07176074

Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 4915 29.6.
2007 21822
DEPARTAMENT
DEDUCACI
DECRET
142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix
lordenaci dels ensenyaments de leducaci
primria.
La Generalitat de Catalunya, dàcord amb
el que es preveu a larticle 131.3.c) de lEstatut
dàutonomia de Catalunya, t competncia com-
partida per a lestabliment dels plans destudi
corresponents a leducaci obligatria, incloent-
hi lordenaci curricular.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, dedu-
caci, estableix a larticle 6 que sentn per cur-
rculum el conjunt dobjectius, competncies
bsiques, continguts, mtodes pedaggics i cri-
teris dàvaluaci dels diIerents ensenyaments.
Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon al
Govern regular lordenaci curricular de leduca-
ci primaria, tenint en compte els ensenyaments
mnims establerts pel Reial decret 1513/2006, de
7 de desembre. s funci dels centres docents
desenvolupar i completar el currculum.
Daltra banda, lEstatut dautonomia de Ca-
talunya, en el seu article 6, determina que la
llengua propia de Catalunya s el catala, la qual
ha de ser la llengua normalment emprada com
a vehicular i dàprenentatge en lènsenyament.
Les dues llenges ofcials, catala i castella, han
de ser conegudes per la ciutadania de Catalunya.
La Llei 7/1983, de 18 dabril, de normalitzaci
lingistica a Catalunya, ja defnia la llengua
catalana com a llengua propia de Catalunya i de
lènsenyament en tots els seus nivells educatius;
consideraci que va mantenir la Llei 1/1998,
de 7 de gener, de poltica lingstica, en el seu
article 20. La major complexitat i la diversitat
lingstica i cultural de la societat catalana actual
fan necessari potenciar des de lescola la llengua
prpia, que ha desdevenir llengua comuna i
factor de cohesi social de tota la poblaci.
Seguint una de les constants de la renovaci
pedagogica a Catalunya, el Govern vol destacar
la importncia de leducaci primria, com una
etapa fonamental i privilegiada en la formaci
dels nens i les nenes. Aquesta etapa educativa
s el marc idoni per adquirir les competncies
bsiques i els instruments necessaris per realitzar
nous aprenentatges i posar les bases duna forma-
ci personal basada en lautonomia personal, la
responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la par-
ticipaci i el comproms individual i collectiu;
per conixer els elements bsics de la llengua,
lèntorn geografc, la historia i les tradicions que
permetin arrelar-se al pas; per poder participar
en la construcci dun mn millor i continuar
aprenent al llarg de la vida.
El paper dels i de les mestres en aquesta eta-
pa s fonamental perqu els nens i les nenes
valorin el que signifca aprendre i adquireixin
la competncia daprendre a aprendre amb la
ment oberta i amb la conscincia i la voluntat de
millorar permanentment. Correspon al mestre
i a la mestra orientar, acompanyar, estimular,
impulsar lhbit de descoberta i la creativitat i
evitar dogmatismes. Per aix ser fonamental, al
costat dels processos dènsenyament i dàprenen-
tatge, una adequada acci tutorial que atengui
tant els aspectes individuals com els de treball
grupal de lalumnat.
El centre escolar s lmbit on es desenvolu-
par el currculum i es posar a prova la seva
efcacia, coherncia i utilitat. El desenvolupa-
ment del currculum a cada centre i a cada aula
implica disposar dautonomia curricular, s a
dir, que lequip docent responsable de la seva
aplicaci pugui adaptar el currculum a les ca-
racterstiques del grup de nens i nenes i a la
situaci socioeconmica i lingstica del centre
i del seu entorn social. La fnalitat del desen-
volupament curricular s la millora del nivell
educatiu de tot lalumnat per conciliar la qualitat
de leducaci amb lequitat en loferta educativa.
Per assolir aquest objectiu s necessria la col-
laboraci de les famlies comprometent-se a fer
el seguiment del treball quotidia dels seus flls
i flles; de làlumnat esIorant-se per aprendre;
del professorat creant entorns motivadors per
a laprenentatge; i de ladministraci educati-
va, amb la corresponsabilitat dels ens locals,
facilitant els recursos necessaris per millorar
lxit educatiu.
En aquest Decret es defneixen les competn-
cies bsiques generals que els nens i les nenes
han dadquirir en leducaci primria, les quals
es consolidaran al llarg de leducaci secun-
dria obligatria. Aquestes competncies han
de contribuir al desenvolupament personal de
lalumnat, a la prctica de la ciutadania activa,
a larrelament al pas, a la incorporaci a la vida
adulta de manera satisfactria i al desenvolupa-
ment de laprenentatge al llarg de la vida.
Els objectius de lèducaci primaria es defnei-
xen per al conjunt de letapa. En cada rea curri-
cular es descriu laportaci al desenvolupament
de les competncies basiques i es defneixen els
objectius generals, i els continguts i els criteris
davaluaci de cada cicle. Els elements que con-
formen el currculum sordenen i es determinen
tenint present els principis de comprensivitat,
de diversitat i dautonomia del centre. Aquests
principis han dàIavorir la fexibilitat curricular
per adequar lènsenyament a les caracteristiques
de lescola i a les diferncies dels grups que la
conformen, i han de fer viable, possible i prio-
ritria latenci a la diversitat com a base per
construir una escola realment inclusiva.
En aquesta etapa s fonamental que els contin-
guts de les diferents rees es desenvolupin tenint
en compte la Iuncionalitat i signifcativitat dels
aprenentatges, la seva vinculaci amb lentorn
mediat i immediat, la participaci de lalumnat
en el procs daprenentatge i la permanent ade-
quaci a les necessitats educatives dels infants.
Per la manera com lalumnat deducaci primria
accedeix al coneixement, es fa necessria una
visi global dels continguts de les diferents rees
de manera que les competncies bsiques ad-
quireixen un paper rellevant.
Els centres concretaran en el seu Projecte
Educatiu els elements bsics que orientin el
desenvolupament del currculum i en permetin
ladequaci a lentorn.
Lacci educativa respectar els principis
bsics segents: tenir en compte les diverses
maneres daprendre de lalumnat; adequar lense-
nyament a les diverses caracteristiques personals
i socials que condicionen els aprenentatges;
seleccionar i organitzar de manera adequada
els continguts que es pretn que els nens i les
nenes aprenguin; potenciar que lactivitat de
classe discorri en les millors condicions pos-
sibles perqu cada alumne i el grup en conjunt
sesforci per aprendre, raonar i expressar el que
se sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar
el coneixement; i per actuar amb autonomia,
responsabilitat i comproms; posar els mitjans
necessaris perqu cada nen i nena se senti ats,
orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap
tipus de discriminaci.
Aquest Decret sha tramitat dacord amb el
que disposa larticle 61 i segents de la Llei
13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci,
procediment i rgim jurdic de lAdministraci
de la Generalitat i dacord amb el dictamen del
Consell Escolar de Catalunya.
Dacord amb el dictamen de la Comissi Ju-
rdica Assessora;
En virtut daix, a proposta del conseller dEdu-
caci i amb la deliberaci prvia del Govern,
DECRETO:
CAPTOL I
Disposicions de carcter general
Article 1
Principis generals
1.1 Leducaci primria t carcter obliga-
tori i gratut. Comprn sis cursos acadmics,
que es cursaran normalment entre els sis i els
dotze anys. Lèducaci primaria sìnicia, amb
caracter general, làny natural que es compleixen
els sis anys.
1.2 Leducaci primria sorganitza en tres
cicles de dos cursos cada un: cicle inicial, cicle
mitj i cicle superior.
1.3 Leducaci primria sorganitzar
dacord amb els principis deducaci comuna i
la implantaci dun nou model educatiu basat en
la flosofa coeducadora que disminueixi el se-
xisme i landrocentrisme, el reconeixement de la
diversitat afectivosexual i la valoraci crtica de
les desigualtats, aix com latenci a la diversitat
de làlumnat, amb la fnalitat que pugui assolir
els objectius de letapa. Es posar una especial
atenci a ladquisici de les competncies bsi-
ques, a la detecci i tractament de les difcultats
daprenentatge tan bon punt es produeixin, a la
tutoria i orientaci educativa de lalumnat i a
la relaci amb les famlies per donar suport al
procs educatiu dels seus flls i flles.
1.4 Leducaci primria mantindr la cohe-
rncia amb leducaci infantil i amb leducaci
secundria obligatria, garantint la coordinaci
entre les etapes, per tal dassegurar una transici
adequada de lalumnat entre etapes i facilitar la
continutat del seu procs educatiu.
1.5 Lacci educativa en leducaci primria
procurar la integraci de les diverses experin-
cies i aprenentatges de lalumnat, la motivar i
sadaptar als seus ritmes de treball.
Article 2
Finalitat
La fnalitat de lèducaci primaria s pro-
porcionar a tots els nens i les nenes les com-
Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 4915 29.6.2007 21823
petncies que els permetin assegurar el seu
desenvolupament personal i social; adquirir
les habilitats i les competncies culturals i so-
cials relatives a lexpressi i comprensi oral, a
la lectura i a lescriptura, al clcul, a la igualtat
de drets i oportunitats entre homes i dones, a
lautonomia personal, la coresponsabilitat i la
interdependncia personal, a la resoluci de
problemes i als coneixements bsics de la cincia,
la cultura i la convivncia, el rebuig de tot tipus
de comportaments discriminatoris per ra de
sexe; desenvolupar la competncia dexpressar
el que sha aprs, dexplicar amb raons coherents,
fables i ben justifcades el seu punt de vista i la
seva opini, de saber escoltar el punt de vista
dels altres amb respecte i darribar a acords quan
sigui necessari; desenvolupar les habilitats soci-
als, desfor, treball i estudi; expressar el sentit
artstic, la creativitat i lafectivitat; i conixer
els elements bsics de la llengua, la histria, la
geografa i les tradicions propies de Catalunya
que permetin el seu arrelament.
Article 3
Objectius de leducaci primria
Leducaci primria ha de contribuir a:
a) Conixer, valorar i aplicar els valors i les
normes de convivncia per ser un ciutad o
ciutadana lliure capa de prendre compromi-
sos individuals i collectius, respectar els drets
humans i acceptar el pluralisme propi duna
societat democrtica.
b) Tenir conscincia del valor del treball indi-
vidual i collectiu i desenvolupar hbits desfor
i treball en lèstudi, aixi com actituds de conf-
ana, amb iniciativa personal, autodisciplina,
sentit crtic, responsabilitat, curiositat, inters
i creativitat en laprenentatge.
c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar
el clima de convivncia, i per prevenir i resoldre
confictes de manera pacifca tant en làmbit
familiar com en lmbit escolar i social.
d) Conixer, comprendre i respectar les dife-
rents cultures i les diferncies entre les persones,
facilitar que les noies i els nois elaborin una
imatge de si mateixos positiva i equilibrada i
adquireixin autonomia personal, la igualtat de
drets i oportunitats entre homes i dones i la no-
discriminaci de persones amb discapacitats;
defensar laplicaci dels drets humans en tots
els mbits de la vida personal i social, sense cap
tipus de discriminaci.
e) Conixer i utilitzar de manera apropiada
tant la llengua catalana, com la llengua caste-
llana i, si sescau, larans, aix com una llengua
estrangera, i desenvolupar hbits de lectura.
f) Desenvolupar les competncies matem-
tiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de
problemes que requereixin la realitzaci dope-
racions elementals de clcul, coneixements ge-
omtrics i estimacions, i ser capa daplicar-les
a les situacions de la vida quotidiana.
g) Conixer, valorar i estimar lentorn natural,
social i cultural ms proper, reforant aix el sen-
timent de pertinena i arrelament al pas i la ca-
pacitat dextrapolar aquests coneixements al mn
en general; comprendre, a partir de lobservaci
de fets i fenmens senzills, els principals meca-
nismes que regeixen aquest entorn per tal de ser
capa de prendre compromisos responsables per
mantenir-lo o introduir elements de millora.
h) Utilitzar diferents representacions i expres-
sions artstiques i iniciar-se en la construcci de
propostes visuals.
i) Iniciar-se en la utilitzaci per a laprenen-
tatge de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci, seleccionar i valorar la informaci
rebuda o aconseguida per mitj de les tecnologies
de la informaci i de la comunicaci.
j) Desenvolupar les capacitats afectives en
tots els mbits de la personalitat i en la manera
de relacionar-se amb els altres, aix com una
actitud contrria a la violncia, als prejudicis de
qualsevol mena i als estereotips sexistes.
k) Aplicar, en contextos diversos, els diferents
coneixements adquirits i els recursos propis, a
f de resoldre de manera creativa problemes,
situacions personals i necessitats de la vida
quotidiana.
l) Valorar la importncia de la higiene i de
la salut, acceptar el propi cos i el dels altres,
respectar les diferncies i utilitzar leducaci
fsica i lesport per afavorir el desenvolupament
personal i social.
m) Adquirir els elements bsics duna correc-
ta educaci vial i les actituds de respecte que afa-
voreixin la prevenci daccidents de trnsit.
n) Conixer i valorar el medi natural aix
com els animals ms propers a lsser hum
i adoptar comportaments que afavoreixin la
seva protecci.
Article 4
La llengua catalana, eix vertebrador del pro-
jecte educatiu
4.1 El catal, com a llengua prpia de Ca-
talunya, sera utilitzat normalment com a llengua
vehicular dènsenyament i aprenentatge i en les
activitats internes i externes de la comunitat edu-
cativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del
professorat, exposicions del professorat, llibres de
text i material didctic, activitats daprenentatge i
davaluaci, i comunicacions amb les famlies.
4.2 Làlumnat t dret a rebre lènsenyament
en catal en leducaci primria. Tamb tenen
el dret i el deure de conixer amb sufcincia
oral i escrita el catala i el castella en fnalitzar
lènsenyament obligatori, sigui quina sigui la
seva llengua habitual en incorporar-se a len-
senyament.
4.3 Lobjectiu fonamental del projecte edu-
catiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi
una slida competncia comunicativa en acabar
leducaci obligatria, de manera que pugui
utilitzar normalment i de manera correcta el
catal i el castell, i pugui comprendre i emetre
missatges orals i escrits senzills en una llengua
estrangera decidida pel centre. Durant leducaci
primria es far un tractament metodolgic
de les dues llenges ofcials, tenint en compte
el context sociolingstic, per garantir el co-
neixement de les dues llenges per part de tot
lalumnat, independentment de les llenges
familiars.
4.4 Tots els centres han delaborar, com a
part del projecte educatiu, un projecte lingstic
propi, que ha de ser autoritzat pel Departament
dEducaci, en el qual sadaptaran els principis
generals i la normativa a la realitat sociolings-
tica de lentorn.
4.5 El projecte lingstic establir pautes
ds de la llengua catalana per a totes les per-
sones membres de la comunitat educativa i ga-
rantir que les comunicacions del centre siguin
en aquesta llengua. Aquestes pautes ds han de
possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per
a implementar canvis per a ls dun llenguatge
no sexista ni androcntric. Tanmateix, quan sigui
possible amb els mitjans de qu disposi el centre,
sarbitraran mesures de traducci en una de les
llenges ds familiar per al perode dacollida
de les famlies procedents daltres pasos.
4.6 El projecte educatiu dels centres pre-
veur lacollida personalitzada de lalumnat
nouvingut. En el projecte lingistic es fxaran
criteris perqu aquest alumnat pugui continuar
o iniciar, si sescau, el procs daprenentatge de
la llengua.
4.7 Lalumnat te dret a no sser separat en
centres ni en grups classe diferents per ra de
llur llengua habitual.
Article 5
La immersi lingstica
5.1 En funci de la realitat sociolingstica
de lalumnat, simplementaran metodologies
dimmersi lingstica en llengua catalana amb
la fnalitat de potenciar-ne làprenentatge.
5.2 El programa dimmersi en llengua
catalana tindr en compte la llengua de lalumnat
i lènsenyament de la llengua castellana.
5.3 Els centres que apliquin el programa
dimmersi han dadaptar els horaris a les ca-
racterstiques daquest programa. En tot cas
es tindr en compte el nombre dhores de les
rees lingstiques que sha dimpartir al llarg
de letapa.
Article 6
La llengua occitana a Era Jal dAran
Larans, variant de la llengua occitana, sim-
parteix a Era Val dAran amb les assignacions
temporals i en els mbits daprenentatge i les
rees que el Consell General dEra Val dAran,
dacord amb el Departament dEducaci, de-
termini.
CAPTOL II
Currculum
Article 7
Currculum
7.1 Sentn per currculum de leducaci
primria el conjunt de competncies bsiques,
objectius, continguts, mtodes pedaggics i
criteris davaluaci.
7.2 Per a cada rea, aquest Decret determina
els objectius, per a tota letapa, aix com els
continguts i criteris davaluaci en els diferents
cicles.
7.3 Els centres educatius desenvoluparan i
completaran el currculum deducaci primria.
El currculum elaborat pel centre formar part
del seu Projecte Educatiu.
Article 8
Competncies bsiques
8.1 Sentn per competncia la capacitat
dutilitzar els coneixements i habilitats, de ma-
nera transversal i interactiva, en contextos i
situacions que requereixen la intervenci de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa
que implica la comprensi, la refexi i el dis-
cerniment tenint en compte la dimensi social
de cada situaci.
8.2 El currculum de leducaci primria
inclour les competncies bsiques que es de-
terminen en lannex 1.
8.3 El currculum de cadascuna de les rees
cont les competncies bsiques que es treba-
llen en aquella rea, la contribuci de lrea a
ladquisici de les competncies generals de
letapa, els objectius, els continguts i els criteris
davaluaci de cada cicle. A lannex 2 sestableix
el currculum de les rees, tenint en compte els
horaris globals que fguren a lànnex 3 dàquest
Decret.
8.4 La determinaci dels projectes i el fun-
cionament del centre, lorganitzaci de les activi-
tats a laula, aix com les activitats complemen-
tries i extraescolars poden contribuir, tamb, a
ladquisici de les competncies bsiques.
8.5 La lectura s un factor fonamental per
al desenvolupament de les competncies bsi-
ques i ha destar inclosa en el desenvolupament
de totes les rees. Els centres, en organitzar
la seva prctica docent, han de garantir una
mitjana mnima de 30 minuts diaris destinats
a la lectura.
CAPTOL III
Organitzaci dels ensenyaments
Article 9
rees de coneixement
9.1 Les rees de coneixement en qu sorga-
nitza leducaci primria sn les segents:
Llengua catalana i literatura, llengua castella-
na i literatura i arans, a Era Val dAran.
Llengua estrangera.
Coneixement del medi natural, social i cul-
tural.
Educaci artstica.
Educaci fsica.
Matemtiques.
9.2 En un dels cursos del cicle superior de
letapa, a ms de les rees esmentades, lalumnat
cursar lrea dEducaci per a la ciutadania i
els drets humans, en la qual es prestar especial
atenci a la igualtat entre homes i dones.
9.3 A ms del seu tractament especifc en
algunes rees del currculum, la comprensi
lectora, la capacitat dexpressar-se amb correcci
oralment i per escrit, la comunicaci audiovisual,
ls de les tecnologies de la informaci i la comu-
nicaci i leducaci en valors es desenvoluparan
en totes les rees. En tot cas, la lectura, com a
factor fonamental per al desenvolupament de
les competncies bsiques, ser inclosa en les
activitats de les diverses rees.
9.4 Les competncies bsiques es desenvo-
luparan en les diferents rees i amb activitats de
diferents graus de complexitat que comportin
connexions entre continguts intradisciplinaris
o de la prpia rea i interdisciplinaris o de les
diverses rees, integrant les diferents experi-
ncies i aprenentatges dels alumnes. En cada
cicle es realitzar com a mnim un treball o
projecte interdisciplinari de caire competencial
sobre un aspecte de la realitat, amb activitats
que requereixin laplicaci de coneixements
de diverses rees.
9.5 En lrea de llenges estrangeres, lalum-
nat iniciar laprenentatge duna primera llengua
en el cicle inicial.
9.6 Els centres educatius podran oferir, de
manera opcional per a lalumnat, una segona
llengua estrangera al cicle superior de leducaci
primria.
Article 10
Horari
10.1 En lannex 3 sestableixen els horaris
globals de cada rea de coneixement en qu
sorganitza leducaci primria, computant 35
setmanes lectives per curs a ra de 25 hores
setmanals, incls lesbarjo.
10.2 Els centres docents han dorganit-
zar lhorari dacord amb la seva programaci,
atenent les necessitats i les possibilitats de la
seva planifcaci curricular, especialment si
sorganitza per projectes de treball interdisci-
plinaris, en funci de ledat i dels interessos de
làlumnat. En aquesta fexibilitzaci de les hores
dedicades a cada rea es respectaran els horaris
globals de lannex 3, i lhorari mnim establert
per a cadascun dels cicles de letapa en lannex
4 daquest Decret.
10.3 Les rees de lmbit lingstic (llengua i
literatura catalana, llengua i literatura castellana,
llengua estrangera, i arans a Era Val dAran)
i les matemtiques tindran continutat a cada
curs escolar.
10.4 A leducaci primria lesbarjo es
considera una activitat educativa integrada en
lhorari lectiu de lalumnat i, per tant, shi han
de respectar tamb els principis del projecte
educatiu.
CAPTOL IV
Atenci a la diversitat
Article 11
Atenci a la diversitat
11.1 La intervenci educativa es regir pel
principi datenci a la diversitat, base duna es-
cola inclusiva. Els mecanismes que es posaran
en prctica per fer-la efectiva seran organitzatius,
curriculars i metodolgics. Entre aquests me-
canismes, han de considerar-se les adaptacions
del currculum, com tamb el suport en el grup
ordinari, els agrupaments fexibles o els desdo-
blaments dels grups dalumnes.
11.2 El Departament dEducaci posar
les condicions necessries perqu lalumnat
amb necessitats especifques de suport educatiu
pugui assolir el mxim desenvolupament de les
seves capacitats personals i els objectius del
currculum i, per tant, sasseguraran les mesures
curriculars i organitzatives adients.
Aix mateix, lalumnat amb necessitats edu-
catives especials que ho requereixi disposar
dàdaptacions que sàparten signifcativament
dels continguts i dels criteris davaluaci, amb
la fnalitat de Iacilitar-li làdquisici del curricu-
lum. Les esmentades adaptacions sefectuaran
per aconseguir el mxim desenvolupament
de les competncies bsiques. Lavaluaci i la
promoci de lalumnat amb aquestes adapta-
cions prendran com a referent els objectius i
criteris dàvaluaci fxats en les programacions
adaptades.
11.3 Sense perjudici de la permanncia
durant un curs ms en el mateix cicle prevista
a larticle 16.3, lalumnat amb programacions
adaptades podr ampliar la seva permanncia
en letapa de leducaci primria a un curs ms,
sempre que aix afavoreixi la seva integraci
socioeducativa.
11.4 Lalumnat dincorporaci tardana ser
objecte duna acollida personalitzada i de me-
sures organitzatives i curriculars que permetin
la seva integraci escolar i làproftament dels
seus estudis, dacord amb les caracterstiques
personals, daprenentatge i del context social.
Lacolliment daquest alumnat tindr en compte
de manera especial laprenentatge lingstic,
laccs al currculum com i els processos de
socialitzaci. El desenvolupament daquestes
mesures ser en tot cas simultani a lescolarit-
zaci de lalumnat en els grups ordinaris, segons
el nivell i evoluci del seu aprenentatge.
Lalumnat que presenti un desfasament de
ms dun cicle en el seu nivell de competncia
curricular, podr ser escolaritzat en un curs
inferior al que li correspondria per edat. En cas
que superi aquest desfasament sincorporar al
curs que el pertoqui per edat.
11.5. Lescolaritzaci de lalumnat amb altes
capacitats intellectuals podr comportar tant
làdaptaci curricular com la fexibilitzaci de
la permanncia en un curs, en un cicle o en tota
letapa. El Departament dEducaci establir
els requisits de diagnstic i informe per als di-
ferents casos.
CAPTOL V
Acci tutorial i orientaci
Article 12
Principis
12.1 Lacci tutorial s el conjunt daccions
educatives i dels processos individuals i de grup
que contribueixen al desenvolupament personal
i a lorientaci de lalumnat per assolir un millor
creixement personal i integraci social. Lacci
tutorial ha de contribuir a crear una dinmica
positiva en el grup classe i a implicar lalumnat i
les seves famlies en la dinmica del centre.
12.2 Lacci tutorial integrar les funcions
del tutor o tutora i les actuacions dels i de les
mestres i daltres professionals que puguin in-
tervenir en el grup classe.
12.3. Com a part de la formaci integral de
lalumnat, lacci tutorial ha de preveure els
procediments de treball conjunt amb les fam-
lies per a la coordinaci i seguiment tant del
procs daprenentatge com dels aspectes de
desenvolupament personal, orientaci escolar
i de convivncia i cooperaci.
Article 13
Organitzaci
13.1. Cada grup dalumnes disposar dun
tutor o tutora, que ser el responsable dorientar
el procs educatiu de lalumnat, tant a nivell in-
dividual com collectiu. El tutor o tutora vetllar
especialment per al desenvolupament personal
de lalumnat i per lassoliment progressiu de les
competncies bsiques i coordinar, a aquests
efectes, els i les mestres que atenen un mateix
alumnat, com de lelaboraci dadaptacions del
currculum a les necessitats i caracterstiques
de lalumnat.
13.2 Correspon al tutor o tutora la relaci
amb les famlies o tutors legals dels alumnes
del grup i el seguiment de la documentaci,
acadmica i de tot tipus, que sigui necessria
per al procs dènsenyament i aprenentatge de
lalumnat del grup.
13.3 Lequip directiu procurar que el tutor
o tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle.
Aixi mateix, en la planifcaci i desenvolupa-
ment de lacci tutorial el centre comptar amb
lassessorament de professionals dels serveis
educatius.
Article 14
Actuacions dels equips docents de cicle
14.1 En relaci amb el desenvolupament del
currculum i el procs del seu alumnat, els equips
de cicle tindran les funcions segents:
Fer el seguiment global de lalumnat del grup
i establir les mesures necessries per a la mi-
llora de laprenentatge, dacord amb el projecte
educatiu del centre.
Fer collegiadament lavaluaci de lalumnat,
dacord amb la normativa establerta i amb el
projecte educatiu del centre, i adoptar les cor-
responents decisions de promoci.
Qualsevol altra funci que estableixi el De-
partament dEducaci o es determini en el pla
dorientaci i acci tutorial del centre.
14.2 Els equips de cicle collaboraran per
a prevenir els problemes daprenentatge que
puguin presentar-se i compartiran tota la in-
formaci que sigui necessria per a treballar de
manera coordinada en el compliment de les seves
funcions. A tal efecte, els centres habilitaran ho-
raris especifcs per a les reunions de coordinaci
dels equips dins del perode de permanncia del
professorat en el centre.
CAPTOL VI
Avaluaci i promoci
Article 15
Avaluaci
15.1 Lavaluaci dels processos daprenentat-
ge de lalumnat ser contnua i global, de manera
que es tindr en compte especialment el progrs de
lalumne en el conjunt drees del currculum.
15.2 Lavaluaci prendr en consideraci
els diferents elements del currculum, el treball
fet a classe i linters i lesfor a progressar de-
mostrat per lalumne. Es posar especial cura
en lavaluaci formativa i en el grau dadquisici
de les competncies bsiques.
15.3 En el supsit que el progrs de lalumne
no sigui ladequat, sestabliran mesures de refor
per facilitar-li ladquisici dels aprenentatges
bsics i imprescindibles per poder seguir el pro-
cs educatiu. Aquestes mesures sadoptaran en
qualsevol moment del cicle.
15.4 Els i les mestres avaluaran els aprenen-
tatges de làlumnat, els processos dènsenyament
i la seva prpia prctica docent.
15.5 En acabar letapa selaborar un infor-
me global individualitzat del procs seguit per
lalumne i del nivell dadquisici dels aprenentat-
ges i de les competncies bsiques. Es garantir
la confdencialitat de les dades obtingudes.
Article 16.
Promoci
16.1. En fnalitzar cada cicle, el proIessorat del
grup prendr les decisions oportunes sobre la promo-
ci de cada alumne. Es tindr en compte, de manera
fonamental, lopini del professor tutor de lalumne
i de lequip docent del cicle corresponent.
16.2 Cada alumne accedir al cicle segent
sempre que hagi superat els aprenentatges cor-
responents o lequip docent consideri que po-
dra seguir el curs segent amb aproftament i
amb els ajuts i suport corresponent. Es posar
especial atenci en fnalitzar el cicle inicial i
el superior.
16.3 Quan no es compleixin les condicions
esmentades, làlumnat romandra un any ms en
el mateix cicle. Aquesta mesura es podr adoptar
una sola vegada al llarg de leducaci primria
i els centres establiran un pla especifc de recu-
peraci que permeti lalumne incorporar-se tan
aviat com pugui al curs que li correspondria.
16.4 Saccedir a leducaci secundria obli-
gatria si sha assolit el desenvolupament de les
competncies bsiques i un grau de maduresa
adequat. Shi accedir, aix mateix, sempre que
els aprenentatges no assolits no impedeixin
seguir amb aproftament la nova etapa, en la que
lalumne/a rebr els ajuts i suport corresponent.
Quan no es compleixin les condicions suara es-
mentades, no es podr accedir a letapa segent
si no shan adoptat les mesures previstes en els
articles 15.3 i 16.3.
16.5 El centre informar els pares o tutors
legals sobre la situaci acadmica de lalumne
i sobre el seu progrs educatiu. Aquests col-
laboraran i participaran activament en les decisi-
ons relatives al procs educatiu de lalumne.
Article 17
Avaluaci diagnostica
17.1 En acabar el cicle mitj es realitzar una
avaluaci diagnstica, que no tindr efectes en
lexpedient acadmic individual, sin carcter
orientador i formatiu per al centre, i informatiu
per a les famlies i per al conjunt de la comunitat
educativa.
17.2 Els centres utilitzaran els resultats de
lavaluaci diagnstica per prendre les mesures
oportunes i garantir que tot lalumnat assoleixi
les competncies bsiques previstes per a aquest
nivell descolaritat i, en particular per a orga-
nitzar, en el tercer cicle de leducaci primria,
les mesures de refor per a lalumnat que les
requereixi.
17.3 Lavaluaci diagnstica, conjuntament
amb altres indicadors, permetr analitzar, valo-
rar i reorientar, si cal, els dos primers cicles de
leducaci primria per aconseguir la formaci
i els aprenentatges previstos.
17.4 El Departament dEducaci facilitar als
centres els models, instruccions i suport necessari
per dur a terme lavaluaci diagnstica.
CAPTOL VII
Desenvolupament del currculum i autonomia
de centres
Article 18
Autonomia pedagogica dels centres
18.1 El Departament dEducaci fomentar
lautonomia pedaggica i organitzativa dels cen-
tres, potenciar el treball en equip dels docents
i nèstimulara la refexi i la recerca educativa
a partir de la seva prctica docent.
18.2 Per impulsar lautonomia dels centres,
el Departament dEducaci potenciar la funci
directiva mitjanant mesures especifques adre-
ades a reforar el lideratge i la responsabilitat
del director o directora, de lequip directiu i la
corresponsabilitat dels rgans de coordinaci.
18.3 Cada centre elaborar el seu projecte
educatiu, en el qual, a ms dels valors, objectius
i prioritats dàctuaci, especifcara els principis
bsics per al desenvolupament curricular i el
tractament transversal en les rees de leducaci
en valors. El projecte educatiu tindr en compte
les caracterstiques de lentorn social, cultural i
sociolingstic del centre; far pals el respec-
te al principi de no discriminaci i dinclusi
educativa com a valors fonamentals; i establir
els principis per a latenci a la diversitat de
lalumnat i lacci tutorial, aix com per a lela-
boraci del pla de convivncia i del projecte
lingstic del centre. El projecte educatiu dels
centres privats concertats ha dincloure el ca-
rcter propi del centre.
18.4 Els centres docents desenvoluparan
i concretaran el currculum per a tota letapa
i fxaran les mesures adequades dàtenci a la
diversitat. Aix mateix, podran establir mecanis-
mes per organitzar el refor dels aprenentatges
a f que làlumne pugui continuar els estudis
obligatoris amb ms garanties dxit. Totes
aquestes actuacions constaran en el projecte
educatiu de centre.
18.5 El Departament dEducaci afavorir
i incentivar la coordinaci entre els projectes
educatius dels centres deducaci primria i els
dèducaci secundaria obligatoria a f que el pas
de lalumnat duna etapa a laltra sigui viscut
com a continutat positiva.
18.6 Els centres podran establir compro-
misos amb les famlies i la comunitat local per
incentivar el treball de lalumnat i apellar a la
seva responsabilitat per millorar el seu procs
daprenentatge.
18.7 Els centres docents, en el marc del seu
projecte, podran organitzar les hores dedicades a
cada rea i adaptar el currculum a les caracters-
tiques de lalumnat, a la situaci socioeconmica
i lingstica del centre i al seu entorn social. Les
assignacions temporals de cada rea de coneixe-
ment en qu sorganitza leducaci primria, en
cadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-se
a les assignacions horries globals establertes a
lannex 3. A lannex 4 daquest Decret es concreta
lhorari mnim que cal respectar per cadascun
dels cicles de letapa.
18.8 Lautonomia dels centres podr comportar
dur a terme, dins el marc que estableixi el Departa-
ment dEducaci, experincies innovadores, plans
de treball, formes organitzatives diferenciades,
modifcacions de l`horari escolar i relacions espe-
cifques amb la comunitat local. En cap cas, pero,
aquestes mesures no podran comportar aportacions
extraordinries de les famlies.
Article 19
Material didctic
Els materials didctics i els llibres de text
que sutilitzin han de respectar els principis,
valors, llibertats, drets i deures constitucionals
i estatutaris i shan dadequar al que estableix
aquest Decret i a les normes de desenvolupa-
ment. En particular, han dincloure els principis i
valors recollits en la Llei orgnica 1/2004, de 28
de desembre, de mesures de protecci integral
contra la violncia de gnere.
DISPOSICI ADDICIONAL PRIMERA
Lensenyament de la religi
1. Lènsenyament de la religi sìncloura
a leducaci primria dacord amb el que es-
tableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig,
deducaci.
2. El Departament dEducaci garantir que
tots els pares i tutors legals de lalumnat puguin
manifestar la seva voluntat per poder rebre en-
senyament religis, sense que lòpci Ieta suposi
cap tipus de discriminaci.
Els centres docents adoptaran les mesures
organitzatives per tal que lalumnat els pares
o tutors del qual no hagi optat perqu cursi en-
senyaments de religi, rebi la deguda atenci
educativa, a f que lèlecci dùna o altra opci
no suposi cap de mena de discriminaci. Aquesta
atenci en cap cas comportar laprenentatge de
continguts curriculars associats al coneixement
del fet religis, ni a qualsevol rea de letapa.
Les mesures organitzatives que el centre adopti
seran conegudes per pares i tutors legals i estaran
incloses en el projecte educatiu del centre.
3. La determinaci del currculum de lense-
nyament de la religi catolica i de les diIerents
confessions religioses que hagin subscrit acords
de cooperaci en matria educativa ser compe-
tncia de les autoritats religioses corresponents.
Aquest currculum haur de respectar els princi-
pis, els valors, les llibertats, els drets i els deures
constitucionals i estatutaris. El Departament
dEducaci vetllar pel seu compliment.
4. Làvaluaci dels ensenyaments religiosos
es far amb els mateixos criteris que la de les
altres arees; pero les qualifcacions no seran
computables en les convocatries en qu han
dentrar en concurrncia els expedients acad-
mics per tal de garantir el principi digualtat i de
lliure concurrncia de tot lalumnat.
DISPOSICI ADDICIONAL SEGONA
Ensenyaments impartits en llengua estrange-
ra
Els centres que imparteixin continguts duna
o diverses rees del currculum en una llen-
gua estrangera aplicaran la mateixa normativa
dadmissi dalumnes que es reguli per a tota
leducaci primria. En els criteris dadmissi
dalumnes no sinclouran requisits lingstics.
DISPOSICI ADDICIONAL TERCERA
Centres amb una hora ms de permanncia
de lalumnat
En els centres en qu tot lalumnat, a ms de
lhorari lectiu, romangui una hora diria ms,
es dedicar aquesta sisena hora al desenvo-
lupament dhabilitats prctiques i funcionals
relacionades amb aspectes que afavoreixen la
formaci integral de lalumnat; en cap cas, per,
les activitats de sisena hora avanaran elements
curriculars.
DISPOSICI DEROGATRIA
Sense perjudici del que estableix la disposici
fnal primera en relaci amb el calendari dàpli-
caci de la nova ordenaci dels ensenyaments de
leducaci primria, queden derogats el Decret
95/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lorde-
naci curricular de leducaci primria; el Decret
223/1992, de 25 de setembre, de modifcaci del
Decret 95/1992, i del Decret 75/1992, de 9 de
mar, pel qual sestableix lordenaci general dels
ensenyaments de lèducaci inIantil, lèducaci
primria i leducaci secundria obligatria a
Catalunya: les reIerncies a lèducaci primaria
del captol 1, el captol 3 i lapartat 2 de lannex;
aix com qualsevol altra norma de rang igual o
inferior en all que soposi al que sestableix en
aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
1. Calendari daplicaci
Làny acadmic 2007-2008 sìmplantara
la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle
inicial.
Làny acadmic 2008-2009 sìmplantara
la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle
mitj.
Làny acadmic 2009-2010 sìmplantara la
nova ordenaci dels ensenyaments al cicle su-
perior.
2. Sautoritza el Departament dEducaci
per dictar, mitjanant ordre, les disposicions
que siguin necessries per a laplicaci del que
disposa aquest Decret.
3. Aquest decret entrar en vigor lendem
de la seva publicaci al Diari Ohcial de la Ge-
neralitat de Catalunya.
Barcelona, 26 de juny de 2007
JOS MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller dEducaci
ANNEX 1
Competncies bsiques
La fnalitat de lèducaci s aconseguir que els
nois i les noies adquireixin les eines necessries
per entendre el mn en qu estan creixent i que
els guin en el seu actuar; posar les bases perqu
esdevinguin persones capaces dintervenir ac-
tivament i crtica en la societat plural, diversa,
i en continu canvi, que els ha tocat viure. A ms
de desenvolupar els coneixements, capacitats,
habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser
i saber estar) necessaris, els nois i les noies han
daprendre a mobilitzar tots aquests recursos
personals (saber actuar) per assolir la realitzaci
personal i esdevenir aix persones responsables,
autnomes i integrades socialment, per exercir la
ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta
de manera satisfactria i ser capaos dadaptar-se
a noves situacions i de desenvolupar un aprenen-
tatge permanent al llarg de la vida.
La necessitat de plantejar com a fnalitat edu-
cativa la millora de les capacitats de les persones
per poder actuar adequadament i amb efcacia Ia
que sigui imprescindible centrar el currculum en
les competncies bsiques per aconseguir, en pri-
mer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot
impulsant la transversalitat dels coneixements.
En segon lloc, centrar-se en les competncies
afavoreix que lalumnat integri els seus apre-
nentatges, posant en relaci els distints tipus de
continguts i utilitzant-los de manera efectiva en
diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc,
aixo orienta el proIessorat, en permetre identif-
car els continguts i criteris davaluaci que tenen
carcter bsic per a tot lalumnat i, en general,
per inspirar les distintes decisions relatives al
procs dènsenyament i aprenentatge.
La fnalitat central de cadascuna de les arees
curriculars s el desenvolupament de les com-
petncies bsiques, tot tenint en compte que
cadascuna de les rees contribueix al desen-
volupament de diferents competncies i, a la
vegada, cada una de les competncies bsiques
sassolir com a conseqncia del treball en dis-
tintes arees. Per tant lèfcacia en la consecuci
de les competncies bsiques depn duna bona
coordinaci de les activitats escolars de totes les
rees curriculars. I per aconseguir-ho s clau lor-
ganitzaci del centre i de les aules: larticulaci
dels diferents mbits dorganitzaci del profes-
sorat com els cicles i cursos; la participaci de
lalumnat en la dinmica del centre i en el propi
procs daprenentatge; la complementaci del
treball individual i el treball cooperatiu; ls de
determinades metodologies i recursos didctics,
com la concepci, organitzaci i funcionament
de la biblioteca escolar; lacci tutorial amb
atenci especial a les relacions amb les famli-
es; i, fnalment, la planifcaci de les activitats
complementries i extraescolars.
Perqu el currculum sigui coherent amb
els plantejaments que sacaben de proposar cal
contemplar dos grups de competncies bsi-
ques: unes sn les ms transversals, que sn
la base del desenvolupament personal i les que
construeixen el coneixement, entre les quals cal
considerar les comunicatives per comprendre i
expressar la realitat, les metodolgiques, que
activen laprenentatge, i les relatives al des-
envolupament personal; i un segon grup, les
ms especifques, relacionades amb la cultura
i la visi del mn, que far que les accions dels
nois i noies siguin cada vegada ms refexives,
crtiques i adequades.
Per aconseguir un desenvolupament daques-
tes competncies, cal tenir en compte que totes
elles estan en estreta relaci i complementa-
rietat: la visi de la realitat social i fsica s
una construcci cultural que es produeix en
les interaccions humanes que requereixen de
competncies personals i socials de la comuni-
caci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes
competncies no es poden desenvolupar si no s
omplint de signifcat, de contingut signifcatiu
per als infants, la seva exercitaci en les activitats
escolars i fent-los tils en la resoluci de les situ-
acions que planteja el mn fsic i social. s a dir,
leducaci ha de desenvolupar harmnicament la
competncia dactuar com a persona conscient,
crtica i responsable, en el mn plural i divers
que s la societat del segle XXI.
Per a lèducaci obligatoria, sìdentifquen
com a competncies bsiques les vuit compe-
tncies segents:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i
audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia
digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Les competncies personals:
6. Competncia dautonomia i iniciativa
personal
Competncies especifques centrades en con-
viure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la inte-
racci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
Els objectius i els continguts de cadascuna de
les rees curriculars han de tenir en compte el
desenvolupament integral de totes les compe-
tncies bsiques i, en conseqncia, caldr que
des de totes les rees es tinguin en compte les
competncies comunicatives, les metodolgi-
ques, les personals i, de les especifques, aquells
aspectes peculiars que es relacionen amb la
prpia disciplina. Els criteris davaluaci servei-
xen de referncia per valorar el progressiu grau
dadquisici de les distintes competncies. Per
tenir una visi ms precisa de com en cadascuna
de les rees curriculars es plantegen aquestes
competncies bsiques, en la introducci de
cadascuna delles es precisa com contribueix a
desenvolupar-les.
A continuaci es descriuen els aspectes nu-
clears daquestes competncies la visi globals
dels quals caldr completar amb el que apareix
en cada rea curricular, on es precisa la seva
contribuci al desenvolupament daquestes
competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes
concrets de les competncies que sn especifcs
dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-
les des dels primers nivells educatius, si es vol
aconseguir un aprenentatge global sufcient per
part de tot lalumnat.
Les competncies comunicatives
Ats que les persones van construint el seu
pensament en les interaccions amb les altres
persones, aprendre s una activitat social, i sa-
ber comunicar esdev una competncia clau
per a laprenentatge, que es va desenvolupant i
matisant en totes i cadascuna de les activitats
educatives. Comunicar, per tant, s fonamental
per a la comprensi signifcativa de les inIor-
macions i la construcci de coneixements cada
vegada ms complexos.
Aquesta competncia suposa saber interaccio-
nar oralment (conversar, escoltar i expressar-se),
per escrit i amb ls dels llenguatges audiovi-
suals, tot fent servir el propi cos i les tecnolo-
gies de la comunicaci, amb gesti de diverses
llenges, i amb ls de les eines matemtiques
(operacions fonamentals, eines aritmtiques i
geomtriques o tils estadstics). El desenvolu-
pament de tots aquests mbits facilitar el de la
competncia intercultural per poder valorar la
diversitat cultural que fa comprendre i expressar
la seva percepci del mn, la daltri i la de la
seva prpia realitat.
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar
fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s
fonamental lhabilitat per expressar, argumentar
i interpretar pensaments, sentiments i fets i lha-
bilitat dinteractuar de manera adequada en con-
textos socials i culturals diversos, amb atenci a
les conseqncies que comporta la presncia de
dones i homes en el discurs. En la comunicaci
sìnterpreta de Iorma signifcativa la inIormaci
que es rep i, fent servir els processos cognitius
adequats, es desenvolupa la capacitat per generar
informaci amb noves idees, saber-les combinar
amb daltres, i avaluar la informaci rebuda ms
enlla del seu signifcat. Aprendre a comunicar
tamb s saber utilitzar diferents llenguatges i
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Aquestes tecnologies condicionen la comunica-
ci i, per tant, modifquen la manera de veure
el mn i de relacionar-se, canviant alhora els
hbits en les relacions comunicatives personals,
laborals i socials.
Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvo-
lupament de les altres competncies bsiques:
les metodolgiques de la cerca i gesti de la
informaci, treballar de, manera cooperativa i
ser conscient dels propis aprenentatges, la inter-
pretaci de la realitat, habitar el mn i conviure,
en defnitiva, aIavoreix la construcci del co-
neixement i el desenvolupament del pensament
propi i de la prpia identitat.
Dues sn les competncies comunicatives
que considerarem a continuaci: la lingstica
i audiovisual, i lartstica i cultural.
Competncia comunicativa lingstica i au-
diovisual
Com sha dit abans, la lingstica i audiovisual
s saber comunicar oralment (conversar, escoltar
i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges
audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnolo-
gies de la comunicaci (anomenada competncia
digital), amb gesti de la diversitat de llenges,
amb ls adequat de diferents suports i tipus de
text i amb adequaci a les diferents funcions.
La competncia comunicativa lingstica s
a la base de tots els aprenentatges i, per tant, el
seu desenvolupament s responsabilitat de totes
les rees i matries del currculum, ja que en
totes elles shan dutilitzar els llenguatges com
a instruments de comunicaci per fer possible
laccs i gesti de la informaci, la construcci
i comunicaci dels coneixements, la represen-
taci, interpretaci i comprensi de la realitat,
i lorganitzaci i autorregulaci del pensament,
les emocions i la conducta.
Cal una atenci molt focalitzada en com
utilitzen aquesta competncia en les diverses
activitats escolars de totes i cadascuna de les
rees curriculars. Cal que en tots aquests m-
bits es trobin solucions creatives que ajudin
a superar tota mena destereotips i a prendre
actituds crtiques davant dels continguts de risc
que denigren les persones per motius de sexe o
que lassocien a imatges tpiques que es conver-
teixen en vehicle de segregaci o desigualtat,
aix com els continguts violents que represen-
ten accions dagressi directa o indirecta a la
integritat de les dones. Noms aix els nois i les
noies esdevindran progressivament competents
en lexpressi i comprensi dels missatges, tant
orals com escrits, visuals o corporals, que sin-
tercanvien en situacions comunicatives diverses
que es generen a laula i podran adaptar la seva
comunicaci als contextos, si es vol que siguin
efcaos en la comprensi del mn que el Iara
actuar amb coherncia i responsabilitat.
Duna manera general els coneixements, les
habilitats i les actituds propis daquesta compe-
tncia han de permetre interactuar i dialogar amb
altres persones de manera adequada i apropar-
se a altres cultures; expressar observacions,
explicacions, opinions, pensaments, emocions,
vivncies i argumentacions; gaudir escoltant,
observant, llegint o expressant-se utilitzant re-
cursos lingstics i no lingstics; aprofundir
en la interpretaci i comprensi de la realitat
que ens envolta i el mn. Daquesta manera es
potencia el desenvolupament de lautoestima i
confana en si mateix per esdevenir un ciutada
o ciutadana responsables que estiguin preparats
per aprendre al llarg de tota la vida.
Per tot aix, aquesta competncia s essencial
en la construcci dels coneixements i pensament
social crtic: en el tractament de la informaci
(tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar,
resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos
comunicatius especifcs de les diverses arees
han de facilitar la comunicaci del coneixement
i compartir-lo: descrivint, explicant, justifcant,
interpretant o argumentant els fenmens que
es plantegen en els projectes destudi a les au-
les. Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat
de textos que susen o que es construeixen en
aquestes activitats. Com a exemple pot servir
aquest llistat:
Textos que conten: reportatge, testimoniatge,
ancdota...
Textos que descriuen: informe dobservaci-
ons, acta, llistats, descripci dun lloc, duna
situaci, dun personatge, dun objecte, fullet
informatiu...
Textos que expliquen: presentaci dun ob-
jecte, article denciclopdia, llibre de text, re-
portatge, notcia periodstica...
Textos que organitzen informaci o idees:
quadre, esquema, mapa conceptual, mural,
maqueta...
Textos que diuen com fer: recepta, instruc-
cions de muntatge, consells o suggeriments,
protocol de laboratori o dossier sortida de camp,
consignes, normes o regles dun joc...
Textos per a convncer o fer actuar: anunci,
cartell de promoci, text dopini, debat...
Textos que impliquen interaccions verbals:
entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic...
Textos que serveixen deines de referncia:
diccionari, atlas, catleg, anuari, banc de dades,
glossari...
