Agncia dEnergia de Barcelona

Guia bsica deficincia energtica en edificis municipals

novembre 2011

Ajuntament de Barcelona

www.bcn.cat/mediambient

guia bsica deficincia energtica

en edificis municipals

direcci: Agncia dEnergia de Barcelona edici: Ajuntament de Barcelona rea de Medi Ambient i Serveis Urbans Novembre 2011

ndex
1 introducci 1.1 Objectius de la guia 1.2 pblic objectiu de la guia 1.3 estructura de la guia 1.4 fonts de la guia 2 tipologia de centres 3 accions a realitzar en cada tipologia de centres en funci de la seva rehabilitaci, obra nova o manteniment 4 mesures en estalvi i eficincia energtica 4.1 importncia de la regulaci i el control 4.2 installacions trmiques i de climatitzaci 4.2.1 Confort trmic i higinic 4.2.2 Control de la climatitzaci 4.2.3 Sistemes de control de la humitat 4.2.4 Principals sistemes de climatitzaci 4.2.5 Zonificaci de la climatitzaci 4.2.6 Calefacci 4.2.7 Refrigeraci 4.2.8 Bombes de calor 4.2.9 Torres de refrigeraci i condensadors evaporatius en installacions aigua-aigua 4.2.10 Generaci, acumulaci i distribuci dacs 4.2.11 Ventilaci 4.2.12 Fitxes de recomanacions en installacions trmiques i de climatitzaci 4.3 installacions dilluminaci 4.3.1 Conceptes bsics 4.3.2 Utilitzaci de la llum natural 4.3.3 Sistemes de regulaci i control 4.3.4 Lmpades 4.3.5 Lluminries 4.3.6 Sectoritzaci 4.3.7 Fitxes de recomanacions en installacions dilluminaci 4.4 envolupant trmica 4.4.1 Conceptes bsics 4.4.2 Tancaments opacs 4.4.3 Fusteries 4.4.4 Tancaments transparents 4.4.5 Proteccions solars passives
8 10 10 10 11 12 14

20 21 21 22 22 23 25 29 31 33 38 41 43 44 49 74 74 78 79 81 85 86 87 111 112 116 116 116 117

4.4.6 Cobertes verdes 4.4.7 Faanes ventilades, hivernacles 4.4.8 Integraci de renovables en estructura 4.4.9 Fitxes de recomanacions en envolupant 4.5 installacions elctriques 4.5.1 Conceptes bsics 4.5.2 Optimitzaci de la contractaci 4.5.3 Factor de potncia i bateries de compensaci denergia 4.5.4 Necessitat destacions transformadores 4.5.5 Etiquetatge elctric 4.5.6 Fitxes de recomanacions en installacions elctriques 4.6 estalvi daigua 4.6.1 Conceptes bsics 4.6.2 Reductors de cabal 4.6.3 Aixetes (temporitzades, amb sensor i termosttiques) 4.6.4 Airejadors 4.6.5 Vters 4.6.6 Lavabos secs 4.6.7 Reg 4.6.8 Aprofitament aiges pluvials 4.6.9 Aprofitament aiges grises 4.6.10 Fitxes de recomanacions en installacions daigua 4.7 Ofimtica i comunicacions 4.7.1 Conceptes bsics 4.7.2 Equips amb ecoetiqueta i etiquetatge energtic 4.7.3 Equips dalta eficincia 4.7.4 Sistemes destalvi denergia 4.7.5 Tecnologia de fonts dalimentaci i transformaci 4.7.6 Tipus de sais 4.7.7 Fitxes de recomanacions en ofimtica 4.8 sistemes de monitoratge, comptabilitat i gesti energtica 4.8.1 Sistema de gesti energtica (SGE) 4.8.2 Fitxes de recomanacions en sistemes de monitoratge, comptabilitat i gesti energtica 4.9 externalitzaci de serveis 4.9.1 Manteniment energtic 4.9.2 Empreses de serveis energtics (ESE) 4.9.3 Finanament per tercers 4.9.4 Fitxes de recomanacions externalitzaci de serveis 4.10 altres conceptes de subministrament energtic 4.10.1 Cogeneraci 4.10.2 Cogeneraci amb absorci 4.10.3 Microcogeneraci 4.10.4 District heating and cooling

117 118 119 120 129 129 130 131 132 132 135 139 139 140 140 141 141 141 141 142 143 144 152 152 152 155 155 157 158 160 164 164 166 168 168 168 169 170 171 171 171 171 172

4.10.5 Fitxes de recomanacions altres conceptes de subministrament energtic 5 energies renovables 5.1 conceptes bsics 5.2 energia solar trmica 5.3 energia solar fotovoltaica 5.4 energia minielica 5.5 energia geotrmica 5.6 biomassa 5.6.1 Tipus de biomassa 5.6.2 Calderes de biomassa 5.7 fitxes de recomanacions en installacions renovables 6 sensibilitzaci i conscienciaci sobre la cultura energtica dels usuaris dels edificis 6.1 conceptes bsics 6.2 campanyes de sensibilitzaci 6.3 formaci i sensibilitzaci sobre la mobilitat sostenible 6.4 fitxes de recomanacions en sensibilitzaci i conscienciaci

174

175 176 176 177 178 178 179 180 180 182 188 189 189 190 191

Annex
1 plecs de condicions tcniques de tancaments, materials i residus 1.1 normativa de referncia 1.2 clusules respecte als allants 1.3 clusules respecte a les actuacions en els tancaments 1.3.1 Faanes 1.3.2 Soleres 1.3.3 Cobertes 1.4 clusules respecte a les divisions interiors 1.5 clusules respecte als ponts trmics 1.6 clusules respecte a les infiltracions 1.7 clusules respecte als vidres i la fusteria 1.8 clusules respecte a les proteccions solars 1.9 sobre el compliment de la normativa de referncia i de les clusules ambientals en edificis amb valor patrimonial 1.10 clusules respecte a la selecci de materials 1.10.1 Pintures i vernissos 1.10.2 Materials constructius i dacabats 1.10.3 Fusta 1.11 clusules respecte a la gesti dels residus
194 195 195 196 196 197 197 198 198 198 199 200 200 201 201 202 202 203

2 plecs de condicions tcniques dinstallacions consumidores daigua 2.1 normativa dobligat compliment 2.2 identificaci delements i canonades 2.3 fontaneria 2.4 installaci daigua calenta sanitria (acs) 2.4.1 Aspectes generals 2.4.2 Caracterstiques dels elements de la installaci 2.5 prevenci del risc de la legionellosi 2.6 allaments trmics 2.7 elements destalvi daigua 2.7.1 Aspectes generals 2.7.2 Sistemes i mesures per a lestalvi daigua 3 plecs de condicions tcniques dinstallacions delectricitat 3.1 normativa dobligat compliment 3.2 aspectes generals 3.3 nivell mxim de soroll de la maquinria elctrica installada en edificis 3.4 installaci danalitzadors de xarxa per al control i gesti de consums 3.5 equipament elctric i aparellatge interior de larmari 3.6 canalitzacions per cables 3.7 motors 3.8 millora del factor de potncia en el subministrament elctric 3.9 proteccions elctriques en lenllumenat 4 plecs de condicions tcniques dinstallacions denllumenat 4.1 normativa dobligat compliment 4.2 aspectes generals 4.3 parmetres dilluminaci recomanats 4.4 tipus de lluminries recomanades 4.5 tipus de lmpades recomanades 4.6 sistemes de regulaci i control 5 plecs de condicions tcniques dinstallacions de climatitzaci i ventilaci 5.1 normativa dobligat compliment 5.2 plec de condicions de les installacions de climatizaci 5.2.1 Aspectes generals 5.2.2 Condicions de confort 5.2.3 Generadors de fred i calor 5.2.4 Temperatura de consigna flotant de les maquines de producci de calor/fred 5.2.5 Sistemes VRV 5.2.6 Torres de refrigeraci i condensadors evaporatius en installacions aigua-aigua 5.2.7 Unitats climatitzadores 5.2.8 Unitats emissores interiors 5.2.9 Zonificaci de la climatitzaci

205 206 206 208 209 209 209 210 211 212 212 212 215 216 216 217 218 218 220 220 221 221 222 223 223 224 229 231 234 236 237 238 238 239 239 241 242 243 243 245 246

5.3

5.4

5.2.10 Bombes de distribuci daigua de climatitzaci 5.2.11 Equilibrat trmic i hidrulic 5.2.12 Sistema de control i gesti de climatitzaci 5.2.13 Sistemes de control de la humitat 5.2.14 Allaments trmics daparells i conduccions 5.2.15 Utilitzaci de materials respectuosos amb el medi ambient plec de condicions de les bombes geotrmiques 5.3.1 Aspectes generals 5.3.2 Generadors de fred i calor 5.3.3 Temperatura de consigna flotant de les mquines de producci de calor/fred 5.3.4 Disseny dels pous plec de condicions de les installacions de ventilaci 5.4.1 Aspectes generals 5.4.2 Regulaci daportaci daire en funci de la concentraci de co2 5.4.3 Free-cooling & free-heating 5.4.4 Recuperaci de calor de laire de renovaci 5.4.5 Allament de xarxes de conductes 5.4.6 Utilitzaci de materials respectuosos amb el medi ambient

247 247 247 250 250 251 251 251 252 252 253 253 253 254 255 255 256 256 257 258 259 259 260 261 261 262 263 263 263 265 265 265 265 265 266 269 269 269 270 271 272 272

6 plecs de condicions tcniques denergies renovables 6.1 normativa de referncia 6.2 plec de condicions de les installacions denergia solar trmica 6.2.1 mbit daplicaci 6.2.2 Aspectes generals 6.2.3 Protecci contra les gelades 6.2.4 Protecci contra els sobreescalfaments 6.2.5 Captadors i connexionat del sistema captador solar 6.2.6 Sistema dacumulaci solar 6.2.7 Sistema dintercanvi 6.2.8 Circuit hidrulic 6.2.9 Sistema elctric i de control 6.2.10 Punts de consum 6.3 plec de condicions de les installacions de biomassa 6.3.1 Aspectes generals 6.3.2 Generadors de calor 6.3.3 Emmagatzematge de biomassa 6.4 plec de condicions de les installacions de mini elica 6.4.1 Aspectes generals 6.4.2 Aerogenerador i torre de laerogenerador 6.5 plec de condicions de les installacions denergia solar fotovoltaica 7 plecs de condicions tcniques dofimtica 7.1 aspectes generals 7.2 proposta de mesures a implantar

introducci

El dia 25 de mar de 2011 el Plenari Municipal de lAjuntament de Barcelona va aprovar, com a mesura de govern, el Pla dEnergia, Canvi Climtic i Qualitat de lAire, en endavant PECQ, una eina que t com a objectiu reduir el consum energtic, reduir les emissions de CO2, millorar la qualitat de laire i millorar la qualitat del subministrament energtic a la ciutat de Barcelona. El PECQ permet a la ciutat tenir definides les estratgies i el full de ruta de les poltiques energtiques per a la propera dcada, essent un clar exponent de la voluntat i la capacitat de Barcelona dadaptar-se als canvis i progressar cap a un model de ciutat eficient, saludable i competitiva. Els edificis i equipaments municipals representen al voltant del 50 % del consum energtic municipal total. Aix doncs, es considera de vital importncia actuar sobre els edificis municipals per tal daconseguir un estalvi demissions del 20 %, objectiu del PECQ per a la ciutat de Barcelona. Alhora, les actuacions en edificis municipals sn una eina clau per a la promoci de les mesures en estalvi i eficincia energtica, pel seu caire exemplificador. Les mesures dactuaci sarticularan a travs del Pla de Millora Energtica dels Edificis Municipals, en endavant PEMEEM, que t com a objectiu lestalvi denergia i la incorporaci denergies renovables en els edificis i les installacions municipals, tot posicionant lAjuntament de Barcelona com a un ajuntament altament sostenible en la gesti de les seves prpies installacions. Per tal destablir prioritats en les mesures dactuaci en aquests tipus dedificis i per tal de consensuar-les amb tots els implicats, sha creat la Taula de Treball dEstalvi Energtic de lAjuntament de Barcelona, coordinada per lrea de Medi Ambient de lAjuntament de Barcelona -a travs de lAgncia dEnergia de Barcelona, que actua com a assessor

tecnolgic-, i pel Departament de Manteniment i Pla de Locals de Serveis Generals, com a referent per a la coordinaci territorial. En aquesta taula hi ha representats diversos sectors de lAjuntament i les seves entitats pbliques. Des de la Taula sha detectat la necessitat de proporcionar eines als gestors dedificis i als peticionaris de noves construccions o rehabilitacions que els facilitin la tasca de vetllar pel consum denergia i afavorir lestalvi i leficincia energtica en els seus edificis existents o futurs. Per establir leina ms adient en cada cas, cal diferenciar entre els edificis de nova construcci i els ja existents. Els edificis de nova construcci es projecten i sexecuten seguint una nova normativa energtica fora complerta. Aix doncs, les promotores pbliques estan sotmeses a una srie de requisits mnims energtics quan projecten noves construccions. De tota manera, sovint es podrien incorporar requisits deficincia energtica addicionals als de la normativa, si el client ho demans. En canvi, els edificis existents sovint sn deficitaris en el compliment dalguns requisits mnims denergia, i normalment la intervenci s complicada. Aix ens trobem que la rehabilitaci energtica daquests edificis va sovint associada a inversions elevades. Per tant, a nivell dedificis existents, lestratgia de millora energtica ha de ser diferent, i ha destar dirigida a assolir les exigncies mnimes en rehabilitacions i al bon s i manteniment del propi edifici. Des de la Taula dEstalvi Energtic sha plantejat lelaboraci de la present Guia bsica deficincia energtica en edificis municipals, amb una visi que varia segons si es parla de nova construcci, rehabilitaci o simplement s i manteniment.

1.1. Objectius de la guia

Els objectius principals daquesta guia bsica deficincia energtica en edificis municipals sn: Servir de suport al titulars de noves edificacions municipals ajudant-los a adquirir els coneixements tcnics necessaris que els permetin exigir a les promotores requisits deficincia energtica addicionals als normatius. Marcar una srie de requisits mnims exigibles en lmbit de leficincia energtica en el cas de rehabilitacions dedificis municipals ja existents. Proporcionar consells de bones prctiques i bon s energtic als responsables i usuaris de les installacions municipals existents.

1.3. Estructura de la guia

La guia sestructura en dos nivells, dissenyats per facilitar la fcil consulta per part del lector: 1. La guia, el contingut tcnic de la qual es detalla en els captols 3, 4, 5 i 6. El captol 3 est dissenyat de forma que el lector pugui de forma rpida veure quines mesures destalvi i eficincia energtica pot aplicar en cada cas concret, diferenciant entre rehabilitaci, obra nova o manteniment. En els captols 4, 5 i 6 es detallen les mesures que es poden implantar agrupades segons el tipus dinstallaci de que es tracti: climatitzaci, illuminaci, ventilaci, installacions elctriques, aigua, ofimtica, monitoratge, entre altres. En cada una de les mesures sincorpora un requadre resum amb la informaci clau: Tipus de mesura: Gesti: mesures encarades a millorar la gesti energtica i el control de qualsevol equip/installaci o mesures relacionades amb la optimitzaci de la contractaci dels serveis energtics dels equipaments. Manteniment: mesures relacionades amb el manteniment dequips o installacions ja existents en els edificis. Substituci: mesures que suposen una substituci parcial o total dels equips o installacions dels equipaments. Nova inversi: mesures que requereixen duna nova inversi per a portar-se a terme.

1.2. Pblic objectiu de la guia

La Guia bsica deficincia energtica en edificis municipals est adreada a tcnics municipals i de districtes, que no acostumen a ser especialistes en temes denergia, per que sn responsables de ladjudicaci dobres. En aquest sentit, aquesta guia pretn ser una orientaci per a aquelles entitats, rees o institucions de lajuntament de barcelona que gestionen edificis, nhan de rehabilitar o construir-ne de nous, i que sn els clients davant les promotores pbliques. La present guia no pretn substituir la normativa energtica edificatria actual, sin que apunta idees per intentar anar una mica ms enll del que la normativa estableix, a la vegada que vol formar els usuaris en lmbit energtic.

10

Normativa relacionada. Nivell de dificultat que comporta dur-la a terme: Senzill. Requereix aprofitar una rehabilitaci menor. Requereix aprofitar una rehabilitaci major. Noms implantable en obra nova. Indicaci orientativa del cost econmic associat. Indicaci de lestalvi en energia primria assolible.

2. Els annexos de la guia contenen les Clusules que caldr que lAjuntament incorpori als Plecs tcnics de les licitacions que lideri, per tal de dur a terme les mesures exposades a la Guia.

(1996). Biblioteca CINCO DIAS 1996. Agncia dEnergia de Barcelona: http://www.barcelonaenergia.cat Institut Catal de lEnergia (ICAEN): www.gencat.cat/icaen Medi ambient de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat/dmah Instituto para la Diversificacin y Ahorro de la Energa (IDAE): www.idae.es Institut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya (ITEC): www.itec.es Comissi Nacional de lEnergia (CNE): www.cne.es Programa Europeu Greenlight: www.eu-greenlight.org

1.4. Fonts de la guia

Les principals fonts que shan consultat i pres com a referncia per a lelaboraci daquesta guia es llisten a continuaci: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Estalvi i eficincia en edificis pblics. Collecci quadern prctic, nmero 2. Edici octubre 2009. ICAEN. Energia solar trmica. Collecci quadern prctic, nmero 3. Edici desembre 2009. ICAEN. Manuales de energas renovables. 5 Manuales: Minicentrales hidroelctricas, Energa elica, Energa de la biomasa, Incineracin de residuos slidos urbanos, energa solar trmica, Energa solar fotovoltaica. Anuario del Instituto para la Diversificacin y Ahorro de la Energa (IDAE). Proyectos de Energas Renovables en Espaa

A aquestes referncies cal afegir-hi tota aquella normativa relacionada en cadascun dels mbits que abasta aquesta guia i que sindica en cadascuna de les fitxes de recomanacions.

11

tipologia de centres

12

Lampli ventall dels tipus dequipaments municipals, en fa necessria la definici i agrupaci segons la seva funci, malgrat que en alguns casos dins duna mateixa tipologia puguin haver diferncies notries. Aix, els diferents centres sanalitzen i es poden agrupar en les segents tipologies: Equipaments esportius. Centres educatius. Administraci i oficines municipals. Centres socioculturals, centres cvics i biblioteques. Altres (mercats, cementiris, centres sanitaris, etc.).

Aquesta agrupaci dequipaments ha de permetre al lector daquesta guia identificar rpidament el total de propostes que encaixen en cada tipologia; tot i aix, el fet de generalitzar fa que algunes propostes no sapliquin en tots els casos. Cal doncs, que el lector tingui uns coneixements mnims per poder determinar quines mesures sescauen en el context requerit.

13

accions a dur a terme en cada tipologia de centres, en funci de la seva rehabilitaci, obra nova o manteniment

14

Aquest captol est dissenyat de forma que el lector pugui veure de forma rpida quines mesures destalvi i eficincia energtica pot aplicar en cada cas concret, diferenciant si s rehabilitaci (R), obra nova (N) o manteniment (M).

Cadascuna daquestes mesures es troba explicada en detall en els captols 4, 5 o 6, segons mbit.

15

16

17

18

19

mesures per a lestalvi i leficincia energtica

20

4.1. Importncia de la regulaci i el control

Loptimitzaci de la regulaci i el control s una mesura clau a lhora dimplementar una estratgia destalvi i eficincia energtica en qualsevol installaci o equipament, per diverses raons: s una eina deficincia aplicable a qualsevol tipus de sistema (climatitzaci, illuminaci, ofimtica, comunicacions, aigua, etc.). Garanteix reduccions en el consum energtic sense prdua de qualitat del servei prestat, i augmenta la vida til de les installacions. Repercuteix en un estalvi econmic tant pel que fa a la reducci de la factura elctrica com a la reducci del manteniment necessari. En concret, un sistema de regulaci i control s un conjunt delements fsics connectats de tal manera que poden realitzar el comandament, direcci o regulaci dun sistema determinat segons unes consignes normalment programades. Lobjectiu dun sistema de control s poder realitzar quatre tipus diferents de funcions: 1. Mantenir unes condicions de disseny. Els controladors mantenen el sistema en les condicions per a les quals ha estat dissenyat (temperatura, humitat), en un espai determinat. 2. Reduir la quantitat de m dobra necessria per fer funcionar i mantenir els sistemes dun edifici, reduint tamb aix els costos dexplotaci i els errors humans. 3. Minimitzar costos denergia i ds. 4. Mantenir els equips operatius dins els nivells de seguretat. Els sistemes de control es poden classificar en: Digitals o analgics. Lla obert (acci independent de la sortida) o lla tancat (lentrada es compara amb la sortida per donar senyal derror, si sescau).

Pel nombre de dispositius sota control (des de 10 fins a 100 punts de control). Pel protocol de transmissi de les dades de control. Segons el tipus dinstallaci que controlin (illuminaci, climatitzaci, tancaments, seguretat, etc.).

En aquesta guia, en cadascun del apartats de recomanacions, shan incorporat fitxes que fan referncia a actuacions relacionades amb la regulaci i el control dels sistemes tractats a lapartat. Aix, es poden consultar fitxes sobre el control de lencesa i apagada de lenllumenat, la regulaci de la climatitzaci o lapagada automtica dequips informtics.

4.2. Installacions trmiques i de climatitzaci

El condicionament ambiental o climatitzaci s el procs mitjanant el qual soptimitzen les condicions ambientals de cadascuna de les dependncies interiors dun edifici. En aquest procs es tracta i controla de manera simultnia, la temperatura, la humitat, la puresa i la distribuci de laire, per tal de proporcionar el confort, benestar i higiene necessaris a les persones que lutilitzen. El procs de climatitzaci doncs no noms inclou escalfar o refredar lambient interior sin tamb mantenir els nivells correctes de ventilaci i filtraci, de qualitat daire i de confort, i de soroll. El procs de climatitzaci inclou, per tant, la regulaci i el control simultani dels principals parmetres responsables del confort. La climatitzaci de locals s un punt crtic en el consum energtic duna installaci. En aquest sentit, la calefacci i la generaci daigua calenta poden representar fins a dos teros del consum

21

total dun edifici. A ms, en els darrers anys sha registrat un gran creixement en la installaci de sistemes de refrigeraci, tant a les llars com als llocs de treball. Tot i lampli ventall dequips disponibles al mercat, sovint la tria final no s la ms ptima, des del punt de vista destalvi energtic i econmic dexplotaci. La climatitzaci dun determinat espai est directament relacionada amb lallament trmic, la temperatura interior i exterior i, sobretot, ls personal que en realitzen els usuaris. Per tant, leficincia i el conseqent estalvi denergia del sistema de climatitzaci estan directament relacionats amb els elements segents: Els tancaments de ledifici. El disseny adequat, la correcta elecci i installaci dels elements del sistema de climatitzaci: El sistema de producci de fred i/o calor. El sistema de distribuci. El sistema de tractament daire i ventilaci. El sistema de gesti i control de la climatitzaci. Les bones prctiques en ls i el manteniment del sistema.

100 W i els 1.000 W, en funci del tipus dactivitat realitzada. La temperatura del cos hum sha de mantenir en un marge molt estret si es vol evitar la sensaci de desconfort. Les dues vies de qu disposa lsser hum per evitar el desconfort sn: Les respostes fisiolgiques amb qu el cos sadapta a lambient, s a dir, els mecanismes de termoregulaci. La regulaci de lambient, del grau dactivitat i del tipus de roba.

El confort higinic es refereix principalment a la qualitat de laire interior dels edificis. Laire de linterior dun edifici ha de complir dos requisits: Tenir la qualitat adequada per evitar riscos per a la salut. sser percebut pels ocupants com aire fresc. El cos hum percep la qualitat de laire a travs de lolfacte, sensible als compostos olorosos, i de les membranes mucoses del nas i els ulls, sensibles als compostos irritants. Una quantitat important dedificis no compleixen aquests requisits i els ocupants pateixen diferents smptomes degut a una manca de qualitat de laire, com lassecament de les membranes de la mucosa o mals de cap a causa dambients molt carregats de CO2 i altres emissions. La influncia de la qualitat de laire exterior tamb s important per definir les necessitats de ventilaci. Si laire exterior est en males condicions, caldr purificar-lo abans dutilitzar-lo.

4.2.1. confort trmic i higinic

Lambient interior dun edifici ha dassolir tots els tipus de confort: trmic, higinic, acstic i lumnic. Aquest captol se centra nicament en els apartats de confort trmic i higinic, relacionats ms estretament amb lestalvi i leficincia energtica de les installacions. El confort trmic es refereix a la temperatura interior dun edifici. El cos hum contnuament genera calor a partir de loxidaci dels aliments (metabolisme), amb una rtio de producci que varia entre els

4.2.2. control de la climatitzaci

Les variables que shan de gestionar varien en funci de les necessitats i possibilitats de cada cas, per hi ha una srie delements clau a tenir en compte:

22

equip central de control, unitats perifriques per a recepci i transmissi de dades a unitat central, software de gesti energtica, programaci de manteniment i emmagatzematge de dades. Amb tot aix sobt una quantitat molt important de dades que permeten una millora substancial en el manteniment i control de les installacions de climatitzaci. Tot seguit es llisten les aplicacions principals: control dels equips: Engegada/aturada, manual o automtica, en funci de dates i horaris. Permet tamb el control integrat de la regulaci, i permet utilitzar totes les funcions analgiques monitoritzades (reajustaments, compensacions, govern de vlvules, registres, ventiladors, etc.). Es pot realitzar lajust automtic dels punts de consigna dacord amb ls de ledifici/dependncies. estalvi denergia: Optimitzaci de lengegada/ aturada de la climatitzaci, segons dates, horaris i temperatures, humitat i inrcia de ledifici, a fi daconseguir el nivell ideal de comoditat durant el perode docupaci. El percentatge de temps de desconnexi estar en funci del valor de la temperatura ambient i de lpoca de lany (estiu o hivern), amb lobjectiu que si la temperatura ho permet, el percentatge de temps de desconnexi sincrementi automticament. comprovaci de les installacions: Visualitzaci per pantalla o b impressi de variables analgiques (mximes, mnimes, mitjanes i puntuals) com: temperatura, humitat relativa, pressi, etc., dacord amb el perode que es determini. Visualitzaci de forma automtica dalarmes i avaries amb determinaci de data, hora i minut de lanomalia. manteniment: Lenregistrament diari i lacumulaci mensual de totes les variables existents

fa possible la localitzaci davaries i alarmes. Textos amb informaci precisa que facilitin el manteniment de les installacions de forma addicional.

4.2.3. sistemes de control de la humitat

Certs edificis requereixen una climatitzaci amb control de temperatura i humitat relativa a la vegada. Aquest tipus de control es fa indispensable en el cas dedificis que contenen obres dart, per tal de garantir-ne les condicions ptimes. En aquests casos els conceptes clau a tenir en compte sn: Humectaci La humitat s la quantitat daigua continguda en laire. La quantitat daigua que una massa daire pot contenir no s constant, sin que varia en funci de la temperatura i la pressi de laire. Per a un lloc determinat, amb les mateixes condicions atmosfriques, cada 10C daugment de temperatura fan duplicar aproximadament la capacitat de contenir vapor daigua en laire ambiental. Humitat absoluta o contingut de vapor daigua en laire, normalment sexpressa en grams daigua per quilogram daire sec i no varia amb lescalfament o refredament de laire. Humitat relativa o contingut percentual de vapor daigua en laire, sobre el mxim possible a una temperatura determinada. La humitat relativa disminueix en escalfar laire i augmenta al refredar-lo.

Dentre els diferents sistemes dhumectaci existents destaquen:

23

Humectadors devaporaci: Sistema dhumectacio adiabtica per contacte daigua i aire. Laigua en fase lquida pren lenergia necessria per vaporitzar, del mateix aire que shumidifica i refreda alhora. s el mateix procs natural que succeeix sobre la superfcie de rius, llacs i mars. Avantatges: Molt poc consum denergia. Inconvenients: Cal dur a terme controls de legionella. Requereixen grans superfcies de contacte, per tant, es tracta de grans climatitzadors. Humectadors datomitzaci: Sistema dhumectacio adiabtica igual que lanterior per on laigua es pulveritza en petites partcules (aerosols) mitjanant discs giratoris amb una corona dentada perimetral contra la qual xoquen les gotes daigua desplaades per la fora centrfuga (atomitzador centrfug), o les partcules daigua es desprenen per la vibraci a molt alta freqncia dun cristall piezoelctric (humectadors dultrasons). Avantatges: Bon rendiment en relaci a lenergia consumida. Inconvenients: Requereixen control de legionella. Poden requerir descalcificadors degut a lemissi de sals contingudes a laigua. Humectadors de vapor: Sistema descalfament de laigua fins a convertir-la en vapor. Lhumectador disposa dun dipsit daigua i mitjanant resistncies calefactores o elctrodes, escalfa laigua i genera vapor. Avantatges: Permeten un control precs de la humitat. No requereixen control de legionella, ja que en escalfar laigua fins a convertir-la en vapor seliminen els bacteris. Inconvenients: Elevat cost energtic. Requereixen descalcificador. Poden patir moltes avaries en aiges dures.

Tots aquests humectadors (devaporaci, datomitzaci i de vapor) disposen duna safata o dipsit on sacumula laigua. Els ms petits no disposen dinstallaci automtica daportaci daigua, s a dir, no estan connectats a cap xarxa de subministrament daigua, sin que els seus dipsits o safates sn emplenats manualment pels usuaris. Pel que fa als sistemes de deshumectaci, cal diferenciar: deshumectaci qumica. La disminuci de la humitat de laire es produeix mitjanant ls dadsorbents (carbons activats, gel de slice, etc.) o absorbents (clorurs, bromurs, etc.). En el procs sallibera calor i la temperatura de laire augmenta.En climatitzaci industrial habitualment sutilitzen deshumectadors mecnics amb rotors amb gel de slice. La regeneraci del gel del rotor es produeix per escalfament de laire exterior que passa a travs del rotor extraient la humitat continguda. En els equipaments culturals (museus, sales dexposicions, .) de lInstitut de Cultura de Barcelona s habitual trobar aquest tipus de deshumectadors amb control de la humitat amb gel de slice. deshumectaci per refredament. La disminuci de la humitat de laire es produeix com a conseqncia duna disminuci de la temperatura per sota de la seva temperatura de rosada provocant la condensaci. Les bateries de fred dels climatitzadors experimenten aquest procs, i refreden laigua de circulaci mitjanant laddici de glicol per tal que la temperatura dentrada de la bateria estigui entre 1 i 5C i la de retorn entre 4 i 8C.

24

4.2.4. principals sistemes de climatitzaci

Els sistemes de climatitzaci engloben tots els elements, lobjectiu dels quals s mantenir les condicions termodinmiques desitjades en un local. Un sistema de climatitzaci t per finalitat les tasques segents: Controlar la temperatura del local i de laire (escalfar o refredar). Controlar la humitat de laire (humidificar o extreure humitat). Controlar la qualitat de laire (ventilar amb aire exterior, filtrar partcules, gasos).

(conductes i canonades) i accessoris (caixes de ventilaci, comportes, bombes, vlvules...). Equips de control, regulaci i seguretat. Garanteixen que el funcionament de la installaci sigui el correcte, per tal dobtenir el confort, la higiene i la seguretat requerides.

El disseny del sistema de climatitzaci ha de garantir que ni la velocitat daire impulsat ni el soroll del propi equip quan el fluid circula pels conductes o a la sortida pels difusors, molesti els usuaris de ledifici. Un sistema de climatitzaci est format pels elements segents: Generadors o productors de fred i/o calor. Representen el nucli del sistema, ja que generen lenergia trmica que necessita ledifici per tal de ser condicionat. Unitat de tractament daire (UTA) o climatitzador. s una unitat que fa el tractament de laire que cal subministrar al local o edifici, ja sigui amb aire de recirculaci o de lexterior. Unitats terminals (UT) o emissors. Reben els fluids primaris de la central de tractament i transmeten les condicions trmiques requerides a les diferents estances de ledifici. Garanteixen que la velocitat de laire sigui la correcta i sn responsables del nivell sonor que produeix la installaci de clima. Elements intermedis. Totes les canalitzacions

Alguns conceptes bsics que cal conixer a lhora danalitzar o projectar un sistema de climatitzaci sn: Free-cooling i free-heating: aprofitament del fred/calor de laire exterior en els sistemes de condicionament daire. Refredament adiabtic en recuperadors de calor: saugmenta la humitat relativa de laire dextracci abans de lintercanvi energtic amb laire daportaci (en aquest cas la humitat relativa no augmenta). Calor sensible: temperatura. Calor latent: humitat. Comparaci entlpica: comparaci de les condicions de temperatura i humitat dun sistema. VRV (volum de refrigerant variable): qualsevol sistema o equip que presenti la possibilitat de modificar el cabal del fluid refrigerant, en funci de les demandes. Una climatitzaci tpica es basa en ls dequips autnoms per climatitzar zones puntuals amb necessitat de potncies petites o mitjanes: de 1.200 a 120.000 W. En un sistema autnom, la unitat de producci de fred o calor i la unitat de tractament daire estan incloses en el mateix aparell, el qual subica normalment a la mateixa zona que es vol climatitzar. Aquests equips unitaris estan compostos, almenys, dels elements segents: condensador, evaporador, circuit frigorfic, compressor, controls automtics, filtres i ventiladors. Tamb formen part del sistema integrat les anomenades unitats split o partides, en qu sha separat la unitat condensadora de levaporadora.

25

Els sistemes de climatitzaci es poden classificar de forma genrica en funci del fluid utilitzat per transportar lenergia trmica (fred o calor) i que sintrodueix als locals a travs dels equips o elements terminals per tal de controlar les variables esmentades. Aix, els sistemes de climatitzaci segons el fluid utilitzat es poden classificar en: Sistemes tot aire (daire i temperatura constant o variable). Sistemes tot aigua (daerotermos a 2 tubs, a 4 tubs, de radiadors o de terra o sostre radiant). Sistemes aire-aigua (dinducci, daerotermos fan coils amb aire suplementari, de superfcies radiants amb aire complementari). Sistemes dexpansi directa o de refrigerant (amb unitats compactes, sistemes partits -splits i multisplits- o amb volum de refrigerant variable).

Laire de retorn procedent del local s aspirat pel ventilador daspiraci. Una part daquest aire sexpulsa a lexterior, i entra aire de renovaci fresc de lexterior. Entre aquests dos cabals daire es pot intercalar un bescanviador de calor per tal de preescalfar laire exterior de renovaci. A la caixa de mescla es barregen laire de renovaci exterior amb la part daire de retorn que no ha estat expulsat. Desprs, laire passa a travs dun filtre per eliminar partcules de pols i altres impureses. A continuaci, laire passa a travs duna bateria de calor o de fred, per linterior de la qual hi circula aigua/lquid calent o fred. La bateria de calor pot utilitzar aigua calenta, vapor o gas refrigerant. Segons sigui el fluid caloportador, estar alimentada per una caldera (daigua o vapor) o per una bomba de calor. Finalment, abans de subministrar laire al local, pot ser necessari un humectador.

Hi ha altres criteris per classificar els sistemes daire condicionat com, per exemple, pel tipus de tractament daire o segons la regulaci.

4.2.4.1. sistemes tot aire En un sistema tot aire sutilitza un cabal daire tractat per tal daconseguir les condicions de confort del local. Les unitats terminals daquest sistema sn unitats de difusi: difusors i reixetes, aix com, en certs casos, unitats de control de la quantitat daire a subministrar, com les comportes. La unitat central s la unitat de tractament daire (UTA) o climatitzador on t lloc el tractament de laire que simpulsa al local. Una UTA consta dels components segents:

Els principals avantatges dels sistemes tot aire sn: Centralitzaci: elimina conduccions elctriques i daigua. Permeten el free-cooling (explicat en lapartat 4.1.9 daquesta guia). Facilitat de recuperaci denergia. Control de la humitat. Els principals inconvenients sn: Necessitat despai per muntar conductes. Difcil accs a les unitats terminals, que normalment estan situades en sostres falsos. Dificultat de neteja dels conductes (repercussi en la qualitat de laire interior).

26

4.2.4.2. sistemes tot aigua En un sistema tot aigua sutilitza aigua com a fluid caloportador, el qual transfereix la seva energia a les unitats terminals. Sanomenen tamb sistemes hidrnics. Les unitats generadores sn refredadores, calderes o bombes de calor. Els sistemes tot aigua utilitzen com a unitats terminals diferents tipus daerotermos (paret, cassette, per conducte, etc.), que es poden connectar amb un o dos circuits daigua, depenent de si la installaci s a dos o quatre tubs. Tamb sutilitzen inductors. En rgim de calor, les unitats terminals poden ser radiadors convencionals o superfcies radiants (situats al sostre, sota terra o a les parets). La ventilaci sobt per obertures practicades a les parets, i per filtraci directa del propi local o edifici. Per tant, els sistemes tot aigua es caracteritzen perqu no hi ha aportaci daire tractat, de manera que aquests sistemes no disposen dunitats centrals de tractament daire. Ats que la normativa actual obliga a realitzar una ventilaci forada en cas dimplantar aquest sistema tot aigua, la ventilaci es realitza de manera independent i parallela. Dins daquests sistemes es poden distingir: Sistemes daerotermos a dos tubs. Sistemes daerotermos a quatre tubs (calefacci i refrigeraci al mateix temps). Sistemes de radiadors (calefacci). Sistemes de terra o sostre radiant. Alguns dels principals avantatges del sistemes tot aigua sn: Millor sensaci de confort que els sistemes tot aire. Requereixen poc espai.

Permeten control zonificat.

I com a principals inconvenients destaquem: Cal preveure la installaci. Risc de condensaci quan treballa en fred. Els convectors arrosseguen partcules de pols en suspensi i tenen una major despesa energtica que no pas els radiadors o terres radiants.

4.2.4.3. sistemes aire-aigua En un sistema aire-aigua sutilitzen simultniament cabals daigua i daire. Laire saporta per tal de ventilar ledifici (aportaci daire primari per garantir la qualitat de laire interior). Laigua s el fluid usat per establir les condicions de confort trmiques requerides al local. Les unitats generadores sn: refredadores, calderes, bombes de calor i climatitzadors per al tractament de laire de ventilaci. Com a unitats terminals es poden utilitzar aerotermos i inductors. Ats que els sistemes aire-aigua combinen la utilitzaci de dos fluids primaris per fer laportaci trmica, a ms de les dues unitats o centrals de calor i fred, calen dos equips intermedis per fer la connexi amb les unitats terminals: una xarxa de canonades daigua i una xarxa de conductes per a la distribuci daire. Els sistemes aire-aigua se subdivideixen en els grups segents: sistemes dinducci: les unitats terminals inductors, barregen laire primari (exterior) amb laire del local que passa a travs duna bateria daigua calenta o freda per donar-li la temperatura necessria i subministrar-lo al local. Utilitzen

27

bateries de tubs amb aletes que poden ser simples (2 tubs) o de doble circuit daigua (4 tubs). Aquest sistema saplica en edificis que tenen diferents crregues trmiques a les seves estances, en locals amb ocupaci discontinua, i en edificis on es necessita calor i fred simultniament. sistemes daerotermos (fan coils) amb aire suplementari. La unitat terminal s un aerotermo (fan coil) format per un ventilador i un serpent pel qual circula laigua calenta o freda. Tamb poden ser de bateries simples o dobles. Laire exterior es tracta en una UTA i es transporta al local normalment de forma independent de laire fred o calent que passa pels aerotermos. sistemes de superfcies radiants amb aire suplementari. Es tracta de la installaci duna xarxa de canonades daigua pel terra, parets o sostre dels locals que es vol climatitzar, per tal dobtenir una temperatura radiant de superfcie que sigui adequada per a la climatitzaci del local. En parallel necessita duna aportaci constant daire per ventilar i deshumectar ledifici condicionat.

simultniament calefacci en una dependncia i refrigeraci en una altra. Els termes VRV (volum de refrigerant variable) sn aplicables, en un sentit ampli, a qualsevol sistema o equip que presenti la possibilitat de modificar el cabal del fluid refrigerant, en funci de les demandes. No obstant, aquesta denominaci general ha donat origen a una caracteritzaci ms restrictiva que saplica noms a certs sistemes, lligats a patents comercials, que han resultat de levoluci dels aparells multi split. Aix, es denominen sistemes de VRV aquelles installacions de climatitzaci formades per: Equip generador: bomba trmica partida, amb una o vries unitats exteriors condensades per aire o aigua (generalment condensades per aire), connectades a diverses unitats interiors com cassets encastades al sostre, unitats de fals sostre en conductes, consoles vistes amb peus, unitats vistes de paret o sostre tipus split, etc. Daquesta manera el cabal de fluid caloportador que circula pot variar per adaptar-se en cada moment a les demandes especfiques dels locals. Distribuci: un sistema directe, sense intercanviadors interposats, on el fluid refrigerant actua de mitj caloportador, i el compressor de la unitat exterior com a bomba circuladora que el reparteix per tota la installaci. La xarxa de distribuci cap a les unitats interiors est formada per canonades de coure. Unitats terminals: les unitats interiors poden controlar-se de manera independent o centralitzada, admetent equips de conducte, terra, paret o sostre. Control i regulaci: integrat en el sistema, comanda lajust entre les demandes de confort,

Els principals avantatges i inconvenients han estat comentats anteriorment, ja que es tracta de sistemes que combinen el transport i el tractament daire i daigua.

4.2.4.4. sistemes dexpansi directa o de refrigerant Sn sistemes per a la climatitzaci despais grans que utilitzen directament, des de la unitat exterior a la unitat interior, el propi refrigerant i en volum variable en funci de les demandes i de la simultanetat interna. Poden permetre

28

rendiment i programaci, i les necessitats tcniques dels equips, i s una part essencial i inseparable del conjunt de la installaci global. El gran avantatge respecte al sistema ms tradicional de circuit daigua calenta o freda recau en el fet que el circuit s el propi refrigerant i, per tant, disposa de major eficincia energtica en estalviar un bescanvi. Per altra banda, el compressor treballa amb volum de refrigerant variable (VRV) ajustant el treball a la demanda i, per tant, ajustant en tot moment la potncia de lequip. Els sistemes VRV amb bombes de calor condensades per aire i amb unitats interiors de control individual amb sistemes de recuperaci de calor constitueixen una bona alternativa, amb uns costos dexplotaci menors que una installaci convencional. El COP daquest sistema modulant i molt verstil permet millorar leficincia energtica del sistema. Com ms variaci hi hagi en les unitats terminals, ms gran s el benefici de la installaci, ja que la unitat exterior es modula o sajusta constantment a les necessitats existents en cada moment. Els avantatges principals sn: No requereix grans espais per a la installaci de conductes ni equips, ja que no cal disposar duna sala de mquines especial en els edificis. Facilitat dinstallaci. Major vida til i control totalment electrnic. El sistema de cablejat permet comunicar les unitats interiors i exteriors i aix centralitzar el sistema de control. Costos de funcionament baixos perqu permeten el control individual de cada zona. Permet recuperar calor desviant lescalfor emesa per les unitats interiors en mode de refrigera-

ci, cap a les zones que requereixen calefacci. Estalvi dun 5 % a un 8 % respecte els sistemes que empren aigua.

Malgrat tot, el sistema VRV planteja els segents inconvenients: Possibilitat de problemes de seguretat degut a les molt altes pressions de treball1, a la possibilitat de fuga de gas refrigerant amb el conseqent perill dasfxia en les dependncies ocupades, i a lalta toxicitat del gas refrigerant en cas dincendi. nicament es pot utilitzar el sistema de control de la marca que sinstalli, a diferncia del sistema de control en una installaci tipus de bomba de calor aire-aigua o aigua-aigua, on es pot escollir el fabricant.

4.2.5. Zonificaci de la climatitzaci

La zonificaci o sectoritzaci dels circuits de climatitzaci s una eina molt efica en sistemes centralitzats, per assegurar el confort de tots els usuaris i, alhora, per no malbaratar recursos energtics. Permet maximitzar lestalvi energtic mitjanant la zonificaci, ja que sindividualitza el clima de cada dependncia segons la demanda. Per tant, la climatitzaci es pot apagar en aquella zona on no es requereixi. La distribuci constitueix un punt

1 En les modificacions de les Instruccions tcniques complementries del Reglament de Seguretat per a Plantes i Installacions Frigorfiques (Ordre CTE/3190/2002, de 5 de desembre) shan actualitzat els valors lmits de crrega mxima en quilograms per metre cbic despai habitable aplicable en el local ms desfavorable. Daquesta manera es minimitza el perill de fuga de gas refrigerant i possible asfxia en les dependncies ocupades.

29

crtic doptimitzaci energtica, malgrat sovint s menystinguda. Cal, doncs, prioritzar-ne el bon disseny i installaci, i tenir en compte lallament de canonades. La zonificaci permet regular les condicions interiors de cada dependncia per mitj del control centralitzat. Quan es tracta del control dequips que funcionen mitjanant resistncies elctriques la seva sectoritzaci tamb adopta una gran importncia. Ls dequips amb resistncies elctriques (plaques calefactores, acumuladors, etc.) es justifica per la comoditat dinstallaci i el redut preu dinversi, ja que noms cal endollar-los per al seu funcionament immediat. Aquests equips tenen encara una justificaci ds per a installacions domstiques o assimilables, sempre que el seu rgim de funcionament sigui baix. Tenen uns costos especfics dexplotaci molt alts, en funci del cost especfic del kW. Existeixen sistemes que permeten millorar el control de la climatitzaci. Alguns dells es plantegen a continuaci.

del cabal daigua circulant pels emissors afectats. En el moment en qu la temperatura ambient baixa, la vlvula de tres vies permet el pas de laigua cap a lemissor. Quan sassoleix la temperatura desitjada a la sala, el sistema tanca el cabal daigua que circula per cada emissor. La incorporaci daquest sistema en una installaci de climatitzaci comporta un augment considerable del nivell de confort, i un estalvi denergia ja que els emissors noms proporcionen calor o fred quan realment es necessita a lestana.

4.2.5.2. Vlvula termosttica en radiadors En cas de disposar de radiadors, una altra opci s la installaci de vlvules termosttiques. El principi de funcionament es basa a regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal daigua circulant pel radiador afectat. Per mantenir constant aquesta temperatura, la vlvula termosttica redueix automticament el cabal daigua del radiador quan sassoleix la temperatura desitjada. En el moment en qu la temperatura ambient baixa, la vlvula termosttica augmenta el pas de laigua del radiador. Com en el cas anterior, la incorporaci de vlvules termosttiques comporta un augment considerable del nivell de confort, i un estalvi denergia ja que el radiador noms proporciona calor quan realment es necessita a lhabitacle. Per a diferncia del cas anterior, la vlvula termosttica queda ms exposada i, per tant, s ms susceptible de patir deteriorament i danys.

4.2.5.1. Vlvula de 3 vies i control amb termstat Per tal dajustar la temperatura a cada espai, en funci de la demanda trmica, es poden aplicar els elements segents: Vlvules de tres vies en cada emissor final. Element de control de temperatura (tipus sonda) per a cada espai que es vol climatitzar, que reguli les vlvules de tres vies de cada emissor del local.

El principi de funcionament del sistema es basa a regular la temperatura ambient desitjada a partir

30

4.2.5.3. climatitzaci mitjanant volum daire variable La climatitzaci mitjanant volum daire variable (VAV) tot/res s tamb una eina destalvi energtic en el cas de climatitzaci per conductes daire. El sistema VAV tot/res pot ser connectat a qualsevol tipus de climatitzador de conductes aire-aire o aire-aigua-aire. Consisteix a collocar elements capaos de restringir el pas de laire en cadascuna de les sortides, com els difusors que incorporen comportes de zonificaci automatitzades en funci de la temperatura de cada espai que es vol climatitzar. Aquest sistema permet millorar el rendiment de la installaci, ja que noms climatitza aquelles zones que ho necessiten en cada moment i augmenta el confort en poder mantenir la temperatura desitjada en tots els locals.

4.2.6. calefacci
Sentn per calefacci la producci i distribuci de calor amb aplicaci al condicionament daire.

4.2.6.1. generaci La generaci de calor es pot fer utilitzant qualsevol dels equips segents: caldera, que funciona habitualment utilitzant com a combustible gas natural o gas prop. Al mercat encara hi ha calderes que funcionen amb combustibles fssils tradicionals com el carb, gasoil o fueloil, si b cal tenir en compte que ls del fueloil est prohibit dins el casc urb. Actualment augmenta ls de biomassa com a combustible, ja sigui en forma tradicional de restes de producci agrria (closca dametlla, pinyols doliva, etc.) o en forma industrialitzada com, per exemple, els pllets. bomba de calor, que a ms de proporcionar calor a lhivern, tamb genera fred a lestiu, grcies a la vlvula de quatre vies que permet invertir el cicle trmic. Aquests dispositius obtenen temperatures inferiors a les que obtenen les calderes, per el seu rendiment pot ser molt superior al de les calderes alimentades per combustibles fssils tradicionals. installaci solar, sutilitza poc, per seleccionant el sistema de calefacci adequat, s perfectament vlid i proporciona un immillorable rendiment i un ptim cost de funcionament.

figura 4.1 esquema installaci climatitzaci mitjanant volum daire variable

La caldera en les nostres latituds s lelement emprat usualment per proporcionar calefacci i aigua calenta sanitria. Els principals tipus de calderes sn els segents:

31

caldera estndard Est dissenyada per treballar amb temperatures de retorn de laigua per sobre de 50C i 70C depenent del combustible emprat. Sen poden distingir de dos tipus: les deficincia normal amb temperatures de fums inferiors a 240C i les dalta eficincia amb temperatures de fums ms baixes, que poden arribar a estar per sota els 140C (sense condensacions) i millor rendiment. caldera de baixa temperatura Pot funcionar contnuament amb una temperatura daigua dalimentaci entre els 35C i 40C. Aquest rendiment sassoleix amb el disseny dels tubs de fums (doble o triple paret) aconseguint el manteniment de la temperatura al costat dels fums per sobre del punt de rosada (en determinades condicions pot presentar condensacions). El seu rendiment s superior al de les calderes estndards. Principalment saplica en installacions on es pugui treballar a baixes temperatures durant un nombre dhores elevat. caldera de condensaci Est dissenyada per poder condensar de manera permanent una part important del vapor daigua contingut en els gasos de combusti, aconseguint laprofitament de lescalfor latent de vaporitzaci i augmentant el seu rendiment. Les calderes convencionals i de baixa temperatura poden aprofitar fins al PCI (poder calorfic inferior), mentre que les de condensaci poden tamb aprofitar fins al PCS (poder calorfic superior). El seu rendiment s superior al de les calderes estndards i de baixa temperatura, i poden arribar fins al 109 % (sobre el PCI). El gas natural o el gas prop sn els combustible ms adequats per ser utilitzats en calderes de condensaci, ja que del procs de condensaci es pot recuperar una gran quantitat de calor sense

problemes greus de formaci dcids. En la figura segent es representen els rendiments estacionals en funci del factor de crrega.
Caldera de consensaci h (%) e 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 Caldera de baixa temperatura Caldera convencional

Percentatge de crrega de la caldera en tant per 1(f)

figura 4.2 comparaci rendiment caldera convencional, baixa temperatura i condensaci

diferents tipus dinstallacions La caldera de condensaci s un producte indicat per a qualsevol tipus dinstallaci, si es vol obtenir calefacci i/o aigua calenta sanitria, independentment de la temperatura de treball, tipus demissors, etc. En qualsevol cas, el confort obtingut grcies als marges de regulaci, i lestalvi denergia (rendiment superior al 97 %) sempre seran molt superiors als de les calderes amb generador de combusti tradicional i, per descomptat, lemissi delements contaminants a latmosfera s molt menor. No obstant aix, existeixen aplicacions en qu es potencien encara ms els beneficis daquesta caldera. Sn aquelles on per motius de confort dels emissors, treballen a menor temperatura o, simplement, on es necessiten sistemes poc contaminants amb objectius ecolgics. A ms, en treballar a baixa temperatura, es millora el rendiment i, per tant, disminueix el consum. La utilitzaci duna caldera de condensaci en installacions de terra radiant s, doncs, una apli-

32

caci idnia, ja que en treballar a baixa temperatura el rendiment ser el mxim i la caldera no patir problemes de condensacions no controlades.

generador de calor s una caldera, cal optimitzar el rendiment del procs de combusti. El procs de combusti s la reacci qumica doxidaci dun combustible. Per tal que el procs de combusti es realitzi de forma completa es necessita una quantitat terica daire que varia per cada combustible i que, en el cas del gasoil, s de 13,90 kg, per al prop s de 15,62 kg i per al gas natural de 16,84 kg per cada kg de combustible (aire estequiomtric). No obstant, la combusti no s perfecta i es produeixen incremats (monxid de carboni, hidrogen i daltres components). Per tant, i a fi de realitzar una mescla total de tots els elements que intervenen en la combusti, cal treballar amb un excs daire sobre el teric, que ser de lordre de l11 al 24 %, depenent del tipus de combustible i caldera utilitzada. En un procs de combusti poden donar-se, bsicament, cinc possibles casos: a) b) c) d) Combusti amb defecte daire. Combusti amb excs daire. Combusti amb incremats. Combusti amb excs de temperatura en els fums. e) Combusti ptima. Per optimitzar el rendiment del cremador cal doncs realitzar controls peridics que permetin ajustar els parmetres de combusti.

4.2.6.2. distribuci Els elements generadors transmeten calor a un fluid caloportador o fluid trmic, que es transporta a les diferents unitats terminals dins ledifici que transmeten, al seu torn, la calor del fluid al local. En calefacci, les unitats terminals sacostumen a anomenar emissors de calor: Radiadors: nhi ha de diferents tipus i materials: de fosa, dacer i dalumini. Sistemes de terra, paret o sostre radiant: sescalfa el terra, paret o sostre dels diferents locals de ledifici, que transmeten lescalfor al local. Aerotermos: sn prcticament idntics als utilitzats en el cas de la refrigeraci. Consisteixen en una bateria de calor i un ventilador.

Tal com sha comentat anteriorment, existeixen installacions de calefacci en qu el fluid caloportador s laire. En aquest cas es tracta laire en una UTA, donant-li la corresponent temperatura per tal de distribuir-lo per tot ledifici. s important tenir en compte que els sistemes convectius (sistema tot aire, amb unitats terminals daerotermos), no donen el confort que sobt amb els sistemes per radiaci que, a ms, sn ms eficients en llocs de clima fred en qu la calefacci s molt necessria.

4.2.6.3. rendiment generadors de calor El rendiment del generador de calor s un aspecte clau per a lestalvi i leficincia energtica dels sistemes de climatitzaci. En els casos en qu el

4.2.7. refrigeraci
Sentn per refrigeraci la producci i distribuci de fred amb aplicaci al condicionament daire. En general es diferencien dues formes de produir fred: per compressi i per absorci.

33

4.2.7.1. refrigeraci per compressi La refrigeraci per compressi de vapor s una de les maneres ms difoses i utilitzades per produir fred. El sistema per compressi est format per un circuit en qu hi circula un lquid refrigerant que normalment s un fre. Aquest refrigerant actua com un transportador de calor, de manera que lescalfor que sextreu dun lloc es porta cap a un altre per dissipar-la. Els refrigerants escollits per refrigerar sn lquids molt voltils que canvien de fase lquida a vapor a baixa temperatura, a la pressi atmosfrica. Els quatre elements mecnics que composen el cicle de fred per compressi sn: evaporador. Dispositiu en qu el refrigerant en estat lquid passa a lestat vapor i, per tant, hi ha absorci de calor. Levaporador s doncs un bescanviador de calor en qu sutilitza lescalfor que hi ha en el local o edifici per fer evaporar el lquid refrigerant. compressor. Dispositiu que comprimeix el gas refrigerant per tal daugmentar-ne la pressi i temperatura. condensador. Dispositiu en qu el refrigerant canvia destat passant de vapor a lquid, moment en qu es produeix la calor que haur de ser dissipada. Aquesta dissipaci es fa normalment amb aire o aigua. El condensador s, per tant, un bescanviador que ha de dissipar la calor que el cicle ha absorbit a levaporador i la calor com a conseqncia del treball produt pel compressor. Vlvula dexpansi termosttica o restrictor. Component que proporciona una baixada de temperatura i pressi al lquid refrigerant. Tots aquests elements estan normalment integrats en un mateix equip frigorfic.

El rendiment trmic dels sistemes de refrigeraci es coneix amb les sigles COP (coeficient de funcionament) i es defineix com la relaci entre lenergia til obtinguda i lenergia subministrada: kWfrigorfics kWelctrics

COP =

Els kW frigorfics corresponen a la calor que sabsorbeix de lambient que es vol refrigerar o a la potncia frigorfica de la mquina. Els kW elctrics corresponen a la potncia absorbida pel compressor per fer funcionar la refredadora. Les unitats refredadores es poden classificar, segons els fluids dintercanvi en evaporador i condensador, en: Les unitats aire-aire utilitzen aire exterior per a la condensaci (el ms habitual) i produeixen aire fred. Les unitats aire-aigua utilitzen aire exterior per a la condensaci i produeixen aigua freda. Les unitats aigua-aire utilitzen aigua per a la condensaci i produeixen aire fred. Laigua per a la condensaci pot venir duna torre de refrigeraci (risc de legionellosi), aigua fretica o superficial (riu, llac o mar). Les unitats aigua-aigua utilitzen aigua per a la condensaci com en el cas anterior i produeixen aigua freda. Les unitats geotrmiques (terra-aigua o terraaire) fan la condensaci amb el terreny i produeixen aigua o aire fred. La seva aplicaci ptima s combinar-la amb climatitzaci per sostre radiant.

Una altra classificaci tpica dels sistemes de refrigeraci per compressi s segons el tipus de compressors usats en el cicle de refrigeraci (ordenats de ms a menys eficincia):

34

Centrfugs Cargols Alternatius oberts Alternatius semihermtics Scroll (hermtic) Rotatiu (hermtic) Alternatiu hermtic

tipus de compressors Compressors centrfugs Compressors de cargol Compressors oberts alternatius Compressors semihermtics alternatius Compressors hermtics alternatius Scroll Rotatiu

50 100

200

300

400

500

2500 3000

3500

potncia frigorfica del compressor (kWtrmics)

figura 4.3: rangs de potncia frigorfica segons el tipus de compressor font: estalvi i eficincia en edificis pblics. collecci quadern prctic, nmero 2. icaen

compressor scroll Aquest tipus de compressor utilitza dues espirals per realitzar la compressi del gas. Les espirals es disposen cara contra cara. La superior s fixa i incorpora la porta de descrrega, mentre que la inferior s lespiral motriu. Les espirals disposen de segells al llarg del perfil en les crregues oposades, que actuen com a segments dels cilindres proporcionant un segell de refrigerant entre ambdues superfcies. El centre del coixinet de lespiral i el centre de leix del cigonyal del conjunt motriu estan desalineats. Aix produeix una excentricitat o moviment orbital de les espirals mbils.

figura 4.4: imatges compressor scroll

35

El moviment orbital permet a les espirals crear bosses de gas, i degut a que lacci orbital continua, el moviment relatiu entre ambdues espirals, fixa i mbil, obliga a les borses de refrigerant a desplaarse cap a la porta de descrrega en el centre del conjunt, fent disminuir progressivament el volum de gas. Les caracterstiques principals daquest compressor sn: Ms fiabilitat que el compressor alternatiu. Nivell de vibracions baix, compressi contnua i no bategant. Manca de conversi del moviment alternatiu a rotatiu, rendiment energtic molt bo. Emissi sonora en alta freqncia (ms fcil datenuar). No pot treballar a crregues parcials. Potncies de compressor unitries petites.

No hi ha conversi del moviment alternatiu a rotatiu, rendiment energtic molt bo. Emissi sonora en alta freqncia (ms fcil datenuar). Capacitat de treballar a crregues parcials del 25-100 % en mode continu (sense esglaons de potncia). Actualment un dels millors compressors existents al mercat.

compressor de cargol El seu nom prov de la forma deix dels seus rotors, semblants a un engranatge de tall oblic. El rotor principal normalment t quatre espires de secci circular i el rotor auxiliar t sis canals en forma de cargol. En girar el rotor principal i lauxiliar pressionen el volum de gas, que s transportat de manera contnua duna part a laltra del cargol o engranatge. Normalment aquests compressors treballen inundats doli, per tal daugmentar lestanquitat interna de lengranatge. Les caracterstiques principals daquest compressor sn: Control de capacitat continu. Altssima fiabilitat. ndex davaries 11 vegades menor que un compressor alternatiu. Certa tolerncia als cops de lquid. Nivell de vibracions molt baix, compressi contnua i no polsant.

figura 4.5: imatges compressor de cargol

compressors de levitaci magntica Dentre totes les tecnologies emprades en plantes refredadores cal destacar les que incorporen compressors de levitaci magntica. Aquest tipus de compressor no necessita oli ja que el rotor est levitant respecte a lestator. En no produir-se friccions de cap tipus, el rendiment a crregues parcials s molt alt, les vibracions sn prcticament inexistents i el nivell sonor s mnim. Leliminaci de loli permet millorar el rendiment sobretot a llarg termini, ja que amb el pas del temps queda una capa doli en els intercanviadors que dificulta lintercanvi de calor. Els compressors poden treballar des de 21.000 rpm fins a 48.000 rpm controlats amb un sistema

36

DC inverter. Des dun punt de vista energtic, aix els permet modular la potncia frigorfica del 10 al 100 % de la seva potncia real i permet un ajustament exacte a les necessitats de la installaci en cada moment. Les caracterstiques principals daquests compressors sn: Funcionen sense oli: coixinets magntics. El rotor i lestator no estan en contacte. La fiabilitat augmenta duna forma espectacular. Estalvi energtic: coixinets magntics. Els compressors magntics necessiten noms 0,2 kW per realitzar la seva funci. El nivell sonor daquests compressors s extremadament baix degut a labsncia total de vibracions. s possible fer la prova de la moneda damunt del mateix compressor. Absncia de vibracions en les bateries condensadores. No es transmeten vibracions als forjats. Un mili de mostrejos per segon de posici del rotor permeten mantenir una tolerncia mxima de 0,0127 mm. La utilitzaci dun motor sncron a imant permanent de neodini ha estat decisiu per reduir les dimensions respecte a un motor elctric convencional en una relaci de 10 a 100. En cas de prdua dalimentaci elctrica el rotor actuar com a generador. Mxima durabilitat: refrigeraci del motor independent. Precisi en la temperatura de sortida de laigua. Grcies al control de velocitat del compressor, la unitat permet regular la temperatura de laigua de sortida de levaporador duna forma contnua i precisa + / - 0,5C Disposa dun dels millors rendiments estacionals del mercat. Disponible en condensaci per aire i aigua.

nota: Les unitats amb compressor de cargol tenen un rendiment semblant a les unitats que incorporen compressors Scroll. No obstant, el seu ndex de fiabilitat s altssim, i la seva durabilitat molt ms elevada que amb compressor Scroll. Pel que fa a la unitat de levitaci magntica, cal dir que presenta el rendiment ms ptim, per tamb el preu final ms elevat.

