Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Inkscape.
Imatges vectorials.
Existeixen dos tipus d'imatges: les anomenades mapes de bits i les vectorials. La diferencia consisteix en que als primers els dibuixos estan formats per un conjunt de punts (nomenats pxels) de colors que, tots junts, formen la imatge. En canvi, a les imatges vectorials trobarem lnies i corbes definides per coordenades. Al primer cas, si augmentem el tamany de la imatge, podrem veure els punts, mentre que al segon cas a no ocorre.

Inkscape s una ferramenta de dibuix vectorial i, encara que moltes vegades haurem de transformar finalment les nostres imatges a mapes de bits, podem donar-li el tamany desitjat sense por de perdre qualitat.

La finestra principal.
Quan obrim el programa ens trobem amb una finestra semblant a aquesta.

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Anem a veure quines sn les seues parts. Dalt del tot tenim els mens, des d'on podem accedir a quasi totes les funcions del programa. Just baix tenim la barra d'ordres, on tenim botons per les funcions ms comuns com obrir i guardar arxius, fer i desfer accions, copiar, apegar i retallar, etc. En tercer lloc tenim la barra de controls d'eina, que ens permetr configurar i utilitzar la eina triada en la caixa d'eines, que es troba en vertical a la esquerra de la finestra. Evidentment, la barra de controls d'eina canvia segons la eina que tingam seleccionada. A la part inferior de la finestra trobem la barra d'estat, que ens informa i ens permet canviar algunes caracterstiques de la imatge. De esquerra a dreta trobem el zoom, les coordenades de la posici del cursor, un ull que ens indica si la capa actual s visible i ens permet canviar-ho, un cadenat que ens permet blocar i desblocar la capa actual per impedir modificacions i finalment la capa on ens trobem actualment. A la dreta de la barra d'estat apareixen consells o informaci molt important, ja que ens informa de les opcions o els atalls de teclat que podem utilitzar.

El zoom.
Hi ha diverses formes de fer zoom sobre la imatge, per les ms senzilles son prmer les tecles + i o b triar la ampliaci desitjada a la barra d'estat. Si tenim un ratol amb roda central, aquesta ens pot servir per fer zoom si mantenim polsada la tecla ctrl.

Creant formes bsiques.

Les formes bsiques que podem dibuixar sn rectangles, cercles, estels i espirals. Una vegada dibuixada la forma bsica podem trobar a la barra de controls d'eina diferents opcions que poden modificar-la.

Exercici 1
Dibuixa un rectangle amb les cantonades arrodonides amb un radi vertical de 40 px. Dibuixa un estel de sis puntes amb un radi de la punxa de 0,5 i un arrodoniment de les cantonades de 0,3. Dibuixa un arc amb un angle d'inici de 30 graus i un angle de fi de 240 graus. Dibuixa una espiral de tres girs, amb una divergncia de 4 i un radi intern de 0,5 Es pareix a aquest el teu dibuix?

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Moure, escalar i rotar.

Una de les ferramentes ms utilitzades s el selector d'objectes . Polsant amb el BER sobre un objecte apareixeran unes fletxes que ens permetran escalar-lo, i polsant de nou les fletxes canviaran i ens permetran rotar l'objecte. La creu que apareix al centre del objecte, i que podem traslladar, ser el punt sobre el qual gire l'objecte. Per traslladar un objecte sols tenim que polsar amb el ratol al seu interior i arrossegar-lo.

Si mantenim polsada Ctrl quan escalem, la proporci alada/amplaria es mantindr, i si la mantenim polsada quan traslladem un objecte sols es mour en vertical u horitzontal. Es pot seleccionar ms d'un objecte polsant el BER sobre ells mentre mantenim polsada Majus. Tamb podem comenar una selecci en una rea buida obrint un requadre de selecci.

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Grups d'objectes.
Podem agrupar objectes per a fer que es comporten com un quan els traslladem o rotem. Per fer-ho cal seleccionar-los i desprs polsar Ctrl+G. Per desfer un grup haurem de seleccionar-lo i polsar Ctrl+U. No cal desfer un grup per modificar un objecte que forme part d'ell, sols tenim que seleccionar-lo amb Ctrl+BER.

