Apunts

N1 B1 Unitat 6 Un dia de cada dia

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

ndex
Presentaci Demanar i donar informaci sobre lactivitat laboral Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana Demanar i donar informaci sobre els hbits gastronmics Continguts de fontica i dortografia 1 2 4 12 14

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

Presentaci
Objectius Trobars a continuaci uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat, el domini dels quals et permetr d'assolir els objectius segents: Demanar i donar informaci sobre lactivitat laboral. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana. Demanar i donar informaci sobre els hbits gastronmics.

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

1. Demanar i donar informaci sobre lactivitat laboral

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber: el present dindicatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugaci, algunes locucions adverbials de temps: al mat, al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit, a la matinada, vocabulari. Present dindicatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugaci Els verbs de la tercera conjugaci sn aquells l'infinitiu dels quals acaba en -ir. La majoria de verbs daquesta conjugaci segueixen el model incoatiu: jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts repart repart repart repart repart repart repart ir eix eix eix eix o es im iu en

Fixat que la primera i la segona persona del plural no prenen la partcula eix. El carter reparteix cartes. Nosaltres dirigim una empresa. Vosaltres conduu autobusos.

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

1. Demanar i donar informaci sobre lactivitat laboral

Algunes locucions adverbials de temps Per indicar el moment del dia en qu fem una acci utilitzem les parts del dia introdudes amb la preposici a. Quan cal, fem la contracci entre aquesta preposici i larticle que va al darrere. Fixa-thi: a + el la = al mat / migdia / vespre + a la tarda / nit / matinada

Vocabulari

Verbs: conduir; dirigir; plegar; repartir; servir. Noms: recepcionista; taxista.

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber: el present dindicatiu dels verbs regulars de la primera conjugaci, el present dindicatiu dels verbs regulars de la segona conjugaci, el present dindicatiu dels verbs regulars de la tercera conjugaci, les expressions temporals de freqncia: de vegades, mai, sovint... les locucions prepositives desprs de, abans de, adverbis i locucions adverbials de temps: tard, dhora, havent sopat, el cap de setmana... la perfrasi verbal de freqncia acostumar a + infinitiu, la perfrasi verbal estar + gerundi, vocabulari. Present dindicatiu dels verbs regulars de la primera conjugaci Linfinitiu dels verbs de la primera conjugaci acaba en -ar. La majoria de verbs de la primera conjugaci sn regulars. Segueixen el model segent: jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts treball treball treball treball treball treball treball ar o es a em eu en

Alguns verbs de la primera conjugaci es conjuguen amb un pronom. Fixa-thi: jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts llevar-se em llevo et lleves es lleva ens llevem us lleveu es lleven

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Present dindicatiu dels verbs regulars de la segona conjugaci Linfinitiu dels verbs de la segona conjugaci acaba en -er o -re. Els verbs de la segona conjugaci segueixen dos models de conjugaci. Observa: Acabats en -re jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts Acabats en -er jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts tm tem tem tem tem tem tem er o s em eu en perd perd perd perd perd perd perd re o s em eu en

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Present dindicatiu dels verbs regulars de la tercera conjugaci Linfinitiu dels verbs de la tercera conjugaci acaba en -ir. Els verbs de la tercera conjugaci segueixen dos models de conjugaci. La majoria es conjuguen com repartir (amb lincrement -eix-). Observa: amb -eixjo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts repart repart repart repart repart repart repart eix eix eix eix ir o es im iu en sense -eixjo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts dorm dorm dorm dorm dorm dorm dorm ir o s im iu en

Alguns verbs de la tercera conjugaci es conjuguen amb un pronom. Fixa-thi: jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts vestir em vesteixo et vesteixes es vesteix ens vestim us vestiu es vesteixen

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Les expressions temporals de freqncia Per indicar amb quina regularitat realitzem les activitats que fem quotidianament, podem utilitzar diverses expressions. Observa: 100% de freqncia sempre gaireb sempre cada dia normalment sovint de tant en tant de/a vegades algunes vegades gaireb mai mai

0% de freqncia

Normalment indiquem la freqncia o la regularitat amb qu realitzem una acci seguint aquesta estructura: expressi de freqncia + verb conjugat En Pere de tant en tant va al cinema. La Laura gaireb sempre fa la migdiada. Per lexpressi de freqncia tamb la podem trobar tant al comenament com al final de la frase. De tant en tant en Pere va al cinema. La Laura fa la migdiada gaireb sempre.

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Locucions prepositives Per donar informaci sobre el que fem habitualment necessitem indicar i matisar el moment en qu duem a terme les accions quotidianes. Hi ha diverses estructures per parlar-ne. Sovint fem servir com a referncia temporal el moment en qu realitzem una activitat habitual. Si volem dir que lacci de qu parlem s anterior: abans de + verb dacci en infinitiu + verb dacci conjugat

Abans danar a dormir, escolto msica. Si volem dir que lacci s posterior: desprs de + verb dacci en infinitiu + verb dacci conjugat

Desprs de treballar, vaig al gimns. Tamb podem tenir com a referncia els pats del dia. Fixa-thi: abans de (d) desprs de (d) + esmorzar dinar sopar + verb dacci

Abans de dinar, vaig a comprar. Desprs de sopar, rento els plats.

