EL TEATRE: PLAUTE 1.

El tema principal de lobra plautina s: a) Les aventures i desventures de Dido b) Transformacions de personatges humans i divins c) Els embolics dels esclaus, parsits, matrones, avars i altres d) La histria dels orgens mitolgics de Roma 2. Exposeu en un mnim de 15 lnies (unes 150 paraules) el tema segent: La comdia a Roma. Aspectes que cal considerar: Originalitat del gnere Principals autors i obres Els personatges de les comdies El llenguatge de la comdia Lloc de representaci La comdia a Roma no es pot considerar un gnere original, sin que est profundament influt per la comdia nova grega i per autors com Menandre i Dfil. La comdia romana que tingu ms xit s la que es coneix amb el nom de palliata, s a dir que tractava una temtica situada en un ambient grec. Els principals autors de comdies a Roma foren Plaute i Terenci; del primer sen conserven vint-i-una obres i del segon, sis. Com a exemples caracterstics podem citar la Comdia de lolla, Els bessons, El soldat fanfarr de Plaute, o La Sogra i Els germans de Terenci. Els personatges principals de la comdia romana sn els esclaus entremaliats que malden per solucionar els enamoraments dels seus amos i arravatar als alcavots les noies amb qu funciona el seu negoci. Altres personatges sn el del soldat fanfarr i cregut, o el dels vells, que solen ser massa rgids en leducaci dels fills, encara que de vegades tenen un gran inters per les jovenetes. Les dones normalment fan un paper passiu o secundari. El llenguatge de la comdia s un llenguatge popular tret del que la gent parla al carrer, de manera que la llengua de la comdia, especialment en el cas de Plaute, s la ms semblant a la que parlaven els romans en el dia a dia. 3. resposta no correcta. Obres de Plaute a) Els nvols b) El soldat fanfarr c) Amfitri d) Els bessons 4.

Les comdies de Plaute noms tenien voluntat moralitzadora. F (tamb pretenien fer riure) El prleg de les comdies romanes el representaven dones disfressades. F (el representaven esclaus disfressats) 5.Exposeu en un mnim de 15 lnies (unes 150 paraules) el tema segent: Plaute (dades biogrfiques, models en qu es va inspirar, principals obres, personatges i trama de les seves comdies [sen pot fer una consideraci general o exemplificar-ho amb alguna obra concreta], peculiaritats del seu estil, etc.). Titus Maccius Plautus, el comedigraf rom ms fams, va nixer a Srsina (mbria) devers lany 250 aC i mor lany 184 aC. No sen sap gran cosa de la seva vida, que sembla que va estar lligada al teatre en totes les seves vessants. s dubtosa lancdota que va haver de treballar movent la mola dun mol de farina per recuperar-se duna fallida econmica. Va dedicar-se al gnere de la palliata, s a dir, comdia llatina ambientada a Grcia, per tal de defugir lestricte censura que imperava a Roma, i en la seva creaci va seguir les petjades en la comdia nova grega dautors com Dfil o Menandre. A lantiguitat passaven dun centener les comdies atribudes a Plaute, tot i que modernament noms sel t per autor de vinti-una comdies conservades en un bon estat relatiu. Dentre elles, podem citar Amphitruo, Aulularia, Menaechmi, Miles Gloriosus, Poenulus, Pseudolus o Trinummus. Totes les comdies es caracteritzen per comptar amb uns personatges arquetpics com poden ser lalcavot, el jove enamorat, el pare sever, lesclau entremaliat, la falsa meuca. Una lnia argumental prototpica seria la dun jove de bona famlia que vol aconseguir els favors duna meuca o duna noia decent, per que no disposa de diners per assolir els seus objectius; compta, per, amb lajut dun esclau espavilat que a base de trucs i enganyifes li permetr aconseguir el que vol el jove encara que sigui a costa denganyar el pare del jove o lalcavot que no t altre objectiu que treure rendiment de la seva mercaderia. Al final, lesclau sol aconseguir la llibertat com a premi, i la suposada meretriu resulta ser una noia de bona famlia raptada per uns pirates, de manera que tots els impediments per a un bon final acaben desapareixent. Una caracterstica de les comdies plautines sn els noms parlants, s a dir, noms dels personatges que ens indiquen (per semblana o oposici) aspectes relacionats amb el carcter o funci del propi personatge. La fora cmica de la comdia de Plaute resideix en la magistral utilitzaci del llenguatge (acudits i imitaci del registre colloquial) 6.Plaute s lautor ms important de comdia llatina. V

7.Plaute va escriure una comdia titulada: a) b) c) d) 8.Sn nombroses les obres atribudes a Plaute, com ara El soldat fanfarr, Amfitri o El persa. V 9.Totes les comdies conservades de Plaute sn fabulae togatae. F (sn fabullae palliatae) 10.Indiqueu la resposta correcta de cadascuna de les qestions segents sobre la figura i lobra de Plaute. 1. Plaute va viure a) entre els segles II i I aC. b) en el segle II aC. c) entre els segles I aC i I dC. d) entre els segles III i II aC. 2. Lobjectiu principal que Plaute persegueix en les seves comdies s a) motivar la reflexi del pblic. b) divertir els espectadors. c) transmetre un missatge poltic. d) defensar-se de les crtiques dels seus rivals. 3. Les comdies de Plaute estan escrites a) totalment en vers. b) en prosa, per amb algunes parts en vers. c) totalment en prosa. d) en vers, per amb algunes parts en prosa. 4. El contingut de les comdies de Plaute esdev un testimoni cabdal per a conixer a) la societat grega hellenstica. b) la vida quotidiana del mn rom. c) laristocrcia romana governant. Els herois La sogra Amfitri Hrcules gloris

d)les lluites socials entre patricis i plebeus. 11.De la srie dafirmacions que hi ha a continuaci, nhi ha unes que es poden atribuir noms a Plaute, daltres noms a Terenci i algunes a tots dos indistintament. Marqueu una creu o dues segons el que correspongui en cada cas. No es penalitzaran les respostes errnies. Plaute Terenci 1. Va pertnyer al cercle intellectual dels Escipions. X 2. El protagonista de la major part de les seves comdies s un esclau que embolica contnuament lacci. X 3. Va escriure exclusivament fabulae palliatae. X X 4. Lacci de les seves comdies es desenvolupa sempre a Grcia.X X 5. En les seves obres critica la civilitzaci hellnica com a bressol de tots els vicis. X 6. Un dels temes principals de les seves obres s leducaci dels joves. X 7. Tot i que escrivia en llat, no havia nascut ni a Roma ni a la regi del Laci. X X 8. Lobjectiu de les seves obres s transmetre uns principis de comportament tic. X