SENYORIA DE LA TERRA I TINENA PAGESA.

ESTUDI SOBRE LES RELACIONS AGRRIES AL COMTAT DE BARCELONA DES DE LA FI DELS SISTEMES DEXPLOTACI DOMINICAL FINS ALS ORGENS DE LEMFITEUSI (SEGLES XI-XIII)1
PERE BENITO

Lobjecte daquesta tesi s lestudi dels canvis que es produren en les relacions entorn de la terra, entre senyors i pagesos tinents, en una part representativa de lanomenada Catalunya Vella, les terres de lantic comtat i dicesi de Barcelona (pla de Barcelona i del Llobregat, Maresme, Valls i Peneds), entre mitjan segle XI i finals del segle XIII, etapa que conegu la formaci duna elit pagesa propietria de grans extensions de domini til i la submissi de la pagesia a la dependncia real i personal dels senyors de la terra. La metodologia adoptada per estudiar les relacions entre els senyors i els pagesos que detenien drets sobre la terra en la seva globalitat, des de la precria fins a lemfiteusi i des de la servitud fins a lexercici de la justcia senyorial, sallunya tant de la tradicional historiografia del dret catal, centrada en lestudi de la figura jurdica esttica, com de lestructuralisme marxista que havia subordinat els estudis sobre les relacions agrries al debat sobre els sistemes de producci i les transicions histriques del feudalisme al capitalisme. Les relacions entorn de la terra no comprenen noms relacions econmiques dexplotaci o dextracci i apropiaci de lexcedent, caracterstiques dun sistema de producci determinat, sin tamb, i principalment, drets sobre la terra definibles en termes de propietat, possessi, domini i tinena. Queden, per tant, fora daquest estudi les relacions socials de producci desenvolupades al marge de les formes de detenci jurdica de la terra: treball assalariat, esclavatge, etc. Com que involucraven drets sobre la terra i no nicament relacions socials de producci, les relacions entre senyors i tinents donaren lloc, a la Catalunya dels segles XI-XIII, a una prctica jurdica, a un dret escrit, que constitueix alhora font i matria del coneixement histric.

1. Tesi de doctorat dirigida per Josep M. Salrach, professor dHistria Medieval de la Universitat Pompeu Fabra, i defensada l11 de maig de 2001 al Sal de Graus de la Facultat de Geografia i Histria de la Universitat de Barcelona, davant dun tribunal constitut per Antoni Riera i Melis (Universitat de Barcelona), Maria Teresa Ferrer i Mallol (Instituci Mil i Fontanals - CSIC), Gaspar Feliu i Montfort (Universitat de Barcelona), Pierre Toubert (Universit de Paris I-La Sorbonne / CNRS) i Paul H. Freedman (Yale University), i que va obtenir la qualificaci dexcellent cum laude per unanimitat.

