Alg 2

E.V. Apli. Diag.
Algebra i Geometria Lineal

Gisela Pujol
Universitat Politècnica de Catalunya
Curs 2012/13-T
Gisela Pujol Algebra
E.V. Apli. Diag.
1
Espais vectorials
Denicions i propietats
Subespai vectorial
Independència lineal de vectors
Base i dimensio dun ev
Canvi de base
2
Aplicacio lineal
Denicions
Matriu duna aplicacio lineal
Nucli duna aplicacio lineal
3
Diagonalitzacio dendomorsmes
Vectors i valors propis
Polinomi Caracterstic
Aplicacions
E.V. Apli. Diag. Def. sev Ind. Base Canvi
Denicions
Tenim un conjunt E no nul i un cos commutatiu K (per example R o C)
que te dues operacions internes (suma i producte).
Denicio (Espai vectorial: K-ev)
Un espai vectorial sobre K es el conjunt E junt amb dues operacions:
1.- Una operacio interna + : E E E, anomenada suma, vericant:
1.1 Commutativa: x, y E, x + y = y + x
1.2 Associativa: x, y, z E, (x + y) + z = x + (y + z)
1.3 Element neutre unic: !0 E tal que x E,0 + x = x + 0 = x
1.4 Cada element te el seu invers: x E, x E, tal que
x + (x) = (x) + x = 0
2.- Una operacio externa : KE E, anomenada producte,
vericant:
2.1 Distributiva:
K, x, y E, (x + y) = x + y
, K, x E, ( +) x = x + x
2.2 Associativa: , K, x E, ( ) x = ( x)
2.3 Si 1
K
es la unitat del cos K: 1
K
x = x, x E.
Observacio
Diem que (E, +, ) amb les propietats (1.) i (2.) forma un espai
vectorial sobre K.
No confondre les operacions en E i en K, ni llurs elements neutres.
Les condicions de (1.) ens diu que (E, +) es un grup commutatiu.
Elements dE: VECTORS
Elements del cos base K: ESCALARS
Exemple (K-ev)
Per tot cos K, el conjunt K
n
amb n N amb
Operacio suma: x = (x
1
, . . . , x
n
), y = (y
1
, . . . , y
n
) K
n
,
x + y = (x
1
+ y
1
, . . . , x
n
+ y
n
)
Operacio producte per un escalar: K, x = ( x
1
, . . . , x
n
)
te estructura de K-ev.
Quin es lelement neutre? lelement oposat?
Exercici a entregar
Per tot cos K, el conjunt K
n
[x] de polinomis de grau n amb coecients a
K; el conjunt M
K
(n m) de les matrius de n les i m columnes amb
coecients en el cos commutatiu K.
Deniu per a aquests dos conjunts les operacions interna i externa, i
veriqueu les propietats de K-ev.
Subespai vectorial
Denicio (Subespai Vectorial)
Sigui E un K-ev i F E no buit. Es diu que F es un subespai vectorial
(sev) dE quan es veriquen les condicions:
(a) x, y F x + y F;
(b) K, x F x F.
Observacio
1
Les condicions (a) i (b) es poden resumir:
F sev , K i x, y F, x +y F
2
Subespais trivials: {0} i E.
3
Tot subespai inclou lelement neutre 0. Exercici: demostracio.
4
Si F E es sev, alhores F es K-ev, amb les mateixes operacions
denides en E (de les 7 propiestats, nomes cal vericar-ne dues:
[1.3] Lelement neutre de F i E concideixen, per unicitat; [1.4]
Existència de lelement invers en F.)
Exemples de sev
Exemple (1)
EL conjunt de rectes paralleles a R
2
forma un subespai vectorial de R
2
,
caracteritzat per leq. de la recta passant per lorigen.
En efecte, sigui F
a,b
= {(x, y) R
2
tal que a x + b y = 0}. Cal vericar
que la combinacio de dos punts qualsevols daquesta recta es troba sobre
aquesta recta:
(x
1
, y
1
), (x
2
, y
2
) F
a,b
(x
1
, y
1
) +(x
2
, y
2
) F
a,b
.
Exemple (2)
Com queda lequacio de la recta que no passa per lorigen? Forma un
subespai vectorial? Quina interpretacio geomètrica en treus?
Independència lineal de vectors
Denicio (Combinacions lineals)
Sigui E un K-ev i v, x
1
, . . . , x
n
E. Es diu que v es combinacio lineal de
x
1
, . . . , x
n
quan:
1
, . . . ,
n
K tal que v =
n
i =1
i
x
i
.
Denicio (Sistema de generadors)
Sigui E un K-ev i S = {x
1
, . . . , x
n
} E. El subespai vectorial format per
totes les seves combinacions lineals:
{v E|v es combinacio lineal de x
1
, . . . , x
n
}
sanomena subespai generat per x
1
, . . . , x
n
i es representa com
x
1
, . . . , x
n
. Tambe es diu que {x
1
, . . . , x
n
} son un sistema generador
daquest sev.
Denicio (Indepèndencia lineal)
Els vectors {x
1
, . . . , x
n
} son linealment independents (l.i.) si tota
combinacio lineal nulla te tots els coecients nuls:
Si
1
x
1
+ +
n
x
n
= 0
i
K
_

