Guia de lectura Crniques de la veritat oculta, de Pere Calders

a crrec de Pep Par

1 CONTEXTUALITZACI 1.1 El periple de la formaci personal i literria A hores dara, ja no s cap notcia que Pere Calders (1912-1994) s un dels prosistes ms llegits i celebrats del segle XX. Els seus inicis, per, van lligats a la feina que feia com a illustrador a publicacions peridiques dels anys vint. Aquesta dedicaci inicial al dibuix ja ens mostra la inclinaci de Calders per una concepci de la realitat sinttica, humorstica i caricaturesca. Tant s aix que ell mateix considerava el seu primer conte, El primer arlequ, concebut quan tot just tenia catorze anys, ms com un dibuix que no pas com una narraci. Durant el primer perode de formaci, a cavall entre la illustraci i lescriptura, Pere Calders samara de limaginari popular rural de Poliny, on passa una part de la seva infantesa, i de la llengua amb qu seduca a lescola Mossn Cinto, a Barcelona. No podem desatendre el pes del seu pas per la Llotja i el primer contacte amb els moviments renovadors en lmbit plstic. Lambient familiar tamb s important per entendre el gust per la llengua que sempre acompanya la seva obra: la mare, Teresa Rusiol, s qui primer li traspassa el mn imaginatiu de la rondallstica; i el pare, Vicen Calders, el mena al gust per la cultura, en general, i al mn de les arts grfiques, en particular. El contacte familiar i el seu llegat no sestronca ni amb el tall de la Guerra Civil i de lexili a Mxic. La ductilitat de la narrativa caldersiana es comena a construir amb lheterogenetat de la seva formaci: laprenentatge durant els anys que estudia a lEscola de Belles Arts de Barcelona, no noms li ofereix una nova visi de la realitat, amb una nova sintaxi, sin que tampoc no laparta dels seus interessos literaris. En treballar amb tcniques diferents i estar obligat a representar el real des de diverses ptiques, Calders relativitza aquesta mateixa realitat i els dogmes que lenvolten, i assoleix una posici diguemne crtica i distanciadora. En tot cas, als seus vint anys, el mn del periodisme li permet entrar en una infraestructura editorial les publicacions El Diari Mercantil i Avui. Diari de Catalunya que, juntament amb lajut de Josep Jans i Oliv, esdevindr essencial per veure publicada la seva primera obra, El primer arlequ (1936). Lesclat de la guerra suposa, s clar, un trencament existencial per a Pere Calders. El 1937, sallista com a voluntari a lexrcit republic i va a parar al front de Terol. Amb tot, s durant aquests anys que veu publicada la novella La Glria del doctor Larn (1936); i tamb el llibre de crniques sobre la seva experincia al front de Terol, Unitats de xoc (1938). Paradoxalment, en un moment de crisi collectiva i de sotrac personal, Calders concep i acaba la novella Gaeli i lhome du (1937) i el recull de contes Lany de la meva grcia (1938). Enmig de lensulsiada, que sotmet el pas a una condici de resistncia cultural de la qual lexili en ser el paradigma, Calders mostra una gran energia creadora tant en el camp de lescriptura literria com en el de lescriptura periodstica. En aquesta situaci collectiva densorrament dels ideals dharmonia cultural, el nostre autor desenvolupa un particular punt de vista en la captaci de la realitat: sen distancia per obra i grcia de lhumorisme, que emergeix quan en el mn real i quotidi irrompen alguns esdeveniments absurds, illgics o fantstics. Aquest mn alternatiu que entra en escena en el real narratiu ser una via descapada de la realitat imperfecta. El mn dels ninots periodstics ara es perf en un estil que potencia els personatges caricaturescos en el mn de la literatura. La realitat, per, era prou cantelluda: Calders va anar a parar al camp de concentraci de Prats de Moll; levasi daquest reducte de tristesa moral el port a Frana com a marxapeu del seu exili a Mxic, que va durar vint-i-tres anys. A Catalunya deixava la dona i un fill. Lexuberncia literria dels anys anteriors ara es converteix en un silenci editorial que durar quinze anys. Per el seu obrador descriptor no sasseca i el nostre autor continua escrivint

com a procediment de connexi amb una idea clara de cultura que civilitzi la barbrie. Aix vol dir que exerceix com a escriptor-collaborador de les publicacions de lexili. A Mxic reconstrueix la seva vida personal al costat de Rosa Arts, germana de lescriptor Avell Arts Gener Tisner, amb qui t tres fills. Lexili, com en el cas daltres escriptors del moment, suposa una prova de foc en tots els sentits, amb un fort component de resistncia cultural i personal. Aquests escriptors creen nuclis de comunicaci que els permeti lexistncia com a collectiu identificador fora dels lmits del propi pas, sota el jou de la dictadura franquista. A Mxic, Calders troba en Josep Carner un punt de referncia fonamental. En aquest context i enmig de les prosaiques feines de subsistncia, Calders no abandona lescriptura, i s aix que gesta el recull de contes que ens ocupa, Crniques de la veritat oculta (1955), que va rebre el premi Vctor Catal de 1954. Aquesta publicaci i la gran acceptaci que va rebre per part de la crtica especialment latenci que li dedica Joan Triad situen lautor en el marc principal, tot i que exigu pels efectes de la dictadura, de la cultura catalana. El context cultural i histric en qu es publica aquest recull s clau i, alhora, indici de la seva significaci singular; com tamb ho s el fet que, en la seva concepci, Calders enllaa els procediments creatius que usava en els primers textos, de just abans de la guerra, i els dels anys cinquanta. En aquest periple creatiu trobem obres com la Ronda naval sota la boira (1966), escrita entre 1954 i 1955; La ciutat cansada, novella inacabada que restar indita fins a 2008; Gent de lalta vall (1957) i Dem, a les tres de la matinada (1959). Sigui com sigui, enmig daquesta rastellera de lletra, Crniques de la veritat oculta ocupa un lloc preeminent tamb si la contemplem des del desplegament dels recursos literaris interns: el paper que hi tenen lhumorisme relativitzador i la irrupci de la fantasia com a element detonador de la realitat quotidiana suposa una nova manera de narrar en el context catal. El retorn de Pere Calders a Catalunya es produeix lany 1962, amb una recepci irregular de lobra que porta escrita. De fet, lany 1964 publica Lombra de latzavara, que havia rebut el premi Sant Jordi, i desprs la Ronda naval sota la boira (1966). Ja s, doncs, un autor consolidat, per no aconsegueix una recepci unnime. El 1967 edita Aqu descansa Nevares, que reprn alguns aspectes de la seva obra inicial. El context literari, fora condicionat per lanomenat realisme histric, no afavoreix la comprensi de les seves estratgies evasionistes. El pas no t encara unes infraestructures culturals prou potents per permetre-li desenvolupar la seva gran traa com a articulista, i limperatiu del comproms ideolgic amb la realitat del carrer no facilita que la seva obra sigui totalment compresa. s per aquest motiu que caldr esperar fins als anys setanta per tal que Pere Calders vegi reconeguda la seva significaci literria. El 1978 s lany en qu apareix Invasi subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crtica Serra d'Or el 1979) i en qu es representa el clebre espectacle de Dagoll Dagom Antaviana. Per una banda, a Invasi subtil... apareixen nous contes indits i, per altra banda, lobra de teatre dna a conixer Calders al gran pblic (molts dels quadres escnics dAntaviana provenen del mn de les Crniques de la veritat oculta). Pere Calders, ara, ja s un autor amb una divulgaci prou completa i valorat per la seva originalitat. En aquest context semmarca la publicaci dels segents volums: Tot saprofita (1983), De teves a meves (1984), Gaeli i lhome du (1986) obra dels anystrenta, Un estrany jard (1985) i Lhonor a la deriva (1992). Pere Calders mor el 1994 reconegut com a escriptor imprescindible per a una literatura que aspira a formar part de la galeria cultural europea contempornia. La seva obra ha estat traduda a nombroses llenges. La construcci dun autor com a tal sempre s complexa, per en el cas de Pere Calders ho s especialment per una srie de desajustaments histrics i literaris. Els atzars personals es nuen amb les desgrcies collectives i amb una difcil incardinaci del seu sentit de lhumor en un pas subjugat per una visi trgica de lunivers. Finalment, per, la qualitat de la seva obra ha esdevingut un llegat insubstituble.

