La significació geogràfica del discurs fotogràfic colonial: l’exemple de la

Col·lecció Marroc (1900-1905).

Rosa Cerarols. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen
El objetivo de este artículo es analizar ‘las geografías imaginarias’ del Marruecos colonial
presente en la colección fotográfica Marruecos (1900-1905) del Archivo Histórico Fotográfico
del Instituto de Estudios Fotográficos de Cataluña. Con la ayuda de la base teórica del giro
cultural en la geografía geográfica y las pautas conceptuales orientalistas aportadas por E.
Said y las consiguientes críticas postcoloniales, se analizará como se formuló y representó el
discurso de la diferencia, y en consecuencia, como quedó difundido y asimilado socialmente.
Abstract
The aim of this paper is to analyse the ‘imaginary geographies’ of the Colonial Morocco in the
Moroccan Photography’s Collection (1900-1905) that belongs to Archivo Histórico Fotográfico
linked to Instituto de Estudios Fotográficos of Catalonia (Spain). With the theory of the
Geography cultural turn and the guide line of Said’s Orientalism and their postcolonial critics,
it will be analysed how the difference discourse is formulated, represented and finally how is
spread and socially assimilated.
Palabras clave: Marruecos colonial, fotografía, geografía histórica y poscolonial.

Introducció
Des de la geografia històrica, i amb les noves aportacions de la teoria crítica
postcolonial, s’analitza actualment els contextos institucionals, intel·lectuals,
socials i culturals on tingueren lloc les pràctiques d’expansió colonial1. A
través de l’exploració geogràfica, de la penetració cultural, de la divulgació
científica, artística i literària, es crearen múltiples coneixements geogràfics
dels territoris adquirits al mateix temps que es transformaren en geografies
imaginàries2. La segona fase del colonialisme3, es caracteritza per una
renovada expansió de les possessions colonials de les metròpolis europees en
un context d’ampli consens dels sectors polítics, financers, industrials i
d’opinió pública respecte Àsia i Àfrica. Al mateix temps, les pràctiques
culturals4 portades a terme, n’acompanyaren la consolidació i el corresponent
establiment, les quals definien, en certs aspectes, l’ambivalència cultural de
les relacions establertes entre colonitzadors i colonitzats5.

1
Amb l’Orientalisme de Said, publicat per primera vegada el 1978, s’inicià un
procés de renovació i crítica de la “maquinària cultural”6 gestada en el citat
període. L’esquema analític de Said, resulta especialment útil en la disciplina
geogràfica perquè en la construcció de l’alteritat, la dimensió espacial hi té
un paper molt important. Els espais colonials en tant que unitats territorials,
són un producte històric d’important significació sòciocultural. En segon lloc,
perquè el període de consolidació i institucionalització del orientalisme
coincideix amb el període de màxima expansió territorial europea. Essent així
i amb paraules de Said: “la Geografia era essencialment la matèria que
apuntalava el coneixement sobre Orient. Totes les característiques latents i
inalterables d’Orient descansaven en la seva geografia i hi estaven
arrelades”7.

Representació, geografia i colonialisme

El procés d’exploració geogràfica i adquisició territorial que es porta a terme
a finals del segle XIX i principis del XX crea una gran quantitat de geografies
imaginàries. Per mà de geògrafs, novel·listes, antropòlegs, periodistes,
militars, religiosos i artistes, es creen imatges i fantasies que es transmeten
no només a través del text escrit, sinó també a través de la producció
cartogràfica, dibuixos, gravats, fotografies, pintura, cine...8.
La fotografia però, ha estat molt poc analitzada pels historiadors de la
geografia tot i l’excel·lent mitjà de transmissió de coneixement geogràfic que
suposa9. Tal i com s’explica Driver, “la càmera com a tal fou un agent
important del procés d’apropiació colonial (...) Aquelles imatges aspiraven a
representar el món tal i com era; cada persona, cada raça en el seu lloc
corresponent”10.
A partir de 1850, la fotografia es converteix en una peça imprescindible en les
expedicions imperials, tot i que serà utilitzada de maneres molt diferents
segons es tracti de viatgers, fotògrafs professionals, exploradors científics,
militars o missioners. Ryan explica per el cas britànic, que en l’imaginari
victorià, la fotografia era una forma de mostrar no només les realitats dels
llocs llunyans, sinó també, la major presència de la població britànica en
ells11. D’aquesta manera, la fotografia no només suposa una finestra oberta al