Cal tenir en compte que aquests textos es
poden presentar amb ls de llenguatges au-
diovisuals que, en lmbit de la divulgaci de
determinades disciplines, tenen uns codis que
cal reconixer, i tamb cal contemplar que poden
aparixer en suport paper o digital, cosa que els
confereix unes formes diferents que shan de
considerar en el procs daprenentatge.
En el desenvolupament de les activitats es-
colars el paper de la llengua oral s fonamental,
cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar
per aprendre. Aix implica ser conscient dels
principals tipus dinteracci verbal, ser progres-
sivament competent en lexpressi i comprensi
dels missatges orals que sintercanvien amb
utilitzaci activa i efectiva de codis i habilitats
verbals i no verbals i de les regles prpies de
lintercanvi comunicatiu en diferents situacions.
Saprn a llegir i comprendre millor els textos,
i a escriure i refexionar i revisar com sèscriu,
saprn a pensar, a partir dunes bones interac-
cions orals. En aix juguen un paper clau les
preguntes, les que realitza el professorat i les que
han daprendre a formular els nois i les noies.
En la llengua parlada per aprendre, el paper
central s per a qui aprn i cal que el professorat
spiga orientar-los perqu ls de les habilitats
de la llengua parlada vagi generant lhbit de fer
refexionar sobre com es Ian les coses.
En el desenvolupament daquesta competncia
juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar
determinats propsits o objectius a les accions
prpies de la comunicaci lingstica (el dileg,
la lectura, lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-
ho, cal que en les diferents rees curriculars es
generin situacions comunicatives i projectes o
tasques en la resoluci dels quals calgui emprar
habilitats per a representar-se mentalment, in-
terpretar i comprendre la realitat, i organitzar i
autorregular el coneixement i lacci dotant-los
de coherncia.
Aquesta competncia comunicativa cal que
sapliqui tamb en la cerca, selecci i processa-
ment de la informaci provinent de tot tipus de
mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena
de suport; la comprensi i la composici de mis-
satges diferents amb intencions comunicatives
o creatives diverses, i en suports diversos, aix
com donar coherncia i cohesi al discurs i a
les prpies accions i tasques, per resoldre les
situacions prpies de cada mbit curricular.
A ms la competncia comunicativa i audi-
ovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge
verbal com ls adequat dels recursos no ver-
bals que afavoreixen la comunicaci: recursos
visuals, gestuals, corporals... De manera espe-
cial cal refexionar sobre les representacions
grfiques especfiques de cada construcci
disciplinria.
Comprendre i saber comunicar sn sabers
prctics que han de recolzar-se en el coneixement
i refexi sobre el Iuncionament del llenguat-
ge i dels recursos comunicatius especifcs de
cada rea curricular, i impliquen la capacitat de
prendre el llenguatge com objecte dobservaci
i anlisi. En aquesta lnia pot ser de gran ajut
les precisions que sobre la competncia comu-
nicativa es fan en el currculum de les rees
de llengua, apartat en qu totes les rees sn
competents i que en la de llengua sha desen-
volupat duna manera ms detallada i precisa.
Els continguts que apareixen en aquests apar-
tats del currculum, prpiament, shan de tenir
presents, amb les seves especifcitats, en tots i
cadascun dells.
Aprendre a expressar i interpretar diferents
tipus de discursos adequats a la situaci comuni-
cativa i en diferents contextos socials i culturals,
implica el coneixement dalguns aspectes de la
diversitat lingstica i cultural, aix com algunes
de les estratgies necessries per a interactuar
duna manera adequada en contextos plurals.
Aquesta dimensi plurilinge i intercultural de
la comunicaci suposa poder comunicar-se en
diverses llenges amb distint nivell de domini
i formalitzaci especialment en lescriptura,
amb la qual cosa, safavoreix laccs a noves i
ms variades fonts dinformaci, comunicaci
i aprenentatge. El coneixement daltres llenges
i cultures dna, a ms, una major obertura cap a
laltre que s clau per al desenvolupament duna
societat solidria i que senriqueix amb les apor-
tacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes.
La competncia comunicativa tamb s im-
prescindible per adoptar decisions i cohesionar
els grups humans; acceptar i realitzar crtiques
constructives; posar-se en el lloc daltri de ma-
nera emptica; respectar opinions diferents
a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic;
desenvolupar làutoestima i la confana en un
mateix o mateixa; treballar en grup de mane-
ra cooperativa. Comunicar-se i conversar sn
accions que suposen habilitats per a establir
vincles i relacions constructives amb les altres
persones i amb lentorn, i apropar-se a noves
cultures, que adquireixen consideraci i respecte
en la mesura en qu es coneixen. Per aix, la
competncia de comunicaci lingstica est
present en la capacitat efectiva de conviure i de
resoldre confictes.
En sntesi, el desenvolupament de la compe-
tncia lingstica i audiovisual suposa el diferent
domini de llenges, tant oralment com per es-
crit, en mltiples suports i amb el complement
dels llenguatges audiovisuals en varietat de
contextos i fnalitats, com a eina per aprendre
a aprendre.
Competncia artstica i cultural
La competncia artstica i cultural s un com-
plement necessari de la competncia comunica-
tiva i com a tal, cabdal per al desenvolupament
de la ciutadania, crtica i solidria, de la nova
societat del segle XXI. Aquesta competncia
suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar
crticament diferents manifestacions culturals i
artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a
font denriquiment i gaudi i considerar-les com a
part del patrimoni dels pobles. A ms, s saber
crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota
mena de materials, suports i eines tecnolgiques,
tant individualment com collectiva les repre-
sentacions i anlisi de la realitat que facilitin
lactuaci de la persona per viure i conviure en
societat. Tot i que es pot relacionar especialment
amb rees i de leducaci artstica, dalguns
camps de les cincies socials o la literatura, s
una competncia interdisciplinria que cal tenir
en compte i desenvolupar en les activitats de totes
les rees i en la vida del centre escolar.
Apreciar el fet cultural en general, i el fet
artstic en particular, porta implcit disposar
daquells coneixements, procediments i acti-
tuds que permeten accedir a les seves diferents
manifestacions, aix com capacitats cognitives,
perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit
esttic per a poder comprendre-les, valorar-les,
emocionar-se i gaudir-les.
Aquesta competncia implica posar en joc
habilitats de pensament divergent i convergent, ja
que comporta elaborar idees i regular sentiments
propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de com-
prensi i expressi; planifcar, avaluar i ajustar
els processos creatius necessaris per aconseguir
uns resultats, ja sigui en lmbit personal com en
lacadmic. Es tracta, per tant, duna competn-
cia que facilita tant expressar-se i comunicar-se
com percebre, representar, comprendre i enri-
quir-se amb diferents realitats i produccions del
mn de lart i de la cultura considerat en el sentit
ms ampli del terme.
Requereix posar en funcionament la iniciati-
va, la imaginaci i la creativitat per expressar-se
mitjanant codis artstics i, en la mesura que
les activitats culturals i artstiques suposen en
moltes ocasions un treball collectiu, disposar,
dhabilitats de cooperaci, i tenir conscincia
de la importncia de donar suport i apreciar les
iniciatives i contribucions daltri en la consecuci
del resultat fnal.
La competncia creativa artstica i cultural ha
de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de
les principals tcniques, recursos i convencions
dels diferents llenguatges artstics, aix com de
les obres i manifestacions ms destacades del
patrimoni cultural, de manera especial el de la
cultura tradicional. A ms, comporta identif-
car la importncia representativa, expressiva i
comunicativa que els factors esttics han tingut
i tenen en la vida quotidiana de la persona i de
les societats.
Implica igualment una actitud destima de
la creativitat implcita en lexpressi didees,
experincies o sentiments a travs de diferents
mitjans artstics, com la msica, la literatura,
les arts visuals i escniques, o de les diferents
formes que adquireixen les anomenades arts
tradicionals populars. Exigeix tamb valorar
el dileg intercultural i la defensa de la llibertat
dexpressi en un marc de respecte i empatia
per les persones.
En sntesi, el conjunt de destreses que con-
fguren aquesta competncia es reIereix a: lùs
daquells recursos de lexpressi i representaci
que faciliten la realitzaci de les creacions in-
dividuals i socials; el coneixement bsic de les
diverses manifestacions culturals i artstiques i
lhabilitat per apreciar i gaudir amb lart i daltres
manifestacions culturals; laplicaci dhabilitats
de pensament divergent i de treball collaboratiu;
una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la
diversitat dexpressions artstiques i culturals;
el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat
esttica i creadora; i, fnalment un inters per
participar en la vida cultural i per contribuir a
la conservaci del patrimoni cultural i artstic,
tant de la prpia comunitat, com de les altres co-
munitats i cultures, de manera especial aquelles
a les quals pertanyen persones de lèntorn del
centre educatiu.
Les competncies metodologiques
Les competncies metodolgiques focalit-
zen determinats aspectes que sn comuns a
la competncia comunicativa, fan referncia
a desenvolupar mtodes de treball efcaos i
adequats a les situacions escolars i a ls de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci
per a la resoluci de problemes que es plante-
gin en diferents situacions i entorns. Es tracta,
en essncia, de competncies per convertir la
inIormaci en coneixement efca per guiar les
accions, per tant, amb el raonament i lesperit
crtic, amb la capacitat dorganitzar-se en les
feines i tamb amb determinades actituds com
el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la
perseverana i el rigor en la realitzaci dels tre-
balls. Amb aix es potencia linters i el plaer
pel treball realitzat, cosa que posa les bases per
aconseguir lobjectiu daprendre a aprendre al
llarg de la vida.
Parlem de tres competncies metodolgiques:
a) la del tractament de la informaci i compe-
tncia digital; b) la matemtica, que se centra
en aquest mbit concret; i c) la competncia per
aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat
de poder desenvolupar un aprenentatge continuat
al llarg de tota la vida.
Tractament de la informaci i competncia
digital
La competncia en el tractament de la in-
formaci incorpora diferents habilitats, que
van des de làccs a la inIormaci fns a la seva
transmissi, tot usant distints suports, incloent-hi
la utilitzaci de les tecnologies de la informaci
i la comunicaci com element essencial per
informar-se, aprendre i comunicar-se. Per aix
s una competncia transversal que cal atendre
i particularitzar en cadascuna de les rees curri-
culars. No hi ha un tractament de la informaci
al marge dels continguts especifcs de les arees i,
per contra, el desenvolupament realitzat en una
rea pot ser transferit a les altres, si el professorat
fa activitats explcites de transferncia. Tamb
cal tenir present que hi ha factors personals
(estils daprenentatge) i socioculturals que poden
determinar la manera daccedir i processar la
informaci i que, per tant, el professorat haur
de ser sensible a la diversitat de maneres de fer
amb qu es pot trobar. A ms, la comunicaci
daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois
i noies de com procedir en el desenvolupament
daquesta competncia. No solament cal res-
pectar aquesta diversitat, sin que pot ser una
efca eina dàprenentatge.
Aquesta competncia es desenvolupa en la
cerca, captaci, selecci, registre i processa-
ment de la informaci, amb ls de tcniques i
estratgies diverses segons la font i els suports
que sutilitzin (oral, imprs, audiovisual, digital).
Requereix el domini de llenguatges especifcs
basics (textual, numric, iconic, visual, grafc
i sonor) i de les seves pautes de decodifcaci
i transferncia, aix com laplicaci en distin-
tes situacions i contextos del coneixement dels
diferents tipus dinformaci, les seves fonts,
possibilitats i localitzaci, i dels llenguatges i
suports ms freqents en qu sol expressar-se
aquest coneixement.
Transformar la informaci en coneixement
exigeix el domini de les destreses relacionades
amb el raonament per organitzar-la, relacionar-
la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies
i deduccions de distint nivell de complexitat;
en defnitiva, comprendre-la i integrar-la en
els esquemes previs de coneixement. Signif-
ca, aix mateix, comunicar la informaci i els
coneixements adquirits emprant, de manera
creativa, recursos expressius que incorporin,
no solament diferents llenguatges i tcniques
especifques, sin tamb les possibilitats que
ofereixen les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Lùs refexiu i competent dàquestes tecnolo-
gies s clau en el desenvolupament de totes les
competncies, per en lmbit del tractament
de la informaci t una especial rellevncia
ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a
partir de la comprensi de la naturalesa i manera
doperar dels sistemes tecnolgics, i de lefecte
que aquests canvis tenen en el mn personal i
sociolaboral (tenir una actitud critica i refexi-
va davant de la ideologia que transmeten i que
condiciona la vida individual i social). Aquesta
competncia, que anomenem digital, tamb
suposa emprar les TIC com a eina en ls de
models de processos: matemtics, fsics, soci-
als, econmics o artstics; processar i gestionar
adequadament informaci abundant i complexa;
resoldre problemes reals; prendre decisions;
treballar en entorns collaboratius ampliant els
entorns de comunicaci, per participar en co-
munitats daprenentatge formals i informals; i
generar produccions responsables i creatives.
El coneixement i domini dhabilitats tec-
nolgiques bsiques permet incorporar amb
efcincia lùs interactiu dàquestes eines en les
prctiques educatives i saber optimitzar-les tot
adaptant-les a propsits collectius i personals.
Per ser competent en aquest mbit tamb
shan de mobilitzar estratgies ds davant
els canvis de programari i maquinari que van
sorgint, aix com fer s habitual dels recursos
tecnolgics disponibles per resoldre situacions
reals (daprenentatge, treball, oci...) de manera
efcient. En especial, cal tenir en compte que els
textos sn no-lneals (hipertext), interactius i en
format multimdia, la qual cosa exigeix ls de
diferents tipus de processos de comprensi i de
variades estratgies per al seu s en diferents
contextos comunicatius, que la mateixa tecno-
logia potencia.
En sntesi, el tractament de la informaci i
la competncia digital implica anar desenvolu-
pant metodologies de treball que afavoreixi que
els nois i les noies puguin esdevenir persones
autonomes, efcaces, responsables, critiques i
refexives en la selecci, tractament i utilitzaci
de la informaci i les seves fonts, en diferents
suports i tecnologies. Tamb ha de potenciar les
actituds critiques i refexives en la valoraci de la
informaci disponible, contrastant-la quan cal-
gui, i respectar les normes de conducta acordades
socialment per regular ls de la informaci.
Competncia matemtica
La competncia matemtica s necessria en
la vida personal, escolar i social, ja que sovint
cal analitzar, interpretar i valorar informacions
de lentorn i ls de les eines matemtiques pot
ser un instrument efca. Aquesta competncia
adquireix realitat i sentit en la mesura que els
elements i raonaments matemtics sn utilitzats
per enfrontar-se a aquelles situacions quotidia-
nes, per tant, una competncia que caldr tenir
en compte en totes les rees del currculum i
activitats daprenentatge.
La competncia matemtica implica lhabilitat
per comprendre, utilitzar i relacionar els nme-
ros, les seves operacions bsiques, els smbols i
les formes dexpressi i raonament matemtic,
tant per produir i interpretar distints tipus din-
formaci, com per ampliar el coneixement sobre
aspectes quantitatius i espacials de la realitat,
i per entendre i resoldre problemes i situacions
relacionats amb la vida quotidiana i el coneixe-
ment cientifc i el mn laboral i social.
s a dir, la competncia matemtica implica
el coneixement i maneig dels elements matem-
tics bsics (distints tipus de nmeros, mesures,
smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions
reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar
la informaci a travs deines matemtiques
(mapes, grafcs...) per poder-la interpretar; posar
en prctica processos de raonament que condu-
eixin a la soluci de problemes o a lobtenci
de la informaci. Aquests processos permeten
aplicar la informaci a una major varietat de
situacions i contextos, seguir cadenes argumen-
tals identifcant les idees Ionamentals, i estimar
i jutjar la lgica i validesa dargumentacions i
informacions.
Forma part de la competncia matemtica
lhabilitat per analitzar, interpretar i expressar
amb claredat i precisi informacions, dades i
argumentacions. Suposa, tamb, seguir determi-
nats processos de pensament (com la inducci i la
deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes
de clcul o elements de la lgica, fet que con-
dueix a identifcar la validesa dels raonaments
i valorar el grau de certesa associat als resultats
derivats dels raonaments vlids.
Tamb implica una disposici favorable i de
progressiva seguretat i confana vers la inIor-
maci i les situacions (problemes; incgnites,
etc.) que contenen elements i suports matemtics,
aix com en la seva utilitzaci quan la situaci
ho aconsella, basades en el respecte i el gust
per la certesa i en la recerca per mitj del ra-
onament.
Lassoliment daquesta competncia sacon-
segueix en la mesura que els coneixements, les
habilitats i actituds matemtics sapliquen de
manera espontnia a una amplia varietat de situ-
acions, provinents daltres camps de coneixement
i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta
la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de
la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com
fora daquest, i afavoreix la participaci efectiva
en la vida social.
Competncia daprendre a aprendre
Aprendre a aprendre implica disposar dha-
bilitats per aconduir el propi aprenentatge i,
per tant, sser capa de continuar aprenent de
manera cada vegada ms efica i autnoma
dacord amb els propis objectius i necessitats.
s la competncia metodolgica que, dalguna
manera, guia les accions i el desenvolupament
de totes les altres competncies bsiques.
Aquesta competncia t dues dimensions
fonamentals. Duna banda, ladquisici de la
conscincia de les prpies capacitats (intel-
lectuals; emocionals, fsiques), del procs i les
estratgies necessries per a desenvolupar-les,
aix com del que es pot fer amb ajuda daltres
persones o recursos. Duna altra banda, disposar
dun sentiment de competncia personal, que
redunda en el desenvolupament de les actituds,
la motivaci, la confana en un mateix i el gust
daprendre.
Per desenvolupar aquesta competncia cal ser
conscient del que se sap i del que cal aprendre,
de com saprn, i de com es gestionen i controlen
de Iorma efca els processos dàprenentatge,
optimitzant-los i orientant-los a satisfer objec-
tius personals. Tamb requereix conixer les
propies potencialitats i carncies, traient proft
de les primeres i tenint motivaci i voluntat per
superar les segones des duna expectativa dxit,
augmentant progressivament la seguretat per
afrontar nous reptes daprenentatge.
Per aix, comporta tenir conscincia i regula-
ci conscient daquelles capacitats que entren en
joc en laprenentatge: latenci, la concentraci, la
memria, la comprensi i lexpressi lingstica,
entre daltres. Tamb es planteja ls de tcniques
facilitadores daquest autocontrol com les bases
dorientaci, els plans de treball, i obtenir-ne
un rendiment mxim i personalitzat amb lajut
de diferents estratgies i tcniques destudi, de
treball cooperatiu i per projectes, de resoluci
de problemes, de planificaci i organitzaci
dactivitats i temps de forma efectiva.
Implica tamb fomentar el pensament creatiu,
la curiositat de plantejar-se preguntes, identifcar
i plantejar la diversitat de respostes possibles
davant una mateixa situaci o problema utilitzant
diverses estratgies i metodologies que permetin
afrontar la presa de decisions, racionalment i
crtica, amb la informaci disponible.
Inclou, a ms, habilitats per obtenir informa-
ci tant individualment com en collaboraci i,
molt especialment, per transformar-la en conei-
xement propi, relacionant i integrant la nova
informaci amb els coneixements previs i amb
la prpia experincia personal i sabent aplicar
els nous coneixements i capacitats en situacions
semblants i contextos diversos.
Aquesta competncia ajuda a plantejar-se
ftes assolibles a curt, mitja i llarg termini i com-
plir-les, elevant els objectius daprenentatge de
forma progressiva i realista. Alhora suposa el
control de làssoliment dàquestes ftes, amb la
reformulaci de les activitats per adequar les
seves accions a les ftes preteses. Fa necessaria
tamb la perseverana en lestudi i laprenen-
tatge, des de la seva valoraci com un element
que enriqueix la vida personal i social i que s,
per tant, mereixedor de lesfor que requereix.
Comporta ser capa dautoavaluar-se i autorre-
gular-se, responsabilitat i comproms personal,
saber administrar lesfor, acceptar les errades i
aprendre de i amb les altres persones.
En sntesi, aprendre a aprendre implica la
conscincia, gesti i control de les prpies ca-
pacitats i coneixements des dun sentiment de
competncia o efcacia personal, i inclou tant
el pensament estratgic, com la capacitat de
cooperar, dàutoavaluar-se, i el maneig efcient
dun conjunt de recursos i tcniques de treball
intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitja
dexperincies daprenentatge conscients i grati-
fcants, tant individuals com collectives.
Competncia personal
La competncia personal est vinculada al
desenvolupament i a làfrmaci de la identitat
personal i es tradueix en afrmar els seus pro-
pis valors i autonomia, per tamb en actituds
dòbertura, fexibilitat i de compromis vers les
altres persones. Aquest aprenentatge implica,
duna banda, fer-se com cadasc desitja i, de
laltra, usar la prpia manera de ser per a desen-
volupar-se en les situacions que lmbit escolar i
la prpia vida li plantegen, tot tenint en compte
les variacions que cal introduir per potenciar
la construcci de la identitat femenina i de la
masculina.
Implica, aix mateix, el desenvolupament de
les competncies emocionals, adreades a un
mateix (com per exemple, el coneixement de
les prpies emocions i les daltri, la regulaci
emocional i lautoestima) i adreades a les altres
persones (lempatia, lassertivitat, lescolta, el
dileg, lanimaci de grups, la presa de decisions
i la resoluci de confictes, entre dàltres).
Lestructuraci de la identitat s un procs
que comena prenent conscincia del lloc que
ocupa en el seu mbit familiar i integrant els
valors del seu entorn ms proper. En arribar a
lescola, cal que el nois i les noies, tot reconeixent
les seves eleccions, les seves opinions i els seus
propis valors, acceptin la diferncia i sobrin a
la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la
construcci i acceptaci de la prpia identitat,
la regulaci de les emocions, lautoexigncia, el
pensament crtic, i el desenvolupament dhbits
responsables.
Cada noia i noi ha de confgurar de Iorma
conscient i autonoma la seva propia biografa,
dacord amb les seves voluntats i amb tots els
referents culturals i histrics disponibles del
seu entorn.
Tots els mbits daprenentatge contribueixen
a desenvolupar la identitat personal, social o
cultural de lalumnat posant-lo en contacte amb
universos de coneixement variats, ampliant els
seus horitzons, mobilitzant les seves facultats,
incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats
que animen la societat, perqu aix construeixi
la seva identitat.
Competncia dautonomia i iniciativa personal
Aquesta competncia, en lmbit de les com-
petncies bsiques, es refereix, duna banda, a
ladquisici de la conscincia i aplicaci dun
conjunt de valors i actituds personals interrelaci-
onades, com la responsabilitat, la perseverana,
el coneixement de si mateix i lautoestima, la
creativitat, lautocrtica, el control emocional, la
capacitat delegir, de calcular riscos i dafrontar
els problemes, aix com la capacitat de demorar
la necessitat de satisfacci immediata, dapren-
dre de les errades i dassumir riscos.
De laltra banda, remet a la capacitat dele-
gir amb criteri propi, dimaginar projectes, i
de portar endavant les accions necessries per
desenvolupar les opcions i plans personals en el
marc de projectes individuals o collectius res-
ponsabilitzant-se, tant en lmbit personal, com
en el social i laboral.
Suposa poder transformar les idees en acci-
ons, s a dir, proposar-se objectius i planifcar i
portar a terme projectes individuals o collectius.
Requereix, per tant, poder reelaborar els plan-
tejaments previs o elaborar noves idees, buscar
solucions i portar-les a la prctica. A ms, analit-
zar possibilitats i limitacions, conixer les fases
de desenvolupament dùn projecte, planifcar,
prendre decisions, actuar, avaluar el que sha
fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i
valorar les possibilitats de millora.
Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgi-
ca dels reptes i oportunitats que ajudi a identifcar
i complir objectius i a mantenir la motivaci per
aconseguir lxit en les tasques escolars i els
projectes personals.
A ms, comporta una actitud positiva cap els
canvis, amb la necessaria fexibilitat per adaptar-
shi crticament i constructiva.
A ms, comporta una actitud positiva cap al
canvi i la innovaci que pressuposa fexibilitat
de plantejaments, podent comprendre aquests
canvis com a oportunitats, adaptar-shi crti-
cament i constructiva, afrontar els problemes i
trobar solucions en cada un dels projectes vitals
que semprenen.
En la mesura que lautonomia i la iniciativa
personal involucra sovint altres persones, aques-
ta competncia obliga a disposar dhabilitats
socials per a relacionar-se, cooperar i treballar
en equip: posar-se en el lloc de laltre, valorar
les idees daltri, dialogar i negociar, lassertivitat
per fer saber adequadament a les altres persones
les prpies decisions, i treballar de forma coo-
perativa i fexible.
Una altra dimensi important daquesta com-
petncia, molt relacionada amb aquesta vessant
ms social, est constituda per aquelles habi-
litats i actituds relacionades amb el lideratge
de projectes, que inclouen la confana en un
mateix, lempatia, lesperit de superaci, les
habilitats per al dileg i la cooperaci, lorganit-
zaci de temps i tasques, la capacitat dàfrmar i
defensar drets o lassumpci de riscos.
En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal
impliquen ser capa dimaginar, emprendre,
desenvolupar i avaluar accions o projectes indi-
viduals o collectius amb creativitat, confana,
responsabilitat i sentit crtic.
Les competncies especihques centrades en
conviure i habitar el mn
Desprs de parlar de les competncies trans-
versals es passa ara a un mbit ms focalitzat:
el daprendre a conviure i habitar el mn, fo-
namental per tal que els ciutadans i ciutadanes
esdevinguin membres actius en una societat
democrtica i participativa.
Aprendre a conviure implica tenir en compte
lenriquiment que proporcionen les relacions
socials i, en especial, el dileg intergeneraci-
onal i valorar les aportacions, manifestacions
i produccions culturals en la seva diversitat i
pluralitat de gnere, temps i espai, com a part
del patrimoni cultural de la humanitat.
Aprendre a habitar el mn requereix la com-
prensi per part de lalumnat de la realitat que
lenvolta, que es reconegui en la seva pertinena
al grup i la societat, que interactu amb lentorn
i es comprometi a la seva millora.
Els coneixements escolars han de perme-
tre al nen i la nena comprendre i interpretar el
mn en qu viu i facilitar-li la seva participaci
en la construcci duna societat ms humana.
Leducaci escolar ha de contemplar les situaci-
ons problemtiques que tot ciutad i ciutadana
ha daprendre a administrar i solucionar en els
camps concrets de: lèducaci cientifca i tec-
nolgica i leducaci per a la salut, per al medi
ambient i per al desenvolupament sostenible;
leducaci social i per a la ciutadania.
Si volem una major cohesi social, i una ac-
titud responsable i participativa de les noies i
els nois envers la comunitat escolar i lmbit
local cal, entre daltres, la conscienciaci de la
pertinena social i comunitria, el coneixement
dels valors en qu es fonamenta la societat demo-
crtica i el dels drets humans, el respecte per la
diversitat, el desenvolupament dhabilitats soci-
als, el funcionament participatiu de la instituci
escolar, el treball en equip, ls del dileg en la
resoluci de confictes, el plantejament critic
dels hbits de consum i dels estils de vida i el
desenvolupament de projectes en com.
Del que sacaba de dir sen dedueixen dues
competncies molt estretament relacionades:
la competncia en el coneixement i la interac-
ci amb el mn fsic i la competncia social i
ciutadana.
Competncia en el coneixement i la interacci
amb el mn fsic
Aquesta competncia mobilitza els sabers
escolars que li han de permetre comprendre
la societat i el mn en qu es desenvolupa, fa
que lalumnat superi la simple acumulaci din-
formacions per interpretar i apropiar-se dels
coneixements sobre els fets i els processos, per
predir conseqncies i dirigir refexivament les
accions per a la millora i preservaci de les con-
dicions de vida prpia, les de les altres persones
i les de la resta dels ssers vius. En defnitiva,
actualitza el conjunt de competncies per fer un
s responsable dels recursos naturals, tenir cura
del medi ambient, realitzar un consum racional
i responsable i protegir la salut individual i col-
lectiva com elements clau de la qualitat de vida
de les persones.
Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar
conceptes i principis propis dels diferents camps
del saber que donin sentit als fenmens quotidi-
ans, ladequada percepci de lespai fsic en el
qual es desenvolupen les activitats humanes i la
vida en general, tant a escala global com a escala
local. Finalment, tamb cal tenir en compte
lhabilitat per a interactuar en lentorn ms pro-
per: moures en ell i resoldre problemes en qu
intervinguin els objectes i la seva posici.
El coneixement i la interacci amb el mn
fsic s una competncia interdisciplinria en
tant que implica habilitats per desenvolupar-se
adequadament, amb autonomia i iniciativa per-
sonal en mbits de la vida i del coneixement molt
diversos (salut, activitat productiva, consum,
cincia, processos tecnolgics, etc.) i per inter-
pretar el mn, la qual cosa exigeix laplicaci,
dels conceptes i principis bsics que permeten
lanlisi dels fenmens des dels diferents camps
de saber involucrats. Tamb duu implcit ser
conscient de la infuncia que t la presncia de
les persones en lespai, el seu assentament, les
modifcacions que introdueixen i els paisatges
resultants, aix com la importncia que tots els
ssers humans es benefcien del desenvolupa-
ment i que aquest procuri la conservaci dels
recursos i la diversitat natural, i es mantingui la
solidaritat global i intergeneracional.
Aquesta competncia, i partint del coneixe-
ment del cos hum, de la naturalesa i de la inte-
racci dels homes i les dones amb ella, permet
argumentar racionalment les conseqncies dels
diferents modes de vida, i adoptar una dispo-
sici a una vida fsica i mental saludable en un
entorn natural i social que tamb ho sigui. Aix
mateix, suposa considerar la doble dimensi
individual i collectiva de la salut, i mostrar
actituds de responsabilitat i respecte envers les
altres persones i envers un mateix.
Tamb incorpora laplicaci dalgunes noci-
ons, conceptes cientifcs i tcnics, i de teories
cientifques basiques prviament compreses,
com per exemple. identifcar i plantejar proble-
mes rellevants; realitzar observacions directes i
indirectes; plantejar i contrastar solucions temp-
tatives o hipotesis; identifcar el coneixement
disponible i comunicar conclusions.
Aquesta competncia proporciona, a ms,
destreses associades a la planifcaci i maneig de
solucions tcniques seguint criteris deconomia,
efcacia i sostenibilitat, per satisIer les necessitats
de la vida quotidiana i del mn laboral. Suposa
aix mateix demostrar esperit crtic en lobser-
vaci de la realitat i en lanlisi dels missatges
informatius i publicitaris, aix com uns hbits
de consum responsable en la vida quotidiana.
Implica tamb la diferenciaci i valoraci del
coneixement cientifc al costat dàltres Iormes de
coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris
tics associats a la cincia i al desenvolupament
tecnolgic.
En defnitiva, aquesta competncia suposa el
desenvolupament i aplicaci del pensament cien-
tifcotcnic per interpretar la inIormaci que es
rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa
i autonomia en un mn en qu els avenos que es
van produint en els ambits cientifc i tecnologic
sn molt rapids i tenen una infuncia decisiva
en la vida de les persones, la societat i el mn
natural. Implica tamb la diferenciaci i valo-
raci del coneixement cientifc en contrast amb
daltres formes de coneixement, i la utilitzaci
de valors i criteris tics associats a la cincia i
al desenvolupament tecnolgic.
En coherncia amb tot el dit en els pargrafs
anteriors, sn parts daquesta competncia b-
sica ls responsable dels recursos naturals,
la cura del medi ambient, el consum racional,
responsable, i la protecci i promoci de la sa-
lut individual i collectiva com a elements clau
de la qualitat de vida de les persones i de les
societats.
Competncia social i ciutadana
Aquesta competncia fa possible compren-
dre la realitat social en qu es viu, cooperar,
conviure i exercir la ciutadania democrtica
en una societat plural, aix com comprometres
a contribuir en la seva millora. S b aquesta
competncia mant vincles ms estrets amb
les rees de cincies socials i deducaci per a
la ciutadania, mobilitza recursos daltres rees
del currculum.
La competncia social i ciutadana integra
coneixements, habilitats i actituds que permeten
participar, prendre decisions, triar com compor-
tar-se en determinades situacions i responsabi-
litzar-se de les eleccions i decisions adoptades.
Pren com a referncia un model de persona que
pugui ser un element actiu en la construcci
duna societat democrtica, solidria i tolerant, i
comproms a contribuir en la seva millora.
Globalment suposa utilitzar el coneixement
sobre levoluci i organitzaci de les societats i
sobre els trets i valors del sistema democrtic,
aix com utilitzar el judici moral per a triar i
prendre decisions, i exercir activament i respon-
sablement els drets i deures de la ciutadania.
Entre les habilitats que tenen relaci amb
aquesta competncia destaquen: conixer-se i
valorar-se; saber comunicar-se en distints con-
textos; expressar les prpies idees i escoltar les
alienes; ser capa de posar-se en lloc daltri;
prendre decisions en els distints nivells de la vida
comunitria; valorar les diferncies i reconixer
la igualtat de drets entre els diferents collectius,
en particular, entre homes i dones; practicar el
dileg i la negociaci per arribar a acords com a
Iorma de resoldre els confictes, tant en làmbit
individual com en el social.
La dimensi tica de la competncia social
i ciutadana suposa ser conscient dels valors de
lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afecti-
vament i racional per crear progressivament
un sistema de valors propi i comportar-se en
coherncia amb ells en afrontar una decisi o
un conficte. Aixo suposa entendre que no tota
posici personal s tica, si no est basada en el
respecte a principis o valors universals com els
que cont la Declaraci dels Drets Humans.
La vessant social daquesta competncia su-
posa utilitzar el coneixement sobre levoluci i
organitzaci de les societats i sobre els trets i
valors del sistema democrtic, aix com utilitzar
el judici moral per elegir i prendre decisions i
exercir activament i responsable els drets i deures
de la ciutadania.
Afavoreix tamb la comprensi de la realitat
histrica i social del mn, la seva evoluci, els
seus assoliments i problemes. La comprensi
crtica de la realitat exigeix experincia, conei-
xements i conscincia de lexistncia de distintes
perspectives en analitzar aquesta realitat. Com-
porta recrrer a lanlisi multicausal i sistmic
per jutjar els fets i problemes socials i histrics,
i per refexionar sobre ells de manera global i
crtica, aix com realitzar raonaments crtics i
lgicament vlids sobre situacions reals i dialo-
gar per millorar collectivament la comprensi
de la realitat.
Signifca alhora entendre els trets de les soci-
etats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu
carcter evolutiu, a ms de demostrar inters i
comprensi de laportaci que les diferents cultu-
res han fet a levoluci i progrs de la humanitat,
i disposar dun sentiment com de pertinena a
la societat on es viu. En defnitiva, mostrar un
sentiment de ciutadania global compatible amb
la identitat local.
Tamb formen part daquesta competncia
aquelles habilitats socials que permeten saber
que els confictes de valors i interessos interve-
nen en la convivncia, resoldrels amb actitud
constructiva i prendre decisions amb autonomia
emprant, tant els coneixements sobre la societat
com una escala de valors construda per mitja
de la refexi critica i el dialeg en el marc dels
patrons culturals bsics de cada regi, pas o
comunitat.
La vessant de ciutadania daquesta competn-
cia implica lexercici de la ciutadania activa i inte-
gradora que exigeix el coneixement i comprensi
dels valors en qu sassenten els estats i societats
democrtics, dels seus fonaments, maneres dor-
ganitzaci i Iuncionament. Permet refexionar
crticament sobre els conceptes de democrcia,
llibertat, solidaritat, corresponsabilitat, parti-
cipaci i ciutadania, amb particular atenci als
drets i deures reconeguts en les declaracions
internacionals, en la Constituci espanyola i en
lÈstatut dàutonomia de Catalunya, aixi com la
seva aplicaci per part de diverses institucions,
i mostrar un comportament coherent amb els
valors democrtics, que a la vegada comporta
disposar dhabilitats com la presa de conscincia
dels propis pensaments, valors, sentiments i
accions, i llur control i autorregulaci.
Lexercici de la ciutadania implica disposar
dhabilitats per participar activament i plena
en la vida civica, signifca construir, acceptar i
practicar normes de convivncia dacord amb els
valors democrtics, exercir els drets, llibertats,
responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb
els drets daltri.
En sntesi, aquesta competncia suposa com-
prendre la realitat social en qu es viu, afrontar la
convivncia i els confictes emprant el judici tic
basat en els valors i prctiques democrtiques, i
exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi,
contribuint a la construcci de la pau i la demo-
crcia, i mantenint una actitud constructiva,
solidria i responsable davant el compliment
dels drets i obligacions cvics.
Desenvolupament de les competncies bsi-
ques
El desenvolupament competencial implica la
capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats,
de manera transversal i interactiva, en contextos
i situacions que requereixen la intervenci de
coneixements vinculats a diferents sabers, cosa
que implica la comprensi, la refexi i el dis-
cerniment tenint en compte la dimensi social
de cada situaci.
Per avanar en lassoliment de les compe-
tncies bsiques s fonamental emmarcar els
processos dènsenyament i dàprenentatge entorn
als quatre eixos segents:
Aprendre a ser i actuar de manera autno-
ma.
Aprendre a pensar i comunicar.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Aprendre a conviure i habitar el mn.
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma
per tal que cadasc construeixi la seva prpia
manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per
a desenvolupar-se en les situacions que lmbit
escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar
lautoconeixement, la construcci i lacceptaci
de la prpia identitat, la regulaci de les emoci-
ons, lautoexigncia i el desenvolupament des-
tratgies daprenentatge, del pensament crtic i
dhbits responsables s essencial per a aprendre
a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavo-
rir la comprensi signifcativa de les inIormaci-
ons i la construcci de coneixements cada vegada
ms complexos. Cercar i gestionar informaci
provinent de diferents fonts i suports, utilitzar
diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit,
visual, corporal, digital...) en la comunicaci
dinformacions, sentiments i coneixements,
treballar de manera cooperativa i ser conscient
dels propis aprenentatges afavoreix la construc-
ci del coneixement i el desenvolupament del
pensament propi.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de
potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu
es disposa per a interpretar la realitat, establir di-
legs interactius sobre fets i situacions, afavoreix
la construcci de coneixements ms signifcatius
i cada vegada ms complexos, i el comproms per
a implicar-se en processos de millora. Explorar,
experimentar, formular preguntes i verificar
hipotesis, planifcar i desenvolupar projectes,
cercar alternatives esdevenen elements clau en
els processos de formaci de lalumnat.
Aprendre a conviure i habitar el mn per
tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i
ciutadanes actius en una societat democrtica i
participativa. La conscienciaci per la pertinena
social i comunitria, el respecte per la diver-
sitat, el desenvolupament dhabilitats socials,
el funcionament participatiu de la instituci
escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels
confictes, el desenvolupament de projectes en
com, afavoreixen la cohesi social i la formaci
de persones compromeses i solidries.
ANNEX 2
mbit de llenges
(Llengua catalana i literatura, Llengua caste-
llana i literatura, Llengua estrangera)
Lobjectiu central de leducaci s preparar
làlumnat de Catalunya perqu sigui capa de
desenvolupar-se com a persona i, de comunicar-
se i aix pugui afrontar els reptes de la societat
plural, multilinge i multicultural del segle
XXI. Aixo signifca educar les nenes i els nens
perqu desenvolupin aquelles competncies
comunicatives i lingstiques que facin pos-
sible que tant personalment com socialment
sigui capa dactuar i reeixir en el seu entorn
i construir els fonaments de la ciutadania, del
coneixement del que s la condici humana, de
la comprensi daltri.
Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci
primria, el desenvolupament integral i harm-
nic dels aspectes intellectuals, afectius i socials
de la persona, entre els quals leducaci lings-
tica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Per
formar parlants plurilinges i interculturals cal:
lassoliment de la competncia plena en catal,
la llengua propia de Catalunya, i en castella com
a garantia que lescola proporciona als alumnes
la competncia que els cal per tenir les mateixes
oportunitats; tamb el respecte per la diversitat
lingstica i el desig daprendre altres llenges
i daprendre de totes les llenges i cultures; i
duna manera totalment integrada lassoliment
del domini de les competncies comunicatives
audiovisuals i digitals necessries per accedir
autnomament i crtica a les tecnologies de la
informaci i comunicaci i poder interpretar
els missatges audiovisuals que formen part de
la cultura dels infants i joves.
Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa
de dur a terme les tasques de comunicaci que
li permetin expressar la seva comprensi de la
realitat, relacionar-se amb persones de la seva
edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre,
valorar i comunicar la seva cultura i sentiments,
amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i
escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar
els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la
informaci i la comunicaci.
El desenvolupament daquesta competncia
no ha de ser un afer exclusiu de lrea de llengua.
Ats que la llengua i la comunicaci sn la base
de la captaci, elaboraci i comunicaci del
coneixement, totes les rees esdevenen tamb
responsables del desenvolupament de les ca-
pacitats comunicatives de lalumnat. s a dir,
totes les rees shan de comprometre des de la
seva especifcitat i des de les maneres peculiars
dexplicar el mn en la construcci de les com-
petncies de comunicaci. Lrea lingstica se
centra dùna manera especifca en la literatura,
en el desenvolupament de la competncia del
lector literari.
El tractament de les llenges
La fnalitat de lènsenyament de les llenges
s el progressiu domini de llenges, essencial
en la vivncia de la cultura i lobertura al mn,
i un dels factors que contribueix ms plenament
a la identitat social i personal. Per a les escoles
de Catalunya, la primera reIerncia que cal tenir
en compte s la legislaci, lEstatut i la Llei de
poltica lingstica, que estableix que la llengua
propia de Catalunya s el catala i que s tamb la
llengua normalment emprada com a vehicular i
dàprenentatge en lènsenyament. A ms el catala
s la llengua ofcial de Catalunya. Tamb ho s
el castella, que s la llengua ofcial de lÈstat
espanyol. El reconeixement d`haver dàprendre
dues llenges, a ms, s un privilegi que obre les
portes a desenvolupar-se en una societat plural
oberta a altres cultures.
Aquesta obertura es refora, a ms, si conside-
rem la nostra vinculaci a Europa, per mitj del
Marc europeu com de referncia per a lapre-
nentatge, lènsenyament i làvaluaci de llenges,
elaborat pel Consell dEuropa que planteja com
a fta aprendre una o dues llenges estrangeres,
en coherncia amb la competncia plurilinge i
intercultural, la capacitat dutilitzar les llenges
amb fnalitats comunicatives i de prendre part
en la interacci intercultural que t una persona
que domina, en graus diversos, distintes llenges
i posseeix experincia de diverses cultures. s
evident que aix safavorir la participaci de
lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva i
relacional, la transferncia de coneixements entre
llenges, les actituds obertes i de respecte en-
vers la diversitat lingistica proxima i llunyana,
entesa com un dels patrimonis de la humanitat.
A ms, aquest coneixement de diverses llenges
potencia el domini del catal i la valoraci de
la prpia cultura.
Aix vol dir que les nenes i els nens, en acabar
letapa: a) han de dominar el catal, llengua
vehicular, de cohesi i daprenentatge, b) tamb
han de dominar el castell; c) han de conixer una
o dues llenges estrangeres per tal desdevenir
usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i
accedir al coneixement en un entorn plurilinge
i pluricultural; d) han de comprendre missatges
escrits bsics i establir relacions entre llenges
romniques; e) han de tenir una actitud oberta,
respectar les llenges i cultures presents en
lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho han
de Ier respecte dàltres de ms llunyanes, de les
quals poden aprendre i enriquir-se personalment,
malgrat no les aprenguin mai; i, fnalment, I)
han de desenvolupar la competncia audiovisual
amb la conscincia de la importncia de ls de
les tecnologies de la informaci i comunicaci
i la infuncia que els missatges audiovisuals i
els seus llenguatges tenen en els nous sistemes
de comunicaci que confguren moltes de les
realitats daquest mn plural i divers.
Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges
competents implica que cada escola, partint
duna anlisi sociolingstica rigorosa del cen-
tre i del seu entorn, estableixi en el Projecte
lingstic del centre, amb programes precisos
de gesti de les llenges per determinar com el
catal, llengua vehicular de lescola, sarticula,
dùna manera coherent, amb lènsenyament de
les altres llenges tot establint acords per a rela-
cionar les diferents estratgies didctiques. En
fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua
que lescola ha de tractar amb especial atenci,
no noms pel seu estatus ofcial, sin tamb i
sobretot pel desconeixement que en t una part
de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i
informals. Lescola t, doncs, la missi de trans-
metre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la
en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha
de garantir la cohesi de tota la societat evitant
aix la seva compartimentaci en comunitats
lingstiques separades. Alhora, lescola ha
de garantir que el seu alumnat tingui tamb un
domini ple del castella, oIerint lènsenyament
dàquelles Iormes dùs menys conegudes pel
seu alumnat. Tamb cal, respecte a les llenges
estrangeres, considerar la seva diferent presncia
social per fer-ne un tractament diferenciat. Per
a un ensenyament adequat de les llenges, s
important el tractament integrat dels llenguat-
ges audiovisuals amb qu es construeixen les
comunicacions.
El projecte lingstic de centre pot ser tamb
un instrument de refexi sobre el perill que com-
porta, per al desenvolupament de competncies
lingstiques i per a la integraci social de les
persones, la restricci del catal als espais vincu-
lats al currculum escolar i la seva desvinculaci
de les relacions interpersonals, afectives, ldi-
ques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser
conscient de la necessitat del desenvolupament
de les competncies comunicatives, lingstiques
i audiovisuals de lalumnat per a lassoliment
dels objectius bsic de totes les rees. I per tant,
cal que simpliqui en lelaboraci i aplicaci del
projecte lingstic del centre ja que proporciona
les eines fonamentals per a la formaci de les
nenes i els nens de les nostres escoles.
Competncies propies de larea
La primera competncia que cal considerar
s justament la ms global i com a totes les
rees s la competncia comunicativa, que en
totes les rees esdev la clau i que en la lings-
tica articula els aprenentatges que shan de fer
en totes les llenges. Aquesta competncia ha
de ser atesa des de totes les rees curriculars i
activitats educatives del centre si es vol el seu
desenvolupament coherent i efica. Aquesta
competncia es concreta en la competncia oral,
lescrita i laudiovisual.
La competncia oral facilita, a travs dels
intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar
i expressar idees, opinions i sentiments, s a
dir, la construcci del propi pensament. Cal
considerar-la en totes les seves dimensions, la
de la interacci, la de lescolta i la producci, i la
de la mediaci, en gran grup o grups ms petits,
atenent tant els aspectes verbals com els no ver-
bals i la possibilitat demprar diferents mitjans
o les tecnologies de la informaci i la comuni-
caci. A ms lùs refexiu de la parla s lèina
ms efca per al pilotatge dels aprenentatges.
Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor
atent i cooperatiu en situacions de comunicaci,
fet que lajudar a intervenir de forma competent
en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expres-
sivitat i fudesa en una societat democratica i
participativa.
Aquesta prioritzaci de la llengua parlada
s de gran importncia quan es tracta de len-
senyament dùna llengua nova per a làlumnat.
En aquesta situaci, ls de diferents recursos
didctics, amb variats formats i suports i en
diferents contextos (festes, representacions,
projectes i activitats curriculars) ha de ser una
de les claus per a un aprenentatge efca.
Tamb t una especial rellevncia en lapre-
nentatge de les llenges estrangeres, ja que el
model lingstic aportat per lescola s la font
bsica de coneixement i aprenentatge daquesta
llengua. Els discursos orals utilitzats a laula sn
al mateix temps vehicle i objecte daprenentat-
ge, per la qual cosa el currculum ha datendre
tant el coneixement dels elements lingstics i
comunicatius com la capacitat dutilitzar-los en
laprenentatge de diferents continguts curriculars
i en les diferents situacions comunicatives; a
ms, el seu treball en aquesta etapa ha de ser
el fonament del treball dels continguts de la
competncia escrita.
La competncia escrita sha de potenciar en
totes les seves dimensions, receptives (lectu-
ra) i productives (escriptura), de comunicaci i
creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions
orals que afavoriran un aprenentatge cada cop
ms conscient i efca. Els processos de lectura i
escriptura sn complexos i diversos segons quin
sigui el tipus de text, el suport i el contingut que
shi vehicula, sn processos que saprenen en la
lectura i escriptura de textos a qualsevol rea o
activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu
perqu descobreixi en la llengua escrita una eina
dentendres a si mateix o a si mateixa i a les altres
persones, i els fenmens del mn i la cincia i
tamb que s una font de descoberta i de plaer
personal. En aix t molta importncia la poten-
ciaci dinstitucions escolars com la biblioteca
(mediateca), la rdio o plataformes dInternet,
com a dinamitzadores de laprenentatge lector i
escriptor. A ms, cal aplicar-la progressivament
a textos de nivells de complexitat cada vegada
ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa,
en diferents suports (paper, digital) i formats
(verbals, grafcs i imatge).
