Aprovaci definitiva

Memria General III Propostes

Abril 2010

PART III PROPOSTES

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

NDEX DE LA PART III

PART III. PROPOSTES

7. Propostes
7.1. Llenguatge propositiu del Pla 7.2. Sistema despais oberts 7.2.1. Introducci: procs i criteris de delimitaci 7.2.2. Proposta 7.3. Sistema dassentaments 7.3.1. Introducci: el sistema dassentaments metropolit i el sistema urb de Catalunya 7.3.2. Proposta 7.4. Sistema dinfraestructures de mobilitat 7.4.1. Introducci: marc de planificaci de les infraestructures de mobilitat i finalitats generals de les propostes 7.4.2. Sistema dinfraestructures ferroviries 7.4.3. Sistema dinfraestructures viries 7.5. Desplegament del Pla per territoris

Notes finals

130

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

7. Propostes

El procs de diagnosi de la realitat del territori metropolit, descripci dels possibles escenaris devoluci pel que fa a les principals variables socioeconmiques i identificaci dels principals reptes plantejats al planejament culmina amb un darrer captol de propostes dactuaci. El present captol representa, aix, lessncia del Pla, en tant que sntesi propositiva dels seus continguts, i cal veure els apartats precedents daquesta Memria com la justificaci del qu, el perqu i el com de les diverses propostes aqu contingudes. Digual manera, caldr veure la resta de documents que componen aquest Pla com aquells que el detallen quantitativament (Bases Socioeconmiques; Annex estadstic), grficament (Plnols dinformaci i proposta; Annex cartogrfic) i normativament (Normes) i que validen (Estudi econmic i financer; Informe de Sostenibilitat Ambiental) els seus continguts.

131

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

7.1. Llenguatge propositiu del Pla

Tal com ha estat apuntat al captol primer, el Programa de Planejament Territorial estableix tres subsistemes territorials sobre els quals shauran destructurar totes les propostes: el sistema despais oberts, el sistema dassentaments i el sistema dinfraestructures de mobilitat58. Les especificitats del territori de la regi metropolitana de Barcelona han obligat, per, a introduir algunes variacions sobre les diverses categories i tipologies que conformen cadascun daquests sistemes, per la qual cosa es considera oport detallar-ne aquestes variacions.

cada assentament, es puguin delimitar rees per a sser urbanitzades i edificades, si sescau. Tanmateix, el Pla preveu la possibilitat que, ms enll de les estratgies establertes per a cada nucli, es puguin admetre en casos justificats implantacions dactivitats o installacions de valor estratgic general i despecial inters per al territori.

- El sistema dassentaments El Pla estableix les pautes per a una evoluci urbanstica que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial i que sigui coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori mitjanant el reconeixement dels assentaments existents, la proposta destratgies urbanes i la definici duna estructura nodal de referncia. El Pla distingeix tres tipus bsics drees urbanes. - Els continus urbans intermunicipals que, en el cas de la regi metropolitana de Barcelona i a causa del seu elevat nivell durbanitzaci, acaben sent les ms destacades. Sobre aquests continus, el Pla estableix regulacions en funci de les seves caracterstiques: Centres urbans, rees funcionals estratgiques metropolitanes, rees de transformaci urbana dinters metropolit, rees dextensi urbana dinters metropolit, Noves centralitats urbanes, rees especialitzades residencials a reestructurar, rees especialitzades industrials a transformar, rees especialitzades industrials a consolidar i equipar, mbits de reforament nodal metropolit.

