Sistemes Operatius Lliures

Sistemes operatius lliures
Josep Esteve Estruch
Sistemes operatius monolloc
ndex
Introducci ............................................................................................... Resultats daprenentatge ....................................................................... 1. Installaci de sistemes operatius lliures ........................................ 1.1. Requisits tcnics del sistema operatiu que sha dinstallar ..................................................................... 1.2. Selecci del sistema operatiu que sha dinstallar ................. 1.3. Mtodes dinstallaci i planificaci dels parmetres bsics dun disc dur ........................................ 1.3.1. Partici dun disc dur ....................................................... 1.3.2. Sistema de fitxers dun sistema operatiu Linux ........... 1.3.3. Formataci dun disc dur ................................................. 1.3.4. Clonaci dun disc dur ...................................................... 1.4. Installaci de sistemes operatius i configuraci de parmetres bsics .................................................................. 1.4.1. Installaci del sistema operatiu ..................................... 1.4.2. Configuraci del sistema operatiu installat ................. 1.5. Creaci descenaris duals amb els diferents sistemes operatius installats ..................................................................... 1.6. Configuraci del carregador darrencada ................................. 1.7. Normes dutilitzaci del programari ......................................... 1.8. Documentaci del procs dinstallaci i dincidncies ......... 2. Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i de manteniment sobre sistemes operatius lliures ....................... 2.1. Arrencada i parada del sistema. Sessions ................................ 2.1.1. Comptes dusuari .............................................................. 2.1.2. Arrencada del sistema ...................................................... 2.1.3. Tancar el sistema .............................................................. 2.1.4. Procs darrencada i daturada del sistema informtic .......................................................................... 2.2. Utilitzaci del sistema operatiu: mode ordre i mode grfic ................................................................................ 2.2.1. Histria dels sistemes operatius ..................................... 2.2.2. Modes dinteracci de lusuari amb el sistema operatiu .............................................................................. 2.3. Interfcies dusuari i accessibilitat ............................................ 2.3.1. Histria del sistema X Window ....................................... 2.3.2. XFree86 ..............................................................................
7 9 13 15 17 17 17 18 21 22 23 23 25 25 26 28 29
32 32 32 34 36 38 40 41 41 42 43 43
2.3.3. Funcionament del sistema X Window. Client/servidor .................................................................. 2.3.4. Arrencada del sistema X Window ................................... 2.3.5. Biblioteques especials ...................................................... 2.3.6. Gestors de finestres ......................................................... 2.3.7. Gestors descriptoris ........................................................ 2.3.8. Accessibilitat ..................................................................... 2.4. Gesti darxius i de directoris .................................................... 2.4.1. Sistemes operatius en entorn text ................................. 2.4.2. Sistemes operatius en entorn grfic .............................. 2.5. Compressi i descompressi de fitxers .................................... 2.6. Actualitzaci del sistema operatiu ............................................ 2.7. Agregaci, configuraci, eliminaci i/o actualitzaci de programari del sistema operatiu .......................................... 2.8. Configuraci de lentorn de xarxa i de perifrics .................... 2.8.1. Gesti dels perifrics ....................................................... 2.8.2. Configuraci de lentorn de xarxa en els sistemes operatius ................................................ 2.9. Implantaci de pedaos del sistema i mduls de codi ............ 2.10.Funcionament correcte de les configuracions fetes ............... 2.11.Inventari del programari installat ........................................... 2.12.Documentaci del procs de configuraci. Interpretaci de la documentaci tcnica ................................ 3. Administraci dels sistemes operatius lliures ................................ 3.1. Creaci i gesti dusuaris i grups. Gesti de perfils dusuaris i de grups locals. Contrasenyes. Permisos ............... 3.1.1. Comptes dusuari .............................................................. 3.1.2. Gesti dusuaris ............................................................... 3.1.3. Grups dusuaris ................................................................. 3.1.4. Gesti de grups dusuaris ................................................. 3.1.5. Perfils dels usuaris ........................................................... 3.2. Gesti del sistema darxius. Eines grfiques i de consola ...... 3.2.1. Muntar dispositius ........................................................... 3.2.2. Desmuntar dispositius ..................................................... 3.2.3. Fitxer /etc/fstab ................................................................. 3.2.4. Gesti dels sistemes de fitxers ....................................... 3.3. Gesti dels processos del sistema i dusuari. Activaci i desactivaci de serveis ............................................................. 3.4. Optimitzaci de la memria i del funcionament dels dispositius demmagatzematge ......................................... 3.5. Rendiment del sistema. Eines del sistema de seguiment i de monitoratge ................................................................................. 100 3.6. Compartici de recursos ............................................................ 103 3.6.1. Configuraci de xarxes en grup de treball ..................... 106 3.6.2. Compartir recursos en xarxa ........................................... 106 97 94 84 85 85 87 88 89 89 91 92 93 93 82 84 78 81 81 82 73 76 77 44 45 46 46 47 48 50 50 66 68 69
3.6.3. Explorar els equips de la xarxa ....................................... 108 3.6.4. Mapar unitats lgiques .................................................... 109 3.7. Interpretaci del comportament del sistema operatiu .......... 109 3.8. Automatitzaci de tasques ......................................................... 113 3.9. Execuci de programes i de guions administratius ................ 114 3.10.Mtodes per a la recuperaci del sistema operatiu ................ 120 3.10.1.Punts de restauraci ........................................................ 122 3.10.2.Inici en mode a prova derrors ........................................ 122 3.10.3.Altres procediments de recuperaci del sistema operatiu .............................................................................. 123 3.10.4.Cpies de seguretat .......................................................... 123 3.11.Comprovaci del funcionament del sistema operatiu ........... 124 3.12. Documentaci referent a ladministraci, a les incidncies i a la informaci tcnica ............................................................ 125
Introducci
Lordinador est format per diferents components que han destar coordinats perqu funcioni correctament. Lencarregat de coordinar tots aquests components del maquinari s un programari bsic que cal tenir installat i configurat. Aquest programari bsic sanomena sistema operatiu. En aquesta unitat formativa estudiareu la installaci, la configuraci i ladministraci de sistemes operatius propietaris, que tenen com a caracterstica principal que cal pagar per poder-los utilitzar. En lapartat Installaci de sistemes operatius lliures sestudia el procs dinstallaci de sistemes operatius: com es fa un estudi previ de les necessitats i la selecci consegent del sistema operatiu que ms sadapta als requisits que se li demanen, com sinstalla seguint el procediment que estableix la documentaci tcnica. Veureu com es configura aquest sistema operatiu, s a dir, com sadapta a les necessitats que t cada usuari, i com es comprova que el sistema funciona correctament i dna el rendiment que shavia previst. Tamb treballarem com es documenta el procs dut a terme. En lapartat Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i manteniment sobre sistemes operatius lliures estudiarem com es pot accedir al sistema informtic, i com sutilitzen els sistemes operatius lliures tant des del mode text com del mode grfic. Aix vol dir, que aprendreu a comunicar-vos amb el sistema operatiu utilitzant les ordres especfiques de qu disposa sistema operatiu (mode text) i mitjanant les seves eines grfiques (mode grfic). En lapartat Administraci dels sistemes operatius lliures estudiareu petites tasques dadministrador en el sistema informtic: la gesti dusuaris i grups dusuaris, la compartici de recursos, la configuraci del sistema operatiu per poder treballar en xarxa, i altres activitats no menys importants. Aquesta unitat formativa es bsica per poder entendre i saber utilitzar correctament un sistema operatiu multiusari de tipus lliure tant en mode text com en mode grfic. Per poder assolir els objectius que es demanen en aquesta unitat formativa, s molt important que practiqueu amb algun sistema operatiu multiusuari de tipus lliure; podeu utilitzar qualsevol distribuci del sistema Linux (per exemple, Ubuntu, Linkat, SuSe, Fedora, etc.). Un altre aspecte
que heu de considerar s la importncia de saber installar i configurar sistemes operatius multiusari de tipus lliure en mquines virtuals. Heu de saber installar, configurar, comprovar, documentar i utilitzar sistemes operatius multiusaris de tipus propietari tan en mode text com en mode grfic i finalment heu de saber dur a terme petites tasques dadministrador.
Resultats daprenentatge
En acabar la unitat heu de ser capaos del segent: 1. 2. Interpretar les diferents fases dinstallaci dels sistemes operatius. Establir els principals objectius per poder determinar els requisits tcnics en la installaci dels sistemes operatius. 3. Interpretar la documentaci tcnica dels sistemes operatius que cal installar i configurar. 4. Determinar els elements que cal avaluar dels possibles sistemes operatius que shan dinstallar. 5. Seleccionar el tipus de clonaci que cal desenvolupar per salvaguardar la informaci dun sistema informtic o per installar sistemes operatius. 6. 7. 8. Installar sistemes operatius. Configurar sistemes operatius installats. Comprovar el procs dinstallaci i de configuraci dels sistemes operatius. 9. 10. Installar i configurar sistemes operatius duals. Interpretar el funcionament dels gestors darrencada dels sistemes operatius. 11. 12. Interpretar el funcionament del sistema X Window. Dissenyar la documentaci dutilitzaci dels sistemes operatius installats i configurats. 13. Documentar tot el procs dinstallaci i de configuraci dels sistemes operatius. 14. Interpretar el procediment bsic darrencada de qualsevol sistema operatiu. 15. Determinar lestat de laccessibilitat als entorns grfics actuals.
10
16.
Utilitzar les ordres corresponents per gestionar els directoris, els fitxers i els permisos dels sistemes operatius lliures en mode text i en mode grfic.
17.
Utilitzar els programes de compactaci i de compressi en els sistemes operatius lliures tant en mode text com en mode grfic.
18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27.
Actualitzar el sistema operatiu. Gestionar els diferents tipus de formats de paquets informtics. Installar pedaos dels sistemes operatius. Configurar els sistemes operatius per poder treballar en xarxa. Documentar el procs de manteniment en el sistema operatiu. Manipular els usuaris i els grups dusuaris. Configurar els perfils dels usuaris del sistema informtic. Manejar els processos. Utilitzar els serveis. Seleccionar i aplicar el tipus dordre o deina adequada per avaluar diversos aspectes del sistema informtic relacionats amb el rendiment del sistema.
28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36.
Configurar xarxes LAN en grup de treball. Compartir recursos en xarxa. Identificar i interpretar les dades de configuraci del sistema operatiu. Fer el manteniment del programari propi del sistema operatiu. Aplicar processos dautomatitzaci de tasques. Executar programes i guions. Usar procediments per recuperar el sistema operatiu. Aplicar processos de cpies de seguretat. Comprovar el funcionament correcte del sistema informtic.
11
37.
Identificar i interpretar els elements implicats en ladministraci del sistema informtic.
38. 39.
Interpretar la documentaci tcnica. Crear el manual dusuari.
12
13
1. Installaci de sistemes operatius lliures
Per poder utilitzar els diferents components que formen un ordinador cal tenir installat i configurat un programari bsic anomenat sistema operatiu. Un tipus de sistemes operatius que podem aplicar a la nostra tasca daprenentatge sn els sistemes operatius anomenats lliures. Podem classificar els sistemes operatius en funci de qui ns el propietari. Els sistemes operatius que podem utilitzar sense pagar cap quantitat de diners sanomenen lliures. Podem definir el sistema operatiu a partir de diferents parmetres de valoraci: 1) Segons la funci que tingui:
Un sistema operatiu s el suport lgic que controla el funcionament de lequip fsic.
2) Des del punt de vista de lusuari:
Un sistema operatiu s un conjunt de programes i funcions que amaguen els detalls del maquinari i donen a lusuari un cam senzill i flexible daccs al sistema.
3) Des del punt de vista de gestor de recursos:
Un sistema operatiu s ladministrador de recursos oferts pel maquinari per obtenir un rendiment eficient.
4) Des del punt de vista del sistema i doperaci:
Un sistema operatiu s el conjunt de programes relacionats entre ells, que contribueixen al fet que lordinador faci correctament el seu treball.
14
5) En funci de la comoditat i de leficincia: Un sistema operatiu s un conjunt de programes que actuen com a intermediari entre lusuari i el maquinari de lordinador i el seu propsit s proporcionar lentorn en el qual lusuari pot executar programes. Aleshores, lobjectiu principal dun sistema operatiu s aconseguir que el sistema de computaci sutilitzi duna manera cmoda, i lobjectiu secundari s que el maquinari de lordinador sutilitzi duna manera eficient.
6) Des del punt de vista de la comunicaci entre lusuari i el maquinari:
Un sistema operatiu s un conjunt de programes que controlen lexecuci de programes daplicaci i actuen com una interfcie entre lusuari i el maquinari dun ordinador; aix, un sistema operatiu explota i administra els recursos de maquinari de lordinador amb lobjectiu de proporcionar un conjunt de serveis als usuaris del sistema.
El sistema operatiu s un component del programari; de sistemes operatius, nhi ha molts i de diferents. Per aix, podem classificar els sistemes operatius seguint els criteris segents: 1) Segons la utilitzaci de recursos. Aquesta classificaci fa referncia al nombre de programes que es vol executar simultniament. Podem distingir entre sistemes monoprogramats i multiprogramats.
Els sistemes monoprogramats noms admeten un programa en el sistema i no permeten fer s de les tcniques de multiprogramaci. El programa s carregat en memria i shi queda fins que acaba de ser executat. Durant aquest perode de temps no es pot executar cap altre programa. Els sistemes multiprogramats o multitasca utilitzen tcniques de multiprogramaci i poden admetre un o ms programes dun o diversos usuaris simultniament.
2) Segons el nombre dusuaris. Classifiquem els sistemes en funci del nombre dusuaris que poden accedir a un ordinador. Podem distingir entre sistemes monousuaris i sistemes multiusuaris.
Els sistemes monousuaris noms permeten en un determinat moment la connexi dun nic usuari a la vegada en el sistema.
15
Els sistemes multiusuaris utilitzen tcniques de multiprogramaci i ofereixen la possibilitat que diversos usuaris accedeixin a la vegada al sistema, i es pot utilitzar tamb temps real i temps compartit.
3) Segons el propietari del sistema. Dna la possibilitat de la lliure disposici del sistema. Podem distingir entre sistemes lliures i sistemes propietaris. Els sistemes lliures, o tamb anomenats sistemes oberts, sn sistemes operatius que donen la llibertat als usuaris sobre el producte adquirit i, per tant, una vegada obtingut, de poder ser utilitzat, copiat, estudiat, modificat i redistribut lliurament. Els sistemes propietaris, o tamb coneguts com a sistemes no lliures, sn sistemes operatius en qu els usuaris tenen les limitacions segents: utilitzaci, modificaci, redistribuci (amb modificaci o sense), o el codi font no est disponible o laccs s restringit.
1.1. Requisits tcnics del sistema operatiu que sha dinstallar

La fase dinstallaci dun sistema operatiu s una fase crtica dins dun sistema informtic, ja que cap usuari no podr utilitzar el sistema informtic si el sistema operatiu no est installat i optimitzat correctament. No nhi ha prou que executem el programa dinstallaci del sistema operatiu i ja est, sin que hem de tenir en compte moltes ms coses perqu el sistema funcioni correctament. Tant si volem desenvolupar una installaci nova com si volem fer una actualitzaci del sistema operatiu ja existent, hem de pensar que el ms important del procs que cal dur a terme s establir una planificaci escrupolosa. La planificaci dun procs que cal executar s lorganitzaci de les diferents accions implicades en el procs.
Pot succeir que, encara que shagi planificat el procs, es presentin problemes, per el que s que s segur s que si no planifiquem es presentaran ms problemes que haurem de resoldre. Tamb cal incloure la temporitzaci de la planificaci i la documentaci. En el procs dinstallaci dels sistemes operatius podem indicar com a base duna bona planificaci les fases segents: 1) Lestudi previ o anlisi prvia consisteixen a estudiar i avaluar el procs dinstallaci i de configuraci del sistema operatiu.
Una planificaci, bsicament, t tres components: 1) Lenumeraci de les tasques que shan de dur a terme. 2) Lestimaci del temps que durar cada tasca. 3) Lassignaci de recursos disponibles a les tasques existents. Planificaci dun procs
16
2) En la fase dinstallaci, sinstalla el sistema operatiu en el maquinari corresponent. 3) En la fase de configuraci adaptem el sistema operatiu a les necessitats de funcionament de lusuari i del programari del sistema informtic. 4) Una vegada hem configurat el programari installat, cal comprovar-ne el funcionament individualment (com un programa independent) i globalment (en conjunt amb els altres components del sistema informtic). A partir dels resultats obtinguts caldr fer modificacions en la installaci i configuraci o no fer-les. 5) Finalment, caldr documentar tot el procs dinstallaci i de configuraci definitiu, i tamb les diferents incidncies presentades i les solucions emprades en el procs. Cal ser rigors en la planificaci i que les coses no durin ms temps del necessari; en definitiva, cal intentar que limpacte en el funcionament del sistema dinformaci sigui tan petit com sigui possible. En la majoria de casos, totes les dificultats tcniques sn per una nica causa: la no-utilitzaci de la documentaci. Tots els sistemes operatius disposen de documentaci referent a les seves caracterstiques tcniques i normes dutilitzaci. Moltes vegades aquesta informaci semmagatzema en el mateix suport que el programari del sistema operatiu. Abans de comenar a fer res, s molt bon costum llegir el manual que acompanya cada producte i els fitxers dajuda a la installaci que alguns productes inclouen en el suport (disquet, CD/DVD, etc.). En aquests arxius, semmagatzema informaci que no es pot incloure en els manuals, o shi inclouen incompatibilitats amb altres productes. Cal llegir la documentaci amb tranquillitat. Els fabricants inclouen aquesta informaci perqu ens sigui til.
En la fase corresponent a lestudi previ de la installaci del sistema operatiu, sestableixen els objectius per a la possible installaci del sistema operatiu. A partir daquests objectius determinarem els requisits tcnics que ha de tenir el sistema operatiu que cal installar.
Els requisits tcnics del sistema operatiu que cal installar s tot el que volem que tingui el nostre sistema operatiu, s a dir, tots els serveis que necessitem en el nostre sistema informtic per poder-lo utilitzar duna manera cmoda i eficient.
17
1.2. Selecci del sistema operatiu que sha dinstallar

Una vegada coneixem els requisits tcnics que demanem al sistema operatiu que sha dinstallar, caldr seleccionar el sistema operatiu que ms b sadapti als requeriments tcnics exigits. La selecci del sistema operatiu que sha dinstallar s el procs mitjanant el qual savaluen les caracterstiques dels diferents sistemes operatius disponibles en cada moment, i sen contrasten les caracterstiques amb els requeriments tcnics establerts.
El procs de selecci del sistema operatiu que sha dinstallar implica uns coneixements molt exhaustius de les caracterstiques i de les possibilitats dels diferents sistemes operatius disponibles en cada moment. Aquest procs de selecci sha de fer a partir dels requeriments tcnics establerts i de les caracterstiques especfiques de cada sistema. La decisi sha destudiar i de justificar a partir dun equip de treball especficament creat. Aquest equip de treball ha de ser format per diversos especialistes relacionats amb el tema de qu cal tractar. Procs de selecci del sistema operatiu
1.3. Mtodes dinstallaci i planificaci dels parmetres bsics dun disc dur
Una vegada seleccionat el sistema operatiu que cal installar en el nostre equipament informtic, cal establir tot un seguit de parmetres que afectaran el disc dur en qu installarem el sistema operatiu i que shan de fixar abans de comenar el procs dinstallaci del sistema operatiu. Aquests parmetres sn les particions, el sistema de fitxers i la formataci.
1.3.1. Partici dun disc dur

Per poder installar un sistema operatiu en un disc dur cal que el disc dur tingui una partici preparada per poder contenir el sistema operatiu. La partici fa que un disc dur, o una part, es pugui utilitzar com a medi demmagatzematge. Una partici del disc dur s el nom de qualsevol divisi dun disc dur. La tcnica consisteix a dividir un disc dur en diverses parts, les quals actuen i sn tractades pel sistema com a discos independents; no obstant aix, aquestes divisions sn presents en un mateix disc fsic. Quan un disc s dividit en particions, el sistema reconeix el disc fsic en tants discos electrnicament com particions creades. Cada partici pot tenir el seu propi sistema de fitxers i, daquesta manera, tenir un disc dur fsic que funciona en realitat com a diverses unitats demmagatzematge independents. Aix s til en els usuaris que necessiten o que volen tenir diversos sistemes operatius en una mateixa mquina o en un mateix disc dur.
Creaci de mltiples particions lgiques Davant la necessitat de crear ms particions, haurem de crear les particions lgiques a partir de ls duna partici primria com si fos extensa. A partir daqu, hi podrem crear totes les particions lgiques que vulguem. Aquestes, en alguns casos, no ens serviran per installarhi el sistema operatiu, per ens permetran de desar-hi dades, com si es tracts duna carpeta. Taula de particions La taula de particions dun disc dur s una estructura que cont informaci de les diverses particions dun disc dur.
Hi ha tres tipus de particions: 1) Partici primria. Sn les divisions primeres del disc i noms nhi pot haver quatre. Depenen de la taula de particions. Un disc fsic completament formatat consta, en realitat, duna partici primria que ocupa tot
18
lespai del disc i t un sistema darxius. Qualsevol sistema operatiu pot detectar aquest tipus de particions i els pot assignar una unitat sempre que en reconegui el format (sistema darxius). Les particions primries, per tant, seran el lloc on installarem el sistema operatiu. 2) Partici secundria o estesa. s un altre tipus de partici que actua com una partici primria; serveix per contenir moltes unitats lgiques a linterior. Va ser ideada amb la finalitat de trencar la limitaci de quatre particions primries en un nic disc dur. Noms hi pot haver una partici daquest tipus per disc dur i noms serveix per contenir particions lgiques. Per tant, s lnic tipus de partici que no suporta un sistema de fitxers directament. 3) Partici lgica. Ocupa un tros o la totalitat de la partici estesa, la qual sha formatat amb un tipus especfic de sistema de fitxers (FAT32, NTFS, EXT, etc.), i shi ha assignat una unitat si el sistema operatiu reconeix les particions lgiques o el seu sistema de fitxers. Noms alguns sistemes operatius, per exemple, OS/2, Linux i qualsevol Windows amb motor NT tenen la capacitat darrencar des duna unitat lgica; per aix, es diu que les unitats lgiques shan dutilitzar noms per emmagatzemar arxius de configuraci o de lusuari i no del sistema, encara que, tal com hem comentat, hi ha excepcions. Com a mnim, s necessari crear una partici per a cada disc dur. La partici pot contenir la totalitat de lespai del disc dur o sols una part.
Tipus i mida de particions A lhora descollir el tipus i la mida de les particions, haurem de tenir en compte dos aspectes: 1) Lespai de disc dur. 2) Els sistemes operatius que hi vulguem installar. El fet de fer particions en el disc dur ens ajuda a millorar lorganitzaci de les dades i a tenir ms dun sistema operatiu installat, i no es desaprofita tant lespai del disc dur. Partici de discos magntics i de memries flash Prcticament, tot tipus de disc magntic i de memria flash (per exemple, el llapis de memria USB) es poden particionar. No obstant aix, per disposar de ms particions en un mateix disc, sutilitzen les particions esteses, les quals poden contenir moltes particions lgiques. En aquest tipus de particions, no s recomanable utilitzar-les per installar determinats sistemes operatius, sin que sn ms tils per desar informaci no indispensable per al funcionament del sistema. Els disquets i els discos ptics (per exemple, els CD i els DVD) no suporten les particions.
OS/2 s labreviatura doperating system/2, i NT, de new technology.
Cal indicar que noms les particions primries i les lgiques poden contenir un sistema de fitxers propi. Les particions esteses noms serveixen per contenir particions lgiques. Les particions esteses sn un tipus de partici primria, per a diferncia daltres particions primries, noms hi pot haver una partici estesa en tot el disc.
Sistema ests de fitxers La popularitat de Linux va fer evident la necessitat de millorar el sistema de fitxers. La proposta ms afortunada va ser el sistema ests de fitxers (extended file system, ext). Aparegut lany 1992, s conegut com el primer sistema darxius nadius de Linux. Lany 1993 es va introduir tota una srie de modificacions a lext i, com a resultat, en va sorgir el sistema ext2. Lany 1999 es va presentar una nova versi del sistema de fitxers per a Linux, ext3. I, finalment, lany 2006 es va presentar lltima proposta, el sistema de fitxers ext4.
Cada partici t un sistema de fitxers propi, s a dir, la prpia manera dorganitzar i de localitzar la informaci. Per exemple, el Windows 98 utilitza el sistema de fitxers FAT32, el Windows 2003 Server utilitza els sistema de fitxers NTFS i Linux pot utilitzar els sistemes de fitxers ext, ext2, ext3 i ext4.
1.3.2. Sistema de fitxers dun sistema operatiu Linux

Un sistema de fitxers s un component del sistema operatiu que permet gestionar la informaci dels dispositius demmagatzematge. s responsa-
19
ble de lorganitzaci de la informaci en arxius i directoris. Generalment, un sistema de fitxers t directoris que associen noms darxius amb arxius, normalment connectant el nom darxiu a un ndex en una taula dassignaci darxius dalgun tipus, com els nodes didentificaci (inodes) en els sistemes Unix.
Un element que utilitzen els sistemes de fitxers Unix/Linux s el concepte de node didentificaci (inode).
Un sistema darxius s una estructura que permet desar la informaci duna partici. Aquesta estructura la creem quan es formata la partici. Hi ha diferents sistemes darxius i, molts cops, un mateix sistema operatiu s capa de reconixer mltiples sistemes darxius. El sistema de fitxers divideix conceptualment el medi demmagatzematge en un conjunt de blocs de grandria fixa. Cada fitxer ocupa un conjunt daquests blocs no necessriament contigus. La taula dassignaci darxius s un ndex que determina els blocs que pertanyen a cada arxiu.
El primer sistema darxius suportat per Linux va ser el Minix. Aquest sistema darxius t algunes limitacions: el nom de larxiu no pot tenir ms de catorze carcters i la grandria mxima del fitxer s de 64 MB. Els blocs sn de 16 bits, i aix fa que la seva capacitat sigui de 216 = 65.536 blocs. El nombre dentrades per directori s fix. Podem destacar els segents sistemes de fitxers en el sistema Linux: 1) El primer sistema de fitxers dissenyat especficament per a Linux, el sistema de fitxers ests o ext, va ser presentat labril de 1992 i va resoldre molts problemes que presentaven els sistemes de fitxers FAT o el sistema Minix, per li faltava rapidesa.
Blocs En el sistema de fitxers Unix/Linux sutilitza el terme bloc per referirse al conjunt de sectors que poden llegir/escriure en cada operaci daccs al disc magntic. Es pot definir la grandria del bloc, que pot ser qualsevol mltiple de 2 del valor base 512 bytes (512, 1.024, 2.048, 4.096, etc.), que correspon a 1, 2, 4, 8... sectors, respectivament. Altres caracterstiques que tenen els blocs s que sagrupen en conjunts (grups de blocs). El nombre depn del dispositiu; en un disquet, hi pot haver un nic conjunt de blocs, mentre que en una unitat de diversos GB hi pot haver desenes daquestes agrupacions.
En el sistema Linux, la informaci semmagatzema en estructures anomenades nodes didentificaci, i igual que els sistemes FAT, els directoris sn fitxers en qu les dades contenen informaci sobre altres fitxers. Una caracterstica distintiva s que cada fitxer pertany a un propietari i a un grup dusuaris. Una altra caracterstica s que els dispositius dE/S sn gestionats per determinats fitxers especials. En informtica, un node didentificaci (inode, node-i, node ndex o i-node) s una estructura de dades prpia dels sistemes tradicionalment utilitzats en els sistemes operatius tipus Unix com s el cas de Linux. Un node didentificaci cont les caracterstiques (els permisos, les dates, la grandria, la data de la creaci o de lltima modificaci, el nombre denllaos...) dun arxiu, directori o qualsevol altre objecte que pot contenir un sistema de fitxers.
En Linux, cada fitxer sidentifica per un nom i el seu nmero de node didentificaci.
20
2) Els sistema de fitxers ext2 (second extended filesystem o segon sistema darxius ests) s un sistema darxius per al sistema operatiu GNU/Linux. El principal desavantatge dext2 s que no implementa el registre per diari o bitcola (journaling). Va ser el sistema de fitxers per defecte de les distribucions de Linux RedHat, Fedora Core i Debian. El sistema de fitxers t un tipus de taula FAT de grandria fixa, en qu semmagatzemen els nodes didentificaci. Els nodes didentificaci sn una versi millorada de FAT, en qu un punter node didentificaci emmagatzema informaci de larxiu (cam, grandria, ubicaci fsica, etc.); quant a la ubicaci, s una referncia a un sector del disc en qu hi ha totes i cadascuna de les referncies als blocs de larxiu fragmentat. Aquests blocs sn duna grandria que podem especificar quan es crea el sistema darxius, des de 512 bytes fins als 4 kB. Els lmits sn un mxim de 2 TB darxiu i de 4 TB de partici. 3) Lext3 (third extended filesystem o tercer sistema darxius ests) s un sistema darxius amb un registre per diari (journaling). Lnica diferncia entre el sistema ext2 i ext3 s el registre per diari. Un sistema darxius ext3 pot ser muntat i utilitzat com un sistema arxius ext2.
El registre per diari o bitcola s un mecanisme pel qual un sistema informtic implementa transaccions. Tamb es coneix com a journaling. Es basa en portar un journal o registre de diari en el qual semmagatzema la informaci necessria per restaurar les dades afectades per la transacci en cas que aquesta falli.
4) Lext4 (fourth extended filesystem o quart sistema darxius ests) s un sistema darxius amb un registre per diari. Les principals millores respecte a la versi ext3 sn: suporta volums de fins a 1.024 PB. s compatible amb ext3, aix vol dir que es pot muntar com una partici ext3 i que les particions ext3 es poden muntar com a ext4. 5) El ReiserFS (reiser3) s un sistema darxius de propsit general, dissenyat i implementat per lempresa Namesys i liderat per Hans Reiser. Actualment s suportat per Linux. s un sistema darxius amb un registre per diari. 6) El JFS (journaling filesystem) s un sistema darxius amb suport de transaccions desenvolupat per IBM i utilitzat en servidors. Va ser dissenyat amb la idea daconseguir servidors dalt rendiment i servidors darxius daltes transaccions. JFS va ser desenvolupat pel sistema AIX. La primera versi per a Linux va ser distribuda lany 2000. s un sistema de 64 bits i, per tant, suporta grans fitxers i particions. 7) LXFS s un sistema darxius de 64 bits amb suport de transaccions dalt rendiment creat per Silicon Graphics Inc (SGI) per la seva implementaci
AIX s la versi del sistema operatiu Unix de lempresa IBM.
21
dUnix anomenada IRIX. LXFS s el sistema darxius amb journaling ms antic disponible per a les plataformes Unix. El seu desenvolupament va comenar lany 1993 a lempresa SGI. LXFS es va incorporar a Linux a partir de lany 2000 i suporta fins a 9 EB. En sistemes Linux de 32 bits pot arribar fins a 16 TB. El sistema operatiu Unix fa servir una estructura jerrquica de fitxers en forma darbre semblant a lestructura del sistema operatiu DOS. El sistema permet crear directoris i inserir dins de cada directori fitxers i directoris nous. Tota lestructura comena des de larrel o root que constitueix el directori principal o directori arrel. Aquest directori es representa mitjanant el smbol / (slash) i cont tots els altres directoris i fitxers. Des daquest directori neix tota lestructura en arbre.
EB s labreviatura dexabytes; PB, de petabytes, i TB, de terabytes.
DOS s labreviatura de disk operating system.
A diferncia del sistema DOS, en qu podem veure unitats individuals, el sistema darxius dUnix comena amb un directori arrel. A Unix/Linux hi ha noms un arbre de directoris.
El procs de muntar consisteix a enganxar un dispositiu a lestructura darbre.
En Unix/Linux, als diferents sistemes de fitxers que el sistema pot utilitzar no shi accedeix per identificador de dispositiu (com un nmero o nom dunitat), per, en canvi, es combina en una estructura jerrquica darbre que representa el sistema de fitxers com a nic i senzill. Linux afegeix cada sistema de fitxers nou en aquest arbre de sistemes de fitxers quan es munta. Tots els sistemes de fitxers, de qualsevol tipus, es munten sobre un directori i els fitxers del sistema de fitxers sn el contingut daquest directori. Aquest directori en qu es munten els sistemes de fitxers es coneix com a directori de muntatge o punt de muntatge. Quan el sistema de fitxers es desmunta, els fitxers propis del directori de muntatge tornen a ser visibles.
Dispositius fsics i directoris El sistema darxius vist per lusuari s una estructura en arbre invertit en la qual els arxius sagrupen en directoris. En cas que en el sistema hi hagi diversos dispositius fsics demmagatzematge secundari, tots depenen del directori arrel i lusuari els tractar com uns subdirectoris que depenen de larrel.
1.3.3. Formataci dun disc dur