1
= =
n
= 0
En cas contrari, si
i
= 0, diem que {x
i
} son linealment dependents
(l.d.).
Conseq uència: {x
1
, . . . , x
n
} l.d. x
k
=
n
i =1 ,i =k
i
x
i
, es a dir, un dells es
combinacio lineal dels altres.
Exercici resolt
Sigui y
1
= 3x
1
+ 2x
2
i y
2
= x
2
2x
1
. Si x
1
i x
2
son l.i., aleshores y
1
i y
2
son l.i.
Cal veure que si
1
y
1
+
2
y
2
= 0, aleshores
1
=
2
= 0:
1
y
1
+
2
y
2
=
1
(3x
1
+ 2x
2
) +
2
(x
2
2x
1
) = 0
(3
1
2
2
)x
1
+ (2
1
+
2
)x
2
= 0
_
3
1
2
2
= 0
2
1
+
2
= 0
per ser l.i.
Aquest sistema te com unica solucio
1
=
2
= 0 y
1
i y
2
l.i.
Exercici a entregar
1
Determina a i b per tal que els vectors v
1
= (0, 2, 5), v
2
= (1, 5, 3) i
v
3
= (a, b, 8) siguin l.d.
Solucio: b =
16+19a
5
.
2
Sigui P
3
[x] le.v. sobre R de polinomis de grau menor o igual que 3.
Demostra que els seg uents vectors de P
3
[x] son l.i.:
v
1
= 1 x
2
+ x
3
, v
2
= 1 x + x
2
, v
3
= 1 x
2
+ x .
3
Troba el conjunt de vectors que pertanyen als subespais vectorials de
R
3
generats per
S
1
= {(1, 2, 0), (3, 1, 2} i S
2
= {(0, 1, 3), (1, 1, 1)}
es a dir, busca què han de vericar els vectors x S
1
S
2
.
Solucio: {(x, y, z) R
3
| x =
17
4
z, y = 6z}.
Base i dimensi o dun ev
Denicio (Base)
Una base B dun K-ev E es un sistema de generadors linealment
independents.
Tot vector x E sexpressa de manera unica com a combinacio lineal
dels vectros de B.
Denicio (Dimensio)
La dimensio dun K-e.v. E es el nombre de vectors que formen una base.
Es nota com dim(E).
Important! La dimensio no depèn de la base. Per tant, si en un K-ev de
dimensi o n es tenen n vectors l.i. aquests formaran una base.
Observacio
Una base dona el nombre mnim de vectors generadors i el nombre
màxim de vectors l.i.
Importa lordre dels vectors que formen una base.
La base canonica de R
n
es:
{(1, 0, . . . , 0), (0, 1, 0, . . . , 0), . . . , (0, . . . , 0, 1)} .
Exercici a entregar
Esbrinar si el conjunt {(1, 2, 1), (1, 3, 0), (2, 4, 1)} es base de R
3
.
Exercici a entregar (Base dun subespai vectorial)
En lespai vectorial R
3
sobre R, demostra que
F = {(x, y, z) R
3
|x = 2y}
es un sev, i calculan la dimensio i una base.
Sigui E un K-ev de dimensio nita amb una base B = {v
1
, . . . , v
n
}.
Aleshores, per a tot vector x E, x es combinacio lineal de v
1
, . . . , v
n
:
x =
1
v
1
+ +
n
v
n
ja que B es un sistema de generadors i les
i
son uniques..
Denicio (Components)
x = (
1
, . . . ,
n
) son les components o coordenades de x en las base B.
Aquestes components son uniques en B.
Exercici resolt
Considera el vector x = (1, 1, 0, 1) i el subespai
F = (2, 1, 1, 0), (0, 1, 1, 2). Comprova que x F i calcula les
cooredenades de x en F, segons aquesta base.
Per a veure si x F cal vericar si x es combinacio lineal de (2, 1, 1, 0) i
(0, 1, 1, 2).

