Edita

Fundaci la Caixa

rgans de Govern de lObra Social la Caixa

COMISSI DOBRES SOCIALS President Vicepresidents Vocals Secretari Director general de la Caixa Isidre Fain Casas Salvador Gabarr Serra Jordi Mercader Mir Manuel Ravents Negra Marta Domnech Sard Javier God Muntaola Immaculada Juan Franch Justo B. Novella Martnez Mag Pallars Morgades Alejandro Garca-Bragado Dalmau Joan Maria Nin i Gnova KITSCAIXA VALORS Concepte general Toni Cirera i disseny del material Continguts i redacci guia Disseny grfic Correcci i traducci Fotografies Illustracions Enregistrament CD Producci Assessorament Agraments Impressi Teresa Cirera, Anna Carpena, Marta Berrocal, Ana Carrera i Gabriela Rubio Miquel Puig Llus Garcia Eloi Bonjoch Marta Balaguer, Arnal Ballester, Gabriela Rubio, Marc Torrent, Assumpta Cirera, Alfonso Cobas i Lina Velzquez Olivia Sound, Toni Colomer, Xevi Garca, Mar Nicols, Esperana Domnech i Daniel Albiac Marc Ruiviejo, Gloria Escorihuela, Llus Blanc, Carolina del Bosque i Joana Salas (Produccions Educatives) Anna Carpena, M. Rosa Buxarrais i Miquel Martnez Merc Escard, Eva Bach, M. del Tura Bovet, els mestres i alumnes del CEIP lEra de Dalt (Tona), i ms de 50 industrials i artesans que han participat en aquesta producci. Grfiques Ortells S. L.

Director executiu de lObra Social Josep F. de Conrado i Villalonga PATRONAT DE LA FUNDACI President dhonor President Vicepresident 1r Vicepresidents Patrons Secretari (no patr) Vicesecretari (no patr) Director general Josep Vilarasau Salat Isidre Fain Casas Ricard Fornesa Rib Salvador Gabarr Serra Jordi Mercader Mir Joan Maria Nin i Gnova Ramon Balaguer Gaet M. Amparo Camarasa Carrasco Josep F. de Conrado i Villalonga Marta Domnech Sard Manuel Garca Biel Javier God Muntaola Immaculada Juan Franch Juan Jos Lpez Burniol Montserrat Lpez Ferreres Amparo Moraleda Martnez Miquel Noguer Planas Justo B. Novella Martnez Vicen Oller Compa Mag Pallars Morgades Alejandro Plasencia Garca Manuel Ravents Negra Leopoldo Rods Casta Luis Rojas Marcos Lluc Toms Munar Francesc Tutz Bennasar Josep Vilarasau Salat Nuria Esther Villalba Fernndez Josep Francesc Zaragoz Alba Alejandro Garca-Bragado Dalmau scar Caldern de Oya Josep F. de Conrado i Villalonga

dels textos, els autors de les fotografies, Eloi Bonjoch de les illustracions, els illustradors de ledici, Fundaci la Caixa, 2007 Dipsit legal: xxxxxxxxxxx

rea dIntegraci Social

Director Programa Subdirectora Coordinaci del programa Albert Lpez Joves amb valors Joana Prats Elisabet Yanovsky

ndex

06 PRESENTACI 09 EDUCACI EN VALORS Anna Carpena

12 KITSCAIXA VALORS 14 KIT IDENTITAT 16 QUALITATS PERSONALS 20 AUTORETRAT 22 EMOCIONS I SENTIMENTS 26 DIBUIXOS CENTRATS 28 INTERIORITZACI 32 KIT CONVIVNCIA 34 EMPATIA 40 TREBALL COLLABORATIU 42 RESOLUCI DE CONFLICTES 46 INTERIORITZACI 48 KIT RESPONSABILITAT 50 CADENA DE RESPONSABILITAT 56 GESTI DESTATS DNIM 59 CONSUM DAIGUA 62 INTERIORITZACI 65 BIBLIOGRAFIA 66 MANTENIMENT DELS KITSCAIXA VALORS

Presentaci

LObra Social la Caixa ha creat el programa Joves amb valors, amb lobjectiu de contribuir a fomentar els valors tics i de convivncia, aix com potenciar el paper actiu dels joves en la construcci de la societat. El programa consta de diverses activitats de sensibilitzaci una exposici, tallers educatius i activitats familiars, duna publicaci i dun concurs, el qual promou la participaci social dels nois i noies i reconeix la tasca altruista que estan duent a terme molts joves que impulsen projectes de servei a la comunitat. El resultat ha estat molt positiu: shan donat a conixer projectes que ja estaven en marxa i se nhan generat de nous; sha estimulat el debat i sha fomentat una imatge positiva dels joves, els quals esdevenen un model per a daltres joves. Aix doncs, hem fet visible que els nois i noies tenen ganes de fer coses pels altres, dimplicar-se en iniciatives solidries i de participar en la vida de la comunitat. A aquest conjunt dactuacions, incorporem ara els KITSCAIXA VALORS, un nou recurs educatiu desenvolupat per la Fundaci la Caixa. Sadrea al professorat i alumnat deducaci primria, dentre 8 i 12 anys, amb la voluntat de potenciar els valors tics i de convivncia. KITSCAIXA VALORS cont un seguit deines fcils dutilitzar, polivalents i atractives, que permeten plantejar diverses qestions relacionades amb el coneixement dun mateix, amb la relaci amb els altres i amb la presa de decisions. Sestructura en tres grans apartats que es poden treballar de manera autnoma: identitat, convivncia i responsabilitat. Les activitats que es proposen sn molt variades. Inclouen des dactivitats per desenvolupar lautoconeixement i lempatia, fins a exercicis per adquirir la capacitat de relacionar-se amb els altres i resoldre situacions conflictives. La idea de fons s que, a partir de lautoestima i del

reconeixement de les nostres qualitats, del domini de les prpies capacitats i emocions, podem aprendre a respectar les normes i a valorar la diversitat, a ser tolerants i a preocupar-nos pels altres, a dialogar i a comprometrens. Des de fa anys lObra Social la Caixa interv en el camp educatiu desenvolupant recursos pedaggics que posa al servei de la comunitat educativa. Lobjectiu s facilitar labordatge en lmbit educatiu de temes dinters social relacionats amb la comunicaci, la salut o el medi ambient, els quals demanen la implicaci de tothom. Cada tema es planteja des de diferents punts de vista, seguint una metodologia transversal i participativa, dacord amb les indicacions despecialistes en diversos camps. Alumnat i professorat poden dur a terme les seves activitats de manera lliure, prenent com a model els suggeriments que sinclouen en el kit, i desenvolupar les seves propostes de manera creativa. Aix doncs, els KITSCAIXA VALORS esdevenen un conjunt de recursos pedaggics que fomenten hbits i valors fonamentals en el desenvolupament personal. La Fundaci la Caixa vol agrair la seva collaboraci a totes les persones que han participat en aquest projecte, i convidar la comunitat educativa a incorporar els KITSCAIXA VALORS a la vida de la classe i a enriquir-los amb les seves experincies.

Educaci en valors

Els valors sn, en certa manera, punts de referncia que guien les nostres accions al llarg de la nostra vida. Els valors donen sentit a les nostres accions, no noms a les personals, sin a les que compartim amb els altres, i a la nostra interacci amb el medi hum i natural. Per els valors de cadasc no sn esttics, es construeixen amb la vivncia. Daltra banda, quan donem valor a les coses, aquestes adquireixen significat. Quan optem per alguna acci, per exemple, s perqu aquesta t valor per a nosaltres. El valor provoca linters i el desig dactuar duna determinada manera quan el sentir, el pensar i el fer de la persona sintegren en una unitat. Tot aix forma part dun procs que cristallitza en un sistema de valors. Cada cultura prima uns valors per damunt daltres, per alguns es poden considerar universals i servir de base per a una tica de mnims en una societat plural. Aquesta tica no defineix una manera de viure, sin un conjunt de principis mnims que faciliten la trobada amb les altres persones i fan possible la convivncia. Els valors ens inviten a triar i a decidir qu posem en marxa i com. Quan una cosa ens atrau, ens hi adherim o no en funci del vincle emocional que hi haguem establert; s el sentiment el que ho est validant. Estimem o desestimem conferint a les coses valors positius o negatius. Perqu els valors es construeixen de manera integrada amb les emocions. Els valors sn el nord de la conducta humana, per de vegades no passen de ser meres declaracions dintencions que no arriben a materialitzar-se si no hi ha una gesti de les emocions. El fet de pensar que s bo ser solidari, per exemple, no s garantia de solidaritat. Ho ser quan, a ms de ser pensament, la solidaritat sigui sentiment i se senti el desig de ser solidari i es tingui la fora de voluntat per a dur a terme accions solidries. La ra sola no dna oportunitat de paladejar els valors.

10

KITSCAIXA VALORS es planteja com una proposta adreada als infants que pot contribuir, integrant emoci i ra, a la construcci duns valors que harmonitzin laprendre a ser, laprendre a conviure i laprendre a habitar el mn. Aprendre a ser, per a construir-se com a sser autnom, feli i responsable. Aprendre a conviure, per a ajudar a establir vincles i compromisos collectius, tot reconeixent-se com a sser interdependent amb laltre, amb la societat i amb la natura. Aprendre a habitar el mn, per a fer crixer linters i el desig de tenir cura dels recursos naturals. Les activitats i els materials que es presenten volen oferir oportunitats perqu, a travs de processos dautodescoberta, de descoberta de laltre i de descoberta de lentorn natural i social, es vagin adquirint valors sentits i raonats i la capacitat dactuar conseqentment amb aquests valors. Aprendre a ser requereix capacitat dautoconeixement i dautoregulaci. Lexperincia de coneixement i cura dun mateix, dobservar-se i dactuar sobre si mateix amb voluntat de millora, facilita la pau interior necessria per a actuar com a persona responsable amb ella mateixa i amb les altres. En aquest sentit, tenir conscincia de les prpies emocions fa possible comprovar que aquestes es poden modular de manera que les actuacions posteriors siguin les convenients. Els valors de la convivncia es basen en el propi reconeixement en laltre. Perqu laltre importi, per, primer cal reconixer-lo i per a poder-lo reconixer primer cal el propi reconeixement. La descoberta de la prpia humanitat porta a sentir lsser hum i a desenvolupar linters i la responsabilitat pel seu benestar. Ltica de la responsabilitat vers la natura, que fa possible la vida, porta a lacci convenuda dun consum responsable dels recursos naturals. Trobar un sentit a la manera dactuar en el consum dun b preuat, com ara laigua, comporta una implicaci personal responsable.