Una vegada establerts el tipus de partici, la grandria del disc dur i el tipus de sistema de fitxers que cal utilitzar, cal implementar-ho en un disc dur. Per fer aquest procs sutilitza la formataci.
Preparaci del disc dur durant la installaci Un dels mtodes utilitzats per a la installaci de sistemes operatius implica la preparaci prvia del disc dur en qu es far la installaci, s a dir, gestionar les particions, installar el sistema de fitxers i la formataci. Avui dia, podem gestionar les particions del sistema de fitxers i fer la formataci dun disc dur durant el mateix procs dinstallaci del sistema operatiu, ja que el mateix sistema operatiu que sha dinstallar ja disposa de les eines de preparaci del disc dur.
La formataci s un procs mitjanant el qual es creen les pistes, els sectors, els cilindres i el clsters (o nodes didentificaci, en el cas del sistema Unix). Tamb es crea el sistema de fitxers corresponent mitjanant el qual el sistema operatiu podr gestionar el sistema.
22
Programari per gestionar les particions Podem trobar diferent programari que ens pot ajudar a gestionar cmodament les particions en el nostre disc dur, per exemple, el Partition Magic, el BootIt Next Generation, el Paragon Partition Manager, lFDISK, el QParted, el QtParted, el Disk Druid, lAcronis Disk Director Suite, etc.
1.3.4. Clonaci dun disc dur

Una de les opcions ms utilitzades pels informtics que es dediquen a fer el manteniment dequips informtics s la clonaci de la informaci continguda en els discos durs. Una manera dautomatitzar el procs dinstallaci dun sistema operatiu en una mquina nova, o b el procs de moure la installaci dun disc dur a un altre de ms capacitat de la mateixa mquina o en una mquina diferent, s clonar un sistema existent.
Avantatge de la clonaci La clonaci s loperaci que ens permet tenir una cpia exacta de la informaci continguda en diferents tipus de dispositius informtics.
La clonaci informtica s el procs que consisteix a fer una cpia exacta de la informaci duna mquina en una altra mquina. Lobjectiu daquest procs s salvaguardar la informaci o b utilitzar la informaci clonada per poder-la disposar duna manera rpida i cmoda en altres equipaments informtics.
Hi ha diversos tipus de clonaci de la informaci: La clonaci fsica permet fer una cpia de tot el disc dur dun ordinador. La clonaci de particions permet fer cpies exactes de particions. La clonaci de CD/DVD permet fer cpies daquest tipus de dispositius. La clonaci de mquines virtuals consisteix a fer una cpia duna mquina virtual. La mquina origen de la cpia sanomena mquina virtual pare i la cpia de la mquina virtual sanomena mquina virtual fill. Dins de la clonaci de mquines virtuals podem parlar de: La clonaci de mquines virtuals completes s un tipus de clonaci en qu la cpia duna mquina virtual s independent de la mquina virtual de la qual sha copiat. No hi ha comunicaci entre la mquina virtual fill i la mquina virtual pare. La clonaci de mquines virtuals enllaades s un tipus de clonaci en qu hi ha comunicaci entre la mquina virtual pare i la mquina virtual fill. Les particions dels discos durs, els sistemes de fitxers, la formataci dels discos durs i les tcniques de clonaci dunitats magntiques i dequips informtics influeixen en els mtodes dinstallaci dun sistema operatiu.
Utilitat de la clonaci Podem fer cpies de seguretat o clonar el sistema operatiu, discos durs o particions, ja sigui per clonar a partir de xarxa un nombre indefinit dordinadors amb la mateixa configuraci dins duna empresa o per salvaguardar la seguretat de les dades, els sistemes i les configuracions dels ordinadors i, si s necessari, poder-ho restaurar.
Programari per fer la clonaci Alguns sistemes operatius disposen deines per gestionar la clonaci de la informaci. Tamb podem utilitzar programari tant lliure com privat per fer aquesta funci (per exemple, Symantec Norton Ghost, Clonezilla, VMware Workstation, XXClone, Paragon Drive Backup Express i DriveImage XML, EASEUS Disk Copy, CloneDVD, Acronis True Image, etc.).
23
Hi ha diversos mtodes dinstallaci dun sistema operatiu. En funci del dispositiu de destinaci que acollir el sistema operatiu que sha dinstallar, podem destacar els mtodes dinstallaci segents: 1) Ser una installaci nova en un disc dur buit o en una mquina virtual que no cont cap sistema operatiu, o b en un disc dur o en una mquina virtual que ja contenen altres sistemes operatius. 2) Ser una actualitzaci dun sistema operatiu ja existent. 3) Ser una migraci dun sistema operatiu a un altre sistema operatiu. En funci de lorigen del sistema operatiu que cal installar, podem parlar dels mtodes dinstallaci segents: installaci a partir de CD/DVD, via disc dur, via xarxa, a partir de dispositius clonats, etc.
Independentment del mtode utilitzat en la installaci del sistema operatiu cal seguir les etapes segents en la installaci: 1) Definir els objectius del procs. 2) Analitzar els diversos mtodes dinstallaci disponibles. 3) Seleccionar i justificar el mtode dinstallaci escollit. 4) Saber aplicar el mtode dinstallaci seleccionat. 5) Comprovar el resultat del procs. 6) Documentar el mtode utilitzat en la installaci dun sistema operatiu.
1.4. Installaci de sistemes operatius i configuraci de parmetres bsics

Una vegada shan determinat les especificacions tcniques que demanem al sistema operatiu que cal installar, shan avaluat els sistemes operatius disponibles, sha seleccionat el sistema operatiu que millor sadapta a les nostres necessitats i sha establert el procediment dinstallaci del sistema operatiu, ja hem arribat a la fase anomenada dinstallaci i configuraci del sistema operatiu seleccionat.
Preparaci de la installaci dun sistema operatiu Per poder fer el procs dinstallaci dun sistema operatiu cal: 1) Haver establert prviament els requeriments tcnics demanats al sistema operatiu que sha dinstallar. 2) Avaluar els sistemes operatius actuals que sadapten millor als requeriments tcnics demanats. 3) Seleccionar el sistema operatiu ms adient. 4) Fixar els mtodes dinstallaci del sistema operatiu que sha dinstallar.
1.4.1. Installaci del sistema operatiu

La fase dinstallaci dun sistema operatiu s una etapa bsica per al funcionament correcte del sistema informtic i, per tant, cal fer-la amb les garanties de qualitat i de responsabilitat mximes.
La installaci dun sistema operatiu s un procediment mitjanant el qual situem el sistema operatiu prviament seleccionat en el disc dur dun ordinador.
24
Per installar un sistema operatiu seleccionat en un equipament informtic cal, en general, dur a terme les etapes segents: 1) Establir els objectius del procediment. 2) Fer un anlisi inicial del procediment que cal dur a terme. En aquesta fase, cal definir si no sha fet en les etapes prvies, entre daltres, els aspectes segents: a) La classe dinstallaci que volem aplicar al sistema operatiu seleccionat (per exemple, una installaci nova, una actualitzaci, una migraci, etc.). b) Lorigen del procs dinstallaci que estableix la font a partir de la qual installarem el sistema operatiu (per exemple, format CD/DVD, via xarxa, via clonaci, etc.). c) La destinaci de la installaci estableix on es far (per exemple, en un disc dur, en una mquina virtual, etc.). d) Lexistncia descenaris duals de sistemes operatius installats o que cal installar. e) La necessitat de fer cpies de seguretat. f) La preparaci del sistema de partici i del sistema de fitxers. g) La certesa de tenir la capacitat per poder desenvolupar el procs dinstallaci. 3) Executar el procs dinstallaci. En aquesta fase es posa en prctica el procs dinstallaci del sistema operatiu seleccionat. Per poder-la dur a terme, cal disposar de la documentaci tcnica i del manual dinstallaci del sistema operatiu i saber-los interpretar. 4) Comprovar el resultat de la installaci. 5) Documentar el procs executat. Una vegada hem finalitzat la fase dinstallaci del sistema operatiu, cal comprovar-ne el funcionament correcte.
Comprovaci de la configuraci del sistema
La comprovaci del funcionament del sistema operatiu installat s la fase per mitj de la qual podem comprovar i avaluar el funcionament del sistema operatiu installat i actuar en conseqncia.
Una vegada configurat el sistema, caldria comprovar el resultat de la installaci i de la configuraci fetes i a partir daqu actuar en conseqncia.
25
1.4.2. Configuraci del sistema operatiu installat

Una vegada installat el sistema operatiu i comprovat el seu funcionament, cal configurar els parmetres bsics de funcionament del sistema operatiu.
La configuraci del sistema operatiu s la fase del procs dinstallaci del sistema operatiu mitjanant la qual podem adaptar el funcionament del sistema operatiu a les necessitats dels usuaris i tamb a la millora del rendiment del sistema informtic en general.
1.5. Creaci descenaris duals amb els diferents sistemes operatius installats
Moltes vegades ens podem trobar amb sistemes informtics en qu en el mateix ordinador han de conviure ms dun sistema operatiu; aquesta situaci sanomena sistemes duals de sistemes operatius.
La doble arrencada o larrencada dual sn diferents maneres danomenar la capacitat dun ordinador per poder tenir i iniciar ms dun sistema operatiu que funcionin en un mateix disc dur o equip.
Durant larrencada, en un ordinador amb un sistema dual de sistemes operatius, el sistema informtic preguntar a lusuari quin del sistemes operatius installats vol arrencar i, feta aquesta etapa, es comenar la crrega noms del sistema operatiu seleccionat. La capacitat de poder escollir el sistema operatiu darrencada s possible grcies al carregador de larrencada o bootloader.
El carregador de larrencada (bootloader) s el gestor darrencada dels sistemes operatius.
Un carregador darrencada o bootloader s un programa informtic que t com a finalitat preparar tot el que necessita el sistema operatiu per funcionar. Normalment, sutilitzen els carregadors darrencada multietapes, en qu diversos programes petits se sumen els uns als altres, fins que lltim carrega el sistema operatiu.
Desavantatges dels sistemes duals Com a desavantatges en la utilitzaci de sistemes duals, en podem indicar les segents: 1) Incompatibilitats entre diferents sistemes operatius que comparteixen el mateix disc dur. 2) Un sistema operatiu pot no ser capa de reconixer el sistema de fitxers dels altres sistemes operatius i intentar-los formatar en el seu propi sistema de fitxers, i eliminar-ne la informaci existent.
Podem indicar com a principals avantatges en la utilitzaci de sistemes operatius duals: Lexecuci de diverses aplicacions informtiques en diferents sistemes operatius. Una configuraci darrencada dual permetr a un usuari utilitzar totes les seves aplicacions en un nic ordinador.
26
Laprenentatge en la utilitzaci dun nou sistema operatiu sense abandonar el sistema operatiu antic. Larrencada dual permet a un usuari conixer un sistema operatiu nou, configurar totes les aplicacions necessries i migrar les dades abans de fer el pas final deliminar el sistema operatiu antic.
Iniciaci a Linux Els nous usuaris de Linux que migren des de Microsoft Windows, normalment, comencen installant un sistema darrencada dual, cosa que permet provar Linux sense perdre la funcionalitat i les preferncies ja establertes en Windows. Aix s possible utilitzant un carregador darrencada que pot arrencar ms dun sistema operatiu, per exemple, NTLDR, LILO o GRUB.
Larrencada dual tamb pot ajudar els desenvolupadors de programari en situacions que requereixen utilitzar diversos sistemes operatius per al desenvolupament i lexecuci de les proves de funcionament. Aix pot ajudar a reduir costos de maquinari.
1.6. Configuraci del carregador darrencada

En un moment determinat, un usuari pot necessitar installar ms dun sistema operatiu en un PC. En aquest cas, cal tenir una manera eficient darrencar en cadascun dels sistemes operatius. En engegar lordinador, el BIOS inicia el procs de verificaci per comprovar que tot funcioni correctament: la pantalla, el teclat, la memria RAM, els perifrics, etc. A continuaci, es traspassa el control del sistema al carregador de larrencada, tamb anomenat bootstrap loader. Aquest sencarrega de buscar el sector darrencada, que s en el primer sector del disc dur (tamb podria er en un disquet, CD, etc.), i de carregar-lo en memria. En el cas del disc dur, ocuparia els primers 512 bytes. Aquest sector tamb sanomena MBR i cont una taula de particions en qu sespecifiquen les particions i, a ms, un petit programa (gestor darrencada), que s lencarregat darrencar una partici. En la figura 1 podeu veure lestructura de la gesti darrencada dun ordinador.
Figura 1. Estructura de la gesti darrencada en un disc dur MBR s labreviatura de master boot record.
BIOS s labreviatura de basic input output system.
27
La taula de particions s una estructura de dades que defineix la manera com un disc dur pot estar dividit i que pot tenir fins a quatre entrades. En aquesta taula, sespecifiquen les particions del disc a partir dels camps segents: indicador darrencada, inici de partici, indicador del sistema operatiu i final de partici.
Recordeu que, sense la taula de particions, no es podria utilitzar el disc dur.
En cas que tingussim ms dun sistema operatiu, si volgussim canviar lordre darrencada, haurem de canviar la partici activa (opci poc encertada). Per evitar aquest procs, hi ha els gestors darrencada, que ens ofereixen lopci descollir un sistema operatiu a partir dun men. Normalment, tenen seleccionat un sistema operatiu predeterminat i un comptador de temps. Si en un temps establert no sescull cap opci, el sistema predeterminat es carrega automticament.
Sector darrencada Cada partici primria cont un sector darrencada situat al principi de cada partici, a excepci de les particions extenses. Ocupa un total de 512 bytes despai i permet desar codi, que pot ser executat pel sistema operatiu que resideix en la partici.
Els gestors darrencada permeten mantenir diversos sistemes operatius en un ordinador i alternar el procs darrencada. Lusuari escull aquest procs per mitj dun men que apareix per pantalla. Una vegada iniciat un sistema operatiu, si volem fer un canvi, haurem de reiniciar la mquina.
Una de les condicions principals s que el gestor darrencada escollit resulti adequat per als sistemes operatius que vulguem gestionar. Malgrat que els gestors darrencada tenen les mateixes funcions, nhi ha de diferents tipus: 1) Gestors darrencada que sinstallen obligatriament en lMBR. Aquest tipus installa, en primer lloc, els arxius propis del programa en una partici del disc dur i el gestor sinstalla en lMBR. s interessant poder crear disquets dinici, per recuperar el gestor en cas que sesborri lMBR. Dins aquest grup de programari, trobarem el gestor BootMagic. 2) Gestor darrencada LILO. El LILO (Linux loader) s un gestor darrencada universal. s capa de carregar i arrencar durant linici els programes del sistema. Sha utilitzat molt durant anys encara que avui dia el programari GRUB s el gestor darrencada ms utilitzat. En cas que tinguem noms el sistema operatiu Linux, lopci ms correcta seria installar LILO en lMBR. Si disposem ja dun altre sistema operatiu per exemple Windows XP, en installar LILO en lMBR, impedirem que sarranqui el Windows XP, i, en cas que ja tinguem installat el Linux i installem un sistema operatiu Windows a posteriori, ens arrisquem a eliminar el LILO de lMBR.
Gestor darrencada secundari El gestor darrencada secundari llegeix el sistema operatiu o el nucli (kernel) i carrega el fitxer initrd en la memria i continua el procs darrencada. Una vegada que el GRUB determina quin sistema operatiu cal iniciar, aquest el carrega en la memria i transfereix el control de la mquina a aquest sistema operatiu. Installaci del gestor LILO El gestor LILO es pot installar en diferents llocs: 1) En el sector darrencada dun disquet (/dev/fd0). 2) En el sector darrencada duna partici de Linux. 3) En lMBR del primer disc dur.
28
Si volem installar Windows i Linux en una mateixa mquina, s millor installar en primer lloc Windows i deixar Linux per al final, i utilitzar LILO com a gestor darrencada; tot i que tamb s possible utilitzar el gestor darrencada de Windows (per exemple, NTLDR). La configuraci de LILO es fa en /etc/lilo.conf; per, en comptes dutilitzar-lo manualment, hi ha una srie dinterfcies que faciliten aquesta feina a lusuari. La majoria de les distribucions de Linux proporciona un assistent durant la installaci. 3) Gestor darrencada GRUB. El GRUB (GNU grand unified boot loader) s un programa que habilita a lusuari la possibilitat de seleccionar quin sistema operatiu cal installa o quin nucli cal descarregar en el moment darrencar el sistema. Larxiu de configuraci del gestor GRUB s /boot/grub/grub.conf, utilitzat per crear la llista daccions que ha de gestionar el GRUB en els sistemes operatius durant larrencada.
Mtodes darrencada directa i encadenada El mtode darrencada utilitzat en algunes distribucions de Linux (per exemple, RedHat) es coneix com a mtode de carrega directa, perqu el gestor darrencada carrega el sistema operatiu directament. Altres sistemes operatius es carreguen mitjanant un mtode darrencada encadenada. En aquest mtode, lMBR assenyala el primer sector de la partici que t el sistema operatiu. Hi troba els arxius necessaris per arrencar el sistema operatiu. GRUB suporta els dos mtodes darrencada, el directe i la crrega encadenada, la qual cosa permet arrencar des de qualsevol sistema operatiu.
NTLDR s labreviatura de new technology loader.
4) Gestors darrencada alternatius. Si no volem utilitzar un gestor darrencada, tenim diverses alternatives: a) Utilitzar un LiveCD del sistema operatiu corresponent o un disquet darrencada creat des del programa dinstallaci. b) El programari LOADLIN (Linux boot loader) permet carregar el sistema Linux en sistemes DOS/Windows sense alterar el sistema de fitxers DOS/Windows. El podem executar en els sistemes DOS o Microsoft Windows (95, 98 o Me). c) SYSLINUX s un projecte que permet arrencar el sistema Linux. Una aplicaci s ISOLINUX.
Hi ha gestors darrencada comercials per arrencar Linux. Per exemple, System Commander o Partition Magic.
Mtodes comercials darrencada de Linux
1.7. Normes dutilitzaci del programari

Una vegada installats i configurats els sistemes operatius, cal elaborar la documentaci corresponent a les normes dutilitzaci del programari installat i configurat.
29
El manual dusuari o la documentaci de la utilitzaci del sistema operatiu installat i configurat sn un conjunt de normes o de propostes dirigides als futurs usuaris del sistema operatiu i que tenen com a objectiu principal donar a conixer la manera dutilitzar aquest programari per tal que els usuaris en puguin obtenir el mxim rendiment duna manera cmoda i eficient.
La documentaci o el manual dusuari dutilitzaci del sistema operatiu cont tota la informaci que necessita lusuari per poder utilitzar de manera correcta el sistema operatiu installat i configurat. Aquesta informaci es pot fer arribar als usuaris mitjanant cursos de formaci sobre el funcionament de determinats aspectes del sistema informtic o a partir de la documentaci corresponent en qu sexplica el funcionament del sistema que cal utilitzar. El manual dusuari t com a objectiu principal instruir lusuari en ls del sistema i donar solucions als possibles problemes que es poden presentar durant la utilitzaci del sistema.
1.8. Documentaci del procs dinstallaci i dincidncies

Una de les tasques que normalment els informtics odien fer s la creaci de la documentaci del procs dinstallaci i de configuraci de sistemes operatius.
La documentaci del procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu s el conjunt dinformaci que diu qu fa el sistema operatiu, com ho fa i per a qu serveix. La documentaci del procs dinstallaci i de configuraci no sha de deixar per al final del procs sin que sha de fer durant el mateix procs.
Necessitat de documentar el procs dinstallaci Sempre sha de documentar el procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu encara que estigui a punt de desaparixer per sempre. Si la documentaci del sistema s incompleta ladministrador hi contnuament estar involucrat i no podr dedicar-se a un altre projecte.
La documentaci consisteix en material que explica les caracterstiques tcniques i loperaci dun sistema operatiu. s essencial per proporcionar comprensi dun sistema a qui el vagi a utilitzar per mantenir-lo, per permetre auditories del mateix sistema i per ensenyar als usuaris com hi ha dinteractuar i com han dinteractuar amb als operadors, i als administradors com lhan de fer funcionar.
Estndards i normatives de documentaci Moltes organitzacions segueixen els seus propis estndards i normatives de documentaci: format de documents fonts, marges, capaleres, peus..., nomenclatura, etc. s important tenir la seguretat que els estndards siguin complets, actualitzats, documentats i llegibles. Naturalment, lestndard ha de ser apropiat i no una barrera que impliqui ms problemes que avantatges.
Una documentaci adequada i completa del procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu que es vol implantar, mantenir i actualitzar duna manera satisfactria, s essencial en qualsevol sistema dinformaci. No obstant aix, freqentment i errniament s la part a la qual es dedica menys temps i atenci.
30
Tota documentaci que es relacioni amb el procs dinstallaci i de configuraci dun sistema operatiu, ja sigui creada de manera manual o de manera automtica, sigui senzilla o complexa, ha de reunir tot un seguit de requisits bsics. Els estndards bsics de disseny de la documentaci proposen seguir les pautes segents: La documentaci ha de ser clara i estar ben organitzada, amb seccions clarament indicades, i estructurades en blocs. Els digrames, si nhi ha, han de ser clars i entenedors. La documentaci ha de ser completa. La documentaci sempre sha de conservar actualitzada. La documentaci del sistema informtic pot contenir, entre daltres, les informacions segents: 1) La documentaci del cicle de vida del sistema informtic cont tota la documentaci que fa referncia a lhistorial del sistema informtic. Una manera dorganitzar aquesta informaci pot ser en: a) El bloc general descriptiu del sistema informtic (documentaci general del sistema informtic) cont la informaci que fa referncia a les caracterstiques generals del sistema. b) El bloc general descriptiu dels dispositius del sistema informtic (documentaci del maquinari) cont les caracterstiques generals dels dispositius del sistema (per exemple, els ordinadors, les impressores, els commutadors switches, els encaminadors routers, etc.). c) El bloc general descriptiu del programari del sistema informtic (documentaci del programari corresponent al sistema operatiu installat i configurat) cont les caracterstiques generals del sistema operatiu installat i configurat. 2) La documentaci o el manual dusuari del sistema operatiu cont tota la informaci que necessita lusuari per poder utilitzar duna manera correcta el sistema operatiu installat i configurat. Aquesta informaci es pot fer arribar als usuaris per mitj de cursos de formaci sobre el funcionament de determinats aspectes del sistema informtic o a partir de la documentaci corresponent en qu sexplica el funcionament del sistema que sha dutilitzar. 3) La documentaci dincidncies, de solucions i de les propostes de millora del sistema operatiu installat i configurat cont informaci de les situacions especials succedes en el sistema i que han provocat modificacions en el seu rendiment. Contenen, tamb, les possibles propostes de soluci i la justificaci de lopci adoptada. Tamb aquesta documentaci
Els commutadors sn dispositius per inteconnectar dispositius en xarxes drea local (local area network, LAN). Els encaminadors sn dispositius per connectar xarxes.
Commutadors i encaminadors
31
pot contenir estudis referents a la viabilitat en un moment determinat del sistema i avaluar-ne la continutat. Moltes vegades la documentaci daquest apartat pot ser inclosa en la documentaci del cicle de vida dun sistema informtic (documentaci general del sistema informtic, documentaci del maquinari i documentaci del programari).
32
2. Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i de manteniment sobre sistemes operatius lliures
Una de les funcions de ladministrador dun sistema informtic s la gesti de laccs dels usuaris al sistema informtic. Aix qu vol dir? Doncs que ladministrador ha de cercar la manera que noms puguin accedir al sistema informtic els usuaris que hagi determinat. No tots els sistemes operatius al llarg de la histria de la informtica han suportat aquesta possibilitat.
2.1. Arrencada i parada del sistema. Sessions

La majoria dels sistemes operatius monousuaris en mode text, com, per exemple, lMS-DOS, no disposava per defecte de les eines per gestionar laccs dels usuaris al sistema. Qualsevol usuari podia entrar en el sistema sense cap problema i aix podia provocar un problema greu de seguretat de la informaci. Posteriorment, van sortir eines que es podien afegir al sistema operatiu per millorar la seguretat de laccs al sistema. El mateix va passar en els sistemes operatius monousuaris en mode grfic, per exemple, Windows 95 i Windows 98. A partir de les distribucions Windows basades en el motor NT, per exemple, Windows NT Workstation i Windows NT Server, Windows 2000 Professional Edition i Windows 2000 Server, Windows XP Professional Edition, Windows 2003 Server, Windows Vista i Windows 7, aquest forat en la seguretat daccs al sistema ha estat resolt amb la utilitzaci dels comptes dusuari. Qu podem dir dels sistemes multiusuaris? En els sistemes multiusuaris, per exemple, el sistema Unix/Linux, aquest problema no ha existit, ja que tant en mode text com en mode grfic laccs noms s possible si tenim creat un compte dusuari en el sistema informtic al qual volem accedir.
MS-DOS s labreviatura de Microsoft-disk operating system.
2.1.1. Comptes dusuari

Avui dia, per poder accedir a la majoria dels sistemes informtics tant en mode text com en mode grfic hem de disposar dun compte dusuari definit en el sistema informtic corresponent.
Un compte dusuari s una identificaci que utilitzen els sistemes operatius per gestionar laccs dels usuaris al sistema informtic. Aquests comptes sn gestionats per ladministrador del sistema informtic.
33
Quina informaci cont un compte dusuari daccs a un sistema informtic? B, aix depn del sistema operatiu utilitzat. En el cas de sistemes operatius Unix/Linux, podem especificar la informaci segent: El nom dusuari o login que utilitzarem en la connexi. La clau daccs o contrasenya (password). El tipus de compte creat. Aix vol dir que podem crear diferents tipus de comptes dusuaris que impliquen diferents graus dutilitzaci del sistema, per exemple, comptes administratius, comptes dinvitats, etc. Lintrpret dordres (shell) de connexi utilitzat, per exemple, lintrpret dordres de bash, lintrpret dordres de bourne, lintrpret dordres de C, etc. Lestat del compte: habilitat, bloquejat, etc. El nom del directori de treball i la situaci dins de lestructura darbre de la informaci. El nmero didentificaci dusuari (UID). El grup al qual volem que pertanyi lusuari. La gesti de la contrasenya, s a dir, la seva caducitat, la llargada mxima i mnima, etc. En els sistemes Unix configurats per poder treballar en xarxa, hi podem afegir la informaci segent: El tipus estructura en xarxa utilitzada, per exemple, grup de treball o domini. El nom del grup de treball o del domini. El protocol utilitzat, que ser normalment el protocol TCP/IP. La configuraci del protocol TCP/IP. Aix implica establir el tipus dassignaci de la IP, la mscara de subxarxa, la IP de la passarella (gateway) per defecte, el servidor DNS, etc. La funci de client i/o servidor de domini. El tipus de servei ofert, si escau: la compartici de fitxers, la compartici de dispositius, etc. Etc. Durant el procs dinstallaci dels sistemes operatius es creen per defecte alguns comptes dusuari; per exemple, en el cas del sistema Unix, es crea el compte anomenat arrel (root).
Comptes dusuaris i dadministrador DNS El DNS (sistema de noms de domini, domain name system) s un servidor de noms de dominis, s a dir, transforma els noms dels dominis en adreces IP.
Un administrador dun sistema operatiu s lusuari que t tots els drets, els permisos i els atributs en el sistema on s definit. El compte arrel s un exemple de compte dadministrador.
El compte arrel sha dutilitzar duna manera molt restrictiva. Qu volem indicar amb aquesta afirmaci? Doncs que aquest compte noms lha dutilitzar ladministrador del sistema i en tasques administratives. No s
Hem dutilitzar comptes dusuaris diferents dels comptes dadministraci. Aix ens permet utilitzar el sistema i, si en un determinat moment tenim un problema amb la utilitzaci del compte de lusuari, tenim a la nostra disposici el compte de ladministrador per fer qualsevol operaci de manteniment que necessitem.
34
un compte per experimentar amb el sistema ni per utilitzar el diferent programari installat en el nostre equipament informtic.
2.1.2. Arrencada del sistema

Per poder treballar amb alguns sistemes operatius, per exemple, en Unix, cal estar donat dalta en el sistema. Aquesta funci s competncia de ladministrador del mateix sistema. A ms a ms, quan sinstalla el sistema operatiu es crea per defecte un usuari, per exemple, lusuari primari (root) en els sistemes Unix, que disposa dels mxims drets en el sistema. Tamb es coneix pel nom dadministrador o supervisor.
El nom del compte arrel noms s convenient fer-lo servir quan fem funcions dadministrador. En tots els altres casos s ms adient emprar un altre compte.
El procs de connexi a un sistema operatiu es pot fer tant en mode text com en mode grfic. Una vegada gaudim dun compte i duna contrasenya que ens ha assignat ladministrador podem iniciar una sessi en el sistema Unix. En la figura 2 teniu un exemple dinici de sessi.
Figura 2. Inici de sessi en la distribuci Fedora 10 de Linux
Iniciar una sessi en un sistema informtic s el procs mitjanant el qual accedim al sistema informtic per poder-lo utilitzar. Una sessi representa lestat en qu sutilitza el sistema informtic.
35
Un sistema operatiu multiusuari (per exemple, les distribucions de Linux) permet donar servei a diversos usuaris a la vegada. Normalment, els sistemes multiusuaris sinstallen segons lesquema segent: 1) Servidor, administrador, amfitri del sistema o ordinador central: s format per lordinador principal, que t unes caracterstiques especials (gran capacitat de memria principal, gran velocitat de processament, etc.). s el lloc on sinstalla el sistema operatiu multiusuari. 2) Estacions de treball: sn dispositius que permeten la comunicaci dels usuaris amb el servidor. Poden ser de dos tipus: a) Terminals: sn dispositius formats per un monitor i un teclat que generalment no tenen capacitat de processament, s a dir, noms sutilitzen com a dispositius dentrada i sortida. Normalment, aquests dispositius ja incorporen en el mateix maquinari el programari necessari per fer la comunicaci amb el servidor. Poden ser intelligents, no intelligents, grfics, etc. b) Ordinadors: com a conseqncia de labaratiment dels preus dels ordinadors, alguns de la gamma baixa es poden fer servir com a terminals de treball en un sistema multiusuari, encara que aleshores no saprofiten totes les prestacions de lequip. Per poder emprar un ordinador personal com a terminal de treball en un sistema multiusuari s necessari transformar-lo en terminal. Aix es pot fer mitjanant maquinari o amb programari. En cas que es faci amb programari el procs sanomena emulaci.
Comunicaci srie La comunicaci srie s un tipus de transmissi en qu els senyals utilitzats corresponents als 8 bits que formen cada byte de la informaci senvien un darrere laltre. La comunicaci srie sutilitza en alguns tipus dimpressores, en la connexi destacions de treball amb el servidor dun sistema multiusuari, etc.
Lemulaci comporta ls de determinats programes de comunicacions per establir comunicaci entre la mquina servidora del sistema i lordinador que actua com a estaci de treball. Aquests programes ens permeten establir tota una srie de parmetres de comunicacions, per exemple, el nom del port srie emprat, la velocitat de la transmissi, etc.
La connexi entre el servidor i les estacions de treball es pot fer via srie o per mitj dun sistema de xarxa drea local (LAN). Cal indicar que, avui dia, la majoria dels sistemes operatius multiusuaris tamb es pot configurar per treballar segons larquitectura duna xarxa drea local. Lusuari pot connectar-se al sistema com a: a) Administrador del sistema operatiu. Sempre que vulguem treballar en el sistema Unix cal que el servidor del sistema estigui en marxa. La persona encarregada de larrencada i de laturada s ladministrador del siste-
LAN s labreviatura de local area network.
36
ma. Larrencada del sistema consisteix a engegar lordinador que forma la consola del sistema i, en un moment determinat, el sistema pregunta: login: password: A la pregunta login cal respondre amb la paraula root depenent del sistema operatiu utilitzat i a la password, amb la contrasenya que haurem fixat. Si tot ha anat correctament, apareixen diversos missatges en funci de si el sistema arrenca en mode text o en mode grfic i si el sistema s del tipus monousuari o multiusuari (per exemple, en el sistema multiusuari en mode text, es presenta una salutaci de benvinguda, el tipus de terminal que estem utilitzant, la versi del sistema, si hi ha correu pendent de llegir, etc.). Durant la connexi sexecuta automticament un intrpret dordres al final del qual apareix el smbol del sistema (per exemple, durant larrencada en mode text). En aquest moment, ja som en una sessi. b) Usuaris de sistemes monousuaris o multiusuaris. Per connectar-nos com a usuari al sistema informtic cal assabentar-nos que el sistema est en funcionament i que ladministrador ens ha donat perms per fer aquesta connexi. Tamb cal saber si la connexi ser des dun terminal o des dun ordinador. Posem en marxa el nostre equip informtic i, en un moment concret, a la nostra estaci de treball apareix: login: password: Cal respondre amb la informaci assignada per ladministrador del sistema. Si la informaci s correcta accedim al sistema en un entorn text o en un entorn grfic segons el procs darrencada seleccionat. En aquest moment, som en sessi en el sistema i podem comenar a utilitzar el sistema en mode text o en mode grfic.
2.1.3. Tancar el sistema

