que tenen els paisatges agradables en el cam cap a la feina o els efectes de lactivitat fsica realitzada en el medi natural. Un exemple clar de la importncia que ha adquirit aquest aspecte en la nostra societat s lestudi del grau de confort de diferents zones de Gran Bretanya amb uns criteris en qu la tranquillitat i la qualitat del paisatge hi tenen un paper fonamental (Campaign to Protect Rural England, 2006).
Lactivitat fsica al medi natural. Histria de les relacions

Segons David Abram, abans de lescriptura i la divisi horria del temps, lsser hum estava ntimament lligat a la natura. El paisatge parlava de la histria i marcava les pautes temporals. Era una experincia de comuni existencial, de sintonia i de serenitat de pertnyer a una estructura estable que es va perdre amb el progrs tecnolgic (Abram, 2000). A partir de llavors, la natura ha estat percebuda simultniament com a enemiga i companya, s a dir, com un terreny de joc per entrenar-se fsicament i tcticament, com un obstacle per provar la fortalesa i resistncia humana o com un espai de pau i retrobament entre els homes. De la mateixa manera que el concepte de natura no s unvoc, tampoc no ho s la prctica de lesport a laire lliure. Lactivitat fsica a la natura ha evolucionat de manera complexa a travs de la modernitat. Cal destacar, especialment, tres cicles o onades (Eichberg, 2006: p. 3). La primera onada es produeix en el canvi del segle xviii al xix, amb linici de lalpinisme. rees muntanyoses properes, fins aleshores evitades, descobreixen els seus paisatges atractius i somplen despecials valors sentimentals. Al
344
Paisatge i salut
mateix temps, es comena a practicar lexercici fsic en entorns naturals. A Alemanya, els jocs, les passejades i les competicions gimnstiques a laire lliure es combinen amb discursos alternatius, canons provocatives i manifestacions de tipus patritic, aix com amb la literatura i pintura romntiques. No va ser per accident que la relaci humana amb la natura canvis justament amb el perode de revoluci democrtica: la lluita per tornar a la natura o tornar als boscos tenia accent dalliberament popular (Eichberg, 2006: p. 3). La segona onada, en iniciar-se el segle xx, la impulsen grups de joves, proletaris i associacions patritiques en una expressi neoromntica de relaci amb la natura a travs dacampades, jocs i la prctica desports. Ser en aquest context que lesport modern es comenar a convertir en una activitat popular de masses, a labast de noves generacions i classes socials (orientaci, ciclisme, esports aqutics). Al mateix temps, les activitats a laire lliure es combinaran amb el nudisme, la medicina i la nutrici natural. (Eichberg, 2006: p. 4). Als pasos nrdics apareix el terme Friluftsliv (un estil de vida basat en experincies a la natura i la connexi espiritual amb el paisatge [Gelter, 2006: p. 12]) que inclou, a ms de la jardineria i una nova proposta nutritiva, un ampli ventall dactivitats com el bany, la nataci, el ciclisme, la gimnstica i els jocs a laire lliure, aix com una proposta de prctiques corporals alternatives (Frode Sadolin, 1906 citat per Eicbherg, 2006: p. 4). La tercera onada t lloc entre la dcada dels seixanta i la dels setanta del segle xx en parallel al turisme de masses, de lesport per a tothom i de levoluci tecnolgica. Llavors es viu una nova revoluci, molt sovint contradictria, en combinar competicions multitudinries a laire lliure amb reptes personals impensables pocs anys abans, com ara les ascensions dun gran nombre de grups a lEverest, els espais tematitzats per al golf, els esports daventura i una nova conscincia ecolgica. A Catalunya aquesta dinmica es manifestar a la dcada dels vuitanta.
345
Beneficis de la prctica esportiva a la natura per a la salut. Tres lnies destudi

La majoria danlisis sobre els beneficis per a la salut de lactivitat fsica a la natura es fonamenten, en part, en com les condicions fsiques del territori (lalta concentraci doxigen, les diferncies de relleu o laltitud) augmenten els efectes ja saludables de lesport. Altres estudis, en canvi, fan referncia a la coincidncia del sedentarisme amb els problemes dobesitat o cardacs dins els estils de vida urbans. En aquesta segona lnia shan desenvolupat molts projectes, com ara el de Chopwell Wood Health Project (Powell, 2005: p. 8) o la campanya Active woods naturally good for you, que t com a objectiu conscienciar la poblaci de la relaci entre la salut, el benestar i els boscos, amb la finalitat de promoure i estimular estils de vida ms saludables (OBrien, 2006: p. 59). Es tracta dun dels projectes de lAcci de Cooperaci Intergovernamental Europea en matria dInvestigaci Cientfica i Tecnolgica COST E-39 denominada Forests, Trees and Human Health and Wellbeing, sorgida amb el propsit daugmentar el coneixement sobre les prioritats dominants de la salut identificades dins dels pasos europeus i de les oportunitats que ens brinden els espais verds per fer front a problemes associats a aquestes necessitats (Pecurul, Cristbal i Moscoso, 2007: p. 56). A lEstat espanyol, shi han presentat set iniciatives que vinculen els boscos i altres rees naturals amb els beneficis per a la salut humana i el benestar. Entre elles shan incls projectes relacionats amb espais naturals protegits i esports de muntanya, la xarxa estatal de les vies verdes o el calendari de marxes de Catalunya (vegeu la pgina 207 del present llibre).2 Finalment, una de les altres lnies dinvestigaci i actuaci neix davant la constataci que resulta ms fcil practicar lactivitat a laire lliure en espais que sn atractius, estticament agrada-
2 Altres exemples al butllet Countryside Recreation, nmero 13, primavera 2005.
346
Paisatge i salut
bles i tranquils.3 Aix pot voler dir bellesa natural amb la presncia darbres, rius o grans panormiques, o senzillament carrers i parcs ben dissenyats (Frumkin, Frank i Jackson, 2004: p. 103). Hi ha fora estudis que identifiquen un paisatge amable com una condici determinant per motivar lhbit dexercici fsic. Aix, les zones on es detecta un grau ms elevat de prctica fsica esportiva (catalogades dalt nivell caminable), es caracteritzen, entre diferents factors, per una esttica plaent (Frumkin, Frank i Jackson, 2004: p. 105). Ladopci dactivitats fsiques quan sest exposat a laire lliure s el que sha denominat green exercise o exercici verd (Pretty, Griffin, Sellens i Pretty, 2003). Els efectes positius shan classificat de diferents maneres, per a nivell general inclouen el benestar fsic, psicolgic i social. Aquests estudis indiquen que els beneficis poden obtenir-se no noms per lactivitat en lmbit de la natura (com caminar o passejar amb bicicleta) sin tamb pel fet dobservar-la simultniament (OBrien, 2006). I s que una vida ms llarga no vol dir una millor qualitat de vida. La sensaci de benestar tamb ens la proporcionen les experincies gratificants i memorables (Lacroix, 2005). Des daquest punt de vista, ms enll de la pura activitat, cal considerar la rellevncia de lexperincia per si mateixa. En lestudi de la demanda recreativa de Driver i Brown sentn que la voluntat de realitzar activitats com a opci recreativa es troba en el nivell ms superficial duna jerarquia basada en la complexitat, la visibilitat i la comprensi dels quatre nivells dexigncia que es mostren en la figura 2. En un nivell ms profund de requeriment respecte a les prpies activitats hi trobarem els espais, els escenaris on es produeix aquesta activitat. En el tercer nivell, la demanda sexpressa per les experincies. Aix vol dir que la gent simplica en activitats recreatives en uns indrets determinats (en el cas que ens ocupa, la natura) per aconseguir unes experincies satisfactries. En essncia, els practicants seleccionen uns atributs espacials especfics i construeixen lex3 Per una apologia centrada i fonamentada de la tranquillitat, vegeu Campaign to Protect Rural England, 2006.
347
perincia ptima, que cont dimensions com laventura, el repte, la solitud o la llibertat. En el quart nivell de la demanda, que s el ms profund, se situa la noci de benefici (com la salut o la relaci social). Sespera que la prctica recreativa aporti unes conseqncies desitjables a partir dunes activitats determinades, en uns espais concrets que ens facin viure unes experincies plaents (Mc Cool, 2006).
Activitat
Escenari
Experincia
Benefici
Figura 2. Nivells dexigncia en la jerarquia de la demanda recreativa.
Lexperincia recreativa i els beneficis de loci

A partir de la dcada de 1990-1999 sha produt un gran inters acadmic i empresarial envers la importncia de lexperincia en lmbit de loci, tant pel que fa a lestudi de les reaccions que es produeixen com al procediment per oferir-les i les pautes de consum existents (Toffler, 1970; Carlzon, 1987; Jensen, 1999; Pine i Gilmore, 2000; Csickszentmihalyi, 1993 i 1996; Schmitt, 1999; Harris, Harris i Baron, 2003; Andereck, Bricker, Kerstetter i Nickerson, 2006).4 Tot i que les fronteres entre les experincies sn difuses i de difcil estudi i identificaci, una visi fenomenolgica permet entendre que lindividu es mou per diferents motivacions i que, en els darrers temps, sha convertit en un sser errtic i de comportament complex. Es busca viure intensament i donar sentit al temps lliure saltant duna experi4 Vegeu interessants recopilacions a Grtsch, 2003: p. 45; Goytia, 2004: p. 19 i Jennings, 2006: p. 8-11.
348
Paisatge i salut
ncia a una altra, en una sessi de zping vivencial que sembla obeir a una necessitat imperiosa de sentir-se viu. Aquesta sessi salimenta duna estudiada estratgia de mercat que identifica emoci i illusi amb els productes i serveis consumibles per tal de poder-los vendre (Holbrook i Hirschmann, 1982). Lexperincia, com a manifestaci personal de les activitats ldiques, depn de lacci del subjecte, de la seva voluntat i de lactitud que adopti; s un recurs important de desenvolupament personal i social, una font de salut i benestar i un dret hum. Els beneficis de loci identificats per Driver, Brown i Peterson i entesos com els canvis positius o el manteniment duna situaci anhelada, resultat de la participaci en activitats de lleure, es poden apreciar tant individualment com en grups socials (Tinsley, 2004: p. 59). La millora de la salut, tant pel que fa a la prevenci com a la cura, s una de les conseqncies ms conegudes i habitualment associades a la prctica de loci (Monteagudo, 2004: p. 63), un benefici a mig cam cap al benestar i la qualitat de vida. Tinsley mant la teoria que la satisfacci de les necessitats personals mitjanant experincies doci contribueix a la millora de la seva salut fsica i, per tant, la satisfacci vital. Aquest procs allibera tot un seguit de recursos psicolgics que permeten lautoexploraci i el creixement psicolgic (Tinsley, 2004: p. 60). Aix, lexperincia ldica en el marc dun oci positiu (Cuenca, 2000) permet millorar la condici o situaci duna persona, grup o entitat en el marc dun oci generatiu o proactiu, prevenir una condici no desitjada i/o el manteniment duna condici desitjada en el marc dun oci preventiu o sostingut i aconseguir una experincia psicolgica en el marc dun oci ajustat (Monteagudo: 2004: p. 65 citant a Driver i Bruns, 1991). Aquesta ltima qualitat fa referncia a la satisfacci de lexperincia ldica per si mateixa. s un element especialment significatiu en la percepci del paisatge, condicionada tant pels elements de lespai visualitzat per lobservador com per les caracterstiques i lestat emocional daquest. Aix, el paisatge, a tra-
349
vs de la seva contemplaci i valoraci, juga un paper cabdal en el lleure de les persones (Aguil, et al., 2004: p. 483).
Les quatre experincies de lesport a la natura i el rol del paisatge

Reconeguda la vessant benfica de loci i les experincies que sen poden derivar, s interessant detectar quines sn les vivncies que se susciten en la prctica dactivitats fisicoesportives a la natura (Sallent, 2007) i la funci que hi juga el paisatge. Un gran nombre destudis mostra que lindividu cerca una gran diversitat de valors quan visita el medi natural, en particular un desig de tranquillitat i bellesa i un intent descapar de lestrs de la vida urbana per assolir unes experincies intenses i transcendentals (Pretty, Griffin, Sellens i Pretty, 2003: p. 21). Es poden identificar quatre experincies en la prctica de lactivitat fisicoesportiva en el medi natural. En primer lloc, lexperincia de sensacions fortes. Es basa en la vivncia democions xoc (Lacroix, 2005), sensacions impactants que fan que es segregui adrenalina (descens dun riu, salt en paracaigudes, etc.). La percepci del risc dependr de la distorsi perceptiva generada per lentorn social (espectacularitat o freqncia daccidents mortals), pel grup (motivador o atenuador) o per la capacitat i habilitat del practicant (Fuster y Elizalde, 1995). En aquest cas el paisatge es percep com un espai de joc, com el marc que assegura la vivncia de lemoci. Per aquesta ra, sovint, sartificialitza, sadapta i es tematitza i constitueix una bona soluci per a famlies i consumidors que han perdut els referents identitaris i shan acostumat a loci urb, garantit i immediat. En segon lloc, lexperincia a partir de les relacions socials. El medi natural pot servir despai dexperincies compartides de comuni, diferenciaci, reconeixement o tribalitat social (Bouchet y Lebrun, 2004: p. 84). Cada tipus de relaci tindr el seu marc natural i el seu temps i viur les mateixes activitats amb
350
Paisatge i salut
enfocaments diferents. Si considerem les necessitats de contacte duna societat urbana cada vegada ms annima, individualista i virtual, el carcter classista de loci i la complicitat que es produeix en els nuclis de prctica, llavors el paisatge es transforma en un marc de percepci contrastat i diferent que genera un espai especfic per allar, unir o diferenciar els grups socials. En tercer lloc, lexperincia del descobriment. A travs de les activitats fsiques que permeten desplaar-se pel territori, es descobreix el patrimoni cultural, natural o social amb una variant dautenticitat, llibertat, profunditat o incertesa segons cada persona. Aquesta prctica possibilita introduir-se en nous espais territorials ms o menys desconeguts i viure directament o indirectament lespecificitat del lloc (des de lidioma, als jocs populars o la gastronomia). El paisatge pot ser tant el marc on subica el patrimoni visitat com la finalitat mateixa de lactivitat. En aquest segon cas s interessant remarcar com est sotms el paisatge a la generalitzaci del clix paisatgstic creat a mitjan segle xviii. s aquest clix el que marca les decisions de viatge duna gran majoria dels qui recollecten paisatges com si fossin mostres de caa. La quarta experincia a qu alludim s la del desenvolupament personal. Les variacions de paisatge ja han estat estudiades com una font de creixement, de desenvolupament personal i de transformaci de lsser hum (Li 2000: p. 871) i la simple presncia de natura es reconeix com una font de relaxaci, de prevenci de lestrs i de beneficis curatius (Pretty i Barlett, 2005: p. 305). s la relaci de lindividu amb el seu entorn el que engendra lexperincia i el que li genera desenvolupament i coneixement (Milton, 2002: p. 40). Aquesta s la finalitat daquells practicants que busquen, amb lactivitat fsica en la natura, ladquisici dalgun aprenentatge (noves habilitats tcniques, actituds directives, creixement personal), lampliaci dels lmits propis (reptes i rcords personals) o la millora de la salut (esttica, mental, higinica). Les diferents experincies de desenvolupament personal es mouen en un entorn ms o menys estructurat segons el seu objectiu. Poden servir com a exemple els cursets desqu, les ex-
351
pedicions extremes o les estades actives en resorts de muntanya. Es tracta duna experincia en clara expansi que saprofita dels nous corrents deducaci en la natura, del redescobriment espiritual daquesta com a producte consumible (Gelter, 2006) i de la preocupaci per la degradaci ambiental. Des de la construcci de valors tics (Milton: 2002: p. 74) fins a la creaci de referents autntics (Mc Canell, 1973; Wang, 1999) o mites aventurers, el paisatge es converteix en un recurs que facilita els objectius o un obstacle que incrementa el repte i el posa en relleu. Dins daquest grup shi troben aquelles experincies en qu el paisatge juga un rol de productor dun canvi psicosomtic, duna sorpresa esttica. s una experincia que difereix de totes les anteriors pel fet dhaver-hi una decisi positiva danar a un espai, a un entorn (natural i paisatgstic) determinat, ms que ser-hi merament exposat mentre es realitza alguna altra activitat.
La importncia de la combinaci de lexperincia esttica del paisatge i lexperincia flux de lactivitat fsica en el benestar de la persona
Si lexperincia s limpacte de lentorn en lindividu (Milton, 2002: p. 40), lexperincia del paisatge s una experincia ldica o formativa que sorgeix de la interacci espacial individual amb el que es veu i el que t lloc en la conscincia geogrfica de lindividu. Aquesta conscincia s la substncia de la implicaci personal en el mn i concerneix les emocions, la ment i lsser complet de lindividu (Li, 2000: p. 865). Aix com lexperincia ha estat molt sovint vinculada a lactivitat fsica, tamb el paisatge t una molt destacada faceta fenomenolgica. De fet, lsser hum no noms estableix una relaci amb el paisatge per analitzar-lo cientficament, sin tamb per experimentar-lo emocionalment (Aguil, et al., 2004: p. 481) segons les caracterstiques de cada individu: religi, pas, ideologia, cultura (Corneloup, Bouhaouala, Vache i Soul, 2001: p.
352
Paisatge i salut
6). A travs de la contemplaci del paisatge lobservador experimenta un gaudi esttic, per tamb sentiments i emocions.
Imatge 2. La realitzaci dactivitats esportives en el medi natural sovint est relacionat amb el desig descapar de lestrs de la vida urbana per assolir experincies intenses.
El valor de lexperincia del paisatge, des del moment que incita emocions, est ntimament lligat a lanomenada experincia esttica i s difcil dexplicar si no s des dun enfocament fenomenolgic. El que diferencia lexperincia esttica daltres experincies amb les quals ens relacionem s lactitud, s la separaci de lexperincia esttica de les necessitats i desigs de la vida ordinria i de les respostes que donem de costum al nostre ambient, com a persones prctiques (Amig, 2000: p. 64). En definitiva, una nova forma de veure que t una funci descobridora, una font de plaer desinteressada en la qual lespectador es desprn de lexcs demotivitat que el pertorba i arriba a la pau interior en una restauraci dequilibri plaent que respon a una necessitat espiritual (Amig, 2000: p. 85). Moltes persones no saben viure les emocions abans esmentades, les perceben com a massa espirituals i han perdut lhabi-
353
litat dexperimentar la natura subjectivament. El paisatge es viu com una fotografia per ser colleccionada, un espai de joc, un centre de terpia o un santuari (Gelter, 2006). Aquestes emocions noms es viuen si hi ha un encontre incondicional amb la natura, ms que una rpida ullada al paisatge. Demana connexi i participaci. Sense vinculaci, la persona noms s espectadora i consumidora: sense participaci ni connexi converteix la natura en un museu per observar-lo, per aprendren per no per interactuar-hi (Gelter, 2006: p. 4). Csikszentmihalyi descriu una experincia ptima en activitat fsica com aquell estat mental en qu lesportista est completament immers en una acci que s gratificant per ella mateixa i que es caracteritza per una sensaci de focalitzaci energtica, dimplicaci absoluta i dxit en el procs de lactivitat. Per tal que aquesta es produeixi cal complir uns objectius clars i a labast de les capacitats fsiques i tcniques de la persona que la practica, la concentraci i lenfocament en all que es realitza per poder perdre la sensaci de conscincia dun mateix i arribar a una sensaci distorsionada del temps, amb la possibilitat davaluar lacci de manera directa i immediata per tal de poder ajustar-shi. (Csikszentmihalyi, 1996; Csikszentmihalyi i Jackson, 2002). Lexperincia esttica del paisatge i lexperincia de lactivitat fsica es basen en parmetres semblants: plantejar reptes, assumibles per desafiants al cos i a la ment; aconseguir experincies esttiques en el moment en qu hi ha un equilibri entre la dificultat de lobra que ens ofereix i la destresa receptiva que nosaltres podem aportar (Amig, 2000: p. 80; Csikszentmihalyi, 1996). En lmbit de loci creador o en el de loci esportiu es requereixen uns hbits, uns aprenentatges que, duna banda, possibiliten que es desplegui la llibertat que permet el gaudi i, de laltra, fan possible allunyar-nos de lavorriment i la buidor. Com un flux, sn aquelles experincies que ens proporcionen emoci i gaudi, i ens hi concentrem de manera que gaireb ens impedeixen abandonar-les (Amig, 2000: p. 9; Csikszentmihalyi i Jack-
354
Paisatge i salut
son, 2002: p.18). Luna i laltra sn experincies que tenen en si mateixes el benefici de la seva prpia vivncia i amb freqncia s tanta la seva qualitat que ens produeixen una profunda sensaci de formar part duna realitat compartida amb els altres ssers humans i entendre millor el que succeeix a linterior de nosaltres mateixos (Amig, 2000: p. 9; Csikszentmihalyi, 1993: p. 72). Lexperincia esttica amplifica les sensacions, el receptor uneix en el seu interior el plaer de les accions que est duent a terme. Aquesta recepci activa i dinmica s una forma destar viu, de sentir-se membre dun entorn i duna comunitat dindividus. Segons R. Arnheim, citat per Amig, el fenomen de la ressonncia consisteix a rebre alguna cosa ms del que transmet la imatge. El receptor experimenta formes de sentir-se viu (Amig, 2000: p. 189) en tenir conscincia dun o diversos processos amb una intensitat determinada i unificats al voltant dun esdeveniment, duna situaci. El plaer esttic intensifica i perfecciona les activitats i, per tant, el viure de les persones. Aix, les experincies ptimes de lactivitat fsica combinades amb el paisatge porten en elles mateixes, com un tot, una qualitat esttica que permet que sels doni una unitat emocional. Tal com podem percebre quan ens trobem en lentorn natural, moltes activitats al medi rural, com ara caminar o treballar la terra, el soroll dels ocells i el vent, amplifiquen lexperincia de la tranquillitat (Campaign to Protect Rural England, 2006: p. 9). Caminant ens podem sentir partcips del mn. La diversitat i la riquesa del paisatge desvetlla la sensibilitat i linters de lindividu grcies a un acte, un espai i una temporalitat humana naturals: caminar. La forma de les muntanyes que el nostre cos sha esforat a superar i per les quals ha caminat ja no s la mateixa que abans; la seva bellesa est amplificada pel nostre moviment: A les quatre del mat partem de Bo seguint la ribera dreta del riu fins que embranca amb la riera de Comaltes o de Sant Nicolau. Llavors la deixrem per esta. Una i altra estan ombrejades de mates i pins i
355
algun avet, sense faltar-hi el freixe, amic de les riberes. Quin delit se t, en aquella hora, a la fresca, i anant a la descoberta dhermosos paisatges que es desitja veure, de boscries, tresor daquells pobres i virtuosos pobles, i damples llacs, mirall del cel! (Verdaguer, 2002: p. 128 [Del Canig a lAneto: edici comentada i illustrada de les llibretes dexcursi de 1882 i 1883, a cura de Narcs Garolera i Curt Wittlin]).
Imatge 3. Caminar en un paisatge natural permet gaudir de lexperincia de la tranquillitat.
Sn emocions semblants a les que expressaran Puig i Ferrater a Camins de Frana (1982), Carles Bosch de la Trinxeria a Records dun excursionista (2005), Max Roqueta a Verd Parads (1961) o Josep Pla en moltes de les seves obres. Una emoci del caminar en paisatges carregats de simbolisme que est sent explotada en abundants rutes literries que sorgeixen darrerament pel territori catal (la Ruta Verdaguer pel Parc de Collserola s una de les rutes literries pels parcs organitzades per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona).
356
Paisatge i salut
Conclusions
Provades les conseqncies positives de la natura i de lactivitat fisicoesportiva, la literatura cientfica evidencia les relacions beneficioses de lactivitat fsica en entorns naturals i, en aquestes relacions, lefecte que la visi de la natura t per la predisposici a ser actiu. Tanmateix, les conseqncies daquesta uni sobrepassen els aspectes fsics i biolgics. La vivncia experiencial de lactivitat fsica en un paisatge agradable, experincia esttica i emocional que situem en lmbit de loci, s una sensaci primria, la que vivim gaudint i que est a labast de qualsevol persona a la qual aporta els anomenats beneficis finals (Driver, Brown i Peterson, 1991). Entre aquests, la formaci interior, lautoestima i lhumor (Pretty, et al., 2005: p. 2), la maduresa i el desenvolupament de valors (Pretty i Barlett, 2005: p. 309), sentiments de pertinena a un lloc, un inters ms gran per protegir lentorn (Milton, 2002) i, en general, canvis a llarg termini en el pensament. La majoria de sistemes de salut senfoquen primordialment sobre la malaltia. El mateix succeeix amb el nostre entorn i estil de vida. Tendim a preocupar-nos-en noms si algun aspecte de la salut queda afectat, quan la millor aproximaci i la ms econmica seria concentrar els esforos en la creaci dentorns i estils de vida saludables. Si el contacte amb un paisatge, amb la natura i un estil de vida actiu poden fomentar la restauraci psicolgica, el desenvolupament fisiolgic i oferir oportunitats per a lestimulaci, la fascinaci i el gaudi amb beneficis no noms per a lindividu, sin tamb per a la comunitat (Kaplan, 2005), llavors cal promoure una vivncia holstica en qu activitat i natura despertin i multipliquin (Amig, 2000) sentiments de joia (Lacroix, 2005), sensacions de concentraci energtica (Csikszentmihalyi, 1996) i conscincia de lloc i didentitat (Fredrickson i Anderson, 1999). No s, doncs, una tasca estril o frvola. Atenent a la gran potencialitat de loci en tant que generador dimpactes positius
357
(Monteagudo, 2004: p. 71) i especialment la uni de lexperincia esttica i la plenitud de lactivitat fsica, tots els agents shi haurien dimplicar: els investigadors i acadmics generant nous cossos de coneixement sobre els efectes daquesta experincia unificada amb criteris rigorosos i resultats entenedors i fcilment aplicables; les administracions promovent la participaci dels ciutadans i garantint espais de contemplaci i activitat, tot evitant, sempre que sigui possible, les contradiccions que poden generar-se al voler privilegiar el paisatge (limitaci daccs al medi natural als caminants) o b lactivitat fsica (asfaltat de pistes per a s cicloturista).5 Finalment, el sector privat ha de trobar alternatives al procs de tematitzaci de la natura que falseja lentorn i luniformitza globalment. En aquest procs satorga la preponderncia a les emocions xoc, breus i intenses, que semblen haver pres el lloc a lemoci contemplaci, experincia duradora i plena de sentiment (Lacroix, 2005). Retrobar el gaudi de contemplar el paisatge tot caminant, dues activitats plaents i properes que ens han acompanyat des de linici del temps, possibilita el retorn als moments en qu el ritme i el rumb els marcaven la persona i la natura. Aix s especialment escaient en el context duna societat accelerada que, a les palpentes, busca contnuament dreceres per sentir noves emocions i sensacions, en qu els trastorns psicolgics avancen perillosament i la manca de referents s angoixant. Daltra banda, seria una tendncia del tot desitjable des del punt de vista dunes prctiques ms sensibles amb lentorn, de la valoraci dels seus atributs, molt ms properes i amb un major encaix dins els objectius recollits en el marc del paradigma sostenibilista.
5 Vegeu altres recomanacions a les administracions (Pretty, et al., 2005: p.4).
358
Paisatge i salut
Aguil, Alonso; et al. (2004). Gua para la elaboracin de estudios de medio fsico. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente. Abram, David (2000). La magia de los sentidos. Barcelona: Kairs. Amig, M. Luisa (2000). El arte como vivencia de ocio. Bilbao: Universidad de Deusto. Andereck, Kathleen; Bricker, Kelly; Kerstetter, Deb; Nickerson, Norma (2006). Connecting experiences to quality: understanding the meanings behind visitors experiences, dins Gayle Jennings; Norma Nickerson (eds.). Quality tourism experiences. Oxford: Elsevier, p.81-96. Bird, William (2004). Natural fit: can green space and biodiversity increase levels of physical activity? [en lnia] <http:// www.rspb.org.uk/Images/natural_fit_ full_version_tcm9-133055.pdf> [consulta: 13.09.2007]. Bosch de Trinxeria, Carles (2005). Records dun excursionista. Barcelona: Brau. [Ed. original de 1887]. Bouchet, Patrick; Lebrun, Anne-Marie (2004). Segmentation de loffre de tourisme sportif partir des expriences recherches, Cahiers Espaces, nm. 81, p.78-89. Campaign to Project Rural England (2006). Saving tranquil places. Londres: CPRE. Carlzon, Jan (1987). Moments of truth. Cambridge MA: Ballinger Pub. Co. Comissi de las Comunitats Europees (2005). Libro verde. Fomentar una alimentacin sana y la actividad fsica: una dimensin europea para la prevencin del exceso de peso, la obesidad y las enfermedades crnicas [en lnia]. <http:// europa.eu.int/eur-lex/lex/LexUriServ/ site/es/com/2005/com2005_0637es01. pdf> [consulta: 26.07.2007]. Corneloup, Jean; Bouhaouala, Malek; Vache, Ccile; Soul, Bastien (2001). Formes de dveloppement et positionnement touristique des espaces sportifs de nature, Loisir et Socit, vol. 24, nm. 1, p.21-46. Csikszentmihalyi, Mihaly (1993). The evolving self: a psychology for the third millennium. Nova York: Harpercollins. -- (1996). Fluir (Flow). Una psicologa de la felicidad. Barcelona: Kairs. Csikszentmihalyi, Mihaly; Jackson, Susan. A (2002). Fluir en el deporte. Barcelona: Paidotribo. Cuenca, Manuel (2000). Ocio humanista: Dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Bilbao: Universitat de Deusto. Driver, B. L.; Brown, Perry. J.; Peterson, George. L. (1991). Benefits of leisure. State College: Venture Publishing. Eichberg, Henning (2006). Outdoor activities, green education and landscaping [en lnia]. <http://www.cisc.sdu.dk/ Publikationer/qHE2006_6.pdf> [consulta: 26.07.2007] Fredrickson, Laura. M; Anderson, Dorothy, H. (1999). Qualitative exploration of the wilderness experience as a source of spiritual inspiration, Journal of Environmental Psychology, vol.19, nm. 1, p. 21-39. Frumkin, Howard; Frank, Lawrence; Jackson, Richard (2004). The public health impacts of sprawl. Washington: Island Press. -- (2004). Urban Sprawl and Public Health. Londres: Island Press. Fuster, Joan; Elizalde, Beatriz (1995). Risc i activitats fsiques en el medi natural: un enfocament multidimensional, Apunts, Educaci Fsica i Esports, nm. 41, p. 94107. Garcia, Fernando; Puig, Nria, Lagardera, Francisco (2002). Sociologia del Deporte. Madrid. Alianza Editorial Gelter, Hansi (2006). Genuine friluftsliv as a way to great natural experiences and professional experience production, dins Mika Kylnen (ed.). Articles on experiences 2. Rovaniemi: Lapland Centre of Expertise for the Experience Industry, p.10-28.
359
Generalitat de Catalunya (2006). Llei 8/2005 i Reglament de protecci, gesti i ordenaci del paisatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (Quaderns de legislaci). Goytia, Ana (2004). La experiencia de ocio en la sociedad emocional. Luces y sombras de la teatralizacin de experiencias de ocio en la economa de la experiencia, Boletn ADOZ: Revista de Estudios del Ocio, nm. 28, p.19-22. Grtsch, Kart (2003). Economa de Sensaciones o la gestin de las emociones, dins Amaia Apraiz; M. Felisa Iribar (coord.). Experiencias y tcnicas en la gestin del ocio. Bilbao: Universidad de Deusto, p. 43-54. Harris, Richard; Harris, Kim; Baron, Steve. (2003). Theatrical service experiences, International Journal of Service Industry Management, vol.14, nm. 2, p.184-199. Holbrook, Morris B.; Hirschmann, Elisabeth C. (1982). The experiential aspects of consumption: fantasies, feelings and fun, Journal of Consumer Research, vol. 9, nm. 2, p.132-139. Jennings, Gayle (2006). Perspectives on quality tourism experiences. An introduction, dins Gayle Jennings; Norma Polovitz (ed.). Quality tourism experiences. Oxford: Elsevier, p.8-13. Jensen, Rolf (1999). The dream society. Estats Units: Mc Graw Hill. Kaplan, Stephen (1995). The restorative benefits of nature: toward an integrative framework, Journal of Environmental Psychology, nm.15, p. 169-182. Kearns, Robin, A.; Gesler, Wilbert, M. (1998). Putting health into place: landscape, identity & well being. Nova York: Syracuse University Press. Lacroix, Michael (2005). El culte a lemoci. Atrapats en un mon democions sense sentiments. Barcelona: La Campana. Lagardera, Francisco (1995). El sistema deportivo: dinmica y tendencias, Revista Espaola de Educacin Fsica, nm. 61, p. 23-45.
Leonard, Olivier (2006). Rpondre au besoin de dcouvertes lors de randonnes pdestres: innover par une approche gographique du paysage [en lnia]. <http:// www.sportsnature.org/telechargements/ articles/Leonard1.pdf> [consulta: 2.08.2007]. Li, Yiping (2000). Geographical consciousness and tourism experience, Annals of Tourism Research, vol. 27, nm.4, p. 863-883. Maller, Cecily; et al. (2006). Healthy nature healthy people: contact with nature as an upstream health promotion intervention for populations, Health Promotion International, vol. 21, nm. 1, p. 45-54. Martin, B. W.; et al. (2001). Economic benefits of the health-enhancing effects of physical activity: first estimates for Switzerland, Schweizerische Zeitschrift fr Sportmedizin und Sporttraumatologie, vol. 49, nm. 3, p. 131-133. Mc Cannell, Dean (1973). Staged authenticity: arrangements of social space in tourist settings, American Journal of Sociology, vol. 79, nm. 3, p.589-603. Mc Cool, Stephen, F. (2006). Managing for visitors experiences in protected areas: promising opportunities and fundamental challenges, Parks, vol.16, nm. 2, p. 3-9. Milton, Kay (2002). Loving nature. Towards an ecology of emotion. Nova York: Routledge. Ministeri de Sanitat i Consum (2007). Activitat fsica [en lnia]. <http://www. msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/ adolescencia/actividad_fisica.htm> [consulta: 9.7.2008]. Monteagudo, Mara Jess (2004). Los beneficios del ocio qu son y para qu sirven?, Boletn ADOZ, Revista de Estudios de Ocio, nm. 28, p. 63-72. OBrien, Liz (2006). Fortalecer el corazn y el espritu: utilizar los bosques para mejorar el bienestar fsico y mental, Unasylva, nm. 224, vol. 57, p.56-61. Observatori del Paisatge de Catalunya (2006). LObservatori del Paisatge [en lnia]. <http://www. catpaisatge.net/fitxers/OBS_cat.pdf> [consulta: 9.07.2008]
360
Paisatge i salut
Olivera, Javier; Olivera, Alberto (1995). La crisi de la modernitat i ladveniment de la postmodernitat: lesport i les prctiques fsiques alternatives en el temps doci actiu, Apunts deducaci fsica i esports, nm. 41, p.10-29. Organitzaci Mundial de la Salut (2004). Estrategia mundial sobre rgimen alimentario, actividad fsica y salud. Ginebra: OMS. Pecurul, Mireia (ed.) (2006). Contribucin de los Espacios Verdes a la Salud y el Bienestar Humano. Solsona: Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Pecurul, Mireia; Cristbal, Roser; Moscoso, David (2007). La contribucin de los espacios verdes y los bosques a la mejora de la salud y el bienestar. La Accin Cost E 39 en Espaa, Ambienta, nm. 64, p. 55-60. Pine, Joseph. B.; Gilmore, James, H. (2000). La economa de la experiencia. Barcelona: Granica. Powell, Nicholas (2005). The Chopwell Wood Health Pilot Project, Countryside Recreation, vol.13, nm. 1, p.8-12. Pretty, Jules; Barlett, Peggy, F. (2005). Concluding remarks: nature and health in the urban environment, dins Peggy F. Barlett (ed.). Urban place. Reconnecting with the natural world. Cambridge ; Massachusetts: Mitt Press, p.299 - 319. Pretty, Jules; Griffin, Murray; Sellens, Martin; Pretty, Chris (2003). Green exercise: complementary roles of nature, exercise and diet in physical and emotional well-being and implications for public health policy. University of Essex. (CES Occasional Paper). Pretty, Jules; et al. (2005). A Countryside for health and wellbeing: the physical and mental health benefits of green exercise, Countryside Recreation, vol. 13, nm. 1, p.2-7.
Puig i Ferrater, Joan (1982). Camins de Frana. Barcelona: Edicions 62. (Ed. original de 1934). Puig, Nria; Heinemann, Klaus (1991). El deporte en la perspectiva del ao 2000, Papers de Sociologia, nm. 38, p.123-41. Rifkin, Jeremy (2000). The age of access. Nova York: Penguin Putnam. Roqueta, Max (1961). Verd Parads. Tolosa: Institut dEstudins Occitans. Sallent, Oriol (2007). El valor de proveer experiencias nicas en turismo activo: aportaciones prcticas para la oferta, Boletn ADOZ, Revista de Estudios de Ocio. [Pendent de publicaci]. Schmitt, Bernd, H. (1999). Experiential marketing: how to get companies to sense, feel, think, act, and relate to your company and brands. Nova York: Free Press. Tinsley, Howard, E. A. (2004). Leisure Benefits, Boletn ADOZ, Revista de Estudios de Ocio, nm. 28, p.59-61. Toffler, Alvin (1970). Future shock. Nova York: Bantam Books. Unisport (1993). Carta europea del deporte. Mlaga: Junta de Andaluca Verdaguer, Jacint (2002). Del Canig a lAneto. Lleida: Pags editors. [Ed. original de 1888]. Wang, Ning (1999). Rethinking authenticity in tourism experience, Annals of Tourism Research, vol. 26, nm. 2, p. 349-370. Wilson, Edward, O. (1993). Biophilia and the conservation ethic, dins Stephen R. Kellert; Edward O. Wilson (ed.). The biophilia hypothesis. Washington: Island Press.
361
Lecoterpia: els efectes teraputics dels espais verds urbans