150 PERE BENITO

Una part important de la tesi est dedicada a lestudi de la prctica jurdica que regul les relacions entorn de la terra entre els senyors i els seus tinents, els anomenats contractes agraris, i especficament a aquesta figura jurdica capital en la histria de les relacions agrries abans de la difusi de lemfiteusi a la Catalunya Vella que fou la carta precria, la concessi que una instituci eclesistica feia a un particular dun predi (una parcella, un mas amb les seves terres, etc.) amb la missi dedificarlo, conrear-lo, fer-hi plantacions, etc., sota determinades condicions econmiques. La difusi de la precria al llarg del segle XII es troba estretament associada al naixement duna tinena pagesa contractual, jurdicament privilegiada, diferenciada de la tinena consuetudinria propera al rgim del petit alou, i a les condicions que acabaren per configurar, entre mitjan segle XII i el primer quart del segle XIII, la servitud pagesa, lobligaci de residncia personal en el mas, la solidesa del tinent i la remena. La descoberta duna massa important de documentaci judicial (plets, judicis, arbitratges, definicions, etc.) ens alert, per, ben aviat, de la importncia que tingu, a partir dun moment determinat, la justcia senyorial en la definici de les relacions amb els homes propis dels seus dominis, i defin el que constitueix el segon gran objectiu de la recerca: estudiar el paper de la justcia en el seu sentit ms ampli en la senyoria de la terra i en les relacions agrries i, en concret, els processos seguits per les grans senyories eclesistiques contra els pagesos establerts en els seus dominis. Tractar de les relacions entorn de la terra, de precria, emfiteusi, servitud i justcia als segles XI-XIII, vol dir parlar essencialment de senyories eclesistiques i ordes militars: la seu de Barcelona i les institucions sorgides del desmembrament del seu patrimoni als segles XI-XII (cannica, hospital, pabordies, beneficis), els monestirs de Sant Cugat del Valls, Sant Lloren del Munt, Sant Maral del Montseny, Sant Pol del Maresme, entre daltres, la comanda templera del Valls, amb seu a Palau-solit, i la comanda hospitalera de Sant Valent de les Cabanyes, al Peneds. La producci de precries forma part de lentramat destratgies que portaren els monestirs, les grans senyories eclesistiques i els ordes militars a la configuraci duna nova senyoria fonamentada en la prctica jurdica, el dret escrit com a sistema de regulaci de les relacions amb els homes dels dominis, alternativa a la senyoria castral fonamentada en el govern del territori i la pertinena dels homes al territori per naixement, amb la qual entr en contradicci. En aquest sentit, aquesta tesi no s noms una histria de la pagesia, de les condicions de detenci de la terra i dels orgens de la servitud, sin tamb, ni que sigui de manera tangencial o collateral, una aportaci a la histria de la senyoria a la Catalunya medieval. Des daquesta doble perspectiva, senyoria de la terra i tinena pagesa, podem resumir els grans canvis experimentats en les relacions agrries entre mitjan segle XI i finals del segle XIII en cinc processos histrics que hem tractat de manera transversal al llarg de les quatre parts i setze captols que estructuren la tesi, i que resumirem a continuaci:

151
SENYORIA DE LA TERRA I TINENA PAGESA. ESTUDI SOBRE LES RELACIONS AGRRIES AL COMTAT DE BARCELONA DES DE LA FI DELS SISTEMES DEXPLOTACI DOMINICAL FINS ALS ORGENS DE LEMFITEUSI (SEGLES XI-XIII)

