INDEX

Prleg................................................................................................................... 1 1. INTRODUCCI A LA PROBLEMATICA 1.1. El present treball dinvestigaci.......................................................................... 2 1.2. Els Pirineus en la investigaci............................................................................. 3 1.3. Transhumncia i etnografia. Visions des de larqueologia................................. 5 2. JUSTIFICACI DEL TREBALL, PREMISES TERIQUES I HIPTESI 2.1 Justificaci del treball........................................................................................... 8 2.2 Premisses teriques............................................................................................... 9 2.3 Hiptesi plantejada............................................................................................. 13 3. MATERIALS 3.1 El registre etnogrfic...........................................................................................15 3.2 El registre arqueolgic........................................................................................ 16 3.3 Les datacions absolutes...................................................................................... 17 4. METODOLOGIA 4.1 Com he tractat les dades etnogrfiques.............................................................. 19 4.2 Com he tractat el registre arqueolgic................................................................ 20 4.3 Les proves estadstiques..................................................................................... 25 5. RESULTATS I INTERPRETACI 5.1 Observacions a partir de la lectura del registre etnogrfic................................. 28 5.2 Observacions a partir del registre arqueolgic i primeres comparacions........... 34 5.3 Primers resultats de la comparaci entre el registre arqueolgic i la documentaci etnogrfica......................................................................................... 47 5.4 Les proves estadstiques..................................................................................... 49 6. DISCUSSI............................................................................................................... 55 7. BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................62

Prleg

Primer de tot, es necessari mencionar que aquest treball es fruit de la feina collectiva que porta realitzant el Grup dArqueologia dAlta Muntanya des de fa anys als Pirineus, sense aquests anys de feina aquest treball no hauria estat possible. Es per aix que vull donar les grcies tant als seus components com a la gent que alguna vegada ha participat en les nostres campanyes: David Antn, Laura, Ermengol (a ell grcies per duplicat per haver-me tutoritzat la present investigaci), Jordi, Mireia, Elsa, germans Bonvil, Joana, Oscar, Marta, Ingrid, Nico, Sabina, Roco, Oriol i tants altres. Totes les dades que presento son fruit de lesfor collectiu de tota aquesta gent. Tamb he de donar el meu corresponent agrament a Estrat Jove per la solidaritat i el suport rebut i sobretot per donar si ms no esperana al enriquidor per difcil i precari mn de larqueologia (perdoneu per alg ho havia de dir). El meu inters per lrea destudi tampoc es pot entendre sense aquelles persones que hem van fer descobrir aquestes muntanyes, tan inabastables i tan senzilles, tant salvatges i tan plcides: Maral, Nebu, Xef, Sarri, Loreto entre ells tamb he de mencionar el Sime i el meu germ el Victor per els bons moments que hem passat creuant la serralada. A tota la gent que mha acompanyat per aquests camins i no noms els de la muntanya. Als meus pares per la pacincia que han tingut amb un fill que li dona per estudiar aix. A tots ells moltes grcies.

Sabadell, setembre de 2011 David Garcia Casas

1

1. INTRODUCCI A LA PROBLEMTICA
1.1 El present treball dinvestigaci Aquest treball dinvestigaci es centra en els assentaments a laire lliure que el Grup dArqueologia de lAlta Muntanya de la UAB al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici ha localitzat en successives campanyes de prospecci dutes a terme des de lany 2001 fins al present. A travs daquest registre tinc la intenci de detectar els canvis en el poblament que hi ha hagut en aquesta zona des del Neoltic fins al segle XX. Tot i que les dades analitzades es circumscriuen als lmits de lesmentat Parc, considero que poden ser representatives dun marc geogrfic ms ampli: les zones alpines i subalpines de la serralada Pirinenca. Per entendre millor les problemtiques associades a la nostra investigaci crec necessari fer primer un reps a dues problemtiques ms generals: Les interpretacions que shan ofert sobre el passat dels Pirineus i la qesti de la transhumncia en les investigacions arqueolgiques.

Fig.1: El Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici i la seva situaci dintre de Catalunya., la lnia permanent mostra els lmits del Parc mentre que la discontnua mostra la seva rea perifrica.

1.2 Els Pirineus en la investigaci Els Pirineus han estat una zona que al llarg de tot el segle XX ha rebut latenci de nombrosos investigadors per tal dinclourel en obres de sntesis regionals sobre la prehistria del Nord Est de la Pennsula (Bosch Gimpera, 1919); (Guilaine, 1976) (Ruiz Zapatero, 1995). Habitualment aquestes obres de sntesis han especulat sobre el poblament dels Pirineus en relaci amb les rees venes en termes dinfluncia o allament respecte delles Ja a finals del segle XIX, les restes arqueolgiques pirenaiques atrauen alguns investigadors que comencen a descriure i publicar restes megaltiques interpretant-les com vinculades a celtes i als semimitolgics druides. Una mica ms tard, a principis del segle XX, larqueleg Bosc Gimpera (Bosch Gimpera, 1919) publica la primera sntesis explicativa del passat prehistric del Pirineu elaborant el concepte de Cultura Pirenaica. Segons aquest autor el passat prehistric del Pirineu est definit per una unitat tnica i cultural present a la serralada des del Paleoltic i diferenciada de la resta de poblacions del sud dEuropa. El relleu muntanys hauria determinat per complet les formes socioeconmiques daquestes poblacions fent de la ramaderia transhumant la principal activitat de subsistncia. Alhora aquest relleu hauria dificultat la comunicaci amb les zones venes donant com a resultat una cultura poc permeable als canvis que es produen en els territoris del seu voltant (Jimnez, 2006). Aquesta visi dels modes de vida pirinencs va despertar linters d'etngrafs com F. Krger, que es van dedicar a estudiar les formes vida de la poblaci pirenaica contempornia ja que havien conservat elements materials i expressions culturals prpies de temps molt antics i que havien desaparegut a altres llocs. Entre aquests etngrafs destaca Ramon Violant i Simorra que es va dedicar a documentar extensament tot all relacionat amb les formes de vida primer del Pallars i desprs del Pirineu en general, des de la ramaderia transhumant, la manera de viure dels pastors, les seves eines i indumentria personal fins a les tradicions, les festes, les supersticions i les varietats dialectals per nombrar cadascun dels elements que descrivia. Violant considerava que aquests tipus destudi eren tils per obtenir imatges de les societats del passat ja que molts dels seus elements culturals i materials shavien quedat fossilitzats en les tradicions actuals pirenaiques quant en la resta de societats han desaparegut (Violant, 2001). Tot i que en la segona meitat del segle XX es va abandonar el concepte de cultura pirinenca, totes les obres que hi feien referncia seguien utilitzant el determinisme geogrfic com a principal element per explicar la historia dels Pirineus (Martin i Vaquer, 1995). El relleu abrupte va continuar interpretant-se com un factor que convertia als habitants de la serralada en grups humans poc receptius als canvis que es produen en rees venes i qualsevol canvi en les societats de la serralada era per influencies externes i molt espordic, per contra, degut a algunes troballes que contradeien a aquestes hiptesis, en els ltims anys del segle XX van sorgir algunes explicacions que veien el Pirineu com una zona de pas de gent i influencies culturals

diverses al llarg dels segles (Ruiz Zapatero, 1995). Pel que fa a les investigacions en poca histrica, noms dir que a les comarques del Pirineu Central catal (Vall dAran, Pallars, Alta Ribagora, Alt Urgell) prcticament no sels hi dedica atenci en les obres de sntesis dhistria de Catalunya fins a larribada del feudalisme i la construcci de les esglsies romniques de la Vall de Bo a durant els segles XI i XII (Maluquer de Motes i Rauret, 1994); (Salrach, 1987). Tots aquests models interpretatius tenen en com el fet que no es recolzaven sobre dades arqueolgiques empriques, fet que els convertia en meres hiptesis no contrastades (Gassiot, Rodrguez Antn, Garca, 2011). En efecte la manca de documentaci emprica a finals dels anys noranta era notable. Fins i tot les poques dades que existien estaven repartides de forma molt desigual. Per exemple, al Pallars, no es coneixia cap jaciment al nord de Sort amb lexcepci del dipsit de bronze de Llavors, pel que fa a lAlta Ribagora nicament es coneixien tres evidencies dpoca prehistrica al nord del Pont de Suert, dos tmuls i uns materials funeraris descontextualitzats (Cots, 2003), (Gassiot i Jimnez, 2006); (Gassiot, 2005). Tot i que existien evidencies arqueolgiques dpoca histrica, aquestes seguien sent escasses i concentrades en lextrem sud o dintre de les rees poblacions actuals. En lrea del Parc Nacional, la Carta arqueolgica de la Generalitat de Catalunya nicament constatava la presencia de menys duna dotzena de jaciments (Gassiot, Garca, Celma, 2008). En els ltims anys, el coneixement sobre les rees de la muntanya ha augmentat enormement canviant aquesta situaci. Els resultats de les investigacions dutes a terme per la investigadora Ch. Rendu a la Cerdanya francesa (Rendu, 2003) sens dubte ha servit destmul per a altres recerques en les rees de muntanya alpines i subalpines (Galop, 2004); (Palet et al. 2009). Pel que fa a la nostre investigaci semmarca com ja hem dit dintre les recerques arqueolgiques dutes a terme pel Grup dArqueologia dAlta Muntanya que han augmentat substancialment el volum devidncies arqueolgiques conegudes a la zona del Pirineu Occidental tant al Pallars com al Parc Nacional on des de 2004 shan documentat vestigis arqueolgics en ms de 200 emplaaments en zones situades entre 1700 i 2900 metres daltura (Gassiot et al, 2011). aquests vestigis consisteixen en restes arquitectniques tant a laire lliure com en cova i tenen morfologies i poques molt diverses, quan shan realitzat datacions de C-14 en mostres obtingudes en sondejos, el s resultats ens han mostrat cronologies que van des del Mesoltic fins als nostres dies. El meu treball tracta precisament sobre aquestes restes arquitectniques, la novetat de lestudi daquestes rees geogrfiques fa que per la majoria daquestes estructures no es disposin de referents o parallels que en permetin inferir lantiguitat sense realitzar sondejos i datacions absolutes.

Fig.2: Mapa altitudinal dels Pirineus i de les seves regions venes (Extret de Rodrguez-Antn, 2010).

1.3 Transhumncia i etnografia. Visions des de larqueologia La continua referncia a la ramaderia transhumant que trobem en totes les obres que parlen del passat dels Pirineus hem remet a la segona de les problemtiques exposades en aquest apartat: La transhumncia, com sha abordat el seu estudi des de larqueologia i com sha fet servir letnografia de pobles que actualment la practiquen per investigar aquesta activitat en el passat. La transhumncia com a explicaci histrica La ramaderia transhumant sha utilitzat com a explicaci de diversos fenmens arqueolgics, posarem com a breus exemples la cultura de Cogotas i el megalitisme. En el primer cas es va utilitzar lexistncia de transhumncia de llarg abast durant el Bronze Mig per explicar per qu apareixia cermica vinculada a la cultura de Cogotas en mbits de la pennsula tan diferents com poden ser la Vall del Guadalquivir, lEbre o el sud-est quan es considerava que el nucli daquesta cultura era la meseta nord occidental (Jimeno, 2001). Pel que fa al megalistime, el fet que lemplaament de moltes estructures dolmeniques coincids amb rutes de pas transhumants utilitzades pels ramaders de la Mesta, va portar a pensar que les societats que les van construir practicaven la ramaderia transhumant i utilitzaven els mateixos camins per fer els seus recorreguts anuals (Galn i Martin, 1992), aix els meglits tenien com a funci marcar les zones de pas que utilitzaven els pastors en els seus desplaaments. Podrem citar molts ms exemples en els que sha fet servir la transhumncia com a explicaci de fenmens diversos sense esmentar cap element empric que hi estigui directament vinculat, segurament perqu deu resultar un tema atractiu que es pot vincular a qualsevol fenomen socieconmic, cultural o poltic recorrent en varies

regions allunyades entre les que no existeix un vincle fcilment explicable. A ms, la varietat de nnxols ecolgics existents a la Pennsula Ibrica i la marcada estacionalitat del clima mediterrani feien pensar a molts autors, que la transhumncia era una practica que es donava fonamentalment per condicions climtiques i que resultava gaireb intrnseca a les societats peninsulars. Daquesta manera es considerava a les societats que encara la practicaven en el present com a societats que shavien estancat en un moment de levoluci social, que guardaven reminiscncies de formes de vida que havien desaparegut i estudiant-les es podia arribar a saber com vivien els pobles ramaders de lantiguitat o la Prehistria (Gmez-Pantoja, 2001). Veiem doncs que els tpics que hem exposat abans sobre els Pirineus no son un cas allat, la interpretaci que sen va fer era freqent en els territoris on fins fa poc es practicava la transhumncia. Tipus de transhumncia La transhumncia es una prctica ramadera, una forma de treballar el ramat per obtenir-ne productes, una de les caracterstiques ms distintives i vistoses de la transhumncia es que implica moure el ramat en recorreguts de com a mnim diversos dies. Per la transhumncia va ms enll del simple moviment de ramats, implica una estacionalitat en el moviment, lexistncia de pisos ecolgics complementaris (prats dhivern i prats destiu). Tamb el terme transhumncia pot englobar prctiques socials molt diferents. Entre les practiques ramaderes que impliquin moviment de ramats o pastoralisme mbil sacostuma a distingir entre nomadisme, transtermitencia i transhumncia. El nomadisme defineix als pastors que es mouen dun lloc a laltre buscant llocs amb herba abundant sense pautes fixes, en canvi la transhumncia i la transtermitencia impliquen pautes fixes en el recorregut i en lpoca de lany en la que es practiquen aquests recorreguts (Gmez-Pantoja, 2001. La trastermitencia es refereix al desplaament de ramats de curta distancia mentre que la transhumncia es refereix a recorreguts llargs entre varies regions (Cots, 2003).

Orgens de la transhumncia Com ja hem vist existeixen moltes visions sobre lpoca i lorigen de la transhumncia. Des dels primers autors que van tractar sobre el tema que la consideraven una reminiscncia de temps molt antics en societats poc permeables al canvi (Braudel i Artola, 1966 citats per Gmez-Pantoja, 2001) fins a qui considera la transhumncia com una adaptaci accidental de determinats grups per pressions socials durant lEdat Mitjana (Lewhtwaite, 1981). Altres teories fan referncia al desenvolupament de lagricultura i la ramaderia per explicar el desenvolupament de la transhumncia. Una de les teories veu el seu origen en el desenvolupament de relacions de simbiosis entre grups que vivien en regions

diferents, aquests grups, a mesura que sespecialitzaven, intercanviaven bns que falten en la seva regi a canvi de productes provinents de laltre. La transhumncia seria el vehicle daquest intercanvi (Less i Bates, 1974 citat per Greenfield, 1999). Una altra de les teories proposades interpreta la transhumncia com una conseqncia de ladaptaci del Neoltic per part de grups mesoltics que mantenien el seu mode de subsistncia mbil. En un primer moment aquests grups van adoptar un sistema agrcola itinerant per tal de no consumir els nutrients de sl fins que es van especialitzar en la ramaderia transhumant mantenint lagricultura com a element secundari en la seva estratgia de subsistncia (Geddes, 1983). Finalment, una altra teoria vincula laparici de la transhumncia a la Revoluci dels productes secundaris (Sherrat, 1983). Al ser explotats els animals no noms per a ser consumits com a aliment sin tamb pels seus derivats (llana i llet fonamentalment) els pastors haurien daugmentar el nombre de caps dels ramats per pogu explotar efectivament els productes secundaris, aquest augment en el nombre de caps i en la mida dels animals portaria a la necessitat de moure els animals per poder disposar de prou aliment per al ramat tant a lestiu com a lhivern. Aquesta revoluci dels productes secundaris hauria tingut lloc segons aquest autor durant el Neoltic Final. No es la meva intenci efectuar una proposta de resoluci sobre aquest debat ja que no es el tema daquest treball, tanmateix he cregut necessari exposar les implicacions que comporta el terme transhumncia i les mltiples visions que existeixen sobre el tema.

2. JUSTIFICACI DEL TREBALL, PREMISES TEORIQUES I HIPOTESI

2.1 Justificaci del treball El meu treball contempla ambdues problemtiques. Per una banda vull demostrar el carcter histric del poblament de lalta muntanya pirinenca, es a dir lexistncia de canvis socials que comporten la successi de diferents models de poblament al llarg del temps. Aix implica tamb demostrar el carcter histric de les prctiques ramaderes transhumants, ja que si el poblament ha canviat, les seves estratgies de subsistncia tamb encara que la ramaderia segueixi sent una part molt important daquestes estratgies. Per una altre banda, aquest primer objectiu hem servir per esbrinar en quin grau els models ramaders observats pels etngrafs sn vlids per a ser extrapolats a poques passades. La zona estudiada es el Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici, tant la zona catalogada com a Parc Nacional com la seva area perifrica. Es situa a la provncia de Lleida, entre les comarques de lAlta Ribagora i el Pallars Sobir agafant tamb part de la Vall dAran i el Pallars Juss, en total te 40.852 ha. de superfcie. He escollit la zona perqu es on, per temes administratius, lequip del Grup dArqueologia de lAlta Muntanya ha dut a terme una recerca ms intensiva. Tanmateix crec que els resultats poden ser representatius per a les rees de prats de muntanya i fons de vall elevats del Pirineu Central, zona que sestn aproximadament entre loest del Segre i el pas del Portalet a lArag (de forma molt aproximada). Algunes consideracions sobre el marc cronolgic El marc cronolgic daquest treball es molt ampli: Des del Neoltic fins a principis del segle XX, tan ampli i engloba des del Neoltic fins als nostres dies. He escollit una franja cronolgica tan gran duna banda perqu amb les dades de prospecci existents no es pot avaluar la cronologia dels assentaments (excepte en els pocs casos en que es disposa de cronologia absoluta) i daltre banda perqu per veure el canvi en les prctiques ramaderes minteressa observar seqncies temporals amplies. Si hem focalitzes en un sol perode es possible que no hi hagus prou contrast en les dades que ara tenim com per avaluar el canvi ni potser prous jaciments per veure una tendncia. A ms no hi hauria continutat amb les dades etnogrfiques

Fig.3: Mapa dels Pirineus on es veu algunes de les divisions que shan proposat per la serralada (Rodrguez-Anton, 2010).

2.2 Premisses teriques Tot i que per qestions d'espai i de temps no hem puc estendre gaire en aspectes de teoria, si que considero necessari dedicar-hi unes pagines. La necessitat de teoria al abordar un procs dinvestigaci rau en el fet que la realitat existeix de manera independent a qualsevol conscincia o a com es concebuda, aix doncs la sistematitzaci dels procediments per conixer uns fenmens arranca necessriament del coneixement que tenim dells fins a aquell moment, per plantejar-se com conixer es necessari saber que busquem conixer. Un cop establerts els principis metodolgics, aquests han de ser capaos dexposar quins aspectes de la teoria son adequats o no per poder comprendre el fenomen estudiat (Bate, 2007). La producci de la vida social i la seva relaci amb lespai Les meves premisses es basen en les propostes de larqueologia marxista (Castro et al., 1998); (Bate, 1998) amb alguna reflexi prpia referida als objectes destudi i de coneixement daquest treball1. Seguint aquestes propostes, pressuposem tres condicions objectives en la vida social: Dones, homes i els objectes materials que aquets utilitzen. Aquestes tres condicions bsiques es relacionen entre s mitjanant el treball atorgant un carcter social a certs segments del mn fsic, la seva expressi material conforma la materialitat social. El treball hum relaciona les tres condicions alhora que les redimensiona, homes i dones son agents en el procs productiu per tamb productes dell en la mesura en la que han estat creats i formats a partir d'una vida social preexistent que al seu torn involucrava tamb aquestes tres condicions, alhora que son objectes a partir de les
Seguint aquesta classificaci, lobjecte destudi daquest treball serien les restes arquitectniques presents al Parc Nacional a travs de les quals ens volem acostar al nostre objecte de coneixement: Les prctiques socials ramaderes que shan donat al mateix lloc des del Neoltic fins al segle XX.
1

relacions concretes que sestableixen en una societat, per la seva banda, els objectes tamb son agents ja que sintegren en la producci de la vida social sigui com a mitjans de producci o productes. Els segments o parts de lespai on tenen o han tingut lloc aquestes relacions els hi direm espai social per diferenciar-los de lespai natural, hem de tenir en compte que essent conseqents amb aquesta teoria molt poca part de la superfcie del planeta emergida del nostre planeta podria ser classificada com a espai natural i per descomptat quedaria fora de la zona destudi i de les seves rees venes. Pel que fa a lespai, en aquest treball no considero que tingui sentit la dicotomia entre societat i medi fsic o natural establerta per molts autors (Ratzel, 1985); (Binford, 1988). Donat que la vida social esta composta per les tres condicions abans esmentades i que aquestes tenen una expressi material, lexistncia dun espai es condici necessria per a lexpressi material. Aix doncs, sense lespai fsic no existiria la producci i sense producci no existiria la vida social, per aix no creiem possible separar espai fsic o medi i societat. He cregut necessari fer aquest mats perqu molts segments de lespai on tenen lloc les relacions socials que estudiar contenen elements com muntanyes, prats, boscos..., que molt sovint shan classificat com a espai fsic o natural diferenciats de la societat. En la meva proposta destudi considero aquets segments de lespai com a objectes socials 2 ja que han estat condici bsica de la vida social i per tant han ocupat un lloc com a producte, objecte de treball o mitj de producci en la vida social. El lloc que ocupen aquests elements en el procs productiu (muntanyes, prats, boscos etc...), com tot objecte depn de com es desenvolupa el procs productiu en cada moment histric. Des de la teoria marxista no es pot parlar de producci sense parlar de distribuci i de consum, categories lligades al concepte de producci i sense les quals aquesta no te sentit. Un producte no adquireix completament la categoria de producte fins que es consumit, entre producci i consum existeix la distribuci com a pont entre els dos, de la producci que es social al consum que es individual (Marx, 1978). En certs moments de la histria es pot donar una divisi de feines en el procs productiu collocant diferents individus en diferents llocs del procs. Aquesta relaci no implica desigualtats socials entre els individus per pot crear les condicions necessries per laparici de la divisi social del treball, quant es donen diferencies en laccs al consum del producte en funci del lloc que socupi en el procs de producci (Castro et al., 1998).
Creiem que el fet que aquests elements a vegades siguin difcils de concretar en les nostres representacions i delimitacions ha portat a una confusi que els separa dels objectes socials ms quotidians, es a dir aquells que podem transportar (eines, aliments...) i en general tots aquells que en que lempremta del treball hum ens resulta ms fcilment identificable en la morfologia que actualment presenten ( habitatges, camins, canals...). Aquest fet condiciona la representaci que en tenim i que ens pot portar a aquesta confusi.
2

10

Si la primera contradicci de la vida social esta en el carcter social de la producci i el carcter individual del consum, laparici de la divisi social del treball dona lloc a una nova amalgama de contradiccions. Quan es dna la divisi social del treball, en molt casos la tendncia es que els individus que gestionen la producci cada cop inverteixen menys energia en ella alhora que sapropien de mes quantitats del producte distribut. Aix genera una nova contradicci que es ocultada pels qui es beneficien del procs mitjanant una ideologia, les ideologies emmascaren la posici real de cadasc en la vida social i la ra per la que es troba en aquell lloc. Totes aquestes noves situacions impliquen un seguit de noves contradiccions socials, quan aquestes contradiccions es tornen irreconciliables3 es produeix un salt qualitatiu. Els salts qualitatius redefineixen totes les relacions anteriorment es esmentades i tots els processos que impliquen, donant lloc a noves formes dexplotaci social o a relacions que no impliquen dissimetria social. No mestendr ms en els orgens de la desigualtat social, la propietat privada i lestat per si que he cregut necessari explicar que lorigen dels canvis en les societats esta en el procs de producci, i en les contradiccions que dell es deriven. Donada la materialitat del procs de producci, la redefinici del procs canvia necessriament la forma de relacionar-se amb els objectes fsics i el propi espai social es veu redimensionat. Tant en les relacions dels objectes que cont com en les propietats fsiques daquests objectes transformades per les noves condicions. Per tant hem dentendre lespai social com un producte histric derivat del treball hum, els cambis que es donen en lespai social es duen a les contradiccions produdes pel desenvolupament de la vida social que hem esmentat abans. La materialitat daquestes prctiques i la seva existncia en un espai fsic fa que puguin ser contrastades empricament, aix doncs, des de larqueologia es possible identificar les prctiques socials a travs de lobjecte destudi daquesta disciplina: Les restes materials que generen. Alhora la variabilitat del registre arqueolgic com a expressi material dels canvis abans esmentats pot ser utilitzada com a eina destudi per identificar-los i ordenar-los en el temps. Les prctiques ramaderes Les prctiques ramaderes son un tipus de procs de producci en el que lobjecte de treball son els animals. El lloc que els animals ocupen en el procs de producci4 varia
Quant parlem de la contradicci, aquesta la entenem segons els principis del materialisme dialctic que afirmen que la realitat no es lineal sin que en tot canvi o desenvolupament de la realitat existeixen forces contradictries que la formen, en cada contradicci existeixen dos aspectes (tesis i anttesis) que a mesura que es desenvolupen provoquen un salt qualitatiu que redefineix tot el segment de la realitat en que te lloc la contradicci (sntesis). Aquesta sntesis al seu lloc tindr nous elements contradictoris que a la llarga provocaran un altre salt qualitatiu i aix successivament (Gil, 1997); (Tse-Tung, 1968). Segons lesquema econmic bsic proposat per R.Risch (Risch, 1995); (Castro et al., 1998). la producci es composa de varis factors: LObjecte de Treball (OT)que es la base de la producci, el segment del mn fsic que sincorpora. La Fora de Treball (FT), la inversi denergia dels subjectes
4 3

11

molt en funci de les practiques ramaderes. Els animals a ms de objecte de treball poden ser tamb producte en forma daliment. (cria danimals per alimentar-se de la seva carn), producte per aconseguir nous objectes de treball o producte que posteriorment ser mitj de treball (animals de tir o de muntar). Tamb poden ser objecte de treball destinat a aconseguir productes derivats dels animals, habitualment aliments (llet) o implements, productes per a nous processos de treball (com per exemple la llana, que ser al seu torn objecte de treball per aconseguir altres productes com ara vestits). Aquests tipus de procs de producci es poden donar en formacions socials molt diferents i per tant, el propi procs ser molt diferent en funci de la divisi social del treball existent en una societat concreta (en el cas que existeixi aquesta divisi social). La forma dapropiaci del producte resultant tamb pot variar molt, en algunes de les prctiques ramaderes t lloc al final del procs mitjanant tribut, en daltres el pastor esta produint amb un objecte de treball (animals) que es propietat dun tercer que no interv en la producci, tamb pot existir propietat sobre els elements de lespai involucrats en el procs de producci (prats, muntanyes) que el condicionen completament, no fa falta dir que tamb es poden combinar totes aquestes formes dapropiaci. Seria molt extens descriure tots els tipus de prctiques ramaderes que podem trobar al llarg de lespai i el temps, nicament volia mencionar la gran variabilitat que poden presentar i que aquestes depenen de la seva articulaci amb altres processos de treball i de les relacions socials de producci generals en la formaci social concreta en qu es duen a terme (que pot tenir com a marc una mateixa comunitat o varies comunitats).

La transhumncia al Parc Nacional En lapartat anterior hem exposat tots els tipus i definicions que shan proposat per a la transhumncia, a mode general agafarem la proposada per Gedees. Estratgia de producci animal i us de la terra que implica moviment de ramats dherbvors domstics entre pastures altitudinalment diferents i estacionalment complementaries5 (Geddes, 1983); (Greenfield, 1999). Aquesta definici la caracteritza com un producte integrat amb agricultura sedentria portada a terme per membres de la mateixa

socials en el procs de transformar lOT en P. I els Mitjans de Producci (MP), els objectes socials que sincorporen al procs de treball normalment per augmentar la productivitat daquest, no tots els processos tenen perqu inclourels. La suma dels tres factors dona com a resultat del producte. Com hem dit, no hem puc extendre gaire ms en qestions teriques per si que es important senyalar que aquest esquema nicament cont lexpressi material del procs de producci, per tractar tots els aspectes del procs de producci haurem de tenir en compte com es genera el valor, com aquest canvia aix com les expressions que presenta (Guerrero, 2009); (Marx, 1959).
5

La traducci es meva

12

comunitat. No tenim la intenci, ni ens es possible en aquest treball de distingir els tipus de transhumncia en funci de la distancia recorreguda (Transhumncia o transtermitncia, en termes daltres autors). La transhumncia es un dels tants tipus de prctiques ramaderes i pel que fa al Parc Nacional es lnica de la que es t constncia en poca histrica. Per les condicions climtiques existents6 es molt possible que el territori comprs dintre dels seus lmits nicament fos habitat nicament en el perode estival. Per tant no tenim representat el cicle transhumant anual complet sin nicament aquella part que es desenvolupa en els prats destiu. Tanmateix he de dir que aquesta premissa no esta confirmada i existeix la possibilitat de que en el passat, el territori estudiat estigus habitat durant ms mesos al llarg de lany o que hi hagus poblament permanent. Tamb existeix la possibilitat de que els primers pastors que van establir-se ni que fos temporalment a la zona destudi practiquessin una ramaderia de tipus nmada. De totes maneres, comprovar aquestes possibilitats queda fora de labast daquest treball i haur de ser confirmada en futures investigacions. Finalment he de dir que el fet que la transhumncia fos la principal activitat en el territori estudiat durant poca etnogrfica no vol dir que fos l'nica ni que en el passat fos tamb la principal activitat, en aquest treball nicament pretenc estudiar-la , no precisar el seu grau dimportncia respecte altres possibles activitats (mineria, explotaci del bosc, possible agricultura, etc...). 2.3 Hiptesi plantejada La hiptesi de la que partim es que a mesura que les societats del Nord-est peninsular canviaven, els espais dalta muntanya dels Pirineus Occidental tamb canviaven. Els processos que van tenir lloc en les rees venes en lampli ventall cronolgic tractat (sorgiment de la desigualtat social, romanitzaci, aparici del feudalisme, etc...) van tenir la seva correlaci en les zones dalta muntanya i per tant el seu poblament t un carcter histric. Hiptesis derivades De la formulaci daquesta hiptesi i assumint les premisses teriques de les que parlat abans sen deriven altres hiptesis subsidiries. No totes les prctiques ramaderes transhumants son iguals sin que varien en lespai i el temps. En la mesura que les relacions socials de producci son una variable central en les formacions socials i que els productes generats potser tenen un carcter excedentari (dins una comunitat o entre varies), les variacions en les prctiques ramaderes pirenaiques shan dentendre com a producte i en

Labundant capa de neu que es forma durant tot lhivern fa difcil habitar la zona, especialment per la ramaderia, els ovicprins no poden pasturar si hi ha una capa amb cert gruix de neu.

13

certa mesura agent dels canvis socials tant en la zona estudiada com en les seves rees venes. Les restes arquitectniques variaran segons vagi canviant la practica social ramadera i les formacions socials on aquestes sinsereixen. Si hi ha variabilitat en les formes dexplotaci ramadera hi haur diferencia entre les prctiques socials que van ser registrades etnogrficament i les que son anteriors en el temps. Aquesta diferencia pot ajudar a entendre la correspondncia o no de les dades etnogrfiques amb el registre arqueolgic es a dir verificar lexistncia de canvi histric.

14

3.MATERIALS
3.1 El registre etnogrfic El registre etnogrfic que utilitzar prov bsicament de l'obra de Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903- Barcelona 1956), etngraf pallars que va estudiar el mn pastoral del Pallars i dels Pirineus en general des dels seus aspectes ms concrets (art pastoral, msica i malalties del bestiar) fins a aspectes ms globals com son els cicles ramaders al llarg de lany i els seus mltiples aspectes associats. Durant les seves campanyes de recerca entre 1932 i 1946, Simorra va entrevistar un total de 114 informants molts dells en varies ocasions. Els seus estudis estan fortament influenciats per lobra de F.Krger, investigador alemany amb el que va mantenir relaci per correspondncia. En la seva recerca, Simorra es fixa en mltiples aspectes ordenats per temes com ara la cultura material dels pastors, les seves creences i supersticions, el cicle ramader, els habitatges... Les seves observacions sempre les comparava amb altres zones dels Pirineus de les que tenia noticia i en ocasions dEuropa. En aquest treball analitzar dues de les seves obres El Pirineo Espaol (Violant, 1949) i la Vida Pastoral al Pallars, obra que va restar indita fins que pel seu valor etnogrfic, Ignasi Ros i Fontana va dur a terme la seva edici lany 2001 (Violant 2001).

Fig.4: Mapa altitudinal amb el total de punts dinters arqueolgic registrats al Parc Nacional (fins a 2010).

15

3.2 El registre arqueolgic El registre arqueolgic analitzat en aquest treball prov de les investigacions que el Grup dArqueologia de lAlta Muntanya porta realitzant al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici des de lany 2004 fins a lactualitat. Els treballs de camp shan efectuat durant els mesos destiu i han consistit en cinc campanyes de prospecci (2004, 2005, 2006, 2007, 2009 i 2010) i tres campanyes dexcavaci en les que sha pogut excavar en la seva totalitat el jaciment de la Cova del Sardo. Daquest assentament sha obtingut una seqncia del poblament des del Neoltic Antic fins al segle XVIII. La prospecci sha alternat amb tres excavacions en extensi ms: Labric de lEstany de la Coveta (2005), la Cabana de Tallada Llarga (2005) i la Cabana dels Vidals de Dalt (2007). Aquestes actuacions shan emmarcat en diversos projectes, la primera actuaci en lmbit del Parc, lany 2004, es va denominar Asistencia tcnica para el inventario de detalle de los recursos arqueolgicos del Parque Nacional de Aigestortes y Estany de Sant Maurici i tenia com a precedent el projecte: La vida prehistrica a lalta muntanya del Pallars Sobir: de la cacera a la transhumncia (9.000 50 calANE).Des de lany 2006 al 2009 les actuacions sintegraren dintre el projecte: Arqueologa de l'Alta muntanya pirinenca. Ocupaci humana i canvi climtic al llargde l'Holoc (ref.: 2006EXCAVA00022) i des del 2010 fins ara shan integrat en el projecte Interaccin entre clima y ocupacin humana en la configuracin del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aguestortes i Estany de Sant Maurici a lo largo de los ultimos 15000 aos (Ocupa). Amb aquestes actuacions shan documentat ms de 200 punts dinters arqueolgic. A grans trets consisteixen en quatre categories principals: Petites cavitats amb traces dacondicionament i us, evidencies darquitectura a laire lliure, troballes de material en superfcie i evidencies de practiques mineres (Gassiot, Garca i Celma, 2008). El nostre treball tracta de la segona categoria daquestes troballes. Es per aix que hem incls cavitats nicament quan estaven associades a estructures arquitectniques a laire lliure. Dels jaciments a laire lliure he seleccionat en primer lloc els que en el moment de comenar aquesta investigaci estaven processats, daquests he seleccionat els jaciments amb dades que ens poden informar les caracterstiques de les estructures a laire lliure que analitzar en aquest treball: Morfologia de la planta de cada estructura, area total de cada estructura i sistema constructiu. En total he seleccionat 48 jaciments que reunien aquets requisits. En lannex 2 daquest treball es pot trobar una recopilaci de les dades disponibles per a cadascun daquests 48 jaciment. Aquestes dades estan extretes de les memries dactuaci entregades al Servei dArqueologia de Catalunya corresponents a les campanyes de prospecci del 2005 al 2007 i del 2010. (Gassiot, 2009); ( Gassiot i Rodrguez-Antn , 2010).

16

3.3 Les datacions absolutes En aquest treball tamb tindre en compte la srie de datacions disponibles per al Parc Nacional7, aquestes datacions es van obtenir en petits sondejos de uns 50 x 50cm aproximadament que van ser realitzats quan es va considerar que les caracterstiques de lassentament el feien interessant (Gassiot, 2009). Tamb provenen de les poques excavacions en extensi dutes a terme. De la srie de datacions efectuades nicament 5 provenen de contextos a laire lliure.

Totes les datacions han estat calibrades mitjanant la corba de calibraci InCal 09 i el programa OxCal 4.1.5. Quan les he introdut en el text les cito amb el seu codi de dataci i la data en anys abans del present (bp) sense calibrar.

17

Fig. 5: Srie de datacions obtingudes per lequip des de lany 2001, tamb inclou datacions en altres zones del Pallars, les datacions en contextos a laire lliure al Parc Nacional estan encerclades (Gassiot,Obea, Rodrguez-Anton, 201

18

4. METODOLOGIA
4.1 Com he tractat les dades etnogrfiques Les dades recollides per Ramon Violant i Simorra, per la seva exhaustivitat i pel rigor amb el qu les tractava, desglossant la informaci en apartats, deduint sempre a partir de fonts explcites, intentant recollir sempre la informaci de primera m... constitueixen una de les millors aproximacions a les formes de vida pirenaiques de principis del segle XX. Tanmateix per aquest treball he seleccionat una part de la informaci ja que no totes les dades recollides per letngraf es poden relacionar amb les restes arqueolgiques tractades en aquest treball. Simorra va estar molt influenciat per lobra de F. Krguer, etngraf alemany de tendncia culturalista8 que tamb treballava amb letnologia del Pirineu en la lnia de les tesis allacionistes exposades a lapartat 1. Segons aquestes premisses els Pirineus eren per Krguer i tamb per Simorra un observatori etnogrfic privilegiat ja que en un mateix temps i un mateix espai es podien trobar diverses etapes evolutives de la historia. Seguint aquest raonament, les cases, cabanes, les formes de treball i de vida que existien en aquell moment eren vistes com reminiscncies mes o menys evolucionades de temps passats. En el pastor aquestes reminiscncies es marcaven especialment pel seu carcter conservador i mantenidor de les tradicions, aquest carcter havia fossilitzat gran quantitat de costums que ja havien desaparegut en la resta de regions. Els dos autors safanyaven a recollir i inventariar el mxim daspectes daquesta cultura pastoral ja que es tractava duna cultura que anava desapareixent per lefecte de les carreteres i la modernitat. En aquest treball estudiar les dades recollides per aquest autor per sota un punt de vista molt diferent. Segons el meu plantejament, aquestes dades poden ser tils per reconixer arqueolgicament les prctiques ramaderes que es donaven a la seva poca i en el seu passat recent (100-150 anys, potser dos o tres segles) per en cap cas es poden remuntar a temps antics o prehistrics com assenyala lautor ja que penso i intentar demostrar en aquest treball que els modes de poblament dels Pirineus han canviat. Crec que les manifestacions que recull en la seva obra son fruit de la organitzaci socioeconmica present a la zona en els segles XIX i principis del XX, per tant els canvis histrics que ha patit en una determinada regi no representen en cap cas una fossilitzaci atemporal d'elements culturals primitius. Aix doncs contrriament a les deduccions histriques dels etngrafs de lpoca, utilitzarem les seves dades principalment per distingir les restes arquitectniques que corresponen a perodes recents (segles XVIII, XIX i XX) de les de perodes ms antics. Les primeres tindran
Paradigma en larqueologia i les cincies socials en general molt ests en la primera meitat del segle XX. Aquest paradigma classificava les societats en cultures estanques que es podien reconeixer a partir de les seves manifestacions no funcionals. El canvi en aquestes cultures era poc freqent, producte del geni creador, de ladaptaci i en la majoria de casos de influencies externes daltres cultures (Lull i Mic, 1997).
8

19

caracterstiques en gran mesura molt semblants a les descripcions etnogrfiques, les segones les podrem fer correspondre poc o gens amb aquestes descripcions. Ocasionalment utilitzarem tamb letnografia per intentar interpretar funcionalment algun aspecte del registre arqueolgic que ens es desconegut per de manera puntual i sempre justificant-ne ls. Pel que fa a la lectura i recollida de dades del registre etnogrfic, en aquest treball les he tractat de manera analtica, es a dir anant ms enll del recull de descripcions. Mhe fixat en el calendari pastoral, en quines activitats corresponen a quin perode de lany i especialment en les activitats que es duen a terme en els prats destiu. Tamb mhe fixat en les formes de propietat dels ramats, en les especies danimals que fan el cicle transhumant, en els productes que generen i com es reparteixen. Finalment li he dedicat especial atenci a les estructures utilitzades pels pastors en els prats destiu, bsicament cabanes i corrals. 4.2 Com he tractat el registre arqueolgic Buidatge i classificaci de dades Daquesta mostra de jaciments definir diversos parmetres que minteresen analitzar en cada jaciment agrupant-los en dos nivells bsics: Jaciment i estructura. En cada nivell ens hem fixat en parmetres diferents per que son els mateixos per a cada unitat identificada. Donat que en la majoria de jaciments hi trobem varis recintes, la recollida dinformaci i la interpretaci ha estat individualitzada per cada estructura.. Las majoria destructures ja es van definir com a tals en el registre de camp en prospecci per quan en una planta he vist diversos murs que formaven una estructura clara que no apareixia en la descripci de camp he incorporat la nova estructura al registre. Bsicament entenc que existeix una estructura arquitectnica quan un o diversos murs delimiten un espai que respon a un mateix us funcional i que te a veure amb la pernoctaci de persones, animals o amb determinats processos productius, excloem aix les delimitacions de propietat sobre rees grans com ara els prats. Un altre requisit es que aquests murs delimitin lespai o hi hagi indicis que el delimiten com a mnim per dos punts cardinals i hi hagi algun indici que ens faci pensar que el delimitaven com a mnim per un tercer. Amb aquest criteri distingeixo els recintes amb un us que hem pogut determinar o no dels murs allats, en el cas daquests murs ens resulta impossible la seva funcionalitat i per tant no els hem considerat en aquest treball. En total he analitzat 153 estructures. Pel que fa als jaciments, hem revisat que hi hagus uns mnims criteris dassociaci entre les estructures que el composaven, es a dir que totes les estructures es van utilitzar dintre una mateixa unitat dhabitat i/o producci ramadera en un determinat segment del temps. Quan existien indicis que ens informen que les estructures no guardaven aquesta relaci les hem desdoblat com si fossin jaciments diferenciats. Es per aix que de la mostra inicial de 49 jaciments, un cop desdoblats hem obtingut 58 unitats a analitzar.

20

Els criteris per dissociar sectors de cada jaciment normalment es deuen a lobservaci destats de conservaci diferents en cada sector o estructura, a lobservaci duna morfologia clarament diferent de les estructures o a ambdues condicions. Normalment en les dades preses en camp ja es feia aquesta diferenciaci agrupant cada estructura o grup destructures en fases o sectors per si he vist que existien prous indicis he afegit noves divisions. Els jaciments i estructures de cada jaciment es troben descrits en lannex 2. En aquell annex es presenten algunes dades de contextualitzaci de cada jaciment (codi, nom, altura en que es troba, relleu i tipus de jaciment). Seguidament es presenten alguns resultats del present treball aplicats a cada jaciment (classificaci de cada estructura segons el seu sistema constructiu i mode de poblament assignat). Per el cos daquest annex el constitueix la descripci general de cada jaciment seguida de la descripci de cada estructura continguda en ell. Les estructures estan classificades segons el sector del jaciment al que corresponen (en cas que es puguin diferenciar diversos sectors). Cada descripci be precedida del codi del sector i el codi de cada estructura. Finalment es presenta la descripci grfica de cada estructura. Com hem dit, excepte en un cas (VB014), totes les dades provenen de prospecci en superfcie. En el cas que shagi realitzat un sondeig sinclou la descripci del sondeig desprs de la descripci de lestructura on sha dut a terme. Tornant a les dades destructures, en aquest treball mhe fixat en tres parmetres principals: La morfologia de la planta per tal dinferir-ne la funcionalitat, el sistema constructiu del parament dels murs i lrea total de superfcie til delimitada per aquests murs. Pel que fa a la morfologia de la planta, assumeixo que aquesta te a veure amb la funcionalitat del recinte cariant en funci de si era usada com a habitacle de pastors, per a estabular ramats, per processos productius relacionats amb la ramaderia.... Aix doncs he fet una classificaci argumentada de les morfologies de la plantes i els hi he assignat una funci. He inferit aquesta funci a partir dobservacions etnogrfiques, a partir de referents arqueolgics i a partir de dos criteris: Per definici una estructura per estabular animals es ms gran que una per pernoctar persones, en principi una estructura dhbitat per a persones presenta ms entitat arquitectnica ja que ha de tenir algun tipus de coberta per resguardar-se. El sistema constructiu Encara que tots els paraments utilitzen la tcnica de la pedra seca, existeixen diferents sistemes constructius. Mentre alguns murs mantenen un alat considerable i doble parament presentant indicis clars dhaver tingut una coberta de pedra, altres estan fets duna sola filada i una sola filera de pedres. En aquest treball farem tamb una classificaci argumentada daquests sistemes constructius tot comparant-los amb les dades etnogrfiques i la morfologia de les plantes. Lobjectiu es detectar a quin sistema de prctiques ramaderes correspon cada sistema constructiu, un segon objectiu es seqenciar en el temps sistemes constructius i practiques ramaderes per intentar 21

distingir quin es anterior i quin es posterior ni que sigui de manera relativa i sense precisar en el temps calendaric. Lrea de cada estructura Un parmetre molt important que analitzarem per establir si existeixen diferents tipus de prctiques ramaderes a partir de les restes documentades. Les rees de cada estructura les he calculat mitjanant el programa Autocad a partir de la seva representaci en planta sigui amb un croquis a escala o sigui amb un plnol detallat Quan no existien representacions a escala he calculat lrea a partir de la descripci, el grau de fiabilitat del calcul apareix a la base de dades. Amb la suma de lrea de les estructures segons la seva funcionalitat he calculat lrea total destinada a ramaderia i lrea total destinada a habitat de cada jaciment. Inferncies a partir de cada parmetre i comparaci He seleccionat aquests parmetres perqu crec que en el meu treball son els ms tils per acostar-se a les prctiques ramaderes passades. Primer de tot cal establir la funcionalitat de cada estructura, un cop establerta la funcionalitat podem fer ms deduccions. Les caracterstiques en planta de cada estructura ens poden informar com a mnim de dos aspectes claus en les prctiques ramaderes: Volum del ramat en caps de bestiar i numero de gent que el gestionava quan es trobava present al territori estudiat. Partim de dues premisses. La primera estableix que la mida en planta de cada estructura dhabitat ens pot informar del numero de gent que l'utilitzava i gestionava el ramat. La premissa segent afirma que la mida del tancat ens pot informar de la grandria relativa del ramat que contenia, assumint tamb que tot el ramat sestabula per la nit. Assumint aquests enunciats, hem analitzat aquestes rees tant per estructura com per jaciment. Finalment hem comparat aquestes dues variables amb el sistema constructiu de cada estructura per observar si els canvis en el sistema constructiu estan relacionats amb canvis en la manera de gestionar els ramats, seguidament he fet una classificaci temporal com a mnim relativa dels sistemes de gesti del ramat, assumint que amb la comparaci amb les dades etnogrfiques podem diferenciar qu es anterior. Amb aquestes deduccions esperem aconseguir un dels objectius daquest treball: establir quines restes arquitectniques actuals van ser fruit de quines prctiques ramaderes del passat. Confecci de la base de dades A partir dels informes citats anteriorment he recollit les dades de cada jaciment seleccionant els camps que minteressaven i introduint-los en una base de dades de confecci prpia amb el programa Acces 2007. La base de dades resultant es troba a lannex 1. En aquesta base de dades hi ha tres taules, una per a cadascun dels meus dos nivells danlisis principal de cada jaciment: Jaciment i estructura i una altra per les datacions absolutes. Cal mencionar que algunes daquestes datacions provenen de zones

22

situades fora del Parc Nacional i per tant fora de la zona destudi concreta daquest treball. En la fulla destructures cada entrada correspon a una estructura arquitectnica concreta Hem recollit els segents parmetres agrupats en camps, molts dells contenen resultats de lanlisi com la funci concreta de cada estructura, la tipologia etc... Codi Jaciment: El codi de jaciment que se li va assignar en els treballs de camp i que surt recollit en els corresponents informes. Quan shan individualitzat sectors de cada jaciment cada sector te un registre amb un codi que cont el codi del jaciment i una lletra (normalment el punt cardinal del jaciment on es situa el sector). Sector: El sector del jaciment on es troba lestructura. La lletra abans esmentada, quan no hem distingit sector la lletra es una M. Codi estructura: A cada estructura se li ha assignat un codi, aquest codi esta format per latribuci funcional abreviada que li hem assignat a cada estructura (Tancat, Cabana, Orri, Estructura indefinida...veure ms endavant) i un numero correlatiu basat en el numero daquestes estructures dintre de cada jaciment. El sector no es te en compte. Un exemple podria ser C2 (Cabana 2 del jaciment X). Funci: La funci que li hem assignat a lestructura en funci en els seves dues grans categories: Habitat o estructura ramadera (Tant per si esta destinada a lestabulaci com a processos de treball). Si no la hem pogut determinar, en aquest camp hem posat Estructura indefinida. Tipus: El tipus concret destructura, aquest camp depn de la funci que li hem assignat. Si es tracta dun espai dhbitat pot ser un abric/bauma, una cabana o una casa. Si es tracta duna estructura ramadera pot ser un tancat, un orri o un pas comptador. Si es tracta dun espai aterrassat ho recollim tamb indicant terrassa tanmateix no coneixem la funci que podien tenir aquests espais per tant, pel que fa a la seva funci els hem considerat estructura indefinida. Si no hem pogut determinar la funci ni el tipus lhem classificat com a altre. Forma: Classificaci molt preliminar en funci de la morfologia, pot ser irregular, circular, quadrangular, corredor o indefinida quan les restes no tenen prou entitat com per definir b un tancament. rea: La superfcie til delimitada pels murs. Definici arqueolgica: El grau de seguretat que tenim en el clcul de lrea, depn de lestat de conservaci de les restes i de si hem pogut definir b lespai delimitat o noms hem pogut determinar el tancament de lestructura per alguna direcci per no per totes. Tamb depn de si existia croquis o plnol a escala o hem hagut de calcular lrea a partir de la descripci, en aquest ltim cas sempre hem posat possible. Els tres nivells de definici son ben establert, probable i possible. En el cas que la mida

23

de lrea interna de lestructura shagi obtingut a partir de la descripci el nivell de definci es possible. Tipologia constructiva: Com hem classificat el sistema constructiu, com veurem ms endavant, hem definit 5 tipus. Enderroc: El grau denderroc que presenta i la seva sedimentaci

A B C

Sense enderroc Traces de poc enderroc sedimentat Poc enderroc no sedimentat

D E

Molt enderroc sedimentat Molt enderroc no sedimentat

Fig. 6: Codis utilitzats per descriure lenderroc i la sedimentaci de les estructures

Dataci absoluta: En cas que nhi hagi, en la fulla estructures ramaderes esta introdut el seu codi. En la fulla datacions que inclou tota la srie de datacions apareix el codi, el context on ha aparegut, el tipus dintervenci, lestrat o talla on apareix, les caracterstiques del material datat, la dataci sense calibrar en anys abans del present (BP), el marge derror, les calibracions a un i dos sigmes i una breu explicaci de la intervenci on sha obtingut..

Fig. 7: Situaci de la mostra de jaciments analitzada en el present treball.

24

4.3 Les proves estadstiques Com ja he dit la variaci entre mida en planta de les cabanes, mida en planta dels ramats i el sistema constructiu daquestes estructures pot servir per establir l'existncia de diferents sistemes de gestionar el ramat. L'estadstica la he utilitzat per veure recurrncies, diferencies i relacions entre aquestes variables que pugui interpretar com degudes a diferents sistemes de gesti. De les variables a comparar, una es qualitativa, la tipologia constructiva i les altres son quantitatives (son una gradaci en aquest cas rees en m2). Aquestes rees shan considerat en els dos nivells danlisis, fent proves per cada grup destructures segons la seva funcionalitat i fent proves estadstiques que considerin als jaciments en el seu conjunt sumant les rees de cada cabana i les rees de cada tancat. En aquest la superfcie dels orris associats a tancats tamb esta inclosa dintre la superfcie ramadera total de cada assentament. He incls lrea daquestes estructures perqu les investigacions que he fet servir com a referncia per interpretar aquestes estructures (Rendu, 1998) afirmen que en els orris tamb sestabulava el ramat per la nit. Per tant els parmetres a comparar son sistema constructiu, area de cada cabana, area de cada tancat, superfcie total ramadera de un jaciment i superfcie total dhbitat dun assentament. Totes les proves realitzades shan efectuat amb el programa SPSS excepte lestadstica descriptiva i les de percentatges que shan realitzat amb el programa Acces 2007. Les proves que he fet amb aquets parmetres son les segents: a. Proves destadstica descriptiva: Histogrames amb la superfcie dels tancats i percentatges de cada tancat del jaciment sobre el total d'rea ramadera. Aquestes proves serveixen per obtenir una primera representaci de la variabilitat.

b. Proves de normalitat: Abans de seguir amb proves estadstiques ms analtiques es necessari conixer si les diferencies en cada srie de dades (mida de cada cabana, mida de cada tancat, superfcie ramadera total, superfcie dhbitat total) es deuen a latzar i per tant presenten una distribuci normal o si hi ha variacions en aquesta distribuci ocasionades per algun patr. Per tant he realitzat la prova coneguda en estadstica com a Shapiro-Wilk, aquesta prova analitza en quin grau la srie de valors sajusta a la freqncia central que trobarem en cas que les diferencies en aquesta srie de valors fossin a latzar. La prova compara la tendncia que segueixen els valors amb al tendncia central que seguirien en cas que presentessin una distribuci normal, el resultat es la probabilitat que els valors segueixin una distribuci normal. Si aquesta significaci es inferior a 0,05 aleshores considerarem que no hi ha normalitat en la distribuci de valors. En arqueologia el fet que els valors no presentin normalitat9 sassocia a una
De fet, estadsticament parlant no podem parlar de normalitat ni datzar ja que latzar no va causar els valors observats, aquesta prova estudia els errors o diferencies de cada observaci amb la tendncia central de totes els observacions. Si els errors o diferencies son massa grans aleshores podem dir que hi ha un factor que les explica. Ms que de normalitat i corba de normalitat haurem de parlar de corba caracterstica de errors aleatoris (Barcel, 2007).
9

25

intencionalitat, a una selecci conscient o no (Barcel, 2007). En el present cas destudi es pot afirmar que si no hi ha normalitat, les rees de cabanes o tancats estan condicionades per un seguit de factors que varien segons lassentament, possiblement el numero de caps de ramat gestionat en el cas dels tancats i el numero de persones que els gestionen en el cas dels habitats. Si hi hagus normalitat en la distribuci de valors aleshores les diferencies en les rees serien producte de les imprecisions, el volum de els pedres, lhabilitat del constructor, petites coses que no es poden controlar ja que els assentaments haurien estat construts seguint un mateix patr de mesures.

c. Proves de correlaci: Seguidament he estudiat la relaci entre dos variables quantitatives a nivell de jaciment: Lrea total destinada a habitat i lrea total destinada a activitat ramadera. Si no existissin canvis en els sistemes de gesti ramadera, les diferencies en la mida dels tancats es podrien explicar per un augment de la producci dins un mateix sistema ramader, aleshores conforma augmenta el ramat augmentaria el nombre de gent que el gestiona, per tant existiria certa relaci positiva entre la superfcie total dhbitat i la superfcie total ramadera. Aquesta hiptesis lhe estudiat estudiada mitjanant un grfic de dispersi i aplicant les proves del coeficient de la R de Pearson si hi ha normalitat en les series de dades i la Rho de Spearman si no nhi ha. Aquestes proves ens donen dos dades: El coeficient de correlaci, i la significaci de la relaci. El coeficient de correlaci es una mesura de la intensitat de la relaci expressada en valors de 1 a -1. Considerarem que la relaci te importncia a partir de 0,5 i de -0,5 si la correlaci es inversa. La significaci de la correlaci estudia la possibilitat de que la relaci sigui lineal, es a dir que una variable augmenta exponencialment en funci de laltre. Considero poc probable que la relaci entre les dos variables sigui lineal, per he presentat igualment els resultats. d. Proves danlisis de variana: A partir daqu sintrodueix una altre variable: el sistema constructiu (tipologies constructives), lobjectiu de la prova es establir si el sistema constructiu varia tal i com varia la morfologia dels assentaments ramaders, es a dir, si cadascuna de les possibles prctiques socials ramaderes t un sistema constructiu que la caracteritza o pel contrari, el sistema constructiu no est relacionat amb cap daquestes variables i l'elecci daquest prov daltres factors. Les anlisis de variana compara les medianes duna mateixa variable a nivell quantitatiu corresponent als diferents nivells dun factor qualitatiu. Concretament he estudiat la relaci de la variable independent qualitativa (sistema constructiu) amb la resta, amb les rees una per una (dependents quantitatives). Donat que encara no sabem si existeix normalitat en cadascuna de les series (rees) en principi crearem grfics de caixa perqu ens mostrin aquesta variana i farem servir la prova de Kruskal Wallis per comprovar si la variana es significativa. Com en els altres casos, amb una probabilitat de la hiptesis 26

nulla inferior a 0,05 es descarta aquesta possibilitat i permet afirmar que hi ha diferencies en funci del tipus de sistema constructiu utilitzat. Mitjanant aquesta prova he comprovat la tipologia constructiva amb cadascuna de les altres variables, concretament he fet aquest seguit de comparacions: Tipologia constructiva i mida interna de cada cabana: Per estudiar si la mida de les cabanes depn de la seva tipologia constructiva Tipologia constructiva i mida interna de cada tancat: Per estudiar si la mida dels tancats depn de la seva tipologia constructiva. Tipologia constructiva de les cabanes i superfcie total ramadera del jaciment: Donat que alguns jaciments presenten diferent tipologia destructura segons la seva funci, compararem la superfcie total ramadera amb la tipologia de la cabana per estudiar si depn daquesta. En cas que fos aix la mida dels ramats variaria segons el sistema constructiu de les cabanes que sempre es el mateix quan estan associades. Tipologia constructiva del tancat ms gran i superfcie total ramadera del jaciment: Donat que en varis jaciments trobem tancats associats per amb diferents sistemes constructius, amb aquesta comparaci analitzo si la tipologia constructiva del tancat ms gran varia en funci de la superfcie total destinada a contenir ramat. El numero de caps de ramat es al meu entendre una de les variables determinants per definir un model de poblament.

27

5.RESULTATS I INTERPRETACI
5.1 Observacions a partir de la lectura del registre etnogrfic

La explotaci ramadera: Formes de propietat i divisi social del treball Com sobserva en l'obra de Ramon Violant i Simorra (Violant, 2001); (Violant, 1949), el procs de treball ramader es exercit per treballadors per compte aliena, assalariats, es a dir que no son propietaris del seu propi ramat. El ramat pertany a famlies riques (lautor parla de cases grans), grans propietaris ramaders, en alguns casos tamb agrcoles, que no treballen directament amb el ramat ni amb la terra. La part del producte obtingut, (llana en el cas dels ovicaprns), que el propietari sapropia esta destinada a la comercialitzaci. La venta daquesta llana t lloc als mercats locals o es exportada a Lleida i Barcelona. La part que es queda el pastor aix com el tipus de contracte varia depenen de si treballa amb ovicaprns, bvids (en aquest cas es anomenat vaquer) o quids (eguasser). Els ramats daquestes espcies no es barregen mai, son portats per pastors diferents i segueixen un cicle anual diferent. En el cas dels pastors dovicaprns, Simorra descriu varis tipus de contractes (Violant 2001, pp 250-258). Si el pastor es llogat per tot lany rep unes 1000 pessetes amb despeses pagades. Si el pastor nicament es llogat perqu tingui cura del bestiar durant lhivern i la primavera aleshores normalment fan un tracte a mitja llana o a mitja cria. Es a dir el pastor es quedar la meitat de la llana obtinguda desprs de la xolla.10Pel que fa als vaquers Violant esmenta que en els primers anys del segle XX cobraven generalment 6 duros (30 pessetes) per tota la temporada. En el temps en el que esta recollint la documentaci, els vaquers podien tamb ser llogats per tota al temporada o noms per lhivern i la primavera, o noms per lestiu. Violant esmenta varis casos del seu temps, en el cas del vaquer de Llevata, aquest cobrava 550 pessetes per tota la temporada. Pel que fa a la propietat de les zones de pastura o peixents, habitualment pertanyen al municipi o com, aquest les posa en subhasta a principis dany, en aquesta subhasta sespecifica el nombre de caps de bestiar que poden pasturar en un prat determinat. La casa gran fa dintermediria entre el propietari de les terres i el pastor que te cura del ramat. Els pastors es lloguen a una casa al principi del cicle ramader i ms endavant menciona que son les cases ramaderes les que tenen els prats conllogats. Tamb hi ha municipis que contracten directament els pastors. Per latenci que presta Violant a cadascun daquests tipus de ramaderia sembla que en la seva poca, la transhumncia dovicaprns especialment dovelles, era lactivitat ramadera i econmica en general ms important del Pallars a principis del segle XX. Aquesta transhumncia dovicaprns es realitzava amb la intenci dobtenir sobretot llana, tamb se n'aprofitava la llet. Pel que sembla, aquest producte estava destinat ms

10

Esquillatge del bestiar , com veurem ms endavant, normalment es realitza el maig.