- El sistema despais oberts El sistema despais oberts comprn el sl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanstic en el moment de laprovaci del Pla i s considerat un component fonamental de lordenaci del territori. Mitjanant el sistema despais oberts, el Pla assenyala les parts del territori que han de ser preservades de la urbanitzaci i, en general, dels processos que poguessin afectar-ne negativament els valors paisatgstics, ambientals, patrimonials i econmics, sense perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstncies i condicions que aquestes normes estableixen. Es distingeixen tres tipus bsics despais segons les seves caracterstiques i el nivell de protecci proposat: - Els espais de protecci especial pel seu inters natural i agrari Sn aquells en qu concorren valors que justifiquen un grau de protecci altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Per la seva qualitat i disposici estratgica, aquests espais garanteixen, duna banda, el manteniment, desenvolupament i desplaament de les espcies i, grcies a lestabliment de connectors, reforcen i asseguren la permeabilitat ecolgica i garanteixen la permeabilitat de la matriu territorial. Daltra banda, possibiliten tamb el manteniment dels usos agraris en aquelles rees no incloses en els espais de protecci especial de la vinya. Aquesta categoria comprn aquells espais que formen part dmbits de protecci establerts en la normativa sectorial com el Pla despais dinters natural (PEIN), la Xarxa Natura 2000 i els derivats de Plans directors urbanstics especfics i aquells que el Pla considera que cal preservar per linters intrnsec dels seus valors com a peces i connectors dinters natural, com a rees dusos agraris i tamb per la seva funci especfica en lequilibri mediambiental. - Els espais de protecci especial de la vinya Aquests espais mantenen les restriccions quant a possibilitats de transformaci dels espais protegits pel seu inters natural i agrari, si b per les seves caracterstiques, usos i relaci amb el teixit socioeconmic mostren uns motius de protecci diferent. Sinclouen en aquest tipus despais les rees dalt valor agrcola amb conreu de vinya amb denominaci dorigen (DO), indicacions geogrfiques protegides (IGP) i produccions ecolgiques, aix com les rees dedicades a altres conreus i a activitats relacionades amb lagricultura, ramaderia, producci vitivincola i activitats relacionades, dins dels mbits assenyalats als plnols dordenaci. Es consideren aquelles peces que, per les seves caracterstiques i dimensi, desenvolupen un paper rellevant en larticulaci del sistema despais oberts. - Els espais de protecci preventiva Sinclouen en aquest tipus els espais classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanstic que no hagin estat considerats de protecci especial, per als quals es reconeix, en conjunt, un valor ambiental o paisatgstic aix com, sovint, la seva condici despai de transici entre els assentaments urbans i els espais oberts de protecci especial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquests espais, sense perjudici que mitjanant el planejament dordenaci urbanstica municipal, i en el marc que les estratgies que el Pla estableix per a

- Els nuclis i rees urbanes, entesos com els assentaments de naturalesa complexa formats pels nuclis histrics i les seves extensions per continutat que no queden inclosos en la categoria de continus urbans intermunicipals. Per a aquests nuclis i rees urbanes, el Pla estableix diferents estratgies en funci de lentitat, les caracterstiques, laccessibilitat i la disponibilitat de sl fsicament apte per a un creixement per extensi: - Creixement mitj - Creixement moderat - Millora urbana i compleci - Manteniment del carcter rural - I, finalment, les rees especialitzades, resultat dimplantacions allades per al desenvolupament dusos especfics: residencials, industrials, terciaris, equipaments, etc. Pel que fa a aquestes rees el Pla, com la resta de plans territorials, t una actitud clarament restrictiva respecte a la creaci de noves implantacions daquest tipus i assigna nicament les estratgies de canvi ds/reforma i de reducci o extinci. En qualsevol cas, els plans tamb establiran, sense precisar-ne necessriament la localitzaci, la convenincia o la necessitat de desenvolupament drees especialitzades, normalment dactivitats econmiques o dequipament, referides a mbits de gesti, perequaci o servei, que shauran de concretar sovint mitjanant instruments urbanstics supramunicipals. El Pla considera que tant els continus urbans intermunicipals com el conjunt dels nuclis i rees urbanes configuren el sistema dassentaments bsics del territori que ha de donar suport al desenvolupament urbanstic. Les rees especialitzades constitueixen una situaci de fet que el Pla t per objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori. Les estratgies que el Pla estableix tenen el carcter de directrius per al planejament general urbanstic -plans directors i plans municipals- que hauran de concretar aquestes estratgies mitjanant delimitacions i ordenacions especfiques de sl urb i urbanitzable. Dacord amb aquestes estratgies i amb les caracterstiques fsiques, socials i econmiques de cada nucli i rea urbana, el planejament urbanstic ha de definir el model dimplantaci urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives durbanitzaci i dedificaci. En la temtica dels assentaments, el