1) La dissoluci i reconversi de les dominicatures senyorials al sistema del mas i de la tinena hereditria entre finals del segle XI i finals del segle XII. 2) La formaci de la gran tinena pagesa, de la tinena ampliada, lligada a lascens duna elit local integrada per batlles, els administradors de la senyoria, i pagesos grassos a la segona meitat del segle XII. 3) La instauraci de la servitud de la gleva, la remena, en el marc de la lluita de les senyories eclesistiques contra la mobilitat dels tinents i contra la senyoria territorial per aconseguir el ple domini dels homes establerts a les seves terres entre 1160 i 1210. 4) Lofensiva dels senyors de la terra contra els seus tinents a travs de la capbrevaci i dels processos judicials que sen derivaren al segon quart del segle XIII. 5) Els orgens i desenvolupament de lemfiteusi a les zones periurbanes. LA RECONVERSI DE LES DOMINICATURES SENYORIALS (SEGLE XII) Fins a finals del segle XI, una part de les terres del comtat de Barcelona sota domini senyorial se sostreia del rgim de la tinena pagesa consuetudinria predominant als territoris del rerepas on la petita explotaci agrria constitua el model predominant de poblament i dorganitzaci de lespai. Ens referim a les anomenades dominicatures, terme que les fonts de procedncia eclesistica utilitzen per designar la part del domini explotada directament, no concedida a pagesos. Podem definir la dominicatura en negatiu, com el territori on no existia tinena pagesa, s a dir, una forma estable de detenci de la terra que conferia al pags que la conreava el dret dheretar-la als seus familiars o propers. En general, a lest del Llobregat les dominicatures eren territoris compactes corresponents a subdivisions dels grans districtes castrals (Castelldefels, dins del terme del castell dErampruny; la dominicatura de Moja, etc.); al seu interior hi havia masos (mansi dominici), on habitaven pagesos dependents (homines dominici). El centre de la dominicatura era un mas fortificat, sovint anomenat torre, sala o soler, que exercia funcions de batllia sobre el territori. Al territori de Barcelona, la majoria de parcelles sota domini eclesistic eren tingudes in dominium, tot i lextraordinria fragmentaci de la propietat entre senyories i lexistncia dalous de ciutadans i pagesos. Al Valls, on predominava la tinena consuetudinria i el petit alou pags, les dominicatures, ms modestes, es localitzaven a les planes frtils, en els cursos dels rius Mogent, Tenes, Ripoll, Riu-sec, Bess (Ripollet i Bellve), riera de Caldes, etc. Un tipus de contracte altament representat en la prctica jurdica del segle XI es relaciona amb lexplotaci de lespai indominicat de la senyoria al territori de Barcelona: la complantatio. Levoluci daquest contracte a la segona meitat del segle XI, entre 1054 i 1075 ja mostra, per, al territori de Barcelona, el primer estadi de la transici cap a la tinena hereditria. El moviment de reconversi de les dominicatures al sistema del mas i de la tinena pagesa hereditria sinicia a finals del segle XI i arriba a la seva fase lgida en-

152 PERE BENITO

tre 1135 i 1192. Entre 1135 i 1190, un nombre significatiu de concessions de parcelles dorigen dominical tenen per objecte la fundaci o restauraci de masos. Els senyors de la terra cedeixen a un individu o a una parella un camp, una parellada, dhuc tota una dominicatura, per aixecar-hi o reconstruir-hi un mas preexistent (ad mansum condirigendum). En la majoria de casos, els fundadors restauradors de masos dominicals eren batlles o pagesos solvents dextracci local, per en alguns casos la cessi fou feta a clergues, monjos o familiars vinculats a la cannica de la seu o als monestirs, o a mercaders dorigen urb. Mitjanant la parcellaci de les terres de les antigues dominicatures i la seva assignaci a pagesos rics, clergues o mercaders, els senyors pretenien vincular a la gesti i explotaci de parts del domini una clientela solvent capa dafrontar la posada en marxa de les explotacions, de garantir-ne la rendibilitat futura i de respondre de les rendes que en sortien. La reconversi de les dominicatures don lloc a la creaci de grans masos compactes en lespai que, en un bon nombre de casos, ultrapassaven la unitat dexplotaci familiar agrria. Les concessions contenien implcit un procs dexpansi de la tinena dins del permetre de les afrontacions de lhonor cedit a partir de la incorporaci de parcelles tingudes o treballades pels antics conreadors que, a la seva mort, revertien en obertura a la senyoria. Les terres dorigen dominical foren cedides en un rgim assimilat al de la tinena hereditria prpia de les zones de predomini de la petita explotaci agrria, per no plenament identificat amb ell, almenys fins a finals del segle XII. Els senyors mantingueren un control estricte sobre els casaments i la successi dels pagesos amansats a les dominicatures per tal devitar la collateralitat de la successi. Daltra banda, existia un lligam estret de carcter personal que unia els homines dominici als senyors, que implicava vassallatge i dependncia personal. Finalment, els senyors acostumaven a reservar-se en domini alguna part emblemtica o clau dins lengranatge econmic del mas (la torre, el celler, un sagrer, un arbre, etc.). Fins a finals del segle XII, aquests masos mantingueren la seva condici dominical originria (mansos dominicos). Per als inicis de la tretzena centria lemfiteusi acab per homogenetzar les condicions de detenci de la terra al model de la tinena perptua amb divisi de domini. Fou a partir daleshores que la noci de dominicatura, o el seu equivalent catal de domenge, pass a identificar restrictivament la reserva senyorial. AL REREPAS: LA FORMACI DE LA GRAN TINENA PAGESA Mentre les grans dominicatures senyorials eren parcellades i reconvertides en unitats de tipus mas, a les zones de predomini de la petita explotaci agrria, del petit alou pags i de la tinena consuetudinria (Valls, Anoia penedesenc, Maresme), al llarg de tot el segle XII i durant la primera meitat del segle XIII, es produa un movi-

