Municipis Dispersos

La participaci ciutadana als municipis dispersos
La participaci ciutadana als municipis dispersos

Consideracions metodolgiques participaci ciutadana per al foment de la
Aquest treball ha estat becat per lrea dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona. Dna continutat al projecte final del Mster de Participaci i Poltiques Pbliques de la Universitat Autnoma de Barcelona, curs 2007-2009.
Vctor Garca Subir
La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Consideracions metodolgiques per al foment de la participaci ciutadana
Victor Garcia Subir
ndex
1. Presentaci .............................................................................................................................. 3 2. Introducci ............................................................................................................................... 4 2.1. Els municipis dispersos a la provncia de Barcelona......................................................... 4 2.2. El context metropolit de la regi de Barcelona: noves realitats urbanes i noves maneres de viure el territori ..................................................................................................................... 5 3. La vida als municipis dispersos: factors condicionants de les formes de vida i de participaci .................................................................................................................................. 7 3.1. La mobilitat quotidiana ....................................................................................................... 7 3.2. Laccs a la ciutat: centralitats, serveis, espai pblic i equipaments................................. 8 3.3. La identitat local i els sentiments de pertinena .............................................................. 11 3.4. Lassociacionisme i el capital social................................................................................. 13 4. La participaci ciutadana als municipis dispersos: consideracions metodolgiques per al foment de la participaci ciutadana .................................................................................... 15 4.1. La participaci ciutadana en relaci amb el model de municipi ...................................... 15 4.2. Apunts sobre la poltica urbanstica: de lespai urbanitzat a lespai de ciutat.................. 17 4.3. La poltica de foment de la participaci: de les metodologies estndards a les estratgies a mida ..................................................................................................................................... 19 4.3.1. Consideracions prvies ............................................................................................ 19 4.3.2. Quin model de participaci? ..................................................................................... 20 4.3.3. Sobre qu participem? ............................................................................................. 22 4.3.4. Amb qui participem? ................................................................................................. 23 4.3.5. On participem? ......................................................................................................... 26 4.3.6. Com facilitem laccs a la participaci?.................................................................... 27 5. Bibliografia............................................................................................................................. 30 6. Annex: Elements per a lautoavaluaci .............................................................................. 31

Victor Garcia Subir
1. Presentaci
Aquest document pretn aportar una reflexi metodolgica sobre com es poden abordar les poltiques de participaci ciutadana en els municipis amb nuclis dispersos. La dispersi urbana que caracteritza els municipis dispersos fa que en aquesta tipologia de municipis la dimensi territorial sigui un aspecte clau. La dispersi implica que en un mateix municipi hi hagi nuclis de poblaci amb realitats diferents, tant a nivell urbanstic, s a dir, en relaci amb les caracterstiques urbanes del territori, com a nivell social, s a dir, en relaci amb la manera de viure, de relacionar-se i de participar en aquest territori. Aquestes diferncies, en molts casos, sn prou importants perqu recomanin fer una reflexi especfica sobre com shaurien dabordar des de les poltiques municipals. En aquest sentit, es considera que els municipis dispersos haurien de fer una reflexi sobre com es poden adaptar les estratgies participatives a la seva realitat municipal especfica. I aix, a vegades, no es fa, sin que sapliquen metodologies estndards que no acaben dadeqar-se a les especificitats del territori. Aquest document proposa algunes consideracions metodolgiques que puguin ser tils als municipis dispersos per desenvolupar estratgies de foment de la participaci adaptades a la seva realitat urbana i social. La proposta metodolgica feta en aquest document no pretn ser exhaustiva ni sistemtica, sin que ha de ser entesa, ms modestament, com una primera reflexi al voltant dalguns criteris bsics que caldria tenir en compte en la definici de les estratgies de foment de la participaci en aquesta tipologia de municipis. Aquest treball sha concebut per donar continutat a un projecte de recerca anterior centrat en lanlisi de la participaci ciutadana en els municipis dispersos de baixa densitat. Aquell projecte es plantajeva si els municipis amb nuclis dispersos de baixa densitat tenen unes caracterstiques sociourbanes que poden condicionar les maneres de viure i de participar i, a continuaci, avaluava, a partir dun estudi de cas concret, com sadapten les poltiques de participaci a aquest context urb. En aquest document, lobjectiu s fer una proposta metodolgica que permeti aportar alguns elements que caldria considerar en el disseny destratgies de foment de la participaci per adaptar-les a la realitat dels municipis dispersos. Per fer-ho, sha partit del marc teric i dels resultats de la primera part de la recerca i sha complementat amb entrevistes a experts. Finalment, cal fer un agrament a aquelles persones i institucions que han fet possible aquesta treball. En primer lloc, a lOficina de Participaci de la Diputaci de Barcelona per haver promogut i donat suport econmic a aquest projecte. En segon lloc, a totes les persones entrevistades i que han participat, duna manera o duna altra, en la definici metodolgica i conceptual del document: Marc Majs, Joel Mart, Francesc Muoz, Lourdes Bosch i Xavier Prez.

Victor Garcia Subir
2. Introducci 2.1. Els municipis dispersos a la provncia de Barcelona

Actualment, la provncia de Barcelona est formada per 311 municipis. Per aix no vol dir que hi hagi 311 nuclis de poblaci. Si b hi ha fora municipis que estan formats per un nic nucli, tamb nhi ha molts que en tenen dos, tres o ms. Alguns municipis en poden arribar a tenir una vintena. Aix, per tant, ens mostra un mapa municipal amb un gran nombre de nuclis urbans dispersos. Hi ha dues dades bsiques que poden ajudar a dimensionar aquest fenomen dels nuclis dispersos. La primera dada s que a la provncia de Barcelona hi ha, com a mnim, 806 urbanitzacions 1 disperses. La segona s que, en aquests 311 municipis, hi ha 1.328 entitats singulars de poblaci, s a dir, nuclis de poblaci ms o menys diferenciats 2 . Amb aquestes dades a la m, la realitat actual dels municipis catalans ja no pot ser observada exclusivament des de limaginari de pobles i ciutats compactes, assimilant un municipi a un poble o una ciutat amb un nic nucli de poblaci. El mapa municipal actual requereix tenir en compte que una part molt important dels municipis est composta per ms dun nucli urb dispers sobre el territori. I aquesta dispersi urbana condiciona la manera de viure en aquests municipis i, per tant, hauria de condicionar tamb la manera de governar-los i gestionar-los. Per tant, els municipis dispersos presenten algunes particularitats que cal identificar i saber diferenciar del model de municipis compactes. Aquests municipis dispersos, lluny de tenir una morfologia homognia, adopten una gran diversitat de tipologies: dos nuclis centrals; un nucli central i diversos nuclis dispersos; diversos nuclis dispersos sense un nucli central, etc. Sigui quina sigui lestructura especfica dels municipis dispersos, tots coincideixen en el fet de tenir la poblaci repartida entre diversos nuclis urbans. I aix fa que els municipis dispersos, i en especial aquells amb nuclis dispersos de baixa densitat les abans esmentades urbanitzacions, tinguin unes caracterstiques sociourbanes que poden condicionar les formes de viure, de relacionar-se i dhabitar el territori. Aix, segurament no s el mateix per a un infant anar a lescola en un nucli compacte, on t la possibilitat danar-hi caminant, que fer-ho en un nucli dispers on no hi ha cap centre escolar i on depn dalgun mitj de transport per poder anar a lescola. Segurament tampoc s el mateix viure en un entorn urb on la combinaci de comeros, serveis, equipaments, places, etc., facilita que hi hagi espais i moments que fomentin la relaci i la trobada entre els membres de la comunitat que viure en un nucli on no hi ha botigues, ni equipaments i on s difcil parar-se a
Al seu estudi sobre Les urbanitzacions a la provncia de Barcelona: localitzaci i caracterstiques dels sistemes de baixa densitat residencial, Joan Barba se centra en aquelles urbanitzacions separades fsicament del nucli central i les defineix com un sistema urb (trama de carrers, parcelles i espais pblics) allat morfolgicament i funcionalment, on la tipologia dominant s la residencial unifamiliar allada i on laccessibilitat queda determinada per ls del vehicle privat, de manera que sn diferenciables del nucli de poblaci, ja que nestan separats i no sn fcilment accessibles a peu: altrament, no sn creixements del tipus eixample en extensi del teixit urb, (Barba, 2006 p.22). 2 LINE ofereix una definici acurada tant de les entitats singulars de poblaci com dels nuclis de poblaci: Entitat singular de poblaci: s qualsevol rea habitable del terme municipal, habitada o excepcionalment deshabitada, clarament diferenciada, i que s coneguda per una denominaci especfica que la identifica sense possibilitat de confusi () Cap habitatge pot pertnyer simultniament a dues o ms entitats singulars. Un municipi pot constar d'una o vries entitats singulars de poblaci. Si en un municipi no hi ha rees habitables clarament diferenciades, el municipi es considera d'entitat nica. (www.idescat.cat).

Victor Garcia Subir
xerrar amb alg perqu lespai pblic s bsicament un espai per on se circula per on rarament sest. Finalment, no s el mateix promoure espais de participaci en un municipi amb un sol nucli, on la ciutadania comparteix una identitat municipal i unes preocupacions ms homognies, que fer-ho en un municipi amb diversos nuclis, on les persones que habiten aquests nuclis poden tenir diferents sentiments de pertinena i problemtiques molt diferents vinculades a cada territori. En les segents pgines, es presenten alguns elements que conviden a reflexionar sobre com pot incidir la realitat dels municipis dispersos en les maneres de viure i de participar de la ciutadania i, a continuaci, es fan algunes consideracions metodolgiques que poden ser tils a lhora de desenvolupar estratgies de foment de la participaci en aquests municipis dispersos.
2.2. El context metropolit de la regi de Barcelona: noves realitats urbanes i noves maneres de viure el territori
Un cop situada la realitat dels municipis dispersos, i abans de passar a veure alguns dels factors sociourbans que poden condicionar les maneres de viure, de relacionar-se i de participar en aquesta tipologia de municipis, cal aturar-nos un moment a contextualitzar aquesta realitat dispersa en les dinmiques metropolitanes de la regi de Barcelona. El nou entramat urb que sha anat desenvolupant en els darrers anys a lrea dinfluncia de la regi metropolitana de Barcelona permet parlar en lactualitat dun sistema urb metropolit que abastaria la major part de la provncia de Barcelona i que exerceix una influncia metropolitana sobre bona part del conjunt catal (Nello, 2001). Aquest nou sistema urb sarticula a travs duna xarxa dinfraestructures i de fluxos que connecten la ciutat central i altres poblacions importants, que actuen com a subcentres, amb una gran diversitat de centralitats i rees especialitzades funcionalment. Aix, es crea un sistema de geometria variable en qu es combinen ciutats i punts centrals on convergeixen i es barregen una gran diversitat dusos i funcions amb altres rees amb centralitats disperses pel territori amb una major especialitzaci, sigui productiva, residencial, etc. En aquest sistema metropolit sha produt un procs molt important durbanitzaci que ha anat abastant nous territoris i ha anat deixant un mapa on lespai urbanitzat sha anat estenent fins a zones cada cop ms allunyades de la ciutat central. En aquest procs ha
3 proliferat de manera molt important la urbanitzaci de baixa densitat i, com a conseqncia de
diversos factors com la mateixa morfologia daquesta forma urbana, les disponibilitats de sl i les diferncies en el preu daquest o lextensi progressiva de la xarxa viria, tamb han anat
Caldria, abans dentrar en la descripci del procs dextensi de la urbanitzaci de baixa densitat, concretar alguns dels conceptes bsics que sutilitzen i definir el seu contingut especfic. La baixa densitat cal entendrre-la com la urbanitzaci basada en les tipologies de cases unifamiliars, allades o adossades. Aix, lhabitatge plurifamiliar (la construcci en casc antic, en illa tancada o en edificaci allada plurifamiliar) sentn com a caracteritzador de la urbanitzaci compacta mentre que lhabitatge unifamiliar (habitatge allat, adossat o en filera) ho s de la dispersa. Cal tenir en compte que s una tipologia general entesa com a elements caractertizadors, donat que lhabitatge plurifamiliar tamb es pot construir en zones poc denses i donat que lhabitatge unifamiliar tamb es produeix en urbanitzacions compactes i denses i s alhora una de les construccions ms caracterstiques dels mbits rurals.