La competncia audiovisual, cal atendre-la
en totes les seves dimensions receptives, pro-
ductives i crtiques; de comunicaci i de creaci,
i amb una clara relaci amb les interaccions
orals que afavoriran un accs ms conscient i
efca a les inIormacions audiovisuals de tanta
importncia per limpacte tan global que han
aconseguit les tecnologies de la informaci i
comunicaci. Els processos de recepci i cre-
aci sn complexos i diversos segons el tipus i
format triat i el contingut que shi vehicula, sn
processos que saprenen en la seva utilitzaci en
qualsevol rea o activitat escolar. Cal motivar
la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels
com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentat-
ge a missatges cada cop ms complexos i amb
funcions ms diversificades i amb formats i
suports ms variats.
Una segona competncia, dàcord amb la f-
nalitat de donar les eines perqu les nenes i els
nens puguin afrontar el reptes de la societat, s
la competncia plurilinge i intercultural que,
en essncia, s actuar adequadament en un mn
plural, multilinge i multicultural. Aquests con-
tinguts tamb tenen relaci amb les altres rees
curriculars, pero en lènsenyament de les llen-
ges tenen unes implicacions ms especifques.
En concret, a ms dels aprenentatges especifcs
de cada una de les llenges, caldr aprendre
actituds i habilitats per afrontar altres llenges,
fns i tot desconegudes (conixer i valorar-les,
saber gestionar el problemes de les interaccions
multilinges, respectar altres maneres de veure
el mn...), en resum, estar obert a laltre.
Finalment, la competncia literria, prpi-
ament especifca de làrea, Ia que les nenes i
els nens puguin comprendre millor el mn que
els envolta, les altres persones i a si mateixos
a travs de la lectura dobres de qualitat i del
contacte amb tot tipus de construccions de la
cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres
facilita el desenvolupament de lhbit lector i
escriptor, i fa que les nenes i els nens descobrei-
xin el plaer per la lectura, sapiguen identifcar
esttiques i recursos, i aprecin textos literaris
de gneres diversos (potic, narratiu i teatral),
i tamb daltres formes esttiques de la cultura
que ens envolta de tipus tradicional com can-
ons, reIranys, dites i Irases Ietes, endevinalles,
rodolins; o ms actuals com videoclips o fccions
audiovisuals. Amb tot aix les nenes i els nens
van interioritzant els senyals de la cultura que els
aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos
en les seves valoracions i gustos esttics, amb la
qual cosa, a ms destimular la seva creativitat,
es desenvolupa el seu sentit crtic.
Aportacions de larea a les competncies ba-
siques
El paper que juga la llengua i la comunicaci
en els processos daprenentatge i el fet que la base
del seus ensenyaments se situ en lùs social de
la llengua, fa que els aprenentatges lingstics
i comunicatius que es produeixen en qualse-
vol rea, amb una bona coordinaci docent,
es pugui aplicar a laprenentatge de les altres i,
alhora, afavoreixin la competncia plurilinge
i intercultural de lalumnat. Les activitats de
les rees lingstiques tenen, evidentment, una
importncia remarcable en el desenvolupament
de la competncia comunicativa. Cal per re-
cordar que en ser una competncia transversal a
totes les rees, lassoliment dels objectius bsics
dependr del tractament que sen faci a totes. El
coneixement i vivncia de la cultura, i de manera
especial la popular, en totes les seves manifes-
tacions t en la llengua una de les seves bases
i ha de ser a ms una porta oberta que potenci
el desenvolupament de la competncia artstica,
competncia que t en la dimensi literria un
marc idoni i transcendental.
Alhora les activitats relacionades amb aquesta
competncia tamb afavoreixen la millora de les
competncies metodolgiques. Els processos de
la llengua escrita, en concret, sn una de les claus
en la competncia del tractament de la informa-
ci i ls de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per a lelaboraci de coneixement.
La lectura i lescriptura dinformacions presen-
tades en diferents llenges i formats, fet facilitat
amb ls de les TIC, aporta una nova dimensi
als processos de tractament de la informaci,
la diversitat de punts de vista i la manera de
presentar les inIormacions Iacilita la fexibilitat
mental necessria per a un aprenentatge crtic. A
ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten
claus en el desenvolupament de la competncia
daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten
la prpia activitat amb progressiva autonomia.
La llengua, precisament pel paper que juga
en el desenvolupament de les competncies
metodolgiques, ajuda a la comprensi dels
processos de les competncies centrades en
conviure i habitar el mn. Duna manera molt
especial, la competncia plurilinge i inter-
cultural contribueix al desenvolupament de la
competncia social i ciutadana, entesa com les
habilitats i destreses per a la convivncia, el res-
pecte i lenteniment entre les persones. Aprendre
llenges s, abans que altra cosa, aprendre a
comunicar-se amb altres persones, a prendre
contacte amb distintes realitats i a assumir la
prpia expressi com a modalitat fonamental
dobertura als altres.
A ms de reconixer les llenges com element
cultural de primer ordre, la lectura, comprensi
i valoraci de les obres literries contribueix
duna manera clau al desenvolupament de la
competncia artstica i cultural.
Estructura dels continguts
La presentaci unitria del currculum es fa
per afavorir el desenvolupament de la competn-
cia plurilinge i intercultural. Aix es facilita la
necessria coordinaci de les propostes de totes
les llenges ensenyades a làula, i la prioritza-
ci daquestes propostes derivades del diferent
estatus que t cada llengua i del domini que en
tenen les nenes i els nens.
La coordinaci dels ensenyaments de les di-
ferents llenges caldr completar-la respecte
als llenguatges audiovisuals que es treballen
en les diferents rees curriculars. Lelaboraci
del projecte lingstic i comunicatiu del centre,
en el qual hi ha de participar tot el professorat,
juga un paper clau en la defnici del curriculum,
tant en el de les rees lingstiques com en el
de les altres.
Els continguts de les rees lingstiques sor-
ganitzen al voltant de les tres grans competnci-
es, citades abans, amb la fnalitat dàtendre els
diferents usos socials. Per aix el currculum
presenta: la dimensi comunicativa, que inclou
parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir
i comprendre; escriure; i els coneixements del
funcionament de la llengua i el seu aprenentatge;
la dimensi literria; i la dimensi plurilinge
i intercultural.
La dimensi comunicativa s la base dels
aprenentatges de lrea, com ho s de tots els
aprenentatges escolars, per la qual cosa els con-
tinguts que es presenten en aquesta dimensi no
sn els especifcs de làrea lingistica, sin que
caldr atendrels en totes les activitats curricu-
lars, centrant les activitats de lrea en el que t
relaci amb els aprenentatges literaris. En aquest
apartat, a ms dels continguts referits a la com-
petncia oral, lescrita i laudiovisual apareixen
els referits al funcionament de la llengua i el seu
aprenentatge, que en ser plantejats aix es vol
signifcar que cal introduir-los i exercitar-los
amb la funci exclusiva de millorar la comuni-
caci, defugint el tractament gramaticalista de
lènsenyament de les llenges.
La dimensi literria planteja els continguts
especifcs de làrea, de manera que el tractament
dels continguts de la dimensi comunicativa
shan de focalitzar per a lassoliment dels objec-
tius daquesta dimensi. En aquest apartat, cal
posar atenci especial a la cultura tradicional
i les obres de referncia de la nostra cultura
escrita que sn adequades a ledat. Cal recor-
dar que, malgrat que el nucli el representen els
processos de recepci, la presncia dactivitats
descriptura s un bon instrument per a ledu-
caci literria.
Finalment, la dimensi plurilinge i inter-
cultural planteja continguts relacionats amb els
usos socials en contextos multilinges. Aquesta
dimensi sha de tenir en compte en totes les
accions docents, per en aquesta rea cal fer
una aproximaci ms refexiva i organitzada
per atendre totes les habilitats necessries per a
la comunicaci en contextos plurals. Donada la
peculiaritat daquests continguts plurilinges, es
presenten unitariament en un unic bloc al fnal de
cada cicle i precedint als criteris davaluaci: ser
funci de lequip docent que, en el Projecte Lin-
gistic de Centre, sàrticulin els ensenyaments
daquest mbit en els de les diferents llenges,
rees curriculars i activitats escolars.
Estructures lingstiques comunes
En relaci directa amb la dimensi pluri-
linge i intercultural, per tenint en compte
tamb la dimensi comunicativa, hi ha un
conjunt de continguts que sn comuns a totes
les llenges ensenyades. No t sentit que cada
llengua torni a plantejar-los des de linici com
si Iossin especifcs, ben al contrari, cal intro-
duir-los ms sistematicament i refexivament
en la llengua de lescola per ser aplicats en les
altres, i facilitar, aix, la transferncia neces-
sria daprenentatges entre llenges. Aquests
continguts comuns sn ms freqents entre
la llengua catalana, la castellana, la francesa
o qualsevol altra romnica, per tamb nhi
ha, i fora, que es donen respecte a langls,
làlemany o altres llenges.
No s possible fer un llistat exhaustiu ni exclu-
siu daquests continguts, caldr per considerar,
entre daltres, a ms dels que apareixen explci-
tament en la dimensi plurilinge i intercultural,
la majoria dels recursos comunicatius, com sn
les estratgies lectores o la redacci de resums i
esquemes; els aspectes ms globals com els tipus
de text o altres de ms concrets com la puntuaci
o la terminologia gramatical.
Cal que el professorat de llenges es posi
dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes
que es consideraran en aquest apartat; tamb cal-
dr acord en com sintrodueix el treball daquests
continguts; qui ho fa, i com es far en les altres
llenges, per explicitar les diferncies i assegurar
la interioritzaci dels recursos; i, com ja sha
dit, afavorir la transferncia a noves situacions
comunicatives. Aquest plantejament posa lac-
cent en el desenvolupament de les competncies
i evita les repeticions intils que sn sovint la
marca dùn ensenyament gramaticalista.
Consideracions sobre el desenvolupament del
currculum
Cada cop s ms gran lacord segons el qual
les llenges, totes les llenges i en totes les seves
dimensions, saprenen en ls social i que les
necessitats pragmtiques de comunicaci sn
les que van orientant i afavorint lassentament
del codi. Per contra, sha demostrat a bastament
que no es pot garantir laprenentatge ni amb
lènsenyament directe i explicit de les Iormes i
normes, ni quan es fa component per component,
com proposaven els enfocaments gramaticals,
ni si salla cada llengua que saprn.
Per tant, per ensenyar adequadament llenges
i la comunicaci cal dissenyar situacions dàpre-
nentatge globals en qu lùs motivat i refexiu de
les estratgies lingstiques i comunicatives porti
a la soluci dels problemes que shi plantegen.
Atesa la realitat social, lingstica i cultural de
la nostra societat, cal un ensenyament integrat
de les llenges, que coordini els continguts que
saprenen i les metodologies en les diferents
situacions dàula, a f que les nenes i els nens
avancin cap a lassoliment duna competncia
plurilinge i intercultural.
Un aspecte que no es pot oblidar s que una
part important de lxit dels programes dim-
mersi lingstica es relaciona amb la manera de
tractar la llengua familiar de lalumnat. Per aix,
cal tenir en compte la llengua de lalumnat, en
especial la de lalumnat immigrat, tant a nivell
simblic com en la prctica educativa, cosa que, a
ms, afavorir que el catal esdevingui la llengua
comuna i una eina de cohesi social.
Ladquisici de la llengua catalana caldr
atendre-la en la diversitat que planteja lalumnat i
no es pot perdre de vista que, com a nova llengua,
s un procs llarg. Per afavorir-lo, les propostes
derivades de lènsenyament comunicatiu i de
lènsenyament integrat de les llenges i els con-
tinguts curriculars sn duna importncia clau.
Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives
que facilitin treballar els continguts escolars de
manera ms transversal i menys parcellada, que
contemplin lheterogenetat real de les aules.
Cal atendre la diversitat de laula amb la
negociaci permanent del que es fa i es diu a
laula. Lactivitat dialgica, la conversa entre
les nenes i els nens i entre lalumnat i el pro-
fessorat ha dimpregnar totes les activitats
dènsenyament i aprenentatge. Aixo comporta
una manera diferent dactuar a laula i una or-
ganitzaci diferent de lalumnat. Cal potenciar
espais de comunicaci sufcientment variats per
a fer possible la seva adequaci a tots els estils
i caracterstiques daprenentatge, una escola
per a tothom que afavoreixi que cada alumne i
alumna arribi a ser cada vegada ms autnom en
el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar
cooperativament.
Es tracta dènsenyar les llenges i la comuni-
caci amb un enfocament comunicatiu, que se
centra en la construcci social dels signifcats.
La qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots
els aprenentatges del currculum, cal organitzar
el centre educatiu com un espai comunicatiu on
la biblioteca, mediateca, del centre, la revista
de lescola, la rdio escolar o altres elements
facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura
del centre al seu entorn.
Un altre principi didctic, relacionat amb els
enfocaments didctics que sacaben de descriure,
s leducaci en els valors i actituds respecte
de la llengua. En primer lloc, perqu introduir
lobertura i sensibilitat envers la diversitat lin-
gstica i cultural, present a laula o a lentorn
o b aportant experincies externes, s una de
les claus perqu es produeixi la necessaria fe-
xibilitat de pensament, perqu tothom respecti
i sinteressi pels altres. En segon lloc, perqu
cal que lalumnat sigui conscient del perill que
la llengua i els diferents llenguatges es puguin
convertir en vehicles de transmissi de valors
negatius detnofbia, de sexisme o dintolern-
cia. A lescola cal fer una aposta seriosa per la
lluita contra letnocentrisme i totes les varietats
dintolerncia.
Pel que fa als recursos TIC integrats en el cur-
rculum de llenges, sutilitzen per organitzar,
aplicar i presentar la informaci en diferents
formats, per aprendre a llegir i escriure de for-
ma individual i collectiva, per comunicar-se
i publicar la informaci per a una audincia
determinada, facilitant la quantitat i qualitat
dels documents produts i fent que el procs de
lectura i escriptura esdevingui ms collaboratiu,
interactiu i social.
Les funcions del processador de text servei-
xen per organitzar el text, per gestionar-lo, per
modifcar-lo, corregir els errors i millorar-lo. El
correctors canvien el procs de revisi. Equi-
vocar-se forma part de procs daprenentatge.
Les presentacions multimdia donen suport a
lexpressi oral.
Cal tenir en compte que sorgeixen noves es-
criptures no-lneals (hipertext), interactives i
en Iormat multimdia, amb signes ideografcs i
amb ajudes per activar els coneixements i per a la
generaci de textos. Tot aix requereix diferents
tipus de processos de comprensi i diferents
estratgies per al seu aprenentatge.
En la cerca dinformaci, es treballa amb
mitjans tecnolgics per tal darribar a enten-
dre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i
comunicar la informaci.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi
de lavaluaci exclusivament sancionadora dels
resultats de lalumnat per part del professorat,
i passar a concebre-la fonamentalment com
a activitat comunicativa que regula (i autore-
gula) els processos daprenentatge i s de la
llengua, a f de potenciar el desenvolupament
de la competncia plurilinge i lassoliment
de lautonomia de laprenentatge. En aquesta
visi, lavaluaci forma part indestriable de
lèstructura de les tasques de lènsenyament
i aprenentatge de llenges. Cal preveure els
dispositius davaluaci com a activitat conjunta
(interactiva) amb làlumnat, com a refexi sobre
els processos i sobre els resultats de laprenentat-
ge lingstic, tot precisant les pautes i els criteris
per a regular el procs, per a valorar els esculls
que es presenten, i per a introduir-hi millores,
o per a la necessaria valoraci del resultat fnal.
Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavalu-
aci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual,
collectiva) i instruments (pautes davaluaci,
qestionaris, portafolis, dossiers) asseguraran
lèfcacia educativa.
Per a aconseguir totes les virtualitats daquesta
avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient
de tot el procs seguit, que sigui capa dusar
Iuncionalment la refexi sobre la llengua, revi-
sant i reformulant les seves produccions, i que
aprengui a transferir el que ha aprs en altres
situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i
metacognitiva el professorat, mediador i asses-
sor, o un grup dalumnes mitjanant el treball
cooperatiu, poden donar a lalumnat el protago-
nisme i la responsabilitat del seu aprenentatge
ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir
com millorar-lo.
Ats, a ms, que lòbjectiu de lènsenyament
de la llengua s aconseguir que les nenes i els
nens esdevinguin persones plurilinges, cal
canviar lavaluaci que podia tenir sentit en un
marc monolinge; cal partir de la idea que hi ha
diferents graus de domini duna llengua, i que cal
tenir altres capacitats, com el canvi de llenges,
desconegudes en una persona monolinge. En
aquesta avaluaci s molt important que lalum-
nat sigui conscient de la seva situaci plurilinge
i del fet que aquesta pot canviar.
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara
ms si es pensa en els passos fnals del procs
i la certifcaci, s una tasca collaborativa i
responsabilitat de tot lequip de professorat.
La gesti daquests procediments, decisions i
implementacions, lha dabordar conjuntament
tot lequip, el qual haur de decidir les mesures
que caldr organitzar, tamb en conjunt, per
a facilitar la millora de laprenentatge del seu
alumnat.
Objectius
Les rees de Llengua catalana i literatura,
Llengua castellana i literatura i Llenges es-
trangeres de leducaci primria tenen com a
objectiu el desenvolupament de les segents
capacitats:
1. Valorar la realitat multilinge i multicul-
tural de la nostra societat com a font de riquesa
personal i collectiva, prendre conscincia de la
importncia del domini de llenges en un mn
cada cop ms global i utilitzar amb progressiva
autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-
hi les TIC, per obtenir informaci i per comu-
nicar-se, evitant els estereotips lingstics que
suposen judicis de valor i prejudicis classistes,
racistes o sexistes.
2. Desenvolupar la competncia comunicativa
oral i escrita en totes les llenges de lescola per
comunicar-se amb els altres, per aprendre, per
expressar les opinions i concepcions personals,
apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i
satisfer les necessitats individuals i socials.
3. Desenvolupar la competncia en la llengua
catalana com a vehicle de comunicaci parlada o
escrita, per a la construcci dels coneixements,
per al desenvolupament personal i lexpressi,
i per a la seva participaci en les creacions cul-
turals.
4. Desenvolupar la competncia en llengua
castellana de manera que sigui possible que, al f-
nal de leducaci obligatria, utilitzi normalment
i correctament les dues llenges ofcials.
5. Expressar-se oralment, adequant les formes
i el contingut als diferents contextos i situacions
comunicatives, i mostrant una actitud respectu-
osa i de collaboraci.
6. Comprendre i respondre en llengua es-
trangera a les interaccions orals ms habituals
de laula.
7. Comprendre discursos i explicacions orals
que es donen en lmbit escolar i en el context
social i cultural proper.
8. Comprendre els missatges orals en llen-
gua estrangera sobre temes relacionats amb els
interessos dels alumnes, els dels altres i el mn
que ens envolta.
9. Comprendre textos escrits que es donen
en lmbit escolar i en el context social i cultural
proper.
10. Comprendre textos audiovisuals (pu-
blicitat, pellcules, informatius), dels mitjans
de comunicaci o de les tecnologies de la in-
formaci i la comunicaci, i fer-ne una lectura
crtica i creativa.
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els
mitjans de comunicaci audiovisual i les tecno-
logies de la informaci per obtenir, interpretar i
valorar informacions i opinions diferents.
12. Utilitzar les llenges efcament en làcti-
vitat escolar, tant per buscar, recollir i processar
informaci, com per escriure textos vinculats a
les diferents rees del currculum.
13. Produir textos de diferent tipologia i amb
diferents suports, relacionats amb el context soci-
al i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi
i correcci lingstica, adequada a ledat.
14. Refexionar sobre la llengua i les normes
de ls lingstic, a partir de situacions de comu-
nicaci refexiva, per escriure i parlar de Iorma
adequada, coherent i correcta, i per comprendre
textos orals i escrits.
15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i
enriquiment personal i apropar-se a obres de la
tradici literria.
16. Comprendre textos literaris de gneres
diversos adequats quant a temtica i complexitat
i iniciar-se en els coneixements de les convenci-
ons especifques del llenguatge literari.
17. Manifestar una actitud receptiva, inte-
ressada i de confana en la propia capacitat
daprenentatge i ds de les llenges.
Continguts
CICLE INICIAL
Llengua catalana i literatura
Dimensi comunicativa
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup
o mestre en qualsevol situaci comunicativa de
laula, tant les referides a gesti, organitzaci,
discussi dels problemes que sorgeixen en el
dia a dia, explicaci de vivncies personals,
com les derivades de situacions dènsenyament
aprenentatge, amb respecte per les normes que
regeixen la interacci oral (torns de paraula, to
de veu, ritme).
Producci de textos orals memoritzats (can-
ons, poemes, dramatitzacions) i de producci
prpia (exposicions , explicacions) adaptant
lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci
comunicativa i amb la utilitzaci de la comu-
nicaci audiovisual sempre que lactivitat ho
requereixi.
Inters per expressar-se oralment amb bona
entonaci i pronunciaci.
Escoltar i comprendre
Comprensi de tot tipus de missatges orals
en diferents contextos i en qualsevol dels es-
cenaris possibles: activitats daula, situacions
daprenentatge en qualsevol rea i en la vida
quotidiana.
Comprensi de relats audiovisuals com a re-
presentaci de la realitat, per tal de comenar a
diferenciar el mn real i la seva representaci
audiovisual.
Comprensi de textos orals de diferents tipus,
formats i mitjans, per obtenir informaci i per
aprendre.
Inters i respecte per les intervencions dels
altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals
de classe, de la vida quotidiana i dels textos
vinculats a continguts curriculars en qualsevol
dels formats possibles i de forma conjunta a
partir del text, imatges o esquemes.
Utilitzaci destratgies afavoridores del
procs de comprensi lectora abans, durant i
desprs de la lectura (planifcaci, anticipaci,
identifcaci de mots, inIerncies, relaci entre
fragments, capacitat dautocorrecci a partir
del sentit global, identifcaci dels signes de tot
tipus que formen part del text).
s destratgies lectores adequades en la
lectura individual silenciosa o en veu alta amb
el professorat.
s destratgies de comprensi i interpretaci
crtica dels missatges audiovisuals adreats a
les nenes i nens de la seva edat (publicitat de
joguines, i de productes dalimentaci, entre
altres).
Inters pels textos escrits i audiovisuals com a
font dinformaci i daprenentatge i com a mitj
de comunicaci.
Inters i curiositat per mirar o llegir contes o
llibres de coneixements, per tamb per llegir un
rtol, un ttol dun llibre, una notcia dinternet
o qualsevol altre text.
Participaci en activitats de lectura col-
lectiva.
Escriure
Composici de textos escrits, que poden tenir
el suport dimatges o esquemes, realitzats en
diferents situacions: a) situacions quotidianes
de laula i lescola; b) experincies personals i
produccions en lmbit creatiu (contes, poemes,
vivncies); c) textos de treball produts en qual-
sevol de les rees curriculars.
Iniciaci en els mecanismes que fan possible
el llenguatge audiovisual i en la seva funci
expressiva.
s de programari informtic per escriure
textos curts, especialment de tractaments de
textos, dèdici grafca i de presentacions.
Aplicaci dùn procs refexiu en lèscriptura
de textos: pensar, escriure i revisar.
Inters per la bona presentaci dels textos
escrits i per aplicar-hi els coneixements orto-
grafcs treballats a classe.
Coneixements del funcionament de la llengua
i el seu aprenentatge
Observaci de les diferncies entre llengua
oral i escrita, a partir del seu s en situacions
comunicatives reals o simulades.
Coneixement i us de lòrtografa de base, que
comporta: separar b les paraules, no alterar
lordre dels mots en una frase, fer correspondre
una grafa a cada so (no se`n deixa, no n`hi posa
de ms, no altera lordre); fer correspondre un
so a una de les grafes possibles que Ian aquell
so (gersei seria acceptable).
Escriptura de paraules ds habitual a la
classe, en els aprenentatges i en els seus textos
(ahir, avui, notcies, hi havia, carrer, dies de la
setmana).
Introducci a normes ortogrfiques ms
senzilles i de ms s, i als signes de puntua-
ci ms basics (punt fnal, coma, interrogant,
admiraci).
Introducci a la terminologia gramatical:
nom, verb, oraci, mascul, femen, article,
singular, plural.
Discriminaci fontica de sllabes i accents
en les paraules.
Observaci del funcionament de la llengua:
sinnims i antnims, derivaci, composici,
sentit fgurat (quan Iorma part dùna manera
de parlar prxima).
Conscincia de la transferncia dels conei-
xements duna llengua a les altres llenges que
est aprenent.
Valoraci del progrs del dia a dia en escrip-
tura. Opini ajustada de les seves capacitats,
sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se.
Dimensi literria
Inters i participaci activa en les activitats
orientades al foment del gust per la lectura: lectu-
ra guiada; s de laudici, lectura i memoritzaci
de textos, poemes, canons, reIranys dites; us
biblioteca daula i descola i revistes escolars;
s de gravacions, i de mitjans audiovisuals,
dramatitzacions, entre altres.
Participaci en activitats literries de lescola
i de lentorn proper.
Comprensi a partir daudicions i comentaris
posteriors conjunts de literatura de tradici oral
de tot tipus (rondalles, contes, canons, dites).
Comprensi dels elements fonamentals dun
relat audiovisual (personatges, espais, accions).
Comprensi i aprofundiment en el sentit del
text, a partir de lectures conjuntes guiades, prc-
tica dalgunes estratgies lectores, i interpretaci
del llenguatge literari: derivaci, composici,
sentit fgurat, interpretaci de locucions, Irases
Ietes o reIranys; i descobriment del ritme i la
rima, si es tracta de poesia o can.
s destratgies lectores apreses en altres
situacions, en la lectura individual silenciosa o
en veu alta: fer atenci al ttol i a les imatges, anti-
cipaci, deducci del signifcat dùn mot, relaci
amb els seus coneixements, entre altres.
Lectura en veu alta tot fent atenci a la pro-
nunciaci, al to de veu, a lentonaci perqu tots
ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a
cada tipus de text.
Escriptura de textos narratius i de carcter
potic (contes, poemes, endevinalles, reIranys,
rodolins), basant-se en models observats i analit-
zats, aproftant les emocions que provoquen les
imatges i altres missatges audiovisuals.
Coneixement de la biblioteca de centre per
adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus
recursos.
Inters per lelecci de temes i textos i per la
comunicaci de preferncies personals.
Continguts comuns amb altres rees
Interacci, comprensi i expressi de mis-
satges orals, escrits i audiovisuals vinculats a
continguts daltres rees.
Producci de canons amb entonaci, to de
veu i gest adequats a la situaci comunicativa.
Llengua castellana i literatura
Parlar i conversar
o mestre en qualsevol situaci comunicativa
de laula, respectant les normes que regeixen
la interacci.
Producci de missatges orals: breus exposici-
ons a classe, aprenent a adaptar lentonaci, el to
de veu, el gest a la situaci comunicativa, i amb
lajut de la comunicaci audiovisual sempre que
es requereixi per facilitar el discurs oral.
Comprensi de missatges orals (instruccions,
explicacions, narracions) del mestre/a o dels
companys/es a làula.
Comprensi de relats audiovisuals com a re-
presentaci de la realitat, per tal de comenar a
diferenciar el mn real i la seva representaci
audiovisual.
Comprensi de textos orals de diferents mit-
jans (comunicaci, rdio, televisi, videojocs)
per obtenir informaci i per aprendre.
Inters i respecte per les intervencions dels
altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals
de classe, de la vida quotidiana i dels textos
vinculats a continguts curriculars en qualsevol
dels formats possibles i a partir del text, imatges
o esquemes que els componen.
Utilitzaci destratgies afavoridores del pro-
cs de comprensi lectora en la lectura individual
silenciosa, amb el mestre o collectiva.
Inters pels textos escrits i audiovisuals com
a font dinformaci i daprenentatge i com a
mitj de comunicaci daprenentatges i dex-
perincies.
llibres de coneixements, per tamb per llegir un
rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet
o qualsevol altre text.
Escriure
Composici de textos escrits senzills produts
en diferents situacions: a) reescriptura dex-
plicacions breus; b) experincies personals; c)
composicions a partir dimatges.
escrits i per aplicar-hi els coneixements orto-
grafcs treballats a classe.
Observaci de les diferncies ds de la llen-
gua oral i la llengua escrita a partir dels textos
escrits utilitzats a laula.
Us dels aprenentatges ortografcs a partir del
realitzat en catal: separar paraules; no alterar
lordre dels mots duna frase; fer correspondre
una grafa a cada so o dues en el cas dels digraIs:
qu, gu, rr; identifcaci de les semblances i di-
ferncies entre els sons castellans i els catalans
i les seves grafes: c/z. j/g, ix, , ch, ...
Escriptura de paraules ds habitual a la classe
en els aprenentatges i en els seus textos (perro,
calle, hoy, ayer, haba).
Introducci de normes ortogrfiques sen-
zilles.
s dels signes de puntuaci que sestan apre-
nent en catal.
s de la nomenclatura gramatical que sest
aprenent en catal.
Coneixement de vocabulari especifc dels
temes que es tracten a laula i dels seus derivats,
sinnims i antnims.
Dimensi literria
Inters i participaci activa en les activitats
orientades al foment del gust per la lectura:
lectura guiada de contes; s de la biblioteca
daula i descola; audici de contes, lectura i
memoritzaci de textos, poemes, canons, re-
Iranys i dites.
Comprensi i aprofundiment en el sentit del
text, prctica dalgunes estratgies lectores, i
interpretaci del llenguatge literari.
Comprensi de contes llegits individualment
o en grup.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris
adequats a ledat i als interessos dels infants.
Comprensi i us de locucions, reIranys, dites
i frases fetes de la llengua castellana.
Comprensi, memoritzaci i recitaci de
poemes amb ritme, pronunciaci i entonaci
adequades.
Escriptura de contes breus i altres textos ba-
sant-se en models observats i analitzats i apro-
ftant les emocions que provoquen les imatges
i altres missatges audiovisuals.
Primera llengua estrangera
Parlar i conversar
Producci de textos breus orals memoritzats
com canons, poemes, rimes, amb la utilitzaci
dimatges sempre que lactivitat ho requereixi,
adaptant lentonaci, el to de veu o el gest al
contingut.
Reproducci del lxic bsic i dels missatges
relacionats a les situacions comunicatives ha-
bituals de laula.
Participaci activa en activitats de drama-
titzacions, explicaci de contes dialogats i re-
presentacions conjuntes, com recitacions de
poemes o canons, mostrant respecte per les
produccions dels altres.
Comprensi dinstruccions simples de treball
i dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians dinter-
canvi social saludar, acomiadar-se, presentar-
se; i missatges ds habitual a laula: la data, el
temps, assistncia, localitzaci dobjectes.
Reconeixement i identifcaci de mots i textos
breus acompanyats de suport visual i/o audio-
visual.
Comprensi global dun text destructura
repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de
predir amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per
entendre el contingut de narracions, descripci-
ons i situacions, amb ajut delements gestuals
i icnics.
Inters i respecte per les intervencions orals
dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i
textos breus acompanyats de suport visual o
audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles cone-
gudes i treballades mpliament en els contextos
orals de laula.
s destratgies de lectura: s del context
visual i verbal i dels coneixements previs sobre
el tema o la situaci.
Inters i curiositat per mirar i llegir contes o
llibres (en diferents suports) escrits en la llengua
estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir
de produccions orals relacionades amb les vivn-
cies, les experincies i les activitats a laula.
Producci de missatges breus seguint un
model treballat i Iacilment identifcable en la
llengua daprenentatge.
Observaci de la importncia dels aspectes
fontics, de ritme, accentuaci i entonaci de la
llengua estrangera i del seu s per a la millora
de la comprensi i producci orals.
Reconeixement i s de mots i estructures
senzills propis de la llengua estrangera.
Observaci de les diferncies entre la llengua
oral i lescrita.
Observaci de la relaci entre el so i la seva
grafa.
Dimensi plurilinge i intercultural
Llengua catalana i literatura, llengua , castella-
na i literatura i primera llengua estrangera
Valoraci de la prpia llengua, de les que
es parlen a lescola i a lentorn, i de les de tot
el mn perqu totes serveixen per comunicar-
se i per aprendre i aproximar-se a daltres
cultures.
Inters per conixer altres llenges i compa-
rar-les per observar semblances i diferncies.
Valoraci de la necessitat de conixer llen-
ges estrangeres per poder comunicar-se amb
ms gent.
Reconeixement de la prpia identitat lings-
tica i cultural i la de la resta de la classe a travs
de la biografa lingistica.
Actitud receptiva cap a persones que parlen
una altra llengua i tenen una cultura diferent
a la prpia.
Actitud crtica davant estereotips lingstics
i audiovisuals especialment els presents als
mitjans de comunicaci que refecteixen pre-
judicis racistes, classistes o sexistes.
s dun llenguatge no discriminatori i res-
pectus amb les diferncies.
Coneixement de la diversitat de llenges que
sènsenyen a lèscola, i conscincia que al mn hi
ha llenges molt diverses i que sescriuen amb
grafes diIerents.
Sensibilitat per a les diferncies i les sem-
blances entre llenges diferents i inters per
comparar-les.
Recerca, percepci i anlisi de la realitat mul-
tilinge i pluricultural de les famlies i lentorn
de lalumnat (a partir de persones conegudes,
anuncis, canons, pellcules, videojocs, objectes,
documents, rtols dèstabliments), identifcant
semblances i diferncies.
Semblances i diferncies entre les llenges
ensenyades a lèscola, o de la Iamilia romanica, a
partir de contes, canons o documents treballats
en lènsenyament de les llenges.
Inters per escoltar canons, contes i altres
produccions tradicionals o actuals en llengua
estrangera o altres llenges de lentorn no co-
negudes i inters per percebre-hi semblances
i diferncies.
s delements verbals i no verbals per a co-
municar-se en situacions multilinges.
Reconeixement i aprenentatge de formes b-
siques de relaci social en llengua estrangera i
altres llenges i cultures properes.
Participaci en les diferents activitats cultu-
rals i lingstiques del centre en qu sutilitza
la llengua estrangera.
Actitud positiva dìnters i de confana da-
vant de laprenentatge de llenges estrange-
res i motivaci per a conixer altres llenges
i cultures.
Criteris davaluaci
Participar de forma adequada en les situacions
comunicatives habituals en el context esco-
lar i social, respectant les normes dinteracci
oral i mostrar inters i respecte quan parlen
els altres.
Comprendre tot tipus de missatges orals que
es produeixen en activitats daula, situacions
daprenentatge i vida quotidiana, i tamb els
que provenen de mitjans audiovisuals i infor-
mtics.
Realitzar exposicions orals de textos me-
moritzats o de producci prpia referits a co-
neixements, vivncies o fets, adaptant el to de
veu o el gest a la situaci comunicativa, i amb
utilitzaci dimatges o audiovisuals, si la situaci
ho requereix.
Comprendre i extreure informacions relle-
vants de textos escrits i audiovisuals adequats
a ledat i presentats en diferents suports.
Aplicar a les lectures individuals algunes es-
tratgies treballades collectivament, comenant
per les ms senzilles, com mirar les imatges i
llegir el ttol per fer hiptesis.
Escriure textos de diferents tipologies i que
responguin a diferents situacions (notcies, expe-
rincies, descripcions, textos imaginatius, entre
altres) a partir de models o de creaci prpia,
escrits a m o amb eines informtiques.
Saber utilitzar algun recurs propi del llenguat-
ge potic per explicar sentiments, emocions,
estats dànim: sentit fgurat, sinonims, compa-
racions, entre altres.
Haver mecanitzat que abans descriure sha de
pensar i, un cop escrit, sha de revisar. Aplicar-ho
a tot tipus de textos.
Mostrar coneixement de lòrtografa de base
i de les normes ortografques ms basiques en
algunes o en la majoria de les produccions.
Ser capa dobservar el funcionament de la llen-
gua: canvis dordre dels elements, formaci de
paraules, formes literries, analogia, entre altres.
Inters per aplicar els coneixements apresos a
la lectura i a lescriptura i per la bona presentaci
dels treballs.
Mostrar inters per la lectura en general i
pels textos tradicionals i de literatura adequats
a ledat.
Escriure textos narratius de carcter potic
(contes, poemes, endevinalles, reIranys, rodolins)
basant-se en models observats i analitzats.
Conixer el funcionament bsic de la bibli-
oteca de centre.
Comprendre que la llengua s un instrument
de comunicaci, per aprendre i apropar-se a
altres cultures, que hi ha diversitat de llenges
i mostrar respecte per totes.
Percebre algunes caracterstiques de les sem-
blances entre les llenges que hi ha a laula o a
lentorn ms proper.
Tenir una actitud crtica cap a tota mena des-
tereotips que refecteixen prejudicis racistes,
classistes o sexistes.
Participar adequadament en interaccions a
classe amb les nenes i nens i els mestres en di-
ferents situacions comunicatives.
Respectar les normes dinteracci oral i mos-
trar inters i respecte quan parlen els altres.
Comprendre i extreure informaci rellevant
de produccions adequades a ledat, i de diferents
suports utilitzats a laula.
Realitzar breus exposicions orals sobre co-
neixements, vivncies o fets.
Comprendre informacions rellevants de mis-
satges escrits breus i mostrar comprensi per
mitj dexplicacions orals o altres representaci-
ons que shagin treballat a classe: contestar pre-
guntes, completar un text, escollir un dibuix.
Escriure missatges relacionats amb temes
daprenentatge i experincies prpies. Redac-
tar amb claredat i ortografa adequada als seus
aprenentatges.
Mostrar coneixement en la correspondncia
so grafa i tenir assolida lòrtografa de base
i algunes regles bsiques dortografia en els
escrits fets a laula.
Saber aplicar els coneixements apresos a
llengua catalana.
Valorar lactitud i latenci quan sexplica o es
llegeix un conte, un poema, una can.
Mostrar inters i llegir contes adequats a la
seva competncia lectora.
Ser capa descriure textos curts amb intenci
literria.
lentorn ms proper.
Tenir una actitud crtica cap a estereotips
lingistics que refecteixen prejudicis racistes,
Captar el missatge global de les produccions
orals amb suport visual i no visual ms treba-
llades a laula.
Captar informaci rellevant dun missatge
oral.
Entendre i participar activament de les inte-
raccions orals treballades.
Reconixer mots i expressions orals en la seva
forma escrita i usar-les oralment.
Reproduir textos orals tenint en compte len-
tonaci, el ritme, i lentonaci segons el model
ofert.
Escriure paraules, expressions conegudes
i Irases a partir de models i amb una fnalitat
especifca.
lentorn ms proper.
Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna
llengua estrangera per a la comunicaci dins de
làula i en les activitats dènsenyament-aprenen-
tatge que es cren dins de laula.
Tenir una actitud crtica cap a estereotips
CICLE MITJ
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa en interac-
ci amb el grup o mestre en qualsevol situaci
comunicativa de laula i lescola, tant les referides
a gesti, organitzaci, discussi dels problemes
que sorgeixen en el dia a dia, explicaci de vivn-
cies personals, com les derivades de situacions
dènsenyament-aprenentatge, respectant per les
normes que regeixen la interacci oral (torns de
paraula, to de veu, ritme).
Exposici de temes de manera ordenada i
comprensible. Participaci activa en els dilegs
o debats, aportant i defensant idees prpies i
defensant o contradient, si cal, les dels altres
amb arguments raonats.
Producci de textos orals i audiovisuals (des-
cripcions, explicacions, justifcacions, presen-
tacions de temes), amb preparaci prvia utilit-
zant recursos adequats (to de veu, gesticulaci,
suports visuals).
Exposicions a partir dun gui, esquema o
imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant duna
cmera de vdeo.
Expressi democions i sentiments utilitzant
recursos verbals i no verbals adequats, amb
la possibilitat de fer-ho davant duna cmera
de vdeo.
Adequaci del llenguatge i els elements no
verbals a la situaci comunicativa.
s dun llenguatge no discriminatori i que
respecti les diferncies de gnere.
Identifcaci i comprensi de tot tipus de mis-
satges orals en diferents contextos i en qualsevol
dels escenaris possibles: activitats daula, situ-
acions daprenentatge en qualsevol rea, i en la
vida quotidiana.
Comprensi de textos orals de diferents mit-
jans de comunicaci audiovisual i informtics
per obtenir-ne informaci i per aprendre, i valo-
raci guiada de la informaci que aporten.
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica
dexposicions que fa alguna persona o b que
shan escoltat o mirat a travs dalgun mitj
audiovisual, informtic o dels mitjans de co-
municaci.
Inters, respecte i audici refexiva davant
les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites
ms habituals de classe, de la vida quotidiana
i dels textos vinculats a continguts curriculars
en qualsevol dels formats possibles i de forma
conjunta a partir del text, imatges o esquemes
que el componen.
desprs de la lectura (planifcaci, anticipaci,
idea principal, identifcaci de mots, inIerncies,
relaci entre fragments, capacitat dautocorrec-
ci a partir del sentit global, identifcaci dels
signes de tot tipus que formen part del text).
Lectura, comprensi i anlisi guiada din-
formacions i relats procedents de documents
audiovisuals i de mitjans de comunicaci
Saber contestar preguntes a partir del text la
resposta de les quals comporta reelaboraci,
relaci amb els coneixements de cadasc o ela-
boraci dinferncies.
s destratgies lectores adequades en la
lectura individual silenciosa o en veu alta amb
el professorat.
llibres de coneixements, per tamb per llegir
qualsevol text que es t a labast: un rtol, un
avs, un ttol dun llibre, una notcia de diari,
una informaci dInternet, entre altres.
Coneixement del funcionament ms bsic
duna biblioteca.
Iniciaci a cerques dinformaci a Internet,
utilitzaci de lhipertext i dels enllaos.
Inters pels textos escrits com a font dinfor-
maci i daprenentatge i com a mitj de comuni-
caci, daprenentatges i experincies.
Sentit crtic davant produccions audiovisuals:
publicitat, inIormatius, relats de fcci.
Escriure
Escriptura de textos escrits o audiovisuals
senzills produts en diferents situacions: per
narrar, descriure, explicar fets o fenmens, per
fer coses com receptes, entre altres.
Organitzaci del text per millorar la cohern-
cia i la cohesi amb lajuda de pautes i utilitzant
els coneixements lxics i morfosintctics de
ledat.
Coneixement del programari de tractament
de textos, dèdici grafca i de presentaci que
els permeti escriure un text, inserir imatges, fer
un esquema en ordinador.
Utilitzaci de correus electrnics per comu-
nicar-se.
Expressi didees de forma sinttica a travs
dun esquema o imatge.
Aplicaci dùn procs refexiu en lèscriptura
de textos: pensar, escriure i revisar.
Valoraci dels avenos de cadasc en escrip-
tura i conscincia de les mancances.
escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogr-
fcs apresos. Sentit esttic en la seva presentaci
formal.
Observaci de les diferncies entre llengua
oral i escrita, a partir del seu s en situacions
Coneixement de la manera dorganitzar un
text segons si s una explicaci, una notcia, una
recepta, una instrucci o alguna altra tipologia.
Prctica amb totes les tipologies.
Coneixement de les diferents categories de
textos audiovisuals segons la seva funci (not-
cia, anunci, reportatge, fcci) i introducci dels
elements bsics del llenguatge audiovisual.
Coneixement i us de lòrtografa de base i de
les regles treballades a cicle inicial. Coneixement
i us progressiu de les lleis ortografques constants
(que no tenen excepcions). Memoritzaci de mots
amb difcultat ortografca dùs habitual.
Aplicaci dels signes de puntuaci ms b-
sics (punt fnal, coma, interrogant, admiraci,
dos punts, gui). Transformaci de frases per
comprovar la relaci entre puntuaci, entonaci
i signifcat.
Introducci a làccentuaci grafca: reconei-
xement de les sllabes dun mot, accent greu i
agut, reconeixement de les paraules agudes,
planes i esdrixoles.
s de terminologia gramatical: nom, verb,
oraci, mascul, femen, article, singular, plural,
passat, present, futur.
Observaci del funcionament de la llengua en
els textos que es llegeixen i en els de producci
propia: derivaci, composici, sentit fgurat,
sinnims, polismia, famlia de paraules, entre
altres.
Reconeixement darticles, connectors, noms,
adjectius i verbs en un text. Diferenciar els temps
verbals: passat, present i futur en enunciats.
Comparaci i transformaci denunciats per
mitj de canvis dordre, segmentacions, canvis en
els connectors, per comprovar de quina manera
es modifca el signifcat i els canvis de puntuaci
que comporta.
Aplicaci de tots els recursos que sofereixen
a laula per millorar el treball escrit personal:
consulta al diccionari o a alg altre, llibreta
personal, memoritzaci, o b orientar-se a partir
del coneixement de la llengua (analogia, famlia
de paraules).
Consulta al diccionari i introducci als diccio-
naris i correctors dels programaris de tractament
de textos.
Progressiva autonomia en laprenentatge: re-
fexi sobre el procs, lòrganitzaci i planifcaci
del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci i
autoavaluaci de tot el procs.
Valoraci del progrs en escriptura. Opini
ajustada de les capacitats de cadasc, sense
inIravalorar-se ni sobrevalorar-se. Confana
en les prpies capacitats.
Reconeixement del valor social de lòrtografa
per comunicar-se amb els altres.
Dimensi literria
Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls
de molts estmuls: audici, lectura i memoritza-
ci de textos, poemes, canons, reIranys dites;
biblioteca daula i descola, revistes escolars,
gravacions, s de mitjans audiovisuals o dra-
matitzacions. Participaci en activitats literries
de lescola i de lentorn proper.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en
el sentit del text, practicar algunes estratgies
lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge
literari: derivaci, composici, sentit fgurat,
interpretaci de locucions, frases fetes o re-
Iranys; descobrir el ritme i la rima, si es tracta
de poesia o can.
Lectura, anlisi i reconeixement dels elements
clau de la narraci i de relats audiovisuals ade-
quats a ledat.
s destratgies lectores apreses en altres
situacions per a la comprensi en la lectura in-
dividual silenciosa o en veu alta, en petit grup
o en gran grup.
En la lectura en veu alta, fer atenci a la pro-
nunciaci, al to de veu i a lentonaci perqu tots
ho entenguin. Tamb saber que cada tipus de text
demana una entonaci i un ritme diferent.
Escriptura de poemes per comunicar senti-
ments, emocions, estats dnim o records, utilit-
zant llenguatge potic: adjectius, comparacions,
sentits fgurats.
Escriptura de contes i textos narratius fent
atenci a lestructura daquest tipus de text, en
qu hi ha dhaver una situaci inicial, un nus i
un desenlla.
Escriptura de jocs lingstics amb paraules,
sons, rimes (embarbussaments, calligrames,
rodolins entre altres).
Elaboraci de missatges creatius i crtics mit-
janant associacions dimatges, i dimatges i sons.
Possibilitat dassociaci amb textos escrits.
Dramatitzaci de contes i altres textos literaris
adequats a ledat i als interessos del grup.
Reconeixement de les dades bsiques dun
llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador,
editorial, collecci; i dels principals agents de
producci dùn relat de fcci audiovisual: di-
rector, gui, actors, msica.
Coneixement del funcionament duna bibli-
oteca per saber on pot trobar llibres adequats a
ledat, i temes del seu inters i utilitzaci de tot
tipus de recursos.
Consulta de biblioteques virtuals per trobar-
hi novetats, sntesis de llibres, recomanacions o
obres dun tema o autor determinat.
Interpretaci del sentit de les illustracions
(colors, tcnica, estil) en referncia al text.
Expressi de les impressions personals duna
lectura i, si cal, adoptar-hi una posici crtica.
Participaci en les converses, debats o pre-
sentacions de llibres al grup classe.
Parlar i conversar
o mestre en qualsevol situaci comunicativa de
làula, aportant idees, refexionat sobre el que
diuen els altres, arribant de forma guiada a or-
ganitzar un aprenentatge o un tema, respectant
les normes que regeixen la interacci.
Producci de textos orals i audiovisuals (des-
cripcions, explicacions, justifcacions, presen-
tacions de temes) amb preparaci prvia utilit-
zant recursos adequats (to de veu, gesticulaci,
suports visuals).
Expressi democions i sentiments utilitzant
recursos verbals i no verbals adequats.
Inters per expressar-se oralment amb pro-
nunciaci i entonaci adequades a la situaci
comunicativa.
Adequaci del llenguatge i dels aspectes no
verbals de la comunicaci a la situaci comu-
nicativa.
pecte per les diferncies de gnere.
Comprensi dinformacions de missatges i
explicacions orals en diferents contextos i ac-
tivitats daula.
Comprensi de textos orals de mitjans de co-
municaci audiovisual, informtics, per obtenir
informaci i per aprendre.
Reelaboraci i explicaci dexposicions fetes
per altres persones o que shan sentit en els mit-
jans de comunicaci o informtics.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions de diferents
tipus de text relacionats amb temes treballats,
tot utilitzant estratgies que els ajudin a com-
prendre i a relacionar el que diu el llibre amb els
coneixements que tenen del tema.
Resposta a preguntes sobre textos que llegei-
xen, la resposta a les quals comporti reelabora-
ci, relaci amb els coneixements de cadasc i
elaboraci dinferncies.
Cerca guiada dinformaci a la biblioteca
escolar i amb ls de les TIC.
Lectura, comprensi i anlisi guiada de la
informaci provinent de documents escrits i
audiovisuals que apareixen en diferents mitjans
i suports.
maci i aprenentatge i com a mitj de comuni-
caci dexperincies.
