SPINOZA - tica, abans es deia Filosofia, canvia posteriorment. Affectus afecte. Pilar de la filosofia d'Spinoza. Commotio emocions, sentiments.

s. En les traduccions s'ha conservat el mot: afecte (buscar definici) a la tercera part de l'tica. Distingeix entre afecte i afecci. Augment o disminuci de la potncia d'actuar del cos. Normalment impliquen millores o problemes. Eventualment seran neutres. Idees de les afeccions: el sol fet d'imaginar comporta canvi, tenen valor afectiu. Si imaginem tristesa ens sentirem tristos. Alegria pas d'una perfecci menor a una perfecci major. Tristesa pas d'una perfecci major a una perfecci menor. Potncia d'actuar, tant del cos com de la ment. L'augment de la potncia s l'alegria. La disminuci de la potncia s la tristesa. Desig mateixa essncia de l'home en tant que se la concep determinada a fer alguna cosa. El que ens porta a fer quelcom. Tots els afectes es produeixen necessriament, com totes les coses, t efectes precisos. (tercera part de l'tica, prefaci) Igual que podem pensar sobre Du, sobre la naturalesa, sobre l'home, tamb podem pensar sobre les passions humanes. Gracian (escriptor barroc) les passions sn veritats catiques perqu no hi ha manera d'esbrinar qu passar. Spinoza diu que l'aparici de les emocions segueixen lleis precises, no catiques. Es poden organitzar de tal manera que en cadasc prevalorin, es maximitzin els afectes alegres. Una vida feli s aquella a on predominen els afectes alegres. Possibilitat, amb el coneixement de les causes, d'arribar a preveure les conseqncies del que passa i minimitzar les tristeses. L'ignorant dur una vida ms trista que el savi. Aquest saber ser saber de segon gnere i en alguns afectes, de tercer. Si podem ser causa adequada d'aquestes afeccions, del que ens passa, vol dir que som la causa de l'afecte. Causa adequada causa completa. Com ms savi sc en millors condicions estic de ser causa adequada. Si jo fos causa adequada de tot el que em passa seren tots els adectes d'alegria. L'home s un mode de la substncia. Finit. Ning pot ser causa adequada del que li passa. A major coneixement, ms afectes experimentar que son accions, i menys afectes que sn passions. Fins a Spinoza les emocions eren anomenades passions (Descartes). Spinoza dir que ell no s passiu en tot all que li passa, sin actiu, per aix als afectes els anomena accions. Distinci capital afecte d'alegria s bo; afecte de tristesa s dolent. Davant de qualsevol emoci ens hem de preguntar: si s alegre, o s trist; acci (si som causa adequada) o passi (quan no som causa adequada). Amor alegria acompanyada de la idea de causa externa.

Odi tristesa acompanyada de la idea de causa externa. Qun diu Amor no hem de pensar en la noci romntica de la paraula (s Rosseau que se l'inventa). Els afectes es produeixen necessariament. Si quelcom ens provoca una tristesa hem d'odiar. No podem, d'entrada, no estimar all que imaginem que s causa de la nostra alegria. Registre de la imaginaci: pot ser real o merament inventat. Afectes accidentals creats de manera accidental. Esperana alegria inconstant. Compassi tristesa acompanyada d'alg que pateix un mal semblant a nosaltres. Noms en sentit negatiu. Imaginem que s semblant a nosaltres. Per a Spinoza la mort s la destrucci de la naturalesa. Un suicida es veu superat per la naturalesa. s venut per causes externes. Concepte important conatus (esfor). Tot sser, tota cosa, tendeix a perseverar en el seu sser. Principi d'inrcia ontolgic. Si la substncia s potncia infinita i les coses son modes finits de la substncia, el que fa que existeixi una potncia s l'esfor. Hem de tendir naturalment cap al ser. El suicidi sempre s produt per una causa externa. La destrucci, en general, sempre ser per una causa externa. Accions i passions si l'alegria o la tristesa es produida per nosaltres o per causes externes. A l'hora de valorar els afectes haurem de tenir en compte si en som o no la causa adequada i si depn o no de nosaltres. Un podria fer la llista dels afectes que cal perseguir, i per altra banda, aquells que hem d'evitar. Moral cristiana contempornea a Spinoza la humiltat i la compassi son virtuts del cristianisme i per a Spinoza son tristeses que cal evitar. Tamb le penediment. Spinoza: el que es penedeix s dues vegades miserable, trist. Per equivocar-se i per penedir-se'n desprs Afegir a la tristesa el sentiment d'observaci i de dedicaci a la tristesa s absrud. No s necessari. Un no est malalt si no sap que est malalt. Inmersi absurda en el dolor. s absurd patir. L'ignorant pecar i val ms que sigui humil, que no que sigui orgulls i que tingui por. Afectes que un savi ha de rebutjar, evitar. Son afectes que tenen una doble cara segons els apliquem a un savi o a un ignorant. s preferible viure entre ignorants que viure sol. (Proposici 70, quarta part) Dic tant com pot. No ofendre. Deixaria de ser lliure si no fos savi. Si ofengus, condemnaria al savi a viure sol. Difcil equilibri. Equivalncia amb la vida real d'Spinoza.