1.2 El context cultural de lescriptura caldersiana Joan Melcion t la perspiccia de relacionar la data de naixement de Pere Calders amb lenfonsament del Titnic. La coincidncia no s anecdtica. Anem a pams: desprs de les convulsions poltiques que sotraguen el vell continent durant el segle XIX i de les collisions ideolgiques que, en aquest mateix segle, es produeixen en el context catal, el segle XX senceta amb la construcci dun imaginari que exclou la barbrie. Una acceptable estabilitat econmica i social, juntament amb la presncia duna escala social ben definida, promou els ideals de la cultura burgesa. Aquesta cultura burgesa que domina Europa i, per tant, Catalunya tamb ha construt una determinada idea de racionalitat: la natura irracional del collectiu hum ha estat dominada pel seny ordenador de la ra. La cultura en un sentit clssic impera i exhibeix els seus valors ideolgics i esttics amb una certa fastuositat. Per aquest castell de focs esttics no noms es fa malb per lenfonsament simblic del Titnic, sin per lesclat de la Primera Guerra Mundial: el retaule de valors que inclou lequilibri racional de les emocions, lestructuraci esttica com a preceptiva literria fonamentada en la racionalitat, la cultura com a valor jerrquicament superior a la natura, entre altres, es trenca en mil bocins i apareix una mirada diversa i contradictria de la realitat. Tots els ismes consegents (futurisme, dadaisme, surrealisme, cubisme...) representen noves maneres torpedejar la cultura burgesa i la seva representaci artstica de la realitat circumdant. No cal dir que les batusses socials de lanarcosindicalisme dels anys noranta del segle XIX tornen a emergir, en un format ms civilitzat, tanmateix. Europa s sacsejada per la revoluci sovitica i lemergncia del feixisme, i les noves descobertes en el camp de la cincia i de la tecnologia subverteixen els vells puntals de la civilitzaci del vell continent. A partir daquest moment, la realitat i la cultura sn concebudes i representades des de nous prismes. Duna manera similar al que succe amb el canvi romntic de final del segle XVIII, sesfondra lestabilitat en la concepci del mn i emergeixen els dubtes sobre la percepci de la realitat i sobre el sentit de lexistncia humana en el mn contemporani. Ara se subratlla la importncia del mn preconscient com a recurs artstic per arribar a lessncia del jo. El mn irracional de lhome-infant, que encara no sha estructurat com a ens racional, pren protagonisme en mltiples formes, i la realitat ja no es pot representar pictricament des dun nic i dogmtic punt de vista, ben altrament sintenta plasmar en un llen bidimensional la tridimensionalitat de la realitat; el grotesc torna a escena i es descompon lharmonia clssica de la bellesa; labsurd com a element director del dest hum tinta progressivament el mn del teatre; la velocitat inorgnica dels futurismes dinamita la visi estaticista del mn burgs; la desconfiana en el mn visible fomenta la descomposici del real i estimula la presncia del fantstic. Aquests sn, entre altres, els nous codis que actuen com a context esttic de la producci literria europea dels anys vint i trenta. No cal dir que el mn, a mesura que es desconstrueix, seixampla i emergeix la necessitat duna nova representaci simblica i psicolgica de lsser hum i del seu entorn. s clar que la necessitat de profunditat psicolgica en la narrativa europea t el nom propi de James Joyce, i que Franz Kafka obre les portes de la simbologia existencial i de la crrega ideolgica contra la idea de lEuropa burgesa i productiva. Pirandello aireja el panorama teatral amb personatges literaris que disposen de vida prpia i neguen el poder div de lautor. No cal dir que lobra de Massimo Bottempelli, paradigma del moviment itali anomenat Novecento i una influncia ms prxima per a Calders, obre el cam a la realitat mgica no com a evasi del mn real, sin com a sistema dexploraci de la dimensi oculta i mgica inclosa en el mn tangible. Novament la realitat senriqueix i la literatura canvia les estratgies de representaci. Aquest s, a grans trets, el canems esttic que conviu amb un Calders que no podem posar sota lestela concreta de cap moviment davantguarda

europeu o catal, per que, tanmateix, salimenta daquest nou imaginari. I, justament, la forma particular amb qu Calders digereix aquests elements contextuals s una de les seves grcies literries. Tot i que el mapa literari europeu actua sobre limaginari caldersi, no podem desatendre el bagatge que t ms proper, el bagatge estrictament catal. En efecte, hem vist la importncia que va tenir en la seva formaci la vinculaci amb la llengua i limaginari del seu pas. s per aix que el seu domini de la llengua tamb sexplica pel substrat cultural construt pel noucentisme. Certament, aquest moviment no combrega amb la descomposici esttica de qu parlvem suara, ms aviat al contrari; per aporta una infraestructura i uns autors que seran fonamentals per a Calders. Dentrada, Josep Caner, amb qui lunir una relaci significativa, li ofereix un model de llengua i un humorisme del qual Calders aprn prou. Carner afua i reelabora les frmules del costumisme i aporta un sentit de lhumor a la literatura catalana que li permeten, fins i tot, posar-se en contacte amb el Grup de Sabadell, i amb Francesc Trabal com a emblema mxim. Aix vol dir que el prncep dels poetes legitima lhumor com a recurs literari en un moment en qu no hi havia gaire tendncia a fer-ho. s clar que lhumorisme caldersi t una altra orientaci no tan culturalista i circumspecte; s un humor amb una major crrega epistemolgica, malgrat que els elements que utilitza sempre provenen de la realitat quotidiana observada. Quan Calders fa referncia a Joaquim Ruyra, tamb podem veure el tribut a una tradici literria de la qual es prenen les virtuts, per amb la qual no es combrega completament. El mn popular reflectit per Ruyra, amb tot el subsl lingstic, serveix a Calders per afinar la percepci del real i per esmolar leina bsica de lescriptor, la llengua. Les referncies culturals i literries amb qu pot jugar Calders en mbit catal tamb sn, doncs, mltiples i diverses. En aquest sentit, cal remarcar el seu contacte amb els integrants del Grup de Sabadell, Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols. De fet, aquest grup s el que ms sacosta a les propostes europees davantguarda pels seus exercicis de descomposici de la novella realista clssica, pels seus happenings literaris, per la seva desmitificaci dels grans tpics de lintellectual burgs. La trapelleria del grup, avalada en certa mesura per Carner, s present dalguna manera en lobra i els actes de Pere Calders. En efecte, el joc amb la subversi del sentit com, tot i que amb estratgies diferents, s perceptible tant en aquests escriptors com en Calders. Un tret recurrent en tot aquest mostrari dautors i descoles, europees i catalanes, s linters per treballar les escletxes illgiques que esquerden el mn lgic. De la collisi daquests dos mons i del sentit de lhumor amb qu es presenta, en surt un dels elements claus de la manera de fer de Calders. Per, en el seu cas, no hi ha una voluntat de transcendncia o de preceptiva constructora dun nou moviment esttic, i s justament aix el que evita que Pere Calders quedi engolit en cap club literari o que faci derives ideolgiques com les que van fer els surrealistes vers el comunisme, o els futuristes vers el feixisme. Calders actua com a franctirador en un mn calidoscopi i pren el que ms li conv per a construir una potica narrativa sense fer gaire fressa. Aquesta manera de fer connota una gran intelligncia i una gens menyspreable personalitat.