Participaci en activitats de lectura col-
lectiva.
Lectura crtica de missatges escrits i audiovi-
suals (publicitat, inIormatius, relats de fcci).
Escriure
Composici de textos relacionats amb els
temes treballats a classe i amb lexperincia
personal: descripcions, explicacions, dilegs, no-
tcies, receptes, utilitzant procediments senzills
descriptura: pensar, escriure i revisar.
Elaboraci daudiovisuals senzills per descriu-
re, narrar i explicar situacions quotidianes.
Elaboraci de textos escrits i daudiovisuals a
partir de models, per tal que millorin en lorganit-
zaci dels mateixos (coherncia i cohesi i s del
lxic, ortografa i estructures morIosintactiques
adequats al seu nivell i al tema).
escrits.
s del programari del tractament de textos i
dèdici grafca i de presentaci que els permeti
escriure un text, amb la incorporaci dimatges
i udios.
Valoraci dels avenos de cadasc en lescrip-
tura i conscincia de les mancances.
Observaci de les diferncies ds de la
llengua oral i la llengua escrita en situacions
Coneixement de diferents tipus de text: nar-
raci, instrucci, descripci, explicaci.
Coneixement de les diferents categories de
missatges audiovisuals segons la seva funci (no-
ticia, anunci, reportatge, fcci) i introducci dels
elements bsics del llenguatge audiovisual.
Capacitat per millorar el treball escrit a travs
de lorganitzaci i revisi de textos.
Observaci de la formaci de paraules: deriva-
ci, composici, polismia, famlies de paraules
en els temes treballats.
s de la terminologia gramatical utilitzada
en catal.
Coneixement i us de lòrtografa basica en pa-
raules utilitzades en contextos molt treballats.
Coneixement i s progressiu de les normes
ortografques constants (que no tenen excep-
cions).
Introducci a laccentuaci grfica: reco-
neixement de les paraules agudes, planes i es-
drixoles.
Identifcaci i us dels signes de puntuaci ms
comuns apresos a llengua catalana.
Us de les normes ortografques apreciant el
seu valor social i la necessitat de cenyir-se a
elles en els escrits. Coneixement de les normes
treballades.
Confana en la propia capacitat per apren-
dre llengua i en les situacions daprenentatge
compartit.
Dimensi literria
Lectura silenciosa de textos narratius: contes i
novelles. s de la biblioteca daula i descola.
Lectura collectiva de novelles amb comen-
taris sobre els temes i argument. Relaci i rao-
naments sobre la vida fora del llibre.
Lectura i recitaci de reIranys, dites i Irases
fetes, amb ritme, pronncia i entonaci ade-
quats.
Lectura de poemes i anlisi i comprensi
posterior per entendre el sentit del poema i el
seu llenguatge: metaIores, personifcacions,
comparacions i adjectius.
Lectura, anlisi i reconeixement dels elements
clau de la narraci i de relats audiovisuals ade-
quats a ledat.
Escriptura de poemes per comunicar senti-
ments, emocions, estats dnim o records, utilit-
zant llenguatge potic: adjectius, comparacions
i les estratgies necessries per a expressar-ho
per escrit, esborranys, revisions.
Escriptura de contes, partint de lectures prvi-
es que serveixin de model, i que els facin pensar
en el tema, els personatges, el context a travs,
de la planifcaci, textualitzaci i revisi).
Elaboraci de missatges creatius i crtics
mitjanant associacions dimatges, i dimat-
ges i sons. Possibilitat dassociaci amb textos
escrits.
Dramatitzaci de situacions i textos litera-
ris.
Parlar i conversar
Participaci activa en els intercanvis orals:
formulaci de preguntes, simulacions i dilegs,
en el context de laula i prxims a lalumnat.
Reproducci i memoritzaci de textos breus
orals com canons, poemes, rimes, amb acom-
panyament dèlements no verbals que ajudin a
la comprensi de la llengua.
Participaci activa en les interaccions orals
emprant la pronunciaci, lentonaci, ritme i
expressions orals habituals ds a laula i va-
lorant i respectant les normes que regeixen la
comunicaci (torns de paraules, to de veu, gest
adequat i rols).
Producci de missatges breus orals que per-
metin parlar sobre la vida quotidiana al centre
o en els entorns ms propers de lalumnat tant
en activitats individuals com en grup.
s de les estructures prpies de la llengua
estrangera en les produccions orals.
Comprensi dinstruccions (rutines, ordres,
etc.) simples i encadenades dactuaci a laula.
Comprensi de missatges quotidians din-
tercanvi social: saludar, acomiadar-se...; mis-
satges ds freqent a laula: la data, el temps
(atmosfric i lhora), lassistncia; informacions
personals sobre gustos, habilitats, sentiments,
caracterstiques fsiques, rutines, entre altres.
Identifcaci del lxic basic dùn tema espe-
cifc amb ajut dìllustracions o sense.
Audici i comprensi global de textos orals
de tipologia diversa, en diferents suports i for-
mats (dileg, relat, descripci) i amb un grau de
difcultat adequat al nivell.
s guiat destratgies de comprensi: anti-
cipaci del contingut, formulaci dhiptesis,
verifcaci, identifcaci de paraules clau.
Comprensi de textos de tipologia diversa
procedents de mitjans diversos i en diferents
formats per accedir a una determinada infor-
maci i aprendre.
Respecte i esfor datenci, comprensi i valo-
raci per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de textos senzills en suport paper
i digital i de temtica variada per copsar el sentit
general i extreuren informaci per a la realit-
zaci de tasques concretes o com a gaudiment
de la lectura.
Utilitzaci de tcniques de lectura apreses
en les llenges daprenentatge del centre que
ajudin a la comprensi del text i que permetin
la deducci del signifcat dels mots i expressions
(predicci, suposici).
Utilitzaci de diccionaris illustrats en format
paper i digital per a comprendre el signifcat
del lxic nou.
Inters per la lectura de textos com a font
dinformaci i de plaer.
s dels recursos de la biblioteca daula i escola
com a font dinformaci i de plaer.
Escriure
Producci de missatges breus relacionats amb
situacions de la vida quotidiana, a partir dels
models treballats a laula.
Escriptura de textos breus seguint models
treballats a làula amb una fnalitat comunicativa,
utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen
les TIC o daltres llenguatges.
Producci de textos a partir de models i in-
corporant expressions i frases senzilles cone-
gudes i treballades oralment per transmetre
informacions rellevants relacionades amb els
temes de treball.
Aproftament de les tcniques i recursos de
producci escrita apreses de les altres llenges
del centre per a la producci de textos.
estrangera en les produccions escrites.
Inters per la bona presentaci i edici dels
textos produts.
Reconeixement i s de lxic, formes i estruc-
tures bsiques prpies de la llengua estrangera,
prviament utilitzades.
Associaci de grafa, pronunciaci i signifcat
a partir de models escrits i expressions orals. s
intutiu de la decodifcaci.
s dhabilitats i estratgies per aprendre nou
lxic, expressions i estructures (repetici, me-
moritzaci, associaci, utilitzaci de suports
multimdia) de forma individual per tamb
en grup.
s de recursos TIC amb suports multimdia
per al treball de vocabulari bsic i damplia-
ci i destructures lingstiques de la llengua
estrangera.
s de recursos que ajudin a laprenentatge de
la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci
de mots) i refexi sobre el propi aprenentatge,
especialment per captar els petits avenos que
sassoleixen.
Valoraci i confana en la propia capacitat per
aprendre una llengua estrangera com a instru-
ment per a la realitzaci de tasques, com a eina
daprenentatge i daccs al coneixement i com a
llengua de comunicaci dins i fora de laula.
Llengua catalana, castellana i primera llengua
estrangera
Valoraci de la llengua com a instrument de
comunicaci, daprenentatge i daproximaci
a daltres cultures i obertura a la diversitat de
llenges i cultures del mn.
Valoraci de la llengua i cultura catalanes,
a partir del coneixement i valoraci daltres
llenges i cultures presents a laula.
Valoraci de conixer altres llenges que la
prpia per poder comunicar-se amb ms gent,
buscar informaci a Internet, llegir textos.
Valoraci de la prpia identitat lingstica i
de la riquesa que representa poder parlar ms
duna llengua.
vant de la diversitat de llenges i cultures.
Acceptaci positiva de laltre, del diferent, de
la diversitat lingstica i cultural i actitud recep-
tiva cap a persones que parlen altres llenges
i tenen altres cultures diferents i inters per a
comprendre-les.
Actitud crtica davant estereotips lingstics i
audiovisuals que refecteixen prejudicis racistes,
pectus amb les diferncies.
Conscincia que hi ha famlies al si de les
quals es parlen diverses llenges.
Conscincia positiva i coneixement de la va-
rietat lingstica (llenges diferents o varietat
duna mateixa llengua) existent en el context
social i escolar, a partir de persones conegudes,
anuncis, canons. Identifcaci de semblances
i diferncies.
Coneixement dàlgunes llenges dÈspanya
i valoraci positiva de la riquesa que suposa
aquesta diversitat.
Coneixement del fet que al mn hi ha llenges
molt diverses i que cada llengua t diferents
regles.
Coneixement que hi ha escriptures diferents i
que un mateix alfabet pot servir per a lescriptura
de diferents llenges.
Inters i motivaci per a conixer el funcio-
nament de distintes llenges i comparar-les per
observar semblances i diferncies.
Recerca, percepci i anlisi de la realitat mul-
tilinge i pluricultural de les famlies i lentorn
de lalumnat (a partir de persones conegudes,
anuncis, canons, objectes, documents, rtols
dèstabliments) identifcant semblances i di-
ferncies.
Identificaci en produccions de diferents
llenges romniques (o daltres llenges) de
paraules que sassemblen, arriscant-se a trobar
el signifcat usant estratgies de comprensi
(hiptesis, inferncies).
Coneixement dalgunes semblances i difern-
cies en els costums quotidians i s de les formes
bsiques de relaci social als pasos on es parla
la llengua estrangera i el nostre.
Identifcaci de paraules de llenges diIe-
rents que sassemblen i de la relaci amb el seu
signifcat.
Percepci de les difcultats de comunicaci
amb persones que parlen altres llenges i plan-
tejament de possibles solucions verbals i no
verbals per resoldre les situacions.
Identifcaci dels comportaments i rituals
(sobretot socials, com les salutacions i els co-
miats) que sn caracterstics de la llengua es-
trangera.
s de la llengua estrangera per expressar i
manifestar sentiments i afeccions en situacions
daula.
Valoraci positiva de les diferents activitats
culturals i lingstiques del centre en qu suti-
litza la llengua estrangera i participaci activa
en elles.
Valoraci de les produccions tradicionals i
actuals (rimes, canons, contes, textos breus)
de la llengua estrangera.
vant de laprenentatge de llenges estrangeres i
per conixer altres llenges i cultures.
Criteris davaluaci
Participar activament en les converses de
classe i utilitzar un llenguatge comprensible
per a les funcions bsiques.
Comprendre i extreure informaci rellevant
de produccions orals, presentades en qualsevol
mitj, distingint entre les idees principals i les
secundries.
Exposar temes de manera ordenada i com-
prensible de totes les tipologies a partir dun
gui i utilitzant els recursos adequats (to de veu,
gesticulaci) i suports audiovisuals sempre que
sigui convenient.
Realitzar breus intervencions davant una
cmera de vdeo.
Comprendre i extreure informaci rellevant de
textos presentats en qualsevol mitj, distingint
entre idees principals i secundries.
Llegir de manera autnoma i comprensiva,
mostrant inters per llegir tot tipus de textos.
Aplicar estratgies afavoridores del procs
de comprensi abans, durant i desprs de la
lectura (planifcaci, anticipaci, idea principal,
inferncies, entre altres).
Conixer el funcionament duna biblioteca
escolar i iniciar-se en ls de les virtuals.
Escriure textos de diferent tipologia a m i
amb ordinador aplicant-hi els coneixements
ortografcs i textuals treballats.
Revisar el text que sha escrit i millorar-ne la
coherncia i la cohesi, el lxic i la puntuaci.
Valorar els avenos en escriptura i conscincia
de les mancances.
Mostrar seguretat en lòrtografa de base i
coneixement de les normes ortografques que
responen a lleis constants.
Tenir capacitat per observar el funcionament
de la llengua: els canvis de signifcat quan s`hi
fan transformacions, la formaci de les paraules,
la relaci entre puntuaci i sentit o el llenguatge
literari.
Mostrar autonomia progressiva en lapre-
nentatge: refexi en el procs, organitzaci i
planifcaci del treball, acceptaci de lèrror,
autocorrecci.
Participar en lectures conjuntes per apro-
fundir en el senti del text, practicar algunes
estratgies lectores i aprendre a interpretar el
llenguatge literari.
Escriure poemes i textos narratius fent atenci
a lestructura i al llenguatge.
Produir textos audiovisuals senzills tenint en
compte els elements bsics del llenguatge audio-
visual per expressar idees, emocions, records.
Conixer i valorar la diversitat lingstica
(entre llenges diferents o dintre duna mateixa
llengua) i cultural de lentorn, amb actitud de
respecte cap a les persones que parlen altres
llenges i tenir inters per comprendre-les.
Comparar produccions de diferents llenges
per trobar-hi semblances i diferncies.
Tenir una actitud crtica cap a els estereotips
lingistics i audiovisuals que refecteixen pre-
judicis racistes, classistes o sexistes.
Participar de forma adequada en situacions
comunicatives diverses, respectant les normes
dinteracci oral.
Comprendre i extreure informaci rellevant de
produccions orals adequades a ledat, provinents
de diferents mitjans (explicacions, lectures,
missatges audiovisuals), diferenciant entre idees
principals i secundries.
Realitzar exposicions orals (coneixements,
vivncies, fets, idees), prviament preparades,
amb ordre i claredat, i utilitzant adequadament
recursos no lingstics (gesticulaci, suports
audiovisuals, recursos TIC) si escau.
Identifcar inIormacions rellevants de textos
escrits diversos, comprendre-les per mitj dex-
plicacions, reescriptures, resposta a preguntes
que impliquin raonament i relaci del que diu el
text i els coneixements dels alumnes.
Tenir inters i llegir amb rapidesa sufcient per
comprendre textos tradicionals i de la literatura
infantil adequats a la seva edat.
Buscar informacions a Internet de forma
guiada.
Escriure textos descriptius, expositius, nar-
ratius i potics amb coherncia, cohesi i cor-
recci lingstica adequada a ledat, utilitzant
estratgies de planifcaci i revisi.
Escriure textos a lordinador amb una rapidesa
adequada, utilitzant els programes de tractament
de textos, edici grafca i de presentacions.
Conixer les paraules dels temes treballats
a laula i les seves derivacions, o el seu s amb
diIerents signifcats (polismia).
Mostrar correcci en lortografia bsica i
coneixement de les lleis constants en les seves
produccions.
Refexionar sobre el propi procs dàprenen-
tatge, detectant avenos i errades.
Comprendre les novelles, contes i poemes
llegits i poder parlar del seu argument o del
seu signifcat.
Escriure contes clars i ben estructurats, i
poemes.
Participar en representacions teatrals, apren-
dre el paper i declamar-lo b.
Conixer i valorar la diversitat lingsti-
ca (entre llenges diferents o dintre duna
mateixa llengua) i cultural de lentorn, amb
actitud de respecte cap a les persones que
parlen altres llenges i tenir inters per com-
prendre-les.
Tenir una actitud crtica cap a els estereotips
Captar el missatge global i especifc de les
produccions i interaccions orals ms habituals
que es produeixen a laula.
Captar el sentit global de missatges orals i
escrits sobre temes familiars, coneguts i din-
ters.
Emprar la llengua estrangera en situacions
prpies daula.
Produir textos orals seguint un model i atenent
a la pronunciaci, ritme, entonaci per explicar
fets i conceptes relacionats amb ell mateix el
mn que lenvolta o per transmetre informaci
daltres rees curriculars.
Extreure informaci de textos escrits lligats a
temes coneguts i amb una fnalitat comunicativa
concreta.
Escriure Irases i textos curts signifcatius
en situacions quotidianes i escolars a partir de
models amb una fnalitat determinada i amb
un format establert, tant en suport paper com
digital.
Usar algunes estratgies per aprendre a apren-
dre, com demanar aclariments, comunicar amb
gestos, utilitzar diccionaris illustrats, i iden-
tifcar alguns aspectes personals que ajudin a
aprendre millor.
Mostrar un cert grau dautonomia a lhora de
resoldre les situacions daprenentatge.
Conixer i valorar la diversitat lingstica
(entre llenges diferents o dintre duna mateixa
llengua) i cultural de lentorn, amb actitud de
respecte cap a les persones que parlen altres
llenges i tenir inters per comprendre-les.
Valorar la llengua estrangera com a instrument
de comunicaci i participar amb inters en les
activitats en qu susa la llengua estrangera.
Tenir una actitud crtica cap als estereotips
CICLE SUPERIOR
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa, en interac-
ci amb el grup o mestre en qualsevol situaci
comunicativa de laula i lescola, tant les referides
a gesti, organitzaci, discussi dels problemes
que sorgeixen en el dia a dia, explicaci de vi-
vncies personals, com les derivades de situa-
cions dènsenyament aprenentatge, respectant
les normes que regeixen la interacci oral (torns
de paraula, to de veu, ritme).
Producci de textos orals i audiovisuals de
producci prpia (exposicions, descripcions
de situacions o processos, democions), amb
preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to
de veu o el gest a la situaci comunicativa.
Exposici de temes de manera ordenada i
comprensible, i participar activament en els di-
legs o debats, aportant i defensant idees prpies
i defensant o contradient, si cal, les dels altres
amb arguments raonats, amb la possibilitat de
fer-ho en presncia duna cmera.
Exposicions a partir dun gui, esquema, imat-
ge o b utilitzant com a suport programaris de
presentaci.
Expressi del pensament de manera coherent
i estructurada per satisfer necessitats personals,
escolars i socials.
Inters per participar en les converses i per
expressar-se amb claredat i bona pronncia.
Adequaci del llenguatge a la situaci comu-
nicativa en converses informals, presentaci de
treballs o relaci amb persones ms grans.
s de llenguatges no discriminatoris i que
respectin les diferncies de gnere.
Comprensi de tot tipus de missatges orals
en diferents contextos i en qualsevol dels es-
cenaris possibles: activitats daula, situacions
daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida
quotidiana.
Utilitzaci de les TIC per a la comprensi
de textos orals de diferents mitjans de comu-
nicaci audiovisual, per obtenir-ne informaci
i per aprendre.
Reelaboraci i explicaci de manera sinttica
dexposicions o explicacions que ha fet alguna
persona o b que shan escoltat o shan mirat a
travs dalgun mitj audiovisual, amb especial
atenci quan el procs de recerca sha fet amb
ls de les TIC.
Comprensi de textos audiovisuals i iden-
tifcaci i valoraci com a representacions de
la realitat.
Aplicaci danlisis crtiques que permetin
valorar adequadament linters de missatges
escoltats i qestionar-los, si cal.
Capacitat crtica per comprendre all que sha
escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts
exposats.
Inters, atenci i respecte per les intervencions
dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites en
algun dels formats possibles que fan referncia a
qualsevol mbit de lescola i de la vida quotidiana
(material de treball, instruccions, anotacions,
fullets informatius, documentals, publicitat,
cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes
entre altres).
Lectura silenciosa i comprensi guiada a di-
ferents propsits i intencions de temes treballats
a classe.
Lectura i interpretaci dèsquemes, grafcs i
mapes conceptuals per saber extreuren la idea
principal i les relacions entre els elements.
Lectura de missatges en suport audiovisual,
de manera que la informaci que se nextregui
es Iaci a partir del text, imatges, grafcs i altres
recursos que en Iormen part i sabent identifcar
les elements del llenguatge audiovisual i la seva
funci expressiva.
desprs de la lectura. A ms de saber aplicar les
de cursos anteriors, caldr un mfasi especial
per esbrinar les intencions de lautor del text,
mostrar una actitud crtica envers el que es lle-
geix, comprensi de vocabulari en contextos,
realitzaci dinferncies; formulaci, compro-
vaci i reelaboraci dhiptesis, captaci de les
idees principals.
Respondre preguntes a partir dun text la
resposta de les quals comporti reelaboraci.
Autoregulaci de la comprensi dun text: sa-
ber quan tèquivoques i qu has de rectifcar.
Lectura en veu alta de manera que sajusti el to
de veu, la velocitat i lentonaci a lauditori.
Recerca dinformaci en un llibre o enciclop-
dia a partir de consultar els ndexs i els glossaris,
en cas que nhi hagi.
Utilitzaci dInternet per buscar informaci:
coneixement dels cercadors ms habituals, co-
neixement de les adreces de ms s, capacitat
per captar informaci a partir denllaos i dor-
ganitzar-la per fer-ne un treball personal.
s deines informtiques de comunicaci:
correu electrnic i entorns virtuals.
oteca-mediateca de manera que es pugui trobar
all que es busca tan autnomament com sigui
possible.
caci dexperincies.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun
mateix.
Escriure
Escriptura de textos produts en diferents
situacions i que responguin a diferents intencions
que, sempre que calgui, han de tenir el suport
dimatges o esquemes: narracions, explicacions,
descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics,
entre daltres.
Coneixement i aplicaci de lestructura que
determina la tipologia dels textos (per exem-
ple, en una descripci, hi ha una presentaci
i un desenvolupament; en una notcia sha de
respondre a unes preguntes, en una narraci,
hi ha de passar alguna cosa).
Consolidaci de les estratgies adquirides en
cursos anteriors en el procs de producci de
textos: pensar (intencions, destinatari, contin-
gut possible), escriure (tenir present la intenci,
llegir la part escrita per saber com continuar,
afegir-hi o treure idees), revisar (comprovar si
respon a la intenci primera, fer-ne una lectura
en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la
cohesi, i modifcar el text a partir de treure,
afegir-hi o inserir-hi fragments).
Expressi didees de forma sinttica a travs
dun esquema o imatge.
Utilitzaci de manera autnoma de diferents
recursos per autocorregir un text o corregir els
dels altres.
Coneixement dels recursos bsics del maqui-
nari i del programari de tractament de textos,
dèdici grafca i de presentacions i de dibuix
que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esque-
mes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges
i audios.
Utilitzaci de programari per enviar i rebre
correus electrnics, per escriure i publicar a
Internet per tal de comunicar-se.
Coneixement daltres mitjans que permeten
produir textos amb un component visual o au-
ditiu, com el vdeo o la rdio.
tura i conscincia de les mancances. Confana
en un mateix per poder millorar.
Inters per la bona presentaci dels textos es-
crits i per aplicar-hi els coneixements apresos.
Conscincia que la llengua no funciona de
la mateixa manera en un conte, en un text de
cincies, en un de matemtiques o en un poema.
Cada area t un lxic especifc i una manera
dorganitzar els enunciats i lestructura del
text.
Observaci de lorganitzaci interna dels tex-
tos per explicar, per descriure, per dir com es fan
les coses, per recordar, per opinar, per informar,
per expressar sentiments, per divertir-se o per
jugar. Prctica amb les diferents tipologies a
totes les rees.
Observaci i s de diferents connectors per
enllaar oracions (i, per, perqu, sin encara
que, no obstant...). Transformacions doracions
en un text per ajustar el signifcat a les intencions
del que escriu.
Observaci i prctica amb els signes de pun-
tuaci que organitzen el text en pargrafs (punt
i a part), que marquen el fnal dòraci (punt i
seguit, admiraci, interrogant, punts suspensius),
o que organitzen els elements de la frase (coma,
dos punts, cometes, gui, parntesis).
Reconeixement en un enunciat del grup nomi-
nal i del grup verbal: nom i complements, verb i
complements. Deducci del funcionament de la
concordana. Aplicaci de la complementaci a
la descripci de persones, objectes, situacions,
estats dnim, o paisatges.
Reconeixement dels trets bsics que distingei-
xen un verb com a categoria gramatical: temps i
persona, aspectes perfectius i imperfectius.
Reconeixement de la funci dels determinants
del nom: articles i quantitatius, demostratius i
possessius.
Reconeixement dels pronoms i de la funci
de cohesi en els enunciats i en els textos. Els
pronoms i els seus referents. Deducci de les lleis
fonamentals de funcionament dels pronoms.
Observaci i comprensi del funcionament
semntic de la llengua: comparaci, derivaci,
composici, sentit fgurat, metaIores, sinonims,
polismia, famlia de paraules, entre altres.
Consulta de diccionaris de diferents orienta-
cions (general, enciclopdics, de sinnims), en
format paper o virtuals.
Capacitat per revisar els textos dun mateix
o dàltres companys, a partir dàlgun tipus de
suport, tot el que fa referncia a lestructura
i organitzaci del text, puntuaci, lxic, aix
com els elements paratextuals que han de fer-lo
ms entenedor.
Coneixement i us de les lleis ortografques
constants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducci a
les lleis dèxcepci (com alternances c/g, t/d a fnal
de mot) i a les excepcions (com fred o cub).
Accentuaci grafca: reconeixement de les
sllabes dun mot, accent greu i agut, reconei-
xement i accentuaci de les paraules agudes,
planes i esdrixoles.
Aplicaci dinstruments personals per revi-
sar lòrtografa dels textos: regles conegudes,
deducci per comparaci, associaci de parau-
les, llibretes personals, consultes, diccionaris,
corrector incorporat en un tractament de textos,
bases dorientaci, entre moltes altres. Capacitat
per reflexionar sobre els errors de cadasc i
buscar recursos per corregir-los.
Reconeixement del valor social de lòrtografa
per comunicar-nos amb els altres.
Dimensi literria
Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls
de molts estmuls: audici, lectura i memorit-
zaci de tot tipus de textos, debats a partir dun
tema o autor; biblioteca daula i descola, revistes
escolars, i de les activitats literries que sorga-
nitzen des de lescola i de lentorn proper.
Audici i visionat de productes audiovisuals
adequats a ledat per fomentar i potenciar el
gust esttic.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en
el sentit del text, comparar autors, situar-los
en lpoca, aprendre a fer lectura crtica, aix
com per practicar algunes estratgies lectores,
i aprendre a interpretar el llenguatge literari:
comparaci, derivaci, composici, sentit f-
gurat, interpretaci de locucions, frases fetes
o reIranys; i descobrir el ritme i la rima, si es
tracta de poesia o can.
Reconeixement daquests recursos retrics en
els missatges audiovisuals i les diferents funcions
que juguen en el text literari i en altres textos.
Escriure textos de tot tipus: contes, poemes,
cmics, diaris personals, notcies i dramatitza-
cions senzilles, per tal dexpressar sentiments,
emocions, estats dnim o records.
Producci de textos audiovisuals senzills
(utilitzant a la imatge fxa o en moviment i el so)
per descriure, narrar i informar, i per expressar
emocions i opinions.
Creaci de jocs lingstics amb paraules,
sons o rimes (embarbussaments, calligrames,
rodolins entre altres).
Adequaci del to, lentonaci i la modulaci de
la veu en lectures pbliques, de manera que atre-
gui latenci de loient i siguin entenedores.
Dramatitzaci de contes, poemes i altres
textos literaris adequats a ledat i als interessos
del grup.
Reconeixement de les dades bsiques dun
llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador,
editorial, collecci, localitat i any dèdici,
Ient una ftxa tcnica en qu constin aquestes
dades.
Reconeixement de les dades bsiques duna
producci audiovisual, pellcula, anunci o no-
tcia.
Comprensi dels llibres de lectura i relats de
fcci audiovisual: caracteritzaci dels prota-
gonistes, comprensi de la trama, situaci en el
temps, comentari dalguns trets del llenguatge
i interpretaci del sentit de les illustracions
(colors, tcnica, estil) en referncia al text.
Coneixement del funcionament de les biblio-
teques per saber on es poden trobar llibres per a
la seva edat i de temes del seu inters.
oteca virtual per trobar-hi novetats, recensions
de llibres, opinions de lectors, recomanacions
dobres, de temes o dautors.
Escriptura de textos narratius i de carcter
potic (endevinalles, reIranys, rodolins), ba-
sant-se en models observats i analitzats o en
idees personals.
Participaci en les converses, debats o pre-
sentacions de llibres al grup classe.
Expressi dimpressions personals desprs de
les lectures i adopci duna posici crtica.
Coneixement i valoraci del text literari com
a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a
fet cultural i com a possibilitat de gaudiment
personal.
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions en petit o
en gran grup aportant idees, refexionant sobre
el que diuen els altres, arribant a organitzar les
idees sobre el tema del qual es parla i poder-les
explicar.
Respecte per les formes que regeixen la in-
teracci oral.
Producci de textos orals preparats prvia-
ment de manera ordenada i clara (descripci de
situacions, processos, exposicions).
Utilitzaci de recursos adequats a laudincia,
to de veu, gesticulaci, suports visuals, durant
les exposicions.
Participaci en debats, aportant i defensant
idees prpies de forma clara i ordenada i es-
coltant les idees dels altres per modifcar les
prpies, si cal.
Capacitat de reelaborar, contextualitzar i ex-
plicar diferents textos procedents de mitjans de
comunicaci audiovisual: notcies, reportatges,
anuncis...
Producci de textos orals relacionats amb fets
viscuts, de successos lentorn escolar i social
i dels que els arriben a travs dels mitjans de
comunicaci, valorant i respectant les normes
de la interacci oral.
Adequaci del llenguatge a les diferents si-
tuacions comunicatives.
Inters per expressar-se oralment amb pro-
nunciaci i entonaci adequades.
s dun llenguatge no discriminatori i de
respecte envers las diferncies.
Comprensi i extracci dinformacions a
partir de missatges i exposicions orals que es
produeixen a laula.
Comprensi de textos orals de mitjans de
comunicaci audiovisual (rdio i televisi, in-
formtics i Internet), principalment notcies,
entrevistes, debats i reportatges, per obtenir
informaci i per aprendre.
Anlisi guiada de les informacions.
Reelaboraci i explicaci resumida dexposi-
cions fetes per altres persones o que shan sentit
en els mitjans de comunicaci.
Llegir i comprendre
Lectura silenciosa i comprensi guiada a di-
ferents propsits i amb diferents intencions de
temes treballats a classe.
Resposta a preguntes que demanin raona-
ment, organitzaci i reelaboraci del que sha
llegit a travs desquemes i resums fets de forma
guiada.
Comprensi i interpretaci desquemes, gr-
fcs, mapes conceptuals.
Comprensi de textos vinculats als mitjans
de comunicaci: diari, web, trptics informatius,
publicitaris i anlisi guiada del que sha llegit,
per localitzar informacions rellevants.
Utilitzaci destratgies afavoridores del pro-
cs de comprensi lectora, seguint les que es
treballen en catal.
Recerca dinformaci en un llibre o enci-
clopdia.
Utilitzaci dInternet per mitj dels cercadors
per buscar informaci.
Utilitzaci de la biblioteca descola (medi-
ateca), posant en prctica els coneixements
adquirits en catal.
Comprensi i localitzaci dinformacions
rellevants en textos de mitjans de comunicaci
social.
Integraci de coneixements i informacions
procedents de diferents suports.
caci dexperincies.
Valoraci crtica de la capacitat lectora dun
mateix.
Actitud crtica davant de ls manipulatiu i
discriminatori de determinades informacions
en textos periodstics i publicitaris.
Escriure
Composici de textos produts en diferents si-
tuacions i que responguin a diferents intencions:
narracions, exposicions, descripcions, notcies,
instruccions, cartes, resums, entre altres.
Reconeixement i aplicaci de lestructura
prototpica duna determinada tipologia textual,
per exemple en una exposici, presentaci, cos
ordenat de lexplicaci i conclusi.
Consolidaci de les estratgies descriptura
adquirides en altres cursos i treballades en catal:
pensar (intenci, destinatari, contingut, forma),
escriure (llegint, rellegint, canviant), revisar si
el que hem escrit respon a la idea del que volem
escriure, comprovar si s coherent i est ben
cohesionat i reformular el que calgui.
Expressi didees de forma sinttica.
s dels coneixements del programari de
tractament de textos i dèdici grafca i de pre-
sentacions.
Utilitzaci de programaris per enviar correus
electrnics.
tura i conscincia de les mancances. Confana
en un mateix per poder millorar.
Inters per la bona presentaci dels textos es-
crits i per aplicar-hi els coneixements apresos.
Observaci i explicaci de lorganitzaci
dels textos llegits i escrits a laula: descripci-
ons, exposicions, instruccions, dilegs, notcies,
narracions, cartes, entre daltres.
Observaci i s de diferents connectors per
precisar el signifcat dels textos, entre altres,
causa-conseqncia, fnalitat, condici.
Aplicaci dels signes de puntuaci apresos a
llengua catalana.
s de les formes verbals adequades a cada
tipus de text, i reflexi de ls: els diferents
passat en el text narratiu, limperatiu en les
instruccions.
Aplicaci dels coneixements gramaticals i
textuals apresos a llengua catalana.
Coneixement i us de les normes ortografques,
apreciant el seu valor social i cenyint-se a elles
en els escrits.
s de recursos i estratgies: associaci de
paraules (composici, derivaci i contrast), ob-
servaci de models, diccionaris i correctors per
garantir la correcta escriptura i comprensi de
les paraules i per enriquir el lxic.
Confana en la propia capacitat per aprendre
llengua i en situacions daprenentatge compar-
tit.
Anlisi i comparaci destructures sintc-
tiques.
Refexi sobre el propi aprenentatge, orga-
nitzaci del treball, acceptaci de lerror com
a part del procs daprenentatge, autocorrecci
i autoavaluaci.
Dimensi literria
Lectura autnoma de textos narratius de tra-
dici oral i de literatura infantil. Converses i
tertlies sobre els llibres llegits, i capacitat per
recomanar llibres.
Lectura conjunta guiada per aprofundir en el
sentit del text, per relacionar el tema del llibre
amb els de la vida i cultura i poca, per interpre-
tar el llenguatge literari i per practicar estratgies
de comprensi de lectura.
Coneixement dels autors dels llibres llegits,
trobades amb ells per parlar dels llibres.
Comprensi, memoritzaci i recitaci de poe-
mes ,amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci
adequades.
Lectura de poemes per analitzar el seu signif-
cat, les impressions que causen i el seu llenguatge
potic: metaIores, personifcacions, adjectiva-
cions, personalitzacions.
Creaci i escriptura de poemes a partir de
models i de situacions creades a classe, per co-
municar sentiments i emocions, estat dnim.
Lectura i interpretaci i dramatitzaci dobres
teatrals.
Escriptura de contes amb diferents propsits,
basant-se en diferents temes o idees, tenir en
compte com es crea la situaci, el temps, els
personatges, la creaci del problema i la forma de
desenvolupar-lo i solucionar-lo; utilitzar el procs
de pensar, organitzar, escriure i revisar.
Parlar i conversar
Interacci oral a laula en situacions reals
o simulacions amb progressiva autonomia i
efcacia.
Producci dinstruccions de treball i dactu-
aci a laula.
Formulaci de preguntes i respostes a mis-
satges quotidians dintercanvi social i relacio-
nats amb el contingut temtic que es treballa,
prestant atenci a lentonaci i la pronunciaci
adequades.
Participaci activa en les interaccions orals
a laula emprant la pronunciaci, lentonaci, el
ritme i les estructures orals treballades i respec-
tant les normes bsiques de comunicaci (torn
de paraula, to de veu).
Reproducci i producci de textos orals com
canons, poemes, rimes, narracions, textos breus
relacionats amb continguts curriculars daltres
rees o amb la prpia rea, emprant el llenguatge
verbal i no verbal.
estrangera en les produccions orals.
Exposici oral individual o en grup de temes
treballats i utilitzant tots els suports visuals i
informtics disponibles.
Interacci en converses breus ja treballades en
situacions de similitud a la realitat o relacionades
amb la realitat escolar.
Valoraci de les produccions orals com a
expressi del propi aprenentatge.
Disposici per superar les difcultats que po-
den sorgir en una interacci tot i utilitzant es-
tratgies que facilitin la comunicaci (repetici,
utilitzaci dexemples, gest, imatges).
Comprensi dinstruccions de treball i dac-
tuaci a laula.
canvi social saludar, acomiadar-se, felicitar,
disculpar-se, demanar perms, donar les grcies,
comentar festes i sortides, adonar-se de les no-
vetats a laula; i de missatges relacionats amb
el contingut tematic procedncia geografca,
professions, adreces, suggeriments.
Identifcaci del lxic i expressions basiques
dùn tema especifc.
Comprensi global i especifca de textos de
tipologia i contingut divers i en diferents su-
ports i formats, i extracci dinformaci per
a la realitzaci duna tasca concreta o com a
refor/ampliaci dels coneixements.
Audici i comprensi de textos orals i audiovi-
suals (dilegs, narracions, descripcions, instruc-
cions de jocs, receptes) adequat al nivell i a ledat
que facilitin la interacci entre lalumnat.
Distinci per l entonaci entre una pregunta,
una exclamaci i una instrucci o una frase.
Inters i esfor per comprendre les produc-
cions orals a laula.
Llegir i comprendre
Lectura de textos de tipologia diversa, en
suport paper i digital, per copsar el sentit general
i extreuren informaci per a la realitzaci duna
tasca concreta o com a refor/ampliaci dels
coneixements ja treballats.
Comprensi dinformacions relacionades
amb continguts de diferents rees curriculars
i presentades en diferents suports.
Utilitzaci de tcniques de lectura apreses
de les altres llenges del centre que ajudin a la
comprensi del text i que permetin la deducci
del signifcat dels mots i expressions (predicci,
suposici).
Utilitzaci de diccionaris en format paper i
digital per a comprendre el signifcat del lxic
nou.
Gaudiment de la lectura de textos reals i adap-
tats adequats a ledat.
s dels recursos de la biblioteca daula i escola
com a font coma font dinformaci i plaer.
s de les TIC per a la recerca guiada de la
informaci en la realitzaci de tasques espe-
cifques.
Escriure
Producci de paraules, expressions i textos re-
lacionats amb situacions de la vida quotidiana.
Producci de textos (descripcions, dilegs,
narracions, poemes) dextensi controlada
seguint models treballats a làula amb una f-
nalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui,
els recursos que ofereixen les TIC o daltres
llenguatges.
s dels recursos TIC per establir contactes
amb daltres persones i comunicar-se en la llen-
gua estrangera i per a la presentaci, edici i
publicaci de textos.
Reconeixement de les estratgies bsiques
(transferides de les llenges escolars) que sn
necessries per a la producci de textos escrits
segons la tipologia treballada.
estrangera en les produccions escrites.
Inters per la presentaci acurada dels textos
escrits.
Reconeixement i s de les similituds i irre-
gularitats bsiques i formes gramaticals prpies
de la llengua estrangera des duna visi comu-
nicativa i ds.
Reconeixement i s de les estructures bsi-
ques prpies de la llengua estrangera, prviament
utilitzades.
Refexi i aproftament de les tcniques i re-
cursos de producci escrita daltres llenges per
a la producci de textos escrits propis.
Recerca de diferents fonts i models per ajudar-
se a la composici de textos propis.
Selecci de models molt estructurats que per-
metin accedir a la producci prpia de textos.
Utilitzaci de recursos que ajudin a lapre-
nentatge de la llengua com la memoritzaci, la
recitaci, lassociaci de mots, el reconeixement
destructures bsiques.
Progressiva autonomia en laprenentatge:
refexi sobre el procs, organitzaci i plani-
fcaci del treball, acceptaci de lèrror, auto-
correcci i autoavaluaci de tot el propi procs
daprenentatge.
Reconeixement i s de la llengua estrangera
com a eina daprenentatge, daccs i organitzaci
dinformaci i transmissi de coneixements.
Confana en la propia capacitat per aprendre
una llengua estrangera i valoraci del treball
cooperatiu.
Segona llengua estrangera
Parlar i conversar
Reproducci del lxic bsic i dels missatges
relacionats amb les situacions comunicatives
habituals de laula.
Participaci activa en activitats de dramatit-
zacions, explicaci de contes dialogats i repre-
sentacions conjuntes com recitacions de poemes
o canons, sempre mostrant respecte per les
produccions dels altres.
Inters per les produccions orals, valorant
lesfor que suposa utilitzar una nova llengua.
Comprensi dinstruccions simples de treball
i dactuaci a laula.
canvi social i ds habitual a laula.
Reconeixement i identifcaci de mots i textos
breus acompanyats de suport visual i/o audio-
visual.
Comprensi global dun text destructura
repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de
predir amb ajut delements gestuals i icnics.
Comprensi especfica del lxic bsic per
entendre el contingut de narracions, descrip-
cions i situacions amb ajut delements gestuals
i icnics.
Inters i respecte per les intervencions orals
dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i
textos breus acompanyats de suport visual o
audiovisual.
Comprensi de mots i frases senzilles cone-
gudes i treballades mpliament en els contextos
orals de laula
s destratgies de lectura: s del context
visual i verbal i dels coneixements previs sobre
el tema o la situaci.
Inters per conixer llibres escrits en aquesta
llengua estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir
de produccions orals relacionades amb les vi-
vncies, les experincies i les activitats a laula
amb una fnalitat comunicativa, utilitzant, quan
calgui, els recursos que ofereixen les TIC.
Producci de missatges breus seguint un
model treballat i Iacilment identifcable en la
llengua daprenentatge.
Inters per la presentaci acurada dels textos
escrits.
Reconeixement i s de lxic, formes i estruc-
tures bsiques prpies de la llengua estrangera,
prviament utilitzades.
s de recursos que ajudin a laprenentatge de
la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci
de mots) i refexi sobre el propi aprenentatge,
especialment per captar els petits avenos que
sassoleixen.
s de recursos TIC i suports multimdia per
al treball de vocabulari bsic i estructures lin-
gstiques de la llengua estrangera.
Valoraci de la llengua estrangera com a ins-
trument per a la realitzaci de tasques i com a
llengua de comunicaci dins laula.
Llengua catalana, castellana i primera llengua
estrangera
Valoraci del coneixement de llenges per a
la comunicaci i per a millorar la comprensi
dels altres i del mn i per a valorar la prpia
llengua i cultura.
Valoraci de la llengua i cultura catalanes,
a partir del coneixement i valoraci daltres
llenges i cultures.
Valoraci positiva de la varietat lingstica
existent en el context social i escolar i de la di-
versitat lingistica dÈspanya.
Curiositat i inters per a la millora dels co-
neixements en les llenges estrangeres per a
poder comunicar-se amb companys i companyes
daltres pasos i per a lintercanvi dinformaci
dins de lespai escolar.
Valoraci de la prpia identitat lingstica
i cultural i assumpci duna realitat multilin-
ge.
Conscincia de pertanyer a una comunitat
lingstica, social i cultural.
Valoraci, actitud receptiva i de respecte cap
a les persones que parlen altres llenges o vari-
ants del catal i el castell, i tenen una cultura
diferent a la prpia.
Conscincia de les actituds personals davant
les diferencies de llenges i cultures.
Assumpci daltres punts de vista deguts a
una diferent llengua o cultura.
Actitud crtica davant missatges discrimi-
natoris i estereotips que refecteixen prejudicis
racistes, classistes o sexistes.
Disponibilitat a qestionar les actituds nega-
tives respecte a les llenges i cultures i a superar
els prejudicis.
s de llenguatges no discriminatoris i res-
pectuosos amb les diferncies.
Coneixement de la varietat lingstica existent
en el context social i escolar.
Coneixement que el catal es parla a altres
llocs Iora de Catalunya.
Coneixement de la diversitat lingstica
dÈspanya, llenges diIerents i varietats del
castell, incloses les daltres pasos on es parla
el castell.
Coneixement de la varietat de llenges que
es parlen al mn, a partir de recerques guiades
a Internet, visionats audiovisuals o dobservaci
de llibres escrits en diferents alfabets, prospectes
i informacions sobre aparells.
Coneixement del fet que hi ha llenges que
es parlen a molts pasos i del fet que hi ha pasos
on es parlen moltes llenges.
Motivaci per a comparar i estudiar el funci-
onament de les distintes llenges.
Comparaci i identifcaci de les semblances
i diferncies del sistema fontic i la prosdia
de diferents llenges a partir de produccions
tradicionals o actuals motivadores.
Identifcaci de les semblances i diIerencies
en la manera de veure el mn i expressar la seva
visi (el dies de la setmana, per exemple).
Identifcaci de les semblances i diIerncies
entre el catal i castell com a llenges romni-
ques en camps lxics concrets i en contes, dites
o canons en diferents versions.
Identifcaci de paraules que sàssemblen en
altres llenges, arriscar-se a trobar el signifcat
i identifcar les estratgies que Ian servir.
Coneixement dalgunes semblances i difern-
cies en els costums quotidians i s de les formes
bsiques de relaci social als pasos on es parla
la llengua estrangera i la nostra.
Identifcar paraules que viatgen dùna llengua
a una altra i dels manlleus que hi ha a la llenges
catalana i castellana, en camps lxics concrets
(la cuina, els esports, entre altres).
Reconixer els mots de les llenges estran-
geres treballades a lescola que hi ha al catal i
al castell i en altres llenges.
s destratgies lingstiques apreses en altres
llenges per comprendre produccions orals i
escrites en les llenges estrangeres treballades
a lescola.
Percepci de les difcultats de comunicaci i
saber arribar a acords amb persones que parlen
altres llenges.
Estratgies comunicatives per adaptar-se a
linterlocutor en contextos multilinges i refor-
mular els missatges, o amb ls delements no
verbals per aconseguir que les altres persones
ens entenguin.
Reconeixement i aprenentatge de formes
bsiques de relaci social en una nova llengua
estrangera.
Identifcaci i coneixement de semblances
i diferncies dels costums i formes de relaci
social ms habituals de les societats que parlen
les llenges estrangeres treballades a lescola o
daltres llenges i cultures.
s de la llengua estrangera per expressar i
manifestar sentiments i afeccions.
Valoraci positiva de les diferents activitats cul-
turals i lingstiques del centre en qu sutilitza la
llengua estrangera i participaci activa en elles.
Reconeixement i valoraci de les produccions
tradicionals (rimes, canons, contes, llegendes,
textos orals i escrits) i actuals (dibuixos animats,
pellcules i daltres recursos multimdia).
Conscincia de la diversitat de situacions en
qu t sentit usar la llengua estrangera.
vant de laprenentatge de llenges estrangeres i
per conixer altres llenges i cultures.
Criteris davaluaci
Valorar la participaci activa en les converses
de classe i ls dun llenguatge comprensible
per a les funcions bsiques, com relacionar-
se, aprendre, expressar experincies viscudes,
imaginar. Aix mateix, ha de saber escoltar els
altres i respectar els torns de paraula.
Comprendre produccions orals (confern-
cies, exposicions, explicacions), provinents de
diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una
sntesi tamb oral a partir de les idees principals
que shi han exposat.
Exposar temes de producci prpia oralment
(exposicions, processos, comentaris dactualitat,
entre altres) amb preparaci prvia, i adaptant
lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci
comunicativa. Utilitzaci de material grafc.
Aplicar tot tipus destratgies per comprendre
el sentit global i inIormaci especifca de textos
escrits de tipologia diversa i en diferents formats.
Saber elaborar sntesis en forma desquema o
mapa conceptual,
Comprendre autnomament textos escrits
(contes, poemes, articles, fullets informatius,
entre daltres) i audiovisuals (pellcules, anun-
cis, informatius). Saber respondre i formular
preguntes referides als textos que shan llegit
o mirat.
Conixer el funcionament duna biblioteca
tamb de les virtuals, per localitzar llibres
de coneixements i lectures literries.
Saber sintetitzar informaci provinent de
webs utilitzant el format hipertext.
Escriure textos funcionals, narratius, litera-
ris i audiovisuals coherents a m i fent s de
TIC ben construts, amb riquesa de llenguatge,
partint del procs de pensar escriure o elaborar
i revisar.
Conixer i aplicar lestructura que determina
la tipologia dels textos.
Expressar idees a travs desquemes.
Utilitzar programari per comunicar-se amb
lexterior: correu electrnic i entorns virtuals
de comunicaci.
Saber escriure textos de totes les tipologies
amb un lxic i estructura que sadigui al tipus de
text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat
per revisar i millorar els textos dun mateix o
dels altres.
Conixer la terminologia gramatical bsica i
la funci de cada element en un enunciat.
Mostrar seguretat en lòrtografa de base, bon
coneixement de les normes ortografques que
responen a lleis constants i haver aprs algunes
normes dexcepci i algunes excepcions; haver
memoritzat les paraules ds freqent.
Aplicar làccentuaci grafca en la majoria de
casos en els textos de producci.
Coneixement dels mecanismes de la llengua
per crear signifcat, com derivaci, composici,
sentit fgurat i tots els treballats durant el curs.
Aplicaci en els textos de producci prpia.
Mostrar progressiva autonomia en lapre-
nentatge: refexi sobre el procs, organitzaci
i planifcaci del treball, acceptaci dels errors,
autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs.
Mostrar comprensi dels llibres de litera-
tura que llegeixen: saber explicar com sn els
protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar
el llenguatge i la illustraci. Saber-ne fer una
valoraci global.
Escriure textos de tot tipus: contes, poemes,
cmics, diaris personals, notcies.
Conixer i valorar la diversitat lingstica i
cultural de Catalunya, dÈspanya i del mn, amb
actitud de respecte cap a les persones que parlen
altres llenges i inters a comprendre-les.
