Claudio Vila Olivares

Histria Poltica i Social Contempornia: Marta Garcia Carri. Fordisme: suposa donar un pas ms enll. No noms es divideix la producci en xicotetes tasques, sin que es transforma en una cadena de muntatge. Ludisme: Destrucci de les mquines. Dinmiques de poltiques de masses: Els primers a Europa seran els partits socialistes, que sn partits de treballadors que es proposen com a defensors de treballadors i apellen noms als treballadors. A 1848 sescriu el Manifest comunista de K. Marx i F. Engels. Els partits feixistes seran aquells partits que apellen a la naci. Processos que construeixen la societat de masses: 1.- Els canvis demogrfics 2.- Industrialitzaci. 3.- Participaci poltica: es passa de la poltica de notables, delits, al comenament de la poltica de masses. La gent que participa en la poltica canvia la manera de dirigir la poltica. Les cases del poble sn creades pels partits socialistes. Sn una mena de club per tal dintercanviar idees. Tamb sorgeixen els ateneus com a llocs de socialitzaci. Ac es difundeixen les idees socialistes. A lany 1890 es cre la I Internacional. A s una agrupaci de tots els partits socialistes que hi ha a Europa. Suneixen representants de tots els pasos socialistes dEuropa per que tenen bases marxistes. Hem de tindre en compte que en aquestos moments no hi ha partits comunistes. Els partits comunistes no apareixeran fins a la III Internacional, desprs de la 2GM. 4.- Sacralitzaci de la poltica: La poltica es fa cada vegada ms ritual, amb una poltica de notables i plena de mites, ritus, etc. Ac es creen les festes nacionals. Linvent de la tradici es tracta de tradicions que es creen com a tradicions i que sembla que porten all de tota la vida. La fabricaci de tradicions es fa pels estats i a via local perqu hem de tindre en compte que lmbit local s el medi dintervenci poltica.

Al S.XIX tot el mn voldr tindre un imperi, ja que s un element central al sistemes europeus. Limperi s un element molt important de referncia.

Claudio Vila Olivares

5.- La qesti nacional: La transformaci dels Estats-Naci i del nacionalisme. Qu entenem per nacionalisme? Discurs i sentiment que crea un sentit didentitat al teu pas, naci, etc. Es tracta dafirmar que, per davant de tot es troba la naci. En aquesta naci es troba la sobirania, s a dir, la font de poder poltic. La sobirania est a la naci, per a no lleva que la naci opte per donar el poder a un rei o a una repblica. EEUU s el primer estatnaci modern. A les monarquies absolutes el rei s rei per la voluntat de Du. El nacionalisme provoca un trencament absolut amb aquesta mxima. Diu que la naci t el dret poltic a escollir els representants. Els conservadors assumeixen el nacionalisme. Sha convertit en una eina molt poderosa i es pot llevar el seu comportament democrtic. A finals del S.XIX tots els pasos adopten el nacionalisme. Cada vegada t ms importncia la homogenetat cultural. Els individus que formen part duna naci comparteixen trets culturals. La llengua i la histria sn elements simblics essencials. Nacionalitzaci de les masses: La societat assumeix la nacionalitzaci i suneixen a ella. La 1G.M. deix molt clar a. En aquestes dcades els Estats comencen a intervindr ms en la vida dels ciutadans. 6.- La creaci duna cultura de masses: Una cultura dirigida a amplis sectors de la poblaci, a la gran part de la poblaci amb un nivell de cultura molt baix. Fou molt important la posada en marxa de les iniciatives dalfabetitzaci. Apareixen espais de sociabilitat cultural de masses. Altres espais de sociabilitat de masses sn el music hall i a Espanya la Zarzuela. Els intellectuals sn gent que interv en lopini pblica. Amb el canvi de segle, canvia tamb el mode de pensament.

La 1GM s un conflicte que fou ms una guerra de desgast que dexrcit. La majoria de la poblaci treballadora es troba lluitant al front, s per aix que les dones comencen a treballar. La guerra es veia com a una cosa bona, un enfrontament net entre combatents iguals i que consideraven una experincia positiva. El nombre de vctimes va ser superior al que mai shavia vist. Aquesta situaci es prolong durant 4 anys, amb el qual lexperincia fou molt traumtica. Aquesta guerra provoc un procs dhomogenetzaci social. La gent qualificada no era tant com la necessitada. Gent amb poca qualificaci va pujar a crrecs molt alts sense coneixements perqu feien falta. La 1GM supos una experincia ms democratitzadora, ja que fou loportunitat de participar en poltica, per propici que tota la gent compartira aquesta mateixa experincia.