153
SENYORIA DE LA TERRA I TINENA PAGESA. ESTUDI SOBRE LES RELACIONS AGRRIES AL COMTAT DE BARCELONA DES DE LA FI DELS SISTEMES DEXPLOTACI DOMINICAL FINS ALS ORGENS DE LEMFITEUSI (SEGLES XI-XIII)

ment de signe invers: lengrandiment de la tinena pagesa a partir de la concentraci de masos abandonats. Ambds processos, tot i divergents i aparentment contradictoris, confluren en el temps i tingueren uns efectes socials similars, la conformaci duna elit pagesa que assum un paper protagonista en la gesti de porcions de la senyoria, i probablement tamb oberen a unes mateixes causes. Des de mitjan segle XI, un percentatge significatiu de concessions tenen per objecte masos abandonats i derruts per mort i manca de successi dels antics ocupants. Les precries que presenten indicis de soluci de continutat de les explotacions agrries augmenten significativament a partir de 1160, i entre 1194 i 1220 es registren els processos ms espectaculars de concentraci de masos i terres. Aquestes concessions testimonien, entre finals del segle XI i mitjan segle XIII, una profunda crisi demogrfica del mn rural, la mxima intensitat de la qual caldria situar entre 1160 i 1250. Sobre les causes daquesta crisi, formulem dues hiptesis absolutament compatibles i complementries: les mortaldats provocades per crisis puntuals de subsistncia i un moviment migratori a les viles mercat del rerepas i de les zones de nova colonitzaci de la Catalunya Nova que gaudien de privilegis de franquesa. El primer factor sembla haver estat important almenys fins a comenaments del segle XII, mentre el segon esdevindria determinant a partir de 1160. Lemigraci dels desheretats dels masos i de m dobra subalterna cap a les viles mercat emergents al rerepas i als territoris de nova colonitzaci permetria explicar les dificultats per reemplaar els hereus quan aquests morien. La hiptesi de la crisi demogrfica permetria explicar, tamb, la crisi dels sistemes dexplotaci dominical i la parcellaci de les dominicatures amb unitats de tipus mas. Els senyors haurien acabat per cedir les terres de la dominicatura als seus dominici en un rgim assimilat a la tinena perptua, caracterstic dels territoris del rerepas, com a soluci extrema per tal de garantir la continutat de les explotacions i el manteniment de les rendes i, potser tamb, amb lobjectiu de dissuadir els pagesos de les temptatives de fuita a les viles mercat o als territoris de nova colonitzaci que oferien millors oportunitats. Entre els beneficiaris de processos dampliaci de la tinena, els batlles senyorials i els elements predominants de la pagesia local ocupen un lloc rellevant i protagonitzen els casos ms espectaculars dacumulaci de masos i terres. Els pagesos pogueren fer valer els drets successoris en alguns casos, per en la majoria la capacitat econmica per redrear les explotacions degu ser decisiva. Inicialment, els senyors toleraren la concentraci de terres per tal dassegurar la rendibilitat futura de les explotacions, amenaada per la davallada demogrfica, i acabaren sancionant, mitjanant la concessi precria, els processos de concentraci de masos a una elit solvent, capa de garantir-ne lexplotaci i de tributar les rendes. A finals del segle XII, per, les relacions entre les grans senyories eclesistiques canviaren de signe bruscament; sinici aleshores una frria disputa entre els se-