2
món, suposadament objectiva i neutral, sinó que s’ha d’entendre com un
producte cultural, que selecciona i transmet situacions complexes que han
participat de una forma molt activa a la construcció d’unes complexes
geografies imaginàries12. D’aquesta manera, el discurs europeu de l’Altre (del
món colonial13), comença a ser objecte de diverses lectures geogràfiques que
incideixen en el tema de la representació.

L’Espanya colonial i la col·lecció Marroc

En el seu moment, Espanya, també s’inserí en el procés colonial de l’època,
encara que de forma més que modesta si es compara amb les dinàmiques
presentades per les grans metròpolis europees, tals com França o Regne Unit.
En el cas espanyol, l’aventura colonial es cenyí a la zona més septentrional
africana, molt propera a Espanya. El fet colonial espanyol des del punt de
vista orientalista, significa parlar d’africanisme i més concretament de
marroquisme: “Marroc és en efecte, l’Orient espanyol, almenys des de la
segona meitat del segle XIX, i això a causa de diversos factors: la proximitat
geogràfica amb la costa nord-africana, l’herència cultural de l’Al-Andalus i la
nova aventura colonial que Espanya inicia en aquesta regió, provocada per la
pèrdua de les colònies americanes el 1898 i la conseqüent necessitat de
recuperar un cert protagonisme en l’escena internacional i també pels
interessos d’un petit sector de la burgesia, interessada en l’obertura de nous
mercats”14. Arran del “desastre” colonial del 1898 on es perden Cuba, Puerto
Rico i Filipinas, i coincidint amb l’apogeu de l’expansió colonial europea a
l’Àfrica, l’africanisme espanyol es consolida com ideologia política i com a
tema de debat nacional, tant a les Corts com a la premsa.
A partir del primer decenni del segle XX la “qüestió marroquina” esdevé un
dels pilars fonamentals de la política exterior espanyola, tant per voluntat
pròpia com pel fet que España es trobà involucrada en les estratègies
geopolítiques al Magreb, entre les dos grans potències colonials del moment:
França i Regne Unit. Les postures socials davant d’aquest fet foren
contradictòries. Tal i com expliquen els autors del llibre “España en
Marruecos”15, existiren actituds clarament escèptiques, pessimistes i inclús
derrotistes en relació a la presencia espanyola a l’Àfrica. Però també hi hagué

3
un col·lectiu de professionals, comerciants, publicistes, militars i erudits que
varen veure precisament a Marroc, la possibilitat de compensar tot o part dels
dominis territorials que es perderen el 1898, tant pel que fa referència al
desprestigi internacional com al que es refereix als intercanvis comercials.
Aquest col·lectiu però no fou homogeni ni compartí exactament les mateixes
estratègies ni sensibilitats, però actuà com a grup de promoció del
colonialisme, projectant-se socialment a través de diferents canals de difusió
i fòrums de discussió, que anaren des de la premsa diària fins a les Corts,
passant per les editorials del Boletín de la Real Sociedad Geográfica.
Amb la present contextualització, s’ubiquen les fotografies de la Col·lecció
Marroc que s’analitzen en aquest treball16. Dita col·lecció, consta de 262
plaques de vidre positivades, d’autoria desconeguda, i datada entre 1900 i
1905. La temàtica que inclou, respon a imatges del que fou el Marroc colonial
vist per la mirada espanyola.

