Lfrica es un dels pasos on ms rivalitats tniques o religioses nhi ha, la misria extrema no ajuda massa, i les dictadures militars

son la gota que ompli el got. Juntament, han obert cam a un gran nombre denfrontaments, I no sls aix, sin que all comporta un gran nombre de refugiats que van tenir que fugir del seu pas per pensar de manera diferent o no creure en una religi. A aquests pasos, el reclutament dels xiquets es una realitat, tant com la repressi contra els que van en contra dels rgims. Els conflictes ms sagnants es donen al golf de Guinea, a la banya dfrica i a lfrica equatorial. Aquests son els conflictes ms destacats: Conflictes principals

CONFLICTES REGIONALS

GUERRES CIVILS, GUERRILLES Y TERRORISME

MINORES, MINORAS RELIGIOSAS, NACIONALISMES, ETNIAS

REPRESSI

COLPS DESTAT

RETIRADA DE TROPES,

Botswana: Forces botswanas ocupen lilla de Situngu, frontera amb Namibia. Camern-Nigeria: Conflicte territorial per la pennsula de Bakassi. Chad-Nigeria: conflicte de frontera. Eritrea-Etiopa: Combats militars pel conflicte a la frontera. Sudn-Eritrea: Tensions a la frontera. Uganda-Kenya: Conflicto de frontera. Angola: Enfrontaments entre lExercit angoleny i les forces de la Uni Nacional per la Independencia Total dAngola (UNITA). Argelia: Conflicte armat entre el Grup Islmic Armat (GIA) i les forces de seguretat. Burundi: Combats entre rebels hutus i forces de seguretat tutsis. Chad: Violencia armada entre les forces de govern i les Fuerzas Armadas Rebeldes de la Repblica Federal (FARF). Comoras: Lluita entre forces secesionistes de lilla dAnjouan y defensors de Mohamed Abdou Madi. Congo: Combats entre forces leals al president Sassou-Nguesso i las milicies ninja leals a Kolelas, a la regi Pool. Guinea-Bissau: Enfrontaments armats entre lExrcit de Guinea-Bissau i les forces separatistes del Movimiento de Fuerzas Democrticas de Casamance (MFDC) a la frontera sur de Senegal. Guinea Ecuatorial: Activitat del Movimient dAutodeterminaci de lIlla de Bioko (MAIB). Nigeria: Confrontaci armada entre les forces de seguretat e islamistes extremistes. Repblica Democrtica del Congo: Lluitas entre partidaris de Kabila i forces rebels ugandeses y ruandeses del Congreso Democrtico Congolense (CDC). Sierra Leone: enfrontaments entre tropes de la Comunidad Econmica de los Estados del frica Occidental CEDEAO i tropes leals al rgim militar de Koroma. Torna de lexili el president Kabbah. Activitat del rebel Frente Rebelde Unido (RUF). Sudn: Combats entre Gobern i rebels del Ejrcito de Liberacin Popular (EPLS).enfrontaments al sur del pas entre les dos faccions pro gubernamentals: Fuerza de Defensa del Sur del Sudn (FDSS) y Ejrcito para la Unin del Sur del Sudn (EUSS). Uganda: Activitat de les Fuerzas Democrticas Aliadas contra el Govern de Museveni. Kenya: Enfrontament entre membres de la tribu Kikuyus i la Kalenjin. Violencia tnica a la provincia del Valle Rift. Les tribus etopes Borana y Gabra maten a 139 personas a la frontera nort de Kenya. Rwanda: Atacs entre hutus y tutsis. Somalia: enfrontaments entre clanes: Ejrcito de Resistencia Rahawein i forces de Aydid. Egipte: Pena de mort per a alguns de la Hermandad Musulmana (01.02). Guinea Ecuatorial: Cents de treballadors nigerians son assasinats per forces de seguridad ecuatoguineanas. Lesotho: Intervenci militar de les forces de Sudfrica per a restablir lordre tras les protestes per fraude electoral (22.09). Repblica Democrtica del Congo: La ONU declara la violacin dels Drets Humans comessos pel rgim de Kabila (30.06). Rwanda: lExrcit mata a 378 rebels hutus (13.10). Senegal: Amnista Internacional denuncia la violaci dels Drets Humanss per part del Govern y forcess separatistes a la provincia de Casamance. Sierra Leone: Son ejecutats 34 oficiales en Freetown, acusats de participar al golp contra el president Kabbah en maig de 1997 (19.10).Kabbah declara lestat demergencia(18.03). Guinea-Bissau: Rebeli armada contra el president Joao Bernardo Vieira (09.06). Repblica Democrtica del Congo: Rebeli de tutsis de Banyamulenge i grups tnics contra el govern Angola: Implementaci del Protocolo de Lusaka: UNITA anuncia la desmovilizaci de forces (06.03) i el Govern la legalitza com partit poltic (11.03). Chad: Acord de pau entre Govern i Forces Armades Rebels de la Rp. Federal(07.05). Guinea-Bissau: Cese al foc i acord de pau entre el Govern i les forces rebels,amb mediaci de la Comunitat de Pasos de Habla Portuguesa i CEDEAO (26.08). Retirada de tropes de Senegal i Guinea,reemplaades per tropes de CEDEAO. Se establix un Govern de Unidad Nacional (01.11). Nger: Acord de pau entre el Govern i les forces rebels del grup tnic Toubou (22.08). Repblica Centroafricana: Mantenimient de la fora militar multinacional desplegada a

