Professional Documents
Culture Documents
DUDHE
DUDHE
declaraci universal de drets humans emergents | declaracin universal de derechos humanos emergentes universal declaration of emerging human rights | declaration universelle des droits del homme mergents
Institut de Drets Humans de Catalunya Pau Claris, 92, entl. 1 08010 Barcelona T. (0034) 93 301 77 10 F. (0034) 93 301 77 18 www.idhc.org institut@idhc.org
Primera edici Juny 2009 Disseny i maquetaci evd || Anna Sales Andreu Impressi Grfiques Massanes Moles,31. Barcelona Dipsit legal B-29.477-2009
09
37
67
97
prleg
05
Prleg
Els drets humans sn el conjunt de facultats que, en cada moment histric, fan efectius els valors fonamentals de la dignitat, la llibertat i la igualtat humanes i que, a ms, estan reconeguts positivament pels ordenaments jurdics a nivell nacional i internacional. En tant que capacitats basades en necessitats humanes canviants, tenen carcter evolutiu. Aix doncs, quan parlem de drets emergents ens referim a aspiracions de drets que no han estat explcitament recollides en textos jurdics vinculants, per que constitueixen una resposta coherent i jurdicament viable als reptes i necessitats de les societats contempornies, a partir del fonament dels drets fonamentals i del dret internacional vigents. LInstitut de Drets Humans de Catalunya treballa en el concepte i contingut dels drets humans emergents des de lany 2002. Aleshores, en el marc de la preparaci del primer Frum Universal de les Cultures, lIDHC va organitzar el Dileg Drets Humans, Necessitats Emergents i Nous Compromisos amb lobjectiu de reflexionar sobre lactualitat dels instruments internacionals de protecci dels drets humans, a la llum de les necessitats del mn contemporani. El procs delaboraci i aprovaci daquesta Declaraci Universal de Drets Humans Emergents ha estat llarg i complex. En lorigen, es nomena un comit cientfic internacional encarregat de redacci dun document de treball. El comit estava integrat per Victoria Abelln, Jos Manuel Bandrs, Jordi Borja, Victoria Camps, Monique Chemillier-Gendrau, Cndido Gryzibowski, Carmen Mrquez, Sonia Picado, Gloria Ramrez, Boaventura de Sousa Santos, Guy Standing, Michael Walzer i Joanna Weschler. Cada expert va presentar un document que es va debatre en sessions presencials i virtuals, abans de lelaboraci dun document de sntesi. El document resultant va ser objecte de debat durant el Dileg esmentat i fou aprovat com a Projecte de Carta de Drets Humans Emergents. Durant els segents tres anys, tant lIDHC com daltres entitats, entre les qu destaca la Acadmia Mexicana de Drets Humans, van treballar en el contingut del text de diverses maneres. Pel qu fa lIDHC, per exemple, es va presentar i debatre el seu contingut en diferents espais del Foro Social Mundial i es varen organitzar un seguit de seminaris-taller per tal de debatre aspectes monogrfics de la Carta. Fruit daquests treballs el
document que ara teniu a les mans es va poder aprovar amb carcter definitiu en ocasi del segon Frum Universal de les Cultures (Monterrey, Mxic, novembre de 2007) amb el ttol de Declaraci Universal de Drets Humans Emergents. La Declaraci de Drets Humans Emergents s un instrument programtic de la societat civil internacional adreat als actors estatals i a daltres frums institucionalitzats per a la cristallitzaci dels drets humans del nou millenni. Contempla drets que, plenament nous o com a actualitzacions de drets humans clssics, sorgeixen de les transformacions que els canvis tecnolgics, els moviments demogrfics i la globalitzaci en general han comportat en les societats modernes. No nega ni desqualifica la vigncia de la Declaraci Universal de Drets Humans i de la resta dinstruments normatius de carcter nacional o internacional. Pretn complementar els drets ja adquirits des duna nova ptica, el de la ciutadania participativa. La Declaraci incorpora un catleg de prop de cinquanta drets humans emergents, que tenen la democrcia com a eix vertebrador, perqu noms en democrcia en una democrcia real i no noms formal es poden satisfer plenament tots els drets humans. Entre aquests drets hi trobem el dret a laigua potable i al sanejament; el dret a una renda bsica; el dret a una formaci continuada i inclusiva; el dret a la pau; el dret a viure en un entorn de riquesa cultural, de coneixement recproc i respecte mutu entre persones i grups de diferents orgens, llenges, religis i cultures; el dret a la diversitat sexual i el dret a lelecci dels vincles personals, juntament amb el dret a la tutela de totes les formes de manifestaci de comunitat familiar; el dret a participar activament en els afers pblics; el dret a la ciutat i els drets en la ciutat; el dret a la mobilitat universal; el dret a ser consultat; el dret al desenvolupament; el dret a la cincia, la tecnologia i el saber; i el dret a la veritat i a la justcia. La relaci de drets s, per tant, tant heterognia com ambiciosa. I la voluntat dels seus promotors no s altra que la de aconseguir que, en la major mesura possible, aquests drets deixin de ser emergents per passar a ser efectivament reconeguts i aplicats en el pla nacional i internacional.
Jaume Saura Estap, president de lInstitut de Drets Humans de Catalunya. Gener 2009
09
marc general: valors i principis I. Perqu una declaraci universal de drets humans emergents? | 10 II. Valors | 15 III. Principis | 20
declaraci universal de drets humans emergents Titol I. Dret a la democrcia igualitaria | 24 Titol II. Dret a la democrcia plural | 28 Titol III. Dret a la democrcia paritria | 30 Titol IV. Dret a la democrcia participativa | 31 Titol V. Dret a la democrcia solidria | 33 Titol VI. Dret a la democrcia garantista | 34
Tots els ssers humans, lliures i iguals i dotats de dignitat, som mereixedors de ms drets dels que tenim reconeguts, protegits i garantits. La Declaraci de Drets Humans Emergents neix des de la societat civil global a linici del segle XXI, amb lobjectiu de contribuir a dissenyar un nou horitz de drets que serveixi dorientaci als moviments socials i culturals de les collectivitats i dels pobles i, alhora, sinscrigui en les societats contempornies, en les institucions, en les poltiques pbliques i en les agendes dels governants des duna nova relaci entre la societat civil global i el poder. Els drets humans sn el fonament de les societats lliures. La societat globalitzada shauria de manifestar per la defensa de la garantia efica dels drets humans, que assegura a tots la pau, la justcia, la llibertat i les condicions de benestar duna vida harmoniosa i feli. En anys transcorreguts des que el 10 de desembre de 1948 lAssemblea General de les Nacions Unides va proclamar solemnement la Declaraci Universal dels Drets Humans, shan produt canvis poltics, socials, ideolgics, culturals, econmics, tecnolgics i cientfics que han incidit de manera profunda en el saber dels drets humans, en els mecanismes per a la seva garantia i en la fora i limpacte de les veus i moviments que, des de la societat civil global, en demanen el seu respecte. Ha passat mig segle, sha recorregut sens dubte un cam considerable i comena a construir-se i a consolidar-se un patrimoni jurdic universal. No obstant aix, els drets humans no han estat definits de manera permanent, perqu cada evoluci social o tcnica torna les relacions ms complexes i obre noves i eventuals vies de dominaci o despoliaci. Qui pot dubtar que avui ens trobem davant duna daquestes etapes, potser una de les ms difcils que ha travessat la histria de la humanitat? El mn es va ordenar al voltant del repartiment entre Estats sobirans, cada Estat amb la responsabilitat del grup a qui representava. Tanmateix, en el
segle XXI assistim, inevitablement, a un mn duna complexitat ms gran. Les relacions interestatals i els moviments transnacionals sentrellacen i es creuen amb els enfrontaments entre els Estats, els conflictes que persisteixen i les violncies socials que afecten regions senceres. Nombrosos Estats es troben debilitats i amb signes dinestabilitat i corrupci. La pobresa apareix com una de les violacions dels drets humans ms flagrants en aquest segle. Lefectivitat dels drets es posa en dubte i la qesti de les violacions comeses pels mateixos Estats no es resol. Aquestes violacions, lluny de reduir-se, es multipliquen en un context marcat per lobsessi per la seguretat. Juntament amb aix, les relacions transnacionals creen situacions que escapen al control dels Estats i a laplicaci efectiva dels drets la proclamaci dels quals ha costat tant. La noci dEstat-naci sobre la qual es construeixen les bases de la doctrina dels drets humans ha canviat. Assistim no solament a lafebliment de lEstatnaci sin a lenfortiment del mercat transnacional i dactors financers que, a travs dempreses o aliances multinacionals i consorcis econmics, defineixen poltiques econmiques que incideixen en tot el planeta. El credo neoliberal, signe del pensament nic, es consolida davant descenaris nous i incerts en el marc de la globalitzaci econmica i poltica. Aquesta situaci apareix al mateix temps que augmenten els perills en el mn. Alguns provenen de representacions ideolgiques barrejades amb fanatismes religiosos, segons les quals aquells que pertanyen a una altra identitat nacional, religiosa o cultural sn considerats enemics. Uns altres estan lligats als avenos tecnolgics no controlats: desenvolupament de mitjans de control i vigilncia en la vida individual, armes cada cop ms perilloses i indiscriminades que afecten el medi ambient i la diversitat biolgica, intervencions sobre lsser hum, manipulaci de les llibertats. La Declaraci de Drets Humans Emergents reconeix lesperit i els principis de la Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948 i els instruments internacionals i regionals adoptats fins avui per la comunitat internacional i sinspira
11
en aquests. Aix mateix, en recull i ratifica les dimensions duniversalitat, indivisibilitat i interdependncia i larticulaci indispensable entre drets humans, pau, desenvolupament i democrcia. Mentre que la Declaraci Universal dels Drets Humans sorgeix duna assemblea dEstats, la Declaraci de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experincies i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions ms definides dels seus moviments socials. Aix mateix, mentre que la Declaraci Universal dels Drets Humans s una resoluci adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador duna tica humanista del segle XX i lideal com que cal assolir des duna ptica individualista i liberal, la Declaraci de Drets Humans Emergents sorgeix des de lexperincia i les veus de la societat civil global a linici del segle XXI. Aquesta Declaraci comprn una nova concepci de la participaci ciutadana i concep els drets emergents com a drets ciutadans. Es tracta de superar el dficit poltic i la impotncia entre els canvis desitjats i les precries condicions actuals per a la seva realitzaci. Els drets humans sn, tanmateix, resultat dun procs inacabat i en transformaci permanent. Emergeixen nous compromisos, noves necessitats , nous drets, i, sobretot, apareix una presa de conscincia de les societats actuals que fa visibles pobles i grups socials que avui apareixen amb veu prpia a travs de lemergncia duna societat civil internacional organitzada. La Declaraci de Drets Humans Emergents sinscriu com a resposta als processos de globalitzaci, la naturalesa parcial i desigual dels quals exclou dels seus beneficis a mplies capes de la poblaci mundial, en particular als pasos subdesenvolupats, per tamb als desenvolupats, i dissenya com a marc de relaci global un escenari de pobresa, violncia i exclusi. Davant dels nous contextos i la mundialitzaci de leconomia, les grans
transformacions de la cincia, de la tecnologia i de lenginyeria mdica, fenmens com les migracions mundials i els desplaaments de grans nuclis de la poblaci, laugment de la pobresa a escala mundial i de lextrema pobresa en el tercer mn, laparici de noves formes desclavitud, laguditzaci del terrorisme i el narcotrfic, la supervivncia i intensificaci dels conflictes intertnics i de lhegemonia poltica dun pas davant blocs poltics en construcci en les configuracions geopoltiques actuals, entre altres grans desafiaments que avui afronta el mn, sorgeixen tamb nous actors socials, econmics i poltics que apareixen o es visibilitzen en el segle XXI. Aquesta Declaraci correspon a la idea recent segons la qual la humanitat sencera forma una comunitat poltica que t el deure dassumir el seu dest de manera compartida. Aix s compatible amb el respecte a les comunitats poltiques Estatals existents. No obstant aix, simposa una nova combinaci entre les comunitats plurals i la comunitat poltica compartida a la qual tots pertanyem. El fonament dels drets formulats en aquesta Declaraci correspon a una noci de sntesi, aquella de linters pblic universal que ha de permetre garantir a tots els ssers humans sense excepci els mitjans per a la llibertat que respecti la igualtat de la persona, els pobles i la natura. Aquesta Declaraci t com a objectiu enfortir la interdependncia i integralitat dels drets dhomes i dones. No pretn reemplaar cap dels instruments existents; ans al contrari, els completa i refora. Es tracta duna Declaraci que emana de la societat civil global i ha de ser considerada com a part dun procs normatiu consuetudinari; per tamb ha de ser considerada com un nou imperatiu tic del segle XXI per als individus i els Estats. Ens trobem, doncs, davant la necessitat de globalitzar la solidaritat, desenvolupar projectes alternatius, imaginar noves aliances, afavorir noves formes de resistncia, garantir de manera efectiva noves propostes per a una democrcia internacional, pel desenvolupament sostenible i per la pau, i con-
13
cebre des de lptica de la societat civil els drets humans del segle XXI. La Declaraci de Drets Humans Emergents marca el paisatge dun mn sovint tocat per la barbrie per recordar-li que en el pitjor dels riscos i dels conflictes, la humanitat sempre saixeca i troba en si mateixa les energies per al progrs.
