La Vanguardia - La Vanguardia (Catal) - 27 ene 2013 - Franc...

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/showarticle.aspx?artic...

Artculo anterior

Artculo siguiente

Rango del artculo 27 ene 2013 La Vanguardia (Catal) Albert Snchez Piol ALBERT SNCHEZ PIOL, escriptor, autor de les novelles Victus o La pell freda

Francesc de Carreras i el 1714

Els idelegs castellans deien la palabra del rey es ley i acusaven els catalans de tenir-ne una idea abstracta La legislaci catalana afavoria les classes populars, posava lmits al poder absolut del rei i tenia beneficis socials El 9 de gener passat Francesc de Carreras va publicar larticle Elliott i el debat

ARXIU

Gravat del setge de Barcelona del 1714 catal, en qu sinterrogava sobre l11 de setembre del 1714 i el paper dels historiadors. Com que larticle feia servir el format de preguntes, em prenc la llibertat de contestar-les. Per qu els historiadors no expliquen que l11 de setembre del 1714 va ser el final duna guerra de successi a la corona dEspanya provocada per lenfrontament entre les grans potncies europees? En efecte, la guerra va comenar com un conflicte successori, per dins dEspanya enfrontava dues concepcions del poder poltic, la catalana i la castellana, radicalment oposades. Els idelegs castellans resumien el seu pensament amb lexpressi la palabra del rey s ley. Aquests mateixos idelegs recriminaven als catalans que para ellos el rey slo lo es in abstracto. Cada cop ms, els historiadors consideren labsolutisme borbnic com un parntesi retrgrad de la histria europea, no noms en matria de llibertats, sin tamb pel desenvolupament econmic. Per contra, al constitucionalisme catal se lha definit com a republicanisme monrquic. Per qu els historiadors no expliquen que en aquesta data els catalans no van perdre cap llibertat, sin nicament els antics furs estamentals? Per comenar, a Catalunya hi havia Constitucions, no furs. I s lamentable que el senyor Carreras, que s jurista, no hagi experimentat cap mena dinquietud per estudiar el corpus jurdic catal de principis del segle XVIII. En aquest cas, hauria descobert el que saben tots els historiadors del perode: que es tractava duna legislaci avanada, dorigen medieval per constantment modernitzada, i que afavoria les classes populars

1 de 2

28/01/13 11:08

La Vanguardia - La Vanguardia (Catal) - 27 ene 2013 - Franc...

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/showarticle.aspx?artic...

en la mesura que posava lmits al poder absolut del rei i emparava beneficis socials en els mbits de la fiscalitat, la justcia, la guerra i el control dels ministres reials. Un fet, per cert, que explica la desesperada resistncia dels anys 1713 i 1714. El mateix Felip V es queixava amargament que las ltimas cortes los han dejado (als catalans) ms repblicos que a los ingleses. El revisionisme tendeix a fer creure que el poble catal va ser manipulat per unes classes dirigents que van forar-lo al sacrifici, quan la realitat histrica s la inversa: el 1713 els patricis catalans van votar contra la defensa de Barcelona, per la pressi popular va obligar-los a organitzar la lluita. Per qu els historiadors no expliquen que el segle XVIII, governant els Borbons, va comenar la prosperitat econmica de Catalunya, desprs de segles de decadncia, els dos ltims sota govern dels ustries? Vet aqu un mite semblant al que vinculava el desenvolupament econmic al franquisme, una hiptesi que avui dia t molt pocs partidaris. Per comenar, s una falsedat manifesta que els anomenats segles de decadncia, que, en efecte, ho van ser en els aspectes culturals, ho fossin tamb en lmbit econmic. Les ltimes investigacions demostren que el Principat tenia una economia productiva i comercial tan dinmica com expansiva, orientada a lAtlntic nord i a la Mediterrnia occidental. Aquest edifici noms el va poder ensorrar una catstrofe humana i financera absoluta: locupaci militar del territori per lexrcit borbnic. Els testimonis parlen duna repressi peor que la practicada por el duque de Alba en Holanda. Al seu article, en fi, el senyor Carreras lamenta que els historiadors no vulguin contestar a les preguntes que planteja. En aquest punt podrem estar parcialment dacord: jo crec que els historiadors professionals haurien de donar un cop de puny sobre la taula i marcar les lnies vermelles de veracitat que no poden ser traspassades. El problema s que els acadmics experimenten certes reticncies, molt lgiques daltra banda, a lhora denfangar-se en debats amb els neolerrouxistes, demagogs i histrions partidistes que tant sovintegen a les fileres dels revisionisme histric espanyolista. En qualsevol cas, el senyor Carreras pot estar ben tranquil: estic segur que, tingui els dubtes que tingui, sempre trobar entusiastes de la histria disposats a aclarir-los.
Impreso y distribuido por NewpaperDirect | www.newspaperdirect.com, US/Can: 1.877.980.4040, Intern: 800.6364.6364 | Derechos de reproduccin y protegido por la ley.

Artculo anterior

Artculo siguiente

2 de 2

28/01/13 11:08