1.

Els Conflictes nacionalistes.

Els conflictes nacionalistes son aquells que ocorrixen entre dues identitats, que es creuen diferents. Quan no hi ha un nosaltres o un jo-colectiu estem parlant de un conflicte nacionalista. Als conflictes nacionalistes, apareixen dues bndols duna mateixa naci, per separats, que creuen que no tenen rs a vore. Aixo es el que provoca el conflicte. El jo-colectiu, vol dir la associaci entre les persones dun mateix pas, que diferencien als daltres pasos, com ells. Per exemple, tenim, el clamor que ha suposat el mundial que ha guanyat Espanya, que deia la can per a motivar la uni de la naci? A POR ELLOS OE, A POR ELLOS, OE, I aix provoca un sentiment nacionalista, que no sempre es positiu. Conflicte Iugoslau Els dos estats plurinacionals de lantic Est, Iugoslvia I lURSS, van viure, conflictes nacionalistes amb lafonament del comunisme. A Iugoslvia les guerres es van caracteritzar pels conflictes tnics entre els pobles de l'ex Iugoslvia, principalment entre els serbis per un costat i els croats, bosnians i albanesos per l'altre; encara que tamb en un principi entre bosnians i croats en Bosnia-Herzegovina. El conflicte va obeir a causes poltiques, econmiques i culturals, aix com a la tensi religiosa i tnica. El 1991 Crocia I Eslovnia van aconseguir la independncia. Pero el conflicte mes greu va tindre lloc a bosnia. Amb el suport de exercit , els serbis de Bosnia van realitzar una NETEJA contra els musulmans. Al 1995 Bosnia-hezergovina va aconseguir la independencia, I es va establir un sector croata musulm I un sector serbi, amb gran autonomia, pero dins dun unic estat. Lestat iugoslau, va quedar reduit a Serbia, Montenegro i Kosovo. Fins que ara Montenegro es independent des de 2006, i Kosovo des del 2008, es van aguditzar les tensions amb Serbia. Conflicte a lURSS El conflicte que va portar a la dissolucci de lURSS entre altres problemes, va desencadenar diverses rivalitats entre pasos vens, I repbliques del Caucas: Armenia, Gergia i Azerbaidjan. Aquestes rivalitats, shan vist representades a diferents enfrontaments com ara la guerra a Txetxnia. En aquesta guerra, doncs que es suposa que va arribar al seu f en 2009, encara continua. La Segona Guerra Txetxena va comenar en 1999 desprs que guerrillers txetxens atacaren el ve Daguestan i desprs de que una srie d'atemptats a Rssia causaren centenars de morts, sent acusats els txetxens d'estos actes. Lexrcit rus interv durament per impedir la secessi del territori i lactivitat terrorista de la guerrilla txetxena. Conflictes nacionalistes a Espanya A Espanya tamb hi ha conflictes nacionalistes. Els ms coneguts son a Catalunya, i Pas Basc, encara que ltimament la veu dels Pasos Valencians, tamb sona fort. Al Pas Basc, el desig dindependitzaci, no ve dara, sin que fa uns quants sigles que va aparixer.