2 ANLISI TEMTICA I ESTRUCTURAL Crniques de la veritat oculta s un aplec de narracions escrites principalment durant els anys quaranta i cinquanta, en el context de lexili mexic. El llibre est estructurat en tres parts ben diferenciades: La imprevista certesa, amb dotze narracions duna certa extensi; Ver, per inexplicable, igualment amb dotze narracions molt breus, tret dUna curiositat americana; i Lescenari desconcertant, amb set narracions dextensi diversa. El que crida, en primer terme, latenci del lector s el ttol del llibre i els de les parts. Primerament, el ttol subratlla la voluntat de reportar uns fets passats amb el repic verdic que el mot periodstic crnica aporta al nucli del sintagma nominal. s a dir, lautor refereix uns fets passats que han de tenir incidncia en algun aspecte de lactualitat i que han de suscitar credibilitat. Aix mateix ja s un exercici dironia fina per part de lautor: Calders sap perfectament que far s de lelement fantstic, onric o illgic en la construcci de la seva realitat, per, malgrat tot, mant el substantiu crnica. En aix ja podem observar que el ttol ens mostra el cam per interpretar el volum: la realitat referida imposa una suspensi de la credibilitat per part del lector a lhora de digerir i codificar simblicament i conceptualment la colla delements que subverteixen lordre lgic del mn real. Aix vol dir que lautor, de bon primer, proposa un debat sobre la realitat mateixa i el seu sentit. I sobre la veritat daquesta realitat. La veritat associada a la idea de sentit com estabilitzador s dinamitada en afirmar que existeix una realitat oculta. Aquest doble fons de la realitat es relacionar amb labsurd, el desig i lirracional. Calders ens proposa descobrir un mn alternatiu i relativitzar el concepte mateix de realitat. No s estrany, doncs, que en els ttols de les dues primeres parts apareguin conceptes associats a la idea de veritat: certesa i ver. En efecte, lentrada en aquesta nova dimensi del real es fa per la porta de limprevist: La imprevista certesa . El primer bloc ens obliga, des del ttol mateix, a observar que lautor constata i evidencia que la realitat racional s superada per algun fet que trasbalsa lordre de les coses. I un cop entrats en aquesta cambra de miralls imaginaris i simblics, Calders talla les ales a la lgica i apunta que aquest submn s inexplicable. No es tractar de desentranyar, en el curs de la lectura del llibre, les raons dels elements mgics, sin la seva significaci semntica per a lsser hum. Aquest s el codi i el joc que lautor ens proposa. Lexegesi sobre la vlua de les percepcions del real s lautntic tema que unifica tots els contes i el que ens permet admirar la finesa conceptual del narrador. 2.1 El mn abans de la irrupci subversiva de la imaginaci Un bon narrador que parteixi daquesta dicotomia entre realitat i imaginaci, per dir-ho dalguna manera, ha de ser un mestre del ritardando. Aix vol dir que leclosi de latzar, de labsurd, del desig, del somni, de la fantasia, de lirracional en definitiva, ser proporcional a la construcci del marc de normalitat racional i del mn quotidi regit pel sentit com. Per aquesta ra, la majoria de contes, si no tots, sentesten en pintar un mn harmnic amb els valors ordenats i productius de la mentalitat burgesa. Aquest ordre que el caos esberlar suposa un estat de felicitat en els narradors que expliquen en primera persona la seva experincia i en els protagonistes dels contes referits en tercera persona. Vegem-ho amb una mica de detall. El desert inicia el volum amb una imatge amable de maduresa existencial expressada amb la fallcia pattica del ms de juny. Tot i que la irrupci desconcertant de la mort s molt immediata, la situaci inicial s harmnica. A La ratlla i el desig, trobem una plenitud econmica, expressada pel jo narratiu, i una vida interior sotmesa a la cadena vital del casament estabilitzador, referida pel protagonista. Aquest personatge t uns punts de referncia clars: casa, parella, ofici i estabilitat econmica; i no t nom. Aix vol dir que el protagonista pot ser qualsevol de nosaltres. Per es produeix un gran canvi quan el desig esborra els lmits

daquesta vida sense maldecaps. El Depa Carelli de La visitadora social, tot i que s un assass i que, per tant, queda lluny del procs didentificaci amb un lector normal , viu en un estat quasi de bucolisme urb, en un encs que es desprn del perfil duna muntanya llunyana *que+ linclina a la poesia. Lamo dEl principi de la saviesa tamb gaudeix duna despreocupada plenitud econmica: el jard s un espai dordre racional fins que emergeix una realitat oculta que permet trobar tots els objectes perduts del mn. El personatge de Dals, que neix amb la grcia al paladar a Lany de la meva grcia, tamb ha complert els requisits dordre burgs en casar-se i tenir una filla. No cal dir que el milionari de La cincia i la mesura viu igualment en un mn dabundncia material. La plenitud i la felicitat tamb sn presents a Coses de la Providncia : feia dos anys que hom mhavia comunicat un augment de sou i era ben feli, tan feli que semblava mentida en una poca com aquella. I, salvant distncies, tampoc no li manca abundncia a lenginys protagonista de La clau de ferro, que utilitza el misteri com a sustentaci del seu estatus social. En definitiva, especialment a la primera part del volum, percebem una voluntat ntida de marcar un estat inicial ancorat en lordre social i en lestabilitat racional. Aix no s tan evident en la segona part, on el fet trasbalsador irromp molt ms dhora i capitalitza la majoria dels contes. A la tercera part, guanyen importncia el marc i els objectes, orgnics o inorgnics, que rebenten la ra i posen ms atenci a lescenari extern. Per aix mateix el ttol se centra en Lescenari desconcertant. Una primera conclusi, per tant, s que Calders ordena els contes en funci duna presentaci inicial de la realitat que reflecteix el model de vida duna poca en concret, aix com els valors ms intemporals del que ha de ser una vida lgica amb els seus llastos familiars, econmics, professionals. s a dir, dibuixa una geografia de la normalitat. Aquesta normalitat de la vida mundana que encara avui dia representa lequilibri vital constitueix la idea del real i incorpora la qualitat danodina. No pot ser daltra manera: lordre va associat als costums sistemtics i a la rutina, i a la narraci sumarial que caracteritza una bona part dels contes. I aix afecta fins i tot els personatges que sallunyen de la normalitat, com Depa Carelli. Calders, per tant, no ens proposa una anlisi o crtica social sobre la manera com el trasbals dall inesperat o mgic destrueix lordre benestant. Ell va ms enll i fora la crtica de lordre mateix, ultra les classes socials, el potencial econmic i la dedicaci professional. Ens est parlant de la humanitat mateixa (daqu que la galeria de personatges sigui tan diversa) i del paper que juga latzar en les nostres vides, aix com el desig. La Providncia, en resum. Un altre cop, doncs, podem afirmar que el que es treballa s la percepci de la mateixa realitat; i aix es relaciona amb el debat esttic i ideolgic europeu que hem tractat a lapartat de la contextualitzaci 2.2 All superior que ens sotmet i ens guia La realitat lgica sotmesa a la ra social que equilibra els personatges dels contes de Pere Calders comporta el quasi tedi de qu parlvem, i tamb suposa una manca denergia i dacci vital. Els personatges estan encadenats a una manca de voluntat dincidir en la vida que els s donada. Queda clar que lautor insinua una crtica als models vitals imperants en lpoca i, per extensi, als models imperants encara avui. Per aix ens trobem davant dunes identitats sense una personalitat clara, fruit de la voluntat individual. Potser s per aix que sha pogut titllar de caricatures aquests personatges i sha retret a Calders una visi massa minimalista i sincrtica a lhora de construir els seus personatges. Per no ens enganyem: es tracta dun recurs totalment integrat en una estratgia conceptual. La societat contempornia es caracteritza per un desdibuixament dels individus sotmesos als seus esclavatges professionals, socials i vitals. La