Victor Garcia Subir
proliferant els nuclis dispersos, entesos com a trames urbanes sense soluci de continutat amb els diversos nuclis urbans preexistents 4 . Per tant, aquesta expansi de la urbanitzaci a la provncia de Barcelona ha tingut, com a mnim, dues conseqncies importants i relacionades sobre el model de desenvolupament urb del territori. En primer lloc, ha suposat una fragmentaci de les tipologies urbanes i laparici dels nuclis residencials dispersos com un fenomen molt important i, en segon lloc, ha suposat laparici de noves formes dhabitar el territori basades en la mobilitat quotidiana. En el nou escenari metropolit, les dinmiques personals quotidianes superen en molts casos els lmits administratius municipals, de manera que una persona pot residir en un municipi, portar els fills a lescola en un altre, treballar en un altre i consumir o passar el seu temps doci en un altre, passant potser la major part de la jornada en un municipi del qual no ns resident. Les persones, per tant, deixen de ser habitants i usuries duna sola poblaci i en molts casos passen a ser usuries i habitants de diverses poblacions. Esdevenen, utilitzant el concepte de Francesc Muoz, territoriants, s a dir, habitants a temps parcial, que utilitzen el territori de forma diferent en funci del moment del dia o del dia de la setmana i que, grcies a les millores en els transports i les telecomunicacions, poden desenvolupar diferents activitats en punts diferents del territori duna forma quotidiana. El territoriant multiplica aix la seva presncia en lespai metropolit fins al punt que la seva relaci amb aquest sestableix ms a partir dun criteri de mobilitat, els llocs on desenvolupa activitats, que a partir dun criteri de densitat, el lloc que, estadsticament, el fixa al territori en funci don estigui la seva residncia principal (Muoz, 2008 p.27). I ls del territori que fan els territoriants, i com a tals molts habitants dels municipis dispersos de lmbit metropolit, de ben segur que incideix en la seva manera de viure i percebre el territori, en els seus hbits quotidians, en la seva manera de relacionar-se, en el seu sentiment de pertinena, en la seva manera dimplicar-se i participar en els afers pblics, etc. Cal analitzar, per tant, quines formes quotidianes de vida i de relaci es donen en aquesta tipologia de nuclis i de municipis, i de quina manera diversos factors estructurals i sociourbans poden condicionar-les. Entre aquests factors, proposem analitzar-ne quatre: la mobilitat quotidiana, com a factor clau per explicar la manera de viure, habitar i relacionar-se en el territori; laccs a la ciutat, ents com la proximitat/facilitat que tenen les persones que resideixen en aquests municipis dispersos per accedir als espais, serveis i equipaments que necessiten en la seva vida quotidiana; la vida comunitria, entesa com les relacions i xarxes socials formals i informals que hi ha en aquestes rees disperses, i la manera didentificar-se i de participar en relaci amb el municipi al qual pertanyen els diversos nuclis dispersos.
Per ajudar a dimensionar aquesta realitat de la urbanitzaci de baixa densitat, es poden oferir algunes dades molt illustratives. Aix, per exemple, en el perode 1987-2001, gaireb un ter (32,5%) del total dels nous habitatges construts a la provncia de Barcelona eren cases unifamiliars allades o adossades (un total de 120.000 habitatges). I aquest percentatge seleva per sobre del 50% en els municipis petits i mitjans: suposen el 74% del total dhabitatges construts en els municipis de menys de 1.000 habitants, i el 73% en els de 1.000 a 5.000 habitants, i el 57,5% en els de 5.000 a 10.000 habitants (Muoz 2005, p.123).

Victor Garcia Subir
3. La vida als municipis dispersos: factors condicionants de les formes de vida i de participaci
3.1. La mobilitat quotidiana
En els nuclis dispersos hi ha diversos factors que fan que la mobilitat, tant la seva dependncia com el seu accs, sigui un aspecte bsic a nivell quotidi i, per tant, un primer element que pot condicionar la manera de viure en aquests nuclis dispersos. Identifiquem tres daquests factors com a principals:
1) Lextensi fsica i les, moltes vegades, grans distncies entre els diversos espais i nuclis redueixen les possibilitats reals de desplaar-se a peu. Per tant, en molts casos, anar a peu deixa de ser la modalitat de transport dominant en favor del transport pblic (quan nhi ha) i molt especialment del transport privat. Aix, per tant, condiciona la mobilitat i genera una dependncia dels mitjans de transport mecanitzats. 2) Una dotaci de serveis i equipaments, en general, fora inferior a la que tenen nuclis ms densos i compactes. Aix fa que, en general, com ms petita s la dotaci de serveis i equipaments, ms gran sigui la necessitat de desplaar-se a altres nuclis per accedir-hi i, per tant, ms gran sigui la dependncia de la mobilitat rodada. 3) Una manca generalitzada duna oferta de transport pblic suficient. El transport pblic existent, quan nhi ha, moltes vegades no permet donar una resposta completa a les necessitats de la poblaci. Per tant, no soluciona la dependncia de mobilitat i, en molts casos, aquesta situaci aboca la poblaci del nucli a dependre gaireb exclusivament de la mobilitat en vehicle privat.
Com afecta aquesta necessitat i dependncia de la mobilitat la manera de viure i els diferents collectius que habiten els nuclis dispersos, especialment els de baixa densitat? En primer lloc, genera desigualtats de gnere, de renda i dedat (tant per als ms joves com per als ms grans), basades en la impossibilitat o la dificultat daccs a un vehicle particular. I per tant, crea una poblaci captiva, s a dir, que no es pot moure pel territori tan lliurement com potser voldria. Per tant, la limitaci en laccs a la mobilitat s un element que caldria tenir present en el disseny de poltiques de promoci de la participaci ciutadana. En segon lloc, la necessitat i accessibilitat a la mobilitat acaba condicionant les preferncies i limitant les possibilitats (i la predisposici) dels residents de desplaar-se per fer segons qu. I aqu tant la morfologia dispersa i extensa com lespecialitzaci funcional de molts nuclis dispersos o les possibilitats reals de transport actuen com una barrera a la mobilitat tant en termes de necessitat dun mitj de transport com en termes dhbits adquirits en relaci amb ls de lespai pblic i de ciutat, en relaci amb la participaci collectiva, etc. En aquest sentit, lopini recollida dun resident jove en un nucli dispers de baixa densitat exemplifica de quina manera aquesta dependncia pel que fa a la mobilitat condiciona els hbits i les activitats que un
7

Victor Garcia Subir
desenvolupa: si es fan coses pel poble no pots anar fins al centre perqu queda lluny, i thas de desplaar en cotxe o agafar lautobs, que els horaris no van gaireb (Pars, 2006 p.220). Per tant, en molts nuclis dispersos, i molt especialment en les urbanitzacions, es donen unes condicions que faciliten la proliferaci duns hbits que, per la seva dependncia de mobilitat, exerceixen una pressi restrictiva en relaci amb la participaci en determinades activitats socials, tant privades com pbliques, en el propi nucli.
3.2. Laccs a la ciutat: centralitats, serveis, espai pblic i equipaments

Laccs a la ciutat i als seus usos s un aspecte clau a lhora danalitzar com s la vida quotidiana en els nuclis dispersos, i especialment en els de baixa densitat. En el nou model urb, tant a escala metropolitana com a escala municipal, no hi pot haver tots els usos a tot arreu, i es produeix una especialitzaci dusos i de funcions. En aquest context, els nuclis residencials dispersos, pel seu origen i per la seva morfologia, solen sobrespecialitzar-se en usos residencials, i, per aix, moltes vegades tenen grans mancances pel que fa a la resta de funcions de la ciutat. En aquests casos, la realitat especfica dels nuclis dispersos, pel fet de no complir les condicions de diversitat social i de densitat, complexitat i diversitat dusos que, entre daltres, constitueixen lessncia del que entenem per ciutat, fa que haguem de parlar durbanitzaci ms que de ciutat. I per aix s tan important conixer quines condicions daccs als usos de la ciutat es donen en aquests nuclis dispersos. La forma urbana compacta t, com a mnim, quatre caracterstiques que faciliten laccs a la ciutat. La primera s la proximitat dels serveis, equipaments, comer, etc. La segona, relacionada amb lanterior, s la diversitat dusos i dactivitats que permet que en espais relativament reduts es cobreixi un ventall ms o menys ampli dusos i, per tant, de necessitats. I cal afegir que aquesta diversitat tamb s de persones i de collectius. La tercera s laccs a lespai pblic, com a espai poltic, simblic, relacional, dactivitat, dintercanvi, etc., i com a espai que relliga i dna sentit a la ciutat com a espai divers, mixt i complex. La quarta, ja analitzada en lepgraf anterior, s la major disponibilitat dalternatives de transport. Tant la proximitat com la dotaci de transport pblic, en termes generals, sn factors que faciliten la mobilitat i, per tant, laccs a la ciutat. En canvi, en molts nuclis dispersos, i molt especialment en els de baixa densitat, les quatres caracterstiques bsiques daccs a la ciutat sn generalment ms febles: hi ha una menor dotaci de serveis, equipaments, comer, etc.; una menor diversitat funcional i per tant menor oferta dusos i activitats per tamb una menor diversitat social; una menor qualitat, multifuncionalitat i s de lespai pblic, i menor disponibilitat dopcions de transport. I aquesta debilitat en els 4 factors clau descrits permet qestionar fins a quin punt els residents en aquests nuclis dispersos tenen accs a la ciutat i de quina manera aix condiciona la seva manera de viure, de relacionar-se i de participar. Si centrem latenci en com aquestes caracterstiques poden incidir en la participaci ciutadana, un primer element clau s conixer com s lespai pblic en aquests nuclis
8

Victor Garcia Subir
dispersos. Lespai pblic s abans que res un espai fsic. Per s tamb un espai social (espai de relaci i intercanvi), simblic (espai de representaci i identificaci) i poltic (espai democrtic i escenari de lexpressi poltica). I aquestes tres dimensions fan que lespai pblic sigui un espai de ciutadania, de socialitzaci, un espai on el ciutad i la ciutat shan de poder expressar en plenitud: Lespai pblic s un mecanisme fonamental per a la socialitzaci de la vida urbana. La negaci de la ciutat s precisament lallament, lexclusi de la vida collectiva, la segregaci (Borja, 2001, p.111). En aquest nou context urb metropolit, i molt especialment en les rees de nou creixement com poden ser molts dels nuclis dispersos, lespai pblic hi juga un paper clau. Enfront de la pressi de la dispersi, la segregaci i la segmentaci de lrea urbana com un magma indefinit, s fonamental redefinir els espais pblics urbans a les rees de nou creixement (Borja, 2001 p.18). Per determinar quin paper t lespai pblic en els nuclis dispersos s important comenar analitzant quins criteris permeten valorar la qualitat daquest espai pblic. Per Borja, la qualitat de lespai pblic es pot avaluar sobretot per la intensitat i la qualitat de les relacions socials que facilita, per la fora amb qu fomenta la barreja de grups i comportaments i per la capacitat destimular la identificaci simblica, lexpressi i la integraci culturals (Borja, 2001 p.48). El Project for Public Space, des dun model ms sistemtic, planteja que lespai pblic de qualitat hauria de complir quatre objectius: el confort, laccs, ls divers i la sociabilitat (Project for Public Space; Pars, 2006 p.100). En molts casos, lespai pblic dels nuclis dispersos de baixa densitat no compleix lobjectiu de sociabilitat (per la configuraci residencial, per la distribuci dels espais i equipaments pblics o comuns i per una mobilitat basada en el vehicle privat); tampoc la diversitat ds (per la gaireb exclusiva monofuncionalitat residencial); i dubtosament laccs (ja que en molts casos les distncies i els hbits no faciliten accedir als espais pblics) i el confort (amb carrers poc densificats, tot i que no sempre en les millors condicions dilluminaci, pavimentaci, etc. i, per tant, percebuts com a insegurs). Per tant, des daquesta anlisi, lespai pblic dels nuclis dispersos de baixa densitat en molts casos no compleix les condicions per ser considerat un espai pblic de qualitat, deixa de complir la funci social i cvica i esdev una simple xarxa de vialitat. Un primer element que explica aquest s diferenciat de lespai pblic en molts nuclis dispersos s la seva qualitat en relaci amb ls relacional. En aquests entorns dispersos, els espais pblics ms utilitzats com a espai de trobada i de relaci sn aquells vinculats a altres funcions i usos, com poden ser equipaments, espais propers a zones amb teixit comercial i de serveis, etc., mentre que els espais ms allats, i ms monofuncionals, solen ser menys utilitzats. I el problema s que en la urbanitzaci dispersa molts cops la manca dequipaments, de comer, etc., fa que hi hagi una manca despais pblics relacionals. s a dir, que els espais pblics compleixen ms una funci relacional com ms vinculats estan a punts de centralitat. I, en els nuclis dispersos, per tant, moltes vegades els residents han de marxar del seu propi venat ja sigui al nucli central del seu municipi, on solen concentrar-se els equipaments i en general la diversitat dusos i funcions, o a altres centralitats de la zona per poder accedir a aquest espai pblic relacional.