I amb aquest desig va aparixer ETA, o com la coneixen enll Euskadi Ta Askatasuna, que vol dir, Pas Basc i llibertat. Aquesta s una organitzaci terrorista autodeclarada independentista, nacionalista basca i marxista-leninista, que invoca la lluita armada com a mtode per a obtindre els seus objectius fonamentals, prioritriament la independncia del que el nacionalisme basc denomina Euskal Herria dels estats dEspanya i Frana. ETA a sigut el responsable de molts atemptats a Espanya, i la mort de molts innocents. Com el de la T4 de Barajas. Tots els partits poltics vinculats a aquest grup terrorista han sigut anullats, fins que ara Bildu( un partit que creuen vinculat amb ETA) ha recorrit al Tribunal Suprem de la UE, per a poder participar a les eleccions. A Catalunya, la idea del independentisme catal va aparixer a la historia moltes vegades, per no va a ser fins va uns pocs sigles, quan es va notar ms. El partit ms radical davant aquesta postura es, Esquerra Republicana de Catalunya. A Catalunya, no hi ha cap organitzaci com ETA, sin que ho fan democrticament. L'independentisme catal planteja les seues tesis sobre el principi que Catalunya s una naci, alludint bsicament a la seua histria, cultura, llengua prpia i al dret civil catal, i sobre lafirmaci que Catalunya no aconseguir la seua mxima plenitud cultural, social ni econmica mentres forme part d'Espanya. Als Pasos Valencians encara que todavia no te molta repercussi, tamb es parla de la independncia dels pasos valencians, que serien aquells en que el catal( valenci) predomina com a llengua. Son Catalunya, Arag, Comunitat Valenciana, Illes balears i Murci. Lexpressi adopta un caire polititzat en la ideologia nacionalista que propugna lexistncia de la naci poltica basada en la dita comunitat lingstica. A a se li coneix com pancatalanisme.

2.

El Fonamentalisme Islmic
Lexpansi de moviments islamistes radicals, integristes, sha convertit en un focus de tensi internacional. Sutilitza a Occident per a descriure corrents poltics o polticorreligioses lligades a l'Islam, I es tamb anomenat islamisme o integrisme islmic. Aquests grups defensen una observaci estricta de lAlcor , propugnen sistemes poltics islamistes I soposen a qualsevol ingerncia occidental. La Branca ms violenta es lanomenat Yihadisme . Particularment sexpressa amb moviments com el talib , en interpretacions rigoristes com el salafisme , i incls en rgims poltics com la Repblica islmica (Iran, des de lany 1979 o Sudan) o la monarquia saudita i les del Golf Prsic. A lAfganistan hi havia un rgim talib fins a 2001, on la religi era ms important que la vida prpia.

Hi ha organitzacions integristes poderoses, com el Front islmic de Salvaci a Egipte I Algria, tamb a palestina I el Lban, com la Jihad Islmica, Hamms. Per la que mes repercussi han tingut I t, es AlQaeda. AlQaeda, es una organitzaci paramilitar ,yihadista,que va nixer el 1998. Empra prctiques terroristes i es planteja com un moviment de resistncia islmica al voltant del mn, mentres que s comunament assenyalada com una xarxa de terrorisme internacional. El seu fundador, lder i major collaborador va ser Osama Bin Laden. Aquesta organitzaci actua a escala internacional. Es la responsable dels atemptats com el de les torres Bessones a Nova York (2001) i el de Madrid (2004), I molts altres. Lactivitat islmica ha provocat la reacci d Occident, especialment la dels Estats Units, I aix comport greus tensions I violncia, com el bombardeig dAfganistan. El 2 de maig de 2011, una operaci duta a terme pels nord-americans, va acabar amb la vida del major representant de AlQaeda, Osama Bin Laden. Els grups terroristes islmics, han dit que la seua sang no ser vessada en m, i prometen venjana. Ara el mn es prepara per a un greu atemptat com a conseqncia daquest fet.