Ambra Pedretti Burls
362
A partir del concepte de terpia horticultural lautora va desenvolupar inicialment linters per combinar la salut de les persones amb la de lentorn, per sempre mirant de trobar algun concepte que nexpresss una visi ms mplia. A mesura que va anar aprofundint en la matria, va comenar a sentir a parlar de lecoterpia. Lecoterpia (Roszak, Gomes i Kanner,1995; Clinebell, 1996) s una aproximaci essencialment holstica basada en la promoci de la salut i en laprenentatge, un cam que aparentment havia de permetre ampliar lmbit de la recerca cap a aplicacions directes i concretes en el marc de lactual prctica multidisciplinria. Els conceptes terics i filosfics de lecoterpia es poden assolir superposant els de models teraputics ms tradicionals de promoci de la salut amb una relaci explcita, activa i recproca entre lsser hum i la natura. Tot buscant un nnxol actiu (Conn, 1995) en la cura i la protecci de la natura local, les persones, guiades per equips de terapeutes, educadors i horticulturalistes poden aprendre a vetllar delles mateixes com a elements dun sistema integral. A travs de la utilitzaci de metfores amb rerefons mediambiental, lecoterpia pretn posar de relleu les capacitats autocorrectives de la natura i dels sistemes vius que ens envolten, descobrir-ne els equilibris i acceptar-ne les redundncies i flexibilitats (tant culturals com biolgiques). Tot plegat, mobilitza competncies per reaprendre a afrontar els obstacles, canvis i esdeveniments vitals de manera no patolgica (Tamburini, 2000). El model de lecoterpia sha descrit com un procs personal de curaci i creixement segons les necessitats individuals. La filosofia de fons es basa en la promoci dun vincle autntic amb lecosistema que es tradueixi, a ms, en una major sensibilitat ecolgica. Aquesta realitat contempornia, tangible i aplicada, va significar una porta dentrada a lestudi de la viabilitat i el desenvolupament duna formaci mdica innovadora en aquest nou camp.
363
Activitats ecoteraputiques
Actualment no hi ha dubte (Sempik, Aldridge, Becker, 2005) que lhorticultura social i teraputica t efectes beneficiosos entre les persones ms vulnerables i marginades. Sabem que les plantes constitueixen un element intrnsec del mn natural i que poden aportar una via directa perqu aquells que per algun motiu han deixat de tenir relaci amb la natura hi reprenguin el contacte. No obstant aix, si volem ser realistes, cal considerar lecoterpia com un entramat dactivitats molt ms ampli, que pot destacar per un perfil ambiental, econmic i sociopoltic ms marcat. Entre aquestes activitats, es poden esmentar les segents: La recuperaci de zones verdes urbanes per a usos municipals i per al desenvolupament del municipi. Les tasques de conservaci destinades a la preservaci sostenible de lhbitat de la flora i la fauna autctones. El treball constant als jardins botnics i valoraci de les plantes silvestres, gesti de la flora etnobotnica, conreus especfics amb valors histrics o singulars i plantes comestibles i medicinals que puguin afavorir les comunitats tniques i les persones amb necessitats especials. Les activitats educatives que permetin a les persones reconixer i conixer lhbitat propi de les plantes silvestres i els animals salvatges o insectes en lmbit de la seva comunitat local o al camp, com tamb adquirir coneixements i experincies sobre botnica i conservaci de lentorn. Lavaluaci i documentaci despcies en boscos, parcs i zones naturals, amb lobjectiu de catalogar i identificar la flora i la fauna autctones o endmiques, tot contribuint aix a la recerca cientfica i, si sescau, als projectes de repoblaci. Les tasques de rescat de fauna salvatge i de tractament en centres de recuperaci. Lavaluaci de les necessitats de protecci i regeneraci de lhbitat de la fauna i flora locals (per exemple, construcci de nius, alimentaci o desenvolupament especfic de lhbitat).
364
Paisatge i salut
Les intervencions diverses que augmentin el valor esttic i sostenible dels espais naturals locals, com tamb la difusi entre la poblaci del plaer de gaudir de la natura. Lecoterpia es basa en la premissa que la nostra societat est desconnectada de la natura, fet que genera un desig material; la necessitat de satisfer aquest desig provoca una dependncia de les coses tangibles, materials (Tice-Deering, 2000). Segons Ruffolo (1994), lhiperdesenvolupament de la producci provoca una crisi no tan sols de lequilibri ecolgic, sin tamb del social i, quan supera determinats lmits, transforma el benestar en incomoditat. Diriament sens bombardeja amb una gran quantitat dinformaci que, en lloc de transformar-se en coneixement, es converteix en desconcert (Tamburini, 2000).
Imatge 1. Lecoterpia t com a principal objectiu facilitar la curaci i assolir el benestar a travs del treball i el contacte amb la natura.
Un nombre significatiu de terapeutes ha utilitzat la natura de moltes maneres diferents, conscients que lentorn natural exerceix una influncia particular en la salut de les persones. s possible que el terme ecoterpia no estigui plenament recone-
365
gut per tots els corrents de pensament del mn teraputic. No obstant aix, aquest estudi de recerca es va inspirar en el punt de vista de Burns (1998) segons el qual els objectius principals de lecoterpia sn facilitar la curaci (el procs de correcci de desequilibris relacionats amb la situaci emocional, social, fsica i espiritual de la persona) i assolir el benestar: un estat interior de benestar, que inclogui un estat fsic, mental i emocional equilibrat, integrat en un entorn saludable i basat en una connexi harmnica amb aquesta ecologia (Burns, 1998: pg. 20). Clinebell (1996) s lautor de lnic llibre existent fins ara amb el ttol tan especfic dEcoterpia. El seu model es basa en la triple relaci entre la persona, el terapeuta i la natura, on la natura s un coterapeuta o educador amb vida prpia. El model de Clinebell, teraputic i educatiu alhora, abasta tota la seqncia que va de la malaltia a la salut, passant pel benestar. La tasca teraputica i de recuperaci es desplega al llarg de fases dintervenci que es desenvolupen gradualment i generen nous resultats educatius i daprenentatge. Aquest model se sustenta en una seqncia de tres etapes fonamentals que sn: prendre conscincia del nostre espai dins el mn natural i la nostra interdependncia; superar els problemes personals propis i adquirir un sentiment de pertinena a un tot ms gran, cosa que fa possible la percepci espiritual duna relaci amb el mn natural, la nostra llar; i finalment, desenvolupar la necessitat autodirigida de ser solidari, aix com preservar i respectar el nostre mn natural, alhora que es fomenten estils de vida que hi contribueixin. Aquest model, per, t limitacions, ja que noms aborda els elements de la ment, el cos i lesperit com a mbits de millora de la salut i deixa de banda factors importants, com ara la salut social. Tampoc se centra clarament en laprenentatge basat en lexperincia, que mena a ladaptabilitat interna i externa, al desenvolupament de les habilitats i a la reintegraci social a travs de locupabilitat i duna pertinena social prolongada. Berger (2004) tamb considera la terpia natural com un plantejament segons el qual la natura s una part implicada i amb
366
Paisatge i salut
vida prpia en el viatge teraputic. Burls (2007a) va utilitzar el terme ecoterpia contempornia desprs dobservar de primera m i prendre part en aplicacions actuals daquest tipus de terpia en acci, on la natura, un participant viu, explcit i integral, transmet significats dinmics fonamentals per al participant i el terapeuta o educador. Segons el gruix de la recerca actual, el guariment a partir duna vinculaci amb la natura es pot assolir des de la participaci passiva o des duna interacci conductual positiva ms directa, mitjanant els elements interaccionals i integrats de la relaci entre la natura i lsser hum (Burns, 1998). Shan definit tres mbits de contacte en la relaci entre la natura i lsser hum: observaci de la natura (Ulrich, 1984; Kaplan, 2001; Kuo i Sullivan, 2001); presncia de la natura circumdant (Cooper-Marcus i Barnes, 1999; Ulrich, 1999; Hartig i Cooper-Marcus, 2006); i participaci i implicaci actives en la natura (Pretty, Peacock, Sellens i Griffin, 2005; Pretty, et al., 2005; Frumkin, 2001). Les activitats ecoteraputiques comprenen tots tres aspectes, sobretot quan el terapeuta les orienta i desenvolupa hbilment en el marc dun viatge teraputic especfic i ben encaminat per al participant. No obstant aix, el component ms poders dall que Burls (2007a) anomena ecoterpia contempornia rau en la participaci activa, amb un objectiu ecolgic i/o ambiental afegit. Fins ara, al Regne Unit i en altres indrets sen deia jardineria, agricultura, senderisme, marxa o equitaci. A la bibliografia sobre gimnasos verds (green gyms) (Reynolds, 2002; Yerrell, 2004) i al llibre blanc de la sanitat pblica britnica titulat Choosing health, sincorporen algunes referncies a la conservaci activa de la natura, un objectiu social expressat mitjanant esquemes que ajudin les persones a tenir cura dels jardins o de lentorn local i que, alhora, ofereixin oportunitats per fer exercici i teixir xarxes socials (Choosing health, 2004: p. 79). Noms Townsend (2005), Burls i Caan (2005), Burls (2005) i Hall (2004) es refereixen explcitament a projectes en qu treballar amb la natura implica el comproms directe dels usuaris i
367
la seva contribuci al disseny, la gesti, la restauraci i el manteniment de zones verdes pbliques. Hall (2004) es refereix a diferents objectius de conservaci per a un projecte de preservaci teraputica destinat a delinqents, que fomenti i contribueixi a la conservaci amb lobjectiu dafavorir la flora i la fauna, i alhora les persones en procs de recuperaci (Hall, 2004: p. 7). La recerca a lentorn daquests objectius no solament mostra efectes beneficiosos en la salut dels participants, sin tamb en el paisatge, com ara laugment de la flora i la fauna i la millora de laccessibilitat dels entorns naturals. Tot plegat consolida la importncia social daquestes activitats, tot i que, aparentment, aquests beneficis socioeconmics afegits, tant per a la salut dels que hi estan activament implicats com per al paisatge, encara no shan tradut en resultats directes a travs de la provisi de zones verdes de qualitat als municipis. En el cas de lecoterpia contempornia, aquest doble impacte sobre la salut es produeix mitjanant la prolongaci de la fora de les persones. Sobserva que el carcter daquestes activitats fomenta per definici un tipus de participaci local que pot traduir-se en beneficis ambientals sostenibles. Lecoterpia contempornia tamb sajusta als parmetres de les iniciatives socials, descrits com a noves perspectives que impliquen les comunitats locals i intensifiquen la fora de les persones a lhora dactuar en el marc de les seves comunitats, tot comprometent-se amb les famlies i les comunitats amb qu viuen. Les habilitats, els coneixements, les experincies, les xarxes socials, la motivaci, la capacitat de resistncia, la tradici i la cultura presents a les collectivitats poden ser una arma molt poderosa a lhora de fomentar i protegir la salut (Choosing health, 2004: p. 80). Els elements amb valor afegit daquestes activitats van en la lnia del concepte dacceptaci (embracement) (Burls i Caan, 2004), mitjanant el paper actiu i participatiu que adopta lindividu o el grup.
368
Paisatge i salut
El procs dacceptaci
El procs dacceptaci (Burls i Caan, 2004) neix duna visi ms mplia de lapoderament personal autodirigit, mitjanant ladministraci dun espai verd en benefici de laltre, b siguin la comunitat, lecosistema o ambds. El concepte de bioflia1 (Wilson, 1984; Kellert i Wilson, 1993) refora la idea que la gent t una inclinaci inherent a identificar-se amb els processos naturals i la diversitat... [cosa que s] una eina per al desenvolupament fsic i mental dels humans (Kellert i Derr, 1998: p. 63). La bioflia, per tant, sha associat a diversos aspectes del creixement i el desenvolupament fsic, emocional i intellectual. Lecoterpia sinspira en el concepte de bioflia, tan rellevant per a la nostra salut i per a la del nostre hbitat o ecosistema. El procs dacceptaci (Burls i Caan, 2004) que shi produeix fomenta una necessitat espontnia i social de ser inclosos, de continuar creixent creativament com a membres de la comunitat, la qual cosa propicia el creixement personal, la integritat i el sentiment de pertinena, i desencadena un impuls per defensar els nostres ecosistemes. Des dalguns sectors sha apuntat que als nens del mn occidental cada cop els costa ms desenvolupar-se com a persones biofliques. Una possible soluci seria permetre que ms infants i les seves famlies contribussin activament i collectivament a les millores en el paisatge, com ara els jardins naturals, els miniparcs o les intervencions per a la recuperaci dhbitats. Aquesta contribuci no noms tindria efectes favorables en el seu benestar mental i fsic, sin que tamb estimularia una relaci enriquidora amb el seu entorn. La participaci personal i lacolliment social dins dun grup comproms amb la conservaci de la natura han estat algunes de les caracterstiques ms observades al llarg de la recerca de lautora. Els enfocaments ecoteraputics ajuden les persones amb problemes biopsicosocials (dorigen biolgic, psicolgic i social)
1 Edward Wilson (1984) defineix la bioflia com el plaer espontani que sentim en contacte amb la natura salvatge.
369
a sentir-se menys allades i a comprendre millor la seva situaci. Tamb obtenen nous coneixements i valors, i les seves accions les estimulen a reestructurar cognicions i a generar noves expectatives de la seva prpia realitat. Aix equival a una visi holstica i bioflica del mn, i implica la rehabilitaci i recuperaci amb xit de les persones malaltes. El valor afegit s lobtenci dun resultat directe en termes de capital i justcia social, a travs de la implicaci directa i la inclusi social autodirigida, basada en la responsabilitat ecolgica. Aquells ciutadans que, en la vida quotidiana, estarien marginats i totalment indefensos poden aspirar a un nivell nou o millorat de salut i benestar social com a agents de transformaci de les seves comunitats. Deixen de ser simples espectadors i passen a comprometres amb la comunitat digual a igual i amb un sentit dimplicaci intensa i directa. En conseqncia, sofereixen de bon grat a difondre informaci i a educar els altres. Hi poden contribuir com a promotors de la salut, decididament compromesos amb la seva prpia salut, per tamb amb els objectius comuns dels projectes en qu intervenen. Lexemple del projecte Meanwhile Wildlife Garden, del qual es parlar ms endavant, indica que les activitats ecoteraputiques no solament poden traduir-se en resultats positius per a la salut i la inclusi social. La planificaci, lexecuci i la gesti de projectes ambientals i paisatgstics poden tenir el valor afegit de complir objectius de salut socials i ambientals duna manera integrada i per a tota la comunitat. Aquesta estratgia se sustenta en esforos multidisciplinaris que poden emprendre conjuntament els planificadors, els professionals sanitaris i els poltics, a fi i efecte daugmentar la participaci de la collectivitat, la seguretat i la salubritat de comunitats i barris, aix com el nombre de collaboracions positives en lmbit de la millora de la salut pblica. Aquest enfocament conjunt est basat en el concepte conegut com a ecosalut (Butler i Friel, 2006).
370
Paisatge i salut
El concepte decosalut
Butler i Friel (2006) informen que des de 1986, levidncia que vincula la salut amb factors ecolgics i ambientals (com el canvi climtic, la prdua de la biodiversitat i els efectes beneficiosos del contacte amb la natura per a la salut mental) sha accentuat substancialment, fet que ha propiciat laparici duna nova disciplina anomenada ecosalut. Les perspectives ecolgiques han intervingut en els models de promoci de la salut, aix com en la seva formulaci (Kickbusch, 1989), i aquests models han contribut a la consolidaci de les estratgies i les prctiques que fomenten la salut, b sigui als llocs de treball, als centres educatius o a escala de ciutat. No obstant aix, Butler i Friel (2006) afirmen que a les persones compromeses amb la promoci de la salut encara els costa reconixer plenament la importncia que els factors ambientals i ecolgics tenen en la salut de les persones. La majoria dels anomenats marcs holstics de la promoci de la salut se centren principalment en labordatge, la mortalitat i la morbiditat, i tan sols mostren predisposici per tractar els problemes immediats de la persona i transformar-ne lleugerament la conducta i estil de vida (St. Leger, 2003). Les accions especfiques ben poques vegades impliquen modificacions positives del paisatge que ens envolta ni lobjectiu de mantenir-hi una relaci afectiva. Aix, sembla que els professionals sanitaris, la psicologia contempornia i els models teraputics ms consagrats (Butler i Friel, 2006; Roszak, Gomes i Kanner 1995) han abandonat lecologia. Key (2006) s del parer que, per invertir aquesta tendncia a labandonament de lecologia, cal fer-ho amb accions orientades a latenci a la salut i a la seva recuperaci, en lloc de fer-ho mitjanant leducaci ambiental tradicional o poltiques socials. Curar vol dir esdevenir un tot i... pretn trencar amb la desconnexi entre un mateix i els altres (Key, 2006: p. 3). Lecosalut amplia els vincles existents entre la salut i lecosistema, i hi inclou factors ecolgics com la biodiversitat, tot ressaltant la importncia de les relacions entre els humans i les altres
371
espcies. Aquest concepte associa la sostenibilitat de la nostra civilitzaci i, per tant, la salut humana amb les forces sistmiques i en interacci que regulen la vida (Vernadsky, 1998). A ms, si considerem els humans com una part de la biosfera global, aquest concepte refora el missatge de poltiques com el de la Carta dOttawa per a la promoci de la salut (1986), que declara el segent: Les condicions i els requisits fonamentals per a la salut sn la pau, leducaci, lhabitatge, lalimentaci, la renda, un ecosistema estable, uns recursos sostenibles, la justcia social i la igualtat (Ottawa Charter, 1986: p. 1). Aix implica lexistncia de sinergies entre les activitats de promoci de la salut i el benestar de les comunitats, les persones i lentorn en qu viuen. Cal que els individus que habiten en un entorn en tinguin cura i el protegeixin, per tal que es produeixi un benefici mutu. La finalitat primordial de lecosalut s proporcionar fites socials, econmiques i ambientals duna manera integrada. Aquesta estratgia socioecolgica de promoci de la salut hauria dapostar per una major participaci de la comunitat, per uns municipis i barris ms segurs i saludables, aix com per collaboracions fructferes en lmbit de la millora de la salut pblica mitjanant un s sostenible de les zones verdes i del paisatge en sentit ampli. Barton i Grant (2006) han presentat una versi actualitzada del grfic de la salut de lOrganitzaci Mundial de la Salut en qu han introdut clarament lecosistema global, lentorn natural i la biodiversitat entre el ventall de factors determinants per a la salut i el benestar dels nostres barris. La figura 1 est dissenyada de manera que constitueixi una eina dinmica que afavoreixi una collaboraci transversal entre diferents mbits professionals i sectorials (Barton i Grant, 2006: p. 253), directament relacionada amb el desenvolupament sostenible de barris saludables.
372
Paisatge i salut
ECOSISTEMA GLOBAL
ENTORN NATURAL
N C O N S T RU ENTOR T
ACTIVITATS
atu Edifi ra c i s, ls in d ret ballar, comp Tre s rar, de sp la Generac i d ar er -s iqu C a p it a es l so a ci a l D i e ta ,
li m
C an vi c
EC O N
OMIA LOCAL
Ca
ti c
Bi o
ers di v
,a re Ai
COMUNITAT
ES
igu
rre
Ju
sn
itat
ga
ca rs,
erra a, t
i t at
T IL
D E VI DA
r, a
Eq
H b
u il
Me
ib
pre
eres rret
ic
ri
v
id
t rca
Xa
n dr
ap
rx e
tf
e rs
v it a
ona
a ct i
PERSONES Edat, sexe i factors hereditaris
ca lti ls po ia, loba m no rs g eco cto cro , fa Ma ltura Cu
Alt res ba rris /
l i professional
Alt res reg ion s
CONDICIONANTS DE LA SALUT I EL BENESTAR DELS NOSTRES BARRIS
Figura 1. Diagrama actualitzat de lOrganitzaci Mundial de la Salut. Font: Barton i Grant, 2006.
El grfic de la figura 1 dibuixa lenfocament holstic de promoci de la salut que hauria dintegrar el nostre entorn natural. La inclusi social tamb t relaci amb la incorporaci de leco (en grec, casa, entorn, hbitat) hum. Hi ha un neologisme que enllaa molt b amb aquest enfocament conjunt i que proposa pensar glocalment (thinking glocally), s a dir, actuar localment, per duna manera que es tradueixi en unes millores ambientals globals, tot mirant de deixar uns llegats duradors i sostenibles per a les futures generacions (Sullivan, 2008; Johnston, Bohlin i Clements, 2000). En aquesta lnia, lecoterpia i el concepte dacceptaci adquireixen una gran importncia, tant a lhora daportar ecosalut com en lobjectiu de pensar glocament.
373
Les experincies al Regne Unit

Lecoterpia ja es practica en molts entorns teraputics de les Illes Britniques. No obstant aix, probablement la majoria dels projectes que en fan s no sn plenament conscients del concepte decoterpia tal com es pretn i consideren que les activitats que duen a terme pertanyen ms aviat a la categoria de lhorticultura social i teraputica. Aquesta perspectiva ha estat el que ha esperonat la constituci de lorganitzaci Thrive. Aix mateix, la majoria dactivitats horticulturals abasten implcitament una gran varietat de flora i fauna, i poden desencadenar les iniciatives de conservaci; per tant, seria bo que tots els grups que les practiquin en facin una anlisi ms minuciosa per tal davaluar-ne els elements ecoteraputics. Hi ha altres enfocaments filosfics, com els pocket parks (parcs de butxaca), els gimnasos verds (Reynolds, 2002) i lanomenat exercici verd (Pretty, et al., 2005), que tamb poden tenir una vinculaci ben estreta amb els resultats ms globals de lecoterpia. En qualsevol cas, el fet que hi hagi pasos europeus atents a lexperincia i a les prctiques anglosaxones com a models inspiradors evidencia que el Regne Unit ocupa una posici capdavantera en aquest terreny. Per tant, sembla perfectament escaient destacar un exemple de bones prctiques al Regne Unit.
El projecte Meanwhile Wildlife Garden: un exemple de bones prctiques

El projecte Meanwhile Wildlife Garden ha proporcionat un punt de vista clar sobre el model ms actual duna ecoterpia contempornia en acci. Durant la fase de la seva recerca (Burls, 2007b) al Meanwhile Wildlife Garden, ubicat dins els jardins Meanwhile de Londres, lautora ha observat activitats ecoteraputiques. Aquest espai, considerat un cas de bones prctiques, tipifica els serveis destinats a la creaci i el manteniment de zones verdes
374
Paisatge i salut
per a les comunitats locals, mitjanant la generaci dhbitats per a la flora i la fauna, i la promoci de la biodiversitat dins de lrea urbana. Per aquesta ra, les activitats del projecte sn coherents amb les poltiques en matria de biodiversitat i amb lesfor per reflexionar sobre la nostra petjada ecolgica. Com a observadora participant durant un perode de ms dun any, lautora va ser capa dintervenir directament en la feina duta a terme al jard. A partir daqu, va tenir loportunitat dextrapolar dades del grup dusuaris del servei i dels terapeutes que formaven part daquest projecte. Els jardins Meanwhile sn un corredor verd de 12.000 m2 de superfcie situat als barris de Kensington i Chelsea de Londres, en una zona urbana ja consolidada delimitada pel Grand Union Canal a una banda i una urbanitzaci a laltra. Aquest gran corredor pblic es va fer realitat desprs de llargues i difcils converses entre les autoritats locals i els agents socials. No obstant aix, la campanya iniciada per la poblaci local amb lobjectiu de conservar tota lrea com a parc pblic va reeixir, i aix s com es va reestructurar la zona entre finals dels anys setanta del segle xx i ms recentment, durant lany 2000. Com que les disputes no sacabaven, la zona es va comenar a conixer amb el malnom de Meanwhile (mentrestant, en angls). Aquest s lorigen del nom dels jardins Meanwhile, avui totalment consolidat. Dins el permetre dels jardins Meanwhile hi ha el Meanwhile Wildlife Garden que comprn un jard teraputic de 3.000 m2 emmarcat en una extensa zona verda pblica. Es gestiona com un jard natural a travs de lorganitzaci de voluntaris de salut mental MIND. En el jard hi ha un estany, arbusts naturals i algunes zones dedicades a les plantes aromtiques culinries, per la major part de la collecci arbria i botnica s autctona i endmica. Les plantes estan repartides en petits vivers pel jard i a la teulada dun edifici destinat a oficina, espai de formaci, menjador i sala de reunions i que es va construir a partir dun antic contenidor de crrega recuperat.
375
Imatge 2. Antic contenidor de crrega recuperat com a oficina, espai de formaci i menjador al Meanwhile Wildlife Garden a Londres.
La direcci del jard t un especial inters a crear un hbitat particular per a les espcies locals, fet que es posa de manifest en recrrer les zones verdes dels voltants i en descobrir que aquest jard s molt ms respectus amb la flora i la fauna que la resta del parc. La fauna local, que hi resideix o el visita peridicament, comprn les segents espcies: esquirols, ratolins silvestres, guineus (mamfers), granotes, gripaus, tritons crestats (amfibis), libllules, libllules mosca (insectes), pit-roigs, mallerengues carboneres, mallerengues blaves o ferrerets, mallerengues petites, reietons, merles, diverses espcies de mussols i altres ocells comuns o poc habituals (aus). Larribada daquests animals es cataloga i registra durant tot lany i les dades obtingudes es trameten a organitzacions de protecci de la flora i la fauna per als seus estudis de poblaci. Es tracta dun espai natural creatiu i delimitat, amb uns objectius predefinits, tant per a les persones implicades com per a lespai natural. s un centre neurlgic dactivitats ecoteraputiques, per tamb una rea dinters ecolgic. Aquest projecte tamb actua com a aparador en termes de salut pblica, educaci
376
Paisatge i salut
ecolgica i capital social. Els seus participants, autntics protagonistes de ladministraci daquest recurs natural, hi aporten la seva contribuci abordant reptes ambientals a escala local. Ofereixen un servei a la comunitat tot tenint cura daquest petit espai natural saludable, accessible, recreatiu i educatiu i, a ms, venen plantes al mercat ve de Portobello. La prctica de lecoterpia sha centrat fins ara en els beneficis teraputics per a les persones (Clinebell, 1996; Burns, 1998; Berger, 2004), en virtut dels quals el paisatge natural es concep com un entorn per a la reflexi personal guiada. No obstant aix, el Meanwhile Wildlife Garden proposa un model basat en lacci ms directa, un model alhora autoguaridor i ecolgic. Tots aquells que es formen a Meanwhile treballen per buscar un impacte directe en la sostenibilitat ecolgica i tamb per millorar la seva prpia salut i benestar. A ms, adquireixen habilitats que els facilitaran la inserci laboral. Sens dubte, aquestes activitats recullen els principis dels organismes de protecci de lentorn, per, alhora, permeten que els participants tinguin accs a la rehabilitaci i la reintegraci social i, per tant, que treguin profit directament de la prestaci dun servei ecolgic i vital per a la comunitat. Aix, desenvolupen un sentit del jo i un sentit del lloc. En implicar-shi daquesta manera directa, treballen activament en la gesti de les implicacions socials i ambientals ms globals. Aquest procs fa possibles la inclusi i la reintegraci social daquests ciutadans, que no es limiten a fer front als seus propis problemes personals i patolgics, un mecanisme que coneixem com a acceptaci automotivada. El Meanwhile Wildlife Garden, un microentorn situat dins una trama urbana, constitueix un exemple de bones prctiques en matria de promoci de la salut de la poblaci, dels espais verds, dels barris, de les ciutats i dels ecosistemes, amb un esperit de reciprocitat de les persones en relaci amb la seva comunitat, de lsser hum amb el paisatge. Fomenta la diversitat en tots els sentits i tots els vessants socials de la paraula. A Meanwhile es produeix una successi de fases de desenvolupament personal,
377
de grup i ambiental, fruit de les necessitats i els desigs dels participants (persones en prctiques o professionals) o del jard. Interactua amb el pblic, atreu visitants, fomenta interaccions que van ms enll dels lmits de lentorn construt i la natura i de les relacions humanes i no humanes.
Els resultats duna recerca

