EL MOMENT ECONMIC I SOCIAL DE CATALUNYA.

Una crulla complexe

LES RELACIONS FISCALS I FINANCERES AMB ESPANYA. RAONS DUN DESENGANY Guillem Lopez i Casasnovas

Mar 2013

RAONS DUN DESENGANY

Tretze punts prou allunyats del sentit com 1. La ignorncia, mala criana o maledicncia del que ha de ser la solidaritat entre els homes i les terres dEspanya ho ha acabat enverinant tot. No sha volgut mai reconixer per part dels seus beneficiaris que un anivellament redistribuidor amb el que lassignaci de recursos atorga igual capacitat de despesa (per fer front, posem, a les prestacions fonamentals de lestat de benestar), quan les contribucions fiscals dels habitants dels distints territoris sn fora diferents, incorpora ja prou elements significatius de solidaritat.

 La solidaritat ha de raure en els serveis pblics no en la renda (que depn del creixement econmic). Anivellar en lloc s substitut del desenvolupament regional
Redistribuir recursos sense incidir en les causes que generen la desigualtat, creant ocupaci pblica i no desenvolupament econmic no te fonament ni deficincia ni dequitat i crea economies que depenen de la continutat de la redistribuci.

A ms, penalitzar en negatiu les assignacions dels que ms aporten t mala justificaci, s ineficient i en tot cas de difcil exigncia de compliment. I ms quan la despesa no prpia de la Generalitat agreuja ms que no compensa lanterior situaci.

Els referents daquestes incomprensions (recursos Cat/Esp): -Pes de la capacitat fiscal (entorn del 21%) -Pes del PIB (entorn del 19%) -Pes de la poblaci (entorn del 16%) -Pes del finanament autonmic (entorn del 14% com a mitjana) -Pes de la despesa de lAdm central sobre el territori a partir de les seves competncies: entorn del 12% com a mitjana.

Daquelles diferncies, el dficit fiscal estimat

 2. La pretensi redistributiva que impedeix capacitats similars de despesa agregada, macro, sobre el territori, al servei dels seus ciutadans s incompatible amb garantir desprs els drets daquests al nivell micro, de la prestaci individualitzada concreta.
Respecte dun dret universal dhuc protegit per una llei estatal!, que un gestor de la despesa pblica hagi de demanar que lusuari complementi amb peatges, taxes i copagaments els recursos que no es reben en ra daquell sobreanivellament s un disbarat.

 3. Descentralitzaci i uniformitat son conceptes contradictoris. Precisament el que fa la soluci federal s evitar imposar una preferncia homognia. Ni els impostos ni les despeses son els mateixos en els estats compostos.
En un context de responsabilitat fiscal ni lenveja ni el trencament de la cohesi per diferncies responsables son arguments plausibles.

 4. Els nivells de recursos assignats centralitzadament i la despesa realitzada de manera descentralitzada recullen realitats diferents. No es pot llegir com a desigualtat a corregir el que una comunitat des de la seva major capacitat fiscal o prioritzaci diferencial de la despesa, dediqui ms recursos als assignats inicialment de manera externa. No es pot castigar a qui ms esfor fa.

 5. Es prou sabut que un euro no compra el mateix sobre la geografia. Assignar recursos ignorant aquesta realitat condemna a determinats ciutadans a prestacions reals inferiors a la resta, fins i tot en el cas dhaver realitzat majors contribucions.
Laplicaci daquest criteri al conjunt de la despesa del territori catal importaria entorn del 2.500 milions deuros anuals (equivalent als retalls forats el2012)

 6. En un sistema pactat de bon rollo, els impostos que paguen els ciutadans dun territori sn tamb, poc o molt, de les jurisdiccions territorials que els representen. No son una regal ms o menys discrecional, ms o menys polticament arbitrria, duna de les parts. 7. Si els drets a rebre recursos per part de les diferents jurisdiccions sn prou clars i els acords es respecten lleialment, qui t la clau de la caixa no hauria de ser decisiu. De fet les parts podrien encarregar la recaptaci a un tercer!. Contrriament, en context de desconfiana, aquella premissa resulta decisiva.