Avui dia, per acabar la utilitzaci dun sistema operatiu cal seguir un procediment determinat que no calia en alguns dels sistemes operatius ms antics; per exemple, en lMS-DOS, podem apagar lordinador en qualsevol moment sense cap problema. En els sistemes operatius actuals, hem de seguir un procediment anomenat acabar la sessi en el sistema. En la figura 3 teniu un exemple de fi de sessi.
37
Figura 3. Final de sessi en la distribuci Xubuntu 8.10 de Linux
Acabar una sessi en un sistema informtic consisteix en un procs que pot ser ms o menys complicat que dependr del sistema operatiu utilitzat i en el qual no podrem utilitzar el sistema operatiu a partir daquest moment.
Desconnexi de lusuari al sistema informtic El procs dacabar una sessi implica, dalguna manera, la desconnexi de lusuari al sistema informtic. Aix representa tancar una srie de fitxers i finalitzar els processos que estaven creats. Val a dir que mai no es pot acabar una sessi del sistema apagant directament lordinador.
La desconnexi ser diferent si es tracta duna desconnexi dun usuari del sistema, o b si es tracta de tancar el sistema. En funci del tipus dusuari que vol acabar una sessi podem diferenciar la desconnexi feta per: 1) Lusuari del sistema. Per fer la desconnexi dun usuari del sistema cal executar alguns tipus de procediments dissenyats especficament per a aquesta situaci o b executar determinades ordres (per exemple, en el sistema Unix/Linux podem utilitzar les ordres: logout, exit, <CTRL> + <ALT> + <Supr>, etc.). 2) Ladministrador del sistema. Abans de tancar el sistema cal avisar tots els usuaris que en aquells moments hi estiguin connectats. En funci del sistema operatiu utilitzat, el procs pot ser diferent (per exemple, en el sistema Unix/Linux podem utilitzar les ordres: shutdown, halt, poweroff, etc.). Tamb hem dindicar que en el sistema Unix/Linux podem treballar amb terminals virtuals. En Linux, per defecte disposem de fins a sis terminals virtuals. La manera de comenar una sessi des del mode text com un terminal virtual s: <ALT> + <Fn>, en qu <Fn> representa les tecles de funci que correspon als valors d1 fins a 6.
Un terminal virtual s una simulaci duna estaci de treball real.
38
Per canviar de sessi en un terminal virtual ho podeu fer amb la combinaci de les tecles <ALT> + <Fn>, en qu n representa el terminal virtual al qual volem accedir. Per tancar una sessi dun terminal virtual ho podeu fer amb lordre exit.
Actualment, la majoria dels sistemes operatius permet acabar la sessi dun usuari en qualsevol moment sense tancar la mquina. Aix ens permet comenar la sessi dun altre usuari sense haver de tancar el sistema informtic (figura 4).
Figura 4. Canvi de sessi utilitzant la distribuci OpenSuSe 11.1 de Linux
2.1.4. Procs darrencada i daturada del sistema informtic

Abans de poder iniciar una sessi un usuari en un sistema informtic cal que el sistema informtic estigui en funcionament. El procs darrencada del sistema operatiu fins a la fase que els usuaris puguin iniciar una sessi pot ser bastant complicat i llarg, tot dependr del sistema operatiu utilitzat. Cada sistema operatiu utilitza un sistema darrencada diferent, encara que la majoria de sistemes operatius segueixen un mateix procediment bsic. La persona responsable de posar en marxa el servidor del sistema informtic s ladministrador del sistema. En el cas duna estaci de treball ser el mateix usuari amb coordinaci amb ladministrador del sistema informtic. Una vegada activat el procs darrencada, sesdevenen una srie de fets que explicarem tot seguit: 1) En posar en marxa lordinador es comencen a executar una srie de rutines de la ROM-BIOS, la funci de les quals s fer un test de la mquina.
ROM-BIOS s labreviatura de read only memory-basic input output system.
39
Aquest test sanomena POST (power-on self test) i comprova que tots els parmetres desats en la memria CMOS coincideixin amb els valors detectats en el test (per exemple, la memria installada, les caracterstiques dels discos durs, etc.). Posteriorment, el BIOS presenta en pantalla els valors que agafen aquests parmetres i procedeix a arrencar el sistema. 2) El BIOS investiga els dispositius (disqueteres, discos durs, unitats de CD/DVD, etc.) per comprovar quines es poden arrencar en lordre indicat per lusuari. Actualment, els ordinadors tenen un programa dinstallaci (setup) que permet configurar el nostre ordinador en el moment darrencar prement una combinaci de determinades tecles. Aquest programa ens permet fixar la memria RAM disponible, el tipus de disqueteres, els discos durs, etc. Una de les possibilitats disponibles daquest programari s la de poder fixar lordre que ha de seguir el sistema en els dispositius per buscar una informaci determinada durant el procs darrencada (per exemple, D, C, A; en qu D representa la unitat de CD/DVD; C representa la unitat de disc dur, i A representa la unitat de disquets). En cas que lordre sigui (A, C), el BIOS comprova si hi ha algun disquet introdut en aquesta unitat A. Si fos aix intentaria fer el procs darrencada des del disquet. En el cas de no trobar el disquet va a la unitat C (disc dur primari) i busca lMBR (master boot record). 3) LMBR s el primer sector del disc dur i s des del qual es carrega el programa que gestiona larrencada del sistema. Aquest, al mateix temps, haur de carregar el sector darrencada de la partici dun disc dur, que cont el sistema operatiu i que ha estat marcat com a actiu, s a dir, que pot ser carregat per larrencada. En el cas de disquets i CD/DVD, en carregar directament el sector darrencada. Tradicionalment, lMBR tenia el sistema darrencada de lnic sistema operatiu installat, per avui dia s com que en un ordinador convisquin ms dun sistema operatiu en el mateix disc dur. Per arrencar, aleshores, necessitem un programari anomenat carregador de sistemes operatius, que en el moment de larrencada ens permeti seleccionar el sistema operatiu que volem utilitza (per exemple, el programari LILO i GRUB en els sistemes Linux).
Localitzaci dels carregadors darrencada Els carregadors darrencada de sistemes operatius poden ser situats en: 1) el sector darrencada dun disquet (per exemple, en Linux, /dev/fd0); 2) el sector darrencada duna partici primria (per exemple, en Linux, /dev/hda1...); 3) el sector darrencada duna partici estesa (per exemple, en Linux, /dev/hda5...); 4) lMBR dun disc dur (per exemple, en Linux, /dev/hda...). Setup El programa dinstallaci (setup) dun ordinador s un programa que podem executar en el moment darrencar lordinador i serveix per configurar determinats components de lordinador. CMOS s labreviatura de complementary metal oxide semiconductor.
GRUB s labreviatura de grand unified bootloader, i LILO, de Linux loader.
En el sistema sexecuta el carregador del sistema operatiu i, visualment, observem en la pantalla un men amb els sistemes operatius installats.
40
Aquest s el moment en qu podem decidir en quin sistema operatiu volem arrencar lordinador. Cal dir que, en cas que hagi passat un cert espai de temps i no hgim seleccionat cap sistema, aleshores lordinador activa un sistema operatiu per defecte. Una vegada hem seleccionat el sistema operatiu, en una taula anomenada taula de particions sobt el lloc dels disc dur en el qual comena la partici del sistema operatiu seleccionat. 4) Una vegada som en la partici del sistema operatiu seleccionat, es carrega el nucli del sistema operatiu que est situat en el sector darrencada daquesta partici. 5) A partir daquest moment, el procs darrencada pot ser diferent per a cada sistema operatiu i tamb depn del mode darrencada que utilitzem (per exemple, el mode text o el mode grfic). 6) Al final del procs darrencada, i si tot ha anat de manera correcta, s quan lusuari pot comenar el procediments dinici duna sessi en el sistema. 7) Durant la fase dinici de sessi, tamb sexecuten tot un seguit de fitxers entre els quals podem destacar els fitxers relacionats amb lentorn de treball de lusuari que inicia la sessi (per exemple, el fitxer ~/.bash_profile en Linux, etc.).
Procediments per tancar un sistema informtic Per aturar el sistema informtic cal seguir uns procediments determinats. Aquests impliquen lexecuci de tot un seguit de fitxers la funci dels quals s, en general, tancar els fitxers oberts durant la fase darrencada del sistema operatiu.
Taula de particions La taula de particions dun disc dur s una estructura en qu es desa informaci de les diferents particions dun disc dur.
Titlla (~) El smbol titlla (~) en el sistema Linux representa el directori de treball de lusuari connectat (per exemple, /home/nom_usuari).
2.2. Utilitzaci del sistema operatiu: mode ordre i mode grfic

Si estudiem levoluci dels sistemes operatius utilitzats en els equips anomenat microordinadors, des dels seus orgens veurem que la comunicaci entre els usuaris i els sistemes operatius utilitzats no ha estat sempre de la mateixa manera. Un sistema operatiu s un conjunt de programes que t com a objectiu permetre la comunicaci entre lusuari i lordinador duna manera eficient, cmoda i rpida. Per aconseguir aquests objectius, els sistemes operatius utilitzen diverses capes de programari, cadascuna de les quals fa unes tasques especfiques. Una daquestes capes s la interfcie de lusuari.
El shell s lintrpret dordres dun sistema operatiu.
Microordinadors Els microordinadors sn un tipus dordinadors que es caracteritzen per tenir unes prestacions mitjanes tant en memria, velocitat de processador, etc. (per exemple, la famlia dordinadors Pentiums, Dual Core, Core 2 Duo, etc.).
La interfcie dusuari en un sistema operatiu s un entorn de treball de qu disposem els usuaris per poder interaccionar amb els sistemes operatius, s a dir, per poder-nos comunicar i donar ordres als sistemes operatius. Aquesta interfcie dusuari (UI) es pot basar en la utilitzaci dun intrpret dordres en mode text, en la utilitzaci dintrpret en mode men i en la utilitzaci dintrpret en mode grfic.
Intrpret dordres Lintrpret dordres s un llenguatge de programaci mitjanant el qual els usuaris i els programes es comuniquen amb el sistema operatiu. Per exemple, podem parlar dintrprets dordres com els fitxers bash, sh i csh en Unix/Linux.
41
2.2.1. Histria dels sistemes operatius

Es pot fer una descripci histrica breu de levoluci dels sistemes operatius en equips anomenats microprocessadors tenint en compte el mode de comunicaci entre els usuaris i els sistemes operatius.
Els sistemes multiusuaris utilitzen tcniques de multiprogramaci i ofereixen la possibilitat que diversos usuaris accedeixin a la vegada al sistema, i es pot utilitzar tamb el temps real i el temps compartit.
Levoluci dels sistemes operatius monousuaris de tipus propietari en mode text, en mode men i en mode grfic pot ser la segent: 1) Mode text. Un dels primer sistemes operatius multiusuaris utilitzat va ser el sistema Unix dAT&T (dcada de 1960). Aquest sistema utilitzava lentorn text per establir la comunicaci entre lusuari i lordinador. Posteriorment, van aparixer altres distribucions del sistema Unix amb el mateix tipus dentorn de funcionament com, per exemple, el sistema BSD (de la Universitat de Berkeley), el sistema AIX (de lempresa IBM), Xenix (de lempresa Microsoft), Unixware (de lempresa Novell), SCO Xenix i SCO Unix (de lempresa SCO), Linux, etc. 2) Mode men. Algunes distribucions i versions del sistema Unix van donar la possibilitat als usuaris de poder interactuar amb el sistema operatiu utilitzant eines en forma de mens de comprensi i utilitzaci fcils, que permetien fer el mateix que el mode text per duna manera ms senzilla (per exemple, algunes versions de SCO Xenix i SCO Unix). 3) Mode grfic. Actualment, totes les versions del sistema Unix permeten treballar amb un entorn grfic molt semblant a lentorn grfic dels sistemes operatius monousuaris. Aquest entorn grfic sanomena X Window System i va ser desenvolupat pel MIT cap a la dcada de 1980.
BSD s labreviatura de Berkeley software development.
AT&T s labreviatura dAmerican Telephone and Telegraph
SCO s labreviatura de Santa Cruz operating system.
MIT s labreviatura de Massachusetts Institute of Technology.
2.2.2. Modes dinteracci de lusuari amb el sistema operatiu

La interacci de lusuari amb el sistema operatiu es pot fer, actualment, utilitzant dos recursos: la interfcie grfica i lintrpret dordres. Per mitj de la interfcie grfica, lusuari va seleccionant icones i opcions dels mens, generalment amb el ratol. Per executar una aplicaci informtica noms necessitem saber on s la icona que representa laplicaci.
42
Lintrpret dordres (tamb anomenat shell) s un component del sistema operatiu encarregat de llegir les ordres que tecleja lusuari i convertir-les en instruccions que el sistema operatiu sap interpretar.
Vigncia de lintrpret dordres A pesar que la utilitzaci de les interfcies grfiques en la interacci de lusuari amb el sistema operatiu ha anat guanyant terreny grcies a la facilitat del seu s, lintrpret dordres, que va ser lelement central dels primers sistemes operatius dusuari, sobreviu avui dia tant per raons histriques com de seguretat i eficincia.
El funcionament de lintrpret dordres s, amb algunes excepcions, sempre el mateix: espera que li diguem quina ordre volem executar i lexecuta.
Actualment, els sistemes operatius tenen els modes bsics de funcionament segents: 1) Mens. La comunicaci entre usuari i sistema es fa mitjanant la utilitzaci de diferents mens dopcions disponibles en el mateix sistema operatiu que sha dutilitzar. Noms cal seleccionar lopci del men que interessa perqu el sistema faci una acci determinada (per exemple, el sistema SCO Xenix).
Intrpret dordres
2) Grfics (GUI). La manera ms fcil de comunicaci entre usuari i sistema es basa en la utilitzaci duna srie delements grfics (les finestres, les icones, etc.), a partir dels quals sexecuten les accions (per exemple, lentorn X Window de les distribucions dUnix/Linux). 3) Text. La comunicaci amb el sistema es fa mitjanant ordres escrites segons un llenguatge determinat.
Unix disposa de diversos llenguatges de comunicaci que lusuari pot emprar per comunicarse amb el sistema. Cadascun daquests llenguatges t el seu intrpret particular; en el sistema Unix aquest intrpret s conegut amb el nom dintrpret dordres. Aix podem dir que en el sistema Unix podem utilitzar els intrprets dordres de Bourne (el seu intrpret dordres s el fitxer sh), el de Bash (el seu intrpret dordres s el fitxer bash), etc.
2.3. Interfcies dusuari i accessibilitat

Si heu utilitzat el sistema Macintosh dApple o el sistema Windows de Microsoft, ja esteu familiaritzats amb la comoditat de les interfcies grfiques dusuari (GUI).
En els sistemes operatius de la famlia Windows i Mac OS X dApple, la GUI est integrada en el mateix sistema operatiu. En els sistemes Unix hi ha una separaci entre el sistema operatiu i la GUI, s a dir, la GUI no est integrada en el sistema operatiu. Els sistemes Unix que fan servir la filosofia GUI es basen en el sistema X Window o simplement X (anomenat X11), desenvolupat en el MIT i ampliat per les companyies que formen el consorci X.
43
Unix es pot executar en un terminal de carcters ASCII de tipus bsic que est limitat a 80 carcters per lnia i 24 files de text o en un terminal de carcters grfics. Unix tamb pot utilitzar altres terminals ms cars que permeten presentar figures, imatges grfiques i emprar el ratol per interactuar amb lusuari. Aquest mtode dinteracci sanomena GUI (interfcie grfica dusuari). Una pantalla GUI dUnix s semblant a una pantalla Windows de PC, amb petites figures anomenades icones, que representen programes i funcions. Igual que Windows, una GUI dUnix tamb fa servir un ratol per permetre a lusuari fer seleccions, situant el punter i fent clic o doble clic amb el ratol. Una GUI dUnix tamb ofereix barres de desplaament, botons, quadres de dileg i mens. Tot aix fa que Unix sigui fcil dutilitzar, especialment per als usuaris de Windows que noms empren Unix ocasionalment i no necessiten les ordres, ni les opcions ni la sintaxi per escriure les ordres corresponents a lintrpret dordres dUnix. La GUI ens permet executar simultniament una sessi dordres shell des de diverses finestres en lnia dordres, cadascuna de les quals sexecuta independentment de laltra. Lusuari pot fer servir el ratol per actuar sobre aquestes finestres i fins i tot tallar i enganxar entre elles. La majoria de les realitzacions de GUI dUnix estan basades en el sistema X Window.
2.3.1. Histria del sistema X Window

El sistema X Window (o simplement X) permet utilitzar un ambient grfic dins del sistema Unix (Linux), a diferncia del terminal clssic ASCII que noms permet treballar en mode text. El sistema X Window (X Window system) s un conjunt deines de programari dissenyades per al desenvolupament dinterfcies grfiques dusuari (GUI) per a estacions de treball. Una GUI s, en poques paraules, una interfcie dusuari/ordinador que sexecuta en mode grfic. X Window per als sistemes Unix s el que s Windows per als sistemes basats en DOS, per hi ha una gran diferncia: X Window s un estndard per als sistemes de finestres basats en Unix. Aquesta estandarditzaci implica que qualsevol interfcie GUI pot ser executada en qualsevol ordinador i fins i tot en diversos a la vegada.
2.3.2. XFree86
LXFree86 Project, Inc. s una organitzaci global de voluntaris que produeix XFree86, una implementaci de codi obert de lliure distribuci del sistema X Window. XFree86 funciona bsicament en sistemes Unix i semblants a Unix, com Linux, totes les variants de BSD, de Sun Solaris (tant de 32 bits com de 64 bits), Solaris x86, Mac OS X, Irix i altres plataformes com OS/2 i Cygwin.
Logotip de lXFree86 Project, Inc.
44
XFree86 disposa duna interfcie client/servidor entre el maquinari de la visualitzaci (el ratol, el teclat i les targetes grfiques) i lentorn descriptori, i tamb ofereix la infraestructura de finestres i una interfcie estndard per a les aplicacions (API). La configuraci del servidor X es troba en el fitxer /etc/X11/XF86Config. En aquest arxiu hi ha seccions que indiquen els perifrics que sutilitzaran en lentorn grfic. Normalment, s un arxiu que no cal tocar, ja que la mateixa distribuci de Linux, durant la installaci, ja procura detectar tot aquest maquinari i genera larxiu.
API s labreviatura dapplication programming interface.
2.3.3. Funcionament del sistema X Window. Client/servidor

En Unix, el procs grfic no s ms que un altre procs que executa el sistema operatiu. Aix evita molts problemes destabilitat al nucli. Un altre avantatge que t s la independncia absoluta del sistema operatiu i de lentorn grfic. Per contra, hi ha linconvenient que lentorn grfic redueix la velocitat en comparaci daltres entorns.
Client/servidor Els clients en un sistema informtic sn els equips que demanen serveis a altres equips com, per exemple, els servidors. Els servidors sn equips que ofereixen els seus serveis a altres equips com els clients. A vegades, un mateix equip pot ser a la vegada client i servidor.
X Window s un sistema estandarditzat per a la manipulaci daplicacions grfiques en Unix i tamb s utilitzat per GNU/Linux.
El sistema X Window s format per diverses parts ben definides i estandarditzades. Un element que cal destacar en el sistema X Window s el seu funcionament client/servidor (figura 5).
Figura 5. Processos grfics i arquitectura client/servidor en xarxa
La filosofia del sistema X Window es basa en larquitectura client/ servidor. Aquesta arquitectura t com a base que els clients, els programes daplicacions es comuniquen amb el servidor que controla part del maquinari.
45
El programa que habilita un entorn grfic X Window en un ordinador s el servidor X (X server). Sanomena servidor X el maquinari en el qual sexecuta un tipus de programari que t com a objectiu principal escriure en pantalla, lnies, quadres i funcions grfiques bsiques. El servidor X ofereix funcions grfiques primries a les aplicacions (clients) que les solliciten i aquest les visualitza en pantalla.
Filosofia del sistema X Window La filosofia del sistema X Window pot semblar enganyosa ja que inverteix la posici tradicional del client i del servidor. Tradicionalment, un servidor ha estat, per exemple, un gran ordinador que tenia els arxius que eren servits als clients que demanaven aquets serveis. El servidor s lusuari amb un terminal X i el client sest executant en un ordinador remot, o no, que normalment t grans capacitats de clcul i demmagatzematge.
Laltra part de larquitectura client/servidor del sistema X Window s el client o client X. El client X s el maquinari en el qual sexecuten les aplicacions en mode grfic. Els clients sn les aplicacions que lusuari utilitza. Aquestes es comuniquen amb el servidor utilitzant els serveis que els subministren i la connexi pot ser remota o en el mateix ordinador. El servidor sencarrega de captar les entrades de lusuari i les passa a les aplicacions o clients X. Aquesta informaci ve dels dispositius dentrada del visualitzador (display) perqu els clients actuen en conseqncia. Els clients han de captar aquesta informaci i operar. La resposta del client s enviada al servidor i li ordena que dibuixi aquesta resposta en pantalla o en les pantalles dels visualitzadors. Tota la comunicaci entre el client i el servidor es fa en llenguatge formal X Window.
Una de les parts ms importants de larquitectura client/servidor s la connexi fsica entre el client i el servidor. Daix depn, en gran manera, el rendiment del sistema.
El protocol s el conjunt de normes utilitzades en un sistema de comunicacions.
La comunicaci entre el client i el servidor X Window es fa mitjanant el protocol anomenat protocol X (X protocol). Aquest protocol permet definir el nombre exacte de bytes necessaris per definir una finestra.
2.3.4. Arrencada del sistema X Window

Linici del sistema X Window implica que sha de carregar tant el servidor X Window com el client X Window per comenar a utilitzar lentorn grfic. Hi ha diverses maneres diniciar el sistema X Window: 1) Utilitzar un programa ja preparat per a aquesta acci, anomenat startx. Aquest gui es pot executar des de qualsevol de les consoles en mode text.
46
Aquest programa s de tipus ASCII, aix vol dir que el podem gestionar utilitzant qualsevol editor de tipus ASCII. Aquest programa no s ms que un conjunt dordres que executa el servidor X, inicialitza alguns recursos perqu els puguin utilitzar els clients i tamb connecta el servidor amb algun client. 2) Una altra manera diniciar el servidor X s mitjanant el programa xdm, o programa gestor de finestres. Es tracta dun programa molt potent que no solament permet controlar la sessi X a lordinador local, sin tamb en els terminals X i en tots els ordinadors que es connecten mitjanant xarxa. El servidor X ha dinteractuar amb el maquinari del sistema i per aix ha de tenir privilegis de superusuari per poder funcionar. Aix s el que passa en executar startx, que satorguen aquests permisos especials. Daquesta manera, qualsevol pot executar un servidor X. El programa xdm concretament arrenca el servidor X i un rectangle en el qual lusuari sha didentificar (login) mitjanant un nom i una contrasenya i en el qual sexecuten els clients que tingui personalitzats lusuari en qesti. 3) Tamb podem arrencar en mode grfic, fixant en el fitxer /etc/inittab el nivell darrencada en mode grfic. Aix ho podem fer posant la lnia: id: 5: initidefault:
Gui Un gui s un programa de tipus ASCII format per un conjunt dinstruccions escrites utilitzant algun tipus de llenguatge interpretat (per exemple, lintrpret dordres de Bash, lintrpret dordres de Bourne, etc.).
2.3.5. Biblioteques especials

El sistema X Window subministra una biblioteca estndard anomenada XLib, la qual s molt bsica i no est pensada per fer-hi aplicacions directament a sobre, sin ms b per ser utilitzada per altres biblioteques de ms alt nivell dabstracci i aix subministrar les funcions bsiques de comunicacions, de dibuix, etc., del sistema X Window. Per tant, les aplicacions sn desenvolupades sobre biblioteques que proporcionen els anomenats ginys (widgets) i altres utilitats.
Biblioteques de ginys
Biblioteca Una biblioteca informtica s un conjunt de programes informtics que sn incorporats en les aplicacions informtiques per ajudar en el procs dexecuci de les aplicacions.
Els ginys sn els controls amb els quals lusuari interactua amb les aplicacions, s a dir, sn les caixes de text, les etiquetes, els botons, etc., i que junts formen la interfcie de les aplicacions.
2.3.6. Gestors de finestres

En molts entorns grfics, laparena dels marcs de les finestres (barres dels ttols, els botons de tancar, etc.) s definida o gestionada pel mateix sistema operatiu. En el sistema X Window s diferent. En el sistema X Window, els
Hi ha moltes biblioteques de ginys i, per tant, hi ha diversos estils dinterfcies i molts programes que es visualitzen de manera diferent daltres, perqu utilitzen una biblioteca de ginys diferents. Per exemple, hi ha les X Toolkit Intrinsics, ms conegudes com a Xt intrinsics, que sn eines de ms baix nivell que permeten crear ginys.
47
marcs de les finestres (tamb anomenat decoraci), els gestiona un programari especial, anomenat gestor de finestres (window manager).
Focus El focus en un entorn grfic s loperaci de seleccionar utilitzant normalment el punter del ratol un element de lentorn (per exemple, situar el focus sobre una finestra, sobre una caixa de text, etc.).
Els gestors de finestres sn uns dels programes X ms importants, ja que es tracta del programa que dna laspecte a tot lentorn grfic i controla totes les operacions relatives al dibuix de les finestres. Sencarreguen de gestionar la posici i la grandria de les finestres de les aplicacions, i tamb el focus, el canvi duna finestra a una altra i altres operacions relacionades amb les finestres. Aix implica que el sistema en si no est lligat a cap gestor de finestres en particular. Aix permet aconseguir una gran personalitzaci de lentorn grfic. Els gestors de finestres sn clients X especials, ja que noms es poden executar en un moment donat i un per cada servidor. Alguns clients X sn part de lentorn descriptori o, en alguns casos, independents.
Selecci de gestors de finestres en X Window Les plataformes Windows i Mac OS X ofereixen un gestor de finestres estandarditzat i integrat en el mateix sistema operatiu. En canvi, el sistema X Window permet a lusuari seleccionar entre diversos gestors de finestres.
Hi ha molts gestors de finestres del sistema X Window; entre daltres, en podem indicar els segents: CTWM, Enlightment, Fluxbox, Blackbox, FVWM, IceWM, Kwin (s el gestor de finestres de KDE), Sawfish, Metacity (s el gestor de finestres dalgunes versions de GNOME), Metisse, MWM, OLWM/OLVWM, Quartz-wm (s el gestor de finestres dApple), SCWM, TWM/VTWM, AfterStep, WindowMaker, Wm2/wmx, etc. Lentorn grfic (XFree86) i el servidor X no es canvien normalment; en canvi, de gestors de finestres en podem seleccionar diversos i s el que ens permet canviar radicalment laspecte del sistema X Window. De gestors de finestres, nhi ha molts, com hem vist, i tots tenen els seus respectius executables, per exemple, startkde, afterstep, gnome-session, wmaker, icewm, etc. Podem configurar un gestor de finestres determinat en el sistema X Window modificant el fitxer .xintrc del nostre directori de treball (per exemple, /home/nom_usuari) o creant-lo. Podem classificar els gestors de finestres en: 1) Els gestors de composici de finestres permeten que totes les finestres que es creen i dibuixen de manera separada, desprs siguin combinades i dibuixades en diversos entorns 2D i 3D. Per exemple, el Mac OS X i algunes distribucions de Linux i Windows Vista permeten utilitzar aquesta tecnologia. 2) Els gestors de piles de finestres permeten lencavalcament de finestres. 3) Els gestors de mosaic de finestres posicionen totes les finestres en la pantalla sense encavalcar-se.
2D i 3D sn les abreviatures de dues i tres dimensions.
Avantatges dels gestors descriptori Els avantatges dels gestors descriptori respecte als gestors de finestres sn els segents: 1) Subministren un aspecte uniforme a totes les aplicacions grfiques. 2) Podem marcar un objecte amb el ratol i arrossegar-lo fins a qualsevol aplicaci i veuren el contingut all. 3) Permet laccs transparent a qualsevol recurs. 4) Ofereix una interfcie grfica per configurar i personalitzar tots els aspectes de lentorn grfic.
2.3.7. Gestors descriptoris

Un gran inconvenient que presenten els gestors de finestres s que les aplicacions no tenen forma de comunicar-se entre elles ni de controlar el
48
comportament del gestor de finestres. Aix es pot resoldre passant del gestor de finestres al gestor descriptori (desktop manager).
Els gestors descriptori van ms enll que els gestors de finestres i les biblioteques per crear-hi aplicacions: subministren un conjunt daplicacions, biblioteques i altres sistemes per aconseguir una integraci ms gran entre les aplicacions i una integraci ms gran daquestes amb lentorn.
Les caracterstiques que ofereixen els gestors descriptori sn importants per a la majoria dels usuaris de Linux, per encara falta cam per recrrer, fins a disposar dun entorn amb totes les caracterstiques ideals per als usuaris. Afortunadament, hi ha molta gent treballant-hi i ens estem apropant a lentorn ideal. Caracterstiques dels gestors descriptori
Els entorns descriptori tenen caracterstiques avanades, les quals permeten als clients X i a altres processos en execuci comunicar-se els uns amb els altres, a la vegada permeten a totes les aplicacions escrites per funcionar en aquest ambient que facin tasques avanades, com, per exemple, operacions darrossegar i deixar. Podem destacar com a principals gestors descriptoris el programari segent: 1) El gestor KDE (K desktop environment). s un gestor de finestres de domini pblic basat en el popular CDE (common desktop environment). s un gestor homogeni, robust, tradut a molts idiomes i amb moltes eines auxiliars perfectament integrades en lentorn. Tot lentorn permet una configuraci fcil des del tauler de control del KDE, duna manera similar a lentorn Windows. KDE subministra un entorn complet, panell de mens, gestor de tasques, un escriptori orientat a objectes (icones), un gestor descriptori que permet visualitzar arxius locals i en unitats de xarxa i un gran sistema dajuda. 2) El gestor GNOME (GNU network object model environment). T com a objectius crear un entorn de programaci complet i lliure que faciliti a la gent lescriptura de programes pel sistema GNOME i permetre als usuaris dUnix disposar dun escriptori de treball agradable. GNOME utilitza les biblioteques grfiques GTK. El projecte GNOME ofereix dues coses: duna banda, un entorn descriptori intutiu i atractiu per als usuaris finals i, de laltra, la plataforma de desenvolupament GNOME, que permet crear aplicacions que sintegren amb la resta de lescriptori. 3) Altres gestors. Hi ha ms gestors descriptoris com el CDE (common desktop environment), el Xfce (X free choresterol environment), etc.
Logotip del gestor descriptori KDE
Logotip del gestor descriptori GNOME
2.3.8. Accessibilitat
Algunes persones poden tenir limitacions fsiques en la utilitzaci de lequipament informtic tant quant a maquinari com a programari.
49
Levoluci rpida del programari lliure ha fet que en relativament poc temps shagi ampliat duna manera significativa el nombre drees en les quals podem trobar solucions basades en aquest tipus de programari. El fenomen del programari lliure est tenint cada cop ms importncia en lmbit de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC), i sobserva que dia rere dia t ms acceptaci tant en el sector privat com en el pblic. No s estrany la quantitat destudis i anlisis que se nhan fet en aquests ltims anys, amb la intenci davaluar la viabilitat de la utilitzaci daquests tipus de solucions en diferents mbits, les seves capacitats i limitacions, i linters que pot tenir la seva aplicaci en funci dels interessos generals de la ciutadania. Laccessibilitat s un requisit fonamental a lhora de desenvolupar aplicacions i s precisament aquesta exigncia la que va impulsar el desenvolupament de laccessibilitat que actualment est integrada en lescriptori GNOME i KDE.
Per accessibilitat entenem que les persones amb algun tipus de discapacitat poden participar de les activitats normals de la vida, inclosos la feina, ls de serveis i productes, i laccs a la informaci. En el context informtic les eines daccessibilitat sn les que pretenen facilitar ls de les noves tecnologies en general a les persones amb alguna discapacitat.
Logotip del World Wide Web Consortium (W3C)
Un cas especial daccessibilitat que t gran importncia actualment s laccessibilitat web, orientada a les pgines i aplicacions web, per a la qual hi ha definits uns estndards especfics (Directives daccessibilitat per al contingut del W3C). Lempresa Sun va comenar a treballar en laccessibilitat de lescriptori UNIX/Linux i va elegir GNOME com a entorn grfic per dur a terme aquest estudi a causa de les seves caracterstiques tcniques i legals. Aquesta collaboraci es va materialitzar en el GNOME Accessibility Project, actualment un marc de referncia en UNIX/Linux quant a laccessibilitat. Daltra banda, altres equips de desenvolupament de gestors descriptoris tamb tenen els seus propis projectes daccessibilitat, per exemple, el KDE Accessibility Project de KDE, el Free Standards Groups Accessibility Workgroup (FSG Accessibility), el Sun Accesibility, lIBM Linux Accessibility, etc.
Eines destinades als invidents Les eines destinades als invidents sn, tcnicament, les que exigeixen ms requeriments per poder fer accessible tota la informaci de lentorn visual. Per tant, s on es concentren els esforos ms importants dels desenvolupadors per integrar un entorn prou potent, cmode i flexible que possibiliti el desenvolupament de bones solucions accessibles i flexibles.
50
El setembre del 2005 el GNOME Accessibility Project, el KDE Accessibility Project i altres grups com lFSG Accessibility s van unir per formar un grup de treball en el qual poder-se ajudar mtuament per aconseguir lobjectiu com de fer ms accessible els dos escriptoris (GNOME i KDE). En la declaraci firmada pels membres dels diferents grups sassegura que des de lestandarditzaci es podr aconseguir una accessibilitat ms gran de cada entorn mantenint el desenvolupament dels diferent escriptoris.
Accessibilitat dels escriptoris GNOME i KDE En lactualitat, cada fabricant del seu respectiu gestor descriptori intenta millorar laccessibilitat al seu sistema oferint als seus usuaris solucions diverses. Esperem que, pel b de tots els usuaris, els objectius establerts en els acords de lany 2005 respecte als escriptoris GNOME i KDE simplementin realment i duna manera rpida.
2.4. Gesti darxius i de directoris

