Orientacions metodolgiques

per a la presentaci de treballs acadmics

Universitat de les Illes Balears
Facultat de Filosofia i Lletres
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
1
Taula
Aclariment previ
1 Lorganitzaci del document
2 La divisi del text
3 Lalineaci
4 Els cossos
5 Les fonts
6 Els estils
6.1 La rodona
6.2 La cursiva
6.3 La negreta
6.4 La versaleta
7 Les referncies bibliogrfiques
7.1 El sistema autor-data
7.2 La llista de referncies bibliogrfiques
7.3 El sistema amb notes al peu
7.4 Les referncies a recursos electrnics
7.5 Fonts indites, filmografies, videografies i obres artstiques
7.6 Tractament de mapes i plnols
8 Aspectes ortotipogrfics
8.1 Les cometes
8.2 El gui
8.3 Altres qestions
Recomanacions finals
Referncies bibliogrfiques
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
2
Aclariment previ
Aquest petit opuscle sha concebut amb la modesta finalitat que pugui
servir de guia als estudiants daquesta Facultat, sobretot als de primer
cicle, perqu hi puguin consultar alguns aspectes bsics que els poden
ser tils en la confecci i la presentaci de treballs acadmics: ressenyes,
notes de lectura, redaccions, treballs de curs
Aquesta guia, doncs, no t pretensions dexhaustivitat. Fins i tot,
hi ha aspectes que, de manera deliberada, no shi tracten a causa de les
particularitats que presenten en les diverses llenges en qu, de manera
previsible, hauran de redactar els alumnes catal, espanyol, angls,
portugus, francs i alemany. La puntuaci o ls de les majscules en
sn els casos ms clars. Sigui com sigui, la consulta dels treballs que es
detallen a la llista de referncies bibliogrfiques permetr ampliar
informacions que aqu es donen de manera escarida i, eventualment,
resoldre les qestions que es puguin suscitar i que aqu ni tan sols es
plantegen.
Finalment, cal advertir que les propostes que cont aquest
document no sn les niques recomanables ni les niques admissibles i,
per tant, estan subjectes a les necessitats i perqu no al gustos de
cada docent, que les pot adaptar a les necessitats de la seva assignatura,
si ho troba oport.
1 Lorganitzaci del document
No tots els documents que haureu de redactar tenen les mateixes
caracterstiques ni la mateixa finalitat: un treball de curs, per molt breu
que sigui, s prou diferent duna redacci. En general, per, podem
dividir un document en tres parts: la portada, que en cont el ttol i les
referncies a lautor, a lassignatura i al professor a qui va adreat (les
redaccions no tenen portada i solen constar dun sol full); el cos del text,
que en cont la part expositiva si nhi ha, la llista de referncies
bibliogrfiques tamb en fa part, i les notes, que poden figurar a peu
de pgina o al final, sempre abans de la llista de referncies
bibliogrfiques (les redaccions no duen notes).
Per disposar de manera adequada totes aquestes parts en la pgina,
cal que determineu el marges del document, s a dir, lespai en blanc que
separa els lmits del text dels lmits del full. Es recomana que aquests
marges superior, inferior, esquerre i dret siguin dentre 2 i 3 cm. En
els treballs que tinguin una certa gruixa i que shagin denquadernar s
recomanable deixar un marge suplementari denquadernaci d1 cm.
[Per determinar el marges, heu de recrrer al men Format > Disseny de
document (Mac) o al men Arxiu > Configurar pgina (PC)]
Si el document s llarg, cal que en numereu les pgines,
preferentment a la part inferior del full, amb el nombre alineat a
lexterior, a la dreta o al centre. La numeraci es fa habitualment en
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
3
xifres arbigues. En el cas dun treball que contingui una introducci o
un estudi preliminar i ledici de qualque text, es pot optar per combinar
les xifres romanes normals (i, ii, iii, iv) o en versaleta (I, II, III,
IV) i les arbigues. [Men Inserir > Nmeros de pgina]
2 La divisi del text
Hi ha tres procediments per dividir un text en pargrafs: entrar la primera
lnia del pargraf, deixar-ne la primera lnia a lesquerra i entrar la resta
o deixar un espai en blanc suplementari entre els pargrafs sense entrar
cap lnia.