El projecte Meanwhile Wildlife Garden ha constitut lestudi de cas principal del projecte de recerca sobre ecoterpia contempornia desenvolupat per lautora (Burls i Caan, 2004, 2005; Burls, 2005, 2007a, 2007b). Lobjectiu principal daquest projecte era investigar com les tasques de manteniment i conservaci dun boc despai verd urb poden ajudar un grup de persones (en aquest cas, amb problemes de salut mental) a recuperar-se. Les notes de camp aportaven informaci sobre les opinions dels participants i la seva relaci amb les plantes, el paisatge i la comunitat. Les persones en prctiques, el personal i el pblic que visita el jard habitualment van convertir-se en els actors diaris daquest ens en evoluci que s el Meanwhile Wildlife Garden. Les apreciacions i experincies de les persones en prctiques i dels metges van comenar a aportar dades molt valuoses. A partir de les converses, les trobades de grup i del mateix bloc de notes dels participants es va configurar un corpus dinformaci enormement valus que es va afegir a les notes de camp, compaginant aix les bases teriques de lecopsicologia amb el capital social (Field, 2004; Fine, 2003) i laprenentatge experiencial (Beard, 2002). La prctica de lecoterpia contempornia va comenar a adoptar una forma ms clara i tangible i una nova definici prpia. Daltra banda, van comenar a sorgir altres conceptes relacionats amb tot all que es podia observar. Aquests conceptes sn la pedagogia curativa (aprenentatge i ensenyament amb un efecte teraputic directe sobre la persona [Willenbring, 2002]), sovint assolida mitjanant laprenentatge experiencial (aprendre
378
Paisatge i salut
mitjanant lacci), que, al seu torn, es basa en la creativitat, la reflexi i el coneixement aplicat. Les activitats generaven un elevat grau dabstracci i un sentiment profund de responsabilitat.
Imatge 3. Els participants del projecte Meanwhile Wildlife Garden experimenten una millora del benestar fsic, psicolgic i social.
Lafinitat i el respecte per lhbitat, valors cultivats diriament a Meanwhile, generen el desig, entre tots aquells que hi treballen i hi interactuen, de formar-ne part. Al mateix temps, es fomenta una alfabetitzaci mediambiental (Coyle, 2005). En aquest sentit, cal destacar la presncia dun simbolisme procedent del model sostenible dactivitats de Meanwhile i que aparentment es reflecteix en la recuperaci tangible de la salut de molts dels participants. Les activitats no tan sols ajuden els practicants a recuperar-se en termes de salut, sin que tamb estimulen un desenvolupament dhabilitats en lmbit de la sostenibilitat ambiental i paisatgstica, aix com la jardineria, lhorticultura i la venda al detall de les plantes, la capacitat docupaci i de configuraci dun nou espai personal que tingui cabuda dins la societat. En administrar aquest espai verd pblic, adquireixen un sentiment de propietat de lindret, un sentiment de pertinena a un conjunt ms gran, a un espai ms ampli, a un sistema ms extens. Els resultats descrits per les persones participants descri-
379
uen la sensaci dexperimentar un major benestar fsic, psicolgic i social, uns majors estndards de qualitat de vida, cosa que comprn lequilibri emocional i una sensibilitat positiva ms profunda envers els riscos que poden derivar-se de la manera com ens relacionem amb el nostre entorn (Burls, 2005; Burls i Caan, 2005) (Vegeu la figura 2).
Psicolgics: Tranquillitat, reflexi, gaudi de les petites coses, satisfacci, descobriment, diversi i entreteniment Fsics: Energia, conscincia del propi cos, exercici i relaxaci, equilibri fsic Qualitat de vida: Realitzaci personal, sentiment del jo, reconciliaci amb el jo, adaptaci
Por sana envers els riscs: Acceptaci dels bacteris, insectes, microorganismes, terra, i provocaci destmuls intuts i viscerals
Ecoterpia: Treballar en benefici dunes persones i uns ecosistemes saludables
Socials: Esperana, autoestima, complicitat, integraci social, sentit de lindret, feina, autovaloraci, realitzaci collectiva/grupal
Formar part dun sistema: Enriquiment recproc, relacions directes i espontnies, respecte mutu, replantejament de les posicions socials a partir de la coexistncia i no de la supremacia
Figura 2. Resultats de la recerca a Meanwhile.
Equilibri emocional: Sensibilitat envers la renovaci permanent mitjanant la presa de conscincia sobre la vida i la mort, cicles naturals
Els temes clau que es desprenen daquesta recerca duta a terme amb diferents mtodes han estat parcialment reproduts per altres estudis (Sempik, Aldridge, Becker, 2005). Entre les valoracions dels usuaris destaca la importncia que confereixen a lanomenat espai obert i als seus efectes teraputics. Les persones, a laire lliure, en contacte amb el paisatge exterior, experimenten una sensaci de pau i tranquillitat, la percepci de trencament i de llibertat. Aquestes impressions shan apuntat com a resultats significatius, ja que no sexperimenten en altres entorns
380 Paisatge i salut
teraputics. Destaca tamb la inclusi social, el sentit del jo i de lindret, com tamb de loportunitat descollir. Entre les opcions que es poden escollir hi ha la de la proximitat dels altres o el fet de treballar en solitari, per sense perdre el contacte proper amb els companys de feina. Aquest aspecte s apreciat per tots aquells que necessiten temps per recuperar la competncia social. Per exemple, una vctima de tortures el va batejar com lhospital del cel blau. Daquesta recerca sen desprenen dos nivells dimpacte, identificats com el micronivell i el macronivell (Burls, 2007b). El micronivell seria el lloc al qual la gent recorre per al restabliment de la salut i del benestar, amb els corresponents processos per recuperar aquests elements i lentorn teraputic on sesdevenen aquests processos (ecoterpia). El macronivell, en canvi, s la implicaci polifactica de la mateixa persona amb lentorn ms ampli (acceptaci), social o ecolgic, que es produeix duna manera directa i activa, i proporciona un espai saludable per a la comunitat (ecosalut), arran de les activitats del micronivell.
Formaci prctica per als terapeutes

El propsit daquesta recerca era definir criteris per a la formaci de nous professionals especialitzats. Les dades necessries, obtingudes dinformants adequats (usuaris del servei, terapeutes i educadors), han facilitat un conjunt clar de parmetres per a la formaci dels professionals que incorpora habilitats teraputiques, a banda de coneixements i experincies ecolgiques, per tal que tant els usuaris del servei com el paisatge treguin profit de les activitats. Aquesta fita semmarca en la filosofia bsica de lecoterpia i lecopsicologia. Lecoterapeuta treballa per a la valoraci tant dels recursos humans com dels mediambientals i paisatgstics, tot actuant en benefici de la comprensi del nostre lloc dins de sistemes complexos i la pluralitat de les relacions que hi establim. Podrem definir aquesta disciplina com lart de connectar lsser hum amb
381
lentorn en una dimensi daprenentatge i implicaci recprocs (Tamburini, 2000). Per tant, es pot afirmar que la prctica ecoteraputica pressuposa una complexitat de relacions associades a la presncia del raonament i les emocions. s un procs educatiu i teraputic que pretn potenciar la pau interior i la superaci personal a partir de la responsabilitat ecolgica i les relacions socials positives que sen deriven. A ms, es pot traduir tamb en un grau superior de responsabilitat cultural i poltica envers la comunitat, aix com didentitat local i de comprensi global. Gregory Bateson (1980) va definir la capacitat daprendre formes autocorrectives i sentir-se part dun sistema ms ampli com saviesa sistemtica, mentre que P. Levy va batejar com a intelligncia collectiva el fet de trobar coneixements, tcniques, signes i relacions comuns que ens permetin pensar conjuntament, concentrar lenergia intellectual, multiplicar la imaginaci i mobilitzar competncies (Tamburini, 2000). En la tasca de lecoterapeuta, hi ha un cert nombre de parmetres socioecolgics que exigeixen un nivell superior de comprensi global del seu paper com a professionals i que engloben factors ms extensos que les dimensions teraputiques habituals. La seva tasca tamb hauria dincloure, entre daltres, la cohesi social i lecoinclusi, els espais verds per a la salut i el capital social i natural. La cohesi social i lecoinclusi Els ecoterapeutes haurien dadoptar una visi holstica de la promoci de la salut que inclogui el nostre entorn natural i shaurien de comprometre a fomentar la cohesi social, lacceptaci (embracement) i les collaboracions que valorin obertament el nostre vessant eco. Amb la seva feina, a ms, seria bo que fomentessin un disseny integrat i espacial que dons prioritat a la connectivitat, a la inclusi social, a lespai pblic dalta qualitat i a la sostenibilitat. El document de lOrganitzaci Mundial de la Salut (2005) Health impact assessment toolkit for Cities podria ajudar els terapeutes a quantificar els beneficis dels espais verds
382
Paisatge i salut
mitjanant una major implicaci en els processos de disseny de poltiques i de presa de decisions; a potenciar els processos democrtics, especialment cap als grups de la societat exclosos o b que shi senten; a lapoderament; a ladquisici dhabilitats; a la reflexi sobre com reduir els factors generadors de desavantatges o de desigualtats; i a la potenciaci i laccs a serveis que responguin millor a les necessitats de la poblaci local. El terapeuta tamb hauria de recrrer a les pautes dels Twenty steps for developing healthy cities projects (Organitzaci Mundial de la Salut, 1997), un document que aposta per una estratgia mltiple de planificaci, basada en lacci intersectorial i alhora en la conscincia de salut, en la poltica pblica saludable, en la participaci comunitria i en la innovaci. Segons la Unitat dExclusi Social del Regne Unit (2005), els serveis pblics sn interdependents i, per tant, tot enfocament holstic hauria dabastar diferents actors i un bon nombre de sectors (McDaid, 2001). Un punt de vista com aquest ajudaria les comunitats a avanar envers lEstratgia de Lisboa (Lisbon Strategy for Jobs and Growth, 2006). Aquesta estratgia europea reclama la intersectorialitat, que t en compte la formaci i el suport dels professionals, el desenvolupament de les infraestructures i lestabliment dobjectius de sostenibilitat com ara el desenvolupament sostenible i la inclusi social, per mitj de limpuls a la innovaci, la cohesi social, ladquisici dhabilitats i la plena igualtat doportunitats laborals, aix com un s adaptable i eficient dels recursos naturals. Els espais verds per a la salut El terapeuta hauria de plantejar-se, com a part de la seva tasca, la possibilitat de fomentar la inclusi social, un objectiu que no es limita a tenir en compte nicament les persones que treballen en el micronivell, sin tamb les que ho fan en el macronivell. El terapeuta shauria dadrear a tots dos segments en el marc de les seves activitats quotidianes i dels objectius generals de la seva feina. En aquest sentit, Natural England (English Nature,
383
2003) recomana calcular com a mnim dues hectrees despai verd natural accessible per cada 1.000 habitants i procurar que ning visqui a ms de 300 metres (o a cinc minuts de distncia a peu) de la zona verda ms propera (Center for Urban and Regional Ecology, 2002; Pauleit, Slinn i Handley, 2002). Aquests organismes aconsellen garantir que les comunitats locals tinguin accs a una combinaci apropiada despais verds que els permeti satisfer les diverses necessitats de lleure (English Nature, 2003: p. 2) i afirmen que hi ha raons evidents que justifiquen la protecci daquestes zones en benefici de qui en t necessitat, que sovint sn els membres ms vulnerables de la societat (Lloyd Jones, 2006: p. 1). A fi que la gent gaudeixi dels beneficis per a la salut fsica i mental de les zones verdes duna manera regular (s a dir, tres cops per setmana o ms), cal que siguin espais dmbit local. En aquest sentit, sha parlat especialment del concepte de natura propera, amb aplicacions per a la salut (Kaplan i Kaplan, 1989; Wells, 2000; Taylor, Kuo i Sullivan, 2001; Kuo i Sullivan, 2001), per la seva importncia en lmbit de latenci social i sanitria. Com sha esmentat abans, cal que laccs als espais verds naturals propers esdevingui un objectiu irrenunciable per tal de combinar els valors teraputics i ecolgics que sn inherents a aquests recursos. El terapeuta hauria destar preparat per proporcionar als usuaris oportunitats reals dentrar en contacte amb la natura i accs als jardins, parcs i espais naturals. Tot plegat t unes implicacions directes en lapoderament, les solucions creatives collectives per als problemes i la consecuci dels objectius comuns de totes les parts implicades. Linforme Green spaces, better places (Green spaces, 2002) tamb exposa els efectes beneficiosos del treball en equip a lhora de posar fil a lagulla i generar collaboracions estratgiques dmbit local. Aquestes collaboracions contribueixen a la millora dels espais verds com a recurs per a la salut, per tamb obren la porta a un sentit ms profund de propietat, fomenten la cohesi social i assoleixen fites particulars, com ara leixamplament de les opcions daccs pblic.
384
Paisatge i salut
Imatge 4. s important garantir laccs de la poblaci als espais verds de les ciutats per afavorir una major qualitat de vida.
El treball Healthy Parks, Healthy People (Maller, Townsend, Brown i St. Leger, 2002) fa referncia al concepte de triple bottom line (triple objectiu) de Brown, basat en els principis duna teoria ecolgica de salut portada a la prctica. Aquesta idea emfatitza la millora de la salut, el benestar i lassistncia de les persones i les comunitats a travs duna via de desenvolupament econmic que no afecti el benestar de les generacions futures, que proporcioni igualtat entre les diferents generacions i dins de cada generaci, que protegeixi la biodiversitat i mantingui processos ecolgics essencials i sistemes de suport a la vida (Brown, 1996: p. 60). El concepte triple bottom line s utilitzat per mesurar i informar sobre actuacions empresarials que atempten contra els parmetres econmics, socials, ambientals i paisatgstics (Elkington, 1997). Aquesta idea confereix un gran protagonisme a la salut i el benestar de les persones. La missi dels terapeutes, per tant, hauria de ser lobtenci de la salut i el benestar dels individus tot comercialitzant lmbit rural com a font de salut.
385
El capital social i natural Cal que els ecoterapeutes adoptin una perspectiva socioecolgica (Maller, et al., 2006), ja que en convertir jardins, parcs i altres zones verdes accessibles en recursos de salut vitals, els ecoterapeutes assumeixen un paper crucial en la protecci de sistemes essencials i interdependents, com la biodiversitat i les poblacions sanes. El terme serveis de la natura engloba les maneres en qu la natura i el paisatge en general beneficien les persones, sobretot si aquests beneficis sn mesurables en termes econmics. Els serveis que la natura i el paisatge presten a la humanitat han estat objecte dexhaustives anlisis econmiques (Costanza, 1996; Costanza, et al., 1997). Reconixer els sistemes naturals com a capital significa que es poden millorar per lacci de lsser hum i que, per tant, poden pensar-se en termes dobtenci de beneficis en favor dels humans, cosa que els converteix en serveis de la natura. El capital natural s una expressi utilitzada per designar els minerals, les plantes i els animals de la biosfera terrestre, que es consideren com un mitj per proporcionar serveis de la natura o lecosistema. Es tracta duna manera de donar valor al nostre ecosistema i, alhora, es postula com a alternativa a la perspectiva tradicional que tota vida no humana s un recurs natural passiu. La comprensi humana de lentorn natural encara est evolucionant i, per tant, el concepte de capital natural evolucionar en la mesura que adquirim ms coneixements. No obstant aix, hi ha un vincle estret entre el capital social i el capital natural. Porritt assenyala lexistncia duna desconnexi negativa en relaci amb les nostres comunitats i barris que amenaa la xarxa de relacions i responsabilitats que vetllen pel capital social del qual depenem, empobreix les nostres vides i, al mateix temps, perjudica la integritat dels ecosistemes locals i globals (Porritt, 2003: p. ix) . Les conclusions de la recerca suggereixen que la poblaci est constituda tant pel pblic en general en un sentit ampli (macronivell) com per les persones considerades desfavorides i/o en terpia (en el micronivell). Com que, aparentment, les
386
Paisatge i salut
activitats teraputiques no sassocien als resultats del capital social, no es considera que aquestes persones contribueixin directament a les estratgies de sostenibilitat i ecosalut tan evidents en el cas del macronivell. Lecoterapeuta shauria de proposar assolir aquests objectius ms ambiciosos quant a salut ambiental i pblica. A hores dara, ja shan estudiat uns quants projectes ecoteraputics que contribueixen directament a oferir els espais verds naturals accessibles abans esmentats i estan compromesos amb la conservaci de la biodiversitat en rees urbanes com Londres (Burls, 2007a). Un procs creatiu de planificaci i gesti despais verds pot implicar, i hauria de fer-ho, el conjunt de la ciutadania. Cal entendre aquest model com un mitj de protecci i gesti global dels recursos naturals a crrec de les persones ms preparades i, alhora, com un criteri de progrs envers possibles sinergies multidisciplinries que comprenguin diversos organismes. El punt de vista multidisciplinari subjacent en aquesta perspectiva adquireix ms rellevncia, ats que es tracta duna opci assequible, accessible i equitativa per prevenir les malalties i recuperar la salut pblica (Maller, et al., 2006: p. 52). El futur s important donar suport als terapeutes a lhora de demostrar que la seva labor t implicacions directes tant entre els ciutadans concrets com entre les comunitats. Cal que es reconeguin els papers professionals polivalents dels terapeutes i la seva condici de protagonistes directes dels beneficis. De la mateixa manera, conv estimular les persones que es beneficien directament de lecoterpia, tant en termes de millora de la salut com dinclusi social, perqu donin a conixer les seves experincies als investigadors, als responsables de les poltiques i als professionals de la salut i lassistncia social. I s que aquests ciutadans sn els millors ambaixadors de lecoterpia i grcies a ells alguns organismes la poden conixer i finanar-ne algunes iniciatives. Per tant, sembla plausible pensar que la formaci dels professi-
387
onals i el reconeixement dels terapeutes tamb pot contribuir a assolir aquest objectiu. Caldria que apareguessin ms projectes com el de Meanwhile, projectes que apostessin per les avaluacions de les repercussions sanitries i els informes dimpacte en la sostenibilitat, ja que podrien constituir una font essencial de dades cientfiques. Daquesta manera, es faria molt ms mfasi en ladopci dactivitats ecoteraputiques. La previsi s que les dades recollides a Meanwhile i daltres fonts determinin els programes de formaci, que serien revisats i valorats per molts actors diferents. La recerca va generar una gran profusi didees per a lelaboraci dun pla destudis actualitzat i factible destinat als ecoterapeutes. I perqu tot plegat prosperi i lecoterpia contempornia ocupi una posici professional prpia i visible, cal adoptar una perspectiva multidisciplinria i multinacional. La formaci, tal com la detallen els experts participants en la recerca, hauria dabastar uns determinats requisits, com, entre daltres, lexperincia prvia i/o la qualificaci en assistncia social i sanitria o enfocaments teraputics contrastats; lexperincia prvia i/o la qualificaci en el sector rural, ecolgic, horticultural, conservacionista; coneixements, experincies i qualificaci previs en psicologia ambiental; noves destreses de formaci, experincia i coneixement de mltiples perspectives teraputiques; coneixement de processos psicoteraputics i educatius; capacitat de gestionar projectes (cosa que inclou la gesti de dissenys i la gesti comercial); destreses relacionades amb la recerca (incloent lanlisi basada en les proves i lanlisi costbenefici); valoraci de riscs i habilitats de gesti; capacitat per dedicar atenci tant a les persones com a la natura a fi de promoure tant la inclusi social com la sostenibilitat ambiental; i capacitat de reflexi personal i comproms daprenentatge continuat. Per tal que es reconegui aquest tipus de formaci especialitzada als camps apropiats, un requisit fonamental s que sigui intrnsecament creble i efectiva. Per assolir-ho cal, sobretot, que simparteixi en el marc destudis de segon o tercer cicle universi-
388
Paisatge i salut
tari i en centres de qualitat, que compleixi els requisits necessaris per a la categoritzaci apropiada dels professionals, i que exigeixi sistemes clars destinats a lactualitzaci peridica, tant en termes de parmetres cientfics com de desenvolupament i reciclatge personal i professional.
Debat
La prctica de lecoterpia es caracteritza aparentment per una mutualitat definida (Halpern, Bates, Beales i Heathfield, 2004; Kelly i Thibaut, 1978) que pot incidir positivament en un canvi de comportament collectiu. Halpern i Bates (Halpern, Bates, Beales i Heathfield, 2004) parlen dintervencions en la conducta que tendeixen a donar ms fruits quan hi ha una relaci igualitria entre qui influeix i linflut, i on ambdues parts poden sortir beneficiades dels resultats (Halpern, Bates, Beales i Heathfield, 2004: p. 25). En el camp de la salut pblica, aquesta mutualitat sobserva parcialment en els vincles entre els terapeutes i els usuaris del servei, ja que els usuaris assumeixen ms responsabilitat amb relaci al canvi de conducta personal. En les perspectives ecoteraputiques, hi ha un altre nivell de mutualitat: el que correspon a aquells que, arran de la seva situaci vulnerable, normalment es classificarien com els influts, adopten el paper dinfluenciadors. Pel fet de beneficiar-se dels canvis en els estils de vida personals i de la recuperaci que sen deriva, els participants desenvolupen un sentiment de reciprocitat envers lentorn i la seva comunitat. Daquesta manera, influencien els altres perqu tinguin cura del paisatge, el respectin i valorin els espais verds locals com a fonts de salut i benestar. Els sentiments dintervenci personal i capacitat adquirits al llarg de la terpia menen la persona envers una posici de legitimitat, mitjanant una connexi amb el pblic en termes de salut. Aquestes interaccions tan poderoses poden mostrar una gran eficcia, per exemple, a lhora de modificar el seu comportament. Es tracta destra-
389
tgies assequibles i prctiques que, a ms, representen una opci viable i innovadora per millorar la salut pblica. I s que les avala levidncia que ls dels espais verds afavoreix la salut. Lecoterapeuta, des de la seva posici, pot arribar a assolir una posici de lideratge en lobtenci de resultats positius al micronivell de lentorn teraputic, per tamb a lhora dincidir en poltiques clau basades en els resultats del macronivell. Sens dubte, el prestigi que sen podria derivar seria fruit duns resultats econmicament tangibles i dun perfil professional respectat en tant que educadors ecosanitaris. Per tant, caldria que els responsables poltics sanimessin a adoptar una perspectiva holstica amb relaci a aquestes activitats, dins el context de la salut pblica, i haurien de ser conscients que la tasca daquests terapeutes pot traduir-se en objectius importants. Aquest model podria servir per donar resposta a un bon nombre de reptes ecolgics i paisatgstics locals i globals. Al mateix temps, les persones discapacitades i desfavorides sen beneficiarien, en termes de rehabilitaci i de reintegraci social. Persones de totes les edats sabrien veure en lecosistema un vincle essencial amb la salut i gaudirien directament de la seva aportaci a la creaci despais verds per a les comunitats. La bibliografia en matria decopsicologia illustra com es pot aprofitar la reciprocitat entre lindividu i el paisatge i com es pot explotar en el context teraputic i educatiu, per tamb com la terpia i leducaci afavoreixen directament i activament lentorn local i intrnsecament global. El concepte de sistemes de parentiu, aplicat a la curaci mtua i activa, no shauria de restringir als lmits filosfics, sin que els responsables de la promoci de leducaci sanitria nhaurien de fer s. Lentitat Natural England ha engegat recentment una campanya basada en levidncia cada cop ms clara sobre el fet que laccs a un paisatge natural beneficia tant la salut com el benestar de les persones. No obstant aix, encara no saccepta de manera unnime que laccs a espais verds propers que fomentin la salut es pugui crear, mantenir o conservar no solament amb organis-
390
Paisatge i salut
mes ambientals especialitzats, sin tamb a travs del comproms directe de la mateixa ciutadania, tot potenciant una perspectiva que vagi de baix a dalt. Els enfocaments ecoteraputics actuals uneixen aquestes visions a la suma dels beneficis teraputics del micronivell i dels beneficis socials del macronivell representats per la gesti del capital natural daquells que, en unes altres circumstncies, estarien mancats de poder. Les persones marginades van declarar que tenir cura de lentorn els ajudava a autoafirmar-se (Wong, 1997), aspecte aquest que pot ressuscitar un sentiment possibilista i facilitar una vlvula descapatria i laparici de noves oportunitats socials. El contacte amb la natura propera hauria de ser, per tant, un element intrnsec de la promoci de la salut pblica, de la justcia social i duna major participaci ciutadana. Tot aix contribuiria a integrar els objectius del capital social amb la democratitzaci del capital natural.
Conclusions
A partir daquests resultats, sembla obvi que cal definir el paisatge natural com un mediador educatiu i teraputic. Linters i la motivaci que genera representen un vincle directe amb el benestar i lautonomia social i la inclusi de les persones ms desfavorides. Tot plegat adquireix ms rellevncia si hi sumem el valor afegit de les responsabilitats i la conscincia ecolgica, que no s patrimoni exclusiu dels qui estan cientficament qualificats, sin tamb daquells ciutadans que normalment estarien marginats i no tindrien lopci dexercir dagents del canvi ecotic a les seves comunitats. Maller i altres (2002) aposten per no aspirar a un coneixement complet abans demprendre accions i suggereixen facilitar la presa de decisions i la formulaci de poltiques tot fomentant la recerca interdisciplinria sobre els beneficis que el contacte amb la natura pot aportar a les persones i a les comunitats.
391
Aquestes conclusions refermen la necessitat duna recerca interdisciplinria i animen a continuar considerant els espais verds pblics com un recurs en termes de salut pblica. Els provedors de serveis haurien daprofitar la rendibilitat daquestes disposicions per defensar la tasca dels terapeutes als nombrosos espais verds que ja hi ha i ajudar-los a dibuixar un futur ms clar per a les activitats ecoteraputiques. Arran de les conclusions daquesta recerca, ja sha establert una interessant collaboraci amb dues universitats italianes, i tamb amb dos centres deducaci superior del Regne Unit, per impartir-hi formaci en ecoterpia i/o ecosalut. Ja comena a haver-hi cursos experimentals i comencen a planificar-se mduls de nivell superior entre les activitats educatives que sexecuten en aquest camp. Laportaci daquestes activitats ser crucial per a lobtenci dun nou disseny curricular que sintetitzi totes les complexitats exposades anteriorment. Levoluci de lecoterpia de cara al futur shauria de sustentar en la terpia sostenible i en models de recuperaci, una salut pblica i uns espais verds pblics sostenibles i saludables, en el marc dun enfocament holstic de la salut de les persones i el seu hbitat, s a dir, el planeta.
392
Paisatge i salut
Barton, Hugh; Grant, Marcus (2006). A health map for the local human habitat, The Journal of the Royal Society for the Promotion of Health, vol. 126, nm. 6, p. 252-253. Bateson, Gregory (1980). Espritu y naturaleza. Buenos Aires: Amorrortu. Beard, Colin; Wilson, John (2002). The power of experiential learning. A handbook for trainers and educators. Londres: Kogan Page. Berger, R. (2004). Therapeutic aspects of nature therapy: therapy through the arts, Journal of the Israeli Association of Creative and Expressive Therapies, nm. 3, p. 60-69. Brown, V. A. (1996). Double or nothing: the changing relationship between the health of the biosphere and the health of the people, dins Survival, health and wellbeing into the twenty-first century: proceedings of a Conference Held at The Australian National University, November 30 - December 1, 1995. Canberra: Nature and Society Forum, p. 59-67. Burls, Ambra (2005). New landscapes for mental health, Mental Health Review, nm. 10, p. 26-9. --- (2007a). With nature in mind. Londres: Mind Publications. --- (2007b). People and green spaces: promoting public health and mental well-being through ecotherapy, Journal of Public Mental Health, vol. 6, nm.3, p. 24-39. Burls, Ambra; Caan, A. Woody (2004). Social exclusion and embracement: a helpful concept?, Primary Health Care Research and Development, nm. 5, p.191192. --- (2005). Human health and nature conservation, British Medical Journal, nm. 331, p. 1221-1222. Burns, George (1998). Nature-guided therapy - brief integrative strategies for health and wellbeing. Nova York: Brunner/ Mazel. Butler, Colin; Friel, Sharon (2006). Time to regenerate: ecosystems and health promotion, PloS Medicine, vol. 3, nm. 10, p. 394. Clinebell, Howard (1996). Ecotherapy: healing ourselves, healing the earth. Minneapolis: Fortress Press. Cooper-Marcus, Clare; Barnes, Marni (1999). Healing gardens: therapeutic benefits and design recommendations. Nova York: John Wiley and Sons. Conn, Sarah (1995). When the earth hurts, who responds?, dins Theodore Roszak; Mary E. Gomes; Allen D. Kanner (eds.). Ecopsychology: Restoring the earth healing the mind. San Francisco: Sierra Club Books, p. 156-171. Costanza Robert (1996). Ecological economics: reintegrating the study of humans and nature, Ecological Applications, vol. 6, nm. 4, p. 978-990. Costanza, Robert; et al. (1997). The value of the worlds ecosystem services and natural capital, Nature, vol. 387, p. 253-260. Coyle, Kevin (2005). Environmental literacy in america. What ten years of NEETF/Roper Research and related studies say about environmental literacy in the U.S. Washington: The National Environmental Education and Training Foundation. Centre for Urban and Regional Ecology (2002). Developing standards for accessible natural greenspace in towns and cities. Manchester: Centre for Urban and Regional Ecology, School of Planning and Landscape, University of Manchester. Choosing health. Making healthy choices easier (2004). Londres: Department of Health for England. Elkington, John (1997). Cannibals with Forks: The Triple Bottom Line of 21st Century Business. Oxford: Capstone Publishing Limited.
393
English Nature (2003). Providing accessible natural greenspace in towns and cities. A practical guide to assessing the resource and implementing local standards for provision. [Esborrany davaluaci] Field, John (2004). Social Capital. Londres: Routledge. Fine, Ben (2003). Social capital versus social theory. Political economy and social science at the turn of the millennium. Londres: Routledge. Frumkin, Howard (2001). Beyond toxicity. Human health and the natural environment, American Journal of Preventive Medicine, vol. 20, nm. 3, p. 47-53. Green spaces, better places, final report of the urban green spaces taskforce (2002). Londres: Department for Transport, Local Government and the Regions. Hall, Jon (2004). Phoenix House Therapeutic Conservation Programme: underpinning theory. Peterborough: English Nature. (Research Reports; 611). Halpern, David; Bates, Clive; Beales, Greg; Heathfield, adam (2004). Personal responsibility and changing behaviour: the state of knowledge and its implications for public policy. Londres: Prime Minister Strategy Unit. Hartig, Terry; Cooper-Marcus, Clare. (2006). Healing Gardens places for nature and health care, Lancet, nm. 368, p.536-537. Herzog, Thomas; Black, Andrea; Fountaine, Kimberlee; Knotts, Deborah (1997). Reflection and attentional recovery as distinctive benefits of restorative environments, Journal of Environmental Psychology, nm. 17, p. 165-170. Herzog, Thomas; Herbert, Eugene; Kaplan, Rachel; Crooks, C.L. (2000). Cultural and developmental comparisons of landscape perceptions and preferences, Environment and Behaviour, nm. 32, p. 323-337.
Johnston, Peter; Bohlin, Eric; Clements, Bernard (2000). Towards a sustainable information society. Report of the Conference on 21-22 february 2000. Brusselles: Directorate General Information Society, European Commision. Kaplan, Rachel; Kaplan, Stephen (1989). The experience of nature: a psychological perspective. Cambridge: Cambridge University Press. Kaplan, Rachel (2001). The nature of the view from home: psychological benefits, Environmental and Behavior, nm. 33, p. 507 542. Kellert, Stephen; Wilson, Edward (eds.) (1993). The biophilia hypothesis. Washington: Island Press. Kellert, Stephen; Derr, Victoria (1998). A national study of outdoor wilderness experience. New Haven: Yale University School of Forestry and Environmental Studies. Kelly, Harold; Thibaut, John (1978). Interpersonal relations: a theory of interdependence. Nova York: Wiley. Key, David (2006). Ecotherapy: working with the healing power of wild places. [en lnia] <ttp://www.mjrust.net/downloads/ Ecotherapy%20course%20Oct%2007.pdf> [consulta: 30.04.08]. Kickbusch, Iloma (1989). Approaches to an ecological base for public health, Health Promotion, nm. 4, p. 265268. Kuo, Frances; Sullivan, William (2001). Environment and crime in the inner city: does vegetation reduce crime?, Environment and Behavior, nm. 33, p. 343-367. Lisbon Strategy for Jobs and Growth. UK National Reform Programme 2006 (2006). Londres: HM Treasury. Lloyd Jones, J. (2006). Foreword, dins English Nature. Providing accessible natural greenspace in towns and cities a practical guide to assessing the resource and implementing local standards for provision in Wales. Bangor: Countryside Council for Wales, p.1.
394
Paisatge i salut
Maller, Cecily; Townsend, Mardie; Brown, Peter; St. Leger, Lawrence (2002). Healthy parks healthy people. Melbourne: Victoria Deakin University and Parks Victoria. Maller, Cecily; et al. (2006). Healthy nature healthy people: Contact with nature as an upstream health promotion intervention for populations, Health Promotion International, nm. 21, p. 45-54. McDaid, David (2001). Towards social inclusion: quo vadis?, Eurohealth7, nm. 6, p. 27-28. Organitzaci Mundial de la Salut (1997). Twenty steps for developing a Healthy Cities project. 3a ed. Copenhaguen: World Health Organization, Regional Office for Europe. --- (2005). The WHO health impact assessment toolkit for cities - Document 3 - Brochure on how health impact assessment can support decision-making. Copenhaguen: Centre for Urban Health. --- (1997). Sustainable development and health: Concepts, principles and framework for action for European cities and towns. Copenhaguen: World Health Organization, Regional Office for Europe. (European Sustainable Development and Health Series; 1). Ottawa Charter for Health Promotion. First International Conference on Health Promotion, Ottawa, 21 November 1986 (1986) [en lnia]. <http://www. who.int/hpr/NPH/docs/ottawa_charter_ hp.pdf> [consulta: 24.04.08]. Pauleit S.; Slinn P.; Handley, J. (2002). Accessible natural greenspace standards in towns and cities: a review and tool-kit for their implementation. Peterborough: English Nature. (Research Reports; 526). Porritt, Jonathan (2003). Foreword, dins Hugh Barton; Marcus Grant; Richard Guise (2003). Shaping neighbourhoods. A guide for health, sustainability and vitality. Londres: Spon Press. Pretty, Jules; Peacock, Jo; Sellens, Martin; Griffin, Murray (2005). The mental and physical health outcomes of green exercise, International Journal of Environmental Health Research, vol. 15, nm. 5, p. 319-337.
Pretty, Jules; et al. (2005). A countryside for health and wellbeing: the physical and mental health benefits of green exercise: executive summary. Sheffield: Countryside Recreation Network, Sheffield Hallum University. Northamptonshire County Council (2002). Pocket Parks [en lnia]. <http:// www.pocketparks.com/> [consulta: 24.04.08]. Reynolds, Veronica (2002). Well-being comes naturally: an evaluation of the BTCV Green Gym at Portslade, East Sussex. Oxford: Oxford Brookes University, School of Health Care. (Report; 17). Roszak, Theodore; Gomes, Mary E.; Kanner Allen D. (eds.) (1995). Ecopsychology - restoring the earth, healing the mind. San Francisco: Sierra Club Books. Ruffolo, Giorgio (1994). Lo sviluppo dei limiti. Roma: Laterza Bari. Sempik, Joe; Aldridge, Jo; Becker, Saul (2005). Health, well-being and social inclusion. Therapeutic horticulture in the UK. Bristol: The Policy Press. Seymour, Linda (2003). Nature and psychological well-being. Peterborough: English Nature. (Research Reports; 533). Social Exclusion Unit (2005). Improving services, improving lives. Evidence and key themes. A social exclusion unit interim report. Londres: Office of the Deputy Prime Minister. St. Leger, Lawrence (2003). Health and nature - new challenges for health promotion, Health Promotion International, vol. 18, nm. 3, p. 173-175. Sullivan Sian (2008). Conceptualising glocal organisation: from rhizomes to holoflux in becoming post-human, dins N. Shah; et al. (eds.). Metaphors of globalisation: mirrors, magician and, mutinies. Basingstoke: Palgrave Macmillan, p. 233-258. Tamburini, Paolo (2000). Verso una comunicazione ecologica. [S. l.]: Centro Didattico INFEA.
395
Taylor, Andrea Faber; Kuo, Frances E.; Sullivan, William C. (2001). Coping with ADD: the surprising connection to green play settings, Environment and Behavior, nm. 33, p. 54-77. Tice-Deering, B. (2000). Nature: the unacknowledged and endangered healer, The New Times, desembre de 2000. Townsend, Mardie (2005). Pathways to health through australian woodlands and forests: signposts from recent research and practice, dins Christos Th. Gallis (ed.). 1st European COST E39 Conference, Forests, Trees, and Human Health and Well-Being Proceedings. Tessalnica: Medical and Scientific Publishers, p. 49-70. Ulrich, Roger S. (1984). View through a window may influence recovery from surgery, Science, vol. 224, nm. 4647, p. 420-421. --- (1999). Effects of gardens on health outcomes: theory and research, dins Clare Cooper Marcus; Marni Barnes (eds). Healing gardens. Therapeutic benefits and design recommendations. Nova York: John Wiley and Sons, p. 27-86.
Vernadsky, Vladimir (1998). The biosphere. Nova York: Copernicus. [Ed. original de 1926]. Wells, Nancy M. (2000). At home with nature: effects of greenness on childrens cognitive functioning, Environment and Behavior, vol. 32, nm. 6, p. 775-795. Willenbring, Monika (2002). Mutter, Vater, Zappelkind. Die Zusammenarbeit mit Eltern von hyperaktiven Kindern, Lernchancen, vol. 5, nm. 30, p. 30-35 Wilson, Edward O. (1984). Biophilia. Cambridge: Harvard University Press. Wong, Judy Ling (1997). The cultural and social values of plants and landscapes, dins Judy Ling Wong (Ed.). Ethnic environmental participation: key articles. Llanberis: Black Environment Network, vol. 2, p. 7-13. Yerrell, Paul (2004). National evaluation of BTCV Green Gym. October 2004 Report. Oxford: Oxford Centre for Health Care Research and Development.
396
Paisatge i salut
Horts urbans i horticultura teraputica