Claudio Vila Olivares

A aquesta poca tamb hi existia un sentiment nacionalista, encara que Marx i Engels no ladmitiren. Els partits socialistes russos es van oposar a la guerra, com ara els menxevics o bolxevics. Itlia, per, es va considerar neutral. Els derrotats foren els imperis centrals. La Europa que sorgeix desprs de la guerra fou una Europa completament diferent. La delegaci francesa volia fer, amb el tractat de Versalles, all de que qui perd; paga, mentre que altres pasos no volgueren ser massa estrictes. Finalment simpos la idea francesa.

Prdues territorials significatives dAlemanya: Alscia i Lorena, amb molta importncia econmica i simblica. Altre territori que va perdre fou Polnia, que es cre de nou, i perd la Prussia occidental. Tamb perdia en totes les seues colnies, com les que tenia a lfrica. Militars: Alemanya redueix el seu exrcit a un mnim prou baix, amb rees sense presncia militar, con la Rennia. Econmic: Pagar a lestat francs i angls una quantitat de diners (1000 milions de marcs/or). Alemanya mai podria formar part en un pacte amb ustria. Formes de govern autocrtica: Existia un parlament aparentment per el govern tenia un poder molt gran, que feia que lexistncia del Parlament fra anecdtica. Els imperis cauen abans de que es signen els processos de pau. Volen evitar un poder executiu massa fort, i que el legislatiu tinguera capacitat real de governar. Gran Bretanya fou qui ms trossos de lImperi Otom es va quedar. Societat de Nacions: Paregut a la ONU actual. Vencedors: Lesquerra poltica, que va eixir molt reforada. Amb la crisi revolucionria europea (1918-1920) buscaven: 1. Revoltes per tal denderrocar els Imperis Centrals, com ara Alemanya o ustriaHongria. 2. Onades vagustiques produdes a tot Europa (1918-1920), de signe obrer. Destaquen les de Frana, Alemanya, Itlia, Rep. Xeca i Espanya. En aquestes onades vagustiques, les dones van tindre un paper protagonista en la lluita contra el desafiament als governs i la reclamaci de ms drets per als treballadors. 3. Revoltes de signe comunista. Volien fer com Rssia i construir un estat comunista. Trobem dos principalment: Hongria a 1919 (Bela Kun)i la Insurrecci espartaquista,

Claudio Vila Olivares

produda a Alemanya a 1919. Els espartaquistes estaven en contra de la guerra. Contaven amb dos lders: Rosa Luxemburgo i Karl Liebknecht. Aquest perode provoc una poca de retrocs de la democrcia. Apareixen els partits comunistes a partir de lany 1920. Naixen dun conflicte dins dels partits socialistes que els divideix. Agafen per referencia la ideologia marxista-leninista i prenen, per referncia, Rssia. Realitzen la 3 Internacional, de partits comunistes, marxistes-leninistes, referents en Rssia. Els partits que es van i formen els partits comunistes no sn molts, excepte en Frana, on els partits comunistes sorgeixen amb un gran nombre dintegrants. Socialistes i comunistes enfrontats durant tot el perode dentre guerres amb una esquerra debilitada. El feixisme s una ideologia i un moviment poltic que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1919-1939). Noms hi ha hagut 2 a Europa, litali de Mussolini i lalemany de Hitler. Els feixismes es basen en: El feixisme rebutja la ideologia de la illustraci. A vol dir que sn anti-liberals. Els drets i les llibertats individuals estan subordinats a la naci. El feixisme creu en la desigualtat dels homes. Rebutja la democrcia parlamentaria. A s rebuig a processos electorals, partits poltics, separaci de poders, etc. Rebutja la ra. La rebutja com a mitj per al procs de la societat. Sexalta la superioritat de linstint, voluntat, fora, etc. Per al feixisme, la voluntat est per damunt de tot. La violncia s una cosa bona que duu al progrs de lindividu, per aquest motiu, es fa una exaltaci del model de vida militar. Nacionalisme absolut i completament radical. La naci est per damunt de tot. Per engrandir la naci cal la seua expansi i reforar-la, perqu aix podr construir-se una naci gran i poderosa. El feixisme est en contra de la divisi interna. Populisme extrem. El protagonista de la naci en el discurs feixista s el poble. s la voluntat del poble organitzat i mobilitzat la que donar fora al moviment feixista. Palingnesi (renaixement). Cal morir per tal de desprs tornar a nixer. Destruir all que hi ha i daquestes cendres eixir la naci feixista. Es tracta duna revoluci on es vol canviar radicalment (metfora del fnix). La revoluci feixista s una revoluci permanent. Hi ha una gran fe en la naci. La naci s una mena de religi, amb discursos que farien de litrgia poltica. Els feixistes donen molta importncia a lart, sobretot a larquitectura. Croix de Feu a Frana. British Union of Fascists (O. Mosley)