II
Valors
Les successives declaracions de drets humans shan sustentat en el reconeixement duna srie de valors considerats com la base de la convivncia dels ssers humans en pau i llibertat. La llibertat, la igualtat i la fraternitat han passat a la histria com els valors bsics de la modernitat. La llibertat, la justcia, la pau i la dignitat sn els valors que constitueixen el substrat de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Sn valors que remeten els uns als altres, sentrecreuen i es reclamen mtuament: no hi ha llibertat sense igualtat; la llibertat i la igualtat sn ingredients de la dignitat i de la justcia; sense pau no hi ha llibertat; la falta de pau pot ser la conseqncia de la falta de justcia o digualtat. Els valors no sn esttics, o no ho s el significat dels seus termes. Les paraules que nomenen els valors fonamentals, tot i ser sempre les mateixes, adquireixen matisos diferents dacord amb cada poca. La llibertat que defenien els revolucionaris del segle XVIII, tot i estar ja parcialment acceptada a les societats regides per un estat de dret, es manifesta avui amb noves exigncies que tamb cal defensar. A part daix, les nostres llibertats avui es veuen amenaades per una srie de circumstncies que no es donaven fa dos segles. La igualtat sha anat omplint de contingut arran de limpuls i el desenvolupament de la sensibilitat social en el segle XX. El dret a la pau i a la vida, que avui reivindiquem, s vist segons una srie de perills nous, com les armes de destrucci en massa, el terrorisme, la globalitzaci de la desigualtat o un desenvolupament tecnolgic que pot esclavitzar-nos per la falta de control o de lorientaci adequada. La fraternitat, o solidaritat, van adquirint dimensions cada vegada ms internacionals. Finalment, un valor com el de la tolerncia, que va nixer com a antdot a les guerres religioses, ha acabat sent el mnim exigible als ciutadans de les democrcies actuals. Potser massa mnim perqu ens deixi satisfets. La Declaraci de Drets Humans Emergents explicita i posa de manifest com entenem, o volem que sentenguin avui, els valors fonamentals que, a continuaci, es descriuen succintament.
15
Dignitat
Lsser hum t dignitat perqu no t preu. Lsser hum t dignitat perqu s un fi en ell mateix i no noms un mitj per als fins daltres persones. Totes dues asseveracions es deuen a Kant i encara no hi ha millor manera de definir la dignitat humana que la que aquest filsof va proposar. Daltra banda, el renaixentista Pico della Mirandola havia definit la dignitat humana com la possibilitat de lindividu de decidir sobre la seva prpia vida, de poder escollir com viure. En tots dos casos, la dignitat va intrnsecament unida a la llibertat. La dignitat li ve donada a lsser hum per la seva condici dagent lliure. Ats que tot individu s mereixedor de la mateixa dignitat, aquesta sha dentendre avui com un dret i, alhora, com una obligaci: el dret a veure reconeguda la llibertat i lobligaci dexercir la llibertat responsablement i sense menyspreu de la llibertat dels altres. En el nostre mn, es fan mereixedores daquesta dignitat molt especialment les persones i grups ms vulnerables: els qui viuen en la pobresa; els qui pateixen malalties incurables; les persones amb discapacitat, independentment de quina en sigui la tipologia; les minories nacionals; els pobles indgenes. A tots ells els manca les condicions materials i el reconeixement de la seva capacitat de comportar-se com a agents lliures i de funcionar, per tant, com a ssers humans.
Vida
El valor de la vida sempre ha estat el primer i el ms bsic. Sense vida, cap altre valor s sostenible. La paradoxa s que les possibilitats de destruir vides humanes no han decrescut amb el temps, sin que augmenten. El desenvolupament armamentista, lafany imperialista dalguns Estats, la incomprensi i indiferncia davant del malestar ali fan de la vida de les persones un dels valors ms vulnerables. Que encara existeixi, en alguns llocs, la pena de mort, les execucions extrajudicials o el trfic de persones i que encara no shagi abolit la fam i la pobresa extremes mostren la necessitat de seguir insistint en el valor de la vida.
Daltra banda, si b lindividu vol viure per damunt de tot, vol alhora viure b, vol una vida de qualitat. El desenvolupament cientfic i tcnic, unit al desenvolupament econmic, pot estar al servei de la vida humana i fins i tot no humana, per tamb pot desenvolupar-se en detriment daquest valor. La defensa dun medi ambient sa i equilibrat, la reclamaci del dret a una mort digna, el valor que donem a la ciutat posen de manifest que la vida que valorem avui s una vida de qualitat.
Igualtat
Lafirmaci que no hi ha llibertat sense igualtat continua vigent. El valor de la igualtat s una condici de la llibertat. Per ligualitarisme sense matisos s lluny de les ments del nostre temps. La justcia distributiva ha de tenir com a objectiu ligual accs de tots als bns ms bsics. Daix en diem igualtat doportunitat, igualtat de capacitats o, senzillament, equitat. No es tracta de suprimir les diferncies, sin daconseguir que aquestes no siguin discriminatries ni excloents. Es tracta de pensar una igualtat compatible amb les necessitats particulars dels diferents grups. Es tracta dassenyalar aquells grups o pobles que histricament han patit ms discriminacions i actuar positivament al seu favor. Contra les tendncies neoliberals, sha de seguir proclamant el valor de lequitat. Sense equitat, els individus no sn realment lliures, encara que formalment vegin reconegudes les seves llibertats, i la vida que els toca viure manca de qualitat i de dignitat. Cal proclamar sense reserves la universalitat de la igualtat i exercir, entre daltres, poltiques de justcia distributiva en el pla internacional.
Solidaritat
La igualtat entre tots els ssers humans va ser la base del valor de la fraternitat proclamat pels revolucionaris francesos. Avui preferim parlar de solidaritat, un valor que es consolida a mesura que augmenta i es potencia la sensibilitat social entre les persones. El fenomen dels moviments socials
17
materialitza la necessitat de mobilitzar-se i organitzar-se per exercir la solidaritat i promoure actituds solidries. Si lequitat s un valor que han de desenvolupar principalment les institucions poltiques a les mans de les quals estan les poltiques de justcia distributiva, la solidaritat s un valor que ha de desenvolupar lindividu. Les poltiques pbliques tindran millors resultats i sexecutaran millor si van acompanyades dactituds solidries.
Convivncia
Davant els brots reiterats de racisme i xenofbia com a resposta als creixents moviments migratoris, davant el rebuig explcit al que s diferent, davant el fenomen dels maltractaments que victimitzen les persones ms febles, es posa de manifest el valor de la convivncia. s un valor que va ms enll de la tolerncia, la qual s una virtut massa raqutica per considerar-la un valor democrtic satisfactori. Tolerem el que no ens agrada i ens incomoda, el que voldrem allunyar del nostre costat. La tolerncia ens deixa indiferents davant les diferents formes de vida, no ens demana que les integrem en el nostre mn ni que les acceptem. All valus i necessari en aquests moments no s noms tolerar laltre, sin reconixer-lo com un igual, aprendre a conviure amb tot el mn.
Pau
Les darreres declaracions de drets van nixer com a reaccions a les terribles guerres i carnisseries del segle XX. No obstant aix, cap declaraci ha aconseguit posar fi a les guerres. Els conflictes davui sn dun altre tipus, per tendeixen a resoldres igualment amb la violncia i la fora. Tanmateix, el rebuig dels conflictes bllics ha pres ms cos a les societats democrtiques. Ho demostren els repetits actes de desobedincia civil i dobjecci de conscincia enfront de les obligacions militars i de la inversi econmica en armament. Simposa el dret dasil com un dret ineludible per als qui han de fugir de pasos en guerra.
Avui vinculem la pau al valor del dileg, un valor en ala i reclamat reiteradament. Per damunt de la reivindicaci de les cultures, les identitats i les llenges prpies, simposa el valor del llenguatge com a tal, el ms especfic de lsser hum, el que hauria dunir-nos a tots en una autntica comunitat de dileg.
Llibertat
Les llibertats individuals constitueixen el valor ms preuat, ms consagrat i ms desenvolupat a les nostres societats. Per tamb les llibertats es tornen vulnerables quan les amenaces dels estats autoritaris i dels grups terroristes obliguen a afermar la seguretat ciutadana. El valor i lextensi assolides per la llibertat dexpressi, per la seva banda, xoquen amb el deure de respectar la intimitat i la imatge de les persones. Com ms llibertat, ms responsabilitat. El valor de la llibertat a les societats democrtiques i liberals depn de la capacitat de mantenir lequilibri entre les llibertats individuals i la resta de drets, la garantia dels quals, duna manera o una altra, limita aquestes llibertats. Aconseguir-ho s exercir la llibertat responsablement.
Coneixement
La societat del coneixement ha convertit el coneixement en un valor bsic. Grcies a les telecomunicacions, laccs a la informaci pblica i privada s un b universalitzable. Les innovacions cientfiques i el desenvolupament tecnolgic han de ser accessibles i coneguts per totes les persones a qui afecta. Leducaci deixa de ser una etapa de la vida per estendres al llarg de la vida de les persones. El coneixement s una condici de la llibertat i tamb de la dignitat i la igualtat.
19
III
Principis
Principi de no-discriminaci.
El carcter universal dels drets emergents es basa en el principi de no-discriminaci. Aquest principi s, alhora, un dret hum transversal.
Principi de coherncia.
Es concep des dun enfocament holstic que promou i reivindica la indivisibilitat, la interdependncia i la universalitat dels drets humans. Aquesta Declaraci no pertany a una generaci ms de drets humans, perqu els concep tamb des dun enfocament historicista que promou la seva integralitat, sense generacions.
Principi dhoritzontalitat.
Els drets emergents apareixen en forma horitzontal i sense cap tipus de jerarquitzaci. Aquest principi reivindica, aix mateix, els mbits internacional, regional i local com a espais articulats i de necessria protecci i promoci dels drets humans.
Principi dinterdependncia i multiculturalitat. Reconeix en el mateix pla digualtat els drets individuals i els drets collectius i busca ultrapassar el debat entre aquestes categories, aix com entre els drets individuals i els drets socials; per tant, reconeix tant lindividu com els pobles com a subjectes collectius de drets. No hi ha cap justificaci per mantenir una bipartici clssica entre aquests drets. Tots els drets humans sn individuals i tots tenen, alhora, una dimensi collectiva.
Principi de gnere.
Integra una dimensi de gnere que busca posicionar els drets de les dones i els reconeix tant des duna perspectiva de discriminaci positiva com des de la seva necessria inclusi transversal en tot lentramat daquesta Declaraci de drets. Reivindica, aix mateix, el reconeixement a la diversitat sexual i la dimensi de gnere des de la masculinitat.
Principi dexigibilitat.
Ats que aquesta Declaraci s, en una primera etapa, un text programtic, comprn des davui la recerca de ladopci de mecanismes vinculants per part dels Estats i postula el desenvolupament de mecanismes que nafavoreixin lexigibilitat. Cap dret pot ser relegat per la seva naturalesa de dret programtic ni aix en pot justificar la inatenci o omissi.
21
essencials. Totes les persones i tota comunitat tenen dret que els avenos cientfics i tecnolgics en lmbit de la salut, i en particular pel que fa a lenginyeria gentica, respectin els principis fonamentals de la dignitat de la persona i dels drets humans. 6. El dret a la educaci, al saber i al coneixement i a la formaci continuada i inclusiva i a leradicaci de lanalfabetisme, que aspira que tot sser hum tingui accs a una educaci i una formaci professional continuades i de qualitat, que sadaptin a les seves necessitats personals i a les demandes de la societat, i que garanteixin la inclusi de tots els membres de la societat, sense cap discriminaci. Tots els ssers humans tenen dret a leradicaci de lanalfabetisme. 7. El dret a una mort digna, que assegura a tota persona el dret que es respecti la seva voluntat de no prolongar artificialment la seva vida, expressada en un testament vital o un document semblant formalitzat amb les garanties adequades.
Article 2.
Dret a la pau.
Tots els ssers humans i tota comunitat tenen dret que la vida humana quedi garantida per un sistema social en el qual els valors de pau i solidaritat siguin essencials i en el qual els conflictes es resolguin mitjanant el dileg i altres formes dacci social pacfiques.
Aquest dret hum fonamental comprn el dret de tota persona a lobjecci de conscincia enfront de les obligacions militars. Tota persona integrada en un exrcit t dret a rebutjar el servei militar en operacions armades, internes o internacionals, que violin els principis i normes del dret internacional humanitari o que constitueixin una violaci greu, en massa i sistemtica dels drets humans.
25
II. la declaraci
Article 3.