Nicolau Forns Puch
397
Histricament, la major part de les ciutats estaven emmarcades per parcelles dhorts que abastien la poblaci urbana de productes frescos i nasseguraven la supervivncia. Es cultivaven, de forma ordenada i cuidada, les varietats locals de fruites i verdures prpies de cada estaci; potser aquesta s la ra per la qual, en algunes llenges, hort i jard sanomenen prcticament de la mateixa manera. En les darreres dcades, per, el paisatge hortcola de casa nostra ha experimentat una gran transformaci com a conseqncia de les pressions urbanstiques sobre el sl agrcola, lespecialitzaci econmica i leficincia de la distribuci de mercaderies, que permet que a les botigues hi hagi sempre productes frescos i a preus relativament accessibles. El resultat s la desaparici de molts daquests paisatges tradicionals dhorta. Parallelament, hi ha hagut un procs de construcci i recuperaci dhorts amb un carcter molt diferent dels anteriors. Els nous horts, en contrast amb els tradicionals, es caracteritzen per prioritzar les funcions ldica, social o teraputica enfront de la productiva. Shan creat i recuperat horts en espais marginals de la ciutat o als seus voltants, en parcs i jardins urbans o en terrasses i balcons, i els paisatges generats en cada cas sn molt diferents. Pensem, per exemple, en els horts que utilitzen productes reciclats per a la seva delimitaci o per construir les barraques, molt diferents dels horts meticulosament planificats per tcnics dajuntaments o dels microhorts cultivats en terrasses de les ciutats. Ara b, malgrat la diversitat de prctiques i formes, actualment la major part dels horts urbans comparteixen un mateix objectiu: la recerca duna major qualitat de vida per a les persones que en tenen cura.
Tipologies dhorts urbans i sistemes de gesti

Com viem ms amunt, en les ltimes dcades, a casa nostra, els horts han deixat de tenir una funci principalment productiva
398
Paisatge i salut
per passar a tenir altres funcions ms socials. Segons el predomini duna funci o duna altra, tenim horts per al consum familiar, horts educatius, horts socials, horts per a la gent gran i horts teraputics (Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 2008). Aix, els horts per al consum familiar responen al desig dobtenci de vegetals i fruites per a la famlia i, sobretot, per a la realitzaci duna activitat doci en contacte amb la natura; els horts educatius solen estar molt vinculats a escoles i pretenen sensibilitzar els escolars sobre lalimentaci saludable i la cura de lentorn; els horts socials tenen lobjectiu dafavorir les relacions socials de collectius amb risc dexclusi (gent gran que viu sola, immigrants, joves amb problemes); els horts per a la gent gran pretenen fomentar lenvelliment actiu i lincrement de lautonomia personal de la poblaci jubilada; i, per ltim, com ja sexplicar ms endavant, els horts teraputics tenen lobjectiu principal de donar suport en processos teraputics. A part de classificar els horts per la seva funci, tamb s til classificar-los segons la seva propietat i mecanisme de gesti. I, si ho fssim aix, ens trobarem amb horts creats a iniciativa de lAdministraci, amb horts privats gestionats per lAdministraci, horts creats per la demanda de la prpia poblaci de forma autogestionada i horts privats familiars. La tipologia dhort que darrerament est creixent ms s la dels horts de nova creaci ubicats en terrenys pblics a iniciativa duna administraci. Ladministraci dissenya lespai (parcelles i serveis) i redacta un reglament per als hortolans que prenen la responsabilitat de cultivar un hort. Els horts de ladministraci tenen funcions principalment socials, per tamb educatives i teraputiques. Ns un exemple la Xarxa dHorts Urbans de Barcelona, creada lany 1997 amb lobjectiu de fomentar la integraci social i lenvelliment actiu de la poblaci jubilada. En algunes ocasions, ladministraci gestiona horts de propietat privada. En aquesta tipologia dhort, a diferncia de lanterior, el sector pblic interv amb la intenci dordenar els usos i activitats sobre un conjunt de parcelles privades dhorts ja exis-
399
tents, normalment tradicionals. Labandonament de lactivitat productiva comercial, la subdivisi de les parcelles, lincrement del nombre dusuaris o la marginalitzaci creixent daquests espais originen una problemtica social que cal regular. Com en el cas anterior, aquests horts tenen funcions socials, educatives i teraputiques. Un exemple daquesta tipologia s la zona de trenta hectrees dhorta privada del barri de Santa Eugnia de Ter, a Girona. LAjuntament de Girona des de lany 2005 t cura dels seus equipaments (xarxa principal de reg, camins) i serveis generals aix com de lordenaci dels seus usos i activitats.
Imatge 1. Horta del barri de Santa Eugnia de Ter de Girona.
Un altre tipus dhortes sn les que es creen a partir de la mateixa demanda de la poblaci i que sautogestionen. Responen a situacions molt variades, per tenen en com que el cultiu del terreny el du a terme un collectiu de forma comunitria i amb esperit de cooperaci i solidaritat entre els membres del grup. A casa nostra, a diferncia del que succeeix en altres indrets com, per exemple, a Argentina, desprs de la crisi de lany 2001, aquestes iniciatives no responen a una exigncia econmica ni a la neces-
400
Paisatge i salut
sitat de supervivncia sin tot el contrari. A vegades, fins i tot, els usuaris estan disposats a esmerar ms diners dels que es recuperen en forma de productes per tal dobtenir vegetals delevada qualitat. En alguns casos el cultiu dun hort sha convertit en una mena de petit acte revolucionari o subversiu contra un model de vida hegemnic que prioritza el valor comercial per sobre la resta. Aquestes experincies es podrien definir com a horta de combat pel fet dintentar recuperar el control sobre els factors que intervenen en la vida quotidiana. Parlarem de sostenibilitat, de permacultura, dautarquia de servei social, deducaci, de gent gran, de gent jove, dimmigrants, dhorts collectius. s un moviment incipient i amb molta empenta en qu el factor collectiu est estretament recolzat en els individus que, a la vegada, tenen molt clara la necessitat destructurar-se collectivament. Un exemple dhortes autogestionades a Catalunya s el de Can Masdu, al peu de Collserola. En una antiga leproseria okupada, cent persones gestionen dues hectrees dhortes de manera assembleria, amb el sistema dhorticultura ecolgica, treballs en comissions i convivncia intergeneracional. A nivell internacional, cal destacar el cas de Green Guerrillas que, des de 1973, recuperen espais de la ciutat de Nova York per a ubicar-hi jardins i horts. Finalment, tenim la tipologia dhorts privats familiars. Dins daquesta categoria sinclouen tant els horts tradicionals com els horts en precari o marginals per diversos motius. La catalogaci del sl s un element determinant a lhora de definir el tipus dhorta existent i la seva gesti. Al sl rstic, on hi ha previsions que pugui ser requalificat en urbanitzable, es generen processos de marginalitzaci. De fet, a la dcada dels setanta aquests tipus dhorts samuntegaven vora les vies del ferrocarril, la xarxa viria o les lleres dels rius i a les perifries de qualsevol gran ciutat o rea dinfluncia donant lloc a un paisatge desordenat i degradat de coberts, hivernacles, tanques i dipsits construts amb materials de rebuig. Es va aconseguir reduir aquestes manifestacions a la dcada dels noranta, grcies a la intervenci de lAdministraci i al creixement econmic. De totes maneres,
401
la demanda per crear nous horts no ha minvat; en gran part shan ubicat a les urbanitzacions on sovintegen les segones residncies que envolten les grans ciutats (freqentment, al marge de normatives) i tamb en zones periurbanes. Lempenta amb qu els horts tornen a sorgir en llocs on la propietat del terreny s transitria a lespera de construir infraestructures per a la ciutat o en un procs de requalificaci del sl s sorprenent.
Imatge 2. Barraques per guardar eines al barri de Santa Eugnia de Ter de Girona.
A casa nostra hi ha molt pocs exemples dhortes comunitries i prevalen els sistemes de treball ms individual. Per regla general, els hortolans volen decidir sobre la seva parcella: qu, quan i de quina manera han de plantar-hi. Lhort esdev el regne de lhortol i la barraca representa molt ms del que sembla: s laixopluc, ms emocional que no pas fsic, i un lloc propi on ser i estar, lliure i independent. La tanca s el reforament explcit de la necessitat dun espai de llibertat individual. Lhort s, per a molts dels qui el menen, un lloc on es somnia, on es du a terme tot all que la realitat laboral i social els impedeix fer. Sn espais emocionals i vocacionals. Per aquesta ra, sol ser molt difcil in-
402
Paisatge i salut
tentar implantar pautes dorganitzaci i ordenaci paisatgstica en els horts ja existents. Es percep la normativa i lentitat que la sustenta com lenemic com que cal abatre; tamb s un factor que proporciona cohesi al grup, sovint una cohesi que abans no existia. Per tant, es pot dir que a les hortes urbanes no tot sn flors i violes. s relativament ms fcil gestionar zones dhorts creades de nou en qu es marquen unes pautes que permeten als hortolans acceptar-les o no.
Principis teraputics de lhorticultura

LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) afirma que la salut no s tan sols labsncia de malaltia, sin lestat total de benestar fsic, psquic i espiritual. Alguns estudis (Aldridge i Sempik, 2004) han demostrat que la prctica hortcola s beneficiosa per a la salut i propicia el benestar fsic, psquic i espiritual. En concret, afavoreix una vida sana, permet recobrar lequilibri mental, fomenta lautoestima i lautoconfiana, estimula les relacions socials i ajuda a reduir lestrs. La salut del cos comena per lexercici regular i una nutrici sana. Cuidar un hort implica la realitzaci dun esfor fsic moderat i continuat (caminar, flexionar braos i cames, aixecar pesos) en un paisatge agradable, fet que ajuda a prevenir o superar algunes malalties com lobesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, i a incrementar la salut i el benestar personal. A ms, consumir vegetals de qualitat, sobretot si sn cultivats segons el model dagricultura ecolgica, s un requisit imprescindible per a una vida sana. El treball a lhort, pel fet de tractar-se duna activitat fsica i manual no rutinria que requereix atenci, ajuda a concentrarse i evita la dispersi mental. Cultivar un hort implica observar (els cicles de la vida, les diferents variables del cultiu), sentir (els sons, les olors, les textures) i, tot seguit, actuar segons el que shagi percebut. s una tasca que permet entretenir la ment i
403
parar atenci a all que est succeint a lentorn, trencar amb els pensaments obsessius i recobrar un cert equilibri mental. La prctica de lhorticultura no individual tamb ofereix oportunitats de conixer persones i establir una xarxa de relacions socials. Els ssers humans som socials per naturalesa i les relacions socials amb altres persones ens proporcionen companyia, afecte, entreteniment, suport i alegria, de manera que afavoreixen el nostre benestar. Veure crixer, recollir i menjar les hortalisses o els llegums plantats amb les prpies mans ajuda a recuperar la confiana personal i lautoestima. Quan aconsegueix una collita, la persona se sent til malgrat la seva problemtica i comena a confiar en les seves prpies capacitats i habilitats. Aquest fet s molt important, ja que gran part de les patologies mentals i socials se sustenten en la falta dautoestima i, en millorar lautoestima, es trenca el cicle de la malaltia i es propicia la curaci. Treballar lhort tamb implica estar en contacte amb la natura i, en la majoria de casos, contemplar paisatges de qualitat. Sha demostrat que la simple percepci daquests paisatges ajuda a recuperar-se de lestrs i afavoreix la tranquillitat i la pau espiritual (Morris, 2003).
Imatge 3. El treball a lhort fomenta les relacions socials.
404
Paisatge i salut
Ats el nombre i la diversitat de beneficis per a la salut humana que t lactivitat hortcola es pot afirmar que lhort s teraputic per a gaireb tothom, per s especialment til com a eina de terpia en patologies mentals o fsiques i en processos de rehabilitaci per addicci a lalcohol o a les drogues. Tamb sutilitza per fomentar la inserci de collectius en risc dexclusi social (aturats de llarga durada, gent gran que viu sola, adolescents conflictius, immigrants no integrats). Aix, els terapeutes hortcoles treballen en presons, residncies de gent gran, centres de rehabilitaci, escoles i hospitals dissenyant programes adaptats a qualsevol edat i condici amb lobjectiu de millorar lestat fsic i mental dels seus pacients. Segons el tipus o la gravetat de la patologia, el tractament requerir el control i la direcci constant dequips experts de terapeutes. En daltres ocasions, en canvi, no ser necessria aquesta atenci tan directa, sin que el sol fet de compartir el treball amb persones amb la mateixa problemtica (com, per exemple, dones maltractades, joves amb dificultats descolaritzaci, immigrants amb problemes dadaptaci, discapacitats fsics o persones amb dificultats dincorporaci laboral) o, senzillament, el fet que coexisteixin individus amb problemtiques diverses, els pot ajudar a millorar, especialment pel que fa a les aptituds socials. Generalment, els programes teraputics consisteixen a implicar el pacient en tots els aspectes i fases del cultiu de lhort a la recerca del seu equilibri fsic i mental. Escollir la superfcie adequada per treballar o decidir quines llavors plantar en cada cas forma part de la terpia. Resoldre aquests dilemes enfronta els pacients amb les seves prpies capacitats. Per exemple, les persones amb baixa autoestima es fan grans propsits que difcilment assoleixen i, concretament, en el cas del treball a lhort, solen adoptar dues actituds contrries entre si. Una primera seria intentar abastar molt: fer un hort molt gran, treballar exageradament, comprar maquinria i fer-hi participar moltes persones implicant-hi tota la famlia, els amics, el venat. La segona actitud seria la meticulositat exagerada, que consisteix a conrear poca
405
superfcie per tenir-la molt ben controlada (comptar les llavors i la distncia millimtrica entre plantes, recrrer a llibres de consulta, cavar cada dia lhort, portar un registre informtic del creixement diari dels enciams i la taxa de germinaci dels cent raves que shan plantat, etc; i, en els casos ms extrems, plantar menhirs i elctrodes per reconduir les forces del cosmos). Quan es treballa en aquest tipus de terpies s important ajustar el concepte de curaci de tal manera que les persones amb una configuraci mental diferent de la considerada normal1 no lhagin dassumir com a prpia. Precisament, la terpia hortcola, a diferncia daltres terpies que requereixen un maneig verbal (paraula i reflexi), utilitza capacitats no verbals com la memria visual, olfactiva i sensorial. Daquesta manera, tots aquells collectius amb dificultats de comunicaci verbal no es veuen limitats per treballar amb aquest mitj.
Experincies dhorts teraputics

El reconeixement dels beneficis de la prctica de lhorticultura sobre la salut s relativament recent en el nostre pas. Tanmateix, en el mn anglosax, les terpies mitjanant el cultiu dhorts o de plantes de jard es practiquen des de fa ms de cinquanta anys. Ja en el segle xix, el doctor Benjamin Rush, considerat el pare de la psiquiatria americana, defensava els efectes beneficiosos dels jardins en malalts mentals: cavar la terra amb les mans t un efecte curatiu en els malalts mentals. Posteriorment, en el perode 1940-1950 es va comenar a utilitzar la prctica hortcola per a la recuperaci dels veterans de guerra hospitalitzats. Amb lobjectiu de desenvolupar aquest tipus de terpia, lany 1973 es va crear lAmerican Horticultural Therapy Association,
1 Malgrat el domini actual de les intelligncies verbals i abstractes per davant de les altres, a les quals generalment es dna menys valor, Goleman, en el llibre Inteligencia emocional (Goleman, 1995), afirma que, a priori, no es pot valorar quines sn les millors intelligncies per gaudir de la vida.
406
Paisatge i salut
que ja compta amb ms de 800 socis procedents principalment dels Estats Units, el Canad i el Jap. Al Regne Unit, la Society for Horticultural Terapy des de la dcada dels vuitanta promou i dna suport a ls de lhorticultura amb persones vulnerables. Disposa duna detallada base de dades amb informaci sobre projectes dhorticultura teraputica. Actualment existeixen diverses iniciatives que utilitzen aquesta terpia en casos de reinserci de collectius en risc dexclusi social. Cal destacar la fundaci Stiftung Interkultur dAlemanya que gestiona, des de lany 2002, horts interculturals en quasi totes les ciutats grans del pas. Els horts ofereixen als immigrants loportunitat de fer arrels en la nova societat i, amb lajuda de terapeutes, superar experincies traumtiques. En aquest mateix sentit, el projecte Green House, realitzat per la New York Horticulture Society i lAjuntament de Nova York, o el projecte Tamadaba, en el marc del Programa dAtenci a la Joventut Interna de la Direcci General de Joventut del Govern de Canries, utilitzen la prctica de lhorticultura com a mecanisme per a la reinserci de presos. Els dos projectes permeten que els interns estiguin en contacte amb un paisatge de qualitat, que aprenguin un ofici i millorin la seva autoestima. Pel que fa a terpies en malalts mentals, fsics o crnics, el centre de la Asociacin de Familiares y Enfermos Mentales de Vern, a Galcia, disposa duna parcella de 300 metres quadrats amb un hivernacle amb cultius dhorta com a terpia per a persones esquizofrniques. Treballant a lhort, els malalts adquireixen hbits laborals (rutina del treball, horaris, responsabilitat, treball en equip) i milloren les habilitats socials i lautoestima, fet que els ajuda a disminuir els smptomes de la malaltia no controlables per la medicaci (manca de motivaci, iniciativa i atenci). La Federation to Promote Horticulture for Disabled People del Regne Unit utilitza lhorticultura com a part de la terpia per millorar les habilitats motores, la salut i la qualitat de vida de persones amb minusvalideses fsiques. Cal fer notar que per poder portar a terme aquesta terpia s imprescindible dissenyar i adaptar les-
407
pai a les limitacions fsiques dels pacients (camins adaptats per a cadires de rodes, espais de treball adaptats a les persones que no es poden mantenir dretes). Pel que fa a les terpies per a malalts crnics, cal destacar la tasca duta a terme per lempresa privada de centres de dilisi renal Fresenius que, amb lajuda del programa Pro Huerta de lInstitut Nacional de Tecnologia Agropecuria dArgentina, va crear un hort per ajudar els malalts renals crnics a recuperar dimensions perdudes com a conseqncia de la seva malaltia. El treball a lhort els ha perms realitzar una activitat productiva i alhora agradable que ha afavorit la recuperaci de lautoestima i el domini de la prpia vida. Un exemple dutilitzaci del cultiu dhorts com a eina de rehabilitaci de drogoaddictes el trobem en el centre teraputic Ses Sitjoles que lONG Projecte Home t a Campos (Mallorca). Un cas similar s el del Programa de Liderazgo Juvenil Natura Vista dUruguay. Finalment, la Xarxa dHorts Urbans de Barcelona, creada lany 1997, s una bona experincia dhorts per a la gent gran que, a travs del foment de lactivitat fsica i mental de la poblaci jubilada i de lestabliment de relacions socials, adquireix tamb una funci teraputica. Lxit daquesta iniciativa ha animat altres municipis a dur a la prctica experincies similars.
Horticultura ecolgica
Els beneficis teraputics de lhorticultura sn molt ms evidents quan aquesta es basa en els principis de lagricultura ecolgica. Tot seguit veurem per qu. Formalment, es considera que lhorticultura s ecolgica quan compleix uns certs requeriments de lentitat que en regula la denominaci. A Catalunya lens que ns responsable s el Consell Catal de la Producci Agrcola Ecolgica (CCPAE), que accepta ls duna srie de productes, que es considera que no perjudiquen ni el medi ni les persones, i que en prohibeix uns altres, com s el cas dels productes de sntesi (herbicides i pesticides) i els adobs qumics. En contraposici,
408
Paisatge i salut
lhorticultura industrialitzada permet tota mena de tractaments fitosanitaris. A part de ser inoperant per resoldre els problemes cabdals (la fam i la pobresa mundials) i de resultar perillosa per a les persones i el medi, aquesta horticultura convencional fixa les regles per aplicar uns productes i tractaments que sovint no solucionen el problema. Sapliquen preventivament per eliminar tots els factors no controlables, de manera que a lhortol no li cal capacitat dobservaci ni de decisi. Per a aquest tipus dhorticultura, lhort perfecte seria un entorn estril amb un substrat inert on saplicarien els nutrients que es consideressin necessaris. Per aquesta via no es crea un vincle entre lhortol i la natura, i els efectes beneficiosos que proporciona lobservaci de les respostes de la natura a les decisions preses disminueixen i, en general, la capacitat teraputica del treball a lhort es veu reduda en bona mesura. Lhorticultura ecolgica, en canvi, parteix de la confiana en la capacitat regeneradora de la naturalesa i se centra en la introducci dun nombre altssim de variables que es compensen internament entre elles. Lhorticultor ecolgic t present que cada cosa que succeeix a lhort respon a un moviment de la natura per compensar un desequilibri. No oblidem que lhorticultura consisteix en la creaci dun desequilibri: si preparem un terreny per cultivar, aix implica deixar un tros de sl amb els nivells remoguts, amb excs de nutrients i daigua exposats a la llum i lescalfor del sol. Lhorticultor ha de comprendre com actua lentorn per tal de mantenir el desequilibri i aprofitar les forces regeneradores en benefici propi. Dit duna altra manera, el que fa s observar com la natura resol els desequilibris i recrear lentorn perqu pugui actuar. Lagricultura ecolgica parteix de la premissa que no es pot tenir cura de tots els factors que intervenen en lequilibri i, per tant, sopta per generar un entorn amb la mxima variabilitat perqu la natura tingui els elements que li calen per mantenir i restablir els equilibris. Aix, es procura que lhort estigui ubicat en un entorn on es potenci la biodiversitat, amb tanques vegetals que puguin oferir refugi i aliment al major
409
nombre possible dssers vius (insectes, ocells, amfibis, rptils i mamfers). No s estrany, doncs, que aquest model dhorticultura afavoreixi el benestar de la gent que el practica: un paisatge divers, un entorn natural sense productes qumics dalta toxicitat, un contacte ms ntim amb la terra i, alhora, una necessitat ms gran dobservaci, concentraci i habilitat de lhortol, que aconsegueix equilibri mental, redueix lestrs i veu fomentada la seva autoestima.
Conclusions
Sha demostrat que lhorticultura s un mitj efica per promoure el benestar i la salut fsica i mental de la poblaci, i molt especialment la de les persones vulnerables i amb dificultats, ja que estimula les relacions socials. s una activitat altament relaxant, que promou la vida sana i enforteix els vincles entre lsser hum i la natura, tan difcils de mantenir en lactualitat, especialment en un entorn urb. Al mateix temps, els horts tamb afavoreixen la millora paisatgstica i ambiental de la ciutat a travs de la diversificaci de la vegetaci en els seus espais lliures. Paisatgsticament, els horts aporten sentit de continutat en el temps i reforcen la percepci de formar part de lentorn, tan imprescindible per a la majoria de la poblaci. Davant levidncia dels seus mltiples beneficis, cal concedir a lhorticultura ms espais normalitzats i incloure-la entre les opcions de lleure habitual per a tota la poblaci. En aquest sentit, t una importncia cabdal que, en el moment de planificar les ciutats, es destinin espais per a les diferents prctiques hortcoles (socials, teraputiques, educatives), tant en els centres urbans com als afores. En el centre de les ciutats es poden aprofitar parts dels parcs i jardins municipals o solars no urbanitzats per crear horts on plantar tomateres i enciams. Al voltant de la ciutat, les zones dhorta, regulades i ordenades, poden tenir una important funci de contenci urbana i
410
Paisatge i salut
actuar com anella verda de la ciutat, fet que, alhora, evitaria el creixement en taca doli.
Brooks, Charles V.W. (1992). Consciencia sensorial. Barcelona: Obelisco. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (2008). Guia dintegraci paisatgstica: hortes urbanes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fukuoka, Masanobu (1999). La Revoluci dun bri de palla: una introducci a lagricultura natural. Palma: Universitat de les Illes Balears. Goleman, Daniel (2004). Intelligncia emocional. Barcelona: Kairs Hellinger, Bert (2004). Reconocer lo que es: conversaciones sobre implicaciones y desenlaces logrados. Barcelona: Herder. Krishnamurti, Jiddu (1984). La madeja del pensamiento. Barcelona: Edhasa. Lpez, Myriam (2000). Medicina complementaria, terapia hortcola: una tcnica que cura a los enfermos en el jardn, El Mundo, suplemento salud, nm. 388 dissabte 20 de maig de 2000. Morris, Nina (2003). Health, well-being and open space literature review. Edimburg: OPENspace Research Centre for Inclusive Access to Outdoor Environments. Nogu, Joan (2007). Jardines comestibles y teraputicos, La Vanguardia: Culturas, dimecres 10 de gener de 2007, p. 16-17. Sempere, Jordi (2007). Lagricultura de les perifries urbanes: el cas de Barcelona i Toulouse. Barcelona: Llibres del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya. Sempik, Joe; Aldridge, Jo (2004). Social and therapeutic horticulture in the UK: the Growing Together Study [en lnia]. <http:// www.lboro.ac.uk/research/ccfr/growing_ together/Openspacepaper.pdf> [consulta: 12.05.2008]. Sempik, Joe; Aldridge, Jo: Becker, Saul (2005). Health, well-being and social inclusion: therapeutic horticulture in the UK. Bristol: University of Bristol.
411
Resmenes en castellano
I. Paisaje, bienestar y calidad de vida