Significació de la fotografia
En l’època que el viatge significava l’experiència més real de veure i conèixer
el món17, la pràctica fotogràfica oferí noves maneres d’adquirir, processar,
ordenar i difondre la informació geogràfica18. Les fotografies suposaren un
accés visual del viatge i alhora, en el cas colonial, un accés semi-real als nous
territoris. La versemblança fotogràfica i la reproducció mecànica esdevingué
un repte tecnològic de gran impacte en l’esfera occidental19, fascinada pels
cànons positivistes de la Il·lustració. En conseqüència, l’experiència
fotogràfica fou ràpidament absorbida entre l’imaginari popular com una de les
meravelles de la ciència de meitat del segle XIX.
L’anàlisi sòciocultural de la copsació visual i l’especificitat de la pràctica
fotogràfica20 ens serveix per indagar en la construcció del coneixement
geogràfic del modern sistema-món –tant de l’imperi com de les colònies- a
partir de mitjans del segle XIX. Al mateix temps, la implantació de la
fotografia es produí en el període que el viatge esdevenia “un mètode
poderós per a la adquisició sistemàtica de coneixement”21. Essent així, el
material fotogràfic cal entendre’l com una eina de representació, ja que per
les seves característiques, inclou la sensació ‘d’estar a allà’, i visualitza

4
representacions que a través d’elles, el món s’ordena i es presenta com un
objecte palpable per a la mirada occidental. D’aquesta manera, les imatges
fotogràfiques copsen percepcions d’espai, temps i identitat, que esdevenen
molt significatives en el context colonial. Des de la perspectiva geogràfica,
també és interessant veure, de quina manera les fotografies s’interposaren
entre l’observador i el paisatge retratat. Com els relats de viatge, les
monografies geogràfiques, les creacions musicals, etc., les fotografies
posaven de manifest la “distància” i la “diferència” molts cops relacionada
directament amb el discurs colonial i orientalista.
A continuació, es presenta l’anàlisi del mecanisme de producció i adquisició
del saber geogràfic a través de l’imaginari fotogràfic del Marroc colonial a
través de l’exemple concret de la “Col·lecció Marroc” de l’Institut d’Estudis
Fotogràfics de Catalunya.

Imaginari fotogràfic de la Col·lecció Marroc

Com molt bé aclareix Martín22, la importància de la imatgeria, resideix en la
convicció de “que la imatge és l’expressió iconogràfica de la realitat
presentada passada pel filtre del pintor, del dibuixant, del gravador, del
fotògraf, el dissenyador, etc., els quals, al mateix temps, reflexen amb més o
menys intensitat les idees hegemòniques del temps que els tocà viure”.
D’aquesta manera, les 262 plaques de vidre de dita col·lecció, posen llum i
ombra a diferents paisatges colonials: ciutats23 més que a indrets rurals. A
escenes orientalistes calcades de la imatgeria de Fortuny o Tapiró. També a
nombrosos retrats masculins i femenins quasi d’estudi, a vistes panoràmiques,
a escenes domèstiques i quotidianes. Reiteradament, s’observen plaques que
reflexen la presència occidental al Marroc: primers plans de noves
edificacions i infrastructures, casernes militars i hotels. Moltes de les imatges
posen èmfasi al detall exòtic: el ritual del te, retrats antropològics, els
‘moros rebeldes del Rift’24, ‘notables con pipa de kifi’25, patis àrabs, detalls
de fonts i mesquites, oasis i camells. També retraten zouks, ruïnes,
fortificacions i portes d’entrada a les medines.

5
De tot el conjunt, he escollit algunes de les plaques més representatives per
presentar-ne la seva significació amb la intenció de fer una revisió crítica de
la geografia colonial.
Les primeres quatre imatges responen a “la invenció de l’Altre”; invenció
perquè com es pot observar, els personatges resulten estereotipats. Es
presenten desfigurats i caricaturats per demostrar l’alteritat respecte a
l’europeu, per aguditzar la diferència i mantenir l’imaginari orientalista. La
invenció de l’Altre, es caracteritza en les fotografies de la col·lecció, per a
ésser exòtica, recollint clixés d’escenes ja llegides, ja vistes o ja imaginades.
Aquesta recreació doncs, té l’objectiu de sotmetre tàcitament els Altres, en
un estrat inferior dins la jerarquia social creada a Europa.