 8. Qui ha de disposar de major facilitat per a poder endeutar-se s prioritriament qui t els compromisos de despesa ms importants per al benestar de la ciutadania, derivats per unes lleis que generen unes obligacions que son altrament no finanables a la fase baixa del cicle econmic, que s quan, a ms, son ms importants.
9. Preservar llengua, cultura i identitat duna comunitat ha de ser preocupaci collectiva de totes les comunitats que conviuen.
Si la part dominant no ho fa, lasimetria en el tractament financer per la responsabilitat de laltra part est ms que justificada tot i que laboqui al dficit.

 10. A efectes de valorar les raons per les que una jurisdicci (comunitat autnoma, per exemple) t en un moment donat ms dficit pblic, sha de considerar tant lassignaci de recursos amb els que compta, com la despesa que fan les altres jurisdiccions (ladministraci central, per exemple des de les seves competncies) en el territori daquella. Finanar necessitats poblacionals per sota de la mitjana promou que una jurisdicci es vegi abocada al dficit per preservar drets i obligacions meritades, tant en situaci de crisi econmica com en la seva absncia.

 11. A fi i efectes de valorar el deute duna jurisdicci cal considerar durant quant de temps lanterior insuficincia sha mantingut i quant desigual ha estat histricament el repartiment de competncies.
Madrid, en aquest sentit mai pot ser contrafactual: Rep les transferncies ms tard, opera a travs de concessions administratives que amaguen part del seu deute, els dficits propis estan inextricablement confosos amb els de lAjuntament de Madrid, que quasi b coincideix demogrficament amb la provncia i amb la Comunitat, i amb els de lEstat del que ns capital. No procedeix doncs en aquesta situaci treure de polleguera el seu dficit, deute o suposada balana fiscal.

 12. Quan una Comunitat demana crdit i ha dargumentar que la capacitat de retornar-lo depn dels diners que li donar, si els dna i quan els doni, un tercer, no pot resultar desprs una sorpresa que la seva solvncia estimada sigui nulla.
Que facin befa duns diners que no son seus s sorprenent Una comunitat desenvolupada que pugui fruir dun finanament propi a partir dels recursos que generi , per la seva capacitat de produir renda i riquesa, no pot sin millorar les seves qualificacions creditcies.

 13. No es pot predicar all que no es practica. Acusar dinsolidaris des dels propis beneficis que atorga el concert econmic foral que es nega als altres s immoral. Criticar com a privilegi des de loposici all que desprs es defensa i frueix quan sest la govern s, senzillament, hipocresia. (...)
Darreres estimacions del sobrefinanament del concert per sobre del rgim com: entre 4 i 6 mil milions deuros: lequivalent per a Catalunya de 12 a 16 mil milions a lany. Retalls acumulats de la despesa de la Generalitat 2011 i 12: 3.269!!)

quants daquests principis han estat respectats a les relacions fiscals i financeres entre el govern central i la Generalitat catalana? CAP!! Te sentit que qui s beneficiria neta de supervits fiscals pugui jugar a la competncia fiscal baixant els seus impostos?

A quin teulat est la responsabilitat del succet?

LA DECISSI EST AVUI A LES MANS DELS CATALANS.

Paisatge desprs de la batalla electoral

Els acadmics frontistes nhan dit de gruixudes!! (contra lEspanya ens roba o la solidaritat alemanya al 4% ja men he ocupat altres vegades!) Sha convertit la baixada del volum exportador com a conseqncia dun possible boicot amb una baixada del PIB catal (confonent valor de transacci amb generaci de renda)

 Sha identificat la diferncia entre el pes dels crdits i dels dipsits catalans com la insuficincia financera que sufraga Espanya, oblidant que s lEurosistema qui mant Espanya en el seu conjunt). Sha argumentat que Catalunya no podria pagar les seves pensions avui per ingressos insuficients, negligint que el dficit de les pensions s general i molt menor a Catalunya que a la resta (en sistema de repartiment i amb ms poblaci ocupada)

 Alguns ens han martellejat amb conjectures macroeconmiques de boicot, en dimensi i durada, com si fossin axiomes de comer dobligat compliment que condemnaven a lempobriment de Catalunya per sempre ms. Altres menyspreen (reduen) el resultat de la balana fiscal evitant neutralitzar el dficit pblic (com si aix fos opcional) evitant mostrar els absurds de supervits fiscals daltres encara molt ms grans!)