4.2.7.2. refrigeraci per absorci El cicle dabsorci segueix principalment el mateix esquema que el cicle de compressi, per substitueix la compressi del lquid refrigerant per un procs dabsorci, que enlloc daportar energia elctrica per a la compressi, necessita una aportaci denergia trmica per tancar el cicle. Aquesta aportaci denergia trmica permet ls directe de combustibles fssils o vapor, de processos industrials, aigua escalfada per energia solar trmica, etc. que permeten reduir de manera substancial lenergia primria necessria per produir fred. Les unitats de refrigeraci per principi dabsorci sapliquen normalment a grans installacions amb elevades necessitats de fred. Labsncia dun compressor mecnic t lavantatge de produir menys vibracions i menys soroll que les unitats que funcionen segons el cicle de compressi de vapor. El funcionament del cicle dabsorci es basa en lafinitat que tenen certes substncies entre elles i que afavoreix el procs dabsorci qumica. Es diferencia entre: Cicles dabsorci duna sola etapa: la parella fluid refrigerant/absorbent acostuma a ser del tipus amonac/aigua.

37

Cicles dabsorci de doble etapa: la parella fluid refrigerant/absorbent s daigua/bromur de liti. El generador est dividit en dues parts, una dalta temperatura i laltra de baixa. Aquesta divisi naugmenta leficincia malgrat apareix el risc de cristallitzaci del fluid.

Malgrat aix, el cost dinversi dels diferents components de les unitats de refrigeraci solar (captadors solars, rodes dessecants, refrigeradors dadsorci, etc.) s molt ms elevat que el dels components dun sistema convencional, fet que motiva que laplicaci dels sistemes solars sigui encara incipient. Les installacions de refrigeraci basades en lenergia solar es poden classificar en sistemes oberts i sistemes tancats. Sistemes oberts: el refrigerant, que sempre s aigua, est en contacte amb latmosfera. Es basen en la refrigeraci per dessecaci i per evaporaci. Sistemes tancats: se subministra calor solar a un refrigerador alimentat trmicament que produeix aigua freda. Aquesta aigua es pot distribuir directament al sistema daire condicionat per mitj daerotermos o sostres de refrigeraci (sistema amb aigua), o a un serpent de refrigeraci en una unitat de tractament daire (sistema tot aire). Actualment, hi ha dos tipus dequips al mercat: refrigeradors dabsorci (els ms usats) i refrigeradors dadsorci.

Lefecte doble permet fer passar el COP (coeficient entre lenergia frigorfica produda i la despesa calorfica necessria), duna mitjana de 0,6-0,7 a ms d1 en les condicions nominals de funcionament (COP frigorfic mesurat sobre el PCS del gas natural). La doble etapa permet daltra banda, alternar el mode generaci calor amb el mode fred o la generaci simultnia de fred i calor.

cicles dabsorci Fluid refrigerant / absorbent COP Temperatura generador Temperatura fred Temperatura refrigeraci

etapa simple amonac / aigua 0,6-0,7 80-120 C 7-12C 15-35 C

dOble etapa aigua / bromur de liti 1-1,2 130-180 C 4,5-16C 15-40 C

taula 4.1: caracterstiques principals cicle dabsorci duna etapa i detapa doble

4.2.7.3. refrigeraci solar Laplicaci denergia solar als sistemes de refrigeraci dedificis s una tecnologia emergent que t diversos avantatges: La crrega mxima de refrigeraci, en general coincideix amb la radiaci solar mxima disponible. Els equips utilitzen fluids de treball que sn totalment inofensius, com ara aigua i solucions salines. Permet explotar les installacions denergia solar trmica duna manera eficient durant lany.

4.2.8. bombes de calor

La bomba de calor s un sistema dexpansi directa de gas refrigerant que pot funcionar tant per refrigeraci com per calefacci, ja que la bateria o intercanviador que funciona durant lestiu com a evaporador, passa a funcionar com a condensador a lhivern. La climatitzaci amb sistemes dexpansi directa de gas refrigerant consisteix a traspassar calor dun focus fred a un focus calent mitjanant una mqui-

38

na termodinmica que s lanomenada bomba de calor. En rgim de calefacci es bomba calor des de lexterior cap a linterior, i en rgim de refrigeraci es bomba calor des de linterior cap a lexterior. Per tant, aquest sistema necessita dun bescanviador amb lexterior ubicat a la unitat exterior. La unitat exterior acostuma a tenir tamb el compressor, el sistema de control del conjunt i, en el cas de ser una mquina condensada amb aire, tamb disposa dels ventiladors per forar el pas de laire per la bateria. El trasps de calor dins ledifici es realitza amb les unitats interiors, que bsicament estan formades per la bateria, el ventilador per forar el pas daire i els elements de regulaci. Per al funcionament del sistema cal aportar energia elctrica, principalment per alimentar el compressor que fa circular el gas refrigerant. Com ms diferncia de temperatura hi hagi entre el focus fred i el focus calent, ms energia caldr aportar al compressor per obtenir les mateixes prestacions trmiques. En certs edificis es pot donar el cas de necessitar en algunes dependncies refrigeraci i en daltres, calefacci. En aquests casos, amb la tecnologia adequada (recuperadors de calor), es pot aprofitar lexcedent de calor recuperat en la refrigeraci per calefactar, i viceversa. Daquesta manera la mquina funciona en unes condicions ms favorables i saconsegueix un estalvi en lenergia consumida.

Les bombes de calor extreuen calor de lambient exterior i el distribueixen en els locals a travs dun circuit daigua a baixa temperatura (7C) a lestiu, i a mitja temperatura a lhivern (50C). Els sistemes de refrigeraci daquests equips poden ser: Condensats per aire Condensats per aigua Els sistemes condensats per aigua proporcionen un rendiment superior. No obstant, els costos derivats dels controls a qu shan de sotmetre sobretot per la legionella- sn ms elevats. A causa daquests controls a qu shan de sotmetre les torres de refrigeraci, la tendncia per a petites i mitjanes installacions s la utilitzaci de laire com a element refrigerant. Aix, la bomba de calor ms usada s la que correspon a la configuraci aire-aire.

4.2.8.1. producci de fred i calor mitjanant bombes de calor aire-aigua o aigua-aigua

figura 4.6: sistema de refrigeraci carrier

Lavantatge fonamental duna bomba de calor s que consumeix menys energia que la que subministra. Aquesta aparent contradicci amb un dels principis ms slids de la termodinmica, sexplica pel fet que recuperem energia gratuta de lambient exterior.

39

Es poden considerar varis tipus dinstallacions en funci de les unitats terminals utilitzades. En aquest cas, cal considerar les segents unitats finals: Fan Fan Fan Fan coils de sostre coils de terra coils de paret coils per conductes daire

4.2.8.2. bombes de calor geotrmiques Les bombes de calor es classifiquen segons la font de calor i el medi al qual transfereixen calor o fred. Aix doncs, un altre tipus de bombes de calor que trobem sn les bombes geotrmiques on el medi dintercanvi no s laire ni laigua, sin el terra. Un dels avantatges daquesta tecnologia s que el medi es troba a temperatura constant durant tot lany. Ls de bombes de calor geotrmiques en la climatitzaci dedificis s encara escassa a Catalunya. A lapartat 5.5 daquesta guia es poden consultar ms detalls daquesta tecnologia; en concret, destaca la fitxa de recomanaci Installaci sistema denergia geotrmica.

El sistema consisteix a disposar duna bomba de calor aire-aigua o aigua-aigua i a partir daqu distribuir laigua freda generada a 7C, o calenta a 50C, segons sigui la temporada, a cada planta de ledifici que ho precisi. Una vegada laigua arriba a cada una de las plantes, es poden utilitzar les unitats terminals per a cadascuna de les dependncies que es vol climatitzar. Les bombes de calor poden incorporar recuperaci total de calor. Aquest sistema comporta una eficincia energtica molt superior. Aquest sistema s especialment interessant en edificis grans on es pot donar el cas de necessitar refrigeraci en algunes dependncies i calefacci en daltres. En aquests casos, amb la tecnologia adequada, es pot aprofitar lexcedent de calor recuperat en la refrigeraci per calefactar o produir ACS, i es pot aprofitar lescalfor extreta de la refrigeraci per calefactar les dependncies que ho demanin. Daquesta manera la mquina funciona en unes condicions ms favorables i saconsegueix un estalvi en lenergia consumida, a ms de no generar prdues de confort en canvi de temporades. Enlloc dutilitzar una bomba de calor, el sistema pot estar format per una o varies calderes per a la generaci de calor i una o varies plantes refredadores per a la generaci de fred.

4.2.8.3. temperatura de consigna flotant de les bombes de calor Les bombes de calor cal que disposin del control corresponent, normalment termstats i una centraleta de control, per tal de regular la temperatura de consigna en funci de la temperatura exterior. Amb la regulaci de la temperatura de consigna, lequip productor de calor i fred modular la potncia, evitant moltes parades i engegades innecessries. En el cas de disposar de ms duna bomba, aquestes regularan la seva potncia de manera simultnia evitant que una mquina treballi a ple rendiment i laltra estigui aturada. Cal evitar, en el disseny de les installacions de climatitzaci, diferncies importants entre el focus fred i el focus calent, dimensionant correctament les installacions interiors per tal que puguin treballar a baixa temperatura o a una temperatura propera a lambiental. Com ms diferncia existeixi, ms

40

energia caldr aportar al compressor per obtenir les mateixes prestacions trmiques.

poca estival

Temperatura de consigna

semioberts (o semitancats), i en qu laigua escalfada en el procs de refrigeraci es refreda de nou mitjanant levaporaci duna part de la massa que cedeix calor latent, mentre que en el tipus de recirculaci tancada laigua s refredada per un altre sistema de refrigeraci. Les primeres installacions de refrigeraci eren sistemes oberts. Aquests sistemes es continuen utilitzant en petites installacions, o en grans sistemes on laigua s abundant i, per tant no arriben a assolir-se augments importants de la temperatura de laigua, com en el cas dels condensadors de grans centrals trmiques situades al costat del mar o grans rius. El sistema completament tancat no s ms que un circuit intermedi, on saprofiten les particulars caracterstiques de laigua per absorbir calor en un pas intermedi, i en els que finalment lalliberament de calor al medi receptor, es fa a travs duna segona superfcie de bescanvi. El sistema semiobert tpic s la torre de refrigeraci, encara que existeixen altres alternatives per aconseguir la vaporitzaci duna part de laigua. Lelevada escalfor latent de laigua permet que per cada gram daigua evaporada es puguin refredar molts grams daigua lquida, en varis graus centgrads. Les torres de refrigeraci poden ser de tir natural o de tir forat. Les torres de tir natural, en general, tenen alades considerables i una forma hiperblica que els proporciona un ptim tir natural de laire i una bona estabilitat estructural. Les torres de circulaci artificial o mecnica fan circular laire, que conduir laigua evaporada mitjanant un tir forat o indut. La selecci dun o altre tipus de tir depn de les condicions par-

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

Temperatura exterior

poca hivernal

Temperatura de consigna

10

11

12

Temperatura exterior

figura 4.7: exemple evoluci temperatura consigna en funci de la temperatura exterior (estiu i hivern)

4.2.9. torres de refrigeraci i condensadors evaporatius en installacions aigua-aigua

Els sistemes de refrigeraci es classifiquen en sistemes oberts i sistemes tancats. Des del punt de vista del consum daigua, la diferncia entre ambds s molt important. Els sistemes oberts fan s de laigua una sola vegada i, a continuaci, la retornen a lexterior. Els sistemes tancats recirculen laigua de forma contnua per a la seva reutilitzaci. Els sistemes tancats poden, a la vegada, dividir-se en sistemes amb recirculaci oberta, denominats

41

ticulars de la installaci. En el tir forat els ventiladors es troben a la base de lequip i forcen laire contra les gotes daigua en descens. Com que laire que impulsen s sec, els ventiladors no pateixen corrosions o dipsits de slids. En el tir indut, els ventiladors se situen a la part superior de la torre i indueixen una circulaci de laire, ms creuada o ms en contracorrent segons el disseny. En contracorrent saconsegueixen eficcies mximes perqu laigua ms freda est en contacte amb lentrada daire.

En un flux creuat laire troba menys resistncia i es redueixen els consums de potncia. En tots els casos sempren uns separadors de gotes que redueixen les prdues daigua per arrossegament. A continuaci, es pot observar un esquema bsic dels tipus de torres de refrigeraci emprats habitualment. Per optimitzar el refredament del sistema amb una minimitzaci del consum elctric, al mercat es poden trobar:

Torre oberta

Circuit primari Equips refrigerats

Secci Torre evaporativa

Alimentaci elctrica

circuit secundari

circuit primari

Condensador evaporatiu

Secci

Alimentaci elctrica

figura 4.8: esquema bsic de torres de refrigeraci

42

Controladors automtics de temperatura: en funci de la temperatura de sortida de la torre, seleccionen la velocitat dels motors dels ventiladors, i mantenen la temperatura de consigna. Reguladors de velocitat: una de les aplicacions tpiques dels variadors de velocitat sn les relacions amb les bombes i ventiladors que intervenen directament en una torre de refrigeraci, tant per la freqent variabilitat de la crrega trmica aplicada a lequip com per la dependncia de les condicions de laire ambient. Les prestacions reals exigides estan la major part del temps per sota de les condicions ptimes de disseny.

4.2.10. generaci, acumulaci i distribuci dacs

4.2.10.1 sistema de generaci daigua calenta sanitria La generaci daigua calenta sanitria (ACS) representa una part important del consum energtic duna installaci. La varietat de sistemes que es poden utilitzar fa que sovint la tria no es dugui a terme tenint en compte les millors condicions des dels vessants energtic i econmic dexplotaci. En aquest sentit, la primera opci hauria de ser sempre la producci dACS per mitj dun sistema denergia solar trmica, amb intercanvi de calor amb el circuit secundari i sistema auxiliar de suport (caldera o acumulador elctric). Si per causes justificades aquesta opci no s possible, es pot optar per la installaci dun dipsit dacumulaci i aportaci de calor a travs duna caldera i dun sistema dintercanvi de calor. Per exemple, lescalfament del dipsit es pot realitzar bsicament amb la circulaci daigua calenta que es pot aconseguir a travs duna caldera- per un serpent; en altres casos, com a sistemes dintercanvi de calor, tamb es poden utilitzar intercanviadors de plaques externes al dipsit. No obstant, sovint es recorre a sistemes amb resistncies elctriques. Ls daquests sistemes, com els termoacumuladors elctrics per a la generaci dACS, es justifica per la comoditat dinstallaci i el redut preu dinversi.

El manteniment de la temperatura de consigna de laigua de sortida, permet obtenir estalvis denergia de lordre del 30 % de promig. Aix, la reducci de velocitat de gir dels ventiladors duna torre, permet reduir la potncia consumida, assolint aix una reducci relativa molt inferior a la seva resposta trmica. Daltra banda, i amb referncia a les bombes dels circuits de refrigeraci connectats a mquines o elements que cal refrigerar, el seu funcionament acostuma a ser continu i no es considera la pressi de la xarxa daigua de refrigeraci per al seu accionament. Aix, quan les mquines que cal refrigerar deixen de funcionar, la pressi de la xarxa augmenta, i es mant el cabal de refrigeraci, fet que implica uns costos de bombament innecessaris. Per solucionar aquest problema es pot installar un transductor de pressi a la xarxa daigua de refrigeraci, connectat al regulador de velocitat de la bomba, a fi de regular el cabal en funci de la pressi de consigna, i aconseguint una reducci del consum elctric (del 10 al 40 %).

43

figura 4.10: dipsits dinrcia figura 4.9: termoacumulador

Quant al vessant dels costos dexplotaci daquests equips, cal indicar que tenen uns costos especfics trmics alts i se situen a la capalera en el rnquing dels diversos sistemes descalfament aplicables. En qualsevol cas, estar en funci del cost especfic del kWh de qu es disposi.

El rendiment estacional s el que realment sobt dun generador en una temporada. A diferncia del rendiment instantani (quocient entre la potncia til i la potncia nominal), el rendiment estacional depn del nombre dengegades i aturades del cremador, i de les hores de funcionament:

4.2.10.2. dipsits dinrcia Els dipsits dinrcia sn acumuladors de calor que sutilitzen en sistemes de calefacci o en grans installacions daigua calenta sanitria (ACS). Els dipsits van provets dallament i poden disposar destratificaci trmica. Els dipsits dinrcia tenen la missi de mantenir la temperatura de laigua dels circuits durant un cert temps, per reduir els efectes duna eventual aturada dels equips generadors (bomba de calor o caldera). Tamb limiten les variacions de temperatura en els circuits, per tal que les lectures de les sondes de temperatura daigua siguin estables. Els tancs dinrcia permeten doncs que els equips generadors puguin treballar amb un rendiment estacional millor, fet que suposa una disminuci del consum energtic.

rendiment instantani potncia til (kW) potncia nominal (kW) rendiment estacional hores de servei del cremador dividit per les hores de disposici del servei de la caldera prdua mitjana per radiaci i convecci Per millorar el rendiment estacional, cal disposar dun bon rendiment instantani i ajustar les aturades i engegades del cremador, i les hores de funcionament a rgim estable. s en aquest punt on els dipsits dinrcia poden tenir ms incidncia, permetent un estalvi energtic important.

4.2.11. Ventilaci
Lobjectiu de la ventilaci s garantir la qualitat de laire interior dels edificis assegurant alhora el man-

44

teniment de la temperatura de confort. La renovaci de laire dependr de locupaci i del tipus dactivitat. La quantitat daire necessria que cal aportar es fixa en 6,4 l/s per persona amb activitat lleugera zones residencials i oficines, entre daltres, i en 8,0 l/s per persona com a marc de referncia per a tots els sistemes de ventilaci.

Contrriament, la incorporaci dun sistema amb free-heating comportar laprofitament de calor de laire exterior en els sistemes de condicionament daire. Es tracta dun mtode efica destalvi energtic ja que permet aturar la mquina productora de calor quan les temperatures de laire exterior sn favorables per al seu aprofitament en la climatitzaci (lentalpia de laire exterior s superior a lentalpia de laire utilitzat en la climatitzaci). Cal indicar que, tot i que laplicaci tcnica daquest sistema no est massa estesa, s que es practica de forma tradicional i habitual en les nostres llars, quan ventilem lhabitatge a primeres hores del mat o quan lambient exterior s favorable trmicament.

4.2.11.1. Free-cooling i free-heating Lobjectiu bsic daquests sistemes s realitzar una comparaci entlpica (temperatura i humitat relativa) entre laire exterior i laire de interior de ledifici. Aquesta comparaci es fa per mitj de sondes entlpiques que mesuren temperatura i humitat. Durant lestiu, si lentalpia de laire interior s superior a la de laire exterior, es procedir a un aprofitament directe de laire exterior (refredament gratut o free-cooling). Per contra, a lhivern, si lentalpia de laire interior s inferior a la de laire exterior, es procedir a un aprofitament directe daquest aire exterior (escalfament gratut o free-heating). A part de la voluntat de reduir el consum denergia, la comparaci i selecci de lenergia gratuta disponible daquesta manera, pot ser molt til en un pas com el nostre, en el qual durant les estacions intermdies es pot millorar, en gran mesura, la ventilaci dels edificis. En resum, es pot dir que la incorporaci dun sistema amb free-cooling comportar laprofitament del fred de laire exterior en els sistemes de condicionament daire. Es tracta dun mtode efica destalvi energtic ja que permet aturar la mquina frigorfica quan les temperatures de laire exterior sn favorables per al seu aprofitament en la climatitzaci (lentalpia de laire exterior s inferior a lentalpia de laire utilitzat en la climatitzaci).

4.2.11.2. recuperaci de calor de laire interior Segons el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis (RITE), laire de ventilaci que shagi dexpulsar a lexterior per mitjans mecnics, pot ser usat per al tractament trmic, s a dir, per a la recuperaci denergia de laire nou que saporta des de lexterior. El que es planteja s una gesti ms racional de lenergia que es perd en la renovaci de laire interior: si sha devacuar un determinat volum daire intern, aprofitem que sha dincorporar el mateix volum daire exterior cap a linterior i en recuperem lenergia. Existeixen diferents tipus de recuperaci de calor aire-aire. Els dos recuperadors ms utilitzats en aquests tipus dinstallacions sn: recuperador de plaques Consta de plaques llises o ondulades. El canvi de calor sefectua entre dos fluxos daire a travs de les plaques planes.

45

Els dos fluxos circulen rigorosament separats, de manera que no hi hagi cap contaminaci de laire nou per part de laire dextracci.

Ls dun o altre tipus depn de laplicaci. En mbits sanitaris, industrials i/o atmosferes nocives es recomana installar recuperadors de plaques, ja que els fluxos daire estan completament separats. Els recuperadors de calor tamb es classifiquen segons si recuperen nicament temperatura (calor sensible) o tamb humitat (calor latent). Els classifiquem en: recuperadors sensibles (normalment de plaques). Tamb anomenats recuperadors trmics ja que recuperen nicament calor sensible (temperatura). Presenten rendiments del 60-70 %. recuperadors entlpics (normalment rotatius) Recuperen calor sensible i latent (temperatura i humitat), de manera que presenten rendiments superiors. Permeten a lestiu refredar i deshumidificar laire de renovaci i a lhivern escalfar i humidificar. El seu rendiment pot arribar al 80 %.

figura 4.11: recuperador de plaques

recuperador rotatiu El recuperador rotatiu est constitut per una estructura de suport i protecci, que cont un element cilndric i un motor que el fa girar. El rotor, de fibra dasbest (material semblant al cartr ondulat normal), forma la massa acumuladora. A causa daquesta constituci fibrosa i ondulada presenta una gran superfcie interna dintercanvi de calor. Dos corrents daire travessen el recuperador, un daire interior dextracci i laltre daire exterior que es vol preescalfar (hivern) o prerefredar (estiu). Els dos fluxos es mouen en contracorrent.
Sentit de la reixa

En zones on la humitat s crtica, com a Barcelona, es recomana la installaci de recuperadors entlpics, ja que ofereixen un millor rendiment i permeten des/humectaci.

4.2.11.3. Variadors de freqncia en ventilaci

Secci purga

Detall

Extracci

Els reguladors de velocitat sn controladors electrnics per a motors. Controlen la velocitat i el parell motor de corrent altern, convertint les magnituds fixes de freqncia i tensi de la xarxa de distribuci elctrica, en magnituds infinitament variables. Els motius primordials de la utilitzaci dels convertidors de freqncia enfront daltres mtodes de control, vnen donats perqu aquests ltims sn

Aire fresc

Secci

figura 4.12: recuperador rotatiu

46

capaos de controlar els motors de corrent altern sense prdues notables i perqu sn ideals per a sistemes daccionament amb motors dinducci. El motor dinducci s el ms mpliament utilitzat, degut al seu disseny senzill i robust, a la seva fiabilitat de funcionament i a les seves mnimes exigncies de manteniment. El convertidor de freqncia no t peces mbils i, per tant, la seva durada s almenys igual a la de les altres parts del sistema, fet que permet aprofitar tots els avantatges del motor dinducci. Poder controlar la velocitat dun motor duna manera progressiva, amb un equip de regulaci, comporta una srie davantatges: estalvi denergia: Deixar que un motor giri a ms velocitat de la que s necessria, provoca la utilitzaci denergia en excs. Per exemple, s possible economitzar energia en sistemes de bombeig i ventilaci si sadapten les velocitats dels motors a la demanda instantnia. El consum denergia disminueix molt rpidament quan es redueix la velocitat (aproximadament una tercera part). millora de la regulaci i control: Controlant la velocitat aconseguim ms fcilment millors resultats que amb altres sistemes de control no lineals. Un desavantatge del funcionament intermitent s, per exemple, la discontinutat de regulaci. Si el parmetre controlat, tant si s el cabal o la pressi, pateix qualsevol variaci, mitjanant un regulador de velocitat podem aconseguir un control exacte i lineal.

que en el parell, la potncia consumida augmenta exponencialment amb la velocitat. Aix doncs, qualsevol variaci de la velocitat repercutir directament en el consum del motor.

4.2.11.4. sensors de qualitat ambiental per a la renovaci higinica de laire Per a una ventilaci interior eficient a un preu raonable, s primordial mesurar la qualitat de laire mitjanant sensors apropiats. En un sistema de ventilaci controlat, la quantitat daire exterior distribuda als espais, sadapta contnuament per afrontar la demanda de renovaci daire. El principi de control de ventilaci est basat en una sonda de qualitat daire, ubicada en el conducte dextracci daire duna sala o equip, que mesura les impureses de laire. Com a resposta a aquesta mesura, el controlador determina contnuament la demanda daire exterior i, dacord amb aix, consigna la velocitat del ventilador o adapta el rang de cabal daportaci sobre la base de la demanda. Daquesta forma, saconsegueix un significatiu estalvi energtic, ja que una part molt important del consum denergia en les installacions de climatitzaci i ventilaci es consumeix en la preparaci de laire exterior. En el mercat hi ha dos tipus de sondes ds com, per mesurar el nivell dolor interior: la sonda de mescla de gasos i la sonda de CO2. Aquesta ltima detecta i enregistra la concentraci de CO2 de la sala, que es pot utilitzar com a indicador per mesurar la presncia de persones. En els edificis actuals, no obstant aix, existeixen altres fonts dolor (corporals, tabac, aliments, etc.), que pollueixen laire i que sn mesurats per sondes que detecten els gasos oxidables i els vapors.

Laplicaci de variadors de freqncia resulta ser ms interessant en bombes centrfugues i ventiladors, ja que el parell motor augmenta amb el quadrat de la velocitat. En aquest tipus dequip, igual

47

A causa del baix cost de la sonda de mescla de gasos, la inversi de la ventilaci basada en la demanda, fins i tot en petits sistemes centralitzats, pot amortitzar-se en menys de 5 anys. Mesurar el CO2 resulta considerablement ms costs i el seu cost efectiu sols es pot justificar en grans installacions. Les categories de qualitat daire interior en funci de ls de ledifici sn:

categoria Hospitals, clniques, laboratoris i llars dinfants Oficines, residncies (locals comuns dhotels, residncies davis i estudiants), sales de lectura, museus, sales de tribunals, aules densenyament i piscines. Edificis comercials, cinemes, teatres, restaurants, cafeteries, bars, sales de festes, gimnasos, locals per a lesport i sales dordinadors. * Concentraci de CO2 (en parts per mili en volum) per sobre de la concentraci en laire exterior

cO2 (ppm)* 350 500

800

1.200

taula 4.2: categories de qualitat daire interior en funci de ls de ledifici

48

4.2.12. fitxes de recomanacions en installacions trmiques i de climatitzaci

substituci dequips de climatitzaci autnoms convencionals per equips autnoms amb tecnologia inverter
descripci: En el mercat es troben diferents tipologies dequips autnoms, per les ms utilitzades solen ser les segents: equips compactes: s la unitat de tractament de laire amb producci prpia de fred i calor, que ve acoblada i provada de fbrica formant un conjunt nic. equips partits o splits: Es denominen aix perqu comprenen dues seccions: la secci del tractament de laire, unitat climatitzadora que sinstalla en el local que es vol refrigerar, o b a prop, i que inclou levaporador amb el seu ventilador; i la unitat condensadora, que ha de ser installada a la part externa del local i formada pel compressor i el condensador. equip autnom estndard o convencional: En aquests equips el control del compressor es realitza amb un sistema totres, s a dir, el compressor no ajusta la potncia a les necessitats trmiques. Aquest control provoca contnues aturades i arrencades del compressor. Aquests tipus daparells no tenen un ptim rendiment. El seu COP (Coeficient of performance) est entorn al 2,7. equips autnoms amb tecnologia inverter: El gran avantatge respecte al sistema ms tradicional recau en el compressor, que treballa amb tecnologia inverter (la seva velocitat varia i ajusta la potncia a la demanda). Aquest tipus daparells t un alt rendiment energtic. El COP se situa en valors ms alts que els dequips convencionals; normalment se situa a lentorn de 3,3. A lhora dadquirir el producte shauria de tenir en compte letiqueta energtica. Letiqueta energtica s la marca que certifica leficincia dun aparell. Estableix una escala per avaluar la qualitat daquests productes considerant el seu rendiment i consum energtic. Sestipulen set nivells energtics que van des de la categoria A (la ms eficient) fins a la G (la menys eficient).

Fitxa 1

tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

49

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: 1.126,9 e/kW elctric de consum del conjunt dels equips autnoms amb tecnologia inverter. 784,8 e/kW elctric de consum del conjunt dels equips autnoms convencionals. estalvi denergia primria: 20-30 %

50

installaci de tancs dinrcia

descripci:

Fitxa 2

Els dipsits dinrcia sutilitzen com a acumuladors de calor per a sistemes de calefacci o dinstallacions grans daigua calenta sanitria (ACS) i tenen la missi de mantenir la temperatura de laigua dels circuits durant un cert temps per reduir els efectes duna eventual aturada dels equips generadors (bomba de calor o caldera). A ms daix, limiten les variacions de temperatura en els circuits perqu les lectures de les sondes de temperatura daigua siguin estables. La utilitzaci de dipsits dinrcia respecte una installaci, que no en disposi, pot suposar un estalvi energtic important. A part de limitar les variacions de temperatura en els circuits i estabilitzar les lectures de les sondes de temperatura daigua, els tancs dinrcia permeten que els equips generadors puguin treballar amb un rendiment estacional millor, fet que suposa una disminuci del consum energtic. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci Y Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques en els edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Cost aproximat: 1.500 e per a un tanc dinrcia de 500 litres. Faltaria incloure la modificaci de la installaci del circuit secundari i primari de la installaci existent (si fos necessari), les bombes i accessoris corresponents, el calorifugat de la installaci i la installaci elctrica. estalvi denergia primria: 5-10 %

51

installaci de vlvules termoesttiques en radiadors

descripci: El principi de funcionament duna vlvula termosttica s molt senzill ja que es tracta de regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal daigua circulant pel radiador afectat. Per mantenir constant aquesta temperatura, la vlvula termosttica redueix automticament el cabal daigua del radiador quan sassoleix la temperatura desitjada. En el moment en qu la temperatura ambient baixa, la vlvula termosttica augmenta el pas de laigua del radiador. La incorporaci de vlvules termosttiques en una installaci de calefacci comporta un augment considerable del nivell de confort, aix com un estalvi denergia, ja que el radiador noms proporciona lescalfor que realment es necessita a lhabitacle. En resum, les vlvules termosttiques automatitzen lobertura/tancament de les vlvules dels radiadors, milloren el confort i estalvien energia. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 3

Vlvula convencional

Vlvula termosttica

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques en els edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Total 45 e/u Inclou: Cost de material i substituci unitari: 23 e M dobra: 22 e estalvi denergia primria: 5-10 %

52

utilitzaci de sensors de qualitat ambiental per a la renovaci higinica de laire

descripci:

Fitxa 4

El control de la ventilaci s clau per garantir la qualitat de laire interior dels edificis. Aquest control es pot realitzar simplement amb una sonda de qualitat daire ubicada al conducte dextracci daire duna sala o equip, que mesura les impureses de laire. Com a resposta a aquesta mesura, el controlador determina contnuament la demanda daire exterior i, dacord amb aix, consigna la velocitat del ventilador o adapta el rang de cabal daportaci sobre la base de la demanda aconseguint un significatiu estalvi energtic. El sensor es pot installar tant en lambient com en el conducte de retorn de les mquines de climatitzaci, que en funci de la contaminaci ambiental, actuaria sobre lentrada daire de renovaci per tal de regular contnuament la quantitat daire higinic que caldria introduir a la sala o local. El fet de controlar contnuament aquesta entrada daire implica tractar trmicament noms laire necessari, assolint aix el corresponent estalvi energtic. El sistema de control pot ser amb variador de velocitat o regulaci de comporta. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Cost aproximat: Opci amb regulaci de comporta: 2.000 e per climatitzador. Opci amb variador de velocitat: segons potncia ventilador. estalvi denergia primria: Amb la installaci de sensors de qualitat ambiental en les zones dinfluncia de cada mquina o conducte de retorn de la mateixa, sobtindria un estalvi de lordre del 15 %.

53

Optimitzaci del rendiment dels generadors de calor

descripci:

Fitxa 5

Loptimitzaci del rendiment de combusti en calderes i generadors, en principi s una de les millores que no suposen una inversi gaire elevada. Requereix bsicament realitzar un control amb analitzador electrnic de combusti, revisi, neteja i posada a punt dels cremadors de les calderes del centre. A fi de realitzar una mescla total de tots els elements que intervenen en la combusti, cal treballar amb un excs daire sobre el teric, de lordre de l11 al 24 %, depenent del tipus de combustible i caldera utilitzada. A mode orientatiu, els parmetres ptims sn els segents:
gasoil Percentatge dO2 * Percentatge de CO2 % Excs daire ndex de Bacharach Temperatura fums (C) ** 2,5 a 4,5 13,6 a 12,6 13,6 a 27,4 2 200 gas natural 2,5 a 4,5 10,4 a 9,3 13,6 a 27,4 0 200

* En cremadors atmosfrics, el valor ptim del percentatge dO2 es troba al voltant del 5 %. ** Temperatura ptima dels fums en calderes dAC i vapor.

Una mesura recomanable per augmentar el rendiment de les calderes s doncs ladquisici dun analitzador electrnic que avalu els parmetres de combusti, a fi de realitzar controls que permetin ajustar aquestes variables mitjanant la correcta regulaci del cremador. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques en els edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova

54

cost econmic associat:

Fitxa 4

Preu anlisi de combusti i regulaci cremador: 300 e/caldera. Adquirir un analitzador de combusti t un cost mnim de 1.500 e. Tamb sha de tenir en compte que les tasques de neteja, manteniment i control shan defectuar de forma peridica reglamentria, per tant, aquests costos shan dassumir igualment. En aquest sentit, doncs, noms caldr tenir en compte que lempresa autoritzada per efectuar aquestes tasques disposi dun analitzador amb sensor doxigen i ajusti el cremador. estalvi denergia primria: Pot variar molt segons lestat del cremador, per aproximadament entre un 1-5 %.

55

substituci de caldera estndard i/o de baixa temperatura per caldera de condensaci

descripci:

Fitxa 6

Una caldera de condensaci est dissenyada per poder condensar de manera permanent una part important del vapor daigua contingut en els gasos de combusti, aconseguint aix laprofitament de lescalfor latent de vaporitzaci i augmentant-ne el rendiment. Les calderes convencionals i de baixa temperatura poden aprofitar fins al PCI (poder calorfic inferior), mentre que les de condensaci poden fer-ho fins al PCS (poder calorfic superior). El seu rendiment s superior al de les calderes estndards i de baixa temperatura, i poden arribar fins al 109 % (sobre el PCI). La installaci daquest tipus de calderes s interessant quan la demanda de calor s a baixa temperatura. Amb la installaci daquesta caldera es pot assolir un rendiment estacional superior a lhabitual. El gas natural o el gas prop sn els combustibles ms adequats per ser utilitzats en calderes de condensaci, ja que es pot recuperar una gran quantitat de calor del procs de condensaci, sense problemes greus de formaci dcids. Per tant si la caldera existent s de gasoil, la mesura comportar tamb el canvi de lescomesa. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques en els edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Inversi: Sobrecost del 110-200 % respecte preu caldera convencional. Escomesa de GN (canvi de GO a GN): aprox. 14.000 e + 45 e/metre lineal de canonada. estalvi denergia primria: Segons rendiment caldera existent. Rendiment mitj estacional caldera de condensaci: 98 %.

56

installaci de bomba de calor amb recuperaci de calor

descripci:

Fitxa 7

Es pot donar el cas de necessitar refrigeraci en algunes dependncies i calefacci en daltres, dins dun mateix edifici. En aquests casos, amb la tecnologia adequada, es pot installar una bomba de calor amb recuperaci de calor, per tal daprofitar lexcedent de calor recuperat en la refrigeraci, per calefactar, i aprofitar la calor extreta per calefactar, per refrigerar. Daquesta manera la mquina funciona en unes condicions ms favorables i saconsegueix un estalvi en lenergia consumida. Per implantar aquesta mesura deficincia shan de seleccionar equips amb tecnologia de recuperaci de calor, i a ms sha destudiar la situaci de les unitats interiors, distribuint-les en grups de locals que puguin necessitar simultniament calefacci i refrigeraci. Daquesta manera lestalvi denergia pot situar-se entre el 15-20 % durant lany. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci Y Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques en els edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Inversi: Sobrecost del 40-60 % respecte preu equip convencional. estalvi denergia primria: 15-20 %

57

installaci de recuperador de calor de laire interior

descripci:

Fitxa 8

Segons el Reglament dInstallacions Trmiques dels Edificis (RITE) laire de ventilaci que shagi dexpulsar a lexterior per mitjans mecnics pot ser emprat per al tractament trmic -per recuperaci denergia- de laire nou que saporta des de lexterior. El que es planteja s una gesti ms racional de lenergia que es perd en la renovaci de laire interior; en evacuar un determinat volum daire intern, es pot aprofitar que sha dincorporar el mateix volum daire exterior cap a linterior, i en recuperem lenergia per al mateix aire dentrada. Existeixen diferents sistemes de recuperaci de calor del tipus aire-aire. Els dos recuperadors ms utilitzats en aquests tipus dinstallacions sn el de plaques i el rotatiu. La proposta va encaminada a installar equips de recuperaci energtica, que recollirien laire dextracci del seu sector, realitzarien laportaci daire corresponent, al mateix temps que efectuarien la recuperaci denergia entre laire extret i laire aportat. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dInstallacions Trmiques dels edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat:
cabal (m3/h) preu uta bsic (amb caixa mescla i sense freecooling) preu uta bsic (amb caixa mescla i freecooling) preu uta amb recuperador de plaques, freecooling i refredament adiabtic (w) preu uta amb recuperador entlpic, freecooling i refredament adiabtic (w)

Manteniment 5

Substituci

5Y Nova inversi

2.000 6.000

3.150 4.700 6.850

4.350 6.250 8.900

7.350 10.550 14.450

10.400 13.200 17.900

10.000

estalvi denergia primria: 40-60 %

58

calorifugaci dels conductes daigua calenta

descripci:

Fitxa 9

Lallament trmic de conductes s un sistema puntal per tal dassolir un bon nivell deficincia energtica de les installacions. Els materials allants han de tenir certes propietats: conductivitat trmica, factor de resistncia al vapor daigua, estabilitat, durabilitat, etc.. Sens dubte lallament suposa un increment en els costos de les installacions, per cal tenir en compte que un bon allament no solament samortitza rpidament sin que constitueix una font destalvi en combustibles o energia. Les prdues no es produeixen nicament per canvis de temperatures, tamb existeixen prdues per condensaci de partcules de vapor a la perifria de la vena del fluid en contacte amb les canonades nues, fet que es pot evitar amb un adequat allament. Lallament mnim en mm despessor que cal considerar, en funci de la temperatura del fluid i el dimetre exterior de la canonada, s el segent:
temperatura del fluid c dimetre exterior (mm) 40 a 65 66 a 100 101 a 150 151 a 200

D 35 35 < D 60 60 < D 90 90 < D 140 140 < D

20 20 30 30 30

20 30 30 40 40

30 40 40 50 50

40 40 50 50 60

Aquesta mesura, doncs, recomana allar totes les canonades, per tal de reduir les prdues per radiaci i convecci, assolint aix tamb un estalvi en forma de combustible.

tipus de mesura: 5 Gesti normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dInstallacions Trmiques dels edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preu mitj allament (dependr segons tipus): 45 e/ml. estalvi denergia primria: 5-10 % 5Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

59

canvi del sistema de generaci dacs

descripci:

Fitxa 10

La generaci daigua calenta sanitria representa una part important del consum energtic duna installaci. Malgrat la varietat de sistemes disponibles, sovint no es tria el ms adequat, des del vessant energtic i econmic dexplotaci. Si ledifici disposa de suficient espai en coberta, a lhora descollir el sistema de generaci dACS, shauria de prioritzar una installaci solar trmica amb un equip de suport amb caldera de gas natural. Si no fos possible, es podria generar lACS mitjanant calderes de gas natural i un acumulador centralitzat. Com a darrera opci, la generaci dACS es duria a terme mitjanant termoacumuladors elctrics. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dInstallacions Trmiques dels edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Caldera: segons potncia i tipus Preu total ml canonada allada: 18,37 e/ml Bomba: 300 e/u estalvi denergia primria: 5-10 % Manteniment 5Y Substituci 5 Nova inversi

60

regulaci temperatures de consigna en espais interiors

descripci:

Fitxa 11

Un aspecte en qu cal incidir, s la temperatura interior del local tant a lhivern com a lestiu. En aquest sentit cal fomentar ls responsable dels aparells de climatitzaci, de manera que el termstat sempre es posi a una temperatura adequada que generi benestar i, al mateix temps, estalvi energia. Establir unes temperatures de consigna interiors, tant a lhivern com a lestiu, pot representar una mesura de control i estalvi energtic molt important. Cal considerar que incrementar la temperatura de calefacci a lhivern en 1 grau significa un increment del 8 % del consum. De la mateixa manera, cal considerar que reduir la temperatura de refrigeraci a lestiu en 1 grau, significa un increment del 10 % del consum. La modificaci del Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis del passat 27 de novembre de 2009 estableix una limitaci de temperatures aplicable a tots els edificis i locals, nous i existents, destinats als usos segents: a) Administratiu. b) Comercial: botigues, supermercats, grans magatzems, centres comercials i similars. c) Pblica concurrncia: Culturals: teatres, cines, auditoris, centres de congressos, sales dexposicions i similars. Establiments despectacles pblics i activitats recreatives. Restauraci: bars, restaurants i cafeteries. Transport de persones: estacions i aeroports. Els valors lmits de les temperatures de laire en els recintes habitables condicionats que marca aquesta modificaci sn els segents: a) La temperatura de laire en els recintes calefactats no ha de ser superior a 21C, quan per a aix es requereixi consum denergia convencional per a la generaci de calor per part del sistema de calefacci. b) La temperatura de laire en els recintes refrigerats no ha de ser inferior a 26C, quan per a aix es requereixi consum denergia convencional per a la generaci de fred per part del sistema de refrigeraci. c) Les condicions de temperatura anteriors estan referides al manteniment duna humitat relativa compresa entre el 30 % i el 70 %. Addicionalment, aquesta modificaci del Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis estableix tamb lobligatorietat de mostrar, en un lloc visible i freqentat per les persones que utilitzen el recinte, la temperatura de laire i la humitat relativa registrades en cada moment mitjanant un dispositiu adequat. Aquest dispositiu s obligatori en els recintes destinats als usos indicats anteriorment la superfcie dels quals sigui superior als 1.000 m2. En tots els casos es tindran en consideraci les especificacions de benestar trmic establertes en la IT 1.1. del Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis i aquelles marcades en la UNE-EN ISO 7730. tipus de mesura: Y Gesti 5 Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

61

normativa:

Fitxa 10

El Reglament dinstallacions trmiques en edificis (RITE). Reial Decret 1826/2009 (BOE nm. 298 de 11-12-2009), de 27 de novembre, pel qual es modifica el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis, aprovat pel Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: 0 e (es tracta dun canvi dhbits ds, per tant no hi ha costos directes associats a linversi). estalvi denergia primria: Estiu: 10 % en incrementar la temperatura de refrigeraci en 1 grau. Hivern: 8 % en reduir la temperatura de calefacci en 1 grau.

62

Zonificaci de la installaci de climatitzaci

descripci:

Fitxa 12

La zonificaci o sectoritzaci dels circuits de climatitzaci s una eina molt efica per assegurar el confort de tots els usuaris i, alhora, per no malbaratar recursos energtics. Es maximitza lestalvi energtic mitjanant la zonificaci ja que sindividualitza el clima a cada estana segons la demana. Per tant, la climatitzaci es pot apagar en aquella zona on no nhi ha necessitat. La distribuci s un punt clau en loptimitzaci energtica. Cal, doncs, prioritzar-ne el bon disseny i installaci. Caldr tenir en compte els tancaments exteriors, zones no calefactades, zones assolellades, ocupaci interna i tipologia de feina. Un sistema molt emprat s la utilitzaci de centraletes automtiques amb sondes exteriors pel control dels circuits primaris sectoritzats, generalment com a mnim en dos sectors: nord i sud de ledifici o installaci. La sectoritzaci proposada es basa en lencesa i aturada automatitzada amb programador horari dels equips de climatitzaci. Quan en una determinada dependncia hi manca sectoritzaci, es produeix sempre un sobreconsum elctric, ja que espais desocupats o amb necessitats ms baixes tamb queden calefactats. tipus de mesura: 5 Gesti normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques dels edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Programador horari: 340 e/u Faltaria incloure el cost de la resta delements elctrics (interruptors, cablejat, etc..), hidrulics (si s el cas) i m dobra dinstallaci. estalvi denergia primria: 15-20 %. 5 Manteniment 5 Substituci 5Y Nova inversi

63

canvi de les plantes refredadores per equips dalta eficincia

descripci:

Fitxa 13

Existeixen diferents alternatives per substituir les plantes refredadores per unitats delevada eficincia ja sigui amb compressor de cargol, Scroll o de levitaci magntica. Cal dir que les unitats amb compressor de cargol tenen un rendiment semblant a les unitats que incorporen compressors Scroll. No obstant, el seu ndex de fiabilitat s altssim, i la seva durabilitat molt ms elevada que les unitats amb compressor Scroll. Pel que fa a la unitat de levitaci magntica, malgrat ofereix un rendiment ms ptim, t un preu final molt elevat, que fa que la seva amortitzaci sigui difcil. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques dels edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). Decret 352/2004, de 27 de juliol (DOGC 29-7-2004), pel qual sestableixen les condicions higiniques i sanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi. dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Inversi molt elevada ( >50.000 e) segons nombre dunitats, tipus de compressor i potncia. estalvi denergia primria: 50-75 % Manteniment 5Y Substituci 5 Nova inversi

64

utilitzaci de variadors de velocitat en els climatitzadors

descripci:

Fitxa 14

Els reguladors de velocitat sn controladors electrnics per a motors. Controlen la velocitat i el parell motor de corrent altern, convertint les magnituds fixes de freqncia i tensi de la xarxa de distribuci elctrica en magnituds infinitament variables. Els motius primordials de la utilitzaci dels convertidors de freqncia enlloc daltres mtodes de control, vnen donats perqu aquests ltims sn capaos de controlar els motors de corrent altern sense prdues notables i perqu sn ideals per a sistemes daccionament amb motors dinducci. El motor dinducci s el ms mpliament utilitzat, degut al seu disseny senzill i robust, a la seva fiabilitat de funcionament i a les seves mnimes exigncies de manteniment. El convertidor de freqncia no t peces mbils i, per tant, la seva durada s almenys igual a la de les altres parts del sistema, fet que permet aprofitar tots els avantatges del motor dinducci. Laplicaci de variadors de freqncia s idnia en bombes centrfugues i ventiladors ja que el parell motor augmenta amb el quadrat de la velocitat. En aquest tipus dequip, igual que el parell, la potncia consumida augmenta exponencialment amb la velocitat. Aix doncs, qualsevol variaci de la velocitat repercutir directament en el consum del motor. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual saprova el reglament dinstallacions trmiques dels edificis (BOE nm. 207 de 29-08-2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Entre 1.500 i 5.000 segons potncia. Manteniment 5 Substituci 5Y Nova inversi

estalvi denergia primria: Savalua que amb la installaci de variadors de velocitat sobt un estalvi de lordre del 20-25 % en lenergia elctrica destinada a climatitzadors i unitats dextracci, i entre un 5 i un 10 % en energia elctrica i energia trmica dels equips de generaci.

65

control de la humitat
descripci:

Fitxa 10 15

En espais concrets on cal fer un control de la humitat, tant per humectar com per deshumectar, cal avaluar ladequaci dels diferents sistemes existents al mercat, tant des del punt de vista de requeriments tcnics com deficincia energtica. Els sistemes dhumectaci que tenen un millor comportament energtic sn els atomitzadors per ultrasons, per no sn tils per humectar grans espais. En aquest cas, es recomanen els humectadors amb llana de vapor. Els sistemes de deshumectaci sn gaireb indispensables en el cas dedificis que contenen obres dart per tal de garantir unes condicions ideals. En lactualitat en els equipaments culturals s habitual trobar deshumectadors amb control de la humitat amb gel de slice. Es tracta de deshumectadors mecnics amb rotors amb gel de slice on la deshumectaci es produeix per procs qumic, quan laire passa a travs del rotor extraient-ne la humitat continguda. tipus de mesura: 5 Gesti normativa: Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET. 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Segons tipus de sistema. estalvi denergia primria: 5Y Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

66

control de la temperatura dels radiadors

descripci:

Fitxa 16

Un sistema de calefacci centralitzat com s el format per un generador de calor, que utilitza combustibles com el gasoil, el gas natural o el gas prop i que alimenta els radiadors dun establiment mitjanant un o varis circuits daigua calenta La climatitzaci dun determinat espai est directament relacionada amb lallament trmic, les temperatures que envolten el local i sobretot ls personal que en facin els usuaris. En general, els sistemes de control de temperatura en una installaci amb radiadors com a emissors finals, no permet un control especfic en cada espai a climatitzar. Depenent dels casos, es pot disposar dun o varis termstats generals o b duna sonda de temperatura i una centraleta de control del circuit de calefacci, sense un control directe sobre cada emissor final. No obstant, existeixen solucions que permeten ajustar la temperatura en cada espai en funci de la demanda trmica. El sistema que es proposa consta dels elements segents: Vlvules de tres vies tot/res en cada radiador. Termstat de control per a cada espai, que reguli les vlvules de tres vies de cada radiador del local. El principi de funcionament del sistema es basa a regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal daigua circulant pels radiadors afectats. En el moment en qu la temperatura ambient baixa, la vlvula de tres vies permet el pas de laigua cap al radiador. Quan a lestana sassoleix la temperatura desitjada, el sistema tanca el cabal daigua circulant per cada radiador. La incorporaci daquest sistema en una installaci de calefacci comporta un augment considerable del nivell de confort, aix com un estalvi denergia, ja que els radiadors noms proporcionen lescalfor que realment es necessita a lestana. tipus de mesura: Y Gesti normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET. 21/2006, de 14 de febrer, que regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

67

cost econmic associat: Vlvula 3 vies per radiador: 160 e/radiador (inclou installaci muntatge). Termstat per espai: 100 e/espai (inclou installaci muntatge). estalvi denergia primria: 20-30 %

Fitxa 10

68

millora del control de la climatitzaci de grans installacions

descripci:

Fitxa 17

Lautomatitzaci va molt lligada a la instrumentaci i el control. s per aix que cada cop ms sest incorporant de manera generalitzada. El motiu primordial rau en una preocupaci constant per reduir costos diversos i entre ells, els atribubles a lenergia. El mtode ms utilitzat en installacions de calefacci amb un consum duna certa importncia, s el consistent en la regulaci a temperatura variable. Aix, aquests sistemes permeten la regulaci de totes i cadascuna de les variables segents: 1) Temperatura i cabal dimpulsi de cadascun dels fluids portadors denergia trmica, en funci de les condicions externes. 2) La temperatura dimpulsi de laigua de cada subsistema en funci de la temperatura ambient dun local caracterstic o de la de retorn. Lesquema de regulaci a temperatura variable s el segent:
VISUALIZACIN CENTRAL (RMZ792)

PRODUCCIN SOLAR Placas, depsitos y bombas (RMS705S)

BUS kNx (1x2x1,5 trenzado)

PRODUCCIN CALEFACCIN Caldetra y 2 circuitos (RM H760 +2 -RMZ782)

PRODUCCIN CALEFACCIN 2 circuitos (RM H760 +2 -RMZ782)

PRODUCCIN CALEFACCIN 2 circuitos (RM H760 +2 -RMZ782)

Tenint en compte aix, la soluci que es proposa consta dels elements segents: Central electrnica amb programaci diria i reserva de marxa. Selector de programes en diferents posicions, amb potencimetres per elecci de la corba de funcionament, desplaament parallel de la corba i reducci nocturna. Sonda de mesura de la temperatura dimpulsi de laigua calenta. Sonda de mesura de temperatura exterior (collocada a la cara nord). Vlvules de tres vies accionades per servomotor per fer la barreja daiges de caldera i de circuit calefactor. Accionament bomba impulsi (opcional). En el mercat tamb es disposa dequips de control que permeten gestionar de forma centralitzada els components duna installaci, com varis circuits de calefacci i la producci solar.

69

tipus de mesura: Y Gesti normativa: 5Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 10

RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET 21/2006, de 14 de febrer, que regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Preu aproximat per cada circuit: 1 bomba: 450 e 1 centraleta: 495 e 1 vlvula de 3 vies (1 1/2): 225 e 1 vlvula equilibrat: 100 e; 1 vlvula de bola: 60 e; 1 vlvula de retenci: 45 e 1 maniguet antivibraci: 50 e; 1 manmetre: 20 e; 1 termmetre: 30 e 1 purgador: 15 e; 1 filtre: 45 e estalvi denergia primria: 10 %

70

installaci de control informtic per a la climatitzaci

descripci:

Fitxa 18

Per millorar la gesti energtica o qualsevol altre aspecte, s imprescindible tenir uns mitjans de control adequats que permetin veuren levoluci en el temps, en funci dels diferents parmetres que hi influeixen. Per aix, cada dia ms es tendeix cap a una informatitzaci global que permeti informaci puntual i una acci correctora immediata quan calgui. Establir quin s el grau destalvi que es pot aconseguir s una tasca difcil, tenint en compte que aquest anir millorant a mesura que els diferents paquets informtics vagin arribant a la plena operativitat. Lestalvi energtic assolible (dun 10 % a un 25 %) anir acompanyat destalvis per concepte de facturaci i de racionalitzaci de locupaci del personal, que faran augmentar sensiblement els beneficis energtics assolibles. tipus de mesura: Y Gesti normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET. 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Inversi segons punts de control. estalvi denergia primria: 10-15 % Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

71

installaci de sistema de desconnexi de la climatitzaci i de la illuminaci

descripci:

Fitxa 10 19

Es pot reduir considerablement el consum denergia elctrica i trmica a les diferents dependncies, sense la intervenci de lusuari en cap moment. Aquest sistema destalvi denergia es pot aconseguir apagant automticament els llums i aires condicionats, quan els usuaris surten de les habitacions. El sistema est format pels segents elements: 1. dispositiu magntic. Es tracta dun indicador de presncia o sensor destatus que sinstalla a la porta dentrada, la funci del qual s informar a la unitat de control de lobertura i tancament de la porta principal. A ms, informa al personal encarregat del centre si lusuari es troba dins o fora de lhabitaci. 2. sensor de presncia o moviment. La funci del sensor de presncia o moviment s informar a la unitat de control si lhabitaci est ocupada. 3. commutador magntic. El commutador magntic talla laire condicionat de lhabitaci en obrir-se les finestres, balcons o terrasses. Linterruptor es compon de dues parts, imant i mecanisme. En apropar limant al mecanisme a una distncia inferior a 5 mm, es tanca el contacte i laire condicionat entra en funcionament (aquest estat seria el de reps o normal), i en separar-lo, sobre el contacte i laparell deixa de generar aire condicionat. 4. unitat de control. La funci daquesta unitat s controlar lenergia a lhabitaci. Tamb controla humitat i temperatura quan lusuari no es troba dins de la dependncia, quan la dependncia est en dess o es tanca per temps indefinit; controla obertures de balcons o finestres. Aquest sistema es pot programar per controlar la humitat i temperatura a lestana, apagant i encenent laire condicionat, per exemple, de forma automtica a intervals predefinits, aconseguint un estalvi important i mantenint una temperatura de confort i una baixa humitat. Un altre avantatge del sistema s que controla lapagada o encesa de la climatitzaci en obrir-se o en tancar-se les finestres de lhabitaci, mitjanant el commutador magntic. Aquest sistema destalvi denergia redueix les despeses energtiques garantint el mxim confort i amb una recuperaci rpida de la inversi. s un sistema de fcil installaci, que sadequa a qualsevol centre, i que es connecta al cablejat de la dependncia. Aix doncs, si no es va preveure en el projecte de construcci, s possible la seva installaci a posteriori, en qualsevol projecte ja acabat. A ms, s compatible amb qualsevol sistema dautomatitzaci prviament existent a les dependncies.

72

tipus de mesura: 5 Gesti normativa: 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

Fitxa 4

RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET. 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Senzill 5Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: 120 e/finestra estalvi denergia primria: 2 %

73

4.3. Installacions dilluminaci

4.3.1. conceptes bsics
La illuminaci s uns dels factors de consum ms importants, ja que de forma global consumeix al voltant del 20 % de tota lelectricitat. En aquest sentit, i a mode dexemple, en un edifici doficines tpic (uns 2.000 m2), ocupat per 100 empleats i illuminat amb tecnologia obsoleta de baixa eficincia, es podria evitar lemissi de 15.000 kg de CO2 i estalviar 3.000 e en costos doperaci cada any, si sactualitza el seu enllumenat amb els ltims avenos tecnolgics. Una correcta selecci de les fonts de llum (utilitzaci de llum natural, sectoritzaci, lmpades i lluminries), a fi dobtenir unes bones condicions de lluminositat amb el menor cost energtic, alhora que es contribueix al confort trmic, s la base de disseny duna installaci dilluminaci. De fet, el concepte bsic per a leficincia en els sistemes dilluminaci, s potenciar ls de la llum natural, sempre i quan sigui possible. Potenciant la llum natural, no noms sassoleix un estalvi directe en el consum denergia elctrica sin tamb un estalvi en la demanda denergia trmica dels sistemes de climatitzaci, ja que parallelament a lemissi de llum, les lluminries tamb emeten radiaci en forma de calor. Abans de comentar els parmetres dilluminaci, cal definir els diferents tipus denllumenat interior general.

enllumenat ordinari: s lenllumenat que est destinat al servei normal de la installaci durant les hores de treball. enllumenat de vigilncia: s lenllumenat que queda encs quan sapaga lenllumenat ordinari, com a mesura destalvi energtic durant les hores de no concurrncia. enllumenat demergncia i senyalitzaci: s lenllumenat mnim que sha de garantir per a levacuaci segura dels espais en cas de fallada del subministrament elctric.

4.3.1.1. enllumenat interior general Cal distingir entre els segents tipus denllumenat: ordinari, de vigilncia i demergncia. Tot seguit es defineixen cada un dells:

74

magnituds bsiques de luminotcnia

El flux llumins s la quantitat de radiaci lluminosa visible, emesa per una font de llum, sense especificar-ne ni la intensitat ni la direcci. s, per tant, una magnitud escalar que no permet fer clculs. Unitat de mesura: lumen (lm). La intensitat lluminosa s la quantitat de radiaci lluminosa emesa per una font de llum, en una direcci i angle concret per unitat dangle slid. s una magnitud vectorial. Per tant, es pot mesurar i permet fer clculs. Unitat de mesura: candela (cd). La illuminncia tal com es defineix en el CTE, s el quocient del flux llumins incident sobre un element de la superfcie que cont el punt, per lrea daquest element. La illuminncia descriu per tant els lmens que incideixen en un pla (horitzontal, vertical o oblic) per unitat de superfcie. Es mesura amb un luxmetre. 1 lux = 1 lumen/m2. Unitat de mesura: lux (lx). La luminncia s la impressi de claredat que un observador t de la brillantor que desprn una font de llum o una superfcie illuminada, colloquialment anomenada lluminositat. Lexcs de luminncia, o les diferncies marcades de luminncies sn les que provoquen lenlluernament. Unitat de mesura: candeles per metre quadrat (cd/m2). El rendiment o eficcia lluminosa s la relaci entre els lmens emesos per una font de llum i una llumenera que utilitza aquesta font de llum. Quant ms rendiment tingui una llumenera, ms aprofita la llum que emet la lmpada. Unitat de mesura: lmens emesos per potncia consumida per la font (lm/W). El Valor deficincia energtica de la installaci (VEEI) s un factor que mesura leficincia energtica duna installaci denllumenat. Lndex deficincia energtica es pot expressar en funci dels watts installats per metre quadrat, per a un nivell dilluminaci determinat i referenciat a 100 lux. Unitat de mesura: W/ (m2 lux) P100 SEn W m lux
2

VEEI =

P: potncia total installada en lmpades i equips auxiliars (W) S: superfcie illuminada (m2) Em: illuminncia mitjana horitzontal mantinguda (lux)

75

Aquest ndex ajuda a avaluar el projecte energticament, ja que en calcular la potncia total installada per m2, en funci del nivell dilluminaci que es vol aconseguir, t en compte tant leficcia de les llums, com les prdues dels equips emprats per al funcionament de les mateixes, en el cas que siguin necessaris, aix com el factor dutilitzaci de la lluminria escollida i no noms el seu rendiment. Com ms eficient sigui el conjunt, menor ser lndex deficincia energtica. El CTE estableix valors mxims deficincia energtica, dobligat compliment per a: a) Edificis de nova construcci. b) Edificis superiors a 1.000 m2 que siguin rehabilitats en ms del 25 % de la superfcie a illuminar. c) Reformes de locals comercials i dedificis ds administratiu en qu es renovi la installaci dilluminaci. lndex de reproducci cromtica (irc o ra) indica la forma en qu la llum duna lmpada reprodueix els colors dels objectes illuminats. Lndex de rendiment de color, tal com es defineix en el CTE, s lefecte dun illuminant sobre laspecte cromtic dels objectes que illumina, per comparaci amb el seu aspecte sota un illuminant de referncia. El color que presenta un objecte depn de la distribuci de lenergia espectral de la llum amb qu est illuminat i de les caracterstiques reflexives selectives de lesmentat objecte. Lndex Ra pot variar entre 0 i 100, tal que, com ms gran sigui el Ra vol dir que ms gran ser la veracitat amb qu es perceben tots els colors que illumini la font de llum i com ms petit sigui, ms elevat ser el nombre de colors que no ser capa de reproduir adequadament. Unitat de mesura: adimensional (valor entre 0 i 100) la temperatura de color serveix com a indicaci de laparena de color. Com ms baixa sigui la temperatura de color, ms clida ser la llum, i com ms alta sigui, ms blavosa o freda ser la llum que ens proporciona aquesta font. Si la Temperatura de Color s inferior a 3.300 k es tracta duna font de llum clida; si es troba entre 3.300 i 5.000 k, es tracta dun blanc neutre, i si est per sobre de 5.000 k, la llum proporcionada per aquesta font ser blanca freda. Unitat de mesura: graus Kelvin (K)

La uniformitat depn del tipus i adaptaci de la lluminria, de la geometria del sistema dilluminaci i del tipus de superfcies properes. La uniformitat de la illuminaci local s important per al confort i la visi. Si hi ha desigual luminncia i illuminncia, aix pot portar a camuflar zones en les quals hi ha un contrast inadequat entre obstacles i els seus voltants i perqu, quan els nostres ulls shan dadaptar i readaptar molt sovint, ens cansem ms. Unitat de mesura: sexpressa en tant per cent o en tant per u. el factor de rendiment de contrast (crf) s la relaci entre el contrast real i el contrast en una esfera de luminncia constant. Per a aquells espais en qu les tasques que es volen realitzar pu-

76

guin presentar reflexions o enlluernament reflectit, es pot tenir en compte el factor de rendiment en contrast. Unitat de mesura: sexpressa en tant per u. La reflectncia s el quocient entre el flux radiant o llumins reflectit i el flux incident en les condicions donades. Unitat de mesura: sexpressa en tant per cent o en tant per u. Es considera coeficient dutilitzaci duna installaci dilluminaci, el quocient entre el flux llumins que arriba al pla de treball i lems per la lluminria. Aquest coeficient s, per tant, en funci dels ndexs deficincia dels sistemes denllumenat esmentats i de la distribuci fotomtrica de la lluminria utilitzada, aix com de les dimensions i acabats del local en qu sinstalla aquest sistema. No obstant aix, encara que s un parmetre molt important des del punt de vista destalvi energtic, sha de tenir en compte el medi en el qual sest treballant. Unitat de mesura: Sexpressa en tant per cent o en tant per u. Lenlluernament s un fenomen de la visi que produeix molstia i/o disminuci de la capacitat per distingir objectes. Lenlluernament pot ser directament procedent duna superfcie amb una alta luminncia o duna lluminria mal orientada o indirecta a causa de reflexos en superfcies brillants o reflectants. La segent taula mostra els valors denlluernament corresponents a cadascuna de les classes de qualitat existents.
classe de qualitat de limitaci denlluernament A B C D E Valor denlluernament 1,15 1,5 1,85 2,2 2,55

Qualitat Molt alta Alta Mitjana Baixa Molt baixa

El sistema de corba de luminncia, ofereix una senzilla salvaguarda contra el control inadequat denlluernament en moltes situacions comuns.