Dret a habitar el planeta i al medi ambient.
Tots els ssers humans i tota comunitat tenen dret a viure en un medi ambient sa, equilibrat i segur, a gaudir de la biodiversitat present al mn i a defensar el sosteniment i continutat del seu entorn per a les generacions futures.
Article 4.
Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
Tots els ssers humans i tota comunitat tenen dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
Aquest dret hum fonamental comprn els drets segents: 1. El dret a la igualtat doportunitats, que reconeix els drets continguts en aquesta Declaraci sense cap tipus de discriminaci per ra de raa, tnia, color, gnere o orientaci sexual, caracterstiques gentiques, idioma, religi, opinions poltiques o de qualsevol ndole, origen nacional o social, pertinena a una minoria, fortuna, naixement, discapacitat, edat o qualsevol altra condici. Per a la realitzaci de la igualtat, es prendr en consideraci lexistncia i superaci de les desigualtats de fet que lerosionen, aix com la importncia didentificar i satisfer necessitats particulars de grups humans i pobles, derivades de la seva condici o situaci, sempre que aix no redundi en discriminacions contra altres grups humans. 2. El dret a la protecci dels collectius en situaci de risc o dexclusi, que reconeix a tota persona pertanyent a un collectiu en risc o a un poble en situaci dexclusi el dret a una protecci especial per part de les autoritats pbliques. En particular:
- Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecci i atencions necessries per al seu benestar i ple desenvolupament. - Les persones grans tenen dret a una vida digna i autnoma, aix com a la protecci de la seva salut i a participar en la vida social i cultural. - Els immigrants, sigui quin sigui el seu estatus legal a lestat dacollida, tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats en aquesta Declaraci, aix com a la tutela efectiva, per part de lestat dacollida, dels drets i llibertats fonamentals establerts en la Declaraci Universal dels Drets Humans. - Les persones amb discapacitat, independentment de la tipologia de la seva discapacitat i del grau dafectaci, tenen dret a participari formar part activa de la societat, a contribuir a la seva articulaci i desenvolupament, a exercir la seva ciutadania amb drets i deures i a desenvolupar les seves capacitats.
27
6. El dret a la llibertat de conscincia i religi, que garanteix a totes les persones i comunitats la llibertat de conscincia i religi, aix com el dret a canviar de religi i a no tenir-ne. Tota persona t dret a practicar la seva religi sense traves, per ha de ser protegida de tot proselitisme en lmbit pblic. 7. El dret a la informaci, que tutela el dret de totes les persones i tota comunitat a rebre informaci vera i contrastada per part dels mitjans de comunicaci i de les autoritats pbliques. 8. El dret a la comunicaci, que reconeix el dret de totes les persones i de tota comunitat a comunicar-se amb els seus semblants per qualsevol mitj de la seva elecci. A aquest efecte, tota persona t dret a laccs i a ls de les tecnologies dinformaci i comunicaci, en particular Internet. 9. El dret a la protecci de les dades personals, que assegura a tota persona el dret a la protecci i confidencialitat de les dades de carcter personal que la concerneixin, aix com a laccs i a la rectificaci daquestes.
29
31
II. la declaraci
7. El dret a lespai pblic, a la monumentalitat i a la bellesa urbanstica, que suposa el dret a un entorn urb articulat per un sistema despais pblics dotats delements de monumentalitat que els donin visibilitat i identitat, incorporant una dimensi esttica i un urbanisme harmonis i sostenible. 8. El dret a la mobilitat local i a laccessibilitat, ja que tota persona t dret a un trnsit ordenat i respectus amb el medi ambient i a moures amb facilitat per la ciutat metropolitana. Tota persona discapacitada t dret que se li faciliti la mobilitat i a la supressi de totes les barreres arquitectniques. 9. El dret a la conversi de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania, que implica el dret de tota persona a habitar en zones urbanes de qualitat, amb carcter de centralitat. 10. El dret al govern metropolit o plurimunicipal, que garanteix el dret de tota persona, per raons de participaci i deficcia de la gesti pblica, a un govern local de proximitat que, en les regions ms urbanitzades, pugui tenir una dimensi plurimunicipal o metropolitana.
33
Els Estats sabstindran dadoptar disposicions damnistia, prescripci i exempci de responsabilitat que pretenguin impedir la investigaci i la sanci dels responsables de violacions greus dels drets humans. En particular, cap persona gaudir de cap immunitat que leximeixi de ser processada pel crim de genocidi, per crims de guerra o per crims contra la humanitat. 5. El dret a la resistncia, que implica que tota comunitat en lluita contra una opressi dordre militar, poltic, econmic o cultural t dret a resistir aquesta opressi per tots els mitjans legtims al seu abast i a buscar i rebre en aquesta lluita un suport internacional conforme als propsits i principis de la Carta de les Nacions Unides. 6. El dret i el deure de respectar els drets humans, que garanteixen a tota persona la protecci efectiva dels drets humans en els mbits nacional i internacional. Els Estats i la resta dactors, en particular les institucions financeres internacionals i les empreses transnacionals, tenen el deure de respectar els drets humans. Aquestes obligacions jurdiques transcendeixen les fronteres nacionals. 7. El dret a un sistema internacional just, que reconeix a totes les persones i comunitats en qu sintegren el dret a un sistema internacional en qu els drets i llibertats enunciats en aquesta Declaraci i en la resta dinstruments internacionals de protecci dels drets humans es facin plenament efectius, incloent-hi el dret a la reparaci per la violaci dels drets humans dels quals hagin estat vctimes. Per a la plena protecci dels seus drets humans, tota persona i comunitat podr recrrer a instncies internacionals en els casos en qu la protecci nacional pogus haver estat insuficient. 8. El dret a la democrcia global, que suposa el dret de tots els ssers humans i tota comunitat a un sistema internacional democrtic, basat en el respecte als principis i normes de dret internacional i regit per una Organitzaci de les Nacions Unides que faci efectius els drets i les llibertats enunciats en aquesta Declaraci i la resta dinstruments internacionals de protecci dels drets humans.
35
37
marco general: valores y principios I. Porque una declaracin universal de derechos humanos emergentes? | 38 II. Valores | 43 III. Principios | 48
declaracin universal de derechos humanos emergentes Titol I. Derecho a la democracia igualitaria | 52 Titol II. Derecho a la democracia plural | 56 Titol III. Derecho a la democracia paritaria | 58 Titol IV. Derecho a la democracia participativa | 60 Titol V. Derecho a la democracia solidaria | 62 Titol VI. Derecho a la democracia garantista | 64
marco general: valores y principios I Porqu una Declaracin Universal de Derechos Humanos Emergentes?
Todos los seres humanos, libres y iguales y dotados de dignidad, somos acreedores de ms derechos de los que tenemos reconocidos, protegidos y garantizados. La Declaracin de Derechos Humanos Emergentes nace desde la sociedad civil global en los inicios del siglo XXI, con objeto de contribuir a disear un nuevo horizonte de derechos, que sirva de orientacin a los movimientos sociales y culturales de las colectividades y de los pueblos y, al mismo tiempo, se inscriba en las sociedades contemporneas, en las instituciones, en las polticas pblicas y en las agendas de los gobernantes, para promover y propiciar una nueva relacin entre sociedad civil global y el poder. Los derechos humanos son el cimiento de las sociedades libres. La sociedad globalizada debe manifestarse por la defensa de la garanta eficaz de los derechos humanos, asegurando a todos la paz, la justicia, la libertad y las condiciones de bienestar como base de una vida armoniosa y feliz. En los aos transcurridos desde que el 10 de diciembre de 1948 la Asamblea General de las Naciones Unidas proclam solemnemente la Declaracin Universal de los Derechos Humanos, se han producido cambios polticos, sociales, ideolgicos, culturales, econmicos, tecnolgicos y cientficos que han incidido de manera profunda en el saber de los derechos humanos, en los mecanismos para su garanta y en la fuerza e impacto de las voces y movimientos que desde la sociedad civil global demandan su respeto. Ms de medio siglo ha pasado, sin duda un camino considerable ha transcurrido y un patrimonio jurdico universal comienza a construirse y a consolidarse. Sin embargo, los derechos humanos no han sido definidos de manera permanente, porque cada evolucin social o tcnica vuelve las relaciones ms complejas y abre nuevas y eventuales vas de dominacin o de expoliacin. Quin puede dudar que hoy nos encontramos ante una de esas etapas, quizs una de las ms difciles que ha atravesado la historia de la humanidad? El mundo se orden alrededor del reparto entre Estados soberanos, cada
XXI, sin embargo, asistimos inevitablemente, a un mundo de una complejidad ms grande. Las relaciones interestatales y los movimientos transnacionales se entrelazan y se cruzan con enfrentamientos entre los Estados, conflictos que persisten y violencias sociales que alcanzan regiones enteras. Numerosos Estados se encuentran debilitados y con signos de inestabilidad y corrupcin. La pobreza aparece como una de las violaciones de los derechos humanos ms flagrantes en este siglo. La efectividad de los derechos se pone en entredicho como tampoco se resuelve la cuestin de las violaciones cometidas por los propios Estados. stas ltimas, lejos de reducirse, se multiplican en un contexto marcado por la obsesin de la seguridad. Junto a ello, las relaciones transnacionales crean situaciones que escapan al control de los Estados y a la aplicacin efectiva de los derechos cuya proclamacin tanto ha costado. La nocin de Estado-nacin en la que se construyen las bases de la doctrina de los derechos humanos ha cambiado. Asistimos no solo al debilitamiento del Estado-nacin sino al fortalecimiento del mercado trasnacional y de actores financieros que a travs de empresas o alianzas multinacionales y consorcios econmicos, definen polticas econmicas que inciden en todo el planeta. El credo neoliberal, signo del pensamiento nico, se consolida ante nuevos e inciertos escenarios en el marco de la globalizacin econmica y poltica. Esta situacin aparece al mismo tiempo que los peligros aumentan en el mundo. Algunos provienen de representaciones ideolgicas mezcladas con fanatismos religiosos, en que aquellos que pertenecen a otra identidad nacional, religiosa o cultural son considerados enemigos. Otros estn ligados a los avances tecnolgicos no controlados: desarrollo de medios de control y vigilancia en la vida individual; armas cada vez ms peligrosas e indiscriminadas que alcanzan el medio ambiente y la diversidad biolgica; intervenciones sobre el ser humano, manipulacin de las libertades. La Declaracin de Derechos Humanos Emergentes reconoce y se inspira en el espritu y principios de la Declaracin Universal de Derechos Humanos de 1948 y en instrumentos internacionales y regionales adoptados hasta hoy por
39
la comunidad internacional; as mismo recoge y ratifica sus dimensiones de universalidad, indivisibilidad e interdependencia y la indispensable articulacin entre derechos humanos, paz, desarrollo y democracia. Mientras que la Declaracin Universal de Derechos Humanos surge de una Asamblea de Estados, la Declaracin de Derechos Humanos Emergentes se construye desde las diversas experiencias y luchas de la sociedad civil global, recogiendo las reivindicaciones ms perfiladas de sus movimientos sociales. Asimismo, mientras que la Declaracin Universal de Derechos Humanos es una resolucin adoptada solemnemente por las Naciones Unidas, como documento fundador de una tica humanista del siglo XX y el ideal comn a alcanzar desde una ptica individualista y liberal, la Declaracin de Derechos Humanos Emergentes surge desde la experiencia y las voces de la sociedad civil global en los inicios del siglo XXI. Esta Declaracin comprende una nueva concepcin de la participacin ciuda-
dana y concibe los derechos emergentes como derechos ciudadanos. Se trata de superar el dficit poltico y la impotencia entre los cambios deseados y las precarias condiciones actuales para su realizacin. Los derechos humanos son, sin embargo, resultado de un proceso inacabado y en permanente transformacin. Emergen nuevos compromisos, necesidades, nuevos derechos y, sobre todo, una toma de conciencia de las sociedades actuales que hacen visibles a pueblos y grupos sociales que hoy aparecen con voz a travs de la emergencia de una sociedad civil internacional organizada. La Declaracin de Derechos Humanos Emergentes se inscribe como respuesta a los procesos de globalizacin cuya naturaleza parcial y desigual excluye de sus beneficios a amplias capas de la poblacin mundial, en particular a los pases subdesarrollados, pero tambin en los desarrollados, diseando como marco de relacin global un escenario de pobreza, violencia y exclusin.
