Al cap dun cert temps dhavar-li perdut la pista va apareixer dimprevist el meu extrany amic coral Simon Sabir.

Un dia fener davers les 4 em telefon. -Rumpel, som Simon. -Simon, quina sorpresa. Des de el dia que ens deixares amb un pam de nassos a ta mare i a mi, partint dins el ferrari daquella desconeguda que te esperava rera el canto de la residncia no havia tornat a saber de tu. Que va ser?, em la presenters algn dia? -(Ignorant les dues preguntes) Som al caf Nou, vine, tesper. Agaf el cotxe i hi vaig. En veurens li don un cop de puny amists, que em respn amb un altre a la panxa, carinyosament. s la confiana de companys de trastades que ens obliga a aquesta mena de salutacions una mica violenta, tot i que de per nosaltres mateixos no ho som gaire, cap dels dos. -Anem, em diu inmediatament desprs de saludar-nos. I ja sixeca per sortir. -Bono, anem si vols, pero cap a on? -s aquest el teu cotxe?, em demana mentre es disposa a entrar al primer cotxe que hi ha aparcat a lexterior. -No, s aqu darrera el cant. Entram junts al contexe i partim. -Cap a Portol o cap al Figueral, li deman. Tant mes, per duguem a laeroport de Santa Mara. -?. I cap al poble veinat enfilarem.