Victor Garcia Subir
I un espai pblic poc usat com a espai relacional, com a espai social, de creaci de vincles, de relacions personals, dintercanvi de vivncies, opinions, etc., tendeix a ser un espai feble en relaci amb ls poltic i dexpressi collectiva. En aquest context, lespai pblic, tant per les seves prpies caracterstiques com per altres factors sociourbans que condicionen ls que sen fa, s un espai feble en la seva funci com a espai relacional, social, poltic, etc. I, per tant, la necessitat de lespai pblic com a espai de relaci, social, etc., es trasllada a altres mbits molts cops particulars o privats. Un darrer element important a lhora danalitzar la influncia de lespai pblic en la manera de viure en els nuclis dispersos, i especialment en els de baixa densitat s la relaci que sestableix entre aquest, les formes de mobilitat i la sociabilitat. La mobilitat dominant en vehicle particular dificulta el coneixement i la vivncia del territori com un mbit connectat amb la comunitat a travs de lespai pblic. I aix, alhora, pot dificultar el vincle amb la comunitat, el sentiment de pertinena i, per tant, tampoc facilita la implicaci i la participaci en els afers pblics del municipi o del nucli en qesti. Un segon gran factor relacionat amb laccs a la ciutat que pot incidir de manera important en la participaci ciutadana s lexistncia o no de centralitats vinculades a equipaments de proximitat. Lexistncia daquests equipaments facilita lestabliment de relacions socials, de coneixement mutu i lestabliment de vincles collectius i comunitaris. Per tant, els equipaments poden desenvolupar, com a mnim, les funcions social i simblica que haurien de caracteritzar un espai pblic de qualitat. I aix s especialment important en un context urb com el dels nuclis dispersos, i molt especialment els de baixa densitat, on, com hem vist, lespai pblic sol ser feble en relaci amb la dimensi relacional, simblica i poltica. Cal comenar, per tant, per definir qu sentn per equipaments de proximitat. Prenent com a referncia la definici elaborada per Fundacin Kaleidos.red, els equipaments de proximitat serien edificis o llocs amb cert grau de polivalncia que, tenint titularitat pblica municipal i, en general, un mbit dinfluncia limitat dins del territori dun municipi, presten serveis, amb cert nivell dintegraci, de carcter educatiu, cultural, social, datenci al ciutad, esportiu o de participaci ciutadana, amb independncia del seu model organitzatiu (Fundacin Kaleidos.red, 2003 p.129). Els equipaments de proximitat ms habituals, en la mesura que compleixen millor les diferents funcions apuntades en la definici, solen ser els centres cvics, casals culturals, vivers i centres dempreses, casals de joventut, centres digualtat doportunitats, centres de dia/residncia, centres de recursos per a les persones immigrades, etc. Per hi ha molts altres equipaments i espais, com escoles, centres de salut, parrquies, locals associatius, etc., que, moltes vegades, tamb actuen com a elements de la xarxa de proximitat i poden desenvolupar algunes de les funcions prpies dels equipaments de proximitat. Aquesta proximitat t tres dimensions. Una primera dimensi s la fsica o geogrfica, i fa referncia a la densitat dequipaments en relaci amb una poblaci i territori. Una segona dimensi s la social, i fa referncia a la seva orientaci a la comunitat. Finalment, una tercera dimensi s la participativa, que, relacionada amb lanterior, fa referncia a la seva funcionalitat com a potenciadora de la participaci ciutadana. (Fundacin Kaleidos.red, 2006 p.13).
10

Victor Garcia Subir
Lexistncia dequipaments pblics en nuclis dispersos pot complir una funci darticulaci del nucli i, per extensi, del conjunt del municipi. I ho pot fer, en primer lloc, perqu aquests equipaments suposen lestabliment dun punt de centralitat al territori. En segon lloc, si hi ha equipaments, aquests poden actuar com a articuladors dels nuclis dispersos en la mesura que la seva titularitat pblica suposa una mnima presncia de ladministraci al territori. En tercer lloc, lexistncia dequipaments pblics de proximitat en entorns com els nuclis dispersos pot contribuir a crear espais relacionals que fomentin ls compartit de lespai, el coneixement mutu i lestabliment de relacions i capital social. Per tant, queda clar el paper que els equipaments de proximitat poden desenvolupar en els nuclis dispersos com a dinamitzadors de la vida quotidiana i ciutadana i com a elements cohesionadors del teixit social. I, per tant, lexistncia o no dequipaments de proximitat pot influir en la manera de viure, de relacionar-se i de participar en el territori dels habitants dun determinat nucli urb.
3.3. La identitat local i els sentiments de pertinena

Un aspecte important que cal tenir en compte a lhora danalitzar com es viu en els nuclis dispersos s la identitat i els diferents sentiments de pertinena local que puguin tenir els habitants daquests territoris. Perqu, possiblement, la configuraci urbana i les dinmiques socials sn elements que poden condicionar els vincles identitaris i els sentiments de pertinena local en aquesta tipologia de nucli, i aquests, a la vegada, poden condicionar la manera de viure, de relacionar-se, i de participar en la vida collectiva. I en els nuclis dispersos de baixa densitat aquest aspecte de la identitat s important tant per la dispersi com per la baixa densitat. En primer lloc, pel que fa a la dispersi, el fet que en un municipi hi hagi diferents nuclis dispersos permet plantejar la qesti de si hi ha una identitat municipal comuna i possibles identitats de nuclis i quina s la relaci entre aquestes. En aquest sentit, cal tenir en compte que pot ser que els sentiments identitaris i de pertinena local dels seus habitants siguin mltiples, des duna identitat comuna o municipal exclusiva fins a una identitat de nucli exclusiva, passant per tota la gamma de gradacions intermdies i combinacions possibles. Per tant, no s el mateix analitzar quina identificaci i quins vincles de pertinena i dintegraci en la vida collectiva hi ha en un municipi mononuclear compacte que en municipis amb nuclis dispersos. En segon lloc, la baixa densitat tamb s una caracterstica que pot incidir en la identitat i els sentits de pertinena. Com sha comentat anteriorment, hi ha diversos factors sociourbans en els nuclis dispersos de baixa densitat que poden condicionar la manera de viure i didentificar-se amb el territori, i segons en quin sentit ho facin poden generar estructures urbanes mancades didentitat (Pars, 2006 p.217). En aquests entorns urbans, com sha vist, hi ha arguments per defensar lexistncia de determinades condicions que poden dificultar les diverses formes de relaci social i de vida collectiva habituals en entorns urbans ms compactes i aix pot afectar i dificultar la creaci de sentiments de pertinena i didentitat local. Al no haver-hi unes mnimes relacions interpersonals en lentorn urb de residncia provoca que no hi hagi sentiment de comunitat, que els residents no es sentin membres dun
11

Victor Garcia Subir
collectiu i no sidentifiquin amb el lloc on resideixen. De fet, la gran majoria dels entrevistats i entrevistades de la urbanitzaci dispersa en ser preguntats per la seva identitat responien de forma ambigua o alludien a un territori ms ampli o ali al de residncia (Pars, 2006 p.234). Els diversos aspectes analitzats fins ara, com espais pblics i altres punts i teixits de centralitat, tenen una incidncia en la identitat i el sentiment de pertinena en els municipis i nuclis dispersos: La manca despais pblics i la manca ds quotidi dels pocs espais pblics existents fa que aquests vens i venes de les zones de baixa densitat urbana difcilment puguin sentir-se del lloc on resideixen (Pars, 2006 p.330). Lespai pblic com a lloc ds i de relaci esdev element generador de pertinena i didentitat. Ls de lespai pblic i relacional genera arrelament i sentiments de pertinena. En aquest sentit, cal tenir en compte de quin espai pblic i relacional es fa s, ja que aix condicionar els sentiments que aquest s pugui generar. s a dir, si ls de lespai no es vincula al nucli, ser ms difcil generar identitat de nucli que si shi vinculs, i per tant, quan susen els espais vinculats a centralitats, siguin del municipi o de fora del municipi, s lgic que es generin sentiments de pertinena en relaci amb aquests mbits. Cal tenir present, doncs, que pel que fa a la identitat local en els nuclis dispersos all que dna sentit pot ser el nucli, per pot ser tamb el municipi, el sistema urb metropolit, etc., o una combinaci daquests. I aqu apareix la relaci entre el nucli dispers i el conjunt del municipi en la creaci didentitats locals. Per tant, hi ha dos supsits que creen identitat local, sigui de nucli (quan lhbit es relaciona amb lespai pblic i relacional del nucli) sigui de municipi (quan lespai pblic i relacional s el del nucli central), i dos que no ajuden a crear-la: el no s de lespai pblic o ls despais de centralitats metropolitanes. I aquesta identitat local es considera un element clau per construir comunitat, per crear vincles i, en general, per fer ciutat, per fer que aquesta tipologia urbana pugui ser alguna cosa ms que simple espai urbanitzat i pugui esdevenir un lloc creador de sentit. I, per tant, el fet que alguns daquests nuclis tinguin dificultats objectives per funcionar com a espais relacionals, com a espais amb capacitat de crear sentiments de pertinena, pot condicionar la maneres de viure-hi i dexercir els drets de ciutadania. Un darrer element a tenir en compte en relaci amb la identitat local en els nuclis dispersos i amb la creaci de sentiments de pertinena i vincles comunitaris s lexistncia de xarxes socials i hbits quotidians establerts prviament a larribada al nucli dispers o desenvolupats simultniament per molt vinculats a altres mbits territorials, ms enll del municipi. s a dir, el fet que la gran majoria de la poblaci resident en molts nuclis dispersos, per la creaci relativament recent daquests, provinguin daltres nuclis i municipis fa que, en molts casos, aquestes persones ja tinguin xarxes socials i hbits quotidians relacionats amb les seves dinmiques quotidianes en els seus llocs dorigen que, tot i no ser sempre molt intensos, moltes vegades sn ms intensos que els que tenen en el municipi dacollida. Aix, en alguns casos, pot suposar una dificultat important a lhora de desenvolupar nous hbits i relacions vinculades al nou territori dacollida, sigui a nivell de nucli o de municipi. I aquesta dificultat per desenvolupar nous hbits, noves relacions i xarxes socials en el nou territori tamb pot fer difcil la creaci de vincles comunitaris i de pertinena, en la mesura que bona part de la vida social
12

Victor Garcia Subir
quotidiana es desenvolupa en clau metropolitana i al marge de la comunitat dacollida. En aquest sentit, aquesta manera de viure i de desplaar-se pel territori incideix en la identitat i la implicaci amb el nucli i el municipi. Si bona part de la jornada es passa dins el propi domicili o en altres llocs on es desenvolupa lactivitat principal (com centres de treball, estudi, consum, oci, etc.) i en molts casos ls de lespai i del transport pblic, com a espais relacionals, s mnim, la vivncia del territori i la identificaci amb aquest ha de ser, com a mnim, diferent de la que es genera en nuclis ms densos i compactes.
3.4. Lassociacionisme i el capital social