Hoy, ante nuevos contextos y mundializacin de la economa, grandes transformaciones de la ciencia y la tecnologa, la ingeniera mdica, fenmenos como las migraciones mundiales y desplazamientos de grandes ncleos de la poblacin, aumento de la pobreza a nivel mundial y de la extrema pobreza en el tercer mundo, aparicin de nuevas formas de esclavitud, agudizacin del terrorismo y el narcotrfico, pervivencia e intensificacin de los conflictos intertnicos y de la hegemona poltica de un pas ante bloques polticos en construccin en las configuraciones geopolticas actuales, entre otros grandes desafos en el siglo XXI. Esta Declaracin corresponde a la idea reciente segn la cual la humanidad entera formara una comunidad poltica con el deber de asumir su destino en forma compartida. Esto es compatible con el polticas estatales existentes. Sin respeto una de las comunidades embargo, nueva combinacin se que enfrenta el mundo en la actualidad, surgen tambin nuevos actores sociales, econmicos y polticos que aparecen o se visibilizan
impone entre las comunidades plurales y la comunidad poltica compartida a la que todos pertenecemos. El fundamento de los derechos formulados en esta Declaracin corresponde a una nocin de sntesis, aquella del inters pblico universal que debe permitir garantizar a todos los seres humanos sin excepcin, los medios para la libertad que respete la igualdad de la persona, los pueblos y la naturaleza. La presente Declaracin tiene por objeto fortalecer la interdependencia e integridad de los derechos de hombres y mujeres, no pretende reemplazar ningn instrumento existente, al contrario, los completa y refuerza. Se trata de una Declaracin que emana de la sociedad mundial global y debe de ser considerada como parte de un proceso normativo consuetudinario, pero tambin debe de ser considerada para los individuos y los Estados como un nuevo imperativo tico del siglo XXI.
41
Nos encontramos entonces ante la necesidad de globalizar la solidaridad, desarrollar proyectos alternativos, imaginar nuevas alianzas, favorecer nuevas formas de resistencia, garantizar efectivamente nuevas propuestas de democracia internacional, de desarrollo sostenible y de la paz y concebir desde la ptica de la sociedad civil los derechos humanos del siglo XXI.
La Declaracin de Derechos Humanos Emergentes marca el paisaje de un mundo muchas veces tocado por la barbarie para recordarle que en el peor de los riesgos y de los conflictos, la humanidad siempre se levanta y encuentra en s misma las energas para el progreso.
II
Valores
Las sucesivas declaraciones de derechos humanos se han sustentado en el reconocimiento de una serie de valores considerados como la base de la convivencia de los seres humanos en paz y libertad. La libertad, la igualdad y la fraternidad han pasado a la historia como los valores bsicos de la modernidad. La libertad, la justicia, la paz, la dignidad, son los valores que constituyen el sustrato de la Declaracin Universal de Derechos Humanos. Son valores que remiten los unos a los otros, se entrecruzan y se reclaman mutuamente: no hay libertad sin igualdad, la libertad y la igualdad son ingredientes de la dignidad y de la justicia, sin paz no hay libertad, la falta de paz puede ser la consecuencia de la falta de justicia o de igualdad. Los valores no son estticos. O no lo es el significado de sus trminos. Las palabras que nombran a los valores fundamentales, an siendo siempre las mismas, adquieren matices distintos de acuerdo con cada poca. La libertad que defendan los revolucionarios del siglo XVIII, aunque est ya parcialmente aceptada en las sociedades regidas por un Estado de derecho, se manifiesta hoy con nuevas exigencias que tambin hay que defender. Por lo dems, nuestras libertades hoy se ven amenazadas por una serie de circunstancias que no se daban hace dos siglos. La igualdad se ha ido llenando de contenido a raz del impulso y desarrollo de la sensibilidad social en el siglo XX. El derecho a la paz y a la vida, que hoy reivindicamos, es visto en funcin de una serie de peligros nuevos, como las armas de destruccin masiva, el terrorismo, la globalizacin de la desigualdad, o un desarrollo tecnolgico que puede esclavizarnos por falta de control o de orientacin adecuada. La fraternidad, o la solidaridad, van adquiriendo dimensiones cada vez ms internacionales. Finalmente, un valor como el de la tolerancia, que naci como antdoto a las guerras de religin, ha acabado siendo el mnimo exigible a los ciudadanos de las democracias actuales. Quiz demasiado mnimo para que nos deje satisfechos. La Declaracin de Derechos Humanos Emergentes viene a explicitar y poner de manifiesto cmo entendemos, o queremos que se entiendan hoy, los valores fundamentales que, a continuacin, se describen sucintamente.
43
Dignidad
El ser humano tiene dignidad porque no tiene precio. El ser humano tiene dignidad porque es un fin en s mismo y no slo un medio para los fines de otras personas. Ambas aseveraciones se deben a Kant y an no hay mejor manera de definir la dignidad humana que la que dicho filsofo propuso. Por otra parte, el renacentista Pico della Mirandola haba definido la dignidad humana como la posibilidad del individuo de decidir sobre su propia vida, de poder escoger cmo vivir. En ambos casos, la dignidad va intrnsecamente unida a la libertad. La dignidad le viene dada al ser humano por su condicin de agente libre. Dado que todo individuo es merecedor de la misma dignidad, sta debe entenderse hoy como un derecho y, a la vez, como una obligacin: el derecho a ver reconocida la libertad y la obligacin de ejercer la libertad responsablemente y sin menosprecio de la libertad de los dems. En nuestro mundo, se hacen acreedores de tal dignidad muy en especial las personas y grupos ms vulnerables: los que viven en la pobreza, los que sufren enfermedades incurables, las personas con discapacidad independientemente de cul sea la tipologa de su discapacidad, las minoras nacionales, los pueblos indgenas. A todos ellos les falta las condiciones materiales y el reconocimiento de su capacidad de comportarse como agentes libres y de funcionar, por tanto, como seres humanos.
Vida
El valor de la vida siempre ha sido el primero y el ms bsico. Sin vida, ningn otro valor es sostenible. La paradoja es que las posibilidades de destruir vidas humanas no han decrecido con el tiempo, sino que han aumentado. El desarrollo armamentstico, el afn imperialista de algunos Estados, la incomprensin e indiferencia ante el malestar ajeno, hacen de la vida de las personas uno de los valores ms vulnerables. Que an exista, en algunos lugares, la pena de muerte o las ejecuciones extrajudiciales, que exista el trfico de personas, y que an no se haya abolido el hambre y la pobreza extremas muestran la necesidad de seguir insistiendo en el valor de la vida.
Por otra parte, si bien el individuo quiere vivir por encima de todo, quiere al mismo tiempo vivir bien, quiere una vida de calidad. El desarrollo cientfico y tcnico, unido al desarrollo econmico, puede estar al servicio de la vida humana e incluso no humana, pero tambin puede desarrollarse en detrimento de dicho valor. La defensa de un medio ambiente sano y equilibrado, la reclamacin del derecho a una muerte digna, el valor que damos a la ciudad, ponen de manifiesto que la vida que valoramos hoy es una vida de calidad.
Igualdad
La afirmacin de que no hay libertad sin igualdad sigue vigente. El valor de la igualdad es una condicin de la libertad. Pero est lejos de las mentes de nuestro tiempo el igualitarismo sin matices. La justicia distributiva ha de tener como objetivo el igual acceso de todos a los bienes ms bsicos. A eso le llamamos igualdad de oportunidades, igualdad de capacidades o, sencillamente, equidad. No se trata de suprimir las diferencias, sino de conseguir que stas no sean discriminatorias ni excluyentes. Se trata de pensar una igualdad compatible con las necesidades particulares de los distintos grupos. Se trata de sealar a aquellos grupos o pueblos que histricamente han sufrido ms discriminaciones y actuar positivamente a su favor. Contra las tendencias neoliberales, hay que seguir proclamando el valor de la equidad. Sin equidad, los individuos no son realmente libres, aunque formalmente vean reconocidas sus libertades, y la vida que les es dado vivir carece de calidad y de dignidad. Es preciso proclamar sin reservas la universalidad de la igualdad y ejercer, entre otras, polticas de justicia distributiva en el plano internacional.
Solidaridad
La igualdad entre todos los seres humanos fue la base del valor de la fraternidad proclamado por los revolucionarios franceses. Hoy preferimos hablar de solidaridad, un valor que se afianza a medida que aumenta y se potencia la sensibilidad social entre las personas. El fenmeno de los movimientos
45
sociales materializa la necesidad de movilizarse y organizarse para ejercer la solidaridad y promover actitudes solidarias. Si la equidad es un valor a desarrollar mayormente por las instituciones polticas en cuyas manos estn las polticas de justicia distributiva, la solidaridad es un valor que debe desarrollar el individuo. Las polticas pblicas tendrn mejores resultados y se ejecutarn mejor si van acompaadas de actitudes solidarias.
Convivencia
Ante los brotes reiterados de racismo y xenofobia como respuesta a los crecientes movimientos migratorios, ante el rechazo explcito al que es diferente, ante el fenmeno de los malos tratos que victimizan a las personas ms dbiles, se pone de manifiesto el valor de la convivencia. Un valor que va ms all que la tolerancia, la cual es una virtud demasiado raqutica para considerarla un valor democrtico satisfactorio. Toleramos lo que no nos gusta y nos incomoda, lo que quisiramos alejar de nuestro lado. La tolerancia nos deja indiferentes ante las distintas formas de vida, no nos pide que las integremos en nuestro mundo ni que las aceptemos. Lo valioso y necesario en estos momentos no es slo tolerar al otro, sino reconocerlo como un igual, aprender a convivir con todo el mundo.
Paz
Las ltimas declaraciones de derechos nacieron como reacciones a las terribles guerras y masacres del siglo XX. Sin embargo, ninguna declaracin ha conseguido poner fin a las guerras. Los conflictos de hoy son de otro tipo, pero tienden a resolverse igualmente con la violencia y la fuerza. No obstante, el rechazo de los conflictos blicos ha tomado ms cuerpo en las sociedades democrticas. Lo muestran los repetidos actos de desobediencia civil y de objecin de conciencia frente a las obligaciones militares y a la inversin econmica en armamento. Se impone el derecho de asilo como un derecho ineludible para quienes tienen que huir de sus pases en guerra. Hoy vinculamos la paz al valor del dilogo, un valor en alza y reclamado reiteradamente. Por encima de la reivindicacin de las culturas, las identi-
dades y las lenguas propias, se impone el valor del lenguaje como tal, lo ms especfico del ser humano, lo que debiera unirnos a todos en una autntica comunidad de dilogo.
Libertad
Las libertades individuales constituyen el valor ms preciado, ms consagrado y ms desarrollado en nuestras sociedades. Pero tambin las libertades se vuelven vulnerables cuando las amenazas de las dictaduras y de grupos terroristas obligan a afianzar la seguridad ciudadana. El valor y la extensin alcanzada por la libertad de expresin, por su parte, chocan con el deber de respetar la intimidad y la imagen de las personas. A mayor libertad, mayor responsabilidad. El valor de la libertad en las sociedades democrticas y liberales depende de la capacidad de mantener el equilibrio entre las libertades individuales y el resto de los derechos cuya garanta, de un modo u otro, viene a limitar esas libertades. Conseguirlo es ejercer la libertad responsablemente.
Conocimiento
La sociedad del conocimiento ha convertido al conocimiento en un valor bsico. Gracias a las telecomunicaciones, el acceso a la informacin, pblica y privada, es un bien universalizable. Las innovaciones cientficas y el desarrollo tecnolgico han de ser accesibles y conocidos por todos los afectados. La educacin deja de ser una etapa de la vida para extenderse a lo largo de la vida de las personas. El conocimiento es una condicin de la libertad y tambin de la dignidad e igualdad.
47
III
Principios
Principio
de
seguridad
humana.
Principio de no discriminacin.
El carcter universal de los derechos emergentes pasa por el principio de no discriminacin. Este principio es a la vez un derecho humano transversal.
Principio de coherencia.
Se concibe desde un enfoque holstico que promueve y reivindica la indivisibilidad, la interdependencia y la universalidad de los derechos humanos. Esta Declaracin no pertenece a una generacin ms de derechos humanos, porque stos los concibe tambin desde un enfoque historicista que promueve su integridad, sin generaciones.
Principio
de
horizontalidad.
Los derechos emergentes aparecen en forma horizontal y sin jerarquizacin alguna. Este principio reivindica as mismo los niveles internacional, regional y local como espacios articulados y de necesaria proteccin y promocin de los derechos humanos.
Principio de gnero.
Integra una dimensin de gnero que busca posicionar los derechos de las mujeres, y los reconoce tanto desde una perspectiva de discriminacin positiva como desde su necesaria inclusin transversal en todo el entramado de esta Declaracin de Derechos. Reivindica asimismo el reconocimiento a la diversidad sexual y la dimensin de gnero desde la masculinidad.
Principio
Siendo
de
exigibilidad.
Declaracin un texto programtico, en una primera etapa,
esta
comprende desde hoy la bsqueda de adopcin de mecanismos vinculantes por los Estados y postula el desarrollo de mecanismos que favorezcan su exigibilidad. Ningn derecho puede ser relegado por su naturaleza de derecho programtico ni esto puede justificar su inatencin u omisin.