La millor manera de construir valors s viurels i compartir-los. El discurs, sense una prctica, no serveix de gaire. Sn necessries vivncies que portin a la consolidaci dels valors i al desig dexercir-los. Sentir junts promou valors de convivncia, facilita lesperit de no passar de llarg, daturar-se amb laltre i de no tenir actituds agressives quan la convivncia es complica. Viure emocionalment i compartidament experincies dalteritat apropa les persones. Per aix cal crear experincies idnies, cal construir espais per a la trobada, ja que els espais comuns humanitzen, faciliten la descoberta de necessitats compartides, com la necessitat de ser respectat, de ser tingut en compte, de ser valorat i estimat. Alhora, les prctiques dautodescoberta contribueixen a construirse com a persona capa de regular-se, que es relaciona, que t criteri i capacitat dacci volguda, i que en situacions de conflicte s capa de comprometres en un procs de dileg, amb voluntat dentesa i capacitat de planificaci. El desig de portar a laula propostes i materials per a viure la construcci duns valors didentitat i convivncia, pren cos en aquests recursos que teniu a les mans. No pretenen ms que ser una entre les moltes possibilitats que el dia a dia ofereix, en el marc de lescola, per a orientar els nois i noies en el seu creixement vers una personalitat moral.
ANNA CARPENA Formadora de professorat

11

KITSCAIXA VALORS

12

El programa KITSCAIXA VALORS s una proposta per a facilitar als mestres i alumnes de primria (especialment de 8 a 12 anys) eines per a treballar leducaci dels valors tics i socials. El principal objectiu dels kits s proporcionar recursos atractius, motivadors i senzills per tal dengrescar educadors i alumnes a superar el repte del creixement socioemocional i de construcci autnoma i racional de valors dintre de lescola. Amb aquests kits pretenem oferir un marc per a lexperimentaci, on nois i noies puguin interioritzar vivencialment experincies que afavoreixin el creixement moral, i donar-los elements per a poder entendre i raonar aquestes vivncies. Els KITSCAIXA VALORS contenen materials pensats per a ajudar a estructurar i dinamitzar activitats ben definides i senzilles daplicar en un grup de classe. A la guia ds es detallen les activitats i sacompanyen duna breu introducci que emmarca i fonamenta les experincies. La proposta est dividida en tres kits per a agilitzar els prstecs i facilitar el transport. De manera esquemtica avancem els aspectes ms destacats que es treballen a cada kit:

KIT IDENTITAT Valoraci de les qualitats personals i treball de lautoestima. Reconeixement de les emocions i sentiments que acompanyen les accions morals. Exercicis per a millorar la concentraci i aprendre a relaxar-se. Tcniques dinterioritzaci. KIT CONVIVNCIA Exercicis dempatia per a millorar la connexi i la comprensi dels altres. Desenvolupament i prctica dhabilitats collaboratives. Estratgies de resoluci de conflictes. KIT RESPONSABILITAT Reflexi entorn dels mecanismes de la responsabilitat i dels tipus de responsabilitat. Gesti de situacions on hi ha una elevada crrega emocional. Conscienciaci i prctica de la responsabilitat vers el medi a partir de lestudi del consum familiar daigua.

13

Cadascun dels tres kits se cedeix per separat a escoles i altres collectius en concepte de prstec durant 15 dies. La guia ds cont la informaci dels tres kits per a poder tenir, en tot moment, una visi global del projecte. En el CD que hi ha al malet COMPLEMENTS hi trobareu, en documents PDF, aquesta guia i la informaci grfica dels materials dels tres kits, perqu els pugueu reproduir si ho creieu convenient. Per a garantir la continutat de lexperincia s molt important que, acabat el perode de prstec, professors i alumnes feu un esfor per a ordenar els materials i comunicar als centres de recursos que distribueixen els kits qualsevol incidncia. Per a facilitar la vostra feina, al final de la guia trobareu un inventari detallat de tots els elements que integren cada kit. Per a ms informaci sobre els KITSCAIXA VALORS podeu consultar el lloc web www.laCaixa.es/ObraSocial i anar al programa Joves amb valors.

KIT IDENTITAT

GUIA DS DELS KITSCAIXA VALORS

KIT IDENTITAT EMOCIONS I SENTIMENTS 2 PSTERS EMOCIONS AGRADABLES MATERIALS Tapa Guia dus dels 3 KITSCAIXA VALORS Malet QUALITATS PERSONALS 20 FITXES DE QUALITATS PERSONALS 10 FITXES EN BLANC EMOCIONS I SENTIMENTS 6 FITXESAUTORETRAT EMOCIONS PRIMRIES Malet 11 FITXES SENTIMENTS AGRADABLES 15 MQUINES AUTODESCRIPTIVES

EMOCIONS I SENTIMENTS 2 PSTERS EMOCIONS DESAGRADABLES

15

11 FITXES SENTIMENTS DESAGRADABLES PSTERS EMOCIONS I SENTIMENTS: 10 FITXES VALORS 2 PSTERS EMOCIONS AGRADABLES 10 SUPORTS MAGNTICS PER A FER NOVES FITXES 2 PSTERS EMOCIONS DESAGRADABLES Malet EMOCIONS I SENTIMENTS QUALITATS PERSONALS: 20 FITXES QUALITATS PERSONALS 10 FITXES EN BLANC 2 CAPSES QUE CONTENEN: 6 FITXES EMOCIONS PRIMRIES 11 FITXES SENTIMENTS AGRADABLES 11 FITXES SENTIMENTS DESAGRADABLES 7 FITXES VALORS 10 SUPORTS MAGNTICS PER FER NOVES FITXES Malet DIBUIXOS CENTRATS 10 FITXES AMB DIBUIXOS CENTRATS PER FOTOCOPIAR 5 MQUINES PER CREAR DIBUIXOS CENTRATS ORIGINALS Malet COMPLEMENTS 2 CORDILLS PENJA-ROBES I 5 CORDILLS COLLARET 1 CD: GRAVACI UDIO DE 2 EXERCICIS DINTERIORITZACI. GUIA DS DOCUMENTS AMB ELS CONTINGUTS DELS 3 KITSCAIXA COMPLEMENTS 2 CORDILLS PENJA-ROBES I 5 CORDILLS COLLARET 1 CD AUTORETRAT 15 MQUINES AUTODESCRIPTIVES DIBUIXOS CENTRATS 10 FITXES AMB DIBUIXOS CENTRATS PER FOTOCOPIAR 5 MQUINES PER A CREAR DIBUIXOS CENTRATS ORIGINALS EXERCICIS DINTERIORITZACI: EL MAR, LA COVA GUIA DS PDF MATERIALS DELS 3 KITS PER IMPRIMIR PDF

QUALITATS PERSONALS

16

El primer pas vers el comproms amb laltre comporta conixer-se duna manera ajustada i valorar-se positivament, confiar en les prpies capacitats, construir-se, respectar-se, projectar-se i comprometres amb un mateix. Observant-se i reflexionant sobre tot all que s digne i positiu es despleguen sentiments de vlua i de mereixement de respecte i felicitat. Lautoconcepte i lautoestima que en deriven no sn noms caracterstics de lindividu, sin tamb dels grups. Quan un collectiu es visualitza positivament es creen dinmiques aglutinadores desforos per a aconseguir la consecuci dobjectius comuns, que alhora reforaran lautoconcepte del grup. Les activitats que us suggerim es poden desenvolupar de forma conjunta amb tot el grup classe. Es tracta que els alumnes examinin conjuntament el significat dun grup de paraules o conceptes i shi familiaritzin per a incorporar-los al seu vocabulari, i que posteriorment els emprin per a parlar de les seves qualitats personals i de les qualitats del seu grup. Les qualitats que es proposa treballar estan estretament relacionades amb valors personals i de convivncia: autenticitat, honradesa, respecte, senzillesa, modstia, justcia, responsabilitat, independncia, optimisme, honestedat, tolerncia, pacincia, sensibilitat, generositat, solidaritat, persistncia i sinceritat.

FITXES QUALITATS PERSONALS

ACTIVITAT 1

17

Actualment em veig una persona...

AFECTUOSA, ACOLLIDORA, CORDIAL ATENTA, SERVICIAL, AGRADA

A vegades em veig una persona una mica...

ESQUERPA, INDIFERENT, HOSTIL DESCORTS, DESCONSIDERADA, DESAGRADA PORUGA, INDECISA, TEMORENCA DESCONFIADA, INSEGURA, MALPENSADA TAFANERA, XERRAIRE, IMPRUDENT AVORRIDA, ENSOPIDA, ANTIPTICA REBEL, DESOBEDIENT, INCONFORMISTA OBSTINADA, TOSSUDA, RGIDA

Pengeu els cordills duna paret a laltra de la classe en suports ben slids. Repartiu una fitxa a cada alumne i demaneu-los que pensin sobre el significat de les paraules que apareixen, tant en lanvers com en el revers. A continuaci, feu que surtin dun en un i expliquin a la resta del grup la qualitat de la seva fitxa, tot suggerint-los que la defineixin recorrent a exemples reals o imaginats, i propiciant alhora el dileg entre tots els participants. Proposeu tamb que emprin expressions facials o corporals per a explicar els conceptes. La qualitat oposada que hi ha al revers de la fitxa els ajudar a precisar el significat de cada concepte. Cal assegurar-se que tothom entn b i explica el significat de les paraules que van sortint. A mesura que la mainada vagi intervenint, demaneuli que pengi les fitxes dels cordills, en ganxos, o b entre elles mateixes, per anar decorant la classe mentre avana lactivitat. Pot ser interessant introduir noves qualitats personals, especialment si en el transcurs de lactivitat es fa referncia a nous conceptes. Per a fer-ho, podeu escriure-les en papers i enganxar-los amb cinta adhesiva a les fitxes en blanc que hi ha al kit.

ATREVIDA, DECIDIDA, VALENTA

CONFIADA, SEGURA, CNDIDA

DISCRETA, RESERVADA, PRUDENT DIVERTIDA, RIALLERA, SIMPTICA

DCIL, OBEDIENT, COMPLIDORA

FLEXIBLE, ADAPTABLE, DCIL GENEROSA, DESPRESA, ESPLNDIDA GRACIOSA, IRNICA, BROMISTA POSITIVA, OPTIMISTA, ENTUSIASTA PRUDENT, REFLEXIVA, ASSENYADA

EGOISTA, COBDICIOSA, GARREPA

SERIOSA, AVORRIDA, ENSOPIDA

NEGATIVA, PESSIMISTA, APTICA IMPULSIVA, ARRAUXADA, IMPETUOSA

PACIENT, TRANQUILLA, SERENA NERVIOSA, IMPACIENT, INQUIETA PACFICA, CALMOSA, PAUSADA SENSIBLE, IMPRESSIONABLE, EMOTIVA SINCERA, FRANCA, NOBLE SEGURA, ATREVIDA, EXTROVERTIDA SENZILLA, MODESTA, HUMIL TOLERANT, RESPECTUOSA, COMPLAENT TREBALLADORA, ACTIVA, CONSTANT BUSCA-RAONS, AGRESSIVA, VIOLENTA DURA, IMPASSIBLE, INDIFERENT

MENTIDERA, HIPCRITA, FALSA TMIDA, VERGONYOSA, INSEGURA ORGULLOSA, ALTIVA, ESTIRADA INTOLERANT, INTRANSIGENT, RGIDA MANDROSA, GANDULA, OCIOSA

18

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

19

Demaneu als nois i les noies que pensin en ells mateixos i en com sn, i a continuaci convideu-los a triar tres o quatre fitxes amb les qualitats que els semblin ms caracterstiques de la seva persona. Podeu repetir lactivitat demanant-los que facin altres tries: tres qualitats que els agradaria tenir, tres que pensen que no tenen, tres que els agradaria no tenir, etc. Amb ajuda dels collarets que us proporcionem al malet de complements, els infants es poden penjar les fitxes al coll, com si fossin vestits. Suggeriu-los de fer una desfilada, davant de la resta de la classe, com si es tracts duna passejada de models, amb els vestits de qualitats personals. Mentre ho fan, animeulos a expressar en veu alta cadascuna de les qualitats que llueixin, intentant teatralitzar tamb la presentaci, que es pot fer en petits grups. Un cop hagin pensat en ells mateixos, podeu proposar que entre tots o en grups trin les qualitats que pensin que millor caracteritzen a personatges famosos o de ficci.