77

lndex denlluernament unificat (ugr), tal com es defineix en el CTE, s lndex denlluernament molest procedent directament de les lluminries duna installaci dilluminaci interior. El valor de UGR va de 10 a 31, en funci de la tasca o activitat que sha de desenvolupar i t la finalitat devitar lenlluernament molest. Aquest ndex s una manera de determinar el tipus de lluminria que sha dutilitzar en cadascuna de les aplicacions tenint en compte el possible enlluernament que pot provocar lptica i posici de les lmpades. Lenlluernament t especial importncia en aquells llocs on lestada s prolongada o shi desenvolupen tasques de precisi. Unitat de mesura: adimensional (valor entre 10 i 31)

4.3.2. utilitzaci de la llum natural

Ls i aprofitament de llum natural s una prioritat davant de qualsevol sistema dilluminaci artificial. Malgrat aix, la disponibilitat de llum natural dins dun edifici sovint es veu molt reduda i parcialment es resol amb lenllumenat artificial. Lenllumenat artificial estndard t per objectiu imitar la llum natural, sobretot en lespectre electromagntic visible. Les solucions constructives per disposar de llum natural comporten la utilitzaci dobertures cap a lexterior com finestres, balconeres, claraboies, patis interiors i conductes solars. Precisament un pati de llums o celobert s un espai no edificat, situat dins del volum de ledificaci, destinat a lobtenci de ventilaci i illuminaci. La disponibilitat de llum solar natural s fonamental per assolir un grau elevat de confort personal, tant en els habitatges com en els llocs de treball. En lactualitat existeixen al mercat diferents sistemes i dispositius per treure el mxim rendiment de laprofitament de la llum natural, a travs dels elements de la faana com poden ser les finestres o balcons. Un daquests sistemes s una evoluci de les anomenades persianes venecianes. La innovaci rau en el fet que les lmines de la part superior i les de

la part inferior poden situar-se amb diferents angles dinclinaci. Aquesta modificaci permet tancar completament la part inferior de la persiana per obtenir una mxima protecci contra enlluernament (despecial importncia a les oficines) i contra el sobreescalfament i, al mateix temps, reflectir la llum natural al sostre del local. Quan la dependncia no disposa de parets exteriors, comunicaci directa a patis de llum o celoberts per tal de poder fer entrar llum natural, es pot recrrer a altres elements constructius: Les claraboies sn components de pas de llum i radiaci situats a un pla sensiblement horitzontal. Plantegen una important limitaci del seu s a causa de la radiaci que reben a lestiu, ja que el recorregut del sol s ms alt. Aquest excs de radiaci, que en altres climes no t gaire importncia, invalida prcticament ls de grans claraboies sense protecci a zones on hi ha moltes hores dinsolaci a lestiu. Els lluernaris sn components de pas de llum i radiaci situats sota coberta en posici sensiblement vertical. La seva diferncia fonamental respecte de les claraboies s que seleccionen la part de volta del cel que veuen i, per tant, controlen el sol incident. Tenen un rendiment llumins similar al de les finestres, tot i que de-

78

pn de les reflexions que faci la llum per arribar a lambient, doncs la llum que hi entra ho pot fer de forma directa o b reflectida al propi cos del lluernari. Quan es disposen en srie es generen les cobertes en dent de serra. Els conductes solars sn elements basats en la reflexi de la llum a linterior de ledifici. Aquests elements disposen dun captador solar que cal situar a la teulada o a lexterior, i dun conducte transmissor adaptable fins al difusor interior, que cal installar en la dependncia que es vol illuminar. Tenen lavantatge que poden recrrer una apreciable distncia entre el captador i el difusor interior, per tant, necessriament no cal que a la dependncia on volem que entri la llum natural, el sostre sigui alhora la coberta de ledifici. La transmissi amb conducte solar hauria de ser preferiblement vertical, per tamb es pot collocar fins a nivell horitzontal (amb un menor rendiment). El captador superior sha de collocar en una zona sense ombres i orientat preferiblement a 0 sud. Els conductes solars, alhora, tamb tenen majors avantatges ja que presenten una baixa conductivitat trmica: 0,187 W/k i, alfigura 4.13 hora, baix coeficient solar conducte solar 0,11.

4.3.3. sistemes de regulaci i control

Cal distingir quatre tipus fonamentals de sistemes de regulaci i control de la illuminaci: 1 Regulaci i control sota demanda de lusuari per interruptor manual, polsador, potencimetre o comandament a distncia. 2 Regulaci de la illuminaci artificial segons aportaci de llum natural per finestres, vidrieres, lluernes o claraboies. 3 Control de lencesa i apagat segons presncia a la sala. 4 Regulaci i control per un sistema centralitzat de gesti.

4.3.4. lmpades
Les lmpades sn els elements o dispositius productors de llum. Poden ser classificades bsicament en dos grans grups: lmpades dincandescncia i lmpades de descrrega gasosa. Per a una ptima elecci del tipus de lmpades i lluminries cal considerar diferents criteris: la reproducci cromtica de la font de llum, la temperatura de color, el temps dencesa, la freqncia dencesa i apagat, leficcia i la vida til de la lmpada, el lloc dinstallaci, la reflectncia de les superfcies de lespai, ls que sen far, etc..

Un conducte estndard a la radiaci solar daltura a 32 pot assolir un flux net, en lmens, de: 4.3.4.1. lmpades dincandescncia
longitud 250 mm f 350 mm f 530 mm f 1m 3.800 8.500 11.400 2m 1.750 4.800 7.016 3m 700 2.400 3.600

taula 4.3: flux transms (lm) per un conducte solar segons dimetre i longitud

Les lmpades dincandescncia funcionen pel principi bsic descalfament dun fil de wolframi fins que comena a brillar. El rendiment energtic de la lmpada dincandescncia s molt baix (noms el 5 % de lenergia elctrica, com a mxim, es converteix en llum; la resta produeix calor, intil i inconvenient). El

79

rendiment llumins actualment s de 8 a 20 lmens per watt, i la duraci mitjana de vida s dunes 1.000 hores. El seu rendiment llumins i la seva durabilitat no arriben ni a una quarta part del rendiment i durabilitat de les lmpades fluorescents. Per aix, noms es recomana utilitzar-les amb fins decoratius o en espais de poca freqncia i durada ds, com pot ser en lavabos individuals. Amb lobjectiu de potenciar lestalvi energtic i combatre el canvi climtic, la Uni Europea aprov al desembre de 2008 un pla per a la substituci total de les lmpades incandescents per altres sistemes dilluminaci (lmpades fluorescents compactes de llarga durada, halgenes o LED). El pla entr en vigor lagost de 2009 i, aplicat de manera gradual, sen preveu la finalitzaci el 2012. Les lmpades halgenes sn un tipus de lmpades incandescents. Funcionen amb lescalfament dun filament en aquest cas de tungst, lemissi de llum del qual s molt intensa.
dicroica convencional Potncia lmpada (W) Intensitat lluminosa (?) Angle emissiu () 50 800 60 dicroica alt rendiment 35 650 60

4.3.4.2. lmpares de descrrega Les lmpades de descrrega constitueixen un grup molt nombrs i variat, funcionen duna manera totalment diferent i tenen un rendiment llumins elevat (entre 40 i 130 lmens per watt). A linterior de lampolla hi ha un gas o un vapor i dos elctrodes metllics, entre els quals es produeix la descrrega elctrica, un cop produt lencebament mitjanant un dispositiu auxiliar. La descrrega pot produir llum directament, com les lmpades de vapor de mercuri, de llum blanca, i les de vapor de sodi, de llum de color groc ataronjat, molt emprades en lenllumenat pblic, o b la llum s produda en incidir la radiaci no visible de la descrrega sobre una substncia fluorescent (lmpades fluorescents). Totes les lmpades de descrrega necessiten un dispositiu o element auxiliar destabilitzaci (reactncia o transformador de dispersi), que encareix la installaci. Les lmpades de descarrega es poden classificar segons el gas utilitzat (vapor de mercuri o sodi) o la pressi a qu es troba aquest gas (alta o baixa pressi). Les propietats varien molt dunes a altres i aix les fa adequades per a diversos usos.
tipus Vapor de mercuri Halogenur metllic Vapor sodi baixa pressi Vapor sodi alta pressi color aparell blanc blavs blanc clid groc groguenc irc moderat molt alt baix tK mitjana mitjana alt baixa

taula 4.4: caracterstiques (potncia, intensitat i angle emissi) lmpades halgenes dicroiques de 50 W i dicroiques dalt rendiment de 35 W

Avantatges de les lmpades dicroiques dalt rendiment de 35 W versus les halgenes dicroiques de 50 W: 67 % ms de vida: 5.000 hores 24 % destalvi denergia Intercanviable amb dicroica estndard

taula 4.5: caracterstiques (color, irc i temperatura) lmpades vapor de mercuri (Vm), halogenurs metllics (Hm), vapor de sodi de baixa pressi (Vpbp) i vapor de sodi dalta pressi (Vsap)

80

lmpares de vapor de mercuri Vapor de mercuri de baixa pressi: La radiaci visible daquestes lmpares es produeix per la descrrega de vapor de mercuri sobre una pols fluorescent en la cara interna del tub de descrrega. Tenen major eficcia lluminosa que les lmpades incandescents i baix consum energtic. Sn llums ms costoses dadquisici i dinstallaci, per amb llarga vida de funcionament (10.000 h). Caracteritzades per una tonalitat freda en el color de la llum emesa, tenen una aparena blanca, amb una temperatura de color dentre 2600 - 6500 k i una reproducci cromtica de Ra 50 - Ra 95. Vapor de mercuri dalta pressi: Una major pressi en el vapor de mercuri augmenta respecte a les anteriors lmpades la seva eficcia lumnica, la seva vida til (16.000h) i millora tamb lndex de reproducci cromtica (Ra 45). La seva aparena s igualment de color blanc, amb una temperatura de color al voltant dels 4000 k .
potncia nominal de lmpades (W) 50 70 80 125 150 160 250 400 500 700 1.000 2.000 13.000 26,0 42.000 60.000 125.000 3.200 5.700 20,0 22,8 13.500 23.000 3.800 6.300

lmpares de vapor de sodi Vapor de sodi de baixa pressi: Seguint el mateix principi de descrrega de les lmpades de vapor de mercuri, en aquest cas sempra sodi. Amb una llum de color groc i una temperatura de color de 1800k, la seva reproducci cromtica s una de les menys valorades de tots els tipus de lluminries. No obstant aix, la seva eficincia lluminosa i una vida til molt llarga (14.000 h) la converteixen en una molt bona opci per a lenllumenat exterior. Vapor de sodi dalta pressi: La diferncia de pressions del sodi en el tub de descrrega s la principal i ms substancial variaci, respecte les llums anteriors. Lexcs de sodi en el tub de descrrega, fa que tant laparena del color (blanc-groc), la temperatura de color (2000 - 2500 k) i la reproducci del color (Ra 25 - Ra 80) millorin notablement respecte les anteriors, tot i que les lmpades de sodi de baixa pressi mantenen avantatges, com una eficcia energtica elevada i una llarga vida (16.000h).

flux llumins i eficcia lluminosa Vapor de mescla (llm) lm (tpic) eficcia (lm/W) Vapor de mercuri (Vm) lm (tpic) eficcia (lm/W) Halogenur metllic (Hm) lm (tpic) eficcia (lm/W) Vapor de sodi (Vsap) lm (tpic) eficcia (lm/W)

2.000

40,0 5.000 47,5 50,4 11.250 75,0 71,4

3.400 6.000

68,0 85,7

17.000

113,3

54,0 57,5

20.000 31.500

80,0 78,8

31.100 55.500

124,4 138,8

60,0 60,0 62,5 81.000 187.000 81,0 93,5 130.000 130,0 0,0

taula 4.6: caracterstiques (flux llumins i eficcia) lmpades vapor de mescla (llm), Vm, Hm, Vsap

81

fluorescents amb balast electrnic i amb balast convencional Es poden diferenciar dos tipus de fluorescents segons el seu dimetre: de 26 mm (T-8) de 16 mm (T-5) Els fluorescents estan recoberts de trifsfor i tal com sha comentat necessiten equipament auxiliar per funcionar. El ms com i eficient s el balast electrnic dalta freqncia, que limita el consum delectricitat de la lmpada als seus parmetres ptims.
tipus lmpada 1 x 18 W 2 x 18 W 4 x 18 W 1 x 36 W 2 x 36 W 1 x 58 W 2 x 58 W potncia lmpades (W) 18 36 72 36 72 58 116 potncia del sistema balast convencional 30 46 96 46 96 71 150 balast electrnic 19 36 72 36 72 55 114 estalvi (W) 11 10 24 10 24 16 36 estalvi (%) 36,7 21,7 25 21,7 25 22,5 24

taula 4.7: caracterstiques de les lmpades fluorescents (potncia i estalvi associat al canvi de balast convencional a electrnic)

fluorescents dalt rendiment Recentment shan comenat a comercialitzar tubs fluorescents dalta eficincia que poden substituir de forma directa els tubs convencionals installats habitualment. La substituci de les lmpades fluorescents convencionals per unes de ms eficients implicar un estalvi energtic del voltant del 10 % grcies als nous fsfors especials que incorporen. Les principals caracterstiques dels tubs fluores-

substituir per

figura 4.14: fluorescent convencional i dalt rendiment

82

cents dalta eficincia sn les segents: Vida til ms elevada amb la conseqent reducci de material i residus: 12.000 hores amb equip electromagntic i 17.000 amb balast electrnic. Bon rendiment cromtic (Ra > 80). Mnim contingut de mercuri (2 mg). Flux llumins superior a un T8 (26 mm).

que el temps darrencada s de 3 minuts i el perode de reencesa s de 10 minuts.

4.3.4.3. lmpares dinducci Les lmpares dinducci introdueixen un concepte nou en la generaci de llum. Basades en el principi de descrrega de gas a baixa pressi, la seva principal caracterstica s que prescindeix de la necessitat dels elctrodes per originar la ionitzaci. En canvi, utilitza una antena interna per induir el corrent elctric en el gas. La potncia de lantena prov dun generador extern dalta freqncia que crea un camp electromagntic dins del recipient de descrrega. Lavantatge principal que ofereix aquest sistema s laugment de la vida til de la lmpada, que pot arribar a les 60.000 hores. Fa una llum blanca, amb una temperatura de color dentre 2700-4000 k i un ndex de reproducci cromtica de 80.

fluorescent estndard Potncia lmpada 1 x 18 W 1 x 36 W 1 x 58 W Flux llumins (lm) 1.150 2.850 4.600

fluorescent dalt rendiment Potncia lmpada 1 x 16 W 1 x 32 W 1 x 51 W Flux llumins (lm) 1.300 3.000 4.800

taula 4.8: caracterstiques lmpades fluorescents (potncia i flux llumins)

Halgenes dalt rendiment Laddicci de metalls i halogenurs al tub de descrrega de les lmpades de vapor de mercuri, permet millorar la seva eficcia energtica, obtenir una reproducci de color ms fidel i incrementar les prestacions de la lluminria. A ms, hi ha lmpades dhalogenurs metllics que incorporen el tub de descrrega cermic, que garanteix una estabilitat del color inicial i durant tota la vida de la lmpada, una elevada eficcia i una excellent reproducci del color. Per a la substituci de lmpades de vapor de mercuri per halogenurs metllics s necessari substituir la lluminria, ja que no es pot fer la substituci directa de la lmpada. Les lmpades dhalogenurs metllics sn una bona opci energtica quan es desitja llum de color blanc. Sn apropiades per a zones amb un elevat nombre dhores de funcionament continuat de lenllumenat, per no toleren enceses i apagades continuades, ja

4.3.4.4. lmpares tipus led El mercat de lmpades LED est en expansi i cal tenir-les en compte de cara a futures substitucions, sobretot pel que fa a lenllumenat exterior, semfors, i illuminaci decorativa (rtols, llums de Nadal, etc..). El rendiment de les lmpades LED s molt bo. Tanmateix, existeixen al mercat lmpades amb aquesta tecnologia per que presenten un rendiment molt inferior a les de VSAP. Un aspecte important sn les prestacions lumniques que ofereix el fluorescent tipus LED. Aquestes prestacions sn inferiors a les dun fluorescent convencional sense reflector. Aix genera que en el moment daplicar el canvi de tecnologia (fluorescncia convencional per tipus

83

LED) shagi de tenir en compte si aquest canvi s compatible o no amb cada zona afectada. Dentrada no seria recomanable realitzar el canvi en llocs com sales de treball, aules de lectura, etc., amb un baix horari dutilitzaci i amb un nivell alt dilluminaci. Aquesta tecnologia seria ms compatible en zones de pas, magatzems, aparcaments, lavabos, etc., amb un elevat grau de funcionament o b en rees que no requereixin un elevat grau dilluminaci i on la disminuci de la illuminaci sigui compatible amb els usos.

tubs fluorescents convencionals Models Potncia nominal (W) Llargada tub (mm) Consum amb balast convencional (Wh) Consum amb balast electrnic (Wh) Flux llumins (lm) Rendiment amb balsat convencional (lm/W) Rendiment amb balsat electrnic (lm/W) Vida til (hores) T8 de 26 mm 18 600 30 19 1.150 38 61 8.000 T 8 de 26 mm 36 1.200 46 36 3.000 65 83 8.000 T 8 de 26 mm 58 1.500 71 57 4.800 68 84 8.000

tub leds Llargada tub (mm) Potncia nominal (W) Consum (Wh) Flux llumins (lm) Vida til (hores) 600 10 11 570 80.000 1.200 16 22 1.140 80.000 1.500 20 26 1.425 80.000

comparativa consums Llargada tub (mm) Consum amb balast convencional (Wh) Consum lmpada LEDS (Wh) Percentatge estalvi assolible 600 30 11 63,3 1.200 46 22 52,2 1.500 71 26 63,4

taula 4.9: caracterstiques de les lmpades fluorescents, tubs de leds i comparativa consums

84

4.3.5. lluminries
Les lluminries sn aparells que serveixen de suport als llums, amb connexi a la xarxa elctrica i que cal que compleixin una srie de caracterstiques ptiques, mecniques i elctriques perqu duguin a terme la seva funci de forma eficient. A nivell ptic, la lluminria s responsable del control i la distribuci de la llum emesa per la lmpada. s important que en el disseny ptic es presti atenci a la forma i distribuci de la llum, el rendiment del conjunt lmpada-lluminria i lenlluernament que pugui provocar en els usuaris. La lluminria ha de ser de fcil installaci i manteniment. Per aix, els materials han de ser els adequats per resistir lambient en qu hagi de treballar i mantenir la temperatura de la llum dins dels lmits de funcionament i de la normativa en vigor. En funci de les seves caracterstiques ptiques, podem classificar les lluminries segons el percentatge del flux llumins ems per sobre i per sota del pla horitzontal que travessa la llum.
directa
0-10%

En funci de les seves caracterstiques elctriques, les lluminries es classifiquen segons el grau de protecci contra la pols, els lquids i els cops. En aquestes classificacions, segons les normes nacionals (UNE 20.324) i internacionals, les lluminries es designen per les lletres IP seguides de tres dgits. El primer nmero va de 0 (sense protecci) a 6 (mxima protecci) i indica la protecci contra lentrada de pols i cossos slids en la lluminria. El segon va de 0 a 8 i indica el grau de protecci contra la penetraci de lquids. Finalment, el tercer dna el grau de resistncia als xocs.

IP x y z
Proteccin contra polvo y cuerpos slidos (de 0 a 6) Proteccin contra la penetracin de lquidos (de 0 a 8) Proteccin contra choques (0, 1, 3, 5, 7)

En funci de les seves caracterstiques elctriques, les lluminries es divideixen en quatre classes, en funci de la seva protecci elctrica.

classe
general difusa
40-60%

protecci elctrica Allament normal sense presa de terra Allament normal amb presa de terra Doble allament sense presa de terra Lluminries per connectar a circuits de molt baixa tensi

semi-directa
60-90%

0 I II

90-100%

40-60%

10-40%

III

semi-directa
10-40%

directa-indirecta
40-60%

indirecta
90-100%

taula 4.10: classes de lluminries segons protecci elctrica

60-90%

40-60%

0-10%

figura 4.15: percentatge de flux ems per sobre i per sota del pla horitzontal de la lluminria

85

4.3.6. sectoritzaci
La sectoritzaci de lenllumenat s una eina molt bsica per indispensable per ajustar lenllumenat artificial a les necessitats puntuals i zonals de cada punt de forma manual. Sovint la sectoritzaci manual de lenllumenat va lligada a la sensibilitat personal dels usuaris enfront de loptimitzaci de recursos. Per tant, s en lmbit educatiu i formatiu on cal arrelar aquests conceptes. Difcilment aquests conceptes es poden aplicar en una activitat, quan el personal que hi treballa no ho aplica al seu propi habitatge per manca de sensibilitat o coneixement.

dobra. Quan en una determinada dependncia hi manca sectoritzaci, es produeix sempre un sobreconsum elctric en enllumenat, ja que es mantenen illuminats espais desocupats o amb necessitats baixes dilluminaci. En lactualitat laplicaci delements de domtica pot facilitar la installaci de la sectoritzaci en reduir el volum de cablejat i generar, des dun interruptor, lencesa o apagada dun punt de llum o varis i, alhora, poder-los intercanviar sense generar canvis de cablejat. Cal ressaltar que aquests sistemes domtics permeten integrar sondes que regulin lenllumenat artificial en funci de la llum natural, millorant encara ms leficincia del sistema denllumenat sectoritzat.

figura 4.16: exemples de sectoritzaci: una nica zona vs mxima sectoritzaci

Per tal que la sectoritzaci es pugui realitzar, cal que la installaci estigui dissenyada per encabir-la i que sexecuti correctament. La sectoritzaci encareix la installaci amb cablejat, mecanismes i m

86

4.3.7. fitxes de recomanacions en installacions dilluminaci

regulaci per a laprofitament de la llum natural
descripci: Dentre els sistemes que sutilitzen per al control de lenllumenat artificial en funci de la llum natural disponible, destaquen el balast i els sistemes de regulaci de fase (dimmers). balast El balast electrnic regulable aporta una variaci progressiva i adaptable a la major o menor aportaci de llum natural. El balast regulable controla la potncia de la lmpada fluorescent mitjanant la modulaci de la freqncia, de 20 a 100 kHz. Es controla mitjanant un senyal addicional de 1-10 Volts de cc, DSI o DALI (Digital Adresse Lighting Interface). En tots els casos a travs de dos conductors. Els diferents tipus de balast regulables sn: Balast regulable analgic 1-10 V: Regula linealment la potncia del tub fluorescent mitjanant una correspondncia directa: 1 V = min% de potncia; 10 V = 100 % de potncia. Balast DSI: Els balast digitals amb senyal de control DSI reben les ordres a travs duna lnia de control digital mitjanant el protocol DSI. Tots els balasts connectats a una lnia DSI reaccionen a la vegada. Balast DALI: Els balasts DALI tamb sn digitals i a ms sn direccionables. El protocol DALI permet governar fins a 64 balasts per unitat de control i memoritzar fins a 16 escenes (en el propi balast). El controlador DALI ser capa de dirigir-se a cadascun dels balasts que t connectats en la seva sortida DALI i podr controlar cada punt de llum. Laprofitament de les caracterstiques del protocol DALI depn tamb del fabricant del sistema de gesti, que proveir diferents solucions en funci de criteris de flexibilitat, facilitat de gesti, dinstallaci, etc.. El protocol DALI s ms bidireccional, per la qual cosa s capa de subministrar informaci de lestat de cada balast. reguladors de fase (dimmers) Sn dispositius electrnics que tallen lona sinusodal de corrent altern en un punt variable, de manera que modulen la potncia lliurada a la crrega. Existeixen reguladors que tallen lona en la seva part ascendent i altres que ho fan en la seva part descendent: els primers sn adequats per a crregues capacitives (transformadors electrnics) i els segons per a crregues inductives (transformadors convencionals). Els dos sistemes poden sser utilitzats per incandescncia a 230 V de CA. El senyal de control que sentrega al dimmer perqu es reguli a un valor determinat pot ser una tensi contnua de 1-10 V o un valor digital (connexi directa a bus sense controladors intermedis). En funci de la tecnologia escollida, caldr seleccionar un controlador que disposi de les sortides amb aquesta tecnologia.

Fitxa 1

87

tipus de mesura: Y Gesti normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET. 21/2006, de 14 de febrer, que regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Unitat de control: 150 e/u (inclou installaci i muntatge). 1 unitat permet controlar fins a 15 balasts. Canvi balast electrnic tipus regulable: 66-86 e/unitat. estalvi denergia primria: En cas de disposar de BE: estalvi 30-40 %. En cas de no disposar de BE: estalvi 50-60 %. Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

88

installaci de conductes solars

descripci:

Fitxa 2

Els conductes solars disposen dun captador solar que cal situar a la teulada o exterior i un conducte transmissor adaptable fins al difusor interior, el qual sha dinstallar a la dependncia que es vol illuminar. Tenen lavantatge que poden recrrer una apreciable distncia entre el captador i el difusor interior, per tant, no cal que necessriament el sostre de la dependncia on volem que entri la llum natural, sigui alhora la coberta de ledifici. Els conductes solars, alhora, tamb tenen ms avantatges, ja que presenten una baixa conductivitat trmica: 0,187 W/k i, alhora, baix coeficient solar 0,11. Es pot plantejar la installaci de conductes solars com a sistema dilluminaci natural, o b com a complement en zones properes a la coberta o en zones sense llum natural, a travs de les finestres. Aquests sistemes permeten aconseguir un estalvi energtic i econmic important i un augment del confort dels usuaris del centre. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Preus aproximats fabricant: - Cost conducte 2m, 25 amb captador, difusor i accessoris collocat: 960,48 e/unitat - Cost conducte 2 m, 35 amb captador, difusor i accessoris collocat: 1.156,31 e/unitat - Cost conducte 2 m, 53 amb captador, difusor i accessoris collocat: 1.539,78 e/unitat - Feina obra (ITEC Claraboia circular): 155 e/u estalvi denergia primria: 75 %

89

substituci de lmpades dincandescncia per fluorescents compactes de primera generaci

descripci:

Fitxa 3

Es proposa la substituci de lmpades incandescents per fluorescents compactes de primera generaci que disposen dun casquet exterior -igual al de les lmpades dincandescncia estndard (rosca Edison, E-27)- que ja incorpora la reactncia o balast electrnic indispensable per al seu funcionament. Els clculs de rendibilitat efectuats per obtenir un enllumenat amb una qualitat equivalent, mostren que malgrat els fluorescents compactes sn ms costosos, aquesta diferncia es compensa amb una disminuci del consum elctric i amb una vida ms llarga. En relaci a les installacions amb lmpades dincandescncia, els fluorescents compactes suposen un estalvi denergia del 75 al 80 %, tenen una vida mitjana de 12.000 hores molt superior a les 1.000 hores de vida de les lmpades dincandescncia i produeixen una llum duna excellent qualitat cromtica. A partir de l1 de setembre de 2009, els fabricants van deixar de distribuir bombetes incandescents de 100 W als comeros de la Uni Europea. L1 de setembre de 2010 va passar el mateix amb les bombetes dincandescncia de 75 W i, al setembre de 2011, amb les de 60 W. Finalment, la resta de bombetes dincandescncia de menys potncia no es distribuiran a partir de setembre de 2012. Aquesta decisi es basa en laprovaci que el Parlament Europeu va fer de la iniciativa de la Comissi Europea, el mes de febrer de 2009 i en els acords de la Comissi de Medi Ambient del Congrs dels Diputats del mes de juny de 2008. Cal destacar que la substituci de les incandescents estndards per fluorescents compactes, ambdues amb el casquet E-14 i E-27, s molt senzilla, per el flux llumins es pot veure disminut sensiblement si no sajusten les potncies. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova

90

cost econmic associat: Cost mitj lmpada incandescent estndard: 2 e/unitat Cost mitj fluorescent compacte: 10-12 e/unitat estalvi denergia primria: 80 %

Fitxa 4

91

substituci dels tubs fluorescents convencionals per tubs fluorescents dalta eficincia energtica
descripci:

Fitxa 4

Es proposa substituir de forma directa els tubs fluorescents convencionals per tubs fluorescents dalta eficincia energtica. Les principals caracterstiques dels tubs fluorescents dalta eficincia sn: Vida til ms elevada: 12.000 hores amb equip electromagntic i de 17.000 amb balast electrnic. Bon rendiment cromtic (Ra > 80) Mnim contingut de mercuri (2 mg) Flux llumins superior a un T8 Lequivalncia entre els fluorescents estndards i els dalta eficincia es mostra en la taula segent:
fluorescent estndard potncia lmpada flux llumins (im) fluorescent dalt rendiment potncia lmpada flux llumins (im)

1 x 18 W 1 x 36 W 1 x 58 W

1.150 2.850 4.600

1 x 16 W 1 x 32 W 1 x 51 W

1.300 3.000 4.800

Una de les primeres empreses en comercialitzar aquest tipus de tub fluorescent ha estat Philips, amb el model Master TL-D Eco. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

92

cost econmic associat:

fluorescent estndard potncia lmpada preu unitari (e) Vida til (hores) cost reposici (e/any) fluorescent dalt rendiment potncia lmpada preu unitari (e) Vida til (hores)

Fitxa 4

cost reposici (e/any)

1 x 18 W 1 x 36 W 1 x 58 W

4,94 4,94 4.600 6.000 5,4

1 x 16 W 1 x 32 W 1 x 51 W

6,24 6,24 8,42 12.000 3,6

estalvi denergia primria: 10 %

93

substituci de fluorescents convencionals per tubs de leds

descripci:

Fitxa 5

Els fluorescents convencionals amb reactncia electromagntica es poden substituir directament per fluorescents LED, els quals ofereixen un estalvi energtic significatiu. El procediment per a la substituci noms requereix extreure lencebador de la lluminria. La comparativa entre ambds sistemes s la segent:
tubs fluorescents convencionals Models Potncia nominal (W) Llargada tub (mm) Consum amb balast convencional (Wh) Consum amb balast electrnic (Wh) Flux llumins (lm) Rendiment amb balsat convencional (lm/W) Rendiment amb balsat electrnic (lm/W) Vida til (hores) T8 de 26 mm 18 600 30 19 1.150 38 61 8.000 T 8 de 26 mm 36 1.200 46 36 3.000 65 83 8.000 T 8 de 26 mm 58 1.500 71 57 4.800 68 84 8.000

tub leds Llargada tub (mm) Potncia nominal (W) Consum (Wh) Flux llumins (lm) Vida til (hores) 600 10 11 570 80.000 1.200 16 22 1.140 80.000 1.500 20 26 1.425 80.000

comparativa consums Llargada tub (mm) Consum amb balast convencional (Wh) Consum lmpada LEDS (Wh) Percentatge estalvi assolible 600 30 11 63,3 1.200 46 22 52,2 1.500 71 26 63,4

La vida til de les lmpades es veu augmentada unes 10 vegades. Saconsella que abans de realitzar un canvi de tecnologia massiu, es duguin a terme una o vries proves, per tal de comprovar in situ la distribuci de la llum i els nivells dilluminaci obtinguts.

94

tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 4

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preu aproximat fluorescent LED: 50 e tub 600 mm 80 e tub 1.200 mm 90 e tub 1.500 mm estalvi denergia primria: Si se subtitueixen fluorescents amb balasts electromagntics tradicionals, per tubs de LEDs, lestalvi energtic pot arribar al 60-65 %.

95

substituci de lmpades dincandescncia per lmpades halgenes de baix consum

descripci:

Fitxa 6

Es proposa la substituci de les lmpades incandescents installades, per lmpades halgenes de baix consum, ja que ambdues lmpades disposen dun casquet exterior igual (rosca Edison, E-27). En relaci a les installacions amb lmpades dincandescncia, les lmpades halgenes de baix consum suposen un estalvi denergia del 50 %, i la seva vida mitjana triplica les 1.000 hores de vida de les lmpades dincandescncia. Hi ha disponibilitat de models clar o mat i amb forma arrodonida o de vela. Lequivalncia entre lmpades disponibles en el mercat actualment s la segent: Incandescent de 60 W per lmpada halgena de 30 W. Incandescent de 40 W per lmpada halgena de 20 W. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Halgena de baix consum: 12 e/unitat Lmpada incandescent: 2 e estalvi denergia primria: 50 % Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

96

substituci de lmpades halgenes dicroiques de 50 W per lmpades led de 7 W

descripci:

Fitxa 7

Les lmpades halgenes produeixen una agradable llum viva i blanca, amb una temperatura de color fins 3.200k i amb una magnfica reproducci dels colors. No obstant, aquests llums es poden substituir directament per LEDs. LED significa dode emissor de llum. Un dode s un dispositiu fabricat de dos materials diferents que permeten fer circular el corrent en una sola direcci. Quan passa electricitat pel dode, els toms dun dels materials sexciten a un nivell superior denergia. Aquesta energia sallibera quan els toms transfereixen electrons a laltre material. Durant aquest alliberament denergia s quan es produeix llum. El LED proporciona fins a 45.000 hores de llum de qualitat, al mateix temps que redueix significativament els costos delectricitat i de manteniment. En comparaci amb lenllumenat tradicional, els LEDs sn energticament eficients, emeten menys CO2 i irradien poca calor, sn ms econmics dusar i de mantenir, sn petits i flexibles, duren ms temps i produeixen una llum que es pot programar i controlar amb precisi. Es proposa substituir directament les lmpades halgenes dicroiques de 50 W per lmpades LED de 7 W.
dicroica convencional Potncia lmpada (W)* Intensitat lluminosa (cd)* Temperatura de color (k)* 50 800 3.200 led 7 200-800 Blancs clids (2.700 - 3.000k) Blancs Freds (4.200 k)

*Nota: Aquests valors corresponen a un fabricant concret i poden variar sensiblement, depenent del fabricant.

tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova

97

cost econmic associat:

Hd 50 W preu unitari (e) Vida til (hores) cost reposici (e/any) preu unitari (e) led 7 W Vida til (hores) cost reposici (e/any)

3,7

2.000

21,5

55

45.000

8,8

estalvi denergia primria: 65-75 %

98

substituci lmpades halgenes dicroiques de 50 W per dicroiques dalt rendiment de 35 W

descripci:

Fitxa 8

Les lmpades halgenes produeixen una agradable llum viva i blanca, amb una temperatura de color fins 3.200k i amb una magnfica reproducci dels colors. Les lmpades halgenes es poden regular, de manera que el seu nivell llumins pot ser fcilment adaptat a les diferents necessitats. Existeixen lmpades halgenes que funcionen directament, sense transformador, amb la tensi dalimentaci de 220 V. Tamb nhi ha en versions de baixa tensi per a un voltatge de servei de 6, 12 i 24 V, que necessiten transformador. Entre els avantatges particulars de les lmpades halgenes de baixa tensi cal esmentar la construcci ms compacte, la millor orientaci de la llum i la possibilitat de fabricar lmpades petites de lnies elegants per a mltiples aplicacions. Les lmpades halgenes dicroiques dalt rendiment de 35 W tenen els segents avantatges respecte a les halgenes convencionals de 50 W: 67 % ms de vida: 5.000 hores 24 % destalvi denergia Intercanviable amb dicroica estndard Daquesta manera, es poden substituir les lmpades dicroiques estndards de 50 W per lmpades dicroiques de 35 W, amb obtenci del mateix nivell dilluminaci.
dicroica convencional Potncia lmpada (W)* Intensitat lluminosa (cd)* Angle emissiu () 50 800 60 dicroica alt rendiment 7 200-800 60

*Nota: Aquests valors corresponen a un fabricant concret i poden variar sensiblement, depenent del fabricant.

tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors.

99

dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Cost mitj lmpades HD 50W estndard: 3,7 e/unitat Cost mitj lmpades HD 35W alt rendiment: 8,3 e/unitat estalvi denergia primria: 25 %

100

substituci de lmpades de vapor de mercuri per lmpades dhalogenurs metllics

descripci:

Fitxa 9

Per procedir a una correcta selecci de les fonts de llum, entre lmplia oferta del mercat, no noms shan de considerar les diferncies de tipus quantitatiu entre les diverses lmpades, sin tamb les que fan referncia a aspectes qualitatius: les sensacions i les necessitats de lusuari. La sensaci produda est relacionada amb la temperatura de color de la font, mesurada en k, i que es qualifica com a clida -per a tons groguencs (3.000 k)-; freda -per a tons blancs similars als de la llum solar (5.000-6.000k)- i neutra -per a tonalitats intermdies (4.000k)-. Ladequada identificaci dels colors dels elements que formen part de lentorn illuminat, es determina mitjanant lndex de reproducci cromtica (IRC), especificat en tant per cent. Com ms proper al 100 % sigui lIRC duna font de llum, millor permetr distingir els colors dels objectes que illumina. Es proposa substituir les lmpades de vapor de mercuri, per lmpades dhalogenurs metllics, en aquelles zones que puguin acceptar les caracterstiques cromtiques daquestes lmpades (ambdues fan llum blanca, la de mercuri ms blavosa). tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Halogenurs Metllics: HM 35 W: 270 e/unitat; HM 70 W: 280 e/unitat estalvi denergia primria: 65-75 %

101

substituci de lmpades exteriors existents per lmpades de vapor de sodi dalta pressi
descripci:

Fitxa 10

Les caracterstiques cromtiques dels tipus de lmpades utilitzats habitualment en lenllumenat pblic i industrial sn:
tipus Incandescncia Vapor de mercuri Halogenur metllic Vapor sodi baixa pressi Vapor sodi alta pressi color aparent blanc vermells blanc blavs blanc clid groc groguenc irc molt alt moderat molt alt baix tK Baixa mitjana mitjana alt baixa

La preselecci dun o altre tipus de font de llum, segons criteris esttics, dependr essencialment de les caracterstiques de la zona illuminada. Un cop definits els aspectes qualitatius duna font de llum, es relacionen els quantitatius que, des del punt de vista de costos, tenen ms rellevncia: 1. Concepte deficincia lluminosa, tamb conegut com rendiment llumins (lm/W): s la relaci entre la quantitat de llum produda per una font, normalment mesurada en lmens (lm) i lenergia elctrica absorbida de la xarxa per al seu funcionament. 2. Cost dinversi de la font de llum en servei: inclou el preu de la lmpada ms el de lequip addicional mnim que requereix per funcionar (reactncies, transformadors, etc.). 3. De la mateixa manera, el cost dexplotaci de la font de llum en servei, que depn de les hores de funcionament i de leficincia lluminosa de la font, tamb ha de recollir tant els consums de la lmpada com els atribubles als equips addicionals, en els casos en qu siguin necessaris. 4. Vida mitjana til: referida no a la durada de la lmpada fins deixar de funcionar, sin al temps mitj, en hores, que triga a disminuir en un percentatge determinat (normalment, el 20%) la seva intensitat lluminosa nominal, moment en el qual shauria de substituir per una nova lmpada. En lenllumenat pblic es pot utilitzar, i de fet sutilitza, tot tipus de lmpades. Actualment, per, gaireb la totalitat de les noves installacions es dissenyen amb lmpades de vapor de sodi a alta pressi (VSAP). Daltra banda, en les installacions ja existents sest procedint a la substituci progressiva de lmpades de diversos tipus per les de sodi. Aix doncs, es pot dir que les expectatives de futur previsibles assenyalen la utilitzaci massiva de lmpades de VSAP com a font nica en aquest tipus daplicaci. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

102

normativa:

Fitxa 4

RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Cost aproximat: 200 e/unitat (VSAP de 150 W) 50 e/unitat (VM de 250 W) estalvi denergia primria: 40 %

103

substituci del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrnic
descripci:

Fitxa 11

Els balasts electrnics dalta freqncia, aplicats a les installacions denllumenat amb lmpades fluorescents, permeten assolir una gran eficcia energtica, obtenir un millor factor de potncia i millorar mpliament el nivell de flux llumins, a ms, prolonguen espectacularment tota la vida de la installaci (tubs, lluminria, cablejat, etc..) i la vida de les lmpades sincrementa de forma mitjana en un 50 % (de 8000 a 12000 h de vida). Aquests aparells funcionen a una freqncia de 30 kHz i proporcionen un estalvi denergia de lordre del 25 % per a un mateix nivell denllumenat, respecte als que treballen a 50 Hz, eliminant el sistema darrencada convencional format per reactncia, encebador i condensador de compensaci, per la qual cosa seviten multitud davaries amb el conseqent estalvi en manteniment. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interiors. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preu: 40-50 e/balast estalvi denergia primria: 25 %

104

millora en la sectoritzaci de la installaci

descripci:

Fitxa 12

La sectoritzaci de lenllumenat s una eina bsica per indispensable per ajustar lenllumenat artificial a les necessitats determinades i zonals de cada punt de forma manual. En lactualitat, laplicaci delements de domtica pot facilitar la installaci de la sectoritzaci en reduir el volum de cablejat i generar, des dun interruptor, lencesa o apagada dun punt de llum o varis i, alhora poder-los, intercanviar sense generar canvis de cablejat. Per a la implantaci daquesta mesura cal en primer lloc detectar els punts amb una sectoritzaci deficient, s a dir, que no disposin de dispositius daturada i encesa independents. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). UNE-EN 12464-1, respecte la illuminaci dels llocs de treball interior. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preus aproximats fabricant: Preus ITEC 2010. Conductor: 3,9 e/m Tub: 4,5 e/m Caixes de derivaci: 21,9 e/u Interruptor magnetotrmic: 36,6 e/u Interruptor diferencial: 122,2 e/u Armari: 106,7 e/u (opcional) Afegir de 300 a 500 e en concepte modificacions bsiques com forats a les parets, obres mnimes, etc.. estalvi denergia primria: Aproximadament entre un 10-35 %, depenent de la sectoritzaci prvia i de la freqncia ds del centre.

105

dispositius daturada automtica de lenllumenat

descripci:

Fitxa 13

Un sistema ideal de regulaci denllumenat s aquell que proporciona suficient illuminaci, i que permet que la tasca es realitzi amb confort, comoditat i seguretat durant el seu temps dexecuci. La resta de temps la illuminaci estar desconnectada. Els sistemes de regulaci ms bsics consisteixen en la installaci de dispositius daturada automtica, basats en temporitzadors que permeten limitar la durada de la illuminaci en zones de circulaci o serveis docupaci intermitent. Dins el grup de sistemes automtics tot-res, tamb es troben els dispositius fotoelctrics dengegada i aturada automtiques de lenllumenat exterior i de les zones interiors perifriques de ledifici en funci del nivell de llum natural. Per realitzar aquest tipus de regulaci, cal partir duna installaci sectoritzada. A continuaci, es descriuen alguns dels equips de regulaci de lenllumenat: programadors Existeix una gran varietat amb diferents graus de complexitat, des de programadors horaris fins a microprocessadors. cllules fotoelctriques Permeten al sistema dilluminaci respondre a canvis de lentorn, b desconnectant lenllumenat o b enviant un senyal analgic a lequip de control que regula el flux llumins de les lmpades. detectors de presncia Connecten o desconnecten lenllumenat dun local en resposta a la presncia o absncia docupants. Lrea coberta pels detectors pot variar entre 15 i 200 m2.

tipus de mesura: Y Gesti normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 per qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). DECRET. 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. 5Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

106

dificultat: Y Senzill * 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova

Fitxa 4

(*) Tal com sha indicat, per realitzar aquest tipus de regulaci, cal partir duna installaci sectoritzada. Per tant, en alguns casos aquesta actuaci no s senzilla i requereix una inversi prvia. cost econmic associat: Polsador: 88 e/unitat Detector presencia: 162 e/unitat Detector fotosensible: 162 e/unitat estalvi denergia primria: 60 %

107

rellotge astronmic per lenllumenat exterior

descripci:

Fitxa 14

La regulaci del rgim de funcionament t per objecte loptimitzaci del consum energtic. En lenllumenat exterior, els rellotges astronmics sn una eina molt til per assolir aquest objectiu. Els rellotges astronmics efectuen la connexi i desconnexi general de lenllumenat en funci de lhorari de la posta i sortida del sol, adaptant-se a cada longitud i latitud depenent de la ubicaci de la poblaci. Aquests aparells disposen normalment dun circuit addicional programable, totalment independent, per tal defectuar apagades o enceses parcials, o b reduccions de consum. Les prestacions que caracteritzen, de forma general, aquests equips sn les segents: Clcul automtic segons longitud i latitud dels Ortos (sortida sol) i Ocasos (posta sol). No sn necessaris elements exteriors per realitzar la seva programaci. La programaci acostuma a ser senzilla i permet modificacions en moments puntuals. Circuit auxiliar dapagada i encesa parcial o reducci de consum. Per a la programaci daquests elements, el parmetre ms important s la zona geogrfica, que es pot introduir a travs de coordenades, o b introduint les dades de zones delimitades, prviament programades. Tot seguit es mostra una taula comparativa dels diferents sistemes dencesa, on es pot observar el seu nivell de precisi, preu i manteniment.
famlia Cfot IH IH Rast model Mecnic Electrnic precisi Baixa Mitjana Alta Alta IH: interruptor horari preu Baix Baix Mitj Alt manteniment Mitj Nul Nul Nul

CFot: cllula fotoelctrica

RAst: rellotge astronmic

tipus de mesura: Y Gesti normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

108

dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Rellotge astronmic: 195 e/unitat Installaci i muntatge: 105 e/unitat TOTAL: 300 e/unitat estalvi denergia primria: 10-20 %

Fitxa 4

109

installaci de sistema de desconnexi de climatitzaci i dilluminaci

descripci:

Fitxa 15

Es pot reduir considerablement el consum denergia elctrica i trmica a les diferents sales sense la intervenci de lusuari en cap moment. Aquest sistema destalvi denergia es pot aconseguir apagant automticament els llums i aires condicionats, quan els usuaris surten de les estances. El sistema est format pels elements segents: 1.dispositiu magntic Es tracta dun indicador de presncia o sensor destatus que sinstalla a la porta dentrada, que avisa a la unitat de control de la seva obertura o tancament, i informa al personal encarregat del centre, si lusuari es troba dins o fora de lestana. 2. sensor de presncia o moviment La seva funci s informar a la unitat de control si lestana est ocupada. 3. commutador magntic El commutador magntic talla laire condicionat de lestana quan sobren les finestres, balcons o terrasses. Linterruptor es compon de dues parts, imant i mecanisme. En apropar limant al mecanisme a una distncia inferior a 5 mm, es tanca el contacte i laire condicionat funciona, (aquest estat seria el de reps o normal), i en separar-lo sobre el contacte i satura el subministrament daire a la dependncia. 4. unitat de control La funci daquesta unitat s controlar lenergia dins de les estances. Tamb controla humitat i temperatura quan la dependncia s buida, quan est en dess o es tanca per temps indefinit; controla obertures de balcons o finestres. Aquest sistema es pot programar per controlar la humitat i calor dins de lhabitaci apagant i encenent laire condicionat a intervals, aconseguint un estalvi important i mantenint una temperatura de confort i una humitat baixa. Un altre avantatge del sistema s que controla lapagada o encesa de la climatitzaci si sobren o es tanquen les finestres, mitjanant el commutador magntic. Aquest sistema destalvi denergia redueix les despeses energtiques garantint el mxim confort i amb una recuperaci rpida de la inversi. s un sistema de fcil installaci, que sadequa a qualsevol centre, i que es connecta al cablejat de lestana. Aix doncs, si no es va preveure en el projecte de construcci, s possible la seva installaci a posteriori, en qualsevol projecte ja acabat. A ms, s compatible amb qualsevol sistema dautomatitzaci prviament existent a les sales. tipus de mesura: Y Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

110

normativa:

Fitxa 4

RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: 120 e/finestra estalvi denergia primria: 2 %

4.4. Envolupant trmica

Sentn per envolupant trmica dun edifici, el sistema format pels tancaments de ledifici que separen els recintes habitables de lambient exterior (aire, terreny o un altre edifici) i les particions interiors que separen els recintes habitables dels no habitables, que a la vegada estan en contacte amb lambient exterior. Un edifici mal allat necessita ms energia per mantenir la temperatura interior i es refreda ms rpidament quan no se li proporciona calor. Un allament deficient genera ponts trmics i pot provocar laparici de condensacions. Per tal devitar-ho, la millor soluci s donar continutat a lallament en les trobades entre forjat i faanes. La collocaci de barreres de vapor a la cara calenta del tancament protegeix de les condensacions intersticials. Als tancaments on el problema s el sobreescalfament a lestiu (faanes est i oest i cobertes) s ms eficient utilitzar cambres daire ventilades que milloren la transmissi trmica i faciliten el control energtic. Per aconseguir els efectes de refredament a dins de la cambra daire, aquesta ha destar realment ventilada i assegurar el tiratge trmic. En resum, els tancaments en ledificaci tenen com a funci principal el control dels nivells ambientals acstics i trmics, que es pot aconseguir, bsicament, de dues maneres: Amb barreres fsiques, creant unes cmeres daire que eviten el pas del fred o de la calor de forma excessiva o afegint materials per donar massa al tancament podent aix emmagatzemar-hi energia i irradiar-la cap a linterior.

111

Amb energia, equilibrant les prdues o guanys energtics que es produeixen per les necessitats de ventilaci i illuminaci.

Actualment, els programes informtics de disseny dinstallacions o edificis permeten calcular els factors de tots els tancaments i, per tant, les necessitats finals de climatitzaci en funci del grau dallament.

despesa en calefacci dun edifici o dependncia, cal calcular la crrega trmica, en qu, bsicament sinclouen les prdues trmiques per transmissi a travs de les superfcies que formen el tancament i les infiltracions parsites daire exterior. Les prdues de calor per transmissi a travs de les superfcies (murs, portes, finestres, terra, estructura i coberta) es poden calcular, per a cadascun dels elements i en condicions de rgim permanent, mitjanant la relaci: qi = ui si ( ta - te ) qi: prdues a travs de la superfcie considerada (W) ui: coeficient global de transmissi trmica de lesmentada superfcie (W/m2C) si: rea de la superfcie (m2) ta: temperatura interior (C) te: temperatura exterior (C) Exemple: Allament natural de suro: coeficient de transmitncia trmica de 0,45 W/m2k. Vidres de baixa emissivitat: coeficient de transmitncia trmica d1,7 W/m2k. s necessari considerar, a ms, un increment de les prdues originades en els angles formats per dues o tres parets. Sha dafegir una rea suplementria per a cadascuna de les superfcies que formen langle, la longitud de la qual s igual a la comuna amb laltra paret i la seva amplada igual al gruix de les parets en qesti. La grandria de les superfcies dintercanvi ha de ser corregida en funci de lorientaci particular de cadascuna. Els percentatges daugment de la taula recullen diferents factors com la insolaci, grau dhumitat a cada paret, direcci, velocitat i temperatura dels vents a la zona de situaci, entre daltres.

4.4.1. conceptes bsics

La normativa actual daplicaci als projectes dedificaci per calcular lallament trmic s el DB HE-1 Limitaci de la demanda energtica. El seu objectiu s ls racional de lenergia necessria en edificis, reduint el consum fins a situar-lo en lmits sostenibles. Segons clculs previs, laplicaci daquesta normativa pot suposar un estalvi energtic de lordre del 15-35 % respecte la normativa anterior, depenent del tipus dedifici i de la zona geogrfica (dades Escola Superior dEnginyeria de Sevilla). Lallant trmic t com a funci principal reduir la transferncia de calor entre dos ambients. La seva propietat ms important s la baixa conductivitat trmica, mesurada per un coeficient que sexpressa en Wh/mC o kcal/h mC. Aquest coeficient depn, entre altres factors, de la densitat del material, que depn, al seu torn, del contingut de forats de la seva estructura interna, ja que laire contingut en aquests intersticis s el que determina la baixa conductivitat dels materials allants. Daltra banda, cal recordar que la despesa en calefacci compensa les prdues trmiques a travs de les superfcies que formen el tancament. Per aquest motiu, s molt necessari que els nivells dallament siguin suficientment estudiats. Per determinar la

112

Orientaci Augment en %

s -

sO 2-5

O 5-10

nO 10-15

n 15-20

ne 15-20

e 10-15

se 5-10

Les limitacions condicionen el disseny i per tant sha danalitzar a lhora de projectar: Les faanes tindran una transmitncia mitjana no superior a 0,73 W/m2k (Barcelona centre s zona climtica C). Les cobertes tindran una transmitncia mitjana no superior a 0,45 W/m2k (Barcelona centre s zona climtica C). Les obertures shan de dissenyar amb molta cura. En orientacions Sud, Sud-est, Sud-oest, Est i Oest, per climes clids amb molta radiaci solar, amb proporcions denvidrament superiors al 40 %, shan de collocar proteccions solars per lexterior que permetin lenfosquiment total (tamb limita el factor solar de vidre). No saccepten ms del 50 % dobertures respecte el total de faana per cap orientaci i clima. Sha de disposar de doble envidrament i fusteria exterior adequada (amb rotura de pont trmic) de manera que el conjunt (promig entre el vidre i el marc) tingui un coeficient mitj de transmitncia trmica mxima a 3,30 W/m2k. Els tancaments duna estana mitjanera tindran una transmitncia no superior a 1 W/m2k. En edificis dhabitatges, les particions interiors que limitin cada unitat ds tindran una transmitncia no superior a 1,2 W/m2k.

3,30 W/m2k a les obertures de faanes i cobertes (incloent el marc).

El decret puntua les solucions constructives i els materials ms ecoeficients. Per assolir les pautes marcades en el decret, el disseny ha dincloure opcions amb un mnim de 10 punts. Les solucions que es valoren millor en termes decoeficiencia sn: Faanes ventilades, cobertes ventilades, coberta enjardinada, sistemes preindustrialitzats a lestructura i als tancaments exteriors, asolellament a lhivern, ventilaci creuada natural i nivell dallament de 28 dBA en finestres que donen a lexterior. Allament acstic: per als elements horitzontals i les parets separadores entre propietats o usuaris diferents, i entre linterior dels habitatges i els espais comunitaris, nivell dallament mnim a so aeri de 48 dB.

4.4.1.2. Justificaci de les exigncies del cte document bsic destalvi denergia (db-He) La justificaci del compliment dels requisits de lapartat HE1-Limitaci de la demanda energtica del CTE, es pot realitzar amb el software LIDER o mitjanant una fitxa simplificada. El LIDER s una implementaci informtica de lopci general de verificaci de lexigncia de limitaci de la demanda energtica (HE1), establerta en el Codi Tcnic de lEdificaci. El programa per-

4.4.1.1. decret decoeficincia Segons el decret decoeficncia es limita el coeficient de transmitncia trmica als valors segents: 0,70 W/m2k en les parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors.

113

met, un cop introduda la descripci geomtrica, constructiva i operacional dels edificis, realitzar els clculs de verificaci del document HE1, i fins i tot, imprimir la documentaci administrativa pertinent. El programa calcula la demanda energtica, i determina si ledifici compleix o no amb lHE1. s a dir, marca indirectament lmits de valors de demanda a travs dexigir certs valors de transmitncies.

La certificaci energtica que sobt amb el CALENER ve determinada a partir de les emissions de CO2 associades als consums estimats de ledifici, a partir dels equips installats que shan descrit, i de lenvolupant i caracterstiques de la mateixa.

4.4.1.4. programes de simulaci energtica dedificis Calener s una eina purament normativa i no aporta gran informaci sobre els clculs energtics que realitza. Per completar aquesta informaci, existeixen al mercat diferents programes que simulen el nivell deficincia energtica dun edifici per als clculs de demandes i consums. A continuaci, es mostra un comparatiu entre diferents programes de simulaci energtica dedificis. La conclusi s que tant els TRNSYS com lENERGY +, sn dextremada complexitat dutilitzaci, el Design Builder simplifica aquesta complexitat i lEQuest no t presents els ponts trmics.

4.4.1.3. certificat deficincia energtica El certificat deficincia energtica dun edifici s una etiqueta reconeguda per ladministraci, que dna una informaci tcnica objectiva sobre la classe energtica deficincia (A, B, C, D,E, F i G, en un escalat on lA s el valor ms eficient). La certificaci energtica dun edifici es pot obtenir mitjanant el programa CALENER. Es tracta duna eina promoguda pel Ministeri dIndstria, Turisme i Comer, a travs de lIDAE, i pel Ministeri de lHabitatge, que permet determinar el nivell deficincia energtica corresponent a un edifici. El Programa consta de dues eines informtiques diferenciades: CALENER VYP. Sutilitza per a habitatges i edificis terciaris petits i mitjans. Permet, mitjanant simulaci, un cop introdudes la descripci geomtrica, constructiva i operacional dels edificis i les seves installacions de climatitzaci, aigua calenta sanitria (ACS) i illuminaci (per a edificis no residencials), obtenir la seva qualificaci energtica, dacord amb la normativa vigent, en el seu procediment general. CALENER GT. Mateix plantejament que el CALENER VYP, per orientat a grans edificis del sector terciari. La distinci en el sector terciari entre edificis petits i grans, i per tant la utilitzaci dun o altre programari ve donada pel tipus de sistemes energtics que tingui ledifici.

114

Desing builder Entrada de dades CAD SI Simulaci energtica edifici Qu fa? C02 emissions Ombres Ventilaci natural Llum natural Estudis de confort (PVM; PPD) Clcul del fluxos daire (CFD) Hvac Simulaci Resultats i dades climtiques Dimensionament automtic dels equips climatitzaci i refrigeraci Base de clcul Idioma Energies renovables ACV (anlisis del cicle de vida) Acstica Resultats Interval dels resultats Temperatures de funcionament, humitat i aire intern (PVM, PPD) Carregues trmiques de Refrigeraci i calor S S S S S S S S S S S S DOE 2 Blast i + Castell/Angls FV No No Subhorari - Horari - diari setmanal - mensual - anual S S

Energy + No S S S S S S S No S S No DOE 2 Blast i + Angls FV No No Subhorari - Horari - diari setmanal - mensual - anual No S S S S No

Equest No No S S S No S No No S S No DOE 2 Angls No No No Horari - diari - setmanal mensual - anual No S No S S No

Trnsys No S S S S S No No S, trnsflow S S No Trnsys Angls S No No mensual - anual ?? S S S S No

Ecotect S S S No S S S No No S S S

Angls No S S No No S No No No No

S Transmissi trmica, de parets, sostres, terres, infiltraci, ventilaci... Consum denergia per font primria i per s final (illuminaci) Generaci de CO2 Dimensionament automtic de plantes refredadores i sistemes de calefacci Preus Comentaris Aspectes positius S S S

750 v/any 4.700 q/indefinida Enginyeria 1 Entorn grfic 2 Resultats 3 Programa Intutiu 4 Utilitzable per certificacions internacionals 5 Energies renovables 1 Preu 2 Parmetres predefinits

0v Enginyeria 1 Preu 2 Reconeixement internacional 3 Eina potent 4 Utilitzable per certificacions internacionals 5 Energies renovables 6 Enllaat amb CYPE 1 Molt complex 2 Coneixement molt rigors de ledifici, objecte de lestudi i installacions

0v Enginyeria 1 Entorn grfic 2 Preu 3 Utilitzable per certificacions internacionals

3.800 v Enginyeria 1 Exactitud 2 Eina potent 3 Energies renovables

2.500 v Arquitectura - Disseny Edifici /Enginyeria 1 Entorn grfic 2 Bioclimtic

Aspectes negatius

1 No t en compte els ponts trmics 2 Anlisis bsic de ledifici

1 Preu 2 Elevada complexitat ds 3 Coneixement molt rigors de ledifici, objecte de lestudi i installacions

No sadequa a les especificacions tcniques per realitzar aquest treball, s ideal en fase de disseny de ledifici

115

4.4.2. tancaments opacs

Sentn per tancaments opacs tots aquells elements que allen linterior duna estana de lambient exterior i que no permeten el pas de la llum: murs, parets, sostres, portes de materials opacs, etc.. La capacitat allant dels tancaments opacs millora amb la introducci duna cambra daire estanca, entre dues capes de materials opacs. La seva efectivitat trmica queda recollida en la NBE-CT-79.

del vent s variable, es pot considerar com a valor mig 16-24 km/h. Per a locals amb ms duna faana a lexterior es considerar nicament la que tingui major longitud descletxa. A continuaci, es mostren algunes solucions senzilles per allar portes i finestres:

figura 4.17: solucions per allar portes i finestres

4.4.3. fusteries
La despesa en calefacci i aire condicionat s considerable quan existeixen desajustaments en portes i finestres, ja que es requereix un consum addicional denergia per mantenir la temperatura de consigna. No obstant, aquestes infiltracions es poden evitar, sense massa despesa, mitjanant el correcte allament dels tancaments. Per determinar les prdues trmiques per infiltracions daire sutilitza la segent frmula:

4.4.4. tancaments transparents

Entenem com a tancaments transparents els elements que deixen passar la llum solar, com les finestres, portes, claraboies i altres. factor solar (sHgc). La fracci total de radiaci solar incident en una superfcie que entra a linterior del recinte, ja sigui per transmissi directa o per absorci del tancament. 0<SHGC<1 factor de transmissi lumnica (Vt). Propietat ptica que indica la quantitat de llum visible transmesa a travs dun tancament transparent. 0<VT<1. rtio entre factor solar i de transmissi luminnica: light to solar gain ratio lsg Aquesta rtio dna una idea de leficincia del vidre per transmetre la llum del dia i, a la vegada, contenir les prdues de calor. Els materials dallament transparent (TIM) sn elements que permeten una bona transferncia de la radiaci solar a la vegada que sn bons allants.

Qi Quantitat de calor (kcal/h) A Infiltraci horria per metre lineal descletxa (m3/h per m) I E L Longitud de lescletxa exposada al vent (m) Diferncia de temperatura interior i exterior (ti - te) ndex de ledifici (edifici protegit o allat) ndex del local (relaci entre la superfcie de finestres i portes exteriors i interiors)

Ze Suplements de cantonada

Les prdues per infiltracions daire depenen de la velocitat del vent, de lorientaci de la faana i de la grandria de les escletxes. Tot i que la velocitat

116

Caracterstiques: Valors ptims de factor solar. Bona transmissi lumnica. Bon allament. Valors petits de conductivitat trmica i minimitzaci dels efectes de convecci. Redueixen els efectes no desitjats de la radiaci solar directa. Transforma radiaci directa en difusa. Illumina zones ms interiors de ledifici. Aplicaci en tancaments opacs de materials dallament transparent (TIM): En murs convencionals, afegint una capa de TIM a lexterior. En murs Trombe (murs demmagatzemat trmic).