Claudio Vila Olivares

Els que van acceptar el feixisme principalment foren: 1. 2. 3. 4. 5. La gent jove foren els primers en acceptar els feixismes i creure en ells. Veterans de la 1GM. Treballadors. Classes mitjanes amb por a la revoluci comunista. Sectors intellectuals.

El feixisme suposava la fusi entre el radicalisme social i el radicalisme nacional. La exaltaci de la naci per damunt de tot i la pertinena a ella. Carter de poder: Aliana informal amb el feixisme, la qual va permetre al feixisme consolidarse al poder: Mn negocis. Lexrcit. Esglsies. Partits conservadors. Partit feixista.

El que tenen en com aquests grups de poder sn els enemics. Lamenaa comunista es percebia com una amenaa molt real. Per, aquestos grups tenien diferncies i interessos contraposats.

El partit Nacionalsocialista s molt ms radical que el partit feixista itali. Al partit nazi, era molt ms exaltada la raa i fa una apellaci clara a la raa alemanya. Per als nazis, tots els que provenen dalemanys sn alemanys. Mussolini, per, no va fer distinci de races, nomes als anys 30 quan va tindre coses en contra de la raa jueva. A 1919 es crea els Fasci di combatimentto, que sn, no un partit poltic, sin un moviment. Mussolini volia fer una revoluci per canviar lordre social. Amb Victor Manuel III Mussolini arrib al govern a 1922. Agitaci nacionalista post 1GM. A partir de 1919 el creixement dels grups ms nacionalistes s ms gran. Agitaci social, tant en lmbit industrial, obrera i rural.

Mussolini cre el partit feixista itali per tal de fer-lo un partit de masses. Els fasci es posaren en contra dels socialistes. Es cre el Blocchi Nazionale. A era un partit acceptat pel partit feixista el 1921.

Claudio Vila Olivares

En les eleccions, el Blocchi Nazionale aconsegu 105 vots, dels quals 35 eren del partit feixista. El partit socialista itali aconsegu 123 vots, el PCI 15 i el partito popolare 108 vots. Mussolini decideix donar un colp defecte en 1922 amb la marxa sobre Roma. A fou una mobilitzaci dels seus afiliats a Roma per a demanar al rei a que posara Mussolini com a cap de govern.

Arribada al govern del partit nazi. El partit feixista nazi apareix tamb al 1919 el DAP. Sorgeix de les societats antisemites i tamb de societats ocultistes amb cert contingut mstic. s per a que el partit nazi s molt supersticis. T un discurs molt radical i anticaptalista. Adolf Hitler es va fer molt prompte amb el partit. Hitler havia nascut a ustria i els seus interessos eren artstics. Hitler, amb el temps, va a Alemanya i es fa un component important del partit. En 1923 passar el DAP a anomenar-se NSDAP. s en aquest any quan es provoc el putch de Munich. A fou un intent de colp destat fet per Hitler, per no va eixir b. Volia segrestar al lder de lEstat per aconseguir el lideratge de la ciutat. No va funcionar perqu el NSDAP no tenia suficients suports i va ser dissolt per la policia, a ms a ms de la mort dalguns del partit, que desprs els van fer mrtirs de la causa. Quan va estar a la pres va escriure el Mein Kampf (la meua lluita), una espcie de Bblia per als nazis. A ms a ms, shavia de fer una transformaci del partit en un partit de masses. En 1933 Hitler arrib al poder de forma democrtica. A finals dels anys 20 el NSDAP ha aconseguit una important presncia social. Tamb aconsegueixen estar molt presents en la vida social dAlemanya. Alemanya va sofrir ms que qualsevol dels pasos europeus la crisi perqu estava a la sobirania dEEUU. A Alemanya sarrib a un percentatge datur al 40%. En NSDAP va ser molt hbil en aquest sentit. A Alemanya hi havia 4 grans partits: 1. 2. 3. 4. P. Socialdemcrata. Zentrum (catlic). P. Conservador. P. Liberal.