Formeu grups de dues a quatre persones i demaneu a cada grup que esculli totes aquelles qualitats que a priori els sembli que comparteixen. Daquesta manera podreu plantejar qestions didentitat collectiva. Ms que no pas que es posin dacord, limportant s el fet que parlin i discuteixin sobre les qualitats i tamb sobre els avantatges i inconvenients que pot representar per al propi grup tenir o no algunes daquestes qualitats.

Es pot continuar lactivitat proposant que valorin quines qualitats seria desitjable assolir, quines potenciar o quines evitar, per tal de sentir-se millor, tant a nivell individual com a nivell de grup.

AUTORETRAT

20

La manera com ens reconeixem influeix en com ens desenvolupem en els diferents mbits de la nostra vida, aix com en la construcci duna personalitat moral. El coneixement de nosaltres mateixos o autoconeixement fa referncia a processos continus, no acabats, de diferents facetes en diferents moments de la vida. s aquest un concepte important ja que no tanca portes, sin que convida a avanar vers la prpia millora personal. Alhora, saber-se no acabat permet lacceptaci de la prpia imperfecci, amb humilitat.

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

21

Cada participant necessita una mquina per a treballar, ats que lactivitat es fa de manera individual. Hi ha 15 mquines, per tant potser caldr que feu dos grups o que treballeu per torns. Repartiu les mquines i assegureu-vos que tothom comprn tots els tems. Demaneu als alumnes que primer reflexionin de forma individual sobre cadascun dells i a continuaci que valorin en quin grau (molt, bastant, poc o molt poc) shi veuen definits. Manipulant les palanques podran situar cada tem en el grau que considerin adequat. Encoratgeu els alumnes a imaginar-se en situa-

Proposeu als nois que copin en un full el grfic de barres que han fet amb la mquina dautodescripci i que a continuaci redactin un text a partir de la informaci que els proporciona.

tot cas, sempre es pot parlar de com sha sentit cadasc en realitzar lactivitat i comentar per exemple les dificultats que hagi tingut, pors, satisfaccions, etc. Lactivitat permetr saber quina s la imatge que

Per a ajudar-los en la redacci escriviu a la pissarra el principi del pargraf de manera que tothom el tingui a la vista, i tamb altres frases denlla que puguin anar emprant: Actualment em veig una persona molt ..., crec que sc bastant ..., em sembla que sc poc ..., i molt poc ...

tenen els alumnes de si mateixos i potser podr ajudar a plantejar estratgies per a aconseguir que alguns alumnes es construeixin una autoimatge ms objectiva en el cas que aquesta estigui molt distorsionada. s importantssim plantejar aquests aspectes amb tacte i discreci i no posar mai en evidncia una persona davant la resta del grup.

Amb les activitats que es proposen es vol ajudar els infants a exercitar i potenciar una mirada endins, per a descobrir-se, tot estimulant el desenvolupament de processos de reflexi sobre la seva prpia persona. Es tracta que els participants puguin reflexionar individualment sobre alguns dels trets que en el moment de realitzar lactivitat caracteritzen la seva manera de ser i de comportar-se. Per a fer-ho comptaran amb lajut de les mquines de test autodescriptiu, en les quals trobaran diferents tems que podran manipular, situant-los a diferents nivells, segons sigui la valoraci que cadasc faci de la seva prpia persona. Un cop realitzada lactivitat, cada mquina mostrar una mena de diagrama de barres autodescriptiu, a manera dautoretrat, que permetr treballar diversos aspectes relacionats amb lautoconeixement.

cions variades i indiqueu-los que han dintentar ser objectius i centrar-se en com sn i no en com els agradaria ser. Si es veu convenient es pot tamb estimular el dileg en parelles per a comentar algun dels tems o b els autoretrats acabats, amb la intenci que la conversa ajudi a aprofundir en lautovaloraci, perqu una mirada externa pot plantejar dubtes i enriquir la reflexi, sense que calgui fer judicis o arribar a lacord.

Lexercici pot anar ms enll si es proposa que reflexionin i escriguin tamb sobre els tems comentant si algun dells ha variat significativament amb el temps, o incloent aspectes que els sembli convenient variar de cara al futur: Abans era molt ms..., o menys... Magradaria ser ms.., o menys..., per millorar... (lautoestima, la confiana, el dileg, lamistat, la cooperaci, el respecte...). Tamb pot resultar apropiat que els nois emprin i aportin altres tems diferents als de la mquina si ho consideren important per a fer el seu autoretrat. Seria interessant acabar lactivitat fent una lectura en veu alta dall que sha escrit, per s imprescindible que lexposici sigui lliure i voluntria i no forar ning a llegir davant dels altres el que hagi escrit. En

EMOCIONS I SENTIMENTS

22

Les emocions intervenen en la construcci de creences i valors, en les expectatives, en totes les decisions i accions dels ssers humans. Daqu la importncia de connectar-hi de manera conscient. Desenvolupant la interconnexi entre ra i emoci es facilita la relaci equilibrada amb un mateix i tamb amb els altres. Perqu sigui possible aquesta interconnexi cal tenir lhabilitat de sentir lemoci en el mateix moment que sorigina i disposar de recursos que permetin identificar-la i gestionar-la. Codificar, posar nom i expressar el que se sent valida la vivncia emocional. Per aix, s necessari augmentar el vocabulari emocional, sobretot el relacionat amb les emocions bsiques por, tristesa, ira, alegria i estimaci i practicar-ne la comunicaci conscient.

Lhabilitat de sentir i entendre les emocions i els sentiments dun mateix, i demprar la informaci que proporcionen per a orientar el pensament i les prpies accions, s un pas vers la dimensi tica, i facilita els aprenentatges que fan possible la regulaci de la trobada amb laltre. La falta dhabilitat per a regular les emocions pot comportar greus trastorns personals i interpersonals, sobretot pel que fa a les emocions pertorbadores com lodi, la por, la gelosia o la humiliaci, que sn font de desplaer i conflicte. Aquestes emocions, per, no ens han de fer oblidar el valor daltres ms positives com lalegria, lentusiasme o la satisfacci, relacionades amb loptimisme, lesperana i la confiana, que proporcionen abundants beneficis personals i socials. Unes shauran daprendre a controlar i les altres shauran de fomentar.
ALEGRIA, FELICITAT CONTENTA EMOCIONADA, DIVERTIDA SEGURA, CONFIADA TRISTESA, DOLOR COLLABORACI AMOR, TENDRESA AFECTUS, AMORS GENERS, AMABLE AGRAT POR, PNIC ESTIMAR I SENTIR-SE ESTIMAT ESPANTADA, ALARMADA ENTENDRIDA INDEFENS, TEMORENC ALTRES REBUIG, ANTIPATIA ENCURIOSIT DESDENYS, HOSTIL RELAXAT, SATISFET TRANQUIL ALTRES CULPABLE CONFS IMPACIENT DESANIMAT, TRIST CONVIVNCIA PREOCUPAT JUSTCIA PLOROSA, MALHUMORADA IGUALTAT LLIBERTAT DILEG RBIA, ODI FURIS ENFADADA RESPONSABILITAT TOLERNCIA SOLIDARITAT RESPECTE

23

FITXES EMOCIONS I SENTIMENTS

AGRADABLES DESAGRADABLES FITXES VALORS

Us proposem algunes activitats per a fer conjuntament amb tota la classe. Lobjectiu s incrementar el vocabulari de lalumnat en relaci amb les emocions i els sentiments, perqu posteriorment el pugui emprar en totes aquelles situacions que requereixin parlar dels estats emocionals propis o daltres persones. Se lencoratjar a associar els termes o el vocabulari amb situacions viscudes per tal dafavorir la integraci dels conceptes i es posar mfasi en fer que prengui conscincia de la importncia de reconixer emocions i sentiments, i de saber-los gestionar adequadament per a afavorir el benestar personal i el creixement moral.

24

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

ALTRES ACTIVITATS

25

Pengeu els psters en un lloc ben visible i deixeu una estona perqu la canalla els pugui observar. Tot seguit proposeu un comentari collectiu de les imatges, per a parlar dels personatges que apareixen, de les situacions o escenes en qu es troben, i dels sentiments que generen a cadasc els dibuixos observats. A continuaci mostreu les sis fitxes democions primries, comenteu-les si sescau, i animeu els alumnes a buscar els personatges dels psters que els sembli que puguin estar experimentant-les ms clarament. Desprs proposeu que cadasc parli dalguna situaci que hagi viscut en la qual recordi haver-se sentit com els personatges dels psters, indicant si els sentiments experimentats els resulten agradables o desagradables.

Repartiu les fitxes amb els noms democions i sentiments, de manera que cada noi i noia, dun en un, les situ al lloc del pster que consideri adequat i formuli una senzilla frase a partir del personatge al qual lhagi assignat, utilitzant la paraula escrita a la fitxa (exemple: la noia del trapezi est contenta). A mesura que es desenvolupa lactivitat cal que intervingueu fent preguntes del tipus: Per qu creus que se sent aix?, recordes alguna ocasi en la qual tu thagis sentit de la mateixa manera?, va ser agradable sentir-se aix?, per quins motius?, etc. Disposeu de suports per a completar els psters amb altres estats emocionals que no estan contemplats a les fitxes. Per a fer-ho cal que escriviu els nous conceptes en trossos de paper i els poseu als suports. Ms endavant es pot repetir lactivitat demanant als nois i noies que pensin, sense mirar les fitxes, lemoci o sentiment que els sembla que pot experimentar cada personatge. No cal que les emocions coincideixin amb les que us proporcionem, qualsevol nova aportaci que representi incrementar el vocabulari ser benvinguda. s important promoure el dileg per a discutir les propostes i contrastar opinions.

La presa de conscincia dels estats emocionals s molt important en leducaci en valors; de fet, els valors es construeixen i es solidifiquen quan sexperimenten sentiments positius envers ells. Per a habituar els nois i noies a tenir ben presents els sentiments propis i els aliens, s convenient formularlos sovint preguntes com ara: com et sents?, com creus tu que et sentiries en una situaci similar?, com creus que es deu sentir una persona en una situaci determinada?, etc. Aix s especialment important a lhora de parlar, dafrontar situacions de tensi o dassumir responsabilitats.

Amb els ms grans podeu fer un exercici per a relacionar els valors amb els sentiments que motiven determinades conductes tiques. Amb les fitxes valors podeu fer aquestes associacions sobre els psters, mentre discutiu entre tots com influeix cadascun daquests sentiments en la construcci de cada valor. Als kits CONVIVNCIA i RESPONSABILITAT hi trobareu altres activitats (exercicis de resoluci de conflictes, empatia, conductes responsables i gesti destats dnim) on es treballa la gesti de les emocions i sentiments per a afavorir la construcci dels valors tics.