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Adverbis i locucions adverbials de temps Per indicar una acci que fem desprs dalgun dels pats del dia podem utilitzar lestructura segent: havent + esmorzat dinat sopat + verb dacci

Havent dinat, anem al cinema. Havent sopat, rento els plats. Per matisar si una acci es produeix abans o desprs del temps previst, utilitzem adverbis de temps. Fixa-thi: Si lacci es produeix abans del temps previst o habitual: verb dacci + dhora / aviat

Em llevo aviat, a les 6 del mat. Em llevo dhora, a les 6 del mat. Dinem dhora, a la una del migdia. Si lacci es produeix desprs del temps previst o habitual: verb dacci + tard

Em llevo tard, a les 12 del migdia. Sopem tard, a les 11 de la nit. Recorda com ens referim als dies de la setmana: de dilluns a divendres els dies de cada dia entre setmana dissabte i diumenge el cap de setmana

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Perfrasi verbal de freqncia acostumar a + infinitiu Per indicar que realitzem una activitat amb freqncia, a ms dels adverbis, podem utilitzar la perfrasi acostumar a + infinitiu. verb acostumar conjugat + a + verb en infinitiu

Acostumo a rentar els plats desprs de dinar. (= Gaireb sempre rento els plats desprs de dinar.) Perfrasi estar + gerundi Quan volem emfasitzar que una acci transcorre en el moment actual, podem fer servir la perfrasi estar + gerundi. Es forma amb el present dindicatiu del verb estar i el gerundi del verb que expressa lacci a qu ens referim. jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts estic ests est estem esteu estan

gerundi

Qu ests fent? Estic treballant. I vosaltres, qu esteu fent en aquest moment? Estem rentant els plats. El gerundi es forma afegint a larrel dels verbs els sufixos ant, ent o int: infinitiu acabat en ar infinitiu acabat en er infinitiu acabat en ir infinitiu acabat en ir (incoatiu) dinar dinant crrer corrent dormir dormint repartir repartint

Observa que els verbs incoatius (conduir, repartir...) formen el gerundi igual que la resta de verbs acabats en ir. Hi ha verbs que formen el gerundi de manera irregular. Aqu en tens alguns: dir dient viure vivint beure bevent veure veient

10

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

2. Demanar i donar informaci sobre lactivitat quotidiana

Vocabulari Accions quotidianes Verbs: ballar; berenar; comprar; crrer; cuinar; despertar-se; dinar; dormir; dutxar-se; escoltar; esmorzar; esquiar; llegir; llevar-se; menjar; mirar; nedar; passejar; rentar; sopar; sortir; vestir-se; viatjar. Noms: Llocs: la discoteca; el gimns. Activitats: lesport (m.); la migdiada.

11

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

3. Demanar i donar informaci sobre els hbits gastronmics

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber: el present dindicatiu dels verbs de la segona conjugaci beure i prendre, les expressions per referir-nos als moments dels pats, vocabulari. Present dindicatiu dels verbs beure i prendre Els verbs beure i prendre pertanyen a la segona conjugaci. Sn verbs irregulars. Verb beure jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts Verb prendre jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts prenc prens pren prenem preneu prenen bec beus beu bevem beveu beuen

12

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

3. Demanar i donar informaci sobre els hbits gastronmics

Expressions per referir-nos als moments dels pats Per indicar els moments dels pats utilitzem aquesta construcci: per esmorzar per dinar per berenar per sopar Quedem diumenge per dinar? El Joaquim beu caf per esmorzar. Per berenar els nens mengen fruita. Qu acostumes a menjar per sopar. Tamb utilitzem aquesta mateixa frmula quan ens referim a les postres. Per postres menges un iogurt? Observa que podem trobar totes aquestes construccions tant al principi com al final de la frase. Vocabulari Noms: Aliments i begudes: laigua (f.); el caf; la carn; lentrep (m.); el formatge; la fruita; el iogurt; el llegum; la llet; lou (m.); el pa; la pasta; el peix; la sal; el sucre; la verdura.

13

N1-B1-Unitat 6 Un dia de cada dia

4. Continguts de fontica i dortografia

Pronunciaci de les o tones En una gran part del domini lingstic del catal, quan una o es troba en una sllaba tona es pronuncia [u]. Per tant, les terminacions de la primera persona del singular dels verbs que acaben en -o sempre es pronuncien [u]. canto [u] condueixo [u] En alguns parlars catalans les o es pronuncien [o] encara que estiguin en sllaba tona. (En bona part de les comarques de Lleida i de Tarragona, a Mallorca i al Pas Valenci). Pronunciaci de les e tones En catal quan una e es troba en posici tona es pronuncia amb vocal neutra []. bevem [] prenen [] Per alguns parlars catalans no tenen aquest so. Aix, la e en sllaba tona es pronuncia [e] al Pas Valenci i en una part de Catalunya (comarques de Lleida i del sud de Tarragona).

14