El primer s el ms habitual i s el que es recomana de fer servir
amb preferncia. El segon es fa servir a les bibliografies, les referncies
bibliogrfiques i els ndexs analtics. El tercer es fa servir en textos breus
que continguin successions de missatges diferenciats o la lectura dels
quals convingui segmentar (instruccions ds, textos publicitaris), si b
de cada vegada ms susa en altres tipus de textos. Atesa la finalitat
estrictament acadmica dels textos que haureu de redactar, es recomana
que opteu pel primer o pel segon procediment, segon que correspongui.
[Per establir el tipus de pargraf heu de recrrer al men Format >
Pargraf]
No es recomana que feu servir un dels dos primers procediments
juntament amb el tercer, perqu es perd massa espai en el full, i tampoc
no es recomana que prescindiu dels tres procediments i deixeu el canvi
de pargraf a lespai blanc que sobra a la darrera lnia. A continuaci en
teniu diversos exemples, dels quals noms els dos primers sn adequats,
amb les restriccions esmentades:
1. Amb la primera lnia entrada (adequat):
La definici daquests conceptes i laplicaci que en fan els diversos
autors sn, vistes globalment, extremadament problemtiques i confuses.
I, de moment, les temptatives que shan fet de posar-hi una mica dordre
no han estat, ni de molt, reeixides. Ni crec que ho arribin a ser mai.
De la llista de termes esmentada abans, popular, tradicional i oral
sn els ms recurrents i els ms controvertits en el debat terminolgic.
Deix el darrer per discutir-lo ms endavant i em detendr ara examinar
els dos primers.
2. Amb la primera lnia sense entrar (adequat):
Mas i Vives, Joan. 1988. Sobre literatura tradicional i literatura culta a
Mallorca. Revista de Catalunya 18.
Massot i Muntaner, Josep. 1985. Els mallorquins i la llengua autctona.
Segona edici augmentada. Curial Edicions Catalanes. Barcelona.
Miralles, Joan. 1985. La histria oral: Qestionari i guia didctica.
Editorial Moll. Palma de Mallorca.
3. Amb espai en blanc entre pargrafs (no adequat):
La definici daquests conceptes i laplicaci que en fan els diversos
autors sn, vistes globalment, extremadament problemtiques i confuses.
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
4
I, de moment, les temptatives que shan fet de posar-hi una mica dordre
no han estat, ni de molt, reeixides. Ni crec que ho arribin a ser mai.
De la llista de termes esmentada abans, popular, tradicional i oral sn els
ms recurrents i els ms controvertits en el debat terminolgic. Deix el
darrer per discutir-lo ms endavant i em detendr ara examinar els dos
primers.
4. Amb la primera lnia entrada i espai en blanc entre pargrafs (no
adequat ni recomanable):
La definici daquests conceptes i laplicaci que en fan els diversos
autors sn, vistes globalment, extremadament problemtiques i confuses.
I, de moment, les temptatives que shan fet de posar-hi una mica dordre
no han estat, ni de molt, reeixides. Ni crec que ho arribin a ser mai.
De la llista de termes esmentada abans, popular, tradicional i oral
sn els ms recurrents i els ms controvertits en el debat terminolgic.
Deix el darrer per discutir-lo ms endavant i em detendr ara examinar
els dos primers.
5. Amb la primera lnia sense entrar i sense espai en blanc entre
pargrafs (no adequat ni recomanable):
La definici daquests conceptes i laplicaci que en fan els diversos
autors sn, vistes globalment, extremadament problemtiques i confuses.
I, de moment, les temptatives que shan fet de posar-hi una mica dordre
no han estat, ni de molt, reeixides. Ni crec que ho arribin a ser mai.
De la llista de termes esmentada abans, popular, tradicional i oral sn els
ms recurrents i els ms controvertits en el debat terminolgic. Deix el
darrer per discutir-lo ms endavant i em detendr ara examinar els dos
primers.
3 Lalineaci
El text sha de diposar amb alineaci justificada i no amb alineaci a
la dreta o en bandera i amb interlineat senzill o, com a mxim, d1,5.