DIBUIXOS CENTRATS

26

El treball amb dibuixos centrats o mandales s especialment indicat per a afavorir la concentraci i la relaxaci. La seva prctica continuada predisposa els nois i noies a un estat dnim adequat per a enfrontar-se a tasques que exigeixen atenci, esfor o perseverana. Tamb els ajuda a centrar-se en ells mateixos. Diversos estudis neurolgics han demostrat les virtuts daquesta tcnica que des de fa anys saplica amb xit tant en el camp del training empresarial com en el mn de leducaci. La proposta consisteix en pintar dibuixos centrats, que no sn altre cosa que dibuixos amb formes generalment seriades i repetitives que sestructuren a partir dun punt central. Els nois i noies tamb els poden completar amb nous elements o b dibuixarne de nous.

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

27

Fotocopieu els dibuixos de les fitxes que us lliurem i deixeu que cadasc esculli el dibuix que ms li agradi, per tal de pintar-lo. Ho poden fer amb llapis de color, retoladors, bolgrafs o altres materials que considereu adients (tmperes, ceres toves, etc.). Els experts en desenvolupar la prctica de dibuixos centrats consideren molt important seguir aquestes pautes per a obtenir els resultats desitjats: Cal que sigui una activitat voluntria, no imposada (lexperincia indica que alumnes que inicialment no tenen ganes de participar, de seguida shi sumen en veure els seus companys treballar i gaudir). Cal fer-la amb molt silenci (sense msica). Abans de comenar a treballar s necessari explicar el sentit de lactivitat, preparar tot el material necessari i intentar crear un ambient tranquil. s bo que cada alumne pugui escollir el model que ms li agradi (per tant caldr tenir fotocopiats diversos models de manera que nhi hagi suficients per a triar). Abans de comenar un nou dibuix centrat cal haver acabat lanterior. s molt important no treballar mai amb presses. Si els alumnes es cansen a mig fer o sacaba el temps, cal plegar i reprendre lactivitat en un altre moment.

Abans de comenar demaneu als alumnes que pensin com se senten i ho escriguin darrere del dibuix, completant la frase: Abans de comenar em sento... Al final torneu a fer-los la mateixa pregunta demanant-los que completin la frase En acabar em sento... El temps que cal dedicar a lactivitat dependr de cada grup i de les possibilitats que tingueu de flexibilitzar el vostre horari. Podeu provar lexercici amb una sessi duna hora i ajustar-lo segons lexperincia. s important no forar el ritme perqu no es cansin ni hagin de crrer per acabar-lo. Sempre s preferible deixar lactivitat a mitges i reprendre-la ms endavant, que no pas mirar dacabar de qualsevol manera perqu falta temps. Quan els alumnes ja tenen lhbit de pintar mandales es pot aprofitar com a recurs per a calmar el grup abans diniciar una activitat escolar (shi poden dedicar uns 10 minuts). Tamb es pot oferir aquesta proposta, en un moment donat, a un alumne concret que presenti dificultats datenci o que mantingui una conducta no adequada. El kit facilita tamb algunes fitxes amb dibuixos a mig fer per tal que els alumnes els puguin completar personalitzant-los al seu gust, afegint-hi per exemple nous elements geomtrics i decoratius.

Disposeu de cinc mquines que permeten a lalumnat crear amb autonomia els seus propis dissenys de dibuixos centrats. Expliqueu-los com han de fer servir les maquinetes: Cal que posin un full Din A4 en el suport i que fixin a sobre la roda que us proporcionem. Aquesta saguantar grcies a la fora dels imants. A continuaci han de fer una marca al paper, just al davant duna fletxa per tal de tenir un punt de referncia, i comenar a resseguir la forma que desitgin amb un llapis, repetint-la tantes vegades com vulguin fent girar la roda una, dues, tres o ms fletxes, fins a completar tota la volta. Desprs poden escollir una altra forma i continuar amb el mateix procediment fins a obtenir un dibuix que els complagui. Tamb es pot continuar completant amb altres motius seriats dibuixats a m alada o fent servir qualsevol altre procediment que es consideri oport. s important que els nois puguin realitzar diverses proves abans de treballar en un model definitiu, tant per a descobrir totes les possibilitats de les mquines com per a tenir la possibilitat dadquirir certa destresa en el maneig, qestions ambdues que afavoriran que desprs treballin amb seguretat. La tasca de crear dibuixos centrats proporciona material original del qual els nois i noies acostumen a sentir-se molt satisfets, per no sempre proporciona els efectes relaxants de lactivitat de pintura, i per tant cal diferenciar clarament les dues activitats.

INTERIORITZACI

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

28

Com a complement de les activitats del kit, el CD cont la gravaci de dues prctiques de visualitzaci. Sn petits relats per a escoltar amb els ulls tancats mentre els infants estan asseguts a la cadira dintre de laula. Aquesta prctica agrada molt a la mainada i li proporciona un espai de recolliment per a interioritzar alguns dels aspectes treballats, en un entorn tranquil i relaxant. La neurobiologia corrobora la utilitat daquest mtode. Les representacions mentals sn gaireb tan eficaces com les experincies reals, pel que fa a la reconfiguraci de lestructura cerebral. Visualitzar vol dir imaginar, veure mentalment persones, objectes, escenes, etc., no duna manera discursiva, sin dirigint la mirada a linterior, concentrant-se en la recreaci dimatges i destmuls relacionats amb tots els sentits, intentant sentir sons, olors, sensacions tctils, etc. Aconseguir imaginar a voluntat colors, sons, formes i accions ajuda a apaivagar la ment i proporciona relax i tranquillitat.

Quan es fan de manera continuada, els exercicis de visualitzaci proporcionen un recurs important per a descarregar tensions, afrontar les pors, millorar lautoestima i encarar situacions desagradables. Les visualitzacions tamb contribueixen a desenvolupar la imaginaci i la capacitat de pensar en el futur, un aspecte que esdev molt important en lexercici de la responsabilitat.

ACTIVITAT

29

La locuci de les visualitzacions est gravada en el CD amb acompanyament de msica i efectes sonors. Noms cal disposar dun aparell de msica a la classe i posar-lo en funcionament quan tots els alumnes estiguin ben callats i en un ambient relaxat. Si ho creieu ms convenient podeu llegir vosaltres ma-

Tamb podeu proposar-los que dibuixin alguna situaci o element que hagin imaginat durant la visualitzaci i que els vingui de gust. Amb tota probabilitat els comentaris dels alumnes donaran peu a relacionar alguns sentiments o sensacions amb la construcci dels valors que sestan treballant, com el dautopacificaci. s oport que aprofiteu aquestes ocasions per a ajudar els nois i noies a prendre conscincia daquest procs. A la bibliografia trobareu alguns reculls de visualitzacions per a poder ampliar el repertori que proporciona el kit.

Si mai no heu fet activitats daquesta mena, s interessant que vosaltres practiqueu alguna visualitzaci abans de treballar-la a classe amb els alumnes, per a poder entendre millor la naturalesa i les virtuts daquesta prctica.

teixos les visualitzacions, seguint les indicacions de les fitxes de lectura. Cal que el ritme de lectura sigui molt pausat i deixar espais de silenci perqu els nois i noies tinguin temps de visualitzar les imatges i situacions que es descriuen. Un cop acabat lexercici, o b quan ho considereu oport, podeu establir un dileg per a comentar lexperincia, fent preguntes als alumnes que els estimulin a expressar la seva opini o els seus sentiments sobre all que han visualitzat i tamb sobre com shan sentit. Animeu-los a descriure com shan imaginat un paisatge o una determinada situaci, a parlar dels sentiments que els han vingut durant el procs, a explicar vivncies relacionades, etc. s important que tothom pugui participar de forma voluntria i no obligar ning a parlar si no ho desitja. Cal evitar qualsevol comentari crtic.

VISUALITZACIONS IDENTITAT
OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

30

EL MAR Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa que les mans descansin sobre les cames. Quan sentis aquest so (<<<<>>>>), tanca els ulls i no els obris fins que el tornis a sentir. Treu laire pel nas i escolta el soroll que fa... s com el Respira lentament pel nas. Nota com se tinfla la panxa quan entra laire i com es desinfla quan el treus pel nas. [pausa] Imaginat que ests en una platja de sorra blanca i suau. El mar t un color blau intens. El sol ho omple tot de llum i amb els seus rajos daurats tescalfa la pell. Tasseus a la sorra per a escoltar el soroll de les onades que vnen i van... Aquesta remor et relaxa i tomple de tranquillitat. Agafa aire lentament pel nas: quina olor de mar! Sent com se tomplen els pulmons daquesta olor. Amb un gran somriure als llavis tacomiades de les Lentament deixa anar laire pel nas. Fixat que les ones vnen i van, es mouen al mateix ritme que els teus pulmons quan respires. Agafes aire... i el treus... [pausa] Sapropa una onada que comena a crixer. Agafa aire pel nas i nota com els pulmons se tinflen amb fora. A poc a poc van creixent... Mira com lonada es desf a la sorra mentre treus lentament laire pel nas. A poc a poc comena a moure els peus..., les mans... Vs tornant a la classe... (<<<>>>) Ara ja pots obrir els ulls. ones, el sol, la sorra, les gavines i tot el teu mar tan especial. Aquesta platja s teva i pots tornar-hi sempre que vulguis. Quan estiguis nervis, enfadat o trist, pots venir-hi i deixar que les onades tajudin a relaxar-te per a sentir-te millor. Desprs de respirar amb les onades et sents molt b. Notes el teu cos ms lleuger i amb ms energia. [pausa] Sents una agradable escalfor a la pell. Hi ha unes quantes gavines que juguen alegres mentre volen en el cel blau. so de lona quan es desf a la sorra de la platja. Veus una altra onada que ve de lluny. Agafa aire pel nas i respira amb lonada. Ella va creixent com els teus pulmons, a poc a poc.

LA COVA Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa que les mans descansin sobre les cames. Quan sentis aquest so (<<<<>>>>), tanca els ulls i no els obris fins que el tornis a sentir. Tens una sensaci molt agradable. Fas una respiraci Respira lentament pel nas. Nota com se tinfla la panxa quan entra laire i com es desinfla quan el treus pel nas. [pausa] Imaginat que camines per una muntanya plena darbres molt alts i de flors de tots colors. El vent suau remou les branques dels arbres i fa ballar les flors. Tarriba lolor que desprenen i aix et fa sentir b. [pausa] Mires amunt i veus una cova. Thi acostes caminant i quan ests molt a prop tadones que a dintre hi ha alguna cosa que es mou. De cop i volta veus un conill blanc que treu el cap per mirar-te. Surt de la cova i sasseu al teu costat. El seu pl s com de cot fluix. Mou el musell amunt i avall mentre et fa una rialla. Et diu que ha vingut fins aqu per recordar-te una cosa. El mires amb sorpresa i li demanes qu s el que et vol recordar. Amb la pota assenyala la cova i et diu que hi acostis lorella per escoltar. De cop i volta sents la teva veu dient sc amable, sc alegre, sc responsable. A poc a poc comena a moure els peus..., les mans... Vs tornant a la classe... (<<<>>>) Ara ja pots obrir els ulls. El conill et mira i somriu. Et diu que sempre que ho necessitis pots venir a la muntanya. [pausa] Ara et sents ms feli i ests ms a gust amb tu mateix. ben llarga i segueixes pensant en coses bones de tu. El conill somriu i texplica que a vegades toblides de totes les coses bones que tens. No noms per fora, sin per dintre.