132

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

planejament territorial ha de tenir cura que les seves determinacions no siguin en detriment de lautonomia municipal en aquells aspectes de naturalesa urbanstica que sn competncia dels ajuntaments. Tanmateix, s prou clar que les competncies urbanstiques municipals no sn illimitades si no que shan de sotmetre a criteris dordenaci territorial que configuren el model dassentaments del pas pel qual lAdministraci de la Generalitat opta per a la consecuci dels objectius i per a la protecci dels interessos supralocals que la prpia planificaci territorial expressa59. Un referent bsic per al dimensionat de les propostes relatives al sistema dassentaments que hauran de concretar els plans urbanstics sn les quantitats dhabitatges i llocs de treball que, dacord amb les hiptesis de creixement econmic adoptades, shaurien dubicar en els diversos submbits territorials que el Pla considera. Una de les determinacions associades principalment al conjunt del sistema dassentaments s la definici dmbits supramunicipals operatius per al desenvolupament dalguns aspectes del pla territorial, com ara el planejament director urbanstic.

Categories i actuacions als tres sistemes del PTMB

- Sistema dinfraestructures de mobilitat Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, els plans territorials parcials han de trobar el nivell propositiu adequat per complementar-se de manera coherent amb els plans sectorials i els projectes daquestes infraestructures que elaboren les direccions generals especfiques i els organismes competents. Per aquest motiu, i en especial pel que fa a la definici de la xarxa viria, els plans territorials parcials adopten una classificaci amb intenci estructuradora del territori, per que deixa marge de concreci seccions, traats- als instruments sectorials. Amb aquesta finalitat sidentifiquen, en primer lloc, com a vies de major rang, autopistes i autovies existents aix com les estructurants primries, seguides de les estructurants secundries i suburbanes i, finalment, les vies integrades. Menys marge daportaci tenen els plans territorials parcials en les infraestructures ferroviries que, sovint, responen a lgiques que excedeixen els seus mbits i que, per les peculiars exigncies tcniques de traat i pels requeriments dexplotaci, tenen una profunda argumentaci sectorial. Tanmateix, el planejament territorial s que pot aportar propostes relatives a la ubicaci de les estacions i de les rees logstiques associades en funci de la seva perspectiva de desenvolupament del territori. Per a totes les infraestructures de mobilitat, incloses les aeroporturies, porturies i logstiques, es fan tamb, dacord amb els objectius del Pla, propostes de manteniment, millora, nou traat o nova implantaci -o destudi, quan encara no est madura la idea- que en els plnols sassenyalen per als diversos trams o installacions.

133

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

7.2. Sistema despais oberts

7.2.1. Introducci: procs i criteris de delimitaci

Representaci sinttica del treball de Barcelona Regional: Proposta de categories de planificaci dels espais oberts