Paisaje y bienestar individual y social
Yves Luginbhl Existe una discusin sobre la influencia que el paisaje tiene para el bienestar humano, entendiendo como bienestar algo ms complejo que una concepcin materialista o fisiolgica. Desde los orgenes de la humanidad, el principal objetivo de la actividad social ha sido organizar el espacio en busca de la mxima eficacia, aunque el deseo de un entorno satisfactorio tambin ha estado presente. A pesar de que el paisaje, como tal, es un trmino relativamente moderno, la preocupacin por un paisaje bello y ordenado se pone de manifiesto desde tiempos antiguos en diferentes intervenciones por parte del poder o del pueblo. Y es que, tal como apunta Elise Reclus, el ser humano se satisface en encontrar en el paisaje su propia huella, buscando en l la esperanza de una vida mejor, una utopa posible. Un ejemplo que plasma la vieja preocupacin por el bienestar y el paisaje antes que existiera la palabra paisaje son los frescos Alegoras del buen y del mal gobierno, pintados por Ambrogio Lorenzetti en el Palacio Ducal de Siena. Los frescos ilustran dos escenas opuestas, la de un territorio prspero y bonito, fruto de la accin de un gobernante sabio, en contraposicin con un panorama muy diferente: la escena de un paisaje degradado y catico resultado de una mala gestin del poder. En la obra encontramos un vnculo entre bienestar y paisaje inherentemente relacionado con la belleza, que en este caso adquiere una dimensin utpica. Un paisaje considerado bello es necesariamente armnico, y no slo desde el punto de vista esttico, sino tambin desde la perspectiva de la relacin entre el ser humano y la naturaleza, y en el seno de la misma socie-
dad. A travs de estos vnculos el paisaje se traduce en bienestar. Igualmente, la libertad es un concepto vinculado al paisaje cuando entendemos aqulla como la oportunidad o el poder para modelar el entorno con el fin de saciar los propios deseos o necesidades y de experimentar, como resultado de esta intervencin, un bienestar espiritual a causa de la trascendencia de la accin transformadora de un paisaje que va ms all de la simple combinacin de formas. El bienestar se puede concebir como la satisfaccin de la que goza un individuo a travs de los sentidos y, en lo referente al paisaje, la vista es su perceptor evidente, que discierne lo que es bello y que, a su vez, est fuertemente influida por un sustrato cultural. Pero hay otros sentidos que tambin pueden tener su implicacin en la percepcin del paisaje. Se puede citar la influencia del tacto en la apreciacin de un lugar a partir del propio caminar sobre determinadas superficies, por ejemplo. El olfato tambin puede convertirse en esencial en la valoracin de un paisaje y puede despertar sensaciones agradables o desagradables que determinen el bienestar individual. En la misma lnea, el odo es un sentido que tambin participa de la apreciacin que se tiene de un paisaje, a travs, por ejemplo, de los sonidos naturales o entraables, en oposicin a los ruidos molestos o ensordecedores. En el caso del gusto, esta relacin no es tan clara, pero, sin embargo, a menudo se han asociado alimentos con el territorio donde se han cultivado. Como se ha comentado anteriormente, el ser humano siempre ha aspirado a modelar el paisaje para crear un entorno agradable que satisfaga sus necesidades materiales pero tambin sea fuente de bienestar. En este sentido, es cada vez ms frecuente que los habitantes de un lugar muestren el deseo de colaborar en la planificacin de su territorio. ltimamente este anhelo se ha ido satisfaciendo, en parte con los cada vez ms numerosos procesos de participacin en las decisiones que afectan al paisaje. Es cierto que la situacin actual del paisaje queda lejos de ser la ms deseable, en gran medida por las rpidas y numerosas transformaciones que ha sufrido el territorio en los ltimos sesenta aos. La bsqueda de la mxima productividad de la agricultura, con la ayuda de nuevos medios tcnicos dentro del marco de un capitalismo fuertemente competitivo, ha destruido no slo la complejidad y belleza de los antiguos paisajes rurales, sino que se ha mostrado incompatible con una gestin esmerada de la naturaleza. El resultado es
414
Paisatge i salut
una cierta connotacin negativa del campo, motivo por el cual la sociedad, en una proporcin creciente, tiende a vincular ms el paisaje con los espacios naturales que con el medio agrcola. En lo referente a la ciudad, la situacin no es ms positiva. La preponderancia de los beneficios inmobiliarios ha provocado la banalizacin del paisaje urbano, lo que, junto con otros motivos, ha conducido a la percepcin de la ciudad moderna como un espacio de inseguridad y fealdad, de malestar, en definitiva. La degradacin de los paisajes rurales y urbanos que afecta directamente al bienestar de la poblacin est generando una preocupacin e implicacin cada vez mayor de la ciudadana. El futuro de la planificacin del territorio debe pasar por la concepcin de una sociedad reflexiva en la que todos los actores implicados (polticos, cientficos, actores sociales, etc.) participen en la toma de decisiones, en la bsqueda del bienestar en paisajes concebidos e imaginados por el conjunto de las personas que viven en ellos.
Paisaje y calidad de vida

Enric Pol, Angela Castrechini y Andrs di Masso La relacin entre paisaje, bienestar y salud es muy compleja, ya que la capacidad restauradora de un paisaje se asocia a su capacidad de facilitar la relajacin, la desconexin de la vida cotidiana, el olvido de las preocupaciones y la capacidad de estimular la reflexin tranquila sobre uno mismo y sus cuestiones personales. Pero estas cualidades que se le suponen a un paisaje restaurador no siempre son objetivas. Dependen, entre otros, de aspectos y matices de tipo subjetivo, de atribucin de causas, de valores simblicos variables y cambiantes; en definitiva, de procesos de construccin social de la realidad. Es crucial tener presente que no percibimos estmulos aislados o desagregados, sino configuraciones selectivas a partir de lo que estamos dispuestos a percibir. Y todo ello por diversos motivos: porque estamos sensibilizados por el tema, porque es congruente con nuestra organizacin cognitiva, porque es lo que hace sentirnos integrantes del grupo del que nos gusta formar parte. Este formar parte del grupo es otro de los factores determinantes que hay que destacar en la preferencia y el uso de los paisajes. Los valores dominantes en nuestra sociedad nos han convertido no slo en usuarios del paisaje, sino tambin en consumidores de paisaje,
con unos efectos depredadores terribles. En una sociedad acelerada como la nuestra, se da la paradoja que cada vez queremos preservar ms paisajes a los que atribuimos cualidades restauradoras, pero al mismo tiempo demandamos la posibilidad de tener un acceso rpido a unos servicios de estndares elevados que, inevitablemente, generan un fuerte impacto sobre el paisaje. Si bien algunos trabajos establecen una cierta jerarqua de paisajes en relacin con el bienestar, la preferencia esttica de la persona y, de paso, la capacidad restauradora del paisaje se construyen sobre el significado del lugar (y no al revs). Es esta relacin significado-esttica la que apoya el bienestar general de los individuos. Adems, la atribucin de efectos beneficiosos a un paisaje tambin incrementa sus repercusiones favorables; son atribuciones que se pueden imputar, al menos parcialmente, al denominado efecto placebo. Pero no debemos olvidar que estas atribuciones no son individuales, sino sociales, y se mediatizan a travs del conjunto de elementos referenciales, representaciones sociales, valores, creencias y actitudes que configuran los estndares de lo que de una manera global llamamos calidad de vida. Y es que la calidad de vida, como el paisaje, es una cuestin subjetiva que no se consigue automticamente a partir de una determinada acumulacin de bienes materiales; ms bien es el resultado del ajuste entre deseo y realidad, es decir, de alcanzar el equilibrio personal, social y ambiental. As pues, la preferencia compartida por paisajes es un elemento necesario de estabilidad cultural, que se basa en los significados, tambin compartidos, que son socialmente construidos y aprendidos, a la vez que cubren las necesidades innatas de estimulacin de las personas y el buen desarrollo de las funciones sociales que stas tienen asignadas. Las intervenciones para la mejora del paisaje y de la salud y el hecho de profundizar en las sinergias entre ambos, tienen como objetivo ltimo incrementar la calidad de vida de los ciudadanos. Es necesario, por lo tanto, tener en cuenta las relaciones de causalidad objetivas entre paisaje y salud. El trabajo que se efecte en el mbito citado deber orientarse no hacia la acumulacin, sino hacia el equilibrio; deber centrarse en los aspectos que se asocien a la calidad de vida, as como en los valores y en las atribuciones sociales del paisaje.
415
La prdida traumtica del sentido del lugar: degradacin del paisaje y patologas depresivas
Francesco Vallerani La degradacin de un paisaje, tanto en sus aspectos ecolgicos como morfolgicos, puede influir fuertemente en la serenidad existencial de la poblacin. De hecho, hay una estrecha relacin entre la degradacin ambiental y paisajstica y el creciente aumento del desasosiego y la angustia entre los habitantes de territorios amenazados por la urbanizacin intensiva de zonas suburbanas o la construccin de grandes infraestructuras de transporte. Dicho pesimismo crece con el aumento de la sensibilidad ambiental y paisajstica de la poblacin, hecho que genera preocupacin y miedo respecto a la calidad de vida actual, as como la de las generaciones futuras. Esta situacin nos conduce a hablar de las geografas del miedo, es decir, de una angustia social que puede causar estados depresivos y prdida de los vnculos de identidad con respecto a los propios paisajes, que son los que aportan seguridad a las personas. Las personas tienen vnculos afectivos muy estrechos con su propio lugar de origen. La reciente homologacin urbanstica est demostrando que los paisajes ya no pueden ser amados, sino explotados y transformados en mercanca por la especulacin inmobiliaria, la expansin industrial y las grandes infraestructuras que sirven a los flujos globales. La contaminacin del aire y del agua, los incendios forestales o la salvaje vorgine inmobiliaria en entornos protegidos son aspectos que aumentan el sentido de riesgo y de angustia entre los habitantes de las sociedades posmodernas y que pueden llegar a provocar estados de depresin y de ansiedad. Se considera que el estado depresivo est relacionado con la acumulacin de sensaciones negativas que determinan el surgimiento de pensamientos negativos que excluyen cualquier atisbo de esperanza. La ansiedad catastrofista es, sin embargo, una especie de autodefensa inconsciente, una alarma preventiva que ayuda a prevenir ulteriores ataques a la sensibilidad de aquellas personas que viven en paisajes en riesgo. Cuando los territorios sufren un dao y la comunidad ve alterada su relacin de identidad con el paisaje, el trauma geogrfico se transforma en trauma psicolgico. Para entender esta sensacin de desconcierto y el aumento de los conflictos ambientales y paisajsticos es necesario rea-
lizar estudios conjuntos entre las ciencias del territorio y las ciencias de la mente. No obstante, no todos los estados de miedo y desasosiego se convierten en patologas depresivas claras; stos son los casos ms extremos. Mucho ms difuso, y no por ello menos preocupante, es el imparable pesimismo y la infelicidad que se percibe entre los miles de personas que forman parte de plataformas de defensa del paisaje. Las plataformas tienen como objetivo presionar a los responsables polticos para que encuentren soluciones adecuadas a los problemas ambientales y paisajsticos, pero, al mismo tiempo, ayudan a aumentar el espritu cvico de sus miembros y llevan a cabo una clara funcin de terapia de grupo para combatir los efectos negativos de la depresin.
El espacio urbano y la salud: una visin histrica

Francesc Muoz La asociacin actualmente aceptada entre paisaje y salud ha sido confirmada desde el determinismo de los comportamientos en unos casos y desde la estetizacin de los lugares en otros, a la luz del discurso antiurbano que se desarroll en Europa. As, para tratar la relacin entre paisaje y salud, es til centrar la atencin en el momento histrico en que la relacin entre paisaje urbano y salud precaria queda fundamentada como base del discurso antiurbano del siglo xix, un momento histrico en el que las ciudades presentan tal multiplicacin de situaciones insalubres que acabarn siendo definidas a partir de la mxima de las ansiedades posibles desde el punto de vista del bienestar: el riesgo de muerte. El discurso culturalista antiurbano establece claras diferencias entre naturaleza y cultura, entre ruris y urbis, y el paisaje urbano, en general, es percibido como un escenario de riesgo. Se ha producido un proceso de taylorizacin de la vida urbana y su influencia sobre la creacin y el desarrollo de polticas de salud en la ciudad. En este sentido existe una clara continuidad entre las medidas tayloristas que empezaban a gestionar los escenarios de la produccin industrial y las nuevas normas de convivencia, tanto pblica como domstica, que inspiraron los primeros protocolos de salud pblica. Esta mirada sanitarista sobre el espacio problematizado de la ciudad encuentra la mejor expresin en la consolidacin de la medi-
416
Paisatge i salut
cina higienista, que parte de la deteccin del riesgo urbano de enfermedad o muerte para, proyectando las ansiedades de la sociedad moderna burguesa emergente, practicar un anlisis pormenorizado del paisaje urbano en trminos de salud. Se institucionaliza, de este modo, un saber mdico profundamente arraigado, no slo en el conocimiento de la ciudad y de sus partes, sino entendido a partir del establecimiento de lmites de riesgo en funcin de las caractersticas del paisaje urbano. Los mercados y cuarteles, primero, los hospitales y prisiones, despus, o finalmente los pantanos, concentraron la atencin de este mdico detective higienista que consideraba la calidad del aire como el mejor indicador de salud, siguiendo los principios heredados de la medicina hipocrtica y las teoras miasmticas que caracterizaban la concepcin del aire todava vigente en la medicina del siglo xix. Si la calidad del aire era el elemento definitorio de la calidad del paisaje urbano en trminos de salud pblica, no es extrao que la mxima alerta del higienismo se pusiera sobre las extremas condiciones de densidad urbana, principal atributo de la ciudad industrial europea en el siglo xix. La crtica a la densidad urbana ser el argumento principal del higienismo en su propuesta de ciudad sanitaria definida desde las polticas pblicas de salud. La densidad ser, pues, el origen y la causa del riesgo de muerte en la ciudad. Densidad y sobremortalidad urbana se entendern en trminos de causa-efecto y esta asociacin explica en gran parte la propuesta de soluciones tcnicas, desde la arquitectura o la ingeniera, orientadas a mejorar la circulacin del aire y la ventilacin, y, sobre todo, a reducir la densidad urbana. Sin embargo, la paradoja de la medicina higienista ser que, despus de un siglo y medio de definiciones alrededor de los grandes principios del problema urbano y de las ansiedades que generaba, las soluciones a la crisis de salubridad vendrn de fuera de su mbito de accin, de la inspiracin de otras disciplinas y, en particular, del binomio ingeniera-bacteriologa. En este sentido, la vacuna ser la metfora de la accin del mdico-bacterilogo, de la misma manera que la mquina sintetizar la del ingeniero-urbanista. Esta solucin tcnica, en la prctica, significar, adems, la separacin definitiva entre poltica urbana y poltica de salud. Dos ramas de la gestin urbana anteriormente muy ligadas a la figura del mdico higienista y, a la vez, gestor urbano.
As, mientras la tecnificacin de la gestin del riesgo urbano culminar con la implementacin progresiva del alcantarillado, la revolucin lavoisieriana, primero, y pasteuriana, ms tarde, significarn un giro copernicano en lo referente a la aproximacin mdica a la enfermedad y a la infeccin. Del miasma se pasar al microbio y, por lo tanto, del anlisis exhaustivo del espacio urbano, entendido como foco de contagio, se pasar al conocimiento profundo del cuerpo humano. El escrutinio exhaustivo del paisaje urbano ceder paso a la observacin meticulosa del organismo humano, cambiando el paseo atento del detective por la mirada concreta del bacterilogo, la vigilancia olfativa por la mirada microscpica. Ser a partir de esta doble orientacin cientfico-tcnica que se implementarn los primeros protocolos estables de salud pblica urbana. Esta progresiva medicalizacin de la sociedad urbana no habra sido posible sin la consolidacin de nuevas pautas y usos del espacio urbano. Se trata de un proceso de institucionalizacin de la higiene que abarca diversas esferas (pblica, domstica, productiva) y que muestra la exportacin de protocolos de comportamiento y uso gestados en el hospital y en la fbrica y comprobados en el hogar y en la ciudad. Ser, precisamente, en el espacio urbano donde esta transicin de la crtica higienista a la solucin tcnica se exprese con toda claridad a partir de la idea de la reforma urbana. La reforma urbana, con sus nuevos bulevares y ensanches, ejemplificar de manera rotunda la respuesta urbanstica a la sobremortalidad urbana. Esta reforma presentar la orientacin cientfica y racional de la gestin del riesgo y transformar igualmente el paisaje de la ciudad higienista en el paisaje de la ciudad moderna.
La arquitectura de la salud
Itziar Gonzlez Virs La salud es un lugar: a la salud se llega; en la salud se est; de la salud se sale. Slo porque tenemos salud elegimos y reconocemos determinados lugares como aquellos en los que debe discurrir nuestra vida. Y por ello, el principal argumento que explica asentamientos humanos y fundaciones de ciudades es siempre la benignidad de sus campos, de sus vientos y de sus aguas. Y es que slo queremos vivir all donde quede garantizado el hogar, tan humano, de nuestra salud. Por ello, de hecho, podramos desear
417
que no existiera otra arquitectura que la de la salud, ni ninguna aspiracin tcnica ni esttica que no busque, en primer trmino, garantizar la curacin espontnea del cuerpo y del alma de quien la contempla y la vive. Porque, si no fuera sta la aspiracin actual de nuestros arquitectos y de nuestras ciudades, estaramos desatendiendo la inspiracin y gua de la naturaleza, su poder sanador (vis medicatrix naturae), su pauta milenaria. Y cules son los atributos del lugar de la salud? Cules son las cualidades de los mbitos curativos, de los espacios vitales y revitalizadores? En primer lugar, y si se trata de preservar la vida, es necesaria la pulsin profunda de la raz, el tanteo ciego que busca el agua subterrnea que nutre la vida entre las piedras que la esconden. Se trata de poder garantizar la permanencia en el lugar de salud y, por ello, la renovacin del aire y del entorno, la apertura y la conexin con todos los elementos portadores de nutrientes. Hablo de espacios que disfrutan de contexto, lugares de la memoria y la vivencia, mbitos entraables que nos identifican y sitan en medio del mundo, de los ahora y aqu, de los que te hacen decir que ests en casa, que te sientes como en casa. Porque no hay arquitectura de la salud sin contexto, sin entorno, sin interaccin entre el dentro y el fuera, sin que se pueda renovar el aire que se respira y la forma de las acciones que se despliegan en l. No hay salud sin la posibilidad de sentirse vertebrado por el eje de la raz y la pertenencia que te permite sentir que nada pasa a pesar de que todo cambia a tu alrededor. Por ello, hay que rehabilitar y habitar los centros histricos como garanta de larga vida y salud para nuestras ciudades. En segundo lugar, es necesario el impulso complementario de la verticalidad ascendente, la estructura slida que soporte los mil hogares y las mil posibilidades de tantas maneras de vivir como personas libres existen. Es necesario el tronco que amplia con el tiempo sus anillos concntricos y conduce la savia de los caminos cotidianos. Es necesario que la ciudad tenga ordenados sus sistemas de espacios libres y verdes, calles e infraestructuras, y es necesario que a cada lugar se llegue por un camino claro y seguro, por un camino digno; accesible a cuerpos de nios y a cuerpos cansados: caminos humanos y humanitarios. Para ello hay que reconocer las redes que trenzan la vida de nuestras ciudades y procurar que fluyan por ellas las cadenas infinitas de mensajes y comunicacin, de encuentros y despedidas. Porque de nada
sirve sentirse como en casa si el camino que nos lleva a ella se nos hace largo y extrao. En tercer lugar, es necesario el fajo abierto de ramas y hojas de la copa de un rbol que hace sombra y que cobija al que no tiene raz y siempre camina. No hay salud en una arquitectura que no disea sus umbrales de acogida al forastero que an no ha llegado a casa. Por ello, las ciudades del futuro slo se podrn considerar verdaderas ciudades si tambin preservan la vida de los que se sienten indefensos y desprotegidos. No habr ciudad que viva en la salud si aqulla no consigue mantener su condicin milenaria de bastin y lugar seguro para todo el mundo. La ciudad no es un lugar que amontona vidas; es el lugar que las revitaliza y las hace confluir con otras. Es el lugar donde, sin que nadie te conozca, sin que conozcas, toda accin te compromete a vivir y a sobrevivir. Y es que finalmente parece claro que la ciudad, la buena ciudad, engendra comunidad y sta s que es la verdadera fuente que siempre mana y engendra salud. Porque ms all de las primeras auscultaciones rituales para descubrir los lugares saludables a los que nos referamos antes, el mantenimiento del bienestar comunitario y ambiental ha sido siempre una preocupacin inherente a los que han planeado y construido la ciudad. De hecho, el gran reto de la arquitectura del siglo xxi no es otro que la construccin de los hogares en medio del lugar de la salud: arraigados en una historia, vertebrados por el impulso cotidiano de la vivencia y coronados por la accin solidaria y de comunidad capaz de generar excedentes, sombra y frutos para aquellos que los necesiten. La reivindicacin de la ciudad como espacio saludable y generador de salud no es otra que la de la necesidad urgente de renovar las herramientas del planeamiento sobre esta ciudad y sobre todo el territorio. La salud colectiva depende de esto, de la capacidad de sus planificadores y arquitectos de proyectar pensando en la calidad de nuestra vida y de nuestras relaciones comunitarias. Se trata de la superacin de una visin mercantilista, en la que todo tiene un precio, y una visin esteticista, en la que todo proyecta una imagen, por el ejemplo edificante de la gratuidad del don de la vida. Para garantizar la salud de la ciudad, por lo tanto, es necesario saber descifrar el mensaje vital del organismo que se autorregula e interacta con su entorno y es necesario dejar de estar en una ciudad para pasar a ser un trozo de ciudad. Cosificarnos y situarnos: convertirnos en lugar y arraigar en la salud. Ya lo deca Marcial: Non est vi-
418
Paisatge i salut
vere, sed valere vita est (la vida no consiste en vivir, sino en tener salud). No hay ciudad que no vele y arraigue en la salud y por la salud.
II. Medio ambiente, paisaje y salud. Las polticas pblicas

Clima, meteorologa y salud
Merc Medina Ramn y Josep Maria Ant Boqu De entre todas las influencias ambientales que recibe nuestro cuerpo, el clima y la meteorologa son una de las ms importantes a la hora de determinar nuestro estado de salud y bienestar. La existencia de esta relacin se conoce desde la antigedad y contina siendo notable en nuestros das, a pesar de los avances tecnolgicos de que disponemos para hacer frente a las inclemencias del tiempo. El clima, entendido como el tiempo meteorolgico predominante de una regin, determina no slo el paisaje de la regin, sino tambin las costumbres de las sociedades que la habitan y su adaptacin a la meteorologa predominante. Estos factores tienen un impacto indirecto sobre nuestra salud (por ejemplo, a travs de la dieta basada en los cultivos tradicionales o favoreciendo la actividad fsica al aire libre). Adems, adaptarse a los fenmenos meteorolgicos predominantes hace que sus efectos adversos sean menores. Se ha visto, por ejemplo, que las consecuencias del fro son mucho ms dramticas en las regiones con inviernos mo-
derados (como en los pases mediterrneos) que en las regiones ms fras, donde la ropa y las casas estn diseadas para soportar bajas temperaturas. La influencia del clima en nuestra salud tambin queda constatada en los patrones estacionales que siguen las tasas de mortalidad y morbilidad, es decir, la proporcin de personas que mueren y las que enferman en un sitio y momento determinado, as como en determinados cambios fisiolgicos. En invierno, por ejemplo, las tasas de mortalidad son entre un 10 % y un 25 % ms elevadas que en verano. Las tasas de suicidio y enfermedades como las depresiones o las alergias tambin presentan un marcado aumento en determinadas estaciones del ao. El tiempo meteorolgico, entendido como los cambios en las condiciones atmosfricas que se dan en una escala temporal ms pequea (de horas o das), tiene tambin una gran influencia en nuestra salud. A menudo resulta difcil separar el efecto que cada uno de los elementos meteorolgicos tiene sobre nuestro organismo. Enfermedades como la artritis reumatoide, por ejemplo, se ven influenciadas por la accin conjunta de cambios en la temperatura, la humedad y la presin atmosfrica. A pesar de ello, la mayora de estudios cientficos han investigado la accin de cada uno de los elementos por separado. Temperaturas por encima o por debajo de la temperatura de confort se han relacionado con aumentos de la mortalidad total, cardiovascular, respiratoria y accidental. Una exposicin excesiva a la radiacin solar, por su parte, se ha relacionado con la aparicin de trastornos dermatolgicos y oculares, incluido el cncer de piel. La falta de exposicin a la radiacin solar, por otro lado, se ha relacionado con deficiencias de vitamina D, que ayuda a prevenir enfermedades como la osteoporosis, la diabetes o determinados cnceres. Las tormentas de rayos han provocado muertes y heridos, las epidemias de asma estn estrechamente vinculadas a los perodos de polinizacin y la ansiedad, irritabilidad y jaqueca a los vientos clidos secos. Asimismo, tanto el viento como la humedad pueden modificar el efecto que la temperatura tiene sobre nuestro organismo al interferir en los mecanismos termorreguladores de nuestro cuerpo. Los fenmenos meteorolgicos extremos tienen tambin un gran impacto sobre la salud de las personas. En Catalua, los extremos meteorolgicos de ms relevancia son las olas de calor y los del ciclo hidrol-
419
gico (sequas y riadas). Las olas de calor se han relacionado con aumentos marcados de la mortalidad, especialmente por causas respiratorias y cardiovasculares. Los grupos de poblacin ms vulnerables parecen ser las personas de edad avanzada y los nios pequeos, as como las mujeres y las personas con problemas de salud preexistentes o de nivel socioeconmico bajo. El impacto directo de las precipitaciones torrenciales consiste principalmente en muertes y heridos a causa de ahogos, traumatismos o electrocuciones. Sus impactos indirectos estn relacionados con la alteracin del ecosistema y de la organizacin social y pueden incluir infecciones, diarreas, problemas respiratorios y falta de atencin sanitaria adecuada. Por otro lado, las sequas tienen impacto sobre la produccin agrcola (que se relaciona con el hambre y la malnutricin en los pases pobres) y favorecen los incendios forestales, que pueden conllevar, adems de importantes transformaciones en el paisaje, muertes y heridos directos, as como exacerbar problemas cardacos y respiratorios a travs de la inhalacin de partculas procedentes de la combustin. Finalmente, sealar la influencia que el paisaje urbano tiene sobre los efectos del clima. Debido a sus caractersticas y a la concentracin de poblacin, los efectos negativos de segn qu fenmenos meteorolgicos, como las olas de calor o las precipitaciones torrenciales, son mucho ms pronunciados en las ciudades. Adems, el clima tambin tiene la capacidad de modificar el efecto que la contaminacin atmosfrica de las grandes urbes tiene sobre la salud de las personas. Determinados contaminantes atmosfricos resultan ms txicos a temperaturas elevadas y, en general, los efectos de la contaminacin atmosfrica son mucho ms pronunciados durante los meses clidos. Asimismo, la meteorologa tiene un papel clave a la hora de determinar los niveles de contaminantes, ya que influye en su formacin y dispersin.
Cambio climtico y salud