A partit del 1925 tots els partits van perdre suports socials per part del militants i dels votants. El partit conservador i el liberal desapareixen, mentre que el socialdemcrata perd suports i el Zentrum es mant un poquet.

Claudio Vila Olivares

Una vegada havent arribat els partits feixistes a Alemanya i a Itlia, posen al partit com a cap de tot, es a dir, fan un totalitarisme. Ho faran en dos fases (la tercera s a banda): 1. Desprs darribar al poder, acompleixen els objectius ms conservadors: acabar amb la democrcia liberal, acabar amb el moviment obrer i desarticular els partits conservadors. Al acabar amb aquestos objectius, tamb desapareixen la resta de partits, incls els que havien donat suport al partit. Neutralitzaci dels elements ms radicals, s a dir, les organitzacions paramilitars. Arribaren a acords amb les esglsies per mantindre aquesta aliana informal. 2. Ofensiva contra aquestos aliats conservadors. 3. Guerra (2 GM).

Adolf Hitler volia una Alemanya sense jueus, antisemita completament. A es feu duna manera gradual. Primer es va comenar amb una propaganda antisemita. Desprs van comenar amb atacs als jueus allats per part dels membres de las S.A. Ms endavant es feren lleis que podien fer fora de carreres i dems en contra dels cossos pblics en contra del partit i en contra dels jueus, evidentment. Va fomentar els boicots als jueus, com ara que no podien X dia anar a comprar a tendes dels jueus. Es multipliquen els actes vandlics contra els jueus i les seues empreses. Saproven unes mesures legals a novembre de 1935 conegudes com a les lleis de Nuremberg. Ac es prohibia als jueus fer determinades activitats publiques o comercials. Sincloen altres lleis, com ara la protecci de la sang i lhonor alemany, que prohibia als jueus hissar la bandera alemanya, es prohibeixen els matrimonis entre jueus i no jueus, i els que ja existien eren penalitzats per estar cassat amb un jueu. Tamb les relacions extramatrimonials. Aquest conjunt de lleis feia als jueus ciutadans de segona Tamb es fa una persecuci en termes econmics. A 1938 el 80% dels negocis jueus havien sigut liquidats. Sobligava als jueus a declarar tots els seus bens. A 1938 sintensifiquen les activitats en contra dels jueus. A 1941 lextermini dels jueus va comenar una poltica per carregar-ser als jueus, anomenada la soluci final. Empraren les cmeres de gas, el afusellament, i per les condicions de treball, de vida, de fam, etc.

La burocratitzaci de la mort, deshumanitzaci de les persones.

Claudio Vila Olivares

La guerra.
Lobjectiu de Hitler era aconseguir el seu espai vital. Tamb vol ser la potencia continental europea, rellevant a Frana com a pas ms poders i desprs mantindre una bona relaci amb G. Bretanya.

Frana va quedar dividida en 2. La part nord va quedar baix el domini dAlemanya, mentre que el sud fou una aliada dAlemanya, la zona de Vichy. La 2G.M. fou una guerra racial i tnica que va acabar amb un genocidi, a ms a ms de varies guerres civils, sobretot des de lany 1943. A Grcia i Iugoslvia hi va haver una forta resistncia a lexercit alemany.

A Grcia ens trobem un conflicte entre comunistes i monrquics. Ambds tenen com a objectiu com la lluita en contra dels alemanys. Lexrcit sovitic va patir molt a causa de lexrcit alemany, no noms per la guerra, sin per les condicions quan eren fets presoners per part dels alemanys. Aix, tampoc a la poblaci civil es tractava b. Hi havia menyspreu als pobles orientals per part del occidentals. Partisans: resistncia organitzada per a lluitar contra el feixisme. Les prdues econmiques de la 2G.M. no foren massa greus. Fou ms gran la destrucci de vides humanes que la prdua de bens materials.