El procs de definici del sistema despais oberts parteix duna qudruple aproximaci: - La realitat fsica del territori, exposada a lapartat 5.1 de la Memria, on es recullen les idees bsiques dels treballs elaborats per la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona, lAgncia Barcelona Regional i el Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona, pel que fa a la valoraci de la situaci actual de la matriu biofsica a partir les dinmiques observades i els corresponents criteris interpretatius. Aquestes valoracions han perms concloure amb el plantejament duna srie de reptes que han servit per tal destablir criteris operatius del pla. - La realitat jurdica del mateix territori pel que fa al planejament urbanstic municipal i al planejament dmbit superior i sectorial referent al sistema despais oberts (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs naturals, etc.). - Altres propostes territorials de carcter local, com ara les formulades per als paisatges vitivincoles del Peneds, el sistema de corredors de la plana del Valls, o els connectors entre la serralada de Marina i el front costaner del Maresme, entre altres. - Les propostes del propi Pla pel que fa al sistema dassentaments urbans i les infraestructures lineals de mobilitat. Els documents de valoraci de la matriu resultat dels treballs abans esmentats (BR i DIBA) van ser sotmesos a un procs dencreuament per tal dintegrar i encaixar els seus continguts. Posteriorment es van sobreposar als plnols de planejament vigent per tal dobservar, per una banda, quina part, petita, dels espais valorats corresponia a sls urbans i urbanitzables per tal de descartar-los o estudiar-los amb ms detall en els casos en qu poguessin representar talls significatius a la permeabilitat ecolgica, tal com sexposa en el punt 7.2.2. Daltra banda, sha constatat la relaci entre la matriu resultat i els espais amb algun tipus de protecci de carcter superior al del planejament municipal: Xarxa Natura 2000, PEIN, Plans Directors Urbanstics especfics, Plans Especials despais gestionats per la Diputaci de Barcelona i altres consorcis, etc. Aquests darrers sn la base del sistema despais oberts proposats pel Pla, ja que es tracta despais ja delimitats i amb figures de planejament que garanteixen la seva protecci en funci duns valors reconeguts, si b no conformen un sistema tal com sestableix en els objectius derivats dels reptes plantejats a lapartat 5.1 de la Memria. Per tant, calia ampliar-los i connectar-los amb altres dels valorats com a resultat dels treballs de base abans esmentats per tal de completar una matriu despais oberts funcionalment / ecolgicament viable. Alhora, els resultats obtinguts es van comparar amb les propostes territorials de carcter ms local i especfic esmentades per tal de comprovar-hi el seu nivell de coherncia. El procs de definici del sistema despais oberts sha portat en parallel i de forma coordinada amb les reflexions corresponents a la resta de components del Pla per a cadascun dels territoris de la regi. En aquest sentit, shan incorporat les propostes corresponents al Pla Director Territorial de lAlt Peneds pel que fa als espais de protecci especial de vinya, les consideracions corresponents a la definici de les estratgies de desenvolupament urb que sespecifiquen a lapartat 7.3 i les relatives als possibles corredors de noves infraestructures de lapartat 7.4. Poden servir dexemple, entre altres, la definici de dos corredors despais oberts de protecci especial dinters natural i ambiental: un longitudinal a la part alta de la plana del Valls, per tal de delimitar lextensi dels continus urbans i garantir la seva separaci de les poblacions del peu de mont; i un altre transversal a la plana de lAlt Peneds, on la finalitat es garantir la permeabilitat ecolgica dins dun espai paisatgsticament determinat per la presncia molt homognia de conreus de vinya. En aquest procs dencreuament entre el sistema despais oberts i els altres dos sistemes del Pla han sorgit alguns punts de fricci que han estat motiu danlisi ms detallat per tal de trobar solucions coherents dins del marc global dordenaci que el Pla estableix.

Representaci sinttica del treball de Diputaci de Barcelona. rea dEspais Naturals. Oficina Tcnica de Planificaci i Anlisi Territorial: Valoraci global de linters natural i agrari del sistema despais oberts

Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona: Sistema despais lliures Pla Estratgic Metropolit de Barcelona