No sha de fer servir mai linterlineat doble. [Ho podeu fer des del men
Alineaci i espaiat de la Paleta de format o des de la barra deines]. Dels
exemples segents, doncs, noms sn recomanables l1 i el 2:
1 Hi ha qui afirma que noms hi ha dues classes de professors
universitaris: els que no van mai per la universitat i els que no
hi haurien danar mai. Aquesta afirmaci tan categrica s
fcilment constatable, i ja tendreu ocasi de fer-ho si assistiu a
classe amb ms o menys regularitat.
2 Hi ha qui afirma que noms hi ha dues classes de professors
universitaris: els que no van mai per la universitat i els que no
hi haurien danar mai. Aquesta afirmaci tan categrica s
fcilment constatable, i ja tendreu ocasi de fer-ho si assistiu a
classe amb ms o menys regularitat.
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
5
3 Hi ha qui afirma que noms hi ha dues classes de professors
universitaris: els que no van mai per la universitat i els que no
hi haurien danar mai. Aquesta afirmaci tan categrica es
fcilment constatable, i ja tendreu ocasi de fer-ho si assistiu a
classe amb ms o menys regularitat.
4 Hi ha qui afirma que noms hi ha dues classes de professors
universitaris: els que no van mai per la universitat i els que no
hi haurien danar mai. Aquesta afirmaci tan categrica s
fcilment constatable, i ja tendreu ocasi de fer-ho si assistiu a
classe amb ms o menys regularitat.
4 Els cossos
La mida dels carcters sanomena cos. Cal usar el cos adequat a cada
part del document. En el cas dels treballs acadmics, i de manera
general, es recomana que useu cossos parells en una escala de tres graus:
cos de referncia (12) en les notes i les citacions fora de text; cos de
lectura (14) en el text i en les referncies bibliogrfiques, i titulars (a
partir de 16) en els ttols, tot i que en el ttol de la portada, si nhi ha, pot
usar-se fins a un cos 24. [Podeu establir els cossos des del men Font de
la Paleta de format o des de la barra deines]
5 Les fonts
El conjunt de carcters (lletres i signes) que integren cadascun dels estils
duna famlia de carcters (rodona, cursiva, negreta, versaleta)
sanomena font. Els processadors de textos en solen presentar un nombre
ms o menys ampli, que varia en funci del tipus de processador i del
tipus dordenador (PC o Mac) i que es pot ampliar en funci de les
necessitats de lusuari. [Podeu escollir la font al men Font o a la barra
deines]
No totes les fonts de qu disposa el vostre processador de textos sn
adequades a la formalitat que exigeix un treball acadmic. s el cas de
les fonts ornamentals i les que imiten la calligrafia, lescriptura manual
o lescriptura mecanografiada, que es recomana que no feu servir.
Aquestes en sn algunes, a tall dexemple:
$TXHVWDIRQWQRpVDGHTXDGDSHUDXQWUHEDOODFDGqPLF (Impact)
$TXHVWD IRQW QR pV DGHTXDGD SHU D XQ WUHEDOO
DFDGqPLF (Lucida Console)
$TXHVWDIRQWQRpVDGHTXDGDSHUDXQWUHEDOODFDGqPLF (Comic
Sans MS)
$TXHVWDIRQWQRpVDGHTXDGDSHUDXQWUHEDOODFDGqPLF (Haettenschweiler)
Aquesta font no s adequada per a un treball acadmic (Monotype Corsiva)
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
6
Comparau-les amb aquestes, que sn algunes no totes de les
ms recomanables en la redacci de treballs acadmics:
Aquesta font s adequada per a un treball acadmic (Times)
Aquesta font s adequada per a un treball acadmic (Times New Roman)
$TXHVWDIRQWpVDGHTXDGDSHUDXQWUHEDOODFDGqPLF (Garamond)
Nhi ha daltres que tamb hi sn adequades. Tenen linconvenient
per que la cursiva hi t ms poca eficcia contrastiva. Observau-ne la
diferncia entre els dos primers exemples i els dos darrers:
He llegit Quan els cans lladren i mha entusiasmat (Times)
+HOOHJLW4XDQHOVFDQVOODGUHQLPKDHQWXVLDVPDW (Garamond)
He llegit Quan els cans lladren i mha entusiasmat (Helvetica)
He llegit Quan els cans lladren i mha entusiasmat (Arial)
6 Els estils
Les lletres poden ser: segons la figura, minscules, MAJSCULES o
VERSALETES; atenent a laplom de lull, rodones o cursives; segons el
gruix del tra, tant si sn rodones com cursives, poder ser normals o
negretes. [Els estils sestableixen al men Font de la Paleta de format, al
men Format > Carcter (Mac), al men Format > Font (PC) o a la barra
deines]
Dentrada, el tipus de lletra que es fa servir per defecte en la
redacci de textos s la rodona normal minscula, per la qual cosa no s
recomanable que redacteu una ressenya de lectura en cursiva o en
majscules, per exemple. Es detallen a continuaci alguns usos daquests
estils que us pot ser til conixer i tenir presents a lhora de confeccionar
textos.