El conflicte entre la URSS y EEUU comena durant la 2G.M.

La guerra freda.
La guerra freda fou un conflicte dideologies i de poltica interna amb una projecci internacional. Levoluci de la guerra freda ve determinada per levoluci interna dels pasos implicats. Els pasos europeus van contribuir, i molt, a laparici de la guerra freda; sobretot els governs conservadors de Frana i G. Bretanya. Es tracta duna guerra no convencional, s a dir, no hi ha cap declaraci de guerra ni enfrontament directe entre les dos potncies que estan a ambds pasos.

Claudio Vila Olivares

La guerra freda comena a Europa i a partir de 1949 la guerra freda sen va dEuropa cap a sia, Amrica llatina, etc. La guerra freda fou des de 1947 a 1989 (caiguda del mur de Berlin) o 1991 (dissoluci de la URSS). La guerra es pot dividir en etapes: 1. 1947-1962 amb un enfrontament dur, sobretot poltic. 2. 1962-1975 Coexistncia pacifica encara que hi ha conflictes importants com la guerra de Vietnam. 3. 1975-(+-)1989: segona guerra freda. Una etapa ms agressiva amb larribada al poder de Reagan en EEUU.

Principals reunions dels dirigents dels pasos: 1. Ialta (1945) Churchill, Stalin i Roosevelt. 2. Postdam (1945) Atlee perqu Churchill fou derrocat, Stalin i Truman (Roosevelt ha mort).

A Grcia desprs de la 2GM sobri una guerra civil entre monrquics i comunistes. EEUU ajuda als monrquics, per els comunistes no son ajudats per la URSS. A Polnia els comunistes no tenien ni el suport social. La URSS es va imposar i G. Bretanya no va fer res per els pactes que tenia amb la URSS. La doctrina Truman s un pla poltic per donar suport als comunistes Pla Marshall: Donaren ajuda econmica als seus aliats. Consisteix en fer inversions econmiques als pasos aliats a EEUU amb prstecs i inversions en empreses daquestos pasos. Tenia un objectiu doble Contribuir a la recuperaci econmica dEuropa. Oferir un benefici econmic als pasos per tal que siguen aliats. Per a havien deixir dels seus governs els comunistes.

Divisi dAlemanya en 4 i explicar.

Els judicis de Nuremberg.

Claudio Vila Olivares

Es va decidir revocar a la gent que havia format part del partit nazi, per el problema era que en segons quines ciutats tots els magistrats, metges, etc. havien format part del partit nazi, de tal manera que no es va dur a terme. En 1950 comenaren els judicis en contra de gurdies de les SS contra la participaci de gent que havia esta en els camps de concentraci. La poblaci ms jove tenia un desconeixement profund perqu a les escoles no es donava la guerra. A lescola es comena a fer obligatori lensenyament del perode nazi. El debat Goldhagen va escriure sobre lholocaust a un llibre que sanomena los verdugos voluntarios de Hitler. Feia a tota la poblaci dAlemanya responsable del genocidi. Aquest debat fou molt discutit i continua sent-ho.

Mentre tant, a la resta dEuropa es dna la culpa als nazis i a Hitler. Quan els nazis van eixint de la poltica per vells, es deixa de donar la culpa fins a cert punt. Lanomenen qesti generacional. Els supervivents van ser tractats com a victimistes i quan intentaven parlar sels silenciava. Els textos que eixiren dall no volien ser publicats. Hi ha ms duna memria dun esdeveniment. Hi ha tantes memries com persones. Hi va haver represlies molt greus a les dones que van tindre relacions amb els nazis i grans humiliacions, como ara rapar els seus caps o fer-li anar amb una esvstica pel carrer. La memria es construeix a partir de molts elements. La pregunta s, queda fixada una memria collectiva? La resposta s no. La memria canvia amb el pas del temps perqu es veu duna manera ms objectiva. La histria s una disciplina cientfica que busca donar un punt de vista objectiu. La histria ha de ser capa demprar el testimoni dalguna persona per tenint en compte que s el seu punt de vista.

La descolonitzaci. (apunts en laltre document)

A principis del S. XX es troba al seu mxim esplendor. Els principals imperis sn langls i el francs, els quals tenen els majors imperis colonials. No es poden entendre els processos descolonitzadors sense tindre en compte all que passava a Europa.