28

aviat al consum propi de la famlia del pastor i si es comercialitzava, el comer no arribava ms enll del mercat local. El cicle ramader Segons Violant i Simorra, el cicle ramader comena i acaba per Tots Sants (1 de novembre) que es quan els pastors es lloguen a la casa ramadera propietria del ramat. El cicle es diferent en el cas del bestiar xic (ovicapr fonamentalment ovelles) i el bestiar gros (bvids) per sempre comena per aquestes dates. En el cas dels ovicaprns, moltes cases fan baixar el ramat cap als prats dhivern situats en diferents punts del Pla de Lleida, normalment depn del poder adquisitiu de la casa ramadera per pogu llogar prats a la plana. Moltes vegades la casa ramadera fa baixar noms una part del ramat, el bestiar que es quedava era guardat normalment per dos pastors en els corrals del poble. Lpoca de cria es durant lhivern, (al Pallars entre Nadal i mar). Abans de la cria, normalment el 30 de novembre es separa el bestiar en dos ramats, un format per les ovelles de cria i laltre es el baciu format per les ovelles que no poden criar, els moltons, els bocs, els marrans, els crestons i les cabres. En algun cas (Vall dAneu) el bestiar cabr, de pel, es separava durant tot lhivern. Durant la primavera, pel mar es torna a barrejar el baciu amb les ovelles de cria, a labril es treu el ramat dels corrals sel fa pasturar pels peixents o pletes dels afores del poble. El ramat que ha anat als prats dhivern torna al poble a principis de maig i es barreja de nou amb el bestiar que no ha baixat. Aprofitant que el ramat ha criat en aquesta poca es celebren algunes fires de bestiar. Entre finals de maig i juny es du a terme la xolla, el dia concret en qu es duia a terme variava segons el poble. La xolla es el procs desquitllar les ovelles per obtenir-ne llana, aquest procs no es dut a terme pels pastors sin per colles de vint tonedors, aquell dia els pastors tenien festa i no tenien perqu intervenir en les feines desquitllar. Passada la xolla ve el temps de formatjar o munyir el bestiar i fer formatges, aquest perode tamb varia segons el poble per se sol situar desprs de la xolla i abans de pujar els ramats als prats destiu Al final daquest perode i abans de pujar els ramats a la muntanya, els pastors que han estat llogats noms per hivern i primavera finalitzen la seva feina i reben la seva paga corresponent. Pels exemples que menciona Violant, el procs de formatjar sol durar entre tres setmanes i varis mesos i es fet habitualment per les dones dels pastors. No menciona com es reparteix el producte pel que suposem que sel quedaria la famlia del pastor. En les valls orientals del Pallars, en algunes valls araneses i a lArieja francesa aquest procs es du a terme en estructures especifiques anomenades orris situades fora del poble, normalment als afores. En una altra obra (Violant, 1949) letngraf menciona que en algunes valls les famlies dels pastors es traslladen tamb a bordes situades al peu dels prats destiu i all es dediquen a fer formatge. Violant ho veu com una reminiscncia de nomadisme integral i el compara amb la transhumncia dAsturies, on la famlia es trasllada amb el pastor als prats destiu i mentres el pastor guarda el ramat i el munyeix, la dona i els fills fan formatges i els baixen a vendre als pobles ms propers.

29

Fig. 8: Esquema del cicle anual transhumant descrit per Violant i Simorra. (Garcia Casas, 2011).

A principis destiu, entre juny i juliol segons la vall el ramat es porta al lloc de barreia, all cada casa ramadera barreja els seu ramats i lentrega al majoral, el pastor responsable de les ovelles durant la temporada destiu sigui o no el mateix que shavia encarregat del ramat durant la temporada dhivern. En cas dhaver-hi varis pastors el majoral es qui mana, es el responsable del bestiar i qui fa els tractes amb lamo. Un cop lamo ha entregat el bestiar al majoral comena el desplaament cap als prats destiu de les muntanyes. Aquest desplaament per rutes ja fixades des de fa molts anys, les cabaneres. En molts casos el majoral porta ramats barrejats de varis cases ramaderes degudament marcats. Violant menciona en un captol sobre els ramats que pertanyen a municipis el numero dels pastors que fan la transhumncia destiu: Un o dos si es tracta dun ramat normal, tres si es tracta dun ramat mitj i quatre si s molt gros(Violant, 2001 pp 242). Durant lestiu aquests pastors es queden amb el ramat al peixent que ha arrendat la casa ramadera que els ha contractat. Cada dia porten a pasturar el ramat a un lloc diferent del peixent i dormen normalment a la mateixa pleta11. En cas que en una mateix zona hi pasturi bestiar xic i bestiar gros, aquest ltim pastura per els fons de vall i llocs ms plans mentre que el bestiar xic senfila als prats ms elevats. En alguns pobles el baciu sel fa tornar a mitjans dagost. En tot cas la temporada destiu sacaba a finals de setembre, concretament el lloguer dels prats sacaba el dia de Sant Miquel (29 de setembre). Aleshores el majoral porta el ramat fins al mateix punt on li havien entregat abans de pujar, separa cada ramat, el compta i el torna al seu corresponent amo. El dia que torna el ramat es celebra una festa, i el pastors acaben el seu servei. Durant
11

El significat daquest mot varia segons la zona, segons Simorra al Pallars designa el lloc on pastors i ramat pasen la nit quan estn als prats destiu.

30

loctubre es celebren fires del bestiar on es venen les cries i els productes obtinguts. Per Tots Sants els pastors busquen de nou una casa ramadera per la que treballar. Aquests ramats solen ser molt grossos. Tot i que no acostuma a donar gaires nmeros, Simorra parla un moment dels noms de les agrupacions de bestiar segons el numero. Un ramat estava format per uns 120 caps de bestiar mes o menys, a partir de 500 (en tos els casos que descriu durant el perode estival) era anomenat una ramada. En la seva altre obra que hem tractat (Violant, 1949), cita unes quantes daquestes ramades, concretament menciona de 800 a 1300 caps de bestiar cuidats per dos pastors en una ramada de la Vall de Rncal i que en el Ripolls les ramades solen ser de 4000 caps i estan gestionades per quatre o cinc pastors. Pel que fa al bestiar gros, aquest no baixa als prats dhivern. A lestiu si que sel porta als prats muntanyencs per el ramat es cuidat per un sol vaquer. Mai es barreja amb el bestiar xic i es cuidat per pastors diferents. Pel volum datenci que li presta Violant i Simorra, en poca etnogrfica la ramaderia de vaques sembla ser secundaria respecte a la ramaderia dovicaprins. Les estructures dels prats destiu Violant dedica una part dun captol dun dels seus llibres (Violant, 2001 pp 205-215) a descriure els pletius, els espais on els pastors i els animals passen la nit quan son a muntanya. Segons ell es situen sempre en un lloc amb lleuger pendent o planell suau. Laixopluc dels pastors es situa en el punt ms elevat del pletiu. En aquest captol Simorra fa una petita descripci dels habitacles dels pastors i daltres estructures que passem a enumerar tot seguit. Abrics o coves naturals: Segons letngraf, en la seva poca sutilitzaven com a aixopluc quan no hi havia cabana12 Cabanes circulars: Simorra distingeix tres tipus de cabanes utilitzades pels pastors quan estan als prats destiu muntanyencs: De planta circular, de planta quadrangular i de planta triangular. Pel que fa ala cabana circular diu el segent: Les cabanes dels pastors de Llevata, Ginebrell i Rus sn totes de planta circular, de vegades en forma de ferradura, duna sola cambra i arredosades sempre en una roca o pigall gros, aprofitant la petita balma que, com hem vist abans, alguns utilitzen encara sense les parets que formen la cabana. Estan construdes totes amb gruixudes parets de pedra seca i amb cobertes dangleves. La coberta est feta de lloses o pedres grans i planes, collocades al voltant de la paret; a sobre daquelles en colloquen daltres,

Com hem vist, son molts els pletius en qu no hi ha cabana, on els pastors passen la nit arrecerats a sota dalgun marge, roc gros o, millor, en qualsevol caburtxta, en una balma o un forat de roca. Les cabrtxes o abrics naturals estan formats per unes quantes pedrotes grosses que, despeses dalguna roca per efecte dalguna esllavissada, en caure han quedat formant una rudimentria cabana natural; com tamb la cabrtxa pot sser unes pedres o parets seques arredossades a una petita balma, a tall de paravent, per tal de fer-la ms estable i donant principi, aix, a una rudimentaria cabana (Simorra, 2001 pp 208).

12

31

que fan sortir una mica ms que les de sota, i a sobre una altre filada igual que les anteriors, o sigui, sempre formant cercle al voltant de la paret tot fentles sortir cada filada una mica ms que les de sota, fins que lenllosat arriba al bell mig de la cabana i queda noms un forat rod que va tapat amb una llosa grossa. Aquest llosat formant un xic de volta va cobertat per la part de sobre de gleva i terra, formant cucurutxo del mig de la cabana. La porta est orientada a contravent i el marc del portal format per les mateixes parets, amb una pedra llarga per jovl (llinda) que, ensems, aguanta la coberta.(Violant, 2001, pp 208-209). Letngraf esta descrivint una tcnica de construcci coneguda com a cpula falsa, afegeix tamb que aquestes cabanes tenen a m dreta de lentrada una llar formada per tres pedres grosses i que aquestes cabanes sempre tenen un o dos armaris o lleixes, espais deixats en buit per la part de dins al construir la cabana.

Fig. 9: Dibuix hipotetic duna cabana circular a partir de la descripci de Violant Cabana quadrada: Segons Violant son cabanes de pedra seca, de planta quadrangular i amb un sostre a dos aiges de lloses i gleva, es tracta duna cabana molt difosa pel Pirineu, aquest autor afirma haver-la vist al Pallars, vall dAran, Pirineu aragons i a la Vall de Bo, afirma tamb que altres etngrafs lhan vist a Andorra, Arieja i als Pirineus centrals francesos (Krguer, 1936 i Schmitt, 1934 citats per Violant, 2001). Lautor afirma tamb que es tracta dun tipus de cabana ms moderna que la de planta circular.
.

32

Fig.10:Dibuix hipottic duna cabana de planta quadrangular segons les descripcions de Violant

Cabana triangular: Segons Simorra es tracta duna cabana formada per un tronc de pi clavat de forma vertical que sost una coberta a dos vessants. Aquesta coberta esta formada per troncs de pi collocats en posici inclinada recolzant en aquesta biga central per la part de dalt i en el terra per la part de baix. Es tractaria duna cabana en material perible excepte en alguns casos que es cobreix la meitat dreta de lespai obert amb un muret de pedra seca deixant la part dreta com a accs a linterior. Letngraf afirma que es una cabana ms prpia de carboners que de pastors tot i que aquets la utilitzen espordicament. Corrals: Segons Violant i Simorra, el bestiar sempre sagrupa (sapleta) per la nit i es deixa prop de la cabana on dormen els pastors. En l'poca en la que aquest etngraf fa les seves observacions no tots els pastors tanquen el bestiar per la nit per si que afirma que antigament, quan hi havia llops, tot el ramat es guardava en corrals. De fet cita alguns indrets en els que encara ho feien quan estava fent les seves observacions de camp: Estaon, Perafita i la pleta de Burgo. La investigadora francesa Christine Rendu (Rendu, 2003) tamb recull abundants testimonis sobre els tancats que indiquen que el tot el ramat es guardava en aquestes estructures per la nit. Observant les estructures i amb testimonis de principis del segle XX, lautora acaba concloent que malgrat que el tancat en ell mateix no oferia massa protecci contra les bsties (no tenien porta i normalment no eren gaire alts), la seva funci era mantenir el ramat agrupat per evitar que sescamps i es perds per la muntanya. No noms en cas datac dun depredador sin per les possibles estampides del ramat que podia provocar una tempesta. En quant al seu valor defensiu, aquest sha dentendre conjuntament amb com actuaven els pastors i el gos guardi en cas de detectar la presencia del llop: formant un cercle que envoltava i protegia el bestiar amb teies enceses i esperar que ataqus (Rendu, 2003). 33

Orris: Segons Violant son una espcie de petites bordes de planta quadrada destinats a fer-hi formatges. Les situa als afores dels pobles i afirma que noms es troben a les valls orientals del Pallars i que actualment estan en dess. En canvi segons Ch. Rendu (Rendu, 1998), un orri es una estructura formada per dos murs de pedra seca disposats en parallel. La seva funci era servir de passads on el pastor collocava les ovelles en fila d'un, el pastor es collocava en un punt de lorri i les munyia una per una a mesura que anaven passant. El seu us est documentat tamb al Pas Basc i a Crsega, en aquest ltim lloc l'estructura tenia una morfologia diferent en funci de si era utilitzada per a munyir ovelles o cabres. Les munyidores per ovelles estaven formades per dos murs mes o menys rectes collocats parallelament i en les estructures destinades a munyir cabres lestructura era semicircular (RavisGiordani, 1983, citat per Rendu, 1998).

Consideracions generals que es desprenen a partir del registre etnogrfic En primer lloc, en poca etnogrfica ls de la zona estudiada era com a prats destiu. El mateix Violant menciona alguna zona del parc quan parla de pletius (Sant Maurici, Peguera, pletiu de Subenuix, estany Red...). Per tant noms estaria poblada entre finals de juny i finals de setembre per pastors adults sempre masculins que residirien en pobles situats en rees ms baixes fora de la zona destudi. En segon lloc noms hi trobarem una part del cicle ramader, les operacions dobtenci del producte derivat de la ramaderia (xollar, formatjar) no es durien a terme a la zona destudi sin en les zones dhabitat permanent, els pobles. Pel que fa a munyir i fer formatges hi ha un cas en el que la famlia si que es desplaava als prats muntanyencs per es a Vallferrera, fora de la nostra zona destudi. Per tant, si no hi han hagut canvis histrics i les prctiques ramaderes han estat sempre les mateixes, en la nostra zona destudi noms trobarem estructures destabulaci i dhabitat, no trobarem cap estructura destinada al processament ja que aquest es duria a terme als pobles. Finalment, pel que fa a les prctiques ramaderes durant els mesos destiu, estem veient que existia molt ramat (milers de caps de bestiar) condut per poca gent, dos o tres pastors, quatre com a molt i cinc com a mxim. Per tant a la zona destudi hi trobarem corrals (tancats) molt grossos i cabanes relativament petites ja que els pastors nicament hi pernocten i sescalfen el sopar, segons letngraf, la resta dactivitats les fan fora.

5.2 Observacions a partir del registre arqueolgic i primeres comparacions Com he dit que faria en lapartat de metodologia, a continuaci presentem una classificaci ordenada de les estructures arquitectniques arqueolgiques que hem analitzat en el treball. Concretament presento dues classificacions, una pel que fa a la

34

morfologia de la planta de cada recinte i la funcionalitat que infereixo a partir daquesta morfologia i una altra classificaci en base al sistema constructiu amb el que estan fets els paraments actualment observables de lestructura, a partir daquest sistema constructiu tamb intento saber en la mesura del possible com estaven construts altres elements com la coberta que ja no son visibles actualment. Quan he vist que les morfologies de la planta o els sistemes constructius coincideixen amb el que descriuen les dades etnogrfiques aix ho indico, i explicant en qu sassemblen i en qu es diferencien. Com he dit abans, cal tenir en compte que les estructures analitzades en el treball han estat documentades en prospecci visual de superfcie i no han estat objecte dexcavacions en extensi13. Es per aix que la funcionalitat assignada i les seves caracterstiques shan dentendre com a provisionals, una excavaci sistemtica podria donar dades que replantegessin lassignaci funcional que hem atribut a moltes delles. Comenarem per la classificaci en base a la morfologia de la planta. A grans trets, he considerat estructures que sagrupen en dos grans categories: Habitat i estructures de gesti ramadera. Les estructures dhabitat serien recintes destinats a la pernoctaci de les persones que gestionen el ramat. Dintre daquesta categoria hi ha els abrics, les cabanes i les cases. Les estructures de gesti ramadera estarien destinades a lestabulaci dels animals i/o a processos de treball que involucrin el ramat, aquestes estructures son tancats, orris i pasos comptadors. Finalment descriure altres estructures que es troben en el Parc Nacional dAguestortes.

Estructures dhabitat Abrics: Espais coberts entre gran blocs de caiguda natural per acci geolgica o petites cavitats en les parets dels vessants muntanyosos mes que autentiques coves, son molt abundants en tota lrea del Parc. Existeixen ocupacions dels abrics de cronologies molt variades, la ms antiga documentada te una dataci que es situa entre el 6830 i el 6589calANE 14 (Gassiot, 2009b). Existeix un important buit en aquest tipus docupacions entre el Calcoltic i la tardoantiguitat aproximadament, entre el 2450-2350 calANE i el segle III calNE (Gassiot et al., e.p.a); (Gassiot et al., 2009). El seu us com a espai dhbitat el reconeixem per petits murs construts en laccs i en el seu interior a ms de materials en superfcie i altres evidencies arqueolgiques. Les hem tingut en compte en el treball quan presentaven indicis dassociaci amb estructures a laire lliure per les seves dimensions dhbitat no les

Amb lexcepci de la Cova del Sardo que si que es va excavar en extensi. Daquest jaciment hem introdut les fases 3, 6 i 8 dpoca altmedieval, Neoltic Final i Neoltic Mig (Gassiot, 2010). Existeixen dues cabanes que han estat excavades en extensi per la seqncia que sha trobat es molt ms curta. Tot seguit les mencionarem. KIA 29818. 7845 +/-45BP. La calibraci a dos sigmes dona diversos intervals, linterval entre el 6830 i el 6589 calANE acumula el 92,3% de probabilitat de correspondre a lantiguitat de la mostra.
14

13

35

introduirem en les proves estadstiques ja que la superfcie potencialment habitable no ve donada per les necessitats dun grup hum dins dun procs de producci ramadera sin per lacci geolgica que va originar aquests espais. Com hem vist ms amunt, les dades etnogrfiques ja recollien la utilitzaci daquests espais. Cabanes: Espai dhbitat utilitzat pels pastors per a dormir i cuinar en els prats destiu. Lestructura dhbitat a laire lliure ms antiga considerada en el treball t una dataci de principis del tercer millenni, entre el 2816 i el 2667 calANE15 (Gassiot et al., e.p.a). Els criteris dobservaci superficial per a distingir-les consisteixen bsicament en la seva mida inferior a les estructures ramaderes, en el fet de presentar unes parets ms ben definides que els tancats i en l'existncia dabundant enderroc en el seu interior producte del collapse del sostre. Existeix gran variabilitat de formes, mides, morfologia i materials constructius. Pel que fa a la mida, hem interpretat com a cabanes els espais que compleixen els requisits mencionats i que tenen una superfcie habitable interior superior a 1m2. Aquesta es la superfcie mnima que un pastor necessita per pernoctar segons diversos autors que han estudiat les prctiques ramaderes modernes (Ott, 1993; Rendu, 2003). Tot i que aquesta superfcie pugui semblar molt escassa, sha de tenir en consideraci que en poca etnogrfica els pastors nicament utilitzen la cabana per a sopar i dormir, la resta dactivitats en els prats muntanyencs es realitzen a lexterior. Comparant-ho amb el registre etnogrfic hem fet les segents observacions: Trobem morfologies de plantes destructura molt semblants a la cabana circular i la cabana quadrangular, en canvi, no trobem en el registre arqueolgic cabanes de planta triangular o no les hem sabut reconixer. Les cabanes de planta circular semblants a les que descriu letngraf son bastant habituals, tot i que no sempre aprofita un bloc natural com afirma Violant i no sempre hi trobem lleixes (armaris). Dues daquestes cabanes van ser objecte dexcavaci en extensi obtenint per ambdues una dataci del segle XVI16 aproximadament (1442-1524 calNE) i (1448-1529, 1544-1634cal NE)17.. Tamb hem trobat alguns exemples del que podrien ser cabanes quadrangulars, a continuaci veurem un exemple de cadascuna.

KIA 36936: 4180 +/- 30 BP. Linterval presentat a dos sigmes acumula el 73,6% de probabilitat de contenir la dada de mort de la fusta. Tot i aix sha de mencionar que existeix un segon interval 2887 i el 2835 que presenta un 21,8% de probabilitat de contenir la data de mort de la fusta.
16

15

Cabana dels Estanys de Vidals de Dalt : KIA 37692 385 +/- 30 BP.

KIA 28272: 365 +/-30BP. Els dos intervals a dos sigmes tenen una percentatge de probabilitat molt semblant.

17

36

Fig. 11 : Cabana 1 del Pletiu de Mainera (SO-007), saprecia b la planta quadrangular, per en aquest cas la teulada potser recolzaria sobre el bloc natural adjacent.

Fig.12: Exemple de cabana circular, la Cabana 1 de lOrri Vell (SO-008), la cabana es lestructura de la dreta.

37

Tanmateix en el registre arqueolgic si que trobem cabanes diferents a les descrites per Violant i Simorra. En general es tracta de cabanes amb una superfcie habitable ms gran que la que trobem en les cabanes amb morfologia semblant a les dpoca etnogrfica. Pel volum denderroc present, considerem que nicament tenien una part construda en pedra, la coberta i part de les parets devien estar construdes amb materials perible. Cases: Hem anomenat cases a estructures dhbitat de mida superior a les cabanes i a vegades amb compartimentaci interna, no apareixen en el registre etnogrfic. Lnica excepci que tenim en el registre es una construcci que interpretem com una borda18, un tipus de construcci molt freqent en els Pirineus durant els segles XIX i XX per que normalment no es troben en els prats muntanyencs destiu sin als afores dels pobles.

Fig.13: Estructura del jaciment ESP-024, se li ha assignat la categoria de casa al presentar una morfologia molt diferent a la majoria de cabanes.

Estructures de gesti ramadera

-

Tancats: Hem anomenat tancats a recintes que semblen delimitar un espai normalment ms gran que el de les cabanes per que no acaben de tancar aquest espai i no existeix cap indici de coberta. Suposem que es tracta destructures destinades a guardar el bestiar durant la nit quan aquest es troba als cims destiu muntanyencs. Nexisteixen de moltes morfologies i sistemes constructius diferents per es en la mida en planta on la seva variabilitat es ms gran. A partir de les observacions etnogrfiques comentades en lapartat anterior, assumim que fins a principis del segle XX tot el ramat sestabulava

Situada en el jaciment VB-054, lhem anomenat VB-054EI1 en la base de dades. Les bordes son edificis de dues plantes, la superior esta destinada a lemmagatzemen de palla i la inferior a servir de corral. Hi ha tamb un petit departament per a fer foc on el bordaler pugui fer menjar i escalfar-se per no es un edifici destinat a servir dhabitat permanent. Simorra el classifica dintre els edificis dhivern pel terme i els conreus del poble (Simorra, 2001).

18

38

en aquestes construccions19, per tant la seva mida en planta lutilitzarem com un indicador arqueolgic del nombre relatiu de caps de bestiar que eren gestionats

Fig. 14 : Tancat del Pletiu deth Prt de Caldes.

Orris: Hem anomenat orris a les estructures formades per dos murs de pedra seca disposats en parallel. Per referncies etnogrfiques sabem que (Rendu, 1998); (Rendu, 2003) La seva funci era servir de passads on el pastor collocava les ovelles en fila de un, el pastor es collocava en un punt de lorri i les munyia una per una a mesura que anaven passant. La descripci etnogrfica daquesta autora coincideix bastant ms amb el registre arqueolgic que les descripcions que fa Violant i Simorra. En quant a les comparacions amb els orris de Crsega que ella cita (Ravis Giordani, 1983,

Tenim algunes observacions etnogrfiques que ens afirmen que s, i cap indicador etnogrfic, arqueolgic i histric que ens afirmi el contrari, tanmateix no podem afirmar-ho amb rotunditat, haurem dagafar la premissa com a provisional a lespera de ms estudis.

19

39

citat per Rendu, 1998), noms trobem orris en forma de corredor i no tenim cap indici que es destinessin exclusivament a les ovelles.

Fig. 15: Exemple dun orri, en aquest cas es lleugerament corbat.

A partir de les excavacions que va realitzar a Enveig (Cerdanya francesa), Rendu situa linici dels orris al segle XV, emmarcats en una reordenaci profunda de lespai i les prctiques pastorals desprs de la crisi baixmedival del segle XIV. La reordenaci comportaria entre altres coses ladopci de sistemes constructius completament en pedra i laparici duna indstria de la llet als prats de muntanya complementaria a la resta dexplotacions, la investigadora situa el final daquesta indstria, com a mnim en els prats de muntanya, entre els segles XVII i XVII a causa d'una prdua gradual dimportncia en favor de la llana i la carn (Rendu, 1998). Malgrat que aquesta investigadora utilitza el mot per designar lassentament sencer que conte l'estructura (munyidora), en el treball utilitzarem el terme per designar estrictament la construcci. Per en el registre arqueolgic que manegem pel Parc Nacional no trobem cap dataci que es pugui vincular a un orri.

Passos Comptadors: Hem anomenat pas comptador a estructures que son semblants a un tancat per que noms tanquen per una banda i enmig del mur hi trobem una obertura que forma un petit passads. Les informacions orals

40

recollides per aquest equip20 (Gassiot, 2005) indiquen que aquestes estructures sutilitzaven per fer el recompte del bestiar. Segurament el recompte es devia efectua quan el propietari dels ramats lliurava el bestiar al majoral perqu el pugs als prats muntanyencs a principis destiu i quan aquest el tornava al seu amo a principis de tardor, Altres estructures Al llarg de les campanyes de prospecci al Parc Nacional shan documentat ms estructures de les que hem parlat anteriorment, algunes no les hem tingut en consideraci al no estar relacionades amb les prctiques ramaderes i altres les hem classificat com a estructura indefinida b perqu no sels hi ha pogut assignar una funcionalitat degut al seu estat de conservaci o b perqu no disposvem de prous referents per interpretar-les. A continuaci exposem breument algunes daquestes estructures. Possibles formatgeres: Espais semblants a cabanes per de dimensions ms redudes. Christine Rendu va excavar una daquestes estructures en un assentament amb un orri. Lestructura estava annexa als espais dhbitat per al no trobar cap estructura de combusti va deduir que es tractava duna formatgera a partir dels referents etnogrfics dels orris de la regi de lArieja en els que juntament amb la munyidora i els espais dhbitat, sempre es troben espais coberts destinats a emmagatzemar el formatge mentre sel deixa assecar (Rendu, 1998). Al Parc Nacional shan trobat diverses estructures en assentaments que podrien tenir aquesta funci per hem preferit classificar aquestes estructures com a indefinides al no tenir prcticament cap element que pugui donar suport a aquesta interpretaci.

Aterrassaments: Murs situats en pendents suaus que colmaten el terreny originant un espai aterrassat, es a dir mes o menys pla en un espai en pendent. Les terrasses resultants podrien haver-se utilitzat com a espais de conreu. Tanmateix no tenim cap evidencia que hagi estat aix, de totes maneres les hem incls a la bases de dades com a estructures indefinides.

Carboneres: Acumulacions de cendra fora sedimentades resultat de la combusti de carboneres, estructures destinades a produir carb que es consumeixen en el procs. La seva cronologia es pot situar des de poca romana fins al segle XX Normalment no es troben vinculades a altres estructures siguin dhbitat o ramaderes. No les hem tingut en compte en el treball.

20

Comunicaci oral de Juan Gil, de Bo (Gassiot, 2005).

41

Meglits: Estructures funerries prehistriques, constitudes bsicament per grans blocs de pedra que formen un tmul dintre del qual es sol localitzar una cmera que cont les restes humanes dipositades (Maluquer, 1974), son els elements ms caracterstics del megalitisme, fenomen cultural que es dona a amplies regions de lEuropa Occidental i la Pennsula Ibrica. Amb importants diferencies regionals, podem dir que en els Pirineus aquestes estructures poden tenir cronologies des del Neoltic Final fins a ledat del ferro amb algunes diferencies segons lautor que ha abordat la qesti (Cots, 2003; Tarradell, 1962). El fenomen megaltic aix com les seves implicacions socials resulta massa extens com per tractar-lo aqu. nicament afegirem que sha localitzat com a mnim una estructura que sembla ser un dolmen amb una morfologia que presenta les caracterstiques anomenades de cambra pirenaica (Vilardell, 1987) i diversos cercles de pedres o cromlecs, de cronologia posterior als primers. Aquest tipus concret de meglits, es situen entre el Bronze Final i lEdat del Ferro, diversos autors el vinculen culturalment al sector occidental dels Pirineus, segons ells presenten una evoluci al llarg de la Prehistria recent i Protohistria diferent al Pirineu Oriental, la Mediterrnia nord occidental i les seves zones properes (Ruiz Zapatero, 1995; Maluquer, 1962). Com hem dit en apartats anteriors, contrriament a les interpretacions defensades per alguns investigadors (Galn i Martn, 1992), no tenim cap element que permeti vincular lemplaament daquestes estructures a lexistncia de rutes transhumants prehistriques, per tant no les hem tingut en consideraci quan es troben allades i quan apareixen en lmbit dun jaciment les hem considerat com a estructura indefinida.

Classificaci del sistema constructiu de cada estructura (tipologies de sistemes constructius) Com sha vist abans, la cronologia dels assentaments a laire lliure resulta difcil destablir sense realitzar-hi excavacions, en prospecci de superfcie es localitzen molt pocs objectes arqueolgics que permetin inferir la cronologia de les estructures observades i el seu grau de sedimentaci es en general lent i variable segons la vall i la posici del jaciment. Tanmateix, des de linici de les campanyes dinvestigaci arqueolgica al Parc Nacional dAigestortes (Gassiot, 2005), (Gassiot, Garca i Celma, 2008), ja es va observar que, encara que tots els assentaments a laire lliure utilitzessin la tcnica de construcci coneguda com de pedra seca, no totes les estructures tenien la mateixa morfologia, mida ni feien servir la mateixa tcnica constructiva. Mentre que algunes construccions presenten filades i fileres ben definides conservant un alat de murs considerable, altres construccions presenten parets compostes per acumulacions ms desordenades de blocs integrant estructures geolgiques presents en el terreny o b nicament formen un scol duna nica filada de 42

pedres sense enderroc important visible. Les primeres shan relacionat amb relativa facilitat amb larquitectura tradicional dels pastors pirinencs ja que presenten una morfologia molt semblant a estructures que van ser utilitzades fins fa relativament pocs anys (cabanes de pastor, corrals...) i van ser documentades mpliament per etngrafs i excursionistes a principis de segle, en canvi per les altres estructures no es disposa de cap referent etnogrfic ni histric per si que sels hi pot assignar una cronologia relativa anterior ja que, quan trobem varies fases en un mateix assentament , aquest tipus destructures sempre es colloquen estratigrficament per sota de les construccions amb arquitectura tradicional (Gassiot et al., 2008). A continuaci presentem una proposta de classificaci de cadascun dels sistemes constructius que esperem que ens serveixi per als objectius proposats. Concretament hem elaborat 5 tipologies principals de sistemes constructius que sutilitzen en diferents tipus destructures. Lassignaci d'una tipologia a una estructura determinada sha dentendre tamb com a provisional ja que en molts casos lenderroc, lelevada sedimentaci o el mateix estat de conservaci de les restes dificulten la visi del parament dels murs. Una excavaci en extensi o en molts casos una simple neteja superficial del mur podria fer que ens replantegssim la tipologia que hem assignat a cada estructura.

43

44

Fig.16: Codis de les tipologies constructives elaborades i exemple de cadascuna.

Tipologia 1: He enumerat dintre daquesta tipologia les estructures que tenen un sistema constructiu amb murs que conserven un alat important (superior als 50 cm normalment) i que presenten com a mnim dues filades i varies fileres ben definides. En aquesta tipologia els carreus solen ser relativament petits, inferiors a 30x20x20 cm. En les construccions trobem abundant enderroc producte del collapse del sostre i de les parts superiors de les parets. En principi no presenten gaire sedimentaci per aix pot canviar en funci del ritme de formaci del sl en cada vall i pis altitudinal (vessant, fons de vall, etc...). Aquesta tipologia corresponen a edificis construts principalment en pedra. Es tracta dun sistema constructiu observat en larqueologia tradicional pirinenca per la qual disposem dabundants referents etnogrfics.

Tipologia 2: Tipologia molt semblant a la 1, es tracta destructures que conserven un alat important i amb murs ben definits, en aquest cas de doble parament i a vegades amb rebliment de clastes ms petites entre els dos paraments. Els carreus tamb son relativament petits d'unes dimensions similars a la tipologia 1. Aquesta tipologia correspon a les cabanes circulars amb coberta de cpula falsa molt tpiques de larquitectura tradicional pirinenca i del mn rural en general encara que hi ha ms tipus d'estructures amb aquesta tcnica. Com la 1, es tracta de construccions principalment en pedra, fet que fa que presentin abundant enderroc i a vegades traces dhaver tingut sostre de llosa. He volgut distingir-la de la tipologia 1 pel fet de tractarse dedificis mes o menys circulars i pel doble parament, molt caracterstic. Les cabanes amb aquest sistema constructiu corresponen a la cabana circular de la que he parlat abans.

Tipologia 3: Es tracta destructures que consisteixen bsicament en un scol de pedra generalment amb un alat escs que no acostuma a sobrepassar les dues fileres. Tenen murs amb un gruix considerable, superior als 70 cm i en ocasions 1 metre. Els carreus son de dimensions variables. No sacostuma a trobar molt enderroc associat als murs fet que ens porta a pensar que no tota l'estructura estava construda en pedra i la part que s que ho estava no devia ser gaire ms alta del que veiem en lactualitat. Son estructures molt sedimentades. En larquitectura pirinenca dels ltims segles no shi parallelismes etnogrfics per si que sassemblen molt als habitatges dpoca ibrica i romana que es localitzen en assentaments rurals com ara el Castellot, en les que un scol de pedra serviria per fonamentar una construcci feta de tapia. Les cabanes tindrien una coberta formada per un embigat de fusta cobert de brancatge cobert per una capa de terra que impermeabilitzaria la 45

construcci. Aquest sistema de construcci el menciona Vitruvi en la seva obra De Architectura (Morera, Mercadal, Olesti , Crespo, e.p). Creiem per tant que serien construccions dpoca romana o b de ledat del ferro o anteriors, de moment disposem de tres datacions obtingudes en sondejos de cabanes daquesta tipologia que confirmen aquesta antiguitat21. Tipologia 4: Es tracta destructures en les que es visible un mur de pedra amb cert alat (sobre 50 cm) per en el que les no trobem fileres ni filades definides, els carreus son de dimensions grans, normalment superiors a 40x30 i estan collocats de forma desordenada, sense seguir un patr. Existeix cert enderroc encara que no tant abundant com en les tipologies 1 i 2, fet que porta a pensar que les cabanes daquesta tipologia tindrien la coberta construda en material perible. Normalment estan fora sedimentades. Prcticament no existeixen referents per aquesta tipologia. L'nica referncia a quelcom semblant que he pogut trobar en la bibliografia es un sistema de classificaci que estableix R. Cribb per als pobles pastors. Aquest autor menciona que existeixen habitatges amb les parets de pedra i el sostre de fusta per cobert amb una lona (Cribb, 1992 citat per Seoran, 2007), tanmateix, en el text al que hem tingut accs, aquesta referncia es molt minsa i aporta molt poca informaci. Aquest sistema constructiu es el menys definit de tots i la seva assignaci a determinades estructures resulta molt provisional, es possible que en algunes ocasions el confonguem amb la tipologia 5. Tipologia 5: Es tracta de estructures definides per murs que aprofiten grans blocs de caiguda natural, trobem molts espais buits entre els carreus. Els murs son duna nica filada i rarament sobrepassen les dues fileres, el seu alat varia incls en un mateix mur depenen de la mida dels blocs en els que es recolzen. Es tracta de la tipologia on la part construda en pedra t menys entitat i no shi troba gaire enderroc que permeti afirmar que aquesta part originriament fos ms consistent. No he trobat parallelismes etnogrfics per si que recorden a les plantes de les cabanes en fusta excavades per CH. Rendu (Rendu, 2003) on la funci de les pedres era fer de parapet i/o suport a una estructura amb parets i sostre fets completament o casi completament de material perible. En la zona que estudia la investigadora, totes les cabanes excavades amb una cronologia anterior al segle XV tenen un sistema constructiu semblant, tot i aix algunes de les cabanes posteriors presenten aquest sistema constructiu. Es desconeix si les estructures trobades al Parc tenen tamb aquesta cronologia.

Beta 290116 1810 +/-40BP 280-330calNE, KIA 28277 1715+/-30 BP 250-401calNE i KIA 36936 4180+/-30 bp.2816-2667calANE

21

46

5.3 Primers resultats de la comparaci entre el registre arqueolgic i la documentaci etnogrfica Les prctiques ramaderes documentades etnogrficament corresponen a un model ramader on un grup petit de gent (entre 2 i 5 pastors com a molt) gestiona una gran quantitat de caps de ramat, milers pel que sembla. Assumim que la mida en planta de lespai delimitat per murs duna estructura dhabitat representa la quantitat de persones que lhabitava, assumim tamb que la mida en planta de ls superfcie delimitada en un tancat representa el numero de caps de bestiar que aquest contenia i que aquest numero inclou la totalitat del ramat gestionat. Assumint aquestes premisses, el model ramader observat etnogrficament generaria uns conjunts destructures arquitectniques caracteritzades per tenir uns espais dhabitat reduts i uns tancats molt grans. Una primera lectura rpida del registre arqueolgic ens indica que en molts dels assentaments registrats sobserven estructures que no concorden amb aquest model, existeix una variabilitat molt alta en la superfcie en planta dels tancats, dels 15 metres als 540 metres, tamb existeix gran variabilitat en les superfcies de les cabanes. Una interpretaci que fem es que anteriorment existien assentaments habitats per ms gent que gestionava menys ramat. En lapartat 5.4 estadstica tractarem millor aquesta observaci. Pel que fa als sistemes constructius, si els comparem amb letnografia podem tenir tamb una idea del temps en el que sutilitzaven. En poca etnogrfica, totes les estructures es construeixen en pedra, tanmateix en el registre arqueolgic trobem estructures que estan construdes en la seva major part de material perible. Observant les poques datacions que tenim podem precisar una mica ms els sistemes constructius, les dues cabanes amb dataci del segle XVI tenen un sistema constructiu clarament de tipus 2, doble parament i alat considerable important, es corresponen perfectament a les cabanes de planta circular descrites per Simorra. En canvi les datacions ms antigues destructures a laire lliure son de tipologia 3, en conseqncia podem ordenar les tipologies 1 i 2 com les ms recents i la tipologia 3 com la ms antiga. Les tipologies 4 i 5 son anteriors a la 1 i la 2 pero no podem precisar gaire ms. Un cop fetes aquestes lectures, si comparem els sistema constructiu duan estructura amb la funcionalitat que li hem assignat hi han tipus funcionals destructures que les trobem en tots els sistemes constructius, en canvi daltres tipus funcionals destructura no els presenten tots.

47

Fig. 17: Relaci entre tipus funcionals destructures i sistemes constructius utilitzats, la X indica quins coincideixen.

El resultat daquesta observaci es interessant si es t en compte que el sistema constructiu tamb varia en el temps. El fet que determinats tipus destructures noms en presentin uns quants pot ser un indici que pot indicar que pertanyen a certs perodes de temps. Tamb es possible que cada tipus destructura requereixi duna determinada tcnica constructiva. Ho mirarem cas per cas. Pel que fa als orris, noms sen trobem de tipologia 1, 4 i 5, si mirem les tipologies als que estan associats trobem tipologies 1, 2, 4 i 5 mai 3. Letnografia en parla, per en l'poca a la que fa referncia estan en dess, per tant es possible afirmar que no pertanyen ni a les poques ms antigues (rom o abans) ni a les ms recents. Pel que fa als passos comptadors, primer de tot dir que noms disposo de 4 casos a la base de dades. Encara que els casos documentats son de tipologia 4, noms es troben associats a estructures de tipologia 1 i 2. En els assentaments on es troben nicament trobem una sola cabana petita de tipologia 2, assentaments que segueixen els parmetres etnogrfics. Es molt possible que estiguessin vinculats a loperaci de comptar el ramat que feia el majoral al tornar dels prats destiu. Per tant es tracta destructures recents o relativament recents. Son estructures on es realitzen practiques ramaderes basades en pastors assalariats que no son propietaris del ramat. Pel que fa a les cases, amb lexcepci de la borda mencionada, son de tipologia 3, per tant aquests hbitats ms grans corresponen a les poques ms antigues. Ms endavant tornarem als resultats del poblament antic i prehistric.

48

5.4 Resultats de les proves estadstiques a. Estadstica descriptiva

Fig.18: Histograma amb la mida en planta total dels tancats, els cercles representen els dos principals grups obervats

Lhistograma ens mostra que existeixen clarament dues tendncies en els tancats, una de ms grans i uns altres de ms petits. He situat en 100 m2 el lmit entre les dues tendncies el situo en 115 m2, donat que hi ha una franja entre 115 i 150 m2 en la que no trobem cap tancat. El segent histograma vol donar una idea de la variabilitat entre els tancats ms petits, els que son inferiors a 25 m2. Pel que fa als percentatges de cada tancat sobre la superfcie total ramadera (veure annex 1, prova 1), primer de tot observem que la majoria dels assentaments tenen noms un tancat. En els que tenen ms dun tancat trobem varies tendncies. En tres casos (un dells amb el segon tancat no gaire clar) trobem que el tancat ms gran ocupa ms del 90% de la superfcie total ramadera. Aix pot indicar un mode de gesti en que en un mateix ramat es separen les cries de la resta. Excepte el cas en que el tancat es dubts, la resta corresponen a un sistema constructiu i una mida de tancats i habitat coherent amb el que trobem a poca etnogrfica. La practica de separar les cries ens la descriu Violant per a lhabitaci dhivern del ramat per no menciona tants detalls en els prats destiu. Si mirem les caracterstiques de cada assentament on hi ha un tancat molt gran i un altre de molt petit es corresponen amb els assentaments amb parmetres propis dpoca 49

etnogrfica, nicament hi ha una cabana superior a 4 m2 i els tancats son molt grans. En canvi hi ha altres casos en que el tancat ms gran ocupa menys superfcie total, menys del 70% sens dubte es una altre manera de gestionar el ramat, potser cada tancat correspon a un ramat diferent, o potser en alguns casos es tracta dun assentament amb varis pastors cadascun amb el seu propi ramat.

b. Proves de normalitat Fent la prova de Shapiro-Wilk, les probabilitats de la hiptesis nulla (que no hi hagi diferencies significatives en les rees) son de 0,000 per les superfcies de les cabanes 0,000 en les superfcies de cada tancat, 0,003 en la superfcie ramadera total i 0,022 en la superfcie total dhabitat. Al ser inferiors a 0,05 podem descartar la hiptesi nulla. Les proves de normalitat confirmen el que havem suposat, les diferencies entre la mida en planta de les cabanes, dels tancats i de la superfcie ramadera de cada tancat no son producte de latzar sin que responen a una intencionalitat clara.

c. Correlacions

Fig. 19: Grfic de dispersi amb la superfcie total dhabitat i la superfcie total ramadera de cada assentament, en blau estan encerclades les dues tendncies.

50

El grfic de dispersi ens confirma quelcom que ja havem observat amb el primer cop dull, en general els jaciments amb menys superfcie dhabitat son els que tenen ms superfcie ramadera. Per contra els assentaments amb les cabanes ms grans son els que tenen menys superfcie ramadera. Assumint les premisses esmentades anteriorment sobre la mida en planta dels tancats i la mida en planta de les cabanes, els resultats daquesta prova ens permeten afirmar que hi ha com a mnim un model de gesti de ramats anterior al conegut en poca etnogrfica en el que ms gent gestiona menys ramats. Donat que com hem comprovat abans no es tracta de series que presentin normalitat, hem fet una correlaci amb la prova de la Rho de Spearman (veure annex 2, prova 3). El resultat ens dona una relaci inversa considerable (-0,75). Si les diferencies en la mida de tancats i cabanes sexpliquessin per simples augments quantitatius de la producci mantenint el mateix model la correlaci seria com a mnim positiva. La correlaci confirma una tendncia cap als dos models explicats anteriorment. Poca gent i molt ramat i certa gent amb poc ramat. La correlaci per no es lineal ni intensa (no arriba a -0,9), es tracta de una tendncia que agrupa casos molt diferents i per si sols el descens dun parmetre no te perqu explicar lascens de laltre, es tracta de regularitats materials visibles que son conseqncia de fenmens socials molt diferents. A ms sembla existir tamb assentaments amb poca gent i poc ramat. d. Analisi de variana22

Relaci entre tipologia de la cabana i superfcie total de la cabana: El resultat es 0,011, llavors podem afirmar que la variable superfcie total de la cabana depn de la variable sistema constructiu. Tanmateix la prova de KruskalWallis informa de si hi han diferencies entre un grup de series, no entre quines series concretes, un grfic de caixes ens pot ajudar a visualitzar-ho:

22

Veure anex 1, prova 4

51

Fig. 20: Grfic de caixes amb les rees de les cabanes de cada tipologia

En contra del que ens espervem, existeixen diferencies entre la tipologia 1 i la 2. La tipologia 3 es clarament la ms gran. En quant a la tipologia 5 forma un cas intermitg, les seves diferencies amb la resta de cabanes exceptuant la 3 no son estadsticament significatives. En quant a la tipologia 4 trobem des de cabanes petites a relativament grans.

Tancats: Fent la mateixa prova amb la superfcie de cada tancat el resultat es 0,066. Ens trobem amb que la tipologia constructiva de cada tancat no te relaci amb la seva superfcie.

Tipologia de la cabana i superfcie total de lrea ramadera: El resultat de la prova (0,064) no ens permet afirmar que la tipologia de la cabana depengui de lrea total ramadera.

Tipologia del tancat ms gran i superfcie total de larea ramadera: El resultat es que la superficie destinada a la ramaderia del assentament si que depn de

52

la tipologia del tancat ms gran ja que el resultat el podem considerar significatiu (0,034). Podem per tant descartar la hiptesi nulla.

SO-008E

500,00

SUP TOTAL RAMADERA

400,00

VB-043

300,00

200,00

100,00

0,00 1 3 4 5

Tipologia del tancat ms gran

Fig.21: Grfic de caixes amb la superfcie total de lrea ramadera de cada assentament en funci de la tipologia contructiva del seu tancat ms gran

Aquesta prova ens permet afirmar que la superfcie total ramadera de cada assentament depn de com estan construts els tancats. Tanmateix lrea ramadera de cada tancat en particular no depn de la seva tipologia, a continuaci intentarem interpretar aquests resultats aparentment contradictoris. El que ens diuen les proves estadstiques es que la tipologia de cada tancat no depn de la seva superfcie. Per la tipologia del tancat ms gran de cada assentament s que depn de la seva superfcie total. Una primera interpretaci es que amb cada sistema constructiu es fan tancats de cada mida (excepte potser en el cas de la tipologia 3, en aquest cas lnic tancat de mida petita te molt poca definici). Per els assentaments amb gran quantitat de superfcie ramadera tendeixen a construir els tancats amb una tipologia determinada (el grfic de caixes agrupa en la caixa el 50% dels casos per sobre els 100m2 en la tipologia 1 i 3 tot i que la lnia es prolonga lleugerament per sota daquest resultat). Per contra els assentaments amb menys superfcie ramadera tendeixen a tenir tancats amb tipologia 5, com podem veure en el grfic, hi ha excepcions ja que la lnia es prolonga ms amunt i tenim algun cas extrem. En la tipologia 5 tenim varis tancats grans, per degut a que la gran majoria son de mida escassa tant el grfic com lanlisi de variana dona aquests resultats. La tipologia 3 dona uns resultats tan alts perqu prcticament no presenta tancats

53

petits, pero tampoc te tancats tan grans amb tanta superfcie ramadera com alguns de la tipologia 1. Podrem dir que el sistema constructiu 5 esta present en diversos models dassentament, per es ms propi de una ramaderia familiar i no dels grans assentaments de ramaderia transhumant comercial, encara que aquests lutilitzen espordicament. Aquests grans assentaments utilitzarien preferentment el sistema constructiu 1. Una de les incgnites que ens queda amb la prova es la tipologia 4, inclou tant tancats grans com tancats petits i el grfic ens dona un resultat intermitg entre els tancats de tipologia 1 i 3 i els de tipologia 5.

54

6. DISCUSSI
En vistes dels resultats obtinguts podem establir que la hiptesi de partida ha estat validada amb xit. Els resultats demostren el carcter histric del poblament del Parc Nacional dAigestortes i en conseqncia que el model de ramaderia transhumant que els etngrafs van registrar durant la primera meitat del segle XX es fruit duna evoluci social. Com hem vist, existeix una diversitat molt gran en les caracterstiques de les restes arquitectniques vinculades a la ramaderia. Dacord amb el plantejament inicial de treball, l'etnografia ens ha ajudat a explicar els motius: Hi ha assentaments que concorden amb els observats pels etngrafs i les seves caracterstiques concorden amb les prctiques ramaderes que aquests van enregistrar: la gran transhumncia comercial. Tanmateix hi ha assentaments que les seves caracterstiques no concorden, la suma de la superfcie dels seus tancats, molt inferior als dpoca etnogrfica indica que estabulaven molt menys caps de bestiar, els seus habitants gestionaven ramats amb menys animals, en ocasions molts menys animals que els pastors dpoca etnogrfica amb les seves grans ramades. Aquests tancats es vinculen a cabanes ms grans on hi vivia ms gent. Les premisses teriques de partida, la recollida de dades i els seus resultats ens permeten afirmar que en el passat, la ramaderia era practicada per ms gent amb menys ramat. Sens dubte es tractava de prctiques socials molt diferents, el que ja no podem saber es quina divisi social del treball existia en aquest tipus de prctiques aix com quines formes de propietat. Es possible que els pastors fossin propietaris del seu ramat, al no haver-hi apropiaci externa del producte es possible que amb menys bestiar aconseguissin els productes necessaris per a la seva supervivncia. Tamb es possible que practiquessin una economia ms diversificada, sense especialitzar-se tant en la llana produint productes lactis, practicant agricultura espordica... Una altra de les coses que hem comprovat es que la manera de construir canvia. Lestadstica ens mostra una relaci entre el sistema constructiu i la superfcie ramadera total, els assentaments amb ms superfcie destinada a la ramaderia son els que construeixen els tancats en pedra, a ms les cabanes construdes en pedra solen ser ms petites mentre que les construdes en material perible solen ser ms grans. Podem dir doncs que sembla que hi ha relaci entre la manera de construir els assentaments i les prctiques socials que shi desenvolupen. Comparant-ho amb letnografia com hem fet abans, ens trobem amb qu en poca etnogrfica totes les construccions son en la seva totalitat de pedra, per tant les que utilitzen tamb material perible seran, en principi, anteriors. Els motius del canvi de sistemes constructius son difcils destablir, les investigacions de la Ch. Rendu a Enveig estableixen un canvi semblant en la manera de construir, en poca prehistrica i medieval les cabanes estan construdes en materials peribles casi b totalment mentre que a partir del XV-XVI les cabanes estan construdes en pedra i son ms petites que les anteriors (Rendu, 2003), la investigadora descarta que

55

es degui a la disponibilitat de material23 i ho atribueix a un canvi en l'estructuraci de lespai i en les prpies prctiques ramaderes. Anteriorment al canvi, la ramaderia es ms mbil, els prats destiu que corresponen a cada ramat no estan fixats. Tot i que existien anteriorment drets i cessions feudals sobre els territori aquestes es refereixen a territoris amplis amb delimitacions vagues. En canvi, durant lEdat Moderna, amb laparici i pujana de les grans cases ramaderes, lespai es parcella, apareix propietat privada en el sentit capitalista que imposa uns lmits clars sobre cada territori, aleshores els sistemes ramaders i els seus moviments estacionals es tornen ms rgids. Seguint aquest raonament, la pedra seria una manera de demarcar aquests lmits i la propietat duna casa sobre un territori que abans era dus comunal. Creiem que una explicaci semblant pot ser perfectament plausible per a la nostra zona destudi. Els resultats tamb ens informen sobre lexistncia duna indstria de la llet sobretot per fer formatges vinculada a estructures especifiques: Els orris. La documentaci etnogrfica esmenta els orris per els situa als afores del poble, en valls molt determinades i indica que en moltes ocasions estan ja en dess. Per el registre arqueolgic ens mostra la seva presencia als prats destiu. De totes maneres, el fet que constin, encara que sigui de manera imprecisa, en l'etnografia ens indica que laband daquestes prctiques en els prats destiu es va produir no molt abans del segle XX. Els orris no apareixen en els assentaments ms antics, ms aviat es vinculen als assentaments amb construccions completament de pedra, per tant podem descartar que siguin dpoca prefeudal. De manera molt provisional podem situar el seu inici durant els segles centrals de lEdat Mitjana o a finals daquesta i el seu aband cap al comenament de ledat contempornia (segle XIX). Aquesta classificaci relativa sajusta bastant a la proposada per Ch. Rendu a la seva zona destudi, que situa els orris entre els segles XV i XVIII (Rendu, 1998). Si mirem b els resultats, podem veure que no va existir un nic model ramader anterior a letnogrfic, les dades semblen indicar una variabilitat ms gran, varia el nombre de tancats, varia ls daquests tancats a jutjar pels percentatges sobre la superfcie total ramadera. Amb les dades obtingudes proposo que existeixen un mnim de quatre models de poblament vinculats a la ramaderia o quatre maneres de gestionar el ramat. No es tracta de quatre classes absolutes en els que shi puguin encabir tots els assentaments, es tracta de tendncies, poden haver assentaments que tinguin caracterstiques de varis o de cap. Lordre en el que apareixen es una seqncia temporal relativa de ms recent a ms antic, relativa per recolzada amb les poques datacions absolutes de que disposem Sha de tenir en compte que estic ordenant prctiques ramaderes que poden haver existit simultniament durant un temps, no ho hem de veure com una seqncia estanca.

De fet laparici de les cabanes de pedra es dona en un moment en que a Enveig sesta recuperant el bosc (Rendu, 2003).

23

56

1. Gran ramaderia transhumant El model que van registrar els etngrafs, donat que es lnic que es va mantenir fins a la primera meitat del segle XX creiem que es el ms recent. Tanmateix quan va aparixer podria haver conviscut amb els dos altres models que explicarem a continuaci. Ch. Rendu estableix que durant l'poca moderna aprofitant-se dels nous reglaments i de la parcellaci de la terra, les grans cases ramaderes es van quedant la propietat o el dret dus de la majoria de prats i amb la majoria de ramats de la zona els ramats (Rendu, 2003). Es molt possible que al Pallars es hi hagus un procs semblant. Es un model caracteritzat per poques persones gestionant molt ramat, de fet es el model en el que es gestiona ms ramat major quantitat de ramat, per aix els tancats que presenta son tan grans. Com a habitat hi sol haver una nica cabana petita de pastor, molt rarament dues. Les cabanes utilitzen el sistema constructiu 1 o 2, els tancats l'1 o a vegades el 4. En alguns daquests assentaments hi trobem orris, fet que ens fa pensar que tamb hi hagi variacions en el temps dintre daquest model, es possible que anteriorment la industria de la llet tingus ms pes. En tot cas no creiem que sigui anterior al segle XIV, poca daparici dels grans sistemes transhumants com ara la ramaderia de la Mesta a Castella. 2. Poblament agrupat. En aquest model trobem com a mnim dues cabanes i diversos tancats, pensem que correspon a un model de gesti anterior al primer on per alguna ra varis pastors independents cadascun amb el seu propi ramat sestablien en un mateix assentament. Trobem exemples molt espectaculars que no he introdut a la base de dades perqu el registre no estava acabat de fer quan vaig comenar el treball. Es tracta de quatre assentaments: Casesnoves, Franc de Dalt, Port de Rus i el Despoblat i Pletiu de la Cova, cadascun daquests te ms de sis cabanes (un minim de 12 en el cas de Casesnoves) i ms de 8 tancats. Aquest tipus dassentament no apareix en el registre etnogrfic, per aix lhem posat com a anterior. Aquests assentaments grans presenten unes cabanes amb sistema constructiu del tipus 2 i uns tancats del tipus 1, altres assentaments ms petits tenen tamb cabanes i tancats del tipus 4. En vistes de la tipologia de les seves construccions i tenint en compte que generalment les estructures no estan molt sedimentades creiem que aquest sistema ramaders correspondria a lEdat Mitjana o moderna, per es una suposici que shauria de confirmar. Els ms grans no estan associats a orris. Altres assentaments s.

57

Fig.22: Planta del jaciment de Port de Rus, destaca la gran quantitat destructures ramaderes i dhabitat (les estructures ms petites i circulars), concretament cabanes del tipus 2.

3. Petits ramaders independents: Es tracta dun model amb uns parmetres completament diferents a letnogrfic: Tancats petits i cabanes relativament grans construdes en gran part amb material perible. Un model en el que varia gent (potser 8-10 persones) gestionen poc ramat, ja he exposat abans una possible interpretaci. En tot cas, matisar que potser si que hi havia apropiaci externa del producte per al ser els propis pastors els propietaris del ramat lapropiaci era menor que en el cas dels pastors assalariats dpoca etnogrfica, potser nicament en forma de tribut per utilitzar unes pastures. Molt rarament estan vinculats a orris per algun assentament amb aquestes caracterstiques si que ho est, fet que ens porta a pensar que en poca baixmedieval encara existia, es possible que tingui una gran perduraci en el temps. Si les suposicions son correctes seria el model que funciona en poca medieval, independentment de si va comenar abans. El que es curis es que els anlisis polnics fets a la Coma de Burg (Plachs, 2004), no gaire lluny

58

de la zona del Parc, indiquen que es en poca altmedieval on hi ha ms impacte antrpic per ramaderia. Aquesta aparent contradicci es podria explicar suposant una explotaci de la muntanya per part de moltes unitats petites, una ramaderia extensiva composta de multitud de petits ramats. Aquest model esta vinculat als sistemes constructius 4 i 5 per tamb trobem ocasionalment alguna cabana del tipus 2. Els tancats son de tipologies 4 i 5. 4. Antic i protohistric: El que defineix ms aquest model es el seu sistema constructiu basat sempre en un ample scol de pedra amb molt poca altura (tipologia 3) es un sistema que no trobem en assentaments posteriors. Destaca tamb la mida en planta dels seus habitats, la ms gran de tots els models de poblament considerats. Penso doncs que es el moment en el que hi ha ms gent gestionant ramats a lestiu. Existeixen tres datacions24 que vinculen el seu sistema constructiu caracterstic a poca romana i prehistrica. Es molt possible que estigui barrejant varies prctiques ramaderes pel fet de compartir la manera de construir. Els dos assentaments que sabem que son dpoca romana curiosament tenen tancats relativament grans de mes de 100 m2, superiors al model que hem explicat anteriorment, altres assentaments amb aquestes caracterstiques tamb tenen uns tancats daquesta mida. Sabem tamb que en poca romana existia tamb mineria en la zona del Parc Nacional. Per contra la cabana ms antiga trobada, de finals del Neoltic presenta un tancat relativament petit (35 m2). Es possible que hagi barrejat un model prehistric de petites unitats productives ms semblant al que hem exposat abans i un model dpoca protohistrica i antiga amb una activitat ramadera ms intensiva. Tanmateix no disposo de suficients datacions ni suficients casos per establir-ho amb un mnim de seguretat. Es pot veure tamb que, en termes generals, a cada model ramader se li pot assignar una tipologia constructiva que li es prpia per no exclusiva, l'excepci la trobem en la tipologia 4 que apareix a casi tots els models de gesti, potser es tracta duna soluci constructiva recorrent en moltes prctiques socials o potser la indefinici de la tipologia fa que lhagi confs amb altres tipologies, en tot cas es un fet que queda per resoldre. En lannex 2 hem assignat un model de poblament a cada jaciment o sector de jaciment quan les caracterstiques de cada unitat corresponien a algun dels models de poblament proposats. Quan noms es reconeix alguna de les caracterstiques sespecifica possiblement. Quant no hem pogut vincular el jaciment a cap mode de poblament aquest camp sha deixat en blanc.

24

Veure apartat 4

59

El que no he pogut establir es la vinculaci dels canvis detectats amb els processos ms generals i ben coneguts que es donen en rees venes al llarg del temps. Tot i aix penso que hi ha relaci, en les poques excavacions en extensi realitzades shan trobat indicis arqueolgics de contacte i intercanvi amb zones venes, com a exemple podem citar els nivells neoltics de la cova del Sardo, on van aparixer instruments ltics fabricats amb matria primera del Pla de Lleida (Gassiot et al, e.p), en els nivells altmedievals de la mateixa cova un tipus de recipient cermic que es fabricava a Saragossa en els primers temps de lpoca andalusina (Gassiot, 2010), a ms en alguns jaciments sha trobat en superfcie cermica romana del tipus terra sigillada que es fabricava en zones molt allunyades de lrea destudi (Gassiot, 2009). Tanmateix fer correspondre cada model ramader als processos generals que es donen en rees venes queda fora de labast daquest treball. Propostes per a futures investigacions Vull tornar a remarcar el carcter provisional daquestes conclusions, a l'haver utilitzat sobretot dades de prospeccions, la realitzaci dexcavacions en extensi podria invalidar els resultats o fer que ens els replantegssim. A ms dhaver establert l'existncia de canvi histric, un dels principals resultats al meu parer, es una proposta dels canvis socials a les zones dalta muntanya pirenaica vinculats a la ramaderia. Aix doncs, una de les principals lnies dinvestigaci futures hauria danar encarada a desenvolupar noves metodologies i aconseguir ms dades que validessin o falsegessin aquesta proposta per anar traient-li a poc a poc el seu carcter provisional. Esta clar que augmentar les excavacions en extensi i aconseguir ms datacions seria la manera ms segura de validar aquesta proposta, tanmateix podem exposar breument altres maneres de validar-la o afegir-hi noves interpretacions. En aquest treball he fet servir letnografia sobretot per determinar el que es ms recent i el que es ms antic determinant el que es ms antic a partir de les expressions materials que no hi consten. Es per aix que cal anar molt amb compte alhora dextrapolar prctiques socials etnogrfiques al passat. Tanmateix letnografia tamb pot ser til per determinar quin procs de treball ocasionava quines restes arqueolgiques. Es per aix que caldria elaborar un sistema teric i metodolgic per establir quins aspectes de les societats documentades etnogrficament podem extrapolar al passat i sobretot cal establir com fer-ho. Un cop establert shauria de fer un buidatge etnogrfic ms exhaustiu que ens ajudi a entendre moltes manifestacions materials observades. Un punt molt important a comprovar es si el ramat sestabula sempre per la nit i en cas que no sempre sigui aix quins son els factors que fan que un determinat grup de pastors decideixi estabular-lo. Els anlisis arqueofaunistics que es poden fer son limitats degut a que les caracterstiques del sl fa que els restes amb certa antiguitat no es conservin, tanmateix shaurien de tenir en compte ja que poden aportar molta informaci encara que sigui per a poques relativament recents.