31

KIT CONVIVNCIA

GUIA DS DELS KITSCAIXA VALORS

EMPATIA 24 FITXES 50 PINCES

EMPATIA 4 PSTERS

RESOLUCI DE CONFLICTES: 10 PLANTILLES (5 MODELS DIFERENTS)

TREBALL COLLABORATIU 5 maletins amb: 2 -RODONES 2 -QUADRADES 4 -TUBS BLANCS 8 -RECTES 2 8 -RECTES 3 16 -RECTES 6 2 -CORBES 3 -CORDILLS 24 -CARGOLS 24 -FEMELLES 4 -CONNECTORS TUB BLANC 8 -PINCES 2 -CLIPS 8 -PECES T 4 -PECES L

COMPLEMENTS 1 CD EL DINOSAURE DEN DANIEL EXERCICIS DINTERIORITZACI: TAMBORS, LAMIC GUIA DS PDF MATERIALS DELS 3 KITS PER IMPRIMIR PDF

EMPATIA

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

34

Lempatia s la capacitat personal de connectar amb els sentiments i emocions duna altra persona i de comprendre els seus arguments i punts de vista. s el que popularment es defineix com posar-se a la pell dun altre. Lempatia t dos components: un democional i un altre de cognitiu. La veritable empatia inclou ambds components. Lempatia s lingredient decisiu per a desenvolupar conductes socials positives i una condici indispensable per a la construcci duna personalitat moral. En contribuir al desenvolupament de lempatia afavorim el creixement del judici i de lacci morals.

La base de la capacitat emptica consisteix a adonar-se de qu senten els altres sense necessitat que ens ho diguin. Shi arriba per la lectura del que succeeix i pels indicis expressius, els components no verbals, que reflecteixen els sentiments. Lhabilitat per a captar aquesta forma de comunicaci parteix duna educaci emocional bsica, com la competncia en connectar amb les prpies emocions i la possibilitat de gestionar-les. Sense la capacitat dadonar-nos dels nostres propis sentiments, o dimpedir que ens desbordin, no es pot arribar a establir contacte amb lestat dnim de les altres persones. Perqu jo conec el que sento puc sentir el que tu sents.

ACTIVITAT 1

35

Escolteu tots junts el conte El dinosaure den Daniel que teniu gravat al CD-ROM. En la gravaci, els matisos de veu de cadascun dels personatges esdevenen un aspecte especialment important, a partir del qual es treballar amb els alumnes. s per aix que no aconsellem reemplaar laudici per la vostra lectura, tot i que podria ser una alternativa. Desprs de sentir el conte comenteu-lo amb tot el grup, assegurant-vos que tothom ha ents b largument i els detalls de la narraci. Si cal podeu tornar-lo a escoltar fins que a tothom li quedi ben clar. A continuaci pengeu els quatre psters en un lloc ben visible i comenteu les escenes que hi apareixen, tot relacionant-les amb el conte. Formeu, a ser possi-

Us presentem algunes activitats collectives que pretenen ajudar els alumnes a entendre el significat de lempatia, convidant-los a posar-se en el lloc de laltre, cognitivament (s qu pensa i qu sent) i emocionalment (sento el que sent). Es vol, per tant, potenciar el desenvolupament de la capacitat emptica, prenent com a punt de partida un conte original que cal escoltar al principi del treball, del qual sextreuen quatre situacions per a ser analitzades en grup.

ble, vuit grups per tal que dos grups treballin alhora cadascuna de les escenes dels psters. El que han de fer s escollir un personatge del pster (cada grup un de diferent) i contestar les preguntes de la part superior, desprs de discutir-les entre els membres del grup.

36

Assegureu-vos primer que entenen b el significat de les preguntes. Podeu comentar-les amb els alumnes abans de comenar prpiament el treball en grup fent referncia als aspectes que us indiquem a continuaci: A. Com li sentiu la veu?: Es tracta que comentin quin s el volum, lentonaci, el to i les inflexions de la veu. B. Com veieu el personatge?: Cal que es fixin en lexpressi de la cara, la postura del seu cos, els gestos, la mirada, etc. C. Qu est passant?: Han de fer una breu descripci de la situaci, des de la perspectiva del personatge escollit. Per a contestar, cal que utilitzin els trossos de paper que resulten de tallar un Din A4 en vuit trossos. Un cop escrites les respostes, feu que les pengin als psters amb les pinces. Les fitxes dels diferents grups es poden posar juntes a la mateixa pina.

Un cop hagin acabat aquest treball en grup, proposeu-los que continun contestant, de forma individual, les preguntes que apareixen a la part inferior dels psters, utilitzant el mateix procediment (papers tallats i pinces).

quines actituds seria convenient modificar per a millorar la convivncia?, etc. I aprofitar tamb per a comentar els valors que posa en joc cadascun dels personatges del conte. Disposeu tamb dun conjunt de fitxes amb possi-

ACTIVITAT 2

37

Utilitzeu lesquema de treball de lactivitat anterior i reproduu-lo en altres situacions, tant imaginries com reals, ja que s interessant repetir lexercici emptic per a mirar de connectar amb una diversitat de situacions i personatges. Podeu copiar per exemple a la pissarra les preguntes que apareixen als psters i pautar a partir delles lanlisi daltres situacions que cregueu convenients. Amb el temps els alumnes saniran acostumant a fer, de forma conscient, una lectura global de les situacions llegint els missatges no verbals i a desenvolupar la capacitat de posar-se i sentir-se en el lloc dels altres, tasca fonamental per a desenvolupar el valor de la convivncia.

Cadascuna daquestes preguntes t un objectiu concret: D. Qu creus que pensa el personatge?: Promoure la projecci de la prpia interpretaci de la situaci. E. Com creus que se sent el personatge?: Estimular la projecci dels sentiments propis en una altra persona. F. Com thas sentit en una situaci similar?: Possibilitar la connexi amb els sentiments aliens, a partir dexperincies prvies. Finalment cal fer una posada en com per a recollir i comentar totes les respostes penjades als diferents psters. Llegiu-les ordenadament per a poder-les comparar i comentar entre tots. Intenteu que els alumnes no emetin judicis i assegureu-vos que hagin fet lexercici de posar-se en el lloc dels protagonistes de la histria, connectant amb ells emocionalment. Desprs de la posada en com pot ser interessant tornar a escoltar el conte i intentar que els nois i noies es posin en la pell de tots els personatges. Seguidament podeu plantejar algunes preguntes per a continuar el dileg al voltant del conte, com ara: Quines accions sn decididament prosocials?,

bles respostes a les preguntes de la part superior dels psters, que podeu fer servir per a dinamitzar lactivitat daltres maneres.

CONTE EMPATIA EL DINOSAURE DEN DANIEL

OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

38

El Dino era un dinosaure de goma de la mida duna pilota. Tenia ulls ametllats, bracets de nad i una boca riallera, plena de dentetes punxegudes, que feien que lestimessis com si fos un cadell. Quan en Daniel era ms petit, el Dino havia estat el protagonista dels seus jocs: sempre el duia al parc, dormia i es banyava amb ell, i no el deixava anar ni per a seure a lorinal. Fins i tot li havia tatuat el seu nom a la panxa. Per en una neteja a fons de lhabitaci, sa mare lhavia llenat a les escombraries, pensant que feia temps que en Daniel no hi jugava. Qu heu fet? El Dino era meu!!! Per qu lheu llenat? Va Daniel, no et posis aix Havia estat una errada imperdonable, per ja no tenia remei. Aix que son pare va dir: Noms era una joguina vella. Evitant mirar-li als ulls, afeg: Estava gastat i descolorit. I gaireb no hi jugaves. Vull el meu Dino! s meu, torneu-mel! El pare i la mare van assegurar que aviat se noblidaria, per el nen va cridar: Aix no s veritat!!! i es va tancar a la seva habitaci amb un cop de porta. Al cap de dos dies era diumenge. La cosina Marta va anar a jugar amb en Daniel i quan va saber el que havia passat amb el Dino es va disgustar molt: Que el van llenar a les escombraries? Per a ella tamb li encantava aquell ninot, quantes hores shavia passat el Dino assegut al seu costat, mentre en Daniel i ella llegien contes o miraven plegats alguna pellcula per televisi! has de fer-hi alguna cosa, Daniel! No pots deixar que el Dino I qu vols que hi faci? Parla amb el Ferralla, el drapaire! Fes que el busqui. Aconsegueix que tel torni, sisplau

En Daniel va mirar la seva cosina com si acabs de tornar-se un marci: Tu ets boja o qu? Diuen daquest drapaire que, quan va desapareixer aquell nen ten recordes? B, doncs que que ell hi va tenir alguna cosa a veure! Aquest paio s perills Per ho troba tot. Pot fer mgia i, si realment ho desitges, et torna les coses que se than perdut No em dirs que encara creus en aquestes bajanades? Ha, ha, quina bestiesa! La Marta es va posar ms vermella que un tomquet, per va contestar que, si all eren bajanades, tant li feia. Cada dissabte passa per davant de casa meva, li podrem preguntar. No hi perdem res per intentar-ho! Sisplau, Daniel Beeee, dacooooord, ja vindr. Per el dia acordat, en Daniel no shi va presentar. La Marta es va passar tot el mat espiant el carrer des duna finestra. I quan va veure aparixer el llbreg perdulari, amb el seu carret carregat amb una pila dandrmines que havia acumulat, va baixar corrents per les escales, va creuar el portal i va cridar: Se-senyor, esperi senyor! El Ferralla va roncar com un gos enfadat i va continuar caminant cap al contenidor de reciclatge. Un cop all, es va posar a examinar el que la gent hi havia llenat: un tamboret plegable, una impressora avariada, uns quants pots de pintura S-senyor! va tartamudejar la Marta, quan el va atrapar P-per casualitat, ... la setmana passada, n-no haur trobat vost un di-dinosaure? Llavors lhome es va girar bruscament i, de sobte, la cara plena darrugues del Ferralla es va apropar molt a la de la nena. Ensenyant una filera de dents desiguals del color dels caramels, va exclamar:

Un dinosaure? S, i tant! En tinc un a casa, per s ms gran que una muntanya i, malauradament, no mha pogut acompanyar aquest mat. Fot el camp, si no vols que el porti perqu set mengi! La Marta continuava tremolant de por, per no es va fer enrere: J-jo vull dir un dinosaure d-de joguina. s de goma: aix, de la mida duna pilota. Ah, aquest! Tamb el tinc, per no tel puc donar. Per qu no? Perqu no s teu. Per s dun cos meu i t-t el seu nom gravat a la panxa. El nom del dinosaure? No, el del meu cos: es diu Daniel. Remugant, el Ferralla es va posar a remenar les andrmines que duia al carret amb un ganxo i, de cop, uns ulls marrons preciosos van aparixer entre el munt dandrmines. La Marta va cridar: s aqu! El Ferralla va haver de desentortolligar uns quants filferros. Desprs va estirar el Dino i, mirant-lo molt de prop, va comentar: s aqu! En una cosa tens ra, t el nom de Daniel gravat a la panxa. Per continuo sense poder-tel donar. Per qu? Per... aquest dinosaure s molt important per al meu cos! De deb? S Doncs si tant linteressava a aquest teu cos hauria dhaver vingut ell a buscar-lo, o sigui que ja pots fer via! La Marta va fer una darrera mirada al pobre Dino i va sospirar. Va acotar el cap, li va clavar un cop de peu a una pedreta que hi havia a terra, va tombar-se molt

lentament i va comenar a caminar de tornada cap al portal de casa seva. Per abans que tingus temps de donar ms de tres passes, el vell va cridar: Espera un moment! el Ferralla havia tornat a examinar la panxa del Dino: no lhavia guardat. Tu et dius Marta? Com ho sap? Agafa aix i deixam en pau! La Marta va rebre el ninot amb un cop al pit. El va abraar i va apretar a crrer cap a casa, cridant: Moltssimes grcies, senyor! Lendem la nena va tornar, com cada diumenge, a casa den Daniel. Duia el Dino amagat en una bossa perqu li volia donar una sorpresa. Per quan va entrar a la seva habitaci, el va trobar molt entretingut amb una altra joguina. El seu cos ni tan sols li va preguntar si havia vist el drapaire, i quan la Marta li va voler explicar la manera com lhavia anat a buscar i com nhavia estat de valenta perseguint-lo i parlant-hi, en Daniel li va etzibar que no valia la pena anar pel carrer posant-se en evidncia per un caram de dinosaure de goma: El Ferralla s un un un indesitjable. I de tota manera els meus pares ja mhan comprat una cosa molt millor. Qu dus aqu? No res, deixa-ho crrer La Marta va intentar apartar la bossa, per el seu cos lhavia agafada i els ulls ametllats i el tendre somriure del Dino van sortir, fent que el nen exclams: Lhas trobat!? s el Dino, el meu Dino! Ja no. Com que no? El Ferralla hi ha fet un canvi: mirali la panxa. En Daniel va obeir. I es va quedar bocabadat! P-per aix no pot ser! On sempre hi havia hagut el seu nom, ara hi havia aparegut el de la seva cosina: Marta.

