Professional Documents
Culture Documents
P4G541Q1112
P4G541Q1112
Data:23/11/2011
Cognom 2
Mart Sanchez Montserrat Trinxet
e-mail
antoniom_14@hotmail.com alpertps88@hotmail.com quim.saumell@gmail.com alex_torner@hotmail.com
Signatura
1. Objectius
Determinaci dades de Placa caracterstica segons UNE-21428-1-1:2004 Verificaci dels grups de connexi Mesura de les tensions de fase Visualitzaci del senyal tensi i el corrent del transformador en buit trifsic.
Versi 7.0/26.04.11
1/9
Data:23/11/2011
Els transformadors trifsics al tenir tres lnies ens permet fer les connexions estrella i triangle de forma independent en els borns de sortida o en els borns dentrada, obtenint daquesta manera diferents relacions de transformaci. Daquesta mateixa manera, modificant la connexi entre els borns, podem obtenir diferents desfasaments, mltiples de 30, entre la entrada i sortida, per aix s important saber com els connectem. Tamb podem modificar la relaci de transformaci doblant el debanat primari o secundari, en estrella o en triangle i obtenint aix una gran varietat de relacions de transformaci.
3. Desenvolupament de la prctica
Es proposa que lestudiant realitzi els muntatges proposats en els segents apartats i prengui nota dels resultats obtinguts que els serviran per donar resposta a les qestions plantejades en els apartats. Quin es lobjectiu de els diferents grups de connexions? (3 motius, ampliar la justificaci)
Versi 7.0/26.04.11
2/9
Data:23/11/2011
4. Instrumentaci i aparells
En la Taula 1, sindiquen els aparells a emprar en la prctica.
Taula 1 Instruments i aparells a utilitzar
Tipus Aparells Font Regulable hmetre Pina Amperimtrica Multimetre Transformador trifsic Transformador trifsic Transformador trifsic Transformador trifsic Analitzador de Potncia
Marca Verda Pontavi Finest 131 HQ Power DVM891 Electra Molins Electra Molins Electra Molins Nou Yokogawa
N Serie V1000 P01 3 unitats 8 unitats 5254 5274 5555 XXXX PZ400
Cadascun dels grups agafar un joc de transformador i font, compartint si cal la resta dinstruments. Les fonts tenen el corresponent analitzador de xarxa Circutor CVM-96. Les mesures entre fase i neutre seran correctes. Indicar quins instruments shan utilitzat. N Srie. Per les tensions de sortida utilitzar el multmetre.
5. Grups de Connexi
Desenvolupar els segents grups de connexions realitzats a la prctica, dibuixant el esquema de connexi amb la nova nomenclatura del borns i obtenint la relaci de transformaci.
Versi 7.0/26.04.11
3/9
Data:23/11/2011
6. Assaig de Buit
Amb un transformador dels nous DEE es far lassaig de buit i es visualitzar la forma del senyal de tensi i del corrent del transformador. Cada grup adquirir el senyal amb el PZ i se lenviar per correu al cap del grup i lincorporar a la prctica. Fent els comentaris que expliquen la forma de lona visualitzada.
6.1.
Versi 7.0/26.04.11
4/9
Data:23/11/2011
Marca Fabricant Transformador trifsic (frequncia)Hz Refrigeraci (natural /forada) Tipo Potencia Asig. VA Alta Tensi N Fabricaci Tensi Corrent Norma UNE [V] [A] Any Fabricaci Impedcia CC [%] Nivell Potcia Acstica dB(A) Material AT/BT Baixa Tensi Pes[kg] [V] [A]
Taula 2 Placa caracterstica transformador trifsic
Versi 7.0/26.04.11
5/9
Data:23/11/2011
8.1.
Transformadors de tensi
Un transformador de tensi s un dispositiu destinat a lalimentaci daparells de mesura o protecci amb tensions proporcionals a les de la xarxa a la que est connectat.
8.1.1.
Principi de funcionament
Pel correcte funcionament dels transformadors de tensi, el circuit primari del transformador (alta tensi) sha de connectar en parallel al circuit que es vol controlar i el secundari es connecta en parallel, amb els diferents aparells de mesura i protecci que es vulguin alimentar. Cada transformadors de tensi constar, doncs, duns terminals primaris que es connectaran a un parell de fases o a una sola i terra, i en els terminals secundaris els aparells. En aquests aparells la tensi secundaria, en condicions ptimes de treball, s prcticament proporcional a la tensi primria tot i que lleugerament desfasada. Els elements que conformen aquest transformadors sn prcticament els mateixos que els dels transformadors de potncia, tot i que aquests estan fabricats amb una major precisi per tal de no alterar les mesures que es puguin prendre en els borns daquest. Aix doncs, el principi de funcionament daquest transformadors s el mateix que el dels transformadors de Versi 6.0/18.04.10 6/9
Data:23/11/2011
potncia en el que sutilitza la inducci magntica. El bobinat dentrada s alimentat amb una tensi que crea un corrent en el circuit primari, al mateix temps que aquesta bobina arrollada a un nucli magntic crea un camp magntic variable. Desprs s aquest camp el que far que es cre un corrent en la bobina de secundari amb un nombre menor despires.
