LITERATURA

El Noucentisme

TRANSICIÓ DEL MODERNISME AL NOUCENTISME

El modernisme aconseguí en pocs anys una renovació de la narrativa,

però aquesta renovació no es va produir en la societat. Els
intel·lectuals van percebre la contradicció que això comportava ja
que els esforços regeneracionistes van esdevenir inútils. L’escriptor,
tot sol, no pot transformar la realitat, l’enfrontament entre
l’intel·lectual i el poder farà que les temptatives dels primers estiguin
abocades al fracàs. Els noucentistes, en canvi, van veure clar que
sense el poder polític no podien fer res i en conseqüència s’hi van
adscriure.
En aquesta època el poder el detentava la Lliga Regionalista,
encapçalada per Prat de la Riba, partit que representava els
interessos de la burgesia, un catalanisme conservador i d’ideologia
catòlica.

CRONOLOGIA

D’on prové aquest mot? Se’l va inventar Eugeni d’Ors, escriptor i

teòric del moviment, parlant d’un músic, Jaume Pahissa, al qual
qualifica de “músic noucentista”, però no explica el perquè del
qualificatiu. Més endavant apareix en els títols de les seves gloses,
però tampoc no el justifica. Eugeni d’Ors fou el teoritzador del
Noucentisme, des de la tribuna periodística de “La Veu de Catalunya”
publicà diàriament les seves gloses (1906-1920). Al seu Glosari
batejà el moviment, el definí, divulgà i decidí què i qui era
noucentista.
Hom considera que s’inicia el 1906 per una sèrie de fets decisius:
- Publicació dels Fuits saborosos de Josep Carner
- Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana
- Se celebra el 1r Congrés Internacional de la llengua catalana, a
Barcelona
- Inici de la publicació del Glosari d’Eugeni d’Ors
Cap al 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera comença a
decaure i és en aquest moment que s’introdueixen a tot l’estat els
moviments d’avantguarda.

CONCEPTE DE NOUCENTISME

Ser noucentista és una actitud: ser modern, home del nou-cents, no

del vuit-cents, en això coincideixen amb el modernisme, però el
Noucentisme suposa acceptar la submissió a unes normes. Els
noucentistes són un grup de gent amb un programa d’acció concret i
unes actuacions que suposaran un cicle de transformació de la
societat catalana. Per una banda, en l’aspecte polític representa les
aspiracions de la burgesia catalana de consolidar el projecte d’una
Catalunya Ideal amb una hegemonia en l’estat espanyol. Per una
altra, és un moviment que vol construir una Catalunya culta com
qualsevol ciutat europea, per mitjà de la col·laboració entre els
intel·lectuals i el poder polític.

LA POÈTICA NOUCENTISTA

Un dels conceptes que formen part de l’ideari noucentista és

l’arbitrarisme. L’arbitrarisme representa l’exercici de la voluntat com
a transformadora de la realitat. L’artista no se sotmet a la llei d’imitar
la realitat exterior-realisme-ni a la de ser el retrat fidel dels seus
propis sentiments-romanticisme, “paraula viva”-sinó que respon al
lliure albir, a la voluntat del creador. El resultat de l’aplicació de
l’arbitrarisme a l’estètica està caracteritzar per la idealització de la
realitat, l’absència d’implicació sentimental i el rigor formal. Els
noucentistes aspiren a la puresa i a la perfecció, el seu és un art
sobri, mesurat, clar i asserenat.
El gènere poètic és el més conreat, ja que el 1920 s’inicia la crisi de
la novel·la i el teatre també serà escàs. Paral·lelament, també es
conrea l’assaig, sobretot periodístic.

- Formes mètriques
Els noucentistes no són gaire innovadors. Utilitzen els metres de
la poesia popular i metres clàssics: versos decasil·labs i
alexandrins. El sonet, com a estrofa mètrica, tindrà un paper
 rellevant, és l’estructura més perfecta que existeix i aquesta
estructura ajuda a formular la cara agradable de les coses i
deixar de banda els aspectes negatius. Permet de crear la
sensació de felicitat a la qual aspira la ideoloia noucentista.
- El llenguatge
La paraula poètica noucentista és eficaç perquè obeeix a una
intenció didàctica molt concreta: està encaminada al perfecte
desenvolupament de la comunitat, a la fundació d’un país ideal.
El llenguatge és directe, descriptiu, però el poeta o escriptor
sempre aporta un judici moral i una visió del món personal. La
visió del món noucentista està basada en la felicitat i l’ordre i
aquests es troben en les coses petites, quotidianes. Per tant, en
les seves obres, la visió crítica és inexistent

- Temes i motius utilitzats

1. El tema bàsic del Noucentisme és la quotidianitat. En
aquesta estètica de la quotidianitat té un valor preponderant
la descripció de les coses diàries i els aspectes familiars, una
realitat comuna a tothom, de la qual s’extreu allò que té de
positiu i s’intenta evitar la tendència a la desesperació i
l’angoixa. Cal convertir la petita anècdota particular en
categoria universal.
2. Tractament de l’amor. L’experiència amorosa és tractada
amb distanciament. És un sentiment molt serè, acomplert i
plàcid on no existeix angoixa, patetisme ni misteri. El poeta
no se sent turmentat, ni hi ha impossibilitat per trobar l’altre,
no hi ha cant a l’amor impossible, ni al fracàs, no hi ha
llàgrimes ni passió. L’amor és basat en l’experiència
compartida de la vida quotidiana, és possessió serena i
equilibrada i es veu com a necessitat de realitzar-se.
3. Tractament del paisatge i de la figura de l’home. El paisatge
no és gens aparatós. És un paisatge suau, obert, amb turons
i amb vegetació típica mediterrània. Apareix ple de llum, no
té cabuda la boira, ni els ambients nocturns o crepusculars.
El mar serà un gran component, sempre en repòs, tranquil,
donant la sensació de serenitat, amb vaixells de vela, nens
que fan voleiar estels,...
Per la seva banda, els homes apareixen com a individus
estàtics, immòbils o fent les seves feines habituals.