Les principals operacions que podem fer tant en els directoris com en els fitxers es poden veure tant en un entorn text com en un entorn grfic.
Paper del sistema operatiu Podem imaginar un sistema operatiu com els programes, que fan utilitzable el maquinari. El maquinari proporciona la capacitat bruta doperaci; els sistemes operatius posen aquesta capacitat doperaci a labast dels usuaris i administren duna manera segura el maquinari per aconseguir-ne un bon rendiment.
Els sistemes operatius sn, abans de res, administradors de recursos; el principal recurs que administren s el maquinari de lordinador (els processadors, els medis demmagatzematge, els dispositius dE/S, les dades, etc.).
2.4.1. Sistemes operatius en entorn text

Igual que els sistemes operatius propietaris, els sistemes operatius lliures poden treballar en mode text i en mode grfic. Podem treballar de dues maneres en mode text: Duna banda, arrencar el sistema lliure en mode text i al final del procs darrencada disposem dun terminal en el qual podem interactuar amb el sistema operatiu a cpia descriure les ordres corresponents. De laltra, arrencar el sistema operatiu en mode grfic; a continuaci, cal activar un terminal virtual en qu podem interactuar en mode text amb el sistema operatiu.
Caracterstiques generals dels sistemes Unix/Linux

El sistema operatiu Unix s flexible, fiable i fcil dutilitzar. Dentre les seves caracterstiques, en podem destacar les segents: 1) Multitasca. La paraula multitasca descriu lhabilitat dexecutar, aparentment al mateix temps, nombrosos programes sense obstaculitzar lexecuci de cada aplicaci. Cada programa sexecuta fins que el sistema
51
operatiu laparta per permetre que altres programes es puguin executar. Diferents tasques, doncs, sexecuten duna manera simultnia mitjanant la tcnica del temps compartit. El sistema divideix el temps dexecuci en petits intervals i assigna un interval dexecuci a cadascuna de les tasques, que, daquesta manera, sexecuten alhora. Unix tamb permet lexecuci duna tasca en temps real, s a dir, deixa que aquesta tasca utilitzi el processador fins que nacabi lexecuci i, daquesta manera, retarda lexecuci de la resta de les tasques. Aix s adequat en les aplicacions que necessiten obtenir una resposta immediata. 2) Multiusuari. s un sistema operatiu que permet que diversos usuaris estiguin connectats simultniament per executar els seus treballs. 3) Independncia del dispositiu sota Unix. Per evitar el problema dincorporar dispositius nous, Unix reconeix cada perifric com un arxiu separat. 4) Memria virtual. Unix utilitza la tcnica de la memria virtual per ferne la gesti; daquesta manera, cada usuari pot disposar de tota la memria que t lordinador per executar les aplicacions. 5) Sistema darxius jerrquics. Unix utilitza un sistema darxius en forma darbre. Comena des duna arrel, de la qual embranquen fitxers o directoris que a la vegada poden contenir nous directoris i aix successivament. El sistema utilitzat s molt semblant al que fa servir el sistema operatiu DOS, per hi ha una gran diferncia pel que fa al tractament dels dispositius que estan connectats a lordinador: Unix els integra dins del sistema de fitxers i els gestiona com a fitxers normals, cosa que no fa el DOS. 6) Comunicacions i capacitats de xarxa. Les possibilitats del sistema Unix no sacaben un cop installat en una mquina i treballant-hi. Aquest sistema est preparat per connectar-se amb qualsevol altra mquina Unix del mn i treballar com una xarxa amb diferents nodes. Per comunicar-se fa servir un dels protocols ms utilitzats en comunicacions, el TCP/IP. 7) Sistemes de seguretat. Ls de la paraula clau, password, s el sistema de seguretat emprat per impedir accessos no volguts al sistema. Cada persona que treballa amb Unix t assignat un nom dusuari que ha dindicar en el moment de connectar-shi i, opcionalment (segons la configuraci que ladministrador hagi assignat a lusuari), el sistema li demanar la paraula clau per impedir la connexi de personal no autoritzat. La paraula clau s individual i pot ser canviada quan lusuari vulgui o quan ladministrador del sistema ho imposi. 8) Portabilitat. s la capacitat de fer servir aquest sistema en diferents tipus dordinadors. Aix vol dir que el funcionament daquest sistema no depn dun determinat tipus dordinador (processador).
Ladministrador s la persona (o persones) responsable de gestionar el funcionament dun sistema informtic. La comunicaci entre mquines Unix no solament permet transferir fitxers sin tamb enviar i rebre correu, fer presentacions remotes, executar programes remots, etc. El sistema Unix s un dels sistemes operatius amb ms eines i ms ben desenvolupades en el camp de les comunicacions. Algunes sn la base de les comunicacions a la xarxa Internet. Comunicaci entre mquines Unix TPC/IP s labreviatura de protocol de control de transmissions/protocol dInternet. Independncia dels dispositius La clau de la independncia dels dispositius rau en ladaptaci del nucli. Alguns sistemes operatius noms permeten determinar el nombre i el tipus de dispositius. Unix, en canvi, pot acomodar qualsevol quantitat i classe de dispositius, ja que cadascun s considerat duna manera independent mitjanant el vincle que t amb el nucli.
52
9) Flexibilitat. s un sistema operatiu que permet que sen faci s en diferents tipus daplicacions informtiques: jocs, gesti, automatismes, etc. 10) Potncia. Unix s un dels sistemes operatius ms potents. La sintaxi de les seves ordres li permet fer moltes coses duna manera rpida i senzilla, ja que disposa de moltes ordres i utilitats. 11) Consistncia. Al llarg dels anys la majoria de les ordres ha evolucionat per adaptar-se a una sintaxi estable i lgica a fi de reduir la confusi de les ordres i facilitar-ne ls. 12) Interfcie dusuari. La interfcie utilitzada de manera estndard era, fa pocs anys, de tipus text. Avui dia, diverses cases de programari ofereixen aquest sistema fent servir ja una interfcie grfica de tipus Windows que permet gestionar el sistema operatiu duna manera ms fcil i amena. Entre les interfcies grfiques, podem parlar del sistema X Window.
Evoluci histrica del sistema Unix

Actualment hi ha molts sistemes operatius de caracterstiques similars o idntiques a lUnix dAT&T. Aix no obstant, per qestions legals, de mrqueting i daltres, cada empresa de programari lha anomenat de manera diferent: Xenix, Aix, SCO Unix, Sinix, Linux, etc. Sembla que, ara per ara, els objectius empresarials individualitzats sn ms importants que lestandarditzaci del sistema. Per aix, no hi ha en aquests moments un estndard definit acceptat per tots els que treballen en aquest sistema operatiu. Cal comentar que, individualment o collectivament, el sistema Linux cada vegada s ms utilitzat en tots els mbits (la indstria, les universitats, les escoles, entre els usuaris particulars, etc.). El motiu del prestigi assolit per Linux rau en la gratutat del sistema i en levoluci constant que experimenta.
GNU/Linux GNU no s Unix. GNU/Linux s un projecte per desenvolupar un sistema operatiu Unix amb la filosofia de programari lliure. El programari lliure es basa en la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Podem resumir aquesta filosofia en: Llibertat dutilitzar el programa amb qualsevol propsit. Llibertat destudiar el funcionament del programari i adaptar-lo a les necessitats. Laccs al codi font s una condici prvia per a aix. Llibertat de distribuir-ne cpies. Llibertat de millorar el programari i fer pbliques les millores de manera que tota la comunitat sen benefici. Laccs al codi font s un requisit imprescindible. La Fundaci per al Programari Lliure (FSF) s la principal organitzaci que patrocina el GNU. La seva missi s preservar, protegir i promoure els drets dels usuaris.
Elecci de larquitectura En un sistema Unix, a ms del servidor del sistema, hi pot haver en la mateixa mquina, o en mquines diferents, servidors dimpressores, de comunicacions, de fitxers, de correu, de notcies, etc. La decisi de quin tipus darquitectura cal utilitzar est en funci de moltes variables, i una daquestes pot ser la previsi futura de la crrega del servidor del sistema.
Dues caracterstiques del sistema GNU/Linux que shan mantingut fins a lactualitat sn: la gratutat i la possibilitat dobtenir els codis font del sistema per participar-ne en el desenvolupament.
53
Funcionament dun sistema multiusuari

Una de les caracterstiques principals del sistema operatiu Unix s el treball en multiusuari. Aix implica disposar de ms dun lloc doperacions perqu diverses persones puguin treballar de manera simultnia. El lloc de treball del servidor del sistema sanomena consola. En un sistema Unix noms hi ha un lloc que faci les funcions de consola. La persona o les persones que administren o gestionen el funcionament del sistema Unix sanomenen administradors del sistema Unix.
Cal no confondre la manera de treballar dUnix amb la duna xarxa, com, per exemple, Novell Netware. En la xarxa es fan servir tots els servidors per emmagatzemar tota la informaci que manipulen els usuaris, per els programes sexecuten en les estacions de treball. En els sistemes Unix, en canvi, tots els treballs i totes les ordres sexecuten a lordinador central o al servidor i les estacions de treball noms actuen com a perifrics.
Els usuaris dels sistemes Unix tenen assignat un compte o nom dusuari (username) que els identifica. Tamb cada compte t, possiblement, una paraula que permet accedir al sistema anomenada contrasenya (password). Una de les funcions de ladministrador del sistema Unix s donar dalta els usuaris en el sistema. Aquest procs consisteix a executar una srie deines que t el sistema i que permeten que els usuaris el puguin fer servir. Hi ha un usuari especial anomenat usuari primari (root) o superusuari, que t el privilegi de poder actuar com a administrador del sistema. Lusuari primari noms es pot connectar des de la consola del sistema. Aquest usuari es crea en un sistema en el moment dinstallar Unix.
Sistemes de connexi
En un sistema Unix podem destacar dos tipus darquitectura: 1) El sistema bsic de connexi en srie s la configuraci ms econmica. Es necessiten cables de comunicacions srie, el sistema operatiu Unix, un programa de comunicacions (cas demulaci) i, com a mnim, dos ordinadors (lun far funcions dordinador central i laltre actuar com a estaci de treball). Una vegada installat el maquinari, cal installar el sistema operatiu Unix a lordinador central i configurar-lo. De la mateixa manera, en cada estaci de treball installem i configurem un programa emulador si lestaci de treball s un ordinador. En cas que sigui un terminal, noms cal configurar-lo amb el seu programari.
54
2) El sistema bsic de connexi en xarxa s la configuraci ms aconsellable si es disposa duna xarxa drea local (LAN). El maquinari necessari s habitual de les arquitectures en xarxa, les estacions de treball, les targetes de comunicacions i el cablejat. El programari s el sistema Unix, el programari de comunicacions amb el protocol TCP/IP per al servidor i una llicncia del TCP /IP per a cadascuna de les estacions de treball. Tamb hem dindicar que el sistema Unix/Linux permet treballar amb terminals virtuals. En Linux, per defecte disposem de fins a sis terminals virtuals.
Un terminal virtual s una simulaci duna estaci de treball real.
La manera de comenar una sessi des de la consola com un terminal virtual s: <ALT> + <Fn>, en qu <Fn> representa les tecles de funci que correspon als valors d1 fins a 6. Per tornar a una sessi de consola des dun terminal virtual ho podeu fer amb: <ALT> + <F7>. Per canviar de sessi des duna sessi en un terminal virtual, podeu fer <ALT> + <Fn>, en qu n representa el terminal virtual a qu volem accedir. Per tancar una sessi dun terminal virtual ho podeu fer amb: exit, etc.
Ordres del sistema Unix

Unix s un sistema operatiu molt gran, ms gran del que la gent imagina. No podreu pas aprendre tot el sistema Unix perqu la seva evoluci contnua ho fa prcticament impossible. El nombre total dordres del sistema Unix ning no el sap. Unix disposa duna gran collecci dordres, algunes de les quals sn extremament complexes. A ms, moltes de les ordres tenen un gran nombre dopcions. A vegades fins i tot una mateixa acci es pot fer de maneres diverses. Unix cont ms ordres i programes incorporats que qualsevol altre sistema operatiu.
Tipus d'ordres del sistema Unix Podem diferenciar dos tipus dordes: 1) Propsit general: sn ordres que han estat dissenyades per a una tasca especfica. Sexecuta lordre i una vegada executada ens retorna a la lnia dordres. Sn daquest tipus, per exemple, ls, cp i date. 2) Programes interactius: sn ordres que tenen els seus propis grups dordres. Una vegada hem escrit lordre i hem premut la tecla de retorn, el sistema queda a lespera que hi donem opcions especfiques de lordre, s a dir, no retorna al sistema si no escollim una determinada opci de lordre que li pot indicar que finalitzi lexecuci. En sn exemples more, pg i vi.
Totes les ordres dUnix shan descriure tal com marca el sistema. Unix fa diferncia entre minscules i majscules; per tant, no s el mateix escriure una ordre en minscules que en majscules. Totes les ordres del sistema Unix van en minscules. En canvi, algunes opcions que es poden emprar en algunes ordres shan descriure en majscules. Tamb la majoria de les variables creades pel sistema sn en majscules.
Les ordres shan descriure en la lnia en qu hi ha el smbol del prompt del sistema, dit duna altra manera, en la lnia dordres del sistema.
55
El format de les ordres del sistema Unix s el segent: Ordre [opcions] [arguments]
Cadascun dels elements duna ordre del sistema Unix ha de respectar el segent: 1) Ordre. Lordre sha descriure segons la sintaxi del sistema Unix. s obligatria. Hi ha ordres que no tenen opcions ni arguments (per exemple, clear). 2) Opcions. Les opcions indiquen la manera com volem que sexecuti una determinada ordre dUnix. Hi ha moltes ordres del sistema que tenen maneres diferents dexecutar-se. Per indicar com volem que el sistema interpreti lordre, podem fer servir les opcions.
Les opcions poden ser lletres o nombres i la majoria comencen amb el smbol menys (), per exemple: ls -1, ls -a. En una mateixa ordre podem utilitzar ms duna opci en la mateixa lnia dordres. Per escriure lordre podem indicar les opcions una rere laltra o b indicarles conjuntament, per exemple: ls -1 -a s equivalent a escriure ls -al.
3) Arguments o parmetres. Els arguments fixen on sha daplicar lordre. En algunes ordres sn opcionals i en daltres, obligatoris. Els arguments sn fitxers (per exemple, directoris, fitxers, perifrics, etc.). Per exemple, cp /usr/ies/alfa /usr/ies/fita. Un altre exemple s el segent: podem utilitzar els tres elements a la vegada: ls -1 /usr/ies/alfa.
El sistema Unix, igual que el sistema DOS, organitza la informaci en una estructura en forma darbre. Aquesta estructura comena amb larrel que se simbolitza amb /. Igual que en els sistemes propietaris, hi ha directoris i fitxers. A diferncia del sistema DOS, en qu hi ha una estructura darbre per cada unitat i en qu podem veure les unitats individuals, en el sistema darxius dUnix hi ha una nica estructura darbre que comena amb un directori arrel.
Desplaament pel sistema Unix/Linux En lestructura darbre del sistema Unix/Linux podem parlar de dues maneres de desplaar-shi: 1) Cam absolut: s el cam que en una estructura en arbre sempre comena per larrel. 2) Cam relatiu: s el cam que en una estructura en arbre comena a partir del lloc on estem situats en lestructura darbre.
Cal dir que quan parlem de trajectria o cam sempre suposarem que la unitat en la qual treballem s el disc dur. De moment, no sabem indicar en el sistema Unix el nom daltres unitats (disquets, CD-ROM, etc.). Cal no confondre la nomenclatura del sistema DOS amb la utilitzada en el sistema Unix. En aquest darrer noms hi ha les unitats del servidor; les unitats de les nostres estacions de treball no tenen sentit i, per tant, no les
56
podem emprar. Aix, doncs, qualsevol manipulaci de les unitats sha de fer a nivell dadministrador del sistema.
Ajuda en el sistema Unix

El sistema Unix s un sistema operatiu amb moltes ordres i tamb amb moltes utilitats. Tant les ordres com les utilitats tenen moltes opcions diferents. Aleshores, s prcticament impossible recordar les caracterstiques de totes les ordres. Per sort, no necessitem recordar-les ja que el sistema Unix disposa dun conjunt molt complet i potent deines dajuda que podem utilitzar en qualsevol moment. No tots els sistemes Unix, per, tenen les mateixes eines dajuda. Podeu utilitzar les ordres man, info, whatis, howto, FAQ, etc.
Comodins en el sistema Unix

La majoria de les ordres dUnix poden treballar amb ms dun fitxer. El sistema disposa deines que permeten escriure llargues sries de noms darxius en una ordre fent servir una escriptura abreviada. Lusuari pot escriure en qualsevol ordre una o ms paraules patr i lintrpret dordres substitueix cada patr per una llista de tots els noms de fitxers que coincideixin amb el patr.
Un comod s una srie de smbols que el sistema interpreta duna manera determinada. Tots els comodins es poden utilitzar en un mateix patr.
Un terme patr s qualsevol paraula que contingui alguns dels carcters de comod (taula 1).
Taula 1. Comodins Smbol * ? [...] [!...] [...]* [!...]* [valor1-valorn] [!valor1-valorn] Descripci Substitueix diversos carcters. Substitueix un carcter. Substitueix qualsevol de les alternatives entre claudtors. Substitueix qualsevol carcter menys els indicats en la llista. Coincidncia amb zero o ms carcters. Coincidncia amb zero o ms carcters no coincidents. Substitueix qualsevol de les alternatives que van des del valor 1 fins al valor n del claudtors. Substitueix qualsevol de les alternatives menys els valors que van des del valor 1 fins al valor n indicats en la llista.
57
Permisos dels fitxers

Una caracterstica important del sistema Unix s la seguretat. Com que s un sistema multiusuari, tots els fitxers tenen un propietari i tamb tenen uns permisos daccs. Qualsevol persona que hagi treballat en sistemes monousuaris del tipus DOS coneix el problema del manteniment dels fitxers: altres usuaris els poden eliminar, ja que no hi ha proteccions adequades. Aquest tipus de problemes no es poden produir en els sistemes multiusuariss com Unix. Per evitar-ho apareix el concepte de propietari de larxiu.
Propietari dels fitxers

Un usuari s propietari dels arxius que crea i pot establir els permisos que vulgui sobre els seus fitxers per a la resta dels usuaris.
En els sistemes Unix, els usuaris tenen assignat un nmero identificador anomenat identificador dusuari. Habitualment, shi fa referncia com a UID (userid). Aquest nmero apareix en el fitxer /etc/ passwd en el tercer camp i es fa servir per diferenciar els usuaris en el sistema de manera que no hi hagi confusi entre qui fa les coses o qui ns el propietari.
Hi ha la possibilitat de canviar el propietari dun fitxer mitjanant lordre chown. La gesti dels grups noms la pot fer ladministrador del sistema. Cada grup t assignat internament un identificador de grup anomenat GlD (groupid).
Propietaris per defecte dun sistema Unix El sistema Unix crea una srie de fitxers en el moment de la installaci que, per defecte, tenen assignat un propietari. Per tant, en el sistema Unix hi podem trobar els propietaris segents: root, bin, sys, lp, uucp, etc.
Gesti dels permisos
Els permisos sn autoritzacions que tenen determinats usuaris per fer accions especfiques en els fitxers.
Els permisos darxiu sn la mesura bsica de qu disposa Unix per a la gesti dels fitxers. El control dels permisos sestableix en tres nivells daccs diferents (taula 2). En la figura 6 teniu un exemple de permisos.
Taula 2. Permisos bsics Perms r w x Descripci Lectura Escriptura Execuci Valor octal 4 2 0
58
Figura 6. Exemple de permisos de fitxers
Podem indicar, tamb, que hi ha els permisos especials (taula 3).

Taula 3. Permisos especials Perms T, t S, s S, s Descripci Bit sticky Bit setuid (SUID) Bit setgid (SGID) Valor octal 1 4 2
El bit sticky indica que el fitxer noms pot ser eliminat pel propietari del fitxer, per lusuari primari o pel propietari del directori on es troba. El perms t sutilitza quan tenim assignat el perms dexecuci i el T, quan no tenim assignat el perms dexecuci. Saplica al bloc dels permisos dels altres usuaris en el bit dexecuci.
Exemple del perms sticky ---- --- --t
El bit setuid indica que aquest fitxer tamb el podr executar qualsevol usuari que pertanyi al grup del propietari. El perms s sutilitza quan tenim assignat el perms dexecuci per defecte i S, quan no tenim assignat el perms dexecuci.
Exemple del perms setuid - --s --- ---
El bit setgid indica que aquest fitxer tamb el podr executar qualsevol usuari que no pertanyi al grup del propietari. El perms s sutilitza quan tenim assignat el perms dexecuci per defecte i S, quan no tenim assignat el perms dexecuci.
Exemple del perms setgid - --- --s ---
59
Els permisos no tenen el mateix significat per a fitxers i directoris (taula 4 i 5).
Taula 4. Significat dels permisos en fitxers Perms r w x Descripci Perms de lectura: podrem veure el contingut del fitxer. Perms descriptura: podrem modificar el contingut del fitxer. Perms dexecuci: podrem executar el fitxer si s un fitxer executable.
Taula 5. Significat dels permisos en directoris Perms r w x Descripci Perms de fer una llista del contingut del directori. Perms de crear, modificar o eliminar fitxers en un directori. Perms per entrar en el directori, s a dir, per canviar-se a aquest directori.
Amb aquests tres permisos tenim les eines necessries per controlar el que podem fer amb els fitxers. Podem saber els permisos que tenen els fitxers mitjanant lordre ls -l.
Permisos per defecte

Quan creem un fitxer o un directori en el sistema Unix sassignen per defecte uns permisos determinats.
El valor per defecte dels permisos s 777, en el cas dels directoris, i 666, en el cas dels fitxers. El primer dgit correspon als permisos del propietari; el segon, als permisos del grup dusuaris, i el tercer, als permisos dels altres usuaris. Aquests dgits sn en format octal i corresponen a combinacions de: 4 (lectura), 2 (escriptura), 1 (execuci) i 0 (cap perms).
Exemple dinterpretaci dels permisos Si tenim per a un directori els permisos 755, ho podem interpretar de la manera segent: 1) 7: propietari: rwx. 2) 5: grup: r - x. 3) 5: altres: r - x
Sobre els permisos que assigna el sistema quan es crea un directori o un fitxer, cal apuntar que es lleven els permisos no volguts dels inicials (777, per als directoris, i 666, per als fitxers). Aix sindica en la mscara. Lordre umask permet fixar la mscara de quatre dgits en octal per indicar quins permisos no volem per defecte en els fitxers que creem. El valor de la mscara per defecte, normalment, s 0022. Aix, quan creem un fitxer,
60
els permisos que tindr per defecte seran: 666 022 = 644. s a dir: rw- r- r--. En el cas dun directori, els permisos seran: 777 022 = 755, que sn equivalents a: d rwx r-x r-x.
Aplicaci dels permisos

Els permisos sn una de les eines de qu disposa el sistema Unix/Linux per gestionar la seguretat de la informaci.
Les niques persones que poden canviar els permisos dels arxius o directoris sn lusuari primari, el propietari del fitxer o directori i el propietari del directori on sn els fitxers o els directoris.
Els permisos assignats als fitxers o als directoris sagrupen en quatre blocs: 1) Bloc del tipus de fitxer. s format per un nic perms. Indica si es tracta dun directori (d), fitxer normal (-), un enlla simblic (l), un fitxer de blocs (b), etc. 2) Bloc dels permisos del propietari . s format per tres permisos que afecten el propietari del directori o del fitxer. La posici dels permisos s: rwx. 3) Bloc dels permisos del grup dusuaris al qual pertany el propietari. s format per tres permisos que afecten el grup dusuaris del qual tamb forma part el propietari del directori o del fitxer. La posici dels permisos s: rwx. 4) Bloc dels permisos dels altres usuaris. s format per tres permisos que afecten els usuaris que no sn ni propietari ni pertanyen al grup del propietari del fitxer o del directori. La posici dels permisos s: rwx (taula 6).
Taula 6. Estructura dels permisos Bloc tipus fitxer --Exemples Bloc propietari --Bloc grup usuaris --Significat Es tracta dun directori. El propietari t tots els permisos. El grup dusuaris t els permisos de lectura i de situar-shi. Els altres usuaris tenen els permisos de lectura i descriptura. Bloc altres usuaris
d rwx r-x rw-
Val a dir que en qualsevol moment podem canviar els permisos dels fitxers dels quals som propietaris. Per fer-ho disposem de lordre chmod.
61
Gesti de directoris
En el procs dinstallaci del sistema Unix, entre altres coses, es crea una srie de directoris estndard que podem trobar en la majoria dels sistemes Unix. Aquests directoris tenen objectius molt concrets. Si coneixem aquests objectius, ens resultar ms fcil trobar aquests directoris. Un altre avantatge de conixer ls especfic dels directoris s que, aix, podrem deduir on hi ha determinats tipus darxius. En la taula 7, esmentem les caracterstiques dalguns daquests directoris.
Taula 7. Directoris del sistema Unix Directori / /bin /dev /etc /Iib /mnt Descripci Representa el directori arrel. Forma la base de lestructura del sistema de fitxers. Cont els programes executables que sn part del sistema operatiu. Cont tots els arxius dels dispositius. Cont la majoria dels programes de configuraci del sistema i els guions dinicialitzaci. Cont els arxius de la biblioteca de C i daltres llenguatges de programaci. s un directori buit que normalment sutilitza per muntar dispositius com: disquets, particions temporals de discos durs, CD-ROM, etc. Cont els arxius de lusuari i les utilitats necessries per suportar els programes de lusuari. En el cas del sistema Linux, cont els subdirectoris com el sistema X Window i el manual en lnia. Directori temporal que podem emprar com a directori transitori (significa que el seu contingut s eliminat cada vegada que arrenca el sistema). Cont totes les notcies que ha editat el supervisor.
/usr
/tmp /news
En el cas del sistema Linux, a ms dels directoris anteriors, hi podem trobar els de la taula 8.
Taula 8. Directoris del sistema Linux Directori /boot /mnt/cdrom /home /proc /root /var Cont el nucli de Linux. Directori en qu s muntada, normalment, la unitat de CD-ROM. Ubicaci convencional dels directoris de tots els usuaris. Directori especial que cont informaci sobre diferents aspectes del sistema Linux. El directori per a lusuari primari. Cont diversos fitxers de definici del sistema i tamb directoris per manipular informaci temporal. Nom dels fitxers Per donar nom als fitxers podem emprar qualsevol smbol de la taula ASCII, per cal evitar els smbols que poden tenir significats especials com: * ? [ ] I . + - < < ; @ $ & ( ). No hi ha una divisi entre nom de fitxer i extensi. El nom pot ser format per combinacions de lletres, nombres i smbols especials, encara que no s convenient utilitzar els smbols indicats anteriorment. Descripci
En el sistema Unix no hi ha diferncia entre fitxers i directoris, ja que tot sn fitxers.
62
Podem classificar els fitxers en: 1) Ordinaris. Sn els fitxers normals que far servir lusuari per emmagatzemar la seva informaci, els programes executables, els processos per lots, etc. Cada fitxer tindr un propietari, generalment la persona que el va crear, que podr concedir o restringir laccs al fitxer a la resta dusuaris. Aquests fitxers poden ser de tipus text i de tipus binari. 2) Especials. Sn fitxers associats a dispositius. Els dispositius poden ser tant de carcters, de blocs, denllaos, etc. Normalment es troben dins del directori /dev. 3) Directoris. Sn creats pels usuaris per controlats pel sistema. Sutilitzen per contenir fitxers i altres subdirectoris. Un directori s un fitxer que cont informaci daltres fitxers (ordinaris, directoris, especials). Els directoris no contenen fitxers; contenen informaci que indica al sistema Unix on pot trobar els fitxers. Un directori s una taula formada per entrades cadascuna de les quals s formada per: a) Nom del fitxer: comprn catorze bytes (en alguns sistemes pot ser ms gran). b) Nombre de node didentificaci: el node didentificaci s un nombre que automticament assigna el sistema operatiu Unix a cada fitxer. Un element que cal anotar quan es fa referncia a la qesti dels fitxers s el concepte denlla (link).
Informaci en un node didentificaci En un node didentificaci podem destacar, entre daltres, les informacions segents: 1) El tipus de fitxer. 2) La grandria del fitxer. 3) El lloc on semmagatzema la informaci corresponent al fitxer. 4) El propietari. 5) Els usuaris que el poden utilitzar.
Lenlla (link) s la correspondncia entre el nom del fitxer i el seu nombre de node didentificaci. Aix vol dir que podem tenir fitxers amb noms diferents o iguals (situats en diferents directoris) que tenen el mateix nombre de node didentificaci; per tant, els continguts dels fitxers enllaats seran el mateix, per fsicament noms ocuparan un espai.
6) El nombre denllaos. 7) Lltima vegada que es va modificar. 8) Els descendents. 9) Etc.
Tots els directoris tenen el seu origen en el directori arrel i dins dels directoris i subdirectoris semmagatzemen els fitxers.
Un directori i una carpeta sn equivalents.
Un directori s una taula de fitxers amb els seus nombres de nodes didentificaci corresponents. Cada unitat activa t una zona situada en el primer sector darrencada de cada unitat activa on est situat el directori arrel a partir del qual sorganitza lestructura en arbre.
63
En una estructura en arbre podem diferenciar els directoris segents: 1) Directori arrel o principal. Aquest directori es crea en el moment de formatar el disc, s nic i s el directori principal dels discos. Hi podem posar altres directoris i/o fitxers a dins. El directori arrel es representa pel smbol /. 2) Subdirectori. s un directori creat dins dun altre directori. Shi poden emmagatzemar fitxers i/o subdirectoris nous. 3) Directori actiu. s el punt de lestructura en arbre en qu se situa lusuari, preparat per executar una ordre. El directori actiu canviar a mesura que anem navegant per lestructura en arbre. Lindicador del sistema informa de la unitat i del directori actiu en cada moment. Una manera que t el sistema operatiu Unix dorganitzar la informaci s a partir duna estructura en arbre. Per poder accedir als diferents llocs on hi ha aquesta informaci necessitem utilitzar un cam determinat.
Cam absolut i cam relatiu El cam absolut s el cam que sempre comena a larrel. El cam relatiu s el cam que comena on estem situats en lestructura darbre.
Directoris especials Cal indicar que en tota estructura en arbre hi ha dos directoris especials: 1) <.>. El directori . representa en lestructura en arbre el directori on som. 2) <..>. El directori .. representa el directori pare del directori actual en lestructura en arbre.
El cam en una estructura en arbre fa referncia a la trajectria que cal seguir per arribar a un lloc determinat daquesta organitzaci.
Per fer referncia al cam cal indicar: els noms dels diferents directoris pels quals hem de passar amb el smbol / com a separaci entre cadascun dells i el nom del fitxer. Unix/Linux disposa dordres que permeten crear, modificar, eliminar el contingut, desplaar-shi, fer-ne una llista, i visualitzar lestructura darbre, etc. Algunes daquestes ordres sn: mkdir, cd, rmdir, pwd, ls, mv, cp, ls, ln, etc.
Gesti de fitxers
De la mateixa manera que podem utilitzar una srie dordres per gestionar els directoris, tamb el sistema Unix disposa dordres que permeten gestionar els fitxers. En podem indicar com a principals: cat, cp, rm, ln, mv, ls, touch, etc.
Editors de text
Unix s un sistema operatiu que, ja des dels seus inicis, ha gaudit de grans eines de processament de textos a disposici de lusuari. De fet, els fons econmics per al seu desenvolupament van ser donats per lAT&T a canvi de poder incorporar una petita utilitat de processament de textos anomenada Troff, que va ser la primera en el seu gnere. Avui dia, els sistemes
64
Unix ofereixen una mplia varietat deines per al processament de textos. Algunes de les eines daquest tipus que shan incorporat a Unix sn: El programa ed, creat per AT&T, que va ser la primera eina emprada per a la manipulaci del text, s un editor de lnies. Leditor de lnies ex, desenvolupat per la Universitat de Berkeley (Califrnia). Leditor de pantalla vi, tamb desenvolupat a Berkeley. Es tracta, en realitat, duna versi del mateix programa que ex. El vim, una versi millorada de vi. Els red (versi restringida de leditor ed), edit (versi restringida de leditor ex) i vedit (versi restringida de leditor vi). Lemacs i la seva versi grfica xemacs, editors molt ms potents que els esmentats anteriorment. Els gedit, kedit, jed, joe, jove, sed, awk, que sn editors presents avui a Unix.
Canvis dadrea
En lentorn text sintrodueixen les ordres teclejant-les en lestaci de treball i la informaci generada per les ordres es visualitza en la consola o en lestaci de treball. La majoria de les ordres fa servir per a lentrada de dades el canal estndard dentrada (teclat, stdin) i, com a sortida, el canal estndard de sortida (pantalla, stdout). Per, a ms daquests dos canals, hi ha un tercer canal anomenat canal estndard derror (stderr). Aquest canal es pot utilitzar per gestionar la informaci que no interessa que sigui gestionada pels canals estndard dentrada o sortida. El sistema Unix ens permet de canviar ladreament tant dentrada, de sortida i derror estndard. Algunes vegades, interessa modificar aquesta forma dentrada o de sortida de la informaci duna ordre. Per fer-ho sutilitzen els canvis dadrea.
Un canvi dadrea s una tcnica que consisteix a canviar lentrada o sortida de les dades per un altre dispositiu diferent de la pantalla o el teclat.
Per fer un canvi dadrea, sutilitzen una srie de smbols o operadors (taula 9).
Taula 9. Canvis dadrea Smbol > (sortida) < (entrada) >> (append) <...> Error 2 1 0 Nombre Format Ordre> fitxer | dispositiu Ordre < fitxer | dispositiu Ordre >> fitxer Ordre <...>fitxer | dispositiu Ordre 2> fitxer | dispositiu Significat Canvia la sortida: fitxer o dispositiu. Canvia lentrada: fitxer o dispositiu. Incorpora informaci al final del fitxer. Utilitza a la vegada entrada i sortida. Utilitza el canal error. Exemples cat > fita date < hora cat >> fita cat<alfa>beta cat alfa 2> fita
65
El dispositiu consola es pot referenciar mitjanant /dev/console; els terminals virtuals, mitjanant /dev/ttyx (en qu x representa 0, 1, 2, 3...), i el dispositiu nul, mitjanant /dev/null. En la taula 10 teniu un resum dels smbols utilitzats en les operacions de canvi dadrea.
Taula 10. Operadors de canvi dadrea
Operadors: > ; < ; >> ; < > Ordre operadors dispositiu | fitxer Objectiu Canviar lentrada o sortida estndard duna ordre. Exemples de lordre ls l /* > /alfa cat /landa.c > /fita Resultat de lordre Tots els noms de fitxers situats a larrel sn desats en un fitxer anomenat alfa que penja de larrel. Copia el contingut del fitxer landa.c en un fitxer anomenat fita tamb situat en el directori arrel. Lordre date agafa els valors de la data del fitxer hora.doc que se suposa que cont els valors de la data del sistema. Posa el contingut del fitxer omega.doc a continuaci del contingut del fitxer fita.doc i el desa com en fita.doc. Agafa el contingut del fitxer omega,doc i el copia en el fitxer fita. Visualitza el contingut del fitxer alfa per consola. El contingut del fitxer alfa senvia al fitxer fita. Si en visualitzar el fitxer alfa es produeix algun error (per exemple, la no-existncia del fitxer alfa), el text de lerror es desa en beta. El contingut del fitxer alfa senvia al fitxer beta. Si en visualitzar el fitxer alfa es produeix algun error (per exemple, la no-existncia del fitxer alfa), el text de lerror es desa en beta. El contingut del fitxer alfa es visualitza per pantalla. Si en visualitzar el fitxer alfa es produeix algun error (per exemple, la no-existncia del fitxer alfa), el text de lerror senvia al dispositiu nul (dev/ null).
date < /hora.doc
cat /omega.doc >> fita.doc
cat </omega.doc> /fita cat alfa
cat alfa > fita 2>beta
cat alfa >beta 2>&1
cat alfa 2>/dev/null
Pipeline
Una tcnica que sutilitza en el sistema operatiu Unix/Linux per manipular la informaci s la que sanomena pipeline.
El pipeline s una tcnica que consisteix que la informaci de sortida duna ordre sutilitza com a entrada duna altra ordre. El smbol dels pipelines s |. El format general pot ser el segent: ordre1 | ordre2.
66
Si el smbol dels pipelines no apareix en el teclat, per seleccionar-lo cal prmer a la vegada les tecles <ALT> i <124> (smbols de la zona numrica). En la taula 11, teniu informaci de com sha dutilitzar el pipeline.
Taula 11. Pipeline | ordre1 | ordre2 Objectiu Enllaar la informaci de sortida de lordre1 com a informaci dentrada de lordre2. Exemples de lordre ls l /ALFA | more ls l /ALFA | lp Resultat de lordre Visualitza pgina per pgina el contingut del directori ALFA. Treu per impressora el contingut del directori ALFA.
Filtres
Les tcniques del canvi dadrea i del pipeline es poden utilitzar juntament amb una srie dordres anomenades filtres.
Els filtres sn un grup dordres que sutilitzen per seleccionar segons uns determinats parmetres la informaci que arriba a una ordre concreta. El sistema Unix/Linux disposa dalgunes ordres que permeten fer aquestes funcions. En podem destacar: more, pg, pr, less, sort, find, locate, whereis, which, egrep, grep, fgrep, cmp, comm, diff, wc, nl, tail, head, tr, cut, paste, split, etc.
2.4.2. Sistemes operatius en entorn grfic