6.1 Sescriuen en rodona:
6.1.1 Els ttols de textos sagrats i els seus llibres:
La Bblia, lAlcor, el Gnesi, La Tor
6.1.2 Els ttols de textos, publicacions, i obres literries i artstiques
constituts per un genric:
6.1.2.1 Compilacions, regulacions i disposicions legals i documents
oficials:
els Usatges, lEstatut, la Constituci, la Llei 30/1992, de 26 de novembre
6.1.2.2 Cdex manuscrits:
el Codex Calixtinus, el Canoner dels Masdovelles
6.1.2.3 Les parts de llibre si tenen valor de ttol exacte:
Per a aquest tema, vegeu la Bibliografia.
La Nota Bibliogrfica del llibre de Brunet s molt til.
6.1.2.4 Les obres medievals en qu el genric va especificat pel nom de
lautor o un topnim de lindret on foren trobades o es conserven:
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
7
les Homilies dOrgany, el Cronic de Sklokoster
6.1.3 Les escultures i obres arquitectniques de lAntiguitat i obres
escultriques monumentals posteriors:
la Victria de Samotrcia, la Venus de Milo, lEsttua de la Llibertat, la
Cibeles
6.1.4 Les obres musicals:
el Concert en mi bemoll (K. 271) de Mozart, el Rquiem de Verdi, la
Missa en si menor de Bach
6.2 Sescriuen en cursiva:
6.2.1 Els ttols especfics de:
6.2.1.1 Novelles, novelles curtes, reculls de contes, llibres de poesia,
memries, dietaris, assajos i, en general, obres majors:
Bearn, Aplec de rondaies mallorquines, Les dones i els dies,
Antropologa aplicada, El dardo en la palabra, Analytic Essays in
Folklore
6.2.1.2 Quadres i escultures:
La masia, La mer avec nuages, El profeta, Mobili
6.2.1.3 Obres teatrals, pellcules i sries televisives:
El mtode Grnholm, King Lear, Casablanca, Dr. Strangelove, Aqu no
hay quien viva, El cor de la ciutat
6.2.1.4 Diaris, revistes i publicacions peridiques:
El Pas, Avui, Diario de Mallorca, El Temps, Revista de Dialectologa y
Tradiciones Populares, Journal of Folklore Research, LAven
6.2.1.5 Obres musicals majors:
Tosca, Kleine Nachtmusik, La verbena de la Paloma, Rock and Roll
Animal, La cancin de Juan Perro
6.2.1.6 Cmics, tires, historietes illustrades:
TBO, Cavall Fort, Flash Gordon, Vuits i nous
6.3 La negreta noms s recomanable si es vol augmentar la visibilitat
dels ttols i subttols de secci i dels nmeros de secci o de pargraf.
Tret daquest cas, no sen recomana ls, perqu en els textos literaris i
assagstics (i, en general, en les publicacions del terreny de les
humanitats) resulta quasi sempre un procediment distintiu massa fort (si
molt convingus, sempre es pot recrrer a les versaletes). (Pujol/Sol:
201-202). En qualsevol cas, se nha de prescindir sempre en el cos del
text.
6.4 Sescriuen en versaleta:
6.4.1 Els numerals romans que expressen els segles i la paginaci o la
foliaci:
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
8
Se sol afirmar que el procs de decadncia comena a final del segle XV,
es consolida durant els segles XVI, XVII i XVIII i acaba a mitjan XIX amb la
creaci dels Jocs Florals de Barcelona el 1859.