Emplenat i contorn.
Podem arribar al dialeg que ens permet canviar el color dels objectes de varies formes:

BDR sobre el objecte -> emplenat i contorn Men objecte -> emplenat i contorn Seleccionar l'objecte i Ctrl+Majus+F

Quan apareix aquesta finestra podem emplenar l'objecte de qualsevol color triant la quantitat, de 0 a 255, de roig, vert i blau, aix com la transparncia del color. Tamb podem emplenar l'objecte amb gradients que, per defecte, aniran del color triat al transparent. Amb el contorn podem fer exactament el mateix i, finalment, podem triar el tipus de contorn a la pestanya Estil de contorn.

Exercici 2
Amb cercles de colors fes un dibuix com el segent.

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Duplicat i distribuci d'objectes.

Podem duplicar un objecte copiant i pegant, per inkscape t una manera ms rpida sols polsant Ctrl+D. Quan dupliquem un objecte d'aquesta manera el duplicat es troba just baix de l'original i es troba seleccionat. Per distribuir els objectes polsar Ctrl+Majus+A o anar al men Objecte -> Alinea i distribueix, i obtindrem una finestra com la segent.

En primer lloc podem triar en relaci a quin objecte alinearem els nostres: la pgina, la selecci sencera, l'ltim o el primer element seleccionat,... Desprs en quant a la alineaci podem triar diferents opcions, i alinear qualsevol dels costats (drets o esquerres) dels nostres objectes a qualsevol costat de la nostra referncia. El mateix podem en quant a la alineaci vertical. A continuaci pots veure un exemple: uns cercles de color roig alineats respecte a un rectangle negre.

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Amb la distribuci d'objectes podem fer que un dels quatre costats dels objectes es troben a distncies iguals o b que el espai entre els objectes siga sempre el mateix.

Exercici 3.
Fes un dibuix com el segent.

Piles d'objectes.
Els objectes que dibuixem poden trobar-se uns sobre altres en el que s'anomena ordre Z. Encara que el nostre dibuix s en dos dimensions podem moure els objectes en aquesta tercera dimensi simulada. Seleccionarem un objecte i utilitzarem RePg i AvPg per moure'l una posici cap 6

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

amunt o cap avall, les tecles Inici i Fi ens serviran per moure'l al fons o a dalt dels objectes.

Exercici 4.
Fes un dibuix com el segent.

La graella.
Al men Fitxer -> Preferncies del document o polsant Ctrl+Majus+D, tenim la opci d'activar una graella que ens permetr situar amb ms precisi els nostres objectes al dibuix. Una vegada que li hem dit que ens mostre la graella, i que ajuste les caixes del voltant i els punts que defineixen els objectes a aquesta, quan deixem un objecte molt aprop d'una lnia de la graella aquest es desplaar per situar-se sobre aquesta. En la prctica pareixer que la graella actua com un imant, i la distncia a la qual actua es pot definir amb la op ci Distncia d'ajust.

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Exercici 5.
Amb l'ajuda de la graella fes un dibuix semblant al segent.

Operacions booleanes.
Les operacions booleanes serveixen per obtenir noves formes a partir de les formes bsiques. Podem trobar-les al men Cam, i recorda que el resultat rebr el estil de l'objecte que es trobe ms avall.

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

L'ordre retalla el cam es pareix a la divisi, per crear una forma oberta i, per tant, desapareixer l'emplenat.

Exercici 6.
Amb la uni i diferncia de rectangles i cercles fes un dibuix com el segent.