En la fotografia del ritual del te26, aquesta idea de l’estereotip es copsa a la

perfecció. La imatge, ens mostra una escena amb decorat –fictícia-, on les
postures dels individus de color ens indiquen una “actitud servicial”, un clixé
ja assimilat socialment i recreat iconogràficament anteriorment. El retrat del
rifeny, pren significat a través de la dualitat de contrast entre la foscor del
rostre i la blancor del fons i la indumentària. El retrat en lateral, ens aporta
una accentuació de la diferencia per deixar palès les escarificacions i el color
de la pell, al mateix temps que suposa una deshumanització al fer-li
desaparèixer la mirada. Retratar-lo, significa adquirir-lo i classificar-lo com a
ens exòtic dels Altres territoris, talment com si de una obra de museu es
tractés.

6
Des de la perspectiva del gènere aclarir, que la imatge de la dona al Marroc
colonial, resulta especialment complexa. Primerament constatar un fort
desequilibri iconogràfic entre homes i dones, sent Elles l’evidència omesa.
Davant d’aquesta realitat, afegir que quan apareix, se’ns presenta dual i
altament diferenciada es tracti d’una dona de carrer, o d’una dona de palau –
espai erotitzat i d’un fort component imaginatiu-. Dit d’altre manera,
apareixen imatges totalment contraposades entre pobres i riques. Tal i com
senyala Marín, la imatge de la dona més tipificada en el període, és el de la
dona com a animal de càrrega27.
Essent així, les dues imatges que es presenten com a exemple, responen a un
retrat de dona imaginada, treta de context, davant d’un decorat i complaent
l’exotisme vinculat al misteri de l’harem. La primera fotografia, ens recorda
les moltes pintures orientalistes d’odalisques, jaient al primer pla de la
fotografia, amb coixins, descalça, al costat de la tetera, i mostrant a
l’observador una mirada de complicitat. Tots aquests trets, són referents
simbòlics de l’imaginari creat al voltant de l’espai erotitzat reservat a les
dones, formulat a través de l’exquisidesa i la sensualitat. La segona
fotografia, vol representar una escena domèstica, però alhora s’escenifica
descontextualitzada, certament falsa i que plasma estaticisme. La intenció
però és evident, retratar un harem -fictici i imaginat-, presentat com a espai
quotidià, però que en realitat, en resulta una “postal” que convenç a la
mirada occidental i moderna.

7
Les imatges que s’inclouen a continuació, exemplifiquen el que anomeno “la
creació de nous espais de la modernitat”. Aquests nous paisatges colonials es
caracteritzen per l’èmfasi posat en mostrar la presència occidental en els
“nous” territoris i en demostrar la penetració social i cultural dels cànons
vivencials d’Occident.
D’aquesta manera, les dues imatges que segueixen, més de tipus documental,
tenen la intenció de donar constància i de fer-nos veure com Europa s’ha
instal·lat en els territoris colonials, concretament a Tànger. La primera
fotografia, del “zoco Chico”28, crida la atenció per l’alta presència de
referents culturals europeus en el paisatge. El fet que la ciutat en aquella
època fos un enclavament internacional, comportà la implantació de tot un
seguit d’habitus i pràctiques europees que modificaren el paisatge, el
transformaren i el globalitzaren. D’aquesta manera, a part de veure multitud
de gent, diferenciada clarament per la indumentària i per la seva localització
en la fotografia, copsem també la intencionada presència dels imperis a
través de les rèpliques arquitectòniques de la plaça, i més subtilment, amb
l’existència del “Café Español”, l’”Hotel Madrid”, el “Grand Cafe du Bourse”,
la “British Post Office”, el “Bristol Hotel”, la “British Pharmacy”:
establiments que tenen una relació directa amb Espanya, França i Regne Unit.
També es veuen anuncis publicitaris de productes de l’imperi, tals com
Lipton’s Tea i Munchner Bier,... Són tot símbols d’ocupació i penetració
cultural. Des del mateix punt de vista, la següent fotografia, publicada en el
seu moment a la premsa29, ens documenta visualment la visita del “Kaiser” a
la ciutat de Tànger l’abril de 1905, i més concretament, la seva entrada a la
ciutat i la conseqüent rebuda. La significació d’aquesta imatge, vincula
geopolítica, protocol i colonialisme.