Saber comparar produccions de diferents
llenges per trobar-hi semblances i diferncies
i canviar el punt de vista personal per poder
comprendre altres maneres de veure el mn.
Tenir inters per solucionar el problemes de
comprensi i comunicaci que es produeixen
en contextos multilinges sabent adaptar els
missatges.
Usar un llenguatge no discriminatori i respec-
tus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis
racistes, sexistes i classistes.
Participar de forma adequada en les situ-
acions comunicatives, respectant les normes
dinteracci oral.
Realitzar exposicions orals amb ordre, co-
herncia i claredat (coneixements, vivncies,
fets, idees, opinions), utilitzant adequadament
recursos no lingstics (gesticulaci, suports
visuals).
Comprendre i extreure la informaci relle-
vant de textos produccions adequades a ledat,
provinents de diferents mitjans (explicacions,
lectures, audiovisuals), diferenciant idees prin-
cipals i secundaries, identifcant idees, opinions
i valors no explcits.
Comprendre autnomament textos escrits
(contes, poemes, articles, fullets informatius,
entre daltres) i audiovisuals (pellcules, anun-
cis, informatius). Saber respondre i formular
preguntes referides als textos que shan llegit
o mirat.
Exposar textos orals preparats prviament
de manera ordenada i clara (descripci de situ-
acions, de processos, exposicions). Utilitzaci
de recursos adequats a laudincia: to de veu,
gesticulaci, suports visuals.
Extreure i contrastar informacions de textos
escrits diversos i mostrar la comprensi per
mitj de la lectura en veu alta.
Aplicar a les lectures estratgies treballades
a llengua catalana.
Escriure textos funcionals i textos narratius
i potics. I elaborar textos audiovisuals amb
coherncia i cohesi i correcci lingstica,
utilitzant procediments adequats (selecci, or-
denaci, revisi).
tatge, detectant errors i avenos.
Observaci i aplicaci de lorganitzaci dels
textos llegits i escrits a laula: descripcions, ex-
posicions, instruccions, dilegs, notcies, entre
altres.
Observaci dels connectors per precisar el
signifcat dels textos.
Aplicar la puntuaci apresa a llengua cata-
lana.
Aplicar la terminologia gramatical apresa a
llengua catalana.
Coneixement de les normes ortografques,
apreciant el seu valor social.
tatge, detectant errors i avenos.
Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i
de la literatura infantil adequats al cicle.
Escriure textos funcionals i textos narratius
i potics amb coherncia, cohesi i correcci
lingstica, utilitzant procediments adequats
(selecci, ordenaci i revisi).
Conixer i valorar la diversitat lingstica i
cultural de Catalunya, dÈspanya i del mn, amb
actitud de respecte cap a les persones que parlen
altres llenges i inters a comprendre-les.
llenges per trobar-hi semblances i difern-
cies i canviar el punt de vista personal per
poder comprendre altres maneres de veure
el mn.
Tenir inters per solucionar el problemes de
en contextos multilinges sabent adaptar els
missatges.
Captar el missatge global i especifc de pro-
duccions i interaccions orals variades procedents
de diferents contextos relacionats amb els alum-
nes i el seu entorn ms proper.
Expressar-se amb certa fudesa davant les
produccions i interaccions orals ms habituals
en lmbit escolar i personal.
Participar amb naturalitat en les interaccions
orals (fer preguntes, demanar aclariments o
disculpes, donar les grcies) i mostrar inters
en les produccions orals prpies i respecte per
les produccions orals dels altres.
Emprar la llengua estrangera amb correcci
tenint en compte lentonaci, el ritme i les es-
tructures prpies per transmetre informacions
diverses dàcord amb una fnalitat comunicativa
i emprant els recursos disponibles.
Fer petites exposicions orals individuals o
en grup de temes relacionats amb les diferents
rees del coneixement.
Comprendre el sentit global i informaci es-
pecifca de textos escrits de tipologia diversa i
en diferents suports i formats.
Elaborar textos escrits senzills tant en suport
paper com digital segons un model i tenint en
compte el destinatari, el tipus de text i la fnalitat
comunicativa.
Mostrar cura i inters per les produccions
escrites aix com dels elements que en sn pro-
pis (correcci, planifcaci, contextualitzaci,
revisi).
Valorar i reconixer les diferents estratgies
que ajuden a prendre conscincia del propi apre-
nentatge i mostrar un cert grau dautonomia a
lhora de resoldre situacions daprenentatge.
Actitud de respecte cap a les persones que
parlen altres llenges i inters per compren-
dre-les.
Valorar la llengua estrangera com a instrument
de comunicaci amb altres persones i cultures,
interessant-se per les produccions tradicionals
i actuals en llengua estrangera.
Tenir inters per solucionar els problemes de
en contextos multilinges, sabent adaptar els
missatges.
Segona llengua estrangera
Captar el missatge global de les produccions
orals ms treballades a laula, amb suport visual
i no visual.
Captar informaci rellevant dun missatge
oral.
Entendre i participar activament de les inte-
raccions orals a laula.
Reconixer mots i expressions orals en la seva
forma escrita i usar-los oralment.
Reproduir textos orals seguint un model i rela-
cionats amb lalumnat o el mn que lenvolta.
Reproduir textos orals tenint en compte len-
tonaci i el ritme, segons el model ofert.
Escriure paraules, expressions conegudes
i Irases a partir de models i amb una fnalitat
especifca.
Tenir inters per solucionar els problemes de
en contextos multilinges, sabent adaptar els
missatges.
Mostrar inters i valorar la utilitzaci duna
llengua estrangera nova per a la comunicaci
dins laula i per participar activament en les
diferents situacions daprenentatge.
tural
Lrea de Coneixement del medi natural,
social i cultural a leducaci primria t com
a fnalitat proporcionar a làlumnat els conei-
xements i les eines per ubicar-se en lentorn on
viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i
a millorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lrea
fa referncia tant al conjunt de situacions, fe-
nmens, objectes, elements o problemes que
integren lespai natural i humanitzat lescenari
on conviuen les persones i on interactuen amb la
naturalesa com a una manera daproximar-se
a lestudi de la realitat natural i social. El conei-
xement del medi centra la seva intervenci di-
dctica a facilitar a lalumnat el pas de la cultura
viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre,
opinar i prendre decisions sobre els aspectes de
lentorn amb els que interacciona. Laprenen-
tatge ha dsser contextualitzat i encaminat a
interpretar les experincies, tant directes com
indirectes, properes en el temps i en lespai, i
signifcatives a f de poder establir relacions
cognitives i afectives. El coneixement del medi
ha de permetre a lalumnat dincidir en la millora
del seu entorn i fer-ne un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que cons-
titueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen.
Conv tenir present que els fenmens naturals i
socials, objecte destudi de lrea, no es presenten
en la realitat sota un prisma disciplinar, sin en
Iorma de problemes, interessos, confictes o
expectatives que es comprenen millor quan ses-
tudien i sanalitzen relacionant els coneixements
propis de les disciplines que integren lrea.
Els objectius de lrea shan de referir, doncs,
als conceptes propis del medi natural, social i
cultural, als aspectes metodolgics i procedi-
mentals, i als hbits i valors per la convivncia.
Per assolir aquests objectius cal preparar lalum-
nat perqu refexioni sobre el seu propi procs
daprenentatge.
Lrea contribueix molt especialment al pro-
cs de creixement intellectual de les persones.
Juntament amb lEducaci per a la ciutadania
i els drets humans, ha de contribuir de manera
preferent a capacitar els infants per collaborar
en la construcci de la realitat futura. Per tant,
lalumnat hauria de comenar a aprendre a
plantejar alternatives i propostes de millora a
travs dun treball cooperatiu amb una actitud
dialogant i oberta a les interpretacions dels altres,
competncies que sn prpies dels ciutadans i
ciutadanes del segle XXI. I tamb hauria de
saber com vetllar per la seva prpia salut, i la
dels altres.
Tots els infants construeixen representaci-
ons del mn i aprenen a elaborar explicacions
personals sobre all que els envolta. Laula s el
lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies
i les diverses concepcions del mn que estan a
la base dels processos personals daprenentatge.
Noms quan lalumnat pren conscincia del
que sap, o pensa que sap, i ho comunica est
en disposici de compartir-ho amb els altres i
de modifcar-ho si escau. Aquest s un procs
refexiu a partir del qual làlumnat construeix
el seu propi aprenentatge i es dota deines per
trobar respostes vlides i coherents a les qes-
tions que es formula.
Coneixement del medi natural, social i cultu-
ral hauria de facilitar el desenvolupament de les
competncies bsiques de leducaci primria.
Entenem per competncia laplicaci dels co-
neixements, habilitats i actituds a la resoluci
de problemes en contextos diferents. Per tant, el
desenvolupament de les competncies exigeix
sempre una prctica concreta i una seqncia
dels continguts organitzats des del ms simple
i concret fns al ms complex i abstracte dàcord
amb el procs maduratiu dels infants i presentats
en una seqncia en espiral a travs dels cursos,
cicles i etapes.
Les competncies prpies de lrea estan es-
tretament vinculades al bloc de competncies
especifques centrades en conviure i habitar el
mn (competncia en el coneixement i la inte-
racci amb el mn fsic i competncia social i
ciutadana).
Assolir la competncia de conviure i habitar
el mn implica:
Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-
shi utilitzant plnols i mapes.
Identifcar, localitzar i descriure les principals
caracterstiques naturals, humanes i socials dun
territori utilitzant conceptes i procediments
geografcs.
Conixer i comprendre el context natural,
social, cultural i tecnolgic on est immers.
Utilitzar crticament fonts dinformaci que
usin diferents tipus de suport per observar i
analitzar lentorn.
Identifcar un problema de naturalesa geogra-
fca o mediambiental, ubicar-lo en el territori,
analitzar-ne les causes i les conseqncies i el rol
dels seus protagonistes, valorar les alternatives
al problema, fer-ne una proposta prpia que es
pugui dur a la prctica, tenint en compte ls
sostenible del medi.
Situar etapes i fets de la histria personal,
Iamiliar, local, catalana i espanyola en el temps
i en una estructura cronolgica.
Descriure, analitzar i valorar els canvis i les
continutats i les causes i les conseqncies
dalgun esdeveniment clau de la histria de
Catalunya i dÈspanya utilitzant diIerents Ionts
histriques primries i secundries.
Relacionar alguns fets de la histria del se-
gle XX i XXI amb la histria familiar i local
i narrar-los. Identifcar i valorar elements del
patrimoni. Participar en projectes de conservaci
i comunicaci del patrimoni i de la memria
histrica.
Plantejar preguntes investigables sobre carac-
terstiques i canvis observables en els materials
i en els objectes tecnolgics, en els ssers vius,
en els ecosistemes propers i en la Terra vista
com a planeta, identifcar evidncies i extreure
conclusions que possibilitin prendre decisions
per actuar.
Explicar els fenmens amb lajuda de models,
verifcar la coherncia entre les observacions
i lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant
diferents canals comunicatius.
Utilitzar el coneixement cientifc per com-
prendre situacions properes relacionades amb
problemtiques ambientals, amb la conservaci
de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i
per prendre decisions coherents per actuar amb
aquest coneixement.
Valorar la democrcia com a forma de convi-
vncia i de govern que permet exercir i respectar
els drets i deures individuals i collectius.
Participar en la vida collectiva de la classe,
lescola i la localitat, posant en prctica habilitats
socials que afavoreixen les relacions interper-
sonals.
Actuar en el marc de projectes collectius per
resoldre problemes i millorar la vida de la comu-
nitat i per promoure una vida saludable.
siques
Si considerem que lrea de Coneixement del
medi natural, social i cultural t com a fnalitat
proporcionar a lalumnat els coneixements i
les eines per situar-se en lentorn on viu, per
aprendre a respectar-lo, a millorar-lo i a conviu-
re-hi, la contribuci al desenvolupament de les
competncies basiques s Iora signifcativa. El
coneixement del medi contribueix a lassoliment
de totes les altres competncies de la manera que
es detalla a continuaci:
Competncies comunicatives
Expressar idees i organitzar informacions de
manera efca i intelligible sobre espais, Iets,
problemes i fenmens geogrfics, histrics,
socials, naturals i tecnolgics,
Comunicar idees i informacions de manera
oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per in-
formar, per convncer, per dialogar,
Utilitzar convencions cartografques, matema-
tiques i cientifques i saber-les interpretar,
Identifcar inIormacions rellevants de làrea en
textos que utilitzen diferents canals comunicatius
i de procedncies diverses.
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte
dinvestigaci,
Utilitzar habilitats de planifcaci del tre-
ball,
Utilitzar habilitats per a la recollida i tracta-
ment de la informaci,
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a
lanlisi de la informaci, la resoluci de pro-
blemes i la presa de decisions.
Competncies personals
Aplicar coneixements i habilitats en contextos
familiars i del seu entorn,
Buscar els fonaments de la seva identitat,
Dissenyar i aplicar projectes individuals i col-
lectius de manera responsable i creativa,
Desenvolupar habilitats personals (autoesti-
ma, autocritica, autorefexi, autoaprenentat-
ge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions
interpersonals.
Els continguts de lrea sorganitzen en set
blocs: Lentorn i la seva conservaci; El mn
dels ssers vius; Les persones i la salut; Persones,
cultures i societats; Canvis i continutats en el
temps; Matria i energia; i Entorn, tecnologia
i societat.
Aquesta organitzaci dels continguts integra
coneixements, procediments i actituds diversos.
El professorat haur de triar aquells continguts
concrets que, depenent de lentorn, facilitin que
lalumnat adquireixi eines tils per interpretar
els fenmens i problemes ms rellevants i tingui
marcs de referncia per aproximar-se a la com-
prensi del mn. Aquesta aproximaci no es pot
restringir al marc espacial de la seva localitat,
comarca o pas, sin que ha de poder abastar la
informaci a la qual tenen accs a travs de les
TIC i daltres mitjans de comunicaci.
Els coneixements conceptuals, vinculats
als procediments propis de les disciplines de
lrea, han de relacionar-se amb el procs dad-
quisici de competncies relacionades amb els
llenguatges oral, escrit i matemtic i amb les de
la resoluci de problemes oberts.
a) Els continguts del medi social i cultural
Els continguts del medi social i cultural pro-
cedeixen Ionamentalment de la geografa i de
la histria. Aquestes dues disciplines han de
permetre a lalumnat de primria situar-se en
lespai i en el temps i adquirir els instruments
conceptuals i procedimentals necessaris per
comprendre el mn on viuen i contribuir a la
seva evoluci.
La geografa ha dàjudar a làlumnat de pri-
mria a construir:
Coneixements sobre:
Els llocs, els paisatges i els territoris per poder
situar-hi les informacions a les que t accs,
desplaar-shi i actuar,
Lorganitzaci de lespai i les condicions de
vida de les persones que habiten els espais lo-
cal, comarcal, catala i espanyol sense deixar de
banda altres espais on es produeixin situacions
o problemes rellevants,
Els grans problemes relacionats amb ladap-
taci de les persones i de les societats a lentorn
i la utilitzaci dels recursos que ofereix,
Habilitats i estratgies per:
Actuar en lespai i aprendre a resoldre pro-
blemes,
Dominar els mtodes que li permetin utilitzar
i realitzar plnols i mapes, imatges, croquis i
esquemes, diagrames i grafques, observacions,
enquestes i entrevistes.
En defnitiva, els coneixements geografcs
han de permetre a lalumnat daquesta etapa
educativa percebre i conixer els seus espais
de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber
actuar en, sobre i amb lespai, saber expressar
lespai i saber expressar la dimensi espacial
dun problema.
La histria ha de permetre que lalumnat de
primria adquireixi:
Coneixements sobre:
Els propis referents temporals i cronolgics
per organitzar la noci de temps,
Lestructuraci i la mesura del temps social i
histric (successi, simultanetat, durada, cro-
nologia, perioditzaci),
Maneres de viure en el passat, esdeveniments
i personatges rellevants de la histria local, ca-
talana i espanyola, en especial dels segles XIX,
XX i XXI,
Comparar diferents poques, esdeveniments o
problemes histrics ubicant-los cronolgicament,
utilitzar i interpretar diferents fonts i evidncies
del passat, consultar tota mena de documents i de
mitjans, en especial, els tecnolgics, i elaborar
breus informes en relaci amb lestat de conser-
vaci del patrimoni histric i cultural local.
En sntesi, els coneixements histrics de
leducaci primria han de permetre a lalum-
nat ubicar la seva prpia histria en el temps
social i relacionar el passat amb el present i el
futur, situar-se davant dels grans perodes de la
historia de Catalunya i Espanya sense oblidar
alguns esdeveniments mundials, en especial
dels segles XIX, XX i XXI, utilitzar tota mena
dinformacions, evidncies i fonts per construir
relats i narracions histriques sobre situacions
o problemes concrets i, fnalment, elaborar pro-
jectes relacionats amb la difusi i la conservaci
del patrimoni local.
b) Els continguts del medi natural
Els continguts del medi natural procedeixen
de diverses disciplines cientifques, com sn la
biologia, la fsica, la geologia i la qumica, aix
com de la tecnologia. Aquests coneixements han
de permetre a lalumnat de primria fer-se pregun-
tes sobre fenmens del mn natural i els efectes
de lactivitat humana sobre el medi, i elaborar
explicacions racionals que tinguin en compte les
observacions i orientin la seva actuaci.
Les cincies i la tecnologia han de permetre
que lalumnat de primria construeixi:
Coneixements sobre:
Els materials, sobre com sn i com canvien,
per tal de poder prendre decisions en relaci
amb el seu s,
Lenergia, les seves fonts i com es transfereix,
per tal de valorar la necessitat dutilitzar-la ra-
cionalment,
Els ssers vius: qu els caracteritza i com
sinterrelacionen entre ells i amb el medi, per
tal de comprendre la necessitat de conservar la
seva diversitat i els diferents hbitats i que les
persones adoptin formes de viure que possibilitin
el manteniment de la salut prpia i collectiva,
La Terra, la seva situaci a lunivers, la seva
estructura i els seus canvis, per tal posar en dubte
mites i aprendre a buscar explicacions racionals
als fenmens observats,
La tecnologia, les parts, lestructura i el fun-
cionament dels objectes tecnolgics, per tal
de ser capa dànalitzar, dissenyar o Iabricar
objectes tcnics orientats a donar resposta a
alguna necessitat de les persones.
Buscar respostes o solucions a problemes de
tipus cientifc o tecnologic, a partir del plante-
jament de preguntes i hiptesis investigables,
dissenyar en equip processos per donar-hi res-
posta, recollir dades i organitzar-les, identif-
car regularitats i deduir conclusions a partir de
les evidncies obtingudes, construir models i
prototipus, i descriure i justifcar oralment,
grafcament i per escrit el procs dut a terme i
els resultats obtinguts.
En resum, els coneixements cientifcs i tec-
nolgics a aprendre en leducaci primria han
de permetre a lalumnat comenar a afrontar la
recerca de possibles respostes a problemes o
qestions del seu entorn que siguin socialment
rellevants i possibilitin donar sentit a les seves
actuacions i, al mateix temps, apreciar el pla-
er que comporta arribar a trobar explicacions
racionals dels fets i la utilitat de laplicaci de
procediments i dàctituds cientifques.
Encara que en leducaci primria els con-
tinguts es presentin organitzats per rees, per
a lassoliment de les competncies bsiques s
convenient establir relacions entre ells sempre
que sigui possible. La connexi entre continguts
drees diverses mostra les diferents maneres de
tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms
ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi.
De la mateixa manera, els continguts que en una
rea es presenten com a instrument trobaran
en una altra rea els contextos adequats que els
donaran sentit.
Les connexions poden establir-se amb natu-
ralitat en situacions de relaci amb lentorn i la
vida diaria. Al fnal dels continguts de cada cicle
es concreten les connexions que es poden establir
amb daltres rees; la proposta que es fa t un
carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
currculum
A leducaci primria les nenes i els nens
estan habitualment interessats per molts fets que
succeeixen al seu entorn i la metodologia per
ajudar-los en laprenentatge dels continguts de
lrea de Coneixement del medi natural, social i
cultural hauria partir de lanlisi daquest tipus de
situacions que els motiven, per tal destimular-los
inicialment a plantejar-se preguntes rellevants i
a expressar els seus punts de vista.
La transformaci daquestes idees inicials en
daltres que estiguin ms fonamentades en el
coneixement actual de les diferents disciplines
de lrea requereix un treball que afavoreixi la
seva evoluci al llarg dels cicles. Els models
interpretatius generats per les cincies implica-
des tenen un elevat nivell dabstracci i el seu
aprenentatge requereix un ensenyament que
parteixi de lanlisi de diverses situacions con-
textualitzades i a partir del treball en diferents
cicles i en una seqncia en espiral.
Per a la selecci daquestes situacions sha
de buscar lequilibri entre les realitats locals,
catalana i espanyola i global i entre els temps
ms allunyats i els ms propers tant en el passat
com en el futur i, a partir delles, promoure lob-
servaci i la cerca de dades. Sha de potenciar
el coneixement directe de la realitat a lhora
destudiar els fenmens, els objectes tecnolgics,
el propi territori o el passat que tenim present,
i privilegiar la identifcaci dèvidncies que
confrmin o posin en dubte les idees expressades,
aix com la lectura de textos i imatges que es
troben en materials impresos o a Internet, per
poder accedir a informacions i coneixements
distants en el temps i en lespai.
En el procs daprendre tamb ser impor-
tant el temps dedicat a ensenyar làlumnat a
prendre conscincia dels propis aprenentatges,
a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera
que els puguin recordar quan els necessitin i,
fnalment, el dedicat al treball de les actituds i
les habilitats que capacitin les nenes i nens per
actuar, tenint en compte el seu nivell i els conei-
xements apresos, en la promoci duna forma de
vida saludable i dun s sostenible del medi i, en
general, en situacions de participaci ciutadana
i de defensa dels drets humans.
Tot aix comporta, a ms, un treball de tipus
cooperatiu en petits grups que doni ocasi al
desenvolupament dactituds i habilitats relacio-
nades amb lescolta, el consens, lautoavaluaci
i la coavaluaci, i que possibiliti aprofundir
en les perspectives multicultural i de gnere.
Lelaboraci descrits que recullin les diferents
idees, observacions o resums possibilita intro-
duir rigor i precisi en les refexions i Iacilita la
seva millora a partir dactivitats davaluaci m-
tua. Conv, sempre que sigui possible, realitzar
aquests escrits utilitzant programes informtics
de tractament de textos i incloent-hi imatges.
Les TIC esdevenen un instrument rellevant
en lènsenyament i aprenentatge de les cincies,
des de lòbservaci inicial fns a la realitzaci
i valoraci fnal. A partir de visualitzadors i
sensors es pot observar i mesurar fenmens
reals, transferint les dades a lordinador per
organitzar-les, Ier-ne els grafcs corresponents
i analitzar-ho sense haver de fer els clculs me-
cnicament. Amb la modelitzaci de fenmens
i els simuladors, a partir de la interacci amb els
objectes, es poden fer proves virtuals.
A Internet, shi troben recursos dinformaci,
mapes virtuals, bases de dades i aplicacions
per als projectes a realitzar amb lalumnat. Es
treballaran estratgies per a la localitzaci de
la informaci, lobtenci i tractament de les
dades i les habilitats danlisi i de comunicaci
(collaborativa, de presentaci i publicaci dels
resultats).
En el bloc dEntorn, tecnologia i societat
sinclouen els continguts per al treball de les
habilitats bsiques que es requereixen de les
TIC, tot i que shan de treballar i avaluar dins
del context que cada rea o projecte de treball
determini.
Lavaluaci ha destar dirigida fonamental-
ment a millorar laprenentatge de lalumnat, s
a dir, a subministrar informaci, de diferents
procedncies, per comprendre els punts forts
i els punts febles de laprenentatge de lalum-
nat en relaci amb els objectius establerts i els
continguts. Daquesta manera, els i les mestres
podran adaptar el programa a les necessitats
reals de lalumnat, per ajudar-los a superar els
obstacles i assolir els objectius establerts.
Amb aquesta fnalitat, i per estimular que
els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a au-
toregular-se, entenem que sha de promoure
una avaluaci inicial de les idees prvies i de
les representacions sobre el que pensen que
aprendran, i una avaluaci en el procs dapre-
nentatge, incidint especialment en la regulaci
de les Iormes dànticipaci i planifcaci del seu
pensament i la seva acci.
Finalment caldra planifcar una avaluaci fnal
o sumativa, dacord amb els criteris davaluaci,
en la qual lalumnat haur de demostrar haver
assolit els objectius, a partir de la proposa de
situacions o problemes en relaci als quals, per
donar-hi resposta, hagin daplicar els coneixe-
ments apresos.
Objectius
Lrea de Coneixement del medi natural, so-
cial i cultural de leducaci primria t com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats
segents:
1. Plantejar-se, identifcar i resoldre inter-
rogants i problemes relacionats amb fenmens
i elements significatius de lentorn natural,
social i cultural, utilitzant estratgies de cerca
i tractament de la informaci, i analitzar els
resultats i plantejar solucions alternatives als
problemes.
2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar
i comunicar els continguts de lrea de forma
personal i creativa, seleccionar i interpretar
dades expressades per mitj de codis diversos
(lingistics, numrics, grafcs) i refexionar sobre
el propi procs daprenentatge.
3. Comportar-se dacord amb els hbits de
salut i higiene personal derivats del coneixement
del cos hum, mostrant una actitud dacceptaci
crtica i de respecte per les diferncies indi-
viduals (edat, sexe, caracterstiques fsiques i
personalitat).
4. Participar activament en el treball en grup,
adoptant una actitud responsable, solidria,
cooperativa i dialogant, argumentar les prpies
opinions i contrastar-les amb les dels altres,
respectant els principis bsics del funcionament
democrtic.
5. Prendre conscincia de pertinena a di-
ferents mbits socials i culturals, reconixer
la diversitat com a element enriquidor de la
convivncia, respectar la igualtat de drets i
deures de les persones, reconeixent les prpies
responsabilitats.
6. Identifcar lèspecifcitat dels ssers hu-
mans i analitzar i valorar crticament la interven-
ci humana en el medi i el seu impacte al llarg
del temps, adoptant compromisos individuals i
collectius dactuar en la protecci i millora del
medi ambient i del patrimoni cultural.
7. Reconixer en el medi natural, social i
cultural els canvis i les continutats relacionats
amb el pas del temps, comprendre algunes rela-
cions de successi i simultanetat, de cronologia
i de durada, i aplicar aquests coneixements en
la interpretaci del present, la comprensi del
passat i en la construcci del futur.
8. Identificar els principals elements de
lentorn natural, social i cultural, analitzar la
seva organitzaci, les seves caracterstiques i
interaccions i aplicar aquest anlisi a diferents
escales espacials i temporals.
9. Planifcar i realitzar projectes i aparells
senzills, analitzant les propietats dels materials
i les eines i mquines que hi intervenen, tot
valorant la contribuci de la cincia i la tcnica
a la millora de les condicions de vida de les
persones.
10. Utilitzar de manera responsable i creativa
les TIC i el material relacionat amb lexperimen-
taci i el treball de camp, tant com a eines per
obtenir informacions, com a instruments per
aprendre i compartir coneixements.
11. Utilitzar la llengua com a eina per constru-
ir coneixement, per comunicar-lo i per compar-
tir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament
de les competncies comunicatives prpies de
làrea (descripci, explicaci, justifcaci, inter-
pretaci i argumentaci).
12. Participar en lelaboraci, realitzaci i
avaluaci de projectes relacionats amb aspectes
rellevants de lentorn natural, social i cultural, amb
la conservaci del medi ambient i del patrimoni i
amb accions solidries i de justcia social.
13. Apreciar el gaudi que comporta arribar
a trobar explicacions racionals dels fets i pro-
blemes que sìdentifquen en el nostre entorn
i de la utilitat de laplicaci de procediments i
actituds cientifques.
Continguts
CICLE INICIAL
Lentorn i la seva conservaci
Observaci delements i fenmens naturals
i comunicaci de les observacions utilitzant
formes de representaci bsiques.
Orientaci mitjanant lobservaci delements
naturals i humanitzats de lentorn.
Exploraci dalgun aspecte de lentorn a partir
duna qesti rellevant, mitjanant el treball
cooperatiu.
El mn dels ssers vius
Observaci, utilitzant mtodes directes i in-
directes, dorganismes i dobjectes inerts, per
identifcar-ne les diIerncies.
Caracteritzaci dels ssers vius per la seva
capacitat de realitzar les funcions bsiques:
nutrici, reproducci i relaci.
Observaci a ull nu dun organisme en el
seu medi natural o reproduint el medi a laula.
Identifcaci i determinaci dànimals i plantes
de lentorn segons diferents criteris observables.
Valoraci de la responsabilitat envers els animals
domstics i plantes.
Identifcaci de les caracteristiques i com-
portaments danimals i plantes per adaptar-se
al medi.
Comunicaci oral de les observacions realit-
zades utilitzant diferents llenguatges.
Les persones i la salut
Caracteritzaci de lsser hum com a sser
viu.
Identifcaci de les parts del cos. Observaci
de diferncies i semblances, canvi i continutat
entre persones.
Identifcaci de la nutrici en relaci amb el
creixement, recanvi i manteniment de la vida.
Reconeixement dels diferents tipus daliments.
Valoraci duna alimentaci sana i variada.
Observaci i identifcaci de les parts del cos
que permeten la relaci amb el medi. Percepci
de la llum, el so, els sorolls i el silenci.
Expressi raonada de sensacions personals i
respecte davant les opinions dels altres.
Valoraci i justifcaci de la necessitat de la
higiene, del descans personal i valoraci del bon
s del temps de lleure.
Persones, cultures i societats
Identifcaci dels diIerents ambits als quals
pertany làlumnat: la Iamilia, lèscola, el barri
o la localitat.
Reconeixement de la importncia de la par-
ticipaci i coresponsabilitat en les tasques de
la vida domstica, escolar i social, superant
estereotips sexistes.
Descoberta i identifcaci dels elements ca-
racterstics de lentorn, els serveis i els espais
comuns, valorant la responsabilitat personal
en el seu s.
Descoberta de les formes dorganitzaci de
lescola i de lentorn proper, valorant la impor-
tncia de la convivncia. Reconeixement dels
drets i deures de les persones del grup, aix
com la importncia del dileg en la resoluci
de confictes.
Representaci de situacions quotidianes on
sassumeixi rols culturals diferents del propi,
sobservi les manifestacions culturals de lentorn
i es valori la seva diversitat i riquesa.
Canvis i continutats en el temps
Observaci dels canvis en les persones al
llarg del temps. Reconeixement de les diverses
etapes de la vida.
s de fonts orals, imatges i materials per re-
construir la prpia histria, valorant la dels altres
i lintercanvi comunicatiu dins el grup.
s de les nocions bsiques de temps (abans/des-
prs, passat/present/futur, durada) i de les unitats
de mesura basiques (dia, setmana, mes i any).
Aplicaci de nocions de canvi i continutat en
fets quotidians propers a la seva experincia i
en elements del patrimoni.
Matria i energia
Observaci, descripci i classifcaci de ma-
terials en funci dalgunes propietats tot relaci-
onant-les amb els seus usos.
Distinci entre objectes dun sol tipus de
material o de diferents. Aplicaci de criteris de
separaci i selecci als residus urbans. Partici-
paci en la reducci, reutilitzaci i reciclatge de
residus de lescola.
Observaci i descripci dinteraccions que
produeixin canvis en un sistema.
Plantejament de preguntes a partir dobser-
vacions i s de taules simples per recollir dades
i comparar-les.
Manteniment de la neteja i collaboraci en
lordre i lestalvi de materials a lescola.
Entorn, tecnologia i societat
Observaci del funcionament daparells ha-
bituals de casa i de lescola, de les parts que els
componen i reconeixement de lenergia que
utilitzen. Identifcaci dèlements que poden
ocasionar riscos. Adopci de comportaments
que contribueixen a la seguretat personal i a
la dels altres.
Utilitzaci de peces modulars per a la cons-
trucci destructures senzilles, tenint cura de
les eines i dels materials.
Muntatge i desmuntatge de joguines i diden-
tifcaci de les parts que componen alguns ob-
jectes.
Reconeixement delements bsics de lordi-
nador i del programari. Utilitzaci del teclat, del
ratol i del micrfon i iniciaci al programari
basic de processador de text, edici grafca i
de presentaci.
Iniciaci al correu electrnic en grup i amb
ajuda.
Iniciaci a lùs de la camera Iotografca.
Connexions amb altres rees
Comprensi i producci de missatges orals,
escrits i audiovisuals.
Comunicaci dinformacions amb diferents
llenguatges simblics.
Vivncia del propi cos i valoraci de la salut
personal.
Orientaci en lespai.
s dunitats de mesura del temps.
Utilitzaci dels recursos de les TIC.
Criteris davaluaci
Observar lèntorn i identifcar relacions sen-
zilles entre els elements que en formen part,
distingint els elements humanitzats i els naturals.
Valorar la importncia de respectar i protegir
el medi.
Distingir ssers vius i objectes inerts i rela-
cionar caracterstiques (nutrici, relaci, repro-
ducci) danimals i plantes propers, amb la seva
identifcaci com a ssers vius.
Reconixer i classifcar amb criteris elemen-
tals els ssers vius de lèntorn i identifcar algunes
relacions que estableixen amb el medi, utilitzant
els instruments adequats i mostrant una actitud
de respecte per la natura i pel material.
Reconixer les principals parts del cos hum i
relacionar-les amb la seva funci i amb els can-
vis fsics que es produeixen al llarg de la vida.
Identifcar semblances i diIerncies entre les
persones i valorar la seva diversitat fsica.
Valorar positivament la relaci entre la sa-
lut i el benestar de la persona i la prctica de
determinats hbits associats a la higiene, lali-
mentaci variada i equilibrada, lexercici fsic
i el descans.
Conixer alguns valors fonamentals de la
convivncia democrtica, especialment aplicats
a lescola, i la necessitat de respectar les normes
bsiques com a ciutadans i ciutadanes.
Reconixer, identifcar i posar dèxemples
de les responsabilitats i de les tasques que des-
envolupen les persones a lentorn, superant els
estereotips sexistes.
Identifcar els grups de pertinena dins lèn-
torn i les seves relacions. Reconixer algunes
manifestacions culturals presents en lmbit
escolar, local, mostrant empatia, valorar la seva
riquesa i respectar la seva diversitat.
Valorar el paper de les famlies i descriure
alguns aspectes de la vida personal i familiar.
Ordenar temporalment alguns fets rellevants.
Descriure altres fets quotidians i elements
patrimonials aplicant nocions temporals b-
siques.
Observar i identifcar les propietats dàlguns
materials i relacionar-les amb els seus usos, fent-
se preguntes que permetin obtenir informacions
rellevants.
Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills
i joguines, diferenciar els diferents components,
manipulant-los amb precauci i descriure algu-
nes caracterstiques del seu funcionament.
Collaborar en les tasques del treball en grup,
contrastant i valorant les explicacions dels altres
i les prpies amb respecte.
CICLE MITJ
Caracteritzaci del sistema Sol-Terra-Lluna
i establiment de relacions entre els moviments
de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit
i les estacions, i entre la posici del Sol i les
ombres.
Mesura de la temperatura, direcci i velocitat
del vent i quantitat de precipitacions. Iniciaci
al registre, representaci grafca i interpreta-
ci de dades meteorolgiques. Utilitzaci de
recursos TIC.
Reconeixement de formes de relleu i accidents
geografcs i localitzaci dels ms rellevants de
lentorn.
Observaci i descripci de diferents tipus de
paisatge de lèntorn proper i llunya, reconeixent
els elements naturals i humanitzats i limpacte
de lactivitat humana el paisatge.
Aplicaci de tcniques dorientaci a lespai.
Inici a ls i elaboraci de plnols i mapes del
barri o ciutat.
Identifcaci i disseny dàctuacions responsa-
bles orientades a ls sostenible de lentorn.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir
duna qesti rellevant, mitjanant el treball
cooperatiu i ls de les TIC.
El mn dels ssers vius.
Caracteritzaci de la funci de nutrici en els
animals i plantes.
Caracteritzaci de la funci de relaci a partir
de lobservaci danimals i plantes i relacionant-
les amb els seus hbitats.
Caracteritzaci de la funci de reproducci a
partir de lobservaci danimals i plantes.
Classifcaci dels diIerents grups de verte-
brats i de plantes (herbes, arbustos i arbres) de
lentorn proper a partir dalgunes caractersti-
ques observables utilitzant claus dicotmiques
senzilles.
Identificaci dactivitats econmiques re-
lacionades amb la cria danimals i el cultiu de
plantes.
Inters per la protecci i cura danimals i
plantes de lentorn proper.
Inters per lobservaci i la generaci de pre-
guntes cientifques, aixi com per la construcci
de respostes coherents amb el coneixement ci-
entifc.
Reconeixement de la morfologia externa del
cos.
Identifcaci dels sistemes que participen en
la funci de relaci: locomotor i nervis.
Reconeixement dels canvis fsics i personals
en les diferents etapes de la vida.
Identifcaci i justifcaci d`habits de higie-
ne, de descans, dexercici fsic i lalimentaci
variada i equilibrada per a una vida saludable.
Identifcaci de missatges i practiques que no
afavoreixen el bon desenvolupament personal
i la salut.
Expressi de sensacions i emocions personals,
aix com respecte davant de les dels altres.
Formulaci de propostes dactivitats creatives
per a la gesti dels temps de lleure. Identifcaci
dactivitats doci individuals o collectives.
Identificaci dels elements bsics de les-
tructura econmica i de lorganitzaci social,
poltica i administrativa dels municipis i les
comarques.
Identifcaci de les relacions interpersonals
dins comunitat o grup. Coneixement i utilitzaci
dels mecanismes de la participaci activa, la co-
operaci i el dileg en la construcci de tasques
comunes i en la resoluci de confictes.
Valoraci de la diversitat social, cultural i de
gnere i respecte per les diIerncies. Identifcaci
de les manifestacions culturals com a elements
de cohesi social.
Reconeixement de situacions que poden
comportar risc, especialment les relatives a la
mobilitat viria.
Anlisi de missatges publicitaris i valoraci
de la seva incidncia en la presa de decisions de
la vida quotidiana. Desenvolupament dactituds
de consum responsable.
Identifcaci i descripci dàlguns trets de-
mografcs i economics de lèntorn a partir de
lobservaci directa de lentorn proper i de dades
i representacions grafques. Analisi i comparaci
de dades dentorns rurals i urbans.
Elaboraci dun estudi de cas sobre elements
caracterstics de lentorn, per mitj del treball
cooperatiu i utilitzant de diferents fonts dinfor-
maci (documents, informacions orals, mitjans
de comunicaci, Internet).
Identifcaci dels canvis en les persones al
llarg del temps i de les diferents etapes personals.
s de tcniques de registre i representaci de la
histria prpia i del passat familiar proper.
s de fonts dinformaci histrica diverses
per obtenir informaci i evidenciar els canvis i
continutats al llarg del temps daspectes de la
vida quotidiana de lentorn proper.
s dunitats de mesura temporal i aplicaci de
les nocions de canvi i continutat en lanlisi de
levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana
al llarg del temps, comparant cultures allunyades
en lespai o el temps.
Descoberta i valoraci del patrimoni comarcal
natural i cultural i aplicaci de nocions de canvi
i continutat en els paisatges.
Anlisi diacrnic o sincrnic dalgun fet social
i cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses
cultures, a partir del treball cooperatiu i ls
de les TIC.
Identifcaci del paper dels homes i les dones,
individualment i collectiva, en la histria.
Matria i energia
Mesura, comparaci i ordenaci de propie-
tats dels materials: longitud, massa, capacitat,
temperatura. Conservaci de la massa i volum
amb els canvis de forma.
Experimentaci dels canvis destat en laigua
i la seva reversibilitat. Identifcaci del cicle
de laigua a la Terra. Reconeixement dels usos
socials de laigua i importncia de ls respon-
sable.
Identifcaci de diIerents Ionts dènergia i de
cadenes energtiques relacionades amb canvis
observats a la vida quotidiana. Valoraci de ls
responsable de les fonts denergia.
Experimentaci de la transmissi del so en
els diferents medis. Valoraci del soroll i la con-
taminaci acstica.
Formulaci de preguntes sobre propietats
i canvis dels materials i disseny i realitzaci
dexperiments per donar-hi resposta. Anlisi
dels resultats i comunicaci oral i escrita.
Responsabilitzaci en el manteniment de la
neteja, lordre i lestalvi de materials i energia
a lescola i a casa.
Identifcaci de les Ionts dènergia amb qu
funcionen algunes mquines.
Identifcaci del Iuncionament dàlguns opera-
dors mecnics: eix, roda, politja, pla inclinat, en-
granatges i altres. Utilitzaci doperadors mecnics
per a la construcci destructures senzilles.
Identifcaci dèines, maquines i Ionts dèner-
gia utilitzades en diferents poques histriques
i la seva relaci amb les condicions de vida i
de treball.
Reconeixement i utilitzaci dels elements
basics de lòrdinador i del programari: fnestres,
mens.
Ampliaci en ls de les funcions del pro-
gramari bsic de processador de text, edici
grafca i de presentaci amb textos, dibuixos,
imatges i audio.
Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement
de les pgines web.
s del correu electrnic i entorns virtuals de
comunicaci amb ajudes.
Us de la camera Iotografca i iniciaci a la
cmera de vdeo.
Realitzaci de mesures.
Comprensi i producci de missatges orals,
escrits i audiovisuals.
Comunicaci dinformacions amb diferents
llenguatges simblics.
Aplicaci dhbits de salut i higiene.
Descoberta i valoraci del patrimoni natural
i cultural.
Experimentaci amb sons.
Utilitzaci dels recursos de les TIC. Cerca
guiada de la informaci a Internet.
Criteris davaluaci
Reconixer i explicar, recollint dades i uti-
litzant aparells de mesura, les relacions entre
alguns factors del medi fsic i les formes de
vida i activitats humanes, mostrant una actitud
de respecte pel medi.
Analitzar i descriure elements naturals i hu-
manitzats del paisatge de lentorn proper i establir
comparacions amb altres tipus de paisatges.
Utilitzar plnols i mapes, aix com meca-
nismes dorientaci espacial per a situar-se
en lentorn, localitzar determinats elements i
desplaar-se.
Classifcar animals i plantes de lèntorn proper
i reconixer les caracterstiques bsiques dels
vertebrats dàcord amb criteris cientifcs.
Identifcar les parts del cos que permeten el
moviment, relacionar-les amb altres rgans i
comprendre el funcionament del cos hum des
dun sentit global. Relacionar la nutrici amb
lobtenci denergia i el creixement.
Valorar positivament la prctica de determi-
nats hbits associats a la higiene, lalimentaci,
lexercici fsic i el descans com a hbits saluda-
bles que s recomanable mantenir, tot discernint
les activitats que perjudiquen la salut.
Conixer i valorar el funcionament bsic de les
institucions municipals i comarcals i els meca-
nismes democrtics de participaci, utilitzant-los
per participar activament al centre escolar.
Descriure alguns trets demogrfics i eco-
nomics de lèntorn, identifcar algunes mani-
festacions culturals, valorar la seva diversitat
i riquesa, i localitzar elements del patrimoni
comarcal natural i cultural.
Analitzar les situacions que poden comportar
risc a nivell viari i proposar mesures de pre-
venci.
Aplicar nocions de canvi i continutat a
alguns aspectes de la vida quotidiana de les
societats humanes i situar alguns fets histrics
rellevants, dacord amb els criteris de successi
i duraci temporals. Utilitzar fonts documentals
i patrimonials per justificar aquests canvis i
continutats.
Identifcar alguns dels usos que es Ian dels
recursos naturals i algunes de les conseqncies
que sen deriven. Analitzar limpacte dalgunes
activitats humanes sobre els recursos i en parti-
cular sobre laigua.
Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes
mquines senzilles, analitzant el seu funcio-
nament, posant atenci especial a lenergia que
utilitzen i valorant la importncia de fer un s
responsable de les fonts denergia.
Plantejar-se interrogants sobre determinats
fets i fenmens, obtenir informaci rellevant
per mitj de lobservaci sistemtica directa i
indirecta i el recull de dades amb els mitjans
i fonts adequats i comunicar els resultats de la
recerca oralment, grafcament i per escrit.
Mostrar iniciativa i creativitat en la realit-
zaci dun treball dinvestigaci sobre un tema
rellevant de lentorn, utilitzant els recursos TIC
de Iorma efcient.
CICLE SUPERIOR
Identifcaci de la Terra com a planeta que
forma part del sistema solar.
Lectura i interpretaci de dades del temps
atmosfric en diferents representacions.
Reconeixement dalgunes caracterstiques
del clima de lentorn, en relaci amb la varietats
climatiques de Catalunya, i comparaci amb
altres climes.
Identifcaci i localitzaci de les principals
unitats de relleu de Catalunya, dÈspanya i del
mn.
Utilitzaci i interpretaci de diferents repre-
sentacions cartografques (planols, Iotos aries,
croquis), en diferents suports, per localitzar
elements importants del medi fsic. Realitzaci
de croquis despais propers.
Anlisi dels elements naturals i antrpics
que infueixen en la confguraci del paisatge.
Identificaci dalguns riscos ambientals: els
terratrmols i les avingudes daigua.
Valoraci dactuacions que contribueixen a
la protecci del medi.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir
del plantejament de qestions i problemes relle-
vants de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu
i a partir de lexperimentaci i ls de diferents
fonts dinformaci. Argumentaci oral i escrita
de les propostes de soluci.
El mn dels ssers vius
Observaci i descripci dalguns ssers vius i
de la seva interacci amb el medi. Identifcaci
de la relaci entre funcions vitals i estructura
dalguns animals, plantes i fongs.
Identifcaci i us de criteris per a lòbservaci
cientifca d`ssers vius. Us de claus i guies per a
la determinaci dorganismes.
Reconeixement dels microorganismes com
a altres formes de vida i valoraci de la seva
intervenci en alguns processos quotidians.
Utilitzaci de la lupa binocular per a lob-
servaci de parts dorganismes o de petits or-
ganismes. s del microscopi per a lobservaci
dalguns microorganismes. s de dispositius
TIC per a lemmagatzematge i tractament de
les observacions.
Cerca i contrast dinformaci en diferents
suports sobre ssers vius i condicions de vida.
Comunicaci de les informacions obtingudes
utilitzant diferents llenguatges.
Identifcaci i justifcaci de la visi integrada
dels aparells i sistemes que possibiliten la realit-
zaci de les funcions dels cos hum.
Identifcaci de les Iuncions de reproducci i
relaci en els ssers humans i dels rgans, apa-
rells i sistemes que hi intervenen. Reconeixement
de la dimensi afectiva de la sexualitat.
Valoraci positiva dels hbits dhigiene i dels
estils de vida saludables.
Identifcaci dels canvis que comporta el crei-
xement en el desenvolupament fsic, personal
i relacional.
Valoraci critica dels comportaments indivi-
duals que afecten la salut dels altres i la prpia.
Riscos del consum de tabac i alcohol.
Expressi raonada de les valoracions prpies
i contrast amb les valoracions dels altres sobre
decisions que afavoreixen un comportament
responsable i saludable.
Caracteritzaci dactuacions de primers au-
xilis per ajudar-se i ajudar els altres.
Identifcaci dels trets principals de lòrganit-
zaci territorial de Catalunya, Espanya i Europa.
Aproximaci al coneixement de les institucions
democrtiques, valorant el paper de les adminis-
tracions en la garantia dels serveis pblics.
Observaci, identifcaci i descripci dàlguns
trets demografcs, economics i culturals de la
societat catalana i espanyola. Reconeixement i
valoraci de la diversitat cultural i lingstica
dÈspanya.
Reconeixement dalguns trets de lespai ge-
ografc mundial i analisi dàspectes relatius als
moviments migratoris i la globalitzaci.
Participaci activa a lescola com a aprenentat-
ge per a la vida en democrcia. Reconeixement
de la diversitat dopinions i de ls de diferents
canals per a lintercanvi dopinions i difusi
dinformacions.
Valoraci dels drets i deures ciutadans i del
paper individual i collectiu en la construcci
dun mn ms just i equitatiu, aix com de la
necessitat dun comproms per la resoluci de
problemtiques socials.
Rebuig dels estereotips i prejudicis, aix com
de les situacions dinjustcia i discriminaci, per
raons de gnere, orientaci afectiva, origen i
creences, desenvolupant sentiments dempatia
i respecte amb els altres.
Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans
de comunicaci i analisi critica de la infuncia
de la publicitat sobre els hbits de consum.
Comprensi del temps cronolgic i s de re-
presentacions grafques per situar Iets i etapes
de levoluci histrica.
s de la perioditzaci convencional i de les
convencions de dataci i identifcaci de la du-
rada, simultanetat i successi desdeveniments
histrics.
s de diferents fonts histriques (orals, docu-
mentals, patrimonials) per contrastar informa-
cions sobre un mateix esdeveniment i obtenir
factors explicatius de les accions humanes.
Caracteritzaci dalgunes societats de dife-
rents poques histriques a partir de lanlisi de
les formes dorganitzaci social. Anlisi de pro-
blemes socials rellevants, comparant la situaci
actual amb la daltres poques histriques.