10

Claudio Vila Olivares

Sorgeixen moviments nacionalistes respecte a la metrpoli a finals del S. XIX. Els principals protagonistes sn elits. En un primer moment els nacionalismes no sn moviments amples, sin delits. Els moviments nacionalistes sn moviments que volen ms autonomia dins de limperi o directament la independncia. El ms antic s el que sorgeix a Lndia, el Partit del Congrs Indi (PCI) i demana que els grups de Lndia tinguen ms capacitat dautogovern. El canvi es produeix al perode dentreguerres. En aquest perode els moviments es converteixen en moviments de masses, s a dir, que aconsegueixen connectar amb molts sectors populars. Per qu aquest perode s el moment clau? La 1G.M. fou la fi dels imperis, i suposava el triomf del nacionalisme. En 1922 Anglaterra retira el seu protectorat sobre Egipte, encara que mant el control del canal de Suez fins als 50. En aquest context, la 2G.M. ser definitiva, ja que les grans potencies no seran G. Bretanya i Frana, sin que ara estan USA i lURSS.

Molts dels pasos comunistes estan de acord amb all que diu lURSS per no tenen per que seguir-la al peu de la lletra. Democrcies socials: pasos que comparteixen 2 elements centrals: 1. Sistema poltic on el partit comunista t el monopoli del poder. 2. Economia on la major part dels mitjans de producci sn propietat estatal. Aquestos rgims es construeixen de forma molt rapida: 1944-1945: En aquestos pasos es produeix lalliberament de la dominaci nazi o dels seus rgims satllits. Quan es produeix la derrota, es formen coalicions de govern molt amplies, que abarquen diversos partits. A lEuropa Oriental aquestes coalicions les formen els comunistes, socialistes, partits agraris i tamb partits liberal democrtics. Lltim pas en aquest procs s la unificaci dels partits socialistes amb els comunistes. 1947-1948: Es succeeixen colps dEstat dels comunistes. A lEuropa de lest trobem governs dirigits per partits comunistes. Aquestes democrcies culturals fan transformacions socioeconmiques: 1. Reformes agrries: Repartiment de terres que abans pertanyien a minories tniques. 2. La totalitat de la economia est sota el govern de lEstat. Aquestes democrcies populars duraran fins als anys 80, encara que aniran canviant. Aquestes democrcies populars seran caracteritzades per el segent: 1. El control absolut de la vida poltica i social per part dels partits comunistes

11

Claudio Vila Olivares

2. La forta influncia de la URSS. I la seua evoluci interna dins de la poltica estar lligada a la URSS. 3. s extens de la repressi per controlar la dissidncia. El rgim poltic s una barreja dels elements socialistes i de la tradici liberal democrtica. 4. Ls de la repressi i la depuraci dels moviment socials i dels partits poltics. 5. Els comunistes segueixen els ideals marxistes-leninistes: Disciplina i prohibici del fraccionament. A s lanomenat centralisme democrtic. 1953-1956: Kruschev critica obertament el perode comunista. Comena a 1953 amb la mort de Stalin. Es va desenvolupar una revoluci popular per reformar-lo. Lobjectiu era introduir millores per introduir una millora de la societat. A Txecoslovquia als 60 les veus reformistes comencen a tindre cada vegada ms pes dins del partit i es van iniciar algunes reformes limitades dirigides a la reducci de la censura, la rehabilitaci de presos poltics. La idea de permetre a lespai pblic donar una major llibertat dexpressi (llibertat cultural). A suposa que apareguin llibres crtics amb el sistema i que proposen que el sistema ha de canviar i que sha de reformar i patir un canvi per a permetre una major llibertat. El clima de llibertat afavoreix un canvi a la direcci del partit. A comenaments de lany 1968 arrib Dubcek al poder del partit de Txecoslovquia. Volia fer una reforma ampla del sistema i de gran abast dins de les estructures del partit i de lestat. Dubcek volia una major democratitzaci de la participaci i major llibertat. El resultat fou un programa que es va conixer com a socialisme de rostre hum. Aquest programa cont amb un ress popular important i va generar un clima doptimisme al voltant del partit amb debats. Es va conixer com la primavera de Praga. Des de la URSS es va tractar de pressionar al govern txec per a que no duguera en davant el seu projecte de reformes. El govern txec, per tal que no passara res, va fer un cridament per a que tota la gent sen anara a casa. La fi de la primavera de Praga s tamb el fi del moviment reformista i es torna a lortodxia i sobri letapa de la normalitzaci. Nicolas Ceaucescu, cap de Romania, volia fer la seua trajectria desvinculat un poc de la manera sovitica. Va comenar a tindre bones relacions amb Xina i amb alguns pasos capitalistes, per tal de deslligar-se un poc de lURSS. Tot el govern de Ceaucescu fou relacionat amb la seua famlia, ja que hi havia molta gent de la seua famlia al seu partit.