39

TREBALL COLLABORATIU

40

La conducta collaborativa s una capacitat social molt important i comporta una actitud en la interacci entre persones on cadasc es fa responsable de les seves accions, incloent-hi laprenentatge i el respecte de les habilitats i contribucions dels iguals. La seva prctica afavoreix lacceptaci de tots els companys i companyes, estimula conductes dajut i, en conseqncia, relacions ms positives. Per tant, promou valors desitjables per a la convivncia. Qui ajuda rep lestima de qui s ajudat. A nivell individual saprn a capitalitzar les prpies habilitats i a compensar les limitacions. Perqu es pugui realment desenvolupar un treball collaboratiu cal: Tenir un objectiu, una fita com. Possibilitar que tots els membres puguin fer aportacions amb xit. Responsabilitzar tot el grup de lassoliment dels objectius proposats i deixar de banda les responsabilitats individuals. Lobjectiu daquesta activitat s promoure el treball en grup per tal de practicar i millorar procediments de treball collaboratiu. Lxit de la tasca que es proposa (realitzar una construcci) noms es pot assolir amb la participaci consensuada i coordinada de tots els membres. En aquesta prctica s ms important valorar el procs desenvolupat per tots els integrants del grup i lesfor collectiu esmerat en la consecuci de lobjectiu, que no pas el resultat final obtingut.

ACTIVITAT

41

Organitzeu cinc grups heterogenis procurant que el nivell, la personalitat i la manera de fer dels membres no sigui massa diferent. Repartiu a cada grup un malet amb peces de construcci i deixeu-los experimentar i descobrir les possibilitats dels materials una estona. Mentre ho fan, escriviu a la pissarra les segents orientacions: 1. Fer servir el nom per a adrear-se a les companyes i companys. 2. Mirar a qui es parla i practicar lescolta activa. 3. Participar i procurar que tots els del grup participin.

Un cop acabada lobra, cada grup presentar davant la resta de companys de la classe el seu treball, comentant qu shan proposat fer i com shan organitzat per a prendre decisions. Ser interessant que tamb comentin les dificultats que hagin sorgit per a posar-se dacord. s important tamb promoure la reflexi individual, un cop acabat lexercici en grup, per aix suggerim que cada alumne ompli una fitxa valorant les consignes inicials o habilitats collaboratives que sels ha demanat que respectin en el transcurs de lactivitat, aix com tamb el grau de satisfacci personal assolit. Pot ser interessant repetir lactivitat en diversos moments, canviant la composici dels diferents grups de treball. Tamb podeu suggerir algun tema en concret (que construeixin un vehicle, un edifici, etc.) o posarlos alguna condici com haver dutilitzar totes les peces o haver daconseguir la mxima alada, etc. Finalment podeu proposar fer una construcci collectiva de tota la classe on sintegrin els treballs elaborats per cada equip (per exemple fer un parc datraccions). En realitat el ms interessant seria mirar de seguir les consignes del treball collaboratiu en qualsevol tasca que es realitzi a laula, tant si est relacionada amb activitats densenyament-aprenentatge com si es tracta dactivitats de joc.

4. Posar-se dacord per a prendre decisions. 5. Oferir el mxim de les prpies capacitats i habilitats. 6. No jutjar negativament les limitacions de ning. Comenteu-les amb els alumnes i demaneu-los que les respectin mentre treballen junts. Indiqueu-los tamb que valorareu ms la capacitat de treball en equip que lobra que construeixin. A continuaci proposeu que cada grup faci una obra lliure amb les peces de construcci que els heu repartit. Caldr que primer es posin dacord sobre all que volen fer i sorganitzin per a dur-ho a terme en un temps determinat (el que vosaltres fixeu). En finalitzar, hauran descriure en una fitxa de paper els noms dels autors i el ttol de lobra.

RESOLUCI DE CONFLICTES

PLANTILLES RESOLUCI DE CONFLICTES

CONFLICTE 1 CONFLICTE 2

A lescola hi ha una noia que et sembla una mica rara. Normalment va bastant a la seva. s discreta i ms aviat callada. Darrerament hi ha una colla damigues i amics teus que han comenat a ficar-se amb ella i noms li troben defectes. Sovint la insulten, li fan males
42

Quan arribes a casa tagrada jugar, veure la tele i normalment deixes els deures per desprs. Darrerament no tens prou temps i has de fer els deures a corre-cuita. Els teus pares comencen a estar enfadats amb el teu comportament. Avui tens un joc nou i et fa molta illusi jugar-hi, per els teus pares et diuen que primer has de fer els deures i desprs haurs dajudar-los. Calcules que quan acabis ja ser hora danar a dormir. A tu et sembla injust que els pares no entenguin la illusi que et fa el nou joc, per tamb entens que estiguin una mica enfadats. Com creus que ho podries solucionar?
43

Els conflictes sn un fenomen natural de les relacions humanes, inherents a la convivncia. Ensenyar a situar-se davant del conflicte duna manera activa, en comptes de reactiva, afavoreix unes relacions harmniques, necessries per a una educaci per a la convivncia i la pau. Aix ents, doncs, el conflicte s un element ms deducaci per a ensenyar i aprendre a actuar de manera no violenta, a travs del dileg i el consens. Disposar despais i eines que permetin abordar i resoldre els conflictes amb creativitat i satisfacci, a travs de situacions simulades, facilitar, posteriorment, afrontar millor els conflictes reals. En un clima sense crispacions es pot aprendre a analitzar les situacions de conflicte i a desenvolupar idees creatives i justes de resoluci.

Les reaccions bsiques quan ens sentim amenaats o en perill sn de fugida o atac. Sovint aquest tipus de resposta es va mantenint a falta daltres referents. En practicar procediments o estratgies de resoluci de conflictes a partir de situacions hipottiques ser ms fcil que quan aquests apareguin, en la vida real i diria, es produeixin, de manera espontnia, conductes resolutives i no agressives. Aprendre a aturar-se, a tranquillitzar-se, a gestionar les emocions implicades i a respondre de manera constructiva i justa s, doncs, la principal tasca de leducaci en el conflicte.

passades i lexclouen dels jocs. Alguna vegada tu tamb has rigut amb aquestes bromes, per avui has vist la noia plorant desconsolada. Ara penses que no s just maltractar alg noms per passar lestona o perqu no cau b a alguns dels lders de la classe. Qu penses que podries fer per resoldre la situaci?

CONFLICTE 3

CONFLICTE 4

A mig curs arriba a la classe un noi nou i li costa integrar-se al grup. Sel veu tmid, parla poc i ning no li fa gaire cas. A lhora del pati sasseu en un banc o b camina dun lloc a laltre mentre us mira com jugueu. Alg proposa de convidar-lo a jugar amb vosaltres, per hi ha qui shi oposa fermament perqu diu que el noi nou no coneix els jocs, que s un noi avorrit i far que tots us avorriu. Qu penses fer al respecte?

Cada cop que sortiu dexcursi en autocar, gaireb tots us voleu asseure als seients del darrere, perqu s ms divertit. A lhora de pujar a lautocar tothom sempenta per arribar-hi primer i sempre sacaba en baralles. Dem tornareu a anar en autocar i ja heu comenat a discutir-vos per veure qui es podr asseure als llocs del darrere. Nhi ha que creuen que tenen ms dret perqu ho han dit abans. Com et sembla que us podeu entendre per solucionar el conflicte?

Suggerim activitats per a practicar individualment, o en petits grups, procediments o estratgies de resoluci de conflictes, partint dun senzill esquema que proposa una srie de passos a seguir. Lexercici pretn estimular la capacitat dimaginar de forma creativa diverses solucions a un mateix problema i la capacitat de valorar desprs les conseqncies de cadascuna de les solucions. Finalment caldr seleccionar amb criteri aquella soluci que es consideri ms justa i que satisfaci raonablement i equitativament els interessos de les parts implicades.

CONFLICTE 5

Un company amb qui no tens gaire relaci et deixa un joc durant una estona. Mentre ests jugant alg et dna una empenta sense voler, amb tanta mala sort que el joc et cau a terra i sespatlla. No saps qu fer i penses que no s culpa teva que el joc shagi fet malb. Tens por que el company que te lha deixat senfadi amb tu. Com et sembla que actuaries en aquest cas?

44

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

45

Feu grups de dos o tres alumnes i repartiu a cadascun una de les deu plantilles. Com que hi ha cinc conflictes diferents, si les repartiu totes, sempre hi haur dos grups que treballaran simultniament per resoldre un mateix cas. En primer lloc cal que els membres de cada grup llegeixin atentament el conflicte que els hagi tocat, i procurin identificar-se amb una de les parts implicades.

En la plantilla us proporcionem una colla de possibles solucions que poden servir de model i que tamb poden ajudar els nois i noies a enunciar-ne de noves. Un cop hagin dedicat una estona a pensar en altres possibles solucions, demaneu-los que nescullin quatre, aquelles que considerin que poden funcionar millor, b dentre les que apareixen a la plantilla o b de les que ells hagin enunciat. Tot seguit caldr que emprin la plantilla per a omplir els

per a resoldre el conflicte a partir del qual hagin treballat. Entre tots es discutiran i valoraran les solucions escollides. En aquest punt ser important la vostra intervenci per a ajudar els alumnes a discriminar all que s correcte i raonable dall que s injustificable. Feu-los pensar sobre el fet que cal que la soluci que hagin triat benefici tothom o el mxim nombre de persones, i per tant que sigui justa, i que es pugui realment dur a terme. Ser important tamb que ells la considerin realment valuosa i, per tant, creguin sincerament que la proposta esdev una soluci adequada per a resoldre el problema plantejat en benefici de totes les persones implicades.