154 PERE BENITO

nyors de la terra i els seus batlles i tinents pel control dels masos rnecs, lluita que assoliria el seu moment culminant al segon quart del segle XIII. Els casos ms espectaculars de concentraci de masos i terres es registren durant el perode 1194-1220, quan mitjanant la precria els senyors sancionaren jurdicament, sovint desprs de llargs contenciosos, les ampliacions dutes a terme amb anterioritat pels seus batlles o per alguns dels seus tinents ms destacats a canvi de fortes entrades de numerari. LADSCRIPCI A LA GLEVA A travs de la precria, els senyors sancionaren jurdicament els traspassos de masos i terres, per amb una condici important: el tinent beneficiari de la concessi havia de garantir-ne, personalment o a travs dun dels seus fills o de tercers, locupaci. Laparici del deure de romandre al mas en les precries a partir de mitjan segle XII es relaciona directament amb el procs, suara descrit, dampliaci de la tinena pagesa a partir de ladquisici de masos rnecs. Lampliaci de la tinena ms enll del mas, la unitat de percepci de rendes, representava per als senyors una doble amenaa, poltica i econmica. Poltica, perqu consolidava una elit pagesa, integrada per batlles i pagesos grassos, al front de grans extensions de domini til. Econmica, perqu la gran tinena suposava una amenaa a la continutat dels masos com a unitats dexplotaci i de gesti de la senyoria, de centralitzaci de la producci agrria i de percepci de rendes. Locupaci humana dels masos era la garantia de la conservaci i la millora de ledifici del mas i lexplotaci de les terres i, per tant, del manteniment del nivell de les rendes agrries. Els senyors exigiren als receptors la residncia en un mas, el ms important, emblemtic, el nucli patrimonial, i, addicionalment, transferiren als fills no hereus o, en defecte de fills, a tercers, el deure dhabitar en els masos incorporats a la tinena. Lideal senyorial dadequar el mas a la tinena top, per, ben aviat, amb la feblesa de les famlies pageses, en molts casos parelles joves sense fills o amb fills que encara no tenien ledat dheretar i fer-se crrec de lexplotaci. Davant la dificultat dassegurar, a curt o mitj termini, ladequaci del mas a la tinena pagesa mitjanant la divisi de lherncia, els senyors optaren, a partir de 1188, per ajornar o diferir la installaci dels fills en els masos i acceptar temporalment lestabliment de tercers, de parents o dhomes o dones aliens a la famlia del tinent, que complissin, en substituci daquest, amb el deure de residir al mas i de conrear les terres. La poltica senyorial es dirigia a assegurar, costs el que costs, locupaci humana del mas, que era la garantia de lexplotaci de les terres i del manteniment de les rendes agrries. Lincrement del nombre dajornaments, remissions i redempcions destatge a partir del darrer decenni del segle XII revela, per, les dificultats dels tinents per garantir locupaci i la plena explotaci dels masos, ja sigui personalment o per ter-

155
SENYORIA DE LA TERRA I TINENA PAGESA. ESTUDI SOBRE LES RELACIONS AGRRIES AL COMTAT DE BARCELONA DES DE LA FI DELS SISTEMES DEXPLOTACI DOMINICAL FINS ALS ORGENS DE LEMFITEUSI (SEGLES XI-XIII)