Els sistemes operatius lliures en mode text es basen a utilitzar tot un seguit dordres per ordenar-los que duguin a terme les accions que els usuaris necessitem. Aix implica recordar el nom de lordre i escriure-la seguint la sintaxi establerta. De cara als usuaris, tota aquesta situaci pot implicar una complicaci en la utilitzaci del sistema operatiu. Per intentar millorar lentorn dutilitzaci dels sistemes operatius de cara als usuaris van aparixer els sistemes operatius en entorns grfics. Els sistemes operatius en entorns grfics permeten una utilitzaci cmoda, flexible i eficient del sistema operatiu.
Els sistemes operatius en entorns grfics utilitzen tot un seguit deines grfiques, com, per exemple, les finestres, els botons, els quadres de text, les icones, els enllaos, etc., per aconseguir que la utilitzaci del sistema operatius sigui ms fcil i cmoda per a lusuari.
67
Totes les operacions comentades en els sistemes operatius en mode text (per exemple, la gesti dels permisos, la gesti dels directoris i la gesti dels fitxers), les podem executar utilitzant eines grfiques que tenen, avui dia, la majoria dels sistemes operatius lliures. No pretenem elaborar un estudi exhaustiu de la utilitzaci daquestes eines, sin simplement indicar que existeixen i que les podem utilitzar en lentorn grfic. Els sistemes operatius en entorns grfics tenen algunes eines grfiques que permeten fer les accions segents: La gesti dels directoris: crear-los, visualitzar-los, eliminar-los, mourels, canviar-ne el nom, desplaar-nos per lestructura darbre, etc. La gesti dels fitxers: crear-los, visualitzar-los, copiar-los, eliminar-los, canviar-ne el nom, etc. La gesti dels permisos: crear-los, modificar-los, gestionar-ne el propietari, el grup del propietari i dels altres usuaris. Les mateixes eines grfiques de gesti dels directoris i dels fitxers tamb permeten gestionar la seguretat de la informaci, s a dir, la gesti dels permisos. Hi ha moltes distribucions del sistema Unix que permeten utilitzar un entorn grfic per facilitar la interacci entre els usuaris i el sistema operatiu. El procediment prcticament s sempre el mateix, tant per a la gesti de directoris i fitxers, com per a la gesti dels permisos. En els gestors descriptori KDE podem utilitzar leina anomenada Konqueror (figura 7), en els gestors descriptori GNOME podem utilitzar leina anomenada Nautilus (figura 8) i en els gestors descriptori XFCE podem utilitzar leina anomenada Thunar (figura 9).
Figura 7. Eina grfica Konqueror
!!
Per tenir ms informaci sobre els permisos daccs en lentorn grfic dels sistemes operatius lliures consulteu el subsubapartat Permisos dels fitxers del subapartat Sistemes operatius en entorn de text daquesta mateixa unitat.
68
Figura 8. Eina grfica Nautilus
Figura 9. Eina grfica Thunar
2.5. Compressi i descompressi de fitxers

A vegades, ens podem trobar que hgim denviar informaci utilitzant suports magntics o ptics o potser tamb via Internet, i que tinguem una limitaci en la grandria dels fitxers enviats. Aquesta limitaci en la grandria de la informaci per enviar ens pot venir determinada per la capacitat del suport que cal utilitzar o b per la bstia de recepci de la informaci. En aquestes situacions, podem utilitzar les tcniques anomenades de compactaci i de compressi de fitxers i/o directoris.
69
La compactaci o empaquetament de fitxers i/o directoris s una tcnica que consisteix a agrupar en un nic fitxer diversos arxius i/ o directoris. El procs contrari sanomena descompactaci o desempaquetament. La compressi de fitxers i/o directoris s una tcnica basada a aplicar un algorisme que far que larxiu i/o directori ocupi menys espai en el suport. El procs contrari sanomena descompressi.
Un algorisme s el conjunt daccions que hem de dur a terme per aconseguir un objectiu determinat.
Per executar els processos de compactaci/descompactaci i compressi/ descompressi els sistemes operatius lliures disposen de tot un conjunt deines que podem utilitzar en mode text i en mode grfic. A continuaci, indicarem algunes eines disponibles en mode text per fer aquestes accions: 1) Compactaci/descompactaci i compressi/descompressi en mode text o consola: tar. 2) Compressi/descompressi en mode text o consola: gzip, gunzip, compress, uncompress, pack, unpack, bzip2 i bunzip2. En mode grfic hi han moltes eines, per exemple, Karchiver (escriptori KDE), Xarchiver (escriptori XFCE), PeaZip, File Roller (escriptori GNOME), etc.
2.6. Actualitzaci del sistema operatiu

Un sistema operatiu s un conjunt de programes destinats a permetre la comunicaci de lusuari amb lordinador i gestionar-ne els recursos duna manera eficient. El programari pot plantejar problemes de seguretat: virus, programes maliciosos, etc. El fet de treballar cada cop ms amb Internet tamb nagreuja la vulnerabilitat. Quan es llana un sistema operatiu, shi van trobant vulnerabilitats importants que no shavien tingut en compte, i sn els mateixos fabricants de programari els que posen a la disposici dels usuaris actualitzacions per compensar-ne les deficincies. Els sistemes operatius necessiten actualitzacions peridiques per diversos motius: Actualitzacions de maquinari: ats que el maquinari dels diferents dispositius que formen els ordinadors evoluciona, s necessari crear programes capaos de gestionar aquest maquinari nou. Actualitzacions dels programes: de vegades, es detecten vulnerabilitats o fallades en els programes que sn resoltes en actualitzacions posteriors. Noves funcionalitats: amb freqncia, els sistemes operatius incorporen funcionalitats noves que els usuaris poden aprofitar descarregantse-les en les actualitzacions.
Exemples dactualitzacions Les actualitzacions dels sistemes operatius contenen programari nou que permet mantenir actualitzat lequip informtic. Alguns exemples dactualitzacions sn els paquets desmenes (service packs), les actualitzacions de versions, les actualitzacions de seguretat i els controladors.
70
Tamb cal indicar que les actualitzacions es poden fer via CD/DVD o via Internet. Avui dia, aquesta ltima opci s la que saplica ms. Un tipus dactualitzaci pot estar relacionada amb el canvi de versi (anomenada tamb migraci).
Tipus dactualitzacions Quant als tipus dactualitzacions, en trobem de diferents nivells i en podem destacar els tipus segents: 1) Alta prioritat. Sn les actualitzacions crtiques, les de seguretat, els paquets desmenes i els paquets acumulatius de revisions. 2) Programari (opcional). Sn les revisions no crtiques per a aplicacions. 3) Maquinari (opcional). Sn les revisions per a controladors i altres dispositius de maquinari, com les targetes de so, les impressores, etc.
En els sistemes operatius lliures, i en particular en les distribucions Linux, les actualitzacions es poden baixar dInternet de manera gratuta des de llocs oficials de Linux anomenats repositoris. Els repositoris sn llocs en qu semmagatzema la informaci digital i sen fa el manteniment, normalment en bases de dades o en arxius informtics.
Actualitzacions constants de Linux
Els repositoris estan preparats per distribuir-se habitualment utilitzant una xarxa informtica com Internet o un medi fsic com un disc compacte. Poden ser daccs pblic, o poden estar protegits, i necessiten una autentificaci prvia. Els repositoris sutilitzen de manera intensiva en Linux; la majoria emmagatzemen paquets de programes disponibles per a la seva installaci mitjanant un gestor de paquets. En els sistemes Linux, podem dur a terme les actualitzacions del sistema operatiu duna manera automtica utilitzant Internet o a partir de suports del tipus CD/DVD. Prcticament, cada distribuci del sistema Linux utilitza sistemes dactualitzaci automtics diferents en lentorn grfic. Aix, per exemple: 1) Ubuntu: Escriptori /Aministraci/Gestor dactualitzacions (figura 10).
Figura 10. Gestor dactualitzacions dUbuntu
La comunitat Linux s molt dinmica. Les versions noves del nucli apareixen cada poques setmanes i altres programes sactualitzen molt sovint. Per tot aix, els usuaris de Linux senten la necessitat dactualitzar els seus sistemes constantment per mantenir el pas dels canvis.
Actualitzaci del nucli Un tipus dactualitzaci important s utilitzar la versi ms actual del nucli. Aix ho podem fer actualitzant-lo. A partir de la srie 2.6 del nucli, les versions del nucli han passat a numerar-se amb dgits de la manera segent: AA.BB.CC.DD (per exemple, el nucli de Linux 2.6.29.3): 1) AA: indica la srie/versi principal del nucli. 2) BB: indica la revisi principal del nucli. 3) CC: indica noves revisions inferiors del nucli. Canvia quan noves caracterstiques i controladors sn suportats. 4) DD: aquest dgit canvia quan es corregeixen fallades de programaci o fallades de seguretat dins duna revisi.
71
2) Kubuntu: Escriptori/Aplicacions/Sistema/Administraci de paquets (figura 11).

Figura 11. Gestor dactualitzacions de Kubuntu
3) Xubuntu: Escriptori/Aplicacions/Sistema/Gestor dactualitzacions (figura 12).

Figura 12. Gestor dactualitzacions de Xubuntu
4) Fedora: Escriptori/Sistema/Preferncies/Sistema/Actualitzacions de programari (figura 13).
72
Figura 13. Gestor dactualitzacions de Fedora
5) OpenSuse: Escriptori/Aplicacions/Administrador/Programari (figura 14).

Figura 14. Gestor dactualitzacions de SuSe
El procs per actualitzar el nucli pot ser el segent: 1) Determinar els objectius. 2) Seguir el procediment indicat en la documentaci tcnica. 3) Aconseguir lltima versi del nucli. 4) Desempaquetar i descomprimir el nucli baixat. 5) Construir el nucli nou: aix nimplica la configuraci i la compilaci. a) La configuraci implica definir el maquinari implicat mitjanant lordre make config o make menuconfig o make xconfig.
73
b) La compilaci del nucli implica la construcci dun nucli nou. Aix es pot fer executant les ordres segents: make dep; make clean; make zImage; make modules; make modules install. 6) El nucli compilat sanomena zImage. Per installar el nucli compilat cal copiar larxiu zImage en /boot i lhem de renombrar com a vmlinuzxx.xx.xx.xx. 7) Configurar el gestor darrencada (LILO o GRUB). 8) Arrencar la mquina i comprovar el resultat de lactualitzaci. 9) Documentar el procs executat. De la mateixa manera que podem fer actualitzacions dels sistemes operatius utilitzant lentorn grfic, tamb podem fer actualitzacions en mode text utilitzant ordres especfiques per a aquestes accions, com, per exemple, rpm, dpkg, apt-get, aptitude, etc.
2.7.
Agregaci, configuraci, eliminaci i/o actualitzaci de programari del sistema operatiu
De la mateixa manera que podem actualitzar el sistema operatiu, tamb podem afegir, eliminar i/o actualitzar i configurar el programari de diferents tipus que sutilitza en el sistema operatiu utilitzant eines tant de tipus text com de tipus grfic. En els sistemes operatius lliures podem gestionar el sistema operatiu a partir del que sanomena sistema de gesti de paquets. Un sistema de gesti de paquets, tamb conegut com a gestor de paquets, s una collecci deines que serveixen per automatitzar el procs dinstallaci, dactualitzaci, de configuraci i deliminaci de programes.
En els sistemes de gesti de paquets, el programari es distribueix en forma de paquet, freqentment encapsulat en un nic fitxer. Aquests paquets inclouen el nom complet, una descripci de la seva funci, el nmero de versi, el distribudor del programa, una llista dels paquets que necessita per al seu funcionament correcte, etc. Podem destacar com a sistemes basats en paquets binaris els segents: 1) El sistema RPM (RPM package manager o RPM, Red Hat package manager). s una eina dadministraci de paquets pensada especficament per a GNU/Linux. s capa dinstallar, actualitzar, desinstallar, verificar i sollicitar programes. RPM s el format de paquet de partida del Linux Standard Base. s utilitzat per un gran nombre de distribucions de Linux. Hi ha diverses eines per treballar amb aquest sistema de paquets: En mode text, podem trobar lordre anomenada rpm. En mode grfic, podem trobar diferents eines com up2date (Red Hat), yast (SuSe), yum (Fedora), krpm, etc.
74
2) El sistema de paquets de Debian. Debian, aix com el seus derivats, utilitza paquets en un format darxiu anomenat deb. s capa dinstallar, actualitzar, desinstallar, verificar i sollicitar programes. Hi ha diverses eines per treballar amb aquest sistema de paquets: En mode text, podem trobar les ordres anomenades dpkg, apt-get i aptitude. En mode grfic, podem trobar diferents eines com synaptic (figura 15), yast (figura 16), adept (figura 17), kynaptic, etc.
Figura 15. Synaptic Hi ha una eina anomenada alien que ens permet passar paquets del format rpm a deb i tamb a la inversa.
Figura 16. Yast
75
Figura 17. Adept
3) El sistema fink. El sistema Mac OS X disposa de leina anomenada fink que deriva parcialment de dpkg/apt. Aquesta eina permet fer ms senzilla la installaci de programes lliures en Mac OS X. 4) Els tarballs . Sn una collecci darxius situats en un fitxer. La utilitat tar sutilitza per combinar alguns arxius en un nic arxiu. La utilitat gzip susa per comprimir larxiu. Els tarballs tenen extensions com .tar.gz, tar.bz2 o .tgz. La majoria de vegades, un tarball cont arxius de codi o arxius binaris. Si trobem alguna collecci amb lextensi .tar.gz, lhaurem de descomprimir fent doble clic abans dinstallar el programari. Si ho volem fer des de la consola de text cal utilitzar lordre tar (per exemple, tar xvzf nom_arxiu). Per installar-los, hem de llegir la documentaci que acompanya el paquet i seguir les instruccions. En general, podem fer les accions segents: 1) Determinar els objectius del procediment. 2) Seguir el procediment indicat en la documentaci tcnica. 3) Configurar: ./configure [opcions]. 4) Compilar: make. 5) Installar: make install. 6) Netejar les restes de la compilaci (s opcional): make clean. 7) Comprovar el procediment dut a terme. 8) Documentar la installaci. Per desinstallar el programa resultant, podem utilitzar make unistall.
76
2.8. Configuraci de lentorn de xarxa i de perifrics

Avui dia, seria molt difcil trobar una persona que no hagi vist mai un ordinador i que tampoc no lhagi utilitzat. Un ordinador s format per molts dispositius anomenats perifrics.
Un ordinador s un conjunt de dispositius connectats de manera lgica i racional i que tenen com a objectiu final el tractament de la informaci duna manera automtica. Un perifric s una mquina que per poder funcionar cal que estigui connectada als dispositius de procs. Per ella sola s incapa de donar servei. Podem trobar perifrics dentrada, de sortida, dentrada i/o sortida i de procs.
Installaci de perifrics Per poder utilitzar els perifrics hem de tenir installats i configurats els seus controladors corresponents. Avui dia, molts sistemes operatius ja disposen de la majoria dels controladors necessaris per poder utilitzar els principals perifrics que sestan comercialitzant. En el moment en qu fem la installaci del sistema operatiu els controladors incorporats al sistema queden a la seva disposici per poder-los utilitzar. Avui dia, tamb grcies a la caracterstica que tenen molts dispositius de ser Plug and Play, el procs dinstallaci i de configuraci dels perifrics es fa duna manera automtica.
Per poder utilitzar els perifrics els usuaris necessitem els sistemes operatius. Aquests actuen dintermedi entre lusuari i el perifric. Per fer aquesta funci, els sistemes operatius utilitzen programes especfics per a cada perifric anomenats programes controladors (drivers).
Els programes controladors sn un tipus de programari que permet als sistemes operatius gestionar els diferents perifrics que formen un ordinador. Aix, podem parlar dels controladors de la targeta de so, els controladors de la targeta grfica, els controladors duna determinada impressora, els controladors de la targeta de xarxa, etc.
Els dispositius que gestionen alguns perifrics sanomenen controladors o targetes controladores.
La controladora de xarxa drea local, la targeta grfica, etc., sn alguns exemples de targetes controladores.
Els controladors o targetes controladores sn uns dispositius normalment formats per circuits integrats que utilitzant un programari especfic, com poden ser els programes controladors, gestionen el funcionament dalguns perifrics.
Qu passa quan un sistema no disposa dels controladors correctes? Doncs molt senzill, que no podrem utilitzar el dispositiu fins que els hgim obtingut, installat i configurat. Els sistemes operatius davui dia disposen deines automtiques per obtenir, installar, configurar, verificar, actualitzar i desinstallar els controladors dels perifrics que formen lordinador.
77
2.8.1. Gesti dels perifrics

Els sistemes operatius lliures disposen de moltes eines per a la gesti dels perifrics en mode grfic. Seguidament, indiquem algunes de les accions que podem fer en els perifrics: 1) Determinaci dels dispositius installats (figures 18 i 19).
Figura 18. Informaci del maquinari
Figura 19. Informaci del maquinari
2) Gesti dels dispositius: habilitar/deshabilitar, gestionar el controlador, propietats, etc.
78
3) Gesti de controladors via repositori. 4) Una altra situaci que ens podem trobar s que el mateix sistema no disposi dels controladors corresponents per poder gestionar el perifric. a) Una possible soluci seria canviar la versi del nostre nucli per una altra que reconegui el nostre dispositiu. b) Una altra soluci podria ser cercar el controlador en el material tcnic que acompanya el perifric corresponent, o en la pgina web del fabricant o b a Internet. Seguidament, cal executar el procs de gesti del perifric: la installaci, la configuraci, lactualitzaci, etc. Normalment, el controlador pot estar en format comprimit i compactat (per exemple, pot estar en format .tar.gz). En aquest cas, cal: Descomprimir i desempaquetar el fitxer (per exemple, utilitzant lordre tar). A continuaci, llegir la documentaci del procs. Normalment cal configurar: ./configure. Compilar: make [opcions]. Installar: make install. Seguidament, cal reiniciar la mquina i el perifric ha de ser detectat pel sistema operatiu. Comprovar-ne el resultat. Documentar el procs dut a terme. 5) Si el material del controlador s en format rpm o deb, cal executar el procediment dinstallaci, dactualitzaci, etc., corresponent al paquet (per exemple, rpm o dpkg o apt-get, etc.).
2.8.2. Configuraci de lentorn de xarxa en els sistemes operatius

Una manera de poder utilitzar els diferents components que tenim en un sistema informtic pot ser duna manera privada o local, o duna manera compartida. Cada sistema t els seus avantatges i els seus inconvenients. Una manera de compartir els diferents recursos disponibles en un sistema informtic (per exemple, les impressores, els fitxers, les unitats de CD/DVD, etc.) s utilitzant un sistema informtic en xarxa.
Un sistema informtic en xarxa s aquell que, grcies a un conjunt delements tant de maquinari com de programari, permet compartir tot un seguit de recursos entre els usuaris del mateix sistema o daltres sistemes informtics.
79
Utilitzarem les xarxes drea local per poder compartir recursos informtics entre usuaris del mateix sistema informtic o entre usuaris de diferents sistemes informtics. Per poder dissenyar un sistema informtic en xarxa drea local, cal definir tot un seguit delements que afecten la part: De la installaci fsica de la xarxa: com ara larquitectura, la topologia, el tipus de mitj de transmissi (per exemple, la xarxa per cable o sense cable), les normatives que afecten la installaci del cablejat, dels armaris de comunicacions, etc., els sistemes de seguretat, etc. Del maquinari implicat en el seu funcionament, com ara els repetidors (hubs), els commutadors, els encaminadors, la targeta de xarxa o NIC, etc. De la lgica de la xarxa i que corresponen a com sidentifiquen els diferents components dins de la xarxa, per exemple, ladrea MAC de cada mquina, ladrea lgica o IP, ladrea de xarxa de cada mquina, els protocols TCP/IP, ladrea de la passarella o porta daccs per defecte, ladrea IP dels servidors DNS, servidor intermediari, DHCP, web, etc. Hem de saber configurar els sistemes operatius per poder funcionar com un sistema en xarxa. Avui dia, la majoria de sistemes operatius poden funcionar en xarxa drea local (per exemple, totes les distribucions Unix/Linux). Aix es possible grcies al fet que aquests sistemes incorporen el protocol TCP/IP.
NIC s labreviatura de network interface card. Una manera de classificar els sistemes informtics en xarxa pot ser en funci de lmbit dacci; aix, podem diferenciar: 1) Les xarxes drea local o LAN: sn xarxes de dimensions no gaire grans (per exemple, duna extensi de 2.000 metres). Aquests tipus de xarxes sn les que utilitzarem per configurar els sistemes operatius per treballar en xarxa. 2) Les xarxes metropolitanes o MAN: sn xarxes de dimensions de prop de 50 km (per exemple, la xarxa informtica de la UPC de Barcelona). 3) Les xarxes esteses o WAN: sn xarxes de dimensions de milers de km (per exemple, la xarxa Internet). Classificaci dels sistemes informtics en xarxa
MAC s labreviatura de media access control address; DNS, de servidor de noms de domini (domain name service), i DHCP, de protocol dinmic de configuraci d'hoste (dynamic host control protocol).
El procs per configurar un sistema operatiu en xarxa drea local es pot dur a terme en alguns sistemes durant la installaci del sistema operatiu o b fer-la posteriorment, s a dir, una vegada hem installat els sistemes operatius.
El procs de configuraci dun sistema operatiu en xarxa es pot fer seguint les fases segents: 1) Determinar els objectius del procs. 2) Interpretar la documentaci tcnica. 3) Executar el procs establert en la documentaci tcnica del sistema operatiu. Aquest procs el podem resumir en les accions segents: a) Gestionar la targeta de xarxa. b) Installar i configurar el protocol TCP/IP: normalment, els sistemes operatius actuals ja porten installat el protocol TCP/IP i noms cal configurar-lo. Aix pot implicar establir ladrea IP, cosa que podem fer duna
80
manera manual o automtica (per exemple, utilitzant un servidor DHCP). Tamb hem de fixar ladrea de la mscara de subxarxa i, si volem interconnexi entre xarxes drea local, cal establir ladrea IP de la porta denlla predeterminada o passarella, i, si volem connexi a Internet, les adreces IP dels servidors DNS. c) Cal fixar el tipus darquitectura de xarxa que sha dutilitzar: s a dir, per exemple, si es tracta duna arquitectura en grup de treball o una arquitectura amb un sistema de controlador de domini. Un grup de treball s un conjunt de mquines connectades en xarxa. Les mquines poden actuar com a clients i/o servidors.
Un sistema informtic configurat com a grup de treball (tamb anomenat digual a igual o peer-to-peer) s un sistema en xarxa en qu les mquines que formen la xarxa poden ser totes mquines clients i/o mquines servidores. Aix implica que no hi ha una estructura jerrquica i, per tant, hi pot haver tantes mquines servidores i clients com vulguem. Tamb cal indicar que una mateixa mquina pot ser a la vegada client i servidora. Un domini s el nom que sassigna a un conjunt de mquines connectades en xarxa una de les quals actua com a servidor (controlador del domini) i les altres actuen com a clients.
Els dominis poden ser jerrquics i no jerrquics. Un sistema en xarxa de controlador de domini s un conjunt de mquines una de les quals actua com a servidor i les altres actuen com a mquines clients, s a dir, funcionen com un domini. La mquina servidora sanomena tamb controlador de domini, ja que gestiona laccs al sistema dels usuaris a partir de les mquines clients. Un servidor s la mquina que ofereix els seus serveis a altres mquines i un client s la mquina que demana determinats serveis a altres mquines.
Podem parlar de servidors i clients de fitxers, de pgines web (servidors HTTP), dadreces IP (servidors DHCP), de transmissi de fitxers (servidors FTP), servidors DNS, etc. Exemples de servidors i clients
d) Una vegada definit el tipus darquitectura en xarxa (grup de treball o domini), cal establir un nom identificatiu per al grup de treball o per al domini. e) Seguidament, hem de fixar el tipus de servei que far el maquinari, s a dir, si ser un client i/o un servidor. 4) Una vegada configurat el sistema operatiu en xarxa cal comprovar-ne el funcionament. Una de les eines que podem utilitzar sn les ordres ping i ipconfig. 5) Finalment, hem de documentar el procs dut a terme.
HTTP s labreviatura de protocol de transferncia d'hipertext (hypertext transmission protocol), i FTP, de protocol de transferncia de fitxers (file transmission protocol).
81
2.9. Implantaci de pedaos del sistema i mduls de codi

El sistema Linux, igual que altres sistemes operatius, ve amb actualitzacions per resoldre errors (bugs), millorar el rendiment i afegir noves caracterstiques. Aquesta actualitzaci pot tenir dues formes: una nova versi completa del nucli o un peda. Els nuclis nous complets treballen b per a gent que no t el nucli complet baixat. Per als qui tenen un nucli complet, els pedaos sn la millor soluci perqu noms contenen el codi modificat.
Un peda s una secci de codi que sintrodueix a un programa. Aquest codi pot tenir diversos objectius: substituir codi erroni, afegir funcionalitat al programa, aplicar-hi una actualitzaci, etc.
Podem destacar els tipus de pedaos segents:

Aplicaci de pedaos
Pedaos de depuraci: lobjectiu daquests tipus de pedaos s reparar brossa o errors de programaci. Pedaos de seguretat: sutilitzen freqentment en programes que sn atacats per pirates (crackers) i se centren a resoldre les vulnerabilitats dels programes. Pedaos dactualitzaci: consisteix a modificar un programa per convertir-lo en un programa que utilitzi metodologies ms noves. Els pedaos nous per al nucli, els podem trobar en molt llocs dInternet i es desen en format comprimit (per exemple, patch-2.26.30.1). El procs per installar un peda pot ser el segent: 1) Interpretar la documentaci tcnica. 2) En primer lloc, baixar el peda. 3) Descomprimir i desempaquetar el peda. 4) Executar: patch [opcions] < peda -x.y.z (per exemple, patch -p0 < patch-x.y.z). 5) Recompilar el nucli: make dep; make clean; make zImage; make modules; make modules install. 6) Installar el nucli. 7) Configurar el gestor darrencada. 8) Comprovar el procediment.
Els pedaos es poden aplicar tant a un programa binari executable com al codi font; qualsevol programa, incls un sistema operatiu, pot ser objecte dun peda. Molt sovint un peda consisteix en una actualitzaci de larxiu executable dun programa. Es pot fer lactualitzaci de sistemes operatius a cpia de pedaos utilitzant Internet.
2.10.
Funcionament correcte de les configuracions fetes
Una vegada acabades les configuracions corresponents als diferents tipus de manteniments que podem dur a terme en els sistemes operatius, hem de comprovar que el nou estat del sistema informtic funciona correctament i que dna el rendiment esperat. Quines actuacions podeu desenvolupar per
82
comprovar el funcionament del nou programari installat i configurat i del mateix sistema informtic en general? Doncs, entre daltres, podem fer les accions segents: Determinar prviament els objectius del procs. Establir un pla de treball. Establir procediments per avaluar el funcionament del programari installat. Fixar procediments per determinar la compatibilitat correcta entre el nou programari configurat i el sistema informtic existent. Avaluar els resultats de les comprovacions i actuar en conseqncia. Documentar el procs desenvolupat.
2.11.
Inventari del programari installat
Una vegada configurat el sistema operatiu i comprovat el seu funcionament correcte, hem de documentar el programari installat; dit duna altra manera, hem dinventariar o documentar el programari utilitzat en lactualitzaci o en el manteniment del sistema operatiu. Aquest inventari o documentaci formen part de lanomenat bloc general descriptiu del programari del sistema informtic (documentaci del programari). La documentaci del programari cont les caracterstiques generals del programari del sistema (per exemple, el programari base dels ordinadors i daltres dispositius, les aplicacions informtiques, etc.).
Per inventari o documentaci del programari utilitzat en lactualitzaci del sistema operatiu, podem interpretar el procs que consisteix a recollir tota la informaci del programari utilitzat en el manteniment del sistema operatiu i documentar-ho.
Un tipus de documentaci que forma part de la documentaci del programari del sistema informtic s la documentaci corresponent a les actualitzacions o als manteniments fets en els sistemes operatius.
2.12. Documentaci del procs de configuraci. Interpretaci de la documentaci tcnica

Hem de documentar tot el procs de configuraci del sistema operatiu. El procs que hem de seguir podria ser el segent: 1) Establir els objectius del procs. 2) Explicar el procediment desenvolupat.
!!
Per a ms informaci sobre la gesti de la documentaci, podeu consultar el subapartat Documentaci del procs dinstallaci i dincidncies, dins de lapartat Installaci de sistemes operatius lliures daquesta mateixa unitat.
83
3) Indicar les incidncies aparegudes i les actuacions adoptades. 4) Avaluar la documentaci produda i actuar en conseqncia. 5) Incorporar la documentaci del procs de configuraci dun sistema operatiu a la documentaci del cicle de vida del sistema informtic. La interpretaci de la documentaci tcnica en la configuraci de sistemes operatius sutilitzar com a guia durant el procs dinstallaci i de configuraci i en la fase de comprovaci per avaluar els resultats obtinguts i les incidncies detectades.
84
3. Administraci dels sistemes operatius lliures
Qualsevol sistema informtic, des del ms petit fins al ms gran, necessita la figura de ladministrador del sistema. Aquesta persona (o grup de persones, en el cas dun sistema gran) s lencarregada de mantenir en perfectes condicions tot el sistema informtic de lempresa, tant el programari (software) com el maquinari (hardware).
Tasques dun administrador del sistema Entre les tasques ms habituals que ha de dur a terme un administrador, en podem indicar les segents: 1) La installaci i la configuraci del maquinari.
Un administrador dun sistema informtic s la persona responsable del funcionament del sistema informtic. A vegades, aquesta funci s compartida entre diverses persones quan les tasques que cal desenvolupar poden ser molt extenses.
Una de les eines de qu disposa un administrador per gestionar la seguretat del sistema informtic s la gesti dels usuaris.
2) La installaci i la configuraci del programari. 3) La seguretat de laccs al sistema. 4) La seguretat de la informaci. 5) La installaci i la configuraci dels diferents servidors del sistema informtic. 6) La gesti de diferents tipus de documentaci.
3.1. Creaci i gesti dusuaris i grups. Gesti de perfils dusuaris i de grups locals. Contrasenyes. Permisos
Una de les funcions de ladministrador dun sistema informtic s la gesti de laccs dels usuaris al sistema informtic. Aix qu vol dir? Doncs que ladministrador ha de cercar la manera que noms puguin accedir al sistema informtic els usuaris que ell hagi determinat. No tots els sistemes operatius al llarg de la histria de la informtica han suportat aquesta possibilitat.
Per mantenir un bon nivell de seguretat i garantir la privacitat i la integritat de les dades, s indispensable fer una bona gesti dels usuaris.
La gesti de la seguretat ha anat evolucionant amb el temps. En un primer moment, es va idear un nivell de seguretat anomenat accs simple, de manteniment molt fcil. Utilitzava el parell usuari/contrasenya per controlar laccs als recursos del sistema i, una vegada validat lusuari, aquest ja tenia accs no restringit a tots els recursos. Ms endavant, es va veure que aquest sistema no protegia uns usuaris dels altres del mateix sistema. Aix va fer concebre un nivell de seguretat superior, anomenat accs als recursos, que tractava de donar a determinats usuaris una autoritzaci per accedir a determinats recursos.
85
Era una mica ms costs de mantenir, ja que calia conservar les altes i les baixes dusuaris i recursos autoritzats. A ms, es va descobrir que tamb presentava limitacions, ja que no es podia definir per a cada usuari un tipus dautoritzaci depenent del recurs (no s el mateix tenir perms per llegir que per modificar); aix que es va dissenyar un nivell encara ms complex de seguretat anomenat accs dusuari. Laccs dusuari consisteix en la creaci de diferents tipus dautoritzacions relacionades amb les accions que un usuari o grups dusuaris poden fer amb cada recurs.
En el nivell de seguretat daccs dusuari, un compte dusuari sutilitza per: 1) Autentificar la identitat de lusuari. 2) Autoritzar o denegar laccs a determinats recursos. 3) Auditar les accions fetes amb el compte dusuari. Utilitzaci dun compte dusuari
Per gestionar laccs dels usuaris als sistemes informtics els administradors utilitzen els comptes dusuaris.
3.1.1. Comptes dusuari

Avui dia, per poder accedir a la majoria dels sistemes informtics tant en mode text com en mode grfic hem de disposar dun compte dusuari definit en el sistema informtic corresponent. Un compte dusuari s una identificaci que utilitzen els sistemes operatius per gestionar laccs dels usuaris al sistema informtic. Aquests comptes sn gestionats per ladministrador del sistema informtic.
Seguretat de les dades El primer que ha de tenir clar tot administrador de sistemes s que el ms important sn les dades i, per tant, la gesti de la seguretat de les dades ha de ser el tema cabdal de la seva tasca. Per mantenir un bon nivell de seguretat de les dades, sha de fer una bona gesti dusuaris i dels grups dequips.
La gesti dels usuaris implica, entre daltres, les tasques segents: Altes, baixes i modificacions dels comptes dusuari. Definici dels diferents nivells de seguretat dels usuaris. Altes, baixes i modificacions dels comptes de grup. Definici dels diferents nivells de seguretat dels grups. Installaci i gesti dels equips informtics. Control del rendiment dels equips i del sistema en general.
3.1.2. Gesti dusuaris

Linux s un sistema multiusuari, s a dir, est pensat perqu diversos usuaris treballin a la vegada, i cadascun disposa del seu propi espai demmagatzematge per desar els seus arxius.
Login/password La paraula login equival al nom del compte dusuari mitjanant el qual volem accedir al sistema informtic. La paraula password representa la contrasenya per accedir al sistema.
Per accedir a un sistema Linux, sha de tenir un compte dusuari, s a dir, una parella login/password que ladministrador del sistema ha dhaver donat dalta.
86
Noms lusuari primari, tamb anomenat superusuari o supervisor, que en Linux s ladministrador del sistema, pot crear, eliminar o administrar els comptes dusuari. Lusuari primari es crea durant la installaci del sistema Unix/Linux juntament amb altres usuaris com bin, daemon, adm, lp, shutdown, mail, etc. Aquests usuaris predefinits tenen reservats els UID del 0 al 100. Els sistemes Windows utilitzen una base de dades per administrar els usuaris; per contra, Linux desa tota la informaci dels usuaris en arxius de text. Aix s beneficis ja que ens permet fer canvis en la informaci dusuari sense necessitat daltres eines diferents dun editor de text. Hi ha diversos arxius de text en Linux que contenen informaci referent als usuaris i als grups dusuaris donats dalta en el sistema informtic: 1) Larxiu /etc/passwd. La informaci dels comptes dusuari semmagatzemen en el fitxer /etc/passwd. Es tracta dun fitxer de text, cada lnia desa les dades dun usuari. El seu contingut determina qui pot accedir al sistema i en quines condicions. Quan lusuari primari dna dalta un usuari nou, en aquest fitxer queden registrades les dades del seu compte dusuari, i tamb la contrasenya i els privilegis.
LUID s un nombre que el sistema operatiu Unix/Linux assigna duna manera automtica a cada usuari donat dalta en el sistema per poder-lo gestionar duna manera ms fcil. UID
Cada lnia del fitxer /etc/passwd correspon a un usuari. El format de les lnies s el segent: usuari:contrasenya:UID:GID:comentari:home:shell
2) El fitxer /etc/shadow. Per millorar la seguretat, sutilitza un mtode que protegeix les contrasenyes dels usuaris. s lanomenat ocultament de contrasenyes (shadow password ). La idea bsica daquest mecanisme s impedir que els usuaris sense privilegis puguin llegir el fitxer en qu hi ha emmagatzemades les claus xifrades.
Normalment, qualsevol usuari pot llegir el fitxer /etc/passwd. Aix permet accedir a la contrasenya xifrada dels altres usuaris i anar provant la utilitat dencriptaci per intentar aconseguir la contrasenya sense xifrar. Per resoldre aquest problema sutilitza la tcnica docultaci de contrasenyes (shadowing), que consisteix a emmagatzemar-les en el fitxer /etc/shadow, que noms lusuari primari pot llegir. En el camp corresponent a la clau xifrada de /etc/passwd, ja no hi apareix, sin una x.
87
El fitxer /etc/shadow/ noms cont les contrasenyes. T un registre per lnia i cada registre consta de nou camps separats per dos punts. Aquests camps corresponen a informaci que permeten mantenir una poltica de gesti de claus. Es pot, per exemple, limitar les contrasenyes a un temps de vida i obligar els usuaris a canviar-les. Aquest procediment sanomena envelliment de contrasenyes (aging password).
El format de cada lnia del fitxer /etc/shadow s el segent: nom:contrasenya:dia1:dia2:dia3:dia4:dia5:dia6:reservat
3) El fitxer /etc/group. Quan es crea un usuari, aquest s assignat a lanomenat grup principal de lusuari, per pot pertnyer a ms grups: els anomenats grups secundaris. Cada usuari pertany almenys a un grup, aquest s el seu grup per defecte. Els usuaris es poden assignar a grups addicionals si s necessari.
El fitxer /etc/group emmagatzema la informaci dels grups del nostre sistema. Cada lnia del fitxer cont informaci dun nic grup. El format de cada lnia de larxiu /etc/grup s el segent: grup: contrasenya:GID:Usuaris
Hi ha diverses eines dadministraci dusuaris que treballen en mode lnia dordres i com a interfcie grfica dusuaris: 1) Administraci dusuaris per lnia dordre. Podem escollir entre tres eines per gestionar els usuaris en mode text: a) Afegir usuaris: useradd i adduser. b) Eliminar usuaris: userdel i deluser. c) Modificar usuaris: usermod. 2) Administraci dusuaris utilitzant eines grfiques. Cada distribuci de Linux t eines grfiques per gestionar els usuaris a tots els nivells. Lavantatge daquest sistema s que utilitza un entorn grfic i aix ens permet fer la gesti duna manera ms fcil, rpida i cmoda.
Agrupaci dusuaris La utilitzaci de comptes de grup dusuaris serveix per tenir els usuaris agrupats i, daquesta manera, donar diferents privilegis a un grup o a un altre. Penseu que, en una empresa, no s el mateix un directiu que una secretria; per tant, a un directiu se li donar ms capacitat demmagatzematge i no se li restringiran tant les diferents opcions.
3.1.3. Grups dusuaris

Moltes vegades ens podem trobar que necessitem gestionar diversos usuaris amb les mateixes caracterstiques (per exemple, els mateixos permisos). Una
88
manera de fer-ho s gestionar-los de manera independent repetint les mateixes accions per a cada usuari, o b gestionar-los de manera conjunta o en grup dusuaris.
Un grup dusuaris s un conjunt de comptes dusuaris que tenen caracterstiques comunes i, per tant, en alguns aspectes es poden gestionar duna manera conjunta. Un grup dusuaris o compte de grup dusuari s un compte definit en el sistema.
Utilitat dels comptes de grup dusuaris La utilitzaci dels comptes de grup per agrupar diferents usuaris permet no fer una limitaci usuari a usuari, sin de grups en grups. Els comptes de grup sn molt tils a lhora de controlar el sistema; ja que grcies a ells es poden tractar diferents usuaris de la mateixa manera i no cal configurar usuari a usuari, sin que configurant el grup ja es configuren tots els usuaris que hi pertanyen. En cada grup, hi pot haver tants usuaris com calgui; a ms, un usuari pot pertnyer a diferents grups.
Cal eliminar els usuaris del sistema que no sutilitzen, ja que si shi deixen poden crear molta confusi a ladministrador; perqu, a lhora de controlar els usuaris, no sap si un usuari encara est en s i, per tant, si se li han de mantenir totes les dades intactes.
3.1.4. Gesti de grups dusuaris

Utilitzant Linux, els grups encara prenen ms importncia, ja que, si no sindica cap grup per a un usuari, el mateix sistema operatiu crear un grup nic per a aquest usuari amb el seu mateix nom. El procediment de crear grups dusuari en Linux es pot simplificar amb la realitzaci dun petit script que faciliti tota aquesta tasca i lexecuti automticament.
Script o gui Un script s un programa informtic que s capa dexecutar determinats sistemes operatius (per exemple, el sistema Linux).
El fitxer /etc/group cont la informaci dels grups existents en el sistema informtic.
!!
En el subapartat Gesti dusuaris teniu informaci sobre lestructura del fitxer /etc/group.
Quan selimina un grup, sha de tenir en compte que tots els usuaris daquell grup han estat traslladats a un altre o han estat esborrats, ja que, si no, es podrien tenir problemes amb el compte de lusuari que no ha estat assignat a un grup nou o que ha estat esborrat. Hi ha diverses eines dadministraci de grups dusuaris que treballen en mode lnia dordres i com a interfcie grfica dusuaris: 1) Administraci de grups dusuaris per lnia dordres. Podem escollir entre quatre eines de lnies dordres: a) Afegir grups dusuaris: groupadd i addgroup. b) Eliminar grups dusuaris: groupdel i delgroup. c) Modificar els grups dusuaris: groupmod. d) Operacions diverses amb els grups dusuaris: gpasswd. 2) Administraci de grups dusuaris utilitzant eines grfiques. Cada distribuci de Linux t eines grfiques per gestionar els grups dusuaris a tots
Grups predefinits dusuaris El sistema Linux tamb t grups predefinits dusuaris com, per exemple, root, bin, daemon, sys, adm, lp, mail, etc. Aquests grups dusuaris sn creats durant la installaci del sistema operatiu. Tenen reservats els GID del 0 al 100. Ladministrador del sistema t GID igual a zero.
89
els nivells. Lavantatge daquest sistema s que sutilitza un entorn grfic i aix ens permet fer la gesti duna manera ms fcil, rpida i cmoda.
3.1.5. Perfils dels usuaris

Una de les caracterstiques dels sistemes operatius actuals s que permeten als usuaris i als administradors del sistema informtic configurar lentorn de treball de cada usuari, s a dir, que cada usuari pot decidir la manera diniciar una sessi i laparena i el contingut de lescriptori. Aix s possible grcies als perfils dels usuaris.
Els perfils dels usuaris contenen la informaci que descriu lentorn de treball de cada usuari. Sn una de les eines ms potents que hi ha associada als usuaris. Els perfils poden especificar laspecte de lescriptori, la barra de tasques, el contingut dels mens de lescriptori, etc.
Cada distribuci de Linux t diferents tipus deines grfiques per gestionar diferents aspectes dels perfils dels usuaris donats dalta en el sistema informtic.
3.2. Gesti del sistema darxius. Eines grfiques i de consola

El sistema operatiu Unix/Linux fa servir una estructura jerrquica de fitxers en forma darbre. El sistema permet crear directoris i inserir-hi fitxers i directoris nous. Tota lestructura comena des de larrel que constitueix el directori principal o directori arrel. Aquest directori es representa mitjanant el smbol / i cont tots els altres directoris i fitxers. Des daquest directori neix tota lestructura en arbre.
!!
Dins de lapartat Installaci de sistemes operatius lliures, en el subapartat Mtodes dinstallaci i de planificaci dels parmetres bsics: particions, sistemes darxius que cal emprar, esquemes de partici i de clonaci i en el subapartat Sistema de fitxers, sexplica qu s un sistema de fitxers i els tipus de sistemes de fitxers utilitzats en els sistemes operatius lliures.
En els sistemes Windows podem veure unitats individuals, s a dir, cada unitat t la seva estructura en arbre corresponent; en canvi, en els sistemes Unix/Linux el sistema darxius comena amb un nic directori arrel. En Unix/Linux hi ha noms un arbre de directoris.
Arbre de directoris El sistema darxius, vist per lusuari, s una estructura en arbre invertit en la qual els arxius sagrupen en directoris. En cas que en el sistema hi hagi diversos dispositius fsics demmagatzematge secundari, tots depenen del directori arrel i lusuari els tractar com uns subdirectoris que depenen de larrel.
En Unix/Linux, als diferents sistemes de fitxers que el sistema pot utilitzar no shi accedeix per identificador de dispositiu (per exemple, amb el nom dunitat en el cas de Windows), sin que es combinen en una estructura jerrquica darbre que representa el sistema de fitxers com a nica i senzilla.
90
Linux afegeix cada sistema de fitxers nou en aquest arbre de sistemes de fitxers quan es munta. Tots els sistemes de fitxers, de qualsevol tipus, es munten sobre un directori i els fitxers del sistema de fitxers sn el contingut daquest directori. Aquest directori en el qual es munten els sistemes de fitxers es coneix com a directori de muntatge o punt de muntatge. Quan el sistema de fitxers es desmunta, els fitxers propis del directori de muntatge tornen a ser visibles.
Gesti de la localitzaci dels arxius Un dels punts forts del sistema Linux s la flexibilitat i la forma com gestiona la localitzaci dels arxius. Les particions s munten de manera que semblen un altre directori ms, fins i tot un nombre substancial de sistemes darxius semblen, per a lusuari, un arbre de directoris grans. Quan sexecuten determinats processos darrencada, es munten particions i safegeixen a lestructura del sistema de fitxers.
Punt de muntatge El punt de muntatge s un directori que pot ser qualsevol directori de lestructura darbre del sistema Linux. El sistema Linux disposa ja dun directori per a aquesta funci anomenat /mnt (mount). Podem utilitzar qualsevol directori com a punt de muntatge, per hem de tenir en compte que si el directori cont informaci, mentre sutilitzi com a punt de muntatge, no podrem gestionar la informaci que cont.
En els sistemes Linux, per poder manipular un dispositiu cal muntar-lo en el sistema de fitxers que utilitza el sistema; s a dir, cal enganxar-lo dalguna manera a lnica estructura darbre en qu sorganitza la informaci.
Muntar un dispositiu s el nom del procs que sassigna en els sistemes Unix/Linux a loperaci denganxar un dispositiu que volem manipular a lestructura darbre del sistema dinformaci. El punt en qu senganxa el dispositiu en lestructura darbre sanomena punt de muntatge.
Com podem identificar els dispositius per poder-los muntar? Doncs en la taula 12 tenim una descripci de la identificaci de diversos dispositius en el sistema Unix/Linux.
Taula 12. Identificaci de dispositius Descripci Disc dur Disc dur/CD/DVD Disc dur/CD/DVD Disc dur/CD/DVD Disc dur Tipus IDE1 (mster) IDE1 (esclau) IDE2 (mster) ID2 (esclau) IDE1 (mster) Els dispositius SCSI, serial ATA i/o memries USB Els dispositius SCSI, serial ATA i/o memries USB Primera unitat Segona unitat 1 3 1 Partici Identificaci hda hdb hdc hdd hda1 sda sdb ... sda1 sdb3 ... fd0 fd1 Fitxer de gesti /dev/hda /dev/hdb /dev/hdc /dev/hdd /dev/hda1 /dev/sda /dev/sdb ... /dev/sda1 /dev/sdb3 ... /dev/fd0 /dev/fd1
Disc dur
Disc dur
Disquet Disquet
91
Exemples /dev/hda /dev/hdc /dev/hdc2 /dev/sda2 /dev/fd0
Resultat Representa el disc dur connectat a lIDE1 com a mster. Representa el disc dur connectat a lIDE2 com a mster. Representa el disc dur connectat a lIDE2 com a mster i segona partici. Representa el disc dur connectat al primer SCSI i segona partici. Representa la primera uniat de disquets.
En la taula 12, podeu observar que els fitxers que ens permeten gestionar aquests perifrics se situen en el directori /dev. El directori /dev cont els fitxers que ens permeten gestionar els principals perifrics.
3.2.1. Muntar dispositius

Per dur a terme el procs de muntatge des de la lnia dordres podem utilitzar lordre mount. En la taula 13, teniu informaci de lordre mount.
Taula 13. Ordre mount mount mount [opcions] dispositiu directori Opcions -a: munta tots els sistemes arxius indicats en /etc/fstab. -t tipus_sistema_fitxers: especifica el sistema de fitxers que es muntar. Poden ser: ext, ext2, ext3, ext4, vfat, ntfs, iso9660, msdos, umsdos, etc. -o opcions: en qu opcions poden ser; ro: munta la partici noms com a lectura. rw: munta la partici com a lectura i escriptura (opci per defecte). exec: permet lexecuci de fitxers binaris (opci per defecte). noauto: deshabilita el muntatge automtic daquesta partici quan sespecifica lopci a. dispositiu: representa el dispositiu que volem muntar. directori: representa el directori en el qual volem muntar el dispositiu. Objectiu Lordre mount permet muntar dispositius en una estructura darbre del sistema Linux. Exemples de lordre Resultat de lordre Permet muntar un disquet que se situa en la primera unitat de disquets que t un sistema de fitxers FAT32 en el directori mnt que penja de larrel. Permet muntar un CD/DVD que se situa en la unitat CD en el directori mnt que penja de larrel. Permet muntar la tercera partici del primer disc dur amb el sistema de fitxers ext3 en el directori mnt que penja de larrel. Permet muntar un disquet que se situa en la primera unitat de disquets (s del tipus 3 1/2 d1,44 MB de capacitat), que t un sistema de fitxers FAT32 en el directori mnt que penja de larrel i en el qual noms en podem llegir el contingut.
mount t vfat /dev/fd0 /mnt
mount t iso9660 /dev/cdrom /mnt
mount t ext3 /dev/hda3 /mnt
mount o ro t vfat /dev/fd0H1440 /mnt
92
3.2.2. Desmuntar dispositius

De la mateixa manera que per manipular qualsevol dispositiu en el sistema Unix/Linux lhem de muntar en lestructura darbre, una vegada ja no necessitem el dispositiu lhem de desmuntar. Desmuntar un dispositiu s el nom del procs que sassigna en els sistemes Unix/Linux a loperaci de desenganxar un dispositiu de lestructura darbre. Per desmuntar un sistema darxius, podem utilitzar lordre umount. En la taula 14, en teniu informaci.
Taula 14. Ordre umount umount umount [opcions] dispositiu umount [opcions] directori Opcions -f: fora el desmuntatge. dispositiu: representa el dispositiu que est muntat. directori: representa el directori en el qual est muntat el dispositiu. Objectiu Lordre umount permet desmuntar dispositius en una estructura darbre del sistema Linux. Exemples de lordre umount /dev/fd0 umount /mnt Resultat de lordre Permet desmuntar un disquet que se situa en la primera unitat de disquets. Permet desmuntar un dispositiu que se situa en el directori mnt que penja de larrel.
En algunes distribucions dUnix/Linux, el procs de muntatge i de desmuntatge a ms de poder-se fer en mode consola tamb es pot fer en mode grfic. Per exemple, les distribucions de Fedora (figura 20) i dUbuntu (figura 21).
Figura 20. Procs de muntatge utilitzant eines grfiques en la distribuci de Fedora
93
Figura 21. Procs de muntatge utilitzant eines grfiques en la distribuci dUbuntu
3.2.3. Fitxer /etc/fstab

Larxiu /etc/fstab i lordre mount
Lordre mount s condicionada per larxiu de configuraci /etc/fstab (file system table). Aquest fitxer s un arxiu de configuraci que utilitza lordre mount. Aquest arxiu cont una llista de totes les particions conegudes pel sistema. Durant el procs darrencada del sistema es llegeix aquesta llista i els seus elements es munten duna manera automtica. s un fitxer de tipus ASCII que conta de sis columnes. Per poder gestionar els dispositius en el sistema Unix/Linux els hem de muntar. Per poder-los muntar cal que tinguin un sistema de fitxers.
Quan es munten dispositius configurats en el fitxer /etc/fstab, podem executar lordre mount amb un sol parmetre, s a dir, amb el directori que volem muntar. Lordre mount comprova el fitxer / etc/fstab per a aquest directori; si el troba, mount utilitza tots els parmetres ja establerts.
3.2.4. Gesti dels sistemes de fitxers

Un sistema de fitxers s un component dels sistemes operatius que ens ajuda a organitzar la informaci en un suport. El sistema Linux necessita tenir muntats en lestructura darbre els dispositius que cal manipular. Aix noms ho pot fer si el dispositiu que cal muntar t creat un sistema de fitxers. Hi ha diverses fases que hem de seguir per crear un sistema de fitxers en un suport. Aquestes fases sn les segents: 1) Formatar. La fase de formataci consisteix a preparar el suport per desar la informaci i es fonamenta a crear les pistes, els sectors i els cilin-
94
dres per contenir la informaci. Per dur a terme aquest procs podem utilitzar eines en: a) Mode consola. Podem utilitzar lordre fdformat (floppy disk format). b) En mode grfic disposem de diverses eines com el QParted, el gfloppy, el kfloppy, etc. 2) Creaci del sistema de fitxers. Una vegada hem preparat el suport que volem manipular amb el sistema Linux, hem dafegir al suport el sistema de fitxers que volem utilitzar per organitzar la informaci que contindr. Aix ho podem fer en mode consola utilitzant les ordres mkfs (make file system), mkfs.vfat, mkfs.ext2, mkfs.ext3, mkfs.msdos, mkfs.ntfs.
3.3. Gesti dels processos del sistema i dusuari. Activaci i desactivaci de serveis
Hi ha diverses eines utilitzades per mostrar i manipular els processos en sistemes operatius lliures. En els sistemes operatius multiusuaris (per exemple, el sistema Linux), tenim dos tipus de processament: Processament prioritari (foreground). s el funcionament habitual dun intrpret dordres. El procs s el segent: Espera que lusuari introdueixi una ordre. Executa lordre i, una vegada finalitzada, tornem al smbol del sistema. Processament no prioritari o de fons (background). El funcionament s el segent: Espera que lusuari introdueixi una ordre. Executa lordre i, sense esperar que acabi lexecuci, torna al smbol del sistema. Les ordres jobs, ordre &, fg i bg estan relacionades amb aquest tema. Hem dindicar que els processos els podem avortar o matar amb la combinaci de tecles Ctrl + C (s equivalent a executar lordre kill KILL PID). Un procs tamb el podem suspendre amb la combinaci de tecles Ctrl + Z (aix s equivalent a executar lordre; kill STOP PID). Per reactivar un procs ho podem fer amb el format de lordre kill CONT PID. Lestructura encarregada demmagatzemar els atributs dels processos s el PCB (bloc de control de processos). La informaci que cont s la segent: PID (identificador del procs). s el nmero que identifica el procs.
!!
A la unitat Introducci als sistemes operatius. Creaci de mquines virtuals hem estudiat la diferncia entre un programa i un procs i la manera de gestionar els processos per part del sistema operatiu a nivell teric.
PID s labreviatura de lidentificador del procs.
95
PPID (identificador del procs pare). s el nmero que identifica el pare dun procs. UID (identificador dusuari). s el nmero que identifica lusuari que va llanar el procs. EUID (identificador de lusuari efectiu). s el nmero que identifica lusuari efectiu del procs. GID (identificador del grup). s el nmero que identifica el grup. EGID (identificador del grup efectiu). s el nmero que identifica el grup efectiu. El temps dexecuci efectiu del procs. Lestat del procs. Estaci associada al procs. La prioritat (nice). A partir de les ordres que comentarem a continuaci, comprovarem que hi ha molts processos que el sistema operatiu mant actius, que per als usuaris passen desapercebuts; aquestes tasques o processos sanomenen dimonis (o daemons).
Els dimonis sn processos que normalment es comencen a executar en arrencar el sistema i no ho deixen de fer mentre funciona.
En el sistema Linux, podem trobar, en general, els processos segents: Processos del sistema. Sn el processos propis del nucli del sistema operatiu i tamb pertanyen a aquest grup els processos dimonis. La majoria daquests processos estan associats a lusuari primari. Processos de lusuari administrador. Sn els processos llanats per lusuari primari. Processos dels usuaris del sistema. Sn els processos generats pels usuaris en executar les aplicacions informtiques. Les principals eines que t el sistema Linux per gestionar els processos sn les segents: 1) Mode ordre . Podem utilitzar les ordres ps, top, kill, nice, renice i nohup. 2) Mode grfic. Totes les distribucions del sistema Linux tamb disposen deines de tipus grfic per gestionar els processos. La majoria ens permeten fer les accions daturar, de continuar, de finalitzar, de matar i de canviar la prioritat dels processos. La manera de fer-ho pot ser: a) Ubuntu: Sistema/Administraci/Monitor del sistema (figura 22).
96
Figura 22. Eina grfica de gesti de processos en Ubuntu
b) Kubuntu: Aplicacions/Monitor del sistema. c) Xubuntu: Aplicacions/Monitor del sistema. d) Fedora: Aplicacions/Eines del sistema/Monitor del sistema. e) SuSe: Aplicacions/Sistema/Monitor/Monitor Sistema. Hi ha un tipus de processos que treballen en segon pla, s a dir, no interactuen amb lusuari i que sanomenen dimonis. Normalment, es tracta de processos que es comencen a executar en iniciar-se el sistema i no es deixen dexecutar fins que sapaga la mquina, encara que tamb els podem iniciar i aturar manualment. Un tipus de processos dimoni que sestan executant en segon pla contnuament sn els processos anomenats serveis.
Exemples de serveis Alguns exemples de serveis sn els serveis dimpressi per poder imprimir, els serveis de pgines web per poder visualitzar pgines web, els serveis de xarxa per comunicar-se amb altres dispositius, etc.
Els serveis sn programes que llana el sistema operatiu i que sestan executant duna manera continuada i que tenen com a objectiu donar respostes a determinades peticions.
Les diferents distribucions del sistema operatiu Linux tamb disposen deines de tipus grfic per gestionar els serveis que ofereix el sistema operatiu. La manera de gestionar els serveis pot ser diferent en cada distribuci, per, en general, podem fixar el tipus dinici del servei (per exemple, manual, automtic o deshabilitat), i tamb podem gestionar lestat del servei (per exemple, podem aturar, fer una pausa, iniciar i reiniciar). Algunes distribucions tamb ofereixen la possibilitat dafegir i deliminar serveis.
97
Per gestionar els serveis, podem seguir els camins indicats a continuaci i que depenen de la distribuci de Linux utilitzada: Ubuntu: Sistema/Administraci/Serveis (figura 23).
Figura 23. Eina grfica de gesti de serveis en Ubuntu
Kubuntu: Favorits/Preferncies sistema/Avanat/Gestor de serveis. Xubuntu: Aplicacions/Serveis. Fedora: Sistema/Administraci/Serveis. SuSe: Favorits/Configurar escriptori/Avanat/Administraci serveis.
3.4. Optimitzaci de la memria i del funcionament dels dispositius demmagatzematge