Ara, desprs de parlar de lEuropa de lest parlarem de lEuropa capitalista:

Deixarem de banda Grcia, Espanya i Portugal. A lEuropa Occidental no es pateix tant la 2G.M., no t tant impacte. La gran triomfadora de la 2G.M. fou la democrcia. Una democrcia on les dones sn incloses en la participaci poltica. El tipus de democrcia s una democrcia amb contingut social, ja que la democrcia no ha de ser nomes dret a la votaci poltica, sin que la democrcia ha dimplicar per a la poblaci 12

Claudio Vila Olivares

drets socials. Sn un eix democrcia i justcia social. A les primeres dcades del S.XX ja shavia intentat implantar a. Seran anys de grans mobilitzacions socials. Es configuren dos forces poltiques: Democrcia cristiana: Una nova dreta conservadora. Partits que accepten plenament una democrcia participativa. Rebutjaran lextrema dreta i els feixismes i fins i tot accepten aquesta idea de que la democrcia ha de tindre un contingut social. Tamb acceptaran que lEstat tinga un paper social. Socialdemocrcia: Ara, a la socialdemocrcia, lobjectiu s garantir les condicions de vida de la poblaci treballadora. Cada vegada ser menys important el llenguatge de classe. Comunistes: Apareix com una tercera columna poltica. S que mant un discurs marxista i de lluita de classes.

El moment posterior a la fi de la guerra s el triomf de lesquerra.

Pasos com Itlia o Alemanya, havien passat un moment feixista i han estat i derrotats pels exrcits aliats.

03/05/12

En Egipte, Nasser accedeix a tindre el poder, lder nacionalista i socialista i pretn recuperar el control del canal de Suez. A suposa el fi del poder hegemnic de Gran Bretanya. Gran Bretanya trobar dos grans aliats: Frana, que vol mantindre el seu imperi. Israel, que s pro-occidental.

El govern nord-americ no donar suport al govern britnic. La crisi a la qual es va clavar, va acabar amb GB, que nomes es qued amb la Commonwealth Frana viur pitjor la prdua de les seues colnies. La lluita dAlgria fou molt llarga i molt dura, ja que es volien llevar de Frana, per no els deixava Frana. Quan De Gaulle decideix reconixer la independncia dAlgria, va haver-hi molta oposici, incls va sortir una organitzaci terrorista (OAS) que nomes volia assassinar a De Gaulle.

(Diapositiva Aula Virtual)

13

Claudio Vila Olivares

Origen de la repblica de Weimar: abans de la 2G.M. shavia introdut molts canvis. Lintervencionisme nazi diferia del reformisme social. Es comen a construir una societat de consum de masses. Era realment un parador idllic per a la gent de la societat? El fet s que comencen a aparixer descontents. Als 50 comena un cert malestar entre alguns sectors socials, que senten que les seues vides no sn satisfetes encara que els va b econmicament. Des de dins daquesta insatisfacci s don sorgir la contracultura, entesa com a cultura que soposa al sistema de valors ideals que hi havia. Quan parlem de contracultura parlem dun fenomen histric concret que soposa al sistema de valors imperant i que vol crear una prpia cultura. Naix a finals dels anys 50 a EEUU, i desprs sestendr a Europa. Els primers contraculturals sn els beats. Cal parlar daquestos per la seua histria. Van anar a San Francisco on es reunien tots els artistes. Es all on apareix definitivament la contracultura. Els beats volien eixir duna societat de la qual es sentien atrapats i consideraven que a no els donava la felicitat. Rebutgen les institucions del poder. No era un moviment poltic, sin que cadascun tenia unes idees poltiques distintes. Canviaren la seua manera de vestir per tal de no assemblar-se al consumisme. Per a ells ser molt important el Jazz, perqu en eixos moments s una msica negra i que collectava b amb la idea de contactar amb ambients marginals. Amb el zen potenciaven linterior de lindividu. Tamb prenien drogues, per tal descriure amb llibertat. Amb ells naix un altre moviment nomenat underground. A 1945 hi va haver un baby boom i que t una gran diferencia amb la generaci dels seus pares, perqu no han viscut la generaci dels seus pares com la guerra, lesfor bllic de la 2G.M., etc. No nomes la poblaci era molt jove, sin que aix era un valor ser jove. Ha existit una cultura per als joves, amb roba per a joves, msica per a joves, etc. El trencament generacional permet que els elements contraculturals marquen el comenament dun nou moviment. Els hippies foren una nova societat amb les seues prpies normes i adoptaran formes anticonsumistes, ja que rebutjaven al que tenien a casa. Tamb atreia als hippies la revoluci sexual i les drogues, particularment marihuana i LSD. A partir de 1968 comena a polititzar-se la contracultura per la seua participaci en dos moviments: Protesta contra la guerra de Vietnam. Moviment per lluita pels drets de la poblaci negra: Aquest moviment naix per la seua banda, no per la contracultura.