49
de esos derechos, siempre que se respeten los trminos fijados por la Declaracin Universal para toda la humanidad; Afirmando la inexcusable exigencia de que la comunidad internacional y los poderes pblicos estatales, regionales y locales, as como los agentes no gubernamentales, asuman un mayor protagonismo en la salvaguarda de los derechos humanos y libertades fundamentales y que procuren la plena efectividad en el goce de los derechos por todos los seres humanos de forma igualitaria y sin discriminacin; Afirmando la necesidad de profundizar y fortalecer la democracia en todas sus dimensiones, as como la necesidad de reforzar el sistema de las Naciones Unidas en la defensa de los derechos humanos; Deseosos asimismo de construir una sociedad civil global basada en la justicia y los derechos humanos; Proclamamos los siguientes derechos universales como Derechos Humanos Emergentes para el Siglo Veintiuno.
los medicamentos esenciales. Toda persona y toda comunidad tienen derecho a que los desarrollos cientficos y tecnolgicos en el mbito de la salud, y en particular por lo que a la ingeniera gentica se refiere, respeten los principios fundamentales de la dignidad de la persona y de los derechos humanos. 6. El derecho a la educacin, al saber y al conocimiento, a la formacin continuada e inclusiva y a la erradicacin del analfabetismo, que aspira a que todo ser humano tenga acceso a una educacin y una formacin profesionales de calidad y continuada, que se adapte a sus necesidades personales y a las demandas de la sociedad, y que sea inclusiva de todos los miembros de la sociedad, sin ninguna discriminacin. Todos los seres humanos tienen derecho a la erradicacin del analfabetismo. 7. El derecho a una muerte digna, que asegura a toda persona el derecho a que se respete su voluntad de no prolongar artificialmente su vida, expresada en un testamento vital o documento similar formalizado con las debidas garantas.
Artculo 2.
Derecho a la paz.
Todo ser humano y toda comunidad tienen derecho a que la vida humana quede garantizada por un sistema social en el que los valores de paz y solidaridad sean esenciales y en el que los conflictos se resuelvan mediante el dilogo y otras formas de accin social pacficas.
Este derecho humano fundamental comprende el derecho de toda persona a la objecin de conciencia frente a las obligaciones militares. Toda persona integrada en un ejrcito tiene derecho a rechazar el servicio militar en operaciones armadas, internas o internacionales, en violacin de los principios y normas del derecho internacional humanitario, o que constituyan una violacin grave, masiva y sistemtica de los derechos humanos.
53
II. la declaracin
Artculo 3.
Derecho a habitar el planeta y al medio ambiente.
Todo ser humano y toda comunidad tienen derecho a vivir en un medio ambiente sano, equilibrado y seguro, a disfrutar de la futuras generaciones. biodiversidad presente en el mundo y a defender el sustento y continuidad de su entorno para las
Artculo
4.
- Los nios, las nias y los adolescentes tienen derecho a la proteccin y cuidados necesarios para su bienestar y pleno desarrollo. - Las personas mayores tienen el derecho a una vida digna y autnoma, as como los derechos a la proteccin de su salud y a participar en la vida social y cultural. - Los inmigrantes, cualquiera que sea su estatuto legal en el Estado de inmigracin, tienen derecho al reconocimiento y disfrute de los derechos proclamados en esta Declaracin, as como a la tutela efectiva por parte del Estado de inmigracin de los derechos y libertades fundamentales establecidos en la Declaracin Universal de Derechos Humanos. - Las personas con discapacidad, independientemente de la tipologa de su discapacidad y del grado de afectacin, tienen derecho a participar y formar parte activa de la sociedad, a contribuir a su articulacin y desarrollo, a ejercer su ciudadana con derechos y deberes, y a desarrollar sus capacidades.
55
6. El derecho a la libertad de conciencia y religin, que garantiza a toda persona y comunidades la libertad de conciencia y religin, as como el derecho a cambiar de religin y a no tenerla. Toda persona tiene derecho a practicar su religin sin trabas, pero debe ser protegida de todo proselitismo en el mbito pblico. 7. El derecho a la informacin, que tutela el derecho de toda persona y comunidad a recibir informacin veraz y contrastada por parte de los medios de comunicacin y de las autoridades pblicas. 8. El derecho a la comunicacin, que reconoce el derecho de toda persona y/o comunidad a comunicarse con sus semejantes por cualquier medio de su eleccin. A tal efecto, toda persona tiene derecho al acceso y al uso de las tecnologas de informacin y comunicacin, en particular Internet. 9. El derecho a la proteccin de los datos personales, que asegura a toda persona el derecho a la proteccin y confidencialidad de los datos de carcter personal, incluidos los genticos, que la conciernan, as como a acceder a esos datos y a su rectificacin.
57
6. El derecho a la representacin paritaria, que conlleva la proporcin equivalente entre mujeres y hombres en los rganos de participacin y gestin polticos.
59
7. El derecho al espacio pblico, a la monumentalidad y a la belleza urbanstica, que supone el derecho a un entorno urbano articulado por un sistema de espacios pblicos y dotados de elementos de monumentalidad que les den visibilidad e identidad, incorporando una dimensin esttica y un urbanismo armonioso y sostenible. 8. El derecho a la movilidad local y a la accesibilidad, pues toda persona tiene derecho a un trfico ordenado y respetuoso con el medio ambiente y a moverse con facilidad por la ciudad metropolitana. Toda persona discapacitada tiene derecho a que se facilite su movilidad y a la supresin de todas las barreras arquitectnicas. 9. El derecho a la conversin de la ciudad marginal en ciudad de ciudadana, que implica el derecho de toda persona a habitar en zonas urbanas de calidad, con carcter de centralidad. 10. El derecho al gobierno metropolitano o plurimunicipal, que garantiza el derecho de toda persona, por razones de participacin y de eficacia de la gestin pblica, a un gobierno local de proximidad que, en las regiones ms urbanizadas, puede tener una dimensin plurimunicipal o metropolitana.
61
y comercializacin por parte de esos pases de sus recursos naturales, y el derecho de toda persona perteneciente a su poblacin a participar en la adopcin y el control de las decisiones relativas a la gestin de dichos recursos.
63
y a recibir la reparacin correspondiente. Los Estados se abstendrn de adoptar disposiciones de amnista, prescripcin y eximentes de responsabilidad que pretendan impedir la investigacin y sancin de los responsables de violaciones graves de los derechos humanos. En particular, ninguna persona gozar de inmunidad alguna que la exima de ser procesada por el crimen de genocidio, por crmenes de guerra o por crmenes contra humanidad. 5. El derecho a la resistencia, que implica que toda comunidad o pueblo en lucha contra una opresin de orden militar, poltico, econmico o cultural, tiene derecho a resistir dicha opresin por todos los medios legtimos a su alcance y a buscar y recibir en esta lucha un apoyo internacional conforme a los propsitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas. 6. El derecho y el deber de respetar los derechos humanos, que garantiza a toda persona la proteccin efectiva de los mismos en los planos nacional e internacional. Los Estados y dems actores, en particular las instituciones financieras internacionales y las empresas transnacionales, tienen el deber de respetar los derechos humanos. Estas obligaciones jurdicas trascienden las fronteras nacionales. 7. El derecho a un sistema internacional justo, que reconoce a toda persona y comunidades el derecho a un sistema internacional en el que los derechos y libertades enunciados en esta Declaracin y en los dems instrumentos internacionales de proteccin de los derechos humanos se hagan plenamente efectivos, incluyendo el derecho a la reparacin por la violacin de los derechos humanos de los que haya sido vctima. Para la plena proteccin de sus derechos humanos, toda persona y comunidad podr acudir a instancias internacionales en los casos en que la proteccin nacional pudiera haber sido insuficiente. 8. El derecho a la democracia global, que supone el derecho de todo ser humano y toda comunidad o pueblo, a un sistema internacional democrtico basado en el respeto a los principios y normas de Derecho Internacional y regido por una Organizacin de las Naciones Unidas que haga efectivos los derechos y libertades enunciados en esta Declaracin y dems instrumentos internacionales de proteccin de los derechos humanos.
65
67
general framework: values and principles I. Why a universal declaration of emerging human rights? | 68 II. Values | 72 III. Principles | 77
universal declaration of emerging human rights Title I. The right to egalitarian democracy | 82 Title II. The right to pluralistic democracy | 86 Title III. The right to parity democracy | 88 Title IV. The right to participatory democracy | 89 TitleV. The right to solidarity in democracy | 91 Title. The right to guarantees in democracy | 93
All human beings - free, equal and endowed with dignity - are entitled to more rights than just those that are recognised, protected and guaranteed. The Declaration of Emerging Human Rights arises from the global civil society at the beginning of the 21st century with the aim of contributing to the design of a new horizon of rights that will orientate the social and cultural movements of communities and peoples, and that will at the same time be inscribed in contemporary societies, institutions, public policies and the agendas of leaders in order to promote and favour a new relationship between the global civil society and the authorities. Human rights are the foundation of free societies. The globalised society must speak out in defence of the effective guarantee of rights, assuring peace, justice, freedom and conditions of well-being as the base of a harmonious and happy life for all. In the years that have passed since the United Nations General Assembly solemnly proclaimed the Universal Declaration of Human Rights on 10 December 1948, political, social, ideological, cultural, economic, technological and scientific changes have taken place that have strongly affected our understanding of human rights, the mechanisms for their guarantee, and the strength and impact of the voices and movements that, from the global civil society, demand their respect. More than half a century has passed, without doubt a considerable distance has been covered and a universal juridical patrimony is beginning to be built and consolidated. Nevertheless, human rights have not been defined in a permanent way because each social or technical evolution makes relationships more complex and opens new possible paths of domination or plunder. Who can doubt that we find ourselves today before one of these stages, perhaps one of the most difficult stages to be crossed in the history of humanity? The world arranged itself around a distribution between sovereign states, with each state taking responsibility for the group that it represented. In the 21st century, however, we are living unavoidably in a world of greater complexity. Interstate relations and transnational movements are linked with confrontations between states, persisting conflicts, and social violence that affects entire regions. Many states have grown weak and show signs of instability and corruption. Poverty may be seen as one of the most flagrant violations of human rights in this century. The effectiveness of rights is called into question and
the issue of the violations committed by states themselves has not been resolved. These violations, far from diminishing, are multiplying within a context marked by an obsession for security. Together with this, transnational relations create situations that elude the control of states and the effective application of the rights that have been so difficult to proclaim. The notion of the nation-state on which the bases are laid for the doctrine of human rights has changed. We are witnessing not only the weakening of the nation-state but also the strengthening of the transnational market and of financial actors who, through companies or multinational alliances and financial consortia, define economic policies that influence the whole planet. The liberal credo, a sign of one-dimensional thought, is becoming consolidated in the face of new and uncertain scenarios within the framework of economic and political globalisation. This situation is arising at the same time as dangers increase in the world. Some stem from ideological representations mixed with religious fanaticisms, whereby those who belong to another national, religious or cultural identity are considered enemies. Other dangers are linked to uncontrolled technological advances; the development of means of control and surveillance of the life of individuals, increasingly perilous and indiscriminate weapons that affect even the environment and biological diversity, interventions on the human being, and the manipulation of freedoms. The Declaration of Emerging Human Rights recognises and is inspired by the spirit and principles of the Universal Declaration of Human Rights of 1948 and by international and regional instruments adopted to date by the international community; moreover, it takes up and ratifies their dimensions of universality, indivisibility and interdependence and the indispensable articulation between human rights, peace, development and democracy. Whereas the Universal Declaration of Human Rights arose from an assembly of states, the Declaration of Emerging Human Rights is built from the diverse experiences and struggles of the global civil society, taking up the most clearly-defined demands of its social movements. Additionally, while the Universal Declaration of Human Rights is a resolution adopted solemnly by the United Nations as the founding do-
69
I. general framework: values and principles universal declaration of emerging human rights
cument of a 20th-century humanistic ethics and the common ideal to be achieved from an individualistic and liberal standpoint, the Declaration of Emerging Human Rights arises from the experience and voices of the global civil society at the beginning of the 21st century. This Declaration involves a new conception of citizen participation and conceives the emerging rights as citizen rights. The aim is to overcome the political deficit and the powerlessness between the desired changes and the present precarious conditions for their achievement. Human rights are, however, the result of an unfinished process under permanent transformation. New commitments, needs and rights are emerging, but above all awareness is arising in contemporary societies, which makes visible peoples and social groups who now have a voice through the emergence of an organised international civil society. The Declaration of Emerging Human Rights takes shape as a response to the processes of globalisation, the partial and unequal nature of which excludes from its benefits broad layers of the world population, particularly in underdeveloped countries but also in developed countries, designing a scenario of poverty, violence and exclusion as a framework of global relations. Today, in the face of new contexts and the globalisation of the economy, major transformations in science and technology, medical engineering, phenomena such as world migrations and movements of large population nuclei, the increase of poverty at world level and of extreme poverty in the Third World, the appearance of new forms of slavery, the intensification of terrorism and narcotics trafficking, the continuation and intensification of inter-ethnic conflicts and of the political hegemony of one country with respect to political blocs under formation in the present-day geopolitical configurations, among other great challenges that the world is now facing, new social, economic and political actors are appearing or becoming visible in the 21st century. This Declaration corresponds to the recent idea according to which humanity as a whole forms a political community with the duty to take upon itself its destiny in a shared way. This is compatible with a respect for the existing state political communities. However, a new means of combining the pluralistic communities and the shared political community to which we all belong is required.