60

Un altre punt a desenvolupar seria fer anlisis d'assentaments i territori amb lajut de Sistemes dInformaci Geogrfica, aix es podria relacionar si hi ah correspondncia entre les caracterstiques de certs espais tant a nivell de relleu com daltura, edafologia etc... amb algun dels models ramaders que hem proposat. Una altra anlisi podria ser comprovar la possibilitat que existeixi diferent estacionalitat de locupaci segons el model. Per exemple es podria comprovar aquesta possibilitat estudiant si els assentaments prioritzen rees amb insolaci en determinades poques de lany. Finalment caldria fer estudis comparats amb altres arees properes per pogu emmarcar aquests canvis detectats dintre de processos histrics ms generals i ms ben coneguts. Consideracions finals Com he dit en la introducci, en la zona dels Pirineus Occidentals encara queda molt per fer per tenir unes lectures histriques, una visi dels processos socials, de la gent que el va ocupar... especialment si es compara amb la resta de regions daquest pas. Esperem que aquest treball pugui ser una contribuci a conixer la historia duns territoris que han estat massa sovint oblidats per la historiografia. Si a ms ho ha fet amb un mnim de rigor cientfic hem considerar completament satisfet amb els objectius que mhavia marcat.

61

7. BIBLIOGRAFIA
Aug, O.; Gassiot, E .; Jimnez, J. (2008). L'explotaci dels recursos naturals de l'alta muntanya pirinenca al llarg del darrer milleni ane . Arqueomediterrnia , 10: 9-16. Barcel, J.A. (2007). Arqueologa y Estadstica I: Introduccin al estudio de la variabilidad de las evidencias arqueolgicas. Bellaterra: Servei de publicacions de la UAB. Bate, L.F. (1998). El proceso de investigacin en arqueologa. Barcelona:Crtica Bate, L.F. (2007). Arqueologa y marxismo. Obtingut el 3 de mar de 2011, de http://www.armasdelacritica.cl Binford, L.R.(1988). En busca del pasado. Barcelona: Crtica. Bosch-Gimpera, P. (1919). Prehistoria catalana. Barcelona: Enciclopedia catalana. Castro, P., Gili, S., Lull, V., Mic, R., Rihuete, C., Risch, R., (1998). Teora de la produccin de la vida social. Mecanismos de explotacin en el sudeste ibrico (c. 30001550 cal ANE). Boletn de antropologa americana, 33, 24-77 Cots, P. (2003). Los primeros pobladores: un paisaje en transformacin. A Esteban, A. i Aniz, M. (Coord.), La humanizacin de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC-1955 dC), ( pp. 43-142). Madrid: Organismo Autnomo de Parques Nacionales, Ministerio de Medio Ambiente. Jimnez, J. (2006): La imagen de los espacios de alta monta en la Prehistoria: El caso de los Pirineos catalanes Occidentales. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Treball dinvestigaci. Lewthwaite, J. (1981). Plains tails from the hills: Transhumance in Mediterranean archaeology. A Sheridan, A Bailey, G (eds.), Economic Archaeology : towards an integration of ecological and social approaches. Oxford: BAR International series. Galop, D. (2005). La conquete de la Montagne Pyrnnne au Neolitique. A Guilaine, J. (coord..), Populations Nolitiques et environments, (pp.279-295), Paris: Errance Galn, E, Martn, A. (1992). Estelas, paisaje y territorio en el Bronce Final del suroeste de la Pennsula Ibrica. Zephirus, 44-45, 193-205. Garcia Casas, D. (2011). El Poblamiento en los Pirineos Occidentales Catalanes. Estrat Crtic Nmero 5 Volmen III, Actas de las III Jornadas de Jvenes en Investigacin Arquolgica (JIA 2010). 165-174 Gassiot, E. (2005) Asistencia tcnica para el inventario de detalle de los recursos arqueolgicos del Parque Nacional de Aigestortes i Estany de Sant Maurici. Informe Final. Memoria dintervenci indita. Madrid: Organismo Autnomo de Parques Nacionales. Ministerio de Medio ambiente. 62

Gassiot, E, Jimnez, J.(2006). El poblament prefeudal de lalta muntanya dels Pirineus occidentals catalans, a Tribuna darqueologia 2004-2005. 89-122. Gassiot, E., Garcia, V., Celma, M.(2008). Tres anys de recerca arqueolgica al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici. a La investigaci al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici, VII Jornades sobre recerca al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici. (pp. 365-387). Lleida: Generalitat de Catalunya. Gassiot, E., Pelachs, A., Bal, M.C., Garca, V., Juli, R., Perez, R.; Rodrguez, D.; Astrou, A.CH. (2009). Dynamiques des activits anthropiques sur un milieu montagnard dans les Pyrnes occidentales catalanes pendant la priode de la prhistoire : une approche multidiscplinaire. A Stzortzis, S. y Delestre, X., (Eds.), Archologie de la montagne europenne. Actes de la table ronde internationale de Gap, 29 septembre-1er octobre 2008. . Errance: Centre Camille Jullian. Gassiot, E. (2009). Prospeccions arqueolgiques al Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici. Memoria indita. Barcelona: rea de Coneixement i Recerca, Direcci General del Patrimoni Cultural. Gassiot, E. (2009). Excavaci arqueolgica de la Cova del Sardo(Bo). Memoria final de les intervencions de 2006, 2007 i 2008). Memoria indita. Barcelona: rea de Coneixement i Recerca, Direcci General del Patrimoni Cultural Gassiot, E., Rodrguez-Antn, D. (2010). Prospecci i cartografia arqueolgica de les valls de Ruda i Aiguamog. Memoria indita. Barcelona: rea de Coneixement i Recerca, Direcci General del Patrimoni Cultural. Gassiot, E., Rodrguez-Antn, D., Garca., V. (2011). El poblament del Parc Natural dAguestortes i lEstany de Sant Maurici durant el Neoltic. Noves dades arqueolgiques i les seves implicacions per a lestudi de les zones dalta muntanya a IX Jornades sobre recerca al Parc Nacional dAguestortes i Estany de Sant Maurici. Gassiot, E., Rodrguez, D., Clemente, I, Garca, V., Mazzuco, N. (e.p.) Circulaci i intercanvi en el poblament i explotaci dalta muntanya dels Pirineus durant el Neoltic (VI-III mil.lenis cal ANE). Xarxes al Neoltic. Circul.laci i intercanvi de materies, productes i idees a la Mediterrnia Occidental. (VII-III mil.leni AC). Congrs Interbacional 2-4 de febrer de 2011. Gassiot, E., Rodrguez-Antn, D. Obea, L.,. (2011). Documentaci i dtacai de jaciments arqueolgics de les Valls de Sant Nicolau, Llacs, Casesnoves i Port del Rus (Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici). Document indit. Geddes, D. (1983). Neolithic trashumance in the Mediterranean Pyrennes. World Archaeology, 15, 51-66. Gil, I. (1997). Aprender y atreverse a pensar bien. Recetario til para no pensar como tont@s. Obtingut el 10 doctubre de 2010, de http://www.nodo50.org/ciencia_popular/articulos/Gil2.htm.

63

Gmez Pantoja, J. (2001). Pastio Agrestis. Pastoralismo en Hispania Romana a Gmez Pantoja, J. (ed.) Los Rebaos de Gerin. Pastores y trashumancia en Iberia Antigua y medieval (pp 177-213), Madrid: Collection de la Casa de Velsquez (73). Greenfield, H. (1999). The advent of transhumant pastoralism in the temperate southeast Europe: a zooarcheological perspective from the Central Balkans. A Bartosiewicz, L i Greenfield, J (Eds.): Transhumant pastoralism in southern Europe. Recent perspectives from Archaeology, History and Ethnology, (pp 15-36.), Budapest:. Archaeolingua. Guerrero, D .(2009). Economia y filosofa en el Capital de Marx: La teoria laboral del valor. Laberinto. 29, 51-69. Guilaine, J. (1976). Problemes relatifs a la Neolitisation de la Cerdagne. Cypsela, 1, 3133. Jimeno, A (2001): El modelo de trashumancia aplicado a la cultura de Cogotas I. A Ruiz Glvez, M (coord..), La Edad del Bronce: primera edad de oro de Espaa?: sociedad, economia e ideologa (pp139-180). Barcelona: Crtica. Lull, V., Mic, R. (1997). Teora arqueolgica I. Los enfoques tradicionales: las arqueologas evolucionistas e histrico-culturales. Revista dArqueologia de Ponent, 7, 107-125 Maluquer de Motes, J. (1962). Notas sobre la cultura megaltica navarra. Prncipe de Viana, 92-93, 93-147 Maluquer de Motes, J. (1974). Les Pyrnes avant lHistoire. A Taillefer, F. (dir), Les Pyrnes de la montagne a lhomme, (pp 71-102), Toulouse: Privat. Maluquer de Motes, J., Rauret, A. (1994). Histria de Catalunya: Volum I. Prehistoria i Edat Antiga (Fins al segle III). Barcelona: Edicions Peninsula 62. Martn, A., Vaquer, J. (1995). El poblament dels Pirineus a lHoloc, del Mesoltic a lEdat del Bronze. A Bertranpetit, J., Vives, E. (eds.), Muntanyes i poblaci. El passat dels Pirineus des duna perspectiva multidisciplinria. I Simposi de Poblament dels Pirineus. (pp.35-73). Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques: Andorra la Vella. Marx., K. (1959). El Capital: Crtica de la economa poltica. Mxico: Fondo de Cultura Econmica. Marx, K (1978). Contribucin a la crtica de la economa poltica. Madrid: Comunicacin. Morera, J., Mercadal, O., Olesti, O., Crespo, C. (e.p). El Castellot de bolvir (La Cerdanya): Ocupacions Iberoromana i altmedieval. Tribuna darqueologia 2010.

64

Ott, S (1993): Les cercle des montagnes. Une communaut pastorale basque, traducci de T.Jolas. Paris: ed. Du C.T.H.S Palet, J. Ejarque, A,., Miras, Y., Riera, S., Orengo, H. (2008). Formes docupaci de lalta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cad-Alt Urgell) i a la vall del MadriuPerafita-Claror (Andorra): Estudi diacrnic de paistages culturals pirinencs. Tribuna darqueologia 2006-2007, pp 229-253. Plachs, A., 2004, Deu mil anys de geohistria ambiental al Pirineu central catal. Aplicaci de les tcniques paleogrfiques per a lestudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vall Ferrera. Tesis Doctoral, Universitat Autnoma deBarcelona, Bellaterra, http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0119105-162806/ Ratzel, F (1985). Antologia geopoltica. Buenos Aires: Pleamar. Rendu, Ch. (1998). La question des orris partir des fouilles archologiques de la montage dEnveig (Cerdane): tat des recherches et lments de reflexion. A Rousselle, A., Marandet, M-C.(eds.), Le paisaje rural et ses acteurs, Journe dtude du 25 nov. 1995 du CRHiSM, Universit de Perpignan. Rendu, Ch.(2003). La montagne dEnveig: une estive pyreneen dans la longue dure, Canet: Editions Trabucaire Risch, R. (1995). Recursos naturales y sistemas de produccin en el sudeste de la Peninsula Iberica entre 3000 y 1000 ANE. Tesis Doctoral. Universitat Autnoma de Barcelona Rodrguez Antn, D. (2010). La humanizacin de la alta montaa. El caso del Pirineo occidental cataln (11-4 ka calBP). Treball dinvestigaci de tercer cicle. Universitat Autnoma de Barcelona. Ruiz-Zapatero, G. (1995). El poblamiento del primer milenio a.c en los Pirineos. A Bertranpetit, J., Vives, E. (eds.), Muntanyes i poblaci. El passat dels Pirineus des duna perspectiva multidisciplinria. I Simposi de Poblament dels Pirineus. (pp.35-73). Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques: Andorra la Vella Salrach, J. (1987). Histria de Catalunya. Volum 2. El procs de feudalitzaci. Barcelona: Edicions 62. Seoran, J.M. (2007). Etnoarqueologa de los grupos pastores. Arqueoweb. Revista sobre arqueologa en Internet. 9 (1). Obtingut el 11 de Juliol de 2011 de http://www.ucm.es/info/arqueoweb/ Sherrat, A.(1981). Plough and pastoralism: aspects of the secundary products revolution. A Hodder.,I, Isaac, G., Hammond, N. (eds.), Pattern of the Past, Studies in the Honour of David Clarke (pp. 261-305). Cambridge: Cambridge University Press. Tarradell, M. (1962). Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives.

65

Tse-Tung, M.(1937). Sobre la contradiccin. Edici electrnica de Marxists Internet Archive. Obtingut el 10 de septembre de 2010 de http://www.marxists.org Vilardell, R. (1987). Origen i evoluci del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de Catalunya. Ledat del bronze. Cota Zero, 3, 84-91. Violant, R. (1949). El Pirineo Espaol: Vida, usos, costumbres creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece. Madrid: Plus Ultra. Violant, R. (2001). La vida Pastoral al Pallars. Edici dIgnasi Ros i Fontana. Tremp: Garsineu Edicions.

66

Annex 1

Base de dades fulla 1: Jaciments

Superficie total habitat 13,5 1,76 17,1 25 9,28 6,04 7,06 7,06 15,44 0 6,03 7,24 14,22 0 8,09 4,11 17,36 1,34 0 Superficie total Relleu ramadera 233,42 Fons de Vall 198,86 Fons de Vall 0 Fons de Vall 0 Fons de Vall 5,63 Fons de Vall 0 Fons de Vall 53,28 zona baixa de vessant 101,25 zona baixa de vessant 115,14 zona baixa de vessant 105,44 zona baixa de vessant 23,53 zona baixa de vessant 0 zona baixa de vessant 0 zona baixa de vessant 35 carena 195,03 Fons de Vall 192,67 Fons de Vall 164,41 113,04 Fons de Vall 57,44 Fons de Vall Fons de Vall Dataci absoluta, especificar

ID

Nombre

Orientaci Obaga Obaga Obaga Obaga Solana Solana Solana Obaga Solana Obaga Obaga Obaga Obaga Obaga Solana Solana Obaga Obaga Solana

ESP-015E Portarr, sector Est ESP-015NE Portarr sector NordEst ESP-015NO Portarr Sector NordOest ESP-015SO Portarr sector SudOest ESP-016 Pletiu de la Coveta ESP-018 Obagues de Ratera ESP-022 Pletiu de Subenuix I ESP-023 ESP-024 NA-002 NA-008 NA-010 NA-012 NA-014 NA-022 NA-027 NA-030 NA-032 NA-036 NA-040 Pletiu de Peret Pletiu de Subenuix II Estany Major de Colomers Orri del Port de Caldes Cabana del Port de Caldes Orri de la Capalera de la coma del Port de Caldes Tancat de la coma deth Port de Caldes Tancat de l'estany solet Pletiu del Port de Caldes Pletiu del Port de Caldes V Cabana dels Estanhets deth Port Tancats dels estanhets deth Port Pas comptador del Port de Caldes

4160BP

III-IV NE

NA-044 NA-058 NA-061 NA-065 NA-067 NA-069 SO-007E SO-007O SO-008E SO-008O TC-013 TC-016 TC-019 TC-022 TC-025 TC-026A TC-026B TC-026C TC-026D VB-014 VB-026E VB-026O VB-034 VB-043 VB-044 VB-045 VB-049

Pas comptador de l'Estanh Plan Tancat de l'Estanh de Gargailhs de Jos IV Lac deth Miei Tancat de Trencals Tancat del Lac deth Mei Pletiu de Mainera Pletiu de Mainera sector Oest L'Orri Vell L'Orri Vell Font de la Portella Estany de Mar I Parada de Jou I Coma d'Esps Cabana d'Esps Coma d'Esps Coma d'EsposB Coma d'Espos C Coma d'Espos D Cova del Sardo Pletiu de Travesani I Pletiu de Travesani Estany de Dalt de Tumeneia Nord Estanyets de Dellui Estany Gran de Colieto I Pletiu Damont de Morrano Estany Xic

0 28,44 0 6,01 2,04 12,56 0 2,8 6,73 0 10,23 4,67 7,85 4,01 0 3,17 1,5 20,19 15,45 0,85 0,96 4,16 3,9 14,22 11,81 6,03

zona alta de vessant 17,76 zona baixa de vessant 0 Fons de Vall 52,14 zona alta de vessant 0 zona alta de vessant 26,35 Fons de Vall 159,45 Fons de Vall 0 Fons de Vall 525,7 73,64 Fons de Vall 0 zona alta de vessant 22,02 zona baixa de vessant 364,74 zona baixa de vessant 233,5 zona baixa de vessant 0 carena 46,31 Fons de Vall 0 Fons de Vall 244,72 Fons de Vall 35 Fons de Vall 28,12 zona baixa de vessant 70 Fons de Vall 81,65 Fons de Vall 167,26 zona baixa de vessant 323,64 Fons de Vall 71,82 zona baixa de vessant 47,94 Fons de Vall 20,4 zona alta de vessant

Solana Obaga Obaga Obaga Obaga Solana

Solana Obaga Solana Solana Solana Solana Solana Solana Solana Solana Solana Solana Solana Obaga Solana Obaga Obaga

4180BP

VB-050 VB-052 VB-053 VB-054 VB-058N VB-058S VB-060 VB-064N VB-064S VB-068

Pletiu de Travesani III Pletiu de Travesani IV Llacs-Barranc del Montany Barranc de les Llastres Estany Sarrad Estany Sarrad Estanyets de Dellui II Estany de Dellui nord Estany de Dellui Estany de la Ribera

4,2 10,73 5,4 15,08 13,52 7,56 3,8 3,28 6,82 20,06

0 zona baixa de vessant 18,4 zona baixa de vessant 238,2 Fons de Vall 0 Fons de Vall 242,85 Fons de Vall 101,68 Fons de Vall 54,93 zona baixa de vessant 162,87 0 Fons de Vall 86,35 Fons de Vall

Solana Solana Obaga Solana Solana Solana Solana

Solana Obaga

Annex 1

Base de dades fulla

  Sector 
ESP-015E A1 E

uctu es

uitec

i ues

nci

Tipus

Forma



!"# $%& Irregular

ESP-015E T1 ESP-015E T2 ESP015NE ESP015NE ESP015NO ESP015NO ESP015SO ESP-016 A3 T3 A2 EI1 A4 A1

E E NE NE NO NO SO M

Estructura Tancat Circular ramaderat Estructura Tancat Circular ramaderat Habitat Abric/Bauma Irregular Estructura Tancat Circular ramaderat Habitat Abric/Bauma Irregular EI Habitat Habitat Altre Altre

Definici Tipologia Dataci Pgina(annex Enderroc Comentaris area Murs absoluta 2) 13,5 Posible 1 A 3 Tamany per descripci, existencia de dues fases, posiblement 3, recent, romana i (per associaci amb tancats i ceramica sigil.lata)i una intermitja o anterior 77,9 Posible 3 B 4 Tamany per descripci, Tipologia 3 per associaci pero podria ser 5 155,52 Posible 3 B 4 Tamany per descripci, ceramica sigil.lata 1,76 Posible 5 A 4 Tamany per descripci Area 198,86 Ben 5 establerta 17,1 Posible 5 22,95 Posible 25 Posible 5 5 A A B A A KIA28281 KIA28276 5 6 7 7 9 Unic dibuixat, estructura visiblement antiga Tamany per descripci, descrit interior cabitat, exterior murs de tipologia 1 Tamany per descripci Associaci dubtosa amb resta del jaciment Existencia de varies fases, la dataci correspon a la base de la estratigrafia d'una cala Molt petit per ser un tancat Superposici, murs moderns, nivell prehistoric en cala

Abric/Bauma Irregular Abric/Bauma Irregular

9,28 Probable 5

ESP-016 T1 ESP-016 T2 ESP-018 A1

M M M

EI terrassa Irregular Estructura Tancat Irregular ramaderat Habitat Abric/Bauma Irregular

11,3 Posible 5,63 Posible

5 5

A A C KIA28280

10 11 13

6,04 Ben 1 establerta

ESP-022 C1 ESP-022 T1

m m M M

Habitat

Cabana

Irregular

Estructura Tancat ramaderat Habitat Cabana

7,06 Ben 5 establerta Quadrangular 53,28 Probable 5

C B

16 16

Interpretat com a cabana Interpretat com a tancat, es desconeix l'associaci de les estructures d'aquest jaciment entre si Croquis no esta a escala, mesures molt dubtoses, caracteristiques del 1 menys pel que fa als carreus relativament grans dominants i les fileres no definides Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala Tamany per descripci, edifici 1 a la memoria Morfologia diferent a la resta d'estructures del jaciment Contingut dintre ESP-024EI1 Area que cont ESP-024C3, funcionalitat desconeguda, anomenada estructura 3 a la memoria Tamany per descripci, a la memoria s'anomena estructura 6

ESP-023 C1

Circular

7,06 Ben 4 establerta

18

ESP-023 T1 ESP-023 T2 ESP-024 C1 ESP-024 C2 ESP-024 C3 ESP-024 EI1

M M M D M M

Estructura Tancat ramaderat Estructura Tancat ramaderat Habitat Casa Habitat Habitat EI Cabana Altre Altre

Irregular Indefinida Circular Irregular Corredor Corredor

57,5 Posible 43,75 Posible 12 Posible

1 4 3

B B D KIA28277

19 19 22 27 23 22

3,44 Probable Indefinida B 12,11 Ben 5 establerta 32,42 Probable 5 B B

ESP-024 EI2 ESP-024 T1 ESP-024 T2 ESP-024 ESP-024 NA-002 NA-002 NA-002 TE1 TE2 EI1 T1 T2

M M M M M M M M

EI Estructura ramaderat Estructura ramaderat EI EI EI Estructura ramaderat Estructura ramaderat

Altre Tancat Tancat terrassa terrassa Altre Tancat Tancat

Indefinida Indefinida Irregular

14,4 Posible 66,64 Posible 48,5 Posible

Indefinida 3 3 A A D D B B B

22 23 24 25 26 29 29 29

Quadrangular 72,75 Probable Inderfinida Indefinida 0 Indefinida Indefinida 0 Probable 5 Indefinida 73,44 Ben 5 establerta Indefinida 32 Ben 5 establerta

Possible amagatall

NA-008 NA-008 NA-008 NA-010 NA-012 NA-014 NA-022 NA-022 NA-022 NA-027 NA-027 NA-030 NA-030 NA-032 NA-032 NA-036 NA-036 NA-036 NA-040 NA-044 NA-058

C1 C2 O1 C1 O1 T1 C1 T1 T2 C1 T1 C1 T1 C1 T1 EI1 T1 T2 P1 P1 T1

M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M M

Habitat Habitat Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat

Cabana Cabana Orri Cabana Orri Tancat Cabana

Indefinida Indefinida Corredor

2 Probable 5 4,03 Probable 5 26,53 Posible 4

C C C E E A D A A E D B B E A D A D A A B

31 31 31 33 35 37 39 40 40 43 42 45 44 47 48 50 49 49 52 54 56

No esta clar si es un orri o un tancat

Quadrangular 7,24 Probable 4 Corredor 14,22 Ben 1 establerta Irregular 35 Probable 5 Quadrangular Indefinida 8,09 Ben 4 establerta 180 Posible 4

Estructura Tancat ramaderat Estructura Tancat ramaderat Habitat Cabana Estructura Tancat ramaderat Habitat Casa Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat EI Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Tancat Cabana Tancat Altre Tancat Tancat Pas comptador Pas comptador Tancat

Quadrangular 15,03 Probable 5 Indefinida 4,11 Ben establerta Quadrangular 192,67 Ben establerta Quadrangular 17,36 Ben establerta Irregular 164,41 Ben establerta Corredor 1,37 Probable Indefinida 113,04 Probable Circular Irregular Irregular Irregular Irregular Irregular 1 1 3 5 1 5

La tipologia podria ser tamb 2

0,21 Posible 4 39,73 Ben 1 establerta 17,71 Probable 5 0 0 4 4

17,76 Ben 5 establerta

NA-061 NA-065 NA-067 NA-069 NA-069

C1 T1 C1 C1 O1

M M M M M E E E

Habitat

Casa

Irregular

Estructura Tancat ramaderat Habitat Cabana Habitat Cabana

SO-007E C1 SO-007E C2 SO-007E O1

Estructura Orri ramaderat Habitat Cabana Habitat Cabana Estructura Orri ramaderat

28,44 Ben establerta Irregular 52,14 Ben establerta Circular 6,01 Ben establerta Irregular 2,04 Ben establerta Corredor 26,35 Ben establerta Quadrangular 5,3 Ben establerta Indefinida 7,26 Posible Corredor 53,5 Ben establerta

3 4 2 5 1 1 2 5

D B B D D E E A

Beta290119

58 61 63 66 65 72 75 71

No es segura la adscripci a aquest sector , la seva arquitectura constructiva es una mica diferent a la resta

SO-007E O2 SO-007O EI1 SO-008E C1 SO-008E T1 SO-008E T2 SO-008O C2 SO-008O O1

E O E E E O O

Estructura Orri ramaderat EI Altre Habitat Cabana

Corredor Indefinida Circular

105,95 Ben 4 establerta 63,26 Posible 5 2 1 1 2 5

E A E E E C C

73 68 86 86 88 79 83 S'ha anomenat "Orri" per la forma de corredor i per toponmia pero presenta una compratimentaci interna desconeguda en la resta de orris estudiats, potser tenia una altre funci o posteriorment va ser remodelat Sector del jaciment que sembla tenir major antiguitat Sostre adintellat No es segur que sigui un tancat

Estructura Tancat ramaderat Estructura Tancat ramaderat Habitat Cabana Estructura Orri ramaderat

2,8 Ben establerta Quadrangular 5,7 Ben establerta Irregular 520 Ben establerta Circular 6,73 Ben establerta Corredor 233,6 Probable

SO-008O T3

Estructura Tancat ramaderat

Circular

28,5 Ben 5 establerta

80

SO-008O T4 SO-008O T5 SO-008O T6 TC-013 TC-013 TC-013 TC-013 TC-016 TC-016 TE1 TE2 TE3 TE4 A1 C1

O O O M M M M N S

Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat EI EI EI EI Habitat Habitat

Tancat Tancat Tancat terrassa

Indefinida Quadrangular Quadrangular

24 Ben 5 establerta 12 Ben 5 establerta 9,14 Probable 5 1 1 1 1 4

C C C A A A A C C

81 81 81 91 91 91 91 95 97 Possible us agrcola Possible us agrcola Possible us agrcola Possible us agrcola Fragment de ceramica vidriada posiblement verd-mangans Tipologia extranya, malgrat presentar murs semblant a tipologia 1 aquets aprofiten grans blocs naturals, fet poc frecuent

Quadrangular 28,09 Ben establerta terrassa Quadrangular 10,16 Ben establerta terrassa Quadrangular 33,63 Ben establerta terrassa Quadrangular 50,22 Ben establerta Abric/Bauma Irregular 3,37 Probable Cabana Irregular

6,86 Ben 4 establerta

TC-016 TC-019 TC-019 TC-022 TC-022 TC-022 TC-022 TC-022 TC-022 TC-025

T1 C1 T1 C1 C2 EI1 T1 T2 T3 C1

S M M B B A B B B M

Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Habitat Habitat EI Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat

Tancat Cabana Tancat Cabana Cabana Altre Tancat Tancat Tancat Cabana

Irregular Irregular Irregular Irregular

22,02 Ben 4 establerta 4,67 Probable 4 364,74 Probable 4 4 3 2 1 1 5

C A A ? B A A A A D

96 100 99 105 106 105 102 103 104 107 Tamany mol aproximat (falta escala al croquis) Construcci molt semblant a ESP-024, no traces de sostre La tipologia de mur no es segura Tipologia entre 4 i 5

1,52 Ben establerta Indefinida 6,33 Posible Irregular 1,22 Probable Quadrangular 88,76 Ben establerta Quadrangular 144,09 Ben establerta Irregular 54 Posible Quadrangular

4,01 Ben 3 establerta

TC-026A EI1

EI

Altre

Irregular

13,88 Posible

111

Estructura molt poc definida, la descripci del jaciment presenta seriosos problemes.

TC-026A O1 TC-026B C1 TC-026C C2 TC-026C T1 TC-026D C3 TC-026D T2

A B C C D D

Estructura ramaderat Habitat Habitat Estructura ramaderat Habitat

Orri Cabana Cabana Tancat Casa

Corredor

46,31 Probable 5

110 112 113 113 KIA36936 114 118 No esta clara la seva vinculaci a TC026E2, la sedimentaci ho sembla indicar, en general la descripci del jaciment presenta problemes al descriure murs sense definir estructures, tamb problemes per fer corrrespondre els croquis a les descripcions. Interior de la bauma, la tipologia correspon al mur AE-3B4. Fogar a l'interior

Circular 3,17 Posible Quadrangular 1,5 Probable Quadrangular 247,72 Ben establerta Quadrangular 20,19 Probable Irregular 36 Posible

Indefinida D 1 C 1 C 3 5 B B

Posible cabana adosada al tancat

Estructura Tancat ramaderat

VB-014

A1

Habitat

Abric/Bauma Irregular

15,45 Posible

KIA37688 KIA37690 KIA32348 KIA40815

176

VB-014 VB-014

A2 C1

8 6

Habitat Habitat

Abric/Bauma Irregular Cabana Indefinida

19,3 Posible 4,3 Posible

N/A N/A

N/A N/A

182 179 Restes d'una estructura aeria en material perible, no s'ha localitzat estructura associada

VB-014 VB-014

EI1 T1

8 3

EI

Altre

Indefinida Irregular

Estructura Tancat ramaderat

4,39 Ben 5 establerta 10,12 Ben 4 establerta

B B

183 171 Tancat inferior. Aterrassat.Excavaci en extensi de bauma (Cova del Sardo), conjunt 3 altmedieval. Existeixen mes tancats a l'exterior que no es poden atribuir a una epoca concreta. Tancat superior, aterrassat Visible una reconstrucci d'una fase ms antiga no identificada

VB-014

T2

3 E

VB-026E C1

Estructura Tancat ramaderat Habitat Cabana

Irregular Irregular

18 Ben 5 establerta 0,85 Posible 1

B A

172 120

VB-026E O1 VB-026E T1 VB-026O C2 VB-026O T2 VB-026O T3 VB-026O T4 VB-034 C1

E O O O O O E

Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat

Orri Tancat Cabana Tancat Tancat Tancat Cabana

Corredor Irregular Quadrangular Circular Quadrangular Irregular Quadrangular

70 Probable 4 17 Posible 0,96 Posible 29,4 Posible 24,6 Posible 10,65 Posible 4,16 Posible 4 4 5 1 4 5

B B

120 121 121 120 121 121 124 Es desconeix si es una cabana o un petit tancat Sector S i E es poden associar No esta clar si es una cabana o un petit tancat per les poques traces d'enderroc trobades. dem que anteriors per tot aquest scetor del jaciment Croquis no esta a escala, s'associa amb els altres sectors per la morfologia semblant dem que anterior

A A A B

Morfologia extranya, doble parament i 4 fileres

VB-034

T1

Estructura Tancat ramaderat Estructura Tancat ramaderat Estructura Tancat ramaderat Estructura Tancat ramaderat Habitat

Irregular

76,44 Probable 5

124

VB-034 VB-034 VB-034

T2 T3 T4

S E E

Irregular Irregular Irregular

46,08 Probable 5 14 Posible 30,74 Posible 5 5

A B B

124 124 124

VB-034N A1

Abric/Bauma Irregular

5 Posible

125

VB-043

C1

Habitat

Cabana

Irregular

1,95 Posible

128

VB-043

C2

Habitat

Cabana

Circular

1,95 Posible

128

Falten dues estructures mal definides pero visibles en foto aerea segons la memoria Fora sedimentaci i varies fases d'ocupaci a jutjar pel sondeig, l'associaci amb la resta del jaciment no es clara pero es posible que alguna de les fases de l'abric en presenti Contrariament a la memria ho he interpretat com a cabana hi ha cabanes d'aquest tamany (Rendu, 2003) No esta clar que sigui una cabana, la memoria ho descarta pel tamany pero jo crec que el tamany es suficient

VB-043 VB-043

EI1 P1

N S

EI

Altre

Irregular Quadrangular

0,27 Posible 0 Posible

129 130

Estructura Pas ramaderat comptador Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat Tancat Tancat Tancat Cabana Orri Tancat Cabana

Indefinida A

Posible estructura per guardar productes Pas comptador i dos murs no enregistrats a BD per no formar estructura clara

VB-043 VB-043 VB-043 VB-044 VB-044 VB-044 VB-045

T1 T2 T3 C1 O1 T1 C1

N N N M M M M

Quadrangular Irregular Irregular Circular Corredor Irregular Circular

297 Posible 22,5 Posible 4,14 Posible 4,8 Posible 18 Posible 53,82 Posible

5 5 5 2 5 5

A A A A B A E

128 128 129 131 132 132 134 Molt petit per ser un tancat dem per a tot el jaciment Molt aproximat,l'orri es molt poc visble Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala, part del mur a base de lloses de granit clavades verticalment, traces sostre llosa Croquis no esta a escala, dos ambits Croquis no esta a escala, petita estructura, potser enmagatzematge Croquis no esta a escala, petita estructura, potser enmagatzematge Posible tancat, no es segur, no es veuen dues de les parets Croquis no esta a escla, traces de sostre de pedra Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala

5,06 Probable 4

VB-045 VB-045 VB-045 VB-045 VB-045 VB-049 VB-049 VB-049 VB-050 VB-050

C2 EI1 EI2 EI3 T1 C1 T1 T2 A1 E1

M M M M M M M M M M

Habitat EI EI

Cabana Altre Altre

Circular Irregular Irregular Irregular Irregular Irregular Irregular Irregular

6,75 Probable 5 B 0,8 Posible Indefinida A 1 Posible 0,91 Posible 47,94 Posible 6,3 Posible 10,2 Posible 10,2 Posible 4,2 Posible 14,5 Posible Indefinida A Indefinida A Indefinida C 2 4 4 1 1 D B B C C

136 137 137 136 136 138 139 139 141 142

EI Altre Estructura Tancat ramaderat Habitat Cabana Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat EI Tancat Tancat

Abric/Bauma Irregular Altre Irregular

VB-052

A1

Habitat

Abric/Bauma Irregular

10,73 Posible

144

VB-052 VB-053 VB-053 VB-053 VB-054

T1 C1 T1 T2 EI1

M M M M M N N S S M M

Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat Habitat Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat Estructura ramaderat Estructura ramaderat Habitat EI Habitat

Tancat Cabana Tancat Tancat Casa Cabana Tancat Cabana Tancat Cabana Orri

Irregular Quadrangular Irregular Irregular

18,4 Posible 5,4 Posible 87 Posible 151,2 Posible

4 3 3 3 1

A B B B E B B B B ? C

145 147 148 148 150 152 153 154 155 158 159

Croquis no esta a escala, es presenta la tipologia del mur ms antic, n'hi ha un de tipologia ms recent Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala, Croquis no esta a escala, Croquis no esta a escala, funcionalitat desconeguda Compartimentaci interna, dubtes entre tipologia 2 o 3

Quadrangular 15,08 Posible

VB-058N C1 VB-058N T1 VB-058S C2 VB-058S T2 VB-060 VB-060 C1 O1

Circular 13,52 Probable 3 Quadrangular 242,85 Probable 5 Circular 7,56 Posible Quadrangular 101,68 Posible Quadrangular 3,8 Posible Corredor 11,78 Posible 2 4 4 1

VB-060 VB-060

T1 T2

M M N N N

Tancat Tancat Cabana Pas comptador Tancat

Quadrangular

6,6 Posible

5 5

A A C A C

160 161 163 164 164

Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala, l'area de l'orri i per tant l'area destinada a ramaderia del jaciment pot ser ms elevada Croquis no esta a escala Croquis no esta a escala

Quadrangular 36,55 Posible Quadrangular Corredor Irregular

VB-064N C1 VB-064N P1 VB-064N T1

3,28 Probable 4 Probable 4 162,87 Probable 4

Posible nova tipologia, semblant a la 1 amb menys fileres i aspecte menys ordenat, no es el primer cas

VB-064S C2 VB-064S EI1 VB-068 C1

S S M

Cabana Altre Cabana

Quadrangular 6,82 Posible Quadrangular 8 Posible Circular 20,06 Posible

4 4 5

A A D

165 166 168

Croquis no esta a escala. No esta clar que sigui una estructura d'habitat

VB-068

T1

Estructura Tancat ramaderat

Quadrangular 86,35 Probable 5

168

Croquis no esta a escala

Annex 1

Base de dades fulla

ataci

s utes e lides el

al

c aci

al d igestortes i altres zones del Pallars

Id

odi mostra

odi lab

  !"

#  !"

odi

ipus

Material Interenci Estrat/talla datat Carb

Tax

1 NA026/CB1 2 NA052/M2

Beta- Pletiu deth NA-026 290116 Prt de Caldes II Beta- Tancat de NA-052 290118 Garguilhs de Jos II Beta- Lac deth Mei I NA-061 290119

Aire lliure Sondeig

Aire lliure Sondeig

M2

Carb

3 NA061/M4

Aire lliure Sondeig

M4

Carb

4 NA004/M1

Beta- Pletiu deth 290115 Prt de Caldes I Beta- Abric del 290117 Cam de l'Estanh de Cabidornats

NA-004

Abric

Sondeig

N4

Carb

5 NA039/CB3

NA-039

Abric

Sondeig

N4

Carb

6 AA067/M10

Beta- Abric del Lac AA-067 290114 Major de Saboredo II

Abric

Sondeig

N1

Carb

7 AA067/M7

Beta- Abric del Lac AA-067 290113 Major de Saboredo II

Abric

Sondeig

N5

Carb

8 AA-024/7 Beta- Gerber I 278787

AA-024

Abric

Sondeig

Carb

Dataci cal 1 sigma cal 2 sigma Pes Expl Context radiocarb Desviaci (cal (cal (BP) ANE/NE) ANE/NE) Nivell base de lenderroc coincidint 1810 40 140-250 120-260, amb la base del mur. calNE 280-330 calNE Nivell sobre llosa plana que 360 40 1460-1530, 1440-1640 defineix la base del mur per 1560-1630 calNE linterior. No es defineix un calNE context clar. Coord. num. 4. Nivell de fogar o 2120 40 200-90 350-300, neteja de fogar amb cermica calANE 210-40 cal associada, just per sota del nivell ANE de collapse del mur. Carb coord. num. 1. Extret del 1020 40 990-1030 cal 970-1040, perfil del nivell 4, corresponent a NE 1100-1120 una llengua de fogar sota nivell calNE estril. Carb coord. num. 3 recollit a linici 90 40 1690-1730, 1680-1770, del nivell 4 corresponent a un 1810-1920, 1800-1940, dipsit de reble que recolza en el 1950-1960 1950-1960 parament interior del mur que cal NE cal NE delimita lentrada. Carb coord. num. 10 recollit del 1030 40 980-1030 900-920, perfil del sondeig dun nivell calNE 960-1040 vinculat a la utilitzaci de la cavitat calNE amb carbons fruit de la neteja de fogars. Carb coord. num 7 provinent del 4010 40 2570-2480 2620-2460 nivell 5, a sota de diverses capes de calANE calANE sediment estril, amb carbons de dimensions ms grans. Moment de formaci del dipsit sense context clar. 1580 40 431-472, 401-569 477-535 calNE calNE

Expl Resultat s ms probable entre la segona meitat del s.II i la primera del s.III calNE. Cronologia ms probable entre finals s. XV i s. XVI, preferentment la seva primera meitat. Resultat anterior en 4-6 segles a les antiguitats daltres construccions similars datades al PNAESM. Fase ms antiga de la ocupaci de la cavitat correspon a finals del s. X i primer ter del s. XI calNE. Irregularitats en corba INTCAL04 per ocupaci ms probable en primera meitat del s. XVII o tot el s.XIX i el primer ter del s. XX. La dataci mostra el final o moment molt avanat de la darrera fase docupaci documentada de labric.

Freqentaci o ocupaci de la cavitat en el tram central del III millenni calANE. Cal precisar millor el significat de la mostra.

9 AA026/N1

Beta- Gerber II 278788

AA-026

Carb

1360

40 637-689 calNE

605-719, 742-769 calNE

En la calibraci a dos sigmes es defineix noms un interval fora ampli que, a causa de la plana en la corba de calibraci, no es pot precisar ms. Aix, l'antiguitat de la mostra se situa entre el s. V i la primera meitat del s.VI calNE. En la calibraci a dos sigmes es defineixen dos intervals a causa de la variaci en la corba. El ms antic acumula un 86.5% de probabilitat de contenir l'antiguitat real de la mostra per a un nivell ms precs es podria dir que aquesta se situa en el segon quart del s. VII calNE.

10 AA-043/6 Beta- Conjunt del 278789 Mig

AA-043

Abric

Sondeig

Carb

3320

40 1658-1655, 1636-1531 cal ANE 40 643-690, 751-762 calNE

1727-1721, 1691-1503 calANE 614-723, 740-771 calNE

11 AA-043/7 Beta- Conjunt del 278790 Mig

AA-043

Abric

Sondeig

Carb

1340

12 AA051/M1

Beta- Riu de les 278791 Abadies I

AA-051

Aire lliure Sondeig

Carb

1520

40 442-484, 532-601 calNE 40 1430-1460 calNE 40 1210-1260 calNE 30 3327-3230, 3225-3219, 3175-3160, 3120-3090, 3048-3033 calANE 35 4601-4498 calANE

430-617 calNE

Malgrat els dos intervals que es defineixen en la calibraci a dos sigmes, el ms modern s el que acumula el 94,6% de la probabilitat de contenir l'antiguitat de la mostra. En la calibraci a dos sigmes, l'interval ms antic t una probabilitat de 82,1% de contenir l'antiguitat de la mostra, ms concretament, en el tercer quart del s.VII calNE. A dos sigmes noms apareix un interval de prop de 200 anys on es trobaria l'antiguitat de la mostra tot i que la probabilitat s ms alta en els dos darrers teros del s.V cal NE.

13 CA002/M2 14 CA002/M3 15 VB-014B/2

Beta278792 Beta278793 KIACova del 40850 Sardo

CA-002 CA-002 VB-014 Balma/cova Sondeig

Carb Carb Carb Pinus Sylvestris Nigra 0,34 Carb provinent d'un nivell arbitrari en un sodeig fet en una segon balma. Al nivell apareixen ossos cremats i trencats, carbons petits i moltes llavors. 0,48 Base del subconjunt A-8A4, format per llims amb carbons i cendres, molt extens i situat a l'exterior de la cavitat.

440 810 4465

1420-1490 calNE 1160-1280 calNE 3338-3208, 3194-3149, 3141-3078, 3072-3024 calANE 4681-4636, 4620-4462 calANE

La variaci en la corba de calibraci en dos sigmes defineix quatre intrvals, essent el comprs entre 3327-3230 calANE el que suposa ms de la meitat de la probabilitat total. Dataci que marca l'inici de formaci del conjunt a finals de la primera meitat del V millenni o, a tot estirar, els primers 40 anys de la segona meitat. La probabilitat de la cronologia real de la mostra entre 4580 i 4500 calANE s del 55%. L'intrval entre 4550-4430 calANE acumula el 90% de probabilitats, mentre que els inrvals ms recents no arriben al 10%, de manera que l'antiguitat de la mostra es deuria situar en les dcades centrals del V millenni calANE Calibraci que no ofereix gaires problemes. Dins de l'intrval definit per la calibraci a dos sigmes, el perode entre 4546-4456 calANE t el 73% de probabilitats de la correcci. La variaci en la corba de calibraci defineix dos intrvals, per la probabilitat no permet descartar-ne cap. Aix, la cronologia de la mostra se situa en el primer ter del IVart Millenni calANE, probablement entre el 3800 i 3700 calANE. Els tres perodes que es defineixen amb la calibraci a un sigma s'unifiquen en un de 200 anys quan es calibra a dos sigmes. La probabilitat de la mostra de trobar-se en les dcades properes a 4500 calANE s ms alta. Les variacions en la corba de calibraci dnen lloc a algunes imprecisions per, malgrat tot, sembla que l'antiguitat del carb se situa al voltant de les dcades centrals del VI millenni cal ANE.

16 VB014/811

KIACova del 40878 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-8A4

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

5715

17 VB014/861

KIACova del 41134 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-8A6

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

3,8

18 VB014/836

KIACova del 40817 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-8B2

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

19 VB014/825

KIACova del 40816 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-7B6

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

Subconjunt que ocupa un petit espai entre grans blocs de granit. Segurament prov de la neteja d'un fogar o la retirada de residus cap a la perifria de la zona d'hbitat a l'interior de la cavitat. 0,48 Mostra provinent del sediment que reblia la cubeta de l'estructura A8B2 i que, per tant, marca el moment proper a l'abandonament de l'estructura. 1,9 Carb provinent del reble de la fossa A-7B6, a la base del conjunt 7, de manera que marca el moment inicial d'aquest.

5645

25 4504-4452 calANE

4543-4446, 4421-4398, 4381-4375 calANE

5685

35 4546-4463 calANE

4651-4642, 4617-4449 calANE

5000

30 3892-3884, 3798-3712 calANE

3939-3869, 3812-3702 calANE

20 VB014/812

KIACova del 40815 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-8A4

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

1,22 Superfcie del dipsit A-8A4, format per cendres i carbons i situat a l'exterior de la balma.

5635

35 4519-4447, 4419-4401, 4378-4376 calANE 45 5541-5468, 5399-5393 calANE

4541-4368 calANE

21 VB014/650 KIACova del 37689 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-9A2

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

0,16 Mostra recollida de la base del sediment que reblia la cubeta A9B1/a, de manera que data un moment proper al darrer s del fogar.

6525

5609-5592, 5563-5462, 5451-5376 calANE

22 VB014/763 KIACova del 36934 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-7A8

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

23 VB014/766 KIACova del 37690 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-8B1

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

2,90 Carb provinent del cos del subconjunt A-7A8 vinculat a un rebuig o residu procedent de la neteja d'una rea de combusti. 0,7 Mostra recollida del rebliment del fogar A-8B1.

4765

40 3635-3621, 3608-3522 calANE 40 4785-4687 calANE

3641-3505, 3428-3381 calANE 4827-4816, 4802-4602 calANE

La cronologia ms probable se situa entre 3641 i 3505 calANE, amb un 83,4%.

5850

24 VB014/794 KIACova del 37691 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-7A15

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

0,49 Carb situat en el tram superior de A-1A15 procedent de la neteja d'un fogar. Data un moment tard en la formaci del conjunt 7 a l'interior de la cavitat. 0,49 Carb recollit de la part baixa del cos de l'estrat A-8A4, en un moment ja consolidat per encara distant del seu final.

4715

35 3627-3595, 3527-3500, 3431-3380 calANE

3632-3560, 3537-3494, 3466-3375 calANE

25 VB014/798 KIACova del 36935 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-8A4

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

5695

35 4554-4462 calANE

4667-4663, 4653-4640, 4618-4454 calANE

26 VB014/528 KIACova del 37688 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-3B12

Carb

Abies alba

2,17 La mostra s un fragment de branca recuperat en el sediment localitzat a l'interior del cercle de pedres A3B12 en un context de fogar.

1105

30 896-925, 935-981 calNE

885-1013 calNE

27 TC026/T2 KIAComa d'Esps TC-026 36936

Aire lliure Sondeig

nivell 4

Carb

Pinus Sylvestris Nigra

2,90 Carb procedent d'una branca calcinada anomenada com T2 procedent del nivell 4 del sondeig juntament amb altres dos troncs o branques.

4180

30 2879-2857, 2811-2748, 2724-2699 calANE

2887-2835, 2816-2667 calANE

28 TC014/33 KIAVidals de Dalt TC-014 37692

Aire lliure

Carb

Corylus sp.

0,91 Diversos fragments del mateix carb provinent d'un estrat de llims, carbons i cendres procedents d'un fogar de la primera ocupaci de la cavana.

385

30 1449-1499, 1504-1512, 1601-1616 calNE

1442-1524, 1558-1631 calNE

29 VB-005/1 Beta- Conjunt del 261175 Planell Gran

VB-005

Aire lliure

340

40 1485-1528, 1551-1634 calNE

1462-1462 calNE

30 VB-023/T5 KIACova de 32335 Sarrad

VB-023

Balma/cova Sondeig

nivell 4

Carb

La mostra consta de diversos fragments d'un mateix carb recuperat al nivell ms inferior del sondeig realitzat a la cova.

3945

35 2559-2537, 2491-2435, 2421-2403, 2379-2349 calANE

2569-2517, 2500-2337, 2322-2308 calANE

Dels dos intervals definits amb la calibraci a dos sigmes, el que acumula ms probabilitat s el que es comprn entre 4802-4602 calANE. En cas de filar ms prim, el perode entre 4750-4680 calANE tamb t una probabilitat alta. Els canvis d'orientaci en la corba de calibraci generen tres intervals. La probabilitat no permet descartar-ne cap, de manera que es pot dir que la dataci obtinguda se situa al llarg del segon ter del IV millenni calANE. La calibraci no genera problemes i, pel que fa als diferents intervals definits en la calibraci a dos sigmes, els dos anteriors al comprs entre 4618-4454 calANE sn negligibles a causa de la baixa probabilitat. Es pot dir que la mort de la fusta va tenir lloc en les darreres dcades de la primera meitat del v millenni calANE. Sembla que la major probabilitat pel que fa a l'antiguitat de la mostra se situa en el segle X calNE en dos intervals que es comprenen en el primer quart de segle i els segons dos teros respectivament. No es poden descartar les darreres dcades del s. IX. A causa de la variaci en la corba de calibraci, quan aquesta s a dos sigmes presenta dos intervals. El que comprn 2816-2667 t el 73,6% de probabilitats de contenir la data de mort de la fusta, per no es pot descartar l'altre interval que, malgrat tenir una probabilitat ms baixa (21,8%) tamb coprn una franja ms breu de temps. En la calibraci a dos sigmes, es defineixen dos intervals. El que comprn entre 14421524 calNE t un 65,6 % de probabilitat i no es pot descartar el que la data de mort de la fusta es trobi en el segon. Les probabilitats per 5 anys, per, sn ms altes entre 14551485 calNE. Tot i que en la calibraci a un sigma es defineixen dos intervals, quan es calibra a un sigma, aquests s'unifiquen. Les probabilitats estan molt repartides de manera que no es pot precisar ms. Dels intervals que es formen a partir de la calibraci a dos sigmes, el que t una probabilitat major de contenir la data de mort de la fusta s el que es troba entre 2500-2337 calANE. En la probabilitat per anys, aquesta s ms alta entre 2484-2459

31 (VB080/F2

KIAAbric del Bosc VB-080 32336 del Cant

Abric

Sondeig

Carb

El carb prov d'un fogar documentat en un sondeig.

650

25 1290-1309, 1362-1386 calNE

1282-1322, 1349-1392 calNE

32 VB-083/T2 KIAEstany 32337 Gmena de Dalt

VB-083

Abric

Sondeig

Carb

La mostra prov d'un sondeig. Correspn al nivell on es va documentar una possible ocupaci amb ltica i cermica romana. Es tracta de diversos fragments d'un mateix carb.

545

25 1329-1340, 1396-1422 calNE

1319-1352, 1390-1432 calNE

33 TC-011

KIAAbric de 32338 l'Estany de Castieso

TC-011

Abric

Sondeig

Carb

La mostra consisteix en diferents fragments d'un mateix carb recuperat d'un nivell de sediment fosc amb cendres que provablement era part d'un fogar.

135

25 1681-1699, 1721-1763, 1802-1818, 1833-1880, 1916-1938 calNE

1675-1778, 1799-1892, 1908-1942 calNE

34 VB014/292

KIACova del 32339 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

AE-3A4

Carb

Pinus Sylvestris uncinata

35 VB014/273

KIACova del 32340 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-7A31

Carb

Pinus sylvestris uncinata

36 VB-016/T5 KIAAbric de les 32341 Covetes

VB-016

Abric

Sondeig

Talla 5

Carb

0,71 Mostra de carb recuperada com a objecte coordenat 292. Es trobava a la superfcie del subconjunt AE3A4, sobre el que recolzava una bona part del material arqueolgic documentat a l'extrem oriental de la balma. 0,64 Carb de la base del sediment fosc associat al conjunt 7 al costat Oest de l'interior de la balma. S'associa a la neteja d'una rea de combusti que hauria funcionat en un moment molt inicial de les ocupacions que marquen aquest conjunt. Diversos fragments del mateix carb recuperats de la base de la primera ocupaci amb artefactes d'aspecte prehistric. El sediment consta de llims negres amb algunes graves grantiques.

1050

25 982-1019 calNE

898-919, 950-956, 962-1025 calNE

calANE. A causa d'un canvi en la corba de calibraci cap a 1335 calNE, la calibraci a un i a dos sigmes defineix dos intervals separats amb probabilitats molt semblants rondant el 50%. Aix, doncs, l'nic que es pot dir s que la dataci se situa en les darreres dcades del segle XIII i tot el segle XIV calNE. En aquest cas, la variaci de la corba de calibraci al voltant de 1375 calNE defineix dos intervals diferenciats tant per a un com per a dos sigmes. Tot i que la probabilitat que la data es trobi en l'interval ms recent, la diferncia no s prou com per descartar el ms antic. Pel que fa a la probabilitat per anys, aquesta s ms alta en la primera dcada del segle XV calNE. Aquesta s una dataci molt recent que es veu fortament afectada per les variacions de la corba de calibraci, de manera que no es pot precisar gaire. L'nic que es pot dir, s que la data de mort del carb es troba entre els darrers anys del segla XVII i els darrers del segle XIX tot i que hi ha un 15.4% de probabilitat que sigui de la primera meitat del segle XX. La cronologia se situa en el trnsit del s.X al s.XI calNE tot i la variaci en la corba de calibraci que marca un interval cent anys anterior. De manera ms concreta, la probabilitat ms alta es troba entre el 980 i el 1020 calNE. Les diverses variacions en la corba de calibraci donen diversos intervals per a l'antiguitat de la mostra. Tenint en compte les probabilitats, en ms d'un 60% se situa entre 4083-3971 calANE. El que es pot dir s que l'antiguitat de la mostra es troba en el darrer segle del V millenni i els primers 30 anys del IV millenni. Les diverses variacions en la corba de calibraci defineixen diferents intervals per a l'antiguitat de la mostra. Les probabilitats la situen entre 2504-2400, ms concretament entre 2484 i 2464 calANE, per no es pot descartar la seva localitzaci entre 2544 i 2539, ja que tamb s'observa una probabilitat alta. Malgrat les petites inflexions de la corba de calibraci, la dataci no ofereix gaires problemes ja que, a dues sigmes, es defineix un interval continu. Dins del perode entre 3760-3660 calANE s'acumula vora el 78% de la probabilitat.

5245

40 4223-4209, 4155-4133, 4063-3981 calANE

4229-4199, 4171-4089, 4083-3971 calANE

3960

30 2566-2525, 2497-2459 calANE

2571-2513, 2504-2400, 2382-2347 calANE

37 VB014/440

KIACova del 32342 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-5B2

Carb

38 VB014/179

KIACova del 32347 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

Carb

Fraxinus excelxior 0,63 Carb provinent del sediment que omplia la cubeta A-5B2, format per llims i una elevada porci de restes vegetals cremades, i corresponent a l's de l'estructura. La dataci obtinguda remet a un moment proper a l'abandonament de la llar. La mostra prov d'una llar que es relaciona amb un sl d'ocupaci a

4945

35 3765-3693, 3683-3663 calANE

3791-3652 calANE

1845

25 130-214 calNE

86-109, 120- Malgrat que en la calibraci a dos sigmes es 238 calNE defineixin dos intervals, aquesta dataci no

la part Oest de la Cova.

39 VB014/429

KIACova del 32348 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-5B1

Carb

Pinus sylvestris uncinata

1,45 Fragment de carb d'una branca recollit del sediment que omplia la cobeta A-5B1.

4090

40 ESP026/F2

KIAEstany Xic 32349 Subenuix

ESP-026 Abric

Sondeig

Talla 2

Carb

El carb es va recollir d'una llengua de llims i cendres que corresponia a un fogar. La dataci prov del sondeig efectuat a l'abric n2 La mostra consisteix en diferents fragments procedents del mateix carb. El sediment on es trobava contenia cendra, carb i fusta cremada, que molt probablement eren residus d'un fogar.

1875

41 VB-023/T3 KIACova de 32350 Sarrad

VB-023

Balma/cova Sondeig

Carb

395

42 VB014/369

KIACova del 32351 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

A-6A1

Carb

Pinus Sylvestris uncinata

0,95 El carb datat prov d'un tronc del subconjunt A-6A1, possiblement format pel collapse d'una estructura aria de fusta.

4555

43 VB014/367

KIACova del 32352 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

AW-2A1

Carb

Abies alba

0,69 Carb recollit amb el coordenat 267. Marcar un moment avanat en la formaci del dipsit de cendres.

150

44 VB014/183

KIACova del 32363 Sardo

VB-014

Balma/cova Excavaci

AE-2A2

Carb

Pinus sylvestris uncinata

0,49 Carb provinent d'una de les dues llenges de fogar del subconjunt. s el coordenat 183

350

45 VB-033#42 KIAVall de VB-033 28272 Tallada Llarga

Aire lliure Sondeig

Carb

46 VB-051

KIAAbric de VB-051 28278 l'Estany de la Ribera

Abric

Sondeig

nivell 2

Carb

1,95 La mostra est composta per diversos fragments d'un mateix carb. Aquests procedeixen d'un nivell de cendres i carbons que haurien estat residus d'un fogar situat al centre de la cabana. 1,64 Carb recollit de la base del nivell de cendres i carbons que va aparixer al sondeig, just per sota del nivell de sediment orgnic (9,5cm).

365

suposa cap problema ja que el segon interval acumula el 89,3% de la probabilitat. En cas de voler filar ms prim, podrem dir que l'antiguitat de la mostra se situa entre els darrers anys del s.II i els primers del s.III calANE 35 2840-2814, 2864-2806, Les oscillacions de la corba de calibraci en 2677-2574 2760-2717, aquest tram defineixen diversos intervals. calANE 2710-2565, Les probabilitats, per, indiquen que 2533-2495 l'antiguitat de la mostra se situa en la calANE primera meitat del III millenni calANE. 30 78-140, 151- 70-225 calNE En aquest cas, la calibraci no ofereix gaires 170, 194-210 problemes quan s a dos sigmes, ja que calNE noms es defineix un interval. Dins d'aquest, per, es pot acotar la cronologia en un perode que aniria del 90 al 130 calNE. 30 1445-1495, 1439-1523, A causa de la variaci en la corba de 1602-1616 1573-1628 calibraci, es defineixen dos intervals fora calNE calNE separats. El ms antic s el que acumula ms probabilitat i, ms concretament, el periode entre 1450 i 1485 calNE, per no es pot descartar del tot que l'antiguitat de la mostra se situi en la primera dcada del segle XVII calNE. 30 3365-3331, 3484-3476, Les caracterstiques de la corba INTCAL04 3215-3186, 3371-3309, condicionen la calibraci de la dataci 3157-3127 3296-3284, definint diversos intervals amb probabilitats calANE 3276-3265, no negligibles, essent els dos segments 3240-3104 temporals ms importants els que se situen calANE als extrems de la cronologia possible. Aix no permet precisar ms per establir una antiguitat real ms probable. 25 1674-1694, 1667-1707, Degut a la variaci de la corba de calibraci, 1728-1778, 1719-1783, les cronologies possibles abarquen des del 1799-1812, 1796-1826, s.XVII fins el s.XX. Una gran part de la 1919-1942 1832-1885, probabilitat s'acumula al voltant del primer calNE 1913-1950 ter del s.XVIII, de manera que podria estar calNE relacionat amb la moneda trobada. Aix, s'estableix que aquesta fase d'ocupaci va tenir lloc en el tram central del s.XVIII, probablement en el segon quart. 30 1481-1523, 1457-1635 L'existncia d'un planell en la corba de 1572-1630 calNE calibraci comporta que, a un sigma, es calNE defineixin dos intervals que, a dos sigmes, esdevenen un. s, doncs una dataci poc precisa que cal treballar comparant-la amb altres. 30 1458-1521, 1448-1529, A causa de la variaci en la corba de 1579-1581, 1544-1634 calibraci, quan aquesta es fa a dos sigmes 1591-1620 calNE es defineixen dos intervals de probabilitats calNE molt properes entre ells.