8
Seguint amb l’anàlisi de la creació de nous espais de la modernitat en àmbits
colonials, indicar que les dues imatges que es presenten a continuació,
desprenen el mateix tipus de missatge: demostrar i exemplificar com Europa
s’introdueix als nous territoris i els adquireix visualment30. A la primera
imatge, si bé el decorat és pro-occidental, l’escena plastifica, com a
contrapunt, una festa tradicional, la de la pólvora. La fotografia, que desprèn
moviment, deixa estàtic i palès l’ideari modernitzador occidental i de manera
supèrflua i a tall anecdòtic, recull l’impacte momentani dels espetecs i la
festa, visionada com a salvatge i exòtica tot responent a les expectatives
orientalistes creades per l’àvida mirada occidental. La següent imatge també
respon a la representació del paisatge colonial. Aquesta vegada, el simbolisme
ens ve donat per la presència del cartell “Bazar Español” dessota de
l’imponent minaret. La fusió conceptual que aporta tal contrast dóna
significació a la fotografia i al fet colonial. El missatge es pot desxifrar com,
que ja s’ha començat a implantar de forma formal la “civilització”.

9
Les dues últimes fotografies, tot i estar inserides en la mateixa temàtica, es
centren més en el concepte de paisatge colonial nu, o paisatge
d’infrastructures. La penúltima imatge ens aporta el concepte de
“modernització” enfront a l’”estatisme islàmic”. La fotografia ens presenta
un paisatge en transformació, on a través del moviment i de la utilització de
la nova infrastructura –vaixells de marina mercant-, s’implanta un flux entre
Orient (al primer pla) i Occident (d’on arriben els vaixells, al fons de la
imatge). La plàstica de la imatge és suggerent: el minaret al centre de la
fotografia junt amb la palmera que representa la vegetació exòtica, mostra
un cert estatisme, que amb la mare Europa al fons (la mare civilitzadora i
omnipresent), capgira l’escena mitjançant els bucs que simbolitzen
l’intercanvi o la transculturització. La última imatge, molt interessant a nivell
de composició, presenta un punt de fuga clar: el port, l’arribada i la
penetració. La presència de l’embarcador en primer pla, transmet l’essència
del projectat paisatge colonial: la invasió i la transformació de l’espai.

L’anàlisi de la formulació del discurs de la diferència a través de la pràctica

fotogràfica espanyola al Marroc colonial, ens confirma la recreació d’unes
geografies imaginàries vinculades als postulats imperialistes europeus, on
l’alteritat és projectada entre l’ideari orientalista i l’afany de dominació, no
només espacial i econòmica, sinó també ideològica i cultural.

Notes

1
GARCIA RAMON, M.D; NOGUÉ, J. “Colonialismo, imperialismo y exploración en Geografía:
nuevas aportaciones críticas sobre Orientalismo y postcolonialismo”. A: NOGUÉ, J &
VILLANOVA, J.L (eds), España en Marruecos: Discursos Geográficos e intervención territorial.
Lleida: Editorial Milenio, 1999.