Desprs de practicar procediments de resoluci de conflictes imaginaris, com els que us hem proporcionat, cal fer servir les plantilles per a resoldre problemes reals que es plantegin a la convivncia diria. En aquests casos, les implicacions emocionals seran probablement intenses i caldr fer esforos per a trobar solucions justes i consensuades entre les parts implicades. Ser important posar per escrit els acords als quals sarribi, i assegurar que tothom els accepti i que, per tant, tothom es comprometi a respectar-los. Finalment, caldr vetllar perqu es compleixin.

A continuaci feu que posin un full de paper a la plantilla i que mirin de respondre breument a les preguntes que apareixen a les finestres, desprs de discutir les respostes entre ells. Cadascuna daquestes preguntes t un objectiu diferent: Quin s el problema? Contribuir a la identificaci del conflicte centrant-se en el problema i no en les persones. Quines sn les causes? Ajudar a pensar en diferents hiptesis sobre lorigen del problema sense intentar buscar culpables. Com se senten els altres? Com em sento jo? Propiciar la identificaci dels sentiments propis i aliens que estan darrere del problema. Un cop identificat el problema, animeu la canalla a buscar solucions imaginatives i a valorar-ne les conseqncies de cadascuna per a poder escollir desprs la que sembli ms adequada per a resoldre el problema.

requadres de les finestres que apareixen, a continuaci dels anteriors:

Si faig... Escriure les quatre possibles solucions que hagin triat. Passar... Escriure les possibles conseqncies i els sentiments implicats, de cada soluci. s convenient que nanalitzin cada una per tal didentificar aquelles que suposen sser tolerants, voler collaborar o sser respectuosos, i diferenciar-les daquelles en les quals sabusa, shumilia o senganya. Durant el procs de resoluci de conflictes es posen en joc una colla de valors, que seria interessant identificar per a poder-los comentar, especialment amb els alumnes ms grans.

Escriure el nmero de la que es consideri la millor alternativa, de les quatre triades inicialment, per a resoldre el problema. Un cop tots els grups hagin acabat domplir les caselles de la plantilla, hauran dexposar a la resta de la classe el procediment que han seguit i la soluci que proposen

INTERIORITZACI CONVIVNCIA
Veure activitat INTERIORITZACI AL KIT IDENTITAT (pg. 28)
OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

46

TAMBORS Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa que les mans descansin sobre les cames. Quan sentis aquest so (<<<<>>>>), tanca els ulls.i no els obris fins que el tornis a sentir. Respira lentament pel nas. Nota com se tinfla la panxa quan entra laire i com es desinfla quan el treus pel nas. Un noi del grup et veu, et saluda. Sembla molt con[pausa] Imaginat que ests a lfrica passejant per un bosc amb arbres molt grans. s una tarda assolellada i fa calor. Els rajos de sol brillen entre les branques dels arbres. Escoltes el so dels ocells que volen pel cel. Per tot arreu hi ha plantes amb flors de colors i la seva olor et fa sentir b. Trobes un cam de terra i comences a caminar... Lluny, escoltes el so duns tambors. Thi acostes a poc a poc. [pausa] I, de cop i volta, et trobes all enmig, movent-te al ritme dels tambors, ballant amb ells i tagrada. Tots rieu i us sentiu molt felios. No us fan falta paraules per saber que us heu fet amics. tent. Se tapropa corrents, tagafa de la m i et porta cap al grup, mentre et diu coses en un idioma que no entens. Darrere dunes mates veus un grup de nois i noies que ballen fent una rodona. Al centre hi ha els msics que toquen amb fora els tambors. Tots estan alegres i sho passen molt b. Sense adonar-ten comences a moure els braos i les cames seguint el rtme de la msica.

LAMIC Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa que les mans descansin sobre les cames. Quan sentis aquest so (<<<<>>>>), tanca els ulls i no els obris fins que el tornis a sentir. Al vespre dones voltes al llit i et costa dormir. PenRespira lentament pel nas. Nota com se tinfla la panxa quan entra laire i com es desinfla quan el treus pel nas. [pausa] [pausa] Vas corrents a lhabitaci dels teus pares i els demaImaginat que ests de vacances i fa un dia fresc, per amb molt de sol. Ests jugant al parc amb les teves amigues i amics. Us esteu divertint i el temps passa volant. Daqu a dos dies ser el teu aniversari i convides tothom a una festa que fars a casa teva. En Rubn s el vostre nou company, que ha vingut A poc a poc comena a moure els peus..., les mans... Vs tornant a la classe... (<<<>>>) Ara ja pots obrir els ulls. dun pas lluny. Us ho passeu b amb ell preguntantli coses del seu pas i a vegades us ensenya jocs nous que no coneixeu. Et sents b veient la felicitat del teu company. Tadones En Rubn comenta que ell tamb fa anys daqu a dos dies i us poseu a riure, perqu us fa molta grcia tanta coincidncia. Per de cop i volta queda ben callat i el somriure desapareix de la seva cara. [pausa] Li preguntes qu li passa, per ell abaixa el cap i es posa una mica vermell. Al cap duna estona et comenta en veu baixa que a ell tamb li agradaria convidar els amics a una festa, per la seva casa s A poc a poc comena a moure els peus..., les mans... Vs tornant a la classe... (<<<>>>) Ara ja pots obrir els ulls. Segur que aquesta ser una gran festa! que s molt agradable poder ajudar els altres. El Rubn et diu que li demanar a la seva mare que faci un gran pasts de xocolata tpic del seu pas. nes que et deixin convidar la famlia del Rubn per celebrar junts una gran festa daniversari. Als teus pares els sembla molt b la teva idea i et fan una gran abraada. Lendem et lleves molt dhora i surts corrents de casa per anar a buscar el Rubn. Li expliques la teva idea. El teu amic es posa content i somriu amb satisfacci. ses en el teu amic. Te limagines havent de compartir lhabitaci amb els seus pares i germans... petita i amb prou feines hi caben les dues famlies que hi viuen... Li vols dir alguna cosa, per ell sen va corrents.

47

KIT RESPONSABILITAT

GUIA DS DELS KITSCAIXA VALORS

CADENA DE RESPONSABILITAT 1 PSTER RESPONSABILITATS 1 PSTER MQUINA DE LA RESPONSABILITAT

CADENA DE RESPONSABILITAT 25 FITXES EXEMPLES DE RESPONSABILITATS 9 FITXES EXEMPLES DE MQUINA DE LA RESPONSABILITAT 10 FITXES ALTRES EXEMPLES 50 PINCES

GESTI DESTATS DNIM (2 maletins) 20 PLANTILLES

CONSUM DAIGUA 3 MODELS DE FITXES PER FOTOCOPIAR 8 PECES DE REFRANYS I ESLGANS DEL CONSUM DAIGUA

COMPLEMENTS 1 CD EXERCICIS DINTERIORITZACI: EL GRILL, EL VE GUIA DS PDF MATERIALS DELS 3 KITS PER IMPRIMIR PDF

CADENA DE RESPONSABILITAT

50

Les persones, per a poder complir els deures i respondre als compromisos que anem adquirint al llarg de la nostra vida, hem de comprendre les raons que impulsen els nostres actes i tenir la motivaci necessria per a dur-los a terme. Lexercici de la responsabilitat implica la participaci del raonament, que permet entendre les situacions, i del sentiment, que porta a actuar de manera coherent amb aquelles coses que es valoren. A ms, per a actuar de manera responsable cal tenir la capacitat de prendre decisions i lhabilitat de planificar la manera de dur-les a terme. Per a ajudar els infants a desenvolupar comportaments justos i responsables cal donar-los loportunitat de participar i que es vegin enfrontats a situacions en qu puguin donar la seva opini, prendre decisions i planificar actuacions preveientne les conseqncies. Tot aquest procs ajudar a sentir la necessitat dautoregular-se, i contribuir a afermar lautonomia i a desenvolupar lautoestima.

Us presentem un conjunt dactivitats participatives que poden contribuir que els nois i noies entenguin el concepte de responsabilitat i sadonin de les seves implicacions, partint del treball amb dos psters interactius: El pster RESPONSABILITATS proposa una classificaci i proporciona exemples concrets de diferents tipus de responsabilitat . MQUINA DE LA RESPONSABILITAT: Ofereix un esquema general sobre el procs de gesti responsable dels actes, dissenyat perqu els nois i noies puguin interioritzar aquest esquema amb la prctica, i tamb proporciona alguns exemples.

ACTIVITAT RESPONSABILITATS

ACTIVITAT MQUINA DE LA RESPONSABILITAT

51

Per a introduir lactivitat proposeu als alumnes que pensin en situacions que hagin viscut o que imaginin, en les quals creguin que cal posar en prctica el valor de la responsabilitat. Demaneu-los que a partir dels seus exemples pensin i diguin quins sn els avantatges que en cada situaci comporta ser responsable i quins sn els inconvenients de no ser-ho. Desprs de parlar una estona sobre els exemples proposats pels propis alumnes, demaneu-los que pensin com definirien el terme responsabilitat i que ho escriguin en un paper. Llegiu a ser possible totes les definicions i comenteu entre tots aquells aspectes que semblin ms significatius. A continuaci pengeu el pster que us proporcionem a un lloc ben visible de la classe i comenteu-lo de forma collectiva, tot diferenciant cadascun dels tres tipus de responsabilitat que es presenten (individual, collectiva i mediambiental) i examinant les particularitats de cada un dells. Un cop acabat el comentari, utilitzeu les fitxes que trobareu al malet CADENA DE RESPONSABILITAT amb exemples corresponents a cada apartat, per a omplir els forats del pster utilitzant les pinces per a penjar-les. Si ho preferiu, tamb podeu demanar als nois que facin les seves prpies fitxes dexemples escrivint-los en trossos de paper que resultin de tallar un Din A4 en vuit parts. Podeu fer-ho collectivament o per grups. A mesura que aneu penjant exemples comenteu-los entre tots i assegureu-vos que tothom entn b els diferents apartats. Com ho faig?: passos a seguir. Implica ser conscient que cal dissenyar un pla dactuaci per a aconseguir lobjectiu fixat. Es tracta que els nois i noies sadonin que cal pensar en tot all que volen fer abans de passar a lacci, per a garantir que el seguit de decisions que prenguin estiguin realment orientades a la consecuci de lobjectiu desitjat. Qu vull fer?: objectiu. Cal descriure breument qu s el que es pretn o es vol aconseguir. A continuaci us proporcionem una breu informaci sobre cadascun dels apartats de la mquina, per tal que pugueu orientar la conversa i explicar amb claredat als nois qu es pretn en cada una de les fases del procs: Podeu utilitzar alguns dels exemples que us proporcionem per anar explicant cadascun dels apartats o engranatges. Teniu al malet una fitxa amb un cas desenvolupat i altres fitxes amb objectius diferents a partir dels quals es poden traar plans dactuaci. Pengeu el pster a un lloc ben visible de la classe i comenteu amb els alumnes cadascun dels engranatges de la mquina, presentant-la com un possible model per a ajudar a planificar les accions de manera responsable. Recomanem realitzar aquesta activitat amb nois i noies a partir de nou o deu anys, perqu requereix haver desenvolupat la capacitat de seqenciaci.