Es a dir, cal veure si existeixen
1
i
2
tal que
(1, 1, 0, 1) =
1
(2, 1, 1, 0) +
2
(0, 1, 1, 2)
De fet, si existeixen i son unics, seran les components de x en aquesta
base de F: x
F
= (
1
,
2
). Per tant, primer es verica que el sistema sigui
compatible:
A =
_
_
_
_
2 0 1
1 1 1
1 1 0
0 2 1
_
_
_
_
Com
2 0
1 1
= 0, rg(A) = 2 i rg(
A) = 2 tots els menors dordre 3

son nuls:

2 0 1
1 1 1
1 1 0
= 0 ,
2 0 1
1 1 1
0 2 1
= 0
Per tant, x F.
De fet, el sistema es compatible determinat:
rg(A) = rg(
A) = 2 = n umero incògnites
Per a calcular les compenents de x en la base {(2, 1, 1, 0), (0, 1, 1, 2)}
de F, cal resoldre el sistema:
_
2
1
+ 0
2
= 1
1
+
2
= 1

1
=
1
2
,
2
= 1
1
=
1
2
Per tant, les compenents de x en F son:
x
F
=
_
1
2
,
1
2
_
Es pot vericar el resultat:
(1, 1, 0, 1) =
1
2
(2, 1, 1, 0) +
1
2
(0, 1, 1, 2) .
Canvi de base
Volem resoldre el seg uent problema: tenim un vector v expressat en base
canònica C: v
C
= (1, 1, 0). Quines son les seves coordenades en la base
B = {(1, 0, 0), (0, 2, 1), (1, 0, 1)}?
Cal trobar
1
,
2
i
3
tal que
(1, 1, 0) =
1
(1, 0, 0) +
2
(0, 2, 1) +
3
(1, 0, 1)
Es tracta de resoldre un sistema dequacions, que sempre serà compatible
determinat en ser B una base:
_
_
1 0 1
0 2 0
0 1 1
_
_
. .
P
CB
_
_
3
_
_
. .
v
B
=
_
_
1
1
0
_
_
. .
v
C
Daltra banda,
_
_
3
_
_
. .
v
B
=
_
_
1 0 1
0 2 0
0 1 1
_
_
1
. .
P
BC
_
_
1
1
0
_
_
. .
v
C
La matriu P
CB
es la matriu de canvi de base per a obtenir les
components dun vector expressat en base B, respecte la base canònica
C. Està formada pels vectors de la base B posats en columna (el primer
vector es la primera columna, etc.): P
CB
: B C.
La matriu P
BC
= P
1
CB
es la matriu de canvi de base, per passar de la
base canònica C a la base B.
E.V. Apli. Diag. Def. Matriu Ker
Aplicaci o lineal
Denicio
Siguin E i G dos espais vectorials sobre un mateix cos K, i sigui
f : E G una aplicaci o. Diem que f es una aplicacio lineal si:
a) f (x + y) = f (x) + f (y), x, y E;
b) f (x) = f (x), x E, K.
Observacio
1
f
_
m
i =1
a
i
x
i
_
=
m
i =1
a
i
f (x
i
).
2
La imatge del neutre de E es el neutre de G: f (0
E
) = 0
G
.
3
Si H E es un sev dE, f (H) es un sev de G.
Exemple
Considera laplicacio f : R
2
R
3
denida per
f (x, y) = (x + y, 2y, y x). Verica que es una aplicacio lineal.
Cal vericar les dues propietats a) i b) de la denicio anterior:
a) Siguin dos vectors qualsevols x = (x
1
, x
2
), y = (y
1
, y
2
) de R
2
. Cal