Sobre la qesti de lincompliment sistemtic de la Llei de costes, vegeu
el magnfic Estudi Preliminar de Brunet dins La manipulaci de la
geografia, especialment les pgines XXIII-LVI.
Observau la diferncia amb les majscules:
Se sol afirmar que el procs de decadncia comena a final del segle XV,
es consolida durant els segles XVI, XVII i XVIII i acaba a mitjan XIX
amb la creaci dels Jocs Florals de Barcelona el 1859.
6.4.2 Els tims o les arrels reconstrudes de les llenges mortes que no
hagin conegut lescriptura o que hagin utilitzat lalfabet llat:
nima < llat. ANIMA aire, al, buf
Guerra < germ. occ. WERRA discrdia, baralla
7 Les referncies bibliogrfiques
En un treball acadmic, sempre shan de citar els deutes, els manlleus i
els prstecs textuals. La profusi de citacions en un text no comporta
necessriament una falta didees prpies i, en canvi, el fet damagar o
dintentar-ho les fonts de qu ens hem servit per elaborar un treball
sempre s un indici segur de mala intenci, de poca percia i de nulla
honestedat intellectual. Pensau, a ms, que el professor coneix b les
fonts dinformaci, tant impreses com electrniques, en qu us podeu
basar per als vostres treballs: de fet, s el professor mateix qui us en
proporcionar la major part!
Conv diferenciar els conceptes de bibliografia i de llista de
referncies bibliogrfiques: una bibliografia s una llista sistemtica i
ordenada dobres sobre un tema; una llista de referncies, en canvi, s la
llista de fonts i dobres que se citen en un treball concret i per a la
confecci del qual shan manejat.
7.1 El sistema ms cmode de resoldre les citacions i les referncies
bibliogrfiques s lanomenat autor-data. Amb aquest sistema, les
referncies es donen a linterior del text entre parntesis, redudes al
cognom de lautor, seguit de lany de publicaci de lobra i de la
paginaci: vegeu-ne un exemple a la secci 6.3. Al final del treball, totes
les obres citades es reuneixen en una llista de referncies. A continuaci
teniu alguns exemples de sistemes de citaci entre parntesis:
(Dols 2002, 28) (Sabater 1994: 115)
(Dey 1999, 30-35) (Juan 2005: 15-17)
(Trapero 1987, II: 205-207) (Campos 2001: II, 5-17)
Si se citen diversos treballs en un mateix parntesi, se separen per
punt i coma:
(Dey 1994: 39; Juan 1996: 69-72)
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
9
Si es tracta de treballs dun mateix autor no cal que sen repeteixi
el cognom:
(Miquel 1998: 33; 1999: 71-75; 2004: 307)
El nom de lautor en alguns casos va fora del parntesi:
Dey opina, potser de manera massa taxativa, que Espaa es una
dictadura atemperada por el incumplimiento de las leyes (1996: 72).
Dols (2001) admet la possibilitat que el canvi climtic afecti la
realitzaci fontica del segment voclic posterior alt.
Si lautoria s doble, podeu separar el llinatge dels dos autors amb
una barra inclinada ( / ) o amb el signe &. Si lautoria s mltiple, es
consigna el cognom de lautor que figura en primer lloc seguit de la
indicaci et al. (et alii i altres); a lentrada corresponent de la llista de
referncies bibliogrfiques, per, shi han de consignar tots:
(Campos/Caro 2004), (Campos & Caro 2004)
(Campos et al. 2005), per no (Campos/Caro/Gual/Miquel 2005)
7.2 La llista de referncies bibliogrfiques finals es pot confeccionar de
la manera que exposam tot seguit, amb el benets que noms s una
possibilitat i que nhi ha daltres digualment vlides (vegeu Pujol/Sol:
309):
En el cas dels llibres, lordre dels elements de cada entrada s
aquest: Cognoms, Nom. Any. Ttol del llibre. Editorial. Lloc dedici.
Sabater, Tina. 1987. El catleg de venda de Cortinas Quintana. Una
aproximaci a les arts decoratives aplicades. Edicions UIB. Palma.
Juan, Maria. 2003. The Relationship between Body Language and
Grammar Teaching. Mouton. Londres.