Pedro Alonso y Cristina de Carlos La posibilidad de encontrarnos ante un cambio climtico global se ha hecho evidente en los resultados de diversos estudios realizados en los ltimos aos. Estos estudios advierten de las consecuencias que este cambio climtico puede tener para la salud de las personas, especialmente en las regiones ms empobre-
cidas y vulnerables, donde el aumento de las enfermedades infecciosas y la desnutricin puede causar estragos. Si nos remontamos a nuestros orgenes, el clima ha sido un factor determinante para la humanidad: muchos rasgos de las diferentes especies de homnidos se han desarrollado como respuesta a las condiciones climticas, que, a su vez, han ido variando. Los cambios climticos tambin han afectado en diverso grado al desarrollo de las diferentes civilizaciones a lo largo de la historia, hasta el punto que han influido en su expansin o en su declive. Sin embargo, desde la Revolucin Industrial estas variaciones naturales se han visto alteradas por un componente antropolgico que est afectando al clima de una manera profunda y que est acelerando el proceso de cambio. Las grandes emisiones de CO2, producidas por la quema y deforestacin de los bosques y, sobre todo, por la utilizacin de combustibles fsiles desde el siglo xix, estn acentuando el efecto invernadero, lo que, consecuentemente, conlleva el aumento de la temperatura mundial. Un informe reciente alerta de que la temperatura del planeta ha aumentado en 0,6 C en el ltimo siglo y de que podra aumentar entre 1,1 C y 6,4 C a lo largo del siglo xxi. Las evidencias del calentamiento global son numerosas e inequvocas: se ha reducido la superficie de hielo, el nivel del mar se ha elevado, los fenmenos climticos extremos son ms frecuentes y se ha modificado la distribucin y la fenomenologa de un gran nmero de vegetales y animales. En lo que a la salud se refiere, el cambio climtico tiende a acentuar las diferencias existentes entre pases. En efecto, las desigualdades sociales han llevado a una creciente disparidad en trminos de salud entre los pases posindustriales y los ms empobrecidos, fcilmente visible si analizamos las principales causas de mortalidad. En las reas con buenos indicadores de salud, como Europa, la causa principal de defuncin son las enfermedades no transmisibles, mientras que en el caso de las regiones con una esperanza de vida baja, como frica, son las enfermedades transmisibles. Las consecuencias del cambio climtico sobre la salud humana son numerosas y complejas. Pueden ser de efecto directo, a partir de fenmenos como las temperaturas extremas o las precipitaciones torrenciales, o bien pueden tener una influencia ms sutil, pero no por ello menos importante, en factores como la alimentacin o las enfermedades transmitidas por vectores (animales
420
Paisatge i salut
infectados). Adems, las repercusiones del cambio climtico tambin dependen de los condicionantes ambientales, sociales y sanitarios de cada regin y, por lo tanto, resulta muy difcil cuantificar sus efectos netos. Lo que podemos afirmar con seguridad es su contribucin a la carga global de enfermedad y muerte prematura. As, es probable que las enfermedades infecciosas sean las que experimenten un aumento ms importante, no slo directamente a causa de la alteracin de las temperaturas y la consiguiente expansin de virus favorecidos por las nuevas condiciones ambientales, sino tambin debido a la poca disponibilidad de agua y de alimentos (hecho que empeora las condiciones higinicas y debilita el sistema inmunitario). En este sentido, tambin deberamos hablar de un incremento importante de las enfermedades diarreicas, con un impacto evidente en los pases ms empobrecidos. Otro efecto esperado del cambio climtico es que los fenmenos meteorolgicos extremos, como los huracanes, sean ms frecuentes y tengan consecuencias dispares en funcin de los recursos sanitarios y econmicos de los que se disponga para hacerles frente. En definitiva, el cambio climtico provocar unos riesgos injustamente desiguales, ya que, si bien los principales responsables de estas alteraciones son los pases desarrollados, los ms afectados sern los pases empobrecidos, con menos recursos para hacerles frente. Las estrategias para afrontar el cambio climtico pasan por prevenir sus efectos y adelantarse a los impactos, mediante una mejora y adaptacin de los programas de salud pblica a los nuevos riesgos. Hay que reducir la vulnerabilidad de la poblacin mediante un mayor acceso a la sanidad, una alimentacin completa y la extensin de campaas de educacin. Por lo tanto, para hacer frente al cambio climtico se requiere la intervencin y la implicacin de los gobiernos, con el fin de que implementen las medidas adecuadas para minimizar y corregir su impacto sobre la salud de las personas y de que colaboren en su desarrollo.
La contribucin de los espacios verdes y de los bosques a la mejora de la salud

David J. Moscoso, Mireia Pecurul y Roser Cristbal La vida sedentaria, el estrs y otros factores asociados al ritmo de vida acelerado en las sociedades avanzadas han dado lugar a preocupantes desequilibrios tanto de la salud fsica como mental, sobre todo entre las poblaciones que residen en los entornos ms urbanizados. En los ltimos aos se ha hecho evidente que estos desequilibrios no pueden regularse slo desde una perspectiva mdica tradicional, sino que hay que incidir en el estilo de vida de las personas. Por su parte, el bosque y otros entornos naturales han perdido valor productivo y se han abandonado, lo que ha dado lugar a grandes espacios no gestionados. La realizacin de actividad fsica en entornos naturales y rurales puede contribuir de una manera muy eficaz tanto a mejorar el bienestar general de la poblacin como a minimizar la degradacin de estos espacios naturales y rurales. En el Estado espaol encontramos algunos ejemplos de polticas relacionadas con el medio natural, la planificacin territorial, el deporte y la naturaleza, que tienen el objetivo comn de trabajar para promover actividades en entornos naturales. Un ejemplo es el Plan de Medio Ambiente de Andaluca 2003-2010, uno de cuyos objetivos es mejorar el entorno ambiental y paisajstico de la poblacin andaluza, recuperando los suelos contaminados y facilitando el uso y ocio ordenado en espacios naturales. Otro ejemplo es el Plan Nacional Forestal, que recoge acciones socioeconmicas y culturales que subrayen el valor social del bosque como eje prioritario de actuacin. A pesar de que la sociedad empieza a relacionar los espacios verdes con la mejora de la salud y el bienestar, no se puede decir que en el Estado espaol haya todava suficiente conciencia pblica sobre la incidencia de estos espacios en la calidad de vida de la poblacin. Las experiencias en este sentido todava son escasas, aisladas y no acaban de integrar todos los mbitos de intervencin. As, en el mbito de la Administracin pblica se han implementado polticas que abordan este problema, pero lo hacen de un modo sectorial. En este sentido, las entidades locales adquieren un papel dinamizador muy im-
421
portante y a menudo promueven actividades puntuales relacionadas con el medio natural, como huertos urbanos, vas verdes, museos tradicionales o itinerarios teraputicos. Estas actividades facilitan el contacto con el paisaje natural y mejoran la calidad de vida de la poblacin en general, pero especialmente de la gente mayor, de los nios y de las personas con determinadas carencias, dificultades o riesgo de exclusin social. En lo referente a las iniciativas empresariales privadas, la potenciacin de los paisajes naturales y rurales como generadores de salud y bienestar es una fuente prometedora de desarrollo rural. Este nuevo filn de ocupacin puede contribuir a contrarrestar el abandono del mundo rural. Aunque todava son pocas las iniciativas en este sentido, destacan los parques agroecolgicos y las empresas de deportes en la naturaleza. La buena aceptacin del conjunto de iniciativas puestas en marcha demuestra en cierta manera la influencia positiva en la salud y el bienestar humano de la realizacin de actividades en el paisaje natural y rural. Y, al mismo tiempo, evidencia su poder para revalorizar paisajes naturales y rurales que, en muchos casos, estn en proceso de degradacin por falta de gestin. Es necesario desarrollar estudios cientficos en este campo para detectar evidencias mdicas y poder justificar cambios en las prioridades polticas sanitarias y forestales actuales. A escala internacional encontramos diversos estudios que analizan esta temtica, pero a escala estatal nicamente hay proyectos asociados a aspectos muy concretos que, a su vez, no estn elaborados ni de manera multidisciplinaria ni integrada. Se hace evidente, por lo tanto, la necesidad de poner en marcha un conjunto de experiencias piloto coparticipadas que permitan constatar estas hiptesis y los resultados obtenidos en otros pases europeos.
Paisaje, medio ambiente y salud pblica: implicaciones para el cambio

Josep Llus de Peray y Antoni Plasncia La salud pblica contribuye a mejorar la salud y el bienestar de la poblacin mediante la promocin de estilos de vida saludables y la prevencin de enfermedades. La realizacin de estas acciones es compleja, ya que se llevan a cabo en un entorno de ausencia
de demanda, hecho que obliga a prever las necesidades y a saber qu hay que hacer para satisfacerlas. Diversas disciplinas cientficas, pero tambin todo el conjunto de servicios asistenciales, educativos y de proximidad, trabajan en temas de salud pblica, generan y desarrollan polticas al respecto, implementan programas, administran servicios y dirigen recursos a la formacin y la investigacin en la materia. La determinacin de cules deben ser las principales polticas de salud tiene una indudable dimensin poltica, ya que hay que tomar decisiones y establecer prioridades condicionadas a los recursos disponibles. De esta manera, una de las prioridades debera ser la garanta de equidad entre grupos sociales en trminos de salud. En este contexto, son indudables las oportunidades y retos que el paisaje y el medio ambiente ofrecen a la salud pblica. Aunque hasta ahora han tenido una escasa consideracin, sus efectos sobre la salud fsica, psquica y social estn ampliamente documentados. Sabemos que si el medio proporciona a los seres humanos la satisfaccin de las necesidades materiales, el paisaje proporciona la satisfaccin de las necesidades psicolgicas, emocionales y espirituales y que, del mismo modo que puede tener un papel positivo para la salud, tambin presenta riesgos. Es en el terreno de la promocin de la salud y la prevencin de la enfermedad donde ms se ha analizado el vnculo entre paisaje y salud, especialmente en lo referente al impacto de los paisajes urbanos sobre la salud, en contraposicin a los paisajes rurales o ms naturalizados. Por un lado, el fenmeno de urbanizacin ha representado un aumento de la esperanza de vida a causa de un sistema sanitario ms accesible y eficaz, pero, por otro, ha propiciado la aparicin de problemas de salud asociados a la contaminacin y a los nuevos estilos de vida. De hecho, la salud pblica, tal como la entendemos hoy da, nace con las intervenciones higienistas sobre las precarias condiciones de la vida urbana en el siglo xix. En todo caso, est demostrado el efecto positivo que algunos paisajes tienen sobre la salud de la poblacin. Hay que recuperar el entorno como un sistema en el que reencontrar y construir salud. Si durante un tiempo el paisaje era, principalmente, un simple escenario, ahora buscamos interactuar con l. Hay abundante literatura y documentacin referidas a experiencias que utilizan el paisaje para mejorar la salud y el bienestar y se est trabajando en
422
Paisatge i salut
el uso preventivo, teraputico y restaurador del mismo. En este sentido, es necesaria una poltica del espacio pblico, especialmente en el entorno urbano, que facilite y fomente prcticas saludables y que tenga en cuenta el impacto que sobre la salud pueden tener algunas actividades de riesgo o la percepcin de su riesgo por parte de la poblacin. As, el paisaje deber ser incluido en el contexto de una revolucin cultural tranquila que coloque la salud pblica en el centro de las polticas pblicas. En el caso concreto de Catalua se est produciendo una reforma de los servicios de salud pblica para hacer frente a las nuevas dinmicas sociales, como el incremento constante de la demanda de salud, las expectativas de los ciudadanos y la creciente sensacin de vulnerabilidad ligada a los efectos de la globalizacin. La reforma de los servicios de salud pblica llevar a la creacin de la Agencia de Salud Pblica de Catalua, entidad que unificar todas las actuaciones en este mbito determinadas por el Gobierno y la Administracin local.
Intervenciones integrales para la reduccin de las desigualdades en salud a nivel local: el Programa Salud en los Barrios
Isabel Sierra y Antoni Plasncia El anlisis de las condiciones de vida y de los entornos fsicos de las personas, de su hbitat y de sus caractersticas es un objeto de trabajo multidisciplinario en la encrucijada entre algunas tendencias urbansticas, la antropologa cultural, la psicologa social y la sociologa. Desde esta perspectiva, la influencia mutua entre los espacios (rurales o urbanos) y sus habitantes es un sector emergente en el anlisis de las polticas pblicas que promete un interesante camino en el futuro. La oportunidad que nos plantea la Ley 2/2004 de 4 de junio, de mejora de barrios, reas urbanas y villas que requieran una atencin especial de la Generalidad de Catalua, conocida como Ley de barrios, lleva al Departamento de Salud a definir un programa especfico denominado Programa Salud en los Barrios. Este Programa pretende hacer confluir, como mnimo, cuatro ejes estratgicos del Gobierno y del mismo Departamento: la lucha contra las desigualdades sociales,
sus determinantes y, en particular, sus efectos sobre la salud de las personas; la cooperacin con los ayuntamientos de Catalua en los mbitos competenciales que les son propios y la configuracin de un solo proyecto en el mbito de la salud; la participacin de los profesionales en la definicin de los problemas y de las estrategias de intervencin, con una base comunitaria y territorializada; y la reforma de la salud pblica en Catalua y la integracin de algunos de sus elementos en la atencin primaria de salud, eje vertebrador de todo el sistema sanitario. El Programa se desarrolla en los primeros sesenta barrios beneficiarios de la Ley de barrios y empieza con un diagnstico de necesidades, una base participativa y una metodologa cualitativa; sigue con la priorizacin de acciones de promocin de la salud, prevencin y atencin sanitarias y con la realizacin de las acciones priorizadas y su evaluacin. Dadas las caractersticas de la poblacin que se atiende, las acciones que hay que realizar tienen el objetivo comn de hacer ms accesibles y tiles las prestaciones del sistema sanitario, salvando los puentes culturales, sociales y econmicos para acceder a ellas. Esta accin puente se refiere tanto a la educacin en materia de salud como a la sensibilizacin hacia las acciones preventivas (vacunaciones, uso del preservativo, no consumo de drogas, alimentacin saludable, actividad fsica, pruebas diagnsticas del cribaje de determinadas patologas, etc.). Los resultados esperados en los dos prximos aos van en tres direcciones. En primer lugar, se pretende que los equipos implicados en el Programa consoliden la cooperacin mutua y que traten comunitariamente los problemas de salud y de bienestar social; en segundo lugar, que desde el sistema sanitario y el sistema de servicios sociales se lleven a cabo acciones concretas y finalistas para minimizar los efectos de las desigualdades sociales en la salud de la poblacin que atienden; y, en tercer lugar, que las acciones individuales de cada equipo y barrio creen sinergias y cooperacin mutua, generen evidencia cientfica respecto a las buenas prcticas y la eficacia de las intervenciones y ayuden a conceptualizar con rigor sobre las desigualdades en salud y las estrategias para evitarlas o para reducir sus efectos.
423
III. Experiencias y terapias

Paisaje y diversidad cultural
Klaus Seeland Los paisajes son fenmenos omnipresentes: no hay lugar en el mundo sin paisaje. Muchas culturas se proyectan a travs de sus diferentes representaciones en el paisaje y la naturaleza y en las lgicas y preferencias dominantes de la sociedad. All donde viven, los seres humanos se apropian de la naturaleza en trminos culturales, esto es, modelan los paisajes al tiempo que desarrollan su propia cultura. No existen paisajes sin personas y, en sentido estricto, no existen paisajes naturales, ya que hasta el ltimo rincn del planeta ha sido modelado por la intervencin humana, directa o indirectamente, por ejemplo, por causas climticas favorecidas por la accin humana. Los paisajes constituyen siempre estructuras culturales expuestas a las dinmicas econmicas y a las actuaciones socioculturales, que conforman la materia prima a partir de la cual se teje cualquier paisaje, cada uno con su diseo particular y, por ende, su valor nico. Cualquier evento cultural relevante desde el punto de vista de la historia social deja sus huellas en el paisaje. As, las diferentes fases de la historia social se van sincronizando en el paisaje contemporneo, a modo de construccin de una conciencia cultural. El legado de un paisaje lo forman su potencial natural y la evolucin de su uso y, aunque los atractivos ms sobresalientes de un paisaje reciben una consideracin especial, en ltimo trmino lo ms importante es siempre el carcter global del mismo. Tal y como nos ensea la historia, son escasas las ocasiones en que podemos detectar una intencin realmente deliberada de modelar un paisaje, puesto que el desarrollo de un paisaje cultural a lo largo de los siglos responde ms bien a motivos funcionales o estticos. La esttica del paisaje encarna los valores culturales de los habitantes de una regin y de su economa e instituciones polticas en un momento determinado. Normalmente, dicha esttica depende de la interaccin activa de las personas con los paisajes concretos
y de si el paisaje est integrado en sus actividades sociales o viceversa. La percepcin de un paisaje como metfora cultural de una identidad regional o nacional significa, por ejemplo, que lagos, montaas, bosques o ciudades puedan conformar una combinacin singular. Un paisaje que destaque por su gran belleza y que goce de la admiracin general genera vinculaciones emocionales y culturales ms intensas que, a su vez, tienen su reflejo en el paisaje. Un paisaje contemporneo es una especie de museo colectivo de los elementos ms transcendentes de diferentes generaciones, culturas y subculturas que conviven en l. Un paisaje refleja la diversidad social en un espacio comn y, por extensin, unificador, por lo que cualquier paisaje equivale a una definicin sociocultural, un proceso mediante el cual varios fenmenos paisajsticos se vinculan a fenmenos de un determinado estilo de vida humano y a un cdigo de conducta que percibe dichos fenmenos como algo natural. Los paisajes son interpretaciones sociales y culturales de la naturaleza y construcciones de la mente humana pensadas para definir la posicin de los seres humanos y sus instituciones sociales en relacin con los mismos. En este sentido, un paisaje siempre denota una relacin social entre el paisaje y su observador y, aunque la experiencia del entorno pueda ser fsicamente la misma, puede traducirse en percepciones diferentes en funcin de cada persona. Si las polticas de conservacin de la naturaleza y de usos del territorio desean considerar los paisajes, stas deben calibrar la idoneidad de las decisiones teniendo en cuenta los valores funcionales, sanitarios, de frecuentacin, de integracin y de aceptacin. La valoracin de los paisajes con arreglo a estas categoras de valores demuestra las mltiples dimensiones de los aspectos sociales y culturales que intervienen en fenmenos tan polidricos como los paisajes. Desde tiempos inmemoriales, los paisajes teraputicos se han asociado a paisajes sagrados y viceversa. En ambos casos, se trata de espacios de gran relevancia en los paisajes, de lugares con un significado importante para su cultura. Los paisajes sagrados reflejan una diversidad espiritual y, por lo general, escapan a los usos cotidianos o productivos. Al valorar cualquier paisaje debemos afrontar automticamente el tema de la diversidad cultural, por los motivos expuestos en los prrafos anteriores, ya que el paisaje rural se ha convertido, ahora ms que nunca, en una
424
Paisatge i salut
marca caracterstica de la identidad cultural y del carcter nacional. Hasta la fecha, ni los cientficos ni los gestores han prestado demasiada atencin a la dimensin cultural de los paisajes, una propiedad inherente pero que debe explicitarse si queremos valorar el papel de la cultura a la hora de disear y planificar los paisajes. Las relaciones sociales entre plantas, animales y fenmenos paisajsticos se han documentado ampliamente en la historia cultural. Los elementos inusuales y nuevos que se encuentran en el paisaje, especialmente si de su vivencia esperamos ciertos efectos teraputicos, pueden acarrear consecuencias difciles de predecir sobre el consumidor del paisaje, al igual que cualquier otro encuentro cultural. El hecho de que un paisaje transmita o no sus propiedades teraputicas depende en gran medida de la interaccin entre el carcter del paisaje y la receptividad de la persona. Por este motivo, a la hora de recuperar la calidad de un paisaje o de preservar lo que queda de identidad cultural en los paisajes de las sociedades econmicamente ms desarrolladas, la planificacin paisajstica y de la salud deben desempear un papel decisivo.
Paisajes cotidianos y diversidad social y de gnero: su relacin con la salud y el bienestar

Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr y Maria Prats Ferret Aunque las conexiones entre paisaje, salud y vida cotidiana pueden parecer evidentes en el aspecto terico, no es sencillo mantener la perspectiva triangular cuando se trata de ejemplificar estas conexiones con estudios de caso. Por ello hay que analizar cada uno de los conceptos, con el objetivo de encontrar de qu manera la conexin entre ellos tiene relacin con la construccin de ciudades ms humanas y amigables para todo el mundo. Para entender la salud y el paisaje desde una perspectiva ms amplia hay que incorporar los conceptos de calidad de vida y vida cotidiana, el primero en relacin con la salud y el segundo en relacin con el paisaje, entendido como escenario que proporciona identidad a un lugar y como espacio donde transcurre la vida. De esta manera podremos reflexionar sobre los paisajes de la cotidianidad y su importancia en la salud y el bienestar de la poblacin.
El concepto de vida cotidiana es muy til para introducir la diversidad social y de gnero en relacin con la salud y el paisaje. Justamente porque la vida cotidiana es rica, imprevisible y flexible, permite tomar en consideracin colectivos o aspectos que, de otro modo, resultaran invisibles a la luz de la concepcin general de la planificacin. sta, normalmente, no tiene suficientemente en cuenta lo que pasa en la calle, en los espacios y en los paisajes en los que las mujeres y los hombres viven, trabajan, consumen, se relacionan y construyen su identidad. De hecho, existe una extensa literatura que enfatiza el papel de los espacios pblicos como espacios potenciadores de la sociabilidad, el bienestar y la salud en la ciudad. El estudio de las prcticas espaciales y sociales teniendo en cuenta la diversidad de identidades segn el gnero, la condicin social, la cultura, la edad y las habilidades fsicas y psquicas ha sido, sin duda, una de las aportaciones ms relevantes de la nueva geografa cultural. El hecho de hacer visible la experiencia de las mujeres en el espacio nos ayuda a interpretar espacios y paisajes de una manera diferente y todo ello, consecuentemente, tiene sus efectos a la hora de dar respuestas a las necesidades de las mujeres (as como de los nios y nias, de la gente mayor, de los inmigrantes no integrados o de las personas con habilidades fsicas reducidas) y reivindicar nuevas miradas para una planificacin ms igualitaria del espacio pblico. Se observa que la presencia de las mujeres en todos los espacios pblicos de la ciudad (calles, plazas o parques), trabajen o no fuera de casa, est mediatizada por las responsabilidades familiares y domsticas (ir a buscar a los hijos e hijas al colegio, acompaar a los familiares de edades avanzadas al mdico, ir a comprar, etc.), lo que comporta que las mujeres mantengan una relacin ms estrecha que los hombres con el barrio y con su entorno ms inmediato. En lo referente a la experiencia de las nias y los nios, cabe decir que el tiempo que pasan jugando en los espacios ldicos prximos (en el barrio, cerca de casa o cerca de la escuela) es muy importante en su vida diaria. La utilizacin del espacio pblico como lugar de recreo se valora fundamentalmente por su relacin con la actividad fsica desarrollada al aire libre. La calidad ambiental es muy importante por diversas razones y el bienestar que proporciona a las personas se asocia significativamente a la presencia de vegetacin, agua, equipamientos cmodos y de calidad, a una buena accesibilidad, a una luz y vistas
425
buenas, a una distribucin correcta de los espacios de sol y de sombra, as como a la ausencia de ruidos, humos y trfico. As pues, los paisajes urbanos seran ms habitables y saludables para todo el mundo (mujeres, hombres, nios y nias, jvenes, personas inmigrantes, personas mayores y personas con minusvalidez) si se disean pensando en todos los colectivos y en las diferentes identidades segn gnero y edad, as como en las diversas percepciones y necesidades que de ellos se derivan.
Paisaje, tranquilidad y salud

Duncan Fuller, Claire Haggett y Helen Dunsford Se tiene constancia, desde hace mucho tiempo, de la relacin entre las experiencias de las personas con su entorno y los efectos sobre su salud y bienestar. As, diferentes estudios han puesto de manifiesto que algunos paisajes pueden resultar beneficiosos o dainos para la salud fsica o mental. En el caso de esta ltima, las ventajas van ms all del placer esttico, ya que abarcan el bienestar emocional, la reduccin del estrs y, en algunos casos, la mejora de la salud de diferentes modos, que van desde la potenciacin de las aptitudes de comunicacin personal y social y la mejora de la salud fsica, mental y espiritual hasta el aumento de la percepcin espiritual, sensorial y esttica. Asimismo, los estudios han evidenciado que existen aspectos concretos de los paisajes naturales que pueden propiciar la aparicin de diferentes procesos teraputicos. En esta lnea, algunos autores sostienen que la singularidad del paisaje en relacin con la cotidianidad puede resultar igual de importante en los procesos de curacin que la distancia fsica. Si avanzamos en el sentido de esta reflexin, algunos estudios demuestran que la vegetacin y la naturaleza refuerzan nuestra capacidad de atencin espontnea, ayudan a relajar el aparato sensorial y nos inyectan energa fresca, mientras que otras investigaciones han sealado los aspectos concretos del paisaje que permiten accionar estos mecanismos. Sin embargo, existe otra caracterstica de los entornos que da lugar a este proceso teraputico. Algunos autores describen los parmetros que activan la atencin espontnea y la fascinacin y que permiten centrar la atencin en lo dems. Afirman que el trmino fascinacin ligera se refiere a la combinacin de una fascinacin moderada y el placer esttico que caracterizan los entornos tera-
puticos ms eficaces y que, en algunos casos, se ha empleado el trmino tranquilidad para referirse a la misma combinacin. Defienden que los dos componentes de la tranquilidad (el placer esttico y la fascinacin moderada) constituyen una parte fundamental de los entornos teraputicos ptimos. La tranquilidad de un paisaje no slo contribuye a sus efectos teraputicos, sino que representa un valor enormemente apreciado por las personas en busca de dichos efectos. Si la presencia en un paisaje concreto puede aportar efectos positivos sobre la salud fsica y emocional y si la tranquilidad constituye un elemento importante de dichos paisajes, resulta imprescindible analizar este aspecto con mayor profundidad y determinar qu elementos de los paisajes aportan beneficios a la poblacin. Sin embargo, hasta la fecha este mbito de estudio no ha destacado por su transparencia, sino ms bien por la ambigedad en relacin con el significado del trmino tranquilidad. Aunque se trata de un trmino ampliamente utilizado, que aparece tanto en marketing como en declaraciones polticas y en materiales promocionales, de momento no se ha realizado una reflexin a fondo al respecto. A menudo se habla de la tranquilidad como uno de los muchos beneficios o activos sociales derivados del contacto con el mundo rural, como un motivo decisivo para visitar los espacios rurales y como un elemento que debe protegerse y fomentarse. No obstante, a causa de los diferentes usos y significados de dicho trmino, tambin se ha asociado a un valor efmero, subjetivo, demasiado vinculado a la experiencia y difcil de conceptualizar y de definir con un sentido acadmico o aplicable. En general, se considera especialmente difcil tener en cuenta, en trminos cuantitativos, los aspectos del paisaje de cariz ms cualitativo y vinculados a la experiencia, una supuesta dificultad que hace que no se valoren caractersticas del paisaje que suponen un riesgo para la tranquilidad. As, la mayora de los indicadores del entorno se centran en aspectos tangibles y cuantificables, como la longitud de los setos, la calidad del agua o la accesibilidad fsica de un espacio verde. Sin embargo, son precisamente las propiedades vinculadas a la experiencia las que deben ser objeto de mayor atencin. El proyecto Tranquillity Mapping, realizado por las universidades de Northumbria y Newcastle, en el noreste de Inglaterra, y financiado por la organizacin Campaign to Protect Rural England y la Countryside Agency, entre otras entidades, ha apostado
426
Paisatge i salut
por integrar la consulta cualitativa con diferentes segmentos de usuarios y actores rurales en un marco cuantitativo de anlisis y de sistemas de informacin geogrfico. Asimismo, el proyecto ha destacado la importancia de analizar y representar la diversidad de opiniones en torno a conceptos como la tranquilidad, mediante la reflexin sobre el significado de este trmino para cada persona, los lugares donde stas acuden para experimentarlo y los motivos por los cuales lo consideran importante. Desde el ao 2004 este estudio ha permitido esbozar un retrato de los elementos que caracterizan, y perjudican, las zonas consideradas tranquilas, es decir, los paisajes en los que las personas pueden encontrar tranquilidad. Uno de los aspectos ms reseados es el valor de la tranquilidad como elemento esencial de la experiencia de las personas en las zonas rurales y como indicador de trabajo, por su representatividad en diferentes lugares, pocas y grupos de personas. Adems, la metodologa desarrollada otorga al concepto de tranquilidad una gran utilidad y un importante valor prctico en cuanto a la toma de decisiones, tambin por sus implicaciones a la hora de plantear objetivos, indicadores, polticas y planes relacionados con la calidad de vida, la calidad rural, las estrategias paisajsticas y la gestin del entorno.
La actividad fsica y la contemplacin del paisaje

Oriol Sallent Los humanos hemos tenido, desde el inicio de los tiempos, una relacin variante y compleja con la actividad fsica y, sobre todo, con la naturaleza. La relacin entre ambos fenmenos tambin ha sido cambiante y ha tenido mltiples variantes, pasando por visiones utilitarias (la naturaleza como terreno de juego), anatmicas (la naturaleza como reto) o ecolgicas (la naturaleza como compaera de camino). La actividad fsica y la naturaleza se han estudiado ampliamente como generadoras de bienestar para el individuo, entendiendo la vertiente ms amplia del trmino bienestar (vertiente fsica, mental y social). Sin embargo, el estudio de los beneficios de su relacin slo ha sido objetivo de los investigadores en la ltima dcada. De esta relacin ha surgido el concepto de green exercise (ejercicio verde), que se refiere a la sinergia beneficiosa que se obtiene al realizar una actividad fsica
en contacto con la naturaleza. Esta incidencia entre el paisaje natural y actividad fsica se ha estudiado en tres niveles: presenciar la naturaleza (desde una ventana, contemplar una pintura de paisaje, por ejemplo), estar rodeado de naturaleza de manera accidental mientras se realizan diferentes actividades (caminar o ir en bicicleta) o participar e implicarse con la naturaleza cuando se realiza una actividad fsica. Segn algunos autores los resultados obtenidos son cambiantes e incluyen el incremento de la autoestima, la mejora del estado de nimo y de la depresin, la motivacin para realizar ms actividad fsica y el alivio del estrs. Sin embargo, los beneficios de la actividad fsica en un paisaje natural agradable, en un paisaje bonito y ordenado, inciden, probablemente, de manera ms profunda. Para analizarlo, hay que adoptar una visin fenomenolgica que permita estudiar la vivencia subjetiva de la experiencia recreativa. La experiencia es parte fundamental del ocio. El ocio no se tiene, ni se gasta ni se consume, se vive, porque, desde una perspectiva humanista, el ocio es experiencia, una experiencia de beneficios probados para el bienestar de la persona. En la naturaleza las experiencias se pueden generar al descubrir el patrimonio natural o cultural de un territorio, al darse relaciones sociales satisfactorias, al vivir emociones chocantes e impactantes o al desarrollarse como individuo en la bsqueda del bienestar. Es en este ltimo supuesto que el deporte nos puede hacer vivir experiencias agradables de flujo armnico y gratificante, y el paisaje, fuente de experiencias estticas, intensifica y perfecciona nuestras sensaciones. La convergencia de ambas experiencias permite hacernos llegar a estados de gozo y bienestar sin necesidad de estructuras complejas. As pues, aceptar que la vivencia gratificante de combinar la actividad fsica con la contemplacin del paisaje es fuente de beneficios para el bienestar del individuo representa el primer paso para exigir medidas que garanticen esta experiencia.
La ecoterapia: los efectos teraputicos de los espacios verdes urbanos