vericar que la imatge de la suma es la suma dimatges:
f (x + y) = f (x
1
+ y
1
, x
2
+ y
2
)
= (x
1
+ y
1
+ x
2
+ y
2
, 2(x
2
+ y
2
) , x
2
+ y
2
(x
1
+ y
1
))
= (x
1
+ x
2
, 2x
2
, x
2
x
1
)
. .
f (x)
+(y
1
+ y
2
, 2y
2
, y
2
y
1
)
. .
f (y)
R
3
e.v.
b) Es torna a usar que (R
3
, +) es grup abelià:
f (x) = f (x
1
, x
2
)
= (x
1
+x
2
, 2x
2
, x
2
x
1
)
= ((x
1
+ x
2
) , 2x
2
, (x
2
x
1
))
= (x
1
+ x
2
, 2x
2
, x
2
x
1
)
= f (x)
.
Matriu duna aplicaci o lineal
Tenim dos K-ev nits:
E de dimensio n;
G de dimensio m.
i una aplicacio lineal f : E G.
Denicio
Fixades una base {v
1
, . . . , v
n
} de E, i una base {u
1
, . . . , u
m
} de G,
M
f
=
_
f (v
1
) f (v
2
) . . . f (v
n
)
_
M
mn
es la matriu de laplicacio lineal f expressada en aquestes bases.
M
f
depèn de les bases escollides.
Exemple
Considera laplicacio f : R
2
R
3
denida per
f (x, y) = (x + y, 2y, y x). Calcula la seva matriu en base canònica a
R
2
i R
3
.
Com dim(R
2
) = 2 i dim(R
3
) = 3, tenim que M
f
M
3,2
.
Cal calcular les imatges de {(1, 0), (0, 1)} i expressar-les en base
{(1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)}:
f (1, 0) = (1, 0, 1) , f (0, 1) = (1, 2, 1)
Per tant,
M
f
=
_
_
1 1
0 2
1 1
_
_
Exercici resolt
1
Calcula la matriu de f en base (2, 1), (1, 3) de R
2
i la base
canònica en R
3
.
2
Calcula la matriu de f en base (2, 1), (1, 3) de R
2
i base
(1, 0, 0), (0, 2, 3), (1, 0, 1) de R
3
.
Nucli duna aplicaci o lineal
Denicio (Nucli)
El nucli duna aplicacio lineal es el subespai vectorial dE format pels
vectors dimatge nulla:
Ker (f ) = {x E|f (x) = 0}
Exemple
Calcula el nucli de f i la seva dimensio:
f : R
3
R
3
(x, y, z) (x + y, x + y + z, z)
Solucio: Ker (f ) = {x R
3
|x = y, z = 0} = (1, 1, 0)
dim(Ker (f )) = 1.
El nucli conte com a mnim el vector nul: 0 Ker (f ).
Una aplicacio lineal es injectiva Ker (f ) = {0} (dim(Ker (f )) = 0).
E.V. Apli. Diag. Veps Pol.carac. Aplicacions
Diagonalitzacio dendomorsmes
Denicio (Endomorsme)
Un endomorsme es una aplicacio lineal on el K-ev de sortida i darribada
es el mateix:
f : E E
x
B
f (x
B
)
B
= M
f
x
B
sent B una base dE i dim(E) = n.
Per tant, M
f
es una matriu quadrada n n.
Objectiu: Trobar una base B
dE en la qual la matriu de lendomorsme

es diagonal.
B
base dE on la matriu D de lendomorsme es diagonal.

B base dE on la matriu M
f
de lendomorsme ve donada (no
diagonal).
B

P
B sent P matriu de canvi de base de B
a B.
Aleshores, si existeix aquesta base B
, es pot calcular P i tenim que