134

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Amb aquestes darreres fases del procs sha cercat la coherncia global entre la matriu completa i viable despais oberts esmentada ms amunt i els sistemes urbans i les infraestructures de les que s suport fsic. Tot aix en un context on lesmentada matriu t grans potencialitats derivades de la rica varietat dels elements biopaisatgstics que la componen, per tamb febleses quant a la dimensi reduda de molts dels seus components i es troba compromesa en relaci amb la potncia urbana duna de les regions metropolitanes ms importants del continent. Com a resultat de lanterior, sha obtingut el plnol de proposta despais oberts amb les categories normatives que es descriuen a lapartat 7.2.2 i que respon als segents criteris: a) Garantir la preservaci i millora dun sistema despais oberts robust i funcional, que asseguri la conservaci dels principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, aix com el manteniment dels bns i serveis ambientals. b) Assegurar les connectivitats ecolgiques necessries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservaci dels valors geolgics i de les zones humides. c) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrolgic i mantenir en bon estat de conservaci les zones humides. d) Dotar de sentit morfolgic i territorial les delimitacions dels sls integrants del sistema despais oberts, afavorint la mxima continutat i dimensi territorial de les peces no urbanitzades. e) Establir una gradaci de preferncies amb relaci a les alternatives durbanitzaci i edificaci. f) Contribuir a garantir la continutat de lactivitat agrria i del paisatge rural.

Grup de treball de ciutats de lArc Metropolit: proposta per a la zona del Maresme

Landra: Estudi del paisatge vitivincola de lAlt Peneds

Pla Director de lAlt Peneds

g) Propiciar la gesti i la protecci del paisatge rural. h) Evitar la urbanitzaci i la degradaci daquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais dinters natural, paisatgstic, social, econmic i/o cultural, entre els quals els sls ms frtils i de major productivitat agrcola. i) j) Evitar els processos dimplantaci urbana en rees mal comunicades, no aptes orogrficament o subjectes a riscos, dacord amb all que estableix la normativa urbanstica. Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantaci daquelles edificacions que es poden admetre en sl no urbanitzable.

Els plnols de la diagnosi recullen, per a cada espai, la informaci qualitativa referent al seu valor (inters natural, connectiu, agrari, etc.) i constitueixen el referent per aplicar les directrius de planificaci a establir en desenvolupament daquest pla territorial.

ADENC: Sntesi de propostes per a la planificaci territorial del Valls

135

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Espais oberts. Nivells de protecci existents

136

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

7.2.2. Proposta

Superfcies per tipus de protecci dels espais oberts Tipus d'espais hectrees %

En sntesi, la delimitaci despais oberts a lmbit metropolit ha buscat el pas duns espais que disposaven dun grau divers de protecci jurdica per que no tenien necessriament una continutat fsica a un sistema despais oberts. s a dir, persegueix lestructuraci i compleci de les diverses unitats existents per tal de donar-les coherncia, robustesa i capacitat dassolir les funcions assignades a un sistema despais oberts. Lestructura resultant esdev un sistema articulat despais oberts que permet assolir els tres objectius plantejats inicialment com a comuns al Programa de Planejament Territorial (apartat 1.4): - Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referncia de la seva matriu biofsica. - Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de lordenaci del territori. - Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econmic del territori. Aquesta estructura, grcies al seu carcter continu basat en grans rees de protecci lligades amb connectors ecolgics, permet completar els espais que ja disposaven dalgun nivell de protecci de carcter supramunicipal amb altres que els eixamplen, racionalitzen la seva delimitaci i garanteixen la seva connexi. Es dibuixa daquesta manera un sistema on les dues les dues serralades que travessen el territori metropolit, la litoral i prelitoral, incrementen la seva superfcie protegida, i passen de 103.217 hectrees amb lactual protecci supramunicipal a 242.143 hectrees. Ms enll de les dades purament quantitatives, la fortalesa de la proposta es basa en el fet que garanteix la continutat daquests espais, de manera que, amb lexcepci de punts molt concrets, ambdues serralades sn cobertes al llarg de tot el seu recorregut per una franja ininterrompuda de protecci especial, que si b en alguns casos s ms estreta i irregular, abasta generalment la prctica totalitat de la seva amplada. En aquest sentit, la irregularitat i discontinutat despais actualment protegits a la Serralada Litoral, al Garraf i, especialment, a Sant Mateu i el Corredor, han estat superades amb lopci per un espai continu que els connecta. De la mateixa manera, lestrenyiment de la protecci existent en la transici entre els massissos del Montseny i Sant Lloren ha estat igualment complementat amb el seu eixamplament. Al costat daquesta continutat longitudinal al llarg de les dues serralades, el sistema de corredors permet al mateix temps la connexi entre elles. Per una banda, a travs dels espais de la vinya de lAlt Peneds, tot cercant els llocs de mxima permeabilitat ecolgica, fons dels principals cursos fluvials de les conques de lAnoia i el Foix. I, per una altra banda, a les planes del Valls on les anlisis efectuades posaven de relleu lescassa representaci dels espais propis dels mosaics agroforestals de plana dins dels espais despecial protecci fins ara existents. En aquests corredors transversals, on de vegades lestret espai que queda no ocupat coincideix amb sls qualificats com a urbanitzables pel planejament urbanstic municipal vigent, els plans de desenvolupament dels sectors que els conformen hauran de garantir la funci de connector, tot concentrant els creixements en aquells indrets ms propers a les rees ja urbanitzades o que representin un impediment menor per a la permeabilitat ecolgica. Un cop contrastat amb les possibilitats que permetia el sistema dassentaments, sha incls tamb com a element estructurant un corredor longitudinal parallel a les serralades que inclou aquells espais de final de plana que encara fan possible la diferenciaci entre els sistemes urbans continus de la plana vallesana i les poblacions del peu de mont, tot posant-hi un lmit al seu desenvolupament urb. Lestructura del sistema despais oberts, en definitiva, al mateix temps que impedeix lexpansi incontrolada de les rees urbanitzades i ajuda a preservar els valors paisatgstics existents, permet el desplaament de les espcies i el manteniment de la biodiversitat existent.