The basis of the rights formulated in this Declaration corresponds to a notion of synthesis, the notion of the universal public interest that should allow all human beings, without exception, to be assured of the means for freedom that respects the equality of individuals, peoples and nature. This Declaration has the purpose of strengthening the interdependence and integrity of the rights of men and women, without seeking to replace any existing instruments; on the contrary, it supplements and strengthens them. This is a Declaration that arises from the global civil society and it should be considered a part of a consuetudinary normative process, but it should also be considered, for individuals and states, as a new ethical imperative of the 21st century. We are confronted, accordingly, with the need to globalise solidarity, to develop alternative projects, to create new alliances, to favour new forms of resistance, to effectively guarantee new proposals for an international democracy, sustainable development and peace, and to conceive, from the standpoint of civil society, the human rights of the 21st century. The Declaration of Emerging Human Rights shapes the landscape of a world often touched by barbarity, recalling that, in the worst of risks and conflicts, humanity always stands up and finds within itself the energies for progress.
71
II
Values
The successive declarations of human rights have been based on the recognition of a series of values considered to be the basis for the positive coexistence of human beings in peace and freedom. Freedom, equality and fraternity have gone down in history as the basic values of modernity. Freedom, justice, peace, and dignity are the values that form the substrate of the Universal Declaration of Human Rights. They are values that refer to one another, that interweave and that call for each other; there is no freedom without equality, freedom and equality are ingredients of dignity and justice, without peace there is no freedom, and the absence of peace may be the result of the absence of justice or equality. Values are not static, or the meaning of their terms is not. The words that designate the fundamental values, even though they are always the same, acquire different nuances according to each period. The freedom that was defended by the 18th-century revolutionaries, although it is now partly consolidated in the societies governed by the rule of law, manifests itself today with new demands that must also be defended. On the other hand, our freedoms today are threatened by a series of circumstances that did not exist two centuries ago. Equality has gone about filling itself with content as a result of the impulse and development of the social sensitivity of the 20th century. The right to peace and to life, which we claim today, is seen in light of a series of new perils such as weapons of mass destruction, terrorism, globalisation of inequality or a technological development that can enslave us owing to a lack of control or adequate orientation. Fraternity, or solidarity, is acquiring increasingly international dimensions. Lastly, a value such as tolerance, which arose as an antidote to the wars of religion, has ended up being the minimum demanded of the citizens of the present democracies although it is perhaps too minimal to leave us satisfied. The Declaration of Emerging Human Rights makes explicit and highlights the way we understand or wish to understand today the fundamental values that are
Dignity
Human beings have dignity because they have no price. Human beings have dignity because they are an end in themselves and not only a means to the ends of other individuals. Both assertions are from Kant and there is still no better way to define human dignity than the one in which this philosopher once proposed. The Renaissance figure Pico della Mirandola, on the other hand, had defined human dignity as the possibility of individuals to decide about their own life - to be able to choose how to live. In both cases, dignity is intrinsically linked to freedom. The dignity of human beings stems from their condition as free agents. Since every individual deserves the same dignity, it should be understood today as a right and, at the same time, as an obligation; the right to see freedom recognised and the obligation to exercise freedom responsibly and without disdaining the freedom of others. In our world, those very especially entitled to such dignity are the most vulnerable individuals and groups; those who live in poverty, those who suffer incurable illnesses, those with a disability independently of its typology, national minorities and indigenous peoples. They all lack the actual conditions and the recognition of their ability to act as free agents and, therefore, to function as human beings.
Life
The value of life has always been the first and most basic value. Without life, no other value is sustainable. The paradox is that the possibilities of destroying human lives have not decreased with time, but rather increased. The development of weapons, the imperialistic endeavour of some states and the incomprehension and indifference with respect to others discomfort make human life one of the most vulnerable values. The fact that the death penalty or extrajudicial executions still exist in some places, that human trafficking exists, and that extreme hunger and poverty have not yet been eradicated show the need to continue insisting on the value of human life.
73
I. general framework: values and principles universal declaration of emerging human rights
On the other hand, although individuals wish to live above all else, at the same time they wish to live well they want a life of quality. Scientific and technical development in combination with economic development may stand at the service of human and even non-human life, but they may also develop to the detriment of that value. The defence of a healthy balanced environment, the claim for the right to die with dignity, and the value that we attribute to the city, highlight the fact that the life that we value today is a life of quality.
Equality
The affirmation that there is no freedom without equality remains valid. The value of equality is a condition of freedom. But egalitarianism without nuances lies far from the minds of our time. The objective of distributive justice must be the equal access of all to the most basic goods. We call this equality of opportunities, equality of capacities or simply equality. It is not a matter of eliminating differences but of having differences that are not discriminatory or exclusive. It is a question of creating an equality that is compatible with the specific needs of different groups. It is a question of establishing which groups or peoples have historically suffered greater discrimination and to act positively in their favour. Against neoliberal tendencies, it is necessary to continue to proclaim the value of equality. Without equality, individuals are not really free, and the life, which is their lot, lacks quality and dignity, even if their freedoms are formally recognised. It is necessary to proclaim without reservations the universality of equality and to develop policies of distributive justice at the international level.
Solidarity
The equality of all human beings was the basis of the fraternity proclaimed by the French revolutionaries. Today we prefer to speak of solidarity, a value that is strengthened as social sensitivity increases and grows stronger. The phenomenon of social movements materialises the need to become mobilised and
organised in order to exercise solidarity and promote attitudes of solidarity. If equality is a value to be developed mainly by the political institutions in whose hands lay the policies of distributive justice, solidarity is a value that should be developed by individuals. The public policies will have better results and will be carried out better if they are accompanied by attitudes of solidarity.
Positive coexistence
The value of positive coexistence stands out in the face of the repeated outbreaks of racism and xenophobia in response to increasing migratory movements, in the face of the explicit rejection of that which is different, and in the face of the phenomenon of mistreatment that victimises the weakest individuals. It is a value that goes beyond tolerance, which is too meagre a virtue to be considered a satisfactory democratic value. We tolerate what we do not like or what makes us uncomfortable, what we would like to set at a distance from us. Tolerance leaves us indifferent with respect to different cultures, and it does not demand that we integrate them in our world or accept them. What is valuable and necessary at this time is not only to tolerate the other, but to recognise him or her as an equal and to learn to live in positive coexistence with everyone.
Peace
The last declarations of rights arose as reactions to the terrible wars and massacres of the 20th century. However, no declaration has succeeded in putting an end to wars. The conflicts of today are of another type, but they still tend to be settled with violence and force. Nevertheless, the rejection of armed conflicts has taken more shape in democratic societies. This is shown by the repeated acts of civil disobedience and conscientious objection with respect to military obligations and the financial investment in weaponry. There is an urgent need for the right to asylum as an indispensable right for individuals who must flee their countries due to war.
75
I. general framework: values and principles universal declaration of emerging human rights
Today we link peace to the value of dialogue, a value on the rise that has been repeatedly demanded. Over and above the claim for recognition of cultures, identities and languages, there is an urgent need for the value of language in itself the most specific trait of human beings and one that should join us all in an authentic community of dialogue.
Freedom
Individual freedoms form the most treasured, consecrated and developed value in our societies. But freedoms, too, become vulnerable when the threats of dictatorships and terrorist groups cause a tightening of citizen security. The value of freedom of expression clashes with the duty to respect peoples privacy and image. Greater freedom entails greater responsibility. The value of freedom in democratic liberal societies depends on the capacity to maintain the balance between individual freedoms and other rights, the guarantee of which limits these freedoms in one way or another. To achieve this is to exercise freedom responsibly.
Knowledge
The knowledge society has converted knowledge into a basic value. Thanks to telecommunications, access to public and private information is an universalisable asset. Scientific innovations and technological development must be accessible and known to all those people they affect. Education ceases to be simply a stage in life and becomes something that extends throughout peoples lifetimes. Knowledge is a condition of freedom and also of dignity and equality.
III
Principles
The Declaration of Emerging Human Rights comprises the following transverse principles:
77
I. general framework: values and principles universal declaration of emerging human rights
bility. No right may be relegated by its nature as a programmatic right and neither may this justify its being disregarded or omitted.
79
munities have the right to the respect, by the scientific and technological developments in the field of health, and in particular in relation to genetic engineering, of the fundamental principles of the dignity of humans and of human rights. 6. The right to education, to knowledge and to a continued and inclusive training and to eradicate illiteracy, which aspires to provide access for all human beings to a continued quality education and vocational training that is adapted to their personal needs and to the demands of society, and that is inclusive of all the members of society, without any discrimination. All human beings have a right to the eradication of illiteracy. 7. The right to die with dignity, which assures all individuals of the right to the respect of their will not to artificially prolong their life, as expressed in a testament or similar document, with all due guarantees.
Article 2.
The right to peace. All human beings and every community have the right to the safeguard of human life by a social system in which the values of peace and solidarity are essential and in which conflicts are settled by means of dialogue and other forms of peaceful social action.
This fundamental human right comprises the right of all individuals to conscientious objection with respect to military duties. All individuals forming part of an army have the right to reject military service in internal or international armed operations that are in violation of the principles and rules of international humanitarian law, or that constitute a serious, massive and systematic violation of human rights.
83
Article 4.
The right to a full and effective equality of rights. All human beings and every community have the right to a full and effective equality of rights.
This fundamental human right comprises the following rights: 1. The right to equality of opportunities, which recognises the rights contained in this Declaration without any type of discrimination by reason of race, ethnic group, colour, gender or sexual orientation, genetic characteristics, language, religion, political opinions or those of any other nature, national or social origin, the circumstance of belonging to a minority, fortune, birth, disability, age or any other condition. For the achievement of equality, consideration shall be given to the existence and overcoming of the de facto inequalities that diminish it, and to the importance of identifying and satisfying the particular needs of human groups and communities, derived from their condition or situation, as long as this does not result in discriminations against other human groups. 2. The right to protection of groups in situation of risk or exclusion, which guarantees all individuals belonging to a group at risk or to a people in a situation of exclusion, the right to special protection by the public authorities.
In particular: - Boys, girls and teenagers have the right to the necessary protection and care for their welfare and full development. - Elderly individuals have the right to a worthy autonomous life, and the rights to the protection of their health and to participation in social and cultural life. - Immigrants, whatever their legal status may be in the state to which they have immigrated, have the right to the recognition and enjoyment of the rights proclaimed in this Declaration, as well as the effective protection, by the state to which they have immigrated, of the fundamental rights and freedoms established in the Universal Declaration of Human Rights. - Individuals with a disability, regardless of the typology of their disability and the degree to which they are affected by it, have the right to participate in and form an active part of society, to contribute to its articulation and development, to exercise their citizenship with rights and duties, and to develop their abilities.
85
6. The right to freedom of conscience and religion, which guarantees all individuals and communities with freedom of conscience and religion, and to the right to change religion or to not have any religion. All individuals have the right to practise their religion unrestrained, but they shall be protected against all proselytism in the public sphere. 7. The right to information, which entails the right of all individuals and communities to receive true verified information from the communications media and the public authorities. 8. The right to communication, which recognises the right of all individuals and communities to communicate with their fellow people by any means of their choice. To such end, all individuals have the right to the access to and the use of information and communication technologies, in particular the Internet. 9. The right to the protection of personal data, which assures all individuals of the right to the protection and confidentiality of data of personal character, including genetic data, that concern them, and to access such data and to rectify them.
87
89
91
93
97
cadre gnral: valeurs et principes I. Pourquoi une dclaration universelle des droits de lhomme mergents? | 98 II. Valeurs | 103 III. Principes | 108
declaration universelle des droits de lhomme mergents Titre I. Droit la dmocratie quitable | 112 Titre II. Droit la dmocratie plurielle | 116 Titre III. Droit la dmocratie paritaire | 118 Titre IV. Droit la dmocratie participative | 119 Titre V. Droit la dmocratie solidaire | 121 Titre VI. Droit la dmocratie garantiste | 123
Tous tres humains, libres, gaux et dotes dune dignit, mritent de plus de droits que ceux reconnus, protgs et garantis. La Dclaration des Droits de lHomme mergents nat de la socit civile globale au dbut du XXIe sicle dans le but de contribuer tracer un nouvel horizon de droits qui guidera les mouvements sociaux et culturels des communauts et des peuples et, en mme temps, sinscrira dans le cadre des socits contemporaines, des institutions, des politiques publiques et sur les agendas des dirigeants afin de promouvoir et favoriser une nouvelle relation entre la socit civile globale et le pouvoir. Les droits de lHomme sont le ciment des socits libres. La socit mondialise doit se manifester par la dfense dune garantie efficace des droits de lHomme pour assurer tous la paix, la justice, la libert et le bien-tre pour une vie harmonieuse et heureuse. Depuis que lAssemble Gnrale des Nations Unies a dcid de proclamer solennellement la Dclaration Universelle des Droits De lHomme, le 10 dcembre 1948, des changements politiques, sociaux, idologiques, culturaux, conomiques, technologiques et scientifiques sont survenus au fil des annes en ayant de profondes rpercussions sur notre connaissance des droits de lHomme, sur leurs mcanismes de garantie, ainsi que sur la force et limpact des voix et des mouvements qui, depuis la socit civile, demandent leur respect. Plus dun demi-sicle sest coul, le chemin effectu est considrable, certes, et un patrimoine juridique universel commence se mettre en place et se consolider. Cependant, les droits de lHomme nont pas t dfinis de faon permanente, car chaque volution sociale ou technique rend les relations plus complexes et ouvre de nouvelles voies ventuelles de domination ou de spoliation. Qui peut douter que nous ne soyons aujourdhui devant une de ces tapes, peut-tre lune des plus difficiles dans lhistoire de lhumanit?