4.4.6. cobertes verdes

Les cobertes verdes duen a terme les funcions habituals de qualsevol coberta (protecci, allament trmic i acstic). A ms, ofereixen protecci davant la radiaci solar i aprofiten lefecte amortidor de la temperatura de la terra grcies a la seva inrcia trmica, de manera que es redueixen tant les prdues com els guanys excessius denergia o calor a travs de la coberta. Aquest efecte suposa un augment de les condicions de confort i un estalvi energtic en climatitzaci.

4.4.5. proteccions solars passives

Les obertures en cobertes i faanes orientades a sud-oest han de disposar dun element o tractament protector, de manera que el factor solar (S) de la part envidrada sigui igual o inferior al 35 %. Aquesta protecci es pot aconseguir mitjanant elements fixes o mbils: viseres, tendals, persianes regulables, vidres especials, etc.. Un altre element de protecci solar passiva s larbrat de fulla caduca, ja que a lestiu evitar insolaci directa a les faanes i a lhivern la permetr. Els tancaments mbils com les persianes o els porticons allaran millor si sn externs (preferiblement maniobrables des de linterior). El color dels elements de protecci tamb s una caracterstica a tenir en compte: els colors clars reflecteixen el sol i, per tant, eviten lescalfament millor que els foscos. Aix, mentre una cortina de color clar evita lentrada de calor en un 40 % aproximadament, una de color fosc levita en un 25 %.

figura 4.18: exemple de coberta verda

A ms, la vegetaci i el substrat retenen les aportacions pluvials de manera que es redueix lescolament, i si la coberta inclou un sistema daljub, es pot acumular i aprofitar laigua de pluja. Generalment, les cobertes vegetals es divideixen en cobertes extensives i intensives. Les extensives sn cobertes verdes que requereixen un manteniment mnim o inexistent. Consisteixen en un petit gruix de sl, de com a mnim uns 76 mm per que no supera els 12 cm, i en el qual predomina el contingut mineral. Les cobertes intensives sn cobertes verdes que requereixen un manteniment regular (reg,

117

fertilitzaci...) i poden constituir autntics jardins a les terrasses dels edificis. El sl s ms profund, de com a mnim 152 mm, i necessita una proporci ms gran de matria orgnica.

una temperatura ambient interior agradable. A lhivern el mur important actua com a acumulador de calor i com a allant. La ventilaci forada fa referncia al fet que sactua voluntriament sobre la velocitat de convecci de laire dins de la cambra, controlant al mateix temps el flux daire que nentra i surt. A ms dels efectes trmics a linterior de ledifici, aquesta circulaci daire permet assecar laigua de pluja que pot haver-se infiltrat a travs de les juntes del revestiment, prev la condensaci daigua a linterior del tancament, i evita laparici de fongs. Acsticament, la faana ventilada proporciona a lambient interior una reducci de la contaminaci acstica de lordre del 15 %. Es pot distingir entre faanes ventilades o faanes respirants, en funci del sistema de condicionament de laire de la cambra interior: Les faanes respirants sn aquelles que estan constitudes per una cambra daire de dimensions molt restringides, de manera que noms hi ha una membrana que iguala la pressi de vapor exterior i interior de la cambra, i que evita condensacions al seu interior. El principal avantatge s que no es requereix manteniment a linterior de la cambra daire. Les faanes ventilades convencionals tenen una cambra daire totalment comunicada amb lexterior, per on penetra pols, humitat, vent, etc.., per la qual cosa requereixen un major manteniment. No obstant aix, val a dir que les faanes ventilades convencionals proporcionen grans avantatges trmics, tant a lestiu com a

4.4.7. faanes ventilades, hivernacles

Per a un bon allament trmic s important disposar dalguna soluci constructiva que permeti crear una cambra daire ventilada entre el material exterior que rep la crrega solar trmica, i el parament de tancament entre linterior i lexterior. Especialment, en les orientacions on el sobreescalfament de les faanes a lestiu s important, i que a les nostres latituds corresponen a lorientaci sud i sud-oest. La faana ventilada proporciona allament termoacstic grcies a una cmera ventilada entre el revestiment i lallament. Aquesta soluci elimina els ponts trmics i els problemes de condensaci. Quan es ventila laire duna cambra, es redueix la quantitat denergia trmica que arriba al interior de ledifici. El sistema permet diferents tipus de ventilaci i utilitzar diversos tipus de materials a la faana interior, mantenint sempre la part exterior amb un aspecte independent. La ventilaci daquest tipus de faanes sefectua per convecci natural o forada.

A causa de lescalfament de laire comprs en lespai intermedi, es produeix el conegut efecte xemeneia que comporta una ventilaci ascendent contnua dins de la cmera. Durant poques estivals gran part de la calor captada per la capa exterior sevacua grcies a lefecte xemeneia, donant lloc a

118

lhivern.

4.4.8. integraci de renovables en estructura

La integraci de panells fotovoltaics en edificis pot fer-se habitualment de dues formes: Integraci en teulades (inclinades o planes) i en faanes. Com a elements dombra (tendals). La integraci cada vegada est ms desenvolupada, i ja no noms es tracta de panells sobre teulades prviament construdes, sin que els actuals mduls fotovoltaics sintegren en ledifici complint altres funcions arquitectniques (teules o allants de cobertes). Una de les principals traves per a la integraci de renovables en lestructura, sn les prpies ordenances municipals que en regulen sobretot limpacte visual.

119

4.4.9. fitxes de recomanacions en envolupant Fitxa 1

reducci de prdues trmiques per la porta daccs

descripci:

Lallant trmic t com a funci principal reduir la transferncia de calor entre dos ambients. La present proposta es centra en les prdues per infiltracions degudes a lobertura i al tancament de portes. Una soluci, s la installaci duna doble porta a cada entrada de ledifici, amb cambra daire i vidre de seguretat doble, per minimitzar el risc en cas de trencament. Les dobles portes disminueixen les prdues de crrega trmica, ja que lespai entre ambdues evita lentrada directa daire exterior. tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Inversi per porta: 3.000 e estalvi denergia primria: 2-5 % Manteniment Y Substituci Y Nova inversi

120

reducci de les prdues trmiques dels tancaments de vidre

descripci:

Fitxa 2

Es proposa que els tancaments de les finestres exteriors siguin de doble vidre amb cambra daire. Alhora, es proposa que els tancaments que siguin dalumini amb ruptura de pont trmic i baixa permeabilitat. Els vidres dobles disminueixen les prdues de crrega trmica per transmissi, grcies a la seva baixa conductivitat trmica. Coeficient conductivitat trmica obertura amb doble vidre 8mm: 2,8 kcal/m2 C h Coeficient conductivitat trmica obertura amb vidre senzill: 5,0 kcal/m2 C h tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Es valora el sobrecost duna installaci amb ruptura de pont trmic srie alta, i vidres dobles de seguretat i cambra daire, respecte una installaci de tancament estndard de fusteria dalumini anoditzat natural srie baixa, amb vidres senzills, per a finestres dalumini lacat: Sobreinversi tancament estndard: 65 e/m2 Sobrecost tancament corbat: 30 % respecte estndard. estalvi denergia primria: 2-5 % Manteniment Y Substituci Y Nova inversi

121

reducci de les prdues trmiques pels tancaments de ledifici

descripci:

Fitxa 3

Es proposa reduir les prdues trmiques a travs de les faanes de ledifici, incorporant a linterior de les parets, un trasdossat amb plaques prefabricades de guix laminat d1,5 cm i allant trmic format per llana de roca delevada densitat. Lallament trmic disminuir les prdues de crrega trmica per transmissi, grcies a la seva baixa conductivitat trmica. Coeficient conductivitat trmica proposada: 0,527 kcal/m2 C h tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Preu referncia installaci dallament de 5 cm (llana de roca) i aplacat de pladur interior (preu material, installaci i muntatge): ITEC: 40 e/m2 estalvi denergia primria: 2-5 % Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

122

reducci de les prdues trmiques per infiltracions daire

descripci:

Fitxa 4

Aquesta proposta va encaminada a reduir les infiltracions daire aplicant perfils allants a les portes i finestres que ho requereixin (desajustament), obtenint aix un estalvi energtic i una reducci de costos. Els perfils disminueixen les prdues de crrega trmica, ja que eviten una entrada directa daire exterior. Sha destudiar en cada cas quina s la millor soluci dallament. Per exemple, es podria collocar cinta allant a la part superior, a la zona central i als laterals de les portes i collocar un llist adhesiu a la part inferior de les portes.
cintes allants de cautx o pVc, per als contorns de portes i finestres llist adhesiu amb raspall flexible per allar la part inferior

tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Baix ja que el material s fora econmic: Llist inferior: 6,5 e/ metre lineal Cinta: 0,8 e/ metre lineal La m dobra apujaria el cost, tot i que la installaci es pot dur a terme directament pel personal de manteniment del centre. estalvi denergia primria: 1-5 %

123

sistemes de cortines en cambres frigorfiques

descripci:

Fitxa 5

Durant lobertura de les portes de les cambres es produeix entrada daire exterior. Entre els sistemes per reduir aquesta entrada, cal destacar: Installaci de cortines de plstic o aire, que actuen a manera de doble porta i redueixen lentrada daire a la cambra en un 70 %. Automatitzaci de portes, que permet reduir encara ms les infiltracions daire. Installaci de dobles portes als passadissos i pre-cambres daccs. Tamb cal tenir en compte que la infiltraci daire exterior comporta una entrada dhumitat, que ocasiona acumulaci de gel en els evaporadors i genera un consum addicional denergia a causa de la reducci de la transmissi i per la necessitat dincrementar el nombre de desglaos. Un altre sistema efica per reduir les prdues daire per les obertures de les portes s la installaci dun dispositiu de desconnexi / connexi a les portes, de manera que, quan sobrin, saturin automticament tots els ventiladors dels evaporadors. Contrriament, en tancar-se les portes, si cal, entraran en funcionament els ventiladors dels evaporadors. Tamb es proposa la installaci de cortines de plstic (lames) perqu actun com a doble porta, en les portes senzilles. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Elements proposats a cada porta: Sistema de protecci de sortida daire (cortina): 280 e Dispositiu daturada de ventiladors : 500 e estalvi denergia primria: 12 %

124

cobertes verdes
descripci:

Fitxa 6

Es proposa el disseny duna coberta verda per a lequipament, si les condicions de disseny de la coberta i estructura aix ho permeten. Les cobertes verdes realitzen les funcions habituals de qualsevol coberta (protecci, impermeabilitzaci, allament trmic i acstic), ofereixen protecci davant la radiaci solar i aprofiten lefecte amortidor de la temperatura de la terra grcies a la seva inrcia trmica, de manera que es redueixen tant les prdues com els guanys excessius denergia o calor a travs de la coberta. Aquest efecte suposa un augment de les condicions de confort i un estalvi energtic en climatitzaci. A ms, la vegetaci i el substrat retenen les aportacions pluvials de manera que es redueix lescolament, i si la coberta inclou un sistema daljub, es pot acumular i aprofitar laigua de pluja. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. dificultat: Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major Y Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Segons superfcie i tipus de cobertura. estalvi denergia primria: 1-5 %

125

faanes ventilades o amb hivernacles

descripci:

Fitxa 7

La faana ventilada i/o amb hivernacles proporciona allament termoacstic grcies a una cmera ventilada entre el revestiment i lallament. Aquesta soluci elimina els ponts trmics i els problemes de condensaci. Quan es ventila laire de la cambra, es redueix la quantitat denergia trmica que arriba a linterior de ledifici. El sistema permet diferents tipus de ventilaci i utilitzar diversos tipus de materials a la faana interior, mantenint sempre la part exterior amb un aspecte independent. La ventilaci daquest tipus de faanes sefectua per convecci natural o forada. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. dificultat: Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y Requereix aprofitar una rehabilitaci major Y Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Elevat estalvi denergia primria: 5 %

126

utilitzaci delements per al control solar en superfcies envidrades

descripci:

Fitxa 8

La calor que penetra dins dun edifici est lligada a la temperatura ambient exterior i, alhora, a la radiaci incident dels tancaments de ledifici. Quanta ms exposici solar de ledifici, ms guanys trmics i, per tant, ms consum energtic per a la seva refrigeraci. El disseny dun edifici ha de permetre el mxim pas de radiaci solar en certes poques de lany, i restringir-la durant altres. Amb elements de protecci solar es pot aconseguir aquest efecte. Els mtodes de control solar utilitzables sn: elements fixos de control solar Dins daquest grup cal destacar voladissos, porxos, prgoles i lames horitzontals o verticals. Tamb es poden emprar arbres com elements de control solar, generalment de fulla caduca, per permetre al hivern lentrada de sol a ledifici. Les proteccions fixes, per, presenten el problema que lombra produda s segons la posici del sol i no de lestaci climtica. elements mbils de control solar Els elements mbils de control proporcionen una flexibilitat ds que no saconsegueix amb els fixos. La seva efectivitat ser mxima si sn exteriors i separats del vidre, ja que tamb ombregen els voltants, mentre que els interiors sn poc efectius, perqu permeten que la radiaci entri a travs del vidre. Els elements mbils de control solar ms comuns sn porticons, tendals, persianes exteriors de tot tipus, lames, persianes venecianes i cortines. Vidres tintats i films adhesius Laplicaci de vidres amb protecci solar o films adhesius pot resultar eficient i econmic, per comporta els inconvenients segents: s difcil aprofitar la llum natural a linterior de lestana i gaudir dun bon confort visual; el vidre no noms impedeix lentrada de lenergia solar a ledifici a lestiu, sin tamb a lhivern i, daquesta manera, tamb redueix laprofitament de la radiaci solar i augmenta la necessitat de calor artificial; els films adhesius tenen una menor durada que els vidres amb protecci solar. Noms es poden obtenir valors de factor solar molt baixos (aportaci solar inferior a un 10% de la radiaci incident) amb laplicaci de proteccions solars mbils. Cal tenir en compte que els elements de control solar exteriors sn de set a deu vegades ms eficients que els interiors. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

127

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Lames: 120 e/m2 Vidres tintats: 85 e/m2 Film: 33 e/m2 estalvi denergia primria: Pot assolir el 50 % del consum en refrigeraci.

128

4.5. Installacions elctriques

4.5.1. conceptes bsics
La installaci elctrica dun equipament est formada pel quadre de comandament i protecci, els circuits dalimentaci dels receptors, els circuits de connexi a terra i els receptors. Per determinar la potncia de contractaci duna installaci elctrica s necessari conixer la potncia installada i la potncia absorbida.

La potncia reactiva seria la potncia que caldria installar per compensar la potncia fluctuant total, a fi que la potncia aparent fos igual a lactiva. Smbol Q (Var) El factor de potncia (F o FP) duna installaci s el quocient o proporci entre la potncia activa P(W) consumida per la installaci i la potncia aparent S(VA) subministrada a la installaci. FP = P S = P P + Q2 + D2
2

magnituds bsiques dinstallacions elctriques La potncia installada s la suma de les potncies nominals de tots els receptors de la installaci. La potncia contractada s la potencia que figura a la plissa de la companyia elctrica i suposa el lmit de consum que pot realitzar-se en la modalitat de contractaci. La potncia activa o nominal s la part de la potncia absorbida que es transforma en treball ms les prdues per escalfament. Smbol: Pn(W) La potncia fluctuant o inductiva s la potncia que utilitza el receptor per realitzar la seva funci. Smbol: Pr (W) La potncia absorbida o aparent per un receptor s la potncia total que el receptor rep de la xarxa, i que converteix en treball, prdues per escalfament i potncia fluctuant. s a dir, la potncia nominal ms la potncia que utilitza el propi element per funcionar. La potncia absorbida es pot obtenir a partir de la potncia installada, tenint en compte els rendiments i el factor de potncia (cos j) de totes les crregues. Smbol: S (VA)

El factor de potncia coincideix amb el cos j, si la xarxa elctrica no est distorsionada (D=0), s a dir, si no t harmnics, ni desequilibris de fases, i variar entre 0 i 1. Un factor de potncia prxim a 1 indica que prcticament la totalitat de la potncia absorbida de la xarxa es transforma en treball i prdues per escalfament, i que sha assolit un consum optimitzat. P(kW) FP = = cos j S(kVA)
Nota: aquesta frmula noms s vlida en aquells casos en qu les corrents i tensions siguin ones, perfectament sinusodals i sense distorsions.

En resum, FP i Cos j sn dos termes diferents i depenen de diferents factors: Cos j: Noms depn de les Potncies Activa (P) i reactiva (Q). FP: Depn de les Potncies Activa (P), Reactiva (Q) i de les Distorsions (D). A Espanya amb una bateria de condensadors es compensa la Reactiva i es pot aconseguir fins a una bonificaci en la factura elctrica, per pot donar-se la paradoxa que aquesta installaci estigui aportant distorsions (p.e. corrents harmniques) a la xarxa de distribuci.

129

4.5.2. Optimitzaci de la contractaci

4.5.2.1. unificaci del subministrament Els centres poden disposar dun o varis subministraments elctrics en funci de les seves necessitats. A ms, en alguns casos, es disposa de subministraments de socors o emergncia per ser utilitzats en cas de fallada del subministrament principal. En daltres casos sopta per equips autnoms com generadors elctrics, que funcionen amb altres fonts denergia (generalment gasoil). En alguns casos trobem subministraments de baixa tensi, els que presenten tensions no superiors a 1.000 V. En altres centres (generalment amb un consum elevat) podem trobar tarifes de mitja tensi, amb tensions superiors a 1.000 V. En la majoria de subministraments de mitja tensi, el voltatge dentrada als transformadors se situa sobre els 25.000 V. s indispensable que el centre disposi dels subministraments que realment necessita en funci de les seves caracterstiques, i evitar aix qualsevol cost econmic innecessari. Daltra banda, el clcul de la potncia de facturaci es realitza atenent els diferents modes de subministrament de baixa tensi ms utilitzats, que es descriuen tot seguit, tenint en compte les limitacions de cadascun dells. mode 1: sense maxmetre Ser aplicable a qualsevol subministrament de baixa o alta tensi, quan labonat hagi contractat una sola potncia i no tingui installat cap maxmetre. En aquest cas, la potncia de facturaci ser la potncia contractada. mode 2: amb maxmetre s aplicable a qualsevol subministrament de baixa o alta tensi quan labonat hagi contractat una sola

potncia i tingui un sol maxmetre per a la determinaci de la potncia base de facturaci. La de facturaci es calcula de la forma segent: a Si la potncia mxima demanada enregistrada pel maxmetre en el perode de facturaci est entre 15 % i + 5 % respecte de la potncia contractada, aquesta potncia enregistrada ser la de facturaci. b Quan la potncia mxima demanada enregistrada pel maxmetre en el perode de facturaci sobrepassi la contractada en ms del 5 %, la potncia de facturaci en el perode considerat ser igual al valor enregistrat pel maxmetre, ms el doble de la diferncia entre el valor enregistrat pel maxmetre i el valor corresponent al 105 % de la potncia contractada. Si la potncia mxima demanada en el perode de facturaci s inferior al 85 % de la potncia contractada, la potncia de facturaci ser igual al 85 % de la potncia contractada.

4.5.2.2. Optimitzaci de la potncia contractada La potncia contractada s la potencia que figura a la plissa de la companyia elctrica i suposa el lmit de consum que pot realitzar-se en la modalitat de contractaci. Aquest valor queda reflectit en linterruptor de control de potencia (ICP), que s lelement de seguretat que evita la possibilitat que es produeixin consums superiors al contractat. La potncia contractada no pot superar la potncia mxima autoritzada de la installaci. Les contractacions elctriques acostumen a incloure frmules que, en un moment de necessitat, permeten demandar ms potencia que la contractada, sense patir un tall de subministrament degut a lactuaci de linterruptor de control de potencia.

130

El concepte de mxima demanda correspon al valor de potncia mxima sollicitada per una installaci en un perode dintegraci, que generalment s de 15 minuts. El registre daquesta potncia el realitza el maxmetre, enregistrant el valor mxim mesurat en un mes. Tenint en compte el valor de potncia mxima mesurat, si es supera el valor de potencia contractada, la companyia penalitza per la potncia consumida mxima. Es poden plantejar dues situacions: En alguns casos, podem trobar que durant lany sexcedeix la potncia contractada. La soluci passaria per identificar els moments de mxima demanda i fer una gesti ms eficient del equips consumidors. Actualment, al mercat existeixen aparells que realitzen aquesta tasca. En ltim cas, caldria augmentar la potncia contractada. En els casos en qu la potncia mxima demandada s substancialment inferior a la contractada, es pot estudiar la possibilitat de reduir la potncia contractada i aix evitar pagar una despesa que no es necessita. Per tal de realitzar un estudi acurat de la potncia demandada cal disposar de la corba de demanda de potncia, que es pot obtenir mitjanant les dades enregistrades per un comptador, que alhora tamb pot enregistrar daltres parmetres elctrics. La corba de demanda mostra levoluci de la potncia activa al llarg del temps. Tamb es poden obtenir les dades de potencia mxima demandada a travs de les factures elctriques del subministrament de companyia. Amb les dades obtingudes es podr optimitzar la potncia contractada i detectar les puntes de potncia i quan es produeixen.

4.5.3. factor de potncia i bateries de compensaci denergia

Lenergia reactiva s aquella que utilitzen alguns equips per a la creaci de camps elctrics i magntics (per exemple: motors, transformadors, reactncies, etc..). Aquesta energia no es converteix en treball til, sin que fa augmentar la potncia i sha de transportar i distribuir i, per tant, augmenta les prdues en distribuci. El consum denergia reactiva es penalitza en funci del cosinus de phi (cos j). El factor de potncia o cosinus de phi (cos j) mitj duna installaci es determina a partir de la frmula segent: cos j = Wa Wa2+Wr2

Wa: quantitat enregistrada pel comptador denergia activa, en kWh. Wr: quantitat enregistrada pel comptador denergia reactiva, en kVArh. Els valors daquesta frmula es determinen amb dues xifres decimals i larrodoniment es fa per defecte o per excs, segons si la tercera xifra decimal menyspreada sigui menor de 5 o no. Per a labonat, lexcs denergia reactiva t com a conseqncia uns recrrecs importants en la facturaci elctrica. Aix implica un sobrecost important en el consum energtic del centre i que es pot preveure amb la installaci de bateries de condensadors per compensar lenergia reactiva generada. bateries de condensadors Les bateries de condensadors sn equips concebuts per neutralitzar i compensar lenergia reactiva

131

duna installaci. Per la seva naturalesa capacitativa aquests equips poden: Reduir la demanda denergia reactiva de la xarxa. Facilitar lestabilitzaci i la qualitat del subministrament. Optimitzar el dimensionament i el rendiment de la installaci. Lactual proliferaci dequipaments electrnics pot propiciar laparici dharmnics que generin problemes a les bateries dels condensadors. Lanlisi de la xarxa elctrica s la metodologia per conixer lexistncia de pertorbacions i s el millor mecanisme per determinar lidonetat dels filtres per evitarho.

etapa del subministrament en mitjana tensi, ja que la tensi a la sortida daquests centres s de baixa tensi (125/220 o 220/380 V). La previsi de potncia elctrica ha daparixer en qualsevol projecte dobra nova i sha de calcular segons el Reglament Elctric de Baixa Tensi (RETB). El R.D. 2819/1998, el qual regula totes aquelles activitats de transport, distribuci, comercialitzaci, subministrament i procediments dautoritzaci dinstallacions denergia elctrica, especifica quan, com i en quines condicions ha dinstallar-se un centre de transformaci (CT). Segons la potncia requerida, la companyia subministradora pot exigir reservar un lloc per al CT. Quan aix passa, el CT s propietat privada i cal un manteniment adequat.

4.5.5. etiquetatge elctric

A partir de l1 de juliol de 2009 va desaparixer el sistema de tarifes regulades i tots els usuaris delectricitat van passar al lliure mercat, on ladquisici denergia elctrica es pot realitzar a travs duna comercialitzadora i el preu del subministrament s el pactat lliurament entre les parts. En aquest context, existeix la possibilitat dadquirir energia amb garantia dorigen, que s una acreditaci, que assegura que un nombre determinat de kWh denergia elctrica produda per una central, en un perode temporal determinat, ha estat generada a partir de fonts denergia renovables o de cogeneraci dalta eficincia. LOrdre ITC/1522/2007, de 24 de maig, s la normativa que estableix la regulaci de la garantia de

figura 4.19: exemple de bateria de condensadors

4.5.4. necessitat destacions transformadores

La missi duna estaci transformadora s la de reduir els valors dalta/mitja tensi procedents de les estacions transformadores fins a valors de mitjana/ baixa tensi. La xarxa elctrica de distribuci cobreix la superfcie dels grans centres de consum, unint les estacions transformadores de distribuci amb els centres de transformaci, que sn lltima

132

lorigen de lelectricitat procedent de fonts de energia renovables i de cogeneraci dalta eficincia (BOE d1 de juny de 2007). Mitjanant la garantia dorigen es pot establir un sistema detiquetatge de lelectricitat. En les taules de les pgines segents es mostra la mescla denergies que han originat lenergia elctrica venuda per a cada empresa comercialitzadora, les emissions de CO2 i els residus radioactius associats per a lany 2009 (Font: CNE). Amb aquests valors les empreses comercialitzadores que participen en el sistema de garantia dorigen obtenen letiqueta referent a les emissions de CO2.
Origen comercializadora sin gdOs(*) endesa energa, s.a.

figura 4.20: exemple etiqueta emissions de cO2 empresa comercialitzadora energia elctrica

Hidrocantabrico energa, s.a. unipersonal 35,8% 1,1% 8,4% 24,7% 10,9% 0,6% 17,5% 1,0% 0,24 C 0,52 C

iberdrola generacin s.a.u. 55,0% 7,3% 3,7% 10,9% 4,8% 0,3% 7,7% 0,3% 0,13 B 0,23 B

factor energa, s.a.

unin fenosa comercial, s.l.

Renovables (Puras + hbridas) Cogeneracin de alta eficiencia Cogeneracin Ciclos Combinados gas natural Carbn Fuel/Gas Nuclear Otras Emisiones CO2 (kg/kWh) Residuos radiactivos alta actividad (mg/kWh)

12,5% 1,1% 11,5% 33,8% 15,0% 0,8% 23,9% 1,4% 0,33 E 0,72 E

26,8% 1,1% 9,6% 28,2% 12,5% 0,7% 20,0% 1,1% 0,28 D 0,60 D

30,3% 1,1% 9,1% 26,8% 11,9% 0,7% 19,0% 1,1% 0,26 D 0,57 D

20,2% 6,2% 9,8% 28,8% 12,8% 0,7% 20,4% 1,1% 0,30 E 0,61 E

(*) Entre las empresas comercializadoras son GDOs, adems de otras que no han adquirido garantas de origen, se encuentran las siguientes Comercializadoras de ltimo recurso (CUR): Endesa Energa xxI, S-L.U., Iberdrola Comercializacin de ltimo recurso, S.A.U., E.ON Comercializadora de ltimo recurso, S.L. y HC Naturgas Comecializadora de ltimo recurso, S.A.

133

Origen

gas natural comercializadora, s.a.

gas natural servicios sdg, s.a.

nexus energa, s.a.

naturgas comercializadora, s.a.

elektrittsgesellschaft laufenburg espaa, s.l.

derivados energticos para el transporte y la industria, s.a. (detisa) 0,0% 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,34 E 0,00 A

Renovables (Puras + hbridas) Cogeneracin de alta eficiencia Cogeneracin Ciclos Combinados gas natural Carbn Fuel/Gas Nuclear Otras Emisiones CO2 (kg/kWh) Residuos radiactivos alta actividad (mg/kWh)

62,8% 1,1% 4,8% 14,1% 6,3% 0,4% 10,0% 0,5% 0,14 B 0,30 B

62,0% 1,1% 4,9% 14,5% 6,4% 0,4% 10,2% 0,5% 0,14 B 0,31 B

27,7% 1,1% 9,4% 27,9% 12,3% 0,7% 19,7% 1,2% 0,27 D 0,59 D

23,9% 1,1% 10,0% 29,4% 13,0% 0,7% 20,8% 1,1% 0,29 E 0,62 E

97,1% 1,1% 0,2% 0,7% 0,3% 0,0% 0,5% 0,1% 0,01 A 0,01 A

Origen

cntrica energa, s.l.u.

e,On energa, s.l.

acciona green energy, developments, s.l. 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,00 A 0,00 A

gesternova s.a.

gas natural sur sdg, s.a.

Renovables (Puras + hbridas) Cogeneracin de alta eficiencia Cogeneracin Ciclos Combinados gas natural Carbn Fuel/Gas Nuclear Otras Emisiones CO2 (kg/kWh) Residuos radiactivos alta actividad (mg/kWh)

100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,00 A 0,00 A

55,3% 1,1% 5,8% 17,1% 7,6% 0,4% 12,1% 0,6% 0,17 B 0,36 B

100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,00 A 0,00 A

27,5% 10,6% 8,2% 24,2% 10,7% 0,6% 17,1% 1,1% 0,27 D 0,51 C

figura 4.21: mix elctric diferents comercialitzadores energia elctrica i emissions de cO2 i residus radioactius associats per a lany 2009. font: comissi nacional de lenergia (cne)

134

4.5.6. fitxes de recomanacions en installacions elctriques

Optimitzaci de la potncia elctrica contractada
descripci: La potncia contractada s la potncia que figura en la plissa de la companyia elctrica i suposa el lmit de consum que pot realitzar-se en la modalitat de contractaci. Mitjanant el valor mesurat de potncia mxima i en cas de superar el valor de potncia contractada, la companyia penalitza per la potncia consumida mxima. Per tal de realitzar un estudi acurat de la potncia demandada cal disposar de la corba de demanda de potncia, que es pot obtenir mitjanant les dades enregistrades per un comptador, que alhora tamb pot enregistrar daltres parmetres elctrics. La corba de demanda mostra levoluci de la potncia activa al llarg del temps. Tamb es poden obtenir les dades de potncia mxima demandada a travs de les factures elctriques del subministrament de companyia. Amb les dades obtingudes es podr optimitzar la potncia contractada i detectar les puntes de potncia i quan es produeixen. Un sistema per poder determinar la bondat de la potncia contractada s el clcul de lhorari o funcionament anual del subministrament: kWh/any/potncia contractada. Lhistorial de potncia mxima registrada o consumida (mitjanant un maxmetre), s leina directa ms fiable per poder determinar la millor contractaci de potncia. En el lliure mercat, el concepte de facturaci dexcessos de potncia es t en compte. Per tant, s recomanable optimitzar al mxim la potncia contractada en el subministrament elctric. tipus de mesura: Y Gesti 5 normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 que aprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 485/2009, de 3 dabril, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament dltim recurs en el sector de lenergia elctrica. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: 1.500 e cost associat a una auditoria dels contractes dels subministres elctrics. estalvi denergia primria: 10-20 %
135

Fitxa 1

Manteniment 5

Substituci 5

Nova inversi

unificaci dels subministraments elctrics anullaci dels subministraments elctrics innecessaris

descripci:

Fitxa 2

En cas que es disposi dun o varis subministraments elctrics s recomanable unificar contractes, sempre que sigui possible. A ms, s necessari revisar totes les plisses, ja que en edificis de titularitats pbliques s habitual que existeixin contractes de subministrament ja en dess que caldria anullar. s indispensable que el centre disposi daquells subministraments que realment necessita en funci de les seves caracterstiques. Daquesta manera sevita qualsevol cost econmic innecessari. Daltra banda, el clcul de la potncia de facturaci es realitza segons els modes de subministraments de baixa tensi ms utilitzats, que es descriuran tot seguit. Un sistema per poder determinar la bondat de la potncia contractada s el clcul de lhorari o funcionament anual del subministrament: kWh/any/potncia contractada. Lhistorial de potncia mxima registrada o consumida (mitjanant un maxmetre), s leina directa ms fiable per poder determinar la millor contractaci de potncia. tipus de mesura: Y Gesti 5 normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 que aprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 485/2009, de 3 dabril, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament dltim recurs en el sector de lenergia elctrica. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: 1.500 e cost associat a una auditoria dels contractes dels subministres elctrics. estalvi denergia primria: Depn de la sobre/sota dimensi dels contractes, per se situa al voltant del 5-10 % Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

136

millora del factor potncia amb la installaci de bateries de condensadors

descripci:

Fitxa 3

Per a labonat, lexcs denergia reactiva (aquella que utilitzen alguns equips com els motors per a la creaci de camps elctrics i magntics, per que no es converteix en treball til) t com a conseqncia uns recrrecs importants en la facturaci elctrica. Aix implica un sobrecost important en el consum energtic del centre, que es pot evitar amb la installaci de bateries de condensadors per compensar lenergia reactiva generada. Les bateries de condensadors sn equips concebuts per neutralitzar i compensar lenergia reactiva duna installaci. Per la seva naturalesa capacitativa aquests equips poden: Reduir la demanda denergia reactiva de la xarxa. Facilitar lestabilitzaci i la qualitat de subministrament. Optimitzar el dimensionament i el rendiment de la installaci. Lactual proliferaci dequipament electrnic afavoreix laparici dharmnics que poden generar problemes a les bateries de condensadors. Lanlisi de la xarxa elctrica permet conixer lexistncia daquestes pertorbacions i esdev el millor mecanisme per determinar lidonetat de filtres i evitarles. Observant el cosinus de j de referncia, es pot determinar si el factor de potncia s millorable mitjanant la installaci/ampliaci duna bateria de condensadors. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: RBT. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament electrotcnic per a baixa tensi i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 314/2006 que aprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Reial Decret 485/2009, de 3 dabril, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament dltim recurs en el sector de lenergia elctrica. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Inversi aproximada: 4.700 e/ bateria de condensadors de 110 kVArh. estalvi denergia primria: 5 %

137

compra verda
descripci:

Fitxa 4

A partir de l1 de juliol de 2009 va desaparixer el sistema de tarifes regulades i tots els usuaris delectricitat van passar al lliure mercat, en qu ladquisici denergia elctrica es pot realitzar a travs duna comercialitzadora i el preu del subministrament s el pactat lliurament entre les parts. En aquest context, existeix la possibilitat dadquirir energia amb garantia dorigen, una acreditaci, que assegura que un nombre determinat de kWh denergia elctrica produda per una central, en un perode temporal determinat, ha estat generada a partir de fonts denergia renovables o de cogeneraci dalta eficincia. Amb el seu mix elctric les empreses comercialitzadores que participen en el sistema de garantia dorigen obtenen letiqueta referent a les emissions de CO2. tipus de mesura: Y Gesti 5 normativa: LOrdre ITC/1522/2007, de 24 de maig, que estableix la regulaci de la garantia de lorigen de lelectricitat procedent de fonts de energia renovables i de cogeneraci dalta eficincia (BOE d1 de juny de 2007). Reial Decret 485/2009, de 3 dabril, pel qual es regula la posada en marxa del subministrament dltim recurs en el sector de lenergia elctrica. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: estalvi denergia primria: Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

138

4.6. Estalvi daigua

A Catalunya existeixen nombroses estratgies basades en campanyes de sensibilitzaci dirigides a la poblaci per incentivar lestalvi i leficincia en ls de laigua. Moltes daquestes campanyes han anat acompanyades de la distribuci de petits dispositius (airejadors, reductors de capacitat de cisternes, etc..). En edificis pblics el consum daigua varia extremament segons ls a qu es destina ledifici: des doficines i escoles o centres culturals, amb consum nicament basat en serveis i rentamans, passant pels centres sociosanitaris (CAPs i hospitals) amb consums variats, fins a poliesportius amb elevats consums degut a serveis de dutxes o piscines.

4.6.1. conceptes bsics

El consum domstic per habitant a Catalunya s daproximadament 130 litres diaris, distributs en: En habitatges, 30 % vter i rentamans, 20 % dutxa-banyera, el 20 % rentadora i el 10 % del rentavaixella. En oficines destaca un 70 % consumit en vters i urinaris, 15 % en rentamans i 5 % en neteja.

A continuaci, es mostren alguns valors tipus de consums, segons dispositiu de descrrega, que poden servir per estimar els consums totals dels equipaments que es vulguin analitzar.

aplicaci Vter, descrrega convencional Vter, descrrega de sis litres Vter, descrrega de tres litres Urinari convencional Urinari sense aigua Rentamans Rentamans amb airejadors-difusors Banyera plena Dutxa convencional Dutxa amb diferents dispositius destalvi Zona verda (l/m2-a)

consum per s (l) 10 6 3 3 0 5 3 140 70 35 200-400

freqncia ds (dia x persona) 5 1 4 4 4 6 6 0,5 1 1

consum (l/dia x persona) 50 6 12 12 0 30 12 70 70 35

figura 4.22: consums mitjans daigua segons dispositiu de descrrega font: estalvi i eficincia energtica en edificis pblics. collecci quadern prctic num.2, icaen

139

4.6.2. reductors de cabal

La pressi de la xarxa daigua pot ser bastant variable; de forma general, pot variar entre 2 i 6 bar, per tant, el cabal duna mateixa obertura ser sensiblement diferent, en funci de la pressi disponible daigua. Les elevades pressions, a ms de generar un doll ms important daigua, suposaran un esfor ms gran per a les canonades i accessoris; sovint es poden traduir en un escurament de la seva vida til i en un augment de les possibilitats de vessaments. Per illustrar el diferencial de cabal, adjuntem diversos grfics de cabal daigua en aixetes estndards monocomandament, en funci de la pressi, cedides per diferents fabricants:

Tal i com es pot observar, entre una pressi recomanada de 2 bar i una delevada de 6 bar, el diferencial de cabal representa un augment del consum entre el 60 i el 75 %. Es recomana treballar amb la mnima pressi possible -de forma genrica entorn a 3 bar-, que es pot verificar mitjanant manmetres i reduir amb reductors.

4.6.3. aixetes (temporitzades, amb sensor i termosttiques)

Els limitadors daigua sn utensilis que limiten el temps ds de laigua i/o el cabal. Normalment sn sistemes manuals o automtics, que en accionarse regulen els segons de sortida daigua, a un determinat cabal. Dins daquest tipus deconomitzadors daigua shi poden englobar les aixetes temporitzades. Hi ha aixetes temporitzades mecnicament o del tipus electrnic amb accionament automtic (amb sensor) que es posen en funcionament en collocar les mans sota laixeta i que saturen en retirar-les.

figura 4.24: aixeta temporitzada (esquerra) i amb accionament automtic (dreta) figura 4.23: grfics del cabal daigua daixetes monocomandament segons pressi

Tamb podem utilitzar controladors i reguladors de temperatura, que sn equips que tenen per funci efectuar una mescla daigua calenta amb aigua freda per distribuir-la en el lloc ds. Produeixen un

140

estalvi daigua i denergia, evitant el vessament inicial daigua amb lobjectiu daconseguir la temperatura ideal. Per al control i la mescla daigua calenta i freda es disposa de vlvules termosttiques i controladors electrnics de temperatura.

4.6.6. lavabos secs

Els lavabos o urinaris secs sn urinaris amb una capa dacabat (gelcoat) que evita ladhesi de lquid a la seva superfcie i faciliten que llisqui pel sif. El sif porta un lquid especial, duna densitat inferior que laigua, que permet que lorina desaigi cap a la xarxa de clavegueram, mentre que el lquid especial resta al sif. Amb aquests urinaris secs sevita la descrrega daigua daproximadament tres litres per servei habitual dels urinaris murals convencionals. Aquest tipus durinaris murals estalvien a ms daigua, productes de neteja, i a ms la necessitat de recanvi de parts del sistema s inferior a la dels urinaris convencionals.

4.6.4. airejadors
La majoria dels reguladors actuals realitzen un filtratge de laigua a travs duna reixeta que sincorpora a les sortides daigua. El sistema proposat incorpora un mecanisme que mescla aire/ aigua i estabilitza el cabal daigua encara que vari la pressi. Laigua que surt ho fa suaument i amb la mateixa potncia, sigui quina sigui lobertura de laixeta. El regulador va unit a la sortida daigua a travs duna rosca, t un sistema antirobatori, un perode de vida molt llarg i noms requereix una neteja peridica per assegurar la sortida estable daigua.

4.6.7. reg
La primera condici per a un s responsable de laigua en zones verdes exteriors, s seleccionar una vegetaci adequada a la climatologia mediterrnia.

figura 4.25: airejadors (per a aixeta rosca interna, rosca externa i per a dutxa)

4.6.5. Vters
En referncia als equips sanitaris de vters i urinaris, cal incidir en ls de: Vters amb una descrrega de 3 o 6 litres (enlloc dels habituals 10-12 litres), Urinaris amb polsadors de flux interromput, amb la possibilitat dinterrompre la descrrega en un moment donat, s del fluxmetre, una aixeta que produeix una descrrega a gran pressi en un vter, sense necessitat de cisterna.

Dentre els sistemes que minimitzen el consum daigua destaquen: La microirrigaci. El reg per degoteig (gota a gota). Aspersors regulats per programador o detectors dhumitat per controlar la freqncia de reg, sobretot, en dies de pluja. Si no es disposa dalguna forma de reg automatitzat, s convenient efectuar el reg en hores de mnima evaporaci, com matins o vespres. Es recomana installar un comptador especfic per a aquestes funcions per controlar el consum.

141

4.6.8. aprofitament aiges pluvials

En algunes circumstncies, laigua de pluja pot ser un complement de laigua utilitzada i alhora pot contribuir a abaixar els costos dabastament. Laigua de pluja no es pot considerar un substitutiu, ja que no es por preveure amb exactitud la seva obtenci, per quan sen disposa, por ajudar a estalviar la despesa per aigua corrent. Les diferents normatives locals i/o autonmiques sobre aiges residuals aconsellen, o de vegades obliguen, a separar les aiges pluvials de la resta daiges residuals. Antigament, laprofitament daigua de pluja era una prctica molt estesa en construccions allades i zones amb aigua escassa. Avui dia, resten multitud dexemples encara funcionals, sobretot en monestirs, masies i cases pairals (tots solen disposar duna cisterna daigua). Generalment, es tracta dun dipsit, sovint soterrat, destinat a acumular laigua de pluja recollida de la teulada. Per allargar la seva conservaci sol estar en un lloc fresc, fosc i sense obertures exteriors. Actualment, disposem dequipaments domstics daplicaci directa, en substituci de les antigues cisternes, connectats a les canaleres de baixada daiges de pluja de les teulades, amb el seu filtre, dipsit destoc i equipament de distribuci en reg, sanitaris, rentadores, etc. , i, alhora, amb el sobreeixidor del dipsit connectat a la canalera que va al clavegueram. Darrerament, han aparegut materials de construcci i disseny de terrats i teulades per a laprofitament daquestes aiges. Integrada dins larquitectura bioclimtica, aquesta tipologia de materials constructius pot efectuar una tasca de filtraci de laigua de pluja i, alhora, dacumulaci per a usos interiors o exteriors de ledifici. Fins i tot, per a re-

frigeraci indirecta en poques estivals, per a reg o altres utilitats. Laprofitament o estoc de les aiges pluvials, a ms de produir un benefici intern amb estalvi daltres captacions, comporta indirectament una menor problemtica deguda a les aiges pluvials en el sistema de depuraci intern de les administracions locals o municipals. A la zona mediterrnia, les avingudes per aiges pluvials provoquen greus problemes, situaci que sagreuja amb la profileraci de zones urbanitzades. Per a la determinaci de les quantitats o cabals daiges superficials procedents de pluges, saplica la frmula: Q=cxixa
Q: c: i: a: cabal m3/any coeficient descorrentia precipitaci en m/any rea en m2

tipus de superfcie Paviments de formig i bituminosos Paviments de macadam Empedrats Superfcie de grava Zones arbrades i bosc Zones amb vegetaci densa: Terrenys granulars Terrenys argilosos Zones amb vegetaci mitjana: Terrenys granulars Terrenys argilosos Terres sense vegetaci Zones conreades

coeficient descorrentia 0,70 a 0,95 0,25 a 0,60 0,50 a 0,70 0,15 a 0,30 0,10 a 0,20

0,05 a 0,35 0,15 a 0,50

0,10 a 0,50 0,30 a 0,75 0,20 a 0,80 0,20 a 0,40

taula 4.12: coeficients descorrentia aigua segons tipus de superfcie

142

4.6.9. aprofitament aiges grises

Es denominen aiges grises a aquelles que provenen daltres usos domstics (la dutxa, la rentadora o el rentamans) i que es poden reutilitzar per a les cisternes del vters. Per implementar aquest sistema cal una segona xarxa de canonades independents per a les aiges de la dutxa, banyera o rentamans, cap a una installaci de tractament i dipsit demmagatzematge, des don es bomba laigua tractada cap als vters mitjanant una xarxa prpia. En cas que les aiges grises no abasteixin laigua necessria per a les cisternes dels vters, el dipsit demmagatzematge disposa duna alimentaci de laljub daiges pluvials o de la xarxa de provement. En tot cas, el sistema ha dimpedir que puguin posar-se en contacte les aiges dambds orgens. De tota manera shan de revisar peridicament les condicions sanitries de laigua emmagatzemada.

143

4.6.10. fitxes de recomanacions en installacions daigua

control sanitari dinstallacions daigua emmagatzemada
descripci: Per a la prevenci i el control de la legionellosi, tots els elements duna installaci que contingui aigua estancada, han de resistir una temperatura mxima de 70 C i una cloraci de 30 mg/l de clor residual lliure. Es proposa, doncs, establir un calendari peridic de revisions i manteniment de les installacions. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 1

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol que estableix els criteris higinic sanitaris per a la prevenci i el control de la legionellosi, BOE nm. 171 del 18 de juliol i article 5 del Decret 152/2002, de 28 de maig, que estableix les condicions higinic sanitries. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Costos de manteniment habituals de la installaci. estalvi denergia primria:

144

installaci de reductors de cabal

descripci:

Fitxa 2

La pressi de la xarxa daigua no s uniforme; de forma general, pot variar de 2 a 6 bar, per tant, el cabal duna mateixa obertura pot ser sensiblement diferent en funci de la pressi disponible daigua. Les pressions elevades, a ms de provocar un doll ms important daigua, generar un esfor ms gran a les canonades i accessoris, que sovint repercuteixen en un escurament de la seva vida til i en un augment de les possibilitats de vessaments. Es recomana treballar amb la mnima pressi possible, de forma genrica entorn a 3 bar, que es pot verificar amb manmetres i reduir amb reductors. Equipament recomanat:
F: Regulador de pressi E: Manmetre

tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preu manmetre: 170 e/u (inclou installaci). Preu vlvules reductores: entre 600 i 1.500 e/u segons dimetre i pressi mxima. estalvi denergia primria: 10 %

145

installaci de sistemes daixetes eficients (temporitzades, amb sensors, termosttiques)

descripci:

Fitxa 3

Els limitadors daigua sn utensilis que limiten el temps ds de laigua i/o el cabal. Normalment sn sistemes manuals o automtics que en accionar-se temporitzen la sortida daigua, a un cabal determinat. En aquest tipus deconomitzadors daigua hi podem englobar les aixetes temporitzades, b mecnicament o b electrnicament, mitjanant un sensor que les posa en marxa en collocar les mans sota laixeta, i les atura en treure-les. Tamb podem utilitzar controladors i reguladors de la temperatura, que sn equips que tenen per funci efectuar una mescla daigua calenta amb aigua freda per distribuir-la en el lloc ds. Produeixen un estalvi daigua i denergia, evitant el vessament inicial daigua amb lobjectiu daconseguir la temperatura ideal de cada usuari. Per al control i la mescla daigua calenta i freda es disposa de vlvules termosttiques i controladors electrnics de temperatura. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Segons dispositius. Preu unitari: Aixeta simple temporitzada: 69,20 e Aixeta mescladora temporitzada: 175,00 e estalvi denergia primria: 25-35 %

146

installaci dairejadors
descripci: La majoria dels reguladors actuals realitzen un filtratge de laigua a travs duna reixeta que sacobla a les sortides daigua. El sistema proposat incorpora un mecanisme que mescla aire/aigua i estabilitza el cabal daigua encara que vari la pressi. Laigua que surt ho fa suaument i amb la mateixa potncia a diferent obertura de laixeta. El regulador va unit a la sortida daigua a travs duna rosca antirobatori, amb un perode de vida molt llarg i que noms requereix una neteja peridica per assegurar la sortida estable daigua. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 4

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: 20 e/u estalvi denergia primria: 10-15 %

147

installaci de vters eficients (doble descrrega i volum redut)

descripci:

Fitxa 5

En referncia als equips sanitaris de vters i urinaris, cal incidir en ls de vters amb sistema de doble descrrega, en qu es pot escollir entre 3 o 6 litres, urinaris amb polsadors i fluxmetres, entre daltres. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Segons tipus. Preu unitari: Cisterna amb doble descrrega: 328,00 e Urinaris amb polsador: 275,00 e estalvi denergia primria: 25-35 %

148

installaci de vters secs

descripci:

Fitxa 6

Una alternativa als lavabos o urinaris convencionals, sn els vters secs. Aquests vters sn de cermica o poliester reforat amb fibra de vidre, amb una capa de gelcoat que evita ladhesi de lquid a la seva superfcie. Amb els urinaris secs sevita una descrrega daigua daproximadament tres litres per servei, per tant es redueix tamb la crrega de lquid a les plantes depuradores. A ms daigua, sestalvien productes i serveis de neteja . tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Cost aproximat: 400 e - 600 e/orinal mural (preu segons model i marca). estalvi denergia primria: 100 %

149

sistemes daprofitament daiges pluvials i aiges grises

descripci:

Fitxa 7

En algunes circumstncies, laigua de pluja pot ser un complement de laigua sanitria utilitzada i alhora pot contribuir a abaixar costos dabastament. Laigua de pluja no es pot considerar un substitutiu, ja que no sen pot preveure lobtenci acuradament, per si sen disposa, seviten despeses daigua corrent. Actualment, disposem dequipaments domstics daplicaci directa, en substituci de les antigues cisternes, que es connecten a les canaleres de baixada daiges de pluja de les teulades, amb filtre, dipsit destoc i equipament de distribuci a reg, sanitaris, rentadores, etc., i, alhora, amb el sobreeixidor del dipsit connectat a la canalera que va al clavegueram. A ms, les aiges que provenen de la dutxa, la rentadora o el rentamans (aiges grises) es poden reutilitzar per a les cisternes del vters. Per a aquest sistema cal preveure una segona xarxa de canonades independents per a les aiges grises, cap a una installaci de tractament i dipsit demmagatzematge, des don es bomba laigua tractada cap als vters mitjanant una xarxa prpia. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE), Decret dEcoeficincia, Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol en qu sestableixen els criteris higinic sanitaris per a la prevenci i el control de la legionellosi, BOE nm. 171 del 18 de juliol i article 5 del Decret 152/2002, de 28 de maig, que estableix les condicions higinic sanitries. dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Cost aproximat: 60.000 e (segons dimensions del dipsit i de la xarxa de canonades). La inversi inclouria les unificacions dels baixants, installaci de dipsit, equips de bombament i canonades. Modificacions de la xarxa interna de canonades i senyalitzaci. estalvi denergia primria: Segons demanda habitual al centre i capacitat demmagatzematge del dipsit daiges pluvials. Laprofitament de pluvials generar una disminuci del consum daigua de xarxa, un estalvi en abastament, condicionament i distribuci daigua i, per tant, un estalvi primari daigua per al pas i una minimitzaci de la demanda en lorigen.

150

sistemes eficients de reg

descripci:

Fitxa 8

Es proposa, en cas de disposar de zona enjardinada amb vegetaci, utilitzar un dels sistemes de reg que minimitzen el consum daigua: la microirrigaci, el gota a gota, una xarxa daspersors regulats per programador o detectors dhumitat per controlar la freqncia de reg. Si no es disposa dalguna forma de reg automatitzat, s convenient efectuar el reg en hores de mnima evaporaci, com matins o vespres. En qualsevol cas, es recomana tamb installar un comptador especfic per a aquestes funcions per controlar el consum. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Decret dEcoeficincia. Ordenances municipals. Reglament Installacions Trmiques en els Edificis (RITE) vigent (2007). Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol en qu sestableixen els criteris higinic sanitaris per a la prevenci i el control de la legionellosi, BOE nm. 171 del 18 de juliol i article 5 del Decret 152/2002, de 28 de maig, que estableix les condicions higinic sanitries. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Segons sistema i dimensi. estalvi denergia primria: 35-65 %

151

4.7. Ofimtica i comunicacions

La major part dels equipaments municipals, disposa dordinadors, impressores, fotocopiadores, equips de telecomunicaci i altres equips electrnics (audiovisuals, equips tcnics especfics mdics, esportius, etc.). Per aquest motiu, i a diferncia de moltes guies deficincia energtica en edificis, sha cregut totalment necessari incorporar aquest captol de recomanacions de bones prctiques en lelecci i ls dels equips dofimtica i comunicacions.

rell. La normativa de la Uni Europea fa obligatria la seva presncia en frigorfics, congeladors i aparells combinats, rentadores, rentavaixelles, assecadores, aparells daire condicionat, forns elctrics i bombetes. Tot i que la majoria daquests aparells sn dmbit domstic, sn tamb presents en molts equipaments municipals.

4.7.2. equips amb ecoetiqueta i etiquetatge energtic

Lany 1978 es va introduir per primera vegada a Alemanya un sistema decoetiqueta oficial conegut com ngel Blau; des daleshores shan anat implantant diversos tipus detiquetatge en pasos tant de la Uni Europea com fora della. Lany 1992 la Uni Europea va crear lEtiqueta Ecolgica, de carcter voluntari. Inicialment el seu mbit daplicaci es limitava als productes, per a partir de setembre de 2000 es va ampliar als serveis. Aquest sistema certifica el compliment duns criteris ambientals selectius i transparents, que permeten als consumidors triar una opci que contribueixi a ls efica dels recursos i que redueixi els efectes ambientals adversos. Tamb en aquest mateix sentit, la Comissi Europea preocupada pel medi ambient, i sobretot per les emissions de CO2, va promulgar als anys noranta una directriu per la qual es va implantar un sistema detiquetatge energtic per distingir leficincia energtica dels diversos electrodomstics. Letiqueta geea (Group for Energy Efficient Appliances) s un frum de representants dagncies

4.7.1. conceptes bsics

De manera general, sentn per ofimtica lequip i programes usats per a la creaci, emmagatzematge, manipulaci i transmissi digital de la informaci necessria en una oficina, necessaris per a la realitzaci de tasques bsiques. Un dels conceptes clau en relaci a leficincia energtica en equips electrnics s el concepte de consum en standby. Es considera que un equip est en standby o en reps quan, tot i que no est en ple funcionament de la seva activitat habitual, segueix consumint un mnim denergia, usat en molts casos per a facilitar la represa de lactivitat. s convenient apagar per complet els equips elctrics que no sutilitzin, ja que es calcula que el mode standby suposa un 5-10 % del consum total. En el cas dels equips que no compten amb bot dapagada, pot resultar til utilitzar regletes que en disposin o un sistema eliminador de la funci dstandby. Un altre concepte clau s letiqueta de qualificaci energtica, que certifica leficincia dun apa-

152

nacionals denergia europees i departaments governamentals que treballen amb la indstria, buscant acords voluntaris per al desenvolupament i millora de leficincia energtica en aparells electrnics. A part de les esmentades etiquetes, cal destacar tamb la nordic swan o la epeat. Resumint, les ecoetiquetes o etiquetes ecolgiques sn sistemes voluntaris de qualificaci ambiental que identifiquen i certifiquen de forma oficial que certs productes o serveis, dins duna categoria determinada, tenen una menor incidncia en el medi ambient. Els criteris per tal que un servei o producte obtingui letiqueta es basen en estudis cientfics sobre limpacte ambiental al llarg del seu cicle de vida, i tenen en compte: Ls de matries primeres. Els consums daigua i denergia. Les emissions a latmosfera. La generaci de residus; etc..

A Catalunya es poden trobar productes i serveis amb el distintiu de garantia de qualitat ambiental i amb letiqueta ecolgica de la Uni Europea. En lmbit de la Generalitat de Catalunya, lorganisme competent per a la concessi de les etiquetes ecolgiques s la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient.

Saconsella que a lhora dadquirir productes o serveis es prioritzin els fabricants que disposin dalguna de les etiquetes descrites. Hi ha criteris publicats per a ms de trenta tipus de productes i serveis, que es poden agrupar en: Equipaments i materials doficina i de la llar: ordinadors de sobretaula, ordinadors porttils, paper descriure i altres productes de paper i cartr. Higiene i neteja domstica: detergents per a la vaixella i la roba, detergents per a rentadores i rentavaixelles, productes de neteja en general de la llar, paper tiss (paper higinic, rotllos de paper de cuina, etc..) i bosses descombraries. Electrodomstics: rentadores, rentavaixelles i frigorfics. Productes txtils i calat: tot tipus de roba per vestir i decoraci, matalassos, productes de cuir i calat. Materials de bricolatge i jardineria: pintures i vernissos, illuminaci elctrica, terres sinttics, productes de plstic, cartr i cartronet, suro, etc.. Allotjaments turstics: hotels, cmpings, installacions de joventut i cases de pags. Altres: tallers de vehicles, olis regenerats i productes que els incorporen, calderes de calefac-

De forma addicional fomenten laplicaci de les millors prctiques disponibles en la seva fabricaci, i la sensibilitat ecolgica dels consumidors, alhora que tamb es fomenta el reciclat de lequip i els seus components. Cal destacar tamb letiqueta tcO, que certifica tant la qualitat ambiental del producte com la seva seguretat ds (usabilitat, ergonomia, camps electromagntics...), a ms del respecte per les normes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses que el fabriquen.

153

ci i aigua calenta sanitria, productes i sistemes destalvi daigua i materials compostables. Letiqueta energtica s la marca que certifica leficincia dun aparell. Aquesta certificaci, que permet conixer leficincia i qualitat de laparell, saplica obligatriament a frigorfics, congeladors i aparells combinats, rentadores, rentavaixelles, assecadores, aparells daire condicionat, forns elctrics i bombetes. La normativa de la Uni Europea obliga a dur aquesta etiqueta, collocada de manera clarament visible a la part exterior de laparell. Letiqueta energtica estableix una escala per avaluar la qualitat daquests productes considerant el seu rendiment i consum energtic. Lobjectiu s informar els usuaris, mitjanant un sistema de colors i lletres, sobre el consum energtic dels aparells per tal que puguin escollir els ms eficients.

a Laparell consumeix menys del 55 % del consum mitj dun aparell de similars caracterstiques i volum: frigorfics sense estrelles, d1 estrella, de 2 estrelles, de 3 estrelles, frigorficcongelador, congelador vertical... b Entre el 55 i el 75 % del consum mitj c Entre el 75 i el 90 % del consum mitj d Entre el 90 i el 100 % del consum mitj e Entre el 100 i el 110 % del consum mitj f Entre el 110 i el 125 % del consum mitj g Ms del 125 % del consum mitj Letiqueta indica el consum denergia de laparell (kWh) en condicions normals, per any, el seu nivell de soroll i, en el cas de rentadores i rentaplats, lestalvi daigua i la seva eficincia en la rentada i lassecatge. Un frigorfic de classe A sestalvia 450 kWh que tenen un cost duns 48,08 e, en comparaci amb un altre de classe G, de similars caracterstiques. Els equips eficients suposen una despesa en energia de 3 a 10 vegades menor que els convencionals. El maig de 2010 el Parlament Europeu va aprovar una directiva sobre letiquetatge energtic per als electrodomstics. La nova normativa mant la classificaci actual, basada en una escala de set colors i lletres, de la A ms eficient a la G menys eficient, i afegeix tres nous nivells de mxima eficincia per als productes nous (A+, A++ i A+++). Tota la publicitat que inclogui informaci sobre el preu i el consum dels electrodomstics ha dindicar tamb el seu nivell deficincia. Daltra banda, arran del protocol de kioto per reduir les emissions dels gasos defecte hivernacle, la illuminaci en el sector dedificis no residencials t

figura 4.26: etiqueta energtica

Sestipulen set nivells energtics que van des de la categoria a (la ms eficient) fins a la g (la menys eficient).

154

un impacte significatiu en el medi ambient, ja que suposa prop del 40 % del consum elctric. Per aconseguir un estalvi en aquest sentit, cal invertir en sistemes dilluminaci eficients. Per aquest motiu la Comissi Europea ha posat en marxa un projecte de carcter voluntari, anomenat programa greenlight, per promoure i motivar una major eficincia energtica en el camp de la illuminaci. Aquest projecte, promogut i coordinat a cada pas per les Agncies Nacionals dEnergia, en el cas dEspanya, per lInstitut per a la Diversificaci i lEstalvi de la Energia (IDAE), va dirigit a organitzacions i empreses, de carcter pblic o privat, i administracions locals, amb lobjecte de comprometres a millorar la illuminaci dels seus edificis o enllumenat pblic, i accelerar i facilitar la introducci de les noves tecnologies deficincia en la illuminaci, reduint aix els nivells demissi de gasos de lefecte hivernacle i altres contaminants. Es pot participar en el programa mitjanant la firma dun document dadhesi, on lorganitzaci o lempresa es compromet a complir-ne tots els requisits. Si desprs de la signatura daquest acord, que s de carcter voluntari, lempresa o organitzaci desitja retirar-se del programa, no patir cap tipus de penalitzaci. En aquest apartat caldria tamb assenyalar un tema relacionat amb leficincia: la publicaci del decret 21/2006, de 14 de febrer (modificacions Decret 111/2009 de 14/07/09), pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Aquest nou marc legal recull laplicaci daquests parmetres tenint en compte quatre aspectes bsics: aigua, energia, materials i sistemes constructius, i residus. El Decret va entrar en vigor lagost de 2006.

Al seu torn, el Govern Espanyol va aprovar el 31/01/2007 el procediment bsic per a la certificaci energtica dedificis de nova construcci (reial decret 47/2007, de 19 de gener de 2007). Lobjecte daquest procediment s determinar la metodologia de clcul de la qualificaci deficincia energtica, amb la finalitat de promoure-la entre els compradors i usuaris. El certificat anir acompanyat duna etiqueta energtica, similar a la dels aparells. Aquest Reial Decret va entrar en vigor el maig de 2007.

4.7.3. equips dalta eficincia

Letiqueta energy star s una certificaci introduda lany 1992 per lAgncia de Protecci Ambiental (EPA) dels Estats Units dAmrica. Tots els equips que disposen daquesta etiqueta compten amb una srie de caracterstiques destalvi denergia que els permet passar a lestat de reps o standby, quan passa un cert perode de temps sense utilitzar-se. En aquest estat laparell consumeix menys energia, amb el conseqent estalvi energtic i econmic, alhora que se li allarga la vida til, en reduir el seu desgast.

4.7.4. sistemes destalvi denergia

4.7.4.1. compartir unitats centrals La major part de les activitats laborals doficina comporten la utilitzaci dordinadors, generalment un aparell per a cada treballador. Aquests equips es queden engegats durant tota la jornada de treball, tot i que no sutilitzen durant tot el temps.