Espais de protecci especial pel seu inters natural i agrari Espais amb protecci jurdica supramunicipal (delimitats) Altres sls del Pla Espais de protecci especial de la vinya Espais de protecci preventiva Total sistema d'espais oberts

103.217 101.522 23.047 14.357 242.143

31,9 31,4 7,1 4,4 74,8

103.217 101.522 23.047 14.357

Sl urb (segons planejament municipal) Sl urbanitzable (segons planejament municipal) Altres espais urbans Total urb i urbanitzable

53.607 18.466 9.337 81.410

16,6 5,7 2,9

0 25.000

53.607 18.466 9.337

50.000 75.000 100.000

25,2

TOTAL MBIT METROPOLIT

323.553

100,0

Sistema despais oberts. Proposta

137

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta

138

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb planejament (zones verdes i equipaments)

139

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 1

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 3

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 2

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 4

140

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 5

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 7

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 6

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 8

141

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 9

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 11

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 10

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 12

142

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 13

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 15

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 14

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 16

143

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 17

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 19

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 18

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 20

144

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 21

Sistema despais oberts. Proposta amb zones verdes i equipaments. Finestra 22

145

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Plnols informatius de valors del sl no urbanitzable. I. Patrimoni natural

Font: Diputaci de Barcelona i Barcelona Regional.

146

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Plnols informatius de valors del sl no urbanitzable. II. Connectivitat ecolgica

Font: Diputaci de Barcelona i Barcelona Regional.

147

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Plnols informatius de valors del sl no urbanitzable. III. Valors agraris

Font: Diputaci de Barcelona i Barcelona Regional.

148

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Plnols informatius de valors del sl no urbanitzable. IV. Patrimoni geolgic i aqifers protegits

Font: Elaboraci prpia

149

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Plnols informatius de valors del sl no urbanitzable. V. Bns culturals dinters nacional (BCINs)

Font: Elaboraci prpia

150

Aprovaci definitiva

Memria General III. Propostes

Abril 2010

Sistema despais oberts. Plnols informatius de valors del sl no urbanitzable. VI. Valors paisatgstics

Font: Elaboraci prpia

151