vida que viuen s insulsa fins que apareixen els fets que els trasbalsen i els fan canviar de rumb. Per aquests fets no depenen de la seva tria o de les seves accions. Els elements que els revelen una nova concepci de la realitat i de la vida sn externs. La maleta marinera s trobada atzarosament; Les mans del taumaturg sn observades fora de lmbit propi, en un pis ali; el carrer dEl geni magiar tamb s descobert a lexterior; lincendi de Les coses aparentment intranscendents no deixa de ser un accident atzars; Larbre domstic no respon a cap inters per la jardineria del protagonista, entre molts altres exemples. Tot plegat ens permet parlar dun ens superior que dicta la rutina dels personatges i els sotmet a una vida grisa; per tamb el meravells apareix per obra dun ens superior (sigui el fantstic, latzar o el desig). Amb una diferncia: all meravells posa en la crulla dacceptar la irracionalitat o de rebellar-shi. En tot cas, la vida ordinria plasma un clar determinisme en els personatges i els redueix a una caricatura de la humanitat. Aquest procediment sinttic molt probablement sorigina en la faceta de Calders com a ninotaire periodstic. Lexigncia de condensaci semntica que imposa el periodisme illustrat explica tamb la condensaci en la concepci dels personatges i de la seva construcci narrativa. La tragdia daquests petits ninots amb qu es representa la humanitat s la de no poder acabar de subvertir el conjunt de regles racionals a qu els sotmet la vida. La collisi entre la realitat i la subversi de la realitat per obra de lirracional s ms evident si aquest irracional es manifesta en una espcie dallegories superiors a lordre hum. Daqu que la Providncia aparegui en diverses ocasions, per tamb la Conscincia. Aquests elements relacionats amb el div i amb el mn espiritual i metafsic irrompen en escena amb coturns quasi grecs. El fi sentit de lhumor caldersi fa que all intangible tingui materialitat corpria: la Conscincia s tractada com un convidat real i la Providncia, com un ens quasi familiar. I, malgrat tot, sempre posats en majscules. Tamb latzar, el desig i labsurd sn considerats factors quasi tangibles i amb un poder director molt superior al de les entitats terrenals. El xoc dels dos mons s presentat duna manera desnaturalitzada que provoca el somriure irnic del lector, alhora que manifesta el carcter ineluctable del poder del mn no sotms a la lgica. La conseqncia s una lilliputitzaci dels personatges reals que manifesta la concepci que t lautor de lexistncia humana. Les grans empreses dels homes corrents sn insignificants davant de les tries que imposen els ens superiors. Queda clar que el narrador es proposa ultrapassar els lmits imposats a la narrativa pel realisme tradicional. No es tracta, per a Calders, datorgar pes especfic a la construcci dun jo que sigui lepicentre de lunivers, ni de dotar-lo duna profunditat psicolgica que li atorgui una identitat personal i intransferible, com sescau en la novella psicolgica, sin que es tracta de posar en crisi el mateix concepte dunivers, de realitat. Per aix, els personatges ms importants en el conjunt de les narracions sn la realitat i lelement trasbalsador daquesta realitat. Els ssers humans sn gaireb mers instruments daquestes entitats superior. No s estrany, en conseqncia, que trobem ssers humans perduts en realitats superiors, fantstiques o quasi metafsiques, i fins amb serrells existencialistes: LEspol dEl desert perd la vida en un espai desrtic, sense fronteres, i amb lemblema de la fantasia infantil representada pel mn del circ; el jo de La ratlla i el desig perd casa seva, el seu mn, i potser la seva identitat, en un paisatge incert i indeterminat. Sn espais que tenen alguna cosa de superiors, dignots, docults. Per tamb laltitud del terrat a La revolta i el terrat simbolitza la superioritat caricaturesca dels ideals romntics i trgicament cndids dels poetes de la vida. O fins i tot el poder absolut de la fatalitat que mata el protagonista de La clara conscincia. En aquest cas, all irracional, fruit duna concepci quasi supersticiosa de la vida, esdev inevitable encara que es canvi la rutina habitual. I el poder superior daquests elements

s de proporcions universals: no s anecdtic que al llarg de tot el llibre trobem espais remots, tangibles o no, que abracen totes les cultures i tots els homes: El geni magiar sesdev als carrers dHongria, a Una curiositat americana el pretext narratiu se centra en un senyor de Colmbia, a Les mans del taumaturg el lector s transportat a Rssia, a Els catalans pel mn som transportats a Birmnia, i tamb anem a lndia amb lafer de la vaca sagrada i les flors a El problema de lndia, per posar uns exemples. Lespai dacci del meravells o mgic s tot el planeta.

2.3 La natura de la irracionalitat Desprs de subratllar el carcter determinista del mn racional i la seva dimensi trgica, conv ara tipificar mnimament el concepte, la natura i les formes de lirracional a Crniques de la veritat oculta. El conjunt de narracions atempten directament contra la versemblana narrativa en la mesura que apareixen fets i personatges que subverteixen els codis del realisme. El carcter meravells daquesta circumstncia encara obliga ms a una suspensi de la credibilitat si tenim en compte que els humans sn presentats com ssers sense profunditat psicolgica que naveguen entre lastorament, la revolta i lacceptaci daquesta realitat extraordinria. Per aquesta nova dimensi de la realitat no sempre t la mateixa natura. Un dels contes ms celebrats i ms divulgats del recull ens dna la primera pista sobre la textura de lirracional: Raspall. En efecte, a vegades el trasps a laltra banda del mirall, a lestil de Lewis Carroll, pren la forma de conte infantil vinculat al mn dels desitjos i de la fantasia dels seus protagonistes. El nen Sala representa lunivers infantil vinculat a la imaginaci ingnua que compensa les imperfeccions de la vida real. La prdua del gos a qui ha regalat el seu mn democions enceta el procs de vivificaci dun nou mn identificat amb un raspall que, per la fora de lemoci i de la fantasia, esdev un peculiar gos real. Cal aclarir que Pere Calders, aqu, fa un homenatge a la infantesa, que la reivindica com a espai de creena i percepci dun mn que els adults no sn capaos de veure. Linfant no sacontenta amb la submissi a les imperfeccions de lordre natural del mn i construeix un univers alternatiu que s fruit del desig i de lestimaci. Aix situa el nen Sala, i tots els nens, en un escambell superior respecte als adults, que no accepten en primer terme la realitat mgica que samaga a dins de la realitat lgica. Queda clar que Calders vol evidenciar la diferncia de codis entre aquests dos mons i confrontar-los. Els adults, els pares del nen Sala, hauran dacceptar, amb totes les seves prevencions, aquest nou ordre de realitat en la mesura que el desig i el mn irreal traspassen el lmits de la fantasia i, pel mateix mirall, entren en el mn real i hi actuen fins a preservar lequilibri de lmbit familiar: Raspall foragita el lladre de casa i evita un desequilibri. A diferncia daltres narracions, el meravells es gesta aqu des de linterior i la voluntat dun personatge, per dun personatge infantil. El narrador defensa a ultrana el poder de la imaginaci per tal de subsistir en un mn real ple dimperfeccions. Dalguna manera, doncs, la imaginaci vivifica el mn i permet una relaci animista amb lunivers. Aquest animisme s contemplat positivament en la mesura que les obligacions del mn adult semblen imposar la mort de la voluntat i del desig. Observem que lanimaci del raspall no suposa cap sorpresa per al nen Sala, que la seva acceptaci del prodigi amplifica les dimensions de la realitat, i que el mateix prodigi t conseqncies benfactores per a la realitat. La lgica del mn adult es resisteix a acceptar el fet fins que no en t comprovacions lgiques, s a dir productives, per al seu mn. Un cop sha acceptat, el nou sser s vist com un integrant ms de la rutina existencial. En tot cas, cal observar que la mgia vivificadora sassocia al mn de les emocions i humanitza a qui no sen sorprn. Conv assenyalar que lacceptaci de lelement mgic per part del nen Sala constitueix una mostra del que