155

Reducci del consum elctric de ledifici, racionalitzant ls de les torres dels PC. Reducci de les inversions en maquinria informtica. Reducci del consum energtic per refredar ledifici durant lpoca de calor.

4.7.4.2. interruptors de capalera

figura 4.27: esquema dunitats centrals compartides

Una part important dels consums denergia dun edifici es destina a lalimentaci dels ordinadors. A ms, en els darrers anys sha produt un avan de la tecnologia informtica i cada vegada es disposa dequips ms potents, que en molts casos (en funci del tipus de programari utilitzat) estan infrautilitzats. s per aix que es proposa la reducci del nombre de torres dordinador de ledifici, compartint la CPU entre varis usuaris. Cal destacar que aix noms ser possible quan no sutilitzin programes que requereixin una gran capacitat, s a dir, saplicar en els casos en qu sutilitzin processadors de textos, fulls de clcul... Amb la reducci dequips informtics saconsegueix un estalvi energtic, ja que el principal consum energtic dun PC s la CPU. Al mateix temps, tamb saconsegueix reduir el consum energtic en refrigeraci durant el perode estival, ja que aquestes torres contribueixen a lescalfament de les oficines. Actualment, la tendncia en el camp de la informtica s la de treballar cada cop ms amb ordinadors centralitzats, enlloc dequips individuals. En definitiva, amb aquesta proposta es persegueixen els segents objectius:

La major part de les activitats laborals doficina comporten la utilitzaci dordinadors i generalment hi ha un ordinador per a cada treballador. Aquests equips consumeixen energia elctrica fins i tot quan estan apagats en acabar la jornada de treball. Ja hem comentat que una part important del consum denergia dun edifici es destina a lalimentaci dels ordinadors. Els ordinadors, malgrat estiguin aturats, tenen un petit consum. Per exemple, mesurant els consums de torres i pantalles aturats shan pogut obtenir les dades segents: Consum duna torre (CPU) aturada: 1,4 Wh Consum duna pantalla en mode sleep: 0,7 Wh. Les causes les podem atribuir, en el cas de la torre, a consums vinculats a la placa base i a la font dalimentaci; en el cas de la pantalla a consums vinculats a la placa de control i a la font dalimentaci. Quan el nombre dequips s important, pot resultar interessant la seva desconnexi durant les nits i els dies festius, que es pot dur a terme individualment o a travs dun interruptor en capalera a la lnia dendolls informtics. Generalment, resulta ms econmic actuar en capalera. s per aix que es proposa la implantaci de programadors horaris que tallin el subministrament elctric fora de lhorari laboral, quan els equips es-

156

tiguin fora ds, i es pugui dur a terme la desconnexi completa dels ordinadors i estalviar el consum innecessari. No obstant, tamb cal preveure que els programadors horaris puguin disposar danulaci permanent (marxa o aturada forada) sobre la sortida, per tal de permetre la possibilitat de treballar amb els ordinadors, en cas que fos necessari, fora de lhorari establert.

que permet ajustar els temps dapagada del monitor, lapagada del disc dur, el temps per passar a inactivitat i el temps dentrar en hibernaci. Aquestes opcions permeten fer una gesti eficient del nostre equip informtic. Cal saber a ms, que aquests elements noms entren en funcionament quan lordinador no est realitzant cap tasca. Aix implica, per exemple, que programes tipus Messenger no deixin entrar lequip en mode destalvi denergia. Amb els sistemes operatius de Windows es pot forar la suspensi de lordinador que atura la pantalla i el disc dur, o la opci dhivernar que atura per complet lordinador guardant lestat actual per poder fer un inici rpid quan convingui. Cal afegir que el salvapantalles no s un mesura destalvi energtic. El consum dels equips quan est funcionant el salvapantalles s el mateix que quan fem un s normal de lequip, incls tamb el consum de la pantalla. Com ja hem comentat, mantenir els equips informtics connectats encara que aturats implica un petit consum. Quan el nombre dequips s important, pot resultar interessant la seva desconnexi durant les nits i els dies festius, de forma individual o a travs de un magnetotrmic en capalera, si la lnia dendolls informtics s independent.

figura 4.28: programador horari

4.7.4.3. apagada automtica Analitzant els consums dun edifici, es constata que una part important de lenergia es destina a lalimentaci dels ordinadors. s per aix, que es proposa una gesti dels recursos dels sistemes, per poder hivernar els ordinadors, durant els perodes de temps en qu no sutilitzin.

4.7.5. tecnologia de fonts dalimentaci i transformaci

figura 4.29: pantalla propietats dopcions denergia del sistema operatiu Windows

Els sistemes operatius actuals disposen duna opci dins de les propietats dopcions denergia

Les fonts dalimentaci i els aparells de seguretat en cas dinterrupci del servei de subministrament elctric, SAIs (sistema dalimentaci ininterrumpuda), sn elements clau per al funcionament ptim de qualsevol equipament.

157

Els SAIs tenen la missi de protegir equipaments crtics que no es poden permetre no rebre subministrament elctric en cap moment, s a dir, protegir-los davant les variacions, talls o transitoris de tensi. Una font dalimentaci t per objectiu convertir el corrent altern (CA) de la xarxa elctrica en corrent continu (CC) apte per als components interns dun aparell electrnic, com pot ser un ordinador. Escollir adequadament aquest tipus dequips s clau per a les estratgies destalvi i eficincia energtica en equipaments que requereixin assegurar la qualitat del subministrament elctric.

line-interactiu: Ofereix una major estabilitat que lanterior disseny, de forma que les crregues crtiques sn alimentades amb una tensi de xarxa dotada duna mnima regulaci addicional i utilitzant les bateries, en les variacions de tensi, per a la seva regulaci. Lesquema s el segent:

4.7.6. tipus de sais

Els SAIs estan subjectes a la normativa EN 620403. La seva elecci depn del nivell de protecci necessari i els diferents tipus sn els segents: Off-line: Aquest tipus de sistema commuta a bateries nicament quan les variacions de tensi i freqncia de la xarxa surten dels marges preestablerts. Lesquema s el segent: On-line: s el SAI per excellncia, el requerit per alimentar crregues crtiques, sensibles a les fluctuacions de la tensi de xarxa. Lesquema s el segent:

158

Aquest sistema utilitza contnuament la tensi de linversor. s determinant la conservaci de les bateries les hermtiques de plom sn les ms usuals per a la obtenci del servei continu de crrega. Les prdues energtiques dels SAIs generen calor, a causa, en el 90 % de les commutacions de linversor. Com a conseqncia, en generar calor cal refrigerar la sala on es troba el sistema, i per tant, es produeix un augment del consum energtic. En aquest sentit cal afegir que les commutacions digitals generen menys prdues i, per tant, calor. Daltra banda, el rendiment del SAI est en funci de la seva crrega de treball. Per al seu disseny, es considera ptim un rendiment del 70 %; normalment es troba entre 50 i 100 %. La temperatura de treball ptima es troba entre 20 i 25C. Daquesta forma saconsegueix allargar la vida de les bateries. En els darrers anys sha assolit una millora important en el rendiment dels equips. En aquest sentit, per exemple, sha aconseguit millorar el factor de potncia, passant de 0,8 fins a un factor de potncia de 0,9. Per ltim, cal destacar els avenos assolits per minimitzar limpacte de les descrregues inicials sobre les bateries. Un exemple s la utilitzaci delements de gir electromagntics que a una velocitat de 54.000 rpm absorbeixen la punta de crrega inicial, en comptes de les bateries, evitant aix les descrregues inicials tan importants i perjudicials per a aquests elements.

159

4.7.7. fitxes de recomanacions en ofimtica

apagada automtica de pcs
descripci: Una part important del consum denergia dun edifici es destina a lalimentaci dels ordinadors. s per aix que es proposa una gesti dels recursos dels sistemes per hivernar els ordinadors en els perodes de temps en qu no sestiguin utilitzant. Els sistemes operatius actuals es disposen duna opci dins de les propietats dopcions denergia que permet ajustar els temps dapagada del monitor, lapagada del disc dur, el temps per passar a inactivitat i el temps dentrar en hibernaci. Aquestes opcions permeten fer una gesti eficient del nostre equip informtic. Es proposa la segent configuraci dels sistemes destalvi energtic: Apagada monitor: 5 min Apagada discs durs: 10 min Passar a inactivitat: 15 min Hibernaci: 25 min En tot cas, s convenient fer un petit estudi per veure quins sn els intervals ms adequats segons lactivitat desenvolupada. Tal com es pot veure, una bona configuraci dels sistemes informtics pot esdevenir una important font destalvi. Per tal que la proposta simplanti correctament s convenient formar als usuaris daquests equips. En aquesta proposta es t en compte noms lactivaci dels sistemes destalvi. De tota manera, si a ms es porta a terme la desconnexi dels equips de la xarxa elctrica, es pot arribar a estalviar un 20 % de lenergia consumida pels ordinadors personals. tipus de mesura: Y Gesti 5 normativa: Directiva 2008/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, d11 de mar de 2008, que modifica la Directiva 2005/32/CE, per la qual sinstaura un marc per a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia. dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Inversi aproximada: 1.500 e (campanya interna de formaci i sensibilitzaci). estalvi denergia primria: 10-20 % Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 1

160

compartir unitats centrals (torres de pcs)

descripci:

Fitxa 2

La major part de les activitats laborals doficina comporten la utilitzaci dordinadors i generalment cada treballador en disposa dun. Aquests equips es queden encesos durant tota la jornada de treball, malgrat no sutilitzin de forma continuada. s per aix que es proposa la reducci del nombre de torres dordinador, compartint la CPU dun ordinador entre varis usuaris. Cal destacar que aix noms ser possible quan no sutilitzin programes que requereixin una gran capacitat, s a dir, saplicar en casos en qu sutilitzin processadors de textos, fulls de clcul, etc.. Amb la reducci dels equips informtics saconsegueix un estalvi energtic, ja que el principal consum energtic dun PC s la CPU. Al mateix temps, tamb saconsegueix reduir el consum energtic en refrigeraci durant el perode estival, ja que aquestes torres contribueixen en lescalfament de les oficines i per tant quants ms CPUs, ms necessitat de refrigerar es generar. Tot i que la proposta va encaminada cap a la reducci del nombre de torres dordinador del centre, compartint la CPU dun ordinador entre dos usuaris, cal tenir en compte que hi haur persones que utilitzin un programari concret i, per tant, necessitin ordinador i CPU propis. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Directiva 2008/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, d11 de mar de 2008, que modifica la Directiva 2005/32/CE, per la qual sinstaura un marc per a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: La inversi inclouria ladquisici dun programa informtic per a la gesti compartida de les torres i, per a cada torre compartida, targetes grfiques addicionals per a tots els monitors. Preu targeta grfica: 100-150 e/u estalvi denergia primria: Laplicaci de la proposta de compartir una torre entre dos usuaris, genera els segents resultats: Percentatge destalvi en consum en torres: 49,4 % Estalvi global considerant el consum de les pantalles: 41 %

161

interruptors de capalera en pcs

descripci:

Fitxa 3

Quan el nombre dequips s important, pot resultar interessant la seva desconnexi durant les nits i els dies festius, de forma individual o a travs dun interruptor en capalera a la lnia dendolls informtic. Generalment resulta ms econmic actuar en capalera. s per aix que es proposa la implantaci de programadors horaris que tallin el subministrament elctric a lacabament de lhorari laboral, quan els equips estiguin fora ds. Daquesta manera es poden desconnectar completament els ordinadors i estalviar el consum innecessari que generen. No obstant, s interessant i convenient que els programadors horaris disposin danulaci permanent (marxa o aturada forada) sobre la sortida, per tal de permetre la possibilitat de treballar amb els ordinadors, en cas que aix fos necessari, fora de lhorari establert. La proposta anir encaminada a installar programadors horaris en capalera a les lnies dendolls informtics, a ser possible un programador per planta. Per simplificar la gesti saconsella installar interruptors amb programaci setmanal, tot i que serien ideals els interruptors amb programaci anual. Cal preveure tamb la installaci dun contactor en cada diferencial. El consum que els ordinadors realitzen fora la jornada laboral, s a dir, durant les nits i els festius, ser lestalvi que sassolir amb la installaci de programadors horaris en capalera, a les lnies dendolls informtics. tipus de mesura: 5 Gesti Y Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

normativa: Directiva 2008/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, d11 de mar de 2008, que modifica la Directiva 2005/32/CE, per la qual sinstaura un marc per a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preu programador horari: 300 e Preu contactor: 165 e estalvi denergia primria: Amb la implantaci conjunta daquesta proposta i la dapagada de PCs es pot arribar a assolir un estalvi dun 20 % de lenergia consumida pels ordinadors personals.

162

equips amb ecoetiqueta i etiquetatge energtic

descripci:

Fitxa 4

Les ecoetiquetes o etiquetes ecolgiques sn sistemes voluntaris de qualificaci ambiental que identifiquen i certifiquen de forma oficial que certs productes o serveis, dins duna categoria determinada, tenen un menor impacte sobre el medi ambient. Hi ha ecoetiquetes associades al comportament ambiental dun producte en tot el seu cicle de vida (fabricaci, s, etc.), com s el cas del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental promogut per la Generalitat de Catalunya o lEtiqueta Ecolgica de la Uni Europea, entre daltres, i hi ha ecoetiquetes que noms ofereixen informaci sobre una etapa concreta del cicle de vida del producte, com s el cas de les ecoetiquetes energtiques. En el cas dequips ofimtics, la Uni Europea ha establert criteris per a lobtenci de letiqueta ecolgica per a la categoria dordinadors personals i ordinadors porttils. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

normativa: Directiva 2008/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, d11 de mar de 2008, que modifica la Directiva 2005/32/CE, per la qual sinstaura un marc per a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia. Decisi de la Comissi d11 abril 2005 per la qual sestableixen els criteris ecolgics, i els requisits davaluaci i comprovaci connexos, per a la concessi de letiqueta ecolgica comunitria als ordinadors personals. Decisi de la Comissi de 11 abril 2005 per la qual sestableixen els criteris ecolgics i els requisits davaluaci i comprovaci connexos per a la concessi de letiqueta ecolgica comunitria als ordinadors porttils. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: El preu varia poc respecte equips menys eficients. estalvi denergia primria: Fins un 25 %

163

4.8. Sistemes de monitoratge, comptabilitat i gesti energtica

4.8.1. sistema de gesti energtica (sge)
Un Sistema de Gesti de lEnergia (SGE) es defineix com un mtode de gesti que considera lenergia com un recurs controlable i que, en conseqncia, es pot comptabilitzar, analitzar les variacions que experimenta i reduir-ne el consum fins assolir uns valors predeterminats. LSGE es basa en la millora contnua en ls de lenergia, el seu consum eficient, la disminuci dels consums energtics i els costos financers associats, reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle, la correcta utilitzaci de recursos naturals, aix com el foment de les energies renovables i alternatives.

Es tracta, en definitiva, dun procs sistemtic de control de les variables que influeixen en ladquisici, transformaci i consum denergia, i que ha destar integrat dins lestructura de gesti de qualsevol entitat. Cal tenir en compte que el concepte dSGE sintegra necessriament dins el procs de gesti energtica del centre, que sestructura en tres etapes bsiques: la planificaci, durant la qual es fixen uns objectius energtics; la diagnosi i control que consisteix a implantar una sistemtica permanent de recollida de dades; i lestratgia, de la qual es deriva un programa daccions especfic. LSGE es basa en el cicle de millora contnua PDCA (Planificaci-Realitzaci-Verificaci-Actuaci), i s totalment compatible amb altres mesures destalvi i eficincia energtica.

Planificaci Fixar objectius

Informaci interior

Diagnstic i control Sistema de Gesti de lEnergia

Informaci exterior

Estratgia

Programa dAccions Motivaci Formaci Millores Operaci Millores Tecnolgiques

figura 4.30: etapes del procs de gesti energtica

164

A nivell de lEstat Espanyol, la norma UNE-EN 16.001:2009 estableix els requisits que ha de complir lSGE, i a nivell europeu la norma de referncia s la EN 16.001. Es basen en un sistema parallel a altres sistemes de gesti (ISO 14001, ISO 9001, EMAS...) per a la millora contnua en ls de lenergia, el seu consum eficient, la disminuci dels consums energtics i els costos financers associats, reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle, la correcta utilitzaci de recursos naturals, aix com el foment de les energies renovables i alternatives. A nivell internacional, sest en procs delaboraci de la norma ISO 50.001.
isO 50.001 Sistema de gesti de lenergia
en 16.001:2009 Sistema de gesti de lenergia

Cal remarcar que un SGE ha de combinar, necessriament, la tecnologia i les tcniques de gesti. Aix, els elements tecnolgics que proporcionen la informaci no podran substituir en cap cas la tasca danlisi daquestes dades, que haur de ser realitzada per personal qualificat.

une-en 16.001:2009 Sistema de gesti energtica

figura 4.31: marc normatiu sistemes de gesti energtica (sge)

La implantaci dun SGE requereix una reorganitzaci dels serveis de lentitat i un comproms dels tcnics i lequip directiu. La implantaci dun sistema daquest tipus ha danar acompanyat de la designaci dun gestor energtic, responsable de la gesti energtica associada del centre. En qualsevol cas, caldr installar, si sescau, una srie de comptadors denergia i un sistema de transmissi (opcional) i tractament de dades.

165

4.8.2. fitxes de recomanacions en sistemes de monitoratge, comptabilitat i Fitxa 3 gesti energtica

implantaci dun sge de monitoratge i telelectura
descripci: En aquesta proposta es recomana la implantaci dun Sistema de Gesti de lEnergia (SGE) de monitoratge i telelectura simple. La proposta consisteix a collocar, en els llocs que presenten major consum denergia, un comptador adient a fi de poder mesurar, llegir i controlar la despesa energtica des dun ordinador. Es recomana la installaci de comptadors de panell en els punts ms rellevants de consum energtic, com per exemple: Consum denergia elctrica del subministrament extern (kWh): comptador de companyia existent. Consum denergia elctrica dels equips de climatitzaci i enllumenat (kWh). Hores de funcionament de diferents equips. Consum de gas natural del subministrament extern (m3): comptador de companyia existent. Consum daigua del subministrament extern (m3): comptador de companyia existent. Lectures de la temperatura ambient interna i externa. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

Fitxa 1

normativa: UNE-EN 16.001:2009. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Cost comptador electricitat trifssic: 450 - 1.500 e/u Cost comptador gas: 950 - 2.350 e/u Gasoil: 180-575 e/u Aigua: 350 e/u Cost presa de lectures peridiques de comptadors i gesti de dades: 90 e/comptador estalvi denergia primria: Percentatge destalvi elctric i trmic assolible: 3 % Percentatge destalvi daigua assolible: 5 %

166

implantaci dun sge de telecontrol avanat

descripci:

Fitxa 2

En aquesta proposta es recomana la implantaci dun Sistema de Gesti de lEnergia (SGE) de monitoratge i telecontrol. Es tracta doncs duna proposta ms sofisticada que lanterior, que podria ser vista com la seva continuaci, en una fase posterior. La proposta consisteix en: 1 Installaci de sistema de monitoratge en els punts ms rellevants de despesa energtica (acci anterior). 2 Un cop detectats els punts clau on cal incidir per reduir la despesa, es proposa la installaci dun sistema de telecontrol que permeti actuar directament sobre els equips en funci dels parmetres, en comparaci amb uns valors de control programats (per exemple, sondes de temperatura de sales per al control dels equips de climatitzaci, control dels excessos de potncia, etc..). tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: UNE-EN 16.001:2009. dificultat: Senzill Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Cost comptadors: (veure fitxa anterior) Concentrador de senyals: 330 e/u; Mduls sonda de T per a les calderes: 360 e/u; Mdul convertidor 485 a LAN: 473 e/u; Programa informtic de control: 1.400 e/u. estalvi denergia primria: Percentatge destalvi assolible elctric i trmic: segons actuaci. Percentatge destalvi assolible aigua: segons actuaci. Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

167

4.9. Externalitzaci de serveis

4.9.1. manteniment energtic
La societat actual exerceix una pressi important sobre el medi i s necessari anar cap a una gesti sostenible de lenergia i cap a una utilitzaci racional i eficient. Per aquest motiu, s important el tipus denergia utilitzada, la installaci dequips eficients i la implantaci de sistemes denergies renovables. Per, tant o ms important, s el manteniment de les installacions i garantir la seva eficincia al llarg del temps. Actualment, el contracte de serveis de manteniment, considerat una contractaci de mitjans, s la frmula ms utilitzada per dur a terme el manteniment de les installacions de ledifici. En la major part dels casos aquest manteniment es converteix en un control del funcionament de les installacions, per tal de garantir el seu bon rendiment i durabilitat.

Gesti energtica: gesti del subministrament de combustibles, electricitat i aigua, incloent el control de qualitat, quantitat i s i garanties daprovisionament. Manteniment: manteniment preventiu dels equipaments per assolir la permanncia en bones condicions i el rendiment de les installacions i de tots els seus components. Garantia total: garantia total de reparaci amb substituci de tots els elements deteriorats en les installacions. Comproms de realitzaci dobres de millora i renovaci de les installacions consumidores denergia. Promoure la millora de leficincia energtica mitjanant la incorporaci, millora o renovaci dequips i installacions que la fomentin, aix com la incorporaci denergies renovables i residuals com biomassa, energia solar trmica, fotovoltaica, cogeneraci, etc..

4.9.2. empreses de serveis energtics (ese)

Segons la Directiva Europea 2006/32/CE una Empresa de Serveis Energtics (ESE o ESCO, per les sigles en angls de Energy Service Company), ja sigui persona fsica o jurdica, s la que proporciona serveis energtics o de millora de leficincia energtica en les installacions o locals dun usuari i afronta un cert grau de risc econmic en fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basar (en part o totalment) en lobtenci de millores dels requisits de rendiment convinguts. Una ESE doncs va ms enll dels contractes de manteniment energtic habituals. Els serveis contractats tenen com a finalitat les segents prestacions:

Aquest tipus de contractaci suposa una millora en leficincia energtica de les installacions i repercuteix directament en la disminuci dels consums energtics, per a ms proporciona altres avantatges: trasps del risc de les installacions a lempresa de manteniment, disposar dun assessorament tcnic continuat, fixar un pressupost estable i satisfacci dels usuaris pel bon manteniment de les installacions. Aquests contractes sn duna major durada que els que nicament inclouen el servei de manteniment, que normalment es fixa en 10 anys. La implantaci dels serveis energtics tant en lmbit pblic com en el privat s una realitat que sest consolidant cada cop ms, i que ja ha esdevingut un sector econmic i dactivitat en ple creixement. Malgrat tot, contractar empreses de serveis energtics s avui en dia encara fora complex i requereix un procediment administratiu i jurdic llarg. Al-

168

gunes de les principals barreres tcniques i legals per la contractaci dempreses de serveis energtics poden ser: Els diferents tipus de rgim (lloguer, propietat, concessi), dexplotaci i estat de conservaci (antics, vells, rehabilitats) en qu es poden trobar els diferents equipaments municipals, fa que sigui complex estandarditzar i establir un nic procs dexternalitzaci. Dificultat per obtenir prstecs dentitats financeres, ja que encara no sha desenvolupat aquest tipus de producte amb un esquema project finance i per tant els tipus dinters i les garanties associades en dificulten el finanament. A ms, es tracta doperacions amb llargs perodes de retorn. La complexitat delaborar les clusules de preus, bonificacions i penalitzacions entre lempresa de serveis energtics i ladministraci, aix com les revisions de preus i el bon seguiment daquest tipus de contracte.

El finanament per tercers permet finanar parcial i/o totalment les mesures energtiques que es volen implantar, sense afectar lendeutament de ladministraci o client. Per a la contractaci de serveis energtics shan identificat principalment dos tipologies de contracte, tot i que hi ha moltes variacions: Contracte de serveis ESC (Energy Supply Contracting): consisteix en laplicaci dun contracte que t com a principal objectiu el finanament per tercers i lexternalitzaci dels serveis energtics. Aquest contracte s el predominant a Europa. Aquest contracte factura la prestaci energtica en funci de lenergia consumida i, per tant, a ms consum energtic ms benefici industrial. Contracte de resultats EPC (Energy Performance Contracting): consisteix en la implantaci dun contracte basat en els resultats i leficincia energtica. La rendibilitat de lempresa provedora dels serveis energtics dependr del rendiment dels equips i sistemes emprats en proporcionar el servei. Aquest model de contracte est implantat en pasos com els Estats Units i el nord dEuropa.

LAgncia dEnergia de Barcelona ha elaborat lestudi Assistncia tcnica per a lavaluaci i superaci de les barreres tcniques existents per a la contractaci dESE per part de lAjuntament de Barcelona on sanalitza en profunditat el marc actual de les ESEs i es proposen mesures per superar aquestes barreres tcniques i impulsar la contractaci dESE, per a la implantaci de mesures deficincia energtica en edificis pblics.

4.9.3. finanament per tercers

En molts casos lexternalitzaci de serveis energtics respon ms a solucionar els problemes econmics i de finanament que presenten les administracions, que no a potenciar lestalvi i leficincia energtica.

Des de lIDAE saposta pels Contractes de Serveis i es posa a disposici del pblic general una proposta de model de contracte de serveis energtics i manteniment en edificis de les administracions pbliques. Aquest model de contracte no es basa en estalvis energtics garantits, sin en la facturaci de serveis energtics com a tals.

169

4.9.4. fitxes de recomanacions: externalitzaci de serveis

contractaci serveis energtics (eses)
descripci: Es proposa una contractaci de serveis energtics i manteniment integral per a les installacions. Aquesta contractaci quedar integrada dins del procs de gesti energtica del centre i les tasques de lempresa de manteniment sestructuraran en les segents etapes: Elaboraci dun estudi energtic inicial i determinaci de les condicions del contracte, fixant uns objectius energtics. Installaci dequipaments amb elevada eficincia energtica i sistemes denergia renovables. Control dels consums energtics i de leficincia dels equips, implantant una sistemtica permanent de recollida de dades i mesures dels equips. Substituci regular daquells equips que al llarg de la seva vida til perdin la seva eficincia energtica. En el contracte shauria dincloure el segent: Gesti de consums energtics externs (energia elctrica i altres fonts energtiques) i aigua de companyia. Manteniment integral de les installacions elctriques, trmiques i daigua. Altres inversions per millorar leficincia energtica del centre (installaci de plaques solars per ACS, substituci dequips actuals per altres ms eficients, etc..). tipus de mesura: Y Gesti 5 normativa: Reial Decret 485/2009, de 3 dabril, que regula la posada en marxa del subministrament dltim recurs en el sector de lenergia elctrica. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Sha destudiar cas per cas, ja que lanlisi i el cost dependran de cada edifici. estalvi denergia primria: Percentatge destalvi assolible elctric, trmic i daigua: 2 % (Nota: experincies prximes a Catalunya han perms arribar a un estalvi del 7-8 %) Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 1

170

4.10. Altres conceptes de subministrament energtic

4.10.1. cogeneraci
La cogeneraci s la producci simultnia denergia elctrica i energia trmica utilitzant un nic combustible. Les plantes de cogeneraci produeixen electricitat i calor per a aplicacions descentralitzades i han proliferat sobretot a nivell industrial, ja que contribueixen a laprofitament de la calor residual provinent de la generaci delectricitat, per part dun motor o una turbina. Els sistemes de cogeneraci sn sistemes delevada eficincia, que estalvien al pas consum denergia primria i emissions defecte hivernacle, amb un alt grau de disponibilitat i que eviten prdues a la xarxa de transport i distribuci. La cogeneraci s la forma ms eficient de transformaci de lenergia continguda en combustibles fssils; aprofita al voltant del 80-90 % de lenergia continguda en el combustible, i transforma en electricitat un 30-40 % i en calor til el 50-40 %. Lesquema de cogeneraci es pot simplificar de la segent forma:

Una planta de cogeneraci est formada per un motor de combusti interna de cicle Otto o una turbina de gas que accionen un alternador (generador elctric). Es pot aprofitar lenergia trmica alliberada daquest conjunt generador en la combusti dels gasos, mitjanant intercanviadors de calor installats als circuits de refrigeraci de camises, doli lubricant, ms un aprofitament extra en una caldera de recuperaci de gasos descapament.

4.10.2. cogeneraci amb absorci

Sanomena trigeneraci a la cogeneraci combinada amb una mquina dabsorci per transformar la calor residual en fred.

figura 4.32: esquema sistema de trigeneraci

Qu mcPCI E

El principi de la trigeneraci s el mateix que en la cogeneraci per incorporant una unitat de refrigeraci per absorci chill dabsorci per produir aigua freda.

4.10.3. microcogeneraci
Qprdues
mc: massa de combustible E: energia elctrica Qu: calor til (energia trmica) Qprdues: calor de les prdues degudes al rendiment dels mecanismes.

Entenem per microcogeneraci aquelles installacions de cogeneraci de potncia inferior a 1 MWe, preparades per al subministrament a petits usuaris del mercat energtic, com el sector domstic i de serveis de consum: hotels, centres poliesportius, centres comercials, oficines i centres sanitaris com hospitals.

171

La microcogeneraci pot ser formada per un motor o per una turbina (microturbines). Els motors sn els equips amb una oferta ms gran, atenent les necessitats dels consumidors estudiats. De fet, en tots els casos que shan avaluat, els motors han resultat ser els equips ms adequats, ja sigui per la potncia o pel preu. Cal observar que la potncia mnima disponible en el mercat dels motors s de gaireb 40 kWe fins a 1 MWe (poden assolir ms potncia, per queden fora de lmbit del potencial de la microcogeneraci). Les turbines (o microturbines, anomenades aix per la seva potncia mnima) sn equips amb molt poca oferta. Els equips disponibles al mercat shan avaluat amb tots els usuaris per no han resultat ser idonis en cap cas. Aquesta situaci ve motivada per diversos factors: 1. El rang de potncies ofertades s molt petit i, per tant, no sn aplicables a la majoria de casos plantejats. 2. El rendiment elctric equivalent de les mquines s molt baix i aix provoca que shagi daprofitar tota lenergia trmica que generen per poder complir amb un REE>59 % i exportar lelectricitat sota un rgim de producci especial amb turbines, i generant una cobertura trmica massa baixa. De fet, algunes de les turbines analitzades no arriben a aquest valor de REE suposant que saprofiti tota lenergia trmica que generin. 3. El cost per kW elctric installat s bastant ms elevat que pels motors. En resum, les microturbines tenen unes limitacions tcniques i de rendibilitat econmica que fan que siguin menys aconsellables que els motors.

La cogeneraci ve regulada en lactualitat pel RD 616/2007, d11 de maig, sobre foment de la cogeneraci, i el RD 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula lactivitat de producci denergia elctrica en rgim especial i revisions posteriors. Similar a la tecnologia fotovoltaica, la venda delectricitat produda mitjanant cogeneraci, encara que la font energtica no sigui renovable, s remunerada amb un preu preferent regulat per aquest decret.

4.10.4. District heating and cooling

Normalment, es denominen amb el seu nom en angls, district heating, les installacions comunitries de climatitzaci amb fonts renovables, fonts residuals o, fins i tot, sistemes convencionals per dalta eficincia. Les xarxes de distribuci de calor i fred o District Heating and Cooling cobreixen les necessitats de climatitzaci generant menys impacte ambiental, menys consum denergia elctrica i, al mateix temps permeten oferir nous serveis energtics als consumidors per millorar la qualitat de loferta. Els projectes dimplantaci de xarxes de calor i fred prenen fora davant dels sistemes individuals, ja que incorporen millores en leficincia energtica, limpacte ambiental, lestalvi despai i de gesti i lestalvi econmic. s un sistema que proveeix els edificis o centres de consum de tota lenergia trmica, en forma daigua calenta i/o freda necessria per a la seva climatitzaci. Aquesta energia es genera en una installaci centralitzada anomenada central de producci. Els edificis a subministrar es connecten amb la central mitjanant un seguit de xarxes de distribuci de fluids trmics controlats i regulats des de la central. Constitueixen una infraestructura que permet el subministrament de calor i fred dins duna trama

172

urbana per tal de cobrir les necessitats dels diferents edificis connectats al sistema. Aquestes infraestructures tenen el seu origen al nord dEuropa, on saprofitava la implantaci de centrals trmiques o sistemes de revaloritzaci energtica propers o inclosos dins la trama urbana per, a ms de generar energia elctrica, distribuir calor als diferents edificis. Els avantatges principals daquests sistemes consisteixen en:

Augment de la viabilitat econmica dincorporar fonts denergies renovables com la biomassa forestal o industrial, degut a la gesti centralitzada, tant per la mida de les installacions com per ladequaci despais necessaris, seguretat de subministrament, etc. En cas de xarxes de calor i fred, selimina limpacte visual dequips de refrigeraci als terrats dels edificis i saugmenta lespai disponible per a altres usos. Reducci del risc daccidents, tant en el transport dels productes energtics com del gasoil o gas natural, aix com per ls irresponsable que els consumidors individuals en podrien realitzar.

Aprofitament de calor residual de diferents processos com, per exemple: Processos industrials prxims als nuclis de poblaci, ja que molts processos industrials requereixen altes temperatures, per necessiten dissipar calor a baixa temperatura (6080C), que tot i no ser aprofitable per als propis processos, s que s adequada per climatitzar edificis o escalfar aigua sanitria. Plantes de conversi energtica de residus urbans, centrals elctriques i altres installacions que, altrament, haurien de dissipar la calor residual a latmosfera. Augment important deficincia energtica, comparat amb el funcionament de centenars daparells descentralitzats, que es tradueix en un millor rendiment energtic, la centralitzaci dels serveis de manteniment, la possibilitat de controlar millor les emissions i els impactes ambientals, etc.. Eliminaci de vibracions i sorolls als edificis connectats per labsncia de calderes i refrigeradores, aix com dobligacions reglamentries relacionades amb la presncia de mquines a pressi.

173

4.10.5. fitxes de recomanacions: altres conceptes de subministrament energtic

connexi a district heating i cooling (dH&c)
descripci: Aquesta mesura proposa la connexi a una xarxa de calor i fred (DH&C) de diversos equipaments municipals que serien alimentats per una mateixa central productora de calor/fred, substituint sistemes de calefacci amb gasoil o gas natural (en cas de tractar-se dequipaments ja existents) per un sistema daprofitament de calor residual de diferents processos ja siguin industrials, centrals elctriques o plantes de conversi energtica de residus urbans (segons viabilitat i proximitat). La xarxa de calor ha destar dimensionada de tal manera que permeti una futura ampliaci del nombre de connexions. El sistema proposat es composa duna xarxa amb canonades enterrades preallades de polietil reticulat, per on circular el fluid fred/calent. La connexi de cada edifici a la xarxa es far per mitj duna subestaci dintercanvi. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

Fitxa 1

normativa: Reglament dinstallacions trmiques en els edificis (RITE). dificultat: Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: El cost econmic depn de les segents variables: Potncia de la central trmica. Equips de producci de calor i fred. Nmero i tipus dusuaris connectats. Longitud de la xarxa de distribuci. estalvi denergia primria: Lestalvi denergia depn dels equips de producci de calor i fred installats.

174

energies renovables

175

5.1. Conceptes bsics

Tota estratgia destalvi i eficincia energtica va lligada a ls denergies renovables. Lactual context desgotament dels combustibles fssils i de preocupaci pel canvi climtic, converteixen les energies renovables en una de les apostes clau en la normativa actual del sector de ledificaci. En aquest sentit destaquen els compromisos de la Uni Europea en lmbit energtic per lany 2020 (lanomenat Paquet Energia i Clima): Reduir el consum denergia primria esperat en un 20% (a partir descenaris de projecci oficials de la UE). Assolir que un 20 % del consum denergia final provingui de fonts renovables. Reduir les emissions de gasos defecte dhivernacle en un 20 % el 2020, respecte el nivell de lany base 1990 (ampliable al 30 % en funci dels objectius de reducci demissions que sacordin a nivell mundial).

quen exclusivament per al subministrament de calefacci o processos industrials especfics. Els captadors solars daigua es poden classificar en diversos tipus. El ms utilitzat s lanomenat captador pla de coberta vidrada, apte per a lescalfament daigua a temperatura inferior als 60C, ja que a temperatures superiors disminueix significativament el seu rendiment. Cal esmentar tamb els captadors concentradors i els de buit. Aquest darrer tipus t una eficincia superior a la dels captadors plans convencionals i pot treballar, en condicions normals, a temperatures de 80 - 90C. La configuraci dels captadors solars daire s similar a la dels daigua, si b els conductes per on laire travessa el captador, solen sser ms voluminosos donada la menor capacitat calorfica daquest fluid. Ats que, en la majoria dels casos, els moments en qu es produeix la demanda energtica no coincideixen amb els perodes de captaci, s necessari emmagatzemar lenergia captada per tenir-la disponible quan es desitgi. Per tant, el sistema de captaci shaur de complementar, en tota installaci solar, amb un dispositiu demmagatzematge. Per a lacumulaci de lenergia trmica es pot recrrer a diversos sistemes. Els ms comuns sn els que utilitzen aigua com a medi demmagatzematge i els que ho fan amb cdols o pedres de petit dimetre. La primera variant saplica en installacions que utilitzen captadors daigua. El ja de cdols, en canvi, saplica en sistemes de calefacci que utilitzen captadors daire. A la figura segent es pot veure el procs daprofitament de la radiaci solar en un captador pla, un dels ms habituals.

Per assolir aquests objectius s clau que shi sentin involucrats tots els sectors de la societat. Les actuacions de les administracions han de servir, per tant, com a exemplificadores; laposta per les energies renovables s una delles.

5.2. Energia solar trmica

Els sistemes de captaci denergia solar sn elements, per linterior dels quals, circula un fluid que absorbeix lenergia radiada pel sol. Es poden classificar en funci del fluid que escalfen: aigua o aire. Els captadors daigua sutilitzen quan es requereix lobtenci daigua calenta per a usos sanitaris o per a calefacci de recintes. Els captadors daire sapli-

176

cllules fotovoltaiques Les plaques fotovoltaiques estan compostes per un nombre determinat de cllules. El seu funcionament es basa en lefecte que produeix la interacci de la llum amb un material susceptible de generar un corrent elctric. El material, en principi, s un semiconductor slid (silici monocristall, policristall o amorf). Les plaques es connecten entre si en srie i/o parallel, per obtenir el voltatge desitjat.
figura 5.1: esquema daprofitament de la radiaci solar en un captador pla

5.3. Energia solar fotovoltaica

La tecnologia fotovoltaica sha desenvolupat amb els primers satllits espacials i, darrerament, en lelectrificaci dinstallacions allunyades de la xarxa elctrica, i en centrals elctriques fotovoltaiques. La demanda creixent, laugment deficincia i el desenvolupament de noves tcniques de fabricaci, han fet disminuir molt el seu cost i sembla que aquesta ser la tendncia en els propers anys.

installaci fotovoltaica Els components bsics que intervenen en una installaci fotovoltaica sn: plaques fotovoltaiques, suports de les plaques, regulador, bateries elctriques, aparells de potncia i inversor, tot i que dependr del tipus daplicaci (autnoma o connectada a la xarxa) i de les caracterstiques de la installaci. Les tipologies dinstallacions sn les segents: Les installacions allades de la xarxa elctrica requereixen regulador i bateries elctriques. Les installacions connectades a la xarxa elctrica requereixen dinversor-convertidor.

Aquest darrer tipus dinstallacions connectades a la xarxa elctrica shan dacollir al Rgim Especial de producci denergia elctrica i seguir-ne els requeriments i condicions administratives i tcniques que indiqui la legislaci vigent.
figura 5.2: fotografia panells solars fotovoltaics en installaci sobre coberta

assolellament Lenergia que arriba a la superfcie del mdul fotovoltaic a travs de la radiaci solar depn, bsicament, de la latitud, de la declinaci del sol i de la inclinaci de la superfcie receptora en relaci al raig solar incident. La terbolesa atmosfrica que difon la radiaci solar i la massa daire que el raig de sol ha de travessar, tamb lafecten.

En lactualitat a Barcelona, la normativa de referncia pel que fa a lmbit daplicaci de les installacions solars fotovoltaiques s la recent Ordenana del Medi Ambient de Barcelona (OMA), que estableix uns mbits daplicaci ms exigents que el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE apartat HE5). Aix els edificis afectats per aquesta normativa (sempre i quan no compleixin algun dels motius dexempci) sn els segents:

177

a) Comercial, allotjament o qualsevol altre servei obert al pblic no incls en altres epgrafs daquest article: superior a 3.000 m2. b) Centres cvics, casals i altres edificis destinats a usos socials: superior a 1.500 m2. c) Oficines: superior a 1.500 m2. d) Industrial i/o magatzems: superior a 1.500 m2. e) Installacions i edificis ocupats per les administracions pbliques, en qualsevol de les frmules de gesti directa o indirecta existents, destinats a qualsevol s: superior a 1.500 m2. f) Edificis destinats a centres densenyament: superior a 1.500 m2. g) Centres esportius: superior a 3.000 m2. h) Centres sanitaris: superior a 3.000 m2. i) Aparcaments: superior a 3.000 m2. Per a ms informaci sobre les installacions solars fotovoltaiques es recomana consultar la guia especfica Guia dimplantaci dinstallacions solars fotovoltaiques en construccions pbliques de lAgncia dEnergia de Barcelona.

ubicats prop del terra, facilitant el seu manteniment. A part, sn ms fcilment evitables pels ocells i tenen un baix impacte visual en lentorn. En canvi, els aerogeneradors deix horitzontal malgrat tenir un impacte acstic superior i requerir una torre destructura ms poderosa, sn ms eficients que els deix vertical, fins i tot, en cas dexistncia dombres, per exemple dedificacions del voltant. En cas dinstallar un aerogenerador deix horitzontal shaur dencarar en funci de la direcci del vent dominant. La tecnologia miniolica t una srie davantatges: Permet el subministrament delectricitat en llocs allats i allunyats de la xarxa elctrica. Genera energia de manera distribuda (microgeneraci distribuda) reduint daquesta manera les prdues de transport i distribuci. Produeix electricitat en els punts de consum, adaptant-se als recursos renovables i a les necessitats energtiques de cada lloc. Es pot combinar amb fotovoltaica en installacions hbrides. Des del punt de vista legislatiu, lenergia minielica es troba catalogada en el mateix marc regulador i retributiu que la gran elica (RD 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula lactivitat de producci denergia elctrica en rgim especial). Tamb hi ha una normativa de fabricaci de petits aerogeneradors, del Comit Electrotcnic Internacional CEI (Norma IEC-61400-2 Ed2) que no s dobligat compliment.

5.4. Energia minielica

Lenergia minielica s laprofitament dels recursos elics mitjanant la utilitzaci daerogeneradors de potncia inferior als 100 kW i amb una rea descombrat que no superi els 200 m2. Aquest tipus de sistemes es proposen sobretot per a installacions allades, encara que tamb es poden utilitzar per a la venda denergia elctrica a la xarxa, a diferncia dels grans aerogeneradors en parcs elics que distribueixen lenergia per mitj de la xarxa elctrica. Els aerogeneradors poden sser deix horitzontal o deix vertical. Els aerogeneradors amb eix vertical permeten aprofitar millor la direcci canviant del vent i tenen uns nivells sonors inferiors. No requereixen duna torre destructura poderosa i poden estar

5.5. Energia geotrmica

Lenergia geotrmica prov duna font de calor interna de la Terra i les seves aplicacions poden ser utilitzades directament com a font de calor o b

178

transformades en energia elctrica. Podem trobar bsicament tres tipus de camps geotrmics depenent de la temperatura a qu brolla laigua: lenergia geotrmica dalta temperatura: existeix en les zones actives de lescora i la seva temperatura est compresa entre 150 i 400C; es produeix vapor en la superfcie, que senvia a les turbines i genera electricitat. lenergia geotrmica de temperatures mitjanes: els fluids dels aqfers estan a temperatures menys elevades, normalment entre 70 i 150C; la conversi vapor-electricitat es realitza a un menor rendiment, i cal utilitzar com a intermediari un fluid voltil. camp geotrmic de baixa temperatura: els fluids sescalfen a temperatures compreses entre 20 i 60C; aquesta energia sutilitza per a necessitats domstiques, urbanes o agrcoles. El camp geotrmic de baixa temperatura consisteix a aprofitar que la temperatura de la terra a uns metres per sota de la superfcie del sl, s relativament constant en tots els llocs del mn, mentre que la temperatura de laire canvia dels extrems de lestiu als de lhivern. El primer pas previ a la installaci dun sistema geotrmic de baixa temperatura, s la determinaci de les necessitats per refrigerar/calefactar ledifici o aplicaci, aix com lrea de qu es disposa per realitzar la installaci subterrnia. El segon pas consisteix a realitzar un detallat estudi geolgic local. Segons les caracterstiques intrnseques del terreny, es determinar la viabilitat i la rendibilitat de laplicaci geotrmica, aix com la dimensi de lintercanviador subterrani. Aix, sajustar al mxim el tipus dinstallaci subterrnia a les condicions naturals del subsl, per aconseguir el mxim rendiment.

figura 5.3: esquema installaci energia geotrmica

Per tal de realitzar un aprofitament daquest sistema, sutilitzen bombes de calor geotrmica (terra/aigua); saprofita la temperatura estable de la terra (entre 7 i 13C a pocs metres per sota de la superfcie) per mantenir les nostres temperatures interiors estables. Aquestes bombes fan circular aigua o altres lquids a travs de canonades soterrades en un cercle continu, tant horitzontal com vertical, proper a un edifici. Depenent de laigua, el sistema s utilitzat per escalfar o per refredar. Existeixen dues possibilitats per a la construcci de xarxes de canonades daigua enterrades: disposici vertical o disposici horitzontal.

5.6. Biomassa
Entenem com a biomassa la fracci biodegradable dels productes, restes i residus provinents de lagricultura, silvicultura i de les indstries annexes, aix com la fracci biodegradable dels residus industrials i urbans. Per utilitzar la biomassa com a combustible cal considerar: Biomassa cultivada i agrcola: residus slids de loliva, palla de cereals, cardo, arbres, blat de moro, etc. Biomassa a partir de residus: oliasses, closques de fruits secs, restes de fusteria, restes de podes o neteja de boscos, etc.

179

5.6.1. tipus de biomassa

Hi ha tres tipus de biomassa amb funcions diferents:

5.6.1.1. biomassa llenyosa Aplicacions trmiques: El procs de combusti de la biomassa llenyosa permet generar un fluid trmic (vapor, aigua calenta, oli trmic, etc.) que possibilita un aprofitament directe i lestalvi de combustibles fssils derivats del petroli. Aix duna manera directa, la combusti dels residus forestals i agrcoles poden ser una font energtica per a calefacci en lmbit domstic, tant en installacions individuals com collectives. Aplicacions elctriques: La combusti de la biomassa en una caldera permet generar vapor a alta pressi i temperatura, que sexpandeix en una turbina de vapor tot generant energia elctrica. Tamb s possible la utilitzaci de la biomassa en cogeneracions existents (amb motors alternatius, turbines de gas o turbines de vapor) a partir de les tecnologies de gasificaci i pirlisi.

El met del biogs el fa adequat com a font denergia per a aplicacions amb tecnologies que utilitzen com a combustible el gas natural: La producci delectricitat i/o calor en turbines de gas o motors. Ls directe com a combustible en el transport. Ls directe a travs de la seva injecci a la xarxa de gas natural.

5.6.1.3. biocarburants Sanomenen biocarburants tots aquells combustibles lquids destillats a partir de productes agrcoles. Es poden distingir dues classes de biocarburants: Bioetanol: alcohols i els seus derivats. Biodisel: olis obtinguts a partir dels cultius de llavors oleaginoses, com ara la colza, la soja i el gira-sol.

5.6.2. calderes de biomassa

En laplicaci domstica podem trobar diferents tipus de calderes: Calderes de flama invertida. Calderes destelles. Calderes de pllets. Un dels productes que sest potenciant s el pllet, un tipus de combustible de forma granulada i allargada a base de fusta.

5.6.1.2. biogs Pels tractaments biolgics obtenim lanomenat biogs. El biogs s un combustible gass, format principalment per met i dixid de carboni, que sobt a partir de la degradaci biolgica de la matria orgnica en absncia doxigen (digesti anaerbia). El biogs es pot generar a partir de residus dinstallacions agroramaderes, de fangs generats en Estacions Depuradores dAiges Residuals (EDAR) i de la fracci orgnica de Residus Slids Urbans (RSU).

figura 5.4: fotografia de pllets

180

La utilitzaci de biomassa com a combustible presenta avantatges, sobretot si els generadors de biomassa sn de darrera generaci amb elements dajustament de combusti en continu. Els principals avantatges sn: Permet eliminar residus orgnics i inorgnics, i al mateix temps els dna una utilitat. Ms econmic que altres combustibles; sen pot augmentar la producci sense cap tipus de dany per al medi ambient. s una font denergia renovable. s una font denergia poc contaminant. La moderna tecnologia de les estufes i calderes automtiques de pllets ha arribat al mateix nivell dautomatitzaci i confort que les calderes de gasoil o de gas, i ha assolit nivells ptims de rendiment i disminuci demissions. Les calderes i estufes de pllets extreuen el combustible de la tremuja o duna sitja, mitjanant sistetecnologia Calderes convencionals adaptades per a biomassa propietats Baix rendiment (fins 85 %) Semiautomtiques

mes automatitzats com el cargol sense fi o sistemes daspiraci que adeqen la velocitat a la demanda de la caldera. Tamb incorporen sistemes dencesa automtica mitjanant una resistncia elctrica i sistemes automtics de neteja dintercanviadors.

figura 5.5: esquema sistema automatitzat per caldera de biomassa

La biomassa i els pllets sutilitzen tant en installacions domstiques com en installacions de calefacci collectives per a hospitals, escoles, piscines i tamb per a indstries, explotacions ramaderes, etc., que requereixen calor, tant en forma daigua calenta com vapor. Els diferents tipus de calderes de biomassa i les seves caracterstiques es detallen en la taula segent:
comentaris La potncia es redueix per ladaptaci a ls de biomassa. La neteja de la caldera no s totalment automtica. La potncia es redueix per ladaptaci a ls de biomassa. La neteja de la caldera no s totalment automtica. Calderes domstiques que nicament poden consumir pllets estndard. Equips compactes Aptes per a combustibles amb baix contingut en cendres (pllets, estelles, alguns biocombustibles agroindustrials).

tipus calderes Calderes de gasoil amb cremador de biomassa Calderes adaptades amb cremador fixe o en cascada

Calderes estndard de biomassa

Alt rendiment (fins 92 %) Automtiques

Calderes de biomassa amb alimentador inferior

Calderes de biomassa amb parrilla mbil

Aptes per a biocombustibles amb alts continguts dhumitat i cendres. Sutilitza per a potncies superiors als 100 kW. Permeten ls alternatiu de dos combustibles en funci de les necessitats de cada situaci. Precisen un emmagatzematge i un sistema dalimentaci de la caldera per a cada combustible. Aptes sls per a ls de pllets Baixa potncia (< 70 kW).

Calderes mixtes

Alt rendiment (fins 92 %). Automtiques

Tots

Calderes de condensaci

Mxim rendiment (fins 103 % respecte al PCI) Automtiques

Calderes de biomassa amb alimentador inferior

taula 5.1: caracterstiques de diferents calderes de biomassa

181

4.5.6. fitxes de recomanacions: installacions renovables

installaci sistema denergia solar trmica per a lobtenci dacs
descripci: Per aconseguir la reducci dels consums denergia trmica del centre es proposa la installaci de sistemes denergia solar per a lobtenci daigua calenta sanitria, tot i que aquests sistemes tamb es poden emprar per a altres usos: escalfament de piscines, calefacci (recomanat sobretot en el cas de terra radiant), etc. El Decret decoficincia i el nou CTE (Codi Tcnic de lEdificaci) exigeixen la utilitzaci de lenergia solar trmica en obres noves o reformes dedificis, tant en construccions de titularitat pblica com privada. En aquest mateix sentit, a Barcelona, la normativa de referncia en lmbit dinstallacions denergia solar trmica s lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona (OMA). tipus de mesura: 5 Gesti 5 normativa: Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Codi Tcnic de lEdificaci. Ordenana del Medi Ambient de Barcelona (OMA). Captol 8.1. Sistemes denergia solar trmica als edificis. dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: 1.500e Inversi aproximada suposant captadors solars plans: Fins a 10 m2: 900 e/m2 De 10 a 20 m2: 720 e/m2 A partir de 20 m2: 650 e/m2 estalvi denergia primria: Entre un 60-80 % del consum energtic anual associat a lACS. Manteniment Y Substituci 5Y Nova inversi

Fitxa 1

182

installaci sistema denergia solar fotovoltaica

descripci:

Fitxa 2

Es planteja una installaci fotovoltaica per a la venda denergia connectada a la xarxa elctrica i, per tant, no ser necessari el subsistema dacumulaci i altres accessoris. Lobjectiu daquesta mesura no s buscar un elevat rendiment econmic ni una elevada producci elctrica amb plaques fotovoltaiques, sin incloure aquesta tecnologia demostrativa a ledifici com a eina efica des del vessant mediambiental. Sha de comprovar que ledifici disposa de suficients espais i, per tant, disposa dun nombre important de cobertes on es podria adaptar el sistema. Si es vol donar carcter demostratiu a aquesta proposta, es recomana estudiar en detall on installar-la: en la coberta, com a marquesina per ombrejar la coberta, fins i tot com element de control solar sobre algunes finestres, etc. En funci del lloc de la seva installaci, els panells quedaran a una determinada orientaci i inclinaci, podent variar significativament el seu rendiment. Sovint en aquests tipus dinstallacions es prima la tasca de demostraci i integraci arquitectnica enfront del rendiment energtic. Ser tamb altament recomanable la contractaci dalgun tipus dassegurana per robatori, en cas que la installaci queds accessible. La inclinaci i orientaci recomanades per installacions daquest tipus a Barcelona sn: Inclinaci de panells: 25- 45 (aprox. la latitud; la latitud de Barcelona s 41) Desviaci respecte el sud: 0 tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Codi Tcnic de lEdificaci. Reial Decret 661/2007 de 25 de maig pel qual es regula lactivitat de producci denergia elctrica en rgim especial. Ordenana del Medi Ambient de Barcelona (OMA). Captol 8.2 Sistemes denergia solar fotovoltaica als edificis. dificultat: Senzill Y Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Preu referncia: 4,5 e/Wpic estalvi denergia primria: Tota lenergia produda es ven a la xarxa, per tant, aquesta tecnologia suposa un estalvi denergia elctrica primria provinent de fonts no renovables per al pas.

183

installaci sistema energia geotrmica

descripci:

Fitxa 3

La temperatura de la terra a uns metres de profunditat s relativament constant arreu del mn, mentre que la temperatura de laire canvia, dels extrems de lestiu als de lhivern. El primer pas, previ a la installaci dun sistema geotrmic de baixa temperatura, s la determinaci de les necessitats per refrigerar/calefactar ledifici o aplicaci, aix com lrea de qu es disposa per realitzar la installaci subterrnia. El segon pas consisteix a realitzar un detallat estudi geolgic local. Segons les caracterstiques intrnseques del terreny, es determinar la viabilitat i la rendibilitat de laplicaci geotrmica, aix com la dimensi de lintercanviador subterrani. Aix, el tipus dinstallaci subterrnia, sajustar al mxim a les condicions naturals del subsl, per aconseguir el mxim rendiment. Sens dubte, la quasi total inalterabilitat de la temperatura en el terreny i la possibilitat de mantenir mitjanant el cabal daigua la pressi de condensaci o evaporaci constants, fan que aquests equips siguin molt ms eficients que els condensats per aire. Els avantatges de lenergia geotrmica seran ms evidents quan ms extremes siguin les condicions de temperatura ambient en ambdues estacions. Aquest sistema es idoni en zones amb diferncies climtiques extremes, on sassoleixen COPs mitjans de 3,4 en generaci de calor i de 4,7 en la generaci de fred, ms alts respecte al COP mitj convencional. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Codi Tcnic de lEdificaci. Reial Decret 661/2007 de 25 de maig, pel qual es regula lactivitat de producci denergia elctrica en rgim especial. dificultat: Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Inversi bomba calor geotrmica Nibe, perforacions, canonades i accessoris: 232 e/m2 A ttol orientatiu el cost dexecuci dels pous es troba entre 45 e/ml i 65 e/ml (preus de lany 2011) i depn de les caracterstiques del terreny. estalvi denergia primria: 15-25 %.

184

installaci sistema de biomassa trmica

descripci:

Fitxa 4

Aquesta mesura sorienta a la implantaci duna caldera de biomassa en substituci duna caldera convencional (gas natural o gasoil). El volum considerable de residus dorigen vegetal disponible en molts llocs (una hectrea de bosc o de cultiu pot produir entre 6.000 i 35.000 trmies denergia trmica til a lany) i el balan neutre de les seves emissions de CO2 (s a dir, es despendr la mateixa quantitat de CO2 tant si es crema la fusta com si es converteix en humus) defineixen un escenari energtic i mediambiental favorable a ls de la biomassa com a combustible per a calefaccions individualitzades, centralitzades o collectives amb xarxes de distribuci de calor. La comparaci dels preus de gas natural respecte a la biomassa es mostren a continuaci. Donada la diferncia de preus, en general es proposa apostar per la utilitzaci destelles com a combustible, tot i que, el pllet a granel tamb t un preu inferior al gas natural. Aquesta mesura hauria danar per acompanyada dun estudi de proximitat als provedors
descripci Preu de mercat Preu per unitat Poder calorfic inferior Cent. e/kcal Factor de conversi thPCI/thPCS Cent. e/kWh gas natural 0,0340 cent. e/kWhPCS 0,0340 cent. e/kWhPCS 0,904 3,7564 estelles 113 e/t 0,11 e/kg 4.100 kWh/Tn25bs 2,7561 26,63 % pellet (granel) 143 e/t 0,14 e/kg 4.040 kcal/kg 0,003540 3,0441 18,96 % pellet (big bags sacs 1000 kg) 193 e/t 0,19 e/kg 4.040 kcal/kg 0,004777 4,1084 -9,37 % pellet (sacs 15 kg) 210 e/t 0,21 e/kg 4.040 kcal/kg 0,005198 4,4703 -19,01 %

Estalvi % respecte el gas natural

Cent. e/kWh 5,0000 4,5000 4,0000 3,5000 3,0000 2,5000 2,0000 1,5000 1,0000 0,5000 Gas natural Estelles Pellet (granel) Pellet (Big Bags sacs 1000 kg) Pellet (sacs 15 kg)

185

tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment Y Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 3

normativa: Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Codi Tcnic de lEdificaci. dificultat: Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor Y Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova 5 cost econmic associat: Inversi: < 100kW: 600 e/kW 100 1000 kW: 450 e/kW >1000 kW: 280 e/kW Perode de retorn respecte gasoil: 10-20 anys Perode de retorn respecte GN: ms de 25 anys estalvi denergia primria: Aquesta tecnologia suposa un 100 % destalvi denergia primria de fonts no renovables (substituci de consum denergia primria dorigen no renovable per renovable).

186

installaci sistema energia miniolica

descripci:

Fitxa 5

Es planteja una installaci minielica pel consum propi duna installaci allada, per tant, ser necessari un subsistema dacumulaci i altres accessoris. En el cas que sigui viable, pot ser interessant tamb la connexi a la xarxa elctrica per a la venda denergia. Aquest tipus dinstallacions es poden arribar a combinar amb sistemes solars fotovoltaics (sistema hbrid). Lobjectiu daquesta mesura, a part dobtenir electricitat, s incorporar aquesta tecnologia demostrativa a ledifici, com a eina efica des del vessant mediambiental. Sha de comprovar que ledifici disposa de suficients espais i fer un estudi del vent en lentorn. Es recomana per tant estudiar en detall on installar-la. tipus de mesura: 5 Gesti 5 Manteniment 5 Substituci Y Nova inversi

normativa: Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals i decoeficincia en els edificis. Codi Tcnic de lEdificaci. dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Segons potncia de laerogenerador per al voltant dels 6000e el kW installat. estalvi denergia primria: Segons producci de laerogenerador.

187

sensibilitzaci i conscienciaci sobre la cultura energtica dels usuaris dels edificis

188

6.1. Conceptes bsics

El progrs cientfic i tcnic ens ha perms guanyar en benestar i ha millorat els processos productius de les empreses, per el gas natural, lelectricitat, el gasoil i tots els combustibles es consumeixen a un ritme creixent. Alguns recursos energtics, especialment els combustibles fssils, sn limitats; daltra banda, tant la seva extracci i transport com el seu consum resulten sovint molt contaminants. Lestratgia actual incideix a promoure un major s de les energies renovables, i aconseguir una major eficincia i estalvi energtics. Cal fer arribar a tothom quins sn els principis de lestalvi energtic. Per assolir-ho, cal explicar els avantatges de les energies renovables, donar a conixer els efectes socials i econmics que sobtenen en ladquisici de bons hbits destalvi energtic i mostrar noves tecnologies i productes. En definitiva, cercar el comproms personal de tots els ciutadans i implicar-los en el repte de lestalvi energtic i la sostenibilitat. La formaci especfica s leina de difusi ms directa i efica, si simparteix a les aules o als centres de treball, per personal especialitzat. Utilitzant casos prctics que estiguin en lentorn dels assistents, i analitzant els beneficis de les actuacions realitzades, es poden assolir reduccions en els consums denergia del centre o empresa. Els continguts de la formaci poden ser, entre daltres: Fonts denergia, sistemes de generaci, transport i utilitzaci, efectes sobre lentorn, costos associats. Caracteritzaci dels punts de consum denergia (installacions, enllumenats, aparells domstics,

aparells industrials, transports, serveis...), rendiments, efectes sobre lentorn, costos associats. Propostes destalvi i deficincia energtica. Aplicacions concretes a lentorn on es du a terme la formaci. Presentaci dels diferents tipus denergies renovables.