En molts nuclis dispersos, i especialment en els de baixa densitat, on la vida social collectiva tendeix a ser menor, on la dinmica venal moltes vegades es fa de portes endins en cada unitat familiar, on lespai pblic tendeix a complir una funci ms de vialitat que no pas daltra cosa, on acostuma a haver-hi una menor densitat urbana i dequipaments i punts de centralitat, etc., hi ha un risc important que passi all que ja el 1920 Lyda Hudson Hanifan escrivia, que la vida social de la comunitat va donar pas a lallament familiar i lestancament comunitari (Putnam 2003, p.10). En les zones durbanitzaci dispersa la manca despais, la distncia als espais externs com a conseqncia de la baixa densitat, la poca intensitat en el seu s, lestil de vida dels residents, la manca de barreja dusos i la manca dheterogenetat social condueixen a una situaci en qu ls dels espais pblics urbans s molt limitat i, quan
5 sen fa s, la seva capacitat per generar capital social s molt escassa (Pars, 2006 p.448).
Per Putnam, un dels factors explicatius del declivi del capital social als Estats Units, per que fcilment es pot traslladar a aquests models urbans dispersos tamb en el nostre entorn, s lextensi de la mobilitat associada a la dispersi urbana, que, articulada bsicament a partir de lautombil privat, provoca una prdua darrelament de la ciutadania amb el seu territori. (Putnam, 2000). Des duna altra perspectiva complementria, Franois Ascher considera que aquesta deslocalitzaci es tradueix concretament pel debilitament progressiu de les comunitats locals. Aix no significa evidentment la desaparici de la vida local, de les relacions socials de proximitat ni de les opcions locals: per ja no s el lloc obligat de la majoria de les prctiques socials en mbits com treball, famlia, oci, poltica, religi, etc. (Ascher, 2004 p.35). Per tant, cal tenir en compte que els factors sociourbans que configuren les formes de vida en els nuclis dispersos tamb poden condicionar els processos i els llocs i mbits de creaci de capital social, tant des duna perspectiva formal, ms vinculats a associacions i altres organitzacions socials, com des duna perspectiva informal, ms vinculats a relacions socials informals i espontnies.
5
El capital social, en la teoritzaci de Putnam, s un concepte que es refereix a les normes, xarxes i organitzacions amb qu la gent accedeix al poder i als recursos, i mitjanant els quals es prenen decisions collectives i es formulen poltiques. Podem referir-nos al capital social com a associacions horitzontals entre la gent i com a xarxes socials de comproms cvic i normes collectives que tenen efectes en la productivitat de la comunitat. Laspecte fonamental del capital social s que facilita la coordinaci i la cooperaci en benefici mutu dels membres de la comunitat (Rofman i Villar, 2006). En paraules del mateix Putnam, el capital social sn les xarxes socials i les normes de reciprocitat associades a aquestes (Putnam, 2003, p.14).
13

Victor Garcia Subir
En primer lloc, doncs, cal analitzar el paper que poden desenvolupar les entitats i les associacions en els nuclis dispersos de baixa densitat i com aquestes poden condicionar les maneres de viure, relacionar-se i participar en aquests entorns urbans i com poden contribuir a generar capital social. Per Putnam, la participaci en associacions crea capital social en la mesura que genera una xarxa densa de comproms cvic, normes de reciprocitat i confiana generalitzada. En definitiva, aquesta participaci associativa crea comunitats cviques (Pars, 2006 p.79). Sembla, per tant, que lexistncia dun teixit associatiu en els nuclis dispersos de baixa densitat hauria de contribuir a crear comunitat i capital social. I en aquests entorns urbans, donades les mancances que en molts casos hi ha en relaci amb els espais i moments relacionals estudiats, el fet que un nucli dispers compti amb entitats t una rellevncia superior del que potser tindria en nuclis ms densos i compactes a lhora de generar capital social. En segon lloc, cal tenir en compte les formes i els processos de creaci de capital social informal. I en aquest sentit cal referir-se tant a moments de relaci desenvolupats en lmbit particular i familiar, com dinars familiars, trobades de venatge en domicilis particulars, etc., com a moments de relaci espontanis desenvolupats en lespai pblic, en els punts de centralitat vinculats a equipaments, comer, serveis, etc. En els nuclis dispersos, i molt singularment en els de baixa densitat, es donen diverses circumstncies que moltes vegades orienten la vida i les relacions socials ms cap a lmbit particular que cap al pblic i collectiu. En paraules de Pars, s evident doncs que en lentorn residencial de baixa densitat hi ha una gran tendncia a tancar-se cadasc a casa seva i fer la seva prpia vida. Aquest fet provoca tamb una menor implicaci en el conjunt de la comunitat i una menor participaci de la vida pblica (Pars, 2006 p.233). En conclusi, doncs, es pot dir que els factors socials i urbans que condicionen la manera de viure i de relacionar-se en els nuclis dispersos poden condicionar tamb els processos i les formes de creaci de capital social (com entitats, relacions socials espontnies, etc.) i aquest capital social, la seva riquesa i caracterstiques, a la vegada, ser un nou factor que condicionar la manera de viure, relacionar-se i participar en aquests entorns urbans dispersos.
14

Victor Garcia Subir
4. La participaci ciutadana als municipis dispersos: consideracions metodolgiques per al foment de la participaci ciutadana
4.1. La participaci ciutadana en relaci amb el model de municipi
A lhora de plantejar-se la participaci ciutadana, qualsevol municipi hauria de fer una reflexi sobre quin s el seu model de municipi actual i quin s el model cap al qual vol caminar. I un cop definit aquest objectiu, caldria preguntar-se quin paper hi pot jugar la participaci i com cal que sigui aquesta participaci perqu efectivament contribueixi a assolir aquest objectiu. Perqu si les estratgies de participaci ciutadana que apliquem no estan pensades en funci del model que volem aconseguir, s molt possible que ens condueixin a un model no desitjat. Per tant, primer caldria fer una reflexi inicial sobre quin s el model de municipi cap al qual es vol avanar, tot seguit caldria valorar qu pot aportar la participaci ciutadana i finalment caldria dissenyar lestratgia de participaci ciutadana ms adient per avanar cap al el model de municipi desitjat. El model de municipi, tant lactual com el desitjat, t una doble dimensi. Per una banda t una dimensi estructural o urbanstica, que s tot all que configura el territori. Per altra banda t una dimensi social, que inclou tot all que les persones fan en aquest determinat territori. Per tant, la primera dimensi fa referncia als elements fsics, a lestructura, i la segona fa referncia a com es viu i com sorganitza la societat en aquest territori. Com hem explicat, els municipis dispersos tenen unes caracterstiques urbanstiques i territorials especfiques que condicionen la manera de viure. Seguint lesquema plantejat, en els municipis dispersos la dimensi estructural est molt condicionada pel fet que el municipi est compost per nuclis de poblaci dispersos. I aquesta dimensi estructural condiciona la dimensi social, s a dir, condiciona les maneres de viure, de relacionar-se i de participar. En aquest context, el disseny de lestratgia participativa que caldr desenvolupar per avanar cap al model de municipi desitjat sha dadaptar a dos tipus de condicionants. Per una banda sha dadaptar als condicionants que marca el model desitjat. s a dir, lestratgia sha de dissenyar en funci dels objectius que es volen assolir. Per altra banda lestratgia sha dadaptar al condicionants que marca el model actual. s a dir, lestratgia participativa ha de tenir en compte quina s la realitat actual del municipi, tant pel que fa a la dimensi estructural (quins nuclis hi ha, com estan, quins recursos tenen...) com a la dimensi social (quins hbits t la ciutadania, que els preocupa, com es relacionen, com participen...). Si lestratgia est ben adaptada a aquests condicionants de ben segur que contribuir molt ms a avanar cap al model desitjat que si no ho est. I, tot i que aquesta idea pugui semblar bvia, s important tenir-la present, perqu de vegades les estratgies participatives no estan ni ben adaptades a la situaci real del municipi ni ben orientades a lobjectiu que es vol aconseguir.
15

Victor Garcia Subir
Esquema 1 La participaci ciutadana en relaci amb el model de municipi
Urbanisme
Fer un entorn que faciliti participar
Model actual Dimensi Estructural

Condicionants de partida Condicionants dobjectius
Model desitjat Dimensi Estructural
Dimensi Social
Dimensi Social
Participaci ciutadana
Promoure estratgies adaptades al municipi
A ms de lestratgia a desenvolupar des de lmbit de la participaci ciutadana, lesquema anterior proposa una lnia de treball complementria des de lmbit urbanstic. Lobjectiu daquesta segona lnia s aconseguir que els diversos nuclis que componen els municipis dispersos disposin dun entorn urb que faciliti la participaci, que convidi a participar. I aix s important perqu, com sha vist, la realitat urbana de molts nuclis dispersos no ofereix les millors condicions objectives per a la participaci ciutadana. Per tant, si volem desenvolupar una estratgia de participaci ciutadana exitosa, segurament un primer pas s aconseguir que lentorn on viuen aquestes persones que volem que participin predisposi a fer-ho i ho faciliti. I aix vol dir treballar per aconseguir que lespai urbanitzat esdevingui espai de ciutat. Perqu, com sha explicat anteriorment, lexercici de la ciutadania s indissociable dun escenari que ho possibiliti, i aquest escenari s la ciutat, entesa com lespai amb diversitat dusos i funcions que possibilita la diversitat i la interacci de persones i collectius diferents. I aix s important en els nuclis dispersos, i especialment en els de baixa densitat, on, per tots els factors sociourbans analitzats, lespai urbanitzat, en molts casos, no ofereix les condicions de ciutat idnies per participar. Per tant, potser lestratgia per promoure la participaci ciutadana en els municipis dispersos passa, en primer lloc, per fer que lespai on viuen les persones convidi a relacionarse, a compartir, a interessar-se per all com i collectiu i a participar. Si saconsegueix aix, si saconsegueix un entorn ms favorable a la participaci, si saconsegueix fer ciutat del simple espai urbanitzat, possiblement ser ms senzill desenvolupar poltiques de participaci ciutadana exitoses.
16

Victor Garcia Subir
4.2. Apunts sobre la poltica urbanstica: de lespai urbanitzat a lespai de ciutat

A lhora de desenvolupar estratgies de foment de la participaci ciutadana, com sha dit, un primer element molt important que caldria tenir en compte, especialment en els nuclis dispersos, s que una part important de les estratgies no es poden abordar exclusivament des de les poltiques de participaci, sin que haurien de ser abordades tamb des dun nivell ms estructural, ms urbanstic. Aquestes estratgies dintervenci en el nivell estructural haurien de treballar per aconseguir que lespai urb dels nuclis dispersos fos cada cop ms un espai de ciutat, amb diversitat dusos i funcions, amb una dotaci suficient de serveis i equipaments, amb espais relacionals, amb un espai pblic que desenvolups les funcions simblica, social i poltica, amb major diversitat social, amb un accs ms fcil a la mobilitat, etc. En aquest camp, hi ha tota una lnia de treball vinculada al concepte smart growth o creixement intelligent, que, especialment en el model nord-americ, aporta propostes dintervenci molt variades 6 . A continuaci sapunten algunes possibles idees per treballar en aquesta direcci. El primer factor a tenir en compte s la mobilitat. Les estratgies a desenvolupar en aquest mbit haurien de facilitar al mxim laccs a la mobilitat de la poblaci. Si les necessitats i dependncies de mobilitat condicionen restrictivament les possibilitats de moures pel territori i els hbits de vida, s important intervenir per intentar que aquest factor condicioni el menys possible. Centrats en la participaci, si volem que la gent participi en els espais i processos que els proposem s important que els facilitem laccs a aquests espais. Aquesta lnia dintervenci per facilitar la mobilitat podria treballar a tres nivells. En primer lloc, podria treballar en la millora de loferta de transport pblic. La milora en les lnies existents, les freqncies de pas o el desenvolupament de solucions puntuals o a demanda podria facilitar laccs a la mobilitat de la poblaci dels nuclis dispersos i molt especialment daquells collectius que per diversos factors, com ledat, el gnere, la renda o pel fet de tenir certes discapacitats, tenen menys possibilitats daccedir a altres mitjans de transport. En segon lloc, es podria treballar per promoure sistemes de transport compartit. Aquestes estratgies de compartir cotxe podrien basar-se en les relacions de veinatge per facilitar alternatives de transport i, alhora, podrien contribuir a crear i/o reforar lestabliment de vincles i relacions entre la poblaci. I en tercer lloc, es podria treballar per millorar laccs a peu o en bicicleta. En aquest sentit, es podria intervenir tant creant itineraris adequats, agradables i segurs que fomentessin el desplaament a peu o en bicicleta, com promovent frmules de bicicletes ds pblic (bicing). El segon factor a considerar s laccs a la ciutat. El fet que un municipi estigui integrat per diversos nuclis de poblaci fa difcil que tots els nuclis estiguin igualment dotats i tinguin la suficient diversitat dusos i funcions. Aix s aix tant per una qesti de racionalitzaci dels recursos (possiblement un ajuntament no pot assumir que en cada nucli hi hagi de tot) com de manca duna massa crtica suficient (possiblement no hi ha prou poblaci
Els segents materials permeten aprofundir en el concepte de smart growth i les estratgies dintervenci que proposa: Benfield, F Kaid. Solving sprawl: models of smart growth in communities across America. NRDC, 2001; Gillham, Oliver. The limitless city: a primer on the urban sprawl debate. Island Press, 2002.
17