lendomorsme es diagonalitzable:
D = P
1
M
f
P
Denicio (Vector i Valor propi)
Sigui f : E E un endomorsme. Un vector v es un vector propi (vep)
de f si f (v) = v, sent K un escalar anomenat valor propi (vap) de f
associat a v, si v = 0.
Per tant, si dim(E) = n i tenim n vectors propis l.i., formaran base i en
aquesta base la matriu de f serà diagonal.
Com trobar els vaps?
f (v) = v f (v) v = 0 (f Id)(v) = 0 v Ker (f Id)
Existeix un vap Ker (f Id) = 0 dim(Ker (f Id)) > 0 i tots
els vectors daquest nucli son els veps de vap .
Observacio
Cada vep te associat un unic vap.
Però un vap pot tenir associats diferents veps.
Veps corresponents a vaps diferents son l.i.
Si dim(E) = n, el nombre de vaps es n.
Si hi ha exactament n vaps diferents n veps l.i. aquests veps
formen una base de E.
Polinomi Caracterstic
Tenim f : E E endomorsme, amb B base dE M
f
matriu de f en
la base B.
Sigui v vep de vap :
M
f
v = v (M
f
Id)v = 0
Matricialment, si M
f
= (a
ij
):
(M
f
Id)v =
_
_
_
_
_
_
_
_
_
a
11
a
12
. . . a
1n
a
21
a
22
. . . a
2n
.
.
.
.
.
.
a
n1
a
n2
. . . a
nn

_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
v
1
v
2
.
.
.
v
n
_
_
_
_
_
_
_
_
_
=
_
_
_
_
_
_
_
_
_
0
0
.
.
.
0
_
_
_
_
_
_
_
_
_
Sistema lineal homogeni Compatible.
Interessen els veps no nuls Cal imposar que el sistema sigui
Compatible Indeterminat rg(M
f
Id) < n det(M
f
Id) = 0.
Denicio (Polinomi Caracterstic)
Sigui M
f
la matriu de lendomorsme f en base B. El polinomi
caracterstic de M
f
es: p() = det(M
f
Id)
Si es canvia la base dE, les arrels del polinomi caracterstic no varien.
Es un polinomi de grau n = dim(E) en . Per tant, existeixen com a

molt n possibles arrels reals de p(). Aquestes solucions seran els vaps
df , i els vectors v Ker (M
f

i
Id) seran els veps de vap
i
.
Exemple
Calcula els veps i vaps de lendomorsme f (x) =
_
_
_
_
_
2 1 0
1 2 1
0 0 3
_
_
_
_
_
x.
Denir la base de veps on diagonalitza lendomorsme, aix com la matriu
de canvi de base.
Estudi de diagonalitzaci o dun endomorsme
Quan tenim n = dim(E) vaps diferents, lendomorsme diagonalitza.
Què passa quan el nombre de vaps diferents es menor que n?
p() = (1)
n
(
1
)
m
1
(
2
)
m
2
. . . (
k
)
m
k
p() te k < n arrels diferents, on cada arrel te multiplicitat m
i
.
Teorema (Diagonalitzacio)
Sigui un endomorsme f tal que el seu polinomi caracterstic p() te k
arrels diferents {
1
, . . . ,
k
} amb multiplicitat m
i
.
Lendomorsme f es diagonalitzable si i nomes si
dim(Ker (M
f

i
Id)) = m
i
, 1 i k
Exercici a entregar
Sigui lendomorsme f : R
3
R
3
denit per
f (x, y, z) = (x + y + z , 2y + z , z)
1
Calcula els seus valors propis (vaps).
2
Calcula els vectors propis (veps) associats a aquests vaps. Formen
base de R
3
?
3
Deneix la matriu de f en la base de veps, tant de sortida com
darribada.
Solucio. {1, 2, [0, 1, 1], [1, 0, 0]}; {2, 1, [1, 1, 0]}
Exercici a entregar
Donat un endomorsme diagonalitzable f , tenim la base de vectors
propis B = {v
1
, v
2
, v
3
, v
4
}, amb valors propis associats
1
,
2
,
3
i
4
,
respectivament. Quina serà la imatge del vector w = v
1
+ 2v
3
en base
B? Justica la teva resposta.
Aplicacions de la diagonalitzacio
1
Càlcul de potències: A
m
= PD
m
P
1
2
Càlcul dun polinomi en una matriu
3
Càlcul de larrel duna matriu
4
Càlcul dextrems de funcions reals: Calcular els vaps de la matriu
Hessiana en els candidats a extrem.
5
Resolucio dequacions diferencials: obtenir la solucio fonamental fent
lexponencial duna matriu.

Alg 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Alg 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

E.V. Apli. Diag.

Algebra i Geometria Lineal

A) = 2 tots els menors dordre 3

dE en la qual la matriu de lendomorsme

base dE on la matriu D de lendomorsme es diagonal.

, es pot calcular P i tenim que

Es un polinomi de grau n = dim(E) en . Per tant, existeixen com a

You might also like