Amanda Bath anomena irrealitat heterocsmica: lelement mgic s vist com una intervenci adaptable a la vida quotidiana; el personatge no manifesta una sorpresa excessiva i accepta lelement mgic com sacceptaria en el mn de la rondallstica i dels contes de fades. Aquesta humanitzaci que implica el real mgic el tornem a trobar a El desert. El primer conte del volum s paradigmtic en aquest sentit. s hum voler atrapar la vida que ens fuig. LEspol, el protagonista, pel fet que s a punt de morir, tamb ens transporta a un mn emocional, que no infantil. Novament ens trobem amb una ancdota que condueix a la vivificaci: en aquest cas, es tracta de no caure en la mort, datrapar la vida que sen va en el moment del trasps i de mantenir-la a dins de la m closa. El fet meravells i extraordinari consisteix ara a no perdre la vida. La vida, per tant, es conserva per lacci de la mgia del meravells, dall increble. El fet mgic, que novament humanitza, canvia les pautes de conducta de la vida ordinria i relativitza els valors prosaics al quals es donava massa importncia: una feina anodina, una xicota fleuma, uns sogres estults, un metge absurdament sotms a la cincia. No es tracta prpiament del desig com a desencadenant del fet extraordinari, per s que t a veure amb el desig existencial de donar sentit a la vida en termes absoluts. I per aix podem afirmar que, per via de lirracional mgic, Calders ens mena a una nova concepci vital. Fixem-nos que lEspol sallunya dels personatges que no saben acceptar ni interpretar la dimensi profunda del meravells i la seva significaci vital. Aquest allunyament de la racionalitat convencional es magnifica i metaforitza en lallunyament dels espais socials de la ciutat i de les seves obligacions, i porta el personatge, sense una transici versemblant, a un desert onric i existencialista. De fet lisola com a persona i el reclou en un univers alternatiu fantasis. I aqu reapareix limaginari infantil del mn circense. En aquest oasi orgnic, emocional i sensitiu fixeu-vos en la msica i el cromatisme, comet lerror racional dobrir la m i perdre la vida quan una trapezista el saluda. I la vida, i per extensi la fantasia, s un floc de color dambre. Un acte convencional el ven. El desig acolorit de la vida, per, li ha perms accedir a un mn ms harmnic, tot i que inexplicable. A La ratlla i el desig, Calders deixa clar des del ttol que el desig congria fantasia. En el marc duna nit amb dimensions onriques, un agrimensor sotms als itineraris professionals pateix un accident i perd el cavall; aclaparat pel dolor i preocupat per la dona que lespera a casa, desitja que la casa i la dona siguin al giravolt del cam que tramunta amb penes i treballs. El desig el formula en el moment de veure un estel fuga. Aqu s clar que Calders aprofita la superstici popular de fer realitat el desig pensat en sincronia amb la visi de lestel fuga. I, com en el cas de Raspall, el desig prov de la necessitat de cobrir una imperfecci de la realitat que provoca patiment. Fixem-nos que, en els tres contes analitzats, s determinant el sentiment de prdua i el component emocional. Aqu, per, lelement supersticis ens permet relacionar aquest conte amb La clara conscincia, en qu la creena del protagonista que, si una bandera satura a mig pal, ser vctima dun dest fatal. Amb tot, La ratlla i el desig mostra una certa influncia kafkiana en la materialitzaci dun desig que porta el protagonista fora dels lmits del real i que el fa reflexionar sobre la mateixa realitat i el sentit de valors referencials com ara la famlia i la llar. El dubte entre el que ofereix lirreal i la seguretat del real es manifesta clarament: Perqu, si la realitat de la meva vida era all, quina ficci hi havia tan forta al capdavall dels vuits quilmetres? I a la inversa: si all a baix hi havia la veritat i el bon curs de les coses, qu representava el miratge? A diferncia del que passa a Raspall, lagrimensor t dificultats conceptuals per acceptar el realisme mgic que se li manifesta, i aix comporta una reflexi sobre la realitat, la versemblana i el sentit literari del realisme. En aquest punt conv reinterpretar la jerarquia dels valors tics que existien en la realitat anterior a la irrupci de la mgia: s amb aquest tipus de narracions, en qu t lloc un debat interior del protagonista, que

Calders aconsegueix una major profunditat reflexiva. Ara b, la presncia de lirreal o de lirracional no noms prov del desig del jo narratiu. Molts dels contes de lautor es caracteritzen per la irrupci de lelement mgic in medias res i des de lexterior del jo, sense el component emocional de qu hem parlat. Aquests elements mgics sovint es poden relacionar amb motius de la literatura fantstica: lirracional mgic implica la visi dun submn que es manifesta en els objectes o en parts dissociades del cos hum. Un exemple excepcional daquesta tipologia dirreal el tenim a Les mans del taumaturg. En aquest cas, com si es tracts duna narraci de Poe, lelement fantstic comporta laparici dun mn extic que ratlla amb el grotesc. Aquest element permetr de construir una narraci parallela relacionada amb lorigen de les mans mgiques que poden encomanar la mort o la bogeria. Aqu no hi ha acceptaci del nou mn descobert, i la seva perillositat obliga el protagonista a destruir les mans (la mort que les mateixes mans provocaven) i a recloure en un sanatori la dama que explica la histria, la possedora de les mans (la bogeria que les mans asseguraven). Notem que lactitud que sadopta davant del mn mgic s als antpodes de Raspall. Un altre exemple delement fantstic associat a una part del cos s Lany de la meva grcia: la grcia al paladar permet al protagonista dacolorir nines. Aquest tampoc no s responsable de la mgia i estableix una relaci de lluita amb el mn real exterior. El nou mn sorgit de la industrialitzaci i la tecnologia acaben vencent el poder del protagonista. La mgia, doncs, no pot imposar-se al mn material i capitalista circumdant. Un altre objecte destacable s La maleta marinera: ara no es tracta duna part del cos, sin dun objecte amb atributs igualment mgics. Per, en aquest cas, la vida del protagonista canvia de rumb amb la intervenci de la mgia. De fet, la mgia li permet tenir una visi ms mplia i ms profunda de la seva relaci amb la promesa, Julieta: li revela lengany de la noia. Veiem com, tot sovint, la meravella canvia el trajecte de la vida dels protagonistes en un determinat sentit, tant si accepten el nou mn com si no ho fan. Tots aquests elements irreals que posen els protagonistes en la tessitura dhaver de decidir si accepten o no el meravells conformen una bona part del concepte de realisme mgic6. Aquest realisme mgic, ms enll dels objectes o de les parts del cos, es manifesta en una galeria de dssers espirituals dordre moral i de personatges fantstics relacionats amb la imatgeria popular. Un exemple molt clarificador del primer cas s La conscincia, visitadora social: la intangible conscincia s materialitzada humorsticament en una mena dngel que t la missi de fer canviar el rumb de Depa Carelli, assass professional. s interessant adornar-se que, aqu, el mn mgic no pot subvertir el determinisme del real i que lassass no noms no canvia el seu estil de vida, sin que es mostra sorneguer respecte al meravells. Potser tamb hi influeix el fet que el personatge s una figura molt allunyada de la resta de protagonistes, molt ms lligats a una vida socialment acceptada. En aquest mateix grup dssers espirituals trobem Lesperit guia. Novament, el protagonista accepta lelement mgic com quelcom completament lgic; per aix no implica que lesperit canvi en res el real, ni el personatge ni el context, totalment sotms a labsurd. Els papers sintercanvien i ara s la manca de lgica all que manifesta labsurditat de la realitat: el tren del qual sadverteix que patir un accident descarrila cada dia. Fixem-nos en la sornegueria de Calders quan combina el poder que, en alguns casos, t lelement irreal per influir en la rutina amb la incapacitat daquest mateix element irreal per canviar, en altres casos, labsurd de lexistncia real. De la imatgeria fantstica popular, Calders pren el Pare Noel a Quieta nit. El carcter espuri del Pare Noel s la causa que no pugui canviar els hbits de la famlia. I encara cal obrir un altre apartat en la naturalesa de lirracional per completar la tipologia

caldersiana. Ens referim a la presncia de linslit o de labsurd sense intervenci de figures fantstiques. Aqu cal citar narracions com Coses de la Providncia, del primer apartat del llibre; i Els catalans pel mn, Larbre domstic, Histria natural, O ell o jo i LHedera Hlix, del segon. En tots aquests casos, la caracterstica comuna s que el fet extraordinari que subverteix la lgica del mn fsic no es relaciona amb cap allegoria ni prov de la voluntat dels personatges. A ms, el meravells irromp en escena sense cap preparaci ni avs i, per descomptat, sense cap motiu. s interessant observar que, a Coses de la Providncia, la narraci es focalitza en la casa del protagonista, que sobtadament s ocupada per una famlia que demostra ser-ne propietria. La casa com a espai de seguretat existencial i com a referent social, igual que a La ratlla i el desig, s sotmesa a un canvi que t connotacions existencials: amb la prdua de la casa, el personatge del conte tamb perd la seva identitat. No cal dir que Calders dna una profunditat simblica a la casa, que esdev paradigma dels referents humans, i que juga amb la idea de destruir el jo que havia estat leix del realisme tradicional. Sense gaires possibilitats de tria, el personatge perd la seva vida anterior i assumeix una nova identitat incorporant-se a la famlia que troba a casa. Els punts de referncia del mn es desdibuixen, i la vida queda sotmesa al poder de latzar i de labsurd. Com en el cas de Francesc Trabal a Judita, el desenlla de la histria no es produeix com a conseqncia de la reflexi psicolgica sobre la prpia identitat, sin com a eclosi de lestirabot. La crtica als valors de la societat burgesa i als seus ancoratges ideolgics, tot i que molt subtil en el cas de Calders, s present en la confecci del conte. Aquest foragitament de la identitat tamb s perceptible a Histria natural. Aqu, el protagonista ha de marxar de casa seva perqu ha estat envada per tota mena danimals. Calders busca la complicitat del lector en afavorir un procs didentificaci amb el protagonista, per les dificultats que t dacceptar la invasi. Per per una amplificaci progressiva de locupaci, que va dels insectes fins al tigre, labsurd de la situaci acaba essent una normalitat (representada tamb en la percepci del conserge). En aquest cas s fonamental el procediment de graduar la intervenci dall illgic: el que subverteix la racionalitat es presenta per alluvi acumulatiu, fins arribar al clmax del foragitament. Dalguna manera, per, Calders ens adverteix que t lloc un procs de deshumanitzaci, ja que lirracional (els animals) ocupa lespai estable de la ra (la casa). El narrador no comet lerror de caure en el missatge moralitzador o en una simbologia massa manifesta i maniquea, per ens mostra les dificultats amb qu topa lsser hum per dominar els espais del seny. La prdua dels referents despai i de lloc tamb sn presents a LHedera Hlix. All inslit engabia el protagonista en el marc duna acci totalment rutinria com s comprar una planta per regalar-la a una amiga. Aqu, el mn meravells, representat per un element natural com s una planta, s lencarregat desborrar la civilitat del personatge per portar-lo a la incomprensi per part de lamiga i de la racionalitat duna tal experincia. Un sol element extern, doncs, s capa deliminar la seva identitat. I amb Larbre domstic anem un punt ms enll: el personatge accepta el secret mgic dissolent-se en el llegat patritic. Observem, a ms, que la incursi de labsurd sovint es materialitza en contes duna extrema brevetat. El desdibuixament del jo, s clar, no admet el llarg recorregut narratiu de la tradici realista. Queda clar que Calders mostra una mplia galeria de procediments per tal de dinamitar les lleis de la versemblana. Aquesta destrucci narrativa dun dels principis ms estimats de la cultura burgesa no noms es produeix per laparici del fantstic o de labsurd, sin tamb per lacumulaci delements que contravenen el sentit com. En les narracions que es caracteritzen per aquesta acumulaci delements del non sense, el desencadenant inicial sol ser nimi, intranscendent i ordinari. Aix ho reflecteixen La revolta al terrat, El principi de la saviesa, Un crim, La cincia i la mesura,

Coses aparentment intranscendents, La clara conscincia, Una curiositat americana, El problema de lndia, El geni magiar, Fet darmes, Feblesa de carcter i, en certa mesura, La clau de ferro, amb els subtils tons finals a la manera de Poe. En tots aquests contes, sempre s un fet insignificant el que serveix per evidenciar labsurditat de lexistncia i per fer una crtica benhumorada als valors de la ra. A

2.4 La irrealitat de la realitat i les opcions davant lextraordinari Ja ha quedat clar que un dels principals objectius que es proposa Pere Calders a Crniques de la veritat oculta s el de posar a prova la mateixa noci de realitat i de versemblana. En definitiva, superar el llegat realista de la narrativa del moment. Per treballar aquest aspecte, utilitza uns determinats espais que es troben a la frontera entre la realitat i la imaginaci. Aix es veu prou clarament a El teatre Caramar. La ubicaci illgica del teatre, al costat del mar, li atorga una dimensi fantasmagrica i imaginativa relacionada amb el fet que, en general, el teatre s un espai de fabulaci amb aparena de realitat que obliga a la suspensi de la credibilitat. El personatge que ens guia en aquesta narraci al principi concep la realitat a partir dels ginys artificials destinats a crear la illusi prpia del teatre on es desenvolupa lacci, per progressivament es veu imbut per elements immaterials, com el fum, que el transporten a una terra de ning, a mig cam entre els dos mons. Aquesta atmosfera onrica es potencia en el desenlla del conte en la mesura que el lector no pot distingir si tot plegat ha estat la narraci dun conte. Lobjectiu del narrador s desdibuixar la idea de realitat com a aposta esttica i ideolgica en el marc de la literatura coetnia. Per aix mateix, no podem determinar si larmari de La clau de ferro contenia o no un cadver. Lescena final contrav tota la lgica que ha construt el narrador: novament, lobjectiu literari s desconcertar la conscincia racional del lector. Per aix, Calders basteix una autntica sala de miralls jugant amb el real i lirreal. Aquest joc t dimensions collectives a El geni magiar: aqu s tot un carrer absurd que subverteix no noms la lgica urbanstica, sin la ra humana. Amb aquest vaiv pendular entre la realitat i la imaginaci, Calders posa les bases del seu tema preferit i juga amb els processos didentificaci del lector. La idea s que hem de dubtar de la realitat material i relativitzar la seguretat del mn de les percepcions. Per hi ha una altra dicotomia que atorga dinamisme als contes: davant de la subversi del mn real, els personatges la humanitat, quina actitud han de prendre? Ja hem vist quin significat t la decisi dacceptar el nou ordre de coses per part de lagrimensor de La ratlla i el desig: la nova realitat s admesa per un poeta que es deslliga de les obligacions materials, socials i racionals de la seva existncia. Aix suposaria una certa valentia, per aquesta acceptaci s entesa com una irnica Feblesa de carcter: la revolta contra el convencionalisme duna vida respectable consisteix a esdevenir lladre. Sembla que noms hi ha dues actituds possibles davant de lextraordinari, del desig o de labsurd: o b acceptar un mn regit per lirracional, o b negar-lo i enfrontar-shi. Per, com ja hem insinuat ms amunt, per feblesa de carcter la humanitat acostuma a triar lanodina seguretat del mn conegut i dels seus codis: en el contes de Calders predomina lacatament a la realitat quotidiana per damunt de lacceptaci dun mn irracional. Quan sopta per lacceptaci del fet extraordinari, sovint es fa per un desig devasi vital. Aix ho trobem a Feblesa de carcter: aqu, per, lexposici lgica dels desavantatges de la vida ordinria obliga a triar un mn alliberat de la misria de les obligacions socials, lesperit daventura. Es tracta de fugir del tedi de la vida quotidiana. O b, a La maleta marinera, de no caure en la mentida de la infidelitat de la promesa: la revelaci mgica de la infidelitat real (?) s el detonant de lacceptaci del mn sense llastos racionals. Per la tria del mn mgic tamb es pot fer per una pruja dimaginaci, implcita en el mn infantil, tal com hem