Victor Garcia Subir
en molts daquests nuclis per justificar segons quins serveis o equipaments). El resultat en molts casos s que els diferents usos i funcions de la ciutat es distribueixen de manera asimtrica entre els diversos nuclis, concentrant-se en el nucli central i deixant la resta de nuclis com a enclavaments gaireb exclusivament residencials. En aquest context, una primera lnia de treball podria ser densificar els nuclis per aconseguir augmentar la massa crtica suficient que permets desenvolupar altres usos, a banda del residencial. Aquesta densificaci, que en algunes experincies sha basat en la construcci dhabitatges plurifamiliars, permetria disposar despais de les plantes baixes daquests nous habitatges per crear serveis, comeros, equipaments, etc. Daquesta manera saconseguiria tant augmentar la massa crtica com incorporar nous usos i serveis . Una altra possible estratgia dintervenci per facilitar laccs a la ciutat seria crear un sistema de centralitats en un determinat municipi. Lobjectiu daquesta estratgia seria agrupar els diversos nuclis del municipi, en funci duna lgica de proximitat i complementarietat, per crear diverses centralitats que garantissin unes mnimes condicions de ciutat en cadascuna daquestes rees. s a dir, davant la dificultat de dotar tots els nuclis de tot, la idea s fer agrupacions de nuclis que permetin aconseguir una bona dotaci en cadascuna daquestes rees. Aix, cadascuna daquestes centralitats disposaria de diversos equipaments bsics (centre escolar, consultori mdic, centre cvic, zona esportiva...), de comeros, de serveis, doficines municipals, etc. Daquesta manera, a lagrupar nuclis dispersos en centralitats, es faria un canvi descala, a mig cam entre el nucli i el municipi, que permetria avanar cap a lobjectiu de fer ciutat del simple espai urbanitzat. En aquest sentit, el municipi de Lli de Munt aporta una experincia que pot servir com a referent . Una altra estratgia possible seria treballar per augmentar la dimensi relacional de lespai pblic. En aquest sentit, es podria treballar per millorar la qualitat de lespai public, antenent als quatre criteris abans apuntats. Caldria repensar-lo perqu no fos tant un espai per circular com un espai per estar-hi, per establir relacions, per desenvolupar activitats de lleure, festives, culturals, etc. Una segona lnia de treball molt lligada a lanterior seria buscar sinergies entre lespai pblic i els equipaments i altres elements de centralitat com comeros, etc., per crear espais i teixits que funcionessin com a espais relacionals. s a dir, una combinaci encertada despais pblics (com places, parcs i carrers amb un tractament adequat) amb determinats comeros, serveis i equipaments permetria crear zones on la gent coincids, es trobs, es relacions, sorganitzs, etc. Es tractaria, en definitiva, de crear espais de trobada que facilitessin lestabliment de relacions i xarxes socials i que fomentessin la vitalitat social dels nuclis dispersos.
8 7
El document La densificaci selectiva: Les possibilitats de densificaci dels teixits residencials dispersos a Catalunya planteja algunes reflexions i propostes interessants en aquest sentit. (http://www.cuimpb.es/uploads/ponencias/455Joan_Barba.pdf). 8 El document Un projecte de centralitats per a Lli de Munt presenta de manera fora sinttica aquesta experincia (http://www.cuimpb.es/uploads/ponencias/456Ferran_Miralles.pdf).
18

Victor Garcia Subir
4.3. La poltica de foment de la participaci: de les metodologies estndards a les estratgies a mida
Com sha vist, la dispersi urbana condiciona les maneres de viure, de relacionar-se i de participar de la ciutadania. Per tant, moltes vegades les metodologies desenvolupades en municipis compactes poden no ser gaire adequades per als municipis dispersos. En aquests casos, seria convenient que els municipis dispersos fessin una reflexi sobre com volen abordar la realitat dispersa urbana del municipi a lhora de desenvolupar estratgies participatives i en quina mesura i de quina manera volen adequar-se a la realitat dispersa del municipi. Tant si es pot actuar des de lmbit urbanstic per aconseguir un entorn urb en els diferents nuclis que faciliti la participaci com si no es pot aconseguir, els municipis dispersos que vulguin promoure la participaci ciutadana hauran de desenvolupar poltiques especfiques de foment de la participaci ciutadana. En les segents pgines sintrodueixen alguns elements de reflexi i alguns criteris que poden ser dutilitat a lhora de desenvolupar estratgies de foment de la participaci ciutadana en municipis amb nuclis dispersos. En primer lloc, sapuntaran algunes consideracions previes referides a lenfocament de la participaci que es vol desenvolupar. En segon lloc, es proposar una reflexi sobre com els diversos enfocaments i instruments utilitzats donaran lloc a unes estratgies de participaci ciutadana o unes altres. Aquesta reflexi se centrar en 4 grans elements que haurien de tenir en compte els municipis dispersos quan es platengin impulsar estratgies de foment de la participaci: Sobre qu participem? Amb qui participem? On participem? Com facilitem laccs a la participaci?
4.3.1. Consideracions prvies

Els municipis dispersos que vulguin promoure estratgies de participaci ciutadana haurien de tenir present que la decisi entre diferents models participatius no s neutra, i que el model que sadopti no noms condicionar, lgicament, la poltica de participaci i la manera de participar de la ciutadania, sin que incidir duna manera o duna altra en les dinmiques socials i poltiques del municipi. En aquest sentit, hi ha diverses variables sobre com abordar la participaci que poden incidir en el model participatiu desenvolupat. Una primera variable es basa en leix centralitzat-descentralitzat. No s el mateix impulsar un model que reconegui la dimensi territorial en un municipi dispers que un model que no la prevegi. I no ho s perqu suposen maneres denfocar la realitat dispersa del municipi substancialment diferents. I aix, que pot no ser tan important en un municipi compacte, t una gran importncia en els municipis dispersos perqu la dispersi territorial s un element definitori del municipi. Una segona segona variable fa referncia a si sopta per un enfocament ms comunitari o per un enfocament ms institucional. En el primer enfocament s el nucli o el barri el que fomenta un treball de continutat des de la prpia comunitat i adreat a la prpia comunitat. En el segon, s lajuntament qui impulsa espais i processos de participaci des dun
19

Victor Garcia Subir
enfocament ms puntual i no tan arrelat a la comunitat. En el context dels municipis dispersos, lenfocament comunitari podria ser una bona estratgia per treballar la millora urbana i el capital social en alguns nuclis determinats. Aquest enfocament podria contribuir a reforar el teixit i el dinamisme social en aquests nuclis, per b que exigeix uns mnims tant infraestructurals (espais relacionals...) com de teixit social (entitats, xarxes socials...). Una tercera variable se centra en si la participaci s de base associativa o de base individual. Els models basats en rgans estables de participaci solen promoure una participaci de base associativa, mentre que els models basats en processos participatius acostumen a donar un protagonisme ms important a la participaci de base individual. Lelecci entre un enfocament o laltre segurament suposar reforar ms la ciutadania associada o la no associada. Una quarta variable distingeix entre models de reflexi individual i models de reflexi collectiva. El primer model promou una reflexi ms autnoma i ms centrada en la visi individual de cada persona i en una suma de visions individuals, mentre que la segona, pel fet de ser collectiva, promou un model de reflexi ms deliberativa i de construcci de visions collectives. La segona, a ms, requereix despais compartits, mentre que la primera es pot desenvolupar des de lespai particular de cada persona. Normalment els models basats en consells i processos presencials promouen una reflexi ms collectiva i deliberativa, mentre que els models basats en qestionaris, consultes i espais no presencials solen promoure una reflexi ms individual.
4.3.2. Quin model de participaci?

Com sha explicat fins ara, no hi ha un sol model vlid per enfocar la participaci ciutadana als municipis dispersos, sin que nhi ha molts, i lelecci, lgicament, correspon als mateixos municipis. El ms important s intentar que el model participatiu que es decideix impulsar sadapti al municipi. I s tan important, perqu ladaptaci de les estratgies al municipi s bsica per al seu xit. De la mateixa manera que una bona prescripci mdica no s la que es dna sense tenir en compte lestat del pacient, sin que s la que sadapta al pacient i al seu diagnstic, una bona estratgia participativa shauria dadaptar al territori sobre el qual actua. Per tant, el model participatiu a desenvolupar i les estratgies que li donen contingut haurien dorientar-se als objectius establerts, per adaptant-se alhora als condicionats que la realitat particular del municipi imposa. En els municipis dispersos, els dos grans factors clau que determinaran el model participatiu sn sobre qu participem? i amb qui participem? El primer se centra en els elements susbstancials de la participaci, s a dir, en els continguts i en lmbit que afecten aquests continguts. s a dir, sobre qu participem i a qui afecta o a qui interessa. El segon gran factor clau fixa latenci en els subjectes participatius, s a dir, en quines persones i collectius prenen part en els diversos moments i espais de participaci. Les combinacions que sorgeixen dencreuar aquests dos factors donen com a resultat diferents models participatius. El segent
20

Victor Garcia Subir
esquema mostra sis possibles models de participaci, cadascun amb unes implicacions estratgiques diferents, ordenats a partir dels dos factors clau identificats.
Esquema 2 El model de participaci ciutadana en els municipis dispersos
A escala municipal
(sense la dimensi territorial)
Centralitzador uniforme Centralitzat uniforme
Centralitzador Centralitzat excloent excloent
(incorporant la dimensi territorial)
A escala muncipal
Amb qui?
Integrador
Cohesionador
A escala de Nucli
Descentralitzat atomitzat
Descentralitzat
Temes de municipi
Temes de nucli
Sobre qu?
Centrant-nos en el primer factor, quan parlem del sobre qu?, podem distingir entre els temes de municipi, aquells que afecten el conjunt, i els temes de nucli, aquells que afecten noms la part. Quan parlem damb qui?, fem referncia a tres escales. En primer lloc podem treballar a escala de municipi sense considerar la dimensi territorial, s a dir, considerant que la dispersi territorial no s una dimensi rellevant i, per tant, els diferents nuclis no tenen un reconeixement com a agents a tenir en compte. En segon lloc podem treballar a escala de municipi per considerant la dimensi territorial, s a dir, reconeixent els diferents nuclis com a agents rellevants. En tercer lloc podem treballar a escala de nucli, s a dir, considerant que els subjectes de la participaci han de ser les parts i no el conjunt. Si es treballen els temes de municipi sense considerar la dimensi territorial, el model resultant tendeix a ser centralitzat uniforme. s a dir, que tracta tots els elements del conjunt de manera uniforme, sense atendre a la dimensi territorial. Si el que es treballa sense considerar la dimensi territorial sn temes de nucli, llavors el model s centralitzat excloent. I ho s perqu aborda temes dinters especfic dels nuclis, de les parts, sense tenir-los en
21

Victor Garcia Subir
compte i, per tant, excloent-los. Aquest model, per les seves prpies caracterstiques, s poc viable i, per tant, molt dificil de trobar a la realitat. Quan els temes de municipi es treballen a escala de municipi per tenint en compte la dimensi territorial el model resultant s integrador. I ho s perqu integra tant les parts com el conjunt en els temes de municipi. Quan, des daquesta mateixa escala, es treballen temes dinters de nucli el model resultant, a ms dintegrador, s cohesionador. I ho s perqu, a lincorporar les parts i el conjunt per treballar sobre temes de nucli, el que est fent es promoure la implicaci de tots, tant del conjunt com de les parts, en temes que sn dinters dels nuclis, s a dir, de les parts. I aquesta vocaci de treballar de manera integrada fins i tot en els temes que afecten noms la part mostra una voluntat per cohesionar el conjunt i les parts. Quan saborden els temes de nucli a escala de nucli, el model resultant s descentralitzat. s a dir, les parts treballen de manera autnoma sobre els temes dinters de les parts. Per tant, s un model descentralitzat en la mesura que els nuclis treballen en parallel sobre els respectius temes dinters. Finalment, quan es treballa a escala de nucli sobre els temes de municipi el model resultant s descentralitzat atomitzat. I ho s perqu el fet de treballar temes dinters del municipi des duna escala de nucli implica que els nuclis treballen des duna perspectiva parcial i es perd, per tant, la perspectiva global. I aquesta manca de perspectiva de conjunt quan saborden temes de municipi fa que el tractament que sen fa sigui atomitzat.
4.3.3. Sobre qu participem?