Lordinador s un conjunt de dispositius que t com a objectiu principal executar programes, per per poder-ho fer necessitem disposar de la memria. La memria s un conjunt de components electrnics encarregats de lemmagatzematge dels programes i de les dades que ha dexecutar.
En la memria podem diferenciar els elements segents: La capacitat demmagatzematge. Fa referncia a la quantitat dinformaci que pot emmagatzemar. Sutilitzen les mateixes unitats de mesurament que per a la informaci, per exemple, MB, GB, etc. La velocitat daccs. El temps que triga lordinador a dipositar la informaci a la memria o obtenir-lan, des que es fa una operaci descriptura o
98
lectura. Dit duna altra manera, el temps que implica la transferncia de les dades entre el processador i la memria. Es mesura en ms, s i ns. El temps de cicle de la memria. s el temps passat entre operacions executades en la memria. Dins del sistema informtic, tenim diferents tipus de memria, cadascuna amb les seves caracterstiques: 1) La memria principal o central o convencional s la memria en qu semmagatzemen les dades i els programes que ha dexecutar el processador. T poca capacitat demmagatzematge comparada amb la dun dispositiu demmagatzematge secundari (per exemple, un disc dur), per t una gran velocitat de processament. Per executar un programa, prviament sen carreguen les instruccions i les dades en la memria principal i el processador va executant les diferents ordres del programa que estan situades en la memria principal. Una vegada acabada lexecuci del programa, la memria principal queda lliure perqu es pugui carregar un altre programa. 2) La memria cau s un tipus de memria que proporciona una velocitat daccs molt superior a la memria principal, encara que avui dia el seu preu s molt elevat. La majoria dels ordinadors disposa duna petita quantitat de memria cau suficient per accelerar el rendiment del sistema. 3) Els registres de memria sn petites memries demmagatzematge temporal de dades del processador que tenen un accs molt rpid i que sutilitzen per desar informaci mentre el processador les manipula. Sn ms rpides que la memria cau, per tenen menys capacitat. Ladministraci de la memria la fa el sistema operatiu i la manera de ferho s diferent en els sistemes monousuaris, multiusuaris i multiprocs. A ms a ms, per poder executar un programa en un ordinador cal que aquest estigui carregat en la memria principal. Qu passa quan un programa s ms gran que la memria principal disponible? Antiguament, succea que no es podia executar el programa, ja que havia destar tot carregat en la memria principal. Avui dia, aquest problema est resolt mitjanant la utilitzaci de la tecnologia de la memria virtual.
Tipus de memria cau Hi ha dos tipus de memria cau: 1) La memria cau de primer nivell (L1) s en la part interna del mateix processador. 2) La memria cau de segon nivell (L2) s en la part externa del mateix processador. 1 ms = 103 s. 1 s = 106 s. 1 ns = 109 s.
!!
En lapartat Caracteritzaci dels sistemes operatius, tipus i aplicacions de la unitat Introducci als sistemes operatius sestudien diversos aspectes relacionats amb la memria. Seria convenient que fssiu un recordatori dels continguts, ja que us ajudaran a entendre com el sistema operatiu gestiona la memria i la importncia de la seva optimitzaci.
La memria virtual s una tcnica de gesti de la memria principal que permet executar programes ms grans que la memria principal disponible. Com ho fa? Doncs duna manera molt senzilla, carregant en la memria principal noms els trossos del programa que en aquells moments ha dexecutar el processador.
99
El sistema Linux disposa deines diverses per gestionar la memria que depn de la distribuci utilitzada (figura 24).
Figura 24. Eina grfica de visualitzaci del rendiment de la utilitzaci de la memria mitjanant la distribuci de Kubuntu
La utilitzaci de la memria virtual per a lexecuci dels programes informtics implica la utilitzaci duna certa quantitat despai del disc dur necessria per a la creaci de la memria virtual, s a dir, necessitem dispositius demmagatzematge per crear la memria virtual.
Els dispositius demmagatzematge o memries secundries sn els suports dinformaci que tenen com a caracterstica principal que la informaci no es perd quan no hi arriba el corrent elctric a diferncia de la memria principal. En podem indicar com a exemples, els discos durs, les unitats de CD/DVD, etc.
Com podem gestionar alguns daquests dispositius demmagatzematge que tenen tanta relaci amb la memria virtual? La majoria de les distribucions de Linux disposen deines prpies per visualitzar lestructura de la informaci en els principals dispositius demmagatzematge (per exemple, discos durs). En la figura 25 podeu veure leina de gesti de discos en la distribuci SuSe. Tamb hi ha eines especfiques per gestionar duna manera ms completa els dispositius demmagatzematge que les eines aportades pels mateixos sistemes operatius. Entre aquestes eines especfiques podem destacar el
100
programari Partition Magic, Qparted, Paragon Partition Manager, Qtparted, Acronis Disk Director Suite, etc.
Figura 25. Eina grfica de gesti de discos en SuSe
3.5. Rendiment del sistema. Eines del sistema de seguiment i de monitoratge

Hi ha diferents mecanismes per obtenir informaci del sistema. Podem obtenir informaci grcies a diverses eines del mateix sistema durant larrencada i durant el funcionament, tant informaci instantnia del moment, com la que es va enregistrant sobre tot all que li passa al llarg de la seva vida til. Amb aquestes dades, podrem prendre decisions per millorar, mantenir i reparar tot el sistema. Aquestes decisions tamb tenen a veure amb ladministraci de dispositius, de recursos, dusuaris i de serveis, per la qual cosa aprendrem aspectes sobre la seva gesti des del punt de vista de la diagnosi i del rendiment. El sistema ens aporta informaci tant durant larrencada com durant el funcionament. Aquesta informaci s molt important per conixer la integraci de cada component del maquinari, per detectar-lo en el sistema operatiu, i per detectar-ne i diagnosticar-ne amb certesa les possibles fallades. Quan un sistema arrenca, acostuma a estar configurat per mostrar informaci del BIOS relativa a la detecci del maquinari. Hi podem trobar informaci sobre el processador, la freqncia i el tipus, la memria RAM, lautodetecci de dispositius demmagatzematge com discos i lectors de CD/DVD, i sobre targetes de Plug and Play, PCI, etc.
En installar el sistema operatiu, aquest es configura automticament amb unes opcions per defecte que determinen el rendiment de lequip. El rendiment de lequip informtic pot ser ms gran o ms petit en funci de les caracterstiques grfiques, la memria virtual assignada, la gesti dels dispositius demmagatzematge, etc.
Rendiment de lequip informtic
PCI s labreviatura de peripheral component interconnect.
101
Posteriorment, dins el primer disc dur se cerca el primer sector dinformaci, el registre MBR. Aquest sector cont el codi que detecta particions i va a la partici activa a iniciar el seu sector darrencada. Dins aquest sector, hi pot haver un programa selector de sistema operatiu. En Linux, es configura des del programa LILO o GRUB, que tenen els arxius de configuraci /etc/lilo.conf i /boot/grub/grub.conf, respectivament. Aquest men dinici s el que permetr escollir quina partici volem iniciar i, consegentment, quin sistema operatiu volem arrencar. En la fase en qu el nucli de Linux arrenca, apareixen per pantalla una llista de missatges que contenen informaci sobre larrencada del sistema, sobre el maquinari i missatges derror. Es tracta duna informaci important per detectar orgens de possibles fallades. Per aix, existeix lordre dmesg. Lordre dmesg reprodueix tots els missatges de la darrera arrencada del nucli i els referents al maquinari que el sistema ha de mostrar a lusuari.
Format dels fitxers consultables a /proc Tot i que els fitxers que es poden consultar a /proc acostumen a ser fitxers de text de lectura fcil, de vegades el format en dificulta la interpretaci.
Cada sistema operatiu ofereix mecanismes perqu ladministrador del sistema investigui les interioritats del sistema operatiu i per configurar els parmetres quan ho necessiti. En les distribucions de Linux, aquest mecanisme s el sistema darxius /proc. El sistema de fitxers /proc cont un sistema de fitxers virtual. El definim com a virtual perqu no hi s en el disc. I com pot ser que un sistema darxius no estigui desat dins cap dispositiu? Simplement, perqu no cal: el nucli del sistema operatiu el crea dins la memria RAM. Les consultes que hi podem fer ens serveixen per obtenir informaci del funcionament en el sistema. Aquesta estructura de fitxers tamb ens permet canviar valors de les dades que cont el sistema operatiu en funcionament. Aix, podem modificar la forma del funcionament del sistema, i en lnia, al moment.
Ordres free i cat Hi ha moltes ordres del mateix sistema que agafen la informaci i la presenten a lusuari duna manera ms elaborada perqu lentenguem millor. Per exemple, lordre free llegeix el fitxer /proc/ meminfo i les quantitats que t en bytes, les mostra en kilobytes, a ms dafegir a la sortida una mica ms dinformaci. Una altra manera s utilitzar lordre cat amb el format cat /proc/cpuinfo.
Durant la utilitzaci del sistema, diverses parts generen missatges destat. A ms, tamb es generen missatges derror quan sorgeixen problemes de maquinari o de programari. En Linux, lencarregat de fer aquesta tasca s el subsistema syslog.
El syslog s el subsistema que sencarrega de recollir tota la informaci de lestat del sistema, posar-la dins de fitxers i emmagatzemant-la habitualment de manera permanent al disc. El subsistema syslog s controlat pel dimoni syslogd. Aquest sinicia de manera automtica quan el sistema arrenca. La seva configuraci es troba en el fitxer /etc/syslog.conf, que li indica quines aplicacions o parts del sistema li enviaran missatges.
102
El rendiment del sistema depn de com sutilitzen els diferents recursos duna manera eficient. La demanda dels recursos la generen els diversos treballs que funcionen en el sistema. Quan ens manca algun recurs, tenim principalment dues opcions per intentar solucionar-ho: augmentar-lo, o reduir-ne el consum. Ens fan falta eines que ens permetin mesurar locupaci dun recurs. En Linux, hi ha diverses utilitats que ens mostren informaci sobre la crrega de determinats recursos: La utilitat uptime ens mostra lhora actual, quant de temps el sistema porta en funcionament, el nombre dusuaris i la mitjana de crrega del sistema en els darrers 1, 5 i 15 minuts. El nom de la utilitat vmstat procedeix de la seva funci inicial: notificar estadstiques de la memria virtual (report virtual memory statistics). Aquest programa fa ms coses com, per exemple, informar sobre processos, memria virtual, memria dintercanvi, entrades/sortides, i interrupcions i activitat del processador. Pel que fa a lemmagatzematge, podem estudiar el rendiment dels discos des de dos vessants: la velocitat en les transferncies i laprofitament de lespai.
Els aspectes dels recursos de sistema ms importants des del punt de vista del rendiment sn els segents: 1) El processador. 2) La memria. 3) Les entrades i les sortides de disc. 4) Les entrades i les sortides de xarxa.
Recursos del sistema i rendiment
Les alarmes sn un altre tipus deines de qu disposen alguns sistemes operatius que ens serviran per notificar a un usuari o a nosaltres mateixos si sha excedit algun parmetre del sistema o si ha fallat alguna configuraci especfica.
Mitjanant ls de les alarmes, definim valors que provoquen accions, com ara enviar un missatge, executar un programa o iniciar un log.
Els fitxers de registre (log) sn uns fitxers de tipus ASCII que contenen informaci corresponent als missatges generats en el sistema informtic corresponents a situacions determinades. Aquests fitxers tenen lextensi log (per exemple, missatges.log).
Les alarmes sn tils si no estem pendents contnuament del control dun parmetre particular perqu volem ser notificats quan supera un valor predefinit, o quan en queda per sota, per conixer la causa del canvi. Pel que fa a les alarmes que podrem tenir en un sistema, les dividim en dos mbits ben diferenciats: Alarmes externes. Considerem alarmes externes tots els sistemes independents del sistema operatiu dissenyats per detectar alguna anomalia.
Funcions duna alarma Les funcions duna alarma sn: 1) Escriure una entrada en el fitxer de registre dels esdeveniments. 2) Iniciar un fitxer de registre quan sexcedeix o queda per sota el comptador relacionat amb el parmetre que volem controlar. 3) Enviar un missatge. 4) Executar un programa.
103
Habitualment, el sistema rep una notificaci i actua en conseqncia. Hi encabim tots els tipus dalarmes que es poden programar en el BIOS. Hi ha ordinadors que permeten programar alarmes acstiques i dapagada; de manera que, quan el processador arriba a una temperatura llindar extrema, i per tal devitar que el maquinari es malmeti, el sistema sapaga, i fins i tot sense avisar el sistema operatiu. Alarmes internes. Hi ha utilitats i BIOS que permeten conixer lestat del maquinari en el sistema. Amb els controladors adequats dins el sistema operatiu, aquest pot detectar algunes anomalies com, per exemple, un ventilador que gira a molta menys velocitat de ladequada, o que, fins i tot, ha deixat de girar. Normalment, sautomatitzen els avisos perqu arribin al compte de correu de ladministrador; per exemple, per fer-ne la reparaci corresponent. Fixem-nos que aquest tipus de deteccions les fa el mateix sistema, per la qual cosa les podem anomenar alarmes internes. Lavaluaci del rendiment del sistema la podem fer en mode consola i tamb utilitzant eines grfiques. Les eines grfiques ens permeten gestionar el rendiment del sistema duna manera ms fcil i cmoda. Molts sistemes operatius disposen de les seves prpies eines per fer aquesta gesti.
3.6. Compartici de recursos

La utilitzaci dels recursos dun sistema informtic lha de fixar ladministrador del sistema i es poden establir de manera que noms els puguin utilitzar els usuaris locals de lequip o tamb que els puguin utilitzar altres usuaris no locals de lequip. La possibilitat que tant els usuaris locals com els usuaris remots puguin utilitzar els mateixos recursos t els seus avantatges i tamb els seus inconvenients. El procs que usuaris diferents puguin utilitzar els mateixos recursos sanomena compartici de recursos. La manera de posar en prctica aquest tipus de sistema implica la utilitzaci de sistemes de comunicacions especials com poden ser les xarxes drea local i els sistemes operatius que funcionen en xarxa drea local.
La compartici de recursos en una xarxa s posar a disposici dels usuaris daquesta xarxa qualsevol recurs (des duna carpeta i/o fitxer fins a una impressora) i, per tant, s important establir qui i com pot accedir a aquests recursos.
Cal destacar que, abans de poder compartir recursos amb altres equips, lequip ha de tenir un programari client (customer software) installat i ha de ser client duna xarxa. (Aquest procs depn del sistema operatiu
104
que es faci servir i del sistema operatiu de xarxa amb qu es treballi.) Desprs sha de permetre la configuraci del recurs i definir els privilegis daccs per als recursos. Els recursos que es poden compartir sn els segents: carpetes, fitxers, unitats de disc i impressores. La compartici de fitxers s la manera ms senzilla de compartir un recurs, ja que noms caldr connectar dos equips mitjanant el port de comunicacions srie (COM) de cada equip. Per fer aquesta connexi, noms es requereix un determinat tipus de cablejat i un programari de comunicaci (communication software). Una altra manera de compartir un recurs s fer-ho en un grup de treball; s a dir, es comparteixen les dades pel que fa a unitats de disc o carpetes. En aquest model de compartici cada usuari s el responsable de configurar la manera de compartir el recurs, independentment del sistema operatiu que es faci servir, perqu noms cal habilitar lopci de compartir fitxers i/o carpetes i impressores (que depn del sistema operatiu amb qu es treballi).
Un grup de treball s un conjunt de mquines connectades en xarxa. Les mquines poden actuar com a clients i/o servidors.
Un sistema informtic configurat com a grup de treball (tamb anomenat digual a igual o peer-to-peer) s un sistema en xarxa en qu les mquines que formen la xarxa poden ser totes mquines clients i/o mquines servidores. Aix implica que no hi ha una estructura jerrquica i, per tant, hi pot haver tantes mquines servidores i clients com vulguem. Tamb cal indicar que una mateixa mquina pot ser a la vegada client i servidora.
Un domini s el nom que sassigna a un conjunt de mquines connectades en xarxa una de les quals actua com a servidor (controlador del domini) i les altres actuen com a clients.
Els dominis poden ser jerrquics i no jerrquics. Un sistema en xarxa de controlador de domini s un conjunt de mquines una de les quals actua com a servidor i les altres actuen com a mquines clients, s a dir, funcionen com un domini. La mquina servidora tamb sanomena controlador de domini, ja que gestiona laccs al sistema dels usuaris a partir de les mquines clients.
Exemples de servidors i clients Podem parlar de servidors i clients de fitxers, de pgines web (servidors HTTP), dadreces IP (servidors DHCP), de transmissi de fitxers (servidors FTP), servidors DNS, etc.
Un servidor s la mquina que ofereix els seus serveis a altres mquines i un client s la mquina que demana determinats serveis a altres mquines.
105
El procs de configuraci dun sistema operatiu en xarxa es pot fer seguint les fases segents: 1) Determinar els objectius del procs. 2) Interpretar la documentaci tcnica. 3) Executar el procs establert en la documentaci tcnica del sistema operatiu. Aquest procs el podem resumir en les accions segents: a) Gestionar la targeta de xarxa. b) Installar i configurar el protocol TCP/IP: normalment, els sistemes operatius actuals ja porten installat el protocol TCP/IP i noms cal configurar-lo. Aix pot implicar establir ladrea IP, cosa que podem fer duna manera manual o automtica (per exemple, utilitzant un servidor DHCP). Tamb hem de fixar ladrea de la mscara de subxarxa i, si volem interconnexi entre xarxes drea local, cal establir ladrea IP de la porta denlla predeterminada o passarella, i, si volem connexi a Internet, les adreces IP dels servidors DNS. c) Cal fixar el tipus darquitectura de xarxa que sha dutilitzar: s a dir, per exemple, si es tracta duna arquitectura en grup de treball o una arquitectura amb un sistema de controlador de domini. Lapartat referent a controlador de domini sestudiar especficament en el mdul formatiu anomenat Sistemes operatius en xarxa. d) Una vegada definit el tipus darquitectura en xarxa (grup de treball o domini), cal establir un nom identificatiu per al grup de treball o per al domini. e) Seguidament hem de fixar el tipus de servei que far el maquinari, s a dir, si ser un client i/o servidor. 4) Una vegada configurat el sistema operatiu en xarxa, cal comprovar-ne el funcionament. Una de les eines que podem utilitzar sn les ordres ping i ipconfig. 5) Finalment, hem de documentar el procs executat. Per configurar una xarxa per compartir recursos necessitem: Disposar duns determinats requisits de maquinari. Integrar lequip en un grup de treball. Assignar una adrea IP a cada equip dins de la mateixa xarxa fsica. Fixar lequip client i/o servidor. Fixar els recursos que cal compartir en xarxa.
Sistema operatiu de xarxa Un sistema operatiu de xarxa s un sistema que mant dos o ms equips informtics units a partir dalgun mitj de comunicaci, ja sigui fsic o no, amb lobjectiu principal de compartir diferents recursos i informaci. HTTP s labreviatura de protocol de transferncia d'hipertext (hypertext transmission protocol), i FTP, de protocol de transferncia de fitxers (file transmission protocol).
!!
Teniu ms informaci sobre la qesti referent a la configuraci duna xarxa drea local en el subapartat Configuraci de lentorn de xarxa en els sistemes operatius dins de lapartat Realitzaci de tasques bsiques de configuraci i de manteniment sobre sistemes operatius lliures.
106
3.6.1. Configuraci de xarxes en grup de treball

Les fases que cal desenvolupar per configurar xarxes LAN del tipus PPP per treballar com a grup de treball poden ser les segents: 1) Configurar els dispositius de maquinari per treballar en xarxa LAN com a grup de treball. 2) Identificar i integrar lequip en un grup de treball. 3) Installar i configurar el protocol TCP/IP. 4) Establir els equips clients i/o clients/servidors i assignar-los el tipus de servei que han de fer. 5) Comprovar el procs dut a terme.
PPP s labreviatura de protocol punt a punt (point-to-point protocol).
3.6.2. Compartir recursos en xarxa

Perqu els usuaris del mateix grup de treball puguin compartir i utilitzar un recurs dun equip en xarxa s necessari que: El nostre equip tingui un nom diferent de qualsevol altre del grup de treball. Lequip ha de pertnyer al mateix grup de treball. Lequip ha de tenir una adrea IP diferent de la de qualsevol equip del grup de treball. La mscara de subxarxa ha de ser la mateixa en tots els equips del grup de treball. En les distribucions Linux, quan volem treballar en un grup de treball en el qual volem compartir recursos el sistema Linux ens indica que hem dinstallar dos serveis especfics per poder treballar en un grup de treball. Aquests dos serveis sn: 1) Suport per a xarxes Unix NFS. Servei que ens permetr activar el sistema de fitxers NFS, que ens permetr compartir i utilitzar les carpetes des daltres equips. El sistema darxius de xarxa (NFS) s la forma dUnix de compartir arxius i aplicacions per la xarxa. El concepte NFS s molt semblant a la compartici de disc de Windows, en qu li permet unir-se a un disc i treballar-hi com si fos una unitat local. El sistema NFS utilitza el dimoni anomenat nfsd. a) Podem diferenciar la mquina servidora o servidor dNFS que cont els directoris que volem compartir. Per aconseguir-ho hem de configurar el servidor dNFS mitjanant el fitxer /etc/exports. Aquest arxiu defineix quines parts dels disc del servidor es compartiran amb la resta de la xarxa i les regels mitjanant les quals es comparteixen (taula 15).
El dimoni NFS sanomena nfsd.
NFS s labreviatura de network file system.
107
Taula 15. Estructura del fitxers /etc/exports /etc/exports Estructura: </dir/a_exportar> <client1 (permisos)> <client2 (permisos)> ... <clientn (permisos)> Opcions /dir/a_exportar. s el directori que volem compartir amb altres usuaris. client1, client2, etc. Sn els noms de les mquines dels clients NFS. permisos. Sn els permisos corresponents a cada client. En podem especificar els segents: ro: permet accs noms de lectura. rw: permet accs de lectura i escriptura. noaccess: el client no podr accedir als directoris per sota de /dir/a_exportar. Objectiu El fitxer /etc/exports defineix els directoris que cal compartir; dit duna altra manera, defineix la informaci que pot servir el servidor dNFS. Exemples de lordre /home/prova pc1(rw) Resultat de lordre Indica que el servidor dNFS permet compartir el directori prova que penja de /home amb la mquina anomenada pc1 (client NFS) i ofereix els permisos de lectura (r) i escriptura (w).
b) Els clients NFS sn les mquines que volen utilitzar els recursos compartits oferts pels servidors dNFS. Per poder fer aquest procs cal muntar els directoris compartits del servidor NFS (taula 16).
Taula 16. Muntar el sistema NFS mount mount t nfs nom_servidor_nfs:/dir_a_exportar punt_muntatge Opcions nom_servidor_nfs: nom del servidor NFS. /dir/a_exportar: s el directori que podem utilitzar del servidor NFS. punt_muntatge: s el directori en el qual muntarem les carpetes compartides. Objectiu Permet que un client NFS utilitzi les carpetes compartides en el servidor NFS. Exemples de lordre Resultat de lordre Munta una partici nfs situada en la mquina barcelona i anomenada /home/prova1 en la carpeta /mnt. Desmunta el recurs NFS del directori /mnt. Els servidors NFS poden ser al mateix temps clients NFS.
mount t nfs barcelona:/home/prova1 /mnt umount /mnt
2) Suport per a xarxes Windows SMB (session message block). Servei necessari per activar el protocol samba de comunicacions entre mquines Linux i mquines Windows. Samba s una eina potent que permet als sistemes Unix (com Linux) interactuar amb els sistemes Windows. Samba utilitza els dimonis anomenats: smbd: aquest dimoni s el responsable de la compartici de sistemes darxius i de serveis dimpressi per als clients. nmbd: s responsable de manipular les peticions del servidor de noms NetBIOS.
NetBIOS s labreviatura de network basic input/output system.
108
En el sistema SMB, disposem de mquines servidors i clients samba. La gesti tant dels clients com dels servidors la podem fer de dues maneres: 1) En mode ordre. Leina smbclient s una eina de lnia dordres que ens permet en un sistema Linux actuar com un client Windows (taula 17).
Taula 17. Ordre smbclient smbclient smbclient [opcions] //nom_mquina/dispositiu_per_compartir smbclient Opcions -L: visualitza els serveis del servidor. -U: usuari al qual ens volem connectar. Objectiu Permet al sistema Linux actuar com un client Windows. Exemples de lordre smbclient L //josep smbclient //josep/prova Resultat de lordre Visualitza les carpetes compartides de la mquina servidora anomenada josep. Permet accedir a la carpeta compartida prova de la mquina anomenada josep. Administraci de samba Hi ha diverses maneres dadministrar samba: 1) Una manera dadministrar samba s a partir del fitxer /etc/ smb.conf. Aquest fitxer s de tipus ASCII i el podem configurar utilitzant qualsevol editor. 2) Tamb disposem duna una eina anomenada SWAT (Sambas web administration tool) amb la qual podem administrar Samba a partir dun navegador web. Podem cridar aquesta eina executant lordre en el navegador: http:// localhost:901.
Tamb podem muntar un disc samba compartit de la mateixa manera que una partici NFS. Per fer-ho, podem utilitzar lordre smbmount (taula 18).
Taula 18. Muntar sistema SMB smbmount/mount smbmount [opcions] //nom_mquina/dispositiu_per_compartir punt_muntatge mount t smbfs //nom_mquina/dir_per_exportar punt_muntatge Objectiu Permet muntar sistemes SMB. Exemples de lordre smbmount //josep/prova /mnt o mount t smbfs //josep/prova /mnt umount /mnt Resultat de lordre Munta una partici prova situada en la mquina josep i anomenada prova en la carpeta /mnt. Desmunta el recurs SMB del directori /mnt.
2) En mode grfic. Aquest mode ens permet gestionar la compartici de directoris duna manera ms cmoda i fcil que el mode text. Per poder compartir arxius i impressores des de Linux, hem de tenir installats i configurats els paquets de Samba.
3.6.3. Explorar els equips de la xarxa

Una vegada ja tenim configurats els equips de la xarxa i hem creat els directoris compartits en els servidors, els usuaris hi poden accedir des dal-
109
tres equips de la xarxa. El procs per accedir-hi dependr del sistema operatiu en xarxa utilitzat.
3.6.4. Mapar unitats lgiques

Quan estem utilitzant un recus compartit dun altre equip de la xarxa, podem assignar a una carpeta compartida una unitat lgica; daquesta manera, podem accedir ms de pressa a aquest recurs que utilitzant lentorn de xarxa. Aquest procs sanomena mapatge dunitats lgiques.
El mapatge dunitats lgiques consisteix a assignar una unitat lgica a una carpeta compartida des duna xarxa.
3.7. Interpretaci del comportament del sistema operatiu

Una de les funcions dun administrador dun sistema informtic s la identificaci i la interpretaci de les dades de la configuraci del sistema operatiu, del maquinari i de les aplicacions installades. Aix ho podem determinar per diferents camins i, entre daltres, podem estudiar els aspectes segents: El procs darrencada del sistema informtic. La utilitzaci de la CPU. Loptimitzaci de la memria. La verificaci del rendiment del sistema. Ladministraci dels dispositius. Ladministraci del programari corresponent al sistema operatiu. Les distribucions actuals de Linux disposen deines que permeten conixer la configuraci del sistema operatiu utilitzat i a partir daqu poder-ne interpretar les caracterstiques. Entre la informaci que podem obtenir, cal destacar-ne la segent: 1) Informaci general: el nom del sistema operatiu, la versi, el fabricant, el tipus de sistema, el processador, el BIOS, el directori del sistema, el nom de lusuari, la zona horria, la memria fsica total, la memria fsica disponible, la memria virtual total, la memria virtual disponible, etc. En la figura 26 podeu veure la informaci general dun equip amb Ubuntu. 2) Recursos de maquinari: els recursos compartits, DMA, E/S, IRQ, la memria, etc. 3) Components: multimdia, CD-ROM, dispositiu de so, infrarojos, entrada (per exemple, el teclat), mdem, xarxa (per exemple, ladaptador, el protocol, etc.), ports (per exemple, srie i parallel), emmagatzematge
La majoria dels sistemes operatius disposa deines que ens permeten obtenir informaci sobre el sistema operatiu installat i configurat. Tamb podem utilitzar programari que est disponible tant de caire pblic com privat.
Informaci sobre el sistema operatiu
110
(per exemple, les unitats, discos, SCSI, IDE), imprimir, USB. En la figura 27 podeu veure la informaci del maquinari dun equip amb SuSe.
Figura 26. Informaci general del sistema segons Ubuntu
Figura 27. Informaci del maquinari en SuSe
4) Entorn de programari: controladors del sistema, variables dentorn, treballs dimpressi, connexions de xarxa, tasques que sestan executant, mduls carregats, serveis, programes dinici, informes derrors. Prcticament totes les distribucions actuals de Linux suporten Plug and Play. La majoria del maquinari que avui dia existeix en el mercat s detectat i installat automticament pel sistema operatiu.
111
5) La majoria de les distribucions de Linux poden executar aplicacions de 32 bits. Tamb hi ha en el mercat distribucions de Linux dissenyades per executar aplicacions de 64 bits. Igual que en la majoria de les versions de Windows, en Linux es pot afegir o eliminar programari propi del sistema operatiu o daplicacions. Les aplicacions que donen funcionalitats noves al sistema operatiu o aplicacions dutilitats per a lusuari, es distribueixen en arxius empaquetats. Normalment, les aplicacions es distribueixen en paquets comprimits amb extensions tar, gzip, rpm, zip, deb, etc. En la majoria del casos per executar una aplicaci cal descomprimir laplicaci empaquetada i executar el programa executable. En Linux no sinstallen aplicacions; simplement, es descomprimeixen paquets darxius. Daquesta manera, un o diversos arxius executables fan que funcioni el nou programa daplicaci.
Cada distribuci de Linux utilitza diferents formats de paquets de programari. Aix obliga a empaquetar les aplicacions en diferents formats de tal manera que es puguin utilitzar en les diverses distribucions del sistema operatiu Linux. Diversos formats de paquets de programari
Duna manera general, podem utilitzar els tipus de paquets de programari segents: Paquets binaris. Es caracteritzen perqu contenen el codi mquina per a la plataformes (per exemple, x86, Alpha, Sparc, etc.) corresponent. Podem indicar diversos tipus de paquets binaris: Paquets rpm: sutilitzen en les distribucions SuSe, Red Hat, etc. Paquets deb: sutilitzen en les distribucions Debian. Paquets tgz o tar.gz: sutilitzen en les distribuci slackware i es gestionen manualment. Paquets ebuild: sutilitzen en la distribuci Gentoo. Paquets src: aquests paquets inclouen el codi font de laplicaci per no el seu executable. Paquets amb codi font. Contenen el codi font del programa, s a dir, contenen els arxius necessaris per configurar, compilar i installar el programa manualment. En general, es presenten amb el format .tar.gz, .tar.bz2. Un dels avantatges dinstallar programari en forma de paquets s la gesti de les dependncies existents entre el programari installat i el programari nou. En Linux, hi ha molt programes el funcionament dels quals depn de lexistncia daltres programes installats. En algunes distribucions de Linux, podem installar les aplicacions de manera manual, per el procs pot ser bastant complicat. Per facilitar el procs dinstallaci de les aplicacions podem utilitzar els gestors de paquets que sn programes que sencarreguen danalitzar les dependncies installant laplicaci volguda i la resta del programari necessari. Algunes distribucions de Linux ofereixen els repositoris com a emmagatzematge centralitzat de programari en lnia i donen la possibilitat als usu-
112
aris de disposar de les aplicacions que necessiten per a cada distribuci de Linux. Daquesta manera, via Internet els usuaris podem accedir als repositoris i descarregar el programari corresponent i installar-lo amb el gestor daplicacions. En Linux, tamb podem afegir i eliminar aplicacions utilitzant els gestors daplicacions (figura 28) o duna manera manual.
Figura 28. Afegir i eliminar programari utilitzant Fedora
Un gestor daplicacions ms avanat s el ja conegut gestor de paquets anomenat Synaptic (figura 29).
Figura 29. Gestor de paquets Synaptic en Ubuntu
113
Una de les millors maneres dinstallar aplicacions s utilitzant els repositoris i els gestors daplicacions. Per, a vegades, determinades aplicacions no es troben en aquests repositoris ni sn installables des dels gestors que ens ofereix el sistema. Aquestes aplicacions poden ser del tipus vist anteriorment i, per regla general, seran paquets del tipus deb, rpm, tar, etc. En el cas de paquets del tipus deb i rpm, caldr, una vegada descarregat el programari en lescriptori del nostre equip, fer doble clic en el paquet i seguir lassistent corresponent. En el cas de paquets del tipus tarballs (tar.bz, tar.bz2, tar.gz, tar, gz, etc.), el procediment s totalment manual. Una vegada descarregat el paquet, caldr descomprimir-lo i descompactar-lo. Algunes vegades en descomprimir i descompactar aquests paquets es generen arxius executables directament per installar el paquet, per, en daltres, noms es generen els arxius font per installar. En la majoria dels casos hi ha un fitxer (per exemple, README, INSTALL, etc.), en el qual podem trobar informaci del procs que sha dexecutar. Per regla general, en aquests casos cal seguir el procs segent: 1) Configuraci: utilitzar lordre ./configure. 2) Compilaci: utilitzar lordre make. 3) Installaci: ordre make install. 4) Eliminaci de fitxers temporals: ordre make clean.
3.8. Automatitzaci de tasques