vist a Raspall. Aix doncs, malgrat que hi ha personatges que accepten el codi del meravells, predominen els que opten per la seguretat de la vida coneguda. La seva feblesa vital els impedeix demprendre grans canvis existencials: el capolament de les mans del taumaturg simbolitza leliminaci del fet extraordinari; lexplotaci capitalista del do del personatge de Lany de la meva grcia suposa un acatament del codi racional per antonomsia; els fills del milionari, sotmesos a la novetat, cientfica i no pas mgica, dun nou concepte dinfantesa acaben retornant a les pautes de conducta de linfant que fa el que pertoca a la seva edat i condici; la revolta contra lordre establert a La revolta del terrat no aconsegueix un canvi real i provoca un sentiment de frustraci en els seus artfexs; per no parlar de litinerari invariable de la quotidianitat de lassass Depa Carelli. La tria, doncs, sol consistir en lacceptaci de la realitat establerta. El sentit de la irrupci de la irrealitat en el conjunt, per, rau en el fet que fora el lector a reflexionar sobre la prpia existncia i a donar importncia a la imaginaci. Davant de la seva fora, noms sescau lacceptaci del nou mn amb una actitud potica. Per aix, la defensa de la fugida de la vida tangible i gris passa per assumir un nou ordre de vida que noms solen acceptar els infants i els poetes. La dimensi filosfica daquesta tria es refora amb alguns elements presents en bona part dels contes. En aquest sentit, podem esgrimir el motiu del viatge com a metfora de lexistncia humana: fixem-nos en la gran presncia daquest tpic, que ens obliga a entendre cada histria com una versi en miniatura del trajecte de la humanitat. Tenim viatge en El desert, amb ecos existencialistes; tamb hi ha un viatge epistemolgic a La ratlla i el desig; com a viatge de reconeixement i trobada dun mateix es poden entendre les anades i vingudes del personatges del jard dEl principi de la saviesa; el viatge martim, i filosfic pel que fa a la significaci del temps, s present a Cada u el seu ofici; menys significatius conceptualment, per viatges al capdavall, sn els de El problema de lndia, Els catalans pel mn o El geni magiar, entre molts altres exemples. El viatge actua com a correlat narratiu duna simbologia que insinua una voluntat de Calders dutilitzar les ancdotes narratives com a escambell duna teoria del coneixement. s per aix que no podem conformar-nos amb lafirmaci que subratlla el carcter caricaturesc de les seves creacions humanes. 2.5 El distanciament irnic La disquisici que hem emprs sobre la concepci caldersiana de la realitat podria fer pensar que lautor opera segons uns criteris transcendents: epistemologia, cognici, relativitzaci de les percepcions, dimensi onrica de la realitat, posem per cas. Si b s cert que Calders es planteja i ens planteja aquestes qestions, tamb s cert que ho fa amb un procediment que evita tota transcendncia: la ironia i lhumorisme. Del noucentisme havia aprs lart del distanciament: per fer emergir el contrasentit de les grans forces que actuen sobre la humanitat, Carner ja havia trobat la frmula del distanciament a Les bonhomies, amb la clebre frmula de la cara denzes que ens queda quan apareix una fora superior. Aquest distanciament narratiu, amb les variables corresponents, s el que posa en solfa Calders a Crniques de la veritat oculta. En efecte, Calders posa la distncia de lhumor per accentuar la significaci dall extraordinari o per subvertir lordre dels valors. Aix suposa un percepci singular de la realitat per part del narrador i una molt efica estratgia per relativitzar els grans valors humans. Un exemple daquest recurs el trobem a La revolta del terrat , en referir-se al gos que desencadena els fets: Era un gos notable per moltes circumstncies, dun intellecte que, tard o dhora, tothom que feia la seva coneixena

acabava per envejar-li. El trabucament de lordre de la realitat sovint sajuda amb la ironia. El mn animal s imbut de la racionalitat que domina el mn hum, tot caricaturitzantlo: La bstia aixec el cap i em mir plena de fatxenderia, segura de disposar de mi al seu arbitri, referint-se a la vaca sagrada que es menja les flors del personatge dEl problema de lndia. Si b lhumor de Calders se centra en la manera de fer una observaci sobre el mn animal o sobre el mn racional, sovint esdev una estratgia global per construir la lgica de labsurd. Aix ho trobem a Crim: el distanciament respecte a la lgica amb qu sexplica un assassinat arriba al punt mxim dhumorisme quan, amb els recursos de la racionalitat ms ben pensant, es justifica lhomicidi ms inconseqent possible. Aquest distanciament provoca que els fets grotescos, o fins gore, siguin plantejats duna manera agradable i que el lector sels empassi amb un somriure igualment irnic. De manera regular, per tant, Calders potencia la distncia irnica en plantejar la collisi del mn real amb labsurd. I aquesta distncia irnica desplega la significaci del fet referit. A la manera carneriana: la ironia no pretn tallar la realitat duna manera objectiva i perpendicular, ms aviat suposa una mirada esbiaixada que la talla en diagonal, i el resultat s un artefacte narratiu dunes dimensions superiors a lobjecte tallat. Talment com se sol fer amb les llesques de pa. Aquesta tcnica suposa que la ironia, lhumor i, per tant, el distanciament, formen part de lesttica i del concepte de literatura que t Calders. I de la seva percepci de realitat. Lhumor, doncs, no s noms un recurs estilstic, sin que s una eina conceptual usada per evidenciar la dimensi oculta de la realitat. Per aix no vol dir que el narrador no utilitzi tots els intersticis de la llengua per potenciar aquesta ironia i lhumorisme. Les frmules lingstiques quotidianes sempren en un context extraordinari, cosa que provoca un somriure intelligent en el lector. En totes les seves dimensions i aplicacions, la ironia de Pere Calders sempre va acompanyada duna fina i singular percepci de la realitat i duna amabilitat que provoca la complicitat del lector i nassegura la bona disposici per entrar en la dimensi oculta del seu mn. I aix fomentant sempre la reflexi sobre els grans temes que concerneixen a la condici humana. No es tracta noms dun recurs retric, sin que parlem duna concepci de la literatura i de la seva funci.

3 QUATRE NOTES SOBRE LA FORMA Al principi daquesta guia hem fet referncia a la importncia de la influncia lingstica i cultural que aporta el noucentisme en general, i Josep Carner i Joaquim Ruyra en particular, per a la formaci literria de Pere Calders. Aix significa que el nostre narrador s conscient de fins a quin punt cal el domini de leina, la llengua, per plasmar la seva esttica. Si es veritat que Calders crea una dimensi oculta de la realitat i nexplora la natura, tamb s cert que la llengua, la seva manipulaci, li serveix per crear aquesta realitat. El llenguatge s el centre de la representaci de la realitat, i en Calders aquesta representaci s un objectiu central. En aquest sentit, encara que amb unes altres estratgies, combrega amb una de les mximes noucentistes. Per la seva llengua no vol reflectir una idealitzaci del real, sin que busca una connexi amb el real per tal de manifestar el meravells. Per aquesta ra, la seva llengua s una llengua comuna, volgudament connectada amb el parlar coetani. El primer tret estilstic que crida latenci s la utilitzaci dun registre estndard, fins colloquial, per donar veu al meravells. Calders sallunya de lartificiositat estilstica en la mateixa mesura que sallunya de lintellectualisme preponderant en els anys vint i trenta. Per tamb refusa una submissi excessiva a la parla real del poble que li podria haver aconsellat el realisme histric. La llengua de Calders se situa en un estat intermedi entre loralitat i la

retrica. Per una banda, mostra el seu bagatge de lector dautors cultes i, per laltra, latenci que fa a la llengua parlada. Des del punt de vista sintctic, Calders opta per una ordenaci sistemtica de la llengua que cerca la claredat i lordenaci dels fets narrats. Paradoxalment, lautor amb ms traa per treballar limaginari de la illgica construeix la sintaxi amb una ordenaci implacablement lgica. Daix en prenem conscincia quan observem ls de les oracions subordinades temporals que sencarreguen de seqenciar sistemticament les accions, aix com la utilitzaci, molt finament qualificativa, de les subordinades adjectives. Per tot plegat, la llengua de Crniques de la veritat oculta no vol posar-se en primer terme ni cridar latenci. El joc estilstic de Calders pot construir lingsticament imatges impressionistes amb una llengua sensitiva: Muntanyes altes servien el desvetlladament del sol, i la primera llum de cada jornada omplia de blanesa la meva sortida de les nits. La inquietud em don treva i va semblar-me que podia ancorar sorra dun port amic. Per tamb pot construir la rudesa de la realitat parlada en lpoca: No hi ha delicte. Jo hauria fet igual. Jo i qualsevol home ben nascut, em penso. Aquesta ductilitat el porta a dominar amb mestratge el discurs directe, que ajuda a dotar de versemblana estilstica les seves narracions, mentre que, alhora, el narrador omniscient ens parla amb una llengua clara i prou distanciada de la parla matussera. Calders s estilsticament molt equilibrat en la tria lxica (amb el pes del llegat noucentista, malgrat tot) i en ls dels registres en funci de si el discurs s directe o indirecte. Aix provoca en el lector una sensaci de lectura fcil. Per tamb ladverteix de la intelligncia del narrador, que sap distanciar-se de la realitat circumdant, tamb lingstica, per tal de crear un efecte de realitat superior, una realitat literria i altament significativa. En aquest sentit, Calders s absolutament conseqent, des del punt de vista estilstic, amb la seva disquisici literria sobre la realitat.