Un component substantiu de la participaci ciutadana sn els continguts, s a dir, sobre qu es treballa de manera participada. Per tant, un aspecte important en relaci amb les poltiques de participaci ciutadana en els municipis dispersos s conixer lagenda de temes del municipi i dels diferents nuclis. El grau dinters que suscitin els temes que es proposa treballar de manera participada ser un dels elements clau que influir en el grau de participaci de la ciutadania. s a dir, si es proposa treballar sobre temes que no interessen a la ciutadania segurament el grau de participaci ser molt inferior que si es treballa sobre temes que s que interessen. I aix s especialment important en els municipis dispersos, donat que en aquests la poblaci dels diferents nuclis pot tenir realitats, interessos, preocupacions i problemtiques ben diferents. En els municipis dispersos, per alguns dels factors socioterritorials abans comentats, com les desiguals dotacions dequipaments, de serveis, les diferncies en laccs a la mobilitat i a la ciutat, la morfologia urbana i lestructura social, etc., pot ser que les problemtiques, les preocupacions, les demandes i els interessos dels habitants dels diferents nuclis siguin molt diferents entre si. Aix, si en un municipi dispers es promouen processos o espais de participaci sobre temes dinters del nucli central, a priori, es pot intuir que ser ms difcil que hi participin els nuclis dispersos que si es proposen temes de treball dinters de tot el municipi. De la mateixa manera, si es promouen temes que noms interessen un nic nucli dispers s fcil que la gran part de la poblaci, com que no pertany a aquest nucli, estigui poc interessada
22

Victor Garcia Subir
a participar. I, per tant, a lhora de promoure la participaci en aquesta tipologia de municipis caldria tenir en compte fins a quin punt lelecci del tema pot condicionar la participaci. Per aix, seria recomanable que els municipis dispersos que vulguin desenvolupar estratgies de foment de la participaci, o ja ho estiguin fent, coneguin a fons lagenda de temes del municipi. Per fer-ho, poden tenir en compte tres possibles moments:
1) Identificar lagenda de temes del municipi per detectar tant els temes dinters de municipi com els temes dinters especfics de cada nucli. Daquesta manera es podran conixer aquells aspectes que poden interessar a la ciutadania i que la poden motivar a participar en els diferents nuclis.
2) Valorar de quina manera lelecci del tema o projecte a tractar de manera participada incidir en la participaci dels diferents nuclis. s a dir, caldria fer lexercici de valorar si els temes que es proposen abordar amb participaci ciutadana sn dinters de tots els nuclis o noms dalguns i identificar quins temes generen cohesi, conflicte, etc.
3) Adequar lestratgia participativa a lmbit dinters de la temtica. s a dir, tenir clar si els continguts que es proposen treballar participadament sn un tema dinters de municipi o de nucli. I un cop fet aix, adequar lamb qui? al sobre qu?
Posem un exemple de com saplicaria aquest esquema a un procs participatiu. Una primera reflexi necessria a lhora dimpulsar un procs participatiu sempre s decidir els continguts del procs, s a dir, sobre qu participem? Un cop definits els continguts, caldria identificar si el tema plantejat s de municipi o s de nucli. s a dir, es tracta dun procs que aborda un tema dinters de municipi, com podria ser un procs de revisi del planejament urbanstic, un projecte educatiu de vila o un pla estratgic, o s un tema que afecta un nucli determinat, com podria ser un projecte dintervenci integral de barri, un projecte de definici dun espai pblic concret, o un procs per definir la festa major dun nucli. Un cop aclarit el sobre qu?, caldria definir amb qui participem? En aquest sentit, caldr decidir si es treballa a escala de nucli, a escala de municipi sense incorporar la dimensi territorial o a escala de nucli incorporant la dimensi territoriaI. Com mostrava lesquema anterior, la interacci entre el sobre qu? i lamb qui? far que el model resultant sigui un o un altre.
4.3.4. Amb qui participem?

Un cop es tingui clar sobre qu participem?, cal passar a decidir amb qui participem? I aix s ms complex en els municipis dispersos que en els compactes. El fet que un municipi estigui integrat per diversos nuclis de poblaci dispersos fa que la dimensi territorial tingui una rellevncia que en molts municipis compactes no t, o com a mnim s molt menor. Els municipis dispersos estan compostos per parts clarament diferenciables: els nuclis. I aix fa
23

Victor Garcia Subir
que, a la perspectiva de conjunt, el municipi, calgui afegir-li la perspectiva de les parts, s a dir, els nuclis. Aquesta dimensi determina tant lestructura fsica del municipi com la manera de viure en aquest municipi, i aix s rellevant a lhora de decidir amb qui participem? Lesquema analtic anterior proposava tres grans categories per referir-nos a lamb qui?: A escala de municipi sense incorporar la dimensi territorial; a escala de municpi incorporant la dimensi territorial, i a escala de nucli. Qualsevol estratgia de foment de la participaci ciutadana que es desenvolupi en un municipi dispers haur doptar entre aquestes opcions. I aix s aplicable tant als espais i rgans de participaci com als processos participatius o altres instruments. Una primera manera dabordar amb qui participem? s a partir de lmbit amb qu es proposa treballar: treballem a escala de municipi o treballem a escala dels nuclis? s a dir, treballem amb espais i moments de participaci centrats en el municipi com a conjunt o ho fem en espais i moments centrats en els nuclis en tant que parts? Pel que fa als espais descala municipal, la seva existncia pot suposar que es cren espais de participaci amb vocaci dincloure tota la poblaci per abordar un tema o projecte determinat. Dintre daquesta categoria sinclourien espais i rgans estables com els consells de vila, els consells sectorials, els espais vinculats a processos estratgics, etc. Pel que fa als espais descala de nucli, aquests poden desenvolupar un paper en relaci amb els diferents nuclis existents al municipi. Aquesta categoria inclouria aquells espais o rgans de participaci circumscrits a un nucli, barri o territori determinat, com consells de nucli, taules territorials, aix com tallers de barri, etc.
Espais de participaci a escala municipal Potencialitats: - poden reforar la visi de conjunt del municipi - sn especialment adequats per treballar sobre qestions i projectes dinters municipal - poden afavorir els moments de trobada entre els diferents nuclis del municipi - poden contribuir a reforar la cohesi i el sentiment de pertinena municipal - solen ser adequats per treballar en clau sectorial Amenaces: - labast genric fa que la diversitat de temes a abordar generi dispersi i aix pugui afectar la motivaci per participar Espais de participaci a escala de nucli Potencialitats: - poden reforar la perspectiva de nucli - sn adequats per treballar sobre qestions i projectes dinters de nucli - poden contribuir a l(auto)reconeixement dels diferents nuclis i a reforar-ne la identitat particular
Amenaces: - no faciliten incorporar la perspectiva de municipi - no fomenten la cohesi ni el vincle entre les parts - es pot perdre la visi de conjunt (atomitzaci) quan es treballen temes de municipi Elements a considerar: - s interessant que hi estiguin representats els diferents agents del nucli
Elements a considerar: - s interessant que hi estiguin representats els diferents nuclis del municipi
Una segona manera dabordar lamb qui participem? s decidir qui forma part dels diferents espais de treball. s a dir, decidir de quina manera estaran representats els diferents nuclis del municipi en aquests espais. I aquesta s una decisi important, perqu ladequaci del model participatiu a la realitat dispersa del municipi no ser la mateixa si els diferents nuclis estan presents en els diferents espais de participaci que si no ho estan. La translaci de la realitat dispersa del municipi als espais de participaci a escala de municipi en aquesta tipologia de municipis atenent a qui en forma part es pot articular de tres
24

Victor Garcia Subir
maneres diferents. Primer, pot no haver-hi una presncia dels nuclis en els espais, s a dir, que aquests espais no reconeguin els nuclis com a agents. Segon, hi pot haver una presncia dels nuclis en els espais de participaci, s a dir, que els diferents nuclis estiguin reconeguts com a tals. Tercer, que aquesta presncia es produeixi noms en moments puntuals, en el cas que es prevegin sessions o grups de treball monogrfics per abordar la dimensi territorial del municipi.
Nuclis no representats Potencialitats: - permet simplificar lespai quan la dimensi territorial no s rellevant Nuclis representats Potencialitats: - hi ha un reconeixement exprs de la realitat dispersa del municipi - fan un reconeixement formal dels nuclis com a agents - faciliten incorporar la visi dels nuclis - poden contribuir a la implicaci dels nuclis en els afers del municipi Amenaces: - pot entorpir i complexitzar els espais en clau sectorial quan la dimensi territorial s poc rellevant Representaci puntual Potencialitats: - garanteixen la presncia dels nuclis en moments especfics - permeten introduir la dimensi territorial en moments clau dels espais en clau sectorial
Amenaces: - no es t en compte la dimensi territoral - fa difcil incorporar la visi dels nuclis - poden ser espais percebuts com a poc representatius - poden ser deslegitimats pels nuclis - poden dificultar la implicaci dels nuclis en els afers de municipi - poden afavorir dinmiques autnomes o centrfugues dels nuclis
Amenaces: - el seu carcter puntual pot provocar que la dimensi territorial sincorpori noms de manera marginal
Elements a considerar: - la representaci es pot fer utilitzant figures dinterlocuci (designades o escollides)
Elements a considerar: - poden ser complementaris del primer model i substitutius del segon model
Un darrer element que caldria tenir en compte a lhora dabordar amb qui participem? s la creaci o no de figures dinterlocuci, designades o escollides, que facilitin un apropament i una relaci ms directa amb els diversos nuclis del municipi. Lobjectiu daquesta figura seria garantir lexistncia dun canal dinformaci i interlocuci directa amb els nuclis, aix com fer palesa la voluntat de lajuntament destablir un canal de relaci personalitzat amb la realitat dels diferents nuclis. Aquesta figura no es planteja com lnica via dinterlocuci possible, sin com una opci ms que se sumaria a les que ja puguin existir en cada cas per reforar la interlocuci amb els nuclis i per apostar per la proximitat en la relaci del conjunt amb les parts. A continuaci sapunten tres possibles opcions en relaci amb aquestes possibles figures dinterlocuci:
1) Regidories de nuclis. Consistiria a crear noves regidories per als diferents nuclis de manera que a cada un daquests regidors o regidores sels assignaria una responsabilitat i una dedicaci expressa a fer tasques de gesti i/o dinterlocuci amb el nucli corresponent.
25