Ambra Pedretti Burls Este artculo parte de un estudio inspirado en la terapia hortcola, realizado con el ob-
427
jetivo de combinar la salud de las personas y del entorno y de presentar una perspectiva ms global que contribuya a sentar las bases de una formacin profesional en el campo de la ecoterapia. La ecoterapia parte de un enfoque fundamentalmente holstico, basado en la promocin y el aprendizaje de la salud. A partir de este enfoque, el mbito de trabajo del estudio abarca aplicaciones directas y concretas pertenecientes a la prctica multidisciplinar actual. Los conceptos tericos y filosficos en que se sustenta la ecoterapia pueden moldearse con la superposicin de diferentes modelos teraputicos ms tradicionales de promocin de la salud sobre una relacin explcita, activa y recproca entre el hombre y la naturaleza. Buscando un nicho activo en la defensa y la conservacin de su paisaje, las personas, guiadas por equipos de terapeutas, educadores o horticulturalistas, pueden aprender a cultivarse a s mismas en el marco de un sistema global. A partir del uso de metforas del mbito ambiental se puede decir que la ecoterapia pretende hacer hincapi en las posibilidades autocorrectoras de la naturaleza y los sistemas vivos que nos rodean, descubrir sus equilibrios, aceptar sus redundancias y flexibilidades, tanto en el plano cultural como en el biolgico, con el objetivo ltimo de poner en prctica competencias que nos permitan de nuevo aprender a responder a los obstculos, los cambios y las circunstancias de la vida de manera no patolgica. El modelo de la ecoterapia se define como un proceso teraputico y de crecimiento personalizado con arreglo a las necesidades individuales. Uno de sus principios clave consiste en impulsar los lazos reales con el ecosistema, estableciendo una relacin que se traduzca en una potenciacin de la sensibilidad ecolgica. Esta realidad actual tangible y aplicada se constituy en punto de partida para el estudio de su viabilidad y para el desarrollo de una formacin profesional innovadora en este nuevo campo. La prctica de la ecoterapia parece caracterizada por un principio de mutualidad consolidado, capaz de impulsar un cambio en las actitudes colectivas. En lo que concierne a la salud pblica, esta mutualidad puede apreciarse en las relaciones entre los terapeutas y los beneficiarios de la terapia, por cuanto estos ltimos asumen una mayor responsabilidad en los cambios de actitudes personales. La bibliografa en materia de ecopsicologa pone de manifiesto cmo la reciprocidad entre el ser humano y la naturaleza puede aprovecharse en la terapia y la
educacin, pero tambin de qu forma la terapia y la educacin actan, directa y activamente, en beneficio del entorno a escala local y, por extensin, global. En los enfoques ecoteraputicos encontramos otro nivel de mutualidad: las personas que normalmente recibiran la consideracin de influenciadas por su condicin vulnerable adoptan el papel de influyentes. Al beneficiarse de los cambios en los estilos de vida personales y de las consiguientes mejoras teraputicas, los participantes en estas terapias desarrollan una reciprocidad con el entorno y su comunidad. De este modo influyen sobre los dems y les animan a respetar y cuidar el entorno y a valorar los espacios verdes como fuentes de salud y bienestar. La percepcin de intervencin personal y los conocimientos forjados a lo largo de la terapia sitan a las personas en una posicin de legitimidad, gracias a la vinculacin con la sociedad a travs de la salud. Estas poderosas interacciones pueden resultar enormemente eficaces, por ejemplo, a la hora de transformar las actitudes pblicas. Se trata de un enfoque barato, prctico y que abre la puerta a formas innovadoras de mejora de la salud pblica, sustentndose en pruebas que corroboran los beneficios para la salud derivados del uso de los espacios verdes. Dicho modelo podra ayudar a afrontar muchos de los retos ecolgicos y paisajsticos de mbito local y mundial. Adems, las personas discapacitadas y ms desfavorecidas mejoraran su situacin en lo que a recuperacin y reinsercin social se refiere. En general, los ciudadanos de todas las edades podran aprender a valorar su paisaje cotidiano al descubrir la relacin que guarda con su propia salud y, por tanto, obtendran beneficios directos fruto de la colaboracin con los espacios verdes de sus comunidades. El profesional de la ecoterapia est en una posicin idnea para afianzar su liderazgo en la obtencin de resultados positivos en el entorno teraputico, pero tambin por su influencia en mbitos clave de las polticas relacionadas con avances sociales. El prestigio que de todo ello podra derivarse sera consecuencia de unos resultados econmicamente tangibles y de un perfil profesional respetado en calidad de educadores ecosanitarios. Por tanto, los gobernantes deberan adoptar una visin holstica de estas actividades en el marco de la salud pblica, teniendo siempre presentes los objetivos importantes que pueden alcanzarse mediante el trabajo de estos profesionales. La evolucin de la ecoterapia actual de cara al futuro debe basarse
428
Paisatge i salut
en modelos teraputicos y de recuperacin sostenibles, en una salud pblica sostenible y en unos espacios verdes pblicos saludables y sostenibles, estructurados a partir de un enfoque holstico de la salud de las personas y del planeta.
Huertos urbanos y horticultura teraputica

Nicolau Forns Puch La horticultura, especialmente la ecolgica, ha demostrado ser un medio eficaz para promover la salud y el bienestar fsico, psquico y espiritual. En concreto, favorece una vida sana, permite recobrar el equilibrio mental, fomenta la autoestima y la autoconfianza, estimula las relaciones sociales y ayuda a reducir el estrs. Al mismo tiempo, el cultivo de huertos urbanos tambin favorece la mejora paisajstica y ambiental de la ciudad a travs de la diversificacin de la vegetacin en sus espacios libres. Paisajsticamente, los huertos aportan sentido de continuidad en el tiempo y refuerzan la percepcin de formar parte del entorno, tan imprescindible para la mayora de la poblacin. Dado el nmero y la diversidad de beneficios para la salud humana que tiene la prctica hortcola, se puede afirmar que el cultivo del huerto es teraputico para todo el mundo, o prcticamente, pero es especialmente til como herramienta de terapia en patologas mentales o fsicas y en procesos de rehabilitacin por adiccin al alcohol o a las drogas. Tambin se utiliza para fomentar la insercin de colectivos en riesgo de exclusin social (parados de larga duracin, personas mayores que viven solas, adolescentes conflictivos, inmigrantes no integrados). As, los terapeutas hortcolas trabajan en prisiones, residencias de la tercera edad, centros de rehabilitacin, escuelas y hospitales, diseando programas adaptados a cualquier edad y condicin con el objetivo de mejorar el estado fsico y mental de sus pacientes. Segn el tipo o la gravedad de la
patologa, el tratamiento requerir el control y la direccin constante de equipos expertos de terapeutas. En otras ocasiones, en cambio, no ser necesaria esta atencin tan directa, sino que el mero hecho de compartir el trabajo con personas con el mismo problema (como, por ejemplo, mujeres maltratadas, jvenes con dificultades de escolarizacin, inmigrantes con problemas de adaptacin, discapacitados fsicos o personas con dificultades de incorporacin laboral) o, sencillamente, la coexistencia de individuos con problemas diversos, les ayudar a mejorar, especialmente en las aptitudes sociales. Generalmente, los programas teraputicos consisten en implicar al paciente en todos los aspectos y fases del cultivo del huerto con el fin de buscar el equilibrio fsico y mental. La seleccin de la superficie adecuada para trabajar, o de las semillas que deben plantarse en cada caso, forma parte de la terapia, ya que al resolver estos dilemas los pacientes afrontan sus propias capacidades. La terapia hortcola, a diferencia de otras terapias que requieren un manejo verbal (palabra y reflexin), utiliza capacidades no verbales como la memoria visual, olfativa y sensorial. De este modo, ninguno de los colectivos con dificultades de comunicacin verbal se ve limitado para trabajar con este medio. As pues, para favorecer los beneficios que la prctica hortcola tiene sobre la salud de las personas y el paisaje, es esencial que en el momento de planificar las ciudades se destinen espacios para el cultivo de huertos (huertos para el consumo familiar, huertos educativos, huertos sociales, huertos para la gente mayor y huertos teraputicos), tanto en los centros urbanos como en las periferias. En el centro de las ciudades se pueden aprovechar sectores de los parques y jardines municipales o solares no urbanizados para crear huertos donde plantar tomateras y lechugas. Alrededor de la ciudad, las zonas de huerta reguladas y ordenas pueden tener una importante funcin de contencin urbana y actuar como anillo verde de la ciudad, hecho que, a su vez, evitara el crecimiento difuso y mejorara el paisaje.
429
Abstracts in English
I. Landscape, well-being and quality of life

Landscape and the wellbeing of society and the individual
Yves Luginbhl A current debate focuses on the influence of landscape for human well-being, in a more complex way than materialistic and physiological concepts. From the dawn of humanity, the main aim of our social activity has been the organisation of space in search of maximum efficiency. The notion of landscape as such may be relatively modern, but the desire for a pleasing environment has been present throughout history. Concern for a beautiful, orderly landscape is manifest in interventions by ordinary people and by those in power. Elise Reclus remarks, moreover, on the human satisfaction of leaving our mark upon the landscape, and therein investing hopes for a better life or an achievable utopia. The Good and Bad Government frescoes by Ambrogio Lorenzetti in the Ducal Palace at Siena depict humans concern with the well-being and the landscape even before the existence of the word landscape. The scenes illustrate the contrast between a charming, prosperous land resulting from management by a wise government and a degraded, chaotic environment resulting from bad management. In this artwork there is a clear link between well-being and an inherently beautiful landscape, that in this case acquires a utopian dimension. A landscape must be harmonious (and not only from the aesthetic point of view) in order to be considered beautiful. It must also reflect the harmony between humans and nature, and the harmony residing in the heart of society. Landscape becomes
well-being through these very associations. Landscape is also linked with freedom, when freedom is understood as the opportunity to sculpt the environment to satisfy our needs or desires, and to feel the spiritual well-being that comes from transforming the landscape beyond a mere combination of shapes and forms. Well-being can be defined as the satisfaction enjoyed by individuals through their senses. We perceive the landscape mainly through our sense of sight, which discerns beauty through the prism of our cultural background. However, the other senses also come into play in our appreciation of landscape. Through the sense of touch we perceive the different surfaces of the land beneath our feet. The sense of smell is also basic for arousing pleasant (or unpleasant) sensations that may determine our level of personal well-being. Furthermore the sense of hearing enables us to distinguish natural, pleasing sounds from irritating or deafening noises. The sense of taste is less obvious, but we often associate certain foods with their place of origin. As it has been said, human beings have always aspired to mould the landscape in order to create a pleasant environment that satisfies their material needs but also to be a source of well-being. In this sense, it is increasingly frequent that the inhabitants of any given place wish to actively engage in the planning of their own territory, and recently this has been reflected in the increase of public participation in decision-making processes concerning the landscape. It is also true, however, that the state of todays landscape leaves much to be desired: the land has undergone a great transformation over the last sixty years. In our highly competitive capitalist world, the search for maximum agricultural productivity using new technology has not only destroyed the beauty and complexity of traditional rural landscapes but is also incompatible with the judicious management of natural spaces. The negative connotations of farmland today make people tend to associate landscape with natural spaces rather than with agricultural land. In the cities, the situation is not much better. The preponderance of real estate profits has led to the banalization of the urban environment. As a result of this and other factors, many people perceive the modern city as a place of danger, insecurity and uneasiness. The degradation of rural and urban landscapes, insofar as it directly affects the well-
432
Paisatge i salut
being of the population, is causing increasing citizen concern and involvement. Future territorial planning must engage with a thinking society, and involve the different (political, scientific and social) sectors in taking decisions to achieve well-being in landscapes that have been imagined or thought out by the people who live therein.
Landscape and quality of life

Enric Pol, Angela Castrechini and Andrs Di Masso The relations between landscape, well-being and health are extremely complex. The restorative powers of a landscape are seen in terms of its value as a place in which to relax, unwind and forget about our worries, as well as a place where we can reflect on our lives and our personal concerns. However, the qualities associated with a restorative landscape are not always objective. They depend on a series of subjective factors and nuances; on our attribution of variable causes and symbolic values; in short, on our social construction of reality. We should bear in mind that people do not perceive isolated, disintegrated stimuli, but selective clusters of stimuli from which we have a predisposition to perceive. The reasons for this are diverse: the stimuli may respond to some prior sensitization in us, they may be congruent with our cognitive organisation; they may make us feel part of the group to which we want to belong. Belonging to the group is another factor that determines our preference for landscapes and the use we make of them. The prevailing values of our society have not only made us into users of the landscape, but also into consumers of the landscape, with terrible effects. One of the paradoxes of our accelerated society is that while we want to preserve an increasing number of restorative landscapes, we also want rapid access to highquality services that inevitably impact on the very landscapes we want to preserve. Research studies sometimes draw up hierarchies of landscapes in relation to wellbeing. However, our aesthetic preference for one particular landscape (and its perceived restorative capacity) is based on the significance of the landscape in question, and not the other way round. This association between significance and aesthetics underlies the well-being of the person. Furthermore, the ascription of beneficial effects to
a landscape also increases its benefits. This phenomenon can be partially attributed to a placebo effect, but the ascribed benefits are more of a social than an individual nature, channelled through a series of social references and all the values, beliefs and attitudes that go to make up what we call quality of life. However, quality of life is a subjective state that does not automatically come from an accumulation of material goods; quality of life comes from a balance between desire and reality, the achievement of equilibrium on a personal level, within society and within our environment. The collective preference for certain landscapes is an element that is needed for cultural stability based on collectively held meanings and values. Society as a whole constructs and assimilates these meanings and values; if they are to work as such, they must both satisfy our innate need for stimulation and develop our functions within society. Interventions designed to enhance the landscape and improve health (and policies for exploiting the synergy between landscape and health) share the ultimate aim of improving the quality of life among the population. It is essential to bear in mind the objective cause-and-effect relationship between the environment and health. Policies carried out in this field should aim at equilibrium rather than accumulation; they should focus on quality of life in relation to the values and social attributes of the landscape.
Traumatic loss of the sense of place: degradation of the landscape and depressive pathologies
Francesco Vallerani The degradation of a landscape, both from the ecological and the morphological point of view, can have strong effects on the peace of mind of the people living there. Indeed, there is a close link between environmental and landscape degradation and the increasing unease and anxiety among the inhabitants of places under threat of intense suburban development or the construction of large-scale transport systems. Pessimism grows apace with environmental and landscape awareness, which is a source of concern and fear regarding the quality of life for present and future generations. This situation forces us to talk about the concept of geographies of
433
fear, which expresses a collective anxiety that can lead to states of depression and the loss of identity bonds concerning the own landscapes that give people a sense of security. People hold very close affective links with their place of origin. The sameness of recent urban development, however, shows that the landscape is no longer an object of love, but a commodity to be exploited and transformed by real estate speculation, industrial expansion and large-scale infrastructure networks. Air and water pollution, forest fires and the savage advances of real estate into protected areas are aspects that are contributing to the growing sense of risk and anxiety in post-modern societies and they can lead to states of depression and anxiety. State of depression is linked to an accumulation of negative sensations, which give rise to negative thoughts and exclude any ray of hope. Catastrophist anxiety, on the other hand, is an unconscious form of self-defence, a preventative alarm that helps to ward off further attack on the sensitivities of people living in landscapes at risk. Geographical trauma turns into psychological trauma when damage to the landscape signifies change in peoples identity with their landscapes. The territorial sciences and the mental sciences should work together towards an understanding of the perplexity arising from the growing conflict over the landscape and the environment. However, only the most extreme cases of fear and anxiety derive into clear depressive pathologies. Much more widespread, and just as disturbing, is the relentless pessimism and unhappiness now observed among the thousands of persons who join landscape defence platforms, where they try to exert pressure on the authorities to find proper solutions for environmental and landscape problems. On the other hand, the platforms heighten civic spirit and act as a form of group therapy that combats the negative effects of depression.
Urban space and health: a historical vision

Francesc Muoz The currently accepted association between landscape and health has been confirmed by the determinism of behaviour in some instances and by the aestheticisation of places in others, in the light of the European
anti-urban discourse. Thus to study the relationship between landscape and health, it is useful to look back to the first connections between urban environment and precarious health, out of which grew the original antiurban discourse in the 19th century. This was an age when cities were insalubrious in so many ways that they came to be described in terms of the risk of death run by their inhabitants. The cultural anti-urban discourse clearly differentiates between nature and culture, between ruris and urbis. The urban landscape, on the whole, is perceived as a high-risk scenario. Life in the city, including the development of health policies for the city, has been progressively taylorised. From this perspective, there is a clear continuity between the original taylorist measures used to manage the early industrial production areas and the public and domestic community welfare regulations underlying the first public health protocols. The sanitarist approach to the problems related to city spaces is best illustrated by the consolidation of hygienism. This branch of medicine started by detecting risks of illness or death in the city and, in a projection of the anxieties of the emerging bourgeois society, proceeded to analyse the urban landscape in terms of health risk. This led to the institutionalisation of a body of medical know-how, based on the city and its component parts, which was concerned with the various risk thresholds of the urban landscape. Hygienist doctor-detectives first examined markets and barracks, then hospitals and prisons, and finally reservoirs; the main indicator of public health was said to lie in the quality of the air, according to the principles of Hippocratic medicine and the miasma theories that were still current in 19th century medicine. If the quality of the air defined the quality of the urban landscape in terms of public health, it is not surprising that the hygienists were alarmed at the extreme urban density that characterised European industrial cities in the 19th century. Criticism of urban density was the main argument of the hygienists, who put forward proposals for a sanitary city as defined by public health policies. Urban density lurked behind the greatest fear of city dwellers: the risk of death. Urban density and the high mortality rate in the city were seen as a matter of cause-and-effect; hence the search for technical solutions in architecture and engineering to improve
434
Paisatge i salut
ventilation and air circulation and, above all, to reduce urban density. The paradox of hygienist medicine, however, is that after a century and a half of defining the urban problem and the fears it generated, the solutions to the health crisis came from other sources and through other disciplines, notably the engineering-bacteriology tandem. Vaccination was now the metaphor of the bacteriologist-doctor, just as the machine was the metaphor of the town planner-engineer. In practice, this technical solution heralded the definitive separation between health policies and urban policies; between the two branches of urban management formerly united in the figure of the doctor as both hygienist and urban manager. The use of technology in urban risk management culminated with the progressive implementation of the sewerage system. Meanwhile, however, the Lavoisier revolution followed by the Pasteur revolution brought about a Copernican turn in the medical approach to illness and infection. Doctors attention turned from the miasma to the microbe, from the exhaustive analysis of urban space as a focus of contagion to a deeper knowledge of the human body. Painstaking scrutiny of the urban landscape was replaced by meticulous observation of the human organism; earnest doctor-detectives snooping around the city streets were replaced by bacteriologists hunching over their microscopes. The first stable public health protocols in the city were set up on the basis of this double-edged scientific-technical approach. The progressive medicalisation of urban society would not have happened without the consolidation of new patterns and uses of urban space. Hygiene was institutionalised and extended into public, domestic, and production spheres; hospital protocols were exported to the factory, the home and the city. The transition from the hygienists criticism to the search for technical solutions was clearly illustrated by the urban reform movement. The urban reform movement responded to the high death rate in the city with new boulevards and urban expansion; a rational, scientific approach to risk management transformed the hygienist city landscape into the modern city that we know today.
The architecture of health

Itziar Gonzlez Virs Health is a place. We say that somebody is in good health, is nursed back to health, or leaves their health behind. We recognise and choose certain spots as places in which to lead our life for the simple reason that they are healthy places. The benevolence of the land and the elements has always been why humans have settled and founded their cities. Our human desire is to make our home in such a place, where our health will be guaranteed. For this very reason we yearn for no other architecture than architecture for health; we have no other technical or aesthetic aspirations than those that seek the spontaneous healing of the beholders body and soul. If todays architects and cities disregard this aspiration, they will be disregarding the guiding inspiration of nature with its healing powers (vis medicatrix naturae) and its ancient patterns. What constitutes a healthy place? What are the characteristics of a healing environment? What are the attributes of a life-giving, revitalising space? In the very beginning, there has to be a root pushing down deeply into the rocky soil and blindly seeking out the nurturing water that preserves life itself. This is necessary to guarantee permanence in a healthy place, renovation of the air and the environment, and communion with nutrient-bearing elements. I am talking here about spaces with a certain context, places that store up memories and life-experience, cherished atmospheres that identify us and situate us within the world, here and now places that tell us that we are home and that make us feel at home. Architecture for health cannot exist without context, without surroundings, without an interaction between inside and outside. Architecture for health must renew the air we breathe and the shape of the actions we perform. There can be no health without the stability of roots and a sense of belonging that makes us feel immune to changes happening all around us. This is why we must rehabilitate and inhabit the historic town centres as a guarantee of health and long life for our cities. The next step is the upward thrust, that solid structure that will sustain the thousands of homes and the myriad of freely chosen lifestyles. In due course, the tree trunk expands in concentric rings and spreads out its sapbearing branches, just like the city spreads out its infrastructures, road systems and
435
open green spaces. Clear pathways must lead us safely to each place; paths that are accessible for children and for people who are feeling tired; human paths, humanitarian paths. We must become aware of the networks that bind our cities together; and ensure that the endless chains of messages, encounters and farewells can flow freely through these networks. If the homeward path is long or strange, we will not feel at home. Finally, the canopy of branches and leaves reaches out to provide shade and shelter for those without roots and for those on the move. Architecture for health must design a threshold to welcome strangers seeking a home. The city of the future will be a true city when it safeguards the defenceless and the unprotected. A healthy city must uphold its ancient role as a bastion and a place of safety. The city is not a place where lives just simply pile up, but a revitalising place where lives come together and walk apace; where each action commits us to life and survival, without us knowing or being known by others. A good city engenders community spirit, the true source of health. Beyond the ritual sounding out of the healthy place, city planners and builders have been and are concerned with maintaining community and environmental wellbeing. The great challenge for 21st century architecture is the construction of dwellings in health-giving places; places rooted in history, sustained by the daily momentum of living and canopied by supportive community action providing shelter and sustenance for the needy. The demand for a healthy, health-generating city is none other than the urgent need for new city and territorial planning. Collective health depends on the town planners and architects ability to design projects in terms of community relationships and the quality of life. We must go beyond the mercantile notion of price-tagging everything and the aesthetic notion of projecting images; we must let ourselves be guided by the gift of life itself. In order to guarantee the health of a city, we must decipher the hidden message of those organisms that self-regulate and interact with the environment. We must stop being in a city and start being part of the city; we must become a body and a place; we must put down healthy roots. Martial claimed that non est vivere, sed valere vita est (life is not merely being alive but being healthy). A city is not a city unless it is rooted and nurtured in and for health.
II. Environment, landscape and health. Public policies

Climate, meteorology and health
Merc Medina Ramn and Josep Maria Ant Boqu Climate and meteorology are among the major environmental influences that affect our body and determine our state of health and well-being. This relationship has been known ever since ancient times and is still relevant today, despite all the technological advances now at our disposal to face the inclemency of the weather. Climate, understood as the predominant meteorological weather conditions in any particular region, does not merely determine the landscape of that region but also the lifestyle of its inhabitants, as well as their adaptation to the prevailing meteorology. These factors have an indirect impact on our health (e.g. a diet based on traditional crops or the advantages afforded by open-air physical activity). Furthermore, adaptation to the predominant meteorological phenomena decreases the adverse effects of the same. It has been observed, for example, that the effects of cold weather are much more dramatic in regions with mild winters (such as the Mediterranean countries) than in colder regions where both housing and clothing are designed to withstand low temperatures. The influence of climate on our health is also evidenced by the seasonal patterns of mortality and morbidity rates, that is, the proportion of deaths and illnesses in a certain place and time, and by certain physiological changes. In winter, for example, mortality rates are 10%-25% higher than in summer. Suicide rates and the incidence
436
Paisatge i salut
of illnesses such as depression and allergies also show a marked increase during certain seasons of the year. Meteorological weather, or changes in atmospheric conditions on a shorter time scale (hours or days), also exerts a strong influence on our health. It is often difficult to isolate the effect that each separate meteorological element has on our organism. Certain illnesses, such as rheumatoid arthritis, are affected by the joint action of changes in temperature, humidity and atmospheric pressure. However, most scientific research has focussed on the single effect of each element by themselves. Temperatures above or below the comfort temperature have been linked to global increases in mortality and also in mortality from cardiovascular, respiratory and accidental causes. Excessive exposure to solar radiation has been linked to the appearance of dermatological and eye disorders, including skin cancer. Lack of exposure to solar radiation, on the other hand, has been linked to deficiency of the vitamin-D that helps to prevent illnesses such as osteoporosis, diabetes and certain types of cancer. Lightning storms have caused deaths and injuries, asthma epidemics are linked to pollination periods and anxiety, irritability and migraine to the warm, dry winds. Moreover, both wind and humidity can modify the effect of temperature on our organism by interfering with the thermoregulation mechanisms of our body. Extreme meteorological phenomena also have a great impact on peoples health. The main meteorological extremes experienced in Catalonia are heat waves and the extremes of the hydrological cycle (droughts and flash-floods). Heat waves have been linked to marked rises in mortality, chiefly due to respiratory and cardiovascular causes. The most vulnerable groups in the population appear to be elderly persons, young children and women, as well as persons with pre-existing health problems or persons in a low socio-economic bracket. The direct impact of torrential rains consists mainly of deaths and injuries caused by drowning, traumatism or electrocution. The indirect impacts are related to alterations in the ecosystem and in social organisation, and may include infections, diarrhoeas, respiratory problems and lack of adequate health care. On the other hand, droughts have an impact on agricultural production (linked in turn to famine and malnutrition in poor countries); and they help in the occurrence of forest
fires, which can cause, apart from important landscape transformations, deaths and injuries and may also exacerbate heart and respiratory problems through the inhalation of combustion particles. Finally, we should mention the influence of the urban landscape on climate effects. The negative effects of certain meteorological phenomena, such as heat waves and torrential rains, are much more pronounced in cities, due to their characteristic features and the concentration of population. Moreover, climate can modify the effect of city atmospheric pollution on our health. Certain atmospheric polluting agents are more toxic at higher temperatures and the effects of atmospheric pollution are generally higher during the warmer months of the year. Meteorology influences the formation and spread of polluting agents and therefore plays a vital role in determining pollution levels.
Climate change and health

Pedro Alonso and Cristina de Carlos Recent research proves that we are facing a global climate change and warns us of the ways in which this may affect health, especially in poorer and more vulnerable areas where an increase in infectious diseases and malnutrition can cause disaster. Climate has been a determining factor for humanity right from the beginning: the various species of hominids evolved largely in response to variations in climate conditions. Climate changes also influenced, to varying degrees, the rise and fall of civilizations throughout history. With the Industrial Revolution, however, a new man-made component began to alter the natural climatic variations: CO2 emissions are now seriously affecting the climate and accelerating the process of change. Deforestation, forest fires and above all the constant use of fossil fuels since the 19th century all continue to produce massive CO2 emissions that aggravate the greenhouse effect and cause the world temperature to increase. A recent report alerts to the fact that the temperature on our planet has risen by 0.6C over the last hundred years and could further increase by 1.1C - 6.4C during the 21st century. Evidence of global warming is multiple and unequivocal: the ice cover has decreased, the sea-level has risen, extreme climate phenomena have become more frequent, and the distribution and life-cycles
437
of many animal and vegetal species have undergone changes. From the health point of view, climate change tends to accentuate the differences that already exist between countries. Indeed, social differences have led to a growing disparity in terms of health between post-industrial and impoverished countries. This is easily seen when we analyse the main causes of mortality. Non-transmittable illnesses are the main cause of death in areas with good health indicators such as Europe, whereas transmittable illnesses are the main cause of death in regions with low life expectancy such as Africa. Climate change can affect human health in many complex ways, ranging from the direct consequences of extreme temperatures or torrential rainfall to the subtler (but equally important) influence of other factors such as food products or illnesses transmitted by vectors (infected animals). Furthermore, the repercussions of climate change depend greatly on the environmental, social and sanitary conditions existing in each region, thus making it harder to quantify the overall effects. It is true to say, however, that climate change contributes to the global toll of illness and premature death. In all likelihood, infectious diseases will witness a heavy increase in the near future, not only because of temperature changes and the spread of virus in the new environmental conditions, but also because of food and water scarcity (which deteriorates hygiene conditions and weakens the immune system). Increase in diarrhoeal diseases will also have a greater impact on the more impoverished countries. Another expected effect of climate change is more frequent occurrence of extreme meteorological phenomena such as hurricanes, which will affect countries to varying degrees depending on the economic and sanitary resources available to combat the effects. To sum up, climate change will produce an unfair distribution of unequal risks: developed countries are responsible for the changes, but impoverished countries with fewer available resources will bear the main brunt. Strategies to combat climate change include forecasting the effects and keeping ahead of their impact, improving and adapting public health programmes in the face of the new risks. The vulnerability of the population must be reduced via better access to the health system, correct nutrition and more wide-ranging education campaigns. Governments must become involved and
work together to set up corrective measures that will minimise the impact of climate change on the health of their respective populations.
The contribution of woods and green spaces to health improvement

David J. Moscoso, Mireia Pecurul and Roser Cristbal A sedentary lifestyle, stress and other factors associated with the fast pace of highly developed societies have given rise to worrying disorders in physical and mental health, especially among persons living in built-up areas. In recent years, it has become clear that a change in lifestyle can deal with these disorders more efficiently than traditional medical practice. Over the same period, decline in the productive value of woodlands and other natural environments has led to neglect and non-management of large rural areas. Physical activity carried out in a natural or rural setting can make a real contribution to general well-being among the population while at the same time offsetting the deterioration of the countryside. In Spain, there are few instances of wide-ranging outdoor activity policies that embrace territorial planning, the environment, sport and nature. The 2003-2010 Andalusia Environment Plan includes landscape and environmental improvement in towns and cities, regeneration of polluted land and regulation of usage and leisure in natural spaces; another example is the National Forestry Plan, which prioritises a cultural, socio-economic programme that emphasises the social value of woodlands. People in Spain are now starting to think of green spaces in terms of improved health and well-being. However, there is still a lack of public awareness as to how such spaces can affect our quality of life; positive action in this direction is only found on rare, isolated occasions and without a framework of guiding principles. The Public Administration has implemented certain policies, but only in a very sectorial way. On the other hand, local institutions and associations play a major dynamizing role and may promote one-off environmentalist policies such as urban allotments, greenways, folk museums, therapeutic routes and nature walks. These policies are designed to bring people into
438
Paisatge i salut
contact with nature and improve the quality of life among the population, especially in the case of children, the elderly, persons suffering from handicaps or other difficulties, and persons at particular risk of social exclusion. Promotion of the natural landscape as a generator of health and well-being is also a promising source of rural development for private enterprise, and the new trend towards this type of rural occupation can go some way towards offsetting the abandonment of rural areas. However, with the exception of agro-ecological parks and nature sports, private initiatives are still few and far between. Favourable response to the above-described initiatives proves the positive effects of outdoor activities in rural and natural landscapes on human health and well-being. At the same time, they re-valorise natural landscapes that have often become spoiled as a result of general mismanagement. However, scientific research should be developed in this field in order to build up a body of medical evidence that would justify changes in current health and forestry policy priorities. Research studies exist for in other countries but here in Spain there have only been a few specific projects, without the backing of a multidisciplinary approach. There is a crying need for joint pilot research to prove the above hypotheses and compare them with results obtained in other European countries.
Landscape, environment and public health: implications for change

Josep Llus de Peray and Antoni Plasncia The public health system contributes to the improvement of health and well-being among the population through the promotion of healthy lifestyles and the prevention of health-related problems. The policies are complex to put into practice: absence of public demand requires prediction of needs and decision-making on the correct course of action to follow. The field of public health involves several branches of science, as well as the entire welfare, social and education service, all of which are working towards designing and developing policies, implementing programmes, administrating health services
and channelling resources into training and research. However, the ultimate resolution on health policies has an indisputable political dimension, insofar as concerns decision-taking and establishing priorities based on the resources available. Hence, one of our main priorities must be to guarantee social equality in terms of health. In this context, the landscape and the environment present undeniable opportunities and challenges for public health. The positive effects of nature on physical, mental and social health are well documented, even if they have received scant attention up to now. It is known that the environment provides satisfaction for our material needs, whereas the landscape meets our psychological, emotional and spiritual needs; it is also known that both play a positive role for health, but this is not without certain drawbacks. The link between health and landscape has mainly been researched in the field of health promotion and illness prevention, especially in terms of the health impact of the city landscape as opposed to rural or more natural surroundings. On the one hand, the phenomenon of city development has increased life expectancy due to its more accessible and efficient health system; on the other hand, however, cities have generated their own health problems linked to pollution and new urban lifestyles. In fact, the public health system as we understand it today originated in the hygienist interventions made to improve the precarious urban living conditions in the 19th century. Evidence supporting the positive effect of certain types of landscapes on the health of the population invites us to consider nature as a means by which we can regenerate and build up health, to start interacting with our landscape, rather than just contemplating it as a backdrop. There is abundant literature and documentary evidence on using the environment to improve health and well-being; preventative, therapeutic and restorative uses of the natural environment are all currently being developed. In this respect, we need a policy on public spaces (especially urban spaces) that will facilitate and promote healthy living practices and determine the health impact of certain activities that are either risky or perceived as such by the population. The landscape should be included within the context of a gentle cultural revolution and public health placed at the hub of health policies.
439
The Catalan public health service is currently being updated to respond to new social dynamics, which include increasing demand for health services, higher health expectations, and a growing feeling of vulnerability in the face of globalisation. The reform of the public health service will involve the creation of a Public Health Agency of Catalonia designed to unify all the health policies taken by the Government and the local administration bodies.
Integral interventions for the reduction of health inequalities at a local level: District Health Programme
Isabel Sierra and Antoni Plasncia Peoples life conditions, habitat and physical surroundings are the subject of multidisciplinary research straddling sociology, social psychology, cultural anthropology and certain trends in town planning. From this approach, the interaction between rural or urban spaces and their inhabitants is an emerging sector in public policy analysis that opens up an interesting line of future research. The Act 2/2004, passed by the Government of Catalonia on the 4th of July 2004, on the Improvement of Neighbourhoods, Urban Areas and Villages requiring special attention, also known as Neighbourhoods Act, has given the Health Department the opportunity to design a specific District Health programme dovetailing four of the Government and Health Department core policies: the fight against social inequality and its causes, with special emphasis on health; the need for cooperation with town and city councils in Catalonia, under their respective responsibilities, to create a single health project for the whole country; the need for participation by professional workers in defining the main issues and intervention strategies required on a territorial community basis; the reform of the public health service in Catalonia and the transfer of certain of its elements to the core primary health care section. The programme is being developed in the first 60 districts entitled to benefits under the new District Law. The starting point is to diagnose needs, carried out on a participation basis and with a qualitative methodology. The next step is to prioritize
interventions relating to health promotion, preventative measures and sanitary care. These interventions are then put into practice and the results assessed. The nature of the target population has prompted actions designed to bridge the existing cultural, social and economic differences and to make the health services more useful and accessible. The bridge-action also extends to health education and awareness of preventative measures such as vaccinations, use of condoms, drug abstinence, physical activity, healthy eating habits, and screening tests for certain pathologies. Expected results, over the next two years, point in three directions. Firstly, the teams involved in the programme will consolidate their mutual cooperation and develop a community approach to issues of health and social well-being; secondly, specific, long-ranging actions will be developed in the health system and the social services with the aim of minimising the effects of social inequalities on the health of the target population; the actions of each team in each district will create synergy and a spirit of mutual cooperation; will produce scientific evidence of the praxis and efficiency of the interventions; and finally, will help to build up a rigorous approach to inequality in health and the strategies needed to forestall or lesson its impact.
III. Experiences and therapies