Si cal donar diverses referncies dun mateix autor, noms se
nesmenten el nom i el llinatge una vegada. Les referncies sordenen
cronolgicament de ms antiga a ms moderna. Si nhi ha diverses dun
mateix any, es diferencien amb una lletra minscula en cursiva adjunta a
la indicaci dany:
Dey, Miquel. 1992. Las invenciones del nacionalismo perifrico.
Cuadernos de Debate 75. 23-34.
1998a. Introducci a la histria militar de Mallorca. Lleonard
Muntaner editor. Palma.
1998b. Memoria crtico-descriptiva e ilustrada de los cuarteles de las
Islas Baleares. Jos J. de Olaeta. Sa Pobla.
1998c. La prctica docent de la histria moderna i lECTS.
Pissarra 159. 39-60.
En el cas dels treballs ms breus, conv distingir entre els que
figuren en obres collectives i els que apareixen en publicacions
peridiques.
En el primer cas, lentrada s aix: Cognoms, Nom. Any. Ttol de
larticle. Dins Ttol del llibre. Editorial. Lloc dedici. pgines:
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
10
Dols, Nicolau. 2002. La imatge del sac de patat a la poesia de Bernat
Cifre. Dins Joan Mas i Vives (ed.). Estudis sobre poesia insular
macarronicofestiva. Edicions Curial. Barcelona. 201-218.
En el cas dels articles, en canvi, lentrada es disposa daquesta
manera: Cognoms, Nom. Any. Ttol de larticle. Ttol de la publicaci
peridica nm. pgines:
Trapero, Patricia. 1998. Hijo, que la Semitica te acompae. Lucas
Enterprise Magazine 3. 53-130.
Un altre sistema possible dordenar la llista de referncies s el
que solen usar els antroplegs i algunes revistes de lingstica:
Brown, Thomas H.
1964 The Relationship Between Partonopeus de Blois and the Cupid
and Psyche Tradition. Brigham Young University Studies 5.
193-202.
Camarena, Julio; Maxime Chevalier
1995 Catlogo tipolgico del cuento folklrico espaol. Cuentos
maravillosos. Gredos. Madrid.
2003 Catlogo tipolgico del cuento folklrico espaol. Cuentos
religiosos. Centro de Estudios Cervantinos. Madrid.
7.3 El sistema autor-data, per, no s lnic possible. Un altre de ms
tradicional, per que encara susa, recorre a les notes a peu de pgina per
expressar les referncies bibliogrfiques. Amb aquest sistema, la primera
vegada que se cita una obra sen dna lautor, el ttol i les dades relatives
a ledici (editorial, lloc i any) a peu de pgina. Si es torna citar, noms
sen reprodueix lautor i el ttol abreujat:
1. T. Sabater, El catleg de venda de Cortinas Quintana. Una
aproximaci a les arts decoratives aplicades, Palma, Edicions UIB,
1987, pg. 38.
2. M. Brotons, Introducci a lart antic, Palma, Editorial Moll, 2001,
pg. 350-356.
3. T. Sabater, El catleg de venda, pg. 176-180.
Un altre recurs que es fa servir per no haver de repetir una
referncia de manera completa sn les abreviatures llatines op. cit.
(opere citato a lobra citada), Ibid. (ibidem all mateix) i Loc. cit.
(loco citato en el mateix passatge esmentat). Vegeu-ne un exemple
interpretat:
1. T. Sabater, El catleg de venda de Cortinas Quintana. Una
aproximaci a les arts decoratives aplicades, Palma, Edicions UIB,
1987, pg. 38.
2. M. Brotons, Introducci a lart antic, Palma, Editorial Moll, 2001,
pg. 350-356.
3. T. Sabater, op. cit., pg. 176-180.
4. Ibid., pg. 210.
5. Loc. cit.
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
11
A la nota 1 es consignen lautora, lobra, les dades dedici i la
pgina en qu apareix el text que sha citat. A la nota 3, es consignen
lautora, la referncia abreviada a lobra de la nota 1 i les pgines.