Lnies i corbes.
Al programa Inkscape hi ha tres ferramentes que ens serviran per dibuixar formes. La primera s la ferramenta de corbes a ma alada . Aquesta ferramenta s molt fcil d'utilitzar: simplement mantindrem polsat el bot del ratol mentre ens movem per el dibuix i obtindrem una lnia. Fixat que apareix un xicotet requadre al principi de la lnia, si acabem el nostre tra justament dins d'eixe requadre la lnia ser tancada i podr tenir un emplenat. La segona ferramenta s la de lnies i corbes Beizer . Si anem fent clics de

ratol, lnies rectes aniran unint els punts indicats per nosaltres, mentre que si polsem el bot del ratol i arrosseguem les lnies seran corbes. 9

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

La tercera ferramenta s la de lnies calligrfiques

. Amb aquesta molt

ferramenta podem simular l's d'una estilogrfica amb resultats interessants, pots utilitzar-la i experimentar amb els seus parmetres.

Nodes i nanses.
No cal que un dibuix fet amb lnies i corbes ens quede b a la primera, ja que podem editar la lnia amb la ferramenta de nodes i nanses . Anem a tractar de dibuixar una fletxa com la segent.

Per comenar utilitza la ferramenta de lnies i corbes per dibuixar una fletxa aproximadament igual a la anterior amb lnies rectes.

Ara, utilitzant la ferramenta de nodes i nanses fes clic sobre la teua fletxa. Apareixen uns quadrets grisos als extrems de cada lnia: aquestos son els nodes, i ara pots moure'ls si hi ha alguna lnia que no t'agrade com ha quedat. Quan polses sobre un node es fica de color groc, aix indica que est seleccionat. Pots seleccionar ms nodes traant un requadre de selecci amb el ratol o fent clic sobre ells amb la tecla de majscules polsada. Podem transformar segments de lnia en recta o en corba amb els botons que es troben a la barra d'opcions d'eina. Selecciona dos nodes que es troben als extrems d'un segment i transforma'l en una corba. 10

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Quan un segment s una corba apareixen unes lnies amb uns cercles als extrems: son les nanses, i les pots desplaar per controlar el dibuix de la corba. Pots intentar transformar en corbes les lnies necessries per obtenir una fletxa com la del exemple.

Exercici 7.
Fes un dibuix com el segent.

Composici de formes.
Ac tens un dibuix d'una senyal d'avis.

I les diferents parts que la composen, amb les parts blanques sobre un fons gris. Fixat que els dibuixos de diferents colors estan formats per diferents formes superposades.

11

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Exercici 8.
Dibuixa la senyal de trfic que indica la proximitat d'una rea de descans. Utilitza el dibuix que has fet a l'exercici 7.

Exercici 9.
Dibuixa unes fulles d'un arbre. Ac tens un exemple, per no cal que les teues siguen exactament iguals.

12

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Exercici 10.
Dibuixa una calavera estil cmic. Ac tens un exemple, per cal que faces la teua prpia versi.

Exercici 11.
Anem a dibuixar a Bart Simpson a partir d'una imatge en mapa de bits. Primer ves al men Fitxer -> Importa i importa la imatge. Apareixer al teu document. Amb la ferramenta de corbes beizer fes clics al voltant del cap per

aproximar un contorn amb rectes, i desprs transforma alguns nodes en corbes per donar-li la forma definitiva.

Per fer l'ull simplement traa un cercle. Per fer la parpella traa un polgon i duplica el cercle de l'ull. Obtindrs la parpella fent la intersecci entre el cercle de l'ull i el polgon.

13

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Dibuixa la lnia de la parpella i recorda arrodonir-li les cantonades i el fi de lnia.

Per acabar l'ull, canvia el color dels diferents elements i dibuixa un cercle negre que ser la pupilla. Segueix el mateix mtode per dibuixar l'altre ull. Per dibuixar el nas fes un polgon, acoloreix-lo de groc i lleva-li el contorn. Desprs fes un duplicat i elimina la lnia vertical de la dreta. Aquest segon polgon ser la lnia negra del nas.

14

Informtica Departament d'art i tecnologia

Collegi Sagrado Corazn (Mislata)

Per acabar dibuixa les lnies de l'orella i elimina la imatge de fons.

Exercici 12.
Dibuixa un dels segents personatges. No cal que el teu dibuix siga exactament igual a l'exemple, i pots calcar la imatge igual que varem fer a l'exercici anterior si trobes alguna que t'agrade.

15