6.2. Campanyes de sensibilitzaci

Si pensem en el ventall dactivitats que cadasc de nosaltres fa al llarg del dia, tant a casa com a la feina, en gran part hi interv alguna forma denergia: escalfar els aliments, desplaar-nos en cotxe, encendre els llums, climatitzar recintes, rentar la roba, fer funcionar mquines, utilitzar ordinadors, etc. A mesura que una societat est ms desenvolupada, consumeix ms energia, per no sempre ho fa duna manera eficient. Alguns recursos energtics, com els combustibles fssils, sn limitats i molt contaminants pel que fa a la seva extracci i transport. Lestratgia actual incideix a aconseguir una major eficincia i estalvi energtics i promoure un major s de les energies renovables. La formaci especfica sobre lestalvi energtic s leina de difusi ms directa i efica, per no s garantia dxit en si mateixa. s una eina que ha danar acompanyada de difusi, com cartells, trptics, etc., i de la implicaci tant del centre on simparteix com dels assistents. Aix vol dir posar mitjans per fomentar les conductes estalviadores i donar a conixer els resultats obtinguts, valorar-los i constatar levoluci daquests resultats. Les actituds adquirides, grcies a tot el procs de formaci i conscienciaci respecte a

189

lestalvi energtic, han de poder transformar-se, de mica en mica, en hbits.

per planificar la mobilitat a lmbit del propi centre de treball s la realitzaci dun Pla de mobilitat sostenible al centre de treball i la seva aplicaci posterior. Els principals aspectes en qu ha dincidir la correcta gesti de la mobilitat en lmbit de lentitat sn:

figura 6.1: exemple missatge campanya sensibilitzaci estalvi energtic

6.3. Formaci i sensibilitzaci sobre la mobilitat sostenible

La major part de les activitats laborals porten implcita una necessitat de desplaament, tant per accedir al lloc de treball (desplaaments in itinere) com una mobilitat relacionada amb la prpia activitat laboral (desplaaments in labore). El mode de transport utilitzat en aquests desplaaments est molt condicionat per la distncia entre el lloc de residncia i el lloc de treball, per tamb per la utilitzaci el mxim deficient de cadascun dels modes emprats. En els darrers anys sha produt un procs generalitzat, en qu sha incrementat la distncia entre el lloc de treball i el lloc de residncia, alhora que sha detectat un increment de ls del vehicle privat, generalment sense compartir. Aquest fet ha accentuat les externalitats que provoquen lactual model de mobilitat: ms soroll, ms emissions de contaminants, major consum energtic, ocupaci poc eficient del sl, increment de laccidentalitat, ms retencions, etc. Per canviar aquesta situaci, lestratgia actual ha dincidir en la minimitzaci de la mobilitat motoritzada, promoure la utilitzaci del transport pblic i millorar leficincia del transport en vehicle privat. En aquest sentit, el millor suport

promoure els modes de desplaament no motoritzats: promoure laccs a peu o en bicicleta al centre de treball; facilitar els desplaaments a peu o en bicicleta, en aquells casos on la distancia sigui curta, durant la jornada laboral; i disposar despai a linterior de ledifici per a laparcament de bicicletes. promoure la utilitzaci del transport pblic: facilitar laccs al lloc de treball en transport collectiu; fomentar la utilitzaci del transport collectiu durant la jornada laboral; analitzar la viabilitat de disposar dun transport collectiu a nivell dempresa o de conjunt dempreses amb un emplaament molt proper; i disposar dincentius o bonificacions per a la utilitzaci del transport collectiu, tant per accedir al lloc de treball com durant la jornada laboral. millorar leficincia en els desplaaments en vehicle privat o vehicle dempresa: aplicar criteris de conducci eficient; disposar duna flota de transport dempresa prioritzant els vehicles amb un consum inferior; adquisici de vehicles hbrids o vehicles elctrics; emprar la modalitat de cotxe multiusuari (car-sharing); fomentar el viatge compartit, tant en els desplaaments per accedir al lloc de treball com durant la jornada laboral; crear instruments per afavorir el carpooling (compartir un mateix vehicle entre diferents usuaris per fer el mateix trajecte); i aplicar criteris de mobilitat sostenible en la reserva de places de laparcament propi.

190

6.4. Fitxes de recomanacions: sensibilitzaci i conscienciaci

formaci sobre lestalvi energtic
descripci: Aquesta proposta recomana la realitzaci duna formaci sobre lestalvi energtic adreada al personal i usuaris del centre, per duta a terme per especialistes en el tema. Lobjectiu s donar a conixer els efectes socials i econmics que sobtenen amb ladquisici de bons hbits destalvi energtic i mostrar noves tecnologies i productes. Juntament amb els continguts ms genrics, caldria incidir en casos concrets aplicats a ledifici, de manera que es pugui dur a terme alguna millora, en la qual els usuaris es vegin implicats o en puguin fer el seguiment. Lestalvi ms important ser laconseguit en aquells mbits en qu conviu el personal del centre, i en tots aquells que es trobar durant tota la seva vida, si es fa seus alguns dels hbits destalvi energtic presentats a la formaci. Seria interessant complementar aquesta proposta amb la realitzaci duna campanya de sensibilitzaci (proposta segent) sobre lestalvi energtic al personal i usuaris del centre. tipus de mesura: 5Y Gesti 5 normativa: dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Preparaci de materials i formaci: 1.500 e estalvi denergia primria: Percentatge destalvi assolible elctric i trmic: 2 % Percentatge destalvi assolible aigua: 2 % Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

Fitxa 1

191

campanya de sensibilitzaci
descripci:

Fitxa 2

Aquesta proposta recomana la realitzaci duna campanya de sensibilitzaci sobre lestalvi energtic, adreada al personal i usuaris del centre, per duta a terme amb la collaboraci despecialistes en el tema. Lobjectiu s sensibilitzar el personal i els usuaris per tal dadquirir bons hbits destalvi energtic. Aquesta recomanaci parteix de la proposta de formaci sobre lestalvi energtic. Lobjectiu daquesta mesura, a part dobtenir electricitat, s incorporar aquesta tecnologia demostrativa a ledifici, com a eina efica des del vessant mediambiental. tipus de mesura: 5Y Gesti 5 normativa: dificultat: Y Senzill 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci menor 5 Requereix aprofitar una rehabilitaci major 5 Noms implantable en obra nova cost econmic associat: Inversi estndard de campanya de sensibilitzaci: 1.200e estalvi denergia primria: Percentatge destalvi assolible elctric i trmic: 1 % Percentatge destalvi assolible aigua: 1 % Manteniment 5 Substituci 5 Nova inversi

192

annex

Plecs tcnics de licitacions

Plecs de condicions tcniques de tancaments, materials i residus

194

Annex

1.1. Normativa de referncia

La normativa de referncia que cal considerar, sense perjudici que el llistat pugui ser ampliat, s: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 105/2008, d1 de febrer, pel qual es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. Directiva 1999/45/CE de 31 de maig de 1999, sobre laproximaci de les disposicions legals, reglamentries i administratives dels estats membres, relatives a la classificaci, lenvasat i letiquetatge de preparats perillosos. UNE-EN 13300. Anlisi sensorial. Guia general per al personal dels laboratoris davaluaci sensorial. Part 1: Responsabilitats del personal. Directiva 2004/42/CE de 21 dabril de 2004, relativa a la limitaci de les emissions de compostos orgnics voltils (COV) degudes a ls de dissolvents orgnics en determinades pintures i vernissos i en els productes de renovaci de lacabat de vehicles, per la qual es modifica la Directiva 1999/13/CE. Guia per a lAmbientalitzaci de lExecuci dObres. Ajuntament de Barcelona. Manual de qualitat de les obres: implantaci i incidncia en lmbit del domini pblic (Decret dAlcaldia de 17 de maig de 1999). Ajuntament de Barcelona.

1.2. Clusules respecte als allants

Obra nova i rehabilitaci: Les caracterstiques dallament trmic, el disseny dels tancaments i la selecci de materials es realitzar dacord amb el Codi Tcnic de lEdificaci i el Decret dEcoeficincia, i saplicar el que sigui ms exigent. Caldr exposar a la Memria Tcnica del Projecte, que les solucions escollides sajustaran a les exigncies normatives requerides en totes les obres. Els allants que sutilitzaran en els projectes dobra nova o de rehabilitaci hauran de ser allants naturals, com per exemple la fibra de cellulosa de paper reciclat, cnem, lli termofixat, panells de fibra de fusta (haur de ser FSC o equivalent), manta de llana dovella o suro en planxes. nicament en els casos en qu es justifiqui per motius tcnics que els allants naturals descrits no sn adequats, i sempre amb el consentiment de lAdministraci, es podran utilitzar altres allants ms comuns (com la llana de roca o la llana de vidre). Els allants dorigen natural sn especialment aptes per tal de garantir, a ms dun bon allament, una bona qualitat de lambient interior, per cal segellar-los correctament per evitar lentrada de rosegadors o insectes. En la selecci dels allants caldr considerar les seves caracterstiques trmiques (conductivitat), les dimensions i densitats del producte, el seu comportament respecte la humitat, la resistncia al foc i a la descomposici, etc. En cas descollir allants convencionals, la seva selecci es far prioritzant els que tenen millors caracterstiques ambientals i menor impacte sobre el medi. En aquest sentit, i per justificar lelecci, seran tils les Declaracions Ambientals de Productes

195

(DAP), la disponibilitat dEcoetiquetes, els estudis dAnlisi de Cicle de Vida, o altra documentaci equivalent que acrediti aquestes millores. Caldr installar els materials allants a la part interior o exterior de ledifici, en funci del seu s. Si es tracta dun edifici amb un s continuat, com un edifici doficines, es recomana que lallament se situ a lexterior del tancament (major inrcia trmica en linterior). Si es tracta dun edifici amb un s no continuat es recomana que lallament es situ per la part interior (aix saconseguir una temperatura de confort ms rpidament i no es perdr energia escalfant o refredant les parets). Rehabilitaci: En el cas de reformes en un edifici amb valor patrimonial, caldr valorar per part de lAdministraci la idonetat dinstallar-hi allament. En general, si lelement que es vol preservar es troba a linterior caldr installar lallament a lexterior, i si lelement que es vol conservar es troba a lexterior, caldr installar-lo a linterior. En cas que es trobin elements per conservar, tant a linterior com a lexterior, es recomana no modificar el tancament i procedir nicament a realitzar treballs de conservaci, millora o posta en valor corresponents.

moderats i amb usos administratius, per exemple, augmentar en excs lallant pot suposar una major dificultat per evacuar les altes crregues internes generades, de manera que la demanda anual pot veures augmentada degut a un increment en les necessitats de refrigeraci. En els casos on no sigui possible laplicaci daquesta mesura, lesmentat estudi de tancaments haur de justificar-ho, sempre amb el consentiment de lAdministraci. En cas que la mesura sigui aplicable, en edificis de nova construcci i en edificis existents que es vulguin rehabilitar, shaur de millorar la transmitncia trmica dels diferents tancaments, per sobre del que estipula el CTE i el Decret dEcoeficincia. Aquestes dues normatives estableixen que caldr reduir el coeficient mitj de transmitncia trmica de faanes en un mnim dun 10 %, incloent-hi els ponts trmics. Caldr justificar a la Memria Tcnica del Projecte, solucions tcniques i materials de tancament que permetin assolir nivells dallament trmic superiors als mnims exigits pel Codi Tcnic de lEdificaci i el Decret dEcoeficincia.

1.3.1. Faanes
Obra nova i rehabilitaci: En general, caldr allar totes les faanes amb materials naturals. Rehabilitaci: En cas de rehabilitacions dedificis amb faanes amb valor patrimonial, es descarta qualsevol intervenci per allar-los per lexterior; en aquests casos, el sistema de trasdossat per linterior es presenta, en general, com el ms adient per millorar energticament els tancaments. Si s necessari, es collocar una barrera de vapor, una placa de

1.3. Clusules respecte a les actuacions en els tancaments

Obra nova i rehabilitaci: Es recomana realitzar un estudi dels tancaments per avaluar la convenincia daugmentar o no lallament. Caldr incloure aquest estudi a la Memria Tcnica del Projecte. Cal tenir en compte que un augment sostingut de lallant no sempre significa una reducci de la demanda energtica. En climes

196

Annex

guix laminat amb tractament hidrfug o alguna soluci semblant que eviti que lexcs dhumitat faci malb els allants naturals i/o el guix. Obra nova i rehabilitaci: Es recomana que les faanes siguin ventilades, ja que permeten esmorteir els guanys trmics produts per la radiaci solar a lestiu, especialment si estan a lorientaci sud (+-90). En certes tipologies dedificacions i situacions climtiques la faana ventilada pot no ser la millor opci. Per exemple: Si els nivells dallament sn importants, el seu efecte pot ser trmicament irrellevant. Les faanes ventilades sn un bon sistema dallament a lestiu, ja que ajuden a evacuar la radiaci solar i fan que no es transmeti cap a linterior a travs dels tancaments de la faana. Aquest comportament trmic tamb es produeix a lhivern, i evacua els guanys trmics desitjables amb baixes temperatures. Caldr doncs un adequat nivell dallament trmic per evitar prdues excessives a lhivern. Per aquest motiu, aquest sistema no s aconsellable en zones on els hiverns sn llargs i severs. Caldr justificar a la Memria Tcnica del Projecte les solucions que finalment sadoptaran per assolir aquest criteri, i aportar les fitxes tcniques del sistema escollit o la seva descripci.

En els casos en qu es posi terra radiant com a paviment, una soluci adequada pot ser un sistema que alli els conductes que transporten el fluid trmic del forjat, amb panells de fibra de fusta.

1.3.3. Cobertes
Obra nova i rehabilitaci: En general, els allants de la coberta hauran de ser naturals i complir amb els requisits tcnics per a ls per a qu estan pensats. Caldr garantir un bon comportament del tancament de coberta i dels materials que el conformen, pel que fa a laigua. Si s necessari, sinstallaran materials hidrfugs o sistemes impermeabilitzants que evitin possibles goteres i filtracions daigua (afavorint que la impermeabilitzaci porti laigua recollida cap a lexterior de ledifici, i evitar aix el deteriorament dels tancaments de faana). Si cal installar una lmina impermeable, es recomana que sigui de polipropil o equivalent (baix impacte ambiental i bones caracterstiques tcniques). Caldr considerar el pes dels diferents allants a lhora de seleccionar quin dells sinstallar a la coberta. Rehabilitaci: En rehabilitacions caldr fer una inspecci de lestat de la coberta i dels seus elements, i si s necessari, un clcul ajustat que permeti preveure si el tancament podr aguantar amb seguretat les noves crregues. Caldr determinar en quin element de la coberta s convenient fixar i ancorar els allants, i si cal algun tipus de refor estructural. Obra nova i rehabilitaci: Pel que fa a lallament duna coberta inclinada, existeixen dues possibles intervencions:

1.3.2. Soleres
Obra nova i rehabilitaci: Sempre que sigui possible, els allants de la solera hauran de ser naturals i complir amb els requisits tcnics per a ls per a qu estan pensats, especialment pel que fa a la seva resistncia a la compressi i a la humitat.

197

Installar mantes o plaques per la part interior i dur-hi a terme la impermeabilitzaci, si s necessari. Collocar la impermeabilitzaci i lallament per la part exterior del forjat de la coberta.

1.5. Clusules respecte als ponts trmics

Obra nova i rehabilitaci: Caldr posar especial mfasi en evitar lexistncia de ponts trmics durant el disseny dels tancaments i en la selecci de les solucions constructives. s molt important assegurar la continutat de la pell trmica de ledifici en els segents punts: 1. Pilars estructurals a tocar del cantell del forjat (faana). 2. A lentrega del forjat amb la faana. 3. A les fusteries exteriors. 4. A les caixes de persiana i especialment la cinta de maniobra. 5. Als brancals de les finestres. 6. A la trobada entre la coberta i la faana (especialment si s una llosa o forjat). 7. A la trobada entre murs de contenci o pantalles de fonamentaci i la solera o llosa de fonamentaci. Les solucions constructives escollides per millorar energticament els tancaments hauran dassegurar la continutat de lallant.

Pel que fa a la coberta plana, sescollir i justificar la soluci proposada, tant si es tracta duna de les solucions segents o si s una de diferent: Allament per linterior combinat amb la installaci dun fals sostre (que alhora permetr el pas dinstallacions), sempre que no existeixi cap afectaci a elements arquitectnics ni patrimonials. Allament per lexterior, sempre que les cobertes no tinguin inters esttic.

1.4. Clusules respecte a les divisions interiors

Obra nova i rehabilitaci: Es recomana que els espais no tinguin grans volumetries i que puguin ser compartimentats per tal de crear diferents espais i ambients: sales de reunions, zones de treball, etc., i aconseguir aix loptimitzaci dels recursos energtics destinats a climatitzar-los. Rehabilitaci: En cas de rehabilitacions dedificis amb valor patrimonial, malgrat s necessria una compartimentaci dels espais per tal daprofitar-los millor, caldr potenciar, en la mesura del possible, que lusuari i el visitant dels edificis puguin apreciar les volumetries originals. Aix doncs, caldr posar en valor els elements histrics i afavorir la visi de conjunt i la globalitat dels espais originals.

1.6. Clusules respecte a les infiltracions

Obra nova i rehabilitaci: Caldr segellar adequadament levolvent dels edificis per controlar les infiltracions daire no desitjades. Es limitar la permeabilitat de les noves fusteries a 50 m3/h m2, a una sobrepressi de 100Pa.

198

Annex

En els casos en qu la fusteria es mantingui i es restauri, caldr evitar les prdues trmiques degudes a les infiltracions daire derivades del seu probable mal tancament i preveure sistemes de segellat, com per exemple tires de goma. En els accessos a ledifici, caldr preveure algun sistema per evitar les infiltracions daire no desitjades. Caldr justificar a la Memria Tcnica del Projecte les solucions que sadoptin per complir aquest criteri, aportant les fitxes tcniques del sistema escollit o la seva descripci. La installaci de dues portes que evitin un flux directe de laire interior cap a lexterior (creant una cambra intermdia) i les portes giratries, sn sistemes vlids per a aturar les esmentades infiltracions daire no desitjat. No es podran utilitzar cortines daire com a element dallament en els accessos als edificis, en els casos en qu, per les caracterstiques de ledifici, laccs hagi de romandre obert en tot moment. Caldr, en tot cas, valorar la convenincia o no de climatitzar el vestbul o passads corresponent.

materials dels tancaments que permetin assolir nivells dallament trmic superiors als mnims exigits pel Codi Tcnic de lEdificaci i el Decret dEcoeficincia. Totes les finestres hauran de tenir trencament de pont trmic. Els acabats i les juntes de les finestres han de garantir un bon allament i evitar els ponts trmics. Cal considerar aquest criteri, en la fase de projecte, durant la tria dels productes i en la selecci de les solucions constructives. Alhora, aquest criteri afecta la fase dObra, ja que durant lexecuci caldr que la direcci dobra realitzi les supervisions corresponents per assegurar-ne lptim resultat. Rehabilitaci: Les obres de reforma evitaran tapar o impedir lobertura de finestres. Noms es permetr en casos justificats per exigncia del projecte. Obra nova i rehabilitaci: Afavorir la ventilaci natural creuada redueix el consum en climatitzaci. En aquests casos si la climatitzaci o la gesti de ledifici sn centralitzades, s til disposar dun sistema de coordinaci entre laccionament manual de fusteries i el sistema de calefacci i/o refrigeraci per tal devitar ineficincies trmiques, com per exemple, un commutador magntic que talli la climatitzaci de lespai en obrir les finestres, balcons o terrasses. De cara a una millora acstica caldr que les dues llunes dels vidres dobles no tinguin el mateix gruix. Per exemple, un tancament amb vidres 4+6+4 milloraria amb la combinaci 4+6+5. Caldr que les portes i finestres compleixin amb els valors mxims de permeabilitat a laire establerts pel nou CTE en funci de la zona climtica.

1.7. Clusules respecte als vidres i la fusteria

Obra nova i rehabilitaci: Shaur de millorar la resistncia trmica de les obertures exteriors, per sobre dels mnims ms restrictius marcats al CTE i al Decret dEcoeficincia, per a la zona climtica i el percentatge de forats previstos. Concretament segons lestablert en aquestes dues normatives, caldr reduir el coeficient mitj de transmitncia trmica de vidres en un mnim dun 10 %, incloenthi els ponts trmics. Caldr justificar a la Memria Tcnica del Projecte les solucions tcniques i els

199

Rehabilitaci: En els casos en qu els vidres i la fusteria dels edificis per restaurar tinguin valor patrimonial, lordre de prioritats ser: 1. Mantenir els que estan en bones condicions. 2. Restaurar els que, tot i estar malmesos, ofereixin garanties dun acabat final satisfactori. 3. Substituir els que no poden ser restaurats, mitjanant una reproducci (si es creu necessari) o amb un vidre convencional que millori lallament trmic actual (com per exemple, un vidre doble amb cambra daire).

metre la transmissi lumnica. En aquest sentit, el mnim coeficient de transmissi lumnica recomanat seria del 70 (%) i el coeficient de transmitncia dels vidres hauria de ser menor de 2 W/m2K. A vegades, algunes de les proteccions solars utilitzades habitualment en arquitectura poden patir greus dificultats per ser aplicades, ja que poden suposar una alteraci important dels edificis. Alhora determinats sistemes mbils (operables pels usuaris o sistemes automatitzats) poden representar millores en leficincia respecte altres sistemes fixes, tot i que requereixen ms manteniment. Es recomana, en tot cas, realitzar un estudi de les proteccions solars ms escaients per a cada edifici, que caldr incloure en la Memria Tcnica del Projecte, justificant la soluci finalment adoptada.

1.8. Clusules respecte a les proteccions solars

Obra nova i rehabilitaci: Ser necessari disposar de sistemes de protecci solar, o de solucions que permetin disminuir el factor solar en els tancaments, especialment en espais que per la seva orientaci o caracterstiques dels tancaments rebin una alta radiaci solar. En aquest sentit caldr donar compliment al que estableix el CTE i el Decret dEcoeficincia. Es prioritzaran les proteccions solars exteriors. Caldr parar una atenci especial al disseny correcte dels sistemes de protecci solar, ja que el seu bon funcionament depn totalment duna orientaci i inclinaci correctes, especialment en els casos delements fixes que han de deixar passar els raigs a lhivern i aturar-los a lestiu. s necessari reduir el factor solar i el coeficient de transmitncia trmica dels vidres. Caldr installar un vidre doble que tingui una cambra daire i estudiar-ne la viabilitat, assegurant que a la part interior els vidres siguin baix emissius, per sense compro-

1.9. Sobre el compliment de la normativa de referncia i de les clusules ambientals en edificis amb valor patrimonial
Rehabilitaci: El CTE s dobligat compliment en noves edificacions i en grans reformes. Tot i aix, hi ha la possibilitat que determinades actuacions nestiguin exemptes. El cas de la rehabilitaci dun edifici histric i Patrimoni de la Humanitat, podria estar excls de laplicaci daquesta norma estatal, segons descriu el CTE: Edificis i monuments protegits oficialment per ser part dun entorn declarat o en ra del seu particular valor arquitectnic o histric, quan el compliment de les exigncies pogus alterar de manera inacceptable el seu carcter o aspecte.

200

Annex

Pel que fa al Decret dEcoeficincia la situaci s semblant si es tracta dun edifici histric i de gran valor arquitectnic. Si en un determinat tancament (espai, installaci...), laplicaci de les clusules ambientals alteressin de forma significativa el seu valor arquitectnic o els elements originals, lesmentat tancament podria estar exempt del compliment daquestes clusules. Aix doncs, la prioritat haur de ser aplicar, sempre que sigui possible, les clusules ambientals aqu definides, i en els casos en que no sigui possible, caldr una justificaci. La decisi final sobre lexempci de compliment duna determinada clusula per a un tancament, espai, installaci, etc., es prendr de mutu acord, entre el redactor del projecte i lAdministraci, en funci de cada cas concret (elements originals que es volen conservar, caracterstiques dels tancaments, alternatives, aspectes econmics, etc.). Per tal de poder acollir-se a lexempci de compliment daquestes normatives, caldr presentar tot un seguit de documentaci a lrgan competent pertinent de lAdministraci. Amb tot, la normativa esmentada s un bon marc de referncia per establir algunes clusules ambientals, com per exemple, pel que fa a lallament trmic exigit als tancaments.

No podran estar classificats com a productes txics o molt txics segons la Directiva 1999/45/ CE. No podran contenir substncies ni preparats classificats com a carcingens, teratognics, mutagnics, txics per a la reproducci, txics o molt txics segons la Directiva 1999/45/CE. No podran contenir cadmi, plom, crom hexavalent, mercuri ni arsnic. No podran contenir alquilfenoletoxilats (APEO) ni ter metlic de dietilenglicol.

Cal escollir pintures i vernissos que siguin ecolgics, naturals, amb una base daigua, sense metalls pesats, i amb baix o nul contingut en compostos orgnics voltils. En aquest sentit, i per justificar lelecci, seran tils les Declaracions Ambientals de Productes (DAP), la disponibilitat dEcoetiquetes (com per exemple letiqueta europea), els estudis dAnlisis de Cicle de Vida, o documentaci que acrediti que el producte seleccionat incorpora les millores ambientals requerides. Els equips redactors poden proposar altres productes equivalents o millors, en termes ambientals i tcnics. Sutilitzaran pintures ecolgiques (que no continguin metalls pesants, COVs ni altres contaminants perillosos i amb una base daigua) i pintures plstiques (amb una base daigua, per amb un petit percentatge de dissolvents orgnics), tot i que es prioritzaran les pintures ecolgiques. Sempre que sigui possible no sutilitzaran pintures sinttiques (la base s un dissolvent orgnic, de manera que el contingut en COV s alt), i noms seran permeses en casos concrets i sota una rigorosa justificaci tcnica. En cas que les pintures continguin dissolvents, els nivells de COV han de ser inferiors als descrits a continuaci:

1.10. Clusules respecte a la selecci de materials

1.10.1. Pintures i vernissos
Obra nova i rehabilitaci: Les pintures i vernissos:

201

Pintures de paret (segons la norma EN 13300): 30 g/l (sense aigua). Altres pintures amb un rendiment mnim de 15 m2/l i una capacitat de recobriment del 98% dopacitat: 250 g/l (sense aigua). Tots els altres productes (incloent-hi pintures que no siguin pintures de paret i que tinguin una velocitat de difusi de menys de 15 m2/l, vernissos, colorants de fusta, revestiments i pintures per al paviment, i productes relacionats): 180 g/l (sense aigua).

1.10.3. Fusta
Obra nova i rehabilitaci: Caldr garantir que tota la fusta emprada en les obres dels edificis provingui dexplotacions forestals sostenibles, en qu es compleixin els segents criteris de responsabilitat social i ambiental: Que la fusta provingui duna explotaci legal on es mantingui el benestar social i econmic dels treballadors forestals i de les comunitats locals. Que no provingui de tales de boscos primaris ni secundaris ben desenvolupats en espais de gran importncia ambiental, social o cultural, sin de plantacions forestals. Que provingui duna font on es conservi la diversitat biolgica i els seus valors associats, recursos daigua, sls i ecosistemes frgils i nics, a ms de paisatges.

Pel que fa al contingut en hidrocarburs aromtics voltils: Pintures murals contingut 0,015% del producte. La resta de pintures 0,015% del producte. En qualsevol cas, les pintures aplicades hauran destar en compliment de les normatives estatals i de les Directives Europees que limiten el contingut de COVs (Compostos Orgnics Voltils), especialment la Directiva 2004/42/CE que estableix uns continguts mxims a partir de l01/01/2010 per a pintures i vernissos.

Per tal dacreditar-ho, la fusta haur de comptar amb el segell FSC o garantir unes caracterstiques equivalents. Els tractaments antiparasitaris, conservants, antihumitat, etc., que rebr tota la fusta (marcs i finestres de fusta que siguin substituts, fusta per a tarimes, terres i parquet, fusta per a acabats, etc.), ja sigui en tractaments fets a lobra com fets a la fbrica, es faran amb productes ecolgics, ecoetiquetats (o equivalents) i/o naturals. Es poden proposar productes alternatius perqu els valori lAdministraci, sempre que es justifiqui el seu millor comportament tcnic i/o ambiental. Els productes de fusta secundaris (conglomerats, laminats, etc.), per a les divisions interiors o per al mobiliari, haur de tenir una baixa concentraci de formaldehid.

1.10.2. Materials constructius i dacabats

Obra nova i rehabilitaci: Pel que fa a les rajoles esmaltades caldr escollir les que no continguin metalls pesats (plom, cadmi, antimoni). Sempre que sigui possible, els materials constructius i dacabats hauran de ser naturals, reciclables i biodegradables.

202

Annex

En cas dutilitzar parquets sinttics shan devitar els que continguin adhesius nocius com els formaldehids. En cas dutilitzar parquets, hauran de ser flotants o amb junta reversible, ja que daquesta manera ser possible separar de forma selectiva els materials al final de la seva vida til.

Les operacions de reutilitzaci (en la mateixa obra o altres), valoritzaci o eliminaci a qu es destinaran els residus (suggerir abocadors).

1.11. Clusules respecte a la gesti dels residus

Obra nova i rehabilitaci: Caldr seguir els criteris que sespecifiquen en els segents documents: Guia per a lAmbientalitzaci de lExecuci dObres. Manual de qualitat de les obres: implantaci i incidncia en lmbit del domini pblic. (Decret dAlcaldia de 17 de maig de 1999).

Sinclour un inventari dels materials que puguin esdevenir contaminants i que requereixin ser emmagatzemats temporalment mentre durin les obres (residus perillosos o materials que en poden esdevenir). Es detallar com es preveu la seva recollida selectiva i posterior gesti. Shaur despecificar el tracte que rebran les aiges residuals sanitries procedents de serveis dobra, especialment quan no es puguin habilitar connexions a la xarxa de clavegueram. El projectista, a ms, haur de requerir que es realitzi una formaci especfica dels operaris per tal de donar compliment a tots els aspectes recollits en aquest punt, en especial tot el referent a la interpretaci de la simbologia de perillositat de la identificaci dels residus. La gesti dels residus generats a lobra shaur de realitzar a travs duna empresa inscrita al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya. Es poden consultar els gestors inscrits al citat Registre al Web de lAgncia de Residus de Catalunya. Quan es tracti de residus especials, a ms, shauran dhaver transportat al Gestor Autoritzat a travs dun transportista autoritzat per la Junta de Residus. Es poden consultar els transportistes autoritzats al Web de lAgncia de Residus de Catalunya. Identificaci i disposici dels residus: A lobra shauran de crear espais per emmagatzemar els residus, correctament identificats, i segregar-los per fraccions dins lmbit de lobra, en contenidors especials o amb tancat perimetral. En aquest sentit shaur de disposar dun llis-

En compliment de la normativa, caldr que el projectista incorpori a la memria ambiental un estudi de gesti de residus de la construcci i demolici que contingui, entre daltres, els aspectes segents: Una estimaci de la quantitat de residus de construcci i demolici que es preveu que generar lobra. Les mesures per a la prevenci i minimitzaci dels residus de lobra. La gesti dels residus generats a lobra i en la demolici, amb els plnols de les installacions previstes per la seva segregaci. Un pla denderroc orientat a la mxima segregaci dels residus generats i a la proposta de reutilitzaci de materials o residus procedents de lenderroc.

203

tat dels residus que es generin, identificats per codi, segons el Catleg Europeu de Residus vigent (codi CER). Segons aquest catleg els residus es classifiquen en especials i no especials (veure llistat de residus a la Guia per a lAmbientalitzaci de lExecuci dObres). Disposici dels residus perillosos a lobra: Els materials o residus que puguin ser perillosos, tals com olis usats, lubricants, bateries, piles, restes de pintures, etc., shauran demmagatzemar separadament de la resta de residus, en indrets estancs i, a ser possible, tancats (fora de les zones de trnsit, sobre superfcies impermeabilitzades o cubetes de contenci, protegides de la pluja i els raigs del sol, etc.), tenir-los molt clarament identificats i localitzats, dins lobra, i indicant la data dinici de lemmagatzematge. Els materials o residus perillosos no podran estar a lobra ms de 6 mesos. Residus txics o perillosos: Si en les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipsits o canonades no detectats prviament, que continguin o hagin pogut contenir productes txics i contaminants, es buidaran prviament i sallaran de lexcavaci. Hauran de ser evacuats independentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat, tot seguint el protocol de prevenci de riscos laborals. Quan es tracti de fibrociment o amiant es procedir a la seva retirada a travs duna empresa inscrita al Registre dEmpreses amb Risc dAmiant (RERA), tal i com estableix la legislaci vigent. Reutilitzaci dels residus: Sempre que sigui possible es reutilitzaran els residus generats a lobra, com roques, terres menys bones i rids en general.

Prevenci de la generaci de residus: Shan demmagatzemar correctament totes les matries primeres de lobra, per tal devitar que es malmetin i siguin inservibles: sobrepalets o contenidors, convenientment tapats amb materials impermeables quan sigui necessari protegir-los de la pluja, i evitant lexposici als raigs del sol dels materials perillosos o fotosensibles, etc.

204

Annex

Plecs de condicions tcniques dinstallacions consumidores daigua

205

2.1. Normativa dobligat compliment

La normativa de referncia que cal considerar, sense perjudici que el llistat pugui ser ampliat, s: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. Document Bsic HS de Salubritat del Codi Tcnic de lEdificaci. Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 1027/2007 (BOE nm. 207 de 2908-2007), de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis (RITE). Reial Decret 1369/2007 (BOE 23/10/2007), de 19 doctubre, relatiu a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higinics i sanitaris per prevenir i controlar la legionellosi. Decret 352/2004, de 27 de juliol (DOGC 297-2004), pel qual sestableixen les condicions higinic sanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi. Instrucci 4/2005 dgemsi, de la direcci general denergia mines i seguretat industrial, daclariments sobre els requisits de disseny dinstallacions trmiques en els edificis i dinstallacions frigorfiques per a la prevenci i control de la legionellosi. Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenci de Riscos Laborals. Reial Decret 1627/1997 de 24 doctubre de 1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres.

Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OGMAU). Acord del Consell Plenari de 26 de mar de 1999 i correccions posteriors. Annex sobre captaci solar trmica de lOrdenana General del Medi Ambient Urb, aprovat definitivament per acord del Consell Plenari de lAjuntament de 16 de juliol de 1999. Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OMA). Acord del Consell Plenari de 25 de febrer de 2011. Disposici addicional de 10 dabril de 2001 sobre prevenci de la legionellosi i que modifica lOrdenana General del Medi Ambient. Norma UNE 100100:2000. Climatitzaci. Codi de colors. UNE-EN ISO 14.024/2001. Etiquetes ecolgiques i declaracions mediambientals. Etiquetatge ecolgic Tipus I. Principis generals i procediments. UNE 150.025/2005 IN. Etiquetes ecolgiques i declaracions mediambientals. Declaracions mediambientals tipus III.

Tamb saplicaran tots els reglaments i/o normativa que siguin daplicaci directa o indirecta en les installacions afectades.

2.2. Identificaci delements i canonades

2.2.1. Aspectes generals
Tots els elements i accessoris que sinstallin a la xarxa, com ara vlvules, filtres, comptadors, termmetres, sondes, etc., hauran destar etiquetats, per tal de poder portar un registre de base de dades que recollir, entre altres, la marca de lelement, model tipus, ubicaci, material, etc. Letiqueta, que ha de ser de paper, especificar el codi didentificaci i una breu descripci, i sintrodu-

206

Annex

ir en un targeter de plstic resistent i estanc, que sincorporar a lelement referenciat mitjanant una abraadora. El model detiqueta s el segent:
ELEMENT: Vlvula de seccionament Dimetre: DN 32 Tipus: Bola PN16 Ubicaci: Muntant Zona oficines nord Edifici Sant Manel CODI: 13 02 15
Figura 2.1: Etiqueta dels elements i accessoris que sinstallin a la xarxa

mm (A) com a mnim. Els anells que formen la franja tindran una amplada mnima igual a 0,1 x A. Els colors identificadors per a cadascun dels fluids sn els segents:
Colors bsics Aigua Vapor Aire Combustibles gasosos Combustibles lquids Lquids i gasos qumics Fluids varis Colors complementaris Potabilitat de laigua Fluid contraincendis Fluid perills per la seva naturalesa i/o pressi Blau Vermell viu Taronja Verd fosc Vermell fort Blau moderat Groc viu Marr moderat Gris mitj Negre

El codi estar format per 6 dgits, el significat dels quals ser el segent: Els dos primers dgits correspondran al fluid que transporta El tercer i quart seran la identificaci de lelement en qesti (a determinar per lAdministraci) Els dos ltims, zona dubicaci (a determinar per lAdministraci) La relaci dels fluids s la segent: Gas natural: 01 ACS: 02 Aigua potable: 03 Aigua climatitzaci (circuit fred): 04 Aigua climatitzaci (circuit calefacci): 05 Aigua xarxa dincendis: 06 Totes les canonades aniran identificades segons la norma UNE 100100:2000 amb un color estndard per a cadascun dels fluids, fins i tot quan les canalitzacions es trobin allades. Les franges aniran pintades o enganxades en tot el seu permetre, amb unes distncies compreses entre 5 i 10 m, depenent de la longitud del tram afectat. Sempre sinstallaran les bandes senyalitzadores en cada derivaci, que han de tenir una amplada de 100

Els colors bsics shan daplicar amb franges i els complementaris amb anells Figura 2.2: Identificaci de les canonades segons el fluid que transportin

El nombre de franges segons les caracterstiques del fluid sn les segents:

Nombre de franges Fluid transportat Aigua potable Aigua no potable Freda Calenta Calenta < 100 C Refrigerada i salmorra Calenta i refrigerada Aiges fretiques, torre, pou, etc. Residual i condensada Fecal i pluvial Contraincendis Condicionat Contaminat Nm. de franges 1 2 1 2 3 1 1 2 1 1 2

Aire

207

Vapor i aigua sobrecalentada Combustible gass Lquids i gasos qumics

Baixa pressi fins 1,5 bar Mitja pressi de 1,5 a 8 bar Alta pressi ms de 8 bar Qualsevol tipus Refrigerants grup I Refrigerants grup II Refrigerants grup III Contraincendis Altres Residuals

1 2 3 1 1 2 3 1 1 4

Grups de pressi Ls de grups de pressi comporta una despesa denergia dels motors. De cara a optimitzar aquest consum, els grups de pressi hauran de contenir bombes amb control electrnic, per tal danar ajustant la potncia consumida del motor en funci de la demanda instantnia daigua. Xarxa de distribuci Els mbits en qu cal millorar leficincia en la distribuci de la xarxa de fontaneria sn: Control de cabals excessius: Degut a les diferents prdues de crrega i a les diferents altures manomtriques entre els punts de consum, aquests poden presentar diferncies de pressi disponible i conseqentment, de cabal. Per poder tenir control sobre aquests cabals, es disposar de: Vlvules de regulaci de pressi al llarg de tota la xarxa. Tenir controlades les pressions en els diferents punts de la xarxa, tamb comporta una millor qualitat en les mescles daigua calenta i daigua freda. s daixetes de qualitat amb airejadors que redueixin el consum daigua. Prdues de crrega: Quan es distribueix laigua amb grups de pressi o quan hi ha recirculaci forada en installacions de fontaneria, sha de controlar lenergia utilitzada per vncer les prdues de carrega amb el bombament. Per aix: En el disseny de la xarxa sevitaran els colzes de poc radi de curvatura. Es dimensionaran les canonades per una prdua igual o inferior als 20 mm.c.a/m.

Figura 2.3: Nombre de franges segons les caracterstiques del fluid

Sentit de circulaci Les conduccions hauran de disposar de fletxes indicadores del sentit de circulaci del fluid, a distncies no superiors a 5 m, preferentment del mateix color que les franges o, alternativament, de color blanc o negre. Les dimensions de les fletxes seran de:
Dimensi canonada (dimetre o amplada canonada) Fins a 200 mm Ms gran de 200 mm Longitud mnima de la fletxa (mm) 200 300 Amplada mnima de la fletxa (mm) 25 50

Taula 2.4: Dimensions de les fletxes indicadores

Fletxa indicadora tipus

2.3. Fontaneria
Les installacions es realitzaran dacord amb el Codi Tcnic de lEdificaci i el Decret dEcoeficincia, i saplicar el que sigui ms exigent. Les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, hauran de justificar a la Memria Tcnica del Projecte que les solucions adoptades permetran assolir les exigncies requerides.

208

Annex

2.4. Installaci daigua calenta sanitria (aCS)

2.4.1. Aspectes generals
La installaci dACS es realitzar dacord amb el Codi Tcnic de lEdificaci, el Decret dEcoeficincia i el Reglament dInstallacions Tcniques en els Edificis. En les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions adoptades permetran assolir les exigncies requerides. Per triar el sistema i les installacions es tindran en compte els criteris de mxima eficincia energtica, compatibilitat amb fonts denergies renovables, estalvi demissions, seguretat i fiabilitat, i viabilitat econmica. En general, es prioritzar ls dequips que disposin dalguna etiqueta ecolgica o que tinguin la classificaci energtica A. Seran vlids el distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, letiqueta ecolgica de la Uni Europea, la marca Aenor Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta Tipus I, dacord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, dacord amb la norma UNE 150.025/2005 IN. Per justificar aquest criteri caldr aportar una descripci de lequip installat a la Memria Tcnica del Projecte especificant de quina etiqueta ecolgica disposen o quina s la seva classificaci energtica. Per fomentar lestalvi daigua segons CTE-HS 4 Subministrament dAigua, en les xarxes dACS es disposar duna xarxa de retorn quan la longitud de la canonada danada, al punt de consum ms allunyat, sigui igual o major que 15 m.

2.4.2. Caracterstiques dels elements de la installaci

Generadors de calor Les calderes hauran de ser dalt rendiment. Les calderes dACS compliran els requeriments establerts en el plec de condicions dinstallacions de climatitzaci, apartat generadors de calor. Es descarta ls de termoacumuladors de gas, degut a que: La vida til de lacumulaci va lligada a la del generador, i viceversa. El generador de calor s especfic per a la generaci dACS, el que fa que es compliqui ls de la potncia del generador per a altres usos. Sevitar ls de generadors elctrics que escalfen mitjanant lefecte Joule, per la seva baixa eficincia. Sempre que sigui possible, s preferible escollir altres alternatives. Sintentar unificar els generadors de calor amb els daltres installacions trmiques, -com la installaci de calefacci-, sempre que treballin a una temperatura igual o superior a la necessria per generar lACS segons el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis. Si es treballa a menys temperatura, caldr un sistema de recolzament independent per a lACS. Els avantatges dunificar els generadors sn els segents: Es t ms disponibilitat denergia en cas de puntes altes de consum denergia en algun circuit. Hi ha major flexibilitat de cara a obtenir subministrament en casos davaria, jugant amb la prioritat de servei dels diferents circuits.

Hidrulicament shan de poder interconnectar les diferents calderes o fer-les treballar a intervals trmics diferents.

209

Xarxa de subministrament Les canonades seran de coure o acer inoxidable, malgrat tamb es poden emprar materials plstics que suportin la temperatura mxima del circuit i estiguin autoritzats per les companyies de subministrament daigua potable. Acumuladors Els acumuladors emprats seran prioritriament dacer inoxidable enfront de ls dacumuladors dacer amb revestiment epoxdic, per qestions de manteniment. Aix mateix, els acumuladors disposaran duna boca dhome com a mnim amb un dimetre de 400 mm. Per al sistema descalfament de lACS es disposaran de bescanviadors de plaques exteriors. La protecci catdica estar formada per un sistema electrnic, composat per nodes permanents de titani. Els acumuladors subicaran en llocs adequats que permetin la seva substituci per envelliment o avaries i seran verticals, amb lentrada daigua a la part inferior i la sortida per la part superior, amb elevada relaci dalada / dimetre, i estaran dotats delements que permetin reduir al mxim la velocitat residual de laigua dentrada. Altres All on estigui previst emplaar electrodomstics amb consum daigua calenta es prioritzar la installaci duna connexi daigua calenta, a part de la connexi daigua freda, per permetre la utilitzaci delectrodomstics bitrmics. Els aparells bitrmics capten laigua calenta duna font externa. Aquesta opci s interessant en els casos en qu la font externa no sigui elctrica.

En cas que sigui daplicaci la contribuci mnima denergia solar per a la producci dACS, dacord amb la secci HE-4 del CTE, el Decret dEcoeficincia o lOrdenana Solar Trmica Municipal, el requeriment anterior ser dobligat compliment.

2.5. Prevenci del risc de la legionellosi

Els equips hauran de complir els requeriments establerts en el Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, el Decret 352/2004, de 27 de juliol, i la Instrucci 4/2005 dgemsi, de la direcci general denergia mines i seguretat industrial. Per al disseny de les installacions daigua sanitria, es compliran els segents requisits: Xarxa general Garanties duna total estanquitat; shan evitar els cul-de-sac i els finals de xarxes. Canonades de coure, acer inoxidable o materials plstics especials que resisteixin temperatures >70C sense deformar-se. Les canonades del circuit daigua freda han destar suficientment allunyades de les daigua calenta per tal que la seva temperatura no augmenti per sobre dels 20C-25C. Les canonades del circuit daigua calenta han de permetre arribar fins a 70C i mantenir-la de manera constant a una temperatura no inferior als 50C. Per aix hauran dallar-se trmicament. Evitar aixetes que facilitin la formaci daerosols i retirar, sempre que sigui possible, les carxofes terminals. La installaci ha de disposar de sistemes adequats per aconseguir uns nivells de clor residual lliure de, com a mnim, 0,2 ppm a tots els punts de la xarxa daigua freda.

210

Annex

Dipsits daigua freda Han destar protegits del sol per tal que no pateixin escalfaments, i convenientment tapats. Han de tenir boques dentrada, de sortida, de sobreeiximent i de neteja. Linterior ha de permetre dur-hi a terme les neteges i desinfeccions establertes. Acumuladors de calor Lentrada de laigua dels acumuladors ha destar a la part inferior i la sortida, a la part superior. Han de tenir boca de registre per a la neteja i una connexi de vlvula per al seu buidat, per tal de facilitar les tasques de neteja (dimetre mnim de 400 mm). Han destar preparats per poder arribar i mantenir una temperatura de 70C Els intercanviadors han de ser de plaques i han destar fora de lacumulador, a fi de poder fer-hi les operacions de neteja. En cas demprar acumuladors-escalfadors elctrics, han destar dimensionats per tal dassolir una temperatura dentre 60C i 70C, a fi de tenir una temperatura de circulaci no inferior a 50C. Disseny i situaci de les torres de refrigeraci Sinstallaran torres de refrigeraci a les installacions en qu el rendiment energtic sigui prioritari. En aquest cas, caldr prioritzar el manteniment correcte dels equips i els controls que estableix la normativa vigent de prevenci del risc de la legionellosi. A ms, en cas demprar torres de refrigeraci, es tindran en compte els criteris segents: Han destar situades en llocs allats, i a una distncia de finestres i preses daire no inferiors a 10 m horitzontalment, amb una cota superior de 2 m de les zones a protegir. Els aparells shauran de situar en el vessant a sotavent i en llocs protegits dels vents dominants.

Els materials han de ser resistents a concentracions elevades de clor. Accessibilitat fcil als aparells. Per tal de procedir a la seva neteja han de ser desmuntables. Ats que sn una de les fonts principals de presncia de legionella, shan de buscar mtodes alternatius, en la mesura del possible.

Circuits contra incendis i sistemes de reg per aspersi La xarxa interior dels circuits daigua contra incendis i els sistemes de reg hauran de tenir uns nivells de clor igual al de les xarxes daigua freda per al consum hum.

2.6. allaments trmics

Els components de la installaci (equips, canonades i accessoris) disposaran dun allament trmic amb un gruix mnim, per tal de limitar les prdues denergia i evitar condensacions. Quan sutilitzi allament en canonades que estiguin a la intemprie, lallament es recobrir amb xapa dalumini de 0,6 mm de gruix. Totes les conduccions daigua emprades estaran allades trmicament. El gruix mnim de lallant trmic a utilitzar ser lestipulat per la IT 1.2.4.2.1 del Reglament dinstallacions trmiques en els edificis, que es fixa en:
Fluid interior calent Dimetre exterior1 mm D [ 35 35 < D [ 60 60 < D [ 90 90 < D [ 140 140 < D 25 30 30 30 35 Temperatura del fluid2 C 40 a 60 >60 a 100 25 30 30 40 40 >100 a 180 30 40 40 50 50

211

Fluid interior fred Dimetre exterior1 mm D [ 35 35 < D [ 60 60 < D [ 90 90 < D [140 140 < D
1 2

Temperatura del fluid3 C -10 a 0 30 40 40 50 50 >0 a 10 20 30 30 40 40 >10 20 20 30 30 30

1. Tots aquells mecanismes i installacions que garanteixin un estalvi o un s ms eficient del consum daigua provinent de la xarxa de potables. 2. Tots aquells mecanismes i installacions que garanteixin laprofitament daigua dorigen diferent al de la xarxa potable, estalviant aix aigua potable en usos determinats. Els sistemes destalvi daigua sn tots aquells mecanismes i installacions que tinguin per objectiu una reducci del consum daigua. Els sistemes de captaci daiges pluvials sn tots aquells mecanismes i installacions que tenen per objectiu la recollida i emmagatzematge daigua de pluja. Airejadors: sn economitzadors per a les aixetes i dutxes que redueixen el cabal introduint aire en el flux daigua. Reductors de cabal: sn limitadors de cabal que permeten reduir el volum daigua subministrat per les aixetes de lavabos i dutxes.

Dimetre exterior de la canonada sense allar Temperatura mxima de la xarxa 3 Temperatura mnima de la xarxa Taula 2.5: Gruix de lallament trmic

Les conduccions que discorrin per lexterior dels edificis disposaran dun gruix superior a 10 mm respecte els indicats a les taules anteriors. Aix mateix, en les conduccions daigua freda potable o en llocs amb risc de condensacions o congelacions, el gruix de lallament ser de 20 mm com a mnim. Caldr que el segellat de lallament sigui el correcte per evitar problemes de manteniment posteriors. Un cop collocat lallament es procedir a la protecci i senyalitzaci de les conduccions.

2.7. Elements destalvi daigua

2.7.1. Aspectes generals
Les installacions es realitzaran dacord amb el Codi Tcnic de lEdificaci i el Decret dEcoeficincia, i saplicar el que sigui ms exigent. Les obres que hagin de complir amb aquestes normatives, caldr que justifiquin a la Memria Tcnica del Projecte, que les solucions que adoptin permetran assolir les exigncies requerides. A efectes daquest plec caldr entendre com a mesures destalvi daigua:

2.7.2. Sistemes i mesures per a lestalvi daigua

Sense carcter limitat, es disposaran dels sistemes destalvi daigua segents: Comptadors individualitzats pel control de la despesa Sinstallaran comptadors individualitzats pel control de la despesa en: ACS Aigua potable de cadascun dels edificis Aigua recuperada de cadascun dels edificis Aigua de reg

212

Annex

Es pot millorar la informaci sobre el funcionament del punt o centre consumidor amb la installaci de nous comptadors i amb un seguiment continu dels consums, enlloc de controlar noms els consums passats generats. Reguladors de la pressi dentrada Per tal devitar una sobrepressi, en cada alada o desnivell topogrfic dentrada daigua, a cadascun dels edificis sinstallar un regulador de pressi. Mecanismes destalvi daigua 1. Reductors de cabal: Shauran dinstallar mecanismes que permetin regular el cabal daigua, airejadors, economitzadors, mecanismes reductors de cabal o similars. El cabal mxim tant per a aixetes de lavabo com per a dutxes ser de 8 l/min. 2. Ruixadors de dutxa: Lestalvi daigua de les dutxes eficients saconsegueix a travs de diferents mecanismes que poden trobar-se combinats entre si, en funci del model triat: Reducci del cabal a 9 litres per minut (a 3 bar de pressi). Barreja daire amb aigua, de manera que el raig proporcioni la mateixa sensaci de moll, consumint aproximadament la meitat daigua. La concentraci del raig de sortida aconsegueix a les dutxes eficients un estalvi considerable, sense reduir la quantitat daigua til per unitat de superfcie. 3. De forma general, en tots els punts de consum daigua exceptuant els llocs ds pblic en qu sinstallaran aixetes delectrniques, sutilitzaran aixetes monocomandament i/o aixetes amb polsador. Aixetes monocomandament: permetran la regulaci del cabal i temperatura i contemplaran la incorporaci dels elements destalvi segents:

Obertura en fred: Mitjanant aquest sistema, la palanca del monocomandament se situa per defecte en la posici que proporciona solament aigua freda. Per tant, s necessari realitzar un desplaament cap a lesquerra en el cas que es vulgui disposar daigua calenta. Regulador de cabal: La funci daquests mecanismes s, simplement, limitar internament el pas daigua, de manera que en obrir al mxim el monocomandament, no es disposa del cabal mxim. Hi ha diferents sistemes que persegueixen el mateix fi: Limitar el cabal en el propi tub, reduint la secci per on passa laigua, mitjanant un cargol ubicat a lexterior de laixeta. Discs eficients o ecodiscs (disc amb dents a la part interior i amb diferents tipus de marques situades a la part superior del monocomandament. La seva missi s reduir el recorregut de la palanca). Obertura en dues fases: lobertura es realitza en dues fases, amb un topall a la meitat del recorregut de la palanca del monocomandament, que se situa a una posici que proporciona un cabal suficient per als usos habituals (entre 6 i 8 litres/minut). Si es desitja disposar dun cabal ms elevat, sha de realitzar una lleugera pressi en sentit ascendent. Lobertura en dues fases permet reduir el consum de les aixetes monocomandament en ms dun 50%, i al mateix temps, si es vol, disposar dun gran volum daigua en un temps redut, per exemple, si es volen omplir recipients. Aixetes polsador: en cas de disposar daigua freda i agua calenta, aquest tipus daixetes permet la regulaci de la temperatura. Hauran dincorporar elements reductors de cabal, com airejadors o similars esmentats anteriorment. Lobertura sactivar amb el polsador. En aquest cas caldr parar molta cura en minimitzar el temps dobertura de laixeta.

213

Aixetes electrniques: aquest tipus daixetes sutilitzaran en llocs ds pblic i en dependncies administratives, ja que ofereixen les mximes prestacions des del punt de vista de la higiene i lestalvi daigua. Lobertura sactiva quan es colloquen les mans sota el tub de sortida daigua. Mentre lusuari t les mans en posici de demanda daigua, el flux s constant, i satura immediatament en el moment de retirar les mans. A ms, disposaran de: Regulador de temperatura Airejador Cabal de 6 l/min Alimentaci elctrica: Pila estndard 6V (4 anys durada o 1 mili de pulsacions) Transformador 230 V/12 V (en cas de no voler pila) Funci parada automtica.

De forma general, es prioritzaran els urinaris sense aigua ni productes qumics que, tot i que, sassemblen als urinaris convencionals, eliminen les canonades de dotaci daigua per a neteja, i els fluxors o sensors. Els procediments diaris de neteja sn els mateixos que els de lurinari convencional. A la sortida de lurinari es collocar un sif amb cos flotant hidrosttic. Sistemes daprofitament daigua de pluja Es disposar sempre que sigui possible duna xarxa separativa de sanejament (aigua de pluja i general de sanejament) per tal daprofitar les aiges de pluja provinents de la coberta. Els usos aplicables daquesta aigua shauran de valorar en cada cas: reg de jardins, neteja dinteriors i dexteriors, cisternes dinodors i qualsevol altre s adient a les seves caracterstiques. Cada edifici disposar de dues escomeses daigua. La primera per a laigua de consum i boca, i una segona per tal daprofitar les aiges recuperades de pluja, que sempraran bsicament en els vters. Es disposar de senyalitzaci que consistir en un pictograma amb una aixeta negra sobre fons blanc, vores i banda vermelles. Aquest rtol ha destar situat en llocs fcilment visibles en tots els casos. A ms, totes les canonades daquestes installacions hauran de ser fcilment diferenciables de la resta i per aix, hauran de ser especfiques per a aigua no potable.

4. En general, sinstallaran aixetes termosttiques amb polsador i capal de baix consum a les dutxes dels edificis. Aquest tipus daixetes disposaran dun selector de temperatura amb una escala graduada que permeti triar la temperatura desitjada de laigua. A ms, disposaran de: Limitador de temperatura. Airejador. Desbloqueig limitador de cabal. Vlvula depressora buidat dutxa. 5. Mecanismes per a cisternes de vters. Les cisternes i urinaris hauran de disposar dun mecanisme que dosifiqui el volum de les descrregues daigua. Les cisternes equipades amb doble descrrega o parada voluntria de la descrrega disposaran dun rtol que informi de lexistncia daquest mecanisme. El volum de descrrega en vters ser de 6-3 litres. Cada aparell disposar duna clau unitria de tall. Urinaris

214

Annex

Plecs de condicions tcniques dinstallacions delectricitat

215

3.1. Normativa dobligat compliment

La normativa de referncia que cal considerar, sense perjudici que el llistat pugui ser ampliat, s: Normes de lempresa subministradora denergia elctrica sobre la construcci i muntatge descomeses, lnies repartidores, installacions de comptadors i derivacions individuals, assenyalant-hi les condicions tcniques de carcter concret que siguin precises per aconseguir una major homogenetat en les xarxes de distribuci i les installacions dels abonats (REBT). Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) i instruccions tcniques complementries (ITC). Reglament sobre Centrals Elctriques, Subestacions i Centres de Transformaci (RCE) i els seus ITC. MIE, Reglament de Verificacions Elctriques i Regularitat en el Subministrament dEnergia. Normes UNE dobligat compliment publicades per lInstitut de Racionalitzaci i Normalitzaci. Normes Tecnolgiques de lEdificaci NTE-IPT i NTE-IPP. Directrius de la normativa de posades a terra VDE i de posada a terra en fonaments VDEW. Reial Decret 314/2006 pel que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenci de Riscos Laborals. Reial Decret 1627/1997 de 24 doctubre de 1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres. UNE-EN 61537:2007. Conducci de cables. Sistemes de safates i de safates descala.

Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OGMAU). Acord del Consell Plenari de 26 de mar de 1999 i correccions posteriors. Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OMA). Acord del Consell Plenari de 25 de febrer de 2011. Normativa europea RoHS segons la directiva 2002/95/CE de 27 de gener de 2003.

3.2. aspectes generals

El disseny de les installacions delectricitat es realitzar dacord amb el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi. Per a les installacions que hauran de complir amb aquesta normativa, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions que sadoptaran permetran assolir les exigncies requerides. A partir dun consum anual de 1.000.000 kWh/any es recomana la installaci duna estaci transformadora prpia per ledificaci o centre. En aquest cas, el contracte de subministrament amb la companyia elctrica ser de mitja tensi i el centre de transformaci ser propietat de ledificaci o centre al qual doni servei. Aquesta installaci caldr que compleixi el que sestableix en el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi, les Normes de lempresa subministradora denergia elctrica, el Reglament sobre Centrals Elctriques, Subestacions i Centres de Transformaci (RCE), el Reglament de Verificacions Elctriques i Regularitat en el Subministrament dEnergia (MIE), les Normes Tecnolgiques de lEdificaci NTE-IPT i NTE-IPP, les Directrius de la normativa de posades a terra VDE i de posada a terra en fonaments VDEW i altres normatives dobligat compliment.

216

Annex

Per a les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions que sadopten permetran assolir les exigncies requerides. Abans dexecutar les installacions caldr disposar de tots els permisos administratius corresponents.

Per comparaci, a continuaci, sindiquen els valors mitjos, facilitats per fabricants de transformadors a Espanya, segons la potncia de les seves unitats, obtinguts dacord amb procediments dassaig normalitzats.

Potncia nominal Fins a 10 kVA de11 a 50 kVA

Nivell mig de soroll 40 dBA 45 dBA 50 dBA 55 dBA 60 dBA 65 dBA 70 dBA

3.3. Nivell mxim de soroll de la maquinria elctrica installada en edificis

El nivell de soroll dels equips o maquinria no sobrepassar els valors establerts en lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona. Lobjectiu ltim de linstallador o companyia installadora ser mantenir el nivell de soroll de la unitat per sota del nivell de soroll ambient de la zona. Els objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable serien els segents, depenent de la franja horria i el que sestableix en lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona:
Valors lmit dimmissi (dBA) s de ledifici Habitatge o s residencial Dependncies Habitacions destar Dormitoris Hospitalari Zones destada Dormitoris Educatiu o cultural Aules

de 51 a 150 kVA de 151 a 300 kVA de 301 a 500 kVA de 501 a 1.000 kVA Ms de 1.000 kVA

Taula 3.2: Nivell mig de soroll ems per transformadors

7 h 21 h 45 40 45 40 40 35

21 h 23 h 45 40 45 40 40 35

23 h 7 h 35 30 35 30 40 35

Sales de lectura, audici i exposici Taula 3.1: Objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable

217

Per tal de disminuir el nivell de soroll, es seguiran, acuradament, les normes bsiques segents: Situar la maquinria (implantaci) el ms a prop possible de la zona o zones en les quals el soroll resulti el menys molest o representi un inconvenient menor. Evitar muntar la maquinria en racons propers a sostres baixos, ja que les seves tres cares els fan actuar com a megfons i namplifiquen el so. Utilitzar un muntatge rgid quan la maquinria pugui assegurar-se fermament a una massa slida i pesada que no pugui vibrar audiblement (formig armat, tant al terra com a les parets). Utilitzar una tcnica de muntatge flexible, utilitzant rebliments o suports especials, amortidors de vibraci. Utilitzar (si s necessari) material absorbent acstic per reduir la propagaci del soroll a les zones adjacents.

3.5. Equipament elctric i aparellatge interior de larmari

Transformadors per comandament Generalitats En armaris que utilitzin ms de 5 contactors per maniobres, la maniobra shaur de realitzar mitjanant transformador de comandament. Tamb simposa el seu s en aquelles maniobres que afectin motors o accionaments mecnics, independentment del nombre de contactors. Els transformadors -monofsics 400/230 Vac-, aniran disposats a la part superior de larmari, per la gran quantitat de calor que desprenen. No es permetr utilitzar el mateix transformador per comandament i per a serveis auxiliars. Proteccions elctriques El sistema de protecci tindr les caracterstiques segents: Interruptor de potncia tripolar del tipus guardamotor per a protecci del primari, i encara que sigui monofsic, sutilitzaran tots els pols de linterruptor. Un dels pols del secundari anir connectat a terra i ser ininterromput. Laltre pol del secundari es protegir mitjanant interruptor magnetotrmic unipolar, en el cas que el transformador sigui monofsic. La carcassa del transformador anir unida a terra. Transformadors per fora Generalitats Quan es necessitin tensions de fora diferents de 400 VCA, per exemple en alimentacions de determinats variadors de freqncia, sutilitzaran necessriament transformadors trifsics.

3.4. Installaci danalitzadors de xarxa per al control i la gesti de consums

Sempre que la potncia installada en el quadre o subquadres sigui superior a 15 kW i el consum previst es consideri important, sinstallar un analitzador de xarxes de panell per tal davaluar els parmetres de consum i elctrics ms importants. Quan existeixi un grup electrogen aquests elements es collocaran a lembarrat demergncia. Caldr installar aquest tipus danalitzador en els punts consumidors de ms rellevncia de ledifici, com ara climatitzaci, equipament informtic i enllumenat, a fi de comptabilitzar la despesa energtica que generen.

218

Annex

Proteccions elctriques Interruptor de potncia tripolar de tipus guardamotor per a protecci del primari. Interruptor magnetotrmic per al secundari. Carcassa del transformador unida a terra. Fonts dalimentaci dequips de maniobra o altres Generalitats Hauran de tenir en compte un 33% de reserva sobre el consum nominal. Per a punts llunyans on hi pugui haver problemes de caigudes de tensi superiors al 5%, sinstallaran fonts de tensi regulades properes als punts de consum. Proteccions elctriques Interruptor de potncia tripolar per a protecci de lentrada, i sutilitzaran tots els seus pols. El com negatiu de la font dalimentaci estar connectat a terra de manera ininterrompuda. El com positiu estar protegit mitjanant interruptor magnetotrmic unipolar. La font dalimentaci de lautmat comptar amb un element supressor de sorolls. Variadors de freqncia Shaur de garantir una rpida i senzilla intercanviabilitat a travs de connector, excepte terminals de potncia. Aquests hauran destar preparats per suportar microtalls de fins a 0,5 segons, i estaran preparats per arrencar automticament desprs dun tall de tensi. Els variadors hauran de tenir suport cintic i possibilitat denganxar un motor girant (arrencada volant), ambdues funcions shan de poder habilitar i deshabilitar per programari. Per a un accionament de revolucions regulable de

forma contnua sutilitzaran motors de corrent trifsica normalitzats. Per als casos davaria, en cada regulaci de freqncia shaur de preveure un commutador de xarxa / regulaci, de tal manera que es pugui funcionar amb 50 Hz per a velocitats nominals teriques. La commutaci sactivar des dun interruptor amb clau mitjanant un rel bloquejat mecnicament i elctricament. Si per motius del procs no es pot funcionar amb 50 Hz, shaur dinstallar un convertidor de reserva que sactivi endollant una connexi. Els accionaments tamb shauran de preveure per connexi directa a partir de 15 kW (estratgia demergncia). Es lliurar una llista de parmetres de variador de freqncia juntament amb la documentaci. Sempre que sinstalli un variador de freqncia shauran de collocar filtres dharmnics per evitar fuites cap a la xarxa de ledifici.