Labreviatura llatina de la nota 4 fa referncia a la nota 3 i noms en
varia la referncia a la pgina. Finalment, labreviatura de la nota 5 es
refereix noms a la nota 4 i sentn que el fragment citat es troba en el
mateix passatge esmentat a la nota anterior: no hi ha, doncs, cap
variaci i per aix no shi indica la paginaci.
Amb aquest sistema pot ser convenient reproduir les referncies
bibliogrfiques en una llista ordenada al final, sobretot en treballs
extensos. Una manera possible s aquesta:
SABATER, T., El catleg de venda de Cortinas Quintana. Una
aproximaci a les arts decoratives aplicades, Palma, Edicions UIB,
1987.
TRAPERO, P., Ke bueno ke volviste, ch, a Revista de Drogues, Sexe i
Rock and Roll, n. 20, 2006, pg. 23-44.
Per a altres possibilitats dordenaci dels elements de les entrades,
vegeu Mestres et al. (405-407) i Pujol/Sol (285-286).
7.4 Les referncies a recursos electrnics sordenen en la mateixa lista de
referncies bibliogrfiques, amb la indicaci [en xarxa], [en lnea] o
[online], si la font es troba a Internet, i la indicaci de la data de la
consulta, perqu amb una actualitzaci de la pgina sen pot eliminar el
document que hi haveu consultat i que citau. Si la font es troba en cd-
rom, sha dindicar i tamb si s per a PC o per a Mac:
Brednich, Rolf W. 2002. Where they originated. Some contemporary
Legends and Their Literary Origins. Folklore 20. 7-16. [en
xarxa]. <http://www.folklore.ee/folklore/> [consulta: 7/10/2005].
http://depts.washington.edu/hisprom/ [consulta: 15/03/2004].
Thompson, Stith. 1993. Motif-Index of Folk-Literature. [cd-rom PC].
Indiana University Press. Bloomington.
7.5 Ats que aquest opuscle sadrea a tots els estudiants de la Facultat,
noms shi han tractat les referncies a obres impreses i electrniques.
Amb tot, es recomana als estudiants dHistria que consultin Pujol/Sol
(317-319) per a les referncies a fonts indites (manuscrits, documents
darxiu, documentaci notarial i parroquial, documentaci indita). Aix
mateix, els estudiants dHistria de lArt faran b de consultar-ne les
pgines 298-300 per al tractament de les filmografies, les videografies i
les llistes dobres artstiques.
7.6 Els estudiants de Geografia faran b de respectar les indicacions
segents a lhora dincloure mapes o plnols en un treball:
1 El mapa o el plnol s un recurs que permet presentar
informaci territorial, qualitativa i quantitativa, a una escala intelligible,
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
12
per la qual cosa interessa que la densitat dinformaci sigui ptima i
suficient, per no excessiva;
2 Els mapes o plnols shan de presentar a escala, preferiblement
grfica a fi de poder fer les mides necessries en cas que sen faci una
ampliaci o una reducci, i amb indicaci del nord geogrfic per
facilitar-ne lorientaci;
3 Cada mapa o plnol ha danar acompanyat de la nomenclatura o
del quadre dinterpretaci de signes que shi hagin usat (punts, lnies,
trama, colors);
4 Aquest material cartogrfic sha demmarcar amb un requadre i
sha didentificar amb un ttol a la part superior i lexpressi de la font
utilitzada a la part inferior.
8 Aspectes ortotipogrfics
8.1 Les cometes
Hi ha tres classes diferents de cometes: dues de dobles, les baixes o a la
francesa ( ) que no es poden substituir amb angles dobles (<< >>)
i les volades o saxones ( ), i les simples ( ). Les dues primeres no es
distingeixen en res i tant podeu usar-ne unes com les altres. Aix s, amb
coherncia: si optau per unes en un mateix treball no les alterneu amb les
altres, excepte en el cas que sindica tot seguit.
Les cometes volades com les simples tenen lavantatge que
figuren al teclat i que no heu de recrrer a lassignaci de tecles ni a la
funci dinserir smbols cada vegada que nhgiu de fer servir. Sobre el
tipus de cometes que es fan servir en alemany, vegeu Pujol/Sol (1995:
121).