Valoraci de la prpia histria personal i
collectiva per a la comprensi del passat i del
present i la construcci del futur. Valoraci de
lintercanvi intergeneracional dexperincies.
Anlisi de levoluci dalgun element patri-
monial de lentorn proper, a partir del treball
cooperatiu, i comunicaci de la informaci
per mitj dels recursos de les TIC, mostrant
valoraci i respecte per les manifestacions del
patrimoni.
Anlisi del paper de les dones com a subjectes
individuals o collectius de la histria al llarg
del temps i valoraci de la seva aportaci al
patrimoni i a la cultura.
Matria i energia
Mesura i comparaci de masses i volums
de materials diversos. Experimentaci de la
fotabilitat dels materials en làigua.
Identifcaci de les propietats dels diIerents
materials duna mescla relacionant-les amb ls
de diferents tcniques de separaci de substn-
cies: imantaci, fltraci, decantaci, evaporaci
i destillaci. Experimentaci de les propietats
de laigua com a dissolvent.
Observaci de canvis qumics en relaci amb
fenmens quotidians: combustions, oxidacions
i fermentaci. Aplicaci a la prevenci del foc i
obtenci de compost.
Identifcaci dels diIerents instruments ob-
jectes ds habitual al laboratori i coneixement
i aplicaci de les normes ds i seguretat en el
laboratori.
Anlisi dels efectes duna fora o diferents
forces sobre un objecte. Aplicaci a lestudi de
mquines simples que sutilitzen habitualment
a lescola o a casa.
Experimentaci dels canvis destat en laigua
i la seva reversibilitat. Identifcaci i relaci del
cicle natural i hum de laigua. Aplicaci de ls
responsable de laigua.
Identifcaci de les Ionts dènergia ms utilit-
zades en la societat i diferenciaci entre energies
renovables i no renovables.
Planifcaci dèxperincies per comprovar
propietats dels materials i el seu comportament
davant la llum, la calor i lelectricitat. Elabora-
ci dun informe per comunicar el procs i els
resultats utilitzant lordinador.
Valoraci de limpacte del desenvolupament
tecnolgic en les condicions de vida i en el tre-
ball.
Identifcaci dels components dùn circuit
elctric. Disseny i construcci de circuits
elctrics senzills. Valoraci de la importncia
dadoptar comportaments que minimitzin el
consum elctric.
Recerca dinformaci sobre com sha resolt
un problema bsic de la vida quotidiana al llarg
del temps a partir dun treball comparatiu i ds
de les TIC.
s responsable de les TIC. Valoraci de la
necessitat de controlar el temps destinat a la seva
utilitzaci i el seu poder daddicci.
Utilitzaci de làdministrador de ftxers. Re-
coneixement i utilitzaci dels mens per a les
funcions del programari bsic de processador de
text, edici grafca i de presentaci amb textos,
dibuixos, imatges i audio.
Utilitzaci dInternet per a la cerca dinforma-
ci (imatge, text i audio) a travs de: cercadors,
paraules claus, adreces web. Tractament de la
informaci.
s del correu electrnic i entorns virtuals
de comunicaci amb publicaci de documents
a Internet.
Us de tcniques de representaci grafca.
Comunicaci dinformacions i argumenta-
cions prpies.
Valoraci destils de vida saludables.
Anlisi delements del patrimoni natural i
cultural.
Aplicaci dhabilitats de relaci social i res-
pecte per la diversitat.
Aplicaci del dileg i la mediaci en la reso-
luci dels confictes.
Utilitzaci dels recursos de les TIC.
Criteris davaluaci
Analitzar els elements fsics i humanitzats
dels paisatges i els principals factors de canvi
produts per processos naturals i per lactivitat
humana al llarg del temps. Reconixer la diver-
sitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la
necessitat de preservar la riquesa paisatgstica
i patrimonial.
Analitzar alguns dels usos que es fan dels
recursos naturals i de les fonts denergia, aix
com algunes conseqncies dels usos inade-
quats. Valorar, entre daltres recursos, laigua
com un b escs, i conixer maneres diferents
de prevenir o reduir limpacte de les activitats
humanes sobre el medi.
Utilitzar plnols i mapes a diferents escales i
interpretant els diferents signes convencionals,
aixi com Iotografes aries. Elaborar croquis i
plnols senzills com a mitj per analitzar ele-
ments del territori i comunicar els resultats de
les observacions i interpretacions.
Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels
microorganismes en el medi.
Relacionar lestructura dun sser viu amb les
Iuncions que realitza. Identifcar els principals
rgans del cos hum i les funcions que realitzen
tot relacionant ladequat funcionament del cos
amb determinats hbits de salut. Conixer les
repercussions dels hbits incorrectes sobre la
salut.
Conixer, analitzar i valorar els mecanismes
de funcionament i de participaci de les societats
democrtiques, aplicats als rgans de govern de
diferents institucions, assumint responsabilitats
en el s del marc escolar.
Reconixer i respectar la diversitat de mani-
Iestacions culturals de lèntorn, de Catalunya i
Espanya. Identifcar les normes de convivncia
dels grups i respectar els drets i deures fonamen-
tals de les persones.
Identifcar, descriure i analitzar processos de
canvi i transformaci social, cultural, econmic
i tecnolgic en lentorn, en especial, els canvis
provocats per la globalitzaci, identifcant i va-
lorant algunes de les causes de les desigualtats
en el mn actual.
Usar diferents informacions procedents dels
mitjans de comunicaci per interpretar pro-
blemes socials rellevants. Valorar la relaci de
proximitat que proporcionen les tecnologies
de la informaci i la comunicaci amb altres
llocs del planeta.
Utilitzar diferents tipus de fonts documen-
tals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir
informaci sobre els trets significatius de la
societat dpoques passades, situant els fets en
lnies de temps.
Planifcar i portar a terme experincies sen-
zilles sobre alguns fenmens fsics i qumics
de la matria, plantejant-se hiptesis prvies,
seleccionant el material necessari, i registrar els
resultats i comunicar les conclusions, oralment
i per escrit, per mitjans convencionals i amb
ls de les TIC.
Planifcar i realitzar projectes de construcci
dalguns objectes, maquetes i aparells senzills,
seleccionant els materials pertinents, demostrant
responsabilitat en les tasques individuals i acti-
tud cooperativa per al treball en grup i vetllant
per la prpia seguretat i la dels altres.
Educaci artstica
Les manifestacions artstiques tenen una pre-
sncia constant en lentorn i en la vida de les per-
sones i esdevenen espais de relaci en els quals
fueixen experincies, signifcats, emocions,
idees i pensaments. Lrea deducaci artstica
de leducaci primria pretn desenvolupar en les
nenes i els nens la percepci i lexpressi esttica
amb lobjectiu que adquireixin una formaci
que els permeti comprendre els mns artstics
i culturals, i de manera molt especial els del
seu entorn ms proper i els daltres pobles, i
participar-hi.
Leducaci artstica afavoreix lestructuraci
del pensament de lalumnat en tant que analitza la
realitat, ajuda a comprendre i respondre, a sentir
i a distingir, a pensar i a construir. Laprenentatge
de lart i a travs de lart, genera coneixement
i transferncia a altres situacions i contextos
tot desenvolupant un pensament crtic, obert
i fexible.
Leducaci artstica tamb t una gran relle-
vncia des de la perspectiva social i cultural, ja
que les manifestacions artstiques no tan sols
sn generadores despais de coneixement sin
tamb despais dexperincia dins lentorn pro-
per (centre escolar, barri, poble, ciutat...) i de
dileg amb daltres manifestacions artstiques
i culturals del mn.
Els objectius i els continguts de leducaci
artstica pretenen que les nenes i els nens adqui-
reixin la capacitat dinterpretar i representar el
mn: aprendre a percebre, per tamb a produir
a partir del coneixement i de la comprensi de si
mateix i del seu entorn i a entendre les imatges
com una representaci de la realitat
Lrea deducaci artstica mant uns enllaos
evidents amb lrea deducaci fsica, en tant
que totes dues rees treballen el sentit esttic i
creatiu de lexpressi i comunicaci corporal,
de manera especial per mitj de la dansa. La
dansa ajuda lalumnat a conixer les seves pos-
sibilitats corporals, a respectar-se i respectar els
altres, i a compartir una experincia corporal
transmesa per mitj dels sentits i enriquida amb
la msica.
Lexperincia esttica incideix tant en el dileg
que sexperimenta amb les manifestacions arts-
tiques i culturals, com tamb en la creaci.
Per aquesta ra es proposen dos blocs de con-
tinguts relacionats amb dos mbits de lexperi-
ncia esttica: Explorar i percebre, i Interpretar
i crear. Cada un daquests mbits agrupen els
continguts en dos apartats: Visual i plstica,
i Msica i dansa, que constitueixen els llen-
guatges que integren lrea. Tant el llenguatge
plastic com el musical sn els ambits especifcs
amb caracterstiques prpies que comparteixen,
no obstant, aspectes relatius a la producci i la
comprensi, fet que facilita la seva inclusi en
una sola rea per permetre un enfocament glo-
balitzat que contempli les estretes connexions
entre els diferents llenguatges i la incorporaci
de continguts de dansa i teatre.
El bloc Explorar i percebre inclou aquells
aspectes relacionats amb el desenvolupament
de capacitats de reconeixement visual, audi-
tiu i corporal, que ajuden a entendre les dife-
rents manifestacions artstiques, aix com el
coneixement i gaudi de produccions plstiques
i musicals diverses. El bloc Interpretar i crear
es refereix a lexpressi didees i sentiments per
mitj del coneixement i ls de diferents codis i
tcniques artstics. Per facilitar laplicaci duna
perspectiva integrada, els conceptes i actituds a
treballar queden explicitats en la major part de
procediments de cada bloc.
donaran sentit.
Els continguts dels dos blocs desenvolupen
directament les competncies comunicatives i,
en especial, la competncia artstica i cultural,
atenent a la manera que lart commou, el que
suscita i el que explica de les dones i els homes
en general i de nosaltres mateixos i mateixes
en particular.
El coneixement dels diferents codis arts-
tics i ls de les tcniques i recursos que sn
propis de lrea ajuden lalumnat a iniciar-se
en la percepci i comprensi del mn que els
envolta. Tamb li permeten ampliar les seves
possibilitats dexpressi i comunicaci amb els
altres per mitj dels recursos que li proporcionen
els llenguatges artstics, promovent la iniciativa
personal, la imaginaci i la creativitat.
Lapropament a les diverses manifestacions
culturals i artstiques que propicia lrea educa
en el respecte per altres formes dexpressi i
pensament, ja que dota lalumnat deines per
valorar-les i formular opinions fonamentades
que contribueixen a confgurar criteris personals
vlids en relaci amb els productes culturals i
ampliar aix les seves possibilitats de lleure.
Contribuci de lrea a les competncies b-
siques
Lrea dEducaci artstica contribueix, a ms,
al desenvolupament dàspectes que confguren la
competncia del coneixement i interacci amb
el mn, ja que lrea se serveix del medi com a
mitj per a la creaci artstica.
Els intercanvis lingstics, les canons i les
senzilles dramatitzacions contribueixen a la
competncia comunicativa, i ls de la tecnologia
relacionada amb la msica, les arts visuals i la
cerca dinformaci sobre manifestacions artsti-
ques contribueix al tractament de la informaci
i la competncia digital.
Lrea desenvolupa tamb la competncia
social i ciutadana, ja que la interpretaci i la
creaci suposa el treball en equip i contribueix
a la sociabilitzaci dels infants en la mesura que
comparteixen experincies i manifestacions
culturals.
Participa tamb en el desenvolupament de
la competncia daprendre a aprendre i de lau-
tonomia i iniciativa personal, pel que fa a la
refexi sobre els processos en la manipulaci
dobjectes, lexperimentaci amb tcniques i
materials, la capacitat dobservaci, la indagaci
i la planifcaci. Finalment, participa en la com-
petncia matemtica, ja que aborda conceptes
i representacions geomtriques i es treballa el
ritme i les escales musicals.
currculum
Lènsenyament i aprenentatge per a la com-
prensi dels mns artstics i culturals ha de
partir de les prpies experincies de lalumnat
i dels interrogants que es planteja entorn de les
imatges, els objectes, la msica i els espectacles
visuals i entorn el que sens esdev. Aquesta
aproximaci permet examinar els propsits de la
cultura i de les arts visuals, musicals i corporals,
i la seva incidncia en la nostra manera de pensar
i actuar, atenent als diferents contextos socials i
a les diferncies culturals i de gnere.
Per adquirir competncia artstica cal posar
lalumnat en contacte amb contextos relacio-
nables i dialgics amb les manifestacions ar-
tstiques i culturals, i promoure la possibilitat
dimplicar-se com a subjectes actius en projectes
on es pugui establir vinculacions amb les con-
vencions culturals i esttiques del passat i con-
tempornies, amb la tradici, amb la pluralitat
del nostre entorn, amb la nostra experincia i
amb altres coneixements.
Els entorns multimdia posen mfasi en que
els audiovisuals, la msica, les imatges i les
animacions son eines poderoses per comunicar
idees. Leducaci artstica, conjuntament amb
les altres rees curriculars prepara als alum-
nes en un mn real i canviant. La utilitzaci
dels recursos TIC permeten generar msica,
combinar sons, textos, imatges, Iotografes i
animacions, obrint moltes possibilitats per a
lexperincia esttica.
Lexperincia cultural i emocional que sad-
quireix a travs de les manifestacions artstiques
i culturals, com la llibertat en lexperimentaci
de tcniques i procediments comunicacionals,
i lanlisi i lavaluaci del paper social i cultural
dels mitjans de comunicaci, afavoreixen la
comprensi, la interpretaci i la creaci.
Objectius
Lrea dEducaci artstica de leducaci pri-
mria t com a objectiu el desenvolupament de
les capacitats segents:
1. Experimentar i indagar en les possibilitats
expressives del so, de la imatge i del moviment i
apreciar que lart s una manera de donar forma
a les experincies, a les idees i a les emocions
2. Explorar, conixer i experimentar les
possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons,
els instruments, lexperincia artstica, la co-
municaci audiovisual, els materials, les TIC,
mitjanant els llenguatges artstics i la realitzaci
de projectes expressius i de comunicaci
3. Comprendre que les manifestacions
artstiques i culturals estan fetes per homes i
dones i per a la gent, i representen les seves
experincies.
4. Valorar i respectar el fet artstic propi i dels
altres entenent que s una manera de comunicar-
se i dexpressar els sentiments, les descobertes,
les capacitats i peculiaritats de cadasc. Apreciar
que les experincies culturals prpies i les dels
companys i companyes esdevenen un espai de
dileg i enriquiment.
5. Participar, generar i afavorir lintercanvi
dopinions, experincies, idees i valoracions i
incorporar en el procs creatiu propi i dels altres
aspectes de la prpia experincia o inquietud.
6. Valorar i gaudir de la interacci en el grup
i el cooperativisme, tot participant conjuntament
en la planifcaci de les activitats i de la produc-
ci per crear un sentit de comunitat, desenvolu-
pant una relaci de confana en la dinamica de
les activitats i compartint amb els companys i les
companyes idees, valoracions i projectes.
7. Mostrar curiositat per com les artistes i
els artistes indaguen en el coneixement, lex-
perincia i la imaginaci per fer msica, arts
escniques i, arts plstiques i arts audiovisuals.
Conixer algunes de les institucions i professions
dels mbits artstics i culturals i interessar-se per
les caracterstiques del seu treball.
8. Compartir i reconstruir histries i pen-
saments que ens desvetllen les manifestacions
artstiques i culturals i descobrir que poden
infuir en la nostra manera de pensar i en els
nostres propsits.
9. Gaudir de laproximaci a les manifestaci-
ons artstiques i desenvolupar una posici crtica
i un posicionament pluralista en laproximaci
als artistes, als autors/es i a les manifestacions
artstiques i culturals.
10. Utilitzar la comunicaci audiovisual i les
TIC per a la cerca dinformaci i conixer els
codis del llenguatge audiovisual per elaborar
produccions tant de forma autnoma com en
combinaci amb altres mitjans i materials.
11. Conixer les intervencions artstiques
urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els
edifcis arquitectonics i culturals del barri, del
poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves fun-
cions socials vinculades a la vida del barri, del
poble o de la ciutat i a la noci de patrimoni.
Continguts
CICLE INICIAL
Explorar i percebre
Visual i plstica
Observaci, i exploraci sensorial dels ele-
ments presents en lentorn natural, cultural i
artstic experimentant les sensacions i emocions
que provoquen.
Observaci i valoraci dìmatges fxes i seri-
ades de contextos propers (historietes, cmics,
illustracions, Iotografes, cartells, publicitat)
que provenen del camp de les arts i la cultura
visual.
Expressi oral didees, emocions i experinci-
es, que desvetllen les manifestacions artstiques i
culturals per promoure la comprensi crtica.
Inters pel coneixement de les manifestaci-
ons populars i tradicionals de Catalunya i de la
seva imatgeria i de les cultures dels companys i
companyes amb experincies diIerents.
Inters i curiositat per descobrir i gaudir les
manifestacions artstiques que ofereix lentorn
(museus, exposicions, representacions, festes
populars).
Apreciaci que els artistes i les artistes con-
ceben i produeixen objectes i imatges a partir
del que saben, coneixen o imaginen. Satisfacci
pel progressiu coneixement que els objectes i les
imatges promouen.
Discriminaci de materials, colors, formes,
volums, lnies, grandries, impacte visual... en
les imatges, els objectes i les obres artstiques.
Observaci de recursos formals del llenguatge
audiovisual (enquadrament i punt de vista).
Apreciaci dels objectes i imatges produts per
un mateix o per altres i valoraci pel progressiu
coneixement que promouen.
Percepci que a travs de la participaci arts-
tica i de linters vers els fets artstics sarriba a la
satisfacci i lemoci de lexperincia esttica.
Msica i dansa
Escolta, exploraci i discriminaci de sons
presents en lentorn natural, cultural i artstic:
elements de lentorn que produeixen so, sons que
es poden produir amb el cos, sons enregistrats.
Percepci del so i del silenci, de les diferents
qualitats del so i de la seva combinaci.
Exploraci dels recursos creatius i expressius
de la veu i dels instruments.
Exploraci sensorial de les possibilitats de
moviment del cos. Adequaci, quan escaigui,
del moviment al so i a lespai.
Expressi oral didees, emocions i experinci-
es, que desvetllen les manifestacions culturals i
artstiques: audicions, espectacles, festes.
Inters pel coneixement de canons i danses
tradicionals catalanes i de canons i danses tra-
dicionals dels pasos dòn provenen companys i
companyes de classe.
Inters i curiositat per participar i gaudir
en les manifestacions artstiques que ofereix
lentorn: audicions, dansa, espectacles, festes
tradicionals.
Comprendre el signifcat de canons i danses
i la seva relaci amb experincies conegudes o
imaginades.
Inters en laudici de peces instrumentals i
vocals de diferents estils i cultures.
Reconeixement dinstruments musicals i de
veus masculines, femenines i infantils en au-
dicions musicals.
Reconeixement, interpretaci i representaci
grafca i corporal dèlements musicals.
Percepci que a travs de la participaci i de
linters sarriba a la satisfacci en lexperincia
artstica.
Interpretar i crear
Visual i plstica
Experimentaci amb les qualitats visuals i
plstiques dels materials dels elements presents
en lentorn: manipulaci i transformaci dels
materials; utilitzaci de diversos materials i
suports; intervenci espacial i compositiva.
Concepci i composici individual i collectiva
dimatges i objectes a partir de materials i tc-
niques per a la representaci bidimensional i
tridimensional, la composici dobjectes atenent
a lequilibri i la utilitzaci de ritmes visuals.
Us progressiu dels materials, dimatges i
dobjectes diversos de lentorn en les produc-
cions prpies i collectives: materials plstics,
Iotografes, revistes, premsa, cromos, imatgeria
popular i fantstica.
Elaboraci de produccions plstiques i mis-
satges audiovisuals a partir de la percepci
sensorial, la imaginaci, les experincies, la
realitat, les idees i les emocions, tot preveient
els recursos necessaris i les possibilitats dels
materials i avanant amb confana i satisIacci
en els diferents processos de producci.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de les
terminologies prpies dels llenguatges artstics:
pintura, dibuix, escultura, illustraci, collage,
modelatge, construcci, Iotografa, cinema i
teatre.
Valoraci de lordre, la cura i latenci en
els processos de producci i del respecte en
el treball.
Inters, valoraci i respecte davant del fet
artstic i davant de les produccions artstiques
prpies i alienes.
Msica i dansa
Interpretaci de cantarelles, canons a una
veu amb acompanyament o sense i danses tra-
dicionals catalanes, daltres cultures i dautor,
desenvolupant la tcnica vocal, instrumental
i corporal.
Realitzaci de danses, exercicis corporals i
jocs motrius, acompanyats de seqncies sono-
res, canons i obres musicals.
Composici individual i collectiva de pro-
duccions musicals i coreografes.
s progressiu de materials sonors i instru-
ments convencionals i no convencionals, des-
envolupant ladaptaci corporal i musical a les
caracterstiques de cadascun dells.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de
grafes no convencionals (dibuixos, paraules,
simbols) i grafes musicals convencionals en la
lectura, la interpretaci i la creaci de partitures
senzilles.
Incorporaci i utilitzaci progressiva de la
terminologia que sempra en la prctica i la vi-
vncia de la dansa i la msica.
Valoraci de latenci i el respecte en les in-
terpretacions i produccions artstiques prpies
i dels altres.
Discriminaci de formes i grandries.
Expressi de les emocions i experincies
sensorials.
Exploraci sensorial delements de lentorn,
imatges, moviment, so i espai.
Realitzaci dexercicis corporals i jocs mo-
trius.
Comprensi de textos de canons.
Criteris davaluaci
Reconixer i anomenar algunes de les ca-
racterstiques i de les possibilitats dutilitzaci
plstica, sonora i corporal dels elements presents
en lentorn natural, cultural i artstic.
Expressar de forma senzilla i compartir amb
els companys i les companyes el que ens desvet-
lla una experincia cultural o artstica, individual
o collectiva.
Realitzar senzilles composicions visuals
(imatges i objectes), sonores i coreografques
que representin el mn imaginari, afectiu i social
i participar en produccions collectives.
Emprendre processos de creaci i producci
artistica i desenvolupar-los amb confana, sa-
tisfacci i respecte.
Mostrar respecte en el treball cooperatiu a
lhora de participar en projectes artstics col-
lectius.
Reconixer elements musicals en audicions
i coreografes.
Interpretar de memria canons i danses.
Realitzar patrons de moviment, jocs motrius,
esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos
i instruments.
Llegir petits patrons meldics i rtmics amb
els elements apresos.
CICLE MITJ
Explorar i percebre
Visual i plstica
Identifcaci de la diversitat de materials i de
qualitats, i les tecnologies que sutilitzen en la
creaci dobjectes artstics i imatges mitjanant
lobservaci de produccions en lentorn artstic i
cultural i dels mitjans de comunicaci.
Aproximaci al paper social i cultural de
les exposicions culturals i dart, del cinema,
del teatre i dels mitjans de comunicaci (pu-
blicitat, premsa, Internet) i de les produccions
audiovisuals.
Apreciaci de la incidncia de la cultura visual
de lentorn i del patrimoni cultural en la vida quo-
tidiana de les persones i en la forma de pensar.
Apreciaci que la manera de ser i de pensar,
els valors i les creences infueixen en la manera
com ens relacionem amb i a travs de lart. Valo-
raci positiva de la diversitat de posicionaments,
judicis i arguments que desvetllen els objectes
i les imatges.
Exploraci i dileg entorn al que les imatges,
les produccions audiovisuals i els objectes poden
explicar del mn i de nosaltres mateixos.
Observaci de recursos formals del llenguatge
audiovisual i la seva funci expressiva i esttica
(enquadrament, planifcaci i punt de vista).
Reconeixement de manifestacions culturals,
populars i tradicionals de Catalunya i de la seva
imatgeria. Inters per a conixer i dialogar sobre
les diverses experincies culturals de companys
i companyes.
Inters per qestionar-se i cercar informaci
sobre els motius i les raons de lart i dels contex-
tos de producci artstica.
Observaci i discriminaci de materials, co-
lors, formes, volums, lnies, contorns, textures,
grandries, perspectives, en la bidimensionalitat,
i la tridimensionalitat dels objectes, les imatges
i les obres artstiques.
Establiment de relacions entre les qualitats
perceptibles de les produccions artstiques i el
que commou o provoca. Identifcaci dàlguns
materials i tecnologies emprats pels artistes en
el present i en el passat.
Percepci que a travs de la implicaci, de la
resoluci de problemes i de la constncia, sarriba
a la satisfacci en la comprensi, interpretaci
i creaci artstica.
Msica i dansa
Identifcaci de la varietat de sons, musiques,
moviments corporals i tecnologies que utilitzen
les artistes i els artistes en lexpressi musical
i corporal mitjanant lescolta i lobservaci
de produccions en lentorn artstic i cultural.
Reconeixement de famlies instrumentals.
Exploraci i dileg de com les artistes i els
artistes expressen, mitjanant la msica i la dan-
sa, idees i emocions molt properes a les nostres
experincies.
Reconeixement de canons i danses populars
i tradicionals de Catalunya. Inters per a coni-
xer i dialogar sobre les diverses experincies
culturals de companys i companyes a travs de
la msica i la dansa.
Reconeixement destructures de simulta-
netat sonora en produccions musicals i ar-
tstiques.
Apreciaci de la incidncia de la cultura musi-
cal i corporal de lentorn i de la manera de ser i de
pensar propis, i en la manera com ens relacionem
amb i a travs de les manifestacions musicals i
escniques. Valoraci positiva de la diversitat de
posicionaments, judicis i arguments que desvet-
llen les expressions musicals i corporals.
Inters per la cerca dinformaci (individual
i collectiva) sobre compositors/es, intrprets,
festivals de msica i manifestacions musicals
i informaci a lentorn de la dansa.
Reconeixement de petites formes musicals,
de qualitats del so, dinstruments i formacions
instrumentals i vocals en peces musicals.
Reconeixement i representaci delements
musicals i plstics a travs del moviment cor-
poral.
Percepci que a travs de la implicaci i de la
constncia, sarriba a la satisfacci en la com-
prensi, interpretaci i creaci artstica.
Reconeixement de la presncia de la msica i
la dansa en els mitjans de comunicaci.
Interpretar i crear
Visual i plstica
Experimentaci i recerca de les possibilitats
expressives i plstiques i de transformaci dels
materials; les possibilitats espacials en la inter-
venci bidimensional i tridimensional; les acci-
ons que permeten els materials i les tcniques
artistiques del passat i del present (Iotografa,
imatge digital, animaci).
Disseny i composici individual i collectiva
dimatges i objectes utilitzant materials tcniques
i procediments diversos (materials naturals, in-
dustrials i de rebuig, recursos plastics, Iotografa,
recursos de les TIC...), atenent a lequilibri/tensi
i utilitzant ritmes visuals, plans (fgura-Ions) i
punts de vista diversos.
s progressiu dimatges i objectes de lentorn
proper, amb la fnalitat dèxplicar algun aspecte
de la nostra vida. (imatgeria popular i meditica,
els records, la vida quotidiana, la histria i la
memria del barri).
Elaboraci de propostes artstiques a resultes
de la percepci sensorial, la imaginaci, les
experincies, la realitat, les idees i les emocions,
tot preveient els recursos necessaris i les possibi-
litats dels materials, i avanant amb confana i
amb satisfacci en el procs de producci.
Caracteritzaci de personatges, producci
dimatges i objectes, recreaci despais imagina-
ris, creaci destructures, decorats i exposicions
amb propsits relacionables amb la prpia ex-
perincia i amb el desenvolupament dactivitats
culturals als centres educatius i enregistraments
audiovisuals.
Assumir responsabilitats i afavorir dinmi-
ques de treball cooperatiu i participatiu en lela-
boraci de projectes artstics i culturals.
Utilitzaci progressiva de les terminologies
prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix,
escultura illustraci, arquitectura, gravat, colla-
ge, modelatge, construcci, Iotografa, imatge
digital, cinema-vdeo.
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic
propi i dels altres i per les obres artstiques de
diferents caracterstiques.
Conscincia del propi aprenentatge en els
processos de la producci, creaci i interpre-
taci artstica.
Msica i dansa
Interpretaci, improvisaci i creaci de can-
ons a una i ms veus, danses, jocs motrius
desenvolupant làfnaci, la dicci, la tcnica
vocal, instrumental i corporal i la coordina-
ci tant individual com collectiva. Prctica de
tcniques basiques de moviment acompanyats
o no de seqncies sonores, canons i obres
musicals.
Interpretaci de canons i danses tradicionals
catalanes i canons i danses daltres pasos, en
especial dòn provenen companys i companyes
de classe.
Composici individual i collectiva de
canons, musiques i coreografes utilitzant
materials i instruments de percussi diver-
sos, inclosos els recursos TIC i audiovisuals.
Incorporaci progressiva de la terminologia
corresponent.
Creaci i producci de musica i de danses que
es relacionin amb les prpies idees, emocions o
experincies. Recerca i utilitzaci de musiques
que ens mostren com som: canons, danses,
(populars, culturals i meditiques).
Elaboraci de produccions musicals, esceno-
grafques i audiovisuals a partir de la percepci
sensorial, la imaginaci, les experincies, la
realitat, les idees i les emocions, tot preveient
recursos necessaris i avanant amb confana i
satisfacci en el procs de producci.
Utilitzaci progressiva de les terminologies
propies dels llenguatges artistics: grafa musi-
cal convencional en la lectura, interpretaci i
creaci de partitures senzilles, terminologia
prpia de la dansa.
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic
propi i dels altres i per les obres artstiques de
diferents caracterstiques.
Acceptaci i adaptaci de les prpies possi-
bilitats davant de la producci, creaci i inter-
pretaci artstica.
Comunicaci de judicis i arguments sobre
objectes i imatges artstics.
Identifcaci de materials i qualitats dels ob-
jectes i de les tecnologies per produir-los.
s dobjectes i imatges per explicar aspectes
de la vida prpia i de lentorn.
Criteris davaluaci
Identifcar i verbalitzar amb la terminologia
adequada les possibilitats plstiques, sonores
i corporals que utilitzen els i les artistes, i els
mitjans de comunicaci presents en lentorn
natural, cultural i artstic.
Expressar i compartir amb els companys i
les companyes el que ens desvetlla, de nosaltres
mateixos i de la nostra manera de pensar, una
experincia cultural o artstica, individual o
collectiva.
Cercar informacions i respostes a partir de
dubtes i qestions plantejades al voltant de les
manifestacions artstiques i culturals i dels con-
textos de producci artstica.
Realitzar composicions visuals (imatges i ob-
jectes), sonores, i coreografques que representin
les nostres idees, emocions i experincies utilit-
zant materials i instruments diversos inclosos els
recursos de les TIC i els audiovisuals.
Utilitzar en les produccions artstiques aquells
elements que ens mostren com som tot preveient
recursos i materials propis del nostre entorn i
afavorint la dinmica del fet cooperatiu.
Avanar amb confana i satisIacci i res-
pecte en els processos de creaci i producci
artstica.
Mostrar respecte i responsabilitat en el treball
cooperatiu alhora de participar en projectes
artstics collectius.
Interpretar canons i danses apreses uti-
litzant les tcniques bsiques de la veu i del
moviment.
Improvisar i crear canons participant en
creacions individuals i collectives emprant degu-
dament la terminologia i grafa corresponent.
Llegir petites partitures amb els elements
musicals apresos.
CICLE SUPERIOR
Explorar i percebre
Visual i plstica
Indagaci sobre les possibilitats comunicati-
ves suggerides per la comunicaci audiovisual
i la utilitzaci de les TIC i per les possibilitats
plstiques dels materials i les seves qualitats
Iormals en el disseny dìmatges i dòbjectes
artstics, i per comunicar idees, emocions i
experincies.
Elaboraci i seguiment de protocols per a
lobservaci daspectes i qualitats delements
naturals i artifcials.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i
dInternet per obtenir informaci sobre qes-
tions relacionades amb lart i els contextos de
producci i exposici artstica.
Valoraci del paper de les exposicions, la
publicitat, Internet, el cinema, la televisi per
informar, fer pensar, persuadir.
Identifcaci de maneres de viure i Iormes
dorganitzaci social en les imatges i els objectes;
percepci i comprensi dalgunes idees, valors o
creences que desvetllen els objectes i les imatges;
apreciaci de la relaci de lentorn cultural i els
aspectes personals dels artistes i de les artistes
en la creaci dobjectes i imatges.
Apreciaci de la infuncia de lèxperincia
cultural de cadasc en les reaccions davant les
manifestacions artstiques, i en ls i en la creaci
dobjectes i imatges.
Comprensi i comunicaci de les maneres de
viure, de les ideologies i de les concepcions, a
travs dels objectes i de les imatges. Percepci
i comprensi de les atribucions de temps, lloc,
gnere i classe que desvetllen els objectes i les
imatges atenent el seu context social.
Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci
de les imatges i dels objectes en la promoci
de noves expectatives i propsits pel que fa als
valors i concepcions ideolgiques. Comunicaci
de les experincies, pensaments i inquietuds
personals que promou la experincia amb els
objectes i les imatges.
Utilitzaci dels recursos formals del llenguat-
ge audiovisual i de la seva funci expressiva i
esttica (enquadrament, planifcaci, punt de
vista, illuminaci).
Inters per identifcar la motivaci en la cre-
aci dobjectes i dimatges, les diferents visions
de lart i la relaci dels objectes i les imatges amb
els contextos de producci artstica.
Discriminaci de materials, colors, formes,
volums, lnies, contorn, textures, grandria,
llum, moviment, bidimensionalitat i tridimensi-
onalitat, establiment de relacions entre les qua-
litats perceptibles i el qu pretenen les imatges
i els objectes (informar, fer pensar, convncer,
persuadir).
Apreciaci dalgunes caracterstiques (for-
mals, materials i tecnolgiques) en la creaci
d objectes i dimatges que han canviat o es
mantenen al llarg del temps.
resoluci de problemes i de la constncia sarriba
i creaci artstica.
Msica i dansa
Experimentaci de les possibilitats sonores
que poden suggerir la utilitzaci de les TIC, la
interacci de diferents mitjans i llenguatges
artstics, les famlies i les agrupacions instru-
mentals.
Recerca de les possibilitats corporals comuni-
catives per a una millor relaci entre les persones.
Recerca dimatges que ens ofereixin tot tipus de
moviment: anlisi i interpretaci corporal.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dIn-
ternet per obtenir informaci sobre audicions,
concerts, espectacles musicals, estils musicals
i coreografcs.
Valoraci de ls de la msica en els mitjans de
comunicaci i en produccions audiovisuals.
Reconeixement de la relaci de les expressions
musicals i les danses amb les idees, les emocions
i les realitats socials.
Apreciaci de la infuncia de lèxperincia
cultural de lentorn en la comprensi, interpre-
taci i creaci musical i escnica.
Comprensi i comunicaci de les maneres
de viure, de les ideologies i de les concepcions
a travs del so i del cos.
Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci de
la msica i de la dansa en la promoci de noves
expectatives i propsits pel que fa als valors i
les concepcions ideolgiques.
Incorporaci progressiva de la grafa musi-
cal convencional en la lectura, interpretaci i
creaci de partitures. Incorporaci i utilitzaci
progressiva de la terminologia que sempra en
la prctica i vivncia de la dansa.
Exploraci de diverses estructures de simul-
tanetat en produccions musicals i artstiques de
complexitat creixent.
Inters i recerca dinformaci (individual i
collectiva) sobre compositors, intrprets, fes-
tivals de msica i manifestacions musicals en
general, i la dansa: diferents formes de viure-la
i entendre-la.
Apreciaci i reconeixement de diferents qua-
litats del so, de petites formes musicals, dins-
truments i formacions instrumentals i vocals
en peces musicals.
Reconeixement i escriptura de ritmes i me-
lodies, emprant la grafa musical convencional,
utilitzaci corporal i verbal de la terminologia
bsica de dansa que representi les necessitats
ms properes a nosaltres.
resoluci de problemes i de la constncia sarriba
i creaci artstica.
Interpretar i crear
Visual i plstica
Identifcaci i aplicaci de les possibilitats
de comunicaci que poden suggerir la utilitza-
ci dimatges, dobjectes, delements naturals,
destructures geomtriques, de materials, de
mitjans audiovisuals i de les TIC per comuni-
car de forma visual, coneixement, pensament,
emocions i experincies.
Recerca de les possibilitats de comunicaci
que ofereixen els materials plstics, el com-
portament dalguns materials amb daltres, les
diverses possibilitats espacials en la intervenci
bidimensional i tridimensional, les accions que
permeten els materials, les possibilitats de la
llum, i els mitjans artstics del passat i del present
(imatge digital, video, Iotografa, installaci).
Construcci i caracteritzaci de personatges,
recreaci despais imaginats, creaci destructu-
res, maquetes, decorats i exposicions en prop-
sits relacionables amb la prpia experincia i en
el desenvolupament dactivitats del centre.
Creaci de missatges visuals mitjanant ma-
terials plstics i tecnologies de la comunicaci
(imatge digital, video, Iotografa, installaci)
per a la composici dobjectes i imatges, atenent
lequilibri, el moviment, la utilitzaci de diferents
punts de vista, el pla (general, mig, de detall), el
Iormat (vertical, horitzontal, rod) i la fnalitat
(informar, persuadir).
Reutilitzaci dobjectes i imatges de lentorn
amb la fnalitat dèxplicar visualment experinci-
es, desitjos, i valoracions crtiques de lentorn.
s progressiu en projectes artstics de re-
presentacions culturals: imatgeria popular i
mediatica, el barri o la ciutat, les Iotografes,
els objectes, colleccions, estils i moda, desitjos,
desenganys. Participaci en projectes artistics
que interaccionin amb la comunitat.
Elaboraci de produccions artstiques com a
resultat de la percepci sensorial, la imagina-
ci, les experincies, la realitat, les idees i les
emocions, tot preveient els recursos necessaris
i les possibilitats dels materials i les tcniques i
procediments adequats., avanant amb confana
i amb satisfacci en el procs de producci.
Assumir responsabilitats i afavorir la din-
mica del treball cooperatiu, establint moments
de revisi, respectant les aportacions dels/de
les altres i resolent les discrepncies amb ar-
guments.
pintura, dibuix, escultura, espectacle visual
installaci, cmic, cartellisme, arquitectura, pu-
blicitat, gravat, collage, modelatge, construcci,
Iotografa, imatge digital, cinema-video.
Inters per conixer i valorar el fet artstic
propi i dels altres, i les manifestacions artstiques
i culturals del nostre entorn.
Adquisici de constncia i progressiva exi-
gncia en la realitzaci de produccions arts-
tiques.
Msica i dansa
Identifcaci i aplicaci de les possibilitats de
comunicaci que poden suggerir la utilitzaci
del cos, de sons, de musiques, dinstruments, de
mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar
de forma sonora i corporal coneixements, pen-
saments, emocions i experincies.
Interpretaci, improvisaci i creaci de can-
ons, danses i jocs motrius, desenvolupant la
tcnica vocal, la dicci, làfnaci, les tcniques
instrumentals i corporals i la coordinaci tant
individual com collectiva. Prctica de tcniques
bsiques de moviment i utilitzaci destructu-
res sonores en la improvisaci i composici
coreografques.
Experimentaci de sincronitzacions de msica
i moviment.
Creaci de missatges sonors i corporals a
partir de la combinaci de diversos mitjans i
tecnologies de la comunicaci, incorporant la
terminologia corresponent; creaci de msica,
canons i danses a partir dels elements apre-
sos.
Recerca, utilitzaci i valoraci de canons,
interpretacions i danses de lentorn. Participaci
en esdeveniments collectius (amb msica i dan-
ses) de la comunitat (escola, barri, ciutat).
Elaboraci de produccions a partir de la per-
cepci sensorial, la imaginaci, les experincies,
la realitat, les idees i les emocions, tot preveient
els recursos necessaris i avanant amb confana
i amb satisfacci en el procs de producci.
Assumir responsabilitats i afavorir la din-
mica del treball cooperatiu, establint moments
de revisi, respectant les aportacions dels/de
les altres i resolent les discrepncies amb ar-
guments.
grafa musical convencional en la lectura, inter-
pretaci i creaci de partitures , terminologia
musical i terminologia prpia de la prctica i
vivncia de la dansa.
Inters per conixer i valorar el fet artstic
propi i el dels altres, i les manifestacions arts-
tiques i culturals del nostre entorn.
Adquisici de constncia i progressiva exi-
gncia en la realitzaci de produccions arts-
tiques.
Discriminaci dobjectes bidimensionals i
tridimensionals.
Creaci de missatges audiovisuals i pls-
tics per comunicar experincies, pensaments
i emocions.
Identifcaci dàspectes culturals i historics
de la societat per mitj de les produccions ar-
tstiques.
Valoraci dels mitjans de comunicaci, inclo-
sa la publicitat, en la representaci del mn.
Apreciaci de levoluci formal dels objectes
al llarg del temps.
Criteris davaluaci
Identifcar i reconixer en les diverses Iormes
dexpressi artstica i cultural alguns trets soci-
als, culturals, formals, estructurals, ideolgics,
psicolgics, semitics i de gnere.
Formular opinions i argumentacions al voltant
de les manifestacions artstiques i culturals,
de la utilitzaci dels mitjans de comunicaci i
dInternet, atenent el seu paper social i cultural
i la manera que comprenem lentorn.
Cercar, elaborar i valorar concepcions al vol-
tant de les manifestacions artstiques i culturals
i dels contextos de producci artstica.
Comunicar de forma visual, sonora i corporal
coneixement, pensament, emocions i experin-
cies, tot aplicant i combinant les possibilitats de
comunicaci que suggereixen el cos, els sons,
les musiques, les imatges, els objectes, les f-
gures geomtriques, els mitjans audiovisuals
i les TIC.
Elaborar produccions artstiques que promo-
guin la valoraci crtica del nostre entorn.
Planifcar els processos de producci pel que
fa a previsi de recursos, materials, moments
de revisi i assumpci de responsabilitats en el
treball cooperatiu.
Mostrar respecte, responsabilitat i valoraci
crtica en el treball cooperatiu i argumentar i
resoldre les discrepncies a lhora de participar
en projectes artstics collectius.
Interpretar canons i danses apreses uti-
litzant les tcniques bsiques de la veu i del
moviment.
Improvisar i crear canons participant en
creacions individuals i collectives emprant degu-
dament la terminologia i grafa corresponent.
Llegir petites partitures amb els elements
musicals apresos.
Educaci per al desenvolupament personal i
la ciutadania
Educar per al desenvolupament personal i
la ciutadania s afavorir que les nenes i nens
puguin viure plenament i desenvolupar-se en el
s de la comunitat, adoptant estratgies per viure
en un mn complex, canviant i ple dincertesa,
i desenvolupant actituds de responsabilitat i
comproms per a la construcci duna societat
ms justa, democrtica i participativa.
Els canvis radicals en les formes de vida
tradicionals, que han reforat els valors indivi-
dualistes i han generat inseguretats; levoluci
econmica i tecnolgica, que ha canviat el valor
del treball i ha fet crixer la distncia entre les
societats del benestar i les que nestan excloses;
la degradaci dels ecosistemes i la globalitzaci
i la seva representaci a travs dels mitjans de
comunicaci, que han augmentat la necessitat
de conviure en la diversitat, fan necessari que en
el sistema educatiu sintrodueixin elements que
permetin a lalumnat incorporar-se a una realitat
canviant, sovint incerta i imprevisible, amb noves
competncies i recursos per fer front a aquests
canvis i comprometres a treballar per trobar
solucions als reptes que la vida planteja.
LEducaci per al desenvolupament personal
i ciutadania inclou tant el desenvolupament de
totes les dimensions personals i la construcci
responsable de la prpia identitat aprendre a
ser i actuar de forma autnoma, com la relaci
amb els altres aprendre a conviure, com el
comproms social aprendre a ser ciutadans i
ciutadanes en un mn global.
En la concreci de lEducaci per al desen-
volupament personal i ciutadania a letapa de
primria, es consideren, duna banda, els objec-
tius generals que cal desenvolupar al llarg dels
tres cicles i des de totes les rees i, de laltra, els
continguts especifcs a desenvolupar en un dels
cursos del cicle superior en lrea dEducaci
per la ciutadania i drets humans.
Aquest procs, iniciat al cicle inicial i que
tindr continutat en leducaci secundria obli-
gatria, pretn que leducaci per la ciutadania
responsable i compromesa amb la prpia realitat
no es limiti a romandre tancada en el seu mn,
sin que es projecti cap a mbits de ciutadania
i realitats progressivament ms globals, a partir
dèxperincies de participaci signifcatives i
properes, de manera que aquesta nova perspec-
tiva dentendre el mn acabi incidint en la prpia
realitat i contribueixi a canviar percepcions,
actituds i prejudicis.
Lrea dEducaci per al desenvolupament
personal i la ciutadania contribueix al desen-
volupament de les competncies bsiques per,
de manera especial i directa, a desenvolupar la
competncia social i ciutadana, ja que propicia
ladquisici dhabilitats per viure en societat
i exercir la ciutadania democrtica; afavoreix
la universalitzaci de les prpies aspiracions i
drets per a tots els homes i dones; ajuda a generar
valors com la cooperaci, la solidaritat, el com-
proms i la participaci; valora la conquesta dels
drets humans i rebutja els confictes entre grups
humans i les situacions dinjustcia.
La identifcaci dels drets i deures ciutadans,
aix com lassumpci dels hbits cvics per mitj
de la seva prctica, afavoreix lassimilaci de
destreses per conviure i construir, en qualitat
de futurs ciutadans i ciutadanes, societats ms
cohesionades, lliures i equitatives, des dun
sentiment didentitat compartida.
La competncia dautonomia i iniciativa
personal tamb es considera una competncia
prpia, en tant que afavoreix les iniciatives de
planifcaci, presa de decisions, organitzaci
i assumpci de responsabilitats. Per mitj del
dileg i el debat, els infants saproximen de forma
respectuosa a la diversitat i a la diferncia i les
valoren de forma crtica. Tamb safavoreix
làutonomia i làutoconfana en la construc-
ci de projectes personals de vida i en la presa
de postures sobre els problemes i les possibles
solucions.
siques
Igualment, lEducaci per al desenvolupament
personal i la ciutadania contribueix a ladquisici
de la competncia daprendre a aprendre, en
la mesura que proposa lestmul de les habili-
tats socials, impulsa el treball cooperatiu i ls
sistemtic de largumentaci, que implica el
desenvolupament dun pensament propi.
Tamb contribueix a la competncia comu-
nicativa lingstica i audiovisual, a partir del
coneixement i ls de conceptes propis, de la
prctica sistemtica del debat i tot el que implica
(saber escoltar, exposar i argumentar) i de la
gesti de les diverses fonts dinformaci per a
la construcci del coneixement.
Finalment, lrea aporta destreses relaciona-
des amb la competncia artstica i cultural, ja
que fomenta lactitud destima pel fet cultural,
lempatia per apropar-se a les seves diferents
manifestacions i la sensibilitat per compren-
dre-les i valorar-les amb una actitud oberta i
respectuosa. Alhora tamb requereix posar en
funcionament la creativitat per contribuir a la
construcci dun mn millor.
LEducaci per al desenvolupament personal
i ciutadania engloba tres blocs de continguts que
sinterelacionen: Aprendre a ser i actuar de forma
autnoma, Aprendre a conviure i Aprendre a
ser ciutadans i ciutadanes en un mn global. Es
parteix, per tant, de continguts relatius a lesfera
individual i les relacions entre les persones, per
passar a abordar la convivncia social en lmbit
ms proper, per tamb en altres entorns, dins
la conscincia de pertinena a una ciutadania
global.
Aprendre a ser i actuar de forma autnoma
implica construir una manera de ser harmnica,
conscient i volguda, desenvolupar un pensament
autnom, crtic i sensible davant de situacions
injustes i de les necessitats dels altres, potenciar
lautoregulaci de la prpia conducta i assolir
el major grau possible dautonomia i respon-
sabilitat. Suposa tamb superar estereotips i
reconixer-se iguals en la diversitat social, cul-
tural o de gnere.
Aprendre a conviure comporta desenvolupar
els valors fonamentals de la convivncia i la
resoluci positiva dels confictes amb criteris
tics de justcia; adquirir recursos que orientin
vers lobertura cap als altres de manera altruista i
generant sentiments dafecte i empatia; i superar
lindividualisme amb actituds de collaboraci
i comproms en la realitzaci de projectes en
com. Suposa tamb conrear habilitats que ens
permetin participar activament en la vida cvi-
ca, assumir els valors democrtics, acceptar i
practicar normes socials dacord amb aquests
principis, aix com conixer els fonaments i les
formes dorganitzaci de lestat democrtic i
lexercici de les llibertats en forma de drets i el
compliment dels corresponents deures.
Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un
mn global ha de contribuir al desenvolupament
dactituds per a viure de manera sostenible, dins
la conscincia dels vincles que ens lliguen com
a ssers humans i els que ens relacionen amb
la natura. Implica responsabilitzar-nos de les
conseqncies dels nostres actes i hbits de la
vida quotidiana sobre les condicions futures de la
vida humana. Tamb suposa reconixer-se com a
membres dùn grup social i identifcar els valors
comuns que compartim dins la diversitat.
currculum
El desenvolupament dels continguts no pot
reduir-se a la impartici duna rea en un curs
de letapa, sin que han dimpregnar tot el procs
daprenentatge al llarg de tots els cicles, incloent-
hi lmbit de les relacions interpersonals dins
el centre docent i el seu entorn. Sn molts els
aspectes de lEducaci per al desenvolupament
personal i ciutadania que shan de treballar pro-
gressivament dins de lacci tutorial i des dels
currculums de les diferents rees, per tamb
s cert que treballar de manera especifca, en
un curs determinat abans dacabar letapa, els
aspectes ms fonamentals de lEducaci per la
ciutadania i els drets humans, pot contribuir a
consolidar determinats aprenentatges desenvo-
lupats prviament.
LEducaci per al desenvolupament personal i
la ciutadania ha desdevenir leix vertebrador de
leducaci en valors a lescola, per tal de fomen-
tar, reconixer i valorar les bones prctiques i
les iniciatives que es proposen des dels diferents
mbits de la comunitat escolar. Ha de promoure
tamb el bon clima escolar i la implicaci dels
diferents estaments que componen la comunitat
educativa en lobjectiu com deducar per a ser i
conviure, amb el mxim de coherncia entre el
que es diu i el que es practica en tots els mbits
de la vida escolar.
Cal reconixer els valors que existeixen en
els missatges dels mitjans de comunicaci i
dInternet i, tanmateix, mostrar-se crtics davant
de la representaci de la realitat que ens propor-
cionen, aix com un s responsable dels mitjans
tecnologics i de la inIormaci, identifcant els
problemes tics, culturals i socials relacionats
amb les TIC i prenent una actitud positiva en
la seva utilitzaci, que recolzi laprenentatge
individual i el collaboratiu.
En defnitiva, làprenentatge dàquesta area
va ms enll de ladquisici de coneixements,
per centrar-se en les prctiques escolars que
estimulen el pensament crtic, la participa-
ci i lassimilaci dels valors fonamentals
de la societat democrtica, amb lobjectiu de
formar futurs ciutadans i ciutadanes respon-
sables i participatius, per tamb emptics
i solidaris.
Objectius
1. Aprendre a ser i actuar de manera au-
tonoma
Identifcar, acceptar criticament i construir
la prpia identitat, desenvolupant lautoestima
en tots els mbits de la personalitat.
Reconixer lalteritat des de criteris digualtat
i identifcar les relacions dìnterdependncia amb
els altres. Desenvolupar una actitud favorable a la
superaci dels prejudicis i contrria a la violncia
i als comportaments discriminatoris.
Desenvolupar mecanismes dautoregulaci
de les prpies emocions i de la prpia con-
ducta, habilitats emocionals i de comunicaci
assertiva en les relacions personals i de grup,
mostrant actituds emptiques, solidries i
constructives.
Actuar amb autonomia i responsabilitat en
la vida quotidiana i en les relacions de grup,
tot elaborant i aplicant valors i normes de con-
vivncia.
2. Aprendre a conviure
Reconixer i practicar els valors i normes que
afavoreixen la convivncia i la relaci entre les
persones, aix com estratgies de resoluci de
confictes des del dialeg i la mediaci.
Reconixer i sentir la diversitat social, cultu-
ral, de gnere i dorientaci afectiva com un fet
enriquidor de la convivncia, sabent explicar els
propis costums i mostrant respecte pels costums i
maneres de viure de cultures diferents a la prpia
i facilitar la incorporaci de les nenes i nens
nouvinguts en lentorn sociocultural.
Conixer i valorar els drets reconeguts a la
persona en la Declaraci Universal dels Drets
Humans, en la Convenci sobre els Drets de
lÌnIant, en lÈstatut dÀutonomia de Catalunya
i en la Constituci Espanyola.
Prendre conscincia de pertinena a diferents
mbits i grups socials i de les formes de contribu-
ir al seu desenvolupament i la seva millora.
3. Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en
un mn global
Conixer els mecanismes de funcionament de
les societats democrtiques i el paper de les ad-
ministracions en la garantia dels serveis pblics.
Fomentar iniciatives de participaci democrtica
i responsable dins del centre, participant acti-
vament en activitats fora del centre, com a eina
per aprendre a assumir els deures ciutadans i
compromisos socials.
Identifcar, analitzar i rebutjar les situacions
dinjustcia i discriminaci, per ra de gnere,
origen o creences, sensibilitzant-se al davant
de les necessitats de les persones i grups ms
desafavorits. Desenvolupar sentiments dem-
patia i actituds que garanteixin el respecte i la
convivncia entre els diversos grups.
Valorar i tenir cura del medi, aix com assumir
comportaments de consum responsable que
contribueixin a la sostenibilitat.
Desenvolupar la capacitat descolta i dex-
posici argumentada de les prpies opinions i
respecte per les dels altres. Valorar crticament
els missatges dels mitjans de comunicaci per
tal de construir-se una opini prpia.
CICLE SUPERIOR
Educaci per a la ciutadania i drets humans
Continguts
Identitat i autonomia
Identifcaci dels trets dìdentitat i dels inte-
ressos personals i dels altres. Expressi de les
emocions prpies i autoregulaci de la conducta,
desenvolupant lautoestima.
Desenvolupament de les capacitats emoci-
onals i cognitives de presa de decisions, valo-
rant la dignitat, la llibertat i la responsabilitat,
aix com el desenvolupament de lautonomia
personal.
Identifcaci dels propis prejudicis i rebuig de
comportaments i actituds discriminatries (se-
xistes, de preponderncia de la fora fsica i altres
condicions personals i socials) en els diferents
mbits relacionals escolars i extraescolars.
Reconeixement de les diferncies de gnere
com un element enriquidor de les relacions in-
terpersonals. Valoraci de la igualtat de drets
dhomes i dones en les famlies i en qualsevol
mbit personal, laboral i social.
Interpretaci crtica de la realitat que ens
presenten els mitjans de comunicaci, incls el
llenguatge publicitari, per tal de desenvolupar
la capacitat delecci responsable.
Identifcaci dàctituds i estratgies personals
i collectives de consum responsable i cura del
medi.
Aplicaci de conductes responsables en ls de
les TIC (autonomia, autocontrol i seguretat).
Interpretaci correcta de les normes de mo-
bilitat viria, tant com a vianants com a usuaris
de vehicles amb o sense motor.
Convivncia i valors cvics
Valoraci de les normes de convivncia que
han de regular les relacions socials a les famlies
i a lescola, i de la transformaci de la seva bona
prctica en hbits cvics aplicables a daltres
mbits relacionals.
Valoraci i aplicaci del dileg i la mediaci
com a instruments per resoldre els problemes
de convivncia i els confictes dìnteressos en
les relacions interpersonals. Desenvolupament
de la capacitat dexpressi dopinions i judicis
de forma assertiva.
Identificaci i desenvolupament de senti-
ments favorables als valors cvics de la societat
democrtica (respecte, tolerncia, participaci,
solidaritat, convivncia, comproms, justcia,
igualtat, llibertat) i aplicaci en situacions de
convivncia dins lentorn immediat (famlia,
venatge, amistats), entre iguals i en les relacions
intergeneracionals.
Identifcaci dels drets i deures individuals
i collectius recollits en les declaracions uni-
versals, lÈstatut dàutonomia de Catalunya i
la Constituci espanyola. Responsabilitat en
lexercici dels drets i deures que ens correspo-
nen com a membres dun grup i acceptaci de
compromisos i assumpci de responsabilitats
en activitats de lentorn.
Valoraci de les administracions (local,
autonmica, estatal, europea) com a garantia
dels serveis pblics i de la importncia de la
participaci ciutadana en el funcionament de
les institucions.
Identifcaci de drets i deures que regulen lùs
dels bns comuns i dels serveis pblics, aplicant
conductes de responsabilitat i preservaci en
el seu s.
Valoraci de la participaci com un dret i un
deure. Identifcaci i us dels mecanismes de
participaci en el funcionament de laula i de
lescola, valorant les estratgies de treball en
grup implicades.
Prctica de normes cviques i assumpci de
rols per mitj del joc i la simulaci.
Pertinena i ciutadania
Presa de conscincia dels diferents grups so-
cials als quals làlumnat pertany. Identifcaci de
les aportacions que com a ciutadans es poden fer
a cada un dels nostres grups de pertinena.
Reconeixement de costums, tradicions i estils
de vida propis i dàltres companys i companyes.
Valoraci de les celebracions i manifestacions
culturals com a signes didentitat i formes de
cohesi social.
Reconeixement de la diversitat social, cul-
tural, de gnere i dopcions religioses i laiques
que es manifesten a lentorn i manifestaci
dactituds de sensibilitat, respecte i empatia
envers costums, valors morals, sentiments i
formes de vida diferents als propis. Reconei-
xement dels valors comuns en les diferents
manifestacions de la diversitat i dels valors
de les dones que han estat tradicionalment
marginats per la societat.
Identifcaci i rebuig de les causes que provo-
quen situacions de marginaci, discriminaci
i injustcia social en lentorn local i en el mn,
incidint especialment en les referides a lexplo-
taci a la infncia. Manifestaci dactituds de
cooperaci i solidaritat davant els problemes i
les necessitats dels altres.
Desenvolupament de lhbit dobservar i inter-
pretar crticament la representaci de la realitat
a travs dels mitjans de comunicaci.
Defensa i cura de lentorn, valorant les
repercussions que t a nivell global la ges-
ti local dels recursos i identifcant les bones
prctiques alternatives i estratgies de consum
responsable.
Valoraci de la capacitat per adaptar-se a una
realitat en constant evoluci, per mitj dactituds
fexibles i obertes. Valoraci de la disponibilitat
per trobar solucions als problemes i intentar
millorar la realitat.
Desenvolupament de la capacitat dexpressi
dopinions i judicis de forma assertiva.
Identificaci dels valors de la societat de-
mocrtica i de la necessitat de la participaci
social.
Identifcaci dels drets i deures individuals
i collectius.
Assumpci de prctiques de consum respon-
sable i de defensa del medi.
Identifcaci de les maniIestacions culturals
com a signes didentitat i cohesi social.
Criteris davaluaci
Mostrar un adequat nivell de coneixement
personal, dautoestima i de gesti emocional
en les activitats quotidianes, aix com motiva-
ci per la millora personal i en la relaci amb
els altres. Reconixer, acceptar i respectar les
caracteristiques propies i les dels companys i
companyes i el dret a la propia identitat, valo-
rant les diferncies. Practicar hbits de salut i
seguretat personal.
Argumentar i defensar les prpies opinions
desenvolupant habilitats de comunicaci as-
sertiva. Escoltar i respectar les opinions dels
altres, actuar amb autonomia valorant i res-
ponsabilitzant-se de les conseqncies de les
prpies accions.
Entendre, acceptar i practicar les normes
de convivncia i els hbits cvics en les seves
relacions personals entre iguals o amb adults.
Participar amb responsabilitat en la presa de
decisions del grup, utilitzant el dileg i la me-
diaci per arribar a acords, i ser-ne conseqent
assumint les prpies obligacions. Assumir i
practicar hbits cvics i actes adreats al benestar
dels altres.
Reconixer els drets humans fonamentals
recollits en les declaracions universals, lEsta-
tut dàutonomia de Catalunya i la Constituci
espanyola, i els principis de convivncia que s`hi
recullen, per identifcar els deures ms impor-
tants que sen deriven i les situacions en qu es
vulneren aquests drets.
Identificar els serveis pblics prestats per
diIerents ambits administratius als quals pertany
com a ciutad/ana i conixer algunes de les se-
ves competncies i responsabilitats socials i el
paper que compleixen aquests serveis pblics
en la vida de la ciutadania, conjuntament amb
la importncia de la participaci i implicaci
ciutadanes en el seu manteniment.
Descriure els mecanismes bsics del fun-
cionament democrtic, aplicats als rgans de
govern de diferents institucions (municipals,
autonomiques, estatals, europees), tot identif-
cant els valors cvics de la societat democrtica
i establint un parallelisme amb els mecanismes
de participaci a laula i a lescola.
Identifcar les relacions que es donen entre
les prpies vides i els propis actes i les vides
de persones daltres parts del mn, tenint en
compte la representaci que en fan els mitjans de
comunicaci, entenent les relacions entre pobles
des de la igualtat, el respecte i la cooperaci.
Identifcar els mecanismes de participaci en
accions collectives ms enll del marc escolar
i adaptar-se al treball en equip en la recerca
dalternatives.
Identifcar i rebutjar les causes que provoquen
situacions de marginaci, discriminaci, injus-
tcia social i violaci dels drets humans. Mostrar
empatia i valorar i respectar la diversitat social,
cultural i de gnere, identifcant situacions de
desigualtat doportunitats.
Identifcar les bones practiques en relaci
al medi i de consum responsable, assumint el
comproms personal per transformar les actituds
i estils de vida propis en pro de la sostenibilitat.
Identifcar algunes iniciatives de participaci
ciutadana que promouen aquestes prctiques
i mostrar-se sensible pels problemes mediam-
bientals.
Educaci fsica
Lènsenyament i làprenentatge de lèducaci
fsica en letapa de leducaci primria ha de
fonamentar-se en ladquisici daquells conei-
xements, habilitats i competncies relacionades
amb el cos i la seva activitat motriu que contribu-
eixen al desenvolupament integral de la persona
i a la millora de la qualitat de vida. En lrea
dÈducaci Iisica, la refexi sobre el sentit i els
efectes de lactivitat motriu; el desenvolupament
dhbits saludables, regulars i continuats; i el sen-
tir-se b amb el propi cos constitueixen principis
valuosos de lacci educativa i contribueixen a
la millora de lautoestima.
Lescola ha doferir a lalumnat mitjans i re-
cursos per integrar lactivitat fsica a la vida
quotidiana, establint aix una tendncia que
potenci el seu desenvolupament motriu, la seva
capacitat de socialitzaci, la seva salut i la seva
integritat com a persona.
Lalumnat ha de construir el seu coneixement
a partir dactivitats individuals i en grup que li
permetin descobrir les possibilitats de practicar
activitats fsiques en el seu entorn proper, pre-
venir situacions de risc associades a la prctica
dactivitats fsiques i desenvolupar una mirada
crtica envers certes imatges corporals difoses
pels mitjans de comunicaci.
Lrea dEducaci fsica mant relacions amb
lrea deducaci artstica, ja que les dues rees
treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i
comunicaci corporal. Aquest sentit es presenta
des de dues vessants: la interacci amb la prpia
persona des del punt de vista dels sentiments i
sensacions prpies; i la interacci amb lentorn
i els altres, a partir de la percepci destmuls
externs i la utilitzaci del cos com a llenguatge
dexpressi, comunicaci i representaci.
Finalment, les activitats de lrea han de po-
tenciar les actituds i valors propis duna societat
solidria, sense discriminaci, respectuosa amb
les persones i lentorn.
El desenvolupament personal esdev una
competncia central de lrea que sassoleix
amb el treball i cura del propi cos i la motrici-
tat, al mateix temps que es refexiona sobre el
sentit i els efectes de lactivitat fsica, assumint
actituds i valors adequats a la gesti del cos i la
conducta motriu.
Els continguts de lrea pretenen donar res-
posta a necessitats que portin cap al benestar
personal i promoguin una vida ms saludable i
de ms qualitat. La competncia en la prctica
dhbits saludables de forma regular i continuada
contribueix a sentir-se b amb el propi cos, a la
millora de lautoestima i al desenvolupament
del benestar personal.
La competncia comunicativa sassoleix amb
lexperimentaci del cos i el moviment com
instruments dexpressi i comunicaci; lex-
pressi i comunicaci de sentiments i emocions
individuals i compartides per mitj del cos, el
gest i el moviment i la valoraci crtica dels usos
expressius i comunicatius del cos.
Aquesta rea tamb desenvolupa la compe-
tncia social centrada en les relacions interper-
sonals per mitj de ladquisici de valors com el
respecte, lacceptaci o la cooperaci, que seran
transferits a lactivitat quotidiana (jocs, esports,
activitats en la natura entre altres). Les possibi-
litats expressives del cos i de lactivitat motriu
potenciaran la creativitat i ls dels llenguatges
corporals per a transmetre sentiments i emocions
que humanitzen el contacte personal.
siques
Lrea dEducaci fsica contribueix al des-
envolupament de les competncies bsiques,
essencialment a la de coneixement i interacci
amb el mn, mitjanant la interacci del pro-
pi cos i lespai determinat, el coneixement, la
prctica i la valoraci de lactivitat fsica per
preservar la salut.
Tamb contribueix essencialment en la
competncia social i ciutadana, ja que ajuda
a aprendre a conviure, acceptar les regles per
al funcionament collectiu, la participaci i el
respecte envers les diferncies i conixer les
possibilitats i limitacions prpies i alienes.
El reconeixement i lapreciaci de les mani-
Iestacions culturals especifques de la motricitat
humana collaboren amb la competncia cultural
i artstica.
Els intercanvis comunicatius i la valoraci
crtica dels missatges i estereotips referits al cos
procedents dels mitjans dinformaci i comuni-
caci, contribueixen al desenvolupament de la
competncia comunicativa i al tractament de la
informaci i competncia digital.
El coneixement dun mateix o mateixa i de les
prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci,
perseverana i actitud positiva, i lorganitzaci
individual i collectiva contribueixen a la com-
petncia aprendre a aprendre i a lautonomia i
iniciativa personal.
Els continguts deducaci fsica de cada cicle
sorganitzen en cinc apartats: el cos, imatge i
percepci, habilitats motrius i qualitats fsi-
ques bsiques, activitat fsica i salut, expressi
corporal i el joc.
Lèstructuraci dels continguts refecteix
cada un dels eixos que donen sentit a lEdu-
caci fsica en leducaci primria: el des-
envolupament de les capacitats cognitives,
fsiques, emocionals i relacionals vinculades
a la motricitat, ladquisici de formes socials i
culturals de la motricitat, leducaci en valors
i leducaci per a la salut.
donaran sentit.
currculum
Els continguts de lrea plantegen educar mit-
janant el moviment, afavorint el desenvolupa-
ment de capacitats fsiques i habilitats tcniques
que permetin resoldre de forma creativa i segura
els diferents reptes de la vida quotidiana. Tamb
potencien la millora de la qualitat de vida, amb
ladopci dhbits de salut i dhigiene personal,
i ladquisici duna major conscincia de les
possibilitats del propi cos.
Els diferents apartats presenten de forma
integrada conceptes, procediments i actituds.
Establir una prioritat de continguts en Educaci
fsica requereix respectar la doble polaritzaci
entre continguts procedimentals i actitudinals.
Els primers permetran a les nenes i nens sen-
tir-se competents en el pla motor. Els segons
els permetran afrontar, des duna perspectiva
tica, les nombroses i complexes situacions que
envolten lactivitat fsica i esportiva, aix com
les relatives a la cultura corporal. Daltra banda,
ladquisici de conceptes, tot i estar supeditada
als anteriors tipus de continguts, facilitar la
comprensi de la realitat corporal i de lentorn
fsic i social.
Lalumnat ha de construir el seu coneixement
a partir de diferents tipus dactivitats: individu-
als i collectives, cooperatives, expressives, de
condicionament fsic, a laire lliure, etc. Aquest
coneixement permetr descobrir les possibilitats
de practicar activitats fsiques en el seu entorn
proper, prevenir situacions de risc associades
a la prctica dactivitats fsiques, tenir una mi-
rada crtica vers les imatges corporals difoses
pels mitjans de comunicaci, i ser sensible a les
diIerncies culturals i la seva infuncia sobre
els hbits de vida i sobre la prctica dactivitats
fsiques.
Objectius
Lrea dEducaci fsica en letapa de ledu-
caci primria t com a objectiu el desenvolu-
pament de les capacitats segents:
1. Conixer, acceptar i valorar el propi cos
i lactivitat fsica com a mitj dexploraci per
a lelaboraci de lautoimatge, lautoestima i
làutoconfana.
2. Apreciar els eIectes benefciosos envers la
salut de lexercici fsic i de ladquisici dhbits
higinics, alimentaris i posturals.
3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les
capacitats fsiques i les habilitats motrius per
resoldre i adaptar el moviment a les necessitats
o circumstncies de cada situaci.
4. Seleccionar i aplicar de Iorma efca i auto-
noma, principis i regles per resoldre problemes
motors en la prctica dactivitats fsiques.
5. Participar en jocs com a element dapro-
ximaci als altres, seleccionant les accions i
controlant lexecuci de les mateixes, prvia
valoraci de les prpies possibilitats.
6. Regular i dosifcar lèsIor, assolint un
nivell dautoexigncia dacord amb les prpies
possibilitats i les caracterstiques de la tasca.
7. Explorar les possibilitats i recursos expres-
sius del propi cos per comunicar sensacions,
emocions i idees.
8. Compartir i gaudir de lexercici fsic i
de lexpressi i comunicaci corporal en col-
lectivitat mitjanant el joc, la dansa i qualsevol
activitat fsica que comporti el desenvolupament
de la persona.
9. Participar en activitats fsiques compartint
projectes, establint relacions de cooperaci per
assolir objectius comuns sense discriminacions,
per mitj de la participaci solidria, tolerant,
responsable i respectuosa i resolent els confictes
mitjanant el dileg.
10. Conixer i valorar la diversitat dactivitats
fsiques, ldiques i esportives com elements
culturals, propis i daltres cultures, mostrant
una actitud crtica tant des de la perspectiva de
participant com despectador/a.
Continguts
CICLE INICIAL
El cos: imatge i percepci
Vivncia del propi cos en situacions referents
a la tensi, la relaxaci i la respiraci.
Experimentaci del cos en postures corporals
diferents.
Experimentaci, exploraci i discriminaci
de diferents sensacions
Afrmaci de la lateralitat.
Experimentaci de situacions dequilibri i
desequilibri.
Execuci de diferents situacions que provo-
quin la coordinaci de moviments.
Participaci en situacions que provoquin la
interacci entre espai i temps. Percepci espai-
temps.
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsiques
Experimentaci de diferents formes i pos-
sibilitats del moviment i dexecuci i control
dhabilitats motrius bsiques.
Participaci de forma activa i autnoma en la
resoluci de problemes motrius senzills.
Disposici a participar en activitats diverses
acceptant lexistncia de diferncies en el nivell
dhabilitat.
Activitat fisica i salut
Acceptaci crtica de la prpia realitat cor-
poral i elaboraci de lautoimatge.
Adquisici dhbits bsics higinics, ali-
mentaris i posturals relacionats amb lactivitat
fsica.
Valoraci de la relaci entre lactivitat fsica
i la salut i benestar.
Respecte per les normes ds de materials i
espais en la prctica dactivitat fsica.
Expressi corporal
Exploraci i descobriment de les possibilitats
expressives del cos i del moviment.
Sincronitzaci del moviment amb pulsacions
i estructures rtmiques senzilles.
Desinhibici en lexterioritzaci democi-
ons i sentiments a travs del cos, el gest i el
moviment.
Experimentaci del plaer que proporciona el
treball dexpressi a travs del propi cos.
Exploraci de les possibilitats expressives
amb objectes i materials.
Participaci en situacions que suposin comu-
nicaci corporal amb valoraci i reconeixement
de les diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com activitat com a totes
les cultures.
Experimentaci dels diferents rols en el joc
actuant amb comprensi i compliment de les
normes del joc.
Valoraci, reconeixement i respecte cap a les
persones que participen en el joc.
Confana en les propies possibilitats i esIor
personal en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci amb
els altres i de divertiment.
Orientaci en lespai.
Valoraci de la relaci entre activitat fsica
i salut.
Descobriment de les possibilitats expressives
del cos i el moviment.
Interacci oral en el desenvolupament dels
jocs.
Desinhibici en activitats comunicatives
verbals i no verbals.
Criteris davaluaci
Orientar-se a lespai en relaci a la prpia
persona utilitzant les nocions topolgiques
bsiques.
Equilibrar el cos adoptant diferents postu-
res, amb control de la tensi, la relaxaci i la
respiraci.
Desplaar-se i saltar de forma diversa, variant
les posicions corporals i la direcci i sentit dels
desplaaments.
Identifcar com accions saludables les normes
dhigiene personal associades a la realitzaci
dactivitats fsiques i prendre conscincia del
risc de les mateixes.
Sincronitzar els moviments corporals mit-
janant estructures rtmiques senzilles i co-
negudes.
Reaccionar davant els estmuls auditius o
visuals que arriben de lentorn, tot utilitzant el
moviment o els gestos.
Representar personatges i situacions mitjan-
ant el cos i el moviment amb desinhibici.
Participar i gaudir en els jocs ajustant la prpia
actuaci, tant pel que fa a aspectes motrius com
de relaci amb els companys i les companyes.
Collaborar activament en el desenvolupament
dels jocs collectius, mostrant responsabilitat i
cooperaci.
CICLE MITJ
Descobriment dels elements orgnics i fun-
cionals relacionats amb el moviment.
Adequaci de la conscincia i control del
cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la
respiraci.
Representaci del propi cos i el dels altres.
Adequaci de la postura a les diferents ne-
cessitats expressives i motrius.
Realitzaci dactivitats en las que intervingui
lequilibri esttic i dinmic.
Intervenci de lorganitzaci espacio-temporal
en el desenvolupament dactivitats fsiques.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat
corporal i la dels altres.
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsi-
ques
Execuci de formes i possibilitats de movi-
ment, ajustant i consolidant els elements fona-
mentals a lexecuci de les habilitats motrius
bsiques.
Utilitzaci efca de les habilitats basiques i
especifques en medis i situacions conegudes
i estables.
Elaboraci dun control motriu i domini
corporal.
Consecuci de la millora de les qualitats f-
siques bsiques de forma genrica i orientada a
lexecuci motriu en mltiples situacions.
Disposici a participar en activitats diverses,
acceptant les diferncies individuals en el nivell
de lhabilitat.
Prctica dactivitats fsiques elaborades.
Apreciaci de lesfor tant individual com
collectiu en les activitats fsiques.
Adquisici dhbits posturals i alimentaris
saludables relacionats amb lactivitat fsica i la
higiene corporal.
Adopci de mesures bsiques de seguretat
en la prctica de lactivitat fsica i utilitzaci
dels materials i els espais dacord amb unes
normes.
Prctica habitual dexercicis descalfament
previs i control de lesfor durant la realitzaci
de lactivitat fsica.
Actitud favorable cap a lactivitat fsica en
relaci amb la salut.
Expressi corporal
Experimentaci del cos i el moviment com
instruments dexpressi i comunicaci.
Adequaci del moviment a estructures es-
pacio-temporals.
Expressi democions i sentiments a travs
del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials com a ins-
truments dexpressi i comunicaci.
Participaci en la creaci i interpretaci de
situacions que suposin comunicaci corporal.
Participaci en la realitzaci de balls, danses
i coreografes senzilles.
Valoraci i apreciaci de les diferents formes
dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com a element de la realitat
social i cultural.
Participaci en diferents tipus de joc.
Execuci i descobriment de les estratgies
bsiques del joc relacionades amb la cooperaci,
loposici i la cooperaci/oposici en relaci amb
les regles del joc.
Actitud responsable en relaci amb lestra-
tgia del joc.
Reconeixement i valoraci de les persones
que participen en el joc.
Comprensi, acceptaci i compliment de les
normes del joc.
Valoraci de lesfor en els jocs.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de
divertiment i ds del temps de lleure.
Expressi democions per mitj del cos, el
gest i el moviment.
Representaci espacio-temporal de les acti-
vitats fsiques.
s dels espais i materials dacord amb unes
normes
Interacci oral en desenvolupament dels jocs
i les activitats.
Comprensi de les normes dels jocs i les
activitats.
Criteris davaluaci
Utilitzar les nocions topolgiques per orientar-
se a lespai en relaci a la posici de persones
i dobjectes.
Participar en les activitats fsiques ajustant la
prpia actuaci a les possibilitats i limitacions
corporals i de moviment.
Desplaar-se i saltar mitjanant un moviment
corporal coordinat.
Saltar i llenar objectes coordinadament.
Incorporar conductes actives dacord amb el
valor de lexercici fsic per a la salut, mostrant
inters per la cura del propi cos.
Proposar estructures rtmiques senzilles i re-
produir-les corporalment o amb instruments.
Utilitzar els recursos expressius del cos i
promoure el treball en grup per representar i
escenifcar histories reals o imaginaries.
Participar i gaudir dels jocs i les activitats
fsiques amb coneixement i respecte de les nor-
mes i mostrant una actitud dacceptaci vers
els companys.
CICLE SUPERIOR
Reconeixement dels elements orgnics i fun-
cionals relacionats amb el moviment.
Domini de la conscincia i control del cos en
reps i en moviment.
Aplicaci del control tnic i de la respiraci
al control motor.
Adequaci de la postura a les necessitats
expressives i motrius de forma econmica i
equilibrada.
Utilitzaci adequada de la discriminaci
selectiva dels estmuls i de lanticipaci per-
ceptiva.
Execuci de moviments amb certa difcultat
amb els segments corporals no dominants.
Adquisici del desenvolupament de lequilibri
esttic i dinmic en situacions complexes.
Resoluci de lestructura de lespai i del temps
en accions i situacions motrius complexes.
Valoraci i acceptaci de la prpia realitat
corporal i la dels altres.
Habilitats motrius i qualitats fsiques bsi-
ques
Adaptaci de lexecuci de les habilitats
motrius a entorns de prctica de complexitat
creixent, amb efcincia i creativitat.
Adquisici dun control motor i corporal previ
a lacci.
Execuci dactivitats de condicionament
fsic orientades a la millora de les habilitats
motrius.
Valoraci individual i collectiva del treball
des del punt de vista motriu.
Disposici a participar en activitats diverses,
acceptant lexistncia de diferncies en el nivell
de lhabilitat.
Adquisici dels hbits de postura i alimentaris
saludables i autonomia en la higiene personal.
Identifcaci de les practiques poc saluda-
bles.
Prevenci de lesions en lactivitat fsica tot
valorant la importncia de lescalfament, la do-
sifcaci de lèsIor i la recuperaci.
Utilitzaci de materials i espais, respectant
les normes.
Valoraci de lactivitat fsica per al mante-
niment i millora de la salut en el present i el
futur.
Expressi corporal
Elaboraci, participaci i conscienciaci de
les possibilitats i recursos que ofereix el llen-
guatge corporal.
Composici individual i/o collectiva de movi-
ments a partir destmuls rtmics i musicals.
Participaci en lelaboraci de balls i coreo-
grafes senzilles.
Expressi i comunicaci de sentiments i emo-
cions individuals i compartides a travs del cos,
el gest i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials en la rea-
litzaci de dramatitzacions i en la construcci
descenaris.
Valoraci crtica dels usos expressius i co-
municatius del cos.
Participaci i respecte davant situacions que
suposin comunicaci corporal.
El joc
Consolidaci del joc com a fenomen social
i cultural.
Realitzaci de jocs de diferents modalitats i
de difcultat creixent.
Prctica dhabilitats bsiques diniciaci es-
portiva en situacions de joc.
Promoci de ls adequat de les estratgies
bsiques del joc relacionades amb la cooperaci,
la oposici i la cooperaci/oposici.
Acceptaci i respecte vers les normes, regles
i persones que participen en el joc.
Elaboraci i compliment dun codi de joc
net.
Estimaci de lesfor personal i collectiu en
els diferents tipus de joc al marge de les prefe-
rncies i prejudicis.
Valoraci del joc com a mitj de relaci, de
divertiment i dutilitzaci satisfactori del temps
de lleure.
Participaci en la prctica de jocs darreu
del mn.
Incorporaci delements creatius en els
jocs.
Participaci en jocs cooperatius i per a la
pau.
Participaci en lelaboraci de dramatitza-
cions.
Identifcaci de les practiques saludables.
Participaci en lelaboraci de balls i core-
ografes.
Criteris davaluaci
Ajustar els moviments corporals a diferents
canvis de les condicions duna activitat utilitzant
les nocions topolgiques bsiques.
Opinar de forma crtica en relaci a situacions
sorgides en la prctica de lactivitat fsica.
Desenvolupar conductes actives per incre-
mentar la condici fsica, ajustant la prpia ac-
tuaci a les prpies possibilitats i limitacions
corporals.
Identifcar algunes de les relacions que sès-
tableixen entre la correcta i habitual prctica
dexercici fsic i millora de la salut.
Construir composicions collectives en inte-
racci amb els companys i companyes utilitzant
els recursos expressius del cos i partint dest-
muls musicals, plstics o verbals.
Utilitzar els recursos expressius del cos per
comunicar idees i sentiments i representar per-
sonatges o histries reals o imaginries.
Identificar com a valors fonamentals dels
jocs i les prctiques dactivitat fsica, lesfor
personal i les relacions que sestableixen amb
el grup i actuar dacord amb ells.
Matemtiques
Les matemtiques sn un instrument de co-
neixement i anlisi de la realitat i al mateix temps
constitueixen un conjunt de sabers dun gran va-
lor cultural, el coneixement dels quals ha dajudar
a totes les persones a raonar, de manera crtica,
sobre les diferents realitats i problemtiques del
mn actual. Per aix leducaci matemtica en
les etapes obligatries ha de contribuir a formar
ciutadans i ciutadanes que coneguin el mn en
el que viuen i que siguin capaos de fonamentar
els seus criteris i les seves decisions, aix com
adaptar-se als canvis, en els diferents mbits
de la seva vida.
Per aix, el currculum de matemtiques a
leducaci primria es planteja amb la perspec-
tiva dun aprenentatge de les matemtiques per
a la vida diria, i unes matemtiques que ajudin
a interpretar el mn que ens envolta, facilitant
la quantifcaci i la mesura de Iets i processos
naturals i socials, per tal de poder-los comparar,
ordenar, classifcar i per tant conixer-los millor;
organitzant la situaci dins de lespai i del temps;
permetent descobrir semblances i regularitats en
lobservaci de lentorn; modelitzant problemes
de la vida real, per tal de cercar-los-hi solucions;
fomentant la comunicaci de coneixements i
dinformaci; i facilitant la fonamentaci de
criteris i la presa de decisions.
Contribuci a ladquisici de les competncies
bsiques
La competncia matemtica s una de les
competncies bsiques que han dassolir els
alumnes en aquesta etapa, ja que s necessria
en la vida personal, social i escolar. Nombroses
situacions quotidianes, i de les diverses rees,
requereixen ls de les matemtiques per poder
analitzar-les, interpretar-les i valorar-les. Aques-
ta competncia t un carcter transversal a totes
les rees, encara que s lrea de matemtiques
la que socupa especialment della.
Encara que els continguts que es proposen
sn els necessaris per a ladquisici de la com-
petncia matemtica, cal tenir en compte que
aquesta difcilment sadquireix si no sorienta
laprenentatge dels continguts de manera que es
possibiliti la seva utilitzaci fora de les classes de
matemtiques, tant en la vida diria dels alumnes
com en totes les altres rees.
Assolir la competncia matemtica impli-
ca:
Pensar matemticament. Construir conei-
xements matemtics a partir de situacions on
tinguin sentit, experimentar, intuir, relacionar
conceptes i realitzar abstraccions.
Raonar matemticament. Realitzar induc-
cions i deduccions, particularitzar i generalit-
zar; argumentar les decisions preses, aix com
lelecci dels processos seguits i de les tcniques
utilitzades.
Plantejar-se i resoldre problemes. Llegir i
entendre lenunciat, generar preguntes relacio-
nades amb una situaci-problema, planifcar i
desenvolupar estratgies de resoluci i verifcar
la validesa de les solucions.
Obtenir, interpretar i generar informaci amb
contingut matemtic.
Utilitzar les tcniques matemtiques bsiques
(per comptar, operar, mesurar, situar-se a lespai
i organitzar i analitzar dades) i els instruments
(calculadores i TIC, de dibuix i de mesura) per
a fer matemtiques.
Interpretar i representar a travs de paraules,
dibuixos, smbols, nombres i materials, expres-
sions, processos i resultats matemtics.
Comunicar el treball i els descobriments als
altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de
manera progressiva el llenguatge matemtic.
La competncia matemtica sha dadquirir a
partir de contextos que tinguin sentit tant per a
lalumnat com per al coneixement matemtic que
s pretn desenvolupar. Aprendre amb compren-
si s fonamental per capacitar lalumnat en ls
de tot el que aprn i per capacitar-lo a continuar
aprenent, de forma autnoma, al llarg de tota
la vida. Per aix, cal proporcionar en totes les
classes de matemtiques oportunitats per tal que
lalumnat aprengui a raonar matemticament,
proposant activitats daprenentatge on la reso-
luci de problemes, entesa en un sentit ampli,
esdevingui el nucli de lènsenyament.
Per tal de contribuir a lassoliment de les dife-
rents competncies basiques lènsenyament de
les matemtiques ha daconseguir que lalumnat
integri i utilitzi de manera funcional tots els
aprenentatges que va adquirint, a partir dels
seus coneixements previs, de lexperimentaci,
de la representaci i comunicaci i del contrast
amb els altres.
La formaci en matemtiques, a ms dincidir
en la competncia matemtica, contribueix a
lassoliment de totes les altres competncies
bsiques de la manera que es detalla a conti-
nuaci:
Competncia en el coneixement i interac-
ci amb el mn fsic. Les matemtiques sn un
instrument danlisi de la realitat, en particular
del mn fsic. El desenvolupament de determi-
nats mbits com la mesura i la visualitzaci,
la interpretaci i construcci de grafcs, aixi
com de processos com el raonament matemtic
i largumentaci, i la resoluci de problemes
relacionats amb el mn fsic, contribueixen de
manera directa a ladquisici daquesta com-
petncia.
Competncia en el tractament de la informaci
i competncia digital. Molta de la informaci
que rebem cont elements matemtics, nom-
bres, formes i mesures entre daltres, expressats
de manera diversa, el coneixement dels quals
s necessari per aquesta competncia. Tamb
els continguts del bloc estadstica i atzar, aix
com la utilitzaci dordinadors i calculadores,
estan relacionats amb ladquisici daquesta
competncia.
Competncia en autonomia i iniciativa per-
sonal. Plantejar i resoldre qestions i problemes
matemtics, i tots el processos associats a aques-
ta activitat (planifcaci, recerca dèstratgies,
validaci de solucions i contrast amb les dels
altres) implica, entre altres coses, una presa
constant de decisions, la prctica de les quals
incideix en la progressiva adquisici dautono-
mia de làlumnat i de confana en les propies
capacitats.
Competncia per aprendre a aprendre. Per
aprendre matemtiques cal desenvolupar, entre
daltres, capacitats relacionades amb la presa
de decisions i el sentit crtic, la creativitat i la
sistematitzaci, lesfor i la constncia, la sntesi
i la generalitzaci. Totes elles, juntament amb
la refexi sobre el propi treball i la capacitat
per comunicar-lo, formen part daquesta com-
petncia bsica per a laprenentatge al llarg de
tota la vida.
Competncia en comunicaci lingstica. Les
matemtiques contribueixen a aquesta compe-
tncia aportant el coneixement dun llenguatge
especifc, necessari en el desenvolupament de
les cincies i en la resoluci de molts problemes
quotidians. Tamb, en el treball matemtic, ls
de la llengua, tant oral com escrita, s fonamental
per descriure conceptes i processos, expressar
raonaments i argumentacions, i en concret, el
llenguatge oral per a comunicar, discutir, com-
parar i validar el treball realitzat.
Competncia en expressi cultural i artstica.
Les matemtiques constitueixen una creaci
humana present en totes les cultures que cal
comenar a conixer, valorar i relacionar amb
la realitat actual. Daltra banda, i a un nivell ms
concret, hi ha una relaci entre continguts de
tipus geomtric i artstic, la connexi dels quals
contribueix a aquesta competncia.
Competncia social i ciutadana. El treball
en grup, ents com un treball de cooperaci, i
làcceptaci de les idees dels companys i de les
diferents estratgies emprades en la realitzaci
dun clcul, duna mesura o en el procs de re-
soluci dun problema, sn aspectes del procs
dènsenyament i aprenentatge de les matema-
tiques que contribueixen al desenvolupament
daquesta competncia.
Estructuraci dels continguts
Els continguts de lrea de matemtiques, que
integren ls de les TIC i dels mitjans tecnol-
gics, expressen els aspectes fonamentals pel
que fa als conceptes i als processos matemtics
que shan danar desenvolupant a mesura que
es va progressant en laprenentatge i s de la
competncia matemtica. Aix mateix cal des-
envolupar en lalumnat actituds positives envers
el coneixement matemtic, tenint en compte
la seva dilatada histria i la seva contribuci
a la cultura.
Els continguts de lrea de matemtiques
sorganitzen en cinc blocs: numeraci i clcul;
relacions i canvi; espai i forma; mesura, i esta-
dstica i atzar.
Ensenyar i aprendre numeraci i calcul ha de
signifcar potenciar la comprensi dels nombres,
dels seus usos diversos, de les seves formes de
representaci i del sistema de numeraci en
el qual sexpressen; tamb la comprensi dels
signifcats de les operacions i de les relacions
que hi ha entre unes i altres, i la comprensi de
la funcionalitat del clcul i lestimaci.
Ensenyar i aprendre relacions i canvis sig-
nifca desenvolupar la comprensi i analisi de
patrons (relacions i canvi) i ls de models i
expressions matemtiques per representar les
relacions.
Pel que fa a lespai i forma, cal desenvolupar
el coneixement i lanlisi de les caracterstiques
i propietats de les fgures de tres i dues dimen-
sions; localitzar i descriure relacions espacials;
identifcar i aplicar transIormacions geom-
triques, i utilitzar la visualitzaci i els models
geomtrics per resoldre problemes.
Quant a la mesura, s molt important desen-
volupar la comprensi de les magnituds mesu-
rables, de les unitats i del procs de mesurar,
aix com laplicaci de tcniques i dinstruments
adequats per a mesurar cada magnitud.
En relaci amb lestadstica i latzar, cal po-
tenciar la formulaci de preguntes que es puguin
respondre a travs de ls de dades (recollida,
organitzaci i representaci de dades); la selec-
ci i s de mtodes estadstics elementals per
analitzar dades, per treure conclusions i per fer
prediccions basades en dades; i la comprensi i
aplicaci dels conceptes bsics datzar.
Sn processos comuns a tots els continguts:
lorganitzaci del pensament matemtic propi i la
seva comunicaci (mitjanant explicacions orals,
grafques i escrites) a companys/es i proIessors/es
i el contrast amb el dels altres. Tamb cal tenir
en compte la importncia destablir connexions
entre els diferents blocs de continguts de les
matemtiques, entre els continguts matemtics
i els daltres rees, per treballar-los de manera
conjunta sempre que sigui possible.
Ats que els processos matemtics sassoleixen
en la mesura que es van aprenent els continguts
dels diferents blocs, cal que en tots els cicles es
desenvolupin els quatre processos segents:
La resoluci de problemes, com a nucli del
treball de matemtiques, ja que facilita la cons-
trucci de nous coneixements, la transferncia de
conceptes, el desenvolupament destratgies de
resoluci i lanlisi del procs de resoluci. Cal
tenir en compte que els problemes, a ms dapli-
car el coneixement adquirit en altres contextos,
han de possibilitar la construcci del coneixe-
ment matemtic i mostrar-ne la utilitat.
El raonament i la prova, com a formes de
desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i
tractar de respondre-les, formular conjectures
i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar
raons a les respostes, i reconixer lexistncia
de diferents camins per arribar a una resultat
determinat.
La comunicaci i la representaci de la infor-
maci, de les idees i dels processos seguits, que
suposa lorganitzaci i estructuraci del conei-
xement per tal de donar-li ordre i coherncia i
afavorir el contrast amb altres formes de fer dels
companys i companyes de classe. Cal potenciar
ls de diferents formes de representaci per
comunicar all que es vol expressar, a partir de
la verbalitzaci i, de manera progressiva, del
llenguatge simblic. Aquest procs afavoreix
la incorporaci gradual del llenguatge especifc
de les matemtiques i esdev una eina per a
resoldre problemes.
La connexi entre els diferents continguts
de les matemtiques, aix com entre aquests i
els continguts daltres rees, ja que serveix per
mostrar la relaci entre conceptes de diferents
rees, la qual cosa eixampla la comprensi de
les matemtiques. Encara que els continguts
es presentin organitzats per blocs, en el procs
dènsenyament i aprenentatge s convenient
establir relacions entre ells sempre que sigui
possible. Per exemple, comprendre que els nom-
bres decimals serveixen per expressar amb ms
precisi una mesura, a la classe de matemtiques
o a qualsevol altra, ajuda, entre altres coses,
a comprendre millor el concepte de mesura i
la seva relaci amb els nombres. Aix mateix,
els nombres apareixen en la majoria de blocs i,
en particular, tant en el bloc de mesura com el
destadstica, es poden treballar aspectes que
apareixen en el bloc de numeraci i clcul. Aix,
el treball sobre la recta numrica, que implica,
entre daltres, un procs de visualitzaci, rela-
ciona continguts numrics i geomtrics. Tamb
la introducci tant de les fraccions com dels
decimals va lligada a la mesura; la interpretaci
dàlguns grafcs es recolza en el treball sobre la
recta numrica. I, pel que fa al bloc de geome-
tria, la representaci geomtrica dels nombres
permet utilitzar la visualitzaci per conixer
propietats numriques, possibilitant la relaci
entre continguts numrics i geomtrics.
Daltra banda, molts dels continguts de mate-
mtiques es relacionen amb continguts daltres
rees i tant es poden treballar en aquestes com
en lrea de matemtiques, on podran servir
de contextos per donar sentit i desenvolupar
determinats continguts. En tant que sn con-
tinguts per a desenvolupar-se adequadament en
lentorn, en la vida diria i, de manera especial,
en els diferents mbits curriculars de letapa, al
fnal dels continguts de cada cicle es concreten
les connexions que es poden establir amb dal-
tres rees; la proposta que es fa t un carcter
orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
Consideracions per al desenvolupament del
currculum
El procs dènsenyament i aprenentatge de
les matemtiques ha de tenir en compte els se-
gents aspectes:
Rellevncia dels contextos. Cal que els con-
tinguts curriculars es treballin en contextos
signifcatius i rics que mostrin lòrigen concret
dels conceptes matemtics, la relaci entre ells
i la seva aplicaci a problemtiques diverses.
Les situacions quotidianes, les culturalment
signifcatives, les principals tematiques de les
diverses disciplines, per tamb els jocs i les
prpies matemtiques, i en particular la seva
histria, han de ser les fonts que ens proporcio-
nin els contextos ms rellevants per a aprendre
matemtiques.
Equilibri, connexi entre els continguts i tre-
ball interdisciplinari. Lordenaci dels blocs de
continguts no implica una jerarquitzaci dels
mateixos. Cal trobar un equilibri entre el desen-
volupament dels diferents blocs en el conjunt de
cada cicle, i tenir en compte que hi ha diverses
seqenciacions possibles dels continguts: hi
ha continguts que es poden treballar de ma-
nera transversal, altres que es poden treballar
juntament amb continguts dun bloc diferent, i
tamb en el marc dun projecte interdisciplinari,
la qual cosa possibilita el desenvolupament de
la competncia matemtica.
Valoraci dactituds relacionades amb les ma-
temtiques. Per fer matemtiques, i aconseguir
actituds positives envers elles, cal desenvolupar
la curiositat, la creativitat, la imaginaci, linters
per fer-se preguntes, per trobar respostes i per
resoldre problemes; tamb, s important adquirir
confana en les propies possibilitats i trobar el
gust per realitzar un descobriment i per resoldre
un repte. Actituds com la tenacitat, la precisi
i el gust pel treball ben fet sn molt importants
quan es fan matemtiques.
Diversitat en les formes de treball. En la gesti
de la classe, cal combinar el treball en gran grup,
en petit grup i el treball individual, tot respectant
els estils de cadasc. Plantejar-se preguntes, re-
soldre problemes, realitzar petites investigacions,
practicar les tcniques apreses, exposar les idees
prpies i discutir sobre elles, utilitzant priorit-
riament el llenguatge oral. Tamb s important
emprar la manipulaci dobjectes i de materials
didctics, per no perdre de vista lorigen concret
de les matemtiques, aix com la visualitzaci per
a realitzar i fonamentar raonaments matemtics i
desenvolupar els propis sistemes de representa-
ci. Cal tenir en compte que les TIC faciliten la
interacci de lalumnat amb objectes matemtics
i les seves relacions, la construcci de fgures
geomtriques, ajuden a la resoluci de problemes,
a aprendre dels errors per mitj duna retroalimen-
taci immediata i efectiva, a treballar amb clculs
i entorns que amb altres mitjans poden ser feixucs
i complexos, i afavoreixen la presentaci, la col-
laboraci i la comunicaci de les experincies. En
defnitiva, les classes de matematiques haurien
de proporcionar a tot lalumnat possibilitats de
pensar matemticament.