3.6. Canalitzacions per cables

Per a les safates i els seus suports es seguiran els criteris establerts en la norma UNE-EN 61537. Quan sutilitzin safates passables de PVC, aquestes compliran la normativa 2002/95/CE RoHS daparells elctrics i electrnics en qu es prohibeix la utilitzaci del cadmi, plom, crom hexavalent, polibromobifenils, mercuri i polibromodifenil ter.

Figura 3.3: Etiquetatge segons normativa 2002/95/CE RoHS

219

Les safates emprades estaran visiblement identificades i indicaran que es compleix la normativa RoHS.

3.7. Motors
Tots els nous motors que sinstallin o els motors convencionals existents que se substitueixin, seran motors dalta eficincia classe Eff1.

Aquests nivells deficincia es basen en els estndards IEC 34-2 i IEC 34-1. La classe Eff1 representa el nivell deficincia ms elevat, i actualment noms la poden aconseguir els millors fabricants. Les expectatives europees pels prxims anys s que tots els fabricants aconsegueixin la qualificaci Eff1 per als seus motors. En el grfic segent es mostren les tres classes de rendiment en qu es classifiquen els motors:
Efficiency

100% 95% 90%

Eff2 Eff1

85% 80% 75%

Eff3

Figura 3.4: Motor dalta eficincia

1,1 1,5

2,2

3,0 4,0

5,5

7,5 11,0 15

18,5 22,0 30,0 37,0 45,0 55,0 75,0 90,0

Power Rating kW

Potncia (kW) 1,1 1,5 2,2 3 4 5,5 7,5 11 15 18,5 22 30 37 45 55 75 90

2 pols Eff2/Eff3 76,2 78,5 81,0 82,6 84,2 85,7 87,0 88,4 89,4 90,0 90,5 91,4 92,0 92,5 93,0 93,6 93,9 Eff1/Eff2 82,8 84,1 85,6 86,7 87,6 88,6 89,5 90,5 91,3 91,8 92,2 92,9 93,3 93,7 94,0 94,6 95,0

4 pols Eff2/Eff3 76,8 78,5 81,0 82,6 84,2 85,7 87,0 88,4 89,4 90,0 90,5 91,4 92,0 92,5 93,0 93,6 93,9 Eff1/Eff2 83,8 85,0 86,4 87,4 88,3 89,2 90,1 91,0 91,8 92,2 92,6 93,2 93,6 93,9 94,2 94,7 95,0

Figura 3.6: Grfic deficincia de motors

Eff1 - Eff2 - Eff3; on Eff1 s la ms elevada. Aquesta classificaci s aplicable als motors trifsics, de 2 i 4 pols, a 400 V i 50 Hz, que funcionen en servei continu (S1) i amb un rang de potncies entre 1,1 i 90 kW.

3.8. Millora del factor de potncia en el subministrament elctric

Es recomana installar bateries de condensadors per millorar el factor de potncia en el subministrament elctric. Les bateries de condensadors permetran neutralitzar i compensar lenergia reactiva

Figura 3.5: Classificaci dels motors segons la seva eficincia

220

Annex

duna installaci i facilitar lestabilitzaci i la qualitat de subministrament. Lactual proliferaci dequipament electrnic pot afavorir laparici dharmnics, i generar problemes a les bateries de condensadors i altres equips del centre. s per aix que es recomana installar filtres all on sigui necessari. Lanlisi de la xarxa elctrica s la metodologia per conixer lexistncia daquestes pertorbacions i s el millor mecanisme per determinar la idonetat de filtres que ho evitin.

sar dun interruptor magnetotrmic convencional independent i quedar aiges avall de linterruptor diferencial. Lalimentaci del comandament ser a 230 VCA amb un transformador monofsic 400/230 VCA. A ms el primari shaur de protegir amb interruptor magnetotrmic tripolar guardamotor. La porta de larmari de comandament shaur dunir a terra. Les envoltants de les lluminries tamb hauran de quedar unides a terra.

3.9. Proteccions elctriques en lenllumenat

Al capdavant de cada quadre denllumenat es collocar un interruptor magnetotrmic tetrapolar, que tallar tots els pols actius, incls el neutre. Cada circuit es protegir contra contactes indirectes mitjanant diferencial tetrapolar dalta sensibilitat (30 mA), que per a cada zona ser independent i nic. Aquest diferencial haur de protegir alhora lenllumenat ordinari i el demergncia de la mateixa zona. Cada circuit es protegir amb un interruptor automtic amb possibilitat de telecomandament. Linterruptor automtic ser de tipus tripolar en el cas de lenllumenat ordinari i de tipus unipolar en el cas del de vigilncia. Les proteccions seran independents per a cada circuit i estaran coordinades amb el diferencial immediatament anterior, per protegir en casos en qu es produeixin curtcircuits i sobrecrregues. Dit daltra manera, el diferencial sempre ser dun calibre superior al magnetotrmic. Pel que fa a lenllumenat demergncia es dispo-

221

Plecs de condicions tcniques dinstallacions denllumenat

222

Annex

4.1. Normativa dobligat compliment

La normativa de referncia que cal considerar, sense perjudici que el llistat pugui ser ampliat, s: Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) i instruccions tcniques complementries (ITC). Normes UNE dobligat compliment publicades per lInstitut de Racionalitzaci i Normalitzaci. Normes Tecnolgiques de lEdificaci NTE-IPT i NTE-IPP. Directrius de la normativa de posades a terra VDE i de posada a terra en fonaments VDEW. Reial Decret 314/2006 pel que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenci de Riscos Laborals. Reial Decret 1627/1997 de 24 doctubre de 1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres. UNE-EN 61537:2007. Conducci de cables. Sistemes de safates i de safates descala. UNE-EN 12464-1:2003. Illuminaci dels llocs de treball en interior. UNE-EN 12193:2000. Illuminaci dinstallacions esportives. UNE-EN 60598. Lluminries. Requeriments generals i assaigs. Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel que saprova el Reglament deficincia energtica en installacions denllumenat exterior i les seves Instruccions tcniques complementries EA-01 a EA-07. Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenament per a la protecci del medi nocturn. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual sapro-

va el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenament per a la protecci del medi nocturn.

4.2. aspectes generals

El disseny de les installacions dilluminaci es realitzar dacord amb el Codi Tcnic de lEdificaci i el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi. Per a les installacions que hagin de complir amb aquesta normativa, caldr justificar a la Memria Tcnica del Projecte que les solucions adoptades permetran assolir les exigncies requerides. Caldr presentar una justificaci tcnica del compliment de la secci HE-3 del CTE amb tots aquells parmetres que la prpia normativa exigeix per a les installacions denllumenat. Simplantaran estratgies de disseny per aconseguir la penetraci de la llum natural difusa i sevitaran enlluernaments. Seran tils sistemes com les persianes venecianes especials, tendals contra lenlluernament, patis, atris, finestres, finestres enlairades, llucanes, claraboies, bandes de llum... Lenllumenat shaur de dissenyar de forma sectoritzada. Disposar de diferents lnies denllumenat en una mateixa sala permet encendre o apagar nicament lenllumenat que es necessita a cada moment i circumstncia. Cada lloc de treball disposar dun punt de llum individualitzat amb interruptor dencesa i apagada en el mateix punt de treball. Caldr dissenyar la lluminria de cada zona, en funci de lactivitat que shi desenvolupi. Un excs de nivell lumnic comporta un consum energtic innecessari, mentre que una manca pot provocar afectacions a la salut dels treballadors.

223

En general, a les taules i escriptoris de les oficines, el nivell dilluminaci necessari s superior al de les zones de pas. Installar punts de llum individuals permet assegurar, en tot moment, el nivell dilluminaci necessari en aquests espais de treball, de manera que la resta de loficina pot ser dissenyada amb un menor nivell lumnic, produint estalvis energtics. Durant les hores en qu laportaci dilluminaci solar natural s suficient, es podr aturar part o tota la illuminaci general (veure apartat Sistemes de regulaci i control) assegurant, si sescau, ladequat nivell dilluminaci a les taules grcies als llums individuals. Sevitar, sempre que sigui possible, la utilitzaci de llum artificial indirecta amb motius ornamentals. En la tria dels colors interiors shaur de tenir en compte el mxim aprofitament de la llum natural. Escollir preferentment els paraments interiors de parets, terres i sostres amb colors clars, permet aprofitar la reflexi de la llum natural en aquestes superfcies i millorar la illuminaci general. Abans dexecutar la installaci shaur de disposar de tots els permisos administratius corresponents.

-que precisar senyalitzaci especfica-. Tot seguit es defineixen les condicions per a cada un dells: Per a lenllumenat ordinari, s el destinat al servei normal de la installaci durant les hores de treball, amb les caracterstiques segents: La distribuci de les diferents lnies denllumenat que depenen dun mateix quadre shauran dexecutar de manera que les seves crregues quedin repartides en les tres fases. Per garantir el mxim aprofitament de llum solar, sinstallaran detectors de presncia i de lluminositat interior i exterior, que permetran regular la lluminositat interior. Per a lenllumenat de vigilncia, que queda encs quan sapaga lenllumenat ordinari com a mesura destalvi energtic durant les hores de no concurrncia, es complir que: Es garantir una illuminaci per transitar passadissos, zones daccs i vestidors, amb un valor mnim de 30 lux al nivell del sl. Les lluminries de vigilncia estaran intercalades entre les lluminries de lenllumenat ordinari i seran iguals, tot i que pertanyeran a circuits diferents. Cada circuit denllumenat de vigilncia shaur dalimentar duna nica fase. En un mateix quadre salternaran successivament les fases, per evitar que sen sobrecarregui alguna i provoqui descompensacions. Per a lenllumenat demergncia i senyalitzaci, que s lenllumenat mnim que sha de garantir per a levacuaci segura dels espais en cas de fallada de subministrament elctric, es complir que: Caldr que asseguri un nivell denllumenat mnim d1 lux a nivell del sl en totes les zones de pas.

4.3. Parmetres dilluminaci recomanats

La illuminaci ser uniforme, i es compliran els nivells mnims denllumenat indicats a les normes de Seguretat i Salut.

Enllumenat interior general

Dins lenllumenat interior general caldr distingir entre lordinari, el de vigilncia i el demergncia

224

Annex

Uniformitat
En les rees de treball doficines, la relaci entre la illuminaci mnima respecte la illuminaci mitjana es recomana que sigui major de 0,8. En els casos denllumenat general localitzat, la relaci pot ser el 50% del nivell de les rees de treball, amb un mnim de 350 lux.

Illuminncia
Moltes normes donen recomanacions per a tasques visuals especfiques. En aquest sentit, es recomana donar compliment al que sestableix a la UNE-EN 12464-1:2003, respecte a la illuminaci dels llocs de treball en interior. A mode dexemple, la UNE-EN 12464-1:2003 recomana els valors segents en els usos doficines i educatius:

225

Taula 4.1: Illuminaci en llocs de treball segons UNE-EN 12464-1:2003

226

Annex

A ms, a la norma UNE-EN 12193:2000 es defineixen els requeriments especfics sobre illuminaci en installacions esportives. Limitaci de lenlluernament Per a oficines normals, es recomana installar lluminries de baix enlluernament, de qualitat alta o molt alta. Factor de rendiment de contrast CRF El CRF per a la tasca de referncia (CRFR), ha de tenir valors de: 0,8 per a llocs de treball on sutilitzin materials mats. 0,9 per a llocs de treball on sutilitzin materials semisatinats. 1 per a llocs de treball on sutilitzin materials satinats. Valor deficincia energtica VEEI Segons el CTE, per tal destablir els corresponents valors deficincia energtica lmit, les installacions dilluminaci shan didentificar, segons ls de la zona, dins dun dels 2 grups segents: 1. Grup 1: Zones de no representaci o espais en qu el criteri de disseny, la imatge o lestat anmic que es vol transmetre a lusuari amb la illuminaci, quedi relegat a un segon pla, davant daltres criteris com el nivell dilluminaci, el confort visual, la seguretat i leficincia energtica. 2. Grup 2: Zones de representaci o espais on el criteri de disseny, imatge o lestat anmic que es vol transmetre a lusuari amb la illuminaci, siguin preponderants enfront dels criteris deficincia energtica. Els valors deficincia energtica lmit en recintes interiors seran els segents:
Taula 4.2: Illuminaci en llocs de treball segons UNE-EN 12464-1:2003

227

Grupo

Zonas de actividad diferenciada Administrativo en general Andenes de estaciones de transporte Salas de diagnstico (4) Pabellones de exposicin o ferias Aulas y laboratorios (2) Habitaciones de hospital (3) Zonas comunes (1) Almacenes, archivos, salas tcnicas y cocinas Aparcamientos Espacios deportivos (5) Recintos interiores asimilables a grupo 1 no descritos en la lista anterior Administrativo en general Estaciones de transporte (6) Supermercados, hipermercados y grandes almacenes Bibliotecas, museos y galeras de arte Zonas comunes en edificios residenciales Centros comerciales (excluidas tiendas) (9) Hostelera y restauracin (8) Religioso en general Salones de actos, auditorios y salas de usos mltiples y convenciones, salas de Ocio o espectculo, salas de reuniones y salas de conferencias (7) Tiendas y pequeo comercio Zonas comunes (1) Habitaciones de hoteles, hostales, etc. Recintos interiores asimilables a grupo 2 no descritos en la lista anterior

VEEI lmite 3,5 3,5 3,5 3,5 4,0 4,5 4,5 5 5 5 4,5 6 6 6 6 7,5 8 10 10 10 10 10 12 10

1 zonas de no representacin

2 zonas de representacin

(1) Espacios utilizados por cualquier persona o usuario, como recibidor, vestbulos, pasillos, escaleras, espacios de trnsito de personas, aseos pblicos, etc. (2) Incluye la instalacin de iluminacin del aula y las pizarras de las aulas de enseanza, aulas de prctica de ordenador, msica, laboratorios de lenguaje, aulas de dibujo tcnico, aulas de prcticas y laboratorios, manualidades, talleres de enseanza y aulas de arte, aulas de preparacin y talleres, aulas comunes de estudio y aulas de reunin, aulas clases nocturnas y educacin de adultos, salas de lectura, guarderas, salas de juegos de guarderas y sala de manualidades. (3) Incluye la instalacin de iluminacin interior de la habitacin y bao, formada por iluminacin general, iluminacin de lectura e iluminacin para exmenes simples. (4) Incluye la instalacin de iluminacin general de salas como salas de examen general, salas de emergencia, salas de escaner y radiologa, salas de examen ocular y auditivo y salas de tratamiento. Sin embargo quedan excluidos locales como las salas de operacin, quirfanos, unidades de cuidados intensivos, dentista, salas de descontaminacin, salas de autopsias y mortuorios y otras salas que por su actividad puedan considerarse como salas especiales. (5) Incluye las instalaciones de iluminacin del terreno de juego y graderos de espacios deportivos, tanto para actividades de entrenamiento y competicin, pero no se incluye las instalaciones de iluminacin necesarias para las retransmisiones televisadas. Los graderos sern asimilables a zonas comunes del grupo 1 (6) Espacios destinados al trnsito de viajeros como recibidor de terminales, salas de llegadas y salidas de pasajeros, salas de recogida de equipajes, reas de conexin, de ascensores, reas de mostradores de taquillas, facturacin e informacin, reas de espera, salas de consigna, etc. (7) Incluye la instalacin de iluminacin general y de acento. En el caso de cines, teatros, salas de conciertos, etc. se excluye la iluminacin con fines de espectculo, incluyendo la representacin y el escenario. (8) Incluye los espacios destinados a las actividades propias del servicio al pblico como recibidor, recepcin, restaurante, bar, comedor, auto-servicio o buffet, pasillos, escaleras, vestuarios, servicios, aseos, etc. (9) Incluye la instalacin de iluminacin general y de acento de recibidor, recepcin, pasillos, escaleras, vestuarios y aseos de los centros comerciales.

Taula 4.3: Valors lmit deficincia energtica de la installaci

En general, a la illuminaci doficines, el menor ndex deficincia energtica saconseguir amb pantalles equipades amb lmpades T5, s a dir, de 16 mm de dimetre, per la seva gran eficcia, ja

que treballen sempre amb equip electrnic. Tamb susaran ptiques dalt rendiment per a una ptima distribuci de la llum en el pla de treball.

228

Annex

A les Sales de Reunions, passadissos i zones comunes es prioritzar ls de balastos electrnics per lluminries amb fluorescents T8 o compactes. Les lluminries amb lmpada LED (Light Emitting Diode) sn recomanables en llocs dactivitat baixa.

reparteix, filtra o transforma la llum emesa per un o diversos llums i que comprn tots els dispositius necessaris per al suport, la fixaci i la protecci de llums, (excloent els propis llums) i, en cas necessari, els circuits auxiliars en combinaci amb els mitjans de connexi amb la xarxa dalimentaci. Per a la installaci de les lluminries a cada zona, es consideraran els aspectes segents: 1. Distribuci fotomtrica de la lluminria. 2. Rendiment de la lluminria. 3. Sistema de muntatge al sostre, paret, etc. 4. Grau de protecci (IP XXX): 1 xifra: grau destanquitat a la pols o partcules slides; 2 xifra: grau destanquitat als lquids; 3 xifra: determina la resistncia a limpacte. 5. Classe elctrica. 6. Compliment de la normativa que sels aplica.

Factors de reflexi recomanats

Lequilibri de la reflectncia mitjana de cadascuna de les superfcies del local, i de tots els elements del seu mobiliari, han de tenir una harmonitzaci que aporti a lobservador el confort visual demandat per al desenvolupament de la tasca habitual. s poden considerar els segents valors de reflexi:
Superfcie Sostres Parets Mampares Terres Mobles Valors de reflexi 0,7 a 0,8 0,5 a 0,7 0,4 a 0,7 0,1 a 0,3 0,3 a 0,5

Distribuci fotomtrica de la lluminria

La forma de la distribuci de llum duna lluminria depn del tipus de font de llum i del component ptic que incorpori: ptiques, reflectors, lents, diafragmes, pantalles, etc. La taula segent recomana diferents tipus daplicaci, segons els diferents tipus de distribuci.
Tipus de distribuci Difusa Extensiva Intensiva Aplicaci Illuminaci daccent i decorativa Illuminaci general Illuminaci general per a grans alades Illuminaci perimetral Illuminaci daccent i decorativa

Taula 4.4: Valors de reflexi

Coeficient dutilitzaci mnim

Per disposar duna installaci racional i energticament eficient, el coeficient dutilitzaci resultant del sistema dilluminaci seleccionat, hauria de ser: Oficines petites: 0,33 - 0,50 Oficines grans: 0,55 - 0,65

4.4. Tipus de lluminries recomanades

Les lluminries que sutilitzin en lenllumenat general compliran la Norma UNE-EN 60598, que defineix com a lluminria a laparell denllumenat que

Asimtrica Intensiva orientable

Taula 4.5: Distribuci fotomtrica de la lluminria

Shan danalitzar les caracterstiques denlluernament de la lluminria, segons els diagrames de cor-

229

bes lmits de luminncies i les classes denlluernament, per a cada tipus de distribuci de llum. Des del punt de vista fotomtric la lluminria shaur dadequar al tipus dactivitat que cal desenvolupar. Dacord amb la classificaci C.I.E. de percentatge de flux a lhemisferi superior i inferior de lhoritzontal, tenim les segents classes de lluminries: Directa: Hemisferi superior del 0 10 %, hemisferi inferior 90 100 %. Semidirecta: Hemisferi superior del 10 40 %, hemisferi inferior 60 90 %. Directa - indirecta / general difusa: Hemisferi superior del 40 60 %, hemisferi inferior 40 60 %. Semi - indirecta: Hemisferi superior del 60 90%, hemisferi inferior 10 40 %. Indirecta: Hemisferi superior del 90 100 %, hemisferi inferior 0 10 %

Categoria del balast

Potncia de la lmpada 50 Hz 15 18 30 36 38 58 18 24 36 18 24 36 10 13 18 26 18 26 10 16 21 28 38 HF 13,5 16 24 32 32 50 16 22 32 16 22 32 9,5 12,5 16,5 24 16 24 9 14 19 25 34

Potncia mxima del conjunt (W)

23 26 38 43 45 67 26 32 43 26 32 43 16 19 26 34 26 34 16 23 29 36 45

ndex de rendiment de lluminries recomanat Les lluminries que sutilitzin per a lenllumenat general, tindran un rendiment cap a lhemisferi inferior 60 %. Per a les lluminries denllumenat exterior tipus projecci, el seu rendiment total ser 60 %, les denllumenat decoratiu 55 % i les de tipus viari 65 %. Sadmetran excepcionalment lluminries amb rendiments inferiors a lestablert, en illuminacions de zones singulars que aix ho requereixin, per caldr justificar-ne ls. ndex recomanat de consum propi dequips El consum propi del conjunt dequip auxiliar (balast, arrencador, condensador) no podr sobrepassar els percentatges segents: Llums fluorescents (vegeu consums mxims de la taula) Lmpades de descrrega <150 W 10 % Lmpades de descrrega > 150 W 15 % Cosinus j del conjunt > 0,9

Taula 4.6: Balastos en lmpades fluorescents

Sutilitzaran balastos electrnics enlloc de les reactncies electromagntiques convencionals. Grau de protecci (IP XXX) En general, les lluminries denllumenat general no necessiten dun grau destanquitat elevat, en tractar-se de lluminries obertes. Noms les lluminries destinades a installacions especfiques, com ara sales de calderes i cuines, exigiran un grau destanquitat determinat, que podrem establir en un IP54 o IP55. En locals humits el grau destanquitat sestableix en un IP65. Classe elctrica Sutilitzaran lluminries com a mnim de classe I, segons EN 60598.

230

Annex

Enllumenat exterior
El disseny de les installacions denllumenat exterior es realitzar dacord amb el Reglament deficincia energtica en installacions denllumenat exterior, la llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenament per a la protecci del medi nocturn i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual saprova el Reglament de desenvolupament de la llei 6/2001. Per a les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions que sadoptin permetran assolir les exigncies requerides. Shaur devitar que cap raig dilluminaci directe surti de ledifici cap al cel o al carrer.

En cas dinstallar tubs fluorescents, es recomana que siguin trifsfors de nova generaci (tubs eco), aconseguint daquesta manera una eficcia molt ms gran, que suposi estalvis mitjans del 10 % respecte els fluorescents estndard. La vida til dels tub eco s ms elevada: 12.000 hores amb balast electromagntic, 17.000 amb balast electrnic i 19.000 h per a tubs T5 eco. Bon rendiment cromtic (Ra>80) Mnim contingut de mercuri (2 mg) Flux llumins superior

Fluorescent estndard i fluorescent eco

Les lluminries ornamentals que sutilitzin a les zones exteriors comptaran amb un apantallament que eviti la projecci per sobre de lhemisferi nord i centraran la illuminaci als espais de pas. Es minimitzar la illuminaci dels elements arquitectnics i de jardineria o, en cas que sigui necessari, sutilitzaran projectors de pantalles asimtriques per illuminar faanes i es dirigir, sempre que sigui possible, el flux llumins de dalt cap a baix.

El balast ser sempre electrnic a fi dassolir estalvis energtics, respecte a ls de balastos convencionals, de lordre del 25 %. Enllumenat arquitectnic En cas de ser necessria la utilitzaci denllumenat arquitectnic en edificis, sutilitzaran lluminries que incorporin els segents tipus de lmpada per ordre de preferncia: 1. Led 2. Fluorescents tipus T5 (16 mm) 3. Fluorescents compactes 4. Fluorescents tipus T8 (26 mm) 5. Halogenurs metllics Prioritzant lenllumenat Led saconseguir un estalvi dentre el 60 i el 85 %, i sassolir una elevada vida til de les lmpades. Vida til de les lmpades en hores: Led: 45.000 h Fluorescents tipus T5 (16 mm): 19.000 h

4.5. Tipus de lmpades recomanades

Illuminaci zones de treball Per a lenllumenat interior sutilitzaran lluminries que incorporin els segents tipus de lmpada per ordre de preferncia: 1. Fluorescents tipus T5 (16 mm) 2. Fluorescents compactes 3. Fluorescents tipus T8 (26 mm)

231

Fluorescents compactes: 14.000 h Fluorescents tipus T8 (26 mm): 12.000 h Halogenurs metllics: 10.000 h Tubs fluorescents eco: 17.000 h a 19.000 h (tubs T5)

En fluorescncia, el balast ser sempre electrnic a fi dassolir estalvis energtics respecte a ls de balastos convencionals de lordre del 25%. Enllumenat de lavabos i passadissos En aquests espais es proposa la utilitzaci de lmpades Led, per la seva major vida til. Les lmpades incandescents dicroiques seran substitudes per lmpades Led dicroiques: Lmpada dicroica halgena de 35 W Lmpada dicroica Led de 3 a 7 W En el cas dels passadissos es pot plantejar tamb ls daltres lmpades, sempre que suposin un estalvi substancial vers la utilitzaci de lmpades incandescncia halgena. Enllumenat daltres zones El tipus de lluminria emprat ser del tipus de fluorescncia (T5, fluorescncia compacta o T8) amb pantalles i difusors dalt rendiment, que caldr valorar, segons la zona illuminada. El balast ser sempre electrnic a fi dassolir estalvis energtics respecte a ls de balastos convencionals, de lordre del 25 %. Les lluminries en locals humits seran estanques IP65 i preferentment amb lmpades fluorescents T5, T8 o compactes. El balast, igual que en els casos anteriors, ser electrnic. En zones a determinar per lAdministraci, la illuminaci podr variar per adaptar-se a lambient que es vulgui crear, tot aconseguint determinats

efectes. La llum daccentuaci pot ser tan important com la funcional. Ats que la uniformitat no s essencial, la distribuci de les lluminries no ha de ser regular i podrem crear efectes elegants emfatitzant arcs, columnes o altres elements arquitectnics, respectant sempre un nivell general mnim dilluminaci. La contribuci de la llum natural en entrades o atris grans es pot aprofitar per obtenir estalvis energtics.

Enllumenat i senyalitzaci demergncia

Per a lenllumenat i senyalitzaci demergncia, sutilitzaran lluminries apropiades que compliran, com a mnim, els requeriments segents: Una bateria formada per acumuladors de Ni-Cd. Un aparell per a crrega de bateries, a intensitat constant, en presncia de xarxa. Tensi dalimentaci de 220 Vac. Tensi dutilitzaci de 6 Vcc. Autonomia mnima de 1h 45 min. Possibilitat de control destat i funcionament a travs del control de supervisi informtic del centre.

Enllumenat exterior
A lexterior es prioritzar la utilitzaci de llum groga, ja que s menys agressiva pels invertebrats i afecta menys la fauna nocturna. Sempre que sigui possible, es prioritzar ls de lmpades de vapor de sodi o b lmpades tipus Led. Parmetres recomanats per a la selecci de lmpades, segons criteris de color Tot seguit es mostren tres taules on es poden observar els parmetres recomanats per a la selecci de lmpades segons criteris de color (de llum clida a freda):

232

Annex

ndex de reproducci cromtic (Ra)

Grup de rendiment de color

Clid < 3.300 Halgenes Fluorescncia lineal Fluorescncia compacta Fluorescncia lineal Fluorescncia compacta Sodi blanc Halogenurs metllics Vapor mercuri Vapor sodi

Neutre de 3.300 a 5.000 K Fluorescncia lineal Fluorescncia compacta

Fred > 5.000 K Fluorescncia lineal Fluorescncia compacta Led

Excellent

1A

Bo de 80 a 90

2A

Fluorescncia lineal Fluorescncia compacta Led Halogenurs metllics Vapor mercuri Halogenurs metllics

Raonable de 70 a 80 Dolenta < 70

1B 2B

Taula 4.7: Selecci de lmpades segons criteris de color

Lelecci final del grup de temperatura de color depn del nivell de illuminaci, la presncia o absncia de llum natural, les condicions climtiques i, sense cap dubte, de la preferncia personal. Als llocs on hi hagi permanncia de persones durant un perode prolongat de temps, un dels colors fonamentals que les fonts de llum han de reproduir adequadament s el de la pell humana.

Lndex de reproducci cromtica usat en oficines o dependncies similars ha de ser superior a 80, per tant les fonts de llum utilitzades han de ser del grup de rendiment de color 1A i 2A. Tot seguit es mostra una taula orientativa de la temperatura de color segons lactivitat o la illuminaci, i una altra taula amb les caracterstiques principals de diversos tipus de lmpades:

To de llum Temperatura de color

Tipus dactivitat o dilluminaci Entorns decorats amb tons clars rees de treball Sales despera Sales de reuni Despatxos individuals rees desbarjo Baixos nivells dilluminaci Llocs amb importants aportacions de llum natural Llocs amb treballs visuals de requisits mitjans Despatxos individuals Oficines de tipus difanes Entorns decorats amb tons freds Alts nivells dilluminaci Treballs visuals dalta concentraci

Tons clids < 3.000 K

Tons neutres de 3.300 a 5.000 K

Tons freds > 5.000 K

Taula 4.8: Temperatura de color segons lactivitat o la illuminaci

233

Tipus lmpada Incandescncia halgena Fluorescncia lineal de 26 mm Fluorescncia lineal de 16 mm Fluorescncia compacta Sodi blanc Vepor mercuri Halogenurs metllics Inducci Led

Rang de potncies (W) 20-500 18-58 14-80 7-55 50-100 50-400 35-400 55/85/165 1-20

To de llum Clid Clid / Neutre / Fred Clid / Neutre / Fred Clid / Neutre / Fred Clid Clid / Neutre Clid / Neutre / Fred Clid / Neutre Blanc clid i Blanc fred

ndex reproducci cromtic (Ra) 100 60-98 85 85-96 85 50-60 65-85-96 82 70-80

Rendiment (lm/W) 10-25 65-96 80-105 60-85 50 30-60 70-93 64-71 35-70

Vida mitjana (h) 1.0004.000 8.00016.000 12.00016.000 8.00016.000 12.000 12.00016.000 6.00010.000 6.000 45.000

Aplicaci Localitzada General General General/Localitzada/Decorativa Decorativa General General/Localitzada General Localitzada/Decorativa

Taula 4.9: Caracterstiques principals de diversos tipus de lmpades

4.6. Sistemes de regulaci i control

En determinades zones o dependncies caldr disposar de sistemes de regulaci i control de la illuminaci, que permetin el seu ajustament segons diferents situacions. La implantaci de sistemes de control haur de permetre la reducci dels costos energtics i de manteniment de la installaci, i incrementar la flexibilitat del sistema dilluminaci. Aquest control permetr realitzar enceses selectives i regular les lluminries durant diferents perodes dactivitat o segons el tipus dactivitat canviant que shi desenvolupi. Cal distingir 4 tipus fonamentals de sistemes de regulaci i control de la illuminaci: 1. Regulaci i control sota demanda de lusuari per interruptor manual, polsador, potencimetre o comandament a distncia. 2. Regulaci de la illuminaci artificial segons aportaci de llum natural per finestres, vidrieres, lluernes o claraboies. 3. Control de lencesa i apagat segons presncia a la sala. 4. Regulaci i control per un sistema centralitzat de gesti.

Les zones o dependncies ds discontinu amb un rgim de funcionament elevat, disposaran delements de reducci del temps dencesa, com ara sensors de presncia, polsadors temporitzats, etc. Aquests elements no actuaran directament sobre la lluminria, sin que sempre passaran per un element de control. En cas dutilitzar fluorescents, el balast caldr que sigui electrnic dalta freqncia amb arrencada per precaldeig. A mode dexemple, les zones o dependncies on cal installar detectors de presncia serien: Lavabos Passadissos Sales de reuni Despatxos ds no continuat Tots els sistemes de regulaci automtics permetran, si s possible, una actuaci manual. La primera lnia de lluminries es regular en funci de la llum natural, i haur destar situada a una distncia inferior a 3 metres de les finestres. s a dir, que es modular la intensitat lumnica en funci de laportaci de llum natural.

234

Annex

De la mateixa manera tamb caldr regular, en funci de la llum natural, les lluminries situades sota els lluernaris. A ms, a les sales de conferncies, sales de reunions, despatxos de gerncia, despatxos de direcci i espais similars, es recomana una regulaci lluminosa a voluntat de lusuari. En cas dutilitzar fluorescents, caldr un balast electrnic dalta freqncia amb arrencada per precaldeig i regulaci digital de flux. Es posar especial atenci en fer un repartiment equilibrat de fases. Per al control de lapagada i encesa de lenllumenat exterior sutilitzar un rellotge astronmic per zona, encara que es mantindran els polsadors en quadre. Aix, el quadre quedar previst per a possibles funcionaments manuals i automtics de lenllumenat.

235

Plecs de condicions tcniques dinstallacions de climatitzaci i ventilaci

236

Annex

5.1. Normativa dobligat compliment

Les installacions de climatitzaci i ventilaci es regiran a partir de la segent normativa i documentaci: Reial Decret 1027/2007 (BOE nm. 207 de 29-08-2007), de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis (RITE). Reial Decret 1826/2009 (BOE nm. 298 de 11-12-2009), de 27 de novembre, pel qual es modifica el Reglament dinstallacions trmiques en els edificis, aprovat pel Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol. Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. Document Bsic HS de Salubritat del Codi Tcnic de lEdificaci. Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 1369/2007 (BOE 23/10/2007), de 19 doctubre, relatiu a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia. Reial Decret 275/1995, de 24 de febrer (BOE 27-3-1995), pel qual es dicten les disposicions daplicaci de la directiva del consell de les comunitats europees 92/42/CEE, relativa als requisits de rendiment per a les calderes noves daigua calenta alimentades amb combustibles lquids o gasosos, modificada por la directiva 93/68/CEE del consell. Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higinics i sanitaris per prevenir i controlar la legionellosi. Decret 352/2004, de 27 de juliol (DOGC 297-2004), pel qual sestableixen les condicions

higinic sanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi. Instrucci 4/2005 dgemsi, de la direcci general denergia mines i seguretat industrial, daclariments sobre els requisits de disseny dinstallacions trmiques en els edificis i dinstallacions frigorfiques per a la prevenci i control de la legionellosi. Instrucci 2/2007 SIE, de la secretaria dindstria i empresa, daclariments sobre les disposicions reglamentries a complir en les installacions trmiques en els edificis (RITE) en relaci al codi tcnic de ledificaci i al decret 21/2006 sobre criteris ambientals i ecoeficincia en els edificis. Reglament (CE) nm. 842/2006 del parlament europeu i del consell, de 17 de maig de 2006 (DOCE 14-06-2006) sobre determinats gasos fluorats defecte hivernacle. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) i instruccions tcniques complementries (ITC). Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenci de Riscos Laborals. Reial Decret 1627/1997 de 24 doctubre de 1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres. Reial Decret 3099/1977, de 8 de setembre de 1977, pel qual saprova el Reglament de Seguretat per a Plantes i Installacions Frigorfiques. Instruccions tcniques complementaries (ITC). Ordre CTE/3190/2002, de 5 de desembre de 2002, pel que es modifiquen les Instruccions Tcniques Complementaries MI-IF002, MIIF004 i MI-IF009 del Reglament de Seguretat per a Plantes i Installacions Frigorfiques. Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OGMAU). Acord del Consell Plenari de 26 de mar de 1999 i correccions posteriors. Ordenana General del Medi Ambient de Bar-

237

celona (OMA). Acord del Consell Plenari de 25 de febrer de 2011. Disposici addicional de 10 dabril de 2001 sobre prevenci de la legionellosi i que modifica lOrdenana General del Medi Ambient. UNE-EN ISO 7730. Ambients trmics moderats. Determinaci dels ndexs PMV i PPD i especificacions de les condicions per al benestar trmic. UNE-EN 13779. Ventilaci dels edificis no residencials. Requisits de prestacions de sistemes de ventilaci i condicionament de recintes.

Es prioritzar la utilitzaci dun sistema de climatitzaci integrat, s a dir, que el sistema de climatitzaci no es realitzi per parts, sin que per ell mateix formi un sistema nic. Sevitar ls de calefactat elctric per efecte Joule, ja que s molt poc eficient. Sempre que sigui possible, s preferible escollir altres alternatives. Es potenciar la installaci de sistemes de captaci solar trmica com a suport energtic per als sistemes de climatitzaci, sempre que les condicions ho permetin. En general, es prioritzar ls dequips de climatitzaci que disposin dalguna etiqueta ecolgica o que tinguin la classificaci energtica A. Seran vlids el distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, letiqueta ecolgica de la Uni Europea, la marca Aenor Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta Tipus I, dacord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, dacord amb la norma UNE 150.025/2005 IN. Per justificar aquest criteri caldr aportar una descripci de lequip installat a la Memria Tcnica del Projecte, especificant quina etiqueta ecolgica disposa o quina s la seva classificaci energtica. Sinstallaran equips que permetin modular el funcionament de les installacions, com ara variadors de velocitat, i que permetin reduir el consum energtic. A les installacions de climatitzaci amb distribuci daigua als emissors finals, es prioritzaran les que siguin a 4 tubs, perqu sn ms eficients energticament, especialment en poques intermdies (primavera i tardor). En installacions amb distribuci daigua als emissors finals, sutilitzar el sistema de collectors amb bombes primries (una per mquina+reserva) i bombes secundries (dues per circuit), i a ms sintercalar un dipsit dacumulaci.

Tamb caldr tenir en compte tots els reglaments i/o normativa que siguin daplicaci directa o indirecta a les installacions afectades.

5.2. Plec de condicions de les installacions de climatitzaci

5.2.1. Aspectes generals
Les installacions de climatitzaci es realitzaran dacord amb el Reglament dInstallacions Tcniques en els Edificis i el Codi Tcnic de lEdificaci. Per a les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions adoptades permetran assolir les exigncies requerides. La tria del sistema i les installacions de climatitzaci es far dacord amb els criteris de mxima eficincia energtica, compatibilitat amb fonts denergies renovables, estalvi demissions, seguretat i fiabilitat, i viabilitat econmica. Per al disseny del sistema, ledifici shaur de zonificar atenent a criteris dhorari de servei, orientaci, ocupaci, activitats desenvolupades, etc., de forma que es puguin obtenir condicions ambientals de projecte individualment en cadascuna de les dependncies.

238

Annex

Abans dexecutar les installacions shaur de disposar de tots els permisos administratius corresponents.

c) Les condicions de temperatura anteriors estan referides al manteniment duna humitat relativa compresa entre el 30 % i el 70 %. Addicionalment, aquesta modificaci del Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis estableix tamb lobligatorietat de mostrar, en un lloc visible i freqentat per les persones que utilitzen el recinte, la temperatura de laire i la humitat relativa registrades en cada moment mitjanant un dispositiu adequat. Aquest dispositiu s obligatori en els recintes destinats als usos indicats anteriorment la superfcie dels quals sigui superior als 1.000 m2. En tots els casos es tindran en consideraci les especificacions de benestar trmic establertes en la IT 1.1. del Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis i aquelles assenyalades a la UNE-EN ISO 7730.

5.2.2. Condicions de confort

Un aspecte a incidir molt important s la temperatura interior del local tant a lhivern com a lestiu. En aquest sentit, cal fomentar ls responsable dels aparells de climatitzaci, de manera que el termstat sempre es posi a una temperatura adequada que generi benestar i, al mateix temps, estalvi energia. La modificaci del Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis del passat 27 de novembre de 2009 estableix una limitaci de temperatures aplicable a tots els edificis i locals, nous i existents, destinats als usos segents: a) Administratiu b) Comercial: botigues, supermercats, grans magatzems, centres comercials i similars c) Pblica concurrncia: Culturals: teatres, cines, auditoris, centres de congressos, sales dexposicions i similars. Establiments despectacles pblics i activitats recreatives Restauraci: bars, restaurants i cafeteries Transport de persones: estacions i aeroports. Els valors lmits de les temperatures de laire en els recintes habitables condicionats que marca aquesta modificaci sn els segents: a) La temperatura de laire en els recintes calefactats no ha de ser superior a 21C, quan per a aix es requereixi consum denergia convencional per a la generaci de calor per part del sistema de calefacci. b) La temperatura de laire en els recintes refrigerats no ha de ser inferior a 26C, quan per a aix es requereixi consum denergia convencional per a la generaci de fred per part del sistema de refrigeraci.

5.2.3. Generadors de fred i calor

Els equips de producci termofrigorfica seran de reconeguda qualitat, gran robustesa i provada fiabilitat. Inclouran tot tipus delements de seguretat (pressstats de baixa i alta, rels trmics, pressstats doli, etc.) que protegeixin la mquina davant possibles anomalies. Tindran control electrnic amb visualitzaci dels parmetres de funcionament ms representatius i possibilitat de telegesti. El nivell de soroll dels equips no sobrepassar els valors establerts en la Ordenana del Medi Ambient de Barcelona. Lobjectiu ltim de linstallador ser mantenir el nivell de soroll de la unitat per sota del nivell de soroll ambient de la zona. Com a punt de sortida, els objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable, serien els segents, depenent de la franja horria i el que sestableix en lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona:

239

s de ledifici

Dependncies

Valors lmit dimmissi (dBA) 7h-21h 21h-23h 45 40 45 40 40 35 23h-7h 35 30 35 30 40 35

Habitatge o s residencial

Habitacions destar Dormitoris Zones destada

45 40 45 40 40 35

calefactar o produir ACS, i es pot aprofitar la calor extreta de la refrigeraci per calefactar dependncies que ho demanin. Daquesta manera la mquina funciona en unes condicions ms favorables, saconsegueix un estalvi en lenergia consumida i sevita generar prdues de confort en canvi de temporades. Les plantes refredadores i les bombes de calor disposaran de classificaci energtica A o superior (A+, A++...). En funci del compressor utilitzat, el tipus dequip que sinstallar, per ordre de preferncia ser: 1. Equip amb compressors de levitaci magntica. 2. Equip amb compressors de cargol. 3. Equip amb compressors Scroll. Nota: Les unitats amb compressor de cargol tenen un rendiment semblant a les unitats que incorporen compressors Scroll, no obstant, el seu ndex de fiabilitat s altssim, el que fa que els problemes de manteniment i la seva durabilitat sigui molt ms elevada que amb compressor Scroll. Pel que fa a la unitat de levitaci magntica, disposa dun millor rendiment, per t un preu final ms elevat. Sinstallaran generadors que permetin la modulaci del seu funcionament, segons la crrega frigorfica o calorfica i que permetin reduir el consum energtic. Dacord amb el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis, els diferents tipus de calderes hauran dassolir els rendiments tils segents: A potncia nominal, s a dir, funcionant a la potncia nominal Pn, expressada en kW, i per a una temperatura mitjana de laigua a la caldera de 70C. Amb crrega parcial, s a dir, funcionant amb una crrega parcial del 30 per 100, i per a una temperatura mitjana de laigua a la caldera variable segons el tipus de caldera.

Hospitalari Dormitoris Aules Educatiu o cultural Sales de lectura, audici i exposici

Taula 5.1: Objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable

Les mquines se situaran sobre bancades flotants, i han destar suportades per elements antivibratoris, de manera que no puguin transmetre sorolls, ni vibracions molests a ledifici o els edificis prxims. Els equips estaran ubicats en locals especfics per a aquest fi, deixant espai suficient per permetre el fcil accs a tots els seus components en les operacions de manteniment. Els locals de climatitzaci disposaran de clau mestra. Quan es tracti dequips tipus bomba de calor es prioritzar que incorporin recuperaci total de calor. Aquest sistema comporta una eficincia energtica molt superior. Es justificar documentalment lestalvi en poques intermdies on hi hagi zones que demandin fred i altres zones que demandin calor. Es valorar a lestiu la recuperaci de calor per generar lACS. Aquest sistema pren especial inters en edificis grans en els que es pot necessitar, en algunes dependncies, refrigeraci i, en daltres, calefacci. En aquests casos, amb la tecnologia adequada, es pot aprofitar lexcedent de calor recuperat en la refrigeraci per

240

Annex

Els rendiments tils que shauran de complir dacord amb el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis i el Reial Decret 275/1995 figuren en el quadre segent:
Rendiment a potencia nominal Tipus de caldera Calderes estndard Calderes de baixa temperatura* Calderes de gas de condensaci Intervals de potencia (KW) 4 a 400 Temperatura mitjana de laigua a la caldera (C) 70 Expressi del rendiment (%) 84 + 2log Pn Rendiment a crrega parcial Temperatura mitjana de laigua a la caldera (C) 50 Expressi del requeriment del rendiment (%) 80 + 3log Pn

4 a 400

70

87,5 + 1,5log Pn

40

87,5 + 1,5log Pn

4 a 400

70

91 + 1log Pn

30**

97 + 1log Pn

Notes: * Incloses les calderes de condensaci que utilitzen combustibles lquids. ** Temperatura de laigua dalimentaci de la caldera. Taula 5.2: Rendiments tils dacord amb el RITE i el Reial Decret 275/1995

Es prioritzar ls delements terminals funcionant a 50C (climatitzadors, fan coils, terra radiant) a fi de poder treballar amb calderes en rgim de condensaci. En cas dutilitzar elements terminals que funcionin a 50C o menys, sutilitzaran calderes de condensaci amb un rendiment nominal mnim del 105% (respecte el PCI del combustible). En cas dutilitzar elements terminals que funcionin a ms de 50C, sutilitzaran calderes dalta eficincia amb un rendiment nominal mnim del 94 % (respecte el PCI del combustible). Les calderes seran de primera qualitat i compliran les especificacions del Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis i el Reial Decret 275/1995, pel que fa a rendiments i modulacions. Les calderes disposaran de classificaci CE mnim de 3 estrelles o classificaci energtica equivalent.

Les calderes hauran destar allades amb una manta calorfica i envoltant de xapa dacer, pintat al forn i amb dispositiu de fcil desmuntatge. Les calderes incorporaran sistemes de regulaci automtica de la temperatura dimpulsi, en funci de la temperatura exterior, amb la qual cosa es podr prescindir dels elements emprats habitualment en lactualitat, consistents en vlvules de 3 vies.

5.2.4. Temperatura de consigna flotant de les mquines de producci de calor/fred

Les bombes de calor aniran equipades dun dispositiu de control per tal de regular la temperatura de consigna en funci de la temperatura exterior. Al regular la temperatura de consigna lequip pro-

241

ductor de calor i fred modular la potncia evitant moltes aturades i engegades innecessries. En el cas de disposar de ms duna bomba de calor, es regular la potncia de forma simultnia, evitant que una mquina treballi a ple rendiment i laltre estigui aturada. Sevitar, en el disseny de les installacions de climatitzaci, que hi hagi diferncies importants entre el focus fred i el focus calent. Cal indicar que com ms diferncia existeixi, ms energia caldr aportar al compressor per obtenir les mateixes prestacions trmiques. Caldr dimensionar els equips emissors interiors correctament, per tal devitar temperatures dimpulsi extremes. En cas de no adoptar les solucions daquest apartat, caldr una justificaci tcnica, energtica i econmica; i en qualsevol cas, es realitzar una comparaci entre el sistema elegit i les solucions recomanades.

s de ledifici

Dependncies

Valors lmit dimmissi (dBA) 7h-21h 21h-23h 45 40 45 40 40 23h-7h 35 30 35 30 40

Habitatge o s residencial

Habitacions destar Dormitoris Zones destada

45 40 45 40 40

Hospitalari Dormitoris Aules Educatiu o cultural Sales de lectura, audici i exposici

35

35

35

Taula 5.3: Objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable

Les mquines se situaran sobre bancades flotants i hauran destar suportades per elements antivibratoris, de manera que no puguin transmetre sorolls, ni vibracions molestes a ledifici ni als edificis prxims. Es prioritzar que incorporin recuperaci total de calor. Aix, el sistema permetr simultniament proporcionar fred i calor a les diverses dependncies de ledifici, segons demanda, i de forma independent. Aquest sistema comporta una eficincia energtica molt superior. Es justificar documentalment lestalvi en poques intermdies, en zones que demandin fred i zones que demandin calor. Aquest sistema pren especial inters en edificis grans on es pot donar el cas de necessitar refrigeraci en algunes dependncies i calefacci en daltres. Daquesta manera la mquina funciona en unes condicions ms favorables i saconsegueix un estalvi en lenergia consumida, a ms, no es generen prdues de confort en canvi de temporades. Els equips disposaran de classificaci energtica A o superior (A+, A++...).

5.2.5. Sistemes VRV

Els equips seran de reconeguda qualitat, gran robustesa i provada fiabilitat. Inclouran tot tipus delements de seguretat que protegeixin la mquina davant possibles anomalies. Tindran control electrnic amb visualitzaci dels parmetres de funcionament ms representatius i possibilitat de telegesti. El nivell de soroll dels equips no sobrepassar els valors establerts en lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona. Lobjectiu ltim de linstallador ser mantenir el nivell de soroll de la unitat per sota del nivell de soroll ambient de la zona. Com a punt de sortida, els objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable serien els segents, depenent de la franja horria i del que sestableix en lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona:

242

Annex

Caldr dimensionar la installaci dacord amb el que estableix el Reglament de Seguretat per a Plantes i Installacions Frigorfiques i les instruccions tcniques complementries (Reial Decret 3099/1977, de 8 de setembre de 1977 i Ordre CTE/3190/2002, de 5 de desembre de 2002). En aquesta normativa es defineixen els valors lmit de carrega mxima en quilograms per metre cbic despai habitable, que cal complir en funci del gas refrigerant utilitzat. En aquest sentit caldr justificar a la Memria Tcnica del Projecte que el quocient entre la crrega mxima en quilograms del sistema i el volum del local de menors dimensions on saplica el sistema per on passen les canonades de refrigerant o si el local disposa dun emissor final, sigui inferior a lesmentat valor lmit. Caldr que les canonades de refrigerant estiguin senyalitzades.

Controladors automtics de temperatura: En funci de la temperatura de sortida de la torre, es seleccionar la velocitat dels motors dels ventiladors, mantenint la temperatura de consigna. Reguladors de velocitat: caldr aplicar variadors de velocitat a les bombes i ventiladors que intervenen directament en una torre de refrigeraci. Aix, lequip es podr adaptar millor a la freqent variabilitat de la crrega trmica i a les condicions de laire ambient i sassolir un estalvi en el consum energtic.

Es recomana installar tamb un transductor de pressi a la xarxa daigua de refrigeraci, connectat amb el regulador de velocitat de la bomba, a fi de regular el cabal, en funci de la pressi de consigna i aconseguir una reducci del consum elctric.

5.2.7. Unitats climatitzadores

Les unitats climatitzadores es dimensionaran amb unes temperatures ds de 10-15C quan treballin en fred i de 30-35C quan treballin en calor. Es tindran en compte les potncies sensibles i latents subministrades per les unitats, per tal de realitzar un correcte tractament de laire tant en temperatura (sensible) com en humitat (latent). En el cas que sigui necessari realitzar una deshumectaci en poques estivals, les unitats podran treballar a 7-12C sempre que es justifiqui tcnicament en el projecte. Les unitats climatitzadores seran a quatre tubs. Les unitats climatitzadores seran de primera lnia dins de la gamma de fabricaci de cada provedor. Estaran completament equipades amb carcasses i plenums, ventiladors, antivibratoris, allaments, safates, bateries, filtres, sistemes dhumidificaci,

5.2.6. Torres de refrigeraci i condensadors evaporatius en installacions aigua-aigua

Els equips hauran de complir els requeriments establerts en el Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, el Decret 352/2004, de 27 de juliol, i la Instrucci 4/2005 dgemsi, de la direcci general denergia mines i seguretat industrial. Tamb hauran de complir les condicions establertes en el plec de condicions tcniques dinstallacions daigua, apartat de prevenci del risc de la legionellosi. Per optimitzar el refredament amb la minimitzaci del consum elctric del sistema, els equips hauran de disposar de:

243

deflectors, comportes, enllumenat i altres elements i accessoris necessaris. Ser necessari verificar els espais disponibles per a les unitats climatitzadores, que es muntaran en el lloc que sels ha destinat. Les unitats seran dissenyades, construdes i operaran sota tots els cabals de treball, de manera que es mantinguin les condicions trmiques i acstiques del projecte. Aquestes condicions de funcionament hauran dassolir-se en les condicions reals de funcionament. Cada unitat ser construda i operar en totes les condicions de cabal daire sense que es sobrepassin les condicions acstiques requerides i segons les caracterstiques constructives de ledifici, la ubicaci de dest de la unitat i els conductes connectats, tal i com es va projectar. Si no saconsegueixen els nivells requerits, caldr afegir les mesures o silenciadors que siguin necessaris, sense comprometre el disseny original. Es prioritzar la installaci de variadors de velocitat que permetin la modulaci del funcionament dels equips, especialment els ventiladors, en funci de la carrega trmica i locupaci dels locals, per tal daconseguir reduir el consum energtic. La identificaci dels aparells per part del fabricant anir visible a lexterior de lequip, amb totes les dades principals. Sindicar la zona que abasteixen, el volum daire, watts, RPM, pressi esttica i mida. Les capacitats dels ventiladors hauran de basar-se en el funcionament, en les pressions esttiques indicades a 21C i 1 atm. de pressi baromtrica. Se senyalitzaran els fluxos daire amb distintius de color per tipus de fluid, segons la segent estandarditzaci:

Blau: entrada aire fresc de lexterior Verd: aire exterior desprs de passar pel recuperador Vermell: impulsi aire a installaci Taronja: retorn aire de la installaci Marr: extracci aire a lexterior desprs de passar pel recuperador

Caldr presentar la segent informaci per a la seva acceptaci: Plnols de fabricaci i muntatge dels climatitzadors, que inclogui informaci completa sobre equipament, materials i detalls constructius. Dades de clcul de cadascuna de les seccions que componen les unitats de ventilaci. Catlegs i informaci daltres equips: humidificadors, comportes, filtres, etc. Ventiladors Caldr presentar la segent informaci per a la seva acceptaci: Corbes de Rendiment: juntament amb els plnols de fabricaci dels ventiladors presentats per a la seva revisi. Tots els ratis de rendiment de ventiladors i dades presentades hauran de ser certificades dacord amb la normativa local o estndard de reconegut prestigi. Dades acstiques dels ventiladors: El fabricant haur de lliurar dades de nivell de potncia sonora indicant les corbes que sobtindran quan sassagen, dacord amb una normativa de reconegut prestigi. Les dades hauran de definir els nivells de potncia per a cada una de les vuit (8) bandes doctaves. La presentaci per a laprovaci haur dindicar potncia absorbida, potncia de frenada si sescau, i rendiment a plena crrega complint amb les especificacions. Pel que fa al rendiment dels ventiladors shaur de basar en assaigs realitzats segons normatives de

244

Annex

reconegut prestigi, i sacompanyar dun certificat. Els ventiladors centrfugs tindran una caracterstica de pressi rpidament creixent, que sestendr al llarg del rang de funcionament i continuar el seu creixement ms enll del pic deficincia, per garantir un funcionament silencis i estable en qualsevol condici. Les caracterstiques de potncia hauran de ser realment autolimitades i hauran darribar a un pic dins de lrea normal de selecci. Secci de filtratge La seva superfcie haur de permetre que la velocitat de pas daire no superi els 2,5 m/s. La secci de filtratge haur destar dotada amb un manmetre de pressi diferencial per indicar si el filtre est brut, que sinstallar a lexterior de levolvent i donar el senyal dalarma al supervisor de la installaci. Shaur de realitzar un canvi de filtres dels climatitzadors, quatre setmanes desprs de la seva posada en funcionament. Secci de bateries de refredament i escalfament La velocitat de pas daire per les bateries de fred, haur de ser inferior a 2,6 m/s i de 2,7 m/s per les bateries de calor. La prdua de crrega que originin les bateries al pas de laire, no haur de ser superior a 12 mmca. La prdua de crrega que originin les bateries al pas de laigua no haur de ser superior a 2,5 mca. Els serpentins es disposaran per treballar a contracorrent. Seccions dimpulsi i retorn Els ventiladors de les seccions dimpulsi i retorn seran centrfugs, antiguspires, de doble banda daspiraci, leps a reacci, amb el cabal i pressi re-

querits, equilibrats estticament i dinmicament. Per cabals superiors a 20.000 m3/h disposaran de pales amb secci tipus airfoil. El rendiment mnim ser del 80 % i la velocitat de gir no superar les 3.000 rpm. El nivell sonor mxim no sobrepassar els valors establerts a lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona. La velocitat de descrrega de laire haur de ser inferior a 12 m/s. Tot el conjunt motor-ventilador anir suportat en una bancada allada mitjanant antivibratoris. La sortida daire, estar connectada mitjanant una lona antivibratria.

5.2.8. Unitats emissores interiors

Es prioritzar la utilitzaci dequips o elements terminals que treballin a 50C a lhivern (climatitzadors, fan coils i terra radiant) per tal de poder utilitzar calderes en rgim de condensaci. Es dimensionar el terra radiant amb unes temperatures ds de 30-35C quan treballi en calor i de 15C, o temperatura superior, quan treballi en fred per evitar condensacions. En cas dutilitzar fan coils o climatitzadors, es dimensionaran amb unes temperatures ds de 10-15C quan treballin en fred, i de 30-35C quan treballin en calor. Es tindran en compte les potncies sensibles i latents subministrades dels fan coils per tal de realitzar un correcte tractament de laire, tant en temperatura (sensible) com en humitat (latent). En el cas que sigui necessari realitzar una deshumectaci en poques estivals mitjanant els fan coils, podran treballar a 7-12C sempre que es justifiqui tcnicament en el projecte.

245

En cas dutilitzar fan coils, es prioritzar que siguin a quatre tubs. El ventilador disposar dun mnim de tres velocitats o variaci de velocitat. Per a una renovaci daire de ms de 1.800 m3/h es disposar dun sistema de recuperaci daire, amb una eficincia de recuperaci segons la taula 2.4.5.1 Eficincia de recuperaci del Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis. Les bateries dintercanvi trmic disposaran de filtre i safates de condensat amb allament exterior, per tal devitar la possibilitat de condensacions. Aquestes safates disposaran de desgus sifnic a la sortida. La regulaci del cabal daigua es dur a terme mitjanant vlvules de tres vies proporcionals. Les unitats terminals tamb disposaran de vlvula dequilibrat. El grup motor-ventilador anir fixat a la carcassa a travs de suspensions elstiques, per tal devitar la transmissi de vibracions. La unitat emissora disposar dun commutador manual de velocitats, i un termstat per a regulaci de la unitat emissora ubicat en el retorn o en lambient tractat. Per tal de mantenir una qualitat acceptable de laire en els locals ocupats, es tindran en compte els criteris de ventilaci esmentats en la norma UNEEN 13779. Laire exterior aportat sempre ser filtrat i tractat trmicament abans dintroduir-lo al local. Es justificar tcnicament, energticament i econmicament la soluci adoptada. En cas dutilitzar radiadors, caldr que disposin de vlvules termosttiques o b un sistema de regulaci basat en la installaci duna vlvula de tres vies en cada emissor final o en el ramal de cada local, i

un element de control de temperatura (tipus sonda) per a cada espai a climatitzar que reguli les vlvules de tres vies. En edificis on existeix risc de vandalisme no saconsellen les vlvules termosttiques i es prioritzar el segon sistema esmentat. La incorporaci daquests sistemes permetr un augment considerable del nivell de confort, aix com un estalvi denergia, ja que els emissors noms proporcionaran la calor que realment es necessita a la sala.

5.2.9. Zonificaci de la climatitzaci

Es zonificaran o sectoritzaran els circuits de climatitzaci, ja que s una eina molt efica en sistemes centralitzats, per assegurar el confort de tots els usuaris i, alhora, per no malbaratar recursos energtics. s maximitzar lestalvi energtic mitjanant la zonificaci i individualitzant el clima a cada dependncia segons la demanda, per tant, la climatitzaci es podr apagar en aquella zona on no sigui puntualment necessria. La distribuci s un punt crtic doptimitzaci energtica, i caldr prioritzar-ne el bon disseny i installaci. Tamb caldr tenir en compte lallament de canonades. En installacions amb climatitzadors de conductes aire-aire o aire-aigua-aire, es prioritzar la incorporaci de sistemes de volum daire variable (VAV), consistents en collocar elements capaos de restringir el pas de laire en cadascuna de les sortides, com difusors que incorporin comportes de zonificaci automatitzades, en funci de la temperatura de cada espai que es vol climatitzar. Aquest sistema permetr millorar el rendiment de la installaci, ja que noms es climatitzaran aquelles zones que ho necessitin en cada moment i augmentar el confort,

246

Annex

ja que es podr mantenir la temperatura desitjada en tots els locals. La zonificaci permetr regular les condicions interiors de cada dependncia per mitja del control centralitzat. Per tant, la climatitzaci es podr apagar en aquella zona on no sigui necessria.

5.2.11. Equilibrat trmic i hidrulic

Els traats dels circuits de canonades portadores es dissenyaran, en el nombre i forma que resulti necessari, tenint en compte lhorari de funcionament de cada subsistema, la longitud hidrulica i el tipus dunitats terminals servides. Saconseguir lequilibrat hidrulic dels circuits de canonades durant la fase de disseny utilitzant vlvules dequilibrat, si s necessari. Els acoblaments a mquines i bombes es realitzaran amb maneguins elstics. Es preveur la lliure dilataci de les canonades mitjanant compensadors adequats i sinclouran purgadors daire tipus boia automtics amb comandament manual, provets de vlvula de tancament per eliminar laire del circuit. La xarxa hidrulica disposar dels suficients elements de tall per permetre allar zones i equips, sense afectar la resta de la installaci, i sinstallaran vlvules dequilibrat per a lajust de cabals. Es realitzar un equilibrat trmic dels diferents circuits hidrulics per tal que totes les unitats emissores i productores rebin el mateix nivell de temperatura.

5.2.10. Bombes de distribuci daigua de climatitzaci

En edificis amb un gran consum es prioritzar la installaci de variadors de velocitat en els motors elctrics dels grups o equips de bombament dels circuits secundaris de climatitzaci. En aquest cas, caldr equipar els emissors finals amb vlvules de 2 vies per tal dequilibrar correctament els circuits hidrulics. Els equips de bombament dels circuits de fred a partir de 750W de potncia elctrica, seran preferiblement de rotor sec. Els equips de bombament disposaran de lallament trmic corresponent. Es tindr en compte en el clcul de fred, la potncia installada en equips de bombament. Per tal de no sobrecarregar els equips de climatitzaci, es mantindr el circuit primari i/o secundari en rgim de temperatura de funcionament en perodes curts en qu ledifici no es trobi en s (caps de setmana, ponts curts, etc.). Les mquines de climatitzaci saturaran en perodes de vacances o similars, en qu ledifici romangui sense s durant un temps considerable. Tots els nous motors que sinstallin o motors convencionals existents que se substitueixin, seran motors dalta eficincia classe Eff1.