cers. La crisi demogrfica del camp i la seva conseqncia principal, laband dels masos, adquir entre 1193 i mitjan segle XIII dimensions dramtiques. Si lobligaci del tinent de romandre al mas es relaciona amb la lluita dels senyors contra labsentisme i la deserci de les explotacions, la dsser soliu del senyor, estipulada de manera parallela a les concessions precries a partir de mitjan segle XII, es relaciona amb la mobilitat creixent dels tinents i la multiplicitat de dependncies derivada de lampliaci de la tinena a partir de la incorporaci de masos de diferents senyors o de la localitzaci de la tinena en territoris de justcia baronial. Originriament, per, la solitud i el deure dhabitar en el mas no era un ndex de servitud, sin una condici contractual fixada a les concessions precries. Tal com assenyal Vicens Vives, seguint Brutails, la qesti clau en els orgens de la servitud pagesa s a partir de quin moment i per qu la residncia en el mas deix de ser una realitat de fet per esdevenir un estat de dret, una condici jurdica que obligava el tinent i tots els seus descendents envers els senyors de la terra. A linici del segle XII, ladscripci ja era considerada pels senyors de la terra com un costum territorial que afectava tots els tinents dels masos daquest costat del Llobregat, dacord amb largumentaci dels monjos de Sant Lloren del Munt en reclamar el domini de Ramon Fabra lany 1215. DE LA REMENA A LA JUSTCIA SENYORIAL: LA QESTI DELS ORGENS DE LA SERVITUD A partir de 1160 els senyors exigiren la redempci als tinents que deixaven el mas per anar a raure a una altra senyoria o a una vila lliure. Lopci per a les redempcions, per la compensaci econmica de la prdua dun home propi, posa de manifest la incapacitat dels senyors per retenir els habitants dels masos, per posar fre a la mobilitat dels tinents. Tal com havien assenyalat Vicens Vives i Paul Freedman, la primera servitud pagesa es defin entre 1160 i 1225 en termes de redempci per canvi de senyoria com a reacci a la mobilitat dels tinents i els traspassos de senyoria o jurisdicci. La denominaci homes de remena, amb la qual foren coneguts els homes propis, solius i afocats dels senyors de la terra, no era una figura retrica. La servitud pagesa nasqu com a reacci senyorial a la mobilitat pagesa en un context de fretura dhomes i daband de les explotacions agrries. La servitud, el domini personal dels homes derivat de la tinena de la terra, es troba, en segon lloc, estretament vinculada a la justcia. El sentit tangible del domini dels homes era, ultra la redempci en cas de trasps de senyoria, lexercici de la justcia civil i el cobrament dels drets que sen derivaven, entre els quals es trobaven les cinc causes, el que posteriorment es coneixeria amb el nom de mals usos. Entre 1160 i comenaments del segle XIII, els dominis de senyories eclesistiques i els alous pagesos enclavats en territoris de justcia baronial foren lepicentre dun llarg conflicte entre els senyors dels castells i els seus castlans i els senyors de la

156 PERE BENITO

terra per lexercici dels drets inherents a la senyoria jurisdiccional: els estacaments, la ferma de dret i els mals usos (intesties, eixorquies, cugucies, etc.). Tant les precries com els contractes de guarda i batllia sinscriuen plenament en el marc de la lluita de les senyories eclesistiques i dels ordes militars per sostreure els homes dels seus dominis de la jurisdicci dels senyors territorials com a reacci a les violncies i exaccions perpetrades pels nobles. Mitjanant la concessi precria, les senyories eclesistiques comenaren a teixir, a partir de mitjan segle XII, una xarxa de fidelitats amb els tinents dels masos dels seus dominis, lobjectiu darrer de la qual era sostreurels de la jurisdicci dels senyors territorials. La ferma de dret, figura jurdica clau en lexercici de la jurisdicci sobre els homes, i els mals usos (intesties, eixorquies, cugucies, etc.) comenaren a gravitar dins lrbita de les relacions entre els senyors de la terra i els seus tinents. A linici del segle XIII, la identificaci entre el domini sobre la terra i el domini dels homes que hi vivien ja era plena, drets de justcia inclosos. Per lalliberament de la justcia baronial es gir ben aviat contra els mateixos tinents. A partir de 1225, els senyors de la terra comenaren a exigir als seus vassalls reconeixement de domini, recorrent, quan calia, a la ferma de dret. Lobjectiu de les confessions no era servir ladministraci de la senyoria, sin disposar dinstruments legals per actuar judicialment contra els tinents en absncia de cartes precries. La capbrevaci i lexercici de la justcia foren els alaprens duna mateixa tenalla que els senyors de la terra empraren per constrnyer els seus tinents al compliment de les seves obligacions. Durant el perode 1225-1260, els senyors de la terra recorregueren a la justcia contra alguns dels seus tinents ms destacats amb dos objectius. Un dimmediat, de carcter econmic: lluitar contra la morositat i labsentisme dels tinents, recuperar les rendes degudes, tant les prestacions consuetudinries com els llusmes de les transaccions passades, i garantir la continutat de les explotacions. I un altre de poltic: fer front a la transmissi indivisa de la tinena ampliada i evitar la consolidaci del gran til pags. Tot i labast limitat de lofensiva judicial dels senyors, els plets iniciats contra alguns tinents destacats tingueren un efecte dissuasiu important sobre el conjunt de la pagesia dependent, i aconseguiren instaurar un cert ordre contractual a la ruralia. Daltra banda, la capbrevaci contribu decisivament a la restauraci del mas com a unitat administrativa de la senyoria, i a lextensi de la servitud i lemfiteusi a la pagesia tinent. Els processos de capbrevaci i lextensi de les concessions precries a tots els titulars de la tinena tingueren, per tant, un efecte homogenetzador important sobre la pagesia. Les precries homogenetzaren les condicions de detenci de la terra, lafocament, lobligaci de residir de manera permanent al mas i la condici dhomes propis i solius del senyor de la terra de tots els titulars de tinences.