Finalment, cal considerar la importncia de
làvaluaci com a part del procs dènsenyament-
aprenentatge, que inclou la refexi sobre el qu
saprendr, sest aprenent o ja sha aprs. Cal
tenir present la diversitat dinstruments per a
realitzar lavaluaci: discussions en gran i petit
grup, preguntes i respostes orals, treballs indi-
viduals i en petit grup, i realitzaci progressiva
dexercicis escrits. Tots ells es complementen i
proporcionen informaci, tant als mestres com
als alumnes, sobre els avenos en laprenen-
tatge. Al final de cada cicle, i com a darrera
part daquest document, sinclouen criteris
dàvaluaci amb la fnalitat de guiar el disseny
i elaboraci dels instruments.
Objectius
Lrea de matemtiques de lEducaci prim-
ria t com a objectiu el desenvolupament de les
capacitats segents:
1. Utilitzar i valorar les matemtiques com
una eina til per comprendre el mn i per ex-
pressar informacions i coneixements sobre len-
torn, i reconixer-les com una cincia oberta i
dinmica.
2. Reconixer el raonament, largumentaci
i la prova com aspectes fonamentals de les ma-
temtiques, aix com el valor dactituds com la
perseverana, la precisi i la revisi.
3. Reconixer situacions-problema de lentorn
i utilitzar les matemtiques per resoldre-les,
triant els recursos que es considerin ms adients
i explicant-ne lelecci.
4. Planifcar i aplicar estratgies (analisi de
semblances i diferncies, exploraci sistemtica
de diferents possibilitats, particularitzaci i
generalitzaci, comprensi de ls de les ope-
racions, entre altres) per resoldre problemes i
modifcar-les, si cal.
5. Organitzar i consolidar el pensament mate-
mtic a partir de la comunicaci coherent i clara
de les prpies idees, i dels processos matemtics
emprats, als companys i als mestres.
6. Crear i utilitzar representacions per or-
ganitzar, registrar i comunicar les idees i els
processos matemtics, aix com interpretar i
usar el llenguatge matemtic, com ara xifres,
signes, dibuixos geomtrics, taules i grafcs per
a descriure fenmens habituals.
7. Comprendre el sistema de numeraci de-
cimal i el signifcat de les operacions. Calcular
amb fudesa i Ier estimacions raonables, tot
utilitzant diferents tcniques: clcul mental,
clcul escrit, i clcul amb calculadora i altres
TIC, dacord amb la situaci.
8. Identifcar i descriure Iormes geomtriques
de lentorn, tot utilitzant el coneixement dels seus
elements i de les seves propietats. Interpretar i
utilitzar procediments dorientaci espacial en
contextos diversos.
9. Comprendre les magnituds mesurables i
el procs de mesurar, i aplicar les unitats ds
habitual, les tcniques i els instruments de me-
sura adequats a cada situaci.
10. Interpretar la informaci, elaborar pre-
guntes, recollir, organitzar i representar les dades
per a respondre-les, utilitzant els mtodes esta-
dstics apropiats, aix com comprendre i aplicar
els conceptes bsics datzar.
Continguts
Processos a desenvolupar en tots els cicles i
comuns a tots els continguts:
Organitzaci del pensament matemtic pro-
pi.
Comunicaci del pensament matemtic propi
(mitjanant explicacions orals, grafques i es-
crites) a companys i proIessors, i contrast amb
el dels altres.
Connexions entre els diferents blocs de ma-
temtiques i amb les altres rees.
CICLE INICIAL
Processos especifcs a desenvolupar:
1. Resoluci de problemes (Reconeixement.
Identifcaci. Planifcaci. Organitzaci. Aproxi-
maci. Estimaci. Exploraci. Elaboraci)
2. Raonament i prova (Comprensi. Compa-
raci. Diferenciaci. Cerca de regularitats. Orde-
naci. Classifcaci. Desenvolupament dèstra-
tgies de clcul. Desenvolupament destratgies
de mesura. Composici i descomposici)
3. Comunicaci i representaci (Descripci.
Expressi. Representaci. Modelitzaci. s de
diferents models. Lectura i escriptura. s de
diIerents llenguatges. Us de vocabulari especifc.
Situaci sobre la recta. Verbalitzaci)
4. Connexions (Relaci. Interpretaci. Apli-
caci. Utilitzaci)
Numeraci i clcul
Comprensi dels nombres, de les seves formes
de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi i s del comptatge amb signi-
fcat de quantitats discretes. Descripci oral,
grafca i escrita dels processos de comptatge
i de clcul.
Us dels llenguatges verbal, grafc i simbolic
per representar els nombres (aproximadament
fns al miler). Interpretaci i elaboraci de grafcs
a partir del comptatge. Visualitzaci geomtrica
de nombres utilitzant materials. Posada en com
de les diferents representacions.
Reconeixement dels nombres en situacions
quotidianes. s dels nombres naturals per a
resoldre problemes dins de contextos signi-
fcatius.
s de diferents models per comparar i ordenar
els nombres (aproximadament fns al miler).
Situaci dels nombres sobre la recta numrica.
Arrodoniment de quantitats.
s de les fraccions un mig i un quart en con-
textos signifcatius.
s del sistema monetari en contextos reals.
Leuro.
Interpretaci dels nombres com identifcadors
en situacions properes.
Classifcaci dels nombres segons diIerents
criteris (duna xifra, de dues, de la famlia del 10,
etc.). Cerca de regularitats en els nombres. Inici a
les taules de multiplicar (taules del 2, 5 i 10).
Comprensi dels signifcats de les operacions
i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi dels diIerents signifcats de la
suma i la resta amb nombres naturals, aix com
de la relaci que hi ha entre una i altra.
Comprensi de les situacions dagrupament
com a multiplicaci i les accions de repartiment
com a divisi.
Interpretaci doperacions de nombres natu-
rals mitjanant la recta numrica.
Comprensi de la funcionalitat del clcul i
lestimaci
Desenvolupament de lagilitat mental en des-
compondre additivament els 20 primers nombres
naturals.
Inici en lelaboraci destratgies de clcul
mental. Explicaci verbal de les estratgies pr-
pies emprades i assaig de les alienes.
Establiment danalogies entre clculs (de les
unitats a les desenes i les centenes).
Estimaci dels resultats de sumes i restes.
Realitzaci de la suma i la resta (sense por-
tar) utilitzant algoritmes estndard i mtodes
propis.
s de jocs de taula, de les TIC i calculadores
per desenvolupar el clcul i per explorar els
nombres i les operacions.
Relacions i canvi
Comprensi i anlisi dels patrons, relacions
i canvis
Descripci de canvis qualitatius i quantitatius
entre dues situacions.
Selecci, classifcaci i ordenaci dòbjectes
segons diferents criteris.
Seguiment de sries (de sons, numriques,
geomtriques).
Cerca de regularitats en els nombres i les
formes.
s de models i expressions matemtiques per
representar les relacions
Representaci duna srie de forma material,
verbal i grafca.
Lectura i escriptura de frases matemtiques
amb signifcat propi que continguin el signe .
Modelitzaci amb objectes o grafcament de
situacions relacionades amb la suma i la resta.
Espai i forma
Anlisi de les caracterstiques i propietats de
les fgures geomtriques
Reconeixement de fgures de tres i dues di-
mensions en objectes de la realitat. Construcci
i nominaci de fgures de tres i dues dimensions:
esfera, prisma, cilindre, cub; triangle, rectangle,
quadrat, cercle.
Coneixement i s del vocabulari adequat per
descriure les fgures, els seus elements i les seves
propietats.
Comparaci i classifcaci de fgures de tres i
dues dimensions segons les seves semblances i
diferncies: cares planes, cares corbes, vrtexs,
costats, angles.
Composici i descomposici de fgures tridi-
mensionals i planes amb suports fsics i virtuals.
Localitzaci i descripci de relacions espa-
cials
Descripci, nominaci i interpretaci de
posicions relatives a lespai, en referncia a un
mateix i a altres punts.
Descripci i interpretaci de la direcci en
els desplaaments a lespai. Representaci i ela-
boraci ditineraris senzills, laberints o plnols.
Interpretaci doperacions de nombres naturals
mitjanant la recta numrica.
Us del vocabulari basic (a prop, lluny, sobre,
sota, darrere, davant, entre) i de recursos TIC per
orientar-se a travs de laberints i plnols.
Identifcaci i aplicaci de transIormacions
geomtriques
Reconeixement de moviments (desplaa-
ments, simetries i girs).
Exploraci de moviments utilitzant materi-
als fsics (tesselles, miralls, plegat de paper) i
suports virtuals.
Reconeixement i creaci de fgures que tin-
guin simetries.
Utilitzaci de la visualitzaci i de models
geomtrics per resoldre problemes
Creaci dìmatges mentals de fgures geom-
triques utilitzant la memria i la visualitzaci
espacial. Visualitzaci geomtrica de nombres
utilitzant materials.
Utilitzaci de recursos TIC per girar, reduir i
deIormar fgures de dues i tres dimensions.
Reconeixement i representaci de fgures des
de diferents perspectives.
Visualitzaci i descripci del cam seguit en
un itinerari senzill abans de realitzar-lo.
Reconeixement de formes i destructures
geomtriques a lentorn, i determinaci de la
seva situaci.
Mesura
Comprensi de les magnituds mesurables, de
les unitats i del procs de mesurar
Reconeixement, en contextos signifcatius,
de les magnituds de longitud, capacitat, massa i
temps. Diferenciaci de les magnituds discretes
i les magnituds contnues relacionades amb ls
dels nombres.
Comparaci directa i indirecta i ordenaci de
mesures de les diferents magnituds.
Mesura de les diferents magnituds utilitzant
unitats no convencionals i convencionals (lon-
gitud: m; massa: kg; capacitat: l; temps: dia,
setmana, mes, hora).
Selecci de la unitat i de linstrument ade-
quats, dacord amb la magnitud a mesurar.
Expressi, mitjanant pictogrames i taules, de
mesures preses.
Lectura i escriptura de mesures en contextos
reals.
Aplicaci de tcniques i dinstruments per
mesurar
Aplicaci del procs de mesurar, tot utilitzant
una unitat de forma repetida i un instrument
adequat: cinta mtrica, regle, rellotge analgic,
balana de plats.
Desenvolupament de referents comuns que fa-
cilitin la comparaci, la mesura i lestimaci.
Descripci oral del procs de mesura i des-
timaci.
Estadstica i atzar
Formulaci de preguntes abordables amb
dades i recollida, organitzaci i presentaci de
dades rellevants per respondre-les.
Elaboraci de preguntes sobre temes propers a
la prpia experincia i recollida de les respostes
donades.
Planifcaci senzilla de recollides de dades
amb mostres ms petites de 30. Lectura de la
freqncia absoluta.
Organitzaci i representaci de dades ob-
tingudes a partir dexperincies de comptatge
i dordenaci, mitjanant objectes concrets,
dibuixos i grafcs.
Utilitzaci dun vocabulari per descriure els
atributs i per classifcar segons criteris deter-
minats.
Selecci i s de mtodes estadstics per ana-
litzar dades
Comparaci quantitativa de dades num-
riques.
Elecci del tipus de grafc o representaci
ms convenient.
Elaboraci de qestions relatives al comptatge
i aplicaci a la resoluci de problemes.
Treure conclusions i fer prediccions basades
en dades
Discussi sobre quan es poden aplicar o no
les conclusions obtingudes de les dades duna
poblaci, a una altra poblaci.
Comprensi i aplicaci de conceptes bsics
datzar
Resposta a preguntes relacionades amb les
experincies prpies sobre la probabilitat de
successos utilitzant expressions com possible
o impossible.
Reconeixement de latzar mitjanant la rea-
litzaci dexperiments amb materials (extrac-
ci de ftxes de colors dùna bossa, tirar daus,
ruletes...).
Realitzaci dexperiments en situacions i jocs
on intervinguin factors datzar.
s i interpretaci del comptatge per analit-
zar, comparar i descriure situacions de lentorn
natural i social.
Interpretaci de la moneda com a valor de
canvi (situacions de compra-venda).
Cerca de regularitats i diferncies en lob-
servaci de lentorn (per exemple, canvis en les
persones al llarg del temps).
Observaci i localitzaci de formes geom-
triques a lentorn: materials, sers vius i objectes
i produccions humanes.
Descripci de posicions i seguiment diti-
neraris.
Descripci oral del procs de mesura i des-
timaci. s de comparatius i dadverbis de
temps.
Interpretaci de la mesura com a instrument
de coneixement del mn natural: longitud (crei-
xement), pes/massa, capacitat.
Interpretaci i elaboraci de grafcs en expe-
riments realitzats en altres rees.
Criteris davaluaci
Reconixer i utilitzar diferents usos dels
nombres (cardinals, ordinals, identifcadors)
en situacions familiars i en altres rees.
Cercar semblances i diferncies entre objectes
i situacions (en particular, els canvis que es pro-
dueixen en una seqncia), i classifcar i ordenar
objectes dacord amb diferents criteris.
Comprendre situacions-problema relacio-
nades amb aspectes concrets i vinculats a la
prpia experincia. Emprendre la resoluci
de forma autnoma i expressar la soluci i el
procs seguit.
Usar lassaig-error per cercar solucions als
problemes i a les exploracions.
Formular preguntes en situacions conegudes.
Comunicar oralment coneixements i processos
matemtics duts a terme (clcul, mesura, reso-
luci de problemes).
Usar el llenguatge verbal per interpretar gr-
fcs, nombres i signes matematics.
Interpretar, representar (amb materials diver-
sos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors
a 1.000) en contextos de la vida quotidiana.
Comparar, ordenar i descompondre els nombres
utilitzant diferents models.
Desenvolupar agilitat en el clcul mental (des-
composici additiva dels 20 primers nombres,
dobles, estratgies personals...). Usar els algo-
rismes de suma i resta (sense portar), les TIC i
la calculadora per calcular i cercar regularitats
dels nombres i operacions.
Defnir la situaci dùn objecte a lèspai i dùn
desplaament en relaci a un mateix, tot utilitzant
els conceptes: davant-darrera; prop-lluny; dalt-
baix; dreta-esquerra.
Identifcar, analitzar i descriure objectes i
espais amb formes geomtriques tridimensionals
i planes. Buscar semblances i diferncies entre
dues fgures.
Mesurar objectes, espais i temps familiars
amb unitats no convencionals (pams, peus,
passes...) i convencionals (kg, m, l, dia i hora)
tot utilitzant instruments propers i adequats a
cada situaci.
Interpretar i construir grafcs (pictogrames
i diagrames de barres) amb dades sobre fets
coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres
rees.
CICLE MITJ
Identifcaci. Planifcaci. Aproximaci. Es-
timaci. Predicci. Exploraci. Investigaci.
Disseny. Elaboraci. Creaci. Construcci.
Comprovaci).
2. Raonament i prova (Comprensi. Anlisi.
Comparaci. Classifcaci. Ordenaci .Selecci.
Establiment danalogies. Desenvolupament des-
tratgies de clcul. Desenvolupament destrat-
gies de mesura. Composici i descomposici.
Formulaci de preguntes).
diferents models. s de diferents llenguatges.
Situaci sobre la recta. Lectura i escriptura. s
de vocabulari).
caci. Utilitzaci).
Numeraci i clcul
de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi del sistema de numeraci deci-
mal. Valor posicional. Descripci oral, grafca i
escrita dels processos de comprensi del Sistema
de Numeraci Decimal i del clcul.
Us de diIerents llenguatges (verbal, grafc,
simblic...) per representar el sistema de nume-
raci decimal. Contrast de diferents represen-
tacions. Reconeixement i s de representacions
equivalents dun nombre.
Lectura i escriptura dels nombres fins al
mili.
s i contrast de diferents models per comparar
i ordenar els nombres fns al mili.
Reconeixement de la fracci com a part duna
unitat i duna collecci.
s de diferents models de representaci de
les fraccions. Situaci dels nombres naturals i
fraccionaris ms comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre
la recta numrica. Arrodoniment de nombres
en context.
Aplicaci dels nombres decimals en contextos
reals. Coneixement i s del sistema monetari:
leuro i els cntims. Interpretaci i s de les
unitats de mesura.
s i relaci dels decimals i fraccions com a
nombres que aproximen ms la mesura.
Cerca i anlisi de peculiaritats dels nombres
(parells, senars, de la taula del...).
Interpretaci dels nombres naturals i de codis
numrics en taules i grafcs. Elaboraci de grafcs
i taules a partir del comptatge i la mesura.
s de propietats numriques per recollir,
descriure i interpretar dades.
Comprensi dels diIerents signifcats de la
multiplicaci i divisi amb nombres naturals aix
com de la relaci que hi ha entre una i altra.
Identifcaci i us de les operacions inverses:
suma i resta; multiplicaci i divisi.
Exploraci de les propietats de les opera-
cions.
lestimaci
Desenvolupament de lagilitat mental per
descompondre els nombres additivament i fac-
torialment. Automatitzaci de taules de multi-
plicar. Representaci geomtrica dels nombres i
del producte relacionada amb la descomposici
factorial.
s de les relacions entre les operacions per
agilitar el clcul mental. Establiment danalogies
entre clculs (pas de les unitats a les desenes i
centenes).
Explicaci i contrast de les estratgies de
clcul mental emprades.
Estimaci dels resultats de les operacions
amb nombres naturals.
Realitzaci de restes portant-ne, multipli-
cacions i divisions amb nombres naturals amb
algorismes estndard.
Realitzaci de sumes i restes amb fraccions
senzilles acompanyades de diIerents Iormes de
representaci grafca.
s de models geomtrics per resoldre pro-
blemes numrics.
s de les calculadores i altres recursos TIC
per desenvolupar el clcul i per explorar els
nombres i les operacions.
Selecci adequada del tipus de clcul segons
la situaci: clcul mental, clcul escrit i calcu-
ladora.
Clcul amb monedes: euros i cntims.
Relacions i canvi
i canvis
Anlisi de les peculiaritats dels nombres i de
les operacions. Seguiment de sries numriques,
geomtriques i descoberta del patr.
Creaci de sries numriques i geomtriques.
Cerca de regularitats.
Descripci de situacions en qu es produeixen
canvis o altrament es mantenen constants.
Interpretaci de lequivalncia en ls de di-
ferents unitats de mesura.
Relaci permetre-longitud i rea-superf-
cie.
Expressi del patr duna srie verbalment
o grafcament.
Modelitzaci de situacions problema mit-
janant objectes, grafcs (fetxes), signes ma-
temtics.
Lectura i escriptura de frases utilitzant sm-
bols matematics (0, , ~, ).
Espai i forma
Identificaci i descripci verbal, usant el
vocabulari especialitzat, de les propietats de
fgures geomtriques de dues i tres dimensions:
polgons, cercles, poliedres i cossos rodons. Uti-
litzaci de la mesura i els nombres per investigar
propietats geomtriques.
Representaci, construcci i comparaci de
fgures de tres i dues dimensions amb materials
i recursos TIC. Classifcaci segons les seves
propietats.
Investigaci de la relaci entre fgures a partir
de la seva composici, descomposici i trans-
formaci.
Exploraci i reconeixement de fgures con-
gruents i fgures semblants.
cials
Descripci de la localitzaci i el moviment
dun objecte utilitzant el vocabulari adequat.
Utilitzaci dadreces o punts de referncia
per moures en lentorn proper.
Creaci i s de sistemes de coordenades per
localitzar distncies entre dos punts i descriure
camins.
Realitzaci, interpretaci i s de plnols diti-
neraris coneguts utilitzant diferents suports.
geomtriques
Realitzaci de simetries, desplaaments i girs
en fgures de dues dimensions amb materials
tradicionals i amb suport de les TIC. Predicci
i descripci dels resultats.
Descripci dun o diversos moviments que
mostrin que dues fgures sn congruents.
Identifcaci i de les simetries axial i central
en fgures de dues dimensions.
Identifcaci de les vistes parcials dùna f-
gura.
Construcci i representaci sobre paper de
poliedres i polgons.
Creaci i descripci dimatges mentals dob-
jectes, patrons i camins.
Identifcaci i construcci dùna fgura de tres
dimensions a partir de representacions en dues
dimensions dàquesta fgura (i a lìnrevs).
s de regle, escaire i recursos TIC per ampliar
la capacitat de raonament espacial.
s de conceptes espacials per recollir, des-
criure i interpretar dades.
blemes numrics i de mesura.
Mesura
Reconeixement de les magnituds de longitud,
massa, capacitat, rea, temps i amplitud dangles.
Comparaci directa dangles i drees.
Comprensi de la mesura com aproximaci.
s de mltiples i submltiples de la unitat. s
dels decimals i fraccions com a nombres que
permeten aproximar una mesura.
s de les unitats ms comuns del Sistema
Internacional: longitud (km, m, cm, mm); massa
(kg, g); capacitat (l, ml). Equivalncia dunitats
ms comunes en contextos signifcatius. Inter-
pretaci de lequivalncia en ls de diferents
unitats de mesura.
Utilitzaci de la mesura i dels nombres per
investigar propietats geomtriques.
Comprensi i us de les unitats de temps (any,
mes, setmana, dia, hora, minut) i de les seves
relacions. Coneixement del calendari.
Lectura i interpretaci de taules de mesura
ds com.
Aplicaci de tcniques i instruments adequats
per mesurar
Desenvolupament destratgies destimaci
en les diferents magnituds, tot utilitzant refe-
rents comuns.
Selecci de la unitat ms adequada i de lins-
trument per realitzar una mesura. s de regle i
cinta mtrica i balances.
Disseny dàctivitats de mesura dins dùn con-
text signifcatiu. Relaci perimetre-longitud i
rea-superfcie.
Descripci oral i escrita del procs de mesura.
Reconeixement i s de lestructura multiplicativa
en el procs de mesurar.
Interpretaci i expressi dintervals de me-
sures.
blemes numrics i de mesura.
Estadstica i atzar
dades rellevants per respondre-les
Formulaci de preguntes basades en fets pro-
pers i interessos propis.
Recollida de dades mitjanant observacions,
enquestes i experiments amb mostres ms petites
de 50. Interpretaci de la freqncia absoluta.
Lectura, interpretaci i utilitzaci de diverses
representacions de dades, en particular grafcs
(com pictogrames i diagrames de barres), amb
recursos tradicionals i tecnolgics. s de la
numeraci i de conceptes espacials per recollir,
descriure i interpretar dades.
Reconeixement de les diferncies en la repre-
sentaci de dades qualitatives i quantitatives.
Lectura i interpretaci de dades estadstiques
i de grafcs extrets de llibres, diaris, Internet i
altres mitjans.
litzar dades
Descripci de la forma i de les caracterstiques
importants dun conjunt de dades.
Anlisi de les caracterstiques duna collecci
de dades quantitatives ordenades.
Identifcaci i comprensi de les nocions de
moda i mediana. Aplicaci a la resoluci de
problemes.
Introducci a la noci de mitjana aritmtica.
en dades
Distinci entre el que mostren les dades i el
que es podria esperar dels resultats.
Comprensi que molts conjunts de dades sn
mostres de poblacions ms grans. Aplicaci a
la resoluci de problemes.
Descripci oral duna situaci a partir de
lanlisi de les dades.
datzar
Descripci de successos i discussi del seu
grau de probabilitat utilitzant expressions com
segur, possible, impossible.
Inici a la quantifcaci de la probabilitat que un
succs sigui segur, possible o impossible.
Predicci de la probabilitat de resultats dex-
periments senzills i comprovaci daquestes
prediccions.
Exploraci de la probabilitat mitjanant expe-
riments i jocs que produeixin pocs resultats.
Resoluci de problemes on intervinguin fac-
tors datzar. s de latzar per reforar conceptes
numrics.
Interpretaci i s de nombres grans (per exem-
ple, en demografa).
s dels nombres fraccionaris i decimals en
situacions de mesura de fets o fenmens na-
turals.
Interpretaci del diner com a valor de can-
vi.
Analogia entre la recta numrica i la lnia
del temps.
Cerca de regularitats i diferncies en lob-
servaci de lentorn (per exemple, canvis en
el paisatge).
Anlisi i representaci de relacions causals
en el mn natural i social.
Estudi de mapes (tcniques dorientaci a
lespai).
Interpretaci, disseny i dibuix dìtineraris.
blemes daltres rees.
Utilitzaci de la simetria i delements geo-
mtrics per analitzar i realitzar produccions
artstiques.
Interpretaci i s de la mesura com a instru-
ment de coneixement del mn natural: longitud,
pes/massa, capacitat.
Us de mesures de temps grans (any-dcada-
segle).
Elaboraci de preguntes i disseny dèxperi-
ments i activitats de mesura relacionades amb
diferents rees.
Elaboraci i interpretaci de registres i de gr-
fcs en experiments realitzats en altres arees (per
exemple, registres i grafcs en meteorologia).
Criteris davaluaci
Reconixer i utilitzar els conceptes associats
a la multiplicaci (mesura, repetici de la unitat)
i divisi (partici, agrupament, aproximaci) en
situacions de vida quotidiana i en altres rees.
Cercar amb criteri les regularitats i canvis que
es produeixen en una collecci o una seqncia,
descriure-les i continuar la seqncia. Classifcar
i establir criteris de classifcaci.
Comprendre situacions-problema de lentorn
proper. Cercar i utilitzar grafcs senzills (fetxes,
taules...), xifres i signes adients per representar
situacions-problema. Cercar i seleccionar les
dades necessries i estimar una resposta. Des-
envolupar estratgies de soluci. Expressar el
procs de soluci i la resposta.
Formular preguntes en situacions conegudes
i poc conegudes. Comunicar oralment i per es-
crit, de forma clara, coneixements i processos
matemtics duts a terme (clcul, mesura, cons-
truccions geomtriques, resoluci de problemes).
Reconixer la validesa de diferents processos
de soluci duna situaci-problema.
Interpretar el valor posicional del sistema de
numeraci decimal. Interpretar i utilitzar de
Iorma adequada els nombres naturals (fns a sis
xifres) i els fraccionaris i decimals com expressi
concreta de laproximaci de la mesura.
Comprendre i utilitzar el signifcat de les ope-
racions (suma, resta, multiplicaci i divisi) amb
els nombres naturals de forma apropiada a cada
context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte
i aproximat: clcul mental (descomposici addi-
tiva i factorial dels nombres, producte i divisi
per la unitat seguida de zeros); s dels algoris-
mes de clcul escrit, de les TIC i la calculadora
per calcular i cercar propietats dels nombres i
operacions. Seleccionar el clcul adient a cada
situaci: mental, escrit, amb mitjans tcnics.
Interpretar i realitzar representacions espaci-
als (croquis dun itinerari, plnol duna pista...)
utilitzant referents concrets de lentorn proper.
Identificar, reconixer i descriure figures
planes (polgons) i cossos geomtrics de len-
torn. Classifcar les Iormes i cossos dàcord amb
caracterstiques geomtriques (costats, angles).
Utilitzar les TIC i els instruments de dibuix per
representar models geomtrics.
Seleccionar de forma adequada a cada si-
tuaci la unitat i instrument de mesura adient
de les magnituds de longitud, massa, capaci-
tat, temps. En contextos quotidians i en altres
rees, realitzar lestimaci prvia, efectuar la
mesura, comprovar-la i expressar el resultat
amb precisi. Utilitzar lequivalncia dunitats
duna magnitud.
Recollir dades sobre fets coneguts tot utilit-
zant tcniques de recompte senzilles, ordenar-
les i expressar-les mitjanant grafcs (taules de
dades, grafcs de barres, pictogrames), usant
les TIC si sescau.
Interpretar la informaci relativa a fets quo-
tidians o present en altres rees expressada en
Iorma grafca.
CICLE SUPERIOR
Identificaci. Aproximaci. Estimaci. Pre-
dicci. Anticipaci. Planifcaci. Exploraci.
Elaboraci. Creaci. Construcci. Disseny.
Comprovaci).
2. Raonament i prova (Comprensi. Anlisi.
Comparaci. Classifcaci. Ordenaci. Selecci
. Establiment danalogies. Elaboraci de conjec-
tures. Contrast. Inferncia. Desenvolupament
destratgies de clcul. Desenvolupament destra-
tgies de mesura. Composici i descomposici.
Formulaci de preguntes).
diferents llenguatges. Situaci sobre la recta.
s de vocabulari. Localitzaci).
caci. Utilitzaci).
Numeraci i clcul
de representaci i del sistema de numeraci.
s i comprensi de les fraccions i dels deci-
mals per mesurar quantitats continues en contex-
tos signifcatius. Descripci oral, grafca i escrita
dels processos de comprensi dels diferents
conjunts numrics i del clcul.
Reconeixement i s de les relacions entre frac-
cions, decimals i percentatges en casos senzills
(0,5, 1/2, 50%; 0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%).
Analogia entre el Sistema de Numeraci Deci-
mal i el Sistema Internacional de Mesura.
s i contrast de diferents models per repre-
sentar les relacions entre decimals, fraccions i
percentatges.
Reconeixement i cerca de fraccions equiva-
lents seguint camins diversos.
Relaci dels nombres fraccionaris amb el
clcul de probabilitats.
s de diferents models per comparar i ordenar
fraccions i decimals.
Situaci dels nombres decimals, fraccionaris i
percentatges sobre la recta numrica. Aproxima-
ci dels nombres decimals. Comprensi i s del
nombres decimals i fraccionaris en laproximaci
de la mesura.
Cerca de caracterstiques dels nombres (pri-
mers, compostos, mltiples, divisors). Elaboraci
de conjectures.
Interpretaci i representaci, utilitzant dife-
rents models, dels nombres quadrats i cbics.
Representaci geomtrica del producte i super-
fcie del rectangle.
Relaci de les mesures de superfcie i de vo-
lum amb les potncies. Anlisi de les relacions
entre la superIicie i el volum dùna fgura.
Interpretaci dels nombres grans expressats
com a producte duna potncia en contextos
signifcatius.
Interpretaci dels nombres negatius en con-
textos signifcatius i reals.
Interpretaci dels nombres naturals, decimals
i Iraccionaris en taules i grafcs. Elaboraci de
grafcs i taules a partir del comptatge i la mesura.
Creaci de codis numrics.
Comprensi i us dels diIerents signifcats de
les operacions amb nombres decimals. Multi-
plicaci i divisi per nombres positius inferiors
a 1.
Comprensi i s de la suma i la resta de frac-
cions mitjanant representacions grafques i
aritmtiques.
Reconeixement de la relaci entre elevar al
quadrat i trobar la superfcie dun quadrat.
Exploraci i comprensi de propietats de les
operacions i elaboraci de conjectures.
lestimaci
Desenvolupament destratgies de clcul
mental amb nombres naturals, fraccionaris i
decimals. Establiment danalogies entre nombres
naturals i nombres decimals. Anlisi i contrast
destratgies. Descripci oral i escrita acurada
de les estratgies emprades.
s de les propietats de les operacions i de
les relacions entre elles per agilitar el clcul
mental.
Relaci de les taules de doble entrada i els
diagrames en arbre amb la multiplicaci.
Estimaci raonable dels resultats de les
operacions amb nombres naturals, decimals i
fraccionaris. Descripci coherent del procs
destimaci.
Realitzaci doperacions amb nombres deci-
mals que tinguin sentit (i amb un nombre redut
de xifres) emprant els algorismes de la suma,
la resta, la multiplicaci i la divisi (amb de-
cimals noms al dividend). Percentatge duna
quantitat.
s de les TIC i calculadores per desenvo-
lupar el clcul i per explorar els nombres i les
operacions.
Selecci adequada del tipus de clcul segons
la situaci: clcul mental, clcul escrit i calcu-
ladora.
Relacions i canvi
i canvi
Anlisi de les propietats dels nombres i de les
operacions. Seguiment de sries numriques,
geomtriques i descoberta del patr.
Creaci de sries numriques i geomtriques.
Cerca de propietats.
Exploraci de la dependncia de variables en
contextos signifcatius.
Utilitzaci i elaboraci de grafcs i de taules
per analitzar constants i canvis.
Interpretaci i expressi de funcions lineals
conegudes (creixement, temperatura...).
Aplicaci de models geomtrics per represen-
tar i explicar relacions numriques i algbriques.
Analisi dels canvis en el perimetre en fgures que
mantenen lrea constant i viceversa.
Modelitzaci i contrast de situacions-problema
mitjanant grafcs (fetxes, taules de doble entrada,
diagrames darbre) i frases matemtiques.
Espai i forma
Descripci amb precisi i vocabulari adequat,
classifcaci i comprensi de les relacions entre
diIerents fgures de dues i tres dimensions, uti-
litzant les propietats que les defneixen.
Creaci de fgures tridimensionals utilitzant
materials fsics i recursos TIC.
Interpretaci i elaboraci de defnicions basa-
des en les propietats dàlgunes fgures.
Elaboraci de conjectures sobre propietats
geomtriques.
cials
Representaci de fgures geomtriques sobre
eixos de coordenades: polgons regulars, paral-
lelograms. Analisi i interpretaci grafca de les
propietats dàquestes fgures.
Utilitzaci descales sobre mapes per calcular
distncies reals.
Localitzaci de punts, creaci de camins i
determinaci de la distncia entre punts situats
en un sistema de coordenades. s del raonament
espacial en la utilitzaci de mapes, la planifcaci
dìtineraris i el disseny de planols, en suports
fsics i virtuals.
geomtriques
Descripci de transformacions utilitzant dis-
tncies, angles i direccions.
Obtenci dìmatges de fgures geomtriques
utilitzant superIicies refectores, recursos TIC
i altres materials.
Anlisi de les caracterstiques de simetries,
girs i translacions.
Reconeixement i construcci dangles a partir
de girs.
Representaci geomtrica dels nombres: qua-
drats, cbics, compostos, primers. Representaci
geomtrica del producte i superfcie del quadrat
i rectangle.
Representaci sobre paper de fgures geom-
triques amb propietats fxades, com les longituds
dels costats o les mesures dels angles.
s de representacions planes dobjectes tridi-
mensionals per visualitzar i resoldre problemes
drees i volums.
s del comps, el transportador dangles i
dels recursos TIC per ampliar la capacitat de
raonament espacial.
Aplicaci didees i conceptes geomtrics a
problemes de la vida diria i de lentorn. Re-
presentaci i resoluci de problemes geomtrics
que comprenguin nocions de fraccions, drea
i de mesura.
Aplicaci de models geomtrics per repre-
sentar i explicar relacions numriques i alg-
briques.
Mesura
Reconeixement de les magnituds de capacitat,
volum, rea, amplitud dangles.
Comparaci i ordenaci de mesures de volum,
rea i amplitud dangles. Selecci i s de les
unitats adequades per mesurar-les
Comprensi i s del sistema internacional de
mesura i de les unitats de temps. s dels nombres
decimals i fraccionaris en laproximaci de la
mesura. Equivalncia dunitats. s de lequi-
valncia tant numrica com geomtrica en el
procs de mesurar. Analogia entre el sistema
de numeraci decimal i el sistema internacional
de mesura.
Lectura descales i de taules de mesura en
contextos reals.
Descripci oral, grafca i escrita de la mesura
de les diferents magnituds. Contrast i anlisi de
diverses estratgies de mesura.
Aplicaci de tcniques i instruments adequats
per mesurar
Desenvolupament destratgies destimaci
en les diferents magnituds, tot utilitzant refe-
rents comuns.
Anticipaci i interpretaci de lerror duna
mesura.
Selecci amb criteri dels instruments i les tc-
niques apropiades per trobar la longitud, lrea,
el volum i lamplitud dels angles amb la precisi
adequades. s del transportador dangles.
Disseny de lèstratgia adequada per realitzar
una mesura en un context signifcatiu. Crear i
resoldre problemes.
Disseny dèscales i dìntervals de mesura per
interpretar dades.
Realitzaci de mesures i contrast amb les
corresponents estimacions.
Descripci acurada, oral i escrita, del procs
de mesura realitzat.
Determinaci de les rees del rectangle, el
quadrat i el triangle. Determinaci del volum
del cub. Anlisi de les relacions entre la super-
Iicie i el volum dùna fgura. Interpretaci de la
frmula de lrea del cercle i del permetre de la
circumferncia.
Estadstica i atzar
dades rellevants per respondre-les.
Formulaci de preguntes i dissenys dèxpe-
riments o enquestes per recollir dades i poder
comparar caracterstiques en una mateixa po-
blaci. s de la numeraci i la geometria per
recollir, descriure i interpretar dades.
Utilitzaci de dades recollides per altres o ge-
nerades a partir de simulacions (Internet, premsa
escrita...). Obtenci de la freqncia absoluta en
un conjunt de dades no superior a 50.
Utilitzaci, amb recursos TIC i sense, de fre-
qncies, diagrames de barres i histogrames per
a representar les dades obtingudes. Relaci de
les taules de doble entrada i els diagrames en
arbre amb la multiplicaci. Determinaci del
tipus de representaci ms apropiada al resoldre
problemes.
litzar dades
Comparaci de conjunts de dades que tinguin
alguna relaci entre si.
Coneixement i utilitzaci de la mitjana arit-
mtica i s de la mediana i la moda en un conjunt
de dades no superior a 50.
Utilitzaci de la calculadora i de recursos TIC
per elaborar taules de valors i calcular la medi-
ana, la mitjana aritmtica i la moda. Aplicaci
a la resoluci de problemes.
en dades
Realitzaci dobservacions, formulaci de
conjectures i proposta de noves preguntes basa-
des en les diferncies entre dues mostres.
Utilitzaci de diagrames de punts per ana-
litzar la relaci entre dues caracterstiques en
poblacions diferents. Aplicaci a la resoluci
de problemes.
Comprensi que hi ha maneres de quantifcar
el grau de certesa dels resultats estadstics.
Descripci oral i escrita duna situaci a partir
de lanlisi de les dades.
datzar
Comprensi i utilitzaci de la terminologia
probabilstica apropiada per descriure successos
complementaris i mtuament excloents.
Comprensi que la mesura de la probabilitat
dun succs pot representar-se per un nombre
comprs entre 0 i 1. Relaci dels nombres frac-
cionaris amb el clcul de probabilitats.
Realitzaci de prediccions i discussi si els
resultats obtinguts concorden o no amb les pre-
diccions.
s dels recursos TIC per treballar amb mostres
grans. Aplicaci a la resoluci de problemes.
Interpretaci i s dels nombres decimals com
a expressi de precisi en la mesura de fets i
fenmens naturals.
Interpretaci de nombres grans (potncies)
dins de lentorn natural i social.
Interpretaci i us de grafcs i taules per ana-
litzar canvis en fenmens del mn natural i
social.
Disseny dèxperiments, dins de làmbit de les
naturals, amb control de variables.
Observaci i exploraci de conceptes i patrons
geomtrics en la natura, lart i les cincies.
Reconeixement de la congruncia i la sem-
blana en el mn de lart, en larquitectura i en
situacions de la vida diria.
Interpretaci i elaboraci de plnols i ma-
pes.
Disseny dèxperiments i activitats de mesura
relacionades amb diferents rees.
Utilitzaci de les dades numriques obtin-
gudes en experiments i anlisi matemtica
posterior.
Interpretaci i construcci de grafcs de si-
tuacions del mn natural i social (per exemple:
meteorologia, poblaci).
s de lestadstica i latzar per recolzar la
presa de decisions en diferents rees de la vida
(negocis, poltica, investigaci, vida quotidiana)
i per poder raonar estadsticament.
Criteris davaluaci
Valorar la quantifcaci en situacions de la
vida real com un aspecte que afavoreix la com-
paraci, lòrdenaci i la classifcaci.
Cercar amb criteri les regularitats i canvis que
es produeixen en una collecci o una seqn-
cia. Fer conjectures i comprovar-les. Establir
generalitzacions. Establir criteris consistents
de classifcaci i comprovar-los.
Reconixer i comprendre les situacions-pro-
blema. Cercar i utilitzar taules i grafcs (taules
de doble entrada, fetxes, diagrames dàrbre...),
xifres i signes adients per representar tot tipus
de situacions-problema. Cercar, seleccionar i
organitzar les dades necessries. Estimar una
resposta raonable. Desenvolupar estratgies de
resoluci (analogia, particularitzaci, identif-
caci doperacions...). Expressar verbalment el
procs de soluci i la resposta de forma coherent
i clara. Comprovar la validesa de les respostes.
Reconixer la validesa de diferents processos
de resoluci duna situaci-problema.
Formular problemes a partir de situacions
conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de
forma coherent, clara i precisa, coneixements
i processos matemtics realitzats (clculs, me-
sures, construccions geomtriques, resoluci
de problemes).
Interpretar el sistema de numeraci decimal.
Interpretar i utilitzar els nombres naturals, frac-
cionaris, decimals (fns els centsims) i nombres
negatius dacord amb contextos de la vida quo-
tidiana. Reconixer les relacions entre nombres
decimals, fraccionaris i percentatges.
Utilitzar el signifcat de les operacions amb
els nombres naturals, fraccionaris i decimals de
forma apropiada a cada context. Desenvolupar
agilitat en el clcul exacte i aproximat: realitzar
les operacions bsiques mentalment, mitjanant
els algorismes de clcul escrit i usar les TIC i la
calculadora per calcular i cercar propietats dels
nombres i operacions. Seleccionar i justifcar el
clcul adient a cada situaci: mental, escrit, amb
mitjans tcnics.
Interpretar i realitzar, amb els instruments de
dibuix i els recursos TIC adients, representacions
espacials (itineraris, plnols, maquetes, mapes)
utilitzant referents concrets i generals, de lentorn
quotidi i daltres rees.
Identifcar, reconixer i descriure amb precisi
fgures i cossos geomtrics de lèntorn, utilitzant
nocions com: perpendicular, parallel, simtric...
Classifcar les fgures i els cossos, dàcord amb
caracterstiques geomtriques (vrtexs, costats,
angles, cares, arestes, diagonals...) i expressar
els criteris i els resultats.
Seleccionar de forma adequada a cada situaci
la unitat, instrument i estratgia de mesura de
les magnituds de longitud, massa, capacitat,
temps, superfcie i amplitud angular, en entorns
quotidians i en altres rees. Realitzar lestimaci
prvia, la mesura, expressant el resultat amb
precisi, i comprovar-la. Utilitzar lequivaln-
cia dunitats duna magnitud, en situacions on
tingui sentit.
Interpretar amb llenguatge precs i seleccionar
i realitzar, amb els instruments de dibuix i els
recursos TIC adients, els grafcs adequats (taules,
histogrames, diagrames de barres, de sectors...)
a cada situaci sobre un conjunt de dades de fets
coneguts de lentorn i daltres rees. Interpretar
el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins
del context.
Realitzar estimacions basades en lexperincia
sobre els resultats (segur, probable, possible,
impossible) de jocs datzar. Comprovar-ne els
resultats.
ANNEX 3
Horaris globals
Lassignaci horria global de les rees de
leducaci primria s la segent:
Llengua i literatura catalana i castellana: 1.085
hores (llengua i literatura catalana 420 hores i
llengua i literatura castellana 420 hores, estruc-
tures lingstiques comunes 245 hores)
Llengua estrangera: 420 hores
tural: 630 hores
Educaci artstica: 525 hores
Educaci fsica: 385 hores
Matemtiques: 665 hores
Educaci per a la ciutadania i els drets hu-
mans: 35 hores
Religi (voluntria): 315 hores
Esbarjo: 525 hores
De les 5250 hores totals lectives de letapa,
les 665 hores restants es destinaran a completar
lorgantizaci del currculum mitjanant, entre
daltres, latenci a la diversitat de lalumnat,
lòrganitzaci dàgrupaments fexibles, el reIor
educatiu i lampliaci horria de les rees.
ANNEX 4
Horaris mnims per cicles
Cicle inicial
Llengua i literatura catalana 140 hores
Llengua i literatura castellana 140 hores
Estructures lingstiques comunes: 105 ho-
res
tural: 140 hores
Cicle mitj
Llengua i literatura catalana: 140 hores
Llengua i literatura castellana: 140 hores
res
tural: 175 hores
Cicle superior
Llengua i literatura catalana: 140 hores
Llengua i literatura castellana: 140 hores
res
tural: 140 hores
Educaci per a la ciutadania i els drets hu-
mans: 35 hores
(07.176.074)
DECRET
143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix
lordenaci dels ensenyaments de leducaci
secundaria obligatoria.
La Generalitat de Catalunya, dàcord amb allo
previst a larticle 131.3.c) de lEstatut dautonomia
de Catalunya, t competncia compartida per a
lestabliment dels plans destudi corresponents
a leducaci secundria obligatria, incloent-hi
lordenaci curricular.
La Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, dedu-
caci, estableix a larticle 6 que sentn per cur-
rculum el conjunt dobjectius, competncies
bsiques, continguts, mtodes pedaggics i
criteris davaluaci de cadascun dels diferents
ensenyaments.
Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon
al Govern de la Generalitat de Catalunya fxar
lordenaci curricular de leducaci secundria,
tenint en compte els ensenyaments minims fxats
pel Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre.
Correspon als centres docents, dacord amb el
principi dautonomia pedaggica dorganitzaci i
de gesti que la Llei els atribueix, desenvolupar i
completar, si ho creuen necessari, el currculum
establert per ladministraci educativa, amb la
fnalitat que el curriculum sigui un instrument
vlid per a donar resposta a les caracterstiques
i a les diferents realitats de cada centre.
La Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica
lingistica, a làrticle 20, defneix la llengua
catalana com la llengua propia de Catalunya i de
lènsenyament en tots els seus nivells educatius,
com ja ho feia la Llei 7/1983, de 18 dabril, de
normalitzaci lingistica a Catalunya.
LÈstatut dàutonomia de Catalunya, a làrticle
6, determina que la llengua propia de Catalunya
s el catal i que s tamb la llengua normalment
emprada com a vehicular i daprenentatge en
lènsenyament.
La generalitzaci de leducaci bsica i obli-
gatoria fns als setze anys t, com una de les
seves fnalitats, combinar la qualitat amb lèqui-
tat de loferta educativa i potenciar la igualtat
doportunitats per a tota la infncia i jovent que
viu a Catalunya. El nostre pais compta amb
una tradici important i amb un model propi
per a lescolaritzaci de joves adolescents entre
els 12 i els 16 anys: lìnstitut escola, precedent
de referncia del que ha de ser una educaci
secundria de qualitat per a tothom. Tenint en
compte aquesta tradici, per amb la voluntat
dactualitzar-la a les necessitats i demandes de
la societat davui i del futur, es proposa una
ordenaci curricular que faciliti i potenci el
mxim desenvolupament del talent de tots i cada
un dels nois i de les noies per aconseguir lxit
escolar de tot el jovent.
Aquesta etapa educativa s el marc idoni per
consolidar les competncies bsiques, realit-
zar nous aprenentatges i posar les bases per a
una formaci personal basada en lautonomia
personal que permeti laprenentatge al llarg de
tota la vida, en la responsabilitat, en la solida-
ritat, en la participaci i en la capacitat dad-
quirir compromisos individuals i collectius,
per aprendre a participar activament en una
societat democrtica.
El centre docent s lmbit on es desenvolupa,
aplica i completa el currculum i s on se nevi-
dencia lèfcacia, la coherncia i la utilitat. Es en
laplicaci del currculum, en cada centre i en
cada aula, on s`ha de concretar la fexibilitat i
lautonomia curricular, en funci de les carac-
terstiques del grup de nois i noies, de lequip
docent que s el responsable de la seva aplicaci,
de les caracterstiques del centre i de lentorn ter-
ritorial on est ubicat. Els nois i les noies shauran
desforar per aprendre, les famlies hauran de
collaborar amb el professorat fent el seguiment
del treball quotidia dels seus flls i flles, el pro-
fessorat haur de crear entorns motivadors per a
laprenentatge i ladministraci educativa haur
de facilitar els recursos necessaris per millorar
lxit escolar. Aquesta autonomia dels centres ha
dànar acompanyada de mecanismes dàvaluaci
i de rendici de comptes.
En aquest Decret es defneixen les compe-
tncies bsiques generals que els nois i les noies
han de desenvolupar i consolidar en fnalitzar
lEducaci secundria obligatria. Aquestes
competncies contribueixen al desenvolupament
personal de lalumnat, a la prctica de la ciuta-
dania activa, a la incorporaci a la vida adulta
de manera satisfactria i al desenvolupament de
laprenentatge al llarg de tota la vida.
Fomentar laprenentatge al llarg de tota la
vida suposa que el jovent ha de tenir una for-
maci completa, tant en coneixements, com en
competncies bsiques, que els permetin seguir
aprenent i poder combinar lestudi i la formaci
amb lactivitat laboral o amb altres activitats.
Els objectius de leducaci secundria obli-
gatoria es defneixen per al conjunt de lètapa.
En cada rea curricular es descriu la seva apor-
taci al desenvolupament de les competncies
basiques i es defneixen els objectius generals,
i els continguts i criteris davaluaci de cada
curs. Els elements que conformen el currcu-
lum sordenen i es determinen tenint present
els principis de comprensivitat, de diversitat i
dautonomia del centre. Aquests principis han
dàIavorir la fexibilitat curricular per adequar
lènsenyament a les caracteristiques de lèscola
i a les diferncies dels grups que la conformen, i
han de fer viable, possible i prioritria latenci a
la diversitat com a base per construir una escola
realment inclusiva.
Els centres concretaran en el seu projecte
educatiu els elements bsics que orientin el des-
envolupament del currculum i en permetin
ladequaci a lentorn.

07176074

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

07176074

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Diari Ofcial de la Generalitat de Catalunya Num. 4915 29.6.

You might also like