Victor Garcia Subir
2) Representant designat pel govern: alcalde o conseller de nucli. Es tractaria delegir una persona del nucli, per designaci del govern municipal, per assumir funcions dinterlocuci entre el nucli i lajuntament.
3) Representat elegit pel nucli: representant venal del nucli. En aquest cas els nuclis podrien elegir a partir del propi entramat cvic i associatiu un representant venal del nucli que lajuntament reconegus com a interlocutor per a qestions relacionades amb el nucli en qesti.
Regidoria de nucli Potencialitats: - formalitza una rea dacci municipal vinculada als nuclis - dna un plus de credibilitat a la figura dinterlocuci - ofereix als nuclis un referent clar per a la interlocuci amb lajuntament - ofereix als nuclis una via directa dinterlocuci amb el govern Amenaces: - si no t capacitat de decisi sobre lmbit del nucli pot frustrar les expectatives creades Representant designat pel govern Potencialitats: - sestableix un canal estable per a la interlocuci - ofereix als nuclis un referent clar per a la interlocuci amb lajuntament - pot tenir una major capacitat dinfluncia en lequip de govern Representant elegit pel nucli Potencialitats: - es fa un reconeixement dun interlocutor elegit pel nucli - sestableix un canal estable per a la interlocuci - el fet de ser elegit li atorga una major legitimitat de representaci - fomenta lautoorgantizaci del nucli Amenaces: - la manca de sintonia amb el govern pot dificultar la interlocuci - pot tenir una menor influncia en lequip de govern Elements a considerar: - exigeix un cert consens per a la seva elecci - el sistema delecci incidir en la seva acceptaci - s un referent del nucli per al govern
Amenaces: - pot entrar en contradicci amb els lders venals dels nuclis - pot ser deslegitimitat pel fet de ser un crrec de lliure designaci poltica Elements a considerar: - els nuclis valoraran la seva utilitat en funci de la seva capacitat dinfluncia en lequip de govern - s un referent del govern per als nuclis
Elements a considerar: - pot facilitar o dificultar la interlocuci en funci de les afinitats poltiques - els nuclis valoraran la seva utilitat en funci de la seva capacitat dinfluncia en lequip de govern - s un referent del govern per als nuclis
4.3.5. On participem?
Un cop shagi decidit sobre qu? i amb qui? caldria plantejar-se on participem? En els municipis dispersos, la realitzaci duna activitat en un nucli determinat implica un esfor per desplaar-se a les persones de la resta de nuclis que segurament s ms gran del que suposaria en un municipi amb un nic nucli. I aquest s un element que cal tenir en compte quan es promou la participaci de la ciutadania en un espai i moment determinat. I cal fer-ho perqu aquesta dispersi t una incidncia tant des del punt de vista de la comoditat/accessibilitat, com des del punt de vista de la percepci de centralitat/perifria dels diferents nuclis. Pel que fa a la comoditat/accessibilitat, cal tenir en compte que el fet de realitzar totes les sessions i espais de participaci en el nucli central, o en un determinat nucli, exigeix un esfor ms gran i ms continuat a les persones que provenen de la resta de nuclis. I aquest esfor pot dificultar la participaci daquestes persones en aquestes sessions. En canvi, una rotaci dels moments de participaci entre els diferents nuclis podria contribuir a repartir ms equitativament lesfor de desplaament de les persones participants. En tot cas, aquesta
26

Victor Garcia Subir
reflexi cal condicionar-la en cada cas a les particularitats i les possibilitats i recursos de mobilitat de cada municipi. Pel que fa a la centralitat/perifria, el fet que els espais de participaci es concentrin habitualment en el nucli central o en un nic nucli pot generar en les persones de la resta de nuclis la sensaci de ser perifrics en relaci amb el nucli central i el municipi. En canvi, la rotaci daquests moments participatius podria contribuir a diluir aquesta tensi centre-perifria i a distribuir ms equitativament la funci de centralitat. Un element, per tant, que pot servir per facilitar o dificultar la participaci de les persones i agents s lelecci dels llocs on es desenvolupen els moments de participaci. s a dir, decidir on es fan les sessions participatives. Possiblement la resposta i la participaci de la ciutadania, i dels diferents nuclis, no ser la mateixa si totes les sessions de participaci es fan en un sol nucli o si es fan en diferents nuclis. Per tant, cal prendre decisions sobre si aquests moments de participaci es concentren en el nucli central o en un sol nucli, si es fan de manera rotativa pels diferents nuclis o si es fan de manera descentralitzada. Lelecci que es faci en cada moment respecte a on participem? no pot ser arbitrria, sin que hauria de respondre als objectius i a lestratgia participativa definida anteriorment. I no pot ser-ho perqu s una decisi que influeix en el model participatiu en relaci amb la realitat dispersa del municipi i, per tant, condicionar la resposta participativa de la ciutadania.
Centralitzats Potencialitats: - redueix molt lesfor exigit als habitants del nucli central que vulguin participar - pot reforar el sentiment de centralitat en el nucli central - al fer-se normalment al nucli central facilita laccs en transport pblic a la resta Rotatius Potencialitats: - contribueix poc a repartir ms equitativament lesfor de desplaament - pot ajudar a diluir les diferncies en la percepci dels diferents nuclis en relaci a la centralitat perifria - pot facilitar la implicaci dels nuclis - pot afavorir el coneixement mutu entre els diferents nuclis del municipi. Amenaces: - dificulta laccs quan les connexions viries i el transport pblic sn radials - pot dificultar la participaci del nucli central - facilita la sobrerepresentaci del nucli amfitri Descentralitzats Potencialitats: - redueix molt lesfor de desplaament de cada nucli - permet apropar-se al territori - refora la percepci de centralitat en els nuclis - al multiplicar els espais facilita ampliar el nombre de participants - pot facilitar la implicaci del nucli
Amenaces: - carrega ms lesfor per desplaarse en la resta de nuclis - transmet una visi centralitzadora - pot reforar el sentiment de perifria en la resta de nuclis - facilita la sobrerepresentaci del nucli central - no facilita la implicaci dels nuclis Elements a considerar: - ms recomanable com ms important sigui quantitativament la poblaci del nucli central
Amenaces: - dificulta conixer i compartir les visions dels diferents nuclis - no afavoreix el coneixement mutu
Elements a considerar: - ms recomanable com ms equilibrats siguin els diversos nuclis
Elements a considerar: - t un cost ms elevat (temps, recursos...) - facilita treballar en clau de nucli per no en clau de municipi - ms recomanable com ms rellevant sigui la dimensi territorial
4.3.6. Com facilitem laccs a la participaci?

Com sha explicat en la primera part, els municipis dispersos tenen unes particularitats pel que fa a lestructura urbana que condicionen la manera de viure, de relacionar-se i de
27

Victor Garcia Subir
participar de la ciutadania. Per aix, a lhora de dissenyar estratgies de foment de la participaci cal tenir en compte les diferncies entre els diferents nuclis en relaci amb els factors sociourbans condicionants. I cal fer-ho perqu alguns daquests factors fan que laccs a la participaci en els diferents nuclis sigui diferent. s a dir, hi ha factors que fan que en uns nuclis sigui ms fcil accedir als espais i instruments de participaci que ens uns altres. Lgicament, tot el que sha explicat fins ara respecte a amb qui participem? i on participem? i les decisions que es prenguin en aquest sentit incidiran en laccs dels diferents nuclis a la participaci. Per hi ha, com a mnim, tres aspectes ms que cal destacar de manera especial: laccs a la informaci, laccs als espais presencials i laccs mitjanant mecanismes no presencials. A lhora danalitzar quines sn les condicions daccs a la informaci que hi ha en els diversos nuclis dun municipi hi ha diversos elements que es poden tenir en compte. Hi ha panells i cartelleres informatives actualitzades en els diferents nuclis? Estan distributs de manera proporcional a la poblaci? Estan situats en punts estratgics que en facilitin la consulta? Els butlletins, cartes i informacions municipals arriben a tots els nuclis? Ho fan en uns terminis similars? Hi ha punts pblics daccs a internet en tots els nuclis? Hi ha xarxa telefnica en tots els nuclis? I cobertura de telfon mbil? Hi ha accs a banda ampla en tots els nuclis? Hi ha oficines dinformaci municipals en tots els nuclis? Les sessions informatives sobre diverses qestions es fan de manera equivalent en tots els nuclis o es fan de manera centralitzada? Hi ha butlletins o mitjans de comunicaci propis als diferents nuclis? Hi ha canals dinformaci i interlocuci especfiics en els diversos nuclis? Totes aquestes preguntes intenten evidenciar que laccs a la informaci pot ser fora diferent en els diversos nuclis dun municipi. I les estratgies de foment de la participaci ciutadana haurien de tenir en compte aquesta situaci en relaci amb laccs a la informaci, perqu si la informaci no arriba adequadament o suficientment als diversos nuclis s difcil que aquests puguin participar en igualtat de condicions que la resta de la poblaci. I a partir del coneixement de la situaci de partida, caldria articular les propostes ms adients en cada cas per garantir un bon nivell daccs a la informaci en tot el municipi que permets el desenvolupament en unes condicions adequades de les importants tasques dinformaci, comunicaci i mobilitzaci associades a les estratgies de foment de la participaci. Un segon aspecte a tenir en compte fa referncia a les condicions daccs a la mobilitat que hi ha en els diversos nuclis i per als diferents collectius. En aquest cas, caldria preguntarse quina s loferta de transport pblic existent en cada nucli? Quines sn les distncies que shan de recrrer? Quines sn les possibilitats de mobilitat de la poblaci? A partir daqu caldria plantejar-se quines actuacions es poden desenvolupar per facilitar que les persones que volem que participin puguin accedir amb unes mnimes condicions de comoditat als espais presencials de participaci. Aquestes estratgies podrien orientar-se a apropar els espais a les persones (descentralitzant sessions, fent-les rotatives...) o a facilitar que les persones sapropin als espais (mecanismes de transport collectiu puntual, a demanda...). Un tercer aspecte a considerar per millorar laccs a la participaci es pot basar en el desenvolupament despais i mecanismes no presencials. Aquests espais no presencials, com
28

Victor Garcia Subir
que eviten el desplaament fsic de la persona i li ofereixen una alternativa no presencial, poden facilitar la participaci de persones que no podrien o no voldrien participar per altres canals presencials. En aquesta lnia, les tecnologies de la informaci i la comunicaci ofereixen un ventall molt ampli dopcions tant per a transmetre informaci com per recollir-la per canals com la telefonia mbil, webs, xarxes socials virtuals, etc. Per tant, poden ser uns bons mecanismes per informar i mobilitzar, per tamb per participar, en la mesura que permeten fer aportacions, compartir les aportacions daltres, etc. Les possibilitats per desenvolupar espais (frums virtuals, sessions per videoconferncia, xats...) i mecanismes no presencials (sms, email, web...) sn molt mplies i el que caldria en cada cas s adaptar-les als objectius de cada estratgia i als condicionants de cada territori. Per altra banda, hi ha altres mecanismes ms clssics, com les butlletes i els qestionaris, lestabliment de bsties i punts de recollida, etc., que tamb poden facilitar laccs a una participaci no presencial.
29

Victor Garcia Subir
5. Bibliografia
Ascher, Franois. Los nuevos principios del urbanismo. Alianza editorial. Madrid, 2004. Barba, Joan. Les Urbanitzacions a la provncia de Barcelona: localitzaci i caracterstiques dels sistemes de baixa densitat residencial. Diputaci de Barcelona. Barcelona, 2006 Borja, Jordi i Muxi, Zaida. L'Espai pblic: ciutat i ciutadania. Diputaci de Barcelona. Barcelona, 2001. Fundacin Kaleidos.red. Equipamientos municipales de proximidad. Plan Estratgico y de participacin. Ediciones Trea. Gijn, 2003 Fundacin Kaleidos.red. Manual Imagineediciones. Madrid, 2006 de equipamientos municipales de proximidad.
Muoz, Francesc. La producci residencial de baixa densitat. Diputaci de Barcelona. Barcelona, 2005 Muoz, Francesc. Urbanalizacin. Paisajes comunes, lugares globales. Gustavo Gili. Barcelona, 2008. Nello, Oriol. Ciutat de ciutats. Editorial Empries. Barcelona, 2001. Pars, Marc. Sostenibilitat, espai pblic i participaci: conseqncies i paradoxes del model urb duna societat postmoderna. Tesi doctoral. 2006 Project for Public Space (http://www.pps.org/topics/gps/gr_place_feat). Putnam, Robert D. [Ed.]. Per a fer que la democrcia funcioni: la importncia del capital social. Proa. Barcelona, 2000. Putnam, Robert D. [Ed.]. El declive del capital social. Un estudio comunitario sobre las sociedades y el sentido comunitario. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2003. Rofman, A i Villar, a. (Comp.) Desarrollo local. Una revisin crtica. Espacio Editorial. Buenos Aires, 2006.
30