10
2
El concepte de geografies imaginàries ha estat molt treballat per el geògraf Derek Gregory.
Veure GREGORY, D. Geographical imaginations. Cambridge: Blackwell Publications, 1994. En
referència a la creació de coneixements geogràfics en el període de màxima expansió colonial
veure LIVINGSTONE, D.N. The Geographical Tradition. Episodes in the History of a Contested
Enterprise. Oxford: Basil Blackwell, 1992; PHILLIPS, R. Mapping men and empire. A geography
of adventure. London: Routledge, 1997 i, DRIVER, F. “Geography’s empire: histories of
geographical knowledge”, Environment and Planning D: Society and Space, 10, 1992.
3
S’entén per la segona fase del colonialisme, el procés que es desencadena a Europa després
de la caiguda dels vells imperis colonials a Amèrica i sobretot des de 1870 fins a la segona
Guerra Mundial
4
Considerat també imperialisme simbòlic.
5
DRIVER, F. “Henry Morton Stanley and his critics: Geography, exploration and empire”. Past
& Present, 133, 1991. El fet de l’ambivalència i la transculturització també queda treballat
en PRATT, M.L. Imperial Eyes. Travel writing and transculturation. London: Routledge, 1992;
BLUNT, A. Travel, Gender and imperialism. Mary Kingsley and West Africa. New York and
London: Guilford Press, 1994; GODLEWSKA, A; SMITH, N (eds). Geography and empire.
Oxford: Blackwell, 1994; NOGUÉ, J; ALBET, A; GARCIA RAMON, M.D; RIUDOR, LL.
“Orientalisme, colonialisme i gènere”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29, 1996 i, MARÍN, M.
“Un encuentro colonial: viajeros españoles en Marruecos (1860-1921)”. Hispania, 192, 1996.
6
Paraules del mateix Said per anomenar dites pràctiques culturals.
7
SAID, E.W. Orientalisme. Vic: Editorial Eumo, 1991. pàgina 218
8
NOGUÉ, J; VILLANOVA, J.L (eds), 1999, op. cit. Veure també MARTÍN, E. La imagen del
magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX. Bellaterra: Edicions Bellaterra,
2002; ALLOULA, M. The Colonial Harem. Minneapolis & London: University of Minnesota Press,
1986; SLAOUI, A. The Orientalist Poster. Casablanca: Malika Editions, 1997.
9
Veure SCHWARTZ, J. “The Geography Lesson: Photographs and the construction of
imaginative geographies”, Journal of Historical Geography, 22, 1996; ROSE, G. “Practising
photography: an archive, a study, some photographs and a researcher”, Journal of Historical
Gepgraphy, 26, 2000; BONOLLO, L. “Scrivendo le tenebre con la luce: la rappresentazione
della territorialità Africana attraverso i modi della fotografia”, Terra Nova…; GOGLIA, L (ed).
Colonialismo e fotografia. Il caso italiano. Messina: Sicania, 1989 I, PALMA, S. “L’alterità in
posa. La reppresentazione dell’Africa nella prima fotografia coloniale italiana2. A: CERRETI, C
(eds). Colonie africane e cultura italiana fra Ottocento e Novecento. Le esplorazioni e la
geografia. Roma: CISU, 1995
10
DRIVER, F, 1992, op.cit. pag 32
11
RYAN, J. R. “imperial lanscapes: photography, geography and British Overseas exploration,
1858-1872”. A: BELL, M (et al eds). Geography and imperialism, 1820-1940. Manchester &
New York: Manchester University Press, 1995.
12
SCHWARTZ, J. 1996. Op. cit
13
En aquest cas, l’Orient es localitza a Àfrica i concretament a Marroc.
14
ALBET, A et al, 1996, op. cit
15
NOGUÉ, J & VILLANOVA, J.L (eds), 1999. op. cit
16
La Col·lecció Marroc es troba a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics
de Catalunya. Aquesta col·lecció s’adquirí d’un particular el 1983. Les plaques de vidre
positivades són d’autoria desconeguda i es daten del 1900 al 1905. en el mateix Arxiu s’hi
troben dues col·leccions més de temàtica marroquina, concretament es tracta de la
Col·lecció Thomas i la Col·lecció Rosin.
17
Com és el cas del Gran Tour que feien els aristòcrates europeus als segles XVII i XVIII. O de
cinetífics tals com Humbolt.
18
SCHWARTZ, J.M. (1996). Op. Cit
19
Essencialment a França i Regne Unit on la tècnica fotogràfica s’inventà I s’implantà
inicialment.
20
A la meitat del segle XIX, el procés fotogràfic nasqué, es tecnificà, es perfeccionà i
s’implantà de forma massiva. La incorporació de la fotografia a la cartografia, relats de
viatge, relats científics i literaris suposà un canvi cultural que es transformà en una societat
cada cop més introduïda a la cultura visual i el desenvolupament de la tecnologia fotogràfica.
La relació entre la fotografia i la societat en la qual es generalitza i es consumeix, responia a
la situació tecnològica i cultural que l’apuntalava.
21
MCGRANE, 1989. op.cit