1725

30 256-303, 315-350, 368-380 calNE

243-393 calNE

Els tres intevals que es defineixen en la calibraci a un sigma s'unifiquen quan es calibra a dos sigmes. El ms probable, s que l'antiguitat de la mostra se situi en la segona meitat del segle III i la primera del

47 VB-046#1 KIAEstany Gran 28086 de Colieto II

VB-046

Abric

Sondeig

Carb

0,61 El carb recollit per a fer la dataci prov d'un nivell de llims de color fosc amb cendres i carbons que cobria els fonaments d'un petit mur. Segurament, s el rebuig d'un fogar.

1155

30 783-788, 819-842, 860-900, 919-961 calNE

773-794, 800-971 calNE

48 ESP-016#2 KIAPletiu de la 28281 Coveta

ESP-016 Abric

Sondeig

Carb

49 ESP-018#1 KIAObagues de 28280 Ratera

ESP-018 Abric

Sondeig

Carb

50 ESP-014#2 KIAFangassals 28279

ESP-014 Aire lliure Neteja perfil

Carb

0,79 El carb es va recuperar de la base d'un nivell definit per un sediment de llims gris fosc amb cendres que deu ser el resultat de la neteja d'un fogar. 1,90 El carb s'ha recollit de la base del tercer nivell documentat format per llims, cendres i carbons de talla mitjana. En aquest nivell es van recollir restes ltiques i un fragment de cermica modelada a m. Segurament, s el resultat de la neteja d'un fogar. 2,13 El carb datat va ser recollit de la base del monticle de carbons i cendres proper al paviment del forn.

1425

35 606-651 calNE

570-661 calNE

4160

35 2872-2841, 2813-2679 calANE

2880-2830, 2823-2627 calANE

segle IV calNE. Dels dos intervals definits en la calibraci a dos sigmes, la probabilitat de trobar l'antiguitat de la mostra en el primer s molt baixa. Si mirem els anys, podem dir que, malgrat el canvi que s'observa en la corba de calibraci, l'antiguitat de la mostra se situa, ms probablement, en el canvi del segle IX al segle X calNE. En aquest cas, la dataci i la seva calibraci no ofereixen problemes. Es defineix un interval d'aproximadament un segle que compren la segona meitat del s. VI i la primera del s.VII calNE. A causa d'un canvi en la corba de calibraci cap al 2825 calANE es defineixen dos intervals, les probabilitats dels quals no permeten negligir cap dels dos ni precisar ms. Aix, l'antiguitat de la dataci se situaria en la primera meitat del III millenni calANE. Malgrat l'intrval ms antic que es defineix quan es calibra la mostra a dos sigmes, la probabilitat de trobar-la s molt baixa. Aix, es pot dir que l'antiguitat del carb es troba entre el segle II i la primera meitat del segle I calANE. Ms concretament, entre els tres darrers quarts del segle II calANE. Tot i que la calibraci a dos sigmes noms defineix un interval, dins d'aquest no es pot filar ms prim a causa de la variaci en la corba de calibraci.

2115

30 192-99 calANE

342-328, 204-49 calANE

51 ESP-024#2 KIAPletiu de 28277 Subenuix II

ESP-024 Aire lliure Sondeig

Carb

52 ESP-015#1 KIAPortarr 28276

ESP-015 Abric

Sondeig

talla 3

Carb

0,63 El carb prov de la base del nivell on van aparixer diferents materials arqueolgics, en contacte amb un nivell de terra cremada que deuria pertnyer al nivell d'ocupaci de la cabana. 2,54 El carb prov d'un nivell de llims foscos amb cendres i molts carbons de talla mitjana que podrien ser el resultat de la neteja d'un fogar.

1715

30 259-295, 322-382 calNE

250-401 calANE

4255

40 2915-2871, 2802-2779 calANE

3007-2990, 2931-2852, 2813-2743, 2727-2696 calANE

53 VB013/M2

KIAEstany de la 26469 Llebreta

VB-013

Abric

Sondeig

Nivell 2

Carb

54 VB-014#6 KIACova del 26251 Sardo

VB-014

Balma/cova Sondeig

talla 8

Carb

9,82 El carb va ser recollit del nivell 2, d'un fogar que marca el nivell d'ocupaci de l'abric per sota del sediment hmic superficial. En aquest mateix nivell tamb es va recollir ltica i alguns fragments de cermica a m. 0,22 La mostra per datar prov d'un nivell d'argila on tamb ha aparegut ltica i cermica a m. No s'hi va documentar cap activitat.

1530

30 440-485, 532-580 calNE

432-600 calNE

Malgrat els quatre intervals que es defineixen amb la calibraci a dos sigmes, el ms antic i el ms modern es poden negligir a causa de la baixa probabilitat de trobar-hi l'antiguitat de la mostra. Si s'observen les probabilitats per anys, les ms altes se situen en els primers anys del segon segle del III millenni calANE. Malgrat les variacions en la corba de calibraci, aquesta dataci no ofereix gaires problemes. L'antiguitat d'aquesta mostra se situa en la darrera meitat del segle V i el segle VI calNE i, ms probablement, en el segon ter del segle V calNE. La calibraci de la dataci defineix dos intervals, el ms contemporani dels quals s el que acumula ms probabilitat, per no permet negligir l'altre. L'antiguitat d'aquesta mostra se situa en la primera meitat del III milleni. Malgrat els diferents intervals que es defineixen en la calibraci a un sigma, quan

4210

35 2891-2862, 2808-2757, 2719-2706 calANE

2901-2839, 2815-2677 calANE

55 VB-014/T9 KIACova del 26248 Sardo

VB-014

Balma/cova Sondeig

talla 9

Carb

0,57 el carb prov de la talla 9 del sondeig. s un nivell d'argiles i

5060

40 3943-3894, 3882-3854,

3963-3767 calANE

56 ESP008#083

KIAAbric de ESP-008 Abric 29816 l'Estany de la Coveta I

Excavaci

2A6

Carb

sorres resultants de la descomposici del granit de la base del sondeig. Es considera que deuria ser un nivall ocupacional ja que s'ha trobat ltica. Pinus 0,204 Carb coordenat 083 procedent sylvestris/uncinata d'un dipsit de llims amb gran quantitat de carbons i cendres, de color gris fosc.

3847-3832, 3825-3800 calANE

es fa a dos sigmes, aquests s'unifiquen en un perode de 200 anys.

4475

30 3328-3218, 3178-3159, 3122-3095 calANE

3339-3205, 3196-3085, 3064-3028 calANE

57 ESPKIAAbric de ESP-008 Abric 008#2A9a 29818 l'Estany de la Coveta I

Excavaci

2A9

Carb

Pinus 0,25 El carb prov de l'estrat 2A9 que sylvestris/uncinata consisteix en una petita llengua de sediment de color gris fosc amb cendres i carbons. S'ha considerat com un fogar.

7845

45 6750-6721, 6707-6608 calANE

7001-6971, 6913-6884, 6830-6589, 6579-6573 calANE

58 VF011/M1

KIAMeners II 26254

VF-011

Aire lliure Sondeig

Carb

0,29 Les quatre peces de carb que configuren la mostra van ser recollides de la base de la seqncia estratigrfica. El sediment que conforma el nivell s nolt cendrs i es troba una alta densitat d'escries de ferro. 0,95 La mostra consisteix en dos fragments del mateix carb procedents del nivell superior del jaciment. El sediment s cendrs amb una densitat alta d'escries de ferro. 0,29 El carb procedeix del centre de la seqncia estratigrfica del monticle d'escries de ferro, d'un nivell amb molta cendra i moltes escries de ferro. 0,29 La mostra prov de la base e la seqncia estratigrfica del monticle d'escries de ferro. El sediment s molt cendrs amb una alta densitat d'escries de ferro i carbons. 1,35 El carb procedeix del monticle d'escries de ferro que defineix el jaciment. El sediment s molt cendrs amb una alta densitat d'escries de ferro i carbons. El carb procedeix del dipsit d'escries.

1605

35 414-443, 450-462, 484-533 calNE

385-545 calNE

59 VF011/M3

KIAMeners II 26253

VF-011

Aire lliure Sondeig

Carb

1780

30 214-261, 280-326 calNE

135-337 calNE

60 VF022/M1

KIAMeners VI 26247

VF-022

Aire lliure Sondeig

estrat 7

Carb

1660

30 347-371, 377-423 calNE

61 VF022/M2

KIAMeners VI 26246

VF-022

Aire lliure Sondeig

estrat 9

Carb

1650

30 349-369, 379-429 calNE

259-295, 321-436, 491-509, 518-529 calNE 262-279, 328-442, 452-461, 484-532 calNE 245-397 calNE

A causa de les variacions en la corba de calibraci, es defineixen diferents intrvals de probabilitat. La irregularitat en aquests intervals no permet precisar gaire tot i que sembla que l'antiguitat de la mostra probablement es trobaria en el perode ms antic. Malgrat els quatre intervals que es defineixen en la calibraci a dos sigmes, el que se situa entre el 6830 i el 6589 calANE acumula el 92,3% de la probabilitat de contenir l'antiguitat de la mostra. Dins d'aquest, cal destacar el perode que se situa entre 6679 i 6649 calANE. Tot i que la dataci a dos sigmes noms planteja un interval, la variaci de la corba de calibraci planteja dos moment separats amb ms probabilitats de contenir l'antiguitat de la mostra. Segons aix, per, es pot dir que la dataci es troba entre la segona dcada del s. V i la segona dcada del s. VI calNE. Tot i noms definir-se un interval en la calibraci a dos sigmes, les variacions de la corba de calibraci fan que aquest sigui fora ampli. Sembla, per, que la probabilitat ms alta se situaria en el segon quart del s. III calNE. Malgrat que es defineixen quatre intervals quan es calibra la mostra a dos sigmes, el que va de 321-436 calNE concentra el 86% de les probabilitats de contenir la mostra, ms concretament, en els anys de canvi de segle. Malgrat que es defineixen quatre intervals amb la calibraci a dos sigmes, el que va de 328-442 calNE s el que t una probabilita ms alta. Ms concretament, entre 390 i 420 calNE. A causa de les variacions en la corba de calibraci no s possible precisar ms l'antiguitat real de la mostra. Aquesta es troba entre la segona meitat del s.III i els. IV calNE. La calibraci de la dataci no ofereix grans problemes ja que, a dos sigmes, noms es defineix un interval. La variaci de la corba de calibraci, per, no permet ser ms precisos. Malgrat que en la calibraci a dos sigmes es defineix un sol interval, la probabilitat per anys s ms alta en les primeres dcades del s.V calNE. De totes maneres no es pot

62 VF028/M3

KIAGall-Fer III 26252

VF-028

Aire lliure Sondeig

nivell 8

Carb

1720

30 258-299, 319-355, 366-381 calNE 20 691-751, 762-772 calNE

63

KIAGall Fer 20465

VF-009

Aire lliure

Carb

1265

676-779 calNE

64

KIAPlanell de 20467 Castens

FA-005

Carb

La mostra procedeix d'un dipsit d'escries

1620

25 401-438, 488-530 calNE

389-535 calNE

65 LL007/3A5

Beta- Dolmen de la LL-007 252599 Font dels Coms

Aire lliure Excavaci

3A5

Carb

1930

66

KIAPiflorit 20468

LL-003

Aire lliure Neteja perfil Aire lliure Excavaci

Carb

2100

67

KIADolmen de la LL-007 23143 Font dels Coms KIADolmen de la LL-007 23141 Font dels Coms

Carb

Pinus sp.

1850

68

Aire lliure Excavaci

Carb

Pinus sp.

1990

69 LL-007/092 KIADolmen de la LL-007 23142 Font dels Coms

Aire lliure Excavaci

Carb

Pinus sp.

El carb prov d'un forat de pal situat a l'exterior del cromleg del tmul. Estratigrficament correspon a la base del cromleg. Segurament, el carb procediria del pal.

9375

descartar que l'antiguitat real de la mostra es pugui trobar en algun moment proper al canvio entre els segles V i VI calNE. 40 27-42, 4840 calANE- En la calibraci a dos sigmes es defineix un 125 calNE 140 calNE, interval de 180 anys que acumula el 92.3% 150-170, de la probabilitat de contenir l'antiguitat de 195-210 la mostra. Aquesta podria situar-se en el calNE segon quart del s.I calNE. 20 168-93 182-51 Tot i que les variacions en la corba de calANE calANE calibraci defineixen un interval ampli, la dataci no ofereix ms complicacions. 35 126-223 79-240 calNE Les variacions en la corba de calibraci calNE defineixen un interval fora ampli entre el darrer quart del s.I i la meitat del s.III calNE. No s possible precisar ms. 30 37-29, 23-11 49 calANE- Els quatre intervals que es defineixen a calANE, 3 74 calNE causa de la variaci en la corba de calibraci calANE-30 s'unifiquen en un perode calNE, 37-52 d'aproximadament un segle al voltant del calNE canvi d'era. La probabilitat ms alta, per es troba en la primera meitat del s. I calNE. 35 8713-8611 8747-8562 La calibraci de la dataci no ofereix calANE calANE problemes. Sembla que l'antiguitat de la mostra se situa en el segon quart del IX millenni calANE.

$%&'(

s e )*+,-)*-./ e s:

  stadistica de sc i ti e ce n s de cada tancat s obre s e r cie ram ade ra total

Jaciment ESP-016 VB-049 VB-026E NA-058 VB-014 VB-052 TC-016 SO-008O VB-026O TC-026D VB-060 NA-036 VB-045 NA-065 ESP-022 VB-044 ESP-023 ESP-024 NA-002 VB-034 VB-068 VB-058S NA-032 TC-022 VB-053 ESP-015E NA-030 VB-064 NA-022 NA-027 ESP-015NE VB-058N TC-026C VB-043 TC-019 SO-008E

Total sup tancats 5,63 20,4 17 17,76 28,12 19,4 22,02 73,64 64,65 36 43,15 57,44 47,94 52,14 53,28 53,82 101,25 115,14 105,44 167,26 86,35 101,68 113,04 286,85 238,2 233,42 160,1 162,87 195,03 192,67 198,86 242,85 247,72 323,64 364,74 525,7

Nm. Tancats 1 2 1 1 2 1 1 4 3 1 2 2 1 1 1 1 2 2 2 4 1 1 1 3 2 2 1 1 2 1 1 1 1 3 1 2

Promig tancat 5,63 10,2 17 17,76 14,06 19,4 22,02 18,41 21,55 36 21,575 28,72 47,94 52,14 53,28 53,82 50,625 57,57 52,72 41,815 86,35 101,68 113,04 95,61666667 119,1 116,71 160,1 162,87 97,515 192,67 198,86 242,85 247,72 107,88 364,74 262,85

T1 5,63 10,2 17 17,76 18 19,4 22,02 28,5 29,4 36 36,55 39,73 47,94 52,14 53,28 53,82 57,5 66,64 73,44 76,44 86,35 101,68 113,04 144,09 151,2 155,52 160,1 162,87 180 192,67 198,86 242,85 247,72 297 364,74 520

T2 10,2

T3

T4

10,12

24 24,6 6,6 17,71

12 10,65

9,14

43,75 48,5 32 46,08

14

30,74

88,76 87 77,9

54 0 0

15,03 0 0 22,5 5,7 0 0

4,14

%T1 100 50 100 100 64,01138 100 100 38,70179 45,47564 100 84,70452 69,16783 100 100 100 100 56,79012 57,87737 69,65099 45,7013 100 100 100 50,23183 63,47607 66,62668 100 100 92,29349 100 100 100 100 91,76863 100 98,91573

%T2 0 50 0 0 35,98862 0 0 32,59098 38,05104 0 15,29548 30,83217 0 0 0 0 43,20988 42,12263 30,34901 27,54992 0 0 0 30,943 36,52393 33,37332 0 0 7,706507 0 0 0 0 6,952169 0 1,084269

%T3 0 0 0 0 0 0 0 16,29549 16,47332 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8,370202 0 0 0 18,82517 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1,279199 0 0

%T4 0 0 0 0 0 0 0 12,41173 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 18,37857 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Prova 2: Proves de normalitat

Resumen del procesamiento de los casos Casos Vlidos Perdidos N Superficie total ramadera Superficie total habitat 25 25 Porcentaje 96,2% 96,2% N 1 1 Porcentaje 3,8% 3,8% N 26 26 Porcentaje 100,0% 100,0% Total

Pruebas de normalidad Kolmogorov-Smirnov(a) Estadstico gl Area Sig. Estadstico ,723 gl 60 Sig. ,000 ,225 60 ,000 a Correccin de la significacin de Lilliefors Shapiro-Wilk

Prova 3: Correlacions

Correlaciones Superficie total ramadera -,075

Superficie total habitat Rho de Spearman Superficie total habitat Coeficiente de correlacin 1,000

. Sig. (bilateral)

,704

28 N Coeficiente de correlacin Superficie total ramadera ,704 Sig. (bilateral) -,075

28

1,000

28 N

28

Prova 4: Analisi de variana

4.1 Area de cada cabana i la seva tipologa constructiva

Prueba de Kruskal-Wallis

Rangos

Tipologia_Murs Area 1

N 8

Rango promedio 10,88

7 2

23,29

8 3

30,63

12 4

17,21

5 5

23,70

40 Total

Estadsticos de contraste(a,b)

Area Chi-cuadrado Gl Sig. asintt. 13,150 4 ,011

a Prueba de Kruskal-Wallis b Variable de agrupacin: Tipologia_Murs

4.2 rea de cada tancat i la seva tipologa constructiva

Prueba de Kruskal-Wallis

Rangos

Tipologia_Murs Area 1

N 9

Rango promedio 38,78

6 3

41,83

12 4

24,50

32 5

27,38

59 Total

Estadsticos de contraste(a,b)

Area Chi-cuadrado gl Sig. asintt. 7,177 3 ,066

a Prueba de Kruskal-Wallis b Variable de agrupacin: Tipologia_Murs

4.3 Tipologia constructiva de la cabana i superficie ramadera tota del jaciment

Prueba de Kruskal-Wallis

Rangos

tipo Superficie total ramadera 1

N 5

Rango promedio 17,40

5 2

11,80

6 3

16,50

6 4

15,00

4 5

4,00

26 Total

Estadsticos de contraste(a,b) Superficie total ramadera Chi-cuadrado gl Sig. asintt. 8,872 4 ,064

4.4 Tipologia constructiva del tancat ms gran i rea ramadera total del jaciment

Prueba de Kruskal-Wallis
Rangos Tipologia del tancat ms gran 1 3 Rango promedio 6 4 24,00 26,75

SUP TOTAL RAMADERA

15,75

16

13,63

Total

34

Prueba de Kruskal-Wallis
Estadsticos de contraste(a,b) SUP TOTAL RAMADERA Chi-cuadrado gl Sig. asintt. 8,677 3 ,034

a Prueba de Kruskal-Wallis b Variable de agrupacin: Tipologia del tancat ms gran

Annex 2

ANNEX 2: DADES ARQUEOLGIQUES En aquest annex es presenta la descripci de les restes arqueolgiques que han estat utilitzades en aquest treball. Els vestigis aqu descrits van ser descoberts durant les campanyes de prospecci arqueolgica que el Grup dArqueologia de lAlta Muntanya1 va realitzar al Parc Nacional dAigestortes en les campanyes de 2005, 2007 i 2010, com hem dit en apartats anteriors no es presenten tots els jaciments arqueolgics descoberts sin nicament aquells que presentaven estructures arquitectniques a laire lliure visibles en superfcie i que el seu registre i catalogaci digital havia finalitzat en el moment dinici del present treball. Les descripcions contingudes en aquest annex estan extretes integrament de les memries dintervenci de les mencionades campanyes (Gassiot 2009a, Gassiot i Rodrguez-Anton, 2010). La descripci de cada jaciment ve precedida per una taula on es mostren: Dades de contextualitzaci. (Altura, relleu, jaciment a laire lliure o en cova/abric i disposici de els estructures entre elles). Conjunts que cont el jaciment, aquets conjunts shan separat quan sobserven elements que indiquen que algunes de les estructures pertanyen a cronologies i prctiques diferents a les de la resta del jaciment. Sistema constructiu de cada estructura (veure apartat 5.2 pgina 44-48). Mode de poblament assignat a cada jaciment o conjunt a partir dels resultats del treball (veure apartat pagines 58-61). Com indiquem en la part final del treball, es traat duna proposta provisional que requereix de ms estudi. Es per aix que amb les dades de que es disposen avui no es possible assignar un mode de poblament a tots els conjunts i jaciments. Quant en general el conjunt o jaciment presenta els parmetres clars amb els que identifiquem un mode de poblament aix apareix. Quant no sobserven tots els parmetres i tenim dubtes afegim possiblement. Quan no existeixen suficients elements per assignar un determinat mode de poblament el camp sha deixat en blanc

Tot seguit es passa a una descripci general del jaciment seguida per una descripci particular de cada estructura arquitectnica. Quant les observacions de lautor del present treball contradiuen o modifiquen linforme aix es fa constar en notes intercalades en el text. En el cas dexistir representaci grfica aquesta tamb sinclou. A vegades trobem una representaci de cada estructura i a vegades una representaci general del jaciment. Quan la representaci sanomena croquis es tracta de un dibuix a escala que, tot i guardar les mesures ms importants de cada estructura, pot ometre o simplificar detalls, quan la representaci sanomena plnol o planta es tracta duna representaci molt ms precisa realitzada mitjanant les tcniques de fotogrametria digital.
El Grup dArqueologia de lAlta Muntanya pertany al Departament de Prehistria de la Universitat Autnoma de Barcelona. Actualment esta format per Ermengol Gassiot, David Rodriguez-Anton, Laura Obea, David Garcia, Elsa Puig i Niccolo Mazzuco.
1

Annex 2

Codi Jaciment: ESP-015 Nom: Portarr Altura: 2276 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure i abric Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats, exempts varis abrics. Conjunts diferenciats: ESP-015NE, ESP-015NO,ESP-015E, ESP-015SO Tipologia de mur Estructures 1 ESP-015A1 2 3 ESP0-15T1, ESP-015T2 4 5 ESP-015A3, ESP-015T3, ESP-015A2, ESP-015EI1, ESP015A4

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: ESP-015E, ESP-015NO, ESP-015NE

Descripci general: Aquest jaciment es conforma per diferents tipus delements: 1 balma i 3 cavitats/abrics entre blocs de granit amb traces visibles dhaver estat arranats mitjanant murs, varis tancats i retalls de mur de pedra seca que defineixen espais clars entre els blocs de granit rodats pel tarter que baixa de la base de lAgulla del Portarr i diversos punts on, malgrat la densa coberta herbcia existent, shi ha recollit material cermic en superfcie. El jaciment es localitza en una zona de vegetaci oberta, al final del darrer petit circ abans de la pujada al Coll del Portarr a larrencada del seu vessant S i SE. s visible des del cam daccs al coll per la banda dEspot, al S daquest. El jaciment integra diverses fases docupaci diferenciades, algunes de les quals han pogut ser datades. Hi ha alguna construcci recent, com per exemple el mur de lAbric 1, que contrasta amb les caracterstiques daltres murs i tancats. La cermica recuperada en superfcie s, daltra banda, dpoca romana. Finalment, locupaci documentada mitjanant la cala estratigrfica de lAbric 2 t una cronologia dels primers segles del III Millenni calANE, molt similar a la de ESP-018. A la base i la part baixa del vessant de lltim circ que hi ha seguint el Barranc del Portarr en direcci el coll del mateix nom hi ha diversos elements arqueolgics que han motivat la identificaci daquest jaciment. Aquests vestigis es conformen de tres abrics que aprofiten els espais generats per grans blocs de granit rodats pel vessant i en els quals sn visibles estructures constructives, diversos tancats i retalls de mur a laire lliure, tres punts on shan recollit restes cermiques a laire lliure (un dells molt proper a lAbric 1) i una balma amb sediment i material arqueolgic. 2

Annex 2

El lloc es localitza a una altitud que oscilla entre els 2265 i els 2330 m., si b nicament la Balma documentada, que defineix la cota superior, es localitza per sobre els 2290 m. La majoria destructures (tant restes arquitectniques a laire lliure com abric arranjats amb murs) es situen en a la part basal del vessant que baixa de lAgulla del Portarr i que, progressivament, modera el gradient del seu pendent. Poc per sobre el pendent de la muntanya s cobert per un extens tarter, alguns blocs del qual arriben fins la zona dels vestigis arquitectnics. Tota lrea excepte els vessants rocosos s coberta per prats. En el fons de vall hi ha aigua disponible durant tot lany actualment, procedent del Barranc del Portarr i dalguns afluents. El lloc t un accs relativament rpid i fcil al Portarr i, daqu, a la vall de Sant Nicolau. Lextensi de lrea de presumpte inters arqueolgic ronda unes 2 Ha. Laparena general del jaciment s que aquest s el resultat dun palimpsest docupacions de diverses poques, molt possiblement fruit de latractiu que haurien suposat les condicions fsiques de lindret, una zona amb poc pendent, pastures i aigua abundants i que t un accs directe al coll del Portarr, principal via transversal entre les capaleres de les conques de la Noguera Ribagorana i de la Noguera Pallaresa. Dels tres punts on shan recollit fragments de cermica en superfcie, dos es situen sobre els camins que hi ha actualment en el marge esquerre de la vall. Una possibilitat s la seva confluncia indiqui una major densitat daquest tipus de materials en el subsl en aquest sector, que no es correspondria amb estructures visibles des de la superfcie. Una segona, i potser ms provable, s que aquest fenomen respongui a lalteraci que els camins fan en el subsl i a la visibilitat diferencial daquest en aquestes rees. En tots els casos els fragments recollits corresponen a cermiques de coccions oxidants amb pastes de color taronja daspecte rom. Una delles s una vora fora rodada i laltre, la recollida al costat de lAbric 1, correspon a la base duna copa. Aquesta darrera s una sigillata de verns vermell. Totes les estructures arquitectniques es localitzen en lextrem Sud i Sud-est del pletiu, just a la part baixa del vessant que el delimita. La seva disposici cobreix una rea molt ms reduda que la del total del jaciment (uns 600 m2), sobre un eix duns 45 m. parallel al sentit del vessant. Tot seguit sofereix una descripci dels principals elements identificats.

ESP-015E Conjunt: ESP-015E Codi estructura: ESP-015A1

LAbric 1 aprofita la cavitat existent a la base de la cara Est de lacumulaci diversos blocs de granit de dimensions molt grans. En realitat en aquesta banda hi ha dues cavitats, per les traces darranjament es situen en la ms gran de les dues, la situada ms al Sud. En aquesta actualment lentrada a la cavitat s delimitada per dos murs de pedra seca que delimiten una porta de 0,7 m. dample. Els trams de mur mesuren 1,15 m. el meridional i 3,8 m. el ms septentrional. La construcci dambds murs es veu 3

Annex 2 slida, encara que una mica ms acurada en el Nord, i empra clastes anguloses de granit de dimensions molt variades (entre 0,3 x 0,2 m. i 0,1 x 0,1 m. la majoria) tot i que es selecciones els ms regulars i grans per a definir els llindars de la porta. Lample dels murs ronda els 0,8/0,9 m. i lalat de la seva cara externa arriba fins 1,15 m. El seu estat de conservaci s bo i no evidencia gaire enrunament, fet que fa pensar que es tracta duna construcci fora recent (s. XIX o XX?). Linterior de labric mesura 2,25 m. de profunditat respecte el mur i 6 m. dample, i la coberta t una alada que ronda els 1,6 m., fent un mbit espai fora ampli. El sl de la cavitat es format per sediment llims orgnic amb sorres fruit de la descomposici del granit. Al centre de lespai interior de labric es realitza una cala estratigrfica (Cala n1) de 60 x 60 cm. en planta i que arriba a 40 cm. de fondria. Al llarg dels primers 5 cm. sexhuma un sediment de llims amb sorres de color marr, en el qual es detecten 5 llenges superposades de terra cremada amb carbons, claus de ferro, cermica vidriada i fusta que no ha patit una combusti complerta. A uns 11-12 cm. de potncia apareix una altra llengua de carbons i fins els 23- 24 cm. sexhuma un sediment similar per amb ms carbons tot i que internament estratificat (amb interrupcions en la presncia de carbons). Aqu es recullen diversos fragments de cermica modelada a m i una pea de slex tallat. Per sota comencen a aflorar clastes de granit grans que finalment fan dificultosa lexcavaci. Satura laparici de materials arqueolgics

Conjunt: ESP-015E Codi estructura: ESP-015T1 ESP-015T2

A la part frontal de lAbric 1 hi ha, adossats a la cara Est dels blocs amuntegats, dos tancats. El ms meridional es troba just davant lentrada a la cavitat i laltra adossa al mur septentrional daquest. La seva planta s irregular. El primer mesura 9,5 x 8,2 m. i el segon 10,8 x 14,4 m. Els seus tancaments integren estructures geolgiques procedents del tarter (acumulacions naturals de blocs de granit) junt a alineacions actualment desordenades de carreus de granit sense escairar. En aquests casos els clastes sn de mesures molt variables, majoritriament superiors als 0,3 x 0,2 x 0,2 m. En general no saprecien ni fileres ni filades en uns murs que es presenten fora desfets. Aquest fet contrasta amb lactual mur de lAbric 1, que sembla molt ms recent. En el Tancat Sud dels dos descrits hi ha, en la seva cantonada Nord-oest, un recinte interior duns 5,8 x 5 m., amb un accs duns 0,7 m. en la part Sud del seu mur Oest. Les dues parets que el defineixen sn fetes mitjanant una filada de clastes grans i fora aplanats, duns 0,4 x 0,3 x 0,15 m. Mant entre dues i 3 fileres. A linterior no hi ha traces evidents denderroc duna coberta. Dins del tancat Sud sha recollit el fragment de cermica sigillata.

ESP-015NE Conjunt: ESP-015NE Codi estructura: ESP-015A3

Annex 2 A 21 m. al Nord-est de lAbric 1 es localitza, ja en el vessant, lAbric 3, definit pel tancament dun petit forat existent a la base dun gran bloc del tarter per mitj dun petit mur de pedra seca. Lestructura ressegueix tota lentrada, que t un ample de 1,6 m. Lespai interior mesura un mxim de 1,1 m. de fondria i no presenta sediment. El mur, duna nica filada en la seva part superior i un ample de 0,7 m. en la base, no presenta fileres ordenades. Lalat del seu parament exterior arriba a superar 1 m. Els seus carreus sn de dimensions mitjanes i petites, no majors que 0,3 x 0,2 x 0,2 m. No shi aprecia un nivell denderroc evident, fet que planteja la possibilitat duna construcci relativament recent.

Conjunt: ESP-015NE Codi estructura: ESP-015T3

A loest daquest abric hi ha les restes dun recinte (Tancat 3). Aquest recinte delimita una rea de planta irregular, de 17,4 m. (eix N-S) i 14,9 m. (eix E/NE-W/SW). Gran part de la delimitaci de lespai saconsegueix mitjanant la presncia de grans blocs del tarter, alguns dels quals poden haver estat desplaats intencionalment, i la neteja de lrea interna. En 4 punts hi ha petits trams de murs de pedra seca, amb traats que oscillen entre 1,5 i 3 m., segons els casos. En tots els casos sn construccions poc acurades, que no tenen fileres ni filades definides i empren carreus sense escairar de mesures variades. Laccs a lespai es situa a la banda Nord, a travs duna obertura duns 0,8 m. dample.

Croquis ESP-015A3 i ESP-015T3 5

Annex 2

ESP-015 NO Conjunt: ESP-015NO Codi estructura: ESP-015A2

LAbric 2 denomina el tercer refugi que aprofita la morfologia dun bloc de grans dimensions de granit que recolza a sobre daltres tot generant un espai buit a la seva base. Indicis de laprofitament de lindret com a lloc de resguard els ofereix la presncia de tres trams de mur que tanquen o delimiten les tres obertures existents, a lOest, el Nord-est i el Sud-est. El parament de majors dimensions s el primer dells, que delimita un accs de 3,4 m. dample i 0,6 m. dalt. Sembla ser aquest el principal punt dingrs a un espai interior que adquireix 5,7 m. de profunditat cap a lEst/Sud-est, guanya alada de la coberta (fins a 1,1 m.) i mant un ample superior als 3 m. El tancament del costat Nord-est s un petit mur de 1,3 m. i un alat de 0,8 m., contactant el sostre. Finalment, a la banda Sud, davant duna obertura de 3,2 m. dample hi ha dos petits trams de mur (de 1,2 m. i 1,4 m. respectivament) que parallels entre ells, i separats 2,9 m., es disposen perpendicularment a aquesta entrada i en la seva part distal adossen a blocs de granit, tot definint un petit espai delimitat. Aquests murs arriben a tenir fins a 0,9 m. dalat. En tots els casos les construccions sn fetes de pedra seca emprant carreus sense escairar de dimensions mitjanes i petites. Lespai interior de lAbric 2 es conforma per un nivell superficial sorrenc amb alguns blocs de granit de grans dimensions que el compartimenten una mica. No shi aprecien vestigis docupacions recents. Shi ha realitzat una cala estratigrfica (Cala n 2) de 50 x 50 cm. amb la finalitat de detectar si hi ha vestigis docupacions arqueolgiques i, en la mesura del possible, datar-les. Lactuaci ha perms documentar un primer nivell dun sediment sorrenc, amb matria orgnica i petits carbons rodats estril en altres tipus de materials. Entre els 15 i 21 cm. de fondria, segons el cas, sha exhumat un estrat dentre 5 i 8 cm. despessor, tamb dun sediment principalment sorrenc per amb una coloraci molt ms fosca i una gran quantitat de carbons. En el seu interior shi ha recollit diversos fragments informes de cermica de pastes grolleres i coccions predominantment oxidants. La base daquest estrat ha estat datada en la primera meitat del III Millenni calANE. Per sota ha aparegut un tercer dipsit amb una gran quantitat de clastes mitjans i grans de granit i un sediment ms fi, tot i que amb algunes sorres, de color marr clar. Aqu han desaparegut les restes arqueolgiques i a 50 cm. de fondria sha aturat lexcavaci.

Annex 2

Croquis ESP-015A2

Conjunt: ESP-015NO Codi estructura: ESP-015EI1

Uns 15 m. al Nord / Nord-oest del Tancat 3 i lAbric 3 i ha un altre petit recinte. Aquest recolza a la banda Sud dun gran bloc rodat del vessant. Sn visibles daquest tancat un mur que arranca del citat bloc i discorre en direcci Sud-oest, parallel a la base de la tartera, un tram de 4,5 m; un segon tram que inicia en lextrem de lanterior i sestn 5,1 m. en direcci Nord-est. A la seva fi, i definint ja el costat Nord-est del tancat, hi ha lentrada, que t un ample de 1,1 m. i s flanquejada pel seu costat Nord-oest per un gran bloc de granit del qual arranca un darrer tram de mur que tanca definitivament lespai adossant novament al bloc inicial. Els murs novament sn construccions desordenades i fora desmantellades de pedra seca, on no shi aprecien paraments clarament definits.

ESP-015SO Conjunt: ESP-015SO Codi estructura: ESP-015A4

Annex 2 La Balma es localitza a la part ms elevada de lrea definida com a jaciment, 140 m. a lOest / Sud-oest de lAbric 1. Es conforma a la base de la paret sortint de la cara Est dun aflorament secundari de granit. El sl de la balma est delimitat i, aparentment terraplenat, per un parament artificial de blocs angulosos de granit de grans dimensions (sovint de ms d1,5 m. deix ms llarg) que semblen haver estat remoguts de sota la cornisa a fi de delimitar, amb un arranjament lineal, la part frontal de la balma. Es defineix aix un espai de quasi10 m. seguint la cornisa i un ample que en algun punt arriba als 3 m. Actualment s cobert per una densa coberta herbcia que amaga un terra amb algunes lloses i clastes de granit. A la part ms occidental es localitzen forces carbons en superfcie. A fi de detectar ocupacions arqueolgiques o inferir la cronologia del parament frontal, es realitza una cala estratigrfica (Cala N 3) de 50 x 50 cm. fins una fondria de 40 cm. En els primers 15 cm. el sediment s format per llims amb sorres de color marr fosc. La matriu t fora matria orgnica. En aquest estrat shi aprecien diverses llenges de carbons superposades, la major de les quals arriba a tenir quasi 5 cm. despessor en algun punt. Aproximadament a la seva alada sha recollit el fragment duna argolla de ferro, molt degradat. A partir dels 15 cm. de fondria ha aparegut un dipsit amb una gran quantitat de clastes, sovint grans, de granit i un sediment progressivament ms marrons i clar i amb una matriu amb ms sorres grantiques. Han deixat de trobar-se carbons i no ha aparegut cap altre tipus de material.

Annex 2 Codi Jaciment: ESP-016 Nom: Pletiu de la coveta Altura: 2180 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure i abric Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i un abric. Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 ESP-016A1, ESP-016T1 I ESP-016T2 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Tot el jaciment (Possiblement) Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment es conforma dun abric a sota dun gran bloc de granit i de les restes dun petit tancat, un mur possiblement d'un tancat major i algun retall de mur allat (potser part d'aquest darrer). Labric t restes de murs que arrangen lespai, que es divideix en dos mbits. Un dells, el ms obert, aprofita la faceta de la cornisa/sostre ocasionada per un despreniment del bloc i sorienta cap el Sud i lEst. Laltre espai s molt ms amagat i, actualment, baix de sostre. Shi accedeix pel costat Nord de lanterior. En el primer dels mbits sha dut a terme una cala estratigrfica que ha perms constatar lexistncia de diversos nivells de dipsits de carbons amb cermica vidriada i ferro a linici de la seqncia i cermica modelada a m i slex tallat a la seva part ms baixa

Conjunt: ESP-016 Codi estructura: ESP-016A1

LAbric s lespai del jaciment en el qual shi ha dedicat ms esforos de documentaci. Es defineix a partir de la morfologia dun gran bloc de granit disposat a linici del vessant Oest de la vall de Monestero. La cavitat generada s visible mpliament des de diversos punts de la vall, especialment al Sud i Sud-est de lEstany de Monestero (i, casualment, dna nom al pletiu proper). Lespai apte com a resguard es localitza principalment a les bandes Sud i Est del bloc. En aquests sector hi sn visibles diverses construccions que acaben de definir lespai objecte docupaci humana. Lespai interior de lAbric te el seu accs per la banda Sud i la part meridional de la cara Est. En aquest punt la cornisa t una alada considerable (entre 1 i 1,3 m.) i es defineix un primer 9

Annex 2 mbit fora ampli que sestn cobrint eix de 8,2 m. de la meitat Est de la cara Sud del bloc, amb un ample que oscilla entre 4,3 m. a la banda oriental, junt a lobertura, i 1,75 m. en la part ms occidental. Aquest mbit est delimitat per dues construccions de pedra seca. La primera discorre durant 2,8 m. en direcci Sud-Nord coincidint amb el lmit de la cornisa a la cantonada SE del bloc. Actualment s visible com una alineaci dentre 1 i 2 fileres de clastes angulosos i grans (uns 0,6 x 0,4 m.) de morfologies heterognies. En el seu extrem Sud aquesta estructura enllaa amb una acumulaci desordenada de carreus encara majors que sembla ser el fruit de la neteja de lespai interior de la cavitat. La segona s un altre mur que presenta un traat en direcci E-W en el primer tram de 2,45 m. per a desprs girar vers el SE i continuar, definint una planta una mica sinuosa, al llarg de 3,8 m. El primer tram ressegueix una lnia de ruptura del relleu de linterior de lAbric (i que defineix el segon dels mbits existents) i es conforma con una alineaci de dues filades de clastes duns 0,3 x 0,3 m. mentre que el segon, majoritriament, es conforma com una nica filada de carreus de dimensions similars i majors. Lalat en tots dos casos no supera les dues fileres. La superfcie de lespai definit a sota la cornisa, arriba a quasi a 19,9 m2, si b nicament semblen aptes per a locupaci humana poc ms de 9,5 m2 (doncs gran part de la meitat occidental de lmbit presenta una gran acumulaci de blocs del tarter). En aquesta segona part el sediment de la superfcie s format per llims i sorres i hi creixen ortigues i altres herbes. En aquest mbit hi ha diverses traces docupacions relativament recents: un apilonament de llenya a la banda Est, alguna amb traces de combusti parcial, i una petita estructura de combusti feta amb clastes i de planta circular adossada a lextrem Sud del mur oriental.

Conjunt: ESP-016 Codi estructura: ESP-016T2 A uns 25 m. al Sud hi ha les restes dun recinte de dimensions incertes que queda amagat en la vegetaci extremadament frondosa i alta que hi ha en aquest punt. Probablement es tracta dun tancat ramader

10

Annex 2

Croquis ESP-016T2

Conjunt: ESP-016 Codi estructura: ESP-016T1 Amb lobservaci del croquis i les evidencies arquitectniques que mostra sha cregut pertinent afegir una estructura ms a la descripci: Un espai terrassat de funci incerta.

11

Annex 2 Codi Jaciment: ESP-018 Nom: Obagues de ratera Altura: 2312 m Relleu: Fons de vall Tipus de Jaciment: Abric. Conjunts diferenciats: cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 ESP-018A1 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Localitzaci: abric

Descripci general: El jaciment consisteix en un abric conformat a lespai buit existent a la base dun gran bloc errtic de granit. Aquest espai, que t un accs molt obert orientat al Sud, ha estat com a mnim en una de les seves ocupacions arranjat amb dos trams de murs que, deixant una zona dentrada, ressegueixen la vertical de la cornisa. A linterior de labric shi identifiquen diverses traces docupacions recents (s. XX). En una cala estratigrfica realitzada es recull un fragment cermica modelada a m i es documenten diverses llenges de sediment amb carbons. Labric es troba en larrencada del vessant Nord-est de la vall de Ratera, uns 860 m. abans darribar a lEstany del Port de Ratera. La zona s molt pedregosa, amb tarters, i petites clapes de prat i algun arbre dispers. Hi ha aigua propera i accessible. La cronologia de les ocupacions documentades s diversa. En superfcie i ha restes recents. La dataci de la base de la seqncia destrats de llims amb carbons de la cala estratigrfica ha facilitat una cronologia de la primera meitat del Tercer Millenni calANE. Aquest jaciment es localitza a la part alta de la vall de Ratera, uns 870 m. abans darribar a lEstany del Port de Ratera, que en defineix la capalera. La zona s bastant pedregosa i en molts trams s coberta per llenges de tartera. No obstant i ha espais amb vegetaci de prat, algun pi negre dispers i aigua accessible. Lindret es situa, alhora, en el cam daccs al port des del Sud. Actualment un dels corriols transcorre uns 40 m. al SW del punt on hi ha labric, que aprofita un dels darrers blocs del tarter que baixa pel vessant i mor al fons de la vall.

12

Annex 2

Conjunt: ESP-018 Codi estructura: ESP-018A1 Labric es conforma a la base dun gran bloc de granit que, amb una inclinaci cap el Nord, genera un espai obert cap el Sud. Just coincidint amb el lmit del bloc de coberta, resseguint la cornisa hi ha dos trams de mur que tanquen una mica aquest accs obert. Lespai interior de labric presenta una planta rombodal, duns 6,2 m. de diagonal major (sentit E-W, parallel a laccs) i 4,4 m. de diagonal menor (N-S). El sostre arriba a tenir uns 1,6 m. dalada. Franquejant laccs hi ha els dos trams de mur. El Mur Sudest limita la banda oriental de la cornisa, al llarg de 3,0 m. amb una planta rectilnia en direcci SW-NE. El Mur Sud-oest fa el mateix al llarg de 3,1 m. en direcci SE-NW. Entre els dos hi ha un espai de 1,1 m. que es conforma com a porta. En tots dos casos el seu alat mxim es localitza en el costat oposat a aquesta porta i ronda els 0,7 m. La construcci dambds s tamb molt similar: sn de pedra seca de granit i formats per una nica filada de clastes duns 0,25 x 0,15 m. per terme mig i sense escairar. En el seu recorregut integren alguns blocs de grans dimensions. El Mur Sud-oest integra tamb un pi, que sembla anterior a lestructura. Entorn la porta sembla que dos grans blocs defineixin els respectius llindars. Tot i que hi ha algun bloc desplaat, el nivell denrunament s molt limitat i la sedimentaci de la base de la majoria dels carreus (excepte dels blocs ms grans) s molt escassa. Sembla, doncs, que es tracta duna construcci recent. De linterior de labric, la franja ms propera a la cornisa i els murs presenta fora sediment. En canvi, a la part ms profunda el terra s copat per diversos blocs de granit. En el punt central del fons de lespai nhi ha un de grans dimensions, a sobre del qual hi ha una estructura de combusti formada per un cercle de diversos carreus de granit ms grans en els laterals i menors en larc frontal. En el seu interior hi ha carbons i cendres daspecte relativament recent. Just a sobre de lestructura, en una esquerda de la coberta hi ha clavat un clau de ferro, que molt probablement es relaciona amb lestructura descrita. En els extrems Est i Oest de linterior de labric tamb hi ha traces de carbons que fan pensar en petits fogars. A part de les descrites, no es troben ms evidncies en superfcie. A fi de comprovar la possible existncia docupacions ms antigues, es realitza una cala estratigrfica de 50 x 40 cm. a linterior de la cavitat. Lactuaci permet documentar una seqncia de tres grans dipsits de llims amb cendres i carbons associats a terra termoalterada a llurs respectives bases. En el dipsit inferior ha aparegut un fragment de cermica modelada a m. Un carb de la base daquest dipsit, a prop de 50 cm. de fondria, ha proporcionat una dataci de principis del Tercer Millenni calANE. Es desconeix, no obstant, la cronologia dels dipsits entremitjos.

13

Annex 2

Croquis ESP-018A1

14

Annex 2

Codi Jaciment: ESP-022 Nom: Pletiu de Subenuix I Altura: 2276 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats i exempts. Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 ESP-022C1, ESP-022T1 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: ESP-022 (Possible) Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment agrupa tres vestigis arquitectnics distants entre ells entre 140 m. i 240 m. El primer (Estructura 1) dells correspon a les restes dun petit recinte de planta rectangular, al qual possiblement se n'hi adossa un altre, i funcionalitat desconeguda (tancat, habitaci?) del qual se nintueixen tres murs fora sedimentats que adossen a un bloc que tanca el costat restant. El segon (estructura 2) s un retall de mur allat que es disposa seguint la corba de nivell del vessant i que tamb es presenta fora cobert de sediment. El tercer (Estructura 3) s una construcci de planta quasi circular (tot i que oberta per un costat) localitzada al cim del tur que voreja pel Nord-oest lentrada a la vall de Subenuix, i que sembla ms recent que les anteriors. Les restes cobreixen una extensa rea del vessant i la carena del Pletiu de Subenuix dAvall, arribant fins el cam que permet accedir a la vall i que passa per sobre lEstructura 1. Lindret s principalment una rea de pastures, amb bosc de pi negre a la carena. La cronologia s desconeguda. A prop, les restes arquitectniques de lassentament ESP-024 tenen una cronologia tardo-romana, que potser s extrapolable a lEstructura 1, la que t aparena duna major antiguitat. Nota: Malgrat la descripci realitzada en camp, una observaci detallada del registre mha fet optar per no separar en sectors les dues estructures.

15

Annex 2 Conjunt: ESP-022 Codi estructura: ESP-022T1

Les restes constructives denominades Estructura 1 es localitzen al punt de menor cota del jaciment i sn visibles des del propi cam, que els passa per sobre. En elles hi s evident un recinte de planta rectangular (7,2 m. de llarg, i 4,5 m. dample) seguint un eix orientat NW-SE, perpendicular al tlveg. El mur transversal que defineix el costat Sud-est sestn cal el Sud-oest superant lample del recinte i la cantonada que defineix amb el mur del costat SW. La capalera daquest recinte (a la banda NW) est formada per un nic bloc de granit (de forma similar al recinte identificat a ESP-019) al qual adossen els dos murs longitudinals. Seguint vers el Sud-oest leix que aquest bloc marca hi ha carreus de granit de grans dimensions que podrien estar definint una filada. Si aix fos cert, hi podria haver un segon recinte adossat al primer i definit per aquesta filada i per la continuaci del mur SE. Li mancaria, no obstant, el tancament longitudinal de la banda SW, fet que fa aquest segon mbit molt hipottic. La construcci dels murs s feta a base de pedra seca amb carreus de granit sense escairar. Els murs tenen entre 1 i 2 filades en funci de les dimensions dels carreus (de 0,6 x 0,4 x 0,2 m. a 0,25 x 0,2 x 0,2 m.) i un alat que no supera els 0,4 m. El tancament del costat NW el forma un gran bloc natural, que actua definint una espcie dortostat. Els murs estan molt colgats de sediment, tapant diversos trams de la nica filera actualment visible. Aquest fet sembla indicar que la construcci s bastant antiga. Hi ha poc enderroc visible tant a linterior com a lexterior del recinte, fet que planteja interrogants sobre lalat original de les estructures de tancament. No hi ha traces de sostre de lloses collapsat.

Conjunt: ESP-022 Codi estructura: ESP-022C1 LEstructura 3 es situa a 236 m. al Nord-est de lEstructura 2 i 141 m. al Nord de lEstructura 1, en el promontori ms septentrional de la carena que delimita pel Nordoest el Pletiu de Subenuix dAvall. Lindret t una molt bona visibilitat sobre el vessant dAmitges i bassiero i les valls dEspot i Subenuix, aix com del pas daccs cap el Portarr des de la capalera de lEstany de Sant maurici cap a les Marrades del port. La construcci recolza directament sobre laflorament de grans blocs de granit del cim. En planta lEstructura 3 defineix un recinte de morfologia irregular, amb murs arquejats i angles roms. Mesura 2,1 m. de llarg (eix SW-NE) i 2,8 m. dample (eix SE-NW). T una gran obertura cap el Nord-est de 2 m. dample. La construcci s de pedra seca. El mur deixa entre els carreus molts petits forats que no estan relligats amb sediment ni tapats amb altres clastes. La seva factura s molt expeditiva, amb carreus sense desbastar de mesures molt irregulars (de 0,1 x 0,1 x 0,1 m. a 0,5 x 0,3 x 0,3 m.), dominant potser els de dimensions ms grans. No saprecien fileres clares en el parament. En planta els murs tenen una nica filada i un ample duns 0,4 m. A la banda SW de la construcci hi ha evidncies denrunament, amb clastes caiguts cap lexterior de lestructura i una disminuci de cota de la cresta del mur. En aquesta zona tamb hi ha clastes plans caiguts cap a linterior del recinte, que recolzen en el parament intern del mur i que poden ser indicatives dun hipottic sostre de lloses. En general, no obstant, la resta del tancament sembla mantenir la cota de la cresta del mur i haver patit poc enrunament. A linterior del recinte hi ha alguns clastes. No obstant, labundant pinassa en dificulta la visi. La neteja de la base dalguns trams del mur indica que hi ha 16

Annex 2 poca sedimentaci, duns 3 a 5 cm. mxim dhumus. En alguns punts la base de la primera filera recolza directament sobre roca mare i en daltres sobre sl orgnic. Aquest fet, junt amb lestat de conservaci de la construcci fa pensar que la seva cronologia s fora recent. Sen desconeix la funcionalitat, tot i que lindret, exposat al vent, t bones qualitats com a lloc de guaita del territori circumdant.

Croquis ESP-022T1 i ESP-022C1

17

Annex 2

Codi Jaciment: ESP-023 Nom: Pletiu de Peret Altura: 2210 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts. Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 ESP-023T1 2 3 4 ESP-023C1, ESP-023T2 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: ESP-023 (possible) Antic i protohistric:

Descripci general: Seguint el cam que duu al refugi dAmitges, ms amunt de lEstany de la Bassa i just abans darribar a la corba on brolla una font daigua, hi ha un petit pletiu, de pendent suau i amb vegetaci prpia de pastures i de sls amb abundncia de nitrats. A la banda Sud i Est daquest espai hi ha les restes arquitectniques que motiven la documentaci del jaciment. Com en daltres ocasions, les estructures es localitzen a larrencada del vessant, quan el terreny esdev ms rocs. Els vestigis identificats es designen com a Tancat N 1, Tancat N 2 i Cabana. En tots els casos les construccions sn fetes a base de pedra seca emprant carreus de granit de dimensions duns 0,4 x 0,2 x 0,2 m., de mitjana, tot i que en algun tram de la Cabana i del seu enderroc tendeixen a ser una mica ms petits.

Conjunt: ESP-023 Codi estructura: ESP-023C1

La Cabana es situa a uns 7 m. al Nord/Nord-oest de la cantonada del Tancat N 2. La seva planta actual s ms o menys. Mesura entre 3,2 m. i 3,5 m. de dimetre. En un punt 18

Annex 2 del seu traat la construcci adossa a un bloc de granit fora gran, no aportat antropicament. La construcci s a base dun mur duna filada de carreus grans de granit que, tot i no semblar escairats, en alguns casos evidencien certa selecci de formes anguloses. En la seva banda Sud lenrunament del mur s major i els clastes sn ms petits. A linterior no shi detecta lexistncia duna coberta de lloses caiguda. Shi realitza una petita cala de 20 x 20 cm. i a una fondria de 19-20 cm. apareixen carbons. Davant daquest fet, lexcavaci satura.

Conjunt: ESP-023 Codi estructura: ESP-023T1

El Tancat N 1 es situa al marge Sud del jaciment, a la base de la tartera que marca linici del vessant cap a lelevaci designada com a Pletiu de Peret. Conforma un recinte de planta irregular, de 12 m. de llarg i 5,7 m. dample a la part oriental. Ms o menys en els 2/3 de la seva extensi cap a lOest la seva planta sestreny a poc ms de 2,5 a 3 m. dample. En el seu traat, el mur que el delimita integra diversos blocs de granit de grans dimensions del tarter i la vessant. Lample del mur ronda els 0,6 m. i te un alat mxim, corresponent a unes tres fileres, duns 0,7 m. Tot i que en alguns punts shi observa cert enrunament, la seva visi s clara i el seu permetre s ben definit.

Conjunt: ESP-022 Codi estructura: ESP-022C1

El Tancat N 2 es troba a uns 35 m. al Nord-oest del recinte anterior, en la banda Oest del prat on subica el jaciment. A diferncia del Tancat N 1, aqu noms sidentifiquen dos murs que conflueixen en un angle de poc menys de 90 i que, per tant, deixen obert per dos costats el que hauria pogut ser el recinte original. El primer dels murs es disposa seguint una orientaci aproximada S-N durant 12,5 m. seguint ms o menys la corba de nivell i el segon enllaa amb el seu extrem septentrional per a discrrer cap a lOest al llarg de 8,3 m. En el punt on sestableix el contacte entre ambds hi ha un bloc gran de granit, dorigen geolgic. El primer mur presenta una obertura duns 0.8 m. que sembla correspondre a laccs del Tancat N 2. El seu alat s duns 0,7 m. i la seva construcci similar a la de laltre recinte. Del segon mur noms sen conserva una filera i, en planta, noms presenta una filada.

19

Annex 2

Croquis oquis ESP-022C1, ESP-022T1 i ESP-022 T2

20

Annex 2 Codi Jaciment: ESP-024 Nom: Pletiu de Subenuix I Altura: 2165 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure i abric vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: ESP-024M, ESP-024D Tipologia de mur Estructures 1 ESP-015A1 2 3 ESP0-24C1, ESP-024T1, ESP-024T2 4 5 ESP-024C3, ESP-024EI1

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: ESP-024M

Descripci general: En la part alta de la zona de pastures que limita el marge dret del sender que porta cap a lEstany de Subenuix des de linici de la vall, uns 117 m. al Nord-oest del punt on el cam creua el riu de la Ribera de Subenuix, es localitza un conjunt destructures arquitectniques. La zona s relativament poc inclinada i abasta el cim dun petit contrafort fins a la part baixa del tarter que limita lrea per la part superior del vessant. El punt t una bona visi sobre les valls de Subenuix i lEstany de Sant Maurici, i no es troba gaire allunyat de punts amb aigua permanent. Les estructures, principalment murs que delimiten rees terraplenades, es troben principalment exemptes les unes de les altres i cobreixen una rea duns 500 m2 aproximadament. Algunes delles es confonem amb els blocs del tarter i la seva visibilitat s complicada. La tipologia dalgunes construccions recorda alguns dels murs dels tancats de ESP-015, jaciment que ha facilitat cermica romana en superfcie. La dataci obtinguda aqu indica que ESP-024 t com a mnim algunes de les construccions dpoca romana (s. III-IV calNE). A la mateixa vall ESP-026 t una cronologia prop de dos segles anterior. Potser la nica construcci que sembla de diferent cronologia a la resta s lEstructura 2.

ESP-024M

21

Annex 2 Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024C1

s una de les estructures ms evidents del jaciment. Es localitza en el sector inferior del mateix, en una zona de pastures i de poc pendent. La seva planta s rectangular, de 6 m. de llarg i uns 5 m. dample. El seu eix longitudinal sorienta en direcci SW-NE. Els murs que el delimiten es troben molt sedimentats i coberts per sl orgnic i herba. La seva visibilitat es dna, principalment, per les lnies de ruptura que introdueixen en el relleu, promovent a ms un enfonsament corresponent a linterior del recinte, ja que en gran part s coberta per sl orgnic i herba. Complementa aquesta visi laflorament dalguns dels carreus de lestructura. Tots els murs, excepte el del costat Sud-est, mesuren un ample d1 m. Lamplada del darrer, el que delimita el recinte per la banda ms baixa del vessant (i per tant, amb un alat major) s ms confs. Lelevaci perceptible actualment marca un ample de prop de 1,75 m., per que pot estar falsejat per la presncia denderroc. Lespai interior als murs mesura 4 m. de llarg i 3 m. dample. La construcci dels murs s, aparentment, de paret seca emprant blocs de granit poc o gens escairats. En planta semblen presentar dos paraments duna filada cadascun i un rebliment intern. En alguns punts els murs aprofiten gran blocs, possiblement geolgics. El mur que anivella el terreny per la seva cota inferior (costat SE) presenta abundants blocs grans en el seu parament exterior. El relleu suggereix lexistncia dabundant enderroc tant a linterior com a lexterior, recolzant en els paraments dels murs tot formant tallosos inclinats. A la part ms enfonsada de linterior es realitza una cala estratigrfica de 50 x 50 cm. amb la finalitat de documentar lexistncia dun nivell docupaci i, eventualment, datar-lo. Els primers 8-10 cm. exhumats corresponen a un sediment dhumus estril format posteriorment a labandonament de ledifici. A partir dels 10 cm. comencen a aparixer petits carbons i fragments molt rodats de cermica de pasta depurada taronja. Aquests materials incrementen de forma molt notria a partir dels 16 cm. i fins els 1819 cm. de profunditat, per sota de taques de terra cremada (tubot?) i ms carbons. Entre els materials apareguts hi ha un esclat, un fragment de vidre antic, algunes restes cermiques, carbons i fauna molt meteoritzada. Aquest nivell de materials, que sembla correspondre a locupaci de la construcci, recolza sobre un sediment de llims de color marr que en la seva part superior t fragments de terra cremada que cobreix un nivell de petits clastes plans que podrien ser estructurals. El carb datat en el s. III-IV calNE prov de linici daquesta capa de terra cremada en contacte amb materials arqueolgics, i previsiblement es relaciona amb ls de la construcci.

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024EI1

Aquesta estructura limita al Nord-oest amb lEstructura 4 i per la seva banda Est/Sudest suposa el lmit oriental del jaciment. Es conforma com un espai terraplenat per un mur de terrassa fet a base una nica filera de blocs de granit fora grans (de dimensions variables per generalment superiors a 0,4 x 0,3 x 0,2 m.) que en diferents punts, especialment en els extrems, aprofita blocs naturals. nicament en el seu extrem Sud mostra lexistncia de 3 fileres. T un alat duns 0,8 m, un ample de 0,6 i un recorregut 22

Annex 2 mxim de 14 m., tot i que el ms evident correspon als 8 m. ms meridionals. En lextrem Sud aquest mur gira cap a lOest al llarg de 6 m. (mur Sud-oest) definint una planta darc a base dun scol de 1 2 filades de carreus de granit molt sedimentats de dimensions similars a les del mur anterior. Podria ser el tancament de la terrassa en aquesta banda.

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024C3

El tret diferencial de lEstructura 3 s que en la part Sud de lespai terraplenat shi distingeixen les restes dun recinte de planta rectangular de 5,6 m. De llarg (seguint lorientaci de la terrassa) i uns 2,9 m dample. De ell en sn evidents les fileres basalts dels murs Nord-oest, Nord-est i Sud-est. El tancament restant sembla definit pel mur frontal de la terrassa Estructura 4. Els murs daquest recinte es presenten com un scol molt sedimentat duna filada de carreus grans (ms de 0,4 x 0,3 m.) que en general no arriben a tocar-se. Linterior s buit i no hi ha traces visibles denrunament. Podria constituir un espai dhbitat a linterior de la terrassa.

Croquis ESP-024EI1 i ESP-024C3 (contingut dintre del primer)

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024T1

23

Annex 2

A linterior de la tartera, en el lmit Oest del jaciment, hi ha un tancat o espai delimitat. La seva visibilitat sestableix pel buidatge duna rea de dins de la tartera, duns 4,8 m. de llarg i 3 m. dample, que actualment t una densa coberta de neret, i per lexistncia dun mur en la seva banda superior (Oest) fet de pedra seca amb carreus de diferents dimensions per que defineix molt clarament el parament interior (respecte el recinte). El seu alat ronda els 0,8 cm. i t un recorregut de 4,8 m. adossant a dos grans blocs.

Croquis ESP-024T1

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024T2

En lextrem ms occidental del jaciment hi ha com a mnim 5 trams de mur que, majoritriament, reomplenen espais buits entre blocs rodats que marquen el lmit interior de la tartera que hi ha per sobre del jaciment en el vessant. Aquest element conforma el lmit Oest del jaciment i podria constituir el costat occidental dun tancat (en aquest punt caldria definir la relaci que guarda amb lEstructura 4). Els trams dels murs sn:

24

Annex 2 Tram 1: format per quatre clastes plans de granit disposats transversalment al seu eix. T un llarg de 1,1 m., un ample de 0,5 m. i un alat de 0,5 m. Tram 2: format per 3 clastes plans de granit de 0,4 m. deix, un posat verticalment i els altres dos un a sobre laltre. Tram 3: amb un recorregut de 3,1 m., un ample de 0,6 m. i un alat de 0,8 m. s format per carreus de 0,6 m. deix. s evident en el seu parament interior. Tram 4: format per tres clastes plans de granit. Recolzant en un bloc de granit, delimiten un espai buit de pedres que desprs s continuat pel tram 5. Tram 5: s un petit mur de 1,8 m. de llarg, 0,5 m. dample i un alat de fins a 0,6 m. que adossa a 2 blocs grans de granit. s conformat per carreus de morfologies i dimensions molt variades collocats de forma desordenada sense definir filades ni fileres clares.

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024TE1

A uns 6 m. al Nord de lEdifici 1 es localitza un mur daterrassament de 9,7 m. seguint les corbes de nivell en direcci N-S. s construt amb blocs de grans dimensions (molts de ms de 0,5 x 0,4 x 0,4 m.) relligats amb daltres de menors dimensions sense formar fileres clares fins arribar a una acumulaci de grans blocs de granit relligats amb clastes ms petits que transcorre parallela al tancament septentrional de la terrassa.. El parament de la terrassa s evident i t un alat de 0,8 m. El marge introdueix un a clara discontinutat en el terreny, tot terraplenant la superfcie superior. Lextrem Est del mur sembla haver patit enrunament. A la cantonada hi ha el que sembla ser una alineaci duna filada de clastes de granit, molt sedimentada, que sestn al llarg duns 5,5 m. Podria ser que aquest segon mur, que segueix el gradient del vessant, tanqui per la banda Oest lespai terrassat. Es desconeix la funci (agrcola, de construcci dun hbitat, etc.) daquest aterrassament.

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024EI2 Observant els croquis i les descripcions creiem que existeix una estructura que no menciona la memria. Molt semblant ESP-024EI1. La seva funci s incerta.

25

Annex 2

Croquis ESP-024TE1

Conjunt: ESP-024M Codi estructura: ESP-024TE2

Just per sota, quan a cota, de la Terrassa Septentrional 1 una altra estructura que repeteix el format de lanterior. En aquesta ocasi el sector Nord del mur frontal s menys evident fruit del seu enrunament, per en canvi el tram Sud s clar. La construcci segueix les mateixes pautes que la terrassa superior i t una llargada de 10,20m. i un alat mxim de 1,1 m. Del mur lateral Nord, ms o menys continuaci de lexistent en aquest punt en la Terrassa Septentrional 1, noms en roman una acumulaci desordenada de grans blocs de granit. Daltra banda, en lextrem Sud el mur frontal gira cap a lOest definint, aqu tamb (com en les estructures 3 i 4) un tancament de 2,05 m. de llarg de la terrassa en aquesta banda. No disposem de descripci per a lestructura que hem identificat com a ESP-024EI2 identificat en el croquis general com a Mur Nord.

26

Annex 2

ESP-024D

Conjunt: ESP-024D Codi estructura: ESP-024C2 Codi estructura: ESP-024C2 Descripci estructura: Consisteix en un petit recinte situat a una cota inferior i a uns 5 m. en direcci Nord de lEdifici 1. La seva planta tendeix a ser rectangular amb angles roms, duns 2,45 m. deix N-S i 2,3 m. dample. La construcci aprofita un gran bloc de granit com a cara Est. La resta del permetre s format per murs de pedra seca de granit, amb carreus de dimensions variables, ms grans als murs Nord i Oest (entorn 0,45 x 0,35 x 0,30 m.) i ms petits al Sud (0.2 x 0,25 m.), amb alguns de mesures superiors als 0,7 m. deix. Lample dels murs varia entre 0,8 i 0,6 m. i el seu alat mxim ronda els 0.4 m. No saprecien filades ni fileres clares. Lespai interior, que mesura aproximadament 1,2 1/1,2 m., t una abundant vegetaci i traces denderroc. Aquest enrumanent tamb s evident cap a lexterior de la banda Nord del mur Oest. La funcionalitat de lestructura s desconeguda. Podria tractar-se duna cabana de pastor. El seu estat de conservaci i la seva morfologia arquitectnica la distingeixen clarament de lEdifici 1 i daltres elements del jaciment, fet que pot respondre a que correspongui a una fase docupaci diferent (ms recent). A pocs metres del costat Oest (potser inicialment en una connexi avui desapareguda), hi ha les restes dun mur que hipotticament podria constituir el tancat Nord dun tancat en gran part desaparegut. El traat reconeixible del mur s de 3,5 m. i majoritriament s format per dues filades de clastes duns 0,5 x 0,3 m. Lample del mur ronda els 0,8 m. En la seva banda Oest adossa a un bloc gran de granit. T evidncies denrunament tocant els dos paraments. Mant un alat de poc ms de 0,25 m.

Croquis ESP-024C2

27

Annex 2 Codi Jaciment: NA-002 Nom: Estany Major de Colomers I Altura: 2177 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 NA-002T1, NA-002T2

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment es troba a 50 metres al sud-oest del punt de separaci entre el GR-11 i el GR11-18. La zona on es troba es un indret de fons de vall cobert de pastures i molleres amb alguns grans blocs de granit de caiguda errtica, per la seva banda oest hi ha una tartera de blocs de grans dimensions. Concretament el jaciment es localitza al marge dret del cam que des de lEstant Major de Colomers porta cap al Prt de Caldes a uns 130 metres del Lac deth Prt de Caldes i a uns 5 metres dun rierol. El jaciment consisteix en dos tancats ramaders separats entre si per escassos dos metres. Es traat de dos estructures de morfologia irregular. Els murs daquestes estructures mantenen entre 1 i 2 fileres i 1 i 2 filades depenen del tram. Els carreus son carreus irregulars de granit que mesuren de mitjana uns 0,8x0,4x0,4 metres. En alguns trams els murs aprofiten blocs ms grans de caiguda natural de 2x1metres o ms. Lalat conservat no es superior als 0,4 metres i tot i trobar cert enderroc, aquest no es troba en quantitat suficient com per sospitar que originalment els murs eren ms grans. Alguns dels carreus enderrocats es troben molts sedimentats.

28

Annex 2 Conjunt: NA-002 Codi estructura: NA-002T1 NA-002EI1 El Tancat 1 es situa ms al nord i a la seva cantonada oest trobem un arc dun metre de dimetre i un alat de 0,4 metres. En aquest tram els carreus del mur que lenvolten son de 0,3x0,3x0,2 metres. Linterior es ple de sediment color marr clar i no shi localitza material arqueolgic. Podria tractar-se dun armari o lleixa o un amagatall. Conjunt: NA-002 Codi estructura: NA-002T2 El Tancat 2 es situa al sud, els carreus del seu mur nord-est son duna mida lleugerament inferior 03x0,3x0,2 metres. Aquest mur presenta un accs de 0,7 metres dample delimitat per carreus de 0,8x0,4x0,4 que fan de llindar. Aquesta estructura es troba afectada per lactual cam.

29

Annex 2 Croquis NA-002 Codi Jaciment: NA-008 Nom: Orri del Port de Caldes Altura: 2450 m Relleu: Fons de vall Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 NA-008C1, NA-008C2, NA-008O1 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: NA-008 Antic i protohistric:

Localitzaci: Aire lliure

Descripci general: El jaciment es troba en una zona plana i elevada que delimita la cubeta del Lac deth Prth de Caldes per la seva banda nord-est. Es tracta duna zona amb un relleu que presenta petites ondulacions, afloraments arrodonits de granit, blocs errtics i pastures alpines amb algunes petites basses i estanyols. El punt concret on es localitzen els vestigis es troba en una petita fondalada allargada. Lestructura ms visible del jaciment es un recinte allargat que identifiquem com un orri que sestn seguint leix oest-est. A lextrem est trobem un mur transversal que conforma una divisi interna de lestructura que delimita un recinte, probablement una cabana. Hem anomenat a aquest espai Cabana 1. Al sud-oest del recinte trobem una alineaci de pedres que podrien estar delimitant una altre possible cabana tanmateix la visibilitat daquest recinte es molt menor i resulta ms difcil afirmar que es tracta dun espai dhbitat amb un mnim de seguretat. La cronologia del recinte es indeterminada, en tot cas pel que hem vist en el cos del present treball dinvestigaci, les estructures no presenten una morfologia de planta ni un sistema constructiu com el de les cabanes tradicionals de pastor dels ltims dos o tres segles. Daltre banda, per lexistncia dun orri, no podem atribuir-li una antiguitat superior al segle XIV pel que sabem fins ara dels orris2 aquets no tenen una antiguitat superior al segle XIV. Es per ax que li podem assignar tipolgicament una cronologia de la Baixa Edat Mitjana o inicis de lEdat Moderna.
2

Veure (Rendu, 1998) a la bibliografia del cos del treball.

30

Annex 2

Conjunt: NA-008 Codi estructura: NA-008C1 Situada a lest de lorri te unes dimensions interiors de 2,5x1,75 metres. Esta construda amb carreus ms petits que els de lorri duns 20-30cm de mida mitjana. No observem fileres ni filades clares. Conserva cert alat, entre lenderroc interior podem observar lloses segurament caigudes del sostre. Aquesta estructura tamb presenta una elevada sedimentaci.

Conjunt: NA-008 Codi estructura: NA-008C2 Es tracta duna estructura situada al sud-oest de lorri molt sedimentada. nicament podem identificar un tancament de pedres que formarien la seva cantonada nord. Degut a aquesta definici no podem afirmar amb seguretat que es tracti dun espai dhbitat.

Conjunt: NA-008 Codi estructura: NA-008O1 Es tracta duna estructura allargada de 12 metres de longitud i uns 2,5 metres damplada mitjana encara que aquesta es bastant variable. Aprofita per la banda nord-oest un aflorament de pedra natural. El mur discorre amb un traat sinus aprofitant pedres de caiguda natural relligades entre si per carreus de dimensions molt variables que no formen fileres ni filades clares. No sobserva gaire enderroc i presenta fora sedimentaci.

Recinte 1 Es troba a 5 metres a loest de lorri i aprofita un aflorament natural al que se li ha afegit un mur que tanca un espai de 60-70 centmetres de dimetre. Podria tractar-se dun amagatall o b duna fresquera. Nota: Aquesta ultima estructura no sha tingut en compte

31

Annex 2

Croquis NA-008 32

Annex 2

Codi Jaciment: NA-010 Nom: Cabana del Port de Caldes Altura: 2452 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 NA-010C1 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general El recinte arquitectnic es troba a la coma que baixa del Port de Caldes cap als estanys situats sobre la Ribereta de Naut. Concretament es troba en una zona plena dafloraments de granit que han estat erosionats i arrodonits pel gel. A 20 metres al nord trobem lEstanyol de Capalera de Naut.

Conjunt: NA-010 Codi estructura: NA-010C1

El jaciment consisteix en una cabana de planta quadrangular adossada a un aflorament de granit per la banda sud-est. El mur esta construt amb pedres de diverses mides. Aquets carreus mesuren de mitjana uns 40x25cm per per exemple al mur nord-oest mesuren 50x30. No saprecien fileres ni filades clares. Lrea delimitada pel mur mesura uns 4 metres de llarg per dos dample aproximadament. Linterior es ple de pedres segurament provinents de la caiguda del mur. Tanmateix no observem suficient consistncia al scol com per pensar que el tancament aeri estigues construt en pedra.

33

Annex 2

Croquis NA-010

34

Annex 2 Codi Jaciment: NA-012 Nom: Orri de la Capalera de la Coma del port de Caldes Altura: 2450 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 NA-012O1 2 3 4 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment consisteix en un orri, una estructura destinada a munyir ovicaprins. El seu estat de conservaci es pobre ja que els seus murs es troben en part desballestats i amb un grau considerable denderroc. Els vestigis es localitzen enmig duna petita tartera la base nord dun tur a la conca del Lac deth Prth de Caldes. Lindret es situa en una zona plana de pastures.

Conjunt: NA-012 Codi estructura: NA-012O1

El jaciment consisteix en un orri, una estructura rectangular que segons les fonts etnogrfiques servia per extreure llet del bestiar ovicapr. El recinte mesura uns 9x2,5 metres i lrea interior en mesura 8x2. Els murs tenen un traat sinus fet que fa que la morfologia de la planta tot i rectangular tingui un aspecte irregular. Els murs conserven dues fileres en algun tram, encara que els filades no acaben destar clares. Els carreus estan aprofitats del tarter. No saprecien divisions internes llevat dun gran bloc en la part oest de lestructura que potser delimita un tancat.

35

Annex 2 La cronologia del recinte la podem situar provisionalment entre el segle XIV i el XVIII. Aquesta assignaci la fem en base a dos fets: Per una banda, en poca etnogrfica, els orris no es troben a les zones dels prats destiu sin als afores del poble, es per ax que un orri en aquesta zona no pot tenir una cronologia posterior a finals del segle XVIII i inicis del XIX. Daltre banda, pel que sabem, els orris no son anteriors el segle XIV (Rendu, 1998). Per la sedimentaci present en el jaciment es possible que dati de la primera meitat del ventall cronolgic proposat.

Croquis NA-012

36

Annex 2

Codi Jaciment: NA-014 Nom: Orri de la Capalera de la Coma del port de Caldes Altura: 2470 m Relleu: Carena Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 NA-014T1 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment consisteix en les restes dun recinte allat identificat com a un tancat ramader. Malgrat la abundant sedimentaci present els murs de la estructura encara son perfectament visibles. El jaciment es situa en un corredor entre dos afloraments de granit en un dels trams del coll que comunica el vessant de la Coma deth Prth de Caldes amb el circ dels estanys de la Ribereta. Lindret es localitza a la banda oriental duna area en que la carena es torna ample i defineix una zona de pastures amb algunes basses i estanyols que enllaa a loest amb la darrera rampa daccs al port. La cronologia del jaciment es desconeguda per pel grau de sedimentaci i el sistema constructiu dels murs podria ser anterior al segle XVI.

Conjunt: NA-014 Codi estructura: NA-014T1 La construcci identificada correspon aparentment a un tancat ramader, no sintueix cap indici de cabana o habitaci associada. El tancat te una planta rectangular duns onze metres de llarg. El seu costat sud-oest aprofita un aflorament rocs. Els murs estan construts amb carreus irregulars de mesures variables collocats de forma desordenada

37

Annex 2 sense definir filades ni fileres clares Lamplada varia entre 0,8 i 1,3 metres. En alguns punts els murs presenten discontinutats i en daltres aprofiten blocs de caiguda natural. A linterior de la cantonada sud-oest del tancat hi ha un bloc de granit, la cara superior del qual orienta cap a linterior de lestructura. En aquesta cara hi ha les traces duna lnees sinuosa clarament gravada, amb un solc amb forma de U ampla. El gravat fa 5 centmetres dample i te una profunditat de 2,5. Dins la lnea hi ha presencia de molsa i lquens fet que indica que no es recent.

Croquis NA-014

38

Annex 2 Codi Jaciment: NA-022 Nom: Tancat de lEstanh Sense Nom Altura: 2272 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 NA-022C1, NA-022T1 5 NA-022T2

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment esta conformat per les restes de una cabana, un tancat i una possible estructura que podria ser un tancat. Lestat de conservaci de les estructures es regular ja que falten dos murs del tancat ms visible, un de la cabana i la tercera estructura es troba poc definida. Les restes es situen en un planell a la vora oriental del petit estany que hi ha per sobre de lEstanh Obago tot seguint el rierol que lalimenta per la banda sud-oest. Es una zona molt plana i coberta de pastures. En el seu extrem te algunes llenges de tartera que baixen pel vessant de la vall de Ratera de Colomers. Pel seu costat nord el planell delimita amb un tur que per la seva altre cara domina lextrem sud-est de lEstanh Obago. La zona es propera al GR-11 en el tram que porta cap al Coll de Ratera. La cronologia del conjunt es desconeguda per per la sedimentaci i el sistema constructiu de les estructures no semblen recents. Li podem assignar provisionalment una cronologia anterior al segle XVIII.

Conjunt: NA-022 Codi estructura: NA-022C1

39

Annex 2 Es tracta duna estructura adossada el mur est del Tancat 1, a ms daquest mur compartit amb el tancat nicament es visible el mur sud de la cabana compost per una filada i tres fileres de carreus de la mateixa mida que els del tancat. Mante un alat de 60cm. La resta de murs de tancament no son visibles actualment. A linterior de la cabana es pot veure fora enderroc i al costat del mur sud es poden veure les lloses que formaven el sostre de 70x50 centmetres de grandria. A linterior sobserva tamb un cercle de pedres molt sedimentat que fa 1,1 metres de dimetre. La funci daquesta estructura es desconeguda Nota: Per les dimensions i morfologia de lespai interior hem interpretat aquest recinte com un espai dhbitat.

Conjunt: NA-022 Codi estructura: NA-022T1 Es tracta dun tancat de grans dimensions que aprofita un aflorament rocs en el seu costat nord. Actualment nicament en son visibles dos murs formats per una sola filada irregular composta per carreus de mides variables, la majoria mesuren 40x40cm. El mur est es el que esta ms ben conservat i mante dos fileres dalat, en aquest mur es localitza laccs al tancat que mesura 80cm. El mur nord aprofita un aflorament de granit i en general es troba mes enderrocat i menys visible que el mur est, no son visibles els murs de tancament per la banda sud i la banda oest.

Conjunt: NA-022 Codi estructura: NA-022T2 Es tracta de lestructura menys visible del conjunti esta definida per un mur parallel al mur sud de la cabana que juntament amb el mur est del tancat 1 tancaria un espai al sudest del conjunt. Es tracta duna estructura molt sedimentada i per la seva poca definici hem dentendre com a provisional el permetre i la funci que li hem assignat.

40

Annex 2

Croquis NA-022 41

Annex 2 Codi Jaciment: NA-027 Nom: Pletiu del Porth de Caldes IV Altura: 2207 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 NA-027C1, NA-027T1 2 3 4 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: NA-027 (Probablement) Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment consisteix en un tancat de grans dimensions i una cabana adossada. Ambdues estructures estan fetes de pedra seca i presenten un cert grau denrunament. Lactual cam afecta al jaciment travessant-lo dest a oest. El tancat es lestructura de major dimensions localitzada a la zona de las Pletiu del Port de Caldes. El jaciment es localitza a la part septentrional del Pletiu deth Prt de Caldes, en el vessant sud duna petita elevaci que el delimita per la banda nord-oest, a linterior dun gir que efectua un riu que desemboca a lEstanh Major de Colomers . Lactual cam que condueix cap al port creua per sobre del tancat, deixant un mur a la seva banda dreta (en sentit ascendent) i la resta del conjunt a lesquerra. Es tracta duna zona plana amb abundats pastures i dos llacs a la vora.

Conjunt: NA-027 Codi estructura: NA-027T1 El tancat te una planta irregular i es de grans dimensions, es defineix per dos trams de mur que adossen a blocs de grans dimensions de caiguda natural. Per la banda nord-oest queda tancat per un aflorament de granit. No trobem filades ni fileres clares i alguns trams de mur estan molt sedimentats i no es distingeix el traat. En general lestructura es troba fora enderrocada.

42

Annex 2 Conjunt: NA-027 Codi estructura: NA-027C1 Es tracta duna cabana adossada a dos grans blocs que conformen el tancament oest del tancat. Aprofita en part lespai entre aquets blocs afegint un mur de prolongaci i un mur de tancament per la banda est. Mant un alat considerable. Es tracta duna estructura amb bastant enderroc tant a linterior com a lexterior.

Croquis NA-027

43

Annex 2 Codi Jaciment: NA-030 Nom: Pletiu del Porth de Caldes V Altura: 2209 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 NA-030C1 4 5 NA-030T1

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: NA-030 (probablement)

Descripci general: El jaciment esta conformat per dos recintes principals un dels quals lidentifiquem com un tancat ramader i laltre com un petit tancat o ms possiblement un espai dhbitat. Trobem tamb dos recintes de menors dimensions de funci desconeguda. Tots aquets recintes presenten una elevada sedimentaci. El jaciment esta situat en el vessant duna petita elevaci just per sobre del cam (GR11-18) que porta cap al port de Caldes venint des del refugi de Colomers, en la part interior dun giravolt que fa el riu. La meitat del tancat es troba en la pendent daquesta elevaci. Es tracta duna zona plana i oberta de fons de vall amb abundants pastures. El conjunt identificat consisteix en un tancat, un espai que possiblement es dhbitat i dos petits recintes de funci incerta, tots els recintes es troben exempts per semblen estar construts amb una tcnica constructiva semblant, la sedimentaci tamb els afecta mes o menys per igual, dedum per tant que es molt possible que haguessin funcionat sincrnicament.

Conjunt: NA-030 Codi estructura: NA-030T1 Es una estructura de planta irregular formada per grans carreus de granit de 1x0,8 de mida mitjana. Tamb aprofita alguns blocs errtics de caiguda natural. Algunes parts del 44

Annex 2 mur estan desballestades especialment en el tram sud-oest. Pel que fa al tram oest el mur no es visible actualment fet que fa que no puguem determinar com tancaria lestructura en aquesta part. La part ms ben conservada es el mur nord que mant dues fileres en alguns punts. Conjunt: NA-030 Codi estructura: NA-030C1 Tot i que existeixen dubtes sobre la funcionalitat daquest recinte lhem identificat com una cabana per les seves dimensions i per el sistema constructiu dels murs. Aprofita un bloc errtic per la banda oest. Els altres murs conserven en alguns trams dues fileres i dues filades. En el mur est trobem un accs de 70cm. A linterior de lestructura trobem cert enderroc per no el suficient com per pensar que el tancament aeri estigues construt en pedra. Els murs en general es troben molt sedimentats.

Conjunt: NA-030 Codi estructura: NA-030EI1 Com en altres jaciments trobem estructures de funci indeterminada massa ptites per ser espais dhbitat ja que la seva area interior no arriba al metre quadrat. La estructura 1 adossa a un gran bloc i te un mur molt sedimentat que en alguna part sentreveu que te dos fileres. Hi ha enderroc a linterior.

Conjunt: NA-030 Codi estructura: NA-030EI2 Molt semblant al primer, es troba a 10 metres al sud de la resta de estructures del conjunt. Aparentment no te enderroc a linterior. La funcionalitat daquests dos recintes es desconeguda.

45

Annex 2

Croquis NA-030

46

Annex 2

Codi Jaciment: NA-032 Nom: Pletiu del Porth de Caldes V Altura: 2373 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 NA-032C1 2 3 4 5 NA-032T1

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: NA-032 (probablement) Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment consisteix en les restes duna petita cabana adossada a un bloc errtic i un possible tancat, la cabana es troba molt enrunada i el tancat molt sedimentat. Les restes es localitzen molt aprop de la riba nord dun dels estanys de Estanhets deth Prt a loest dun rierol que mena a aquest estany. Es tracta duna zona de fons de vall ampla i plana amb presencia de alguns afloraments grantics, la coberta vegetal consisteix en prats alpins i shi troben abundants rierols i estanys.

Conjunt: NA-032 Codi estructura: NA-032C1 Es tracta duna estructura habitacional que aprofita un bloc errtic de granit que defineix el seu tancament sud-est. El recinte te una planta allargada que mesura al voltant de 2,5 metres de llarg i 1 metre dample. Lestructura esta orientada en direcci sud-oest nordest en el seu eix longitudinal. El mur ms ben conservat es el mur nord-est que conserva fins a 4 fileres amb un alat de 0,65 metres, tots els murs estan compostos duna filada. Els carreus son de formes irregulars, sense escairar amb dimensions de 0,5x0,4x0,2 de mitjana. Linterior de la cabana esta cobert denrunament amb blocs de morfologia diversa que deurien provenir del sostre i alat dels murs. Es per aix que suposem que el tancament aeri deuria estar construt en pedra. En general la cabana presenta fora enderroc i sedimentaci. 47

Annex 2

Croquis NA-032 Conjunt: NA-032 Codi estructura: NA-032T1 A 10 metres de la cabana hi ha un espai lleugerament enclotat delimitat per afloraments de granit i alineacions antrpiques que defineixen un recinte ovalat que podria correspondre a un tancat ovalat. Lespai delimitat mesura entre 10 i 19 metres de dimetre. Lestructura es troba molt sedimentada i noms saprecien alguns trams de mur.

48

Annex 2 Codi Jaciment: NA-036 Nom: Tancats dels Estanhets deth Prt Altura: 2385 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats i exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 NA-036T1 2 3 4 NA-036EI1 5 NA-036T2

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Els vestigis es localitzen entre diversos blocs errtics propers en una zona plana entre dos dels Estanhets deth Prt, en lample fons de vall del Port de Colomers en la seva part central. Es tracta duna zona de pastures amb blocs errtics i afloraments de granit, rierols i petites basses i estanyols. Els recintes sarticulen al voltant de tres grans blocs errtics de granit anomenats bloc sud, bloc central i bloc est. Mesuren entre 6 i 8m de llarg. Estan separats entre ells per aproximadament 5 metres i estan en lnea est-oest. Els dos primers recintes son tancats ramaders adossats entre ells, els altres dos recintes son estructures menys definides, la primera es troba a linterior del Tancat 2 i la segona adjacent a un bloc errtic a lest de la resta destructures.

Conjunt: NA-036 Codi estructura: NA-036T1 Es tracta dun recinte entre el bloc central i el bloc sud al qual shi adossa i laprofita com a tancament sud-oest. Es el recinte de majors dimensions, la seva planta es irregular, fa uns onze metres de llarg i la seva amplada es de 7m a la part central i 3 metres als extrems. Els murs estan compostos per dues filades i en alguns trams conserven dos o ms fileres. A lest del recinte sembla haver-hi un accs de un metre damplada aproximadament. Cal destacar un alineament de pedres adossat a la cara nord 49

Annex 2 del bloc est sense continutat ms enll del bloc, es una estructura estranya en els tancats ramaders, tot i presentar laspecte dun enllosat la seva funci es incerta. Es tracta del recinte ms ben conservat ja que tot i presentar cert enderroc els murs estan ben definits en casi be tots els seus trams. Entre el Tancat 1 i el bloc central sobserva un amuntegament de pedres que substitueix el mur oest del Tancat 1 en aquell tram, potser se lhi superposa o be el mur aprofita lamuntegament que entra dins el Tancat 1.

Conjunt: NA-036 Codi estructura: NA-036T2 Situat entre el bloc central i el bloc est, comparteix la paret est del Tancat 1 i comunica amb ell per un petit accs en el mur. Bastant ms petit que el primer i menys definit, no sobserven filades ni fileres clares degut a labundant sedimentaci present. Conjunt: NA-036 Codi estructura: NA-036EI1 A linterior del Tancat 2 i al costat del bloc central, es tracta duna estructura de planta quadrangular construda amb clastes de 20x30 cm de mida mitjana. Envolten un espai, probablement de fogar que mesura 0,5 metres damplada. Nota: Existeix una altre estructura que no sha tingut en compte al no pogu comprovar el seu origen antrpic.

50

Annex 2

Croquis NA-036

51

Annex 2 Codi Jaciment: NA-040 Nom: Pas comptador del Cam del Port de Caldes Altura: 2191 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 NA-040 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: NA-040 Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment es una estructura que aprofita un bloc e caiguda natural collocant-hi un mur que forma un passads que hem identificat com un pas comptador de ramats. No hem identificat ms estructures tret dun folgar daspecte recent. Lestructura es troba entre la part de roca grantica del pendent i un bloc de caiguda natural al costat dun petit tur. Es tracta doncs dun passads natural per on transcorre un cam (GR-11-18) que des del Llac de Colomers puja cap al Port de Caldes, esta a lest dun rierol que desemboca al Llac de Colomers. Es una zona amb certa pendent rocosa amb abundants afloraments per tamb amb prats alpins. La cronologia del jaciment es indeterminada, aquestes practiques perduren fins al segle XX per no creiem que el seu origen sigui anterior a inicis de lEdat Moderna.

Conjunt: NA-040 Codi estructura: NA-040P1 Els vestigis de lestructura consisteixen en dos petits trams de mur disposats transversalment al cam que deixen un espai central lliure de menys dun metre dample. Esta disposat sal sud-oest sobre un aflorament natural rocs que forma part del pendent de ms de 15 m dalada i 60m de llarg. Pel sud-oest es recolza en un bloc errtic de 5x4m. Hem identificat lestructura com un pas comptador, un recinte on segons les informacions etnogrfiques es comptaven els caps de bestiar fent-los passar per lestret passads. 52

Annex 2

Croquis NA-040

53

Annex 2 Codi Jaciment: NA-044 Nom: Pas comptador de lEstanh Plan Altura: 2234 m Relleu: Zona alta de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 NA-044 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: NA-044 Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general Els vestigis designats per aquest jaciment consisteixen en un tram de mur amb un petit espai de pas. Lestructura es troba en el cam que porta des de lEstanh Major de Colomers cap lEstanh Plan en un punt on el cam fa un canvi de vessant en un petit collet fora estret, un passads natural per on transcorre el cam. El punt es localitza al sud-oest de lEstanh Plan i les rees dels voltants son pastures obertes amb afloraments de granit erosionat i abundants fonts daigua. Te un domini visual considerable sobre lEstanh Plan i la zona de Garguils de Jos, des daquest jaciment es distingeix clarament el jaciment NA-050.

Conjunt: NA-044 Codi estructura: NA-044P1 Lestructura aprofita un coll estret que fa de passads natural en el cam entre un gran roc de granit de caiguda natural a lest i la paret de roca mare a loest. Entre aquestes dues roques es colloca el mur. El mur fa 5 metres de llarg i esta construt amb carreus mitjans i grans (40-80cm). Lalat mxim conservat es 1,3 metres. El mur te una pas de 1 metre aproximadament. Les roques estan sense sedimentar per cobertes de lquens. No sembla que shagi reconstrut o modificat recentment. Per les referncies etnogrfiques identifiquem lestructura com un pas comptador, un recinte destinat a comptar els caps de bestiar. No sobserven altres restes arqueolgiques associades, ni estructures arquitectniques ni restes mobles. 54

Annex 2

Croquis de NA-044

55

Annex 2 Codi Jaciment: NA-058 Nom: Tancat de lEstanh de Gargailhs de Jos IV Altura: 2215 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 NA-058T1 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general Aquest jaciment esta format per un nic tancat ramader que aprofita grans blocs de granit. Tot i labundant sedimentaci present en el tancat els trams dels seus murs en general son visibles i mes o menys ben definits. El jaciment es situa a la base de la llengua de tartera que baixa per el vessant septentrional de la vall de capalera de la conca de lestany superior de Garguilhs de Jos, es troba a 40 metres a lest de NA-054. Es tracta duna zona plana a la part baixa del vessant de la vall, uns 10m per sobre de les aiges tortes de lEst de lestany. Lindret es un espai de pastures, en un vessant de pendent moderat i delimitat per la tartera a la banda sud-est.

Conjunt: NA-058 Codi estructura: NA-058T1 Els vestigis arqueolgics consisteixen en un tancat ramader de planta irregular que mesura uns 6,5m de llarg i prop de 4 dample. El permetre del recinte esta definit per un mur que aprofita alguns cinc grans blocs de caiguda natural. Aquest mur esta compost per una sola filada i una sola filera de carreus de granit irregulars de mides variables. Lample del mur es de 50cm i no conserva gaire alat. No sentreveu gaire enderroc a lestructura per si que trobem un alt grau de sedimentaci.

56

Annex 2

Croquis NA-058

57

Annex 2 Codi Jaciment: NA-061 Nom: Lac deth Miei Altura: 2291 m Relleu: Fons de vall Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 NA-061C1 4 5

Localitzaci: Aire lliure

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: NA-061

Descripci general El jaciment consisteix en un recinte arquitectnic amb funci probablement habitacional. No es localitzen ms vestigis arquitectnics associats. Els murs es troben molt sedimentats i en alguns punts sentreveu un enderroc considerable. Degut a lestat de conservaci no podem identificar la totalitat de la planta del recinte que es perd en el seu costat nord-oest. El jaciment es localitza en la llengua de terra que separa el Lac deth Miei del Lac de Baish. Es una area de relleu pla amb ondulacions que progressivament van guanyant alada fins a enllaar amb el vessant occidental de la Vall de Saboredo. La coberta vegetal esta formada per prats alpins all on no hi ha afloraments de roca mare grantica erosionats pel gel. Trobem tamb alguns blocs errtics. Concretament, els vestigis identificats es localitzen en la part alta dun petit tur.

Conjunt: NA-061 Codi estructura: NA-061C1 El jaciment consisteix en un recinte allat possiblement habitacional amb una planta que tendeix a ser rectangular encara que no veiem el seu tancament en la part nord i ni en la part nord-oest. La zona sud es la ms ben definida de la cabana, en aquesta part lespai interior queda tancat per les tres parets definint una area interior de 4x2m. Ms al nord el mur oest es perd per lest encara es visible malgrat lenderroc. Es per aix que no podem precisar amb seguretat lrea interior de la cabana que pot mesurar entre els 22 i els 30m2. Els murs es presenten com alineacions desordenades de clastes de granit dentre 40x20cm i 30x20cm de grandria. Algunes de les clastes son de menor mida, 58

Annex 2 uns 20x10cm i possiblement servissin per falcar les pedres ms grans i irregulars. No sobserven fileres ni filades clares possiblement degut a lestat de conservaci. Pel que fa al traat dels murs, degut a lelevada sedimentaci nicament podem apreciar el tancament transversal sud-est de lestructura, el mur lateral nord-est i una part del mur lateral sud-oest. En algunes parts observem un volum denderroc considerable i molt sedimentat que impedeix definir amb exactitud el traat original del mur. Atenent el grau de sedimentaci de la construcci i la seva similitud a daltres possibles hbitats a laire lliure datats en cronologies prehistriques i romanes (TC-026 i ESP024), es realitza una cala estratigrfica en linterior de la cantonada sud-oest. Lactuaci permet documentar els paraments interns dels murs que defineixen la cantonada, que adossen entre si i mantenen un alat de dues fileres. Recolzat en ells sha exhumat un nivell denderroc format per clastes de granit que, a la seva base i entre els carreus, tenia diversos fragments de cermica modelada a m amb pastes oxidades i reductores. Just a la base daquest nivell i coincidint amb la base del mur sha documentat un estrat de terra negra amb molts carbons que podria correspondre a un fogar. Shan recollit mostres daquests carbons per a efectuar datacions absolutes mitjanant la tcnica del C14. La dataci dun dels carbons recollits en la cala, en el nivell de terra negra que podia correspondre a un fogar ha donat un resultat dentre el 200 i el 90 ANE.(Beta-290119 2120 +/-40bp).

59

Annex 2

Croquis NA-061C1

60

Annex 2 Codi Jaciment: NA-065 Nom: Tancat de Trencals Altura: 2472 m Relleu: Zona alta vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 NA-065T1 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

de Localitzaci: Aire lliure

Descripci general: El jaciment consisteix en les restes dun recinte identificat com un tancat ramader. Lestructura aprofita blocs de caiguda natural i afloraments de roca. Esta fora sedimentat i no sobserva si t enderroc associat. Lestructura es troba al marge oest duna petita rea de pletiu a mitja vessant de la carena sud del Tuc Gran de Sendrosa. El lloc es una petita zona plana de Prats on hi ha diversos estanyols i basses.

Conjunt: NA-065 Codi estructura: NA-065T1 El jaciment consisteix en les restes dun recinte identificat com a un tancat ramader. No sobserven ms tancats associats ni recintes habitacionals. Aquest tancat esta format per 5 trams de mur que aprofiten blocs errtics de caiguda natural i un aflorament grantic per definir un recinte de planta irregular que mesura uns 12,5m de llarg i uns 8 dample tot i que en la seva banda nord sestreny fins a un ample de 3m. El tram ms ben conservat es el mur est. Esta format per dues filades i una sola filera de carreus amb dimensions dentre 60 i 20cm de llarg per 10-30cm dample. Els altres murs estan mes mal conservats i no son tan llargs, lestructura aprofita tamb els afloraments de roca mare al sud-oest i a loest on diverses pedres reomplen espais buits 61

Annex 2 en aquest aflorament. Al nord el tancament aprofita blocs errtic s de caiguda natural relligats amb petits trams de mur. A la cantonada sud-est, la base del mur i algunes pedres denderroc formen un monticle particularment evident respecte al nivell del terra amb una altura de 60cm. En general el tancat esta molt sedimentat i no shi entreveu molt enderroc degut possiblement a que esta sedimentat i actualment no es visible.

Croquis NA-065

62

Annex 2 Codi Jaciment: NA-067 Nom: Vessant est del Tuc Gran de Sendrosa I Altura: 2457m Relleu: Zona alta de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 NA-067C1 3 4 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment consisteix en les restes dun recinte que identifiquem com una cabana. Lestructura presenta fora enderroc relativament sedimentat. No es localitzen altres restes arquitectniques pels voltants ni material en superfcie. El jaciment es localitza en el vessant oriental de la cresta us del Tuc Gran de Sendrosa entre el Lac de Baish i el Lac deth Miei, en un petit repl on hi ha un petit estany sec en el moment de la prospecci (setembre). Es una zona plana a mig vessant molt pedregosa amb afloraments de roca mare i llenges de tartera per amb algun tram de prat. El cam o corriol per creuar el serrat passa per aquest punt.

Conjunt: NA-067 Codi estructura: NA-067C1 La estructura identificada com a cabana aprofita un gran bloc de granit al que se li adossen dos trams de mur semicirculars que defineixen un espai interior ovalat de 3,2m per 2,8m. Els trams de mur estan compostos per carreus de granit grans i irregulars que mesuren de mitjana 50x30x20cm tamb aprofiten algun bloc de caiguda natural especialment en el tram est. En algun punt lalat conservat arriba a 1m daltura fet que fa pensar que el sostre de la cabana podria ser de pedres collocades mitjanant la tcnica de la falsa cpula. Alternativament, observant que un costat de la cabana es ms alt que laltre, la estructura podria estar inclinada i tenir un sostre de fusta a una sola 63

Annex 2 aigua. No tenim elements que ens permetin confirmar cap de les dues hiptesis. Lestructura te una obertura al sud de ms dun metre dample per es possible que aquestes dimensions estiguin deformades pel desballestament dels murs. En general la estructura presenta fora enderroc amb certa sedimentaci. No saprecien restes de tancat per es possible que aquesta funci la fes el mateix terreny: el petit pletiu amb elevacions de terreny als voltants. La cronologia de la cabana es molt possible que es situ al voltant del segle XVI per les seves similituds morfolgiques amb les cabanes de Tallada Llarga i Vidals de Dalt en les que sha obtingut datacions absolutes que les situen en aquesta poca.

Croquis NA-067 64

Annex 2 Codi Jaciment: NA-069 Nom: Tancat del Lac deth Miei Altura: 2294m Relleu: Fons de vall Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 NA-069O1 2 3 4 5 NA-069C1

Localitzaci: Aire lliure

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: NA-069 (probablement) Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment consisteix en les restes dun tancat allargat que identifiquem com un orri de planta corba. Tamb sobserven les restes dun recinte que se lhi adossa que per les seves dimensions podria correspondre a una cabana. En alguns trams observem cert enderroc, en general el conjunt es troba fora sedimentat. Els vestigis identificats es situen entre el Lac de Baish i el Lac deth Miei uns 70m al Nord del darrer i a lest del riu que el drena per alimentar el Lac de Baish. Es tracta duna area plana de pendents suaus i coberta de prats amb molts afloraments de granit arrodonits i alguns blocs errtics. Per tipologia del recinte el podem situar entre el segle XIV i el XVIII.

Conjunt: NA-069 Codi estructura: NA-069O1 Es tracta duna estructura allargada de planta corba. El seu accs es troba al sud-oest i en el tram inicial lestructura es troba orientada sud-oest vers nord-est. Al cap de 3 metres trobem una corba als murs de lestructura que passa a estar orientada en direcci sud-nord. En aquest gir trobem un mur intern que podria estar delimitant el lloc on es situava el pastor per a lextracci de llet del bestiar. Lestructura mesura 13 metres de llarg, la separaci interna entre els dos murs que els defineixen ronda els 2 metres encara que al nord sestreny lleugerament. El tancament nord queda cobert pel ginebr. En aquest punt trobem un mur que sestn en direcci nord-oest que podria definir un 65

Annex 2 possible recinte per no podem confirmar aquesta possibilitat. Els dos murs que defineixen lorri estan formats per dues filades de carreus de 70x30x20cm, en algun tram conserven dues fileres. En general trobem cert enderroc i un volum important de sedimentaci. Per informacions etnogrfiques sabem que la aquest tipus destructures estaven destinades a lextracci de llet de ramats dovicaprins per a la fabricaci de productes lctics.

Conjunt: NA-069 Codi estructura: NA-069C1 Aquesta estructura es troba adossada al mur sud de lorri. Podem identificar tres dels seus mur compostos de carreus de majors dimensions que els de lorri. Defineixen un espai de planta quadrangular. Per la morfologia de la seva planta i les seves dimensions podria correspondre a un espai dhbitat per actualment no podem confirmar aquesta hiptesi. Lestat de conservaci i la visibilitat de lestructura son ms precaris que en el cas de lorri.

Croquis NA-061 66

Annex 2

Codi Jaciment: SO-007 Nom: Pletiu de Mainera Altura: 2165Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure 2175 m Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats i exempts Conjunts diferenciats: SO-007E, SO-007O Tipologia de mur Estructures 1 SO-007C1 2 SO-007C2 3 4 SO-007O2 5 SO-007O1, SO-007EI1

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci General: Les restes arquitectniques que donen lloc a aquest jaciment es troben a pocs metres riu amunt del punt dinformaci del Parc Nacional a lentrada de la vall de Mainera (uns 275 m.). Els vestigis es localitzen al llarg duna superfcie de 6915 m2, entre 105 m. I 175 m. a lEst del curs del riu Berasti. Les restes arquitectniques visibles actualment es disposen agrupades en tres sectors. Els dos situats a cota inferior es localitzen en els dos marges de la fondalada que defineix el Pletiu de Mainera i que transcorren en direcci Sud-oest des duna petita cinglera fins al riu. El tercer es disposa pocs metres per sota la cinglera, en una zona on el gradient del vessant es modera sensiblement, i dominant des duna posici elevada gran part del recorregut de la fondalada. Les distncies entre els diferents sectors amb restes arquitectniques varia entre 70 i 90 m. La visibilitat diferencial de les restes identificades en el jaciment ha motivat que noms sefectu la planimetria del conjunt que es localitza en la part superior de lassentament (Figura 11). Els motius daquest fet han estat exposats ms amunt. La planta dibuixada cobreix, doncs, la totalitat de les estructures arquitectniques visibles al llarg duna superfcie que ronda els 1388 m2 disposades seguint un eix longitudinal duns 80 m. En sentit Nord-Oest a Sud-est i entre 2174 i 2168 m. daltitud. En tos els sectors, les inspeccions efectuades lany 2007 i posteriorment el 2008 han perms constatar que totes les construccions empren clastes no escairats desquist procedents de tarters i afloraments rocosos que es localitzen a pocs metres de lassentament. El sector del jaciment mapificat s el ms destacat tant per la visibilitat de les seves estructures, com pel seu nombre, extensi i diversitat morfolgica dels vestigis (en els 67

Annex 2 altres dos noms saprecien les restes de murs dun tancat en cada cas). Aqu, la majoria de les estructures se situen entorn d'un gran bloc central, de 11 m. per 6 m. de planta i 4m. dalada. Aquest grup d'estructures est compost per dos parells dalineacions paralleles de clastes, que s'han denominat Orri 1 i Orri 2 (i que sinterpreten com a munyidores de ramats dovelles), i de 2 cabanyes de forma quadrangular adossades al bloc, denominades Cabana 1 i Cabana 2. A ms, cal assenyalar la presncia de dos trams allats del mur, al costat de lOrri 2, i un tercer adossat al bloc. A uns 44 m. d'aquest conjunt, en direcci Est, a la base de la cinglera que delimita el pletiu per aquesta banda hi ha dues petits balmes, formades per sortints de la cornisa rocosa. Una delles te un petit mur frontal que la delimita. A ms, al voltant daquestes cavitats, es troben algunes alineacions de pedres de diversa grandria, de les quals no s'ha pogut determinar, a falta duna intervenci arqueolgica ms intensa, si sn fruit de l'activitat antrpica o si responen a estructures naturals. Es desconeix la funcionalitat de locupaci de com a mnim una de les dues cavitats i, igualment, la seva cronologia aix com la relaci amb la resta dels vestigis que conformen el jaciment. Sobre la base de les observacions a visu de les estructures, en aquest sector del jaciment s possible distingir els dos tipus constructius esmentats en lapartat precedent. Aquesta distinci permet agrupar una gran part de les construccions en un mateix grup que es distingeix dun segon grup que integra els murs que hi ha en el vessant per sotade lOrri 2 (el situat al Sud-est). En primera instancia aquesta classificaci respon a criteris merament tcnics, com sn les tipologies dels elements constructius. No obstant, com a hiptesi, aqu es planteja que el segon grups destructures mostra lexistncia duna fase constructiva al jaciment que precedeix en el temps a la resta de recintes i murs del sector representat en la mapificaci. bviament aquest s un punt que caldr confirmar en el futur, aix com, si sescau, la magnitud de la distncia cronolgica entre les diferents fases. Nota: Les representacions que es mostren del SO-007 i el SO-008 provenen dun planimetria que es va realitzar sobre els dos jaciments. Es per aix que les figures sanomenen plnol i no croquis com en la resta dels jaciments.

SO-007O Conjunt: SO-007E Codi estructura: SO-007EI1

La fase aparentment ms antiga del sector mapificat del jaciment es compon de dos trams de mur denominats Mur 3 i Mur 4 que es localitzen entre 5,5 i 6,9 m. per sota (en direcci Sud-oest) del sector central de lOrri 2 (Figura 14). El seu traat, en direcci Nord-Oest a Sud-est segueix ms o menys les corbes de nivell del vessant. Els murs sn ms o menys parallels entre i se situen a una distncia compresa entre els 5,9 m. del seu extrem Sud-est i els 7,9 m. de la punta Nord-Oest. Malgrat que el Mur 4, el situat en una cota inferior i ms extern al conjunt t carreus de majors dimensions, laspecte, les caracterstiques tcniques i el grau de visibilitat dambdues estructures s similar. Aquest fet junt a la disposici similar i propera fa pensar que mantenen certa relaci, probablement com a parts integrants duna estructura de la qual avui en dia no en 68

Annex 2 romanen ms evidncies. pel que guardarien una relaci estructural. Aquests murs se situen a escassos metres del orri 2, que podria ser d'una fase posterior d'ocupaci del lloc, ms recent El Mur 3. Es tracta d'un mur rectilini de 13 m. de llarg (Figura 15). Dels dos que defineixen aquesta fase, s el que est situat a una major cota i, per tant, ms proper a lOrri 2. L'estructura est realitzada principalment amb carreus dentre 60 i 80 cm. deix mxim (i amples duns 30 cm.), tot i que en alguns trams els clastes sn de dimensions menors (inferiors als 20 cm. deix). Els carreus majors principalment es disposen seguint lorientaci del mur. En planta el mur es defineix com una alineaci desordenada de clastes que entre si deixen espais buits dentre 30 cm. i 50 cm. En la majoria del recorregut noms hi ha una filada tot i que en alguns trams el mur en podria haver tingut alguna ms. Aquest punt s difcil, doncs es podrien estar confonent alguns clastes naturals amb elements de la paret. Lalat del mur s duna nica filera que, actualment, est molt clavada en el sediment. No hi ha traces evidents denrunament fet que illustra que el mur feia les funcions de scol o simplement de delimitar visualment un espai. El Mur 4. s tamb un mur amb una planta rectilnia, de 16m. Es disposa per sota del Mur 3, amb una orientaci similar per oberta cap el Nord-oest, fet que provoca que la distncia entre ambds augmenti lleugerament en aquesta direcci. Tot i que el seu sistema constructiu s molt similar al del mur precedent, es diferencia daquest pel fet de que els clastes emprats sn de dimensions sensiblement majors, dentre 140 i 70 cm. deix mxim (els amples oscillen entre menys de 50 cm. en els ms llargs i uns 65 cm. en els menys allargats). Digual manera, la majoria de carreus grans es disposen seguint leix longitudinal del mur que, en gran part del seu recorregut en planta noms presenta una filada. nicament en la seva part ms meridional el mur es conforma com una alineaci ms ample de clastes, sense que shi endevinin filades clares. Tamb de forma similar al cas precedent, els carreus del mur deixen espais lliures entre si que, en aquesta ocasi, poden arribar a superar el metre. Lalat s igualment duna filera i no hi ha enrunament evident des de la superfcie. El grau de sedimentaci dels carreus s igualment elevat. La disposici dels murs 3 i 4 fa pensar que pertanyen a una mateixa estructura. La separaci entre ells s una mica superior a la dels murs dels recintes allargats de la fase aparentment ms antiga de lOrri Vell (SO-008). No obstant, podrien haver format part duna edificaci similar, tot i que aquest aspecte s poc clar. En tot cas, actualment no hi ha visible des de la superfcie cap connexi fsica entre ambds murs ms enll de la proximitat espacial i les similituds esmentades.

69

Annex 2

Plnol de SO-007EI1 i disposici dintre del jaciment

SO-007O La majoria dels vestigis arquitectnics evidents del conjunt superior del jaciment shan agrupat dins dun grup, que sinterpreta que respon a una fase cronolgica ms recent que la descrita en lapartat precedent. En termes generals, aquestes estructures comparteixen les caracterstiques que han perms definir el primer tipus arquitectnic exposat en lapartat 3.1.: es tracta de murs de pedra seca amb paraments formats per diverses fileres i amb certa projecci vertical que com a mnim actualment encara es 70

Annex 2 conserven en part, el seu grau de sedimentaci s menor al dels murs 3 i 4 ja descrits i els recintes que formen es poden interpretar a partir de les dades etnogrfiques i histriques. Els vestigis que composen aquesta fase es localitzen a una cota superior als anteriorment explicats i ocupen la part ms extensa del conjunt superior del jaciment. De fet, sn els elements ms evidents de tot lassentament. Consisteixen en les restes de quatre recintes, dos orris i dues cabanes, i dos petits trams de mur sense connexions clares amb altres elements. La relaci cronolgica entre tots aquests elements s poc clara i, a manca duna exploraci ms intensa (per exemple, mitjanant excavacions arqueolgiques) s inviable discernir si els dos orris i les dues cabanes van existir sincrnicament o si, la seva presncia a lindret, simplement constitueix un palimpsest de dos binomis tpics de cabana ms orri (Rendu 2003, Palet et al. 2008). De fet, els dos orris presenten certes diferencies constructives i en el grau denrunament, encara que aquest darrer fenomen potser sigui ms fruit del tipus dedificaci que de lantiguitat. El mateix succeeix en les dues cabanes, una de les quals (la Cabana 1) s molt ms visible que laltra.

Conjunt: SO-007E Codi estructura: SO-007O1 Leix que articula el conjunt arquitectnic predominant visualment al jaciment el conformen dos recintes allargats formats per murs parallels entre si formant una espcie de passads que, en aquesta memria, es designen com a orris per les seves caracterstiques. Seguint la documentaci existent per a les arquitectures ramaderes dels Pirineus, aquest tipus de tancats es vinculen al munyit de ramats dovicaprins. LOrri 1 denomina el recinte daquestes caracterstiques que es disposa al Nord-est del bloc rocs que es situa enmig daquesta alineaci de dues munyidores. La seva orientaci s Nord-est a Sud-oest, convergint en el seu extrem proximal amb la cabanya inferior (Cabana 1) que s'adossa al gran bloc central. La longitud dels murs s de 22,5m. i 22 m respectivament, sent el ms llarg el situat a una cota superior. La separaci entre els murs, prcticament parallels, s de 1,5 m. en lextrem Nord-oest de lorri, 2,05m. en el tram medial i 2,45 m. en lextrem Sud-est, en el punt de contacte amb el gran bloc i la Cabana 1. En planta lOrri 1 t una forma lleugerament corba en la part Sud-est (amb una orientaci virant lleugerament cap el Nord des de lEst) per a transcrrer prcticament en lnia recta en la segona meitat del seu recorregut. Tret dels dos murs longitudinals, no s visible cap altre tancament del recinte. En el seu extrem distal (Nord-oest) saprecia un lleuger estretament, per no hi ha cap element que delimiti transversalment el corredor de forma clara. En la banda oposada, el bloc parcialment i sobretot el mur de la Cabana 1, suposant que exists simultniament a lOrri 1, nhaurien constitut el tancament. Lrea que resulta del recinte delimitat daquesta manera s de 53,5 m2. La construcci dels murs daquest recinte sassembla una mica a la dels murs 3 i 4. No obstant, sinclou a la fase recent en definir una estructura assimilable a lOrri 2. Les parets es constitueixen a partir de carreus de granit sense escairar de grandries generalment superiors als 20 cm. i inferiors als 90 cm. deix mxim. En general els 71

Annex 2 clastes visibles sn sensiblement majors en el mur situat a la cota inferior (banda Sudoest de lorri) que en el superior, on part del parament a penes sintueix. En la majoria dels trams els clastes, que formen una nica filada en planta en gran part del recorregut dels murs, presenten buits i discontinutats dentre 50 cm. i 30 cm., que excepcionalment poden arribar a quasi 1,5 m. No es conserva en cap tram ms d'una filera de l'alat dels murs i no hi ha indicis dun enderroc que faci pensar en un parament ms alt collapsat. En definitiva, aquest recinte sembla haver estat definit per un scol de pedra i, probablement, un tancament aeri dun material perible.

Plnol SO-007O1

Conjunt: SO-007E Codi estructura: SO-007C1

Tancant lextrem Sud-est de lOrri 1 hi ha un petit recinte de planta rectangular. La seva orientaci segueix ms o menys leix longitudinal de lorri (NW-SE) i per la seva cara Nord-est adossa al gran bloc que defineix el centre daquest sector del jaciment. La construcci mesura 4,3 m. de llarg i 3,1 dample. Els murs presenten un espessor mitj de 80 cm. Lespai interior del recinte, molt segurament dhabitaci, mesura uns 2,75 m 72

Annex 2 de llarg i 2,3 m. dample, amb una planta duns 5,3 m2. Les parets presenten, all on estan netes de sediment, dues filades en planta de carreus sense escairar duns 40 a 50 cm. deix mxim, amb tendncia a estar disposats transversalment a leix del mur. Linterior de la cabana actualment t una vegetaci abundant, entre la qual shi pot entreveure cert enderroc molt poc sedimentat. Aquest enrunament tamb s evident al exterior, sense que en cap cas shi aprecin indicis dun sostre de llosa. Malgrat lenrunament, els murs presenten paraments molt clars amb alats que arriben els 80-90 cm. En el marc de les campanyes de prospecci citades anteriorment, durant el setembre de 2007, es va dur a terme una cala estratigrfica a l'interior d'aquesta cabana, amb la intenci de reconixer el seu potencial arqueolgic i de determinar la cronologia i seqncia de l'ocupaci del lloc. Es va realitzar una excavaci d'un quadre de 60 per 60 cm. en el sector interior Sud de la cabana, que va permetre distingir quatre fases d'ocupaci successives de l'estructura, determinades per rees de combusti recurrents. A 67 cm. de profunditat respecte al sl actual, es va documentar un enllosat, que no va resultar alterat en la intervenci, sobre el qual es van trobar nombrosos carbons i cendres procedents d'una antiga estructura de combusti que estan a actualment a l'espera d'una dataci radiocarbnica, que permetr datar l'antiguitat d'aquesta ocupaci de la cabanya. Associat a aquest fogar es va trobar una esclat de slex d'uns 30 mm sense retocar. S'ha pogut determinar que, almenys una part del combustible emprat en aquesta antiga llar, era fusta de noguera (R. Piqu com. pers.), espcie que no es troba en els ecosistemes de la vall. L's de combustible aportat de mitjana distncia podria ser indicatiu duna desforestaci severa de la vall durant locupaci daquesta part del jaciment, potser similar a lobservable actualment.

Conjunt: SO-007E Codi estructura: SO-007O2 LOrri 2 designa la munyidora que es localitza al Sud-est del gran bloc que hi ha en aquesta banda del jaciment. A ligual que laltre orri, el conformen dos murs que discorren en parallel, seguint ms o menys les corbes de nivell del tlveg de la petita fondalada. Mesuren 44 m. i 37 m. de longitud, sent el ms llarg el que es disposa a la cota inferior (a la banda Sud-oest del corredor). La separaci entre ambds murs s de 2,7 m. en la punta Nord de lorri, 2,4 m. en el seu tram medial i 2,1 m. a lextrem distal respecte el bloc. A diferncia de lanterior, la planta de lOrri 2 s molt ms curvilnia, de tal manera que lorientaci del corredor passa de ser Sud/Nord en el seu tram ms meridional a girar vers a Sud-est/Nord-oest en lextrem oposat. Aquesta corba segueix fora acuradament el nivell del terreny. De forma similar a lOrri 1, no saprecien tancaments transversals del recinte en cap dels seus extrems i queda obert tant a la banda Sud com a la Nord, don 7,5 m. de distncia separen el seu extrem del gran bloc del centre daquest sector i de la Cabana 1. nicament el la zona central del recinte hi ha un bloc de grans dimensions (1,4 m.), amb tota seguretat preexistent a la construcci, que sembla dividir lespai intern en dues parts deixant un pas noms de 0,65 m. dample. Aquest s un fet freqent en estructures daquest tipus i es vincula amb tasques de gesti dels ramats. En total, lespai intern resultant mesura 105,95 m2. Els dos murs es conformen en planta actualment, i a manca duna neteja de lenderroc i el sediment superficial, com alineacions de carreus desquist en les que no shi 73

Annex 2 defineixen filades clares. En alguns punts sembla haver-nhi noms una, formada per carreus duns 45 x 25 cm. disposats transversalment mentre que en altres sectors el mur s molt ms ample (1,5 m.) i es presenta com un amuntegament desordenat de clastes. En principi, dels dos murs linferior s el ms visible, mentre que laltre en alguns punts presenta una densitat baixa de carreus i de mesures sensiblement menors. En tots dos casos s evident lexistncia de cert enrunament, aparentment de ms magnitud recolzant en el parament exterior del mur inferior. Aquest enderroc indica que els murs, lalat dels quals actualment pot arribar a uns 0,4 m., originriament tenien una altura edificada en pedra superior a lactual i a la de lOrri 1. A ms de la planta, aquest s un element que diferencia ambds recintes i que precisament lassimila als vestigis que, com la Cabana 1, semblen menys antics del jaciment.

Plnol SO-007O2 i situaci daquest dintre el jaciment 74

Annex 2 Conjunt: SO-007E Codi estructura: SO-007C2 La Cabana 2 identifica les restes dun petit recinte que adossa a la cara Sud-est del bloc que hi ha al centre del conjunt superior del jaciment. Es localitza uns 6 m. al Nord de lextrem nord-occidental de lOrri 2. Tot i que la seva visi actual es troba limitada pel seu alt nivell denrunament, lestructura presenta una planta gaireb quadrada, amb costats duns 3 m. de llarg. Aquestes mesures fan pensar que es tracta dun recinte dhabitaci. Lelement ms visible s el mur que conforma el costat Nord-est. Consisteix en una paret de carreus desquist duns 50/45 cm. de llarg i entorn 25 cm. dample disposats de forma transversal a leix longitudinal del mur. All on no hi ha enderroc cobrint la planta de la paret, sintueix que el mur es conforma a partir de dues filades daquests carreus. Lample del mur, que aqu presenta dos paraments ben definits, volta els 75 cm. Actualment la paret s coberta per cert enderroc que sexpandeix tamb cap el Sud-oest, seguint la inclinaci del vessant. De la resta de murs els vestigis en superfcie sn molt poc evidents de resultes dun major grau darrasament, probablement resultat del fet que el recinte es localitza en una zona de certa inclinaci. Lelement ms evident s la cantonada Sud, que dna certa mesura de les dimensions del recinte. Un altre tret evident en el microrelleu s cert terraplenament del terreny, especialment notori a linterior del recinte original. Sense una excavaci s difcil precisar si aquest recinte dhabitaci s anterior en el temps a la Cabana 1, sincrnic a aquesta o posterior. La seva conservaci diferencial potser resultat del seu emplaament i del fet que laltra es troba al raser del bloc, especialment de fenmens erosius.

75

Annex 2

Plnol SO-007C2 i situaci dintre el jaciment

76

Annex 2 Codi Jaciment: SO-008 Nom: LOrri Vell Altura: 2270Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure 2255 m Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats i exempts Conjunts diferenciats: SO-008E, SO-008O Tipologia de mur Estructures 1 SO-008T1, SO-008T2 2 SO-008C1, SO-008C2 3 4 5 SO-008O1, SO-008T3, SO-008T4, SO-008T5, SO-008T6

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: SO-008E Agrupat: SO-008O (probablement) Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Els vestigis que conformen lassentament designat com a Orri Vell (SO-008) es localitzen a 1035 m. seguint riu amunt el cam que passant pel Pletiu de Mainera remunta la vall cap al estanys (Figura 10). Lindret en el que hi ha aquest assentament s la segent rea de pletiu (de fet, els ramats actualment aprofiten freqentment el lloc per a pernoctar-hi) que hi ha ascendint el curs del riu pel seu marge oriental, just desprs de passar un tram bastant angost. Les restes arquitectniques cobreixen una rea de 2970 m2. El lloc s una espai orientat al Sud on el pendent s relativament suau i queda enclotat, resguardat per lEst, Nord i Sud pels vessants del pic de Picardes i al Sud pel tur que hi ha a laltre marge del riu. Tot i que en conjunt els vestigis estan fora ms propers que al Pletiu de Mainera (SO007), s possible distingir dues concentracions de restes arquitectniques, totes elles de pedra seca. Una de les concentracions es disposa molt propera a lactual curs del riu, a uns 9 m. de distncia mnima daquest. Sestructura al llarg dun eix de 67 m. Seguint lorientaci Oest/Nord-oest cap a Est/Sud-est que t aqu el tlveg de la vall i arriba a cobrir un ample transversal a aquest eix de 22 m. que, no obstant, en general s inferior als 6 m. La seva extensi en superfcie arriba als 683 m2. La segona concentraci inicia a entre 15 i 20 m. vessant amunt en direcci Nord. Sestn sobre un eix Nord-oest a Sud-Est de 50 m. i un altre de quasi 30 m. perpendicular a aquest. Lrea que cobreix aquest segon grup de restes ronda els 613 m2. Els tipus constructius i la visibilitat dels dos grups de restes arquitectniques s, a ligual que al Pletiu de Mainera (SO-007), diferent. En aquesta ocasi, les restes que es disposen a una cota superior presenten uns paraments molt millor conservats, situaci 77

Annex 2 que les fa molt evidents a un primer cop dull. De fet, en alguns casos es conserven la prctica totalitat dels alats dalguns paraments. Els recintes situats ms al Sud, en canvi, presenten un major grau darrasament i, possiblement tamb per les caracterstiques de les construccions originals, sn menys visibles. Malgrat tot, la totalitat de les restes detectades en les inspeccions de 2007 i de 2008 shan pogut definir el suficient per a que fos factible representar-les en planta amb un mnim de garanties de veracitat. En conseqncia, la planimetria obtinguda reflecteix la totalitat de les restes arquitectniques actualment conegudes de lassentament. Tamb a lOrri Vell (SO-008) shan pogut distingir dos tipus arquitectnics diferenciats que, a ms, corresponen amb les dues concentracions de restes esmentades ms amunt. La que aparentment s ms recent agrupa les estructures amb murs amb paraments definits i fora ben conservats de la banda superior de lassentament: un tancat de grans dimensions (Tancat 1), una cabana (Cabana 1) i un petit recinte adossat a aquesta definit pel Mur 1. La resta destructures arquitectniques es disposen entorn leix ja esmentat, que queda ben definit per un tram de mur continu que el delimita pel costat exterior respecte el centre de lassentament (banda Sud). Sobre aquest eix hi ha indicis dun mnim de 4 recintes. A poca distncia hi ha les restes dun possible recinte dhabitaci (la Cabana 2) i fins a 4 tancats ms.

SO-008: Planta de la totalitat destructures documentades, en vermell esta marcat el conjunt SO-008O i en blau el SO-008E 78

Annex 2

SO-008O

Les restes arquitectniques assignades hipotticament a locupaci visible ms antiga del jaciment es localitzen en la banda inferior i ms propera al riu de lassentament. La conformen per una banda els vestigis dun recinte de redudes dimensions (possiblement dhabitaci) designat com a Cabana 2 i quatre de majors mesures identificats com a tancats 3 a 6. El primer dells s exempt i de majors dimensions que els tres restants, que adossen entre si. Aquests elements es disposen sobre un eix de quasi 23 m. Orientat Sud-oest a Nord-est. En la seva banda occidental, on semplaa la Cabana 2, prcticament contacta amb lOrri 1, lelement restant que completa els vestigis daquesta fase ms antiga del jaciment. En canvi, els tancats que es disposen sobre la banda oriental daquest eix es distancien fins a quasi 9 m. dels paraments de lorri en aquesta banda. Lorri s potser la construcci que articula tots els vestigis daquest sector de lassentament i, junt amb la Cabana 2, tamb la ms evident, com a mnim en alguns dels seus trams. Amb tot, la percepci de la construcci, que sintueix a sobre del terreny, es torna molt ms clara un cop realitzada la planimetria. Les restes que el conformen es disposen seguint sobre un eix de 67,5 m. de longitud que, orientat Sud-est a Nord-oest, defineix la banda inferior del jaciment, ms o menys en parallel al riu. Del possible orri en sn visibles un dels murs longitudinals, diversos trams de laltre i alguns murs transversals que en configuren compartiments interns. Segurament aquesta morfologia constructiva s lorigen de lactual topnim de lindret. El denominatiu Orri vell, ms enll de la funcionalitat de la resta com a munyidora (de fet la seva designaci com a orri pot ser el resultat nicament duna assimilaci morfolgica), refora la inferncia de que aquestes restes representen una fase ms antiga que daltres docupaci del jaciment.

Conjunt: SO-008O Codi estructura: SO-008C2 La Cabana 2 designa el recinte de menor extensi identificat en aquest sector de lassentament i que, tant per les seves dimensions com per la seva morfologia, sinterpreta com un espai dhbitat. Subica a tocar la cara Nord del tram central de lOrri 1 (tot i que aqu el seu tancament no s visible), en lextrem Oest de leix definit per els diversos tancats presents en aquesta part del jaciment. Aquest recinte s la construcci de la fase antiga de lassentament amb paraments ms evidents. Della sen conserven tres murs que delimiten lespai pels costats Est, Oest i Sud. En planta presenta una forma de ferradura, de 3,6 m. deix longitudinal i 3,8 m. dample. Lespai resultant interior ronda els 3,3 m2 en planta, amb un llarg duns 2,5 x 1,3 m. Els murs, de carreus angulosos desquist dentre 50 x 55 cm. i 20 x 25 cm. de mitjana, presenten entre dues i tres filades en planta i un ample duns 0,7 a 0,9 m. En alguns punts del seu recorregut integren alguns gran bloc del vessant. Amb paraments generalment ben definits, el seu alat actual ronda els 0,6 m. de mxim. Tot i que els murs evidencien cert enrunament, tant a linterior del recinte com a fora no saprecia un volum gran denderroc. Aquest fet planteja interrogants sobre com es completava el tancament de lestructura aria i la coberta de la construcci. Lany 2007 es va realitzar 79

Annex 2 una petita cala estratigrfica de 50 x 50 cm. a la zona de laccs i que va resultar estril pel que fa a materials arqueolgics. Tot i presentar un major grau de visibilitat que la resta de construccions de la fase antiga, la Cabana 2 sha assignat a aquesta en base a diversos arguments. Per una banda, el seu emplaament la integra en la resta de recintes de la banda inferior del jaciment, tots ells amb unes caracterstiques constructives diferenciades dels de la banda superior. En segon lloc, tot i que els seus paraments presenten un major nombre de fileres, la morfologia constructiva del recinte contrasta amb el de la Cabana 1, que conserva la prctica totalitat de lalat del seu mur i part dun sostre adintellat.

Conjunt: SO-008O Codi estructura: SO-008T3 Designa el recinte que es localitza just al Nord-est de la Cabana 2. Sen conserven restes dels tancaments en tres dels seus costats, quedant nicament obert en la banda en que connecta o saproxima a la Cabana (de fet, actualment entre els paraments dambds hi ha una distncia mnima de 1,6 m.). La planta daquest tancat tendeix a una forma rectangular, amb dos murs orientats ms o menys parallelament en direcci Sud-oest a Nord-est i de 10,1 i 6,2 m. de longitud respectivament (sent el ms llarg el de la banda Sud) i un de transversal amb planta lleugerament arquejada i 4,6 m. de traat que uneix els extrems dels primers. Lespai interior que en resulta, dun mnim de 28,5 m2 s el major dels 4 tancats associats a la fase ms antiga de lassentament. Els murs daquesta edificaci, con els de la resta de tancats daquest sector de lassentament, estan construts a base de carreus desquist angulosos i de dimensions i 80

Annex 2 formes molt diverses. Malgrat que alguns blocs poden arribar a mesurar 55 x 50 cm., la majoria no superen els 40 x 25 cm. Actualment els murs nicament sn visibles com alineacions desordenades de clastes, dentre 1,2 m. dample de mitjana (el mur de la banda Sud) a 0,6 m. dample (el de la banda Nord). En ells no shi aprecien filades definides. A manca duna neteja del sediment superficial emmascara en certa mesura les construccions, es presenten ms aviat com un seguit de clastes separats entre ells per distncies que oscillen per norma entre els 10 i 50 cm., tot i que en alguns punts sobserven alguns carreus que arriben a contactar directament entre si. s en el mur transversal on lespaiament entre clastes s major i, per tant la seva densitat, menor, encara que la seva existncia saprecia de forma indubtable. En tots els casos, lalat conservat de les parets es limita a una nica filera. Malgrat que la seva fisonomia actual fa pensar que han patit certa desfiguraci per enrunament, el volum de clastes visible no permet plantejar de moment que els alat inicials dels tancaments fossin gaire elevats.

Planta del SO-008T3 i ubicaci daquest dintre el jaciment

Conjunt: SO-008O Codi estructura: SO-008T4 SO-008T5 SO-008T6 A lextrem oriental de lalineaci de construccions que flanqueja lorri del jaciment de LOrri Vell (SO-008) hi ha diversos retalls de mur que semblen definir les restes de com a mnim 3 recintes. Aquests han estat designats com els tancats 4, 5 i 6. Es disposen adossats els uns als altres mitjanant murs compartits. El Tancat 4 s el que es situa a la banda occidental del conjunt i, tot i que la seva continutat cap a lOest est interrompuda per la desfiguraci dels murs, s possible que arribs a enllaar originalment amb el Tancat 3, localitzat a entre 1,6 i 3,4 m. de distncia. El Tancat 6 subica a lEst del conjunt, sobre el mateix eix que lanterior. A ligual que aquell, part 81

Annex 2 de la seva delimitaci ha desaparegut i, en aquesta ocasi, el recinte resta obert actualment pel seu arc oriental. Finalment, com a Tancat 5 sha identificat el recinte que es disposa al Nord dels anteriors. El seu permetre es defineix al llarg de quasi tot el seu recorregut i, molt possiblement, el seu tancament per la banda Est el definia un gran bloc rodat pel vessant. Els traats dels murs que defineixen aquests diferents mbits es troben fora desfigurats i sedimentats, fenmens que motiven que la seva visibilitat sigui complicada. En tots els casos els carreus que els conformen sn desquist i tenen morfologies ben heterognies. Les seves dimensions sn menors que en altres construccions i es situen de forma molt general per sota els 40 cm. deix mxim. Els murs es configuren en tots els casos con alineacions desordenades de clastes, sense que aquests contactin actualment entre si. Con en els casos anteriors aquesta situaci pot derivar-se tant duna sedimentaci acusada posterior al collapse com de les caracterstiques inicials de la construcci. El seu alat s, digual manera que en el Tancat 3, de tant sols una filera. No sobserva lexistncia dun volum denderroc que permeti inferir que original les parets salcessin molt ms que en lactualitat. Lestat de conservaci i de visibilitat dels tres tancats limita el coneixement de llurs extensions i les morfologies de les diverses plantes. El Tancat 5, amb una planta relativament rectangular, devia mesurar uns 5 m. de llarg i uns 4 m. dample, cobrint una extensi de poc ms de 12 m2. La planta del Tancat 4 tamb sembla haver tingut una forma rectangular de possiblement uns 8 m. de llarg i 4,5 m. dample i hauria delimitat un espai duns 24 m2. La morfologia del Tancat 6 s ms insegura. Amb tot, la seva cantonada Sud-oest forma un angle molt recte i insinua una planta tamb rectangular o quadrada. Aquesta hauria tingut un ample interior, en sentit Nord-Sud, duns 3,5 m. La funcionalitat daquests espais, sensiblement menors al Tancat 3, s incerta. No obstant tots ells sn majors a lnic recinte daquesta banda del jaciment que sembla tenir, de forma fora probable, una funcionalitat habitacional, la Cabana 2. Parallelament, en tots els casos els paraments sn actualment molt menys evidents i semblen haver tingut, ja originriament, un alat menor.

82

Annex 2

SO-008O: Planta de SO-008T3, SO-008T4, SO-008T5, SO-008T6

Conjunt: SO-008O Codi estructura: SO-008O1 La construcci que sarticula entorn el llarg mur que delimita la banda Sud de lassentament de LOrri Vell (SO-008) s, junt amb la Cabana 2, ledificaci actualment ms evident del conjunt de restes arquitectniques que shan assignat a la fase ms antiga del jaciment. Un cop realitzada la planimetria es pot apreciar sense cap dubte com els diferents recintes que sobre el terreny sobserven a la part baixa daquest sector del jaciment segueixen un mateix eix i sestructuren sobre la continutat dun nic mur meridional. La morfologia allargada de la construcci resultant, definida per dos murs parallels (encara que un dells es troba parcialment desaparegut) motiva que hagi estat designada com a Orri, si b en el seu interior cont un nombre de compartimentacions de lespai superior al daltres orris documentats en aquest sector dels Pirineus i a la mateixa vall. Conformen el recinte el mur que defineix el seu costat Sud, i que cobreix tot el seu eix longitudinal, diversos trams (fins a quatre) del tancament de la banda Nord, un mur transversal que defineix el costat Oest de lorri i tres murs transversals que generen divisions interior del recinte. El resultat s una edificaci de planta rectangular de 67,7m. de llarg, 4,7 m. dample en la banda Oest, 5,6 m. dample en la seva zona medial 83

Annex 2 i 4,5 m. en lextrem oriental. El recinte es disposa seguint el tlveg de la vall, en direcci Est/Sud-est a Oest/Nord-oest, entre 8 i 10 m. del riu i delimitant per la banda Sud lrea plana del pletiu on sassenta el jaciment. Les discontinutats en el mur Nord fan que els dos costats parallels de lorri noms saprecin en alguns trams, principalment entre els dos murs que divideixen lespai interior situats ms a lOest i entre el situat ms a lEst i lextrem oriental del recinte. Amb tot, la presncia dun petit tram de 4,5 m. de mur septentrional en la part central de lorri i dun altre de poc ms de 3 m. definint la seva cantonada Nord-oest apunten a que les interrupcions en el tancament Nord responen ms a problemes tafonmics que a la configuraci original de ledificaci. La construcci dels murs empra carreus desquist, la majoria de dimensions relativament grans (de mesures com ara 70 x 40 cm. o 50 x 50 cm.) tot i que en alguns trams dels murs, principalment en els transversals i el septentrional hi ha carreus ms petits (uns 40 x 20 cm. de mitjana). En aquests segons casos els clastes tendeixen a estar ms amuntegats i contacten entre si, mentre que en les parts dels murs amb carreus majors hi tendeix a haver-hi certa separaci entre ells, de forma anloga a altres construccions assignades a aquesta fase. En alguns punts alguns blocs grans del vessant queden integrats en el traat de les parets. En tots els casos el mur presenta un alat duna nica filera i no shi entreveu un enrunament dentitat suficient com per poder pensar que hi havia un tancament vertical gaire ms alt. En definitiva, aquest recinte reprodueix la morfologia del tipus constructiu designat com a orri en aquesta banda dels Pirineus, tradicionalment associat al munyit de ramats ovicaprins. No obstant, algunes incgnites resten obertes. La primera concerneix al tipus de tancament originari. El volum de clastes visible actualment, tant en el mur com en el possible enrunament s molt redut. Aquest fet planteja que la construcci en pedra original no devia ser gaire alta, reduint-se potser a un petit scol. La funci de tancament, si es va cercar, hauria dhaver estat completada per un altre tipus destructura aria, potser de fusta o dalgun altre material perible que no ha deixat traces evidents a primer cop dull. Aquesta consideraci pot aplicar-se a totes les construccions assignades a aquesta fase amb, en tot cas, un mats per la Cabana 2. Un segon interrogant remet a lelevat nombre de divisions interiors que presenta lOrri 1. Malgrat que lestructura dels murs parallels causant dun recinte molt allargat s prpia dels orris documentats en zones properes i que aquests poden tenir alguna compartimentaci interna associada a la gesti dels ramats, el nombre de segments visibles aqu s molt elevat en relaci els referents coneguts. Resta, doncs, oberta la possibilitat de que la seva funci sigui una altra o que la construcci respongui a un model dorganitzaci diferent dels ramats que es munyen.

84

Annex 2

Plantapppp Planta del SO-008O1 i ubicaci dins el jaciment

SO-008E Les construccions de la part superior de lassentament de LOrri Vell (SO-008) reprodueixen el primer dels tipus constructius descrits a lapartat 3.1. Tant la cabana amb un petit tancat adossat (designats com a Cabana 1 i Tancat 1) com el gran Tancat 2 contenen paraments que conserven, com a mnim en algunes zones, alats de diverses fileres i, eventualment, un nivell denrunament associat de certa entitat. Parallelament el nivell de preservaci de les estructures sembla considerablement millor que el dels edificis agrupats en la fase precedent i, per exemple, la Cabana 1 conserva la prctica totalitat de lalat dels seus paraments i, parcialment, el sostre. Aquest fet facilita la seva visibilitat, fins i tot per un ull no expert. Les restes arquitectniques que defineixen aquesta fase ms recent de lassentament consisteixen en un gran tancat de planta irregular (el Tancat 2) i la cabana ja esmentada amb el petit recinte adossat. El primer es disposa en la banda Nord-oest del pletiu, en un vessant que es torna ms inclinat, i representa la cota superior de lassentament. La Cabana 1 semplaa a uns 13 m. al Sud-est daquest tancat i aprofita, per a definir un 85

Annex 2 dels seus tancaments, un gran bloc rodat pel pendent. Les distncies daquests elements vers les construccions de la fase precedent oscillen entre els 15 m. en direcci Nord-est de la Cabana 1 respecte el Tancat 5 i els 20 m. cap el Nord del Tancat 1 en relaci amb el Tancat 3. En definitiva, aix reverteix en que ja sobre el terreny puguin distingir-se els dos conjunts de construccions, tant per les seves morfologies arquitectniques com, tamb, per la seva disposici segregada.

Conjunt: SO-008E Codi estructura: SO-008C1 El conjunt conformat per la Cabana 1 i el Tancat 1 s la construcci ms ben conservada del jaciment i mant alguns elements constitutius originals, com ara part del sostre, que sovint sn difcils de trobar conservats en contexts similars. Daquests, el tancat presenta un nivell denrunament considerablement major al de la cabana, que en gran mesura es troba al raser del bloc de granit esmentat (Figura 40). En tots dos casos la construcci s feta a base de pedra seca, emprant carreus desquist de dimensions que oscillen entorn una mitjana de 40 x 30 cm. A la Cabana 1, on els murs es conserven millor i, per tant, la seva planta s ms evident, sobserva com aquests carreus han estat disposats transversalment a leix del seu traat. Tamb a la Cabana saprecia com, a ms duna selecci de les mesures, alguns dels carreus han estat escairats. El conjunt esmentat de petit tancat i cabana es disposa al voltant dun gran bloc de pissarra. La cabana recolza sobre la cara Nord-est daquest bloc. Es defineix en primer lloc per un mur amb planta en corba que conforma els costats Nord i Est del recinte i, que, en direcci Sud, esdev tamb el mur del Tancat 1. El segon dels murs de la Cabana 1 recolza directament en el bloc esmentat i dell tant sols ns visible el parament intern. La part superior de la paret encara ara s coberta duna capa de terra sobreposada (present tamb en el sector del bloc ms proper) i vegetaci herbcia que segurament sn romanents de lantic sostre de la construcci. Segurament una de les seves funcions era regularitzar el tancament occidental del recinte dhabitaci. Daltra banda, aquest mur conforma, en el seu extrem Sud, un dels llindars de la porta de la Cabana 1, que es localitza en aquesta banda, a dins de lespai delimitat pel Tancat 1. La planta resultant del recinte t una forma dU invertida i una mica irregular, amb lentrada orientada al Sud i ocupa una extensi de 11,9 m2. Fruit de lespessor dels murs, que oscilla entre els 0,85 m. a la banda Nord i els 1,2 m. a lEst, lespai interior s sensiblement ms redut i cobreix una rea de poc menys de 2,8 m2 amb uns eixos de 2,6 i 1,4 m. de llarg. Els alats dels murs oscillen entre 1,4 m. (el mur occidental) i entre 0,8 i 1,1 m. de loccidental. Aquesta diferncia podria indicar la inclinaci del sostre cap a aquesta banda. Actualment a linterior de lhabitacle hi ha una densa mata dortigues que emmascara les restes de sostre caigut.

Conjunt: SO-008E Codi estructura: SO-008T1 El Tancat 1 consisteix en la dependncia acotada que hi ha davant de laccs de la Cabana 1; s a dir, a la seva banda Sud. El mur que el defineix arrenca del llindar Est de la porta de la cabana i, tot continuant la seva paret oriental, transcorre inicialment cap el 86

Annex 2 Sud-oest per a posteriorment virar cap a lOest i, finalment, vers el Nord-oest. El seu recorregut cobreix prcticament 6,5 m. tot definint una planta ms o menys semicircular adossada a la banda Sud-est del gran bloc. La superfcie resultant de linterior daquest tancat, pel qual shi ha de passar per a accedir a la Cabana 1, s de 5,7 m2. El mur que el delimita, les caracterstiques constructives del qual ja shan descrit, t un ample de 0,7 m. En gran part del seu traat presenta un considerable nivell denrunament. On millor es conserva, a tocar la porta de la Cabana 1, la cota de la seva cresta descendeix considerablement (uns 60 cm.). En aquest punt, lalat del mur, que sembla no haver patit massa enderroc aqu, ronda els 0,5 o 0,6 m. A la resta del seu recorregut. El mur presenta un enrunament fora major, que modifica la seva alada originria, malgrat que quasi sempre conserva diverses fileres. No saprecia b on es disposava la porta, fruit de lenderroc existent. A lextrem Oest del Tancat 1, recolzant en la cantonada oest del mateix bloc, hi ha un retall de mur (Mur 1), de caracterstiques similars a les de la paret del Tancat 1. Cobreix seguint un eix recte dEst a Oest lespai de 2,6 m. que hi ha entre aquest i un altre bloc present en el vessant. Es desconeix la seva funcionalitat.

Planta de lestructura SO-008C1 i SO-008T1

87

Annex 2

Conjunt: SO-008E Codi estructura: SO-008T2 A lextrem Nord-oest del jaciment de LOrri Vell hi ha el recinte de majors dimensions en planta, el Tancat 2. La construcci, que es disposa a la part ms alta i inclinada de lassentament, s definida per diversos trams de mur que delimita una rea de planta irregular de poc ms de 520 m2 i 27 m. deix Sud-est a Nord-oest i 28,6 m. deix Nordest a Sud-est. En varis punts el tancament integra diversos grans blocs de pissarra presents en el vessant. A la part superior del tancat, el traat de les parets presenta una forma ms rectilnia, arribant a definir la cantonada superior (Nord) en angle prcticament recte. En canvi, en la part de cota inferior, el recorregut dels murs s ms irregular sense que aix pugui imputar-se a la presncia de grans blocs, prcticament absents aqu. Just en la part mitjana del tancat, arrencant duna cantonada que defineix ladossat del mur del Nord-est del recinte a un bloc geolgic, hi ha un tram de mur de 1,5 m. de longitud que, en sentit Nord-est a Sud-oest, conforma la nica delimitaci interna de lespai. La seva presncia coincideix amb el punt on els murs de tancament perden la seva morfologia rectilnia. En dos trams de la banda Oest i Sud del recinte els murs perimetrals semblen haver desaparegut, possiblement fruit del seu arrasament, i actualment no sn visibles. Laccs, en canvi, sobserva ben b a la banda Sud-est del Tancat 2, tot orientant vers la Cabana 1. En aquest punt, lobertura en mur, de 65 cm.,est delimitada per dos llindars ben visibles definits per petits ortostats verticals. La construcci dels diferents murs s de pedra seca i empra carreus desquist. On els murs es conserven millor, en general a la meitat oriental del tancat, la seva construcci empra carreus de dentre 50 x 50 i 40 x 20 cm., amb formes anguloses i, possiblement, alguns dells mnimament escairats. En aquesta banda els paraments presenten fileres ben definides i un alat que pot arribar als 0,6 m. i els murs tenen un ample que ronda els 0,8 m. A la part superior del permetre i especialment en el sector Nord-occidental, els murs presenten un major nivell darrasament, coincidint amb un gradient ms gran del pendent, i en certa mesura es confonen amb laven natural de la mica de tartera existent. En el Tancat 2 sha recollit lnic artefacte documentat en la present intervenci. Consisteix en una fulla de navalla de ferro que es trobava a sobre un dels blocs del vessant al qual adossen trams del mur, concretament el situat ms a lEst (a uns 7 m. Al Nord-est de laccs). La pea es localitzava en una petita fondalada en la superfcie del bloc, a uns 10 cm. dun claste aportat intencionalment tamb a sobre del mateix roc. Apart daquest element, no hi havia cap altra resta associada. Del ganivet, el mnec no sha conservat.

88

Annex 2

Planta de lestructura SO-008T2.

89

Annex 2 Codi Jaciment: TC-013 Nom: Pletiu de Subenuix I Altura: 2230 m Relleu: Zona alta de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts. Jaciment megaltic Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 TC-013TE1, TC-013TE2, TC-013TE3, TC-013TE4 2 3 4 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Uns 195 m. al Sud-oest de la presa ms meridional de lEstany Tort, hi ha un espai pla a la part alta del vessant que baixa fins al Barranc de la Lara, uns 80 a 100 m. per sobre del tlveg de la vall en aquest punt. En aquesta zona, coberta per afloraments de granit arrodonit i petites zones de pastures, hi ha diversos vestigis arquitectnics. Majoritriament es localitzen al Sud/Sud-oest del petit torrent que travessa el petit planell. En total cobreixen una rea de quasi 1200 m2 al llarg dun eix longitudinal de 75 m. i transversal de 33 m. El planell orienta vers el Sud-est i s delimitat per la banda Oest i Sud-oest per una vessant en forta baixada. Per la resta de bandes laccs a la zona s fcil. El jaciment identificat integra un total de cinc murs que conformen petits bancals, les restes dun recinte dhabitaci i un cercle de pedres. Les sis primeres estructures sn dpoca recent, del s. XX lhabitaci i de la mateixa cronologia o poc anteriors les altres (en totes elles el nivell denrunament s molt poc perceptible). En canvi, el cercle de pedres podria correspondre a una construcci funerria del Primer Millenni a.n.e. Els murs associats amb els aterrassaments han estat designats com estructures n 1, 3 a 6. Es disposen al llarg de prcticament tota lrea del jaciment, amb lexcepci dels seu extrem Sud-est, on es localitza el cercle de pedres (Estructura n 7). Tot seguit es descriuen.

90

Annex 2 Conjunt: TC-013A Codi estructura: TC-013TE1

LEstructura n 1 s una rea aterrassada definida per tres murs que adossen al pendent. s lnic bancal que es localitza al marge esquerre del torrent que travessa lrea (uns 33 m. Sud de lEstructura n 3), fet que fa que la seva orientaci vers el Nord-oest sigui diferent a la predominantment cap a la solana de la resta de bancals. El majors dells, el frontal, mesura 7,3 m. de llarg i t un alat mxim de 0,88 m.. A cada extrem se li adossen dos petits trams de mur (de 3,2 i 4,35 m. respectivament) que conformen els laterals de lrea terraplenada. Tots els murs sn de pedra seca amb carreus de granit sense escairar, de 0,3 x 0, 4 m. i, ocasionalment, de 0,6 x 0,5 m. Sovint es disposen transversalment a leix del mur. En planta noms s visible una filada en els diferents murs, que noms mostren el seu parament exterior. Aqu la construcci ens mostra fileres ordenades i disposades acuradament. Linterior de lespai aplanat s ple dherba i no shi aprecien restes. Conjunt: TC-013A Codi estructura: TC-013TE2

LEstructura n 3 s un segon mur de terrassament. Es localitza per sobre lEstructura n 2, uns 10 m. al Nord daquesta. Consisteix en un mur de planta rectilnia, de 6,75 m. de llarg. A la seva banda Nord-est el seu recorregut sinterromp puntualment per una esllavissada. Fora daquest punt, hi ha molt poc enrunament visible. En estar adossada al pendent, de la paret noms ns visible el parament exterior, que t un alat mxim de 0,8 m. La construcci s de pedra seca, amb carreus de granit sense escairar dentre 0,35 x 0,2 x 0,2 m. i 0,6 x 0,4 x 0,3 m. Els clastes es disposen transversalment a la direcci del mur, excepte els de majors dimensions. Lrea aterrassada s plena dherba.

Conjunt: TC-013A Codi estructura: TC-013TE3

LEstructura n 4 s una altra zona aterrassada que se situa a 8,6 m. al NW de lanterior. Aqu hi ha dos murs conservats, el frontal de la terrassa (orientat cap a lEst) i el lateral dret. Un aflorament de roca mare tanca lespai interior de la banda superior de la terrassa (a la cara Oest). El primer mur mesura 6,4 m. de llarg i el segon 4,4 m.Com en lEstructura n 3, dels murs noms en sn visibles els paraments externs. Del mur Est shan desplaat alguns carreus, principalment de la cresta. El grau denrunament s sensiblement major en el mur Nord (el lateral) i en la cantonada entre aquest i el parament frontal de la terrassa. Les caracterstiques constructives sn anlogues a les de lEstructura n 3. Com en aquella, lespai intern de la terrassa s buit. Conjunt: TC-013A Codi estructura: TC-013TE4

91

Annex 2 LEstructura n 5 consisteix en un altre mur que defineix un altre espai terraplenat adossat al pendent. Respecte els dos casos anteriors es diferencia en primer lloc perqu la seva planta s en forma darc, convex en relaci el sentit descendent del pendent. En segon lloc, el sistema constructiu presenta algunes novetats, tot i ser tamb en pedra seca. Els 2/3 ms occidentals del mur es conformen com un scol duna nica filera de carreus angulosos de grans dimensions (1 x 0,3 x 0,3 m.) clavats verticalment. La resta del mur t una construcci similar, amb la diferncia de que per sota aquesta filera de solcs verticals nhi ha una altra amb carreus de menors dimensions. Lalat mxim del mur ronda els 0,5 m. En planta tot el mur t noms una filada. Com en els altres casos, a linterior noms hi ha herba.

Croquis TC-013TE1, TC-013TE2, TC-013TE3 i TC-016TE4

Notes: Lestructura numero 2 designa una construcci de ciment vinculada a les hidroelctriques que existien en el segle XX. No sinclou la descripci ni sha tingut en compte a la base de dades. Lestructura numero 7 correspon a un cercle de pedres. Probablement es tracta dun monument funerari del Primer Millenni aC. No sha incls a la base de dades perqu les manifestacions funerries queden fora de lmbit del present treball. Tot i aix sinclou el croquis i la descripci a tall informatiu.

92

Annex 2

Croquis estructura nmero 7 LEstructura n 7 consisteix en un cercle de pedres. Per les seves caracterstiques s quasi segur que no hi ha una relaci ni funcional ni cronolgica amb la resta dels vestigis que conformen el jaciment. El seu emplaament es localitza al Sud-est de la resta delements, al marge esquerre del petit torrent esmentat a uns 23 m. al SE de lEstructura n 2 i uns 20 m. al Sud de lEstructura n 1. El cercle de pedres identificat s escassament visible en superfcie per lestat de la vegetaci. Tot i aix, el seu traat s clar i continu al llarg dels 360. En els punts on la visibilitat del cercle sinterromp, la seva continutat es produeix per sota la vegetaci (fet comprovat puntualment). Els dimetres mesurats oscillen entre 5,3 i 5,2 m. El permetre es defineix a partir dun scol duna filada de carreus de granit duns 0,3 x 0,2 x 0,2 m. de mitjana. Excepcionalment presenten dimensions majors, de fins a 0,5 m. deix. La prctica totalitat daquests clastes es disposen transversalment al sentit del mur. Un fet destacable daquesta estructura s que en el seu interior hi ha dues filades de carreus de granit que discorren en parallel en sentit SW-NE, separades 1,35 m. i disposades simtricament respecte el dimetre del cercle. Els blocs que conformen aquests scols sn allargats (duns 0,4 x 0,15 m.) i estan disposats amb el seu eix seguint el de la filada. Aquestes dues alineacions sn els nics elements existents a linterior del cercle on, a ms, no shi ha documentat materials mobles. LEstructura n7 podria correspondre a un Cercle pirinenc o Cromlech. Les seves dimensions entren dins les normatives per a aquest tipus de fenomen. Tot i que no s freqent identificar a linterior daquests cercles compartiments, en algunes ocasions shi documenten cambres o altres delimitacions de lespai intern. 93

Annex 2

Codi Jaciment: TC-016 Nom: Font de la Portella Altura: 2472 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure i abric vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i abric amb mur Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 TC-016A1, TC-016T1, TC-016C1 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: TC-016 (probablement) Antic i protohistric:

Descripci general: Conformen aquest jaciment tres elements diferenciats. El primer s un abric format per laprofitament, mitjanant diversos murs, de lespai existent a sota un gran bloc de granit. El segon consisteix en diversos murs de pedra seca de granit (designat com a Conjunt n 1) adossats al vessant que podrien definir com a mnim un tancat. A pocs metres de labric, aquests vestigis podrien estar associats. Finalment, a lextrem Sud de lrea sha identificat un tram de mur allat, tamb de pedra seca, del qual s difcil intuir-ne la funcionalitat. Les restes es troben a la part Nord del cim i linici del vessant dun petit promontori que hi ha a la part baixa de les Pales de Colomina, uns 55 m. per sobre lEstany de Mar. Una de les variants del cam del Refugi de la Colomina cap el coll de Sabur passa per aquest punt. s una zona amb forces pastures i entre els afloraments de granit. La cronologia de les restes s indeterminada i es desconeix si son sincrniques. A labric el material recuperat en la cala realitzada apunta cap a una cronologia baix medieval o moderna (restes ltiques i cermica vidriada). No obstant, en el mateix abric saprecien diverses fases constructives, indicatives de lexistncia de diversos moments docupaci.

94

Annex 2

Conjunt: TC-016 Codi estructura: TC-016A1

Labric es defineix a partir de laprofitament dun bloc de granit duns 6 m. de llarg i 5 m. dample. En la cantonada Nord-oest aquest bloc ofereix una petita cornisa amb un espai buit a sota, duns 8,5 m2 de superfcie mxima. Laccs s una entrada molt exposada amb la cornisa a 1,07 m. dalada. No obstant, fruit de la inclinaci de la base del bloc, lalada del sostre progressivament disminueix vers el Sud i lEst fins arribar a terra. Lentrada est flanquejada per dos petits trams de mur de pedra seca, un tancant la cara Oest i laltra la Nord, de 1,55 m. i 1,9 m. de llarg respectivament (i un mxim de 1 m. dample). La seva construcci s fora desordenada i no defineix ni filades ni fileres clares. Els carreus emprats sn de dimensions relativament grans (uns 0,4 x 0,4 x 0, 2m.) i predominantment angulosos. Mantenen alats dentre 0,7 m. i 0,35 m., segons el mur, i no arriben a tancar lobertura. El grau denrumanent daquests murs s baix, fet que fa pensar que no son construccions gaire antigues encara que els carreus de la base sn fora sedimentats (o que els murs han estat refets en una poca posterior a la seva construcci). Per fora del permetre delimitat per aquestes dues construccions, especialment a la cara Nord, saprecien traces dun segon alineament de pedres amuntegades i de dimensions fora grans (0,5 x 0,4 x 0,2 m. a 0,4 x 0,3 x 0,2 m.). No es defineix un parament clar, per aquest fet pot resultar de lenrumanent, apreciable per sota vessant avall. Aquesta estructura sembla correspondre a les restes dun mur o scol de tancament duna fase precedent. A linterior de labric el sl s definit per una capa sorrenca grantica. No shi detecten altres restes estructurals. En la primera inspecci efectuada quan es localitza labric, es recull un esclat de slex, fet que motiva la realitzaci duna cala estratigrfica de 50 x 40 cm. annexa a un bloc de granit. nicament sha recollit material arqueolgic (2 fragments de cermica i 5 de ltica) en els primers 10 cm. de fondria, en un sediment de llims argilosos de color gris fosc. No es va identificar cap nivell clar drea de combusti o residus de fogar. Un dels fragments de cermica s vidriada de color verd clar. Aquesta troballa fa pensar que la cronologia de locupaci documentada no s anterior al s. XIV.

95

Annex 2

Croquis TC-016A1

Conjunt: TC-016 Codi estructura: TC-016T1

El Conjunt n 1 es situa adossat al pendent, en una zona de caiguda de blocs de granit a la part baixa del vessant Sud-est de lextrem Est de les pales de Colomina. El seu extrem septentrional es localitza a uns 15 m. al Sud-oest de labric i el meridional a uns 15 m. al Nord del mur allat. Aquest element es caracteritza per estar format per diversos trams de mur que en nombrosos punts integren en el seu recorregut blocs de granit rodats pel pendent. En tots els casos la construcci s de pedra seca de carreus de granit sense escairar i de dimensions variables (encara que, majoritriament, dentre 0,6 x 0,4 x 0,3 m. i 0,4 x 0,2 x 0,15 m.). Tot i que predomina la classe de blocs de majors dimensions, el alguns sectors els murs empren carreus notriament ms petits. Els alats conservats dels murs oscillen principalment entre 0,5 i 0,75 m. En els paraments en general shi aprecien fileres definides. Excepte en alguns punts on el planta els murs es presenten com a acumulacions de clastes desordenades, les construccions sn duna 96

Annex 2 nica filada. En general lenderroc visible procedent dels murs s redut, tot i que especialment a la banda Oest sembla que en alguns trams els murs han patit cert enrunament. La funcionalitat concreta del Conjunt N 1 no s del tot segura, tot i que probablement es vinculi a alguna tasca relacionada amb la ramaderia. El tram de mur llarg de la banda Oest defineix un terrassament clar del terreny. En el sector central, en canvi, els murs semblen conformar un tancat, potser amb una divisi interna, que per la seva banda Nord acabaria destar delimitat pels blocs del vessant. Les portes daccs a aquests espais mesuren entre 0,85 i 0,65 m. dample, fet que sembla indicar que sorientaven a lestabulaci dovicaprins. La cronologia daquestes restes tamb es desconeix i no hi ha paregut material arqueolgic associat. s possible que es vinculi a alguna de les ocupacions de labric, que hauria estat lhbitat daquests tancats.

Conjunt: TC-016 Codi estructura: TC-016C1

Observant el croquis i consultant el registre hem identificat una estructura possiblement dhbitat que no apareixia com a tal a la memria. Li hem donat el codi TC-016C1. Encara que la seva morfologia recorda a una cabana de pastor aquesta assignaci la hem de considerar provisional ja que no es possible establir-ho amb seguretat.

97

Annex 2

Croquis TC-016T1 i TC-016C1

98

Annex 2 Codi Jaciment: TC-019 Nom: Parada de Jou Altura: 2302 m Relleu: Zona baixa vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 TC-019T1, TC-019C1 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

de Localitzaci: Aire lliure

Descripci general: El jaciment es designa desprs de la troballa dun tancat de grans dimensions de planta rectangular i construt el paret seca de granit en el fons duna petita vall a la capalera de la Parada de Jou. A poc ms de 8 m. daquest recinte nhi ha un segon, de dimensions molt menors, definit per laprofitament amb dos trams de mur destructures geolgiques. La funcionalitat daquest darrer s desconeguda. La probabilitat de que ambds estiguin associats, a ms de per la proximitat espacial, incrementa per la relativa similitud en els sistemes constructius emprats. No es troba material moble en superfcie. Lindret on es localitza el conjunt s una zona de pastures, amb aigua a prop situada e una zona de pendent sua i petites valls que per sota del sector del Refugi de la Coromina es va definint per drenar cap a lEstany Gento.

Conjunt: TC-019 Codi estructura: TC-019T1

Els vestigis arquitectnics identificats al lloc sn dos recintes, ambds construts en pedra seca de granit per de morfologies i dimensions en planta molt diferents. El primer, designat com a Tancat, s un recinte de planta rectangular de grans dimensions, duns 350 m2. Adossant al vessant per la seva banda Nord-oest, es defineix per un gran mur frontal, en el seu costat Sud-est, i tancaments laterals perpendiculars a les corbes de 99

Annex 2 nivell del vessant. En total lrea delimitada per parets construdes i estructures geolgiques preexistents i aprofitades ronda els 22 m. de llarg (sentit SW-NE) i els 15 m. dample. Els principals elements edificats del Tancat sn dos murs. El mur Sud s el frontal i mesura 20,2 m. de llarg, 0,4 m. dample i t un alat duns 0,7 m. Els carreus emprats no han estat escairats i presenten dimensions variables, tot i que la majoria es situen entre els 0,6 x 0,3 m. i els 0,3 x 0,2 m. El traat del mur, que no s del tot rectilini, s definit per una nica filada de blocs. En alguns trams el seu alat el forma una nica filera i en daltres nhi ha dos o tres. La variabilitat en dimensions dels carreus i sistema constructiu sorganitza segons trams del mur. En alguns punts saprecia cert enrunament, tot i que aquest no sembla indicar que el tancament originriament fos molt ms alt. El tancament lateral Nord-est es conforma per dos trams de mur de 9 m. i 4,3 m. de llarg respectivament que mantenen la mateixa orientaci per presenten un eix desplaat lun respecte laltre. Aqu la construcci presenta una nica filera de clastes de grans dimensions, sovint de ms de 1 m. deix, disposats en alguns trams de forma relativament desordenada i en altres de manera transversal a la direcci del mur. El tancament lateral oposat (costat Sud-oest) es defineix principalment per laprofitament duna llengua de grans blocs de granit esllavissats pel vessant en la que, en la seva part inferior (quan a cota) se li ha afegit algun tram de mur. La part altra de lespai definit pel Tancat t nombrosos blocs de tarter, de grans mides.

Croquis TC-019T1

Conjunt: TC-019 Codi estructura: TC-019C1 Aproximadament uns 8,5 m. en direcci Sud-est de la cantonada en aquest costat del Tancat, hi ha el segon element arquitectnic del jaciment. Consisteix en un petit recinte duns 1,8 x 0,8 m. definit per dos trams de mur que adossen a blocs naturals. Els murs sn fets amb carreus sense escairar de dimensions fora grans (mitjana entorn 0,6 x 0,4 100

Annex 2 m.) que en seus respectius extrems adossen a blocs geolgics. Junts defineixen el costat Sud de lespai acotat. En planta tenen una nica filada i mantenen entre 3 i 4 fileres dalat. La funcionalitat del recinte s desconeguda i en el seu interior no shi observa cap indici de coberta caiguda. Nota: Sha identificat com una cabana

Croquis TC-019C1

101

Annex 2 Codi Jaciment: TC-022 Nom: Coma dEsps Altura: 2320 m Relleu: Zona baixa vessant Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur 1 2 3 4 5

de Localitzaci: Aire lliure

Estructures TC-022T1, TC-022T2 TC-022EI1 TC-025C2 TC-022C1 TC-022T3

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: TC-025 (probablement)

Descripci general: El conjunt es localitza a la Vall de la Coma dEsps en el peu de vessant entre el serrat del Bony de Comera i la Pala Pedregosa. En aquest vessant trobem una zona ms pedregosa amb afloraments i blocs errtics per al sud i a lest del jaciment sestn una zona amb un pendent ms suau amb abundants pastures encara utilitzades actualment. A pocs metres hi ah un rierol torrentera que baixa de la Coma dEsps cap al pant de Sallente. Lindret disposa de molt bona visibilitat sobre la capalera de la Vall Fosca. Es tracta dun conjunt destructures exemptes que sestenen per una area de 200 metres de llarg de est a oest. Tots els recintes estan construts en pedra seca, cap a la part ms pedregosa podria haver ms estructures actualment difcils de distingir dels blocs de caiguda natural. Un dels blocs de granit te una forma de banqueta que podria tenir alguna funcionalitat.

Conjunt: TC-022 Codi estructura: TC-022T1 Sadossa a un aflorament de roca natural pel seu costat nord-est. Es tracta duna estructura de 15,5 metres de llarg per 6,3 damplada. Els seus murs mantenen una filada i tres fileres i es troben fora ben conservats i ben definits

102

Annex 2

Conjunt: TC-022 Codi estructura: TC-022T2 Semblant al Tancat 1 per ms gran. Esta situat a 17 metres daquest i tamb sadossa a un aflorament de roca natural. Mant en alguns trams una filada i tres fileres per en general es troba amb un estat de conservaci pitjor amb discontinutats en alguns trams de mur.

Croquis TC-022T1 i TC-022T2

103

Annex 2

Conjunt: TC-022 Codi estructura: TC-022T3 Ms petit que els altres dos. Mesura 9x5 metres i el seu sistema constructiu es diferent. Els tancaments laterals estan formats per grans blocs de caiguda natural tancats per el mur sud. Els carreus daquest mur mesuren entre 0,5x0,4m i 0,3x0,2m i no formen filades ni fileres clares. Es troba molt sedimentat

Croquis TC-022T3

Conjunt: TC-022 Codi estructura: TC-022C1 Es tracta dun espai dhbitat de planta circular amb un espai interior no superior a 2x2m. Mant un alat de 0,4m i no saprecien filades ni fileres clares, la mida dels seus carreus es molt variable. A linterior de la cabana hi trobem cert enderroc per no el 104

Annex 2 suficient com per establir que el seu tancament aeri era de pedra. Existeix certa sedimentaci. El tancament sud-oest no acaba de ser visible.

Croquis TC-022C1 i TC-022EI1

Conjunt: TC-022 Codi estructura: TC-022EI1 Situada a 1,5 metres al sud de la cabana 1 es tracta duna estructura quadrada massa petita com per ser un espai dhbitat. Potser es tracta dun espai de magatzem o rebost

105

Annex 2 Conjunt: TC-022 Codi estructura: TC-022C2 Es localitza sobre un petit tur al sud-oest del Tancat 3. Aquesta estructura esta conformada en la banda sud-oest per un basament semicircular gaireb simtric amb el basament nord-est. Ambds basaments tanquen el que seria lespai interior. Mantenen un alat de dues fileres. El basament nord-est te una continuaci de tram de mur molt difs que intum que te doble parament i esta format per blocs ms petits de 0,3x0,2m. Intum que el recinte pot tenir una funci habitacional per les seves dimensions i la morfologia circular de la seva planta per aquesta afirmaci no la podem establir amb certesa. Lestat de conservaci de lestructura es fora deficient i lelevada sedimentaci present impedeix veure alguns dels tancaments de lestructura.

Croquis TC-022C2

106

Annex 2 Codi Jaciment: TC-025 Nom: Cabana dEsps Altura: 2268 m Relleu: Cim Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 TC-025C1 4 5

Localitzaci: Aire lliure

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: TC-025 (probablement)

Descripci general: En el tur que hi ha just a lOest del petit estanyol o bassa canalitzat que hi ha a la part baixa de la vall del Barranc de la Coma dEsps, al tram final del Serrat del Bony de Cornera, hi ha dos vestigis arquitectnics diferents. El primer es localitza en el pendent relativament suau de la banda oriental del tur, uns 6-7 m. per sota del seu punt ms alt i consisteix en les restes duna edificaci de planta rectangular, designada com a Cabana. El seu emplaament s en una zona de pastures, just a la base dun petit aflorament rocs, amb una extensa visibilitat sobre la vall dEsps i lEstany Gento. El segon, lEstructura n 2, s un amuntegament de clastes ordenat, possiblement amb finalitats de senyalitzaci, que es localitza en el cim de lesmentat tur, uns 50 m. a lOest de la Cabana. El punt t un ampli control visual de la vall dEsps, lEstany Gento i la capalera de la Vall Fosca. La cronologia dels dos vestigis s desconeguda. La morfologia de la cabana o recinte dhabitaci recorda la de lEdifici 1 de ESP-024, datat entre el s. III i V calNE.

Conjunt: TC-025 Codi estructura: TC-025C1 La cabana t una planta quadrangular. Els seus murs sn molt rectilinis i de 0,7 m. dample. Tot i que la seva visibilitat s condicionada per la presncia denderroc 107

Annex 2 abundant tant dins com per fora de la construcci, semblen estar fets a partir dun parament doble amb rebre intern. De fet, en els trams on el parament del mur s visible, saprecia que aquest est conformat per carreus fora prismtics i allargats, duns 0,6/0,5 x 0,25 m., prviament seleccionats o escairats. De la Cabana ns ben visible el costat Sud, que mesura 2,8 m. de llarg i defineix lample de la seva planta. Dels costats Est i Oest noms es veu la part ms meridional de llurs murs, en el cas del primer a llarg dun traat de 3,5 m. Lenderroc (que no presenta traces dun llosat collapsat) i la sedimentaci posterior limiten la percepci de la resta de la planta, si b a 4,75 m. al Nord del parament extern del mur Sud sembla definir-se la cresta del mur septentrional, fet que dna una idea de les dimensions de la construcci. En general destaca de la Cabana el fet que la construcci dels murs s considerablement ms acurada que la de la majoria de construccions ramaderes identificades. Igualment, el grau de sedimentaci tant de ledificaci com del seu enrunament s tamb major que la norma. Tot i que la cronologia s incerta, els elements apuntats lassimilen a lEdifici 1 del jaciment ESP-024, de cronologia romana baix-imperial. Nota: Lestructura 1 no sha tingut en compte

Croquis TC-025C1

108

Annex 2 Codi Jaciment: TC-026 Nom: Coma dEsps Altura: 2303 m Relleu: Fons de Vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: TC-026A, TC-026B, TC-026C, TC-026D Tipologia de mur Estructures 1 TC-026C2, TC-026T1 2 3 TC-026C3 4 5 TC-026O1, TC-026T2

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: TC-026C Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: TC-026D

Descripci general: El jaciment es defineix per la troballa de diverses estructures arquitectniques en el marge Sud del petit estany que hi ha a la terrassa que separa la conca de lEstany Gento i la part baixa de la vall de la Coma dEsps. Entre les restes identificades hi ha els vestigis dun tancat amb una estructura adossada, una altra construcci en un petit monticle, un orri i dos murs entre aquesta i una segona elevaci del terreny, una altra cabana possiblement ms moderna i un tercer mur, en aquesta ocasi allat. Totes les construccions sn fetes a base de pedra seca de granit. Lindret consisteix en una zona de pastures molt plana, situada en una petita terrassa per que, alhora, allotja un petit estany i un rierol. Shi accedeix pel cam que senfila pel vessant Sud-est de lEstany Gento. La cronologia del conjunt s, segurament, diversa. Lestat de conservaci i sedimentaci de les construccions s variable, tot i que algunes delles es troben molt sedimentades. La dataci dun carb obtingut en la cala efectuada en una delles, la Cabana n 2, ha facilitat un resultat prehistric, dentre 2890 i 2660 calANE. Seguint el corriol que mena del carrilet i puja, per darrera la casa de la hidroelctrica, pel vessant que tanca pel Sud-est el circ de lEstany Gento sarriba a un terreny pla que marca la depressi de la vall de la Coma dEsps. Al sud del petit estany que hi ha en aquest punt es localitza el conjunt de restes arquitectniques que dna lloc a la documentaci daquest jaciment. Aqu, en una zona molt plana per lleugerament inclinada vers el Sud, i a la dreta dun petit rierol que mena cap aquesta direcci, semplacen els vestigis arquitectnics, cobrint una extensi duns 1600 m2. Entre les restes shan identificat els vestigis de dues possibles cabanes o recintes dhabitaci, tres murs, un tancat amb una estructura annexa i les traces dun orri. Tot i que totes elles han estat elaborades amb parets seques de granit, les seves caracterstiques constructives divergeixen aix com el seu gran de sedimentaci. Per aquesta ra, algunes de les 109

Annex 2 construccions presenten una menor visibilitat que les restants. Amb tota seguretat, aquesta diversitat respon tamb a lexistncia de vries fases constructives, una de les quals sembla ser prehistrica.

El Mur n 3 designa una paret de pedra seca de granit i alguns clastes desquist de 19 m. de llarg i uns 0,6 m. dample de mitjana. Es localitza a lextrem Nord-est del jaciment i relativament allunyat de la resta de construccions (uns 30 m. de distncia). El seu traat s lleugerament corb, format dun primer tram rectilini de 6,2 m. i un de segon de 12,50 m. de llarg (veure croquis). En planta la paret presenta entre dues i tres filades a la major part del seu recorregut, excepte a la banda Nord on s conformada per una nica filada de blocs grans. Els carreus, sense escairar, tenen dimensions fora grans, amb una mitjana duns 0,4 m. deix mxim. Del mur es conserva un alat duns 0,4 m. i dues fileres, tot i que en alguns punts la superior ha caigut. Tret daquest, no hi ha major enderroc. Malgrat trobar-se fora sedimentada aquesta estructura, la seva visibilitat s clara i sembla correspondre al grup de construccions ms modernes de lassentament.

TC-026A Conjunt: TC-026A Codi estructura: TC-026O1 Uns 40 m. al Sud-oest del Mur N 3 hi ha els vestigis dun possible orri. Es localitza en una fondalada del terreny entre dues petites elevacions o monticles. Associats a lOrri hi ha dos trams de mur, el Mur N 1, a uns 5 m. al Nord-oest, i el Mur N 2, a uns 4,5 m. al Nord. El recinte t uns 17 m. de llarg i discorre en direcci Nord-est a Sud-oest. El seu ample mxim s duns 3,75 m. i, en el seu extrem nord-oriental, d1 m. La construcci s a base de carreus de granit principalment, de dimensions fora grans (uns 0,5 x 0,3 m.) i aparentment noms formada per una filada (excepte el costat Sud, que sembla tenir-ne dues) i una filera. Els clastes que formen les alineacions dels tancaments del recinte generalment no contacten entre si. No sobserven vestigis de gaire enderroc, fet que apunta a que el tancament original no devia tenir un alat gaire superior al dun scol. Tot el recinte est molt amagat per una forta sedimentaci. Per tipologia, aquest recinte no deu ser anterior a poca medieval i potser sassocia cronolgicament al Mur N 3. El Mur N 3 designa una paret de pedra seca de granit i alguns clastes desquist de 19 m. de llarg i uns 0,6 m. dample de mitjana. Es localitza a lextrem Nord-est del jaciment i relativament allunyat de la resta de construccions (uns 30 m. de distncia). El seu traat s lleugerament corb, format dun primer tram rectilini de 6,2 m. i un de segon de 12,50 m. de llarg (veure croquis). En planta la paret presenta entre dues i tres filades a la major part del seu recorregut, excepte a la banda Nord on s conformada per una nica filada de blocs grans. Els carreus, sense escairar, tenen dimensions fora grans, amb una mitjana duns 0,4 m. deix mxim. Del mur es conserva un alat duns 0,4 m. i dues fileres, tot i que en alguns punts la superior ha caigut. Tret daquest, no hi ha major enderroc. Malgrat trobar-se fora sedimentada aquesta estructura, la seva

110

Annex 2 visibilitat s clara i sembla correspondre al grup de construccions ms modernes de lassentament.

TC-026O1

Conjunt: TC-026A Codi estructura: TC-026E1

El Mur N 2 es localitza al Nord de lOrri, en la mateixa fondalada del terreny que aquest. El retall de mur, que apareix allat, t uns 5,75 m. de llarg i transcorre en direcci parallela a lOrri. Es conforma com una alineaci duna nica filada de clastes de granit duns 0,3 x 0,2 m., que en ocasions deixen petits espais buits entre si. El seu alat es redueix a la nica filera visible. Tota lestructura es troba fortament sedimentada, fet que en limita la visibilitat. La funcionalitat i cronologia de la construcci sn desconegudes.

111

Annex 2 TC-026B Conjunt: TC-026B Codi estructura: TC-026C1

La Cabana N 1 es localitza a lextrem occidental del jaciment, a uns 18 m. a lOest dels dos murs i lorri descrits. Es disposa al costat Sud-est duna elevaci del terreny i adossa al costat Nord-est dun aflorament de pissarra. La construcci defineix un petit recinte de planta ms o menys circular, amb un eix longitudinal parallel a la cara de laflorament (SE a NW) duns 3,55 m. i un de transversal de 3,05 m. El major volum denrunament es localitza a la banda Est. La construcci actualment es troba desdibuixada per aquest enrunament aix com per lelevada sedimentaci. Shi distingeixen dues fases edificatives. La ms antiga cronolgicament defineix un recinte de majors dimensions. La ms recent dna peu al recinte ms petit que en part adossa directament a laflorament desquist. s el ms visible i el que defineix lenrunament poc sedimentat de clastes principalment de granit. En general els carreus sn de dimensions considerables (uns 0,4 x 0,3 m.) i sense escairar. La cronologia dels recintes s desconeguda. El ms antic es troba molt sedimentat. Per contra, en el ms recent la sedimentaci s molt baixa i en el seu interior hi ha alguna resta de llauna oxidada. Aquesta segona cabana pot ser lelement ms modern del jaciment o, com a mnim, el reaprofitat en una data ms tardana. Potser es vincula amb el mur 3.

Croquis TC-026C1

112

Annex 2 TC-026C

Conjunt: TC-026 Codi estructura: TC-026T1 TC-026C2 A uns 27 m. al Sud de lOrri, a lextrem meridional del jaciment, hi ha les restes dun tancat designat com Estructura N 1. Es conforma com un recinte de planta ms o menys rectangular duns 20 m. de llarg i 16,7 m. dample. Tota la construcci s de pedra seca. El mur oriental est construt amb blocs de granit de grans dimensions (de prop de 1-1,5 m. de llarg i 0,5/0,6 m. dample). La seva part millor conservada s el tram central, on sha obtingut el punt GPS07_2-39. Daquesta paret, a uns 10,5 m. de la seva cantonada Sud, hi ha adossat al seu parament extern un petit recinte de planta semicircular. El dimetre en el punt de contacte amb el mur s de 2 m., i el seu radi de 0,75 m. La seva paret s definida per una filada de carreus clarament ms petits, duns 0,5 x 0,2 m. que es troben molt clavats en el terra. Noms mant una nica filera i no hi ha indicis que hagus tingut un alat molt ms gran. Aquest recinte podria ser una petita cabana o aixopluc associat al tancat, tot i que les seves dimensions sn molt petites i caldria veure com era la resta del seu tancament. Tamb podria ser una petita dependncia del tancat. El Mur Nord enfila pel pendent i est dividit en una part de 8 m. de llarg, que va perpendicular al Mur Est, i formada per blocs de 1,5 x 1 m. A partir daqu comena a virar el seu recorregut cap a lOest, tot integrant en el tancament un aflorament de roca mare i diversos blocs grantics. La visibilitat del Mur Oest, en la zona de major pendent del Tancat, s molt reduda. En part del seu recorregut integra diversos afloraments naturals. La sedimentaci sembla molt elevada. En canvi, el Mur Sud s el ms visible i millor conservat. La seva construcci tamb aprofita el pendent. Les 6,4 m. ms orientals del seu recorregut presenten dues filades de carreus duns 0,5/0,6 m. dample, amb noms una filera dalat. A la resta del recorregut la sedimentaci s major i no saprecia gaire b el mur. Aquest tancat, molt sedimentat, podria correspondre a una fase relativament antiga del jaciment. No obstant, aquesta inferncia totalment hipottica haur de ser corroborada. Nota: Sha considerat que la petita estructura annexa al tancat es una cabana.

El Mur N 3 designa una paret de pedra seca de granit i algunes clastes desquist de 19 m. de llarg i uns 0,6 m. dample de mitjana. Es localitza a lextrem Nord-est del jaciment i relativament allunyat de la resta de construccions (uns 30 m. de distncia). El seu traat s lleugerament corb, format dun primer tram rectilini de 6,2 m. i un de segon de 12,50 m. de llarg (veure croquis). En planta la paret presenta entre dues i tres filades a la major part del seu recorregut, excepte a la banda Nord on s conformada per una nica filada de blocs grans. Els carreus, sense escairar, tenen dimensions fora grans, amb una mitjana duns 0,4 m. deix mxim. Del mur es conserva un alat duns 0,4 m. i dues fileres, tot i que en alguns punts la superior ha caigut. Tret daquest, no hi ha major enderroc. Malgrat trobar-se fora sedimentada aquesta estructura, la seva visibilitat s clara i sembla correspondre al grup de construccions ms modernes de lassentament.

113

Annex 2

TC-026D

Conjunt: TC-026D Codi estructura: TC-026C3

La construcci designada com Estructura N 2 es situa a la banda septentrional de lassentament, a uns 23 m. al Nord de lEstructura N 1, que en defineix el seu lmit Sud, i a uns 48 m. a lOest/Sud-oest del Mur N 3. Consisteix en les restes dun recinte de planta relativament rectangular, que podria respondre a un habitacle (en aquest cas, ms gran a les cabanes habituals). El seu eix longitudinal mesura entre 7 i 8 m., i sorienta en direcci Nord-est a Sud-oest. Lample ronda els 4,5 m. Lespai interior resultant t uns 3 m. dample i probablement uns 5 o 6 m. de llarg. La construcci es troba molt sedimentada per la seva visi s clara, tant per lenfonsament del seu interior com per lelevaci dels tancaments que lenvolten, on hi afloren a ms nombrosos clastes. La inspecci superficial efectuada permet intuir lexistncia de murs de poc ms dun metre dample, format per un doble parament duna filada de carreus de granit duns 0,5 x 0,25 m. i un rebliment de clastes de menors dimensions. Els murs ms evidents sn els de les bandes Nord i Oest, mentre els altres es presenten molt ms sedimentats amagats. En alguns punts, com a la cantonada Sud-oest la construcci podria integrar alguns blocs preexistents en el terreny. A la banda exterior del Mur Nord hi podria haver cert nivell denrunament. En superfcie no sobserven ni divisions internes, ni laccs ni vestigis mobles. A fi dobtenir dades sobre la cronologia de la construcci aix com de la seva arquitectura, es realitza una cala de 80 x 80 cm. adossada al parament interior del mur Nord de lEstructura N 2. Lactuaci ha resseguit la cara interior del mur hi ha evidenciat que es conforma duna nica filera de carreus duns 0,3 m. dalada. La seva morfologia s relativament regulat. A linterior de la construcci sha observat un dipsit de clastes que marcava una certa inclinaci Nord-Sud i que sha interpretat com un nivell denrunament del mur. La base dalguns daquests clastes, que recolzaven en el parament de la paret, es trobava per sota la dels carreus del mur, fet que pot respondre a un nivell de pis semi-excavat. Just daquesta base dels carreus i fins uns 20 cm. per sota daquests ha aparegut un nivell de troncs cremats que recolzaven sobre un nivell estril de llims. Podrien correspondre a part duna estructura aria associada al mur (opci defensada inicialment) o duna fase precedent (hiptesi alternativa). En aquest estrat sha recollit un fragment informe de cermica modelada a ma. La cronologia dun fragment dun dels troncs cremats ha facilitat una dataci del neoltic final de 2890 a 2660 calANE. Caldr definir si aquesta remet a la construcci en pedra o a una edificaci anterior a aquesta.

SONDEIG

114

Annex 2 Es realitza una cala estratigrfica a linterior de lEstructura N 2. La cala es disposa emplaada a tocar el parament interior del Mur Nord, molt a prop del que sembla ser la cantonada Nord-est interior de ledifici. Els objectius inicials de la cala sn: 1. Obtenir material que permeti datar lEstructura N 2, que a priori sembla estar associada a una part de les construccions del jaciment (les ms sedimentades). 2. Definir la base del mur i obtenir una visi del seu parament interior a fi de poder definir tant la seva tipologia constructiva com el grau de sedimentaci posterior a labandonament. 3. Sincorpora com a objectiu durant la realitzaci de la intervenci resseguir un nivell de troncs cremats aparegut. Metodologia de lexcavaci. Lexcavaci es duu a terme seguint lestratigrafia existent, orientada en gran mesura per la dinmica constructiva, labandonament i el collapse de lestructura. Inicialment la cala es planifica de 80 x 40 cm., resseguint el mur. Laparici dun nivell denrunament amb clastes relativament grans porta a ampliar-la a les dimensions finals a fi de fer-ne factible la realitzaci. El sediment es garbella en una malla de 1 mm. Descripci de la seqncia. Nivell 1. Designa la capa de llims orgnics superficials. Integra la coberta vegetal, les seves arrels i un paquet de terra marr fosc. En els primers 10 cm. del sediment, les arrels sn molt tupides. A partir daqu la matriu comena a tenir ms graves desquist i algun petit claste de pissarra. Per sota dels 12 a 15 cm. de fondria apareixen alguns petits carbons que seran ms grossos i nombrosos a la base de la capa. La base de la capa la conforma un nivell de clastes de granit i, ocasionalment, desquist que sembla provenir de lenrunament del mur. En aquest punt es canvia el nivell. La capa recolza, en la seva banda Nord, en el parament interior del mur. T una potncia variable, duns 14 cm. de mitjana. o Materials: alguns carbons, principalment a la base, i un possible fragment ltic tallat. o Elements estructurals: no sen detecten.

o Explicaci: lestrat s resultat de la formaci dun nivell edfic posterior al collapse del mur.

Nivell 2. Constitueix lestrat de llims orgnics de color marr fosc amb una gran quantitat de clastes de granit que han aparegut i definit la base del nivell 1. Aquests clastes cobreixen tota lextensi de la cala. Aquest dipsit presenta una marcada inclinaci 115

Annex 2 descendent cap el Sud-oest: en la seva part superficial recolza en el mur i senfonsa en direcci oposada, tornant-se progressivament menys potent. Els clastes daquest nivell tenen unes mesures variades, que oscillen duns 15x10x10 cm. a 30x20x20 cm. Ressalta tamb la presncia, en una proporci elevada (c. 50%) de clastes fora plans, que poden arribar a mesurar uns 30 x 30 cm. i 6-8 cm. de gruix. A la base daquesta capa, sense canviar el tipus de llims, apareix un estrat amb una gran quantitat de clastes angulosos de pissarra. Lespessor de lestrat s duns 16 cm. a tocar el mur i dentre 2 i 5 cm. en el costat oposat. o Materials: tot i que la seva densitat encara s baixa, continua incrementant el nombre de carbons recollits. Sn de dimensions redudes i ms freqents a la base de lestrat. o Elements estructurals: no sen detecten. o Explicaci: el dipsit s fruit del collapse de part del mur de pedra que tanca (o que suposa la base del tancament) el recinte. Nivell 3. Per sota del Nivell 2 apareix un dipsit de llims de color marr fosc i una gran quantitat de clastes molt angulosos desquist i s present en tota lrea de lexcavaci. Barrejats amb aquest sediment, tant per sobre com per sota dels esquistos, hi ha un elevat nombre de carbons que amb linici del dipsit incrementen la seva densitat de forma notria (excavats inicialment com a Nivell 2-base). La potncia daquest estrat s reduda en contacte amb el mur, al qual recolza el seu sostre. En canvi, la seva base es situa per sota una part dels clastes que conformen el mur. A la base del dipsit els clastes disminueixen molt en nmero i hi ha una gran densitat de carbons, sovint estructurats encara en branques o troncs. La capa t una potncia duns 6-7 cm. en la banda Nord, junt al mur, i de prop de 14 cm. en el costat Sud de lexcavaci. o Materials: a lextrem Nord-oest de la capa, a 32 cm. de fondria respecte linici de lexcavaci es recull un petit fragment informe de cermica a m, daspecte prehistric. Hi ha bastants carbons. o Elements estructurals: no sen detecten. o Explicaci: lextensi de la cala dificulta tenir una visi clara del context. En el camp sinterpreta com part del mateix nivell denderroc, per exemple duna part superior del mur. Aquest hauria pogut tenir una base de pedra (que genera lenderroc del Nivell 2) i un alat superior de fang amb fragments de pissarra (tipus tapial) i guies de fusta que, en collapsar en un context dincendi haurien donat lloc als carbons recollits. Nivell 4. Identifica lestrat subjacent al Nivell 3, format per llims de color marr per prcticament sense les clastes desquist que caracteritzaven el nivell precedent. En aquest nivell incrementen de forma molt acusada els carbons, que sovint tenen grans dimensions. En ell shi ha distingit tres troncs o branques grans que marquen el pis: T1 i T2 (inicialment considerats com 2 de diferents), T3 i T4. De llarg mesuren 116

Annex 2 entre 40 i 20 cm. i el ms ample t 15 cm. La seva orientaci tendeix a ser perpendicular a la del mur. Tots els troncs es localitzen a major fondria que la base del mur de granit i la cermica. No obstant, sembla que no continuen per sota dels carreus del parament. Alhora, la fondria dels troncs tendeix a incrementar-se en direcci Sud, cap on marquen una inclinaci descendent. o Materials: carbons de grans dimensions, alguns articulats en troncs o branques. o Elements estructurals: no sen detecten. o Explicaci: sembla correspondre al collapse duna estructura aria de fusta. Podria tractar-se del sostre de ledificaci. Aquest fet seria coherent amb l'orientaci predominantment transversal al mur dels troncs i branques identificats. El fet que no entrin en el perfil per sota del mur podria indicar lexistncia dun fons de cabana semi-excavat. Aquest aspecte haur de ser confirmat. Una altra opci s que respongui a una fase anterior. Nivell 5. Identifica per una banda una llengua de sediment de grau fi, color negre i textura cendrosa que apareix a la banda Sud de la cala, i que podria estar omplint una possible cubeta que, en la seva banda Oest recolza sobre un bloc de granit molt desfet. El sediment cont molts carbons de dimensions molt redudes. En cas dexistir, aquesta cubeta tindria uns 39 cm. de dimetre i uns 5 cm. de fondria en la part que ha quedat al descobert. A la banda Nord del quadre hi ha el sediment en el que aquesta possible cubeta ha estat excavada i on recolza el nivell de troncs cremats precedent, format per un dipsit de llims amb sorres i petites graves grantiques de color marr. o Materials: carbons de petites dimensions en la possible cubeta. o Elements estructurals: un possible fogar en una cubeta excavada en el pis. Aquesta cubeta aprofitaria alguns blocs de granit. o Explicaci: el nivell integra diferents estrats que poden correspondre a la base en la que es dna locupaci de lEstructura N 2 (o de la fase precedent a la seva construcci). En ell recolza el collapse dels troncs del Nivell 4 i shi ha excavat possiblement una cubeta de planta indefinida que hauria allotjat un fogar. * La dataci dun fragment del tronc T2 ha facilitat una dataci prehistrica, de principis del Tercer Millenni (KIA-36936: 4180+/-30 BP, 2890-2660 calANE). El tronc amb tota seguretat no correspon a fusta residual; no obstant caldr assegurar la seva relaci amb la construcci de pedra, tot i que la possibilitat aparentment ms vera s que estiguin associats.

117

Annex 2

Croquis TC-026C3

Conjunt: TC-026D Codi estructura: TC-026T2 A uns 5 m. vers el Nord-oest de lextrem occidental de lOrri hi ha el Mur N 1. Amb aquesta denominaci sha designat una construcci formada per dos trams de paret que, en planta, defineixen una espcie de T. L'ala central s un petit retall de mur de 3,5 m. que adossa pel mig del costat Sud-est de forma quasi perpendicular a un altra tram de mur de 6,2 m. de llarg i que discorre en sentit Sud-oest a Nord-est. La construcci est feta de clastes de granit que, en alguns casos, poden arribar a mesurar 0,5 x 0,3 m. La nica filera visible es troba molt amagada per la sedimentaci, especialment la del tram sedimentat. No sobserva enderroc que faci pensar en un alat original molt gran. La funcionalitat dels murs s desconeguda, aix com la seva cronologia. Devien formar part duna construcci en part arrasada o amagada pel desenvolupament posterior del sl edfic. Nota: Encara que a la memria no aparegui com a tal, a jutjar per les descripcions del mur 1, aquest formen un recinte prop de TC-026C3 de morfologia semblant a un tancat. Tanmateix la seva associaci amb lespai dhbitat no es gens segura.

118

Annex 2

Codi Jaciment: VB-026 Nom: Pletiu de Travesani I Altura: 2240 m Relleu: Fons de Vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i adossats Conjunts diferenciats: VB-026E, VB-026O Tipologia de mur Estructures 1 VB-026C1, VB-026T3 2 3 4 VB-026O1, VB-026T1, VB-026T2 5 VB-026C2

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: El jaciment consisteix en un conjunt d'arquitectura ramadera situat al Pletiu de Travessani, en una zona plana de petits estanys i pastures al SW de l'Estany de Travesani. El jaciment es conforma de dos sectors arquitectnicament, i presumiblement tamb cronolgicament, diferenciables. Ambds contenen vestigis destructures destabulaci i cabanes. En base el grau denrunament dels murs i del seu sistema constructiu, malgrat que en tos els casos susa la pedra seca, es poden diferenciar dos sectors separats entre ells uns 12 m. La visibilitat dels murs laterals no s del tot continua degut al seu enderrocament o pel tipus de construcci. El jaciment es localitza a la dreta del cam que mena des del Refugi de Ventosa i Calvell cap al coll dOelhacrestada, a uns 250 metres al SW de la boca S de lEstany de Travesani. No es pot determinar una cronologia clara. No obstant, s que saprecien dues fases arquitectniques diferenciades. El sector oriental presenta un estat denrunament major dunes estructures ms batusseres i podria ser el ms antic. Seguint el criteri de la conservaci, el sector occidental podria ser ms recent. Pel grau de collapse i sedimentaci dels murs dels diferents sectors sembla que la cronologia del conjunt s anterior a poca contempornia, presumiblement moderna i potser medieval.

119

Annex 2

VB-026E Conjunt: VB-026O Codi estructura: VB-026O1 En el sector ms oriental lenderrocament de les estructures s major. El conformen un orri de planta rectangular i prop de 20 m. de llarg per 3,5 m. dample en els respectius extrems i 4,5 m. en el centre. A la part meridional lorri sestreny en un punt fins a noms tenir 2 m. dample. En lextrem oposat hi ha un espai o compartiment diferenciat, que podria correspondre a una cabana. Els murs es conformen duna filada de blocs de dimensions mitjanes i grans (c. 0,4 m.), sovint separats entre ells

Conjunt: VB-026O Codi estructura: VB-026C1 La segona estructura daquest sector s un recinte que podria haver estat un tancat o (menys provable) una cabana. Presenta una planta de sector circular formada per un mur semi esfric que es disposa al sud dun roc natural de dimensions considerables. El seu estat de conservaci fa difcil la definici clara de lespai habilitat, que mesura 43 m. de radi. No es pot dir res del model constructiu del mur ja que noms es t visi de certs blocs allats que remeten a la seva planta semicircular. Adossat al bloc de granit hi ha una petita estructura de cronologia moderna que emmarca un espai de petites dimensions (17 x 05 m.) i que podria ser una cabana (re)construda ms recentment. Nota: Per la poca definici visual del registre nicament hem tingut en compte la cabana

VB-026O Conjunt: VB-026E Codi estructura: VB-026T2 El sector ms occidental adossa al Sud del tarter esmentat i integra les restes de diversos recintes construts tamb amb pedra seca. Un primer s el Tancat 2, format per diversos trams de mur que adossen a varis grans blocs de granit acotant un espai de planta irregular duns 4,0 m. per 4,2 m. Els murs tenen un ample que oscilla entre els 1,4 m. de la seva banda Sud i 1 m. al Nord, amb un alat similar que conserva fins a 4 fileres.

120

Annex 2 Conjunt: VB-026E Codi estructura: VB-026T1

El Tancat 1 designa un altre recinte de planta reticular ms o menys rectangular de fins a 9,8 m. de llarg i fins a 3 m. dample, tot i que aquesta mesura s variable i clarament menor en el seu extrem Nord. En alguns trams les parets, de les que se'n conserva noms una filera de carreus sense escairar de dimensions mitjanes (0,2/0,3 m.), presenten un doble parament mentre en d'altres noms evidencien una nica filada. A linterior saprecien les restes de diverses parets transversals a leix longitudinal del recinte que conformen fins a 4 divisions internes.

Conjunt: VB-026E Codi estructura: VB-026T3 Uns dos metres al Sud daquesta estructura hi ha un altre recinte (Tancat 3), un petit tancat o cabana molt gran de planta trapezodal, duns 7,2 i 8,2 m. de llarg i 4,7 m. (a la banda Est) i 3 m. (a lEst) dample.

Conjunt: VB-026E Codi estructura: VB-026T4 Seguint una orientaci similar E-W hi ha, uns 4 m. ms al Sud un altre recinte rectangular (Tancat 4) que podria ser novament un petit tancat o una cabana. De llarg mesura entre 4 i 3,4 m. i dample entre 3 i 2,5 m. Els murs tenen un ample de 0,8 m., el doble que en el cas anterior. En tots dos casos els traats dels murs sn fora clars i mantenen un alat duna filera.

Conjunt: VB-026E Codi estructura: VB-026C2 En el parament interior del mur Est hi ha adossat un petit compartiment de planta semiovodal, de 0,8 i 1,2 m. deixos. Podria ser una llar associada al recinte que, alhora, presenta una divisi interna mitjanera.

121

Annex 2

Croquis complet de VB-026

122

Annex 2 Codi Jaciment: VB-034 Nom: Pletiu de Travesani I Altura: 2383 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure i abric vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts, adossats i un abric Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 5 VB-034C1, VB-034T1, VB-034T2, VB-034T3, VB-034T4, VB-034A1 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: VB-034 (probablement)

Descripci general: El jaciment aqu documentat es situa en un petit planell, dentorn 0,5 Ha, que es localitza en la part baixa del curs dun rierol que, discorrent cap el Sud, rega lEstany de Tumeneia de Dalt procedent de la serra de Tumeneia. Lindret es troba entre 60 i 65 m. per sobre de lestany, sobre el tram central de la seva vora nord. En el lloc hi ha les restes de diverses estructures arquitectniques en pedra seca. Aquests vestigis es disposen al llarg de la franja oriental del planell, sobre un eix duns 80 m. de llarg ms o menys parallel al pendent del vessant que el limita pel Nord-est. Lrea que cobreixen aquests vestigis ronda els 1750 m2, si b la seva distribuci no s continua. De fet, a ms de les restes allades dun mur daspecte recent situat al marge dret del rierol, es poden definir tres sectors en el jaciment. El Sector Sud agrupa els tancats 1 i 2, el Sector Est cont una possible cabana i entre dos i quatre tancats adossats i en el Sector Nord shi localitza un abric que aprofita, amb un mur, la morfologia dun gran bloc de granit. El sistema constructiu dels dos primers sectors s quasi la mateixa i recorda la observada en jaciments com ESP-015 i ESP-024, datats en poca romana imperial. Labric sembla ms recent, per la sedimentaci que presenta podria indicar un s durant lEdat Mitjana. Nota: Seguint la descripci sha optat per situar els dos sectors dintre un mateix conjunt donat les semblances en el seu sistema constructiu. Tanmateix aquesta associaci no es segura.

123

Annex 2

Conjunt: VB-034 Codi estructura: VB-034T1 VB-034T2 s la zona ms propera a la lnia de ruptura del relleu que defineix la fi del planell i la caiguda rpida del vessant cap a lEstany. En aquest punt hi ha les restes de dos recintes, designats com a Tancat 1 i Tancat 2. Tots dos es situen en un enfonsament del terreny que, en certa mesura, en conforma els lmits. Els tancaments dels recintes aprofiten bastants dels grans blocs de granit que hi ha, i es defineixen a partir de filades de clastes de granit tamb de gran volum (amb mesures variables, superiors sempre als 0,5 x 0,5 m. i podent arribar a ms de 1 m. deix mxim) que sovint, especialment en el Tancat 2, semblen correspondre al buidat de lespai intern ms que a un mur definit com a tal. En aquest cas els carreus estan una mica separats els uns dels altres. Aquest fet fa que la visibilitat del Tancat 1, de 8,4 x 9,1m. i planta de forma indeterminada, sigui major que la del Tancat 2, de planta tamb irregular i 7,2 x 6,4 m. En cap dels dos casos saprecien ms duna filera en els tancaments.

Conjunt: VB-034 Codi estructura: VB-034C1 Les estructures que el conformen es localitzen just a la base del pendent, ms rocs que lrea plana de sota, formant una espcie dalineament espais adossats. En lextrem Sud daquest, a uns 14 m. al Nord del Tancat 2, hi ha les restes de lmbit ms redut en extensi del sector i que ha estat interpretat com una antiga Cabana. La seva planta s rectangular i lespai intern que defineix mesura 2,6 m. de llarg i 1,6 m. dample. El recinte adossa a un gran bloc de granit que en conforma el costat Sud-est. A la resta els murs sn fets a base clastes grans i mitjans de granit, de formes i mesures irregulars (dentre 1 m. x 0,5 m. i 0,4 m. x 0,3 m.). En alguns llocs el traat del mur evidencia clarament una nica filada i en daltres es conforma com una alineaci desordenada de clastes. Noms sobserva ms duna filera en punts concrets del seu traat i no s evident un nivell potent denderrocament ni traces duna coberta enfonsada. Aquests fets obren la possibilitat que ms que una estructura dhbitat el recinte correspongui a un petit tancat.

Conjunt: VB-034 Codi estructura: VB-034T3 Vb-034T4 Aquesta possible cabana sadossa a la cantonada Sud-est del Tancat 3 que, alhora, comparteix el tancat Oest amb el Tancat 4 i, aquest al seu temps, tamb adossa per la seva banda Oest amb el possible Tancat 5 i novament, aquest darrer, amb el tamb possible Tancat 6. En total es defineix una espcie de construcci de planta rectangular de prop de 30 m. de llarg. El seu ample oscilla, en funci de la morfologia del vessant que el limita per la banda Nord-est, entre uns 3 i 5,6 m. La morfologia constructiva per aquests recintes s similar a la descrita pels Tancats 1 i 2. Per una banda en gran mesura 124

Annex 2 es limiten amb els blocs del vessant i per les altres els tancaments combinen lagrupament de grans clastes fruit del buidat de lespai interior amb la construcci de trams de mur molt matussers fets a base dalineaments de clastes sense escairar i dimensions i morfologies molt irregulars. Aix dificulta la visibilitat dels recintes, especialment dels Tancats 5 i 6, ms evidents en la fotografia aria que sobre el terreny, on solament shi aprecien murs allats. Nota: No he tingut en compte els tancats 5 i 6 degut a la seva poca definici.

Conjunt: VB-034 Codi estructura: VB-034A1 A uns 11 m. a lOest de lextrem Nord de les estructures del sector anterior hi ha un abric construt mitjanant laprofitament mitjanant un mur de tancament de la petita cornisa que defineix un gran bloc errtic de granit. Aquest mur s fet de pedra seca amb carreus sensiblement ms petits que els de les altres estructures (uns 0,25 x 0,2 m.). En planta la paret t forma darc i sestn al llarg duns 5,5 m. En el seu interior defineix un espai de 3 m. de llarg i 2 m. dample. El mur mant un alat de 1,1 m. en els seus 2,5 m. ms septentrionals, mentre que la meitat Sud presenta noms una filera dalt. En aquest punt es situa laccs a linterior de lmbit. Lestat de conservaci del mur s b, tot i que sobserva que ha patit cert enrunament. A linterior de labric sha dut a terme una petita cala estratigrfica a la part interior de labric. Aquesta actuaci ha perms documentar un nivell de terra amb carbons a 0,1 m. de fondria que cobreix un nivell de lloses planes, un possible paviment, a 0,2 m. de profunditat. No obstant no apareixen materials mobles ni es pot establir la funcionalitat dels contexts descrits. La sedimentaci sobre el nivell docupaci de labric indica que aquesta estructura, que sembla la ms recent de les que conformen el jaciment, s el suficientment antiga com per permetre una sedimentaci de ms de 10 cm. en el seu interior.

125

Annex 2

Croquis complet de VB-034

126

Annex 2 Codi Jaciment: VB-043 Nom: Estanyets de Dellui Altura: 2260 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i adossats. Conjunts diferenciats: VB-034N i VB-034S Tipologia de mur Estructures 1 VB-043C1, VB-043C2, VB-043EI1 2 3 4 5 VB-043T1, VB-043T2, VB-043T3

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: VB-043N, VB-043S Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment es caracteritza per la troballa dun conjunt de tancats i petits recintes, i dos trams de mur allats. Les primeres estructures sagrupen en el Sector Nord del jaciment i les dues restants, tot i que una mica distants entre si, conformen el Sector Sud. Els extrems ms distants del jaciment cobreixen un eix de ms de 110 m. de distncia en sentit N-S, transversal a la vall. Lindret es localitza en larrencada del vessant Sud-est de les Agulles de Dellui, a linici de la vall homnima just superada la pujada forta des de la Vall de Sant Nicolau, i sestn fins el tlveg, tot creuant el rierol dels Estanyets de Dellui. Actualment la zona s una rea oberta per sota del tarter del vessant, amb pastures i alguns pins negres dispersos. No s clar que tot el jaciment conservi una unitat cronolgica ni funcional, tot i que tampoc s descartable. En Sector Nord sembla correspondre a un conjunt de dos o tres tancats, junt amb espai per a desar-hi algun tipus de producte (llet, formatges?). En el sector Sud s remarcable que els murs en un dels seus dos trams (el Sud) tendeixen a terrassar una mica el terreny, a part del fet que un podria ser un pas comptador de ramats. Lemplaament del jaciment, en una de les vies de trnsit de la Vall Fosca vers la de Bo refora aquesta possibilitat.

127

Annex 2 VB-043N

Conjunt: VB-043N Codi estructura: VB-043C1 VB-043C2 A lextrem Nord-oest daquest darrer mur hi ha lEstructura 1, adossada novament a un bloc de granit. Aquest element aprofita la morfologia del bloc per, amb un petit muret en planta amb arc, definit un espai de planta semicircular de 1, 3m x 1,5 m. Lalat daquest muret, fet amb tres fileres visibles de carreus amb facetes planes t un alat proper a un metre en algun punt. Lespai interior s buit de clastes. Les dimensions daquest petit recinte, que no t obertura, fan difcil pensar que pugui ser una cabana i, a ligual que lEstructura 2 sinterpreta com un espai per a desar-hi algun tipus dobjecte o producte. Nota: Contrriament a la descripci de la memria he interpretat aquest recinte com una cabana ja que existeixen cabanes amb aquesta mida. A ms els estudis etnogrfics situen en 1m2 lespai mnim per al descans dun pastor (Rendu, 2003).

Conjunt: VB-043N Codi estructura: VB-043T1 El Sector Nord agrupa la majoria de les construccions identificades al jaciment. El conformen diversos trams de murs que sovint adossen a blocs de granit procedents del tarter en algun dels seus extrems. Aquests murs, tots ells fet a base de pedra seca, com en la resta de les estructures del jaciment, semblen intuir tres espais delimitats o tancats, si b en els tres casos mantenen alguns espais oberts (que podrien ser el resultat de la destrucci dels paraments originaris). En lextrem Sud del sector, el Mur 1, amb una planta en angle recte, delimita per dos bandes el que podria haver estat el Tancat 1, el de majors dimensions del jaciment. El primer tram del mur, en sentit Oest/Est mesura 13,2 m. de longitud. El segon, que arrenca de lextrem del primer per discrrer en direcci Nord/Nord-oest t un traat de 22,5 m. i acaba adossant a un bloc de granit En tot el seu traat el parament exterior recolza en gran mesura sobre el vessant, que t una cota ms elevada a la part externa al possible recinte. El segon tram del mur presenta un nivell ms elevat denrunament i s construt amb blocs duns 0,4 x 0,6 m. de dimensions mximes. El primer, en canvi, es presenta com una alineaci discontnua de carreus de grans dimensions. Finalment, un segon mur duns 3,6 m. de llarg que arrenca del bloc on adossa el Mur 1 sembla designar el tercer costat del possible Tancat 1, orientat en direcci Est/Sud-est a Oest/Nord-oest. Aqu els carreus sn ms petits (0,4 x 0,2 m.) i presenta nicament una filera dalat i una filada en planta.

Conjunt: VB-043N Codi estructura: VB-043T2 El Tancat 2 s novament definit per un mur que t una planta en arc i que arranca de laltra banda del bloc on adossa lEstructura 1 per a discrrer inicialment 4,1 m. cap lOest/Nord-oest i, posteriorment, 5,5 m. cap el Nord-est. Aqu els murs sn poc 128

Annex 2 evidents i estan definits per una alineaci molt desordenada de blocs de morfologies i dimensions heterognies.

Conjunt: VB-043N Codi estructura: VB-043T3 El Tancat 3 es situa en el punt ms alt del jaciment, ja a la base del tarter. Els seus murs sn poc evidents i el recinte sembla ser el resultat duna neteja del propi tarter a fi de conformar-hi un espai artificial acotat.

Conjunt: VB-043N Codi estructura: VB-043EI Observant el croquis sha identificat una estructura de funci indefinida que hem anomenat.VB-043EI1

Croquis de les estructures del sector nord del VB-043

VB-043S

129

Annex 2 Conjunt: VB-043N Codi estructura: VB-043P1 El Sector Sud del jaciment es conforma de dos murs allats que es disposen en el fons de la vall. En ambds casos el traat de les construccions segueix les corbes de nivell i, en planta, presenten dos trams (orientats Sud-oest a Nord-est el primer i Sud-est a Nordoest el segon) que enllacen definint una cantonada. En el cas del Mur 3, el ms meridional dels dos, el primer tram mesura 6 m. de llarg i el segon 7 m. En el Mur 2 les mesures sn de 7,7 m. i 2,6 m., respectivament. En tots dos murs la construcci s molt expeditiva de paret seca, sense que shi defineixin b ni fileres ni filades. Els respectius trams Sud de cada mur adossen al vessant pel seu parament extern. Les dimensions dels carreus sn variables en tots dos casos, si b en el tram Sud del Mur tres la mesura modal ronda els 0,35 x 0,2 x 0,2 m. i en el Mur 2 aquestes sn molt ms variables per b que aprofita blocs grans (0,8 x 0,6 x 0,5 m.) junt amb carreus ms petits. Tot i que en general els dos murs sassemblen fora, el Mur 2 presenta un element diferenciador. En el seu extrem Nord deixa una obertura de 0,5 m. molt ben definida respecte un gran bloc de granit. Aquest fet i per analogia amb altres estructures similars fa que es pugui interpretar, a mode dhiptesi, com un pas comptador dovicaprins.

Croquis sector sud VB-043

130

Annex 2 Codi Jaciment: VB-044 Nom: Estany Gran de Collieto I Altura: 2202 m Relleu: Fons de vall Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 VB-044C1 3 4 5 VB-044T1, VB-044O1

Localitzaci: Aire lliure

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-044 Antic i protohistric:

Descripci general: Prop de linici de les aigestortes de lEstany Gran de Colieto es localitzen les restes duna cabana, un tancat i, possiblement tamb, dun orri. Daquest darrer noms es conserva el mur transversal allunyat de la cabana i larrencada dels dos longitudinals. La cabana es situa en un petit monticle que lalla de les humitats de les molleres que hi ha per tota la zona. A linterior de la possible cabana sha realitzat una petita cala, que permet identificar diversos dipsits amb carbons fins a uns 35 cm. de fondria, que sembla mostrar una utilitzaci recurrent de la construcci al llarg del temps.

Conjunt: VB-044 Codi estructura: VB-044C1 La cabana t una aparena circular, imatge que podria ser resultat de lenrunament dels murs de pedra seca duna edificaci de planta quadrangular, o fins i tot d'una reconstrucci ms recent. Es situa en un petit monticle. Com a mnim a la seva base visible els murs de la banda Est sn de doble parament, fets amb carreus de dimensions molt irregulars, duns 0,4 m. per 0,3 m. de mitjana. En el punt ms conservat es conserven 4 fileres (prop de 0,8 m. dalt). Per contra, a la banda Oest el tancament noms mant una filera i filada de carreus duns 0,3/0,4 m. x 0,3/0,4 m. i no shi aprecia un enderrocament evident. Tampoc sn visibles restes de la coberta. Les seves dimensions sn de 2,4 m. (N-S) per 2,0 m. (E-W).

131

Annex 2 Conjunt: VB-044 Codi estructura: VB-044T1 El tancat es localitza uns 30 m. a lEst de la cabana, a una cota lleugerament superior a aquesta. Te una planta irregular que mesura 7,8 m. de llarg (en direcci N-S) i 6,9 m. dample (E-W). Daquesta construcci ns molt evident un mur de pedra seca situat a la seva banda Est i que adossa a dos grans blocs de granit. Mesura uns 4 m. de longitud i 0,6 m. dample. A la seva base s format per clastes ms grans, tot i que de dimensions irregulars, i a la segona filera sn menors (uns 0,4 m. x 0,4 m.). Les fileres, per, sn molt desordenades i semblen ms aviat fruit dun amuntegament de pedres. La resta del permetre del tancat aprofita diversos blocs de grans dimensions, entre els quals shi intueix laportaci de carreus tamb fora grans (entre 0,5 m. i 1 m. deix mxim) que, a part de buidar lespai central, contribueixen a tancar-lo. Ms enll dunes alineacions someres, no saprecien, no obstant, paraments definits.

Conjunt: VB-044 Codi estructura: VB-044O1 A lEst de la Cabana sembla haver-hi existit un orri, que potser se li arribava a adossar. Aquest tercer recinte actualment s molt poc visible. Dell se naprecia el mur transversal distal a la Cabana, que mesura un llarg de 2,4 m., i larrencada des daquest dels dos tancaments longitudinals. En tots els casos la construcci s feta a base duna nica filera i filada de clastes de granit duns 0,5 x 0,4 m. Con en daltres orris similars, no sobserva un nivell denrunament que permeti suposar que els murs tenien un alat gaire major.

132

Annex 2

Croquis VB-044

133

Annex 2

Codi Jaciment: VB-045 Nom: Pletiu Damunt Morrano Altura: 2122 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 VB-045C1? 3 4 VB-045C1? 5 VB-045C2 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-045 Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment es localitza en el marge dret de la vall de Morrano, just en el seu inici i a la base de les tarteres de les Pales de Morrano. Lindret s planell que domina la forta baixada del Barranc de Morrano cap a la vall de Sant Nicolau, i apareix a la cartografia amb el topnim de Pletiuet de Morrano Damunt. Aquest fet s indicatiu del seu aprofitament com a indret ramader. Actualment la zona on es localitza el jaciment presenta una obertura al bosc de pi negre on hi ha prats de pastura. El jaciment s conformat per les restes de dos recintes que podrien ser antigues cabanes (ms clarament la Cabana 1, mentre que la designada com a Cabana 2 en realitat podria ser tamb un receptacle per a emmagatzemar), els vestigis dun recinte tipus tancat, definits pel Mur 1 i una segona paret, i tres estructures (designades de l1 al 3), de les quals una ofereix un receptacle i les dues restants sn amuntegaments de pedres artificials per de funcionalitat desconeguda. El conjunt de les estructures es disposa al llarg dun eix duns 45 m. parallel a lorientaci del vessant de tarter.

Conjunt: VB-045 Codi estructura: VB-045C1

134

Annex 2 La Cabana 1 s una construcci de planta irregular) que adossa, en el seu costat Oest a un bloc del tarter. Mesura uns 2,2 m. de llarg (seguint un eix S-N, parallel a la cara del bloc al qual adossa) i fins 2,3 m. dample, contant la part del permetre interior que es situa per sota la base del bloc. La morfologia constructiva de la cabana s fora diferent de les habituals de la zona. En primer lloc, els carreus emprats en la construcci de pedra seca de granit sn de dimensions grans (0,5 x 0,4 x 0,3 m., un fet poc habitual en cabanes petites). En segon lloc, alguns trams del seu tancament es defineixen per lloses de granit duns 0,7 x 0,4 x 0,25 m. clavades verticalment (un segon tret diferencial). Daltra banda, linterior s ple de pedres, de les quals com a mnim una part sembla procedir de lenrunament del sostre / coberta. A linterior daquesta cabana es realitza una petita cala estratigrfica de 0,3 x 0,3 m. en planta. Aquesta actuaci permet documentar, per sota les pedres que cobreixen el seu interior, un primer nivell de llims amb carbons. Sota una segona capa de clastes plans, apareix un segon nivell de llims amb carbons i, aquest cop, algunes difisis de fauna cremada. En aquesta segona capa hi ha una gran llosa inclinada que es fica per sota dels carreus que conformen el parament de la banda Est visible en superfcie. Aquest claste pla pot tractar-se dun enderroc de sostre/mur duna fase constructiva precedent, que cobriria la segona capa de residus de combusti. En total aquesta petita cala profunditza uns 0,2 m. entre les pedres de linterior de la cabana. Tot i que la cronologia de la cabana s incerta, superposicions similars shan documentat al Parc Nacional a principis dpoca moderna (s. XVI). Nota: La tipologia de la cabana resulta fora singular. Les cabanes de tipologia antiga (3,4 i 5) empren carreus grans en el seu sistema constructiu per no acostumen a presentar tant enderroc ni traces de sostre caigut ja que no estaven fetes completament de pedra. Per aix la classifiquem entre la tipologia 4 i la 2.

VB-045C1 135

Annex 2 Conjunt: VB-045 Codi estructura: VB-045C2 La Cabana 2 es localitza molt a prop de la Cabana 1, concretament uns 5 m. a lOest. Aquesta construcci s un petit habitacle que aprofita una acumulaci de blocs de grans dimensions del tarter. Com a elements constructius cont el tancament duna obertura posterior (respecte laccs, situat al Sud-oest) existent entre els blocs de granit mitjanant dues fileres de clastes de granit disposats de forma poc acurada. Lespai interior daquesta cabana s delimitat, a ms de per lacumulaci esmentada, per un primer parament en planta darc que aprofita dos blocs existents. s format per carreus irregulars de dimensions mitjanes i petites. Lespai resultant, en planta de sector circular, mesura 1,2 m. de radi i uns 0,9 m. de secant. Per fora, hi ha una segona corona de blocs de majors dimensions que defineix un segon hbitat, amb una planta de segment de corona circular, de 1,7 m. dample i fins a 1,9 m. de secant.

Conjunt: VB-045 Codi estructura: VB-045T1 A 26,5 m. al Sud-oest de la cabana 1 es localitza el Mur 1, que en realitat t en el seu extrem meridional un segon mur que li s perpendicular, i que sembla correspondre a un tancat del qual no en sn actualment visibles dos dels costats. Lestructura es localitza en una fondalada natural del terreny. El Mur 1 t una longitud total de 16,7 m. i discorre en direcci Nord-est a Sud-oest. Est dividit en dos sectors per la presncia duna obertura estreta, de poc ms de 0,2 m. dample, que podria ser laccs al recinte original. El tram ms septentrional del mur mesura 7,1 m. de llarg i 0,7 m. dample. Laltre tram t 9,4 m. de llargria. El primer segment i els primers 2,1 m. del segon estan fets a base de carreus duns 0,4 x 0,3 x 0,2 m. de mitjana, sense escairar i apilonats de manera poc ordenada seguint dues filades. Entorn laccs hi ha lalat mxim, que arriba a 0,6 m. La part meridional del segon segment del Mur 1 s definida per una alineaci en alguns punts discontnua de grans blocs. El mur transversal que enllaa amb el seu extrem Sud, i que li s perpendicular en direcci Nord-oest, mesura 5,1 m. i mant el sistema constructiu daquest segon segment. En general saprecia poc enderroc en superfcie i no es detecten vestigis de la resta dels tancaments daquest possible tancat.

Conjunt: VB-045 Codi estructura: VB-045EI3 LEstructura 3 es localitza a 5 m. a lOest de lextrem Nord-est del Mur 1. Consisteix en un petit receptacle format per una llosa disposada a sobre dos blocs de granit del tarter, a mode de dintell. La part posterior daquest petit recinte s tancada per un amuntegament desordenat de pedres de la tartera, aparentment intencional. Com a resultat sobt un petit espai obert cap el Sud-oest, de 1,3 m. de fondria i 0,7 m. dample a laccs. La coberta es troba a 0,8 m. dalada respecte el sl.

136

Annex 2 Conjunt: VB-045 Codi estructura: VB-045EI1 VB-045EI2 Les estructures 1 i 2 sn els darrers elements constitutius del jaciment. Ambdues consisteixen en dos amuntegaments de clastes de granit que adossen a blocs de majors dimensions. Tot i que la seva morfologia indica una acci antrpica, la seva funcionalitat s desconeguda.

Croquis de les estructures del VB-045

137

Annex 2 Codi Jaciment: VB-049 Nom: Estany Xic Altura: 2446 m Relleu: Zona alta de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i adossats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 VB-049C1 3 4 VB-049T1, VB-049T2 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-049 Antic i protohistric:

Descripci general: Uns 40 m. de desnivell per sota de la carena que tanca pel Sud lEstany de la Collada hi ha un petit circ on neix un torrent que drena cap a Morrano. En aquesta rea resguarda del vent i plana es localitza un petit assentament conformat per diverses estructures ds ramader: una cabana amb un tancat adossat (Tancat 1), un segon recinte de redudes dimensions (designat com a Tancat 2) i tres retalls de mur sense una connexi de dos dells amb el tercers o de tots tres amb els altres elements constitutius del jaciment (murs 1 a 3). En tots els casos els murs de les construccions sn pedra seca i empren carreus de granit sense treballar. La zona actualment s una rea de prats, relativament poc pedregosa en comparaci els espais vens i es situa uns 50 m. per sobre de lactual lmit altitudinal del bosc de pi negre. La superfcie sobre la qual es disposen les estructures identificades cobreix una extensi que ronda els 950 m2.

Conjunt: VB-049 Codi estructura: VB-049C1

La Cabana i el Tancat 1 es localitzen al Sud-oest del circ, a tocar linici del vessant cap a la vall de Morrano. La cabana t traces denrunament dels seus murs o duna coberta (tot i que sense traces dun sostre de llosa), tant cap al seu interior com cap a lexterior, i presenta un alat mxim de 0,7 m. Els seus murs sn de 0,5 m. de gruix de mitjana i, tot 138

Annex 2 i que les filades que els constitueixen sn fora desordenades, tendeixen a presentar un doble parament. Alguns dels carreus estan disposats transversalment a leix del mur. La seva planta s rectangular, de 3,8 m. dample i 2,8 m. de llarg. Per la seva banda Sud-est adossa a un bloc de granit i laccs es localitza a lextrem Nord del costat Nord-oest.

Conjunt: VB-049 Codi estructura: VB-049T1 El tancat t una planta irregular i adossa al costat Nord-oest de la cabana, de tal manera que la porta daquesta ltima comunica directament amb aquest recinte. Els murs sn de 1 i 2 filades segons el tram. On noms hi ha una filada, els carreus es disposen transversalment a la direcci del mur, que t un ample dentre 0,3 i 0,4 m. Noms t una filera dalt, i tret dalguns clastes que es poden haver desplaat de la cresta del mur, no sobserva un enderroc potent que faci pensar amb un alat molt superior.

Conjunt: VB-049 Codi estructura: VB-049T2 Lestructura designada com a Tancat 2 es localitza a linterior del circ, en una zona on es ret molt la humitat del sl i presenta un creixement diferencial de lherba (entre elles gramnies silvestres), a uns 39 m. al Nord-est del Tancat 1. La seva planta s novament irregular i adossa a dos blocs de granit rodats pel vessant que en defineixen els costats Nord i Est. Les seves dimensions sn redudes (3,2 m. en leix N-S i 3,5 m. en lE-W). Els murs, que no tenen fileres ni filades definides, mesuren 0,7 m. dample. En la banda Nord-oest del recinte el mur arriba a un alat de 0,5 m., mentre que a la resta noms presenta una filera dalada. No hi ha un enderroc associable a lestructura, fet que fa difcil explicar aquesta diferncia dalada com a resultat del seu enrunament. A la banda Sud, en el punt en que el mur contacta amb un dels blocs, hi ha una possible obertura de 0,5 m. dample, que sembla ser un accs franquejat per una llosa que fa de llindar. Les dimensions de la porta fan pensar que lestructura hauria servit per a estabular bestiar petit, com ovelles o cabres. Tant en el Tancat 1, la Cabana com en el Tancat 2 els carreus mesuren entre 0,7 x 0,2 x 0,2 m. i 0,2 x 0,2 x 0,15 m.

139

Annex 2

Croquis de les estructures del jaciment VB-049

140

Annex 2 Codi Jaciment: VB-050 Nom: Pletiu de Travesani III Altura: 2140 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure i abric vessant Tipus de Jaciment: Un recinte i un abric Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 VB-050A1, VB-050E1 2 3 4 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment es conforma per un recinte (petit tancat?) de construcci aparentment moderna i un petit abric rocs que presenta evidncies dhaver estat arranjat amb un petit mur i ocupat com a hbitat. Lemplaament es localitza al costat Sud duna bassa/mollera que hi ha a la terrassa inferior de la zona denominada Pletiu de Travessani, per laltra banda de la qual passa el cam que mena del refugi Ventosa i Calvell a Cavallers. La cronologia del recinte s indubtablement dpoca contempornia. Labric pot tenir una dataci considerablement ms antiga, com succeeix en daltres de la zona. En no trobar-se material en superfcie no es pot afinar ms.

Conjunt: VB-050 Codi estructura: VB-050A1

En un bloc que hi ha a escs 0,8 m. del mur Sud-est es localitza el segon element del jaciment, labric. Aquest aprofita lespai que ha generat una acumulaci de grans blocs errtics de granit, que s obert per la seva banda Nord. Traces dacondicionament del lloc sn presents en dos punts. Vorejant laccs per la seva banda Est, mitja dotzena de clastes de granit duns 0,3 m. de llarg i 0,15 dample, han estat disposats a sobre un bloc ms gran de forma desordenada a fi de tancar un espai obert en aquest punt. La segona 141

Annex 2 estructura s un petit parament de clastes (mur sud-oest) que tanca una obertura situada en la cantonada Sud-oest. El petit mur t nicament una filada i conserva tres fileres de clastes irregulars i sense escairar de redudes dimensions (0,1 m. deix mxim en la majoria). Part del parament original sembla haver collapsat i s present en forma denderroc en aquest punt de linterior de labric. Lespai interior de labric s molt redut, de poc ms dun metre de llarg i ample mxims. Lalada del sostre, tamb dentorn 1 m. en la seva banda oriental, disminueix progressivament i de forma rpida vers lOest. El sediment interior s de color molt fosc i cendrs, fet que fa pensar lexistncia de nivells amb residus de combusti de fogars. No hi ha artefactes en superfcie que permetin inferir una cronologia daquests usos. Atesa les redudes dimensions del lloc, no es fa cap cala.

Conjunt: VB-050 Codi estructura: VB-050E1

El recinte t una planta quadrangular adossada per la seva banda Nord-est, a un gran bloc de granit, tot definint un espai duns 2,5 m. x 2,05 m. Els murs Sud-est i Sud-est, en la cantonada dels quals es situa una entrada de 0,4 m., es conserven fora intactes. El primer mesura 3,1 m. de llarg i el segon 2,7 m. Si b mostren algun carreu caigut principalment cap a linterior, aquest enderroc no s gaire abundant. El seu alat ronda 1 m. Per contra, el de la banda Nord-oest sha enrunat en gran part i noms conserva les fileres basals. Els dos murs conservats estan fet a base de pedra seca, emprant carreus de dimensions molt variables per amb evidncies dhaver estat escairats. Aquest fet contrasta amb la majoria de restes arquitectniques identificades a la zona. Igualment, ambds sn coronats per clastes de granit ms petits (dentre 0,3 i o,1 m. deix mxim) i disposats de forma molt menys ordenada. A linterior del recinte no hi ha indicis ni de la coberta caiguda ni dun enrunament que permeti pensar que la construcci tenia una alada molt superior a lactual. Aquests dos indicis permeten plantejar que, malgrat les seves redudes dimensions, es pugui tractar dun tancat. Lescassa sedimentaci de lenderroc i de la base de les parets fa pensar que la seva cronologia s recent. Llaunes oxidades mostren que, com a mnim, sha emprat en poca contempornia lespai.

142

Annex 2

Croquis del jaciment VB-050

143

Annex 2 Codi Jaciment: VB-052 Nom: Pletiu de Travesani IV Altura: 2203 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure i abric vessant Tipus de Jaciment: Un recinte i un abric Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 VB-052A1, VB-052T1 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-052 Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment identifica diversos vestigis arquitectnics situats al marge Oest del riu que mena de lEstany de Travessani a lEstany Negre, en una zona de forta pendent, amb aigua i, actualment, amb abundants pastures. Les restes identificades sn, per una banda, un abric que aprofita lespai a sota dun gran bloc errtic amb laddici de diversos murs. Per davant de la seva entrada i just al seu costat Nord shi observen dues alineacions de grans carreus de granit, la segona de les quals defineix un espai tancat. Finalment, uns 10 m. al Nord de labric hi ha les restes dun tancat que podria tenir una fase de reconstrucci dun dels seus murs. La cronologia del conjunt s incerta. Per una banda labric sembla haver estat usat fins a lactualitat i s possible que tamb recentment en lrea del tancat de ms al Nord shi hagin fet activitats recentment. Per laltra, lestat de colmataci dalgunes estructures i la seva tipologia constructiva suggereixen cronologies ms antigues, que podrien situarse en lalta edat mitjana a partir de les datacions ds dabrics similars amb parament del mateix tipus.

Conjunt: VB-052 Codi estructura: VB-052A1 En el bloc que hi ha uns 12 m. al Sud shi localitza labric. Aquest aprofita lespai que genera la seva base sobreelevada en la banda Est i Sud-est. Actualment shi conserven 144

Annex 2 dos murs de pedra seca que tanquen gran part dels seu costat Sud i de la meitat Nord del costat Est. Ambds murs adossen a un bloc duns 1,3 m. que es localitza a la cantonada de lentrada. Ambds tenen una morfologia constructiva similar, a base duna filada de carreus sense escairar que predominantment ronden els 0,2 x 0,2 m. No saprecia gaire enderroc i els murs, amb alats de prop de 0,7 m. arriben a tancar amb el sostre de la cavitat. La seva aparena, com en daltres abrics similars, s moderna i vinculada a ls recent daquest tipus destructures. Una mica a lexterior daquest primer tancament sobserva una alineaci duna filada i filera de blocs de majors dimensions (c. 0,5 m. x 0,4 m.) i ms sedimentada, que discorre tamb en parallel al costat Est del bloc que origina labric, i que podria correspondre a un tancament o delimitaci anterior. Igualment, a 0,9 m. ms a lEst i ha una segona alineaci de caracterstiques similars per amb blocs de mesures ms grans i variades (en ocasions de ms de 0,8 m. x 0,4 m.) que discorre en direcci N-S durant uns 6 m. de llarg. Sembla conformar un recinte o aterrassament relacionat amb labric. Lespai interior de la cavitat mesura uns 2,9 m. de llarg (E-W) i uns 3,7 m. dample (N-S), amb una alada del sostre duns 0,7 m. El sl s cobert per herba en la part ms externa i a la ms interior shi observa un sediment de llims marr fosc. Quan es visita hi ha, a ms, guardats sacs de sal pel bestiar. Just al Nord del bloc que defineix labric i ha una acumulaci geolgica de blocs de granit de grans dimensions. Tamb a la banda Est daquesta hi ha un petit espai delimitat per la banda oriental per una alineaci desordenada de carreus de granit de dimensions mitjanes i petites que potser respon a un petit tancat.

Conjunt: VB-052 Codi estructura: VB-052T1 Adossat al bloc que hi ha ms al Nord, i a una altitud superior, hi ha les restes dun tancat ramader. El recinte adossa a la banda Est daquest bloc que en conforma una bona part del seu tancament occidental. La seva planta t una forma tendint a rectangular i mesura una mica ms de 4,6 m. de llarg (direcci N-S) i 3,2 m. dample a la banda Nord i 4,4 m. a la Sud. Laccs es localitza a la cantonada Sud-est. En si, el tancat s definit per quatre murs que definits per lalineament de carreus de granit sense escairar, de dimensions fora grans (de ms de 0,3 m. deix i fins 1,3 m.). Tots ells noms presenten una filada i un alat duna filera. Com en altres murs similars, no sobserva enderroc associat que permeti inferir un major alat per als paraments. nicament el costat Nord trenca aquesta norma. Just en parallel al que devia haver estat el mur original en aquesta banda hi ha un segon mur fet a base de blocs de dimensions molt variades (dentre 0,7 m. x 0,7 m. i 0,2 m. x 0,15 m.), alguns dels quals semblen haver estat retallats. T un alat d1 m. i sallarga fins a 2 m. A la seva banda Nord se li recolza un amuntegament desordenat de pedres. Aquest segon mur sembla considerablement ms recent que els que originriament definien el tancat. Es desconeix quina relaci t amb el negatiu dun forat circular que t el gran bloc al qual adossen aquestes estructures. Aquest forat podria ser el negatiu duna barrina i, indubtablement, s recent.

145

Annex 2

Croquis VB-052

146

Annex 2

Codi Jaciment: VB-053 Nom: Llacs-Barranc del Montany Altura: 2342 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 VB-053C1, VB-053T1, VB-053T2 4 5 Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: VB-053

Descripci General Aquest jaciment consisteix en un conjunt de dos tancats ramaders adossats entre si i com a mnim una petita cabana (i potser una segona). Les construccions sn fetes de pedra seca emprant carreus desquist. En general els murs evidencien un alt grau denrunament i la cabana no t traces de llosat. Es realitza una petita cala estratigrfica a linterior de la presumible cabana, sense cap resultat remarcable. El conjunt, que va passar desapercebut en les prospeccions de lany 2004, es localitza des de la carena dels Crestells del Montany. Es localitza molt a prop de la base del tarter que baixa per aquest vessant, en lextens fons de la part alta de la vall de Llacs. La zona actualment s una extensa superfcie coberta de pastures amb un pendent relativament suau. No es troben material mobles en superfcie ni en la cala. La cronologia s indeterminada, per b que lestat de conservaci de les estructures s pitjor que daltres assentaments de la zona (per exemple, VB-004).

Conjunt: VB-053 Codi estructura: VB-053C1 A linterior del Tancat Oest hi ha un petit recinte de planta quadrangular que adossa a la seva cantonada occidental. Mesura 2,7 m. de llarg i 2 m. dample. Els dos murs que el defineixen, a part dels del tancat, sn fets mitjanant una filada de blocs mitjans-.grans desquist (0,4 x 0,4 x 0,3/0,4 m.). El seu alat es limita a una filera. El seu aspecte s 147

Annex 2 notriament diferent als del tancat. A linterior de lespai definit no hi ha traces denrunament visibles, tret potser de lextrem Sud, que facin pensar en una coberta de pedra ni que aquestes parets tinguessin un alat molt superior a lactual. En el seu interior shi realitza una petita cala estratigrfica de 20 x 20 cm., amb la finalitat de detectar un possible nivell docupaci que permeti inferir la funcionalitat de lespai com a hbitat. Sexcava fins a 25 cm. de fondria i tota lestona apareix un sediment orgnic de llims, sense que shi trobin materials arqueolgics de cap mena (ni carbons). Finalment, lespai buit que hi ha entre el mur nord-oriental daquest petit recinte i la cantonada Nord del tancat Oest podria conformar un segon espai delimitat duns 2,7 m. de llarg i 1,9 mm. dample. No obstant, no sen conservaria el mur que el tancaria per la banda Sud-est, que s s present en lanterior. El primer daquests recintes, o fins i tot els dos, podrien ser cabanes o dependncies internes dun tancat ramader. El grau denrunament de les estructures planteja la possibilitat de certa antiguitat, si b aquest aspecte ha de ser contrastat.

Conjunt: VB-053 Codi estructura: VB-053T1 VB-053T2 El conjunt es conforma per dos tancats adossats entre si, els permetres dels quals estan definits per murs aparentment molt deteriorats. Totes les parets han estat edificades mitjanant pedra seca, emprant carreus desquist, el material litolgic que defineix aqu el substrat. Les dimensions dels clastes emprats sn molt irregulars (dentre 0,15 x 0,1 x 0,1 m. a 0,5 x 0,3 x 0,3 m.) i no semblen haver estat escairats. La prctica totalitat dels traats dels murs visibles es defineixen com a amuntegaments de clastes formant una alineaci en la qual no saprecien ni fileres ni filades clares. Lample daquestes alineacions ronda 1 m. El seu alat prcticament no supera els 0,3 m. i generalment es cenyeix a la superposici de 2 fileres. En diferents punts els murs aprofiten grans blocs de pissarra rodats pel vessant, als quals adossen o incorporen al seu traat. La planta daquests dos recintes s irregular. El Tancat W mesura 7,5 m. dample i 11, 6 m. de llarg. s el ms ben definit ja que conserva murs visibles en tots els seus lmits. El Tancat Est mesura 11,2 m. dample i 13,5 m. de llarg. Aqu el tancament Nord-oest s poc evident i potser noms sen conserven alguns carreus dispersos.

148

Annex 2

Croquis VB-053

149

Annex 2

Codi Jaciment: VB-054 Nom: Barranc de les Llastres Altura: 2105 m Relleu: Fons de vall Tipus de Jaciment: Recinte allat Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 VB-054EI1 2 3 4 5

Localitzaci: Aire lliure

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci General: El jaciment designa la troballa de les restes dun recinte arquitectnic de funcionalitat incerta (Cabana, petita borda, tancat?) i dun petit forat el el tarter amb traces dacondicionament, que podria ser una fresquera o un petit lloc d'emmagatzament. El recinte evidencia com a mnim dues fases constructives, per b que sembla ser una construcci relativament recent (s. XVIII- XIX?). Les restes es localitzen en el marge Nord del petit planell que hi ha en la confluncia del Barranc de les Llastres i un rierol sense nom, a prop del cam que puja de Cavallers cap el refugi Ventosa i Calvell. Cronologia: indeterminada, per possiblement no anterior al s. XIX.

Conjunt: VB-054 Codi estructura: VB-054EI1 Lelement ms visible del conjunt sn les restes dun edifici de planta originalment quadrangular per que, en algun moment, pat una remodelaci amb ladici dun mur en planta darc en un dels seus costats. El recinte es localitza a la base de la tartera que delimita el costat Nord-oest del planell. Els murs, fets de pedra seca, conserven alats que arriben a 1,6 m. en algun punt i laspecte general s que la construcci s relativament recent, tant per lestat de conservaci com per la fisonomia de ledifici, que recorda larquitectura rural pirinenca dels s. XVIII i XIX. La primera de les fases constructives va donar lloc a un edifici de planta rectangular, amb uns murs transversals (Nord-est i Sud-oest) que recolzen en la tartera que delimita 150

Annex 2 per loest lespai. Ambdues parets mesuren uns 2,8 m. de llarg i estan separades uns 2,9 m. Arriben a conservar fins a 8 fileres de clastes de granit escairats duns 0,6 m. x 0,4 m. Presenten una nica filada i un ample duns 0,3 m. Del mur frontal noms en queden restes de larrencada de la cantonada Est. El mur Sud-oest tamb ha patit un enderrocament i mostra una reparaci associada a la segona fase constructiva de ledifici. A la base del mur Nord-est hi ha un gran tronc parcialment cobert de clastes del que podria ser un afegit durant la segona fase de ledifici. Aquest tronc podria correspondre a una biga de la construcci original, tot i que aquest aspecte caldr contrastar-lo. A la base del mur Sud hi ha una possible banqueta. La segona fase sembla respondre a un collapse de lestructura original. En ella sedifica el mur en planta darc que arranca de la cantonada Sud i defineix la cara frontal actual de ledifici, on hi ha laccs a la cantonada Est. El seu aparell constructiu s a base de carreus de dimensions ms redudes (0,3 m. x 0,2 m.) i dimensions ms irregulars (sense escairar) i la seva disposici s ms desordenada. En algun tram recolza sobre un gran tronc (biga prvia?) amb traces de cremat en algun dels seus extrems. El mur Sud-oest tamb ha estat parcialment reconstrut de la mateixa manera, i possiblement en aquest moment es falc el tronc de fusta en relaci el mur Nord-est. Tamb sembla que en la segona fase de remodelaci de ledifici es va construir un tram de mur que tanca un tram de la banda Nord-oest de lespai, enllaant la tartera amb el mur Nord i reduint una mica la planta del recinte (el mur Nord-est sobrepassa una mica el punt on aquest darrer se li adossa). Actualment a linterior del recinte hi ha deixalles modernes. Daltra banda, no sn evidents un potent nivell denderroc ni vestigis de la teulada. Una segona estructura identificada s un forat en la tartera, a sota dun bloc relativament gran, que est parcialment tancat per un petit parament de clastes irregulars de dimensions redudes. El seu interior s buit dobjectes i de sediment.

Croquis VB-054

151

Annex 2

Codi Jaciment: VB-058 Nom: Estany Sarrad Altura: 2133 m Relleu: Fons de vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats i exempts Conjunts diferenciats: VB-058N, VB-058S Tipologia de mur 1 2 3 4 5 Estructures VB-058C2 VB-058C1 VB-058T2 VB-058T1

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric: VB-058N (Probablement)

Descripci general: El jaciment designa diverses estructures arquitectniques localitzades al tur que delimita el marge esquerre del desaige de la vall de Sarrad. Les construccions, totes elles de pedra seca de granit, es disposen en un sector situat ms al Nord, concretament en el cim del tur esmentat, i un altre ms meridional. En el primer hi ha les restes duna cabana i dos tancats. En el segon shi ha identificat un tancat i una segona cabana. Lindret actualment s una zona de pastures vorejant lEstany i el Barranc de Sarrad, que garanteixen aigua durant tot lestiu. La cronologia del conjunt s indeterminada dpoca moderna o baixmedieval. s molt plausible que cada sector correspongui, de fet, a un conjunt independent destructures dhbitat i destabulaci danimals. Les diferncies en tipologies constructives poden validar aquest fet que, a ms, deu tenir un correlat cronolgic. La Cabana N 2 del Sector Sud sassembla a les datades en el s. XVI a VB-033 i TC-014.

VB-058N Conjunt: VB-058N Codi estructura: VB-058C1

152

Annex 2 La possible Cabana n 1 s lestructura situada ms a lOest. La seva planta sembla circular, amb dimetres que oscillen entre 3,2 i 3,7 m. La seva delimitaci es fa amb un scol duna filada de clastes de granit arrodonits i de dimensions variables ram Nord del mur s el que presenta carreus de mesures ms homognies, dentre 0,6 i 0,4 m. deix. Ni a linterior ni a lexterior del recinte sobserva un enrunament potent, fet que indica que el mur de pedra no devia aixecar-se gaire ms que el scol visible actualment. Es desconeix com devia ser el tancament aeri del recinte, fet recurrent en altres jaciments amb diverses fases arquitectniques i normalment vinculat a la que sinterpreta com a ms antiga. Conjunt: VB-058N Codi estructura: VB-058T1 El Tancat A es disposa a lEst de la Cabana N 1, amb la qual sentrellaa a prop de la seva cantonada Nord-oest. Te una planta ms o menys rectangular orientada Nord-Sud i de grans dimensions (21,5 x 11,9 m.) tot aprofitant una fondalada del terreny. De tots, el mur actualment ms visible s el del costat Sud, que es presenta com una alineaci de carreus sense escairar de dimensions entre mitjanes i grans i que conserva un alat dun parell de fileres i cert enrunament associat. El costat Est del recinte sembla venir definit per la tartera que sestn pel vessant annex i el costat Oest es conforma per un alineament discontinu de blocs de grans dimensions, de noms una filera dalt. De la banda Nord nicament se nintueix actualment la cantonada Nord-Oest, de caracterstiques similars al mur occidental. A linterior, arrencant del costat Est i en parallel a 6,2 m. al Nord del Mur Sud arranca un tram de mur que, tot i que no arriba fins el costat Oest, marca una divisi interna del recinte. Aquest mur s un scol duna filada de clastes grans i relativament arrodonits de granit.

153

Annex 2

Croquis VB-058 Sector Nord

VB-058S

Conjunt: VB-058S Codi estructura: VB-058C2 La Cabana N 2 es disposa molt a prop de la cantonada SE del tancat B. La seva planta sembla ser ms o menys circular, tot aprofitant alguns blocs de granit preexistents en el terreny. Els seus dimetres oscillen entre 2,7 i 2,8 m. El tram de mur de la banda Sud presenta un estat de conservaci fora bo i mant un mnim de 5 fileres amb un alat de quasi 0,8 m. La paret s feta a base de carreus de granit ms aviat angulosos duns 0,4/0,3 x 0,3 x 0,2/0,15 m. En les fileres superiors saprecia el que pot ser linici dun tancament en forma de volta. De la meitat Nord del tancament del recinte es conserva un scol de clastes ms arrodonits i grans, en gran part coberts per sediment i molt vegetaci. Linterior de la cabana tamb s cobert per herba, fet que dificulta discernirhi la presncia denderroc. La porta de la cabana sembla situar-se al costat occidental, on hi ha un llindar, i t un ample de 1,6 m. La morfologia daquesta estructura sassembla a la de la Cabana n 1 de VB-033 i la cabana de TC-014, ambdues del s. XVI.

154

Annex 2

Croquis VB-058C2

Conjunt: VB-058S Codi estructura: VB-058T2 El Tancat B sembla haver estat originriament un recinte de grans dimensions (12,4 x 8,4 m.)que es disposava en una zona de fora gradient del terreny. Levidncia actualment ms visible daquesta estructura s el mur que configurava el seu costat meridional i que mesura 12,4 m. Aquest mur Nord, que t una zona daccs en la seva part central (aquesta porta t un ample de 1,9 m.) t un traat relativament sinus tot i que a grans trets segueix una orientaci E-W i la corba de nivell del vessant. La paret, que per la seva banda Nord adossa al vessant, t nicament un parament i s formada per una filada en planta de carreus duns 0,3 x 0,3 x 0,15 m. que en alguns punts integra en el seu recorregut alguns blocs grans del terreny. Lalat mxim del mur, que evidencia poc enrunament, s de 1,6 m. La orientaci del recinte originari saprecia per lexistncia de dos trams de mur que arranquen de les dues cantonades de lanterior i discorren en direcci Sud-est (el de lextrem Oest) i Sud-oest (el de lextrem Est). No obstant, el tancament meridional del recinte no s, en superfcie, clar en no conservar-se aparentment.

155

Annex 2

Croquis VB-058T2

Croquis VB-058T2

156

Annex 2 Codi Jaciment: VB-060 Nom: Estanyets de Dellui II Altura: 2330 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Aire lliure vessant Tipus de Jaciment: Varis recintes adossats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 VB-060O1 2 3 4 VB-060C1 5 VB-060T1, VB-060T2

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-060 Antic i protohistric:

Descripci General: A la vora oriental del major dels Estanyets de Dellui, just al Sud del rierol que hi desemboca procedent de les Agulles de Dellui, hi ha el conjunt arquitectnic que motiva lenregistrament daquest jaciment. El lloc s un indret de pastures amb alguns pins negres molt dispersos i amb un gradient fora suau orientat principalment cap a lOest. La part alta de la zona on hi ha les construccions s limitada per una llengua de tartera, que aporta alguns blocs al conjunt del tram inferior del vessant. Actualment, el cam que porta del coll de Dellui fins el refugi de lEstany Llonch esquivant la part baixa de la vall passa a uns 33 m. de distncia seguint el vessant per sobre. Globalment, el jaciment es conforma com un conjunt delements arquitectnics relacionats amb lexplotaci ramadera (tancats, un orri) i lhabitaci (una cabana). Aquestes estructures es disposen cobrint una extensi que en planta t forma dangle recte, esquivant la llengua de tartera que arriba ms avall del vessant seguint el torrent esmentat, cobrint en horitzontal una planta duns 300 m2. Totes les estructures arquitectniques presenten el com denominador de ser construdes en pedra seca, emprant carreus de granit sense escairar i, en la majoria de casos, de dimensions entre mitjanes i grans. En sntesi, els elements clarament identificats sn un gran orri, dos tancats i una cabana.

157

Annex 2 Conjunt: VB-060 Codi estructura: VB-060C1 Es localitza a lextrem Oest/Nord-oest del jaciment. T una planta quadrangular de 3,7 m. de llarg (SW-NE) i 3,5 m. dample (SE-NW). El seu costat Oest s format per tres grans blocs de la tartera realats per un mur expeditiu de carreus desordenats. La resta de tancaments han estat construts amb carreus de diferents dimensions (dentre 0,4 i 0,1 m. deix) definint dues filades en planta i conformant uns murs duns 0,7 m. dample i 0,6 m. dalat. Linterior del recinte s cobert de vegetaci que no permet esbrinar el volum de lenrunament, si s que nhi ha. Laccs no s del tot evident, tot i que sembla estar per la seva banda Nord-est.

Croquis VB-060C1

158

Annex 2 Conjunt: VB-060 Codi estructura: VB-060O1 s potser lestructura actualment ms evident del jaciment i sembla que, junt amb la Cabana localitzada a lextrem oriental, sigui sobre la que sarticuli el patr constructiu de lassentament. Es disposa a la banda Est i Sud-est de la llengua de tartera, en la part oriental de lassentament. En planta, presenta un primer tram amb la forma tpica de corredor seguint una orientaci NE-SW i de 6,2 m. de llarg. Lample intern del recinte varia entre els 2,4 m. de lextrem Nord, els 1,9 m. del seu sector central i, finalment, 1,4 m. del punt ms meridional. En aquest punt, el Mur Sud-est de lOrri gira cap el Nordoest, formant un angle recte en planta per a continuar al llarg de 25 m. fins arribar a la Cabana. En alguns trams, superat el Tancat 2, sembla que hi hagi un mur parallel a aquest per sobre, just limitant la base de la tartera. Si aquest fet es confirma, lOrri tindria una planta en forma de L que en gran part vorejaria el Tancat 2. Els diferents murs sn duna nica filada i han estat alats amb carreus de formes i dimensions variables, amb predomini de les grans (> 0,3 m. deix mxim).

159

Annex 2

Croquis VB-060O1

Conjunt: VB-060 Codi estructura: VB-060T1 Consisteix amb un recinte que sinsinua al Nod-est del mur interior del segon tram lOrri, i disposat de forma parallela al Tancat 2. Els tancaments Oest i Nord defineixen pels blocs de la tartera. , reforats a la cantonada SW per un petit tram mur fet a partir duna acumulaci desordenada de clastes. En planta mesura 3 m. llarg i 2,2 m. dample. de es de de

160

Annex 2

Croquis VB-060T1

Conjunt: VB-060 Codi estructura: VB-060T2 s un petit recinte de planta allargada orientada seguint el pendent (8,5 m. de llarg i entre 4,4 m. i 3 m. dample)que adossa per la banda Nord-oest al primer tram de lOrri. El seu lmit Nord-est el conforma la tartera, que en el seu final forma una petita terrassa. 161

Annex 2 El mur Oest s una acumulaci de blocs de grans dimensions disposats a sobre de la llengua de tartera.

Croquis general VB-060

162

Annex 2 Codi Jaciment: VB-064 Nom: Estany de Dellui Altura: 2349 m Relleu: Fons de Vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i adosats Conjunts diferenciats: VB-064N, VB-064S Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 VB-064C1, VB-064C2, VB-064P1, VB-064T1, VB-064EI1 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: VB-064N Agrupat: Petits ramaders indep.: Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment cont diverses restes arquitectniques construdes en pedra seca de granit vinculades amb lactivitat ramadera, dividides en dos sectors (Nord i Sud). En el primer shi identifiquen les restes dun mur, possible pas comptador, i un petit recinte. En el segon hi ha un segon recinte, probablement una cabana, un mur que podria correspondre a les restes dun tancat i un recinte de molt redudes dimensions. El conjunt es localitza al costat Est dels turons que fan el tancament frontal de lEstany de Dellui, en una zona plana de pastures on hi conflueixen dos petits rierols, a tocar del tarter que baixa pel vessant. La cronologia del conjunt s indeterminada, tot i que no evidencia traces duna ocupaci recent (s. XX).

VB-064N

Conjunt: VB-064N Codi estructura: VB-064C1 El tram ms meridional de lanterior mur tamb fa de costat dun petit recinte de planta rectangular, lEstructura n 1, que podria ser una cabana. Aquesta construcci, de planta rectangular, es defineix per aquest tram de mur, un mur perpendicular que adossa a aquest a lalada del llindar Sud de laccs i que discorre cap el SE i per un gran bloc de 163

Annex 2 granit (on finalitza tamb el mur anterior) que conforma el costat SW del recinte. Amb tot, es defineix un espai interior de 2,4 m. de llarg i 1,2 m. dample. Els murs sn fets duna filada i mantenen uns alats de dues fileres, equivalents a 0,3-0,4 m. La construcci dels murs s molt desordenada i els carreus emprats, sense desbastar, sn de dimensions molt variables. Hi ha cert enderroc.

Conjunt: VB-064N Codi estructura: VB-064P1 El mur allat en el Sector Nord que pot ser un antic pas comptador de ramats es conforma de diversos trams de paret construda que adossen a varis blocs grans de granit presents en el terreny. En total defineix un tancament artificial duns 8,5 m. orientat en sentit SW-NE, seguint lorientaci del vessant. En lextrem Sud, desprs dun primer tram de paret de 1,3 m. hi ha un espai buit de 0,5 m. franquejat per dos llindars que defineix un accs. A partir daqu, i en direcci Nord-est, el mur es conforma en tres trams, adossant successivament en blocs preexistents que, en un dels casos, s realat per la inclusi a sobre dues fileres de carreus. Els clastes emprats en la construcci tenen morfologies irregulars i no han estat desbastats. Predominen els de dimensions relativament grans (0,4 x 0,3 x 0,2 m.). Lalat mxim s de 0,6 m. i en general no es defineixen fileres ordenades. Lample del mur, duna nica filada, ronda els 0,4 m. No hi ha gaire enderroc associat. El mur podria ser un pas comptador. Aquesta funci es podria vincular amb lemplaament del jaciment, a linici de la vall venint des del Sud. Alternativament, el mur tamb podria ser una part dun hipottic tancat, definit tamb per la cabana (Estructura n 1) adjunta i per les possibles restes de construcci localitzades ms al Sud (veure croquis).

Conjunt: VB-064N Codi estructura: VB-064T1 Nota: Lespai que delimita el mur del pas comptador he considerat que podria tractarse dun tancat. Aquesta funcionalitat no es segura i sha dentendre com una afirmaci provisional.

164

Annex 2

Croquis VB-064 Conjunt Nord

Conjunt: VB-064S Codi estructura: VB-064C2 A laltre banda del bloc de grans dimensions alludit hi ha un altre recinte, designat com a Cabana 1, format per dos mur en angle recte que adossen a la seva cara meridional tot definint un recinte de 3,1 m. de llarg (en sentit E-W) i 2,2 m. (sentit N-S). Lespai queda obert per la seva cara occidental, on possiblement nha desaparegut el tancament originari. El mur transversal es defineix com una alineaci desordenada i el longitudinal t noms una filada en planta al llarg de tot el seu recorregut. A ambds casos presenten nicament una filera dalat i prcticament sense enrunament associat. Aix fa pensar que el tancament originari era constitut noms per un scol de pedra. A linterior del recinte shi ha fet una petita cala de 20 x 20 cm. a uns 5 cm. de profunditat apareix un nivell amb carbons ,presumiblement fruit de ls habitacional de lespai.

165

Annex 2 Conjunt: VB-064S Codi estructura: VB-064EI1 En el Sector Sud del jaciment es localitza lEstructura n 2, l'element ms clar de la qual s una paret seca de carreus de granit de dos trams que adossen a un bloc gran central (l'Est mesura 9 m. i l'oest 7 m.). Discorre separada per ms o menys en parallel a un bloc molt gran de granit, uns 3,5 m. separat d'aquest. En els seus extrems sintueixen les restes del qu podrien ser dos trams de mur que, en direcci Sud, haurien tancat lespai resultant. La paret ms visible es defineix com un scol de noms una filera de carreus de dimensions mitjanes (0,3 x 0,25 m.) sense desbastar i que no estructura filades definides. No shi entreveu enderroc associat.

Croquis VB-064 Conjunt Sud

166

Annex 2 Codi Jaciment: VB-068 Nom: Estany de la Rivera Altura: 2230 m Relleu: Fons de Vall Localitzaci: Aire lliure Tipus de Jaciment: Varis recintes exempts i adosats Conjunts diferenciats: Cap Tipologia de mur Estructures 1 2 3 4 VB-068C1, VB-068T1 5

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-068 (Probable) Antic i protohistric:

Descripci general: Aquest jaciment consisteix en un conjunt arquitectnic format per les restes duna Cabana, dun recinte de grans dimensions (un Tancat) i dos murs allats, un adossat a la Cabana i laltre potser relacionat amb un petit recinte molt poc perceptible actualment. Totes les construccions sn fetes amb pedra seca de granit i aparentment tenen una funcionalitat ramadera. Aquests vestigis es localitzen en un planell just a sota dun cingle que marca linici del fons de la vall de Morrano un cop superat el pendent del vessant de la vall de Sant Nicolau. La zona actualment t molt pocs pins negres i, principalment, s un espai de prats amb blocs de tartera dispersos. Laccs a laigua s fcil i rpid. Conformen el conjunt un recinte petit, designat com a Cabana, un altre de majors dimensions, denominat com a Tancat i dos murs identificats com a Mur allat N 1 i n2. Les construccions sn fetes totes de pedra seca de granit. No obstant, presenten un estat de conservaci diferent, sent els murs allats els que mantenen un major alat, aix com diferents pautes constructives. Aquest fenomen podria respondre a lexistncia de dues fases arquitectniques diferenciades en el temps en el jaciment. Aquest aspecte sembla confirmar-se per la superposici estratigrfica del Mur allat N 1 respecte la Cabana. La ms antiga integraria els dos recintes i la ms moderna els dos murs. Sembla reproduirse el fet observat en altres assentaments on hi ha un grup de construccions de les quals noms se nevidencia un scol, sovint de carreus que no arriben a contactar entre si, i un altre amb murs amb diverses fileres. Nota: Shan tingut en compte nicament les dues estructures que semblen pertnyer a la fase antiga. La cronologia del conjunt s indeterminada. En el jaciment sobserven dues fases arquitectniques diferenciades, una de les quals podria ser medieval o anterior. 167

Annex 2

Conjunt: VB-068 Codi estructura: VB-068C1 La possible Cabana (que, alternativament, tamb podria ser un petit tancat) es localitza a la banda ms occidental de lassentament. T una planta ovalada, amb un dimetre longitudinal de 5,9 m. en sentit NW-SE i un de transversal de 3,4 m. La construcci originaria es presenta com un mur desordenat de carreus de granit de dimensions i formes fora variables que noms aixeca la filera visible per sobre lherba del prat. El seu ample oscilla entre 0,8 i 1,2 m., probablement en funci de lenderrocament patit. La vegetaci de linterior emmascara, si s que nhi ha, lexistncia denrunament. En tot cas, el seu volum indica que els tancaments del recinte no devien ser gaire ms alts que els actuals. A la banda Est, per sobre el traat de la paret en aquest punt. Shi superposa la continuaci del Mur allat n 1, fet que sembla validar la seva menor antiguitat. Conjunt: VB-068 Codi estructura: VB-068T1 El Tancat es localitza a uns 6 m. de la Cabana en direcci Nord. La seva planta s, aparentment, triangular amb costats de 15,7 m., 12,7 m. i 11,1 m. de llarg. El seu element ms visible s el mur que tanca el costat Sud, que a ms s el ms llarg. La seva construcci es presenta com un alineament desordenat de carreus, que arriba a mesurar uns 0,8 a 0,9 m. dample. En general aquests clastes sn relativament petits (uns 0,2 m. deix), tot i que nhi ha alguns sensiblement ms grans. En el seu tram oriental el mur presenta un major alat (en la resta es presenta noms amb una filera) i aqu els carreus de les fileres superiors sn majors, de fins a 0,5/0,6 m. Aqu lalat del mur arriba a uns 0,4 m. El tancament Nord del recinte tamb saprecia clarament en planta, i s format per un scol ample i desordenat similar al del tram occidental del mur anterior. El costat restant s menys evident i podria aprofitar com a tancament estructures geolgiques preexistents.

168

Annex 2

Croquis VB-068

169

Annex 2 Codi Jaciment: VB-014 Nom: Cova del Sardo Altura: 2240 m Relleu: Zona baixa de Localitzaci: Abric vessant Tipus de Jaciment: Abric i varis recintes exempts i adosats. Conjunts diferenciats: VB-014 Conjunt 3, VB-014 Conjunt 6, VB-014 Conjunt 8 Tipologia de mur Estructures 1 VB-014A1 2 3 4 VB-014T1 5 VB-014T2, VB-014EI1

Model de poblament Conjunts Gran transhumncia: Agrupat: Petits ramaders indep.: VB-014 Conjunt 3 Antic i protohistric: Nota: De tots els jaciments descrits en el treball es lnic que ha rebut una excavaci en extensi completa. Es per aix que sha cregut interessant inclourel en el treball. Els conjunts mencionats no corresponen com en la resta de jaciments a conjunts destructures separats de la resta per algun motiu en la morfologia constructiva. En aquest cas els conjunts corresponen a fases docupaci dins la seqncia estratigrfica. Dins daquestes fases shan seleccionat les que oferien evidencies dalgun tipus destructura. nicament el Conjunt 3 presentava estructures arquitectniques equiparables a la resta destructures analitzades en el treball (concretament tancats ramaders. El Conjunt 6 presentava una cabana construda en material perible en la seva totalitat de la que es van documentar les restes del sostre cremat i el Conjunt 8 presentava un fogar construt en pedra. Corresponen a un model de poblament prehistric que no ha sigut analitzat en aquest treball degut a la falta devidncies destructures a laire lliure. A continuaci presentem la interpretaci general de cadascun daquests conjunts aix com les datacions absolutes. El text, les datacions aix com les representacions grfiques de cadascun dels nivells estan extretes integrament de la memria final dintervenci sobre el jaciment (Gassiot, 2009b).

Descripci general: Amb una altitud de 1790 m., es localitza en la part baixa del vessant de solana de la vall, a uns 650 m. a loest de la caseta dinformaci del PNAESM al planell del sant esperit i a poc ms de 1100 m. riu amunt de la capalera de lestany llebreta. la petita balma que dna nom al jaciment es situa a una distncia real duns 130 m. del tlveg, salvant un desnivell de 61 m. en aquest sector el vessant s definit per un terreny pedregs, format per aportacions detrtiques de finals del plistoc i holocniques, que es disposen per sota de les lnies de cingleres que marquen les 170

Annex 2 franges superiors de lerosi glacial de la vall. la vegetaci arbria actualment s fora dispersa, amb pins, avellaners, freixes i, puntualment algun avet. Lindret orienta directament cap al Sud i s un dels punts daquest sector de la vall t ms hores dinsolaci, fins i tot a lhivern. Aquest fet reverteix en qu la neu hi aguanti relativament poc temps, tenint present laltitud del lloc. Els vestigis que motivaren la documentaci de la Cova del Sardo com a jaciment arqueolgic consisteixen, a part de les restes identificades a la prpia cavitat, en diversos trams de mur dispersos per una rea de prop de 400 m2 pel vessant de sota la balma que marca la toponmia del lloc. Aquestes restes de construccions permeten intuir lexistncia de dos tancats en la terrassa frontal adjacent a la balma, un tercer tancat amb una possible cabana o espai dhbitat uns 25 m. lineals per sota de la part occidental de la balma, un petit terrassament disposat uns 15 m. a lOest dels primers tancats i, finalment, diversos trams de mur que semblen marcar lexistncia dun antic cam que de lrea de la balma senfila seguint la part superior de la llengua de tarter de grans blocs de granit que hi ha a loest de la balma, resseguint la base de la cinglera. En la majoria daquestes estructures arquitectniques no shi ha realitzat cap actuaci arqueolgica de neteja i excavaci i es troben actualment cobertes de bardisses i cert nivell denrunament que en dificulten la seva visibilitat. Aquest fet pot fer variar sensiblement aquestes apreciacions si en el futur shi emprn alguna actuaci en aquest sentit. Nota 2: Aquestes estructures no les hem tingut en compte al no existir suficient documentaci arqueolgica, tanmateix es molt possible que es relacionin amb el Conjunt 3. La Cova del Sardo prpiament consisteix en una petita balma de sobreexcavaci glacial que es disposa a la base duna petita cinglera grantica. Laportaci delements rocosos i altres detritus amb la retirada progressiva de les geleres no ha arribat a tapar-ne la seva entrada, com podria ser en altres casos en altres punts propers de la vall. No obstant, la seva morfologia ha estat condicionada per processos daportaci sedimentria relacionada amb dos torrents situats a lOest i Est de la balma. De lactivitat del primer dells noms en romanen vestigis fssils, com ara la petita tartera que delimita lespai del jaciment per aquesta banda tot formant un con de dejecci i que condiciona un relleu descendent en sentit descendent Sud-oest a Nord-est que, abans de lexcavaci, definia la topografia de la superfcie de la part ms occidental de la balma. El segon, en canvi, resulta en un con de dejecci de dimensions considerablement majors, amb una sedimentaci molt poc consolidada que evidencia que encara mant la seva activitat que, puntualment, sembla que arriba en forma daportaci detrtica tamb fins els seus laterals.

Conjunt 3 Nota 3: Es presenta nicament la fase antiga del conjunt 3, la que correspon al moment de construcci de les terrases.

171

Annex 2 En definitiva, integren aquesta fase les segents estructures arquitectniques: el mur frontal i el rebre de la terrassa inferior, els diferents murs que delimitaven la terrassa superior, el mur que delimita tot lespai frontal de la balma per la seva banda oriental, un petit tram de mur que tancava lextrem oriental de la boca de la cavitat i, finalment, un gran fogar contingut per un cercle de pedres (figura 32). Parallelament es documentaren les ocupacions tant de les dues terrasses frontals com de linterior duna bona part de la cavitat i es recuperen artefactes arqueolgics de caracterstiques similars als que havia proporcionat lexcavaci de la fase ms recent. Associades a aquest s, a la terrassa superior sidentificaren a ms dues rees amb concentraci de residus de combusti, que complementaven el fogar de linterior de la balma.

Conjunt: VB-014-3 Codi estructura: VB-014T1

Terrassa inferior VB-014T1 Una de les principals estructures arquitectniques documentades en aquesta fase s el subconjunt AE-3B6, que designa el mur frontal de la terrassa inferior (figures 33, 34 i 35). Aquesta s una de les construccions de ms envergadura dels voltants de la cavitat, doncs associat a la paret hi ha tamb el rebre de la terrassa que facilita lobtenci duna superfcie plana a lalada de la cresta del mur. Tot i que no es pot descartar que amb posterioritat el mur hagi estat objecte dalguna reparaci, lexcavaci efectuada permet assegurar que la seva edificaci data de linici de la fase antiga del Conjunt 3. El nivell de rebre original daquesta terrassa, subconjunt A-3B9, recolzava en el parament interior de lestructura, contenia algun fragment de cermica anloga a la de la resta del Conjunt 3 i, en la seva superfcie, mantenia una capa fina de sediment de llims de color marr que, a lhora, era la base del segon paviment daquesta terrassa (AE-3B8), corresponent ja a la fase recent del Conjunt 3. El mur AE-3B6 presenta una planta irregular. Partint duna orientaci ms o menys EW, en la seva banda oriental progressivament gira cap el Nord per, a poc ms de 1 m. abans darribar al que ser la cantonada, girar bruscament vers el SE i enllaar amb la plataforma que es configura en lextrem Sud del mur AE-3B9, el que delimita les terrasses pel costat Est. En el tram en qu ha estat netejat, que ms o menys correspon tamb amb el que originriament mostrava de forma ms clara el seu parament exterior. Mesura amb tot uns 8,3 m. de llarg. Al llarg de la majoria del seu recorregut el mur mant un ample relativament homogeni, dentorn 1,45 m., que disminueix abruptament en el seu tram oriental per situar-se en uns 0.5 m. Val a dir que en aquesta darrera zona el mur flanqueja alguns blocs de granit per la banda del vessant, fet que explica la seva morfologia sinuosa. En planta la construcci presenta carreus angulosos sense escairar de granit de dimensions fora variables, tot i que la filada que corona els paraments intern i extern tendeix a contenir blocs de prop de 50 x 35 cm. I formes ms aviat rectangulars. El rebre entre aquestes s completat amb clastes molt ms petits i disposats desordenadament. Les pedres no van ser relligades amb sediment. El parament exterior es presenta vertical amb un alat que supera els 1,3 m. En ell no shi defineixen fileres clares i la disposici dels clastes s molt desordenada. En parament intern s encapalat per la filada de carreus relativament grans ja esmentada. Per sota es conforma un rebre de clastes relativament petits i alguns de ms grans i sense a penes 172

Annex 2 sedimentaci entre ells. Amb una certa inclinaci cap endins de la terrassa, s a dir, definint un cert tallus, recolza sobre una filada basal de clastes novament duns 50 x 50 cm., que conforma el sediment del mur en la seva cara interna i que va ser clavada en el sediment existent en lpoca de la seva construcci.

El nivell de rebre interior de la terrassa inferior, AE-3B9, va ser excavat al llarg duna extensi duns 3,5 m2 compresos entre el els blocs que delimitaven el tallus oriental i un eix cap a lOest de 2 m. En planta arribava a tenir un ample de quasi 2 m. en direcci Nord. Aquesta amplada no obstant, va anar disminuint a mesura que lexcavaci profunditzava com a resultat del fet que el dipsit recolzava directament a sobre les ocupacions prehistriques presents en aquest tram de vessant (concretament el subconjunt A-7A11) i de la prpia disposici del parament interior del mur AE-3B6. Aquest nivell dompliment es conformava com un dipsit de clastes de morfologies entre petites i mitjanes (escassament de ms de 50 cm. deix) disposades de manera desordenada complementats per llims de color marr. La seva potncia mxima rondava els 50 cm. La seva superfcie es definia per una fina capa de sediment llims (4-5 cm.), de color marr, que correspon al nivell ds de la terrassa en aquesta fase. Donada la prctica absncia de materials arqueolgics en ella, es va associar al propi rebre inferior que, en canvi, si que va proporcionar alguns pocs objectes arqueolgics. Aquests per una banda eren fragments de cermica alt medieval, fora rodats, que es localitzaven principalment arraconats contra el parament interior del mur. La seva introducci en el dipsit segurament va ser fruit de la seva percolaci. Una altra opci explicativa podria ser que haguessin format part de la terra amb pedres aportada per a definir la terrassa, fet que suposaria assumir que aquesta infraestructura shauria alat quan ja havia iniciat lassentament a les immediacions. No obstant, la manca dartefactes de cronologies ms antigues que tamb haurien format part del substrat desvirtua aquesta possibilitat. En el moment de documentar el jaciment, no es va apreciar cap tancament de la terrassa inferior per la banda Oest. En excavar-se aquest mbit de manera parcial, les actuacions realitzades no van permetre apreciar si per aquest costat havia existit algun tipus de delimitaci de lespai. Per contra, el lmit Est de la terrassa inferior encara es mantenia ben visible, formada per diversos blocs del tallus del con de dejecci i el mur AE-3B2, que en direcci Nord-Sud tanca tot lespai frontal a la cavitat per aquesta banda. La paret AE-3B3 tanca lespai que va des de lextrem oriental del parament frontal de la terrassa inferior (AE-3B6) fins a la paret de la petita cinglera que alberga la Cova del Sardo. En total, sestn al llarg de 8,3 m. seguint una planta lleugerament sinuosa i es troba desplaat uns 3,2 m. a lEst de linici de la balma. Excepte en el seu tram ms meridional, on enllaa amb el mur AE-3B6, la construcci senfila guanyant cota progressivament pel tallus del con de dejecci, de tal manera que la seva base a lextrem Nord es localitza a aproximadament 1,5m. per sobre de la superfcie de linterior de la balma i de la terrassa superior a linici de lexcavaci i entorn 1,8 m. per sobre de les ocupacions de lpoca de la seva construcci en els mateixos espais.

Conjunt: VB-014-3 Codi estructura: VB-014T2

Terrassa superior 173

Annex 2

La construcci dAE-3B3 es va fer mitjanant la tcnica de la pedra seca, tot emprant carreus de granit de mides ben diverses i aparentment sense escairar per b que molts dells presenten diverses de les seves cares fora planes. Amb tot, comparant aquests amb els clastes del substrat (que aqu correspon al material arrossegat pel torrent proper) les morfologies sn similars i ms aviat fa la sensaci de que es van aprofitar alguns dels blocs que ja hi havia en tarter i en el tallus. Dins del seu traat, es poden distingir tres trams que presenten certes diferncies. El primer s el situat ms al Nord, i que cobreix els primers 2,5 m. de la seva longitud, amb una orientaci lleugerament inclinada vers el NW-SE. Aqu la paret es defineix com una nica filada de carreus dentre 50 cm. i 20 cm. deix mxim que recolza, de forma bastant desordenada, a sobre una altra alineaci de clastes de major talla (uns 50/35 cm. deix) actualment ben clavats en el sediment del con de dejecci. En el moment de la intervenci, aquest tram de mur es trobava sepultat per successives aportacions del tallus i, de fet, quan va ser netejat el sediment que el cobria es va poder apreciar que havia patit cert enrunament en alguns punts, amb successives reparacions. El segon tram t una llargria de 3,2 m. i una planta lleugerament arquejada, amb una orientaci global N-S. Continua mantenint un alat de dues fileres, encara que aqu de manera molt ms ordenada i clara, duns aproximadament 40 cm. dalt. En planta presenta dues filades de carreus dun 50 a 30 cm. deix mxim. La paret aqu fa uns 0,8 m. dample. En lextrem Sud daquest segment la doble filada queda una mica desdibuixada en fer-se ms petits els clastes que formen la ms interior. Tot aquest tram no va arribar a ser cobert pel desplaament del tallus, i es trobava exposat en el moment de linici de les excavacions. Finalment, el tercer segment conforma en planta un triangle de 2,3 m. per 2,6 m. i 2,1 m. que defineix la cantonada del mur i el seu enlla amb la paret frontal de la plataforma inferior (AE3B3). Tot i conservar els respectius paraments (lextern de com a mnim una filera i linterior de dues), en planta es configura com un amuntegament de clastes duns 25 x 20 cm. sense una estructuraci molt clara. En el seu extrem Sud aquests clastes prcticament recolzen a sobre un gran bloc de granit del substrat geolgic. Una bona part de les altres construccions que integren aquesta fase antiga del Conjunt 3 sn les delimitacions de la terrassa superior Aquestes consistien, per una banda, en les alineacions de grans blocs de granit que la tanquen pels costats Oest (AE-3B5) i Sud (AE-3B1). Per laltre, dues alineacions paralleles delimitaven la part plana de la terrassa amb larrencada del tallus del con de dejecci oriental. Van rebre les designacions dAE-3B11 i AE-3B10 respectivament. Finalment, a la cantonada Nordest de la terrassa i ja desplaat respecte la superfcie terraplenada, un petit tram de mur (AE-3B4) acotava lentrada de la balma frenant lentrada de sediment del tallus. Per les seves dimensions, les ms visibles daquestes estructures eren els murs AE-3B1 i AE-3B5. El primer tancava la terrassa superior pel seu costat Sud, al llarg duns 9,7 m. La longitud daquesta alineaci, no obstant, superava lample de la terrassa superior en aquesta fase, que rondava els 4,6 m. En aquest sentit, a part de delimitar aquest espai, lalineament AE-3B1 tenia la funci de contenir el desplaament del sediment del tallus oriental vers lextrem Est de la terrassa inferior. La seva orientaci era dEst a Oest en el seu tram ms oriental i girava cap a Est/Sud-est a Oest/Nord-oest en els seus dos teros ms occidentals, on el parament era ms visible. Precisament aquest tram ms evident era format per lalineaci de dos blocs de granit de grans dimensions, de 2,26 m. i 2,8m. de llarg i 0,9 i 1,1 m. dample, respectivament. El segon daquests blocs, el situat ms al centre del mur, tenia per la seva banda interna un claste de menors 174

Annex 2 dimensions (0,9 x 0,4 m.) que se li recolzava. Completaven el traat de lalineaci dos clastes ms, tamb de grans dimensions, encaixats en el tallus oriental. Entre aquests i els anteriors hi havia un espai obert de 0,65 m. dample que facilitava laccs de la terrassa inferior a la superior i a la balma. Lespai definit pels dos murs alludits i linici del tallus mesurava prop de 15,7 m2. El pis daquest espai el conformava un nivell de llims de color marr amb clastes de dimensions variades i disposici desordenada que es va excavar com a AE-3B7 i que servia de base de locupaci de lespai, principalment identificada com a AE-3A6. A diferncia del paviment de la fase recent del Conjunt 3 a la terrassa superior, en aquesta ocasi AE- 3B7 no definia un nivell de clastes relativament homogeni, si no ms aviat es presentava com un dipsit geolgic amb blocs de diferents mides relacionat amb el con de dejecci oriental a la balma. El tret que donava un cert caire despai construt a AE-3B7 era la seva superfcie horitzontal, que en definitiva introdua un marcat canvi dinclinaci respecte el tallus al qual sassociava. Aquest fet mostra una activitat dacondicionament de lespai tot terraplenant-lo. Daquesta manera, la terrassa superior altera la inclinaci prpia del vessant, per una banda vers el Sud i, amb lentrada en activitat del barranc de la banda Est, vers lOest. ADos elements ms culminaven larranjament de lespai que havia de definir la terrassa superior en la fase antiga del Conjunt 3. Ambds consistien en rengles de clastes que en sentit bsicament Nord-Sud (lleugerament virat vers lEst en el cas del ms exterior) delimitaven un tram significatiu de la banda oriental de lespai de la terrassa superior. El que es situava ms proper a la base de la terrassa, prcticament formant part del mateix nivell que AE-3B7 fou designat amb el nom dAE-3B11. El ms exterior, localitzat ja en el vessant inclinat del tallus uns 30 cm. per sobre daquest nivell, va ser denominat AE-3B10. El primer rengle, AE-3B11, mesurava 1,67 m. de llarg i estava format per una nica filada de clastes de 30 x 30 cm. els majors i de 20 x 10 cm. els menors. Lalat de lestructura era el que proporcionava la seva nica filera, dentre 10 i 15 cm. La visibilitat de lalineaci era molt dificultosa tenint present el context sedimentari amb molts clastes en el que recolzava. Ms evident era, en canvi, el rengle exterior, AE-3B10. Situat 0,65 m. A lEst de lanterior, aquesta estructura cobria una longitud de 2,7 m. Tot connectant en el seu extrem septentrional amb el mur AE-3B4 i en el meridional amb un seguit de grans blocs de granit existents en el tallus. La construcci va ser feta a base duna nica filada de carreus de granit de formes cbiques (potser lleugerament escairats o, com a mnim, amb una selecci de la seva morfologia), que oscillaven entre els 50 x 20 cm. i els 20 x 20 cm., amb els blocs majors al Sud i els menors principalment al Nord. Com a alat noms presentava una filera, que noms tenia visible el seu parament occidental, doncs loposat es trobava clavat al substrat geolgic. En un punt central del rengle, la pressi del tallus semblava haver desplaat lleugerament un dels carreus del seu emplaament original. La funci que semblava tenir aquesta estructura era la de delimitar i protegir lespai de la terrassa superior de possibles esllavissades i arribades de clastes del vessant. La caiguda del tallus a la fi de la fase va depassar-la. Locupaci de la terrassa superior es va distingir en el dipsit AE-3A6, consistent en un dipsit duns 10 cm. despessor de llims sorrencs de color marr i poc compactat que cobria lestrat AE-3B7 i es trobava per sota el paviment posterior AE-3B2. Lexhumaci daquest estrat va permetre identificar dues rees amb residus de combusti (AE-3A5a i AE-3A5b). La primera es situa entre els dos rengles AE-3B10 i 175

Annex 2 AE-3B11 i s una llengua minscula de planta ellptica de 14 x 8 cm. La segona t dimensions considerablement majors, i una planta en forma de 8 tombat. De llarg (en sentit E-W) mesura 1,6 m. i dample 0,8 m., i arriba a cobrir una extensi de poc ms d1 m2. Ambds subconjunts identifiquen taques de carbons i cendres aparegudes a dins dAE-3A6 i associades a locupaci dAE-3B7. En el primer cas la densitat de residus s major que en el segon, que es presenta com una llengua ms difusa. Cap de les dues llenges, no obstant, es vincula a un sl rubefectat ni a cap estructura preparada i sinterpreten, ms aviat, com abocament de residus del fogar central de la fase, A-3B12. Lexhumaci dAE-3A6 tamb va permetre recuperar certa quantitat de materials arqueolgics: algun fragment de fauna vertebrada, algun esclat de slex tallat, restes cermiques i cdols de granit i fragments llescats de cdols de granit. Els cdols sencers o fracturats van ser la resta dominant, i configurava un clar element identificador de la fase, sent encara ms present que en els nivells ms recents del Conjunt 3. Les restes cermiques mantenien les morfologies i tipus de pastes presents a la fase recent del mateix conjunt. Sense conformar concentracions clares dobjectes, la disposici daquests materials presentava dos trets rellevants. El primer era labsncia destacada de restes en la meitat oriental de la terrassa. El segon radicava en la continutat que presentava amb lemplaament dels objectes a dins de la cavitat, apartats de les rees amb restes de combusti i definint una certa alineaci Nord-oest a Sud-est al llarg de linterior i lexterior de la balma.

Planta de la terrassa superior (VB-014T2)

176

Annex 2 Conjunt: VB-014-3 Codi estructura: VB-014A1 El subconjunt AE-3A3 integra locupaci de linterior de la balma. Inicialment aquest nivell noms es va poder resseguir a lEst del bloc caigut i nicament lany 2007 (figura 45), un cop aquest havia estat en gran part fragmentat i remogut, va poder resseguir-se per la seva base, al voltant de lespai ocupat per lestructura A-3B12. En termes litolgics, el sediment que el conformava era molt similar al del subconjunt AE-3A1/N, que representava la segent fase docupaci tamb al sector de la zona AE de dins de la cavitat. La matriu era formada per llims de color marr molt fosc, complementada per alguna grava angulosa de granit i alguns clastes, que eren ms freqents a la banda central de la balma. En general el sediment mantenia molta humitat, especialment a lextrem oriental de la cavitat, on es va detectar una percolaci daigua. En aquesta banda la terra era ms fosca. La fase antiga del Conjunt 3 s present, tamb a linterior de la balma, en la construcci dalgunes estructures arquitectniques que comporten una adequaci daquest espai de cara al seu s, igualment documentat. Lexcavaci va permetre localitzar i enregistrar una estructura de combusti situada en el tram central de la balma (A-3B12), a sota del bloc que posteriorment va caure del sostre, i un retall de mur a lextrem oriental de la boca de la balma (AE-3B4). La primera de les estructures consistia en un cercle de clastes de granit dentre 1,7 m. i 1,3 m. de dimetre, amb el seu eix longitudinal oriental en direcci SW-NE (figura 43). Situada en el sector central de la balma, recolzava sobre un pla inclinat fruit de la orientaci del substrat geolgic de la balma, influenciat en totes les fases arqueolgiques documentades anteriors al collapse del sostre per laportaci del con de dejecci de la banda Oest. Els blocs que definien el cercle estaven collocats de forma vertical, clavats en el sediment. Tenien mesures lleugerament variables, tot i que la majoria rondaven els 30 cm. de llarg i els 15-20 cm. dample. Dalt tenien uns 20 cm. per sobre el nivell del sl, tot i que excepcionalment alguns superaven amb escreix aquest alat. Linterior del cercle, format per una nica renglera de clastes, es trobava prcticament buit de pedres (tret dalguna possiblement desplaada de la corona) i cobria una rea de 1,6 m2. El nivell de lespai interior corresponia a la continuaci del sl exterior de llims de color marr molt fosc i no evidenciava cap sobreexcavaci ni cubeta. Dins del cercle hi havia algun fragment de cermica, ltica i fauna cremada i restes de carbons, entre ells duna branca cremada que ha facilitat la dataci absoluta disponible. El sediment, no obstant, no presentava traces de termoalteraci evidents. En tot el nivell corresponent a aquesta ocupaci a linterior de la balma la nica estructura documentada fou el fogar A-3B12. Tampoc es va constatar la presncia de cap variaci del sediment associada a una activitat especfica. Daltra banda, desprs duna breu disminuci de la densitat dobjectes arqueolgics a linici de la capa, la seva exhumaci va proporcionar un nombre relativament elevat de materials (tot i que notriament menor al dels subconjunts AE-3A1/N i AE-3A3). Els tipus dobjectes recuperats eren igualment molt similars: fragments de cermica, principalment modelada a ma i corresponents a petites olles globulars amb bores sortints, algun esclat de slex, cdols i llesques de cdols, fragments de fauna i algun objecte de ferro, junt a una gran quantitat de carbons, el material predominant a tot lestrat. No obstant, ms enll de les similituds entre els tipus dartefactes, els conjunts presentaven certes diferncies. A part dun menor nombre dobjectes, a AE-3A3 destacava una major 177

Annex 2 proporci de cdols i fragments de cdols de granit en detriment dels fragments de cermica. Aquesta variaci tamb es constata a la terrassa superior. Daltra banda, la distribuci dels objectes tamb varia sensiblement. La majoria dels artefactes recuperats provenen del tram central del la zona AE a linterior la cavitat, molt propers o arraconats a un dels blocs de granit que van comenar a aflorar en excavar AE-3A3 a la banda Est de la balma. En aquest sentit, sembla que lespai de major freqentaci de la cavitat es situava entorn el fogar, que en aquesta fase ocupava una posici ms central, es mantenia relativament net i els residus van acumular-se a la seva perifria. Finalment destaca tamb una certa acumulaci dartefactes a lextrem oriental de la balma, en una rea coincident amb la de la dispersi del coordenat 150 i daltres associats. Entre aquests darrers i els materials dAE-3A3 hi mediava, no obstant, una diferncia de cota de prop de 10 cm. i, sobretot, la llengua termoalterada AE-3A4. La presncia daquesta darrera palesava la diferncia de nivells estratigrfics que hi havia entre els dos conjunts dartefactes. Cronologia: La dataci de la fase antiga del Conjunt 3 es va realitzar sobre un fragment duna branca cremada recuperada a linterior del cercle de pedres A-3B12, en un context de fogar, i coordenada amb el nmero 528.

Material datat: un fragment carb duna branca (Abies alba). Pes: 2,17 gr. Codi laboratori: KIA-37688 Resultat sense calibrar: 110530bp Dataci (1 sigma): 895-925 calNE (27,1%), 935-985 calNE (41,1%) Dataci (2 sigmes): 880-1020 calNE(95,4%)

178

Annex 2

Planta del Conjunt 3 fase antiga

179

Annex 2

Conjunt 6: Conjunt: VB-014-6 Codi estructura: VB-014C1

El Conjunt 6 constitueix la penltima de les fases docupaci prehistrica documentades a la Cova del Sardo, compresa entre el 3400/3350 i el 3100/3050 calANE. En extensi es van excavar, per a aquest perode, les restes duna construcci de fusta cremada a lexterior de la balma i que es va poder documentar a travs de diversos segments de troncs i branques gruixudes de pi disposades a la part superior de la terrassa frontal. La majoria dells seguien una orientaci similar en direcci SW-NE. Tant lorientaci recurrent, com lestat de conservaci dels carbons, lextensi que cobria la seva dispersi i el fet que cobrien un nivell amb artefactes arqueolgics justifiquen explicar aquest context com el resultant del collapse duna construcci aria. Aquesta construcci podria haver consistit en diverses guies o bigues de fusta que recolzaven per una banda directament al terra del vessant, cal recordar que no es van trobar indicis de forats de pal, i per laltra extrem a la cornisa de la balma. Es va aixecar en el tram menys inclinat daquest vessant superior de fora la balma, deixat a lOest la superfcie inclinada del tallus occidental. Un incendi coincident o just posterior a labandonament daquesta cabana explica lestat de conservaci del sostre i ha perms documentar-lo arqueolgicament. A linterior daquest possible espai dhbitat no shi va trobar cap estructura arqueolgica, com ara, per exemple, una llar construda. Si hi va haver en el seu interior un fogar, aquest es va formar directament a sobre el terra i no va poder ser identificat durant lexcavaci. En relaci aquest punt cal recordar que les matrius pedregoses i desordenades dels sediments tant que cobrien com els que sostenien locupaci feia difcil resseguir els nivells i que les cendres procedents del collapse del sostre podrien haver-se solapat directament a les duna possible rea de combusti, generant un palimpsest molt difcil de destriar. Tot i que no en una gran quantitat, en canvi si que es van recuperar artefactes arqueolgics, tant a sota del sostre caigut com en les rees adjacents a aquest per les bandes Est i Sud principalment. En aquest punt si que es va observar una certa estructuraci de la dispersi dels objectes, amb un net predomini de restes ltiques tallades a linterior de lhbitat i un conjunt de ltica tallada i fragments de cermica modelada a m a lexterior. Les anlisis traceolgiques en curs hauran davaluar si aquesta dualitat es correlaciona tamb amb usos diferents dels materials ltics de dins i fora de la construcci. El conjunt cermic obtingut s format per restes molt fragmentades i no ha presentat prcticament remuntatges, fet que indica que no es van abandonar recipients sencers i que, ms aviat, correspon a labocament de parts de recipients ja fragmentats. Tota la cermica fou modelada a m i sobserva, en el conjunt recuperat, una proporci elevada de pastes molt toves amb desgreixants gruixuts i un mal estat de conservaci. Continuen havent-hi fragments de parets relativament gruixudes, formes globulars i cord aplicat. De manera parallela o molt poc posterior en el temps a locupaci del vessant exterior a la balma principal, es va ocupar tamb un segon espai en el jaciment, concretament el situat a sota una cornisa lleugerament sortint

180

Annex 2 designada coma segona balma de la Cova del Sardo. Es tracta dun espai poc resguardat i, en aquest aspecte, guarda certes similituds amb lestabliment documentat en el Conjunt 6 de la balma principal. Amb tot, la identificaci daquest nivell arqueolgic es va produir en una cala estratigrfica de dimensions redudes i s necessria una excavaci en extensi daquest espai per a poder disposar de dades ms conclusives sobre les caracterstiques daquesta ocupaci.

Cronologia: La cronologia del Conjunt 6 prov de la dataci (KIA-32351) dun fragment de carb dun dels troncs documentats en el subconjunt A-6A1. Addicionalment, la dataci de dun carb procedent de la cala a la segona balma del jaciment (KIA-40850) ha facilitat un resultat que es situa en la mateixa franja cronolgica. Material datat: un fragment de carb dun tronc (Pinus sylvestris/uncinata). Pes: 0,95 gr. Codi laboratori: KIA-32351 Resultat sense calibrar: 455530bp Dataci (1 sigma): 3365-3331 calANE (29,9%), 3215-3186 calANE (20,1%), 3157-3127 calANE (18,3%) Dataci (2 sigmes): 3484-3476 calANE(0,8%), 3371-3309 calANE(35,6%), 3296-3284 calANE(1,5%), 3276-3265 calANE (1,6%), 3240-3104 calANE (56,0%)

Material datat: un fragment de carb (Pinus sylvestris nigra). Pes: 0,34 gr. Codi laboratori: KIA-40850 Resultat sense calibrar: 446530bp Dataci (1 sigma): 3327-3230 calANE (42,5%), 3225-3219 calANE (2,3%), 3175-3160 calANE (5,7%), 3120-3090 calANE (12,7%), 3048-3033 calANE (5,0%) Dataci (2 sigmes): 3338-3208 calANE(50,8%), 3194-3149 calANE(12,2%), 3141-3078 calANE(19,3%), 3072-3024 calANE (13,1%)

181

Annex 2

Planta del Conjunt 6

182

Annex 2 Conjunt 8 Conjunt: VB-014-8 Codi estructura: VB-014A2

La identificaci del Conjunt 8 es va realitzar, en certa mesura, a partir de la documentaci dun seguit destructures arquitectniques que a linterior de la balma van aparixer a la base del sediment fosc del Conjunt 7 i a lexterior a sota del dipsit de llims amb clastes sobre el que recolzava locupaci del Conjunt 6. Aquestes estructures consistien, a linterior de la balma, en dos fogars delimitats per cercles de pedra i identificats pels subconjunts A-8B1 i A-8B2. Ambds es localitzaven a lespai central de la balma, el primer molt proper a la paret interior i el segon a prop de la vertical de la cornisa. El pis docupaci associat a aquestes llars consistia en una fina capa de sediment marr clar tacat amb petites llenges de llims sorrencs de color gris fosc i sestenia per gran part de la balma. A fora de la cavitat, dos trams de mur, els subconjunts A-8B3 i A-8B4 respectivament, delimitaven una rea lleugerament terraplenada que contenia un extens i potent dipsit de carbons (subconjunt A-8A4). En definitiva, el Conjunt 8, s el segon moment de major intensitat constructiva en lrea estudiada desprs de les ocupacions alt medievals. La llar A-8B1 es localitzava a linterior de la balma, per sota dun entrant que definia la paret de la cavitat en aquest sector. El lloc era recollit, i la mateixa morfologia de la paret de la balma generava un petit tram de sostre uns 60 cm. per sobre del nivell del fogar. En aquesta banda lexcavaci de la base dA-7A15 va deixar al descobert una llengua de sediment de llims amb algun petit clastes anguls de granit, una textura molt cendrosa i una gran quantitat de carbons, tant de redudes dimensions com de grans. Inicialment el dipsit va ser individualitzat com a base dA-7A15, per un cop exhumat es va poder apreciar que el paquet reblia un espai de planta ovalada relativament net de pedres i delimitat per clastes de granit disposats sobre un terra de llims sorrencs, de color marr vermells quan estaven humits i evolucionant cap a marr clar groguenc quan sassecaven (figura 87). Lestructura de clastes prpiament va rebre el nom de A8B1 i el sediment associat de A-8B1/a. El cercle de pedres mesurava 1,05 m. de dimetre major (W-E) i 0,72 m. de dimetre menor (N-S). Els clastes que el conformaven mesuraven entre 30 i 20 cm. de llarg a la meitat oriental de lestructura, amb amplades lleugerament menors, i eren una mica ms petits (entre 20 i 15 cm.) a la banda occidental. En aquest segon tram lalineaci, no obstant, era ms compacta. En lespai acotat per lencerclament hi havia un clastes allargat, de 36 x 16 cm i tres ms de ms de 10 cm. deix mxim. Tots ells no provenien del substrat, com daltres visibles en la imatge, i probablement es vinculen amb el funcionament de la llar. Cobrint aquest espai buit i en alguns punts superant lalineaci de clastes hi havia A-8B2/a, amb un espessor que rondava els 5-7 cm. En la seva excavaci no es va documentar lexistncia duna estratificaci interna del dipsit. La segona llar daquesta fase docupaci es va localitzar durant la campanya de 2008 a 1,2 m. al Sud de lanterior, en el mateix sector central de la balma per, en aquesta ocasi, sota la perpendicular del lmit de la cornisa. Per sobre, cobrint-la, hi havia lestrat A-7A8 bis. Aquest segon fogar va ser identificar com a A-8B2, per a referir-se a lestructura de clastes, i A-8B2/a per a designar el 183

Annex 2 sediment contingut en ella. A-8B2 consistia en una srie de tres cercles concntrics que delimitaven una petita cubeta circular excavada en el sediment de llims anlogues als de la base de A-8B1, procedents tots ells del con de dejecci occidental (figures 88 i 89). La cubeta estava tota ella revestida per clastes de granit, principalment de vores i arestes arrodonides, tant a les parets com a la seva base, definida aquesta per un nic carreu que en conformava el paviment. La cubeta, considerada amb el seu revestiment, tenia una fondria duns 15 cm. De mitjana respecte el relleu del sediment en el qual havia estat excavada (A-10A1). Els seus dimetres oscillaven en funci de la morfologia, i potser petits desplaaments, dels clastes que la tancaven. Els superiors oscillaven entre 23 cm. (SW-NE) i 25 cm. (NW-SE) i els basals entre els 19 (SW-NE) i 9 cm. (NW-SE). Vista des de les diferents direccions, la secci de la cubeta era dun tronc de conus invertit, amb la base plana. Material datat: un fragment de carb (Pinus Sylvestris Nigra). Pes: 0,48 gr. Codi laboratori: KIA-40817 Resultat sense calibrar: 568535bp Dataci (1 sigma): 4546-4463 calANE (68,2%) Dataci (2 sigmes): 4651-4642 calANE (0,6%), 4617-4449 calANE (94,8%)

Conjunt: VB-014-8 Codi estructura: VB-014EI1

El Conjunt 8 a lexterior de la balma es presenta com una rea plana, amb un mur frontal i un de posterior, que cont un gran dipsit de cendres i carbons. El mur frontal, A-8B4, es conforma com un petit parament del qual sen va deixar al descobert un tram 1,4 m. de longitud, doncs a la seva banda Est sembla entrar en el perfil de lexcavaci (. Dample mesura aproximadament 45 cm. Lestructura es definia com una alineaci de carreus de granit sense escairar disposats transversalment respecte leix longitudinal del mur. Els clastes emprats eren de dimensions variables, estrets i allargats (uns 45 x 20 cm.) a la meitat Oest excepte a lextrem, i duns 20 x 15 cm. a la part oriental del mur. El lmit Oest de lalineaci adossa a un bloc major, duns 40 x 40 cm. Aquesta petita paret es localitza just on el vessant inicia la seva inclinaci descendent cap el Sud, de tal manera que presenta laspecte de ser un mur frontal de lrea plana que cont al Nord. Per aquesta banda meridional, el seu parament es presenta fora desordenat, amb dues fileres o, fins i tot, tres en alguns punt i en daltres amb un nic bloc allargat recolzant inclinat vers el Sud sobre tota la secci del mur. Aquesta situaci sembla fruit de la descomposici de part de lestructura, amb el desplaament i prdua dalguns dels seus carreus pel vessant. Els carreus que conformen les fileres basalts del parament exterior semblen haver estat clavats en el sediment geolgic subjacent. En canvi, els de la filera superior recolzen directament sobre els clastes inferiors del parament exterior i, per la seva cara interna, en el mateix sediment geolgic. Per aquesta ra, tot i laparena, el mur no efectua una funci real de contenci duna terrassa construda, si no que delimita per la banda Sud lespai pla que hi ha al Nord, entre aquest subconjunt i A-8B3. Amb tot, el fet que el 184

Annex 2 mur A-8B4 es localitzi just en una lnia de ruptura del relleu, motiva que la seva base es disposi per sota del pla daquest espai interior que delimita i, per tant, del seu contingut de restes de combusti de vegetals (A-8A4). En canvi, les cotes superiors de la cara interna del mur es troben uns 10/15 cm. (lalat corresponent dels carreus que conformen la seva filera) per sobre les de lespai interior. En aquest espai generat, la sedimentaci dA-8A4 recolzava en aquesta filera i, en el seu tram superior, arribava a sobrepassar-la estenent-se per sobre part dels blocs que formaven A-8B4. A la banda Sud del mur el sediment perdia sobre el que recolzava perdia cota rpidament per passar per sota la paret (AE-3B6) de la terrassa medieval. Sobre aquest nivell no es van enregistrar vestigis associats al Conjunt 8. El mur posterior de lrea plana, A-8B3, es disposava en el seu extrem Nord, a una distncia mitjana de 1,6 m. de A-8B4 i a pocs centmetres de la cara meridional dels blocs de linterior de la meitat Est de la balma. Com lanterior, A-8B3 connectava amb el perfil Est de lexcavaci en aquest fase, i s possible que tingui igualment continutat per sota del sediment procedent del con de dejecci oriental. Aquest alineament de clastes de granit es distingeix, morfolgicament, de lanterior. Per comenar, la seva longitud s superior, amb un total de 6,4 m. En segon lloc, tot i mantenir en planta la mateixa orientaci general NE-SW, en un primer tram de quasi 1,2 m. es disposa dE/SE a W/SW per a desprs virar, en el que queda del seu recorregut, vers el SW. A ms, la construcci es defineix en planta com una nica filada de blocs de granit sense escairar de dimensions fora grans, dentre 1,1 m. i 0,7 m. de llarg i 1 m. i 0,7 m. dample, amb leix longitudinal del carreu tendent a seguir la direcci de lalineaci. Entre aquests blocs grans queden tamb espais buits duns 20 a 30 cm., en els que en alguns casos hi ha clastes de menors dimensions que els tanquen parcialment. Laspecte general de la construcci s fora desordenada, amb els blocs disposats directament sobre el nivell geolgic de llims sorrencs amb clastes procedent del con de dejecci occidental. Tot i aquest cert desordre en la disposici dels blocs, dos elements indiquen que es tracta duna construcci intencional. El primer s la prpia alineaci que sestn al llarg de ms de 6 m. En lexhumaci dels dipsits detrtics procedents del tallus Est en aquesta zona del vessant frontal a la balma, no shi va documentar cap alineament daquesta mena i, els clastes que contenien, eren generalment de dimensions molt menors. Daltra banda, i aquest s largument ms determinant, la majoria dels grans blocs presenten clastes plans de granit a la seva base, principalment en la seva cara Sud, amb una inclinaci descendent vers el centre de lalineaci i definint sovint dues fileres. La funcionalitat daquests blocs s la de falcar els carreus de grans dimensions, tot anivellant la seva base que es troba sobreelavada respecte el pla de lespai que delimiten al Sud, i evitant que es desplacin per aquest pendent. Ms enll duna funci de marcar un lmit, aquest frena lentrada de sediment procedent de la balma i de les escletxes exterior entre els blocs que hi ha en la seva part oriental tot preservant lespai acotat. Entre els dos murs A-8B3 i A-8B4 es va exhumar un estrat de llims amb graves de color negre, amb molts carbons i cendres, aix com alguns clastes de granit no majors de 15 cm. deix. La capa va aparixer a sota el dipsit pedregs sobre el qual recolzava el Conjunt 6. En planta sestenia des del lmit Sud del mur A-8A3, del qual narribava a tapar algunes de les falques basals, fins a passar per sobre del mur A-8B4. Fins i tot, a la banda Nord de A-8B3, recolzant en el seu parament, tamb es va documentar un dipsit de llims amb una quantitat fora elevada de carbons (A-8A6) que semblava ser el 185

Annex 2 resultat de la infiltraci de A-8A4, a mesura que es va anar sedimentant, a laltra banda del parament. En sentit NE-SW cobria una distncia de 3,1m. arrencant del perfil de lexcavaci en aquesta fase i la seva extensi era de poc ms de 4,9 m2. La seva exhumaci va mostrar que la llengua de sediment fosc amb carbons continuava per sota del perfil oriental, on la cobria un potent paquet de detritus de la torrentera Est. Una de les principals caracterstiques de lestrat A-8A4 (i la seva continutat A-8A4/S) era la seva coloraci molt fosca, que oscillava del gris al negre, fruit de contenir una gran quantitat de restes de combusti vegetal. Hi havia una gran densitat de carbons, que sovint eren de grans dimensions i en alguns casos amb varis fragments articulats mostrant parts de troncs i branques. A diferncia del que succea en el Conjunt 6, per, les seves orientacions eren canviants i no se napreciava cap de dominant. No obstant, tant en extensi com en secci la matriu sedimentria presentava certes variacions. En secci, durant la seva excavaci es van observar fines llenges de sediment marr, dentre 1 i 2 mm., que alternaven amb el negre. Aquest fet marcava que, considerat en la seva globalitat, el subconjunt A-8A4 era fruit dun procs de formaci dilatat amb perodes dinterrupci de la seva sedimentaci. En planta, es va constatar que en un inici la major densitat de carbons es localitzava a la franja Est de lestrat si b, a mesura que la seva excavaci va avanar, es va constatar que hi havia altres llenges amb quantitats igual delevades. El dipsit format pels subconjunts A-8A4 i A-8A4/S, aix com A-8A6, prcticament no contenien objectes arqueolgics tret de les restes antracolgiques. No shi van documentar fragments de fauna cremada, com succea a linterior de la balma en el Conjunt 7 i els pocs fragments ltics i cermics recollits provenien, quasi en tots els casos, de la superfcie de lestrat. Per tant, van introduir-se en el context en un moment proper al seu abandonament. Material datat: un fragment de carb (Pinus Sylvestris Nigra). Pes: 0,48 gr. Codi laboratori: KIA-40878 Resultat sense calibrar: 571535bp Dataci (1 sigma): 4601-4498 calANE (68,2%) Dataci (2 sigmes): 4681-4636 calANE (10,5%), 4620-4462 calANE (84,9%)

186

Annex 2

Planta VB-014 Conjunt 8

187