 Ens hem cansat de sentir que son els individus i no els territoris qui paguen impostos, per mai han acceptat que els individus en pasos descentralitzats ho poden fer a ms duna jurisdicci. Tossuts han amagat el pre-judici de que no hi ha catalans sin ms aviat espanyols que viuen a Catalunya. Es continua negant la realitat de que legtimament (al Parlament) el sentit de pertinena comunitari continua valorant la solidaritat intra dhomes i terres catalanes per sobre de la inter amb la resta dEspanya, de solidaritat forada.

 Alguns han prejutjat que vist el vist amb lautonomia catalana, no sho valia corre els riscos de lestat propi tot i preferint dolent conegut que bo per conixer. Altres, vist el vist, prefereixen assumir riscos que continuar amb una inacci que pugui portar a la inanici. Totes aquestes valoracions shan produt amb una gran asimetria opintica als mitjans: en un lloc sha donat pbul a tots els argument, per inconfessables que fossin, i en laltra shan silenciat els contraris. Els primers mostraven major maduresa democrtica, per dividien amb ombres de dubtes parcialment lopini pblica, que es gestionava altrament sense escletxes a laltra banda de la brunete meditica.

El debat poltic: des dabans de la segona repblica a alguns dels pasos catalans..
Questions claus

1-De qui son els impostos que paguen els catalans?

(val a dir que lactual Constituci no ajuda a la resposta difana desitjada..)

Sobirania fiscal nica i excloent? Catalans, o espanyols que viuen a Catalunya?

 2- Es el territori quelcom ms que la suma dels saldos de les balances fiscals individuals?
Sembla que aqu lestat autonmic s permet una resposta afirmativa: Ttol 8 de la CE, tot i les interpretacions del TC

 3- El cluster reivindicatiu: homogenetat interna que no qestiona els saldos a dintre, i heterogenetat externa que dona lectura poltica als saldos entre territoris El sentit de pertinncia fa que els representants parlamentaris legtims qestionin la redistribuci territorial Catalunya - Adm Central de lEstat per no la interna catalana entre territoris ni persones

El debat tcnic: les estimacions de la balana fiscal

 Estima com lEstat redistribueix en els territoris Administraci central, Seguretat Social, Organismes autnoms, Empreses pbliques Hi ha dficit fiscal quan els recursos que un territori aporta supera els que rep De manera similar per a Espanya dintre de la Uni Europea
CATALUNYA

Resultats

UN BALL DE XIFRES? UNA BATALLA POLTICA?

NO DUES METODOLOGIES DESTIMACI, SI NO DUES PREGUNTES QUE ES PODEN RESPONDRE AMB EL CLCUL DE LA BALANA FISCAL. UNA METODOLOGIA PER CADA PREGUNTA...

 Incidncia residual: quins ciutadans suporten les crregues dels impostos que es paguen i a qui beneficia en ltim terme les despeses que es realitzen en el seu favor Agregacions individuals

Flux monetari: els ingressos es territorialitzen all on es troben les bases fiscals i les despeses all on es materialitzen. Quants recursos addicionals es disposarien

 Si Catalunya acceds als seus propis recursos fiscals, quins marges de despesa tindria ms enll dels que avui fa lEstat central al nostre pas? As if: com si els impostos que paguen els catalans fossin de la instituci que els representa a Catalunya

Des dels estudis a la segona Repblica la pregunta s inequvoca

Qesti natural a laspiraci dautogovern..

Amb aspectes tcnics evidents. pe., quan part dels ingressos pblics procedeixen del dficit Des de la idea dels efectes de impacte de la despesa amb arrossegaments all on es fa Tot i acceptant que hi han despeses que shan de compartir i beneficien a tots..

LA NEUTRALITZACI PEL DFICIT NO S UNA OPCI SINO UNA OBLIGACI. Per els resultats son prou contundents...

Resultats generals

Comptar o no la Seguretat Social?

Balana o balances?

El dficit fiscal reiterat s dficit social

Desplegament de la Llei de dependncia Millor sanitat Ms escoles bressol Millors universitats Ms infrastructures Una poltica econmica al servei del progrs i la reactivaci econmica