COMPETNCIES DINFERMERIA EN LA PREVENCI, LA VIGILNCIA I EL CONTROL DE LES INFECCIONS RELACIONADES AMB LASSISTNCIA SANITRIA

Barcelona, abril de 2007

-0

El document segent s una actualitzaci de EL ROL DE LA ENFERMERA EPIDEMILOGA PARA LA PREVENCIN DE LAS INFECCIONES, elaborat per les Sres. Immaculada Albero, Anna Esp, Rosa Garcia-Penche, Montserrat Salls i Teresa Vidal i aprovat per lACICI al febrer de 1997.

Les persones que han actualitzat i redactat el present document sn: ngels Cotura Vidal Carme Ferrer Barber M. Dolors Navarro Sola Fina Obradors Soriano Montse Salls Creus Teresa Vidal Soler Hospital Sant Pau - Barcelona Hospital de la Vall dHebron-Barcelona Fundaci Hospital Asil de Granollers Fundaci Althaia de Manresa Hospital Clnic i Provincial - Barcelona Hospital Universitari de Bellvitge - LHospitalet.

Aquest equip, en nom de lACICI, agraeix la collaboraci de la Direcci General de Salut Pblica que ens ha perms en repetides ocasions, la utilitzaci de les seves sales per reunir-nos i treballar el document.

-1

ndex Pg.
Equip redactor....................................................................................................... 1.- Introducci ...................................................................................................... 2.- Objectius .......................................................................................................... 3.- Denominaci del lloc de treball......................................................................... 4.- Dependncia .................................................................................................... 5.- Categoria laboral.............................................................................................. 6.- Competncies .................................................................................................. 7.- Funcions amb activitats derivades.................................................................... 8.- Formaci i recerca............................................................................................ 9.- Docncia .......................................................................................................... 10.- El futur una realitat ja present en el nou millenni ........................................... 11.- Bibliografia ..................................................................................................... 2 3 3 3 4 4 4 4 7 8 8 9

-2

1.- Introducci Des dels seus orgens, els professionals dinfermeria hem experimentat la necessitat devolucionar i adaptar-nos als requeriments de la societat i a levoluci tcnica i cientfica prpia del medi sanitari en el qual desenvolupem la nostra professi. En el nostre mbit especfic, a partir dels anys 70, el control de les infeccions relacionades amb lassistncia sanitria, estableix com una prioritat per als centres sanitaris que sorganitzen formant, bsicament, equips de control dinfecci. Dins daquests equips, l infermera/er de control dinfeccions es constitueix en eix fonamental per al seu funcionament. Lany 1984, a Catalunya es crea un grup dinfermeres amb un objectiu com: compartir la informaci i lexperincia, i unificar criteris de treball per al control de les infeccions adquirides a lhospital L' 1994, es legalitza sota el nom d' any Associaci Catalana dInfermeres per al Control de la Infecci (ACICI), amb uns objectius que permeten identificar rees per al desenvolupament professional, les funcions i les competncies del lloc de treball i proporcionar criteris per la prpia avaluaci. Tenint en compte que els professionals del control dinfeccions procedeixen de diferents nivells dassistncia hospitalria, sociosanitaris, centres datenci primria etc., amb diversos coneixements i experincia professional, el present document vol ser un punt de partida unificador de la prctica diria per als professionals dinfermeria en el control de la infecci i la higiene hospitalria. Fins els anys 90, el projecte SENIC establia el nombre de personal dinfermeria necessari en 1 per cada 250 llits, a partir de lany 2002 els CDC (Center Desease Control) van considerar que per als hospitals daguts que treballaven lNNIS (National Nosocomial Infection Surveillance) era necessria una infermera de control dinfecci per cada 100-150 llits. 2.- Objectius Prevenir la transmissi dinfecci en lmbit sanitari. Realitzar la vigilncia i el control de les infeccions relacionades amb lassistncia sanitria. Elaborar i impartir programes de formaci dirigits al personal de la instituci.

3.- Denominaci del lloc de treball Infermera de Control dInfecci (ICI)

-3

4.- Dependncia La dependncia jerrquica i la funcional variaran segons lestructura i lorganitzaci que tingui cada hospital o centre dassistncia. 5.- Categoria laboral La infermera de Control dInfeccions ha de formar part de l' staff de la Direcci del centre. La responsabilitat transversal que t en tota l' organitzaci indica que la seva categoria ha de ser, com a mnim, la del mateix nivell de comandament que el de les unitats assistencials. 6.- Competncies 6.1.- Coneixements requerits: 6.1.1. Coneixements bsics. o o o Ser diplomat en Infermeria. Experincia mnima de cinc anys en unitats assistencials. Formaci de postgrau acreditada en: epidemiologia, estadstica bsica, informtica, microbiologia, immunologia, malalties infeccioses, farmacologia, higiene hospitalria, poltica de qualitat, gesti i tcniques de comunicaci i docncia. o Angls bsic. 6.1.3. Coneixements avaluables. Formaci continuada per al seu mbit de treball (jornades, congressos etc.). 6.2. Perfil Capacitat per : o o o o o o Liderar Treballar en equips multidisciplinaris i liderar-los. Afrontar i resoldre situacions conflictives. Modificar actituds, mitjanant el raonament i la formaci. Habilitat en la metodologia de lobservaci directa. Adaptar-se a qualsevol situaci.

6.1.2. Coneixements especfics

7.- Funcions amb activitats derivades 7.1.- Funcions en relaci amb activitats encaminades a la prevenci, vigilncia i el control de les infeccions.

-4

7.1.1.- Elaborar, promoure i difondre els procediments de la higiene de mans relacionada amb lassistncia sanitria. 7.1.2 - Participar de manera activa en el disseny, la recollida, l' anlisi i la tabulaci de dades de programes especfics de vigilncia epidemiolgica per tal de conixer les taxes dinfecci de les diferents unitats o grups de risc. 7.1.3.- Participar en programes institucionals de Vigilncia i Control de les Infeccions relacionades amb lassistncia (EPINE, VINCAT i altres). 7.1.4.- Realitzar vigilncia continuada durant perodes de temps definits de les infeccions relacionades amb ls de dispositius mdics (catters vasculars, dispositius de ventilaci assistida, sondes urinries, etc.). 7.1.5.- Vigilar durant perodes de temps o nombre de casos definits prviament, les infeccions quirrgiques associades a determinats procediments (cirurgia neta, cirurgia neta contaminada i altres). 7.1.6.- Implementar programes de vigilncia especfics en zones dhospitalitzaci dalt risc (unitats de crtics, Servei dOncologia i Hematologia, unitats de neonats, etc.) o en pacients amb especial susceptibilitat per desenvolupar processos infecciosos dadquisici nosocomial (grans cremats, pacients immunodeprimits etc.). 7.1.7.- Realitzar vigilncia continuada de les infeccions o colonitzacions produdes per microorganismes amb mltiple resistncia antibitica, donant suport a la infermeria assistencial. 7.1.8.- Elaborar i actualitzar, segons les dades obtingudes del laboratori de microbiologia, un mapa epidemiolgic de lhospital que permeti de forma rpida fer una valoraci de la infecci hospitalria i la seva distribuci. 7.2.- Dissenyar, difondre i promoure entre el personal les activitats bsiques i especfiques de prevenci i control de les infeccions (higiene de mans, neteja -desinfecci i/o esterilitzaci del material sanitari, higiene hospitalria, etc.). 7.2.1.- Promoure i liderar lelaboraci de guies, protocols i procediments de prevenci i control de les infeccions relacionades amb lassistncia sanitria, aix com avaluar els resultats. 7.2.2.- Assessorar en lelaboraci dels procediments generals dinfermeria relacionats amb la prevenci de la infecci. 7.2.4.- Realitzar de forma peridica i continuada campanyes informatives a tot el personal. La promoci d' aquestes ser especialment realitzada en les rees d' hospitalitzaci dalt risc.

-5

7.3.- Collaborar peridicament amb les activitats relacionades amb la bioseguretat ambiental de les zones hospitalries dalt risc: quirfans, unitats de cures intensives, grans cremats i unitats destinades a lingrs de pacients amb immunodepressi greu i perllongada. 7.3.1.- Tenir constncia de la qualitat ambiental dels quirfans (pressi positiva, nombre de renovacions, humitat, temperatura) i conixer les no conformitats per tal de poder actuar. 7.3.2.- Comprovar que es respectin els circuits nets i bruts. 7.3.3.- Fer una avaluaci peridica de la neteja i desinfecci de les rees de risc. 7.3.4.- Dur a terme la vigilncia i el control durant les obres en totes les rees dels centres sanitaris. 7.3.4.1.- Formar part activa de les Comissions dObres en qu es planifiquin reformes, per tal de consensuar mesures que minimitzin la producci de pols i establir lallament adequat de les zones en obres. 7.3.4.2.- Fer visites peridiques a les zones amb obres per comprovar que es compleixin les mesures establertes i conixer la qualitat ambiental de les rees de risc un cop finalitzades les obres. 7.4.- Participar en la detecci, l' estudi de fonts comunes dinfecci i aplicaci de mesures de control dels brots epidmics. 7.4.1.- Collaborar en la recerca de la font dinfecci. 7.4.2.- Consensuar amb lequip de control dinfecci la difusi peridica i els resultats de la investigaci a les direccions responsables i a les unitats implicades, demanant la seva implicaci i participaci en les estratgies de millora. 7.5.- Assessorar i promoure laplicaci de les normes bsiques de Precaucions estndard i de les mesures de protecci especials (MPE) en allaments per causes infeccioses, amb lobjectiu devitar la transmissi de microorganismes entre pacients o al personal assistencial. 7.5.1.- Informar el personal assistencial del microorganisme allat i de les MPE que cal prendre tant per part dels malalts com dels familiars. 7.5.2.- Vigilar durant tot el procs la realitzaci i avaluar el compliment adequat.

-6

7.5.3.- Seguir el procediment establert de recollida de mostres per al control de la infecci i informar l' equip assistencial per poder suspendre en el moment adequat l' aplicaci de les MPE. 7.6.- Collaborar en la definici dels circuits nets i bruts en les diferents rees de lhospital elaborant i acordant amb cada un dels serveis implicats els circuits que s' hauran de seguir pels diferents procediments (rees quirrgiques, obres etc.). 7.7.- Funcions relacionades amb la difusi de la informaci epidemiolgica. 7.7.1.- Informar i explicar els resultats de lavaluaci dels problemes detectats a la Direcci Assistencial, Comissi dInfeccions, i/o a les persones responsables dels programes de control. 7.7.2.- Collaborar en la comunicaci a les autoritats sanitries pertinents de les malalties de declaraci obligatria. 7.7.3.- Proposar i consensuar accions de millora. 7.8.- Participaci en comits i comissions. 7.8.1.- Comissi dInfeccions. Establir per consens els objectius anuals marcats per la Comissi participant activament en la seva consecuci. 7.8.2.- Comissi de Qualitat Participar en la consecuci dels objectius pactats. 7.8.3.- Comissi dObres i de Seguretat. Formar part i collaborar en lestabliment de mesures de prevenci de contaminaci ambiental. 7.8.4.- Comissi de Compres Assessorar en lelecci del material sanitari relacionat amb la prevenci i control de la infecci. 7.8.5.- Grups de treball per a la redacci de guies i protocols. Assessorar i desenvolupar guies i procediments de prctica clnica. 7.8.6.- Altres. Collaborar amb el Servei de Prevenci de Risc Laboral, activitat que sexercir segons lestructura funcional de cada centre. 7.9- Elaborar la memria anual de les activitats realitzades.

-7

8.- Formaci i recerca 8.1.-Conixer les guies i les recomanacions internacionals relacionades amb la prevenci i el control de la infecci nosocomial. 8.2.- Participar en activitats de recerca relacionades amb la infecci. 8.3.- Realitzar de forma continuada activitats d' autoformaci 8.4.- Promoure la recerca dinfermeria en treballs relacionats amb la prevenci de la infecci. 9.- Docncia 9.1.- Collaborar amb les Direccions Assistencials, de Recursos Humans, o a qui correspongui en cada cas, en lelaboraci de programes de formaci del personal, dirigits a la prevenci de les infeccions. 9.2.- Collaborar amb els responsables de formaci en lelaboraci del contingut del programa de formaci. 9.3.- Participar en programes dorientaci al personal de nou ingrs a la instituci. 9.4.-Realitzar la difusi dels resultats en el centre, en reunions cientfiques, cursos, seminaris i en publicacions peridiques. 10 .- El futur: una realitat ja present en el nou millenni En els propers anys, les/els ICI hauran de treballar amb un mbit de visi molt ms ampli en el qual saniran incorporant noves funcions. Dels equips de control dinfecci sesperar que donin resposta a tots els canvis i novetats que sesdevinguin en lmbit sanitari. Aquests canvis, tant assistencials com demogrfics, possiblement es tradueixin en un increment de latenci domiciliria, latenci primria, els hospitals de dia, cirurgies majors ambulatries, cirurgies dalta complexitat, patologies associades als nouvinguts, microorganismes emergents i altres, i al mateix temps comportaran tamb un augments dels recursos necessaris i un canvi en la coordinaci dels diferents nivells assistencials. Un altre aspecte que sha de considerar i que tamb far que augmentin les activitats de les/els ICI s lacreditaci que hauran de passar els hospitals on shauran de complir un nombre important de criteris essencials. Ladministraci ha engegat un projecte el de lAliana per la Seguretat del Pacient en el qual les/els ICI tindran un paper molt rellevant en diferents aspectes que van des de la higiene de les mans, manteniment de catters vasculars, etc. a altres en els quals es participar assessorant i collaborant amb altres professionals de la salut.

-8

11.- BIBLIOGRAFIA Castel, M. Ajemian. Hospital Infection Control, Principes and practice 2 de. USA, 1987. Mandell G.L.; Douglas, R.G.; Bennet, J.E. Principles and practice of Infection Disease. 3 de. New York: Churchill Livingstone, 1990. Palmer, M.B. Manual de Control de Infecciones. Interamericana, Madrid, 1986. Worsley, M. The role of the infection control nurse. Journal of Hospital Infection (1988) 11( supplement A), 400-405 . Wenzel, R.P. Prevention and control of nosocomial infections 2 de. Williams and Wilkins. Baltimore, 1993. Manual of acreditation of hospitals. Joint Comission, 1988. APIC/CHICA-Canada infection control and epidemilogy. Profesional and practice standards. American Journal Infection Control 1999;27:47-51. Documento De Consenso Sobre Recomendaciones Y Recursos Necesarios Para Un Programa De Control De La Infeccion Nosocomial En Los Hospitales Espaoles Grupo de Estudio de Infeccin Hospitalaria de la SEIMC. Sociedad Espaola de Medicina Preventiva, Salud Pblica e Higiene. Grupo de Trabajo de Enfermedades Infecciosas de la SEMICYUC .1999. Mandell G.L, Bennet J.E, Dolin R. Enfermedades Infecciosas Principios y Prctica. Vol. 2. 5 ed. Buenos Aires: Mdica Panamericana; 2002. Wenzel R.P. Prevention and control of nosocomial infections. 4 ed. Philadelphia: Lippincott Williams&Wilkins; 2003. V. Ausina Ruiz, S.Moreno Guilln, directores. Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clnica. Madrid: Mdica Panamericana;2006. Llei de Comissions DOGC nm. 621 article 23 del 4.12.1985 Joan T G. Turner RN, et al. Job analysis 1996 : Infection control professional. American Journal of Infection Control, 1999;27:145-157. Denise M. Murphy, RN. From expert data collectors to interventionist: Changing the focus for infection control professionals. Am J Infect Control 2002;30:120-32. Barbara A. Goldrick, RN. The practice of infection control and applied epidemiology: A historical perspective. Am J Infect Control 2005; 33:493-500.

-9