157
SENYORIA DE LA TERRA I TINENA PAGESA. ESTUDI SOBRE LES RELACIONS AGRRIES AL COMTAT DE BARCELONA DES DE LA FI DELS SISTEMES DEXPLOTACI DOMINICAL FINS ALS ORGENS DE LEMFITEUSI (SEGLES XI-XIII)

ELS ORGENS I EL DESENVOLUPAMENT INICIAL DE LEMFITEUSI El darrer gran procs histric estudiat s el dels orgens i desenvolupament inicial de lemfiteusi com a sistema jurdic assimilat i, alhora, diferenciat de la precria. Laparici a comenaments del segle XIII de lemfiteusi ha dentendres en el marc de la reacci de les senyories eclesistiques delmades per una profunda crisi econmica, davant de la gesti autnoma, associada a prctiques remuneratives (cobrament dentrades, censos onerosos), que des de feia decennis protagonitzaven alguns tinents i feudataris tant a la geografia del mas (tinents de masos dominicals, tinents que havien acumulat masos) com a les zones periurbanes (ciutadans honrats). Des de mitjan segle XII, alguns tinents dinstitucions eclesistiques o del domini reial atorgaven precries o sotsestablien honors, masos i parcelles que detenien en feu o per precria, al marge dels senyors de la terra. En zones periurbanes, on la pressi demogrfica era superior, el sotsestabliment de parcelles contra el pagament de censos lucratius tingu de bell antuvi una dimensi especulativa. Les entrades dels sotsestabliments sincrementaren espectacularment desprs de 1199, i arribaren al seu punt lgid durant els anys 1199-1203 i, desprs de la constituci de 1211, durant el decenni 1212-1222. La reivindicaci eclesistica del llusme dels sotsestabliments contribu decisivament a la primera definici legal de lemfiteusi. La constituci de Pere I que prohibia als tinents alienar els seus bns sense laprovaci del senyor fou el fonament jurdic del dret senyorial de firmar els sotsestabliments i els contractes desponsalici, assimilats a la resta dalienacions, i de cobrar els corresponents llusmes. La constituci de 1211 es pot considerar, per tant, lorigen, el punt de partida, de lemfiteusi, entenent com a tal un sistema jurdic derivat i alhora diferenciat de la precria, que conciliava els interessos dels senyors de la terra i els seus tinents i feudataris. Des daquesta perspectiva, lemfiteusi es pot plantejar com un marc de negociaci i de repartiment de drets i rendes entre senyors i tinents. En el seu sentit ms ampli, lemfiteusi acab homogenetzant jurdicament totes les formes de detenci de la terra, des del feu fins a la precria. Ara b, lemfiteusi considerada en el seu sentit estricte, s a dir, lestabliment i el sotsestabliment a cens, tingu un abast limitat a les zones periurbanes, a lentorn de la ciutat de Barcelona i de les principals viles mercat. Fou aqu on lemfiteusi especulativa es desenvolup en vertical i on la renda consuetudinria, els pagaments a parts de fruits, foren rpidament substituts per censos en moneda i en espcie. Pels avantatges que aquests suposaven (simplificaci del sistema de percepci de rendes, estabilitat dels ingressos, alta rendibilitat), els senyors savingueren aviat a convertir en pagaments fixos les obligacions consuetudinries que gravaven els masos i parcelles. Les reduccions a cens sincrementaren espectacularment a partir de 1255, amb larrencada del creixement agrari. Aquests actes es poden interpretar alhora com la