Un cas en qu s recomanable combinar les dues classes de
cometes dobles s en el de les citacions que ja en contenen:
Ferrando/Nicols (2005: 285) observen que no es va autoritzar el manual
Rudiments de la llengua llatina (1762), del menorqu Antoni Peralta,
perqu laprenentage del llat per mitj del catal s un mthodo al
parecer no aprobado del Real Consejo para las escuelas pblicas y no
muy decoroso para la nacin espaola.
Sescriuen entre cometes el ttols de parts dobres majors:
1. Captols de llibres, contes, poemes, articles:
La crisi identitria en la nova conjuntura imperial, Na Magraneta,
Melmelada, Catgories analytiques et genres populaires
2. ries dpera, canons:
Der Vogelfnger bin ich ja, Nessun dorma, Lobo Lpez, Hell
aint a bad place to be
3. Episodis de sries televisives o edicions concretes de sries
programtiques de rdio i televisi:
Incautos (CSI), Loposici surt al carrer (gora)
ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER A LA PRESENTACI DE TREBALLS
13
Les cometes simples tenen una funci molt restringida: serveixen
per emmarcar les glosses que interpreten un mot:
Cigal rebentat, rasca s un dels calcs ms pattics que podem
documentar en la llengua catalana: si cigala = carajo, carajillo = cigal!
Vegeu, tamb, els exemples de 6.4.2.
8.2 El gui i el guionet
Conv que distingiu aquest dos signes. El primer, tamb anomenat gui
llarg (), susa fonamentalment per marcar els incisos en un text i en
substituci del nom i el cognom de lautor a les entrades duna llista de
referncies bibliogrfiques o en una bibliografia (vegeu els exemples de
la secci 7.2). No susa el gui de tancament si desprs de lincs ve un
punt (i seguit o a part):
Tanmateix, ja hem vist ms amunt i estem cansats de veure-ho arreu
daquests captols sobre la puntuaci que la distinci terica pot arribar
a ser molt prima o imperceptible.
La voluntat individual de lescriptor s, doncs, lltima instncia en
aquest punt com, en general, en tota la qesti de la puntuaci.
El gui llarg no es pot substituir amb el guionet, que t una altres
usos que ara no fan al cas, ni per la successi de dos guionets.
8.3 Altres qestions
8.3.1 La ela geminada duu el punt volat (ll) i no baix (l.l). Escriure una
ela geminada amb el punt baix malgrat que ho faci sistemticament el
suplement cultural dels dijous dun diari prestigis s totalment
inadmissible i constitueix una falta dortografia.
8.3.2 Per als punts suspensius, feu servir el smbol de tres punts () i no
el signe del punt repetit tres vegades (...). Per deixar una enumeraci
oberta, podeu recrrer als punts suspensius o a etc., per no a tots dos
alhora.
8.3.3 La lligadura tamb sha de representar de manera adequada per
mitj del smbol corresponent i no per mitj de ladjunci de les lletres o
i e:
cur, mur, uvre i no *coeur, *moeur, *oeuvre
Recomanacions finals
Si teniu dubtes relatius a qualque aspecte relacionat amb els criteris de
confecci i de presentaci dun document (treball, ressenya, nota de
lectura), consultau el professor abans de redactar-lo i us evitareu
haver-hi de fer modificacions.
Abans dimprimir el document, pensau a passar el verificador
ortogrfic i gramatical al text.
UIB. FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
14
Els treball acadmics simprimeixen sempre amb tinta negra.
Conv que guardeu loriginal imprs del treball i que en presenteu
una cpia, fotocopiada a doble cara i enquadernada.
Referncies bibliogrfiques
Mestres, Josep M.; Joan Costa; Mireia Oliva. Ricard Fit. 2000. Manual
destil: La redacci i ledici de textos. Segona edici revisada.
Eumo Editorial / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu
Fabra / Associaci de Mestres Rosa Sensat. Barcelona.
Prat, Joaquim. 2004. Tcnicas y recursos para la elaboracin de tesis
doctorales: bibliografa y orientaciones metodolgicas. [en
xarxa]. <http:// www.ub.es> [consulta: 7/10/2005].
Pujol, Josep M.; Joan Sol. 1995. Ortotipografia: Manual de lautor,
lautoeditor i el dissenyador grfic. Columna. Barcelona.
Revert, Maria Pilar. 2003. Aprenem a investigar. Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona.