Quan ens disposem a dur a terme el comentari crtic sobre alguna obra cinematogrfica determinada cal tindre en compte

que el cine no s un instrument vlid per a lestudi profund duna matria o poca histrica concreta, sin ms b un mitj daproximaci al tema en qesti. Aix doncs, la postura historicista entre els crtics cinematogrfics careix absolutament de sentit. Les coincidncies i analgica del film amb la realitat histrica no s una de les principals preocupacions del director. Es fan pellcules que no comportin un excessiu conflicte intellectual a lespectador, per tant, ms important que lpoca en la que sinspira, s lpoca en que es realitza. Aqu tenim alguns exemples que ho demostren: El signe de la creu (1932); Cecil B. DeMille. Aquesta es tracta duna obra pertanyent al gnere flmic conegut amb el nom de Peplum que pot conceptualitzar-se com cine histric daventures amb una ambientaci basada en lAntiguitat, fonamentalment grecoromana. El terme fou encunyat per la crtica francesa en els anys seixanta utilitzant metonmicament el nom duna pea de vestuari molt freqent en aquests films: Lanomenat Peplum, la qual era una mena de tnica sense manegues cordada al muscle. Sens dubte, es tracta dun film que reflexa una nova realitat de lAlemanya dels anys trenta: El naixement i ascens al poder del rgim Nacionalsocialista. Esprtac (1960); Stanley Kubrick. Peplum basat en la novella histrica homnima de Howard Fast. En aquest cas, podem veure com a lescola de gladiadors de Cpua el gladiador negre que lluita amb Esprtac, interpretat per lactor afroameric Woody Strode, acaba rebellant-se en el moment en que li demanen que acabi amb la vida del seu contrincant, reflex de la situaci social dels Estats Units de lpoca amb els moviments racials emergents que cristallitzen en la figura de Martin Luther King. Troia (2004); Wolfgang Petersen. Presenta una societat en la que no existeix una relaci directa amb els Deus, reflex de la cada vegada menor religiositat caracterstica de la societat actual.

Per tant, com ja diem, al director de cine no se li pot demanar versemblana histrica. All que se li sol exigir s que spiga crear un ambient creador datmosferes que emboliqui lespectador, tot i que per aquest fi sutilitzen recursos que portin lobra cap al terreny de lanacronisme. Bons exemples da sn: Intolerncia (1916), D. W. Griffith. On es presenta una gran conjunci delements culturals estrets dun gran nombre de civilitzacions antigues. I, Claudius (1937); Denis Kavanagh. s un bon exemple ja que en el moment en que el director va demanar informaci sobre les vestals romanes, inconforme amb la contesta va respondre: Vull seixanta, les vull nues i les vull dem en el plat. A ms, desprs de viatjar fins Jerusalem i quedar el productor desencantat amb els possibles decorats que oferien aquelles terres, la pellcula va ser rodada finalment a Utah.

Llavors, tenint aquests conceptes clars i endinsant-nos ja en profunditat en els punts a tractar daquesta obra cinematogrfica, la primera pregunta que ens assalta s per qu el

director polons Jerzy Kawalerowicz opta per una temtica tan extica durant el domini de Polnia per part de la Uni Sovitica. El film esta basat en la novella homnima de lany 1897 de lescriptor polons Aleksander Glowacki, el qual escrivia baix el pseudnim de Boleslaw Prus, autor que fou empresonat pel govern rus degut a la seva oberta oposici a aquest. Mai va explicar per qu es va decidir per escriure sobre aquest tema i per aix sorgiren una srie de teories que intentaven explicar-ho: Prus podria haver volgut reflectir el xoc generacional que es va produir a la seva poca: En 1895 es produeix un xoc generacional a Rssia amb el tsar Nicolau II i a Prssia amb Guillem II, els quals es veuran obstruts per les directrius duna generaci anterior. Aix doncs es pens que volia reflectir un xoc que conseqentment origin diverses visions poltiques. Tamb cap la possibilitat de que lautor volgus reflectir la situaci del poble polons, el qual estaria representat al film pel poble israelita, dividit entre asiris i egipcis. De gran estima en la historiografia i en lart sovitic s el tema de la ra dEstat, la lluita entre lesfera civil i religiosa. Seria llavors un tema que hauria tractat Kawalerowicz sis anys abans, en 1961, amb la pellcula Mare Joana dels ngels, encara que des duna perspectiva i un plnol ms personal. Cal destacar els nombrosos desencontres que tingu lEstat polons amb lEsglsia en els anys seixanta: El govern procomunista dona un pas endavant i prohibeix algunes festes religioses, a ms de dur a terme un control de la natalitat. Se li prohibir tamb al cardenal de Polnia, Stefan Wyszyoski, viatjar a Roma per tal de celebrar el millenari de la cristianitzaci del seu pas. No obstant, aquest moment de tensi es mantindr al marge deixant a lespectador lelecci de decantar-se per un o altre bndol, encara que resulta ms simptica la figura del Fara, representant del poder civil. En arribar el moment de la caiguda del tel dacer, el mateix director dirigeix Quo Vadis, lany 2001, pellcula que sestrenar al Vatic en presncia del papa polons Karol Jzef Wojtya, tot i les clares decantacions ideolgiques del director. Encara que el director no busca en cap moment crear una obra amb trets anlegs al moment o etapa histrica en la que es basa la pellcula, cal parlar dels anacronismes presents en aquesta. Sabem que Kawalerowicz va comptar amb lassessorament de tres egiptlegs, als quals mantingu com a reflex fidel de la novella de Prus, no obstant, podrem atribuir a lescriptor la falta de criteri per elegir les fonts: Ignacy agiell. Tot i aix era llavors la de Prus una lectura obligatria en les escoles a Polnia. Ni Ramss XII ni Ramss XIII van existir, la dinastia ramssida acaba realment amb Ramss XI. Utilitzaci anacrnica de les civilitzacions que apareixen al film: Asiris, hebreus... Utilitzaci de mides gregues (dracma, mina, talent). El sistema de votaci s inexistent en la histria dEgipte, ja que aquest sutilitza per primera vegada a lAtenes democrtica.

Tanmateix, aquests suposats errors queden solapats per lexcellent ambientaci. La principal font dinspiraci per el vestuari la trobem a lexcavaci de Tutankamon lany 1922: Els pectorals, corona blava dels faraons de carcter militar o els tocats. s tamb el mn militar un aspecte de la pellcula a destacar, com ho demostren les condecoracions penjades al coll del

cap libi o els carros de combat i, fins i tot, els tocats dels cavalls. A ms, la manera descenificar aquest aspecte del film per part del director, s a dir, el tractament de la cmera durant els episodis bllics, ser assimilat pel director nord-americ Steven Spielberg a la seva pellcula Salvar al soldat Ryan. El ritual de lembalsamament egipci queda fidelment representat a la mort de Ramss XII, amb la presncia dHorus i Anubis en la tomba de la Vall dels Reis i les planyideres plorant la seva mort. Tamb lescena de la caa del jove prncep des de la balsa s un motiu ms per sostenir la impecable ambientaci del film. El marc arquitectnic es limita al temple i el palau, per al qual es van necessitar grans quantitats de fusta estrets dels boscos siberians a Uzbekistan. Aquest tret refora la dualitat present al llarg de tot el film, junt a algunes parts del gui que constituirien a ms un clar anacronisme, com s el cas de lexclamaci del fara Ramss XIII: Per qu preguen si ning els escolta?!. No existeix una banda sonora, la pellcula es presenta acompanyada musicalment pels cntics darrere de les danses o el cant de lhebrea. s el desert un element omnipresent al llarg de tota lobra ja que supleix a una possible banda sonora, tret que fa possible la creaci daquesta atmosfera de la que parlvem abans per la qual es sent lespectador envoltat. Fou rodada realment en el desert dUzbekistan i en el propi Egipte (Temple dAmon en Karnak, Luxor i Keops), fet pel qual durant el rodatge va haver un problema daprovisionament daigua pels actors, entre els quals caldria destacar la presncia dun destacament de lexrcit sovitic que representaria lexrcit egipci. Per tant, s aquesta una bona obra cinematogrfica? Tenint en compte que la postura historicista entre els crtics cinematogrfics careix absolutament de sentit ja que el cine, al igual que qualsevol dels altres gneres artstics, no s un mitj vlid per a laprofundiment en la matria histrica, al director de cine no se li pot exigir versemblana histrica per s que tingui la capacitat de crear una ambientaci que transporti lespectador a lpoca histrica en qesti. Per tant, estarem davant duna joia cinematogrfica, com ha sigut aclamada per la major part de la crtica, sent considerada la millor pellcula ambientada en lantiga civilitzaci egpcia, sent fins i tot presentada a candidata com a millor pellcula estrangera al Festival de Cannes en 1967. Sn nombrosos els anacronismes que trobem al llarg daquesta, no obstant, el director sesfora per endinsar-nos en la vida duna civilitzaci amb una antiguitat que arriba als milers danys, sentint-nos envoltats en tot moment per un desert que amb la seva veu ens abstrau del nostre espai i temps, cap als misteris de lantic Egipte.