5.2.12. Sistema de control i gesti de climatitzaci

La installaci de climatitzaci disposar dun sistema automtic centralitzat de regulaci i control. Aquest sistema permetr lajust de la climatitzaci en funci de les condicions exteriors i dambient interior, aix com la posada en marxa, aturada i control horari de la installaci. Haur de disposar dels elements necessaris per efectuar, a travs de la xarxa telefnica, la seva com-

247

pleta operaci des de lexterior de ledifici, aix com la transmissi a un lloc central dalarmes, estats, etc. Es prioritzar ls de sondes i controladors de climatitzaci en detriment dels termstats per a les unitats de condicionament daire, que se situaran en un lloc inaccessible per al pblic. En el sistema de regulaci sinclouran els mecanismes necessaris (sondes de temperatura, humitat, actuadors...) per aconseguir mantenir la temperatura de disseny amb la mnima despesa dexplotaci de la installaci. A les zones de despatxos o espais similars sinstallaran sondes de temperatura amb una correcci mxima 1C de la temperatura de consigna, prefixada pel control centralitzat. El control daquesta sonda determinar el funcionament dels emissors finals de cadascun dels espais. En cas dutilitzar terra radiant, caldr controlar i tenir en compte tots els parmetres possibles, com temperatura ambient, humitat ambient, temperatura del terra i temperatura exterior. Lalgoritme de control disposar de la funci anticipativa per tal de controlar les inrcies trmiques del sistema radiant. El diferencial esttic no ser superior a 1,5C entre la temperatura dambient real i la temperatura de consigna. En cas dutilitzar un fan coil o climatitzador per ms duna dependncia, es disposar duna sonda en el retorn de lequip pel control de la temperatura ambient. Es consideraran les prescripcions segents: Variaci de la temperatura de consigna de forma automtica en funci de la presncia de persones a lestana (s de sensors de presncia).

Installaci dun detector dobertura per tal daturar la climatitzaci en cas dobertura de finestres.

Centrals de regulaci La posada a punt daquests tipus daparells es realitzar per un tcnic especialitzat de lempresa integradora (empresa especialitzada en sistemes de control de diverses marques). Vlvules motoritzades Les vlvules es construiran amb materials inalterables pel fluid circulant. Comptabilitzaci de consums Per a tota la installaci trmica es disposar de comptadors de calories per tal de registrar el consum de cada servei (fred, calor i ACS), entre les diferents zones o usuaris. Els registres establerts seran suficients per poder portar a terme un sistema de gesti denergia. Les bombes i ventiladors del sistema de climatitzaci disposaran dun registre de funcionament des del sistema centralitzat. Per a les installacions denergia solar trmica amb una superfcie dobertura de captaci major que 20 m2, es donar compliment al que estableix el punt IT 3.4.3 del Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis. Control de climatitzaci El control de climatitzaci que es vulgui installar contindr, com a mnim, les funcions segents: Equips de producci fred i calor: Marxa / aturada dels equips de producci. Estat de funcionament dels equips de producci. Alarma general. Temperatura de laigua en impulsi.

248

Annex

Temperatura de laigua en retorn.

Climatitzadors: Marxa / aturada dels ventiladors dimpulsi. Estat de funcionament dels ventiladors dimpulsi. Marxa / aturada dels ventiladors dextracci o retorn. Estat de funcionament dels ventiladors dextracci. Temperatures de laire dimpulsi. Humitat relativa de laire dimpulsi. Pressi de laire dimpulsi. Alarma de prefiltres. Alarma de filtres dalta eficcia. Alarma de filtres absoluts. Regulaci de les bateries de fred. Regulaci de les bateries de calor. Regulaci de la humectaci. Marxa / aturada de les bombes de recuperaci. Estat de funcionament de les bombes de recuperaci. Regulaci de les freqncies dels motors de ventilaci. Terra radiant: Marxa / aturada dels diferents circuits. Temperatura del terra. Temperatura de laire de la zona afectada. Temperatura exterior. Humitat relativa de la zona afectada. Engegada / aturada de bombes. Temperatura dimpulsi i retorn. Control de les vlvules mescladores. Fan coils: Marxa / aturada dels ventiladors. Estat de funcionament dels ventiladors. Temperatures de laire dimpulsi. Temperatura daire de retorn. Alarma de filtres. Regulaci de les bateries de fred.

Regulaci de les bateries de calor. Marxa / aturada de les bombes de circulaci. Estat de funcionament de les bombes de circulaci. Regulaci de les velocitats dels motors en funci de la demanda trmica. Funci deshumectaci.

Equips de ventilaci: Marxa / aturada dels ventiladors. Estat de funcionament dels ventiladors. Temperatures de laire dimpulsi. Temperatura daire de retorn. Alarma de filtres. Regulaci de les bateries de fred. Regulaci de les bateries de calor. Regulaci de la humectaci. Sondes, sensors, pressstats i resta daccessoris Sinstallaran sondes de temperatura i sondes dhumitat en conductes; sensors de temperatura en canonades; transductors de pressi per als variadors de velocitat dels motors dels ventiladors dimpulsi, actuadors proporcionals per a vlvules; pressstats diferencials per a aire; vlvules de tres vies PN-16 amb connexions roscades, en funci de les necessitats de cada sistema, subsistema o part de la installaci i el seu s. La central de regulaci ser duna marca i model homologats per la direcci tcnica amb programaci en central de lestat de tots els elements, alarmes, horaris i consignes. El sistema de control permetr realitzar registres de control i histrics de dades, i tamb permetr realitzar una gesti dels diferents consums de la installaci de climatitzaci.

249

5.2.13. Sistemes de control de la humitat

Sempre que sigui possible per les dimensions i necessitats de lespai, es prioritzar ls de sistemes dhumectaci basats en atomitzadors per ultrasons. Pel que fa a la deshumectaci, es prioritzar ls de sistemes de deshumectaci per procs qumic, com els que utilitzen gel de slice.

dInstallacions Trmiques en els Edificis. El gruix mnim de lallament trmic a utilitzar ser lestipulat per la IT 1.2.4.2.1.2, que es fixa en:
Fluid interior calent Dimetre exterior (1) mm D [ 35 35 < D [ 60 60 < D [ 90 Temperatura del fluid (2) C 40 a 60 25 30 30 30 35 > 60 a 100 25 30 30 40 40 > 100 a 180 30 40 40 50 50

5.2.14. Allaments trmics daparells i conduccions

Sallaran totes les conduccions que passin per dependncies no calefactades, les que passin per lexterior de les edificacions, encara que no estiguin enterrades dins un caixet, les que passin per fals sostre, terres tcnics, passadissos, galeries, patinets, aparcaments, sales de mquines o qualsevol altra ubicaci que pugui comportar una prdua denergia. Abans daplicar-se lallament, les conduccions i equips hauran estat sotmesos a les proves i assaigs de pressi. Sallaran tamb les vlvules i accessoris. Caldr parar una atenci especial a les embocadures i connexions als equips de ventilaci, punts en qu es realitzaran les connexions amb un maniguet elstic per evitar les transmissions de vibracions a la xarxa de conductes. Canonades daigua Els interiors de les canonades sallaran amb escuma elastomrica, i els exteriors amb escuma elastomrica acabada en xapa dalumini o qualsevol altra que sigui adient i que compleixi les normes vigents. Es respectaran els gruixos segons el Reglament

90 < D [ 140 140 < D

Fluid interior fred Dimetre exterior (1) mm D [ 35 35 < D [ 60 60 < D [ 90 90 < D [ 140 140 < D Temperatura del fluid (3) C -10 a 0 30 40 40 50 50 > 0 a 10 20 30 30 40 40 > 10 20 20 30 30 30

(1) Dimetre exterior de la canonada sense allar (2) Temperatura mxima de la xarxa (3) Temperatura mnima de la xarxa

Taula 5.4: Gruix de lallament trmic

Lespessor dallament quan les canonades discorrin per lexterior saugmentar en 10 mm per a canonades de fluid calent i de 20 mm per a canonades de fluid fred. Caldr que el segellat de lallament sigui correcte per evitar problemes de manteniment posteriors. Una vegada collocat lallament es procedir a la protecci i senyalitzaci de les conduccions. Conductes daire Sallaran tots els conductes daire amb el nivell dallament necessari per evitar la formaci de condensacions.

250

Annex

Si sutilitzen conductes metllics sallaran per la seva part exterior per tal de facilitar les tasques de neteja. Es compliran les prescripcions tcniques dallament exposades en el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis, que especifica que els conductes i accessoris de la xarxa dimpulsi daire disposaran dun allament trmic suficient perqu la prdua de calor no sigui major al 4 % de la potncia que transporten i sempre que sigui suficient per evitar condensacions. Un cop installat, lallament presentar un aspecte uniforme i que abastar tota la superfcie de les diferents xarxes de conductes.

5.3. Plec de condicions de les bombes geotrmiques

5.3.1. Aspectes generals
Les installacions es realitzaran dacord amb el Reglament dInstallacions Tcniques en els Edificis i el Codi Tcnic de lEdificaci. Per a les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions adoptades permetran assolir les exigncies requerides. Les installacions amb bomba geotrmica seran de circuit tancat. La tria del sistema i de les installacions de climatitzaci es dur a terme seguint els criteris de mxima eficincia energtica, compatibilitat amb fonts denergies renovables, estalvi demissions, seguretat i fiabilitat i viabilitat econmica. En general, es prioritzar ls dequips de climatitzaci, calefacci i ventilaci mecnica que disposin dalguna etiqueta ecolgica o que tinguin la classificaci energtica A. Seran vlids el distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, letiqueta ecolgica de la Uni Europea, la marca Aenor Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta Tipus I, dacord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, dacord amb la norma UNE 150.025/2005 IN. Per justificar aquest criteri caldr aportar una descripci de lequip installat a la Memria Tcnica del Projecte especificant de quina etiqueta ecolgica disposa o quina s la seva classificaci energtica. Sinstallaran equips que permetin la modulaci del seu funcionament en funci de la crrega frigorfica o calorfica i que permetin reduir el consum energtic.

5.2.15. Utilitzaci de materials respectuosos amb el medi ambient

En el disseny de les installacions de climatitzaci es definir la utilitzaci de materials respectuosos amb el medi ambient. Aquests materials seran en gran part reciclables i/o reutilitzables. Els materials plstics utilitzats en les installacions hauran de ser lliures de clors o altres agents contaminants. Es prioritzaran materials que permetin la uni dels tubs per calor tot evitant ls de coles. Tamb es prioritzar ls de materials prefabricats, per tal daconseguir una obra amb menys residus i estalvi de materials. Les pintures que sutilitzin seran ecolgiques de base aquosa, per tal devitar la presncia de dissolvents.

251

Caldr realitzar un estudi geolgic local acurat. Segons les caracterstiques intrnseques del terreny, es determinar la viabilitat i la rendibilitat de laplicaci geotrmica i la dimensi de lintercanviador subterrani. Aix, sajustar al mxim el tipus dinstallaci subterrnia a les condicions naturals del subsl, per aconseguir el mxim rendiment. Abans dexecutar les installacions es disposar de tots els permisos administratius corresponents.

canvi de temporada sigui un moment crtic. Sovint, aquest canvi de temporada comporta que els locals climatitzats no assoleixin les condicions de confort desitjades. Per tal de millorar leficincia energtica del sistema, sobretot en poques intermdies, es priotitzar que el sistema de climatitzaci geotrmic sigui a quatre tubs amb recuperaci total de calor. Es justificar documentalment lestalvi en poques intermdies on hi hagi zones que demandin fred i zones que demandin calor. Es valorar a lestiu la recuperaci de calor per generar ACS. Aquest sistema esdev especialment interessant en edificis grans on es requereix refrigeraci en algunes dependncies i calefacci en daltres. En aquests casos, amb la tecnologia adequada, es pot aprofitar lexcedent de calor recuperat en la refrigeraci per calefactar o produir ACS, i es pot aprofitar la calor extreta de la refrigeraci per calefactar dependncies que ho demanin. Daquesta manera la mquina funciona en unes condicions ms favorables i saconsegueix un estalvi en lenergia consumida, a ms de no generar prdues de confort en canvi de temporades. Quan shagi de dissipar la calor o el fred al terreny, es controlaran les bombes de circulaci daigua mitjanant variadors de velocitat que sajustaran a la demanda requerida. Per tal que la bomba de calor pugui produir ACS, les mquines han de tenir una potncia determinada, que cal tenir prevista.

5.3.2. Generadors de fred i calor

Els equips seran de reconeguda qualitat, gran robustesa i provada fiabilitat. Inclouran tot tipus delements de seguretat (pressstats de baixa i alta, rels trmics, pressstats doli, etc.) per protegir la mquina davant possibles anomalies. Tindran control electrnic amb visualitzaci dels parmetres de funcionament ms representatius i possibilitat de telegesti. Es garantiran nivells de pressi sonora inferiors a 70 dBA mesurats a 1 metre de distncia de les mquines. Les mquines se situaran sobre bancades flotants, i estaran suportades per elements antivibratoris, de manera que no puguin transmetre sorolls, ni vibracions molestes a ledifici ni a edificis prxims. Els equips estaran ubicats en locals especfics per a aquest fi, deixant espai suficient per permetre el fcil accs a tots els seus components en les operacions de manteniment. Els locals de climatitzaci disposaran de clau mestra. Les bombes de calor disposaran de classificaci energtica A o superior (A+, A++...). Les bombes de calor geotrmiques solen ser per a installacions a dos tubs, fet que motiva que el

5.3.3. Temperatura de consigna flotant de les mquines de producci de calor/fred

Les bombes de calor geotrmiques disposaran dun

252

Annex

mecanisme de control per tal de regular la temperatura de consigna, en funci de la temperatura exterior. En regular la temperatura de consigna lequip productor de calor i fred modular la potncia i evitar moltes aturades i engegades innecessries. En cas de disposar de ms duna bomba de calor geotrmica, es regular la seva potncia de manera simultnia i sevitar que una mquina treballi a ple rendiment i laltra estigui aturada. El disseny de les installacions de climatitzaci haur devitar diferncies importants entre el focus fred i el focus calent. Cal indicar que com ms diferncia existeix, ms energia caldr aportar al compressor per obtenir les mateixes prestacions trmiques. Caldr dimensionar els equips emissors interiors correctament, per tal devitar temperatures dimpulsi extremes. En el cas de no adoptar les solucions suggerides en aquest apartat, shaur de justificar tcnicament, energticament i econmicament; en qualsevol cas, es realitzar una comparaci entre el sistema recomanat i lescollit.

6 pous o amb una potncia trmica superior als 30 kW. La profunditat mxima recomanable s de 100 ml. La profunditat mxima executable estaria entre 60 i 150 ml, i la distncia mnima recomanada entre els pous hauria de ser dentre 6 i 8 m. Es recomana que el reomplert dels pous sigui amb ciment ventontic o b amb graves, en cas de tractar-se dun terra amb aiges fretiques. A lentrega de les obres de perforacions, cal comprovar que disposin de sondes provades i que tant les perforacions com les sondes estiguin correctament segellades. A ms, el material de les sondes cal que sigui adequat a la profunditat dels pous.

5.4. Plec de condicions de les installacions de ventilaci

5.4.1. Aspectes generals
Les installacions de ventilaci es realitzaran dacord amb el Reglament dInstallacions Tcniques en els Edificis i el Codi Tcnic de lEdificaci. En les installacions que hagin de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions adoptades permetran assolir les exigncies requerides. La tria del sistema i de les installacions de ventilaci es far dacord amb els criteris de mxima eficincia energtica, compatibilitat amb fonts denergies renovables, estalvi demissions, seguretat i fiabilitat i viabilitat econmica.

5.3.4. Disseny dels pous

El disseny dels pous dependr en gran mesura del tipus de terreny on es realitzi la installaci. s per aix que es mostren els parmetres de disseny mitjanant una forquilla de valors. La relaci entre la potncia trmica i la profunditat dels pous hauria de trobar-se entre 50 W/ml i 100 W/ml. Es recomana sempre realitzar el test de Resposta Trmica del Terreny en installacions que superin els

253

En general, es prioritzar ls dequips de ventilaci mecnica que disposin dalguna etiqueta ecolgica o que tinguin la classificaci energtica A. Seran vlids el distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, letiqueta ecolgica de la Uni Europea, la marca Aenor Medioambiente, o qualsevol altra etiqueta Tipus I, dacord amb la norma UNE-EN ISO 14.024/2001 o tipus III, dacord amb la norma UNE 150.025/2005 IN. Per justificar aquest criteri caldr aportar una descripci de lequip installat, a la Memria Tcnica del Projecte especificant quina etiqueta ecolgica disposa o quina s la seva classificaci energtica. A lhora de dissenyar les installacions de ventilaci caldr parar una atenci especial per a que pugin tenir un comportament flexible. La installaci de ventilaci es dissenyar de manera que es pugui realitzar un desplaament de la calor interna de ledifici cap a altres zones que la requereixin. Amb aquest desplaament saconseguir una homogenetzaci de temperatures internes, sevitaran les zones fredes (zones amb orientaci nord) i les zones calentes (zones amb orientaci sud). Aquest tipus de ventilaci prendr especial inters en zones difanes o de grans dimensions i en diferents orientacions dins la mateixa zona ocupada. Les unitats de ventilaci i de renovaci daire compliran les condicions establertes anteriorment per les unitats climatitzadores i els seus ventiladors. En els ventiladors tamb es prioritzar la installaci de variadors de freqncia que permetin modular el seu funcionament. Abans dexecutar les installacions es disposar de tots els permisos administratius corresponents.

5.4.2. Regulaci daportaci daire en funci de la concentraci de CO2

Es realitzar una ventilaci interior eficient, que es basar en la mesura de la qualitat de laire mitjanant sensors apropiats. En el sistema de ventilaci controlat, la quantitat daire exterior distribuda als espais ser contnuament adaptada per afrontar la demanda actual de renovaci daire. El principi de control de la ventilaci estar basat en una sonda de qualitat daire, ubicada en el conducte dextracci daire duna sala o equip, que mesura les impureses de laire. Tamb es collocar una sonda a lexterior de ledifici per comparar el nivell de qualitat daire de lexterior. Com a resposta a aquesta mesura, el controlador determinar contnuament la demanda daire exterior i, dacord amb per a que daix, consignar la velocitat del ventilador o adaptar el rang de cabal daportaci sobre la base de la demanda. Daquesta forma, saconseguir un significatiu estalvi energtic, ja que cal recordar que una part molt important del consum denergia en les installacions de climatitzaci i ventilaci es consumeix en la preparaci de laire exterior. En els edificis es mesurar la concentraci de CO2. Com que el CO2 sexhala a laire, es pot utilitzar com un indicador per mesurar la presncia de persones. Les categories de qualitat daire requerides en linterior dels edificis estan condicionades pel seu s. Aquests nivells de concentraci es troben en el Reglament dInstallacions Trmiques en Edificis, exposats a continuaci:

254

Annex

Categoria IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4

CO2 (ppm)* 350 500 800 1.200

* Concentraci de CO2 (en parts per mili en volum) per sobre de la concentraci en laire exterior.

5.4.4. Recuperaci de calor de laire de renovaci

El sistema de ventilaci disposar dun sistema de recuperaci de calor. Aix, laire de ventilaci que shagi dexpulsar a lexterior per mitjans mecnics, podr ser emprat per al tractament trmic, per recuperaci denergia, de laire nou que saporta des de lexterior. En cas dinstallar recuperadors de calor de les marques que subministren sistemes tipus VRV, caldr que es verifiquin les condicions que estableix el Reglament dInstallacions Tcniques en els Edificis, especialment pel que fa a filtres. s competncia de linstallador el subministrament, muntatge i posada en servei dels recuperadors, dacord amb les caracterstiques tcniques, implantaci i qualitats previstes en el projecte. Els recuperadors ms utilitzats en aquests tipus dinstallacions sn: Recuperaci de calor sensible i latent (recuperador rotatiu) Per realitzar la recuperaci de calor latent i sensible sutilitzaran recuperadors rotatius, que permeten recuperar la calor i la humitat de laire dextracci (recuperaci entlpica). El recuperador rotatiu anir muntat en el cos de la unitat de tractament daire. Estar compost per una carcassa de suport i protecci que cont el rotor al motor impulsor, amb la seva corresponent corretja de transmissi (s vlida la prpia carcassa de lequip de ventilaci). La carcassa formar una caixa de construcci rgida i les seves cares laterals es projectaran per a la seva fcil connexi. Al llarg del permetre del rotor, i de la zona divisria entre els dos fluxos daire es disposar una tira de

Taula 5.5: Categories de qualitat daire requerides en linterior dels edificis

Es disposar delements de regulaci del cabal daire de renovaci higinica, en funci de la qualitat de laire. Aquesta regulaci es podr realitzar mitjanant les diverses velocitats disponibles en els equips de ventilaci o mitjanant variadors de velocitat en els motors dels ventiladors. El control de la ventilaci es realitzar mitjanant un sistema de control centralitzat, que podr gestionar tots els equips del sistema de ventilaci.

5.4.3. Free-coling & free-heating

El sistema de ventilaci disposar dun sistema de refredament i escalfament gratut, que es podr controlar mitjanant laugment de velocitat dels ventiladors dels equips de renovaci daire sempre que sigui necessari, en funci de la comparaci de les entalpies de laire exterior i interior, i de lpoca de lany en curs. El sistema de control prioritzar el refredament i/o lescalfament gratut, respecte la funci de regulaci de velocitat en funci de la concentraci de CO2. En el cas de no utilitzar aquest sistema suggerit, la opci elegida es justificar tcnicament, energticament i econmicament.

255

tancament ajustable per tal devitar filtracions daire. El recuperador estar equipat amb un sector de purga en qu cada casella s netejada per aire fresc abans dentrar en el propi flux daire impulsat. Leficcia del recuperador no ser inferior al 70%. Recuperaci de calor sensible amb refredament adiabtic Per realitzar la recuperaci de calor sensible sutilitzaran recuperadors esttics de plaques, que permeten recuperar noms la calor de laire dextracci. El recuperador esttic de plaques anir muntat en el cos de la unitat de tractament daire. Ser de flux creuat amb separaci de fluxos, mitjanant fulls dalumini especialment resistents a la corrosi. Els dos fluxos circularan rigorosament separats, de manera que no hi hagi cap contaminaci de laire nou per part de laire dextracci. Per augmentar el rendiment del recuperador, especialment a lestiu, es disposar dun sistema de refredament adiabtic. Aquest sistema sinstallar a la part dextracci daire abans del recuperador de calor. El rendiment del recuperador no ser inferior al 50 %. Sestudiar la millor opci, en funci de les condicions dinstallaci i de les necessitats de cada edifici. Sempre es valorar i justificar el rendiment energtic de cada opci.

5.4.5. Allament de xarxes de conductes

Veure plec de condicions dinstallacions de climatitzaci, apartat dallaments trmics.

5.4.6. Utilitzaci de materials respectuosos amb el medi ambient

Veure plec de condicions dinstallacions de climatitzaci, apartat dallaments trmics.

256

Annex

Plecs de condicions tcniques denergies renovables

257

6.1. Normativa de referncia

La normativa de referncia que cal considerar, sense perjudici que el llistat pugui ser ampliat, s: Reial Decret 314/2006 pel qual saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Document Bsic HE dEstalvi dEnergia del Codi Tcnic de lEdificaci. Decret 21/2006 pel qual es regula ladopci de criteris de sostenibilitat i decoeficincia en els edificis a Catalunya. Reial Decret 1027/2007 (BOE nm. 207 de 29-08-2007), de 20 de juliol, pel qual saprova el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis (RITE). Reial Decret 1369/2007 (BOE 23/10/2007), de 19 doctubre, relatiu a lestabliment de requisits de disseny ecolgic aplicables als productes que utilitzen energia. Reial Decret 275/1995, de 24 de febrer (BOE 27-3-1995), pel qual es dicten les disposicions daplicaci de la directiva del consell de les comunitats europees 92/42/CEE, relativa als requisits de rendiment per a les calderes noves daigua calenta alimentades amb combustibles lquids o gasosos, modificada per la directiva 93/68/CEE del consell. Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higinics i sanitaris per prevenir i controlar la legionellosi. Decret 352/2004, de 27 de juliol (DOGC 297-2004), pel qual sestableixen les condicions higinic sanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi. Instrucci 4/2005 dgemsi, de la direcci general denergia mines i seguretat industrial, daclariments sobre els requisits de disseny dinstallacions trmiques en els edificis i dinstallacions frigorfiques per a la prevenci i control de la legionellosi. Instrucci 2/2007 SIE, de la secretaria dinds-

tria i empresa, daclariments sobre les disposicions reglamentries a complir en les installacions trmiques en els edificis (RITE) en relaci al codi tcnic de ledificaci i al decret 21/2006 sobre criteris ambientals i ecoeficincia en els edificis. Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi (REBT) i instruccions tcniques complementries (ITC). Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula lactivitat de producci denergia elctrica en rgim especial. Reial Decret 1955/2000, d1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribuci, comercialitzaci, subministrament i procediments dautoritzaci dinstallacions denergia elctrica. Real Decret 1433/2002, de 27 de desembre, pel qual sestableixen els requisits de mitja en baixa tensi de consumidors i centrals de producci en Regim Especial. Normes de lempresa subministradora denergia elctrica sobre la construcci i muntatge descomeses, lnies repartidores, installacions de comptadors i derivacions individuals, assenyalant-hi les condicions tcniques de carcter concret que siguin precises per aconseguir major homogenetat en les xarxes de distribuci i les installacions dels abonats (REBT). Reglament sobre Centrals Elctriques, Subestacions i Centres de Transformaci (RCE) i els seus ITC. MIE, Reglament de Verificacions Elctriques i Regularitat en el Subministrament dEnergia. Normes UNE dobligat compliment publicades per lInstitut de Racionalitzaci i Normalitzaci. Normes Tecnolgiques de lEdificaci NTE-IPT i NTE-IPP. Directrius de la normativa de posades a terra VDE i de posada a terra en fonaments VDEW.

258

Annex

Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenci de Riscos Laborals. Reial Decret 1627/1997 de 24 doctubre de 1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres. Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OGMAU). Acord del Consell Plenari de 26 de mar de 1999 i correccions posteriors. Annex sobre captaci solar trmica de lOrdenana General del Medi Ambient Urb, aprovat definitivament per lacord del Consell Plenari de lAjuntament de 16 de juliol de 1999. Ordenana General del Medi Ambient de Barcelona (OMA). Acord del Consell Plenari de 25 de febrer de 2011. Guia dimplantaci dinstallacions solars fotovoltaiques en construccions pbliques. Tots els reglaments i/o normativa que siguin daplicaci directa o indirecta en les installacions afectades.

Quan el consum dACS, dacord amb lOrdenana, comporti una despesa energtica superior a 292 MJ tils/dia, en clcul de mitjana anual o b quan la demanda dACS, dacord amb el Decret dEcoeficincia, sigui igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referncia de 60C.

6.2. Plec de condicions de les installacions denergia solar trmica

6.2.1. mbit daplicaci
Supsits daplicaci Dacord amb lannex sobre captaci solar trmica de lOrdenana General del Medi Ambient Urb, caldr implantar una installaci solar trmica per a ACS en les segents condicions simultnies: Noves edificacions, rehabilitaci, reforma integral o canvi ds de la totalitat de ledifici; saplicar als edificis independents dintre dun complex, encara que no sintervingui a la resta del complex. Que ls estigui afectat.

Usos afectats Els usos afectats seran els segents: Habitatge. Residencial (hotels, residncies destudiants, llars de nens o avis, presons, casernes...). Sanitari. Esportiu. Restauraci. Industrial, si sempra aigua calenta en el procs i quan sigui preceptiva la installaci de dutxes per al personal. Qualsevol altra que comporti menjadors, cuines o bugaderies collectives. Installacions per a lescalfament de laigua dels vasos de les piscines cobertes climatitzades amb un volum daigua superior a 100 m3. Installacions per a lescalfament de laigua de les piscines descobertes. Qualsevol altre cas que requereixi ACS. Exempcions Quedaran exempts de lobligatorietat duna installaci solar trmica els casos segents, sempre que es justifiqui adequadament en la Memria Tcnica del Projecte: 1. Els edificis dhabitatges on noms sigui possible cobrir fins a un 25 % de la demanda energtica per ACS. 2. Els edificis destinats a usos diferents dhabitatges on noms sigui possible cobrir fins a un 25 % de la demanda energtica per ACS, sempre que aquest 25 % no suposi una demanda denergia diria superior a 90 MJ.

259

3. Els edificis destinats a usos diferents dhabitatges, amb una demanda denergia diria per la producci dACS inferior a 20 MJ.

6.2.2. Aspectes generals

La installaci es realitzar dacord amb lannex sobre captaci solar trmica de lOrdenana General del Medi Ambient Urb, el Codi Tcnic de lEdificaci, el Decret dEcoeficincia i el Reglament dInstallacions Tcniques en els Edificis. Per a les installacions que hauran de complir amb aquestes normatives, a la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions que sadoptin permetran assolir les exigncies requerides. La tria del sistema i de les installacions es far dacord amb els criteris de mxima eficincia energtica, seguretat i fiabilitat, i viabilitat econmica. La installaci comptar amb els dispositius escaients per a la mesura de lenergia trmica i el control de temperatura, cabals i pressi, que permetin comprovar el funcionament del sistema. La installaci shaur dintegrar al mxim en ledificaci, i caldr preveure les mesures necessries per tal que generi el menor impacte visual possible. El tancament perimetral del terrat on subiqui la installaci haur dassolir la mxima altura que permetin les OOMM (1,8 m per sobre de la cara superior del forjat; no per sobre de lacabat del terrat). Els muntants i canonades sinstallaran en patis dinstallacions, fcilment accessibles per a les operacions de manteniment; no podran discrrer per faanes (a vial o pati interior dilla), per s que ho podran fer per patis de parcella o celoberts.

En cas de comunicar edificis allats, hauran danar soterrades o de qualsevol altra forma que minimitzi limpacte visual. El recorregut per terrats, es reduir al mnim necessari per arribar als punts en qu soriginin els muntats verticals. Caldr parar una atenci especial a les solucions singulars necessries en edificis protegits. El sistema dinstallaci denergia solar trmica en edificis pblics prioritzar que sigui un sistema centralitzat, amb una circulaci forada del lquid caloportador per als captadors solars. Es disposar dun sistema de doble circuit, fent circular una barreja daigua i anticongelant pel circuit primari, i transferint la calor al circuit secundari o daigua sanitria mitjanant un bescanviador de calor, preferiblement extern al sistema dacumulaci. Els sistemes de circulaci forada sutilitzaran tant per a lescalfament daigua sanitria com de suport a la calefacci o escalfament de piscines. Tots els equips i components hauran de ser fcilment accessibles per a la revisi, manteniment, neteja i desinfecci. Es seleccionaran dipsits dacumulaci dotats duna boca de registre per a la neteja interior. Sestableix un criteri per a la catalogaci dels dipsits dacumulaci: Els dipsits ms grans de 750 l disposaran duna boca dhome fcilment accessible, amb un dimetre mnim de 400 mm o un sistema equivalent per permetre realitzar operacions de neteja, desinfecci i protecci contra la corrosi. En els dipsits menors de 750 l ser suficient disposar dun accs que permeti la neteja manual de totes les superfcies interiors. s recomanable que els punts terminals, com aixetes i dutxes, comptin amb elements desmuntables

260

Annex

que permetin la seva correcta neteja i desinfecci. Sinstallaran maneguets electroltics entre elements de diferents materials per evitar el parell galvnic. Caldr minimitzar les fonts de prdues denergia, com canonades de distribuci, que hauran de ser degudament allades trmicament, complint les exigncies de les normatives (vegeu plec de condicions tcniques dinstallacions consumidores daigua, apartat installaci daigua sanitria, allaments trmics). Tamb sallaran les vlvules i accessoris. La installaci del sistema haur dassegurar que no es produeixin prdues energtiques rellevants degudes a fluxos inversos no intencionats en cap circuit hidrulic del sistema. La circulaci natural que produeix el flux invers es pot afavorir quan lacumulador es troba per sota del captador de manera que caldr prendre, en aquests casos, les precaucions oportunes per evitar-ho. Per evitar fluxos inversos ser aconsellable la utilitzaci de vlvules antiretorn, llevat que lequip sigui per circulaci natural. Caldr establir un pla de vigilncia per garantir el bon funcionament de la installaci que inclogui un programa de neteja peridica del camp solar trmic amb aigua i fregall, si sescau, sobretot en poques de sequera, aix com la inspecci visual de diferents parmetres. Caldr establir un programa de manteniment preventiu efectuat per personal competent i fer un seguiment de les operacions destacades, en un llibre de manteniment de la installaci. Es potenciar la conscienciaci del personal de ledifici, i la dels usuaris i visitants, sobre lexistncia de la installaci solar trmica i del seu impacte

positiu sobre el medi ambient. En aquest sentit, es recomana installar un sistema de visualitzaci de la producci energtica i de les emissions evitades en temps real, en una zona freqentada de ledifici i oferir visites guiades a la installaci. Abans dexecutar la installaci es disposar de tots els permisos administratius corresponents.

6.2.3. Protecci contra les gelades

Sutilitzar prioritriament additiu en lanticongelant, que ser ecolgic i no presentar risc per a la salut en cas de fuita i mescla amb laigua sanitria. En zones on sigui habitual el risc de gelada, la protecci no es basar a fer funcionar les bombes recirculadores durant la nit, ja que es produeixen prdues de calor i despesa denergia elctrica degut al consum de la bomba circuladora. Tampoc sutilitzar el sistema consistent en el buidat dels circuits primaris, a fi i efecte devitar lentrada doxigen a les canonades i la corrosi en linterior de la installaci.

6.2.4. Protecci contra els sobreescalfaments

Es prioritzar la utilitzaci de sistemes daprofitament de lenergia residual, derivant la calor a altres punts de consum on sigui factible la recuperaci de la calor. Es donar prioritat a sistemes dombrejat en poques dexcs de calor, enfront de sistemes de dissipaci. En cas dutilitzar dissipadors, seran preferentment esttics o, en el seu defecte, dinmics (aerotermos).

261

Si no es disposa de dissipadors de cap mena, es tindr en consideraci el sistema de dissipaci nocturna, sempre que el volum dacumulaci pugui assolir els excedents trmics presents en un dia punta. No sutilitzaran sistemes de sobreescalfaments que deixin els collectors solars sense fluid caloportador (buidat parcial del circuit primari del camp de collectors solars), a fi i efecte devitar alts contrastos de temperatura en els panells i els efectes de la corresponent fatiga trmica.

Les caracterstiques ptiques del tractament superficial aplicat a labsorbidor, no han de quedar modificades substancialment en el transcurs del perode de vida previst pel fabricant, fins i tot en condicions de temperatures mximes del captador. El captador portar en un lloc visible una placa en qu constin, com a mnim, les dades segents: 1. Nom i domicili de lempresa fabricant, i eventualment el seu anagrama. 2. Model, tipus, any de producci. 3. Nmero de srie de fabricaci. 4. rea total del captador. 5. Pes del captador buit, capacitat de lquid. 6. Pressi mxima de servei. Es muntar el captador seguint sempre les especificacions i recomanacions del fabricant. La carcassa del captador ha dassegurar que a la coberta sevitin tensions inadmissibles, fins i tot sota condicions de temperatura mxima assolible pel captador. La installaci shaur de dimensionar perqu la contribuci solar mnima sigui la suficient per cobrir la demanda establerta en la normativa actual (Ordenana Municipal, CTE, Decret dEcoeficincia i Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis). Els collectors solars es situaran en els llocs menys exposats al vent, per tal de no reduir el seu rendiment i assolir la major eficincia possible. Respecte el connexionat del sistema captador solar, es parar una atenci especial a lestanquitat i durabilitat de les connexions del captador. Els captadors es disposaran en files constitudes, preferentment, pel mateix nombre delements. Les files de captadors es connectaran entre si en parallel, en srie o en srie-parallel, i shi han dinstallar vlvules de tancament, a lentrada i sortida de les

6.2.5. Captadors i connexionat del sistema captador solar

El captador seleccionat haur de tenir la certificaci emesa per lorganisme competent en la matria, segons el que regula el RD 891/1980 de 14 dabril, sobre lhomologaci dels captadors solars, i en lOrdre de 28 de juliol de 1980 per la qual saproven les normes i instruccions tcniques complementries per a lhomologaci dels captadors solars, o la certificaci o condicions que consideri la reglamentaci que els substitueixi. Es recomana que els captadors que integrin la installaci siguin del mateix model, tant per criteris energtics com per criteris constructius. No es podran utilitzar, sota cap circumstncia, captadors amb absorbent de ferro. Si sutilitzen els dabsorbent dalumini, obligatriament sutilitzaran fluids de treball amb un tractament inhibidor dels ions de coure i ferro. El captador disposar dun orifici de ventilaci de dimetre no inferior a 4 mm situat a la part inferior per a leliminaci dacumulacions daigua. Lorifici es realitzar de manera que laigua pugui drenar en la seva totalitat sense afectar lallament.

262

Annex

diferents bateries de captadors i entre les bombes, de manera que es puguin utilitzar per a lallament daquests components en tasques de manteniment, substituci, etc. Dins de cada fila els captadors es connectaran en srie o en parallel. El nombre de captadors que es poden connectar en parallel tindr en compte les limitacions del fabricant. En el cas que laplicaci sigui exclusivament per generar ACS, es podran connectar en srie fins a 10 m2 de captadors segons CTE (Barcelona zona climtica II), per millorar-ne el rendiment. En la connexi entre captadors, perqu el circuit resulti equilibrat, es donar prioritat a ls del retorn invertit respecte a les vlvules dequilibrat.

La connexi dels acumuladors permetr la seva desconnexi individual sense interrompre el funcionament de la installaci. No es permetr la connexi dun sistema de generaci auxiliar en lacumulador solar, ja que aix pot suposar una disminuci de les possibilitats de la installaci solar per proporcionar les prestacions energtiques que es volen aconseguir. Per als equips dinstallacions solars que vinguin preparats de fbrica per albergar un sistema auxiliar elctric, caldr anullar aquesta possibilitat de forma permanent, mitjanant segellat irreversible o altre mitj. Els dipsits dacumulaci hauran de comptar amb una vlvula de desgus en el seu punt ms baix, de manera que permeti el seu complet buidatge.

6.2.6. Sistema dacumulaci solar

Cada acumulador estar equipat de fbrica amb els corresponents maniguets dacoblament, soldats abans del tractament de protecci, per a les funcions segents: 1. Maneguets roscats per a lentrada daigua freda i la sortida daigua calenta. 2. Registre embridat per inspecci de linterior de lacumulador i eventual acoblament del serpent. 3. Maneguets roscats per a lentrada i sortida del fluid primari. 4. Maneguets roscats per a accessoris com termmetre i termstat. 5. Maniguet per al buidatge. La placa caracterstica de lacumulador indica la seva prdua de crrega. Els acumuladors subicaran en llocs adequats que permetin la seva substituci per envelliment o avaries.

6.2.7. Sistema dintercanvi

Cal posar atenci a no reduir leficincia del captador, a causa dun increment en la seva temperatura de funcionament, per la installaci dun intercanviador de calor entre el circuit de captadors i el sistema de subministrament. En cadascuna de les canonades dentrada i sortida daigua de lintercanviador de calor, sinstallar una vlvula de tancament prxima al maneguet corresponent.

6.2.8. Circuit hidrulic

La bomba del circuit primari estar fabricada amb materials compatibles amb les barreges anticongelants i en general amb el fluid de treball utilitzat. En el circuit primari sutilitzaran canonades de coure o dacer inoxidable, amb unions roscades, soldades o embridades i protecci exterior amb pintura

263

anticorrosiva. Sevitar la utilitzaci del coure quan el pH de laigua presenti valors baixos, pel risc de cessi del metall. Tots els materials emprats en el circuit seran resistents a lacci agressiva de laigua sotmesa al tractament de xoc qumic. En el circuit secundari o de servei dACS, sutilitzar el coure o lacer inoxidable, tot i que tamb es poden emprar materials plstics que suportin la temperatura mxima del circuit, i amb una utilitzaci autoritzada per les companyies de subministrament daigua potable. Per a canonades exteriors, la terminaci final de lallament comptar amb una protecci suficient contra la intemprie, evitant a ms, el pas daigua de pluja mitjanant juntes estanques. Lallament de les canonades dintemprie haur de portar una protecci externa que asseguri la durabilitat davant les accions climatolgiques. Lallament no deixar zones visibles de canonades o accessoris, quedant nicament a lexterior els elements que siguin necessaris per al bon funcionament dels components. Els vasos dexpansi seran preferiblement tancats. Hauran destar dimensionats de tal manera que, fins i tot desprs duna interrupci del subministrament de potncia a la bomba de circulaci del circuit de captadors just quan la radiaci solar sigui mxima, es pugui reiniciar loperaci automticament quan la potncia es restableixi. El dipsit dexpansi compensar el volum del mitj de transferncia de calor a tot el grup de captadors complet, incloent totes les canonades de connexi entre captadors, ms un 10 %.

Sevitar ls de purgadors automtics quan es prevegi la formaci de vapor en el circuit. Els purgadors automtics suportaran, almenys, la temperatura destancament del captador i en qualsevol cas fins a 130C. Els circuits amb vas dexpansi tancat han dincorporar un sistema dompliment manual o automtic que permeti omplir el circuit i mantenir-lo pressuritzat. En qualsevol cas, mai es podr omplir el circuit primari amb aigua de xarxa si les seves caracterstiques poden donar lloc a incrustacions, deposicions o atacs al circuit, o si aquest circuit necessita anticongelant per risc de gelades o qualsevol altre additiu per al seu correcte funcionament. Les xarxes de canonades hauran destar dotades de vlvules de drenatge en tots els punts baixos. Els drenatges shaurien de conduir a un lloc visible i estar dimensionats per permetre leliminaci dels detritus acumulats. Sempre que sigui possible, les bombes en lnia es muntaran en les zones ms fredes del circuit, tenint en compte que no es produeixi cap tipus de cavitaci i sempre amb leix de rotaci en posici horitzontal. Els vasos dexpansi es connectaran a laspiraci de la bomba. Durant la fase de muntatge sevitar lentrada de materials estranys. En la posada en marxa es realitzar una neteja i desinfecci. La canonada descomesa daigua al capal difusor i el mateix capal hauran de quedar buits quan les dutxes o aixetes no estiguin en s.

264

Annex

6.2.9. Sistema elctric i de control

Els sensors de temperatura es localitzaran i sinstallaran assegurant permanentment un bon contacte trmic amb la part en qu sha de mesurar la temperatura. Per aconseguir-ho, les sondes dimmersi (recomanades) sinstallaran a contracorrent amb el fluid. Els sensors de temperatura estaran allats de les condicions ambientals que els envolten. Les sondes subicaran de manera que mesurin exactament les temperatures que es volen controlar. Els sensors sinstallaran a linterior de beines i evitant les canonades separades de la sortida dels captadors i les zones destancament en els dipsits. Es parar una atenci especial a assegurar una adequada uni entre les sondes de contactes i la superfcie metllica.

ques en els Edificis i el Codi Tcnic de lEdificaci. A la Memria Tcnica del Projecte caldr justificar que les solucions que sadoptin permetran assolir les exigncies requerides. La tria del sistema i la de les installacions es far dacord amb els criteris de mxima eficincia energtica, compatibilitat amb altres fonts denergies renovables, estalvi demissions, seguretat i fiabilitat, i viabilitat econmica. Caldr minimitzar les fonts de prdua denergia, com canonades de distribuci, que hauran de ser degudament allades trmicament, complint les exigncies de les normatives (veure plec de condicions dinstallacions de climatitzaci, apartat dallaments trmics.). Tamb sallaran les vlvules i accessoris. Sempre que sigui possible es potenciar la installaci de sistemes de captaci solar trmica com a suport energtic per als sistemes de climatitzaci. Abans dexecutar la installaci es disposar de tots els permisos administratius corresponents.

6.2.10. Punts de consum

En els edificis en qu sigui daplicaci la contribuci mnima denergia solar per a la producci dACS, dacord amb la secci HE-4 del DB-HE, es disposar, a ms de preses daigua freda, previstes per a la connexi de la rentadora i el rentaplats, i de preses daigua calenta per permetre la installaci dequips bitrmics.

6.3.2. Generadors de calor

Els generadors de calor seran de reconeguda qualitat, gran robustesa i provada fiabilitat. Tindran control electrnic amb visualitzaci dels parmetres de funcionament ms representatius i possibilitat de telegesti. El nivell de soroll dels equips no sobrepassar els valors establerts en lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona. Lobjectiu ltim de linstallador ser mantenir el nivell de soroll de la unitat per sota del nivell de soroll ambient de la zona. Com a punt de sortida, els objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable serien els segents, depenent de la franja horria i del que sestableix a

6.3. Plec de condicions de les installacions de biomassa

6.3.1. Aspectes generals
Les installacions de biomassa es realitzaran dacord amb el Reglament dInstallacions Tcni-

265

lOrdenana del Medi Ambient de Barcelona:(dBA) Valors lmit dimmissi s de

ledifici Dependncies 7h-21h Habitacions destar Dormitoris Zones destada Hospitalari Dormitoris Aules Educatiu o cultural Sales de lectura, audici i exposici 40 40 40 40 30 40 45 40 45 21h-23h 45 40 45 23h-7h 35 30 35

Habitatge o s residencial

Les calderes de biomassa estaran ubicades en locals especfics per a aquest fi, deixant espai suficient per permetre el fcil accs a tots els seus components, en les operacions de manteniment i disposaran a ms de clau mestra. Dacord amb el que estableix el Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis, en el punt 3 de lapartat IT 1.2.4.1.2.1, per les calderes de biomassa no caldr complir els requeriments mnims de rendiment a potncia nominal i amb una crrega parcial del 30 per 100 i la temperatura mitjana de laigua a la caldera, dacord amb el que sestableix al Reial Decret 275/1995 (veure el plec de condicions dinstallacions de climatitzaci, apartat generadors de fred i calor). En el cas de calderes de calor que utilitzin biomassa, el rendiment mnim instantani ser del 85 % a plena crrega. En la Memria Tcnica del Projecte caldr indicar el rendiment instantani del conjunt caldera-sistema de combusti pel 100 % de la potncia mxima, per a un dels biocombustibles slids que es preveu utilitzar en la seva alimentaci o, en el seu cas, la mescla de biocombustibles. Tamb sindicar el rendiment i la temperatura mitjana de laigua del conjunt caldera-cremador o conjunt caldera-sistema de combusti, a la potncia mxima requerida pel sistema de calefacci i, en els seu cas, pel sistema de preparaci dACS.

35

35

35

Taula 6.1: Objectius de qualitat aplicables a lespai o ambient interior habitable

Disposaran de dispositius de seguretat per interrompre el funcionament del cremador, tant en cas de retrocs dels productes de la combusti, com en la situaci de superar la temperatura de disseny, i essent aquest ltim de rearmament manual. Tamb estaran dotats de sistemes deliminaci de la calor residual de la caldera i vlvula de seguretat tarada 1 bar per sobre de la seva pressi de treball, essent conduda seva descrrega a embornal. En qualsevol cas, sexigir el compliment del reglament daparells a pressi i el marcatge CE. Les calderes incorporaran sistemes de regulaci automtica de la temperatura dimpulsi, en funci de la temperatura exterior. Els generadors de calor se situaran sobre bancades flotants, suportades per elements antivibratoris, de manera que no puguin transmetre sorolls ni vibracions molestes a ledifici. A ms, es prendran les mesures necessries per no produir molsties en edificis prxims.

6.3.3. Emmagatzematge de biomassa

Caldr disposar dun lloc per a lemmagatzematge de la biomassa, destinat exclusivament per a aquest s, que pot estar situat dins o fora de ledifici. Quan lemmagatzematge estigui situat fora de ledifici es podr construir en superfcie o b subterrani.

266

Annex

Tamb es podran utilitzar contenidors especfics de biomassa. Caldr preveure un sistema adequat de transport. La installaci shaur dintegrar al mxim en ledificaci, i caldr preveure les mesures necessries per tal que generari el menor impacte visual possible. En edificis nous, la capacitat mnima demmagatzematge de biomassa ser la suficient per cobrir el mxim consum de dues setmanes. Caldr preveure un procediment de buidatge de lemmagatzematge de biomassa per quan sigui necessari, per a la realitzaci de treballs de manteniment o reparaci, o en situacions de risc dincendi. En edificis nous, lemmagatzematge de biomassa i la sala de mquines hauran destar situats en locals diferents, amb obertures per al transport des de lemmagatzematge als generadors de calor, i ambdues installacions hauran destar dotades amb els elements adequats per evitar la propagaci dincendis duna a una altra. En les installacions trmiques existents que es reformin, on no es pugui fer una divisi en dos locals diferents, el dipsit demmagatzematge estar situat a una distncia de la caldera superior a 0,7 m i caldr, entre el generador de calor i lemmagatzematge, una paret amb resistncia al foc, dacord amb el que estableix la reglamentaci vigent de protecci contra incendis. Les parets, terra i sostre de lemmagatzematge no permetran filtracions dhumitat, i shauran dimpermeabilitzar quan sigui necessari. Les parets i portes del magatzem hauran de ser

capaces de suportar la pressi de la biomassa. Aix mateix, la resistncia al foc dels elements delimitadors i estructurals de lemmagatzematge de biomassa, ser la que determini la reglamentaci de protecci contra incendis vigent. No estaran permeses les installacions elctriques dins del magatzem. Quan sutilitzi un sistema pneumtic per al transport de la biomassa, haur de comptar amb una presa de terra. Quan sutilitzin sistemes pneumtics dompliment de lemmagatzematge caldr que compleixin els segents requeriments: Caldr installar a la zona dimpacte un sistema de protecci de la paret contra labrasi derivada del cops de la biomassa i per evitar la seva desintegraci per impacte. Caldr dissenyar dues obertures, una de connexi a la mnega dompliment i una altra de sortida daire per evitar sobrepressions i per permetre laspiraci de la pols impulsada durant loperaci dompliment. Es podran utilitzar solucions diferents a la suggerida, dacord amb les circumstncies especfiques, sempre que siguin degudament justificades. Quan sutilitzin sistemes dompliment de lemmagatzematge mitjanant descrrega directa a travs de comportes a nivell del terra, sha de tenir en compte que les comportes hauran de disposar dels elements de seguretat necessaris per evitar caigudes dins de lemmagatzematge. En emmagatzematges dobra caldr que la porta daccs compleixi les segents caracterstiques: Estanquitat a la pols per evitar la seva filtraci cap a altres espais. En cas de subministrament neumtic a la sitja,

267

caldr que la porta se situ sota el nivell de les toveres ja que el combustible semmagatzema preferentment en el costat oposat. Si lomplenat s per descrrega directa, la porta estar al costat oposat a la trapa de crrega per les mateixes raons. Dispositiu interior de contenci per evitar la sortida de la biomassa en obrir la porta. Acostuma a estar format per varis llistons de fusta uns sobre els altres, que poden anar lliscant cap amunt i que es poden treure fins a veure lalada de la biomassa emmagatzemada. Obertura de la porta cap enfora.
Tipus demmagatzematge Emmagatzematge prefabricat Contenidor o tolva exterior Sitja flexible Sistema de crrega de la sitja Sistema pneumtic

Els diferents tipus demmagatzematge amb les diferents possibilitats recomanades es detallen en la taula segent:

Sistema dalimentaci de la caldera Cargol sense fi o sistema pneumtic Cargol sense fi o sistema pneumtic

Observacions Normalment sutilitza en habitatges unifamiliars Capacitat dentre 2 i 5 tones. Per a habitatges unifamiliars o petits edificis (calderes de < 40 kW). Pot ser de lona o de polipropil

Sistema pneumtic o semiautomtic

Dipsit subterrani

Sistema pneumtic

Sistema pneumtic Tant en habitatges unifamiliars com en grans installacions. Semiautomtic Emmagatzematge integrat en la caldera. Mida petita (100-1.000 l) No necessita agitador

Tolva o emmagatzematge integrat Emmagatzematge dobra (sala de nova construcci o adaptaci duna existent) Amb terra inclinat de 2 costats

Semiautomtic

Sistema pneumtic o descrrega directa a travs de trapa Sistema pneumtic o descrrega directa a travs de trapa Sistema pneumtic o descrrega directa a travs de trapa Descrrega directa

Cargol sense fi o sistema pneumtic

Amb terra inclinat d1 costat

Cargol sense fi o sistema pneumtic

Agitador noms fins 25. A major angle dinclinaci, major espai mort sota els costats inclinats Amb agitador sempre

Amb terra horitzontal

Cargol sense fi o sistema pneumtic

Semiautomtic

Per a combustibles de mida o forma heterognia com fusta o briquetes, que sn difcils dautomatitzar

Taula 6.2: Diferents tipus demmagatzematge de biomassa amb les diferents possibilitats recomanades

268

Annex

6.4. Plec de condicions de les installacions de mini elica

6.4.1. Aspectes generals
Les installacions de mini elica es realitzaran dacord amb el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi i instruccions tcniques complementries. En cas destar connectada a la xarxa caldr donar compliment a la normativa especfica daplicaci. La tria del sistema i de les installacions es far dacord amb els criteris de mxima eficincia energtica, compatibilitat amb altres fonts denergies renovables, estalvi demissions, seguretat i fiabilitat, i viabilitat econmica. Aquest tipus dinstallacions shauran dintroduir en zones on el seu impacte, ja sigui ambiental, visual o acstic, sigui mnim. El nivell de soroll de la installaci no superar els lmits establerts a lOrdenana General del Medi Ambient de Barcelona. La installaci shaur dintegrar al mxim en ledificaci, i caldr preveure les mesures necessries per tal que generari el menor impacte visual possible. La installaci no podr installar-se en edificis protegits. Abans dexecutar la installaci es disposar de tots els permisos administratius corresponents. Caldr establir un programa de manteniment preventiu efectuat per personal competent, i fer un seguiment de les operacions destacades, i registrarlo en un llibre de manteniment de la installaci.

Tamb caldr establir un pla de vigilncia i control per garantir el bon funcionament de la installaci, que inclogui una inspecci visual dels diferents components, a ms dun control dels equips en temps real, que permeti visualitzar i resoldre les alarmes que es puguin produir. Encara que el sistema de control realitzi el treball de forma independent i automtica, les dades es presentaran als operadors, de manera que puguin actuar directament sobre els aerogeneradors si s necessari. Loperaci de laerogenerador es realitza bsicament a travs de lequip de control, tant pel que fa referncia a la informaci de funcionament i presa de dades, com a operacions de reinici dalarmes. Es potenciar la conscienciaci del personal de ledifici i la dels usuaris i visitants, de lexistncia de la installaci mini elica i del seu impacte positiu sobre el medi ambient. En aquest sentit, es recomana installar un sistema de visualitzaci de la producci energtica i de les emissions evitades en temps real, en una zona freqentada de ledifici, i oferir visites guiades a la installaci. Com a pas previ a la implantaci de la installaci, caldr realitzar una campanya de mesures de velocitat i direcci del vent en la zona on es pretengui implantar la installaci, durant 1 any, com a mnim.

6.4.2. Aerogenerador i torre de laerogenerador

Caldr parar una atenci especial a lhora delegir la zona dinstallaci de laerogenerador, tenint en compte que shaur de situar en una zona amb pocs obstacles de considerable alada. Donat que la installaci es situar en una zona urbana, es recomana escollir aerogeneradors que necessitin poc vent per al seu funcionament i que

269

a baixes velocitats generin una potncia acceptable. Per tal daprofitar millor la direcci canviant del vent i generar nivells sonors baixos, es recomana la implantaci daerogeneradors amb eix vertical. Aquest tipus de generadors a ms, no requereixen una torre destructura poderosa i poden estar ubicats prop del terra, facilitant el seu manteniment. A part, sn ms fcilment evitables pels ocells i tenen un baix impacte visual en lentorn. En cas de tenir moltes ombres de vent, per lexistncia de moltes edificacions al voltant, es recomana la implantaci dun aerogenerador deix horitzontal. No obstant, en aquest cas limpacte acstic ser superior i requerir una torre destructura ms poderosa. En cas dinstallar un aerogenerador deix horitzontal shaur dencarar en funci de la direcci del vent dominant. Com a avantatge, cal dir que aquest tipus de generadors sn ms eficients que els deix vertical. La torre de laerogenerador haur de ser suficientment alta com per evitar obstacles propers i el sistema dancoratge haur de ser capa de suportar fortes crregues de vent. A ms, es recomana que la torre de laerogenerador es situ en una zona oberta per tal de facilitar les tasques dhissatge. Lempresa subministradora dels aerogeneradors realitzar la installaci de tots els elements necessaris per a la construcci, muntatge, posada en servei i proves de verificaci del correcte funcionament, aix com dels elements de control i monitoritzaci. Lempresa subministradora proporcionar la formaci i la documentaci necessria per a la correcta

utilitzaci dels equips, i haur dincloure, com a mnim, la memria descriptiva de tots els elements, la descripci del funcionament complet dels sistemes de control i monitoritzaci, i els esquemes i plnols de totes les installacions. A ms, lempresa subministradora haur de garantir mitjanant les tcniques de comprovaci pertinents, el correcte funcionament de tot el sistema.

6.5. Plec de condicions de les installacions denergia solar fotovoltaica

Veure Guia dimplantaci dinstallacions fotovoltaiques en construccions pbliques.

270

Annex

Plecs de condicions tcniques dofimtica

271

7.1. aspectes generals

En lelecci dels equips dofimtica caldr complir els segents objectius: Reduir el consum de recursos. Millorar la qualitat ambiental del lloc de treball Millorar la gesti dels residus Sha de valorar la tria de tots els aparells dofimtica: ordinadors, pantalles, fotocopiadores, impressores, equips multifunci, etc. Caldr tenir en compte la millora en la gesti dels residus generats pels equips dinformtica. En aquest sentit i dacord amb la Directiva 2002/95/CE transposada pel Reial Decret 208/2005, caldr que els nous aparells elctrics i electrnics no continguin plom, mercuri, cadmi, crom hexavalent, polibromobifenil (PBB) o polibromodifeniters (PBDE). A ms, caldr una gesti correcte dels equips obsolets i tamb dels embalatges generats. Caldr que els equips que sadquireixin disposin de, com a mnim, una ecoetiqueta reconeguda, com ara: Etiqueta Energy Star: Es tracta duna certificaci introduda lany 1992 per lAgncia de Protecci Ambiental (EPA) dels Estats Units dAmrica. Tots els equips que disposen daquesta etiqueta compten amb una srie de caracterstiques destalvi denergia que els permet passar a un estat de reps, al cap dun perode dinactivitat. En aquest estat laparell consumeix menys energia, amb el conseqent estalvi energtic i econmic, alhora que sallarga la seva vida til en evitar el seu desgast. Etiqueta GEEA (Group for Energy Efficient Appliances): s un frum de representants dagncies nacionals denergia europees i departaments governamentals que treballen amb la indstria buscant acords voluntaris per al de

senvolupament i millora de leficincia energtica en aparells electrnics. Etiqueta TCO: s una iniciativa de la confederaci sueca de professionals en la que collaboren experts, tcnics informtics i usuaris a lhora de definir nous requeriments. Certifica tant la qualitat ambiental del producte com la seva seguretat ds (usabilitat, ergonomia, camps electromagntics...), a ms del respecte a les normes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses que el fabriquen. ngel Blau: Sistema de lAgncia Federal Alemanya del Medi Ambient. Es tracta duna certificaci dabast ms ampli. Flor Europea: Sistema de certificaci ecolgica de la Uni Europea (excepte aliments). Es tracta duna certificaci dabast ms ampli.

7.2. Proposta dimplantaci de mesures

Installar SAIs dalta eficincia
Es recomana installar SAIs dalta eficincia, amb un factor de potncia igual o superior a 0,9. En els darrers anys sha assolit una millora important en el rendiment daquest tipus dequips. En aquest sentit, per exemple, sha aconseguit millorar el factor de potncia, passant de 0,8 fins a un factor de potncia de 0,9. Cal destacar tamb els avenos assolits per minimitzar limpacte de les descrregues inicials sobre les bateries. Ns un exemple la utilitzaci delements de gir electromagntics que a una velocitat de 54.000 rpm absorbeixen la punta de crrega inicial en comptes de les bateries, evitant aix les descrregues inicials tan importants i perjudici-

272

Annex

als per aquests elements. Es recomana installar equips amb aquestes prestacions.

Apagada automtica dordinadors personals

Es recomana realitzar una gesti eficient dels recursos dels sistemes per hivernar els ordinadors, en els perodes de temps en qu no sestiguin utilitzant. En els sistemes operatius actuals es disposa duna opci dins de les propietats dopcions denergia que permet ajustar els temps dapagada del monitor, lapagada del disc dur, el temps de passar a inactivitat, i el temps dentrar en hibernaci. Aquestes opcions permeten fer una gesti eficient dels nostres equips informtics. Es recomana una configuraci tipus dels sistemes destalvi energtic, que de totes maneres caldria adaptar a les necessitats reals de cada centre: Apagada monitor : 5 min Apagada discs durs : 10 min Passar a inactivitat : 15 min El sistema hiverna : 25 min Aix no ser aplicable en equips informtics que disposin de programes que facin consultes a la xarxa tipus Messenger, que no deixen entrar lequip en mode destalvi denergia. Tampoc ser aplicable en programes que realitzin autoguardat per temps, quan hi hagin arxius oberts i sense utilitzar.

mticament sestalviar el seu consum innecessari, obtenint un estalvi energtic. Es recomana realitzar aquesta desconnexi a travs dun magnetotrmic en capalera, si la lnia dendolls informtics s independent. Es recomana installar programadors horaris en capalera a les lnies dendolls informtics, a ser possible, un programador per planta. Per simplificar la gesti saconsella installar interruptors amb programaci setmanal, tot i que serien ideals els interruptors amb programaci anual. Caldr preveure tamb la installaci dun contactor en cada diferencial.

Reducci de les torres dordinador

Es recomana la reducci del nombre de torres dordinador, compartint la CPU dun ordinador entre varis usuaris. Cal destacar que aix noms ser possible en els casos en qu no sutilitzin programes que requereixin una gran capacitat. s a dir, saplicar en els casos en qu es treballi amb processadors de textos, fulls de clcul, etc. Amb la reducci dels equips informtics saconseguir un estalvi energtic, ja que el principal consum energtic dun PC s la CPU. Al mateix temps, tamb saconseguir reduir el consum energtic en refrigeraci durant el perode estival, ja que aquestes torres contribueixen a lescalfament de les oficines. Tamb es reduiran les inversions en equips informtics. Afegir que actualment la tendncia en el camp de la informtica s la de treballar cada cop ms amb ordinadors centralitzats, enlloc dequips individuals.

Implantaci dinterruptors de capalera en ordinadors personals

Es recomana la implantaci de programadors horaris que tallin el subministrament elctric fora de lhorari laboral, quan els equips estiguin fora ds. Daquesta manera es podran desconnectar completament els ordinadors i un cop apagats auto-

273

www.bcn.cat/mediambient