Le monde sest organis autour dune rpartition des tats souverains, chaque tat ayant la responsabilit du groupe quil reprsente. Mais le monde du XXIe sicle nous tend, invitablement, une complexit bien suprieure. Les relations intertatiques tout comme les mouvements transnationaux simbriquent et sentrecroisent avec les affrontements entre les tats, les conflits persistants et les violences sociales touchant des rgions entires. De nombreux tats se trouvent affaiblis et prsentent des signes dinstabilit et de corruption. La pauvret apparat comme lune des plus flagrantes violations des droits de lHomme du XXIe sicle. Leffectivit des droits est remise en question et le problme des violations commises par les propres tats nest toujours pas rsolu. Loin de se rsorber, ces dernires se multiplient dans un contexte marqu par lobsession scuritaire. En mme temps, les relations transnationales gnrent des situations chappant au contrle des tats et lapplication effective de droits dont la proclamation a t si coteuse. La notion dtat-nation sur laquelle se construisent les bases de la doctrine librale des droits de lHomme a volu. Non seulement nous assistons laffaiblissement de ltat-nation mais au renforcement du march transnational et des acteurs financiers dfinissant, travers des entreprises ou des alliances multinationales et des consortiums, des politiques conomiques ayant une rpercussion sur toute la plante. Le courant nolibral, symbole de la pense unique, se consolide face des scnarios nouveaux et incertains, dans le cadre de la globalisation conomique et politique. Cette situation apparat au mme moment que le monde vit une monte de dangers; certains dentre eux provenant des reprsentations idologiques entaches du fanatisme religieux, o ceux qui appartiennent une identit nationale, religieuse ou culturelle diffrente sont considrs comme des ennemis. Dautres sont lis aux avances technologiques incontrles: dveloppement des moyens de contrle et surveillance dans la vie des individus; des armes de plus en plus dangereuses et distribues partout au hasard bouleversant lenvironnement et la biodiversit; des interventions auprs de la personne, manipulation des liberts.
99
I. cadre gnral: valeurs et principes declaration universelle des droits del homme mergents
La Dclaration des Droits de lHomme mergents reconnat et sinspire de lesprit et des principes de la Dclaration Universelle des Droits de lHomme de 1948, ainsi que des instruments internationaux et rgionaux adopts jusqu prsent par la communaut internationale. De mme, elle reprend et ratifie ses principes duniversalit, dindivisibilit et dinterdpendance, tout comme lindispensable articulation entre les droits de lHomme, la paix, le dveloppement et la dmocratie. Alors que la Dclaration Universelle des Droits De lHomme est issue dune Assemble dtats, la Dclaration des Droits De lHomme mergents sest construite grce aux diffrentes expriences et luttes menes par la socit civile globale et reprend les revendications les plus dfinies de ses mouvements sociaux. Ainsi, alors que la Dclaration Universelle des Droits de lHomme est une rsolution adopte solennellement par les Nations Unies, comme document fondateur dune thique humaniste du XXe sicle et lidal commun atteindre avec une approche individualiste et librale, la Dclaration des Droits De lHomme mergents nat de lexprience et des voix de la socit civile globale au dbut de XXIe sicle. Cette Dclaration reprsente une nouvelle conception de la participation citoyenne et conoit les droits mergents comme des droits citoyens. Il sagit de surmonter le dficit politique et limpuissance entre les changements souhaits et les conditions prcaires actuelles pour les mettre en place. Cependant, les droits de lHomme sont le rsultat dun processus inachev et en transformation permanente. De nouveaux engagements, besoins et droits apparaissent, et notamment, une prise de conscience dans les socits actuelles qui rendent visibles des peuples et des groupes sociaux qui ont trouv leur voix aujourdhui grce lmergence dune socit civile internationale organise. La Dclaration des Droits de lHomme mergents sinscrit en rponse aux processus de globalisation dont la nature partiale et ingale exclut de
larges couches de la population mondiale de leurs bienfaits, en particulier dans les pays en voie de dveloppement, mais aussi au sein des pays dvelopps, crant un scnario de pauvret, de violence et dexclusion dans le cadre dune relation globale. Aujourdhui, au XXIe sicle, face de nouveaux contextes et la mondialisation de lconomie, aux grandes transformations de la science, de la technologie et de lingnierie mdicale, des phnomnes tels que les migrations mondiales et les dplacements de grands noyaux de population, laugmentation de la pauvret lchelle mondiale et de lextrme pauvret dans les pays du tiers-monde, lapparition de nouvelles formes desclavage, la recrudescence du terrorisme et du narcotrafic, la persistance et lintensification des conflits interethniques et de lhgmonie politique dun pays face des blocs politiques en construction dans les configurations gopolitiques actuelles - entre autres grands dfis auxquels le monde est confront lheure actuelle - surgissent ou se rendent visible de nouveaux acteurs sociaux, conomiques et politiques. Cette Dclaration rpond une ide rcente, selon laquelle lhumanit dans son ensemble crerait une communaut politique dans lobligation de prendre leur destin en main de manire collective. Ceci est compatible avec le respect des communauts politiques tatiques existantes. Une nouvelle combinaison simpose pourtant entre les communauts plurielles et la communaut politique partage laquelle nous appartenons tous. Le fondement des droits contenus dans cette Dclaration repose sur une notion de synthse, celle de lintrt public universel qui doit permettre dassurer, tous les tres humains sans exception, les moyens de la libert o lgalit des personnes, des peuples et de la nature soit respecte. La prsente Dclaration a pour but le renforcement de linterdpendance et lintgrit des droits de lHomme; loin de viser remplacer les instruments existants, elle les complte et les consolide. Cette Dclaration mane de la so-
101
I. cadre gnral: valeurs et principes declaration universelle des droits del homme mergents
cit civile globale et doit tre considre comme part dun processus normatif coutumier, mais aussi doit-t-elle tre perue entre les individus et les tats comme un nouvel impratif thique du XXIe sicle. Nous sommes, donc, face la ncessit de globaliser la solidarit, de dvelopper des projets alternatifs, dimaginer de nouvelles alliances, dencourager de nouvelles formes de rsistance, de garantir de manire effective de nouvelles propositions de dmocratie internationale, de dveloppement durable et de paix et de prendre en considration les droits de lHomme du XXIe sicle sous loptique de la socit civile. La Dclaration des Droits de lHomme mergents marque le paysage dun monde trs souvent touch par la barbarie afin de nous rappeler quau milieu des plus grands prils et des pires conflits, lhumanit se lve toujours et retrouve les nergies pour le progrs.
II
Valeurs
Les dclarations des droits de lHomme successives se sont fondes sur la reconnaissance dune srie de valeurs considres comme des piliers de la cohabitation entre les tres humains en paix et en libert. La libert, lgalit et la fraternit sont entres dans lhistoire comme les valeurs fondamentales de la modernit. La libert, la justice, la paix et la dignit constituent la base de la Dclaration Universelle des Droits De lHomme. Il sagit de valeurs qui renvoient les unes aux autres, sentrecroisent et sappellent mutuellement: pas de libert sans galit; la libert et lgalit sont des ingrdients de la dignit et de la justice; pas de libert sans paix; le manque de paix peut tre la consquence du manque de justice ou dgalit. Les valeurs ou, du moins, la signification des termes qui les dfinissent, ne sont pas statiques. Les mots qui dsignent les valeurs fondamentales, bien quils ne changent pas, prennent des nuances diffrentes selon les poques. La libert dfendue par les rvolutionnaires du XVIIIe sicle, mme si elle est partiellement consolide dans les socits rgies par un tat de droit, se manifeste aujourdhui par de nouvelles exigences quil faut galement dfendre. Par ailleurs, nos liberts sont menaces lheure actuelle par une srie de circonstances sans quivalence depuis deux sicles. La monte et le dveloppement de la sensibilit sociale au XXIe sicle ont rempli progressivement lgalit de contenu. Le droit la paix et la vie, que nous revendiquons aujourdhui, est peru en fonction dune srie de nouveaux prils, tels que les armes de destruction massive, le terrorisme, la globalisation de lingalit ou un dveloppement technologique susceptible de nous asservir par manque de contrle ou dorganisation efficace. La fraternit, ou la solidarit, prennent des dimensions de plus en plus internationales. Enfin, une valeur telle que la tolrance, ne comme antidote aux guerres de religions, est devenue le minimum exigible des citoyens dans les dmocraties actuelles. Cest peut-tre trop peu pour que lon sen contente.
103
I. cadre gnral: valeurs et principes declaration universelle des droits del homme mergents
La Dclaration des Droits De lHomme mergents revient expliciter et mettre en vidence la faon dont nous entendons, ou dont nous voulons que les valeurs fondamentales dcrites succinctement ci-dessous soient entendues aujourdhui. Dignit Ltre humain est digne parce quil na pas de prix. Ltre humain est digne parce quil est une fin en soi et pas seulement un moyen pour les fins dautrui. On doit ces deux assertions Kant, et lon na pas trouv, jusqualors, de meilleure dfinition de la dignit humaine que les prceptes du philosophe. Dautre part, lhumaniste de la Renaissance Pic de la Mirandole avait dfini la dignit humaine comme la possibilit de lindividu de dcider de sa propre vie, de pouvoir choisir comment vivre. Dans ces deux cas, la dignit est intrinsquement lie la libert. La dignit de ltre humain est inhrente sa condition dagent libre. Etant donn que tous les individus mritent la mme dignit, elle doit tre comprise aujourdhui comme un droit et, en mme temps, comme une obligation: le droit de voir la libert reconnue et lobligation de lexercer de manire responsable en respectant la libert dautrui. Dans le monde actuel, les individus et les groups les plus vulnrables mritent tout particulirement une telle dignit: ceux qui vivent dans la pauvret, ceux qui souffrent de maladies incurables, les personnes handicapes, indpendamment de leur type de handicap, les minorits nationales, les peuples indignes. Tous ont en commun le manque de capacit matrielle et de reconnaissance de leur capacit agir en tant quagents libres et, par consquent, en tant qutres humains.
Vie
La valeur de la vie a toujours t fondamentale, primant sur toute autre. Sans vie, aucune autre valeur nest acceptable. Paradoxalement, les possibilits de dtruire de vies, loin de dcrotre, nont fait quaugmenter avec le temps. La vie humaine est devenue lune des valeurs les plus vulnrables en raison de la course aux armements, de la soif imprialiste de certains
tats, de lincomprhension et de lindiffrence devant le malheur dautrui. Le maintien, dans certains pays, de la peine de mort, des excutions extrajudiciaires ou du trafic dtres humains, la persistance de la faim et de lextrme pauvret montrent la ncessit de continuer insister sur la valeur de la vie. Par ailleurs, sil est vrai que lindividu veut vivre par-dessus tout, il veut la fois vivre bien; il aspire une vie de qualit. Le progrs scientifique et technique, tout avec le dveloppement conomique, peut tre au service de la vie humaine, voire non-humaine, mais il peut galement se dvelopper au dtriment de cette valeur. La dfense dun environnement sain et quilibr, la revendication du droit une mort digne et la valeur que nous prtons la ville manifestent notre aspiration actuelle une vie de qualit.
Egalit
Laffirmation selon laquelle il ny a pas de libert sans galit est toujours dactualit. La valeur de lgalit est une condition de la libert. Les aspirations de notre temps sont, nanmoins, loin dun galitarisme sans nuance. La justice distributive doit avoir pour but garantir tous lgal accs aux biens essentiels. Cest ce que nous appelons lgalit des chances, lgalit des possibilits ou tout simplement lquit. Il ne sagit pas de supprimer les diffrences, mais de faire en sorte quelles ne soient pas ni discriminatoires ni exclusives. Il sagit de penser une galit compatible avec les besoins particuliers des diffrents groupes. Il sagit de mettre en relief les groupes ou peuples qui ont t plus discrimins historiquement et dagir positivement en leur faveur. Contrairement aux tendances nolibrales, il faut continuer proclamer la valeur de lquit. Sans quit, les individus ne sont pas vraiment libres, mme si leurs liberts sont formellement reconnues et la vie quils ont vivre manque de qualit et de dignit. Il est donc ncessaire de proclamer sans rserve le caractre universel de lgalit et de mener des politiques de justice distributive lchelle internationale.