11
22
MARTÍN, E. 2002. op, cit, pag 23
23
Especialment de Tànger, Tetuan, Casablanca, Rabat, Marrakesh, Ceuta i Arzila
24
Títol literal que es llegeix a la placa
25
Títol literal que es llegeix a la placa
26
La primera imatge superior dreta. A partir d’aquest punt, les imatges que s’aniran
analitzant correspondran d’esquerra a dreta successivament.
27
MARÍN, M. “Mujeres, burros y cargas de leña: imágenes de la opresión en la literatura
española de viajes sobre Marruecos”. A: RODRÍGUEZ MEDIANO, F & FELIPE, H (eds) El
Protectorado español en Marruecos. Gestión colonial e identidades. Madrid: Consejo Superior
de Investigaciones Científicas, 2002.
28
Nom que apareix en la placa original
29
Ricardo Barceló, 2003
30
Seguint la idea que postula Ryan. Veure nota 9

Bibliografia
ALLOULA, M. The Colonial Harem. Minneapolis & London: University of Minnesota Press, 1986.
BARCELÓ, R, 2003
BLUNT, A. Travel, Gender and imperialism. Mary Kingsley and West Africa. New York and
London: Guilford Press, 1994.
BONOLLO, L. “Scrivendo le tenebre con la luce: la rappresentazione della territorialità
Africana attraverso i modi della fotografia”, Terra Nova
DRIVER, F. “Geography’s empire: histories of geographical knowledge”, Environment and
Planning D: Society and Space, 10, 1992.
DRIVER, F. “Henry Morton Stanley and his critics: Geography, exploration and empire”. Past &
Present, 133, 1991.
GODLEWSKA, A; SMITH, N (eds). Geography and empire. Oxford: Blackwell, 1994.
GOGLIA, L (ed). Colonialismo e fotografia. Il caso italiano. Messina: Sicania, 1989
GREGORY, D. Geographical imaginations. Cambridge: Blackwell Publications, 1994.
LIVINGSTONE, D.N. The Geographical Tradition. Episodes in the History of a Contested
Enterprise. Oxford: Basil Blackwell, 1992.
MARÍN, M. “Mujeres, burros y cargas de leña: imágenes de la opresión en la literatura
española de viajes sobre Marruecos”. A: RODRÍGUEZ MEDIANO, F & FELIPE, H (eds) El
Protectorado español en Marruecos. Gestión colonial e identidades. Madrid: Consejo Superior
de Investigaciones Científicas, 2002.
MARÍN, M. “Un encuentro colonial: viajeros españoles en Marruecos (1860-1921)”. Hispania,
192, 1996.
MARTÍN, E. 2002. op, cit, pag 23
MARTÍN, E. La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX.
Bellaterra: Edicions Bellaterra, 2002.
MCGRANE, 1989. op.cit
NOGUÉ, J & VILLANOVA, J.L (eds), España en Marruecos: Discursos Geográficos e intervención
territorial. Lleida: Editorial Milenio, 1999.
NOGUÉ, J; ALBET, A; GARCIA RAMON, M.D; RIUDOR, LL. “Orientalisme, colonialisme i
gènere”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29, 1996.
PALMA, S. “L’alterità in posa. La reppresentazione dell’Africa nella prima fotografia coloniale
italiana2. A: CERRETI, C (eds). Colonie africane e cultura italiana fra Ottocento e Novecento.
Le esplorazioni e la geografia. Roma: CISU, 1995.
PHILLIPS, R. Mapping men and empire. A geography of adventure. London: Routledge, 1997.
PRATT, M.L. Imperial Eyes. Travel writing and transculturation. London: Routledge, 1992.
ROSE, G. “Practising photography: an archive, a study, some photographs and a researcher”,
Journal of Historical Gepgraphy, 26, 2000.
RYAN, J. R. “Imperial lanscapes: photography, geography and British Overseas exploration,
1858-1872”. A: BELL, M (et al eds). Geography and imperialism, 1820-1940. Manchester &
New York: Manchester University Press, 1995.
SAID, E.W. Orientalisme. Vic: Editorial Eumo, 1991.
SCHWARTZ, J. “The Geography Lesson: Photographs and the construction of imaginative
geographies”, Journal of Historical Geography, 22, 1996.
SLAOUI, A. The Orientalist Poster. Casablanca: Malika Editions, 1997.

12