8.1.2.
Aplicacions
Aquest transformadors sn ideals per la installaci en punts de mesura per la seva alta precisi. Tamb s apte per la descrrega de lnies dalta tensi i bancs de condensadors. A ms tenen una excellent resposta freqencial, el que els fa ideals per la monitoritzaci de la qualitat dona i mesura dharmnics.
8.2.
Transformadors de corrent
Aquests aparells, igual que els transformadors de tensi, compleixen dues missions, la de transformar el corrent i la de allar el circuit secundari del primari.
8.2.1.
Principi de funcionament
Els borns del circuit primari del transformador, el qual consta de molt poques espires, es connecta en srie amb el circuit en el que volem mesurar la intensitat i el secundari es connecta en srie amb els aparells de mesura i protecci que es deitgi. Les espires del arrollament primari acostumen a ser una o ms duna, les quals es podem dividir en dues parts iguals i connectar-se en srie o en parallel per canviar la relaci, i travessen el nucli magntic. La forma del nucli sol ser tancada del tipus torodal o pot tenir un entreferro, sobre el qual senrotllen les espires del secundari duna manera uniforme, aconseguint aix reduir al mnim el flux de dispersi. Aquest arrollament s el que sencarrega de alimentar els circuits dintensitat dels diferents aparells connectats. Com funcionen la lectura del corrent en les fonts del laboratori
8.2.2.
Aplicacions
Els transformadors dintensitat es poden fer servir des de per alimentar una mquina, assegurant una correcta intensitat i separant-la de possibles oscillacions de la lnia dalimentaci, fins al muntatge de punts de mesura.
Versi 6.0/18.04.10
7/9
Data:23/11/2011
En termes generals la pina de corrent funciona igual que un transformador de intensitat, captant el flux magntic generat per la intensitat que flueix a travs dun conductor. Assumint que la intensitat fleix pel conductor que anem a mesurar es el primari del transformador, sobt, per la inducci electromagntica, un corrent proporcional a la del primari en el secundari del transformador, que est connectat al circuit de mesura de linstrument. Aix proporciona la lectura de la intensitat en corrent alterna. Les pinces de corrent capaces de mesurar intensitats en CA/CC utilitzen elements hall com sensors per detectar intensitats de corrent continua, ja que no es pot fer mitjanant el mtode dinducci electromagntica.
8.3. Quin tipus de transformadors dinstrumentaci shan utilitzat per fer les prctiques al laboratori?
Els transformadors utilitzats en les prctiques sn transformadors de potncia, ja que la potncia dentrada s la mateixa que la potncia de sortida. Aquests transformadors sn alimentats a alta tensi, circuit primari, i subministren una tensi ms baixa, circuit secundari. Pel que fa a el corrent, si sha de mantenir la potncia, la corrent del circuit secundari tindr una relaci de transformaci inversament proporcional a la de la tensi.
8.4. Si tinc que mesurar 50 A i el meu aparell noms permet final descala 5 A quina relaci de transformaci utilitzar per fer la mesura correcte.
Per fer les mesures necessitarem una relaci de transformaci, rt = V1 / V2, de 10 com a mnim. Tot i aix, per poder garantir que les mesures no es distorsionen degut a que utilitzem els valors mxims de laparell de mesura, es podria utilitzar una relaci de transformaci de 15 o fins i tot 20.
Versi 6.0/18.04.10
8/9
Data:23/11/2011
ferromagntics de variar la seva longitud quan es troben dins dun camp magntic. Aquest fenomen fa variar la longitud de les plaques que formen el nucli del transformador generant soroll. 2) Soroll de crrega, produt per les forces electromagntiques en els debanats i en els components estructurals a causa dels fluxos magntics dispersos associats amb els corrent de crrega. Soroll produt pel funcionament dequips auxiliar: ventiladors i bombes principalment. Aquest, per, no s el cas de transformadors petits com pot esser el utilitzatr en la prctica.
3)
9. Bibliografia
http://www.arteche.com/arteche/html/pdfs/47/Exterior(ES-EN).pdf http://www.frlp.utn.edu.ar/materias/tydee/moduloii.pdf
Versi 6.0/18.04.10
9/9