105
I. cadre gnral: valeurs et principes declaration universelle des droits del homme mergents
Solidarit
Lgalit de tous les tres humains a t la base de la valeur de fraternit acclame par les rvolutionnaires franais. Nous prfrons aujourdhui parler de solidarit, une valeur qui se consolide au fur et mesure que la sensibilit sociale entre les personnes augmente et se renforce. Le phnomne des mouvements sociaux matrialise le besoin de se mobiliser et de sorganiser afin dexercer la solidarit et de promouvoir des attitudes solidaires. Si lquit est une valeur dont la promotion incombe avant tout aux institutions politiques qui dtiennent le contrle des politiques de justice distributive, la solidarit est une valeur que lindividu doit promouvoir. Les politiques publiques auront de meilleurs rsultats et seront plus srement menes bien si elles saccompagnent dattitudes solidaires.
Cohabitation
Face aux flambes rptes de racisme et de xnophobie en rponse laccentuation des mouvements migratoires, face au rejet explicite par rapport celui qui est diffrent de soi, face aux mauvais traitements transformant les personnes les plus faibles en victimes, la valeur de la coexistence prend toute son ampleur. Voici une valeur qui va au-del de la tolrance, vertu trop rabougrie pour quon la considre comme une valeur dmocratique satisfaisante. Nous tolrons ce qui ne nous plat pas, ce qui nous drange, ce que nous aimerions loigner de notre prsence. La tolrance nous laisse indiffrents devant les autres faons de vivre, elle ne nous demande pas de les intgrer notre univers ni de les accepter. Plus que la simple tolrance de lautre, il est, lheure actuelle, prcieux et ncessaire de le reconnatre comme un gal, dapprendre vivre en compagnie de tous.
Paix
Les dernires dclarations de droits surgirent en raction aux terribles guerres et massacres du XXe sicle. Aucune dclaration na pour autant russi mettre un terme aux guerres. Les conflits contemporains sont dune nouvelle nature mais ils tendent toujours se rsoudre par la violence et la force. Nanmoins, le refus des conflits arms a pris plus de force au sein des soci-
ts dmocratiques. Les actes rpts de dsobissance civile et dobjection de conscience face aux obligations militaires et aux investissements conomiques dans larmement en tmoignent. Le droit dasile simpose comme un droit incontournable pour tous ceux qui doivent fuir des pays en guerre. Nous associons aujourdhui la paix la valeur du dialogue, une valeur en hausse et revendique sans cesse. Par-del les exigences de cultures, didentits et de langues propres, simpose la valeur du langage en tant que tel, particularit humaine entre toutes, qui devrait nous unir tous en une authentique communaut de dialogue.
Libert
Les liberts individuelles constituent la valeur la plus prcieuse, consacre et rpandue dans nos socits. Mais mme les liberts deviennent vulnrables quand les menaces des dictatures et des groupes terroristes obligent renforcer la scurit des citoyens. La valeur et lampleur prises par la libert dexpression empitent, dautre part, sur le devoir de respecter lintimit et limage des individus. La responsabilit augmente avec la libert. La valeur de la libert dans les socits dmocratiques dpend de la capacit maintenir un quilibre entre les liberts individuelles et les autres droits, dont la garantie finit par limiter ces liberts, dune manire ou dune autre. Russir maintenir cet quilibre, cest utilis la libert de manire responsable.
Connaissance
La socit de la connaissance a fait du savoir une valeur fondamentale. Grce aux tlcommunications, laccs linformation, publique et prive, est un bien universel. Les innovations scientifiques et le dveloppement technologique doivent tre accessibles et connus par tous les intresss. Lducation cesse ainsi dtre circonscrite une tape de la vie pour stendre tout au long de lexistence individuelle. La connaissance est une condition de la libert tout autant que de la dignit et de lgalit.
107
III
Principes
La Dclaration des Droits De lHomme mergents comprend les principes transversaux suivants:
Principe de non-discrimination.
Le caractre universel des droits mergents repose sur le principe de nondiscrimination. Ce principe est la fois un droit humain transversal.
Principe de cohrence.
La Dclaration est conue daprs une optique holistique qui soutient et revendique lindivisibilit, linterdpendance et luniversalit des droits de lHomme. Elle nappartient pas une nouvelle gnration de droits de lHomme, puisquelle conoit ces derniers partir dune perspective historiciste assurant leur promotion intgrale, hors gnrations.
Principe dhorizontalit.
Les droits mergents apparaissent sous une forme horizontale, hors de toute hirarchisation. Ce principe exige galement que les niveaux internationaux, rgional et local agissent comme des espaces articuls garantissant la ncessaire protection et promotion des droits de lHomme.
Principe de genre.
La Dclaration intgre une dimension de genre qui veut donner une place aux droits des femmes, en reconnaissant ces droits dans une perspective de discrimination positive en mme temps qu travers leur ncessaire insertion transversale dans sa trame mme. La Dclaration revendique galement la reconnaissance de la diversit sexuelle et dune dimension de genre sur la base de la masculinit.
Principe dexigibilit.
Cette Dclaration constitue, dans un premier temps, un texte programmatique qui vise cependant, ds aujourdhui, ladoption par les tats de mcanismes contraignants et prconise la mise en uvre de processus favorisant son exigibilit. Nul droit ne saurait tre ignor ou relgu dans loubli au nom de son caractre de droit programmatique.
109
ce que les progrs scientifiques et technologiques dans le domaine de la sant, et notamment dans la gntique, respectent les principes fondamentaux de la dignit de la personne et des droits de lHomme. 6. Le droit lducation, au savoir et la connaissance, une formation continue vecteur dinsertion et labolition de lanalphabtisme, tendant donner tout tre humain laccs une ducation et une formation professionnelle continues et de qualit, qui sadaptent ses besoins personnels et aux exigences sociales en garantissant linsertion de tous les membres de la socit, sans discrimination aucune. Tous les tres humains ont droit lradication de lanalphabtisme. 7. Le droit une mort digne, toute personne a droit au respect de sa volont de ne pas prolonger artificiellement son existence, exprime dans un testament de vie ou document similaire, avec les garanties pertinentes.
Article 2.
Droit la paix.
Tous tres humains et toute communaut ont droit ce que la vie humaine soit garantie par un systme social dans lequel les valeurs de paix et de solidarit sont essentielles et les conflits se rsolvent par le dialogue et autres formes pacifiques daction sociale.
Ce droit fondamental comprend le droit de toute personne lobjection de conscience face aux obligations militaires. Toute personne faisant partie dune arme a le droit de refuser de servir dans toute opration arme, intrieure ou internationale, conduite en violation des principes et normes du droit humanitaire international ou constituant une violation grave, massive et systmatique des droits de lHomme.
113
II. la dclaration
Article 3.
Droit habiter la plante et lenvironnement.
Tous les tres humains et les peuples auxquels ils appartiennent ont droit vivre au sein dun environnement sain, sr et quilibr, jouir de la biodiversit prsente sur le globe et dfendre la prservation et la perptuation de leur environnement pour les gnrations futures.
Article 4.
Droit a lgalit pleine et effective des droits.
Tous les tres humains et les peuples auxquels ils appartiennent ont droit lgalit pleine et effective des droits.
Ce droit humain fondamental comprend les droits suivants: 1. Le droit lgalit des chances, reconnaissant chacun les droits contenus dans la prsente Dclaration, sans distinction aucune, notamment de race, dethnie, de couleur, de sexe ou dorientation sexuelle, de caractristique gntique, de langue, de religion, dopinion politique ou de tout autre type, dorigine nationale ou sociale, dappartenance une minorit, de fortune, de naissance, de handicap, dge ou de toute autre situation. Pour la ralisation de lquit seront prises en compte lexistence et la rsolution des ingalits de fait qui la sapent, et lon considrera de mme limportance didentifier et de satisfaire les besoins spcifiques des groupes humains et des peuples dcoulant de leur condition ou situation, sans que cela conduise discriminer dautres groupes humains. 2. Le droit la protection des collectifs en situation de risque ou dexclusion, reconnaissant toute personne qui appartient un collectif risque et tout peuple en situation dexclusion le droit une protection spcifique de la part des autorits publiques.
En particulier : - Les enfants et les adolescent(e)s ont droit la protection et aux soins ncessaires leur bien-tre et leur plein dveloppement. - Les personnes ges ont droit une vie digne et autonome, la protection de leur sant, ainsi que de prendre part la vie sociale et culturelle. - Les immigrs ont droit, quel que soit leur statut lgal dans ltat daccueil, la reconnaissance et la jouissance des droits proclams dans la prsente Dclaration, ainsi qu la sauvegarde effective par ltat daccueil des droits et liberts fondamentales tablis par la Dclaration Universelle des Droits De lHomme. - Les personnes souffrant dun handicap, indpendamment de leur type et degr dinvalidit, ont le droit de faire partie intgrante de la socit et dy participer, de contribuer son articulation et son dveloppement, dexercer leur citoyennet travers leurs droits et leurs devoirs, et de dvelopper leurs capacits.
115
naturelles qui sont les leurs. 6. Le droit la libert de conscience et de religion, garantissant toute personne et communauts la libert de conscience et de religion, ainsi que le droit de changer de religion et de ne pas avoir de religion. Toute personne a le droit de pratiquer sa religion sans entraves et doit tre protge de tout proslytisme dans la sphre publique. 7. Le droit linformation, garantissant toute personne et tout peuple le droit de recevoir une information fiable et vrifie de la part des moyens de communication et des autorits publiques. 8. Le droit la communication, reconnaissant toute personne et tout peuple le droit de communiquer avec ses semblables par le canal de son choix. A cet effet, toute personne a droit laccs et lusage des technologies de linformation et de la communication, Internet en particulier. 9. Le droit la protection des donnes caractre personnel, assurant toute personne le droit la protection et la confidentialit des donnes caractre personnel la concernant, y compris les gntiques, ainsi qu laccs ces donnes et leur rectification.
117
119
II. la dclaration
introduisant une dimension esthtique et un urbanisme harmonieux et durable. 8. Le droit la mobilit et laccessibilit : toute personne a droit une circulation urbaine amnage et respectueuse de lenvironnement et se dplacer aisment dans lagglomration urbaine. Toute personne handicape a droit des amnagements favorisant sa mobilit ainsi qu la suppression de toute barrire architectonique. 9. Le droit la transformation de la ville des marges en ville de citoyennet, impliquant le droit de toute personne vivre dans des espaces urbains de qualit, dots dun caractre central. 10. Le droit au gouvernement mtropolitain ou plurimunicipal, garantissant le droit de toute personne, pour des raisons de participation et defficacit de la gestion publique, un gouvernement local de proximit pouvant revtir, dans les rgions les plus urbanises, une dimension plurimunicipale ou mtropolitaine.
121
II. la dclaration
disposition, lexploration, lexploitation et la commercialisation de leurs ressources naturelles, et, pour toute personne appartenant leur population, le droit de prendre part ladoption et au contrle des dcisions relatives la gestion de ces ressources.
123
II. la dclaration
et de recevoir les indemnisations correspondantes. Les tats sabstiendront dadopter toute mesure damnistie, de prescription et dexemption de responsabilit visant empcher lenqute et la sanction des responsables de graves violations des droits de lHomme. En particulier, nul ne pourra jouir dune immunit lexemptant dune inculpation pour gnocide, crimes de guerre ou crimes contre lhumanit. 5. Le droit la rsistance, impliquant pour toute communaut en lutte contre une oppression extrieure directe ou indirecte dordre militaire, politique, conomique ou culturel, le droit de rsister cette oppression par tous les moyens lgitimes sa disposition, ainsi qu rechercher et recevoir dans cette lutte un soutien international conforme aux buts et aux principes de la Charte des Nations Unies. 6. Le droit et le devoir de respecter les droits de lHomme, garantissant toute personne la protection effective des droits de lHomme au niveau national et international. Les tats et dautres acteurs, en particulier les institutions financires internationales et les socits transnationales, ont le devoir de respecter les droits de lHomme. Ces obligations juridiques transcendent les frontires nationales. 7. Le droit un systme international juste, reconnaissant toute personne et toute communaut le droit un systme international tel que les droits et liberts noncs dans la prsente Dclaration et dans dautres instruments internationaux de protection des droits de lHomme puissent y trouver plein effet, y compris le droit de toute victime dune violation des droits de lHomme la rparation. Afin dassurer la pleine protection de ses droits fondamentaux, toute personne a droit de se rendre aux instances internationales dans les cas o la protection nationale sera insuffisante. 8. Le droit la dmocratie globale, supposant le droit de tout tre humain et de toute communaut un systme international dmocratique, fond sur le respect des principes et des normes du Droit International et rgi par une Organisation des Nations Unies donnant plein effet aux droits et liberts noncs dans la prsente Dclaration et dans dautres instruments internationaux de protection des droits de lHomme.