Victor Garcia Subir
6. Annex: Elements per a lautoavaluaci

Un primer pas recomanable abans de plantejar-se qualsevol actuaci municipal en general, i en matria de participaci ciutadana en particular, s intentar conixer la realitat sobre la qual es vol intervenir. En els municipis dispersos, lestructura urbana i la distiribuci de la poblaci, de les infraestructures, dels equipaments i les diferents carecterstiques de lespai urb en el territori afegeixen complexitat en relaci amb els municipis compactes. I, com sha plantejat anteriorment, aquesta dispersi humana i urbana incideix en les maneres de viure, de relacionar-se i de participar de la poblaci. Per aix, en aquests municipis s especialment convenient conixer la realitat sociourbana del municipi. A continuaci es presenten alguns elements que volen servir dorientaci per als municipis dispersos que vulguin desenvolupar estratgies per promoure la participaci ciutadana. Aquests elements, sense cap voluntat dexhaustivitat, ofereixen una petita guia que pot facilitar un cert exercici dautoavaluaci dels municipis dispersos per conixer la seva realitat sociourbana i en quina mesura les estratgies de foment de la participaci existents sadapten a aquesta realitat.
1. Elements sociourbans que poden condicionar la participaci ciutadana

a) Estructura territorial
Estructura territorial
Factor condicionant 1. Pluralitat de nuclis 2. Dispersi dels nuclis 3. Caracterstiques dels nuclis Indicador 1. Quins nuclis dispersos hi ha al municipi? 1. Quina s la distncia entre els diferents nuclis? 1. Quina s la tipologia constructiva dominant?
Mobilitat
Factor condicionant Indicador 1. Quin s el principal mitj de transport utilitzat per accedir al lloc on es desenvolupa lactivitat diria principal? 1. Modalitat de mobilitat dominant 2. Quin s el principal mitj de transport per accedir als equipaments/centralitats del nucli? 3. Quin s el principal mitj de transport per accedir als espais relacionals quotidians (llocs de lleure i de trobada)?
1. Quina s loferta de transport pblic, intermunicipal i intramunicipal, al nucli? 2. Existncia de transport pblic 2. Hi ha una parada de transport pblic per a laccs als equipaments/centralitats del nucli?
31

Victor Garcia Subir
1. Els equipaments/centralitats es troben a menys d'1 km del domicili? 3. Distncies i itineraris adequats per desplaar-se a peu 2. Els espais relacionals quotidians es troben a menys d'1 km del domicili? 3. Hi ha itineraris adequats per desplaar-se a peu: camins ben 9 illuminats, segurs...?
1. Els habitants del nucli deixen de fer coses perqu no poden accedir al lloc on realitzar-les? 4. La mobilitat condiciona els hbits 2. Quins sn i on es troben (al nucli o fora) els principals espais relacionals quotidians (llocs de lleure o de trobada), tant pblics com privats?
Accs a la ciutat
Factor condicionant Indicador 1. Quina s la dotaci comercial i de serveis del nucli? 1. Proximitat i diversitat de serveis i usos 2. Quina s la dotaci d'equipaments del nucli? 3. Hi ha espais amb diversitat i mescla dusos (espai pblic, equipaments, comer, lleure...) al nucli?
1. Quin s el nucli urb central ms proper (i a quina distncia es troba)? 2. Quina s la centralitat de lleure ms propera (i a quina distncia es troba)? 3. Quina s la centralitat comercial i de serveis ms propera (i a quina distncia es troba)? 4. Quina s la centralitat d'equipaments ms propera (i a quina distncia es troba)? 1. Hi ha panells o cartelleres informatives actualitzades? 2. Arriben els butlletins municipals, en cas que nhi hagi? 3. Arriben materials informatius municipals puntuals, en cas que nhi hagi? 4. Hi ha banda ampla? 5. Hi ha punts d'accs pblic a Internet? 6. Hi ha sistemes daccs pblic a Internet (wifi...)?
2. Centralitats ms properes
3. Accs a la informaci
Espai pblic
Factor condicionant 1. Qualitat de lespai pblic Indicador 1. Com s lespai pblic en relaci amb els 4 criteris de qualitat (confort, accs, s divers i sociabilitat)?
2. Lespai pblic com a espai social i relacional
1. Quins sn i on es troben (al nucli o fora) els principals espais pblics relacionals quotidians (llocs de lleure o de trobada)? 2. Els espais pblics relacionals es troben a menys d'1 km del domicili?
Aquest indicador tamb fa referncia a lespai pblic i les seves caracterstiques, per sha considerat que s ms decisiu com a element condicionant de la mobilitat, i per aquest motiu sha situat en aquest bloc temtic. 32

Victor Garcia Subir
1. On se celebren els actes populars i festius al nucli? 3. Lespai pblic com a espai simblic 2. Hi ha presncia de l'Ajuntament al nucli (a travs d'algun equipament, oficina)? 3. Hi ha elements singulars (monumentals o identitaris diferenciadors) del nucli? 4. Lespai pblic com a espai poltic 1. Hi ha algun espai preferent per a lexpressi poltica? On es troba, al nucli o fora del nucli?
Equipaments
Factor condicionant 1. Existncia dequipaments Indicador 1. Quins equipaments hi ha al nucli?
1. Aquests equipaments tenen llocs de trobada espontnia? 2. Aquests equipaments tenen llocs de trobada programada / per a entitats? 3. Hi ha un punt de l'Ajuntament "administratiu" o informatiu en els equipaments? 2. Espais i usos dels equipaments 4. Hi ha espais per fer tallers, debats, etc.? 5. En aquests equipaments s'hi desenvolupen activitats culturals, socials, esportives, participatives? 6. S'hi desenvolupen processos o moments de participaci ciutadana? 7. Quantes visites reben?
Identitat
Factor condicionant Indicador 1. Hi ha una identitat de nucli? 2. Aquesta identitat s histrica? 3. Hi ha alguna figura legal que reconegui la personalitat jurdica diferenciada del nucli (parrquia, unitat inframunicipal)? 4. Hi ha festa major de nucli? 5. Es participa en la festa major de nucli? 6. Hi ha algun canal informatiu propi de nucli?
1. Existncia duna identitat de nucli
1. La identitat dominant s de nucli, de municipi o altra? 2. Relaci amb altres identitats locals 2. Es participa en la festa major de municipi?
3. Arrelament al nucli
1. Quin s el percentatge de poblaci nascuda al nucli, al municipi i fora del municipi? 2. Quin s lany d'empadronament al nucli?
Associacionisme i capital social

Factor condicionant 1. Existncia dinrcies i xarxes socials anteriors Indicador 1. Amb qui es relacionen majoritriament en les seves estones de lleure, amb gent del nucli, del municipi o de fora (relacions anteriors)?
2. Disponibilitat horria
1. On es troba el lloc on es realitza lactivitat diria principal?
33

Victor Garcia Subir
2. En quins horaris disposen de temps lliure al nucli quotidianament? 3. En quins horaris disposen de temps lliure al nucli en cap de setmana? 1. Quin teixit associatiu hi ha al nucli? 2. Hi ha locals propis per a les entitats al nucli? 3. Teixit associatiu 3. Hi ha locals compartits per a les entitats al nucli? 4. Quin s el lloc habitual de trobada de les entitats?
1. Quanta gent del nucli estan associats a entitats del nucli? 2. Quanta gent del nucli estan associats a entitats del municipi? 3. Quanta gent del nucli estan associats a entitats de fora del municipi? 4. Participaci associativa 4. S'organitzen activitats conjuntament entre entitats del nucli? 5. S'organitzen activitats conjuntament entre entitats del nucli i entitats del municipi? 6. Les entitats de nucli organitzen les seves activitats al nucli, al municipi o en tots dos?
2. Elements de la poltica de foment de la participaci que poden condicionar la participaci ciutadana

Sistema formal
Factor condicionant Indicador 1. Hi ha regidoria de nucli/barri? 2. Quines funcions desenvolupen? 1. Regidories de nuclis/barris 3. Sn el canal principal per vehicular opinions, propostes, demandes i necessitats venals? 4. Qui en sn els interlocutors?
1. Existeix la figura del conseller/alcalde de nucli? 2. Quines funcions desenvolupen? 2. Consellers/alcaldes de nucli 3. Sn el canal principal per vehicular opinions, propostes, demandes i necessitats venals? 4. Qui en sn els interlocutors?
1. Hi ha Reglament de participaci ciutadana? 3. Reglamentaci sobre la participaci als nuclis 2. Especifica alguna cosa en relaci amb els nuclis/barris? 3. El ROM especifica alguna cosa en relaci amb els nuclis/barris?
4. Planificaci de la participaci
1. Hi ha Pla Director de Participaci Ciutadana o algun instrument similar? 2. Especifica alguna cosa en relaci amb els nuclis/barris?
34

Victor Garcia Subir
Agenda de temes
Factor condicionant Indicador 1. Hi ha una agenda de temes especfics dels nuclis? 2. Els temes del nucli coincideixen amb els del municipi? 1. Temes d'inters dels nuclis 3. Els processos i espais de participaci aborden l'agenda temtica dels nuclis? 4. Els temes tractats amb participaci tenen una dimensi territorial?
Espais estables
Factor condicionant Indicador 1. Quins sn els rgans sectorials existents? 2. En quin estat de funcionament es troben? 1. rgans i espais sectorials 3. Quins d'aquests tenen una participaci "reglada" dels nuclis? 4. Hi ha una participaci efectiva dels nuclis?
1. Quins sn els rgans territorials existents? 2. En quin estat de funcionament es troben? 2. rgans i espais territorials 3. Quins d'aquests tenen una participaci "reglada" dels nuclis? 4. Hi ha una participaci efectiva dels nuclis?
1. Quins sn els rgans de ciutat existents? 2. En quin estat de funcionament es troben? 3. rgans i espais de ciutat (globals) 3. Quins d'aquests tenen una participaci "reglada" dels nuclis? 4. Hi ha una participaci efectiva dels nuclis?
4. Rotaci dels espais
1. Hi ha rotaci pels diferents nuclis en les sessions dels diferents espais estables?
Processos participatius
Factor condicionant Indicador 1. Quins processos participatius s'han desenvolupat? 1. Temtiques abordades 2. Han tractat temes d'inters global, sectorial o territorial? 2. Tractament de la dispersi en les diverses fases del procs 1. De qui s la iniciativa del procs? a) Definici/organitzaci 2. S'han creat espais dimpuls/seguiment amb representaci dels nuclis?
1. S'han fet sessions especfiques als nuclis? b) Informaci/formaci 2. S'ha fet una informaci/difusi especfica per als nuclis? Com?
c) Debat/deliberaci
1. S'han fet sessions especfiques als nuclis sobre temes generals? 2. S'han fet sessions especfiques als nuclis sobre temes territorials?
35

Victor Garcia Subir
3. Les entitats dels nuclis han participat en els debats? 4. Les persones a ttol individual dels nuclis han participat en els debats? 1. S'han fet sessions especfiques als nuclis? d) Devoluci 2. S'ha fet una informaci/difusi especfica per als nuclis? Com?
3. Relaci entre espais territorials i processos participatius
1. Hi ha mecanismes de relaci dels rgans i espais territorials en els processos? 2. Hi ha mecanismes de relaci dels nuclis en els processos?
Instruments especfics per als nuclis

Factor condicionant Indicador 1. Quins instruments i mesures s'han aplicat? 1. Instruments especfics per fomentar la participaci dels nuclis 2. Com han funcionat? 3. Com es valoren per part dels participants? 4. Com es valoren per part dels organitzadors?
2. Mobilitat per a la participaci
1. En els processos i moments de participaci shan previst mecanismes de transport pblic?
Associacionisme
Factor condicionant
Indicador
1. Hi ha estratgies de foment de creaci de noves associacions?
1. Foment de lassociacionisme
2. Hi ha estratgies de foment dassociacions de segon grau per als nuclis?
1. Hi ha estratgies de suport a les entitats? 2. Suport a lassociacionisme 2. Hi ha estratgies de foment de la relaci i treball en xarxa de les entitats, a nivell de nuclis i entre nuclis?
36

Municipis Dispersos

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Municipis Dispersos

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La participaci ciutadana als municipis dispersos

La participaci ciutadana als municipis dispersos

Vctor Garca Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

2. Introducci 2.1. Els municipis dispersos a la provncia de Barcelona

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

3.2. Laccs a la ciutat: centralitats, serveis, espai pblic i equipaments

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

3.3. La identitat local i els sentiments de pertinena

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

3.4. Lassociacionisme i el capital social

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

Esquema 1 La participaci ciutadana en relaci amb el model de municipi

Model actual Dimensi Estructural

Model desitjat Dimensi Estructural

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

4.2. Apunts sobre la poltica urbanstica: de lespai urbanitzat a lespai de ciutat

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

4.3.1. Consideracions prvies

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

4.3.2. Quin model de participaci?

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

Esquema 2 El model de participaci ciutadana en els municipis dispersos

(sense la dimensi territorial)

Centralitzador uniforme Centralitzat uniforme

Centralitzador Centralitzat excloent excloent

(incorporant la dimensi territorial)

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir

4.3.3. Sobre qu participem?

La participaci ciutadana als municipis amb nuclis dispersos

Victor Garcia Subir