4 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA 4.1 Contextualitzaci El periple de la formaci personal i literria Pere Calders s un dels representants ms illustres de la narrativa del segle XX. En els seus contes, mostra una concepci sinttica de la realitat, amb altes dosis dhumorisme i amb uns personatges plasmats des de la caricatura. Durant el perode de formaci, lautor combina la illustraci periodstica i lescriptura narrativa. Ambds gneres sinflueixen mtuament. El llegat lingstic inicial prov de lmbit escolar rural Poliny i urb lescola Mossn Cinto de Barcelona. En el context familiar, pren gust pel mn imaginari de la rondallstica, per part de la mare, i pel mn de la illustraci, per part del pare. La seva formaci, per tant, s heterognia en gneres i estratgies, i aix infondr ductilitat a la seva obra. De bon primer, en la seva escriptura, ja mostra una actitud distanciada i crtica respecte a la realitat i a les escoles esttiques tradicionals. En els moments previs de la Guerra Civil i durant lexili posterior, Pere Calders es mostra prolfic en el camp del periodisme i la literatura. En el mn real que pinta en els seus contes, irrompen esdeveniments absurds, illgics i fantstics. Calders cau, durant el seu exili a Mxic, en un silenci editorial de quinze anys. No publica, per escriu intensament. Lany 1955, amb les Crniques de la veritat oculta, Calders entra en lmbit literari de Catalunya. El retorn a Catalunya, per, no es produeix fins al 1962. Li costa de trobar un lloc en el context esttic del moment, dominat pel realisme histric, antittic al seu realisme mgic. Lany 1978 s capital per al reconeixement pblic de Pere Calders: la representaci dAntaviana per part de Dagoll Dagom ser fonamental.

El context cultural de lescriptura caldersiana Els contes de Pere Calders semmarquen en un context de crisi europea: els valors de la cultura burgesa sesfondren amb la Primera Guerra Mundial. Senrunen les idees dequilibri racional, dharmonia, destabilitat econmica i social, aix com la representaci literria daquests valors.

 La realitat es representa amb nous prismes: cerca de la tridimensionalitat en la pintura, de labsurd com a element narratiu, de la irracionalitat com a motor artstic. El mn de les avantguardes europees crea un nou estat dopini. Kafka, Joyce, Pirandello o Bottempelli, entre daltres, sn autors que influeixen en lesttica del moment. Calders es mou en aquest camp dinfluncies. Les propostes noucentistes i les obres de Carner i Ruyra tamb sn una influncia fonamental en Calders, com el Grup de Sabadell.

4.2 Anlisi temtica i estructural El mn abans de la irrupci subversiva de la imaginaci La narrativa caldersiana es fonamenta en el xoc entre la realitat quotidiana i lirracional que hi irromp. Lestat inicial de la realitat abans de la intervenci del mn mgic es caracteritza per lestabilitat i una domstica i prosaica felicitat. Aquesta estabilitat s un smbol de lordre racional que sesberlar. Calders manifesta una subtil crtica de lordre racional de la realitat que no contempla la dimensi oculta. Els elements que manifesten el mn de la imaginaci es relacionen amb el desig, labsurd, latzar i el Dest, entre altres. All superior que ens sotmet i ens guia La realitat lgica implica un cert tedi vital en els personatges de Calders. Els personatges comparteixen una manca de voluntat individualista. Aparentment, es tracta de personatges entesos com a caricatures. Els personatges representen tots els esclavatges humans contra els quals irrompr el fantstic. Existeix un cert determinisme que sotmet els personatges a la seva vida anodina. El mn irreal apareix en forma dssers immaterials dalt component moral i de personatges fantstics. Sn allegories que impliquen una determinada dimensi metafsica. Els personatges humans sn vistos com uns ssers lilliputencs sense capacitat de revolta, en molts casos. Els espais on es desenvolupen les accions del real i del meravells abasten llocs distants i extics que permeten interpretar el contes com una reflexi sobre la humanitat i la seva concepci de la realitat.

La natura de la irracionalitat El mn extraordinari, en ocasions, es presenta des de limaginari de la infantesa. El desig del personatge s un dels ressorts de laparici i acceptaci del mn irracional. Aix implicaria una irrealitat heterocsmica. El desig dun mn alternatiu dominat per la imaginaci implica un mn emocional i un procs dhumanitzaci en els personatges. Lacceptaci de la irracionalitat suposa un cert estat de solitud. En ocasions notem la influncia de Kafka o de Poe en la construcci del mn illgic o fantstic. Lirreal tamb pot suposar la presncia dun realisme mgic que el personatge ha dacceptar o rebutjar. All inslit o absurd s una altra via denrunament de la realitat tangible. En aquest cas, la irrupci de lirracional s sobtada i sense causalitat. El mn irracional potencia la prdua didentitat dels personatges. Calders subverteix els dogmes sobre la identitat del jo de lesttica realista. Les cases dels personatges esdevenen els paradigmes de la normalitat i dels valors burgesos. Calders construeix una extensa i subtil tipologia de lirracional i de la subversi de la lgica.

La realitat i la irrealitat i les opcions davant lextraordinari En determinades narracions Calders desdibuixa els lmits entre la realitat i la irrealitat, i fora el lector a fer reflexions dordre filosfic. Els personatges han de triar entre acceptar el mn de la imaginaci, labsurd, lirracional, o b revoltar-se contra aquest mn i mantenir els codis del convencionalisme. La humanitat, representada per la galeria de personatges, sol acceptar el mn gris de la ra i rebutjar la dimensi oculta de la realitat. Lacceptaci del mn irracional suposa una actitud potica, deslligada de les convencions materials, que sol donar-se quan aquest mn s desitjat. Aquesta dinmica de crulles pretn una reflexi epistemolgica sobre la realitat mateixa. Es perceben influncies existencialistes en algunes narracions.

El distanciament irnic Els temes de gran profunditat reflexiva es tracten amb un distanciament narratiu que els treu transcendncia. El llegat de Carner i del noucentisme es nota en el sentit de la ironia i de lhumorisme de Pere Calders. Lhumor s un procediment que potencia la significaci de lirreal. La ironia serveix per construir una determinada lgica de labsurd. El mn dels animals i la seva racionalitat tenen aquesta funci. El distanciament narratiu permet tractar temes grotescos duna manera amable. La ironia s una eina literria que permet a Calders expressar el seu concepte de realitat. No s noms un recurs estilstic.

4.3 Quatre notes sobre la forma La llengua de Calders se sustenta en el llegat noucentista, especialment en Carner i Ruyra. Calders usa el component esttic de la llengua per presentar la seva idea de realitat. Lestil combina la neutralitat dun registre vagament culte amb la llengua parlada del moment. Calders manifesta amb la llengua el seu allunyament de les esttiques intellectualistes dels anys vint i trenta i de les preceptives del realisme histric. Calders es mostra, doncs, estilsticament independent. La sintaxi es construeix amb una racionalitat implacable. Paradoxalment, s la via per posar ms clarament de manifest el mn illgic. Amb una llengua i un estil molt poc vistosos, Calders troba la complicitat del lector i demostra el seu mestratge com a narrador.