La contracultura acabar sent una moda que arrunar el seu component contestatari inicial. A s una de les grans febleses daquesta contracultura. Abans dels 60 ningun grup era ecologista. A partir dels 70 comenar a formar part de lagenda poltica.

14

Claudio Vila Olivares

Europa tamb troba un baby boom. A partir dels anys 60 molta part de la poblaci t prop de 18 anys i la poblaci s molt jove. Ha ocorregut el mateix que als EEUU i sha creat una tenda s, moda de joves, etc.

Apareixeran vies desquerres: Trotskisme. Rosa Luxemburgo, Antonio Gramsci. Maoisme. Tercer mn: Fanon i el Xe Guevara.

Educaci.
Amb lestat del benestar es va fer que leducaci secundaria fos obligatria. Leducaci va comenar amb les residncies destudiants. No podien anar a les residncies de laltre sexe. Es va provocar una revoluci perqu els estudiants volien poder fer all que volgueren.

La concepci del sexe en aquella poca era de rectitud moral. A comenament de 1968 comencen les protestes estudiantils per la llibertat individual sexual. El centre de la protesta s el qestionament de lautoritat, tant de la universitat com lentesa com a famlia. La gent del moviment estudiantil: Anti-capitalistes: tractaven com lluita contra lautoritat i, en conseqncia, contra De Gaulle, que era el president de Frana. La primera forma de contacte amb la poltica s la mobilitzaci contra la guerra de Vietnam.

1968 passa a ser una protesta clssica amb mitjans clssics, com la vaga, que far convocatria de vaga general. Aquesta paralitzar Paris i bona part de Frana. s en aquest moment quan De Gaulle reacciona duna manera ms ferma. Contraataca amb una manifestaci de suport al seu regim i a les seues poltiques demostrant que la fora de Frana la tenia encara ell.

15

Claudio Vila Olivares

Encara que amb la convocaci i guanyada deleccions, que li va passar factura, convoc un referndum preguntant sobre la seua gesti poltica a la poblaci francesa i ho perdr. Amb a, De Gaulle dimitir. El francs no s lnic 68. Tamb hi ha a Espanya, Alemanya o a Itlia. Cal destacar el de Itlia, ja que es desenvolupa de manera similar a Frana. El context social que es mou en Itlia s molt diferent, un context de protesta social. El descontent dels treballadors de Itlia prov de que demanen una major participaci en la presa de decisions, ja que es mantenia una situaci molt jerrquica. A a es suma que el partit comunista va de la m amb el moviment estudiantil. La revoluci del 68 a Itlia tamb fracass. EL mateix va passar a Alemanya, Mxic, etc.

Amb el 68 es va comenar a fer ms cas a les dones, encara que no hi estava planejat. El moviment feminista va a anar pel seu compte per per a moltes dones lexperincia de participaci fou molt important per a demostrar la seua igualtat. Tamb es creen les societats dhomosexuals suportats per la nova esquerra, on volien una sexualitat per a que la visqueren com volgueren.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

16

Claudio Vila Olivares

Neoliberalisme.
Comena en 1947 amb Friederich von Hayek. Ser als anys 70 quan el neoliberalisme tinga una fora. Un personatge que reforar el discurs ser Milton Friendman.

17