158 PERE BENITO

conseqncia de la crisi del model consuetudinari de prestacions, regit pel costum territorial, i de ladaptaci dels senyors a lemfiteusi, al sotsestabliment a cens que practicaven els seus tinents. Les reduccions a cens implicaven la caducitat de les condicions de detenci de la terra regides pel costum territorial que recollien les antigues precries, per no suposaren la fi de la de la sobirania jurdica del costum territorial sobre les condicions econmiques de detenci de la terra. A la Catalunya Vella, el rgim consuetudinari territorial dorigen altmedieval sobrevisqu, malgrat laven de leconomia monetria que es verifica durant la gran etapa de creixement del mn rural que va de mitjan segle XIII a les primeres mortaldats del segle XIV. Daltra banda, fora de lentorn urb, els senyors limitaren el desenvolupament de lemfiteusi, prohibint o desencoratjant el sotsestabliment per lamenaa que suposava per a la continutat del mas com a entitat jurdica i fiscal en el marc de la senyoria de la terra. Laparici de contractes darrendament i de mitgeria temporal o llaur de parcelles i de masos, com a soluci dels tinents per garantir-ne locupaci i explotaci, sha de relacionar amb els lmits que, a partir del segon quart del segle XIII, just quan lemfiteusi esdevenia hegemnica, els senyors imposaren al sotsestabliment. En darrer terme, els grans canvis experimentats en les relacions entorn de la terra entre 1160 i mitjan segle XIII, des de la implantaci de la servitud fins als processos de capbrevaci, passant per la reclamaci dels llusmes, es poden interpretar en termes de rearmament de les senyories alodials, que recorregueren, primer, al dret escrit, la concessi precria, per fixar les relacions amb els seus tinents; en segon lloc, a la reforma administrativa (capbreus, comptabilitat) per fiscalitzar la gesti dels seus batlles i, finalment, a la capbrevaci i a la justcia per instaurar lordre contractual en els seus dominis. Potser per aix, en lloc de rearmament caldria parlar prpiament de la gnesi, entre 1160 i 1220, duna nova senyoria basada en el domini personal dels tinents establerts als seus dominis, diferenciada de la senyoria territorial o jurisdiccional, de castell termenat, amb la qual entr en contradicci. Al seu torn, la gnesi de la senyoria de la terra es pot plantejar, en darrer terme, com la reacci de les grans senyories eclesistiques a la crisi del mas i a la de la renda agrria que pat la Catalunya Vella entre finals del segle XI i mitjan segle XIII, i a lascens duna elit rural de tinents integrada per administradors dels dominis i pagesos enriquits, com a conseqncia de les transformacions en lestructura humana i el poblament que sesdevingueren ran del desenvolupament de les viles mercat del rerepas i, desprs de les conquestes, de la colonitzaci de les terres de la Catalunya Nova, del Pas Valenci i de les Illes Balears.