5. La lluita per la democrcia

En aquesta ltima dcada, molts pasos d occident i frica, shan revoltat frente a les seues dictadures, reclamant una democrcia justa. Pasos com Sudan, Tailndia, Turquia, Iemen, Tunis, Argelia, Egipte, Sria i ms. Tots han lluitat o estan lluitant contra una dictadura militar, per a aconseguir una democrcia justa. Rebelli en Lbia Per el pas que ms repercussi a tingut mediticament, a sigut Lbia, pot ser perqu es dels pasos que ms depn la riquesa daltres (PETROLI). Les setmanes anteriors es van produir unes quantes revoltes en el mn rab, primer a Tunis i ms tard a Egipte, on els manifestants van aconseguir triomfar, expulsant del poder als seus governants dictatorials i impulsant reformes democrtiques. Les protestes es van estendre a altres pasos rabs arribant el 15 de febrer a Lbia. El seu dictador es el coronel Muammar Gadafi, i t molt ms suport del que nosaltres imaginvem. Els rebels ja shavien adonat de la manca de democrcia i la faena de govern daquest dictador, per no va a ser fins a febrer daquest any, quan els rebels es van imposar al rgim de Gadafi. Uns quants messos desprs, la ONU i la OTAM, shan adonat que es ms important la vida de persones innocents que tan sols volen una democrcia com la que nosaltres tenim, que la riquesa del petroli. Per aix no van actuar rpidament les grans potncies com GBretanya o els EE.UU, perqu nhi havien molts diners en joc. Per no va a ser fins a finals de mar quan es van decidir a actuar i enviar tropes per a recolzar als rebels libis. Actualment, Gadafi va bombardejar les ambaixades dalguns pasos aliats amb els rebels, i segueixen els enfrontaments entre aquests i els fidels al rgim. Repercussions a Espanya de la guerra civil Lbia

El 20 de febrer Espanya va suspendre la venda darmes a Lbia, revocant la dos llicncies concedides lany anterior. El gabinet de crisi reunit per a analitzar la repressi de les revoltes va acordar a ms enviar un avi per a procedir a levacuaci dels espanyols que desitgen abandonar el pas. El govern dEspanya es va veure obligat a reduir la velocitat en les autopistes a 110 km/h a causa de la pujada del barril de petroli com a conseqncia de la inestabilitat en els pasos rabs, en especial de Lbia, que subministra el 13% del petroli que consumeix el pas diriament, sent el tercer provedor petrolfer d'Espanya.

6. Guerra contra el narcotrfic

La guerra contra el narcotrfic a Mxic s el nom que sha donat al conjunt doperatius de lestat en esta estratgia adoptada pel govern federal mexic que consisteix principalment en ls de les forces de seguretat --Policia Federal, Marina, Exrcit-- per a reprimir per la fora als crtels mexicans de trfic de drogues illcites a pesar que veus shan alat en contra desta estratgia: lescassa capacitat els distints cossos de policia per a combatre al crim organitzat, ls de lexrcit en tasques per als que no est entrenat i sobretot una estratgia inexistent contra les xarxes financeres dels crtels, aix com una falta daccions integrals en educaci i salut per a previndre ls de les drogues. Aquesta guerra va comenar el mar de 2006. Les organitzacions de trfic de drogues van apareixer abans, per no va ser fins a la dcada de 1990 quan van alcanar el seu mxim esplendor, debut al cesse de les operacions dels crtels ms importants de Colombia, com els de Cali y Medelln. Per va a ser lalt nombre dassasinats a la ciutat de Jurez, el que va possar en alerta al govern I adonarsen que se li havia anat de les mans. Aquest ltim any hi ha quasi un mili de detinguts, entre sicaris, narcos, i empreses que funcionaven com a tapadera.