En la majoria dels sistemes operatius, i en particular en les distribucions de Linux, s possible automatitzar lexecuci de determinades tasques o determinats procediments.
Programaci de tasques Lautomatitzaci de tasques respon a la necessitat que podem tenir els usuaris de fer tasques repetitives duna manera peridica. Les tasques es programen quan volem utilitzar determinats programes informtics i amb una freqncia determinada. A lhora de programar una tasca es pot indicar: 1) El perode dexecuci: diria, setmanal, mensual, etc. 2) El moment en qu sexecutar: en engegar lordinador, quan est inactiu, quan est en mode de suspensi (baix consum denergia), etc.
Lautomatitzaci de tasques s una tcnica a partir de la qual, mitjanant la utilitzaci de determinades eines de qu disposen alguns sistemes operatius, podem crear uns programes que sexecutaran en uns determinats dies i hores sense la intervenci de lusuari (per exemple, la compactaci del disc, la impressi de determinats documents, etc.).
Lautomatitzaci de tasques en els sistemes operatius lliures es pot fer en mode text i en mode grfic. A continuaci, comentarem tot un seguit dordres que ens permeten fer la gesti de lautomatitzaci de tasques. Els sistemes Unix/Linux tenen la possibilitat de planificar tasques des de la lnia dordres utilitzant les ordres cron, at i batch.
114
1) Ordre cron. Lordre cron permet planificar tasques peridiques, i nespecifica el moment. Permet a qualsevol usuari programar aplicacions per executar-les en qualsevol data, hora o dia de la setmana. Ls del cron s una manera extremament eficient dautomatitzar el sistema. El servei cron treballa despertant-se cada minut i comprovant larxiu crontab de cada usuari. Aquest arxiu cont la llista dels esdeveniments de lusuari que vol que sexecutin en una data i hora en particular, i se situa en /etc i pot ser tamb en var/ spool/cron. Qualsevol esdeveniment que coincideixi amb la data i hora sexecutar. Per poder utilitzar el servei corresponent a cron cal que estigui en funcionament el dimoni corresponent, que, en aquest cas, sanomena crond. Leina que permet editar entrades que executa cron s crontab. Ladministrador del sistema pot escollir els usuaris que poden utilitzar aquest servei mitjanant la comprovaci de larxiu /etc/cron.allow, o tamb pot optar per fer una llista dels usuaris que no poden utilitzar el servei especificant-los en el fitxer /etc/cron.deny. 2) Lordre at. Lordre at dUnix/Linux permet planificar una tasca sense periodicitat, per a un moment determinat. Lordre at agafa una llista dordres introdudes per teclat i les executa en linstant (data i hora) que especifica lordre. Cal teclejar les ordres en la lnia segent a at, i acabar teclejant <CTRL + D> en la propera lnia dordres. Per poder utilitzar el servei corresponent a lordre at, cal que estigui en funcionament el dimoni corresponent, que, en aquest cas, sanomena atd. Ladministrador del sistema pot escollir si vol que lordre at estigui disponible per a tots els usuaris, noms per a alguns o per a ning. Dos fitxers controlen qui pot utilitzar at. Si existeix el fitxer /etc/at.allow, noms els usuaris que hi siguin enumerats podran utilitzar at. Daltra banda, el sistema buscar en el fitxer /etc/at.deny qui no pot utilitzar at. Si aquest fitxer existeix, per s buit, tots podran utilitzar at. Si no existeix cap dels fitxers, els usuaris habituals no podran utilitzar at; noms ladministrador del sistema el podr utilitzar. 3) Lordre batch. Lordre batch s similar a at, excepte que executa les tasques quan el sistema t temps per fer-ho, en lloc de fer-ho en un moment determinat. Aquesta automatitzaci de tasques en lentorn Unix/Linux es pot fer, actualment, duna manera ms fcil utilitzant eines especfiques de lentorn grfic.
El fitxer que enumera les tasques de cron s el fitxer crontab.
3.9. Execuci de programes i de guions administratius

Un ordinador s un conjunt de mquines connectades duna manera lgica i que tenen com a objectiu el tractament automtic de la informaci.
115
Aquest conjunt de mquines que formen un ordinador es poden classificar com a: Dispositius dentrada. Sn totes les mquines que sutilitzen per entrar la informaci dins de lordinador (per exemple, el teclat, el ratol, etc.). Dispositius de tractament. Sn totes les mquines que manipulen la informaci (per exemple, el microprocessador, la memria principal, etc.). Dispositius de sortida. Correspon a totes les mquines que treuen la informaci dels dispositius de tractament (per exemple, la impressora, el monitor, etc.). Dispositius dentrada/sortida. Sn mquines que tenen la capacitat de poder entrar informaci als dispositius de tractament i treure-la (per exemple, les unitats de discos magntics, les unitats de cintes magntiques, etc.). Ara, tots aquests dispositius no tenen la capacitat per resoldre ni el problema ms senzill que puguem imaginar. Per poder-ho fer, cal descriure amb detall i en el seu llenguatge tots els passos que shan de fer per a la resoluci del problema. Per aconseguir-ho, utilitzem el que sanomena programa informtic.
Un programa informtic s el conjunt daccions que ha dexecutar un ordinador per resoldre un problema determinat.
El disseny dels programes informtics no s una feina fcil i implica diverses fases que podem resumir en les segents: 1) Anlisi. Consisteix en lestudi detallat del problema per tal dobtenir unes especificacions a partir de les quals queda totalment definit el procs dautomatitzaci del problema. Es tracta dobtenir una soluci o un algorisme del problema plantejat. Aquesta soluci es dissenya utilitzant una notaci intermdia (pseudocodi), o b mitjanant algunes de les notacions grfiques com els ordinogrames, sense tenir en compte el llenguatge de programaci que sutilitzar en letapa segent.
Tipus dalgorismes Un algorisme s el conjunt daccions que hem de seguir per resoldre un problema determinat. Podem parlar de dos tipus dalgorismes: 1) El pseudocodi s un tipus dalgorisme en qu les accions sespecifiquen utilitzant un llenguatge molt proper al llenguatge natural. 2) Lordinograma s un tipus dalgorisme en qu les accions sespecifiquen utilitzant uns elements grfics estndard.
Un algorisme s una tcnica mitjanant la qual sespecifiquen les accions que shan de seguir per resoldre un problema determinat. Podem utilitzar algorismes de tipus natural o pseudocodi (les accions sespecifiquen utilitzant el llenguatge natural), o b de tipus grfic tamb anomenats ordinogrames (les accions sespecifiquen utilitzant un smbols estndard grfics).
116
2) Programaci. En aquesta etapa, actua el programador i sutilitzen les tcniques de disseny de programes com, per exemple, la programaci estructurada i el disseny modular. En aquesta fase es codifica lalgorisme.
Programaci estructurada La programaci estructurada s una tcnica de programaci mitjanant la qual determinades accions que cal executar dins del programa shan despecificar de determinades maneres per intentar aconseguir una millor eficincia del programa.
La codificaci s la fase del procs de creaci dun programa informtic en la qual un algorisme sescriu utilitzant un llenguatge de programaci.
El desenvolupament de les capacitats del maquinari ha experimentat una importncia molt gran en els ltims anys, per laprofitament daquestes possibilitats no s ptim si no es disposa del programari adequat. Amb aquesta finalitat shan dissenyat diversos llenguatges de programaci: els uns de propsit general, s a dir, per a tot tipus daplicaci, i els altres daplicaci particular en alguns dels camps de lmbit informtic.
Disseny modular El disseny modular s una altra tcnica de disseny de programes basada en la programaci per trossos, s a dir, dividir el programa en parts amb la finalitat de fer-lo ms llegible i manipulable.
Un llenguatge de programaci s una notaci per escriure programes amb els quals ens podem comunicar amb el maquinari i donar-li les ordres adequades per a lexecuci dun procs determinat. Un llenguatge s definit per una gramtica o per un conjunt de regles que sapliquen a un alfabet format per un conjunt de smbols utilitzats.
Els llenguatges de programaci els podem classificar de moltes maneres, una de les quals pot ser tenint en compte la seva proximitat al llenguatge mquina o al llenguatge de les persones (llenguatge natural): a) Els llenguatges de baix nivell. Un exemple dels llenguatges de baix nivell s el llenguatge mquina, lnic que entn directament lordinador. Utilitza lalfabet binari, que consta de dos smbols, 0 i 1, anomenats bits. Va ser el primer llenguatge utilitzat en la programaci dels ordinadors, per es va deixar dutilitzar a causa de la seva dificultat i la seva complicaci, i va ser substitut per altres llenguatges ms fcils daprendre i dutilitzar. Generalment, en la codificaci dels programes sutilitzava el sistema hexadecimal per simplificar el treball descriptura. b) Els llenguatges intermedis. Un exemple de llenguatge de programaci s el llenguatge dassemblador. El llenguatge dassemblador s el primer intent de substituir el llenguatge mquina per un altre ms similar als utilitzats per les persones. En aquest llenguatge, cada ordre equival a una instrucci en llenguatge mquina, i en la seva escriptura sutilitzen paraules mnemotcniques en lloc de cadenes de bits. Daltra banda, tant el llenguatge mquina com el llenguatge dassemblador tenen lavantatge docupaci de memria mnima i de temps dexecuci mnim en comparaci del
Sistema hexadecimal El sistema hexadecimal s un sistema de codificaci que utilitza setze smbols: deu de numrics (0, 1, ..., 9) i sis dalfabtics (A, B, C, D, E i F).
Bit s labreviatura de binary digit.
117
resultat de la compilaci del programa equivalent escrit en altres llenguatges de programaci.

Problemes del llenguatge dassemblador El llenguatge dassemblador t com a inconvenients: 1) Cada model dordinador t un llenguatge dassemblador propi diferent. 2) El programador ha de conixer perfectament el maquinari de lequip, ja que treballa directament les posicions de memria, els registres i altres components fsics. 3) Totes les ordres sn elementals, s a dir, en el programa shan de descriure amb el mxim detall totes les operacions que shan de fer en la mquina per fer qualsevol procs.
c) Els llenguatges dalt nivell. Els llenguatges dalt nivell apareixen a continuaci dels anteriors amb els objectius segents: Aconseguir independncia de la mquina. El mateix programa es pot utilitzar en diferents equips amb lnica condici de disposar dun programa intrpret o del programa compilat. Aproximar-se al llenguatge natural, perqu el programa es pugui escriure i llegir duna manera ms senzilla. Incloure rutines ds freqent, com funcions matemtiques, etc., que figuren en una espcie de biblioteca del llenguatge de manera que es poden utilitzar sempre que les necessitem sense necessitat de programar-les cada vegada. 3) Edici. Ledici s la fase en la qual transcrivim lalgorisme a lordinador i emmagatzemem el programa en una memria auxiliar per mitj dalgun programa editor. Aquests programes emmagatzemats a lordinador i escrits utilitzant algun llenguatge de programaci sanomenen programes font. 4) Traducci. Perqu un ordinador pugui executar un programa cal que aquest programa estigui codificat en llenguatge mquina. Com que s molt complicat treballar en llenguatge mquina, sutilitzen els llenguatges de programaci dalt nivell. Aquests llenguatges de programaci sn fcils i cmodes dutilitzar per a un programador, per lordinador no els entn i, per tant, no els pot executar. Per aix, necessitem un traductor.
Problemes dels llenguatges dalt nivell El principal problema que presenten els llenguatges de programaci dalt nivell s la gran quantitat que sutilitzen actualment (per exemple, podem indicar els llenguatges Fortran, Cobol, C, Java, Ada, etc.).
Un traductor s un tipus de programa que converteix un programa font en un programa executable.
Compilador universal Alguns llenguatges de programaci treballen amb compiladors. No tots els llenguatges de programaci tenen compilador ni existeix un compilador universal. Cada llenguatge de programaci t el seu compilador. Aix, per exemple, hi ha els compiladors dels llenguatges C, C++, Cobol, Pascal, Ada, etc.
Hi ha dos tipus de traductors: a) Els compiladors. Els compiladors sn un tipus de programes traductors que, entre altres coses, comproven la sintaxi de les ordres del programa font i, si no hi ha cap error, creen un programa anomenat programa
118
objecte codificat en llenguatge mquina per no executable encara. Seguidament, perqu el programa objecte sigui executable cal dur a terme el procs anomenat enlla (link). Lenlla dun programa s un procs mitjanant el qual un programa objecte es transforma en un programa executable. Aquest procs consisteix a integrar el programa objecte juntament amb algunes rutines de determinades biblioteques i construir un programa nou anomenat programa executable. El programa executable ja est escrit en llenguatge mquina i, per tant, lordinador el pot executar.
En el cas de sistemes multiusuaris els programes executables poden tenir qualsevol extensi o no tenir-ne cap.
b) Els intrprets. Els intrprets sn un tipus de programes traductors que transformen un programa font en un programa executable. Per fer-ho, agafem cada lnia del programa font i en comproven la sintaxi i si no hi han errors passen lordre a llenguatge mquina i lexecuten. Aix ho fan per a cada ordre del programa. Si en alguna ordre hi ha algun error de sintaxi avorten el procs. Aquest procs es repeteix cada vegada que sexecuta un programa que utilitza llenguatges de programaci interpretats. Els llenguatges de programaci interpretats tamb es coneixen amb el nom de llenguatges de scripts o de guions o llenguatges dordres. Podem indicar com a exemples de llenguatges interpretats els intrprets de Bash, de Bourne, de C, etc.
PHP s l'abreviatura de preprocessador d'hipertext de pgina d'inici i s un exemple de llenguatge interpretat.
El nom de llenguatges dordres que reben els llenguatges de programaci interpretats es refereix al fet que el gui es planteja bsicament com una seqncia dordres que sexecuten successivament. Histricament, van aparixer com un mecanisme per governar en lot (batch) (senes interacci amb lusuari) el funcionament dels primers ordinadors i sistemes operatius.
En els sistemes operatius Unix/Linux els fitxers amb llenguatges dordres sanomenen guions o scripts. Cada gui pot utilitzar un intrpret diferent. Aix, en Unix/Linux podem utilitzar els intrprets dordres: De Bourne, lintrpret del qual s el fitxer sh. De Bash, lintrpret del qual s el fitxer bash. De C, lintrpret del qual s el fitxer csh. De Korn, lintrpret del qual s el fitxer ksh.
Exemple dun gui utilitzant lintrpret dordres de bash #!/bin/bash # Aix s un exemple dun gui utilitzant lintrpret dordres de bash
119
clear echo Hola. Benvinguts al sistema!!!! echo n Premeu una tecla per continuar. read tecla clear exit 0
5) Execuci. Una vegada ja tenim el programa executable o el programa interpretat s el moment en qu el podem executar.
Execuci de programes Els programes executables els podem executar durant el procs darrencada o b una vegada ja arrencat el sistema. En el primer cas, caldr configurar el sistema i la manera de fer-ho dependr del sistema operatiu utilitzat.
En el cas de sistemes lliures, els programes executables poden tenir qualsevol extensi (compilat) o no tenir-ne cap, o ha de ser un gui que utilitza un determinat intrpret dordres. En el cas de sistemes multiusuaris, a ms, el fitxer per poder-los executar ha de tenir els permisos dexecuci assignats als usuaris que els volen executar.
A continuaci, indicarem algunes maneres per poder executar els programes i guions una vegada ja arrencat el sistema. En els sistemes operatius multiusuaris del tipus Unix/Linux, podem executar els programes executables (compilats) i els guions. Aquests programes poden tenir qualsevol extensi o no tenir-ne cap, per els usuaris que lhagin dexecutar han de tenir obligatriament el perms dexecuci (per exemple, el grup de permisos -rwx r-x r-x; en aquest cas, tant el propietari, el grup del propietari, com els altres usuaris, el podran executar ja que tots tenen el perms dexecuci). Els programes els podem executar en els entorns: a) Text o mode ordre. En aquest mode, es tracta dobrir una consola de text i escriure el format del programa per executar segons la taula 19.
Taula 19. Execuci de programes en mode text nom_programa_executable 1) /cam/nom_programa_executable 2) ./nom_programa_executable 3) intrpret_ ordres [opcions] /cam/gui 4) intrpret_ ordres [opcions] ./cam/gui 5) /cam/nom_programa_executable arg1 arg2...arg3 6) ./nom_programa_executable arg1 arg2...arg3 7) intrpret_ ordres [opcions] /cam/gui arg1 arg2...arg3 8) intrpret_ ordres [opcions] ./cam/gui Opcions intrpret_ordres: representa el fitxer intrpret dordres utilitzat. En lintrpret dordres de Bourne ser el fitxer sh; en el de Bash ser el fitxer bash; en el cas del de C ser el fitxer csh, i en el cas del de Korn ser el fitxer ksh. ./cam/gui: representa que el gui per executar s en el lloc on estem situats. Objectiu 1): Manera dexecutar els programes executables en mode ordre en Linux que indica el cam del lloc on s el programa executable. 2): Indica que el programa executable s en el lloc on estem situats en lestructura darbre. 3) i 4): Indica lintrpret dordres utilitzat. 5) 6) 7) i 8): Manera dexecutar programes executables amb pas darguments.
120
Exemples de lordre
Resultat de lordre Buscar el programa exemple a larrel de lestructura en arbre i lexecutar. Si el programa s un programa executable (compilat) i t els permisos dexecuci aleshores el podr executar. Buscar un programa anomenat exemple en el lloc on estem situats. Si el programa s un programa executable (compilat) i t els permisos dexecuci aleshores el podr executar. Buscar el programa exemple a larrel de lestructura en arbre i lexecutar si s escrit segons lintrpret dordres de bash i t els permisos dexecuci. El programa exemple s un programa interpretat, ja que utilitza lintrpret bash. Buscar el programa exemple a larrel de lestructura en arbre i lexecutar si s escrit segons lintrpret dordres de bash i t els permisos dexecuci. El programa utilitza la tcnica del pas de parmetres. Els valors josep, esteve i estruch corresponen al primer, segon i tercer argument, respectivament, que es passen al programa perqu sutilitzin. El programa exemple s un programa interpretat, ja que utilitza lintrpret bash.
/exemple
./exemple
bash /exemple o bash /exemple
bash /exemple josep esteve estruch
b) Entorn grfic. Una altra manera dexecutar els programes en sistemes operatius multiusuaris s utilitzar el mode grfic que s una manera ms cmoda i rpida. Normalment, les aplicacions o els programes informtics installats en mode grfic tenen grups de programes, icones o enllaos que podem seleccionar i que ens permeten executar el programa.
3.10.
Mtodes per a la recuperaci del sistema operatiu
Els ordinadors sn mquines i, per tant, sexposen a problemes de funcionament. Els ordinadors sn cada vegada ms utilitzats per ms gent i, en conseqncia, s ms freqent laparici de problemes amb els sistemes operatius. Les causes daquests problemes les podem resumir en: s indegut del programari. Com que els usuaris han perdut la por a la manipulaci del sistema, aix origina, a vegades, una certa imprudncia i installem en lordinador tot el que ens arriba a les mans. s indegut del sistema operatiu. Com en el cas anterior, la prdua de la por origina que qualsevol persona es veu capacitada per modificar aspectes de la configuraci del sistema que no sempre produeixen els resultats volguts. Aparici de virus. La installaci indiscriminada de programari comporta laparici de virus que ataquen lordinador i desestabilitzen el sistema operatiu.
121
A ms de les causes comentades, en les quals lusuari t un paper protagonista, nhi ha daltres que no sn fruit de la mala manipulaci, sin ms b qesti de latzar i, per qu no dir-ho, de la mala sort, fallades en el sistema dalimentaci elctrica, mal funcionament dalgun dels components de lordinador, problemes amb la font dalimentaci, el disc dur, la placa base... Com diu una dita val ms curar-se en salut. Aix s el que sha dintentar: plantejar una srie daccions per prevenir aquests problemes: Fer s dels punts de restauraci. s necessari fer duna manera peridica punts de restauraci del sistema i sobretot cada vegada que es fa qualsevol manipulaci del maquinari del sistema o sinstalla qualsevol programari que pot comprometre lestabilitat del sistema. Daquesta manera, sempre podrem restaurar el sistema operatiu al punt anterior davant de qualsevol problema que sorgeixi com a resultat dels canvis. Mantenir el sistema actualitzat. Mantenir el sistema actualitzat s necessari mitjanant les actualitzacions o els pedaos de seguretat. Actualitzacions dels controladors. Tamb cal mantenir actualitzat el programari que acompanya el maquinari que tenim installat a lordinador. Molts fabricants proporcionen actualitzacions i pedaos que eviten les fallades dels controladors. Cpies de seguretat. Cal fer cpies de seguretat de totes les dades que considerem importants i, si s possible i la seva capacitat ho permet, dividir el disc dur en particions independents per al sistema operatiu i les dades, fins i tot utilitzar discos independents. Una vegada detallats els problemes i plantejades les recomanacions, hem dabordar com podem recuperar un sistema operatiu quan no arrenca.
Recuperar un sistema operatiu s el conjunt de processos que ens donen la possibilitat de poder arrencar un sistema operatiu i ens permeten tornar-lo a tenir operatiu.
Una manera que tenen algunes distribucions de Linux per poder recuperar un sistema s el component anomenat restaurar sistema, que el podem utilitzar per restaurar lequip a un estat anterior, si es produeix algun problema, sense perdre els arxius de dades personals. Restaurar el sistema supervisa els canvis que es fan en el sistema i en alguns arxius daplicaci i crea automticament punts de restauraci que es poden identificar fcilment.
122
3.10.1. Punts de restauraci

Si ens trobem davant de la situaci que desprs dinstallar un dispositiu i/o programa o desprs de fer canvis en la configuraci del sistema, detectem un mal funcionament del sistema operatiu, una eina molt til de qu disposen alguns sistemes operatius sn els punts de restauraci, que s una manera de restaurar el sistema operatiu. Els punts de restauraci representen un estat demmagatzematge de lequip. Els punts de restauraci els crea el sistema a intervals especfics i quan detecta el comenament de la realitzaci de canvis en lequip. A ms, els punts de restauraci es poden crear manualment en qualsevol moment. Aquests punts de restauraci permeten recuperar el sistema a un estat anterior. Es creen diriament i quan es produeix successos importants en el sistema (per exemple, en installar una aplicaci o un controlador). Tamb podem crear punts de restauraci propis en qualsevol moment i assignar-los un nom.
Una caracterstica important dalgunes distribucions de Linux s el fet de poder crear punts de restauraci, amb la finalitat de desar-hi la configuraci del nostre equip en un moment determinat. Daquesta manera, en el cas de tenir un problema de configuraci per causa dun programa o per alguna altra causa similar, podrem restaurar la configuraci del nostre equip al moment en qu vam crear el punt de restauraci, configuraci en la qual el nostre equip funcionava correctament. El mateix sistema crea els seus punts de restauraci, per s recomanable crear-ne alguns quan estem a punt de fer un canvi important de programari o maquinari en el nostre equip.
3.10.2. Inici en mode a prova derrors

Algunes distribucions de Linux (per exemple, OpenSuSe) tenen la caracterstica que permeten reparar un sistema que no es pot iniciar o carregar utilitzant el mtode dinici del sistema en mode a prova derrors. Aquestes caracterstiques sn tils quan alguns dels arxius del sistema estan danyats o sn eliminats accidentalment, o quan sha installat programari o controladors de dispositius que fan que el sistema no funcioni correctament.
El mode a prova derrors permet iniciar el sistema amb un mnim de controladors de dispositius i de serveis. Daquesta manera, si un controlador de dispositiu nou o un programa installat impedeix que lequip sinici, ho podr fer en mode segur i, desprs, podr eliminar el programari o el controlador del dispositiu de lequip responsable del problema.
123
El mode a prova derrors no funcionar si els arxius del sistema estan danyats, o no sn presents, o si el disc dur est danyat o t errors.
3.10.3. Altres procediments de recuperaci del sistema operatiu

Algunes distribucions Unix/Linux disposen de CD/DVD especials per intentar recuperar els sistemes danyats. Per exemple, la distribuci Ubuntu, disposa del CD Alternate (figura 30) que ens permet recuperar un sistema danyat.
Figura 30. Alternate CD dUbuntu
Si altres mtodes no permeten arrencar el sistema operatiu en les condicions exigides caldr fer una nova installaci o utilitzar algun mtodes de recuperaci utilitzant algun tipus de clonaci.
Clonar La clonaci s loperaci que ens permet tenir una cpia exacta de la informaci continguda en diferents tipus de dispositius informtics.
3.10.4. Cpies de seguretat

Qu passaria si per error, distracci, etc., es produeix una prdua de dades important? Doncs no passaria res si disposem dun bon sistema de cpies de seguretat de les dades que permeti restaurar la informaci prcticament al mateix nivell que es trobava abans de la prdua. Disposem de diversos mtodes per fer les cpies de seguretat: Cpia de seguretat diria. Es fa amb arxius seleccionats que shagin modificat en el dia en qu es fa la cpia de seguretat. Els arxius no es marquen com a copiats de tal manera que es poden tornar a copiar. Cpia de seguretat diferencial. Es fa amb els arxius creats o modificats des de lltima cpia de seguretat normal o incremental. Els ar-
Administrador i cpies de seguretat Alguns administradors deixen els processos de cpies de segureta a usuaris individuals, la qual cosa significa que cadascun es responsabilitza de desar els seus propis fitxers. Aquesta manera dactuar no s bona, ja que els usuaris no dediquen el temps ni la periodicitat necessaris per fer la cpia de seguretat adequada dels seus arxius. Per tant, s molt ms positiu que sigui ladministrador, com a responsable de mantenir el funcionament i el manteniment del sistema, qui sencarregui de les tasques de cpies de seguretat o delegui alg que tingui els permisos necessaris per fer-ho.
124
xius no es marquen com a copiats de tal manera que es poden tornar a copiar. Cpia de seguretat incremental. Es fa amb els arxius creats o modificats des de lltima cpia de seguretat normal o incremental. Els arxius es marquen com a copiats i ja no es podran tornar a copiar fins que es modifiquin. Cpia de seguretat intermdia. Es fa amb tots els arxius seleccionats. Aquests arxius no es marquen com a copiats de tal manera que es poden tornar a copiar. Cpia de seguretat normal. Es fa amb tots els arxius seleccionats. Aquests arxius es marquen com a copiats i ja no es podran tornar a copiar fins que es modifiquin. Hi ha algunes normes que s aconsellable seguir per fer les cpies de seguretat: Copiar diriament els arxius modificats. Copiar setmanalment el sistema complet. Copiar mensualment els arxius. Linux disposa dun bon nombre dordres relacionades amb la qesti de les cpies de seguretat en mode text. Entre daltres, podem indicar les ordres dd, tar, cpio, dump i restore. Les operacions de gesti de les cpies de seguretat en mode text fetes en els sistemes operatius tamb les podem dur a terme, actualment, duna manera ms fcil i cmoda utilitzant eines especfiques de lentorn grfic.
Tipus de protecci de les dades Hi ha dos tipus diferents de protecci de les dades: 1) Les cpies de seguretat. 2) La cpia darxius. La diferncia bsica entre els dos sistemes est en el motiu de la seva realitzaci. Normalment es fa una cpia de seguretat del sistema per protegir les dades dels errors mecnics i humans. Les cpies de seguretat protegeixen dels problemes de maquinari (per exemple, errors del disc dur). La cpia dels arxius es fa per desar determinats arxius al llarg del temps.
3.11. Comprovaci del funcionament del sistema operatiu

Qualsevol operaci feta en el sistema informtic com a administrador del sistema sha de comprovar que sha efectuat correctament.
Per comprovar el funcionament del sistema una vegada hem efectuades tasques dadministraci, podem fer les accions segents: 1) Determinar prviament els objectius del procs. 2) Establir un pla de treball. 3) Establir procediments per avaluar les tasques dadministraci desenvolupades especficament.
125
4) Establir procediments per determinar el funcionament correcte del sistema globalment. 5) Avaluar els resultats de les comprovacions i actuar en conseqncia. 6) Documentar el procs.
Una vegada comprovat el funcionament de les diferents tasques dadministraci, hem dinventariar i documentar els processos desenvolupats en el sistema informtic. Linventari permet disposar dinformaci referent a diversos aspectes relacionats amb la part del maquinari i amb la part del programari implicat en el funcionament del sistema informtic. Linventari forma part del bloc general descriptiu del sistema informtic (documentaci general del sistema informtic), del bloc general descriptiu dels dispositius del sistema informtic (documentaci del maquinari) i del bloc general descriptiu del programari del sistema informtic (documentaci del programari).
3.12. Documentaci referent a ladministraci, a les incidncies i a la informaci tcnica

Una de les tasques que ha de desenvolupar un administrador dun sistema informtic s la gesti de la documentaci referent al sistema informtic que administra. Normalment, els informtics odien fer aquesta feina, per s bsica per a un bon i correcte funcionament del sistema informtic i, per tant, sha de fer duna manera correcta.
La documentaci referent a les tasques dadministraci dun sistema informtic no sha de deixar per al final del procs sin que sha de fer durant el mateix procs. La documentaci de les tasques dadministraci s el conjunt dinformaci que diu qu fa el sistema informtic, com ho fa i per a qu serveix.
!!
Per a ms informaci sobre la gesti de la documentaci, podeu consultar el subapartat Documentaci del procs dinstallaci i dincidncies, dins de lapartat Installaci de sistemes operatius lliures daquesta mateixa unitat.
En tot procs dadministraci, un dels elements que hem tenir en compte s la interpretaci de la documentaci tcnica de la tasca dadministraci per desenvolupar. Aquest aspecte cal tenir-lo molt present, ja que ens donar la informaci necessria i ens permetr establir i avaluar el procs ms adequat per a ladministraci que cal desenvolupar. La documentaci tcnica sutilitza principalment durant les fases de lanlisi prvia, de la installaci i de la configuraci.
126
La documentaci tcnica dun producte s un conjunt dinformaci en qu se nespecifiquen les caracterstiques generals.
Dexemples de documentaci tcnica, nhi ha molts; per esmentar-ne algun tenim la compra dun televisor. Lequip sacompanya duna documentaci en qu sespecifiquen les caracterstiques tcniques del producte (la fitxa tcnica), el procs dinstallaci i de configuraci (manual dusuari), la garantia, etc. Un altre exemple que podem comentar sobre la importncia de la documentaci tcnica s la recuperaci del sistema operatiu. Abans dexecutar cap procediment de recuperaci del sistema operatiu, s necessari consultar la documentaci tcnica del sistema operatiu que sha de recuperar i la documentaci del sistema informtic en el qual est implementat el sistema operatiu en qesti i, a partir daquesta documentaci, avaluar la convenincia del procediment. Quin tipus dinformaci hem dinterpretar? B, en podrem indicar la segent: 1) La descripci general del programari. En aquesta part, es descriuen els objectius daquest programari, la seva funci i la seva aplicaci (per exemple, en el cas del programari VirtualBox, lobjectiu s la virtualitzaci de plataformes del tipus x86, i daplicaci, podem indicar que el podem installar en sistemes Windows, Linux, Mac OS X i Solaris). 2) Les versions disponibles. Algunes distribucions disposen de versions lliures i versions privades. Hem davaluar els avantatges i els inconvenients de cada distribuci. Tamb hem davaluar la versi que volem installar del programari. 3) El format del programari. Un altre element que tamb hem de tenir en compte s el format del programari que sha dinstallar (format binari i, per tant, executable, o format comprimit). 4) Lobtenci del programari. El procediment dobtenci del programari que cal installar estar en funci de si el programari s del tipus lliure o propietari. En el cas de programari obert, la font dobtenci del programari ser a partir dun lloc web des del qual podrem descarregar laplicaci informtica. El programari propietari es pot obtenir a partir dalgun distribudor del producte. 5) Els requeriments de maquinari. Un element que hem de tenir en compte sn el requeriments mnims de maquinari que necessita el programari informtic. 6) Els requeriments de programari. s un altre aspecte que hem de tenir en compte i que fa referncia a quin programari hem de tenir installat i
127
configurat per poder installar el programari. Per exemple, per poder installar el programari de creaci de mquines virtuals necessiten tenir installat i configurat algun sistema operatiu amfitri com, per exemple, Windows XP Professional Edition o alguna distribuci del sistema GNU/Linux amb el seu programari complementari corresponent (per exemple, els Service Packs de Windows XP). 7) El manual dusuari. Finalment, hem de saber dinterpretar el manual de lusuari corresponent a la tasca dadministraci que sha de desenvolupar. En aquest document podem trobar informaci sobre el procediment que cal seguir per fer la tasca dadministraci fixada. El manual dusuari pot estar en diversos formats, per el tpic s el format pdf. Aleshores, necessitarem tenir installat el programari corresponent per editar el document corresponent (per exemple, en els formats pdf necessitem el programari Adobe Reader).

Sistemes Operatius Lliures

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sistemes Operatius Lliures

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistemes operatius lliures

Josep Esteve Estruch

Sistemes operatius monolloc

Sistemes operatius monolloc