Landscape and cultural diversity
Klaus Seeland Landscapes are ubiquitous phenomena. There is no place in the world without landscape. Various cultures are reflected by their different representations in landscape and nature and by the societys dominating rationales and tastes at times in which multicultural societies are more the rule than
440
Paisatge i salut
the exception. Wherever human beings live, they appropriate nature as culture, i.e. human beings are inevitably shaping landscapes in developing their own culture. There are no landscapes without people and there are, strictly speaking, no natural landscapes, because every spot on earth has been shaped, directly or indirectly (e.g. by climatic impact by human intervention). Landscapes are always cultural configurations exposed to economic energies and socio-cultural performances out of which the fabric of any landscape is woven and each has its distinct pattern and thus its unique value. Everything that is culturally relevant in social history leaves its markings on the landscape. Phases of social history are synchronised in contemporary landscape and become a construction of cultural consciousness. The legacy of a landscape consists of its natural potential and the history of its use. Prominent attractions in a landscape are particularly valued, yet it is the entire character of the landscape what ultimately matters. As we learn from history, there was very rarely a planning intention to shape a landscape as such, but the way a cultural landscape usually developed over centuries was for functional or aesthetic reasons. Landscape aesthetics represent the cultural values of regions residents and their economy and political institutions at a given time. It generally depends on how people do actively interact with particular landscapes and whether the respective landscape is embedded into their social activities or vice versa. Perceiving landscapes as cultural metaphor for regional and national identity means, for instance, that lakes, mountains, forests, cities, etc. make up a unique blend. High standards of publicly appreciated landscape beauty represent a high standard of emotional and cultural attachment that becomes visible in the landscape. A contemporary landscape is a we-and-the-others-museum of what matters for various generations and cultures, as well as sub-cultures living together. A landscape reflects the social diversity in a common and thus unifying space. Any landscape is therefore a socio-cultural definition, a process by which diverse landscape phenomena are related to phenomena of a particular human life style and a code of conduct which perceive these phenomena as natural. Landscapes are social and cultural interpretations of nature and constructions of the human mind to define the position of human beings and their social institutions
towards it. In this sense a landscape always denotes a social relationship between the landscape and the observer and is the experience of surroundings which may physically be the same but could be perceived by different people in different ways. Once nature conservation or land use policy assesses landscapes it has to measure the appropriateness of policy decisions taking frequentation value, functional value, health value, integration value and acceptance value into account. The valuation of landscapes according to the application of these value categories shows the multiple dimensions of societal and cultural aspects that matter with such highly aggregated phenomena as landscapes are. Since times immemorial healing landscapes were sacred landscapes and vice versa. Both are prominent elements in landscapes and extraordinary places of outstanding meaning to their respective culture. Sacred landscapes reflect a spiritual diversity. Sacred landscapes are generally exempted from being used for everyday or production purposes. With a view on any landscape one is automatically confronted with cultural diversity for the reasons given above because a rural landscape has become more than ever a characteristic marker of cultural identity and national character. Little attention has hitherto been given by scientists as well as by administrators to the cultural dimension of landscapes, which is an inherent quality, but has to be made explicit to assess the role of culture in landscape design and planning. Social relationships between plants, animals and landscape phenomena have been well documented in cultural history. The unusual, the new which is encountered in a landscape, particularly if one expects a healthy effect from visiting it, may have unpredictable consequences on the landscape consumer, such as any cultural encounter. Whether a landscape reveals its healing properties to someone depends largely on a mutual responsiveness between the landscape character and the receptiveness of the person who thus represents the openness of a culture and its ability to absorb other messages encrypted in different landscapes. To bring a landscape quality back or to preserve what cultural identity is left in the landscapes of economically developed societies is where landscape as well as health planning comes into the picture.
441
Everyday landscape and social and gender diversity in the context of health and well-being
Anna Ortiz Guitart, Mireia Baylina Ferr and Maria Prats Ferret The connections between landscape, health and daily life may seem obvious in theory, but it is not so easy to find real case studies to bear out the three-way relationship. Each concept should be analysed separately in order to find out how the interconnections can be brought to bear on building more human and person-friendly cities. In the wider perspective on health and landscape, we should consider the concepts of quality of life and daily life, the first in relation to health and the second in relation to the landscape, understood here as the identity of a given place and the stage upon which we live out our lives. This leads us to a reflection on the importance of everyday landscapes on the health and well-being of the population. The concept of everyday life is useful to introduce social and gender diversity in relation to health and landscapes. Precisely because daily life is rich, unforeseeable and flexible, we can consider groups or aspects that would otherwise remain invisible. The overall plan often neglects to see what is actually happening at street level, in the spaces and landscapes where men and women live, work, consume goods, interact and build their identities. A large body of literature nevertheless emphasises the role of public spaces as places that promote sociability, health and well-being in the city. The new cultural geography has contributed much research on spacial and social behaviour, and diversity of identity by gender, social condition, cultural background, age, physical and mental capacity. Exploration of womens experience of space enables us to see spaces and landscapes in a different light; to seek new solutions for the needs of women, children, the elderly, non-integrated immigrants, persons with reduced mobility and so on; and to demand a more egalitarian use of public space. It has been observed that the presence of women in public spaces around the city (streets, squares, parks) is related to their family and domestic obligations. Women (whether they work inside or outside the home) use public spaces to pick up children from school, bring children or
elderly persons to the doctor, do the shopping, etc. In this respect, women have a closer link than men with their own area and their immediate environment. The time that children spend playing in local playgrounds (in their own area, near home or near school) is of the utmost importance for their daily life. The use of public space for leisure is valued as a place for outdoor physical activities and so the quality of the environment is important for many reasons. Well-being is linked to such factors as vegetation, water, light, good quality amenities, ease of access, nice views, sunny areas and shady areas, as well as the absence of noise, smoke and traffic. Urban landscapes would be healthier and more liveable places for everybody (men, women, children, young people, immigrants, the elderly and the handicapped) if they were designed to cater for each and every one of these groups, taking into account identities according to gender and age and the different perceptions and needs of each group.
Landscape, tranquillity and health

Duncan Fuller, Claire Haggett, and Helen Dunsford It has long been established that there is a link between the environments that people experience, and the effects on their health and well-being. Research has illustrated how some landscapes can be both detrimental or beneficial to physical and mental health, with the latter benefits going beyond aesthetic enjoyment to include enhance emotional well-being, reduced stress, and, in certain situations, improved health in a range of ways including enhanced personal and social communication skills, increased physical health, and enhanced mental and spiritual health, and spiritual, sensory, and aesthetic awareness. Research has also demonstrated that there are particular features of natural landscapes that may allow a variety of restorative processes to take place, indeed some authors argue that the distinctiveness and separateness of the natural landscape from the everyday may be as important as the literal distance. Taking this a stage further, some authors show that vegetation and nature reinforce our spontaneous attention, allow our sensory apparatus to relax, and infuse us with fresh energy, whereas other
442
Paisatge i salut
work has highlighted particular aspects of a natural environment that aid this, and the factors of a landscape that are more or less preferred. But there is another feature of environments that allows these restorative processes to take place. Some authors describe the settings which engage effortless attention, or fascination, and allow directed attention to rest. They state that the phrase soft fascination was coined to refer to the combination of moderate fascination and aesthetic pleasure that characterises the most effective restorative environments, and that others have used the term tranquillity to refer to the same theoretical combination. They argue that the two components of tranquillity (aesthetic pleasure and moderate fascination) make it an essential feature of optimally restorative environments. Not only does the tranquillity of a landscape add to its restorative effects, but it is something that people actively seek in order to allow this to happen. If being in particular landscapes can have a positive impact on physical and emotional health, and if tranquillity is an important aspect of these landscapes, then it is clearly important to explore this further and establish what it is about landscapes that allow people to benefit from them. However, there has until now been little clarity about this; and particularly, much ambiguity about what tranquillity might mean. While it is a widely used term, and appears in product marketing, policy statements, and place promotion materials, any more in-depth understanding has remained obscured. Tranquillity is often referred to as one of a number of key social benefits or assets that exposure to the rural or countryside brings, a central reason for visiting rural spaces, and something that should be protected and enhanced; but because of the diverse uses and meanings that tranquillity has, it has also been regarded as ephemeral, too subjective, almost too experiential and difficult to conceptualise and pin down in any meaningful, academic or actionable/ applicable sense. Qualitative, experiential aspects of landscape are often considered to be far harder to account for in quantitative terms and so landscape characteristics such as tranquillity risk being overlooked because of this perceived difficulty. Indeed, most landscape indicators focus on tangible, quantifiable attributes such as the length of hedgerows, water quality or the physical accessibility of green space. But it is precisely
experiential qualities that are important to consider. The ongoing UK-based Tranquillity Mapping project, undertaken by Northumbria and Newcastle universities from the north-east of England, and funded by the Campaign to Protect Rural England, Countryside Agency (now English Nature) and others, has established that qualitative consultation of a wide range of countryside users and stakeholders can be accommodated within a quantitative framework for analysis and GIS mapping. It has highlighted the importance of exploring and representing diversity of opinion around such concepts as tranquillity through examination of what tranquillity means to people, where they go to experience it and why it is important to them. Since 2004 this research has allowed the development of a picture of what characterises, and detracts from tranquil areas, or landscapes that enable people to find tranquillity. It has persistently highlighted that that tranquillity is a vital element of peoples experience of the countryside, one that can be used as a workable indicator, and that it has significance that resonance across different places, times, and groups of people. Moreover, the methodology developed allows tranquillity to be a useful concept, of practical value in decision making, and having implications for targets, indicators, policies and plans relating to quality of life, countryside quality, landscape strategies and environmental management.
Physical activity and contemplation of the landscape

Oriol Sallent Bonaventura From the beginning of time, human beings have had a chequered relationship with physical activity and with nature. The link between both phenomena has changed over the years, with approaches ranging from the utilitarian (nature as a playing field), the antagonistic (nature as a challenge) to the ecological (nature as a lifelong companion). Nature and physical activity have been studied as sources of individual well-being, in the widest (physical, mental and social) sense of the word, but research on the joint benefits derived thereof has only been done over the last decade. The concept of green exercise denotes the beneficial synergy
443
coming from physical activity performed in contact with nature. The link between the natural landscape and physical activity has been approached from three different angles: contemplation of nature (through a window or in a landscape painting), activities performed in natural surroundings (walking, cycling) and active participation and involvement with nature. According to some authors, the results include increased self-esteem, improved state of mind, relief from stress and/or depression, and motivation for greater physical activity. However, the benefits of physical activity in a pleasant landscape or in attractive, well-ordered landscape probably run much deeper. A phenomenological approach is needed to study the fundamentally subjective experience of leisure. Leisure cannot be possessed, spent or consumed, but must be experienced. From the humanist perspective, leisure is an experience with proven benefits for the well-being of the person. Experiencing nature can mean discovering the natural or cultural heritage of a particular place, having satisfactory social relationships (with people like or unlike ourselves), feeling new emotions and developing oneself as a person. In the latter case, sport brings us pleasant sensations in a gratifying, harmonious way, and landscape brings us aesthetic delight that intensifies and perfects these sensations. The confluence of sport and nature affords states of joy and well-being without requiring complex structures. Recognition of physical activity combined with the contemplation of a landscape as a gratifying, beneficial source of individual well-being marks the first step towards demanding measures that will guarantee this source of well-being for all.
Ecotherapy: effects of therapeutic urban green spaces

Ambra Pedretti Burls The author embarked on a research study inspired by horticultural therapy and its objective of combining the health of people and that of the environment. However, the study was to embody a broader vision which could provide the foundations for professional training in ecotherapy.
Ecotherapy is an essentially holistic approach, based on health promotion and learning. This broadened the scope of the research into direct and specific applications in current multidisciplinary practice. The theoretical and philosophical concepts of ecotherapy can be achieved by overlaying more traditional therapeutic and restorative models of health promotion, on an explicit, active and reciprocal relationship between man and nature. By finding an active niche in nurturing and conserving their landscape, individuals can be guided by teams of therapists, educators and horticulturalists to learn how to nurture themselves as part of a whole system. Through the use of metaphors taken from the environmental background, ecotherapy seeks to draw attention to the self-corrective capabilities of nature and the living systems around us, discover their equilibriums, accept their redundancies and flexibilities, both on the cultural and the biological level, deploying competencies to re-learn how to respond to obstacles, life changes and events, in non-pathological ways. The model of ecotherapy has been described as a healing and growth process which is personalised according to the individuals needs. Its main philosophy is to encourage a real bond with the ecosystem, which brings about ecological sensitivity as a further outcome. This was a tangible and applied contemporary reality and it provided a gateway into researching its viability and developing innovative practitioner training in this new area. The practice of ecotherapy seems to have a definitive mutuality which can support collective behavioural change. In public health, part of this mutuality can be found in the relationships between therapists and service users, where the latter assume greater responsibility towards the change in personal behaviour. The ecopsychology literature illustrates how the reciprocity between man and nature can be harnessed and exploited in therapy and education, but also how the therapy/education is directly and actively of benefit to the environment locally and, intrinsically globally. The concept of kinship systems at work to actively heal each other, should not be left enclosed at the philosophical level and should be exploited by all health education promoters. In ecotherapeutic approaches there is a further level of mutuality: people who would normally be classed as the influenced in their vulnerable status take the role of the influencers. In benefiting from personal lifestyle changes
444
Paisatge i salut
and associated recovery, the participants develop a reciprocity towards the environment and their community. In doing so, they influence others to care for and respect the environment and to see their local green spaces as a source of health and well-being. The sense of personal intervention and expertise developed in the course of therapy brings the person to a position of legitimacy through a healthy connection with the public. These powerful interactions can be highly effective towards changing public behaviour. These approaches are inexpensive, practical and a viable and innovative route towards a better public health. They are supported by evidence which shows the health benefits of using green spaces. This model could address many local and global ecological and landscaping challenges. At the same time, the disabled and disadvantaged would derive benefits in terms of rehabilitation and social re-integration. People of all ages would be able to appreciate their landscape as an essential link to their health, thus benefiting directly from contributing in the provision of greenspaces for their communities. The ecotherapy practitioner is in a potential position of becoming a leader in achieving positive outcomes in the therapeutic environment, but also influencing key policy areas based on the social capital outcomes. The kudos which could derive from this, would certainly emerge from direct value for money results and from a professional and respected profile as ecohealth educators. Policy makers should therefore be encouraged to take a holistic view of these activities within the context of public health and be influenced by the evidence that important targets can be met through the work of these practitioners. The future development of contemporary ecotherapy should be based on sustainable therapy and recovery models, sustainable public health and sustainable healthy public green spaces as a holistic approach to the health of people and our planet.
Vegetable gardens in the city and therapeutic horticulture

Nicolau Forns Puch Horticulture (and ecological horticulture in particular) is known to be an effective means of promoting health as well as physical, men-
tal and spiritual well-being. To be more precise, horticulture fosters a healthy lifestyle, restores mental equilibrium, increases selfesteem and self-confidence, stimulates social relationships and helps to reduce stress. Furthermore, the existence of urban vegetable gardens improves the city environment and landscape by diversifying the vegetation in empty spaces. Urban vegetable gardens give city dwellers a sense of continuity in time as well as reinforcing the much-needed feeling of belonging to a landscape. The amount and variety of benefits for human health deriving from horticulture would suggest that vegetable gardening is therapeutic for (nearly) everyone. It is especially useful as a therapeutic tool for mental or physical pathologies and for alcohol and drug addiction rehabilitation processes. It can also be used as a social re-insertion programme among people at risk of social exclusion (long-term unemployed, elderly people living alone, troublesome teenagers and non-integrated immigrants). Horticultural therapists work in prisons, residences for the elderly, rehabilitation centres, schools and hospitals. They design programmes adapted to different ages and circumstances with the aim of improving the mental and physical condition of their patients. Treatment for certain types of pathology may require constant supervision by a team of expert therapists. In other cases, however, direct supervision is not as important as the fact of working alongside other persons with the same problems (battered women, children with learning difficulties, immigrants with adaptation problems, physically handicapped persons and persons with job-seeking difficulties). The mere fact of being in a group of persons with problems can improve peoples social skills and help them to feel better about themselves. Therapeutic programmes usually try to involve patients in every step and aspect of vegetable growing, as a means of restoring their physical and mental equilibrium. Solving dilemmas such as choosing the right plot of land and deciding which seeds to plant is all part of a therapy that confronts the patients with their own abilities. Unlike other therapies that require verbal skills (speech and reflection), horticultural therapy relies on non-verbal skills (visual, olfactory and sensorial memory) that enable verbally-challenged persons to carry out this type of work without feeling aware of their limitations. In order to promote the benefits of horticulture for individual health and for the
445
landscape, city planners should allot space for horticulture (vegetable gardens for families and for the elderly, for social, educational and therapeutic purposes) both in the city centre and on the outskirts. In the city centre, good use could be made of unused sites or municipal parks for starting up vegetable gardens where people can grow their own tomatoes and lettuces. On the outskirts of the city, an allotment system could be used as a green belt that would simultaneously restrain urban sprawl and improve the city landscape.
446
Notes sobre els autors
Pedro Luis Alonso s catedrtic de Salut Pblica a la Universitat de Barcelona, cap del Servei de Salut Internacional de lHospital Clnic de Barcelona, director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) i director cientfic del Centre dInvestigaci en Salut de Manhia (Moambic). La seva tasca professional ha estat centrada en els grans problemes de salut global, especialment en els pasos en vies de desenvolupament. Guardonat amb el premi Prncep dAstries de cooperaci internacional lany 2008. Josep Maria Ant Boqu s llicenciat i doctor en Medicina per la Universitat Autnoma de Barcelona. Desde lany 1988 forma part de lInstitut Municipal dInvestigaci Mdica (IMIM-Hospital del Mar) on ha estat director de la Unitat de Recerca Respiratria i Ambiental. Actualment s catedrtic de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra i director del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. Tamb s director del Centre dInvestigaci Biomdica en xarxa Epidemiologia i Salut Pblica. Mireia Baylina Ferr s doctora en Geografia per la Universitat Autnoma de Barcelona i professora titular del Departament de Geografia de la mateixa universitat. La seva principal lnia de recerca s la geografia i gnere, aplicada al treball i la vida quotidiana en entorns rurals i urbans; el gnere i les geografies de la infncia, en particular en ls dels espais pblics per part dels infants; i la representaci de gnere en el mn rural actual. Cristina de Carlos s llicenciada en Farmcia per la Universitat Complutense de Madrid i ha realitzat el mster en Comunicaci Cientfica, Mdica i Mediambiental de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment treballa al Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) on desenvolupa activitats de comunicaci i documentaci cientfica, especialment elaborant informes cientfico-tcnics. Angela Castrechini s professora associada de psicologia social i de psicologia ambiental al Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. Ha fet recerca vinculada al Grup de Recerca en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacional (PsicoSAO). Des del 1994 fins a lactualitat s membre del comit directiu de la International Association for People-Environment Studies (IAPS). Roser Cristbal s enginyera agrnoma per la Universitat Politcnica de Catalunya. Responsable de lrea de Productes Secundaris del Bosc del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Les
seves lnies de treball actuals sn la incidncia del medi natural en la salut de la poblaci; la producci de plantes aromtiques i medicinals; laprofitament de la flora til i la conservaci de recursos naturals; i el desenvolupament rural i la cooperaci per el desenvolupament. Helen Dunsford s professora del Departament de Geografia de la Universitat de Northumbria. Compta amb una dilatada experincia en recerca, especialment en el camp de laplicaci dels sistemes dinformaci geogrfica a la resoluci de problemes mediambientals i socioeconmics. En el marc daquesta tasca, ha desenvolupat noves metodologies que incorporen lanlisi de viabilitat, el modelatge cartogrfic i lavaluaci dels trets paisatgstics. Nicolau Forns s enginyer tcnic agrcola per la Universitat Politcnica de Barcelona. Ha estat productor agrari, responsable de manteniment i cap de laborterpia a la Comunitat teraputica Can Serra (ATARTS) i ha collaborat amb Enric Mars en conscincia sensorial. Actualment treballa amb hortes ecolgiques i s tcnic de Medi Ambient de lAjuntament de Girona. Duncan Fuller s professor titular de geografia humana del Departament de Geografia de la Universitat de Northumbria. Especialista en geografia socioeconmica, la seva recerca sha centrat principalment en les geografies emergents de la nova economia i les seves formes i espais econmics, com tamb en aspectes com la tranquillitat, lactivisme acadmic, les geografies participatives, lintellectualisme pblic i les geografies pbliques. Itziar Gonzlez Virs s arquitecta i saurina. Ha estat professora de lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona de la Universitat Politcnica de Catalunya. Va ser tcnica independent en el procs venal de participaci ciutadana i reforma de la plaa Lesseps i redactora del projecte dintervenci integral del barri de lErm de Manlleu. Treballa en diversos processos de mediaci i resoluci de conflictes en lespai pblic. Actualment s regidora de Ciutat Vella a lAjuntament de Barcelona. Claire Haggett s sociloga i professora de geografia humana de la Universitat dEdimburg (Regne Unit). Haggett sha especialitzat en diferents aspectes relacionats amb el medi ambient i el paisatge, amb especial mfasi en les relacions entre les persones i els seus entorns. La seva obra destaca per una anlisi crtica de la teoria i el mtode i per uns plantejaments que aposten per fusionar recerca i prctica.
448
Paisatge i salut
Yves Luginbhl s enginyer agrnom, doctor en Geografia i director de recerca del Centre Nacional de Recerca Cientfica (CNRS), antic director i fundador del laboratori LADYSS del CNRS. Coredactor del Conveni europeu del paisatge, president del Comit Cientfic del programa de recerca Paysage et dveloppement durable del Ministeri francs dEcologia, Energia, Desenvolupament Sostenible i Ordenaci del Territori. Andrs Di Masso s professor ajudant de psicologia social aplicada i comportament collectiu al Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. s membre del Grup de Recerca en Psicologia Social, Ambiental i Organitzacional (PsicoSAO). Entre les seves rees destudi figuren lanlisi de processos de participaci ciutadana i lestudi de segones generacions dorigen immigrant. Merc Medina Ramn s llicenciada en Cincies Ambientals per la Universitat Autnoma de Barcelona i doctora en Cincies de la Salut i de la Vida per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigadora post-doctoral a lEscola de Salut Pblica de Harvard (Boston, EUA). Actualment treballa al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, on investiga els efectes del canvi climtic i la contaminaci atmosfrica sobre la salut humana. David J. Moscoso s llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia per la Universitat de Granada. Desenvolupa la seva investigaci a lInstitut dEstudis Avanats (IESA) del CSIC a Crdova. Els temes dinvestigaci estan relacionats amb lanlisi dels impactes de les poltiques de desenvolupament rural i el turisme actiu en els espais naturals protegits, aix com aspectes relatius a la qualitat de vida i el benestar. Francesc Muoz s doctor en Geografia i professor titular de geografia urbana a la Universitat Autnoma de Barcelona. Sha especialitzat en urbanisme, planificaci urbana i disseny destratgies territorials. Ha treballat en la transformaci actual dels paisatges urbans i metropolitans. Actualment, s director de lObservatori de la Urbanitzaci i del mster en Intervenci i Gesti del Paisatge de la Universitat Autnoma de Barcelona. Anna Ortiz Guitart s doctora en Geografia per la Universitat Autnoma de Barcelona i professora titular del Departament de Geografia de la mateixa universitat. Va realitzar una estada com a docent i investigadora a la Universitat Autnoma Metropolitana (Ciutat de Mxic). El seus temes de recerca shan centrat en la geografia del gnere i, recentment, en les geografies de la infncia. Ha
publicat en diferents revistes espanyoles i internacionals. Mireia Pecurul s enginyera forestal i doctoranda en Poltiques Ambientals per la Universitat de Leeds (Regne Unit). El seu mbit dinters s la gesti de poltiques que milloren la qualitat de vida, aix com lentorn fsic. Ha estat coordinadora de lAction COST E39 representant al Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya, marc en el qual ha coordinat linforme nacional sobre la contribuci dels espais verds a la salut i el benestar. Actualment treballa a lInstitut de Recerca en Sostenibilitat de la Universitat de Leeds. Ambra Pedretti Burls ha treballat com a terapeuta especialitzada en salut mental i ha estat professora a la Facultat dAtenci Sanitria i Social de la Universitat dnglia Ruskin del Regne Unit. Ha integrat la salut i la inclusi social de les persones i la conservaci sostenible de la biodiversitat en un estudi de recerca per desenvolupar models educatius i de prctiques innovadores. Antoni Plasncia s doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona, especialista en medicina preventiva i salut pblica i en epidemiologia. Les seves principals rees de recerca sn la vigilncia de la salut pblica i dels seus determinants; lepidemiologia i la contaminaci atmosfrica i la salut. Actualment s el director general de Salut Pblica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Josep Llus de Peray s llicenciat en Medicina i Cirurgia en lespecialitat de Medicina Familiar i Comunitria i diplomat en Sanitat. Actualment s el coordinador per a la creaci de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, a la Direcci General de Salut Pblica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Ha treballat en la gesti de latenci primria a lInstitut Catal de la Salut i en la planificaci sanitria al Servei Catal de la Salut. Enric Pol s catedrtic de Psicologia Social i de Psicologia Ambiental del Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona. Director del Mster en Intervenci Ambiental: Persona, Societat i Gesti. Dirigeix les Monografies Socio/Ambientals de Publicacions Universitat de Barcelona. La seva recerca i docncia shan centrat en lanlisi i intervenci social i ambiental, i en la gesti ambiental. Maria Prats Ferret s doctora en Geografia Humana per la Universitat Autnoma de Barcelona. Actualment s professora titular danlisi geogrfica regional del departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona. Forma
Notes sobre els autors
449
part del Grup dEstudis de Geografia i Gnere del mateix departament. Ha fet recerca sobre treball femen en agricultures de plantaci, usos del temps a la ciutat, aix com sobre espais pblics i geografies de la infncia. Oriol Sallent Bonaventura s professor a la Universitat de Vic en esport i recreaci i turisme i esport. Est realitzant la seva tesi doctoral a la Universitat de Girona en Turisme, Esport i Desenvolupament Local. s consultor en els mbits de desenvolupament territorial i gesti empresarial a partir del turisme actiu, del turisme esportiu i de les activitats fsiques-esportives en el medi natural. Klaus Seeland s llicenciat en Sociologia i Cincies Poltiques. Ha centrat la seva recerca i formaci en els boscos, gesti de recursos naturals i de la salut, percepci de la natura i coneixement local des duna perspectiva transcultural. Actualment, s el cap del grup interdisciplinari Society, environment and culture del Departament de
Cincies Ambientals de lInstitut Federal Sus de Tecnologia. Isabel Sierra doctora en Psicologia, especialitzada en Psicologia Clnica, ha treballat en el sector de la intervenci social, especialment en els mbits del desenvolupament comunitari, les poltiques de famlia i dinfncia. La seva recerca es centra en la terpia familiar, la desestructuraci social i les poltiques dinfncia. Actualment s la coordinadora del Programa Salut als Barris, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Francesco Vallerani s doctor en Geografia per la Universitat de Pavia i professor de geografia a la Universitat de Vencia C Foscari. Ha estat docent a les universitats de Pdua, Feltre i Mil i professor visitant a Chicago, Londres i Melbourne. La seva investigaci ms recent es centra en la relaci entre la decadncia del paisatge i langoixa social i en les possibles estratgies de recuperaci mediambiental i paisatgstica.
450
Paisatge i salut

Paisatge I Salut

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Paisatge I Salut

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Plecs de Paisatge: Reflexions 1

Plecs de Paisatge: Reflexions 1

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

II. Medi ambient, paisatge i salut. Les poltiques pbliques

III. Experincies i terpies

Paisatge i benestar individual i social

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

El paisatge: un objectiu de benestar individual i social sovint defugit

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

3 Encefalopatia espongiforme bovina (EEB).

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Paisatge i qualitat de vida

Paisatge, un concepte complex

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Valoraci del paisatge Qualitats objectives Percepcions

trs, i lsser hum posseeix mecanismes psicolgics naturals per prevenir-lo.

Processos fisiolgics de transmissi de la informaci Filtres fisiolgics

Figura 2. La complexitat del concepte de paisatge.

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Conflictes ambientals ms visibles 1988 2002

Costa Brava turisme

rees de mxima concentraci urbana

rea Metropolitana de Barcelona indstria i serveis

rea Metropolitana de Tarragona indstria petroqumica i serveis rea de lEbre

Camps de golf Residus Embassaments TGV

Urbanitzaci Producci denergia Infraestructures Altres models de mobilitat

Pistes desqu Indstria Mineria i extraccions Xarxa elctrica

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Capacitat restauradora del paisatge

Capacitat restauradora associada preferentement a entorns naturals

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Figura 6. Preferncia de paisatges. Font: Corraliza, 1987; Galindo i Corraliza, 2000.

Paisatge, apropiaci i participaci

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Salut Benestar fsic, mental i social (OMS)

Comunitat Estructura social vertebrada

Valoraci del paisatge Qualitats objectives Percepcions

Participaci Implicaci Responsabilitzaci Presa de decisions

Simbolisme compartit Identitat social Apropiaci de lespai

Figura 7. Complexitat de les relacions entre paisatge i salut.

Paisatge, risc i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Salut Benestar fsic, mental i social (OMS)

Comunitat Estructura social vertebrada

Valoraci del paisatge Qualitats objectives Percepcions

Risc percebut Efecte NIMBY

Adaptaci a/ Efectes en Condicions ambientals i estrs

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Una societat pessimista?

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

Imatge 1. La construcci de grans infraestructures de transport sovint comporta malestar a la poblaci.

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida

I. Paisatge, benestar i qualitat de vida