52

Qu necessito?: COSES MATERIALS: Ser necessari pensar en qestions com ara lespai fsic, les installacions, la maquinria, els diners, els objectes, etc. que es necessiten, i en la mesura que sigui possible ser convenient fer un llistat detallat de totes aquestes coses indicant per exemple quantitats o requisits especfics. COLLABORADORS I AJUDES: Implica tenir en compte si caldr recrrer a lajuda o collaboraci de determinades persones o tamb si ser necessari demanar perms a alg. TEMPS: Pensar en el temps que es requerir per a portar a terme el pla global i tamb per a cadascuna de les accions que, juntes, permetran assolir lobjectiu. En ocasions caldr tamb pensar en quin ser el millor moment per a desenvolupar lacci. Imagino qu passar s important valorar els avantatges i els inconvenients del pla traat. Aix implica anticipar les possibles conseqncies i pensar si alg en pot sortir perjudicat. Es tracta de mirar danticipar-se al futur i ajustar en la mesura que calgui el pla, si la valoraci que es fa aconsella canvis en algun sentit. Aquest procs s indispensable per a actuar de manera responsable. Passo a lacci Realitzaci del pla dissenyat o previst. En aquests moments cal tenir illusi, inters, esfor, constncia i voluntat de negociaci per a dur la tasca a bon port; si no, difcilment es poden aconseguir els objectius proposats.

Valoraci Es tracta de fer-se una srie de preguntes adreades a realitzar un exercici de conscincia i autoregulaci de la conducta per anar millorant, amb la prctica, lexercici de la responsabilitat: ho he aconseguit?, com mhe sentit?, com em sento ara?, com podria actuar millor una altra vegada?, qu he aprs?, etc. Tamb cal valorar, durant tot el procs, les emocions i sentiments propis i aliens. La seva influncia s molt important en la conducta de les persones i sovint condiciona lexercici de la responsabilitat. Un cop hagueu comentat tots els engranatges amb els alumnes, proposeu-los treballar amb lesquema de la mquina per a planificar un conjunt daccions que els permetin assolir un objectiu definit. Podeu utilitzar les fitxes que us proporcionem per tal dengegar el procs de planificaci, recorrent per tant a situacions imaginries, o b demanar-los que ho facin a partir dobjectius reals que ells mateixos tinguin o es proposin assolir. Demaneu als alumnes que escriguin en diferents papers els aspectes que vagin valorant de cadascun dels engranatges, utilitzant trossos de paper (Din A4 partit en vuit trossos) i que els pengin del pster amb les pinces. En el cas del cinqu pas (acci), es pot illustrar amb un dibuix, sense necessitat descriure res. Daquesta manera podreu visualitzar el procs seguit i comentar cada cas o situaci. Quan es practica amb exemples imaginaris no es poden fer els dos darrers passos que proposa la mquina perqu lacci no es desenvolupa. Podeu, aix no obstant, mirar descenificar el pla desens interessant que els alumnes tinguin loportunitat de practicar amb casos reals que estiguin relacionats amb la seva vida diria. A lescola es donen moltes situacions en les quals seria desitjable que els alumnes portessin a terme un procs de planificaci de les seves accions per a actuar amb responsabilitat, en qestions tan diferents com ara acollir un alumne nouvingut, fer els deures, tenir cura de lespai i dels materials, realitzar una tasca en equip, etc. Deures i obligacions Objectius relacionats amb la realitzaci de tasques de la casa o de lescola. Tamb podrien ser coses relacionades amb els hbits dhigiene i alimentaci o b relacionades amb el compliment de deures cvics. Desitjos Objectius relacionats amb la voluntat daconseguir alguna cosa de tipus material (una joguina, un gos, etc.) o de tipus vivencial (obtenir perms per anar dexcursi, o a dormir a casa dun amic, etc.) o b altres coses com demanar un favor o ajuda i tamb organitzar jocs i activitats. Conflictes Intentar resoldre conflictes i malentesos entre persones o demanar disculpes. Aquesta activitat tant es pot realitzar amb el grup de classe sencer, com en petits grups o de forma individual: decidiu vosaltres quina pot ser la dinmica ms adequada en funci de les caracterstiques del grup dalumnes amb el quals treballeu. s important tamb de posar en com les experincies i escoltar els comentaris de tothom desprs dhaver treballat amb lesquema que proposa la mquina, per tal de millorar el procs de planificar accions amb responsabilitat i ser justos i precisos en la valoraci final. Com a orientaci podeu suggerir partir de tres tipus de situacions diferents per a treballar amb els engranatges de la mquina: volupant un petit simulacre a partir del joc de rol i valorar-ne a continuaci el resultat. En ocasions, quan es treballa a partir de situacions reals proposades pels propis nois, no es podr passar a lacci de forma immediata. En aquest casos o b podeu esperar un temps i comentar el resultat de lacci quan aquesta hagi tingut lloc, o b recrrer al joc de rol o simulacre com proposvem per a treballar a partir de situacions imaginries.

53

FITXES EXEMPLES DE RESPONSABILITATS

FITXES EXEMPLES MQUINA DE LA RESPONSABILITAT

2.3 RESPECTAR LES NORMES Aixecar la m quan es vol parlar a classe Creuar el carrer pel pas de vianants Aguantar petites molsties que provoquen els altres Aprendre a compartir Compartir les alegries i penes damics i amigues Interessar-se i oferir ajuda quan alg t problemes Ajudar en les feines domstiques Oferir-se voluntari per a cuidar els peixos Escoltar amb atenci quan expliquen alguna cosa Demanar consell a amics i amigues Compartir les joguines amb companys i companyes Acceptar ajuda quan cal 1.0 OBJECTIU: Vull fer un gerro de fang per a regalar-lo a la mare el dia del seu aniversari.

FITXES ALTRES EXEMPLES

CAP A UN MATEIX 1.1 ALIMENTACI SANA I EQUILIBRADA

54

01 THAS COMPROMS A TENIR CURA DE LA NETEJA DE LA GOSSA.

Menjar dues peces de fruita cada dia Menjar dolos amb moderaci Jugar a bsquet Anar dexcursi Rentar-se les dents dos cops cada dia Portar la roba neta i cuidada Estar satisfet amb laspecte fsic Sentir-se tan important com els altres Pensar per un mateix No dependre sempre de lopini daltres Proposar als companys o companyes un joc Pensar un regal per laniversari del pare Fer treballs manuals Dibuixar Aprendre a fer una truita Llegir llibres i revistes I LA CAPACITAT DE DIVERTIR-SE Explicar acudits Aprendre a passar-sho b amb els amics i amigues Si plou, no enfadar-se perqu no es pot anar al parc temtic Si es perd jugant al parxs, felicitar de cor el guanyador

2.4 DESENVOLUPAR LA TOLERNCIA ACTIVA

02 VOLS FER-TE UNA DISFRESSA PER 2.0 PASSES A SEGUIR: Comprar el fang. Fer el gerro i deixar-lo assecar. Portar-lo a coure. Pintar-lo. Embolicar-lo . 3.1 COSES MATERIALS: Comprar el fang a la botiga de manualitats: 2 . Portar el gerro a coure a la botiga: 1 . Pintura: demanar-la. Paper reciclat dun altre regal. 03 THAS DORGANITZAR PER DUTXAR-TE. 04 TROBES UNA CARTERA AMB DINERS. 05 COM RESOLS LA SITUACI SI JUGANT A PILOTA TRENQUES UN FANAL DEL CARRER. 06 UN COMPANY DE CLASSE SHA TRENCAT LA CAMA. VOLS ANAR-LO A VISITAR I PORTAR-LI UN REGAL. 07 HEU DE PREPARAR UNA REPRESENTACI PER 3.3 TEMPS: A LA FESTA DE FI DE CURS. Dissabte comprar fang i fer el gerro: 2 h. Dimecres portar el gerro a coure. Laltre dissabte recollir el 08 DESITGES MOLT QUE ET COMPRIN UNA BICICLETA. gerro i pintar-lo: 1 h. Dimarts, dia de laniversari de la mare. 4.1 VALORO ELS AVANTATGES I INCONVENIENTS: Cal assegurar-se que el gerro estigui ben sec per a evitar que es trenqui a lhora de courel. s molt necessari comenar 10 dies abans de la festa. Si alguna cosa surt malament haur de pensar un altre regal ms senzill. 4.2 PENSO EN LES CONSEQNCIES: A la mare sempre li agrada molt que li faci jo els regals en lloc de comprar-los. Cal que no se nassabenti, perqu sigui una sorpresa. 5.0 DIBUIX 6.1 VALORACI: Tot ha sortit b. A la mare li ha agradat molt. Quan feia el gerro sentia angoixa perqu pensava que no men sortiria. Ara em sento orgulls i content. 6.2 VALORACI: Una altra vegada far servir pintures especials per a cermica i quedar millor. He aprs a fer un gerro de cermica. 09 HAS DE DEMANAR PERMS PER A QUEDAR-TE A DORMIR A CASA DUN AMIC O AMIGA.
55

CARNESTOLTES.

1.2 FER EXERCICI

2.5 PREOCUPAR-SE PELS ALTRES

1.3 TENIR CURA DE LA HIGIENE PERSONAL

2.6 PARTICIPAR I COMPROMETRES

1.4 ACCEPTAR-SE I RESPECTAR-SE, ESTIMAR-SE

2.7 DIALOGAR

3.2 COLLABORADORS I AJUDES: Demanar a la mare les pintures i pinzells que guarda al garatge. Demanar al pare els 3 per a comprar el fang i fer-lo coure. Demanar ajuda a la germana gran per a fer el gerro.

1.5 TENIR CRITERI PROPI

2.8 SABER ACCEPTAR I DONAR

1.6 TENIR INICIATIVA

CAP AL MEDI 3.1 ESTALVIAR AIGUA I ENERGIA Apagar els llums quan no sest a lhabitaci Utilitzar el transport pblic I RECICLABLES Comprar begudes en envasos de vidre o reutilitzables Fer servir paper reciclat Llenar el paper i el cartr als contenidors de reciclatge Donar les joguines abans que llenar-les POC NECESSARIS No comprar moltes joguines per caprici Utilitzar noms el sab necessari per a dutxar-se Gaudir de la natura Aprendre el comportament dels animals No matar insectes No trepitjar els bolets dolents Tirar els papers a la paperera Recollir totes les deixalles quan es va dexcursi

1.7 DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT

1.8 APRENDRE HABILITATS I CONEIXEMENTS

3.2 CONSUMIR PRODUCTES ECOLGICS

1.9 CULTIVAR EL SENTIT DE LHUMOR

10 VOLS DISCULPAR-TE AMB UNA AMIGA PERQU NO ET VAS PORTAR B AMB ELLA.

3.3 SEPARAR I RECICLAR LES DEIXALLES

1.0 TOLERAR LA FRUSTRACI

3.4 MODERAR EL CONSUM DE PRODUCTES

CAP ALS ALTRES 2.1 VALORAR LA DIVERSITAT Relacionar-se amb amics i amigues ben diferents Aprendre a gaudir de menjars daltres pasos Saludar i donar les grcies Deixar el seient de lautocar a una persona dedat

3.5 ESTIMAR I VALORAR LENTORN

3.6 RESPECTAR PLANTES I ANIMALS

2.2 MOSTRAR AMABILITAT I SIMPATIA

3.7 NO CONTAMINAR NI EMBRUTAR LENTORN

GESTI DESTATS DNIM

56

No tenir conscincia del que se sent o no saber-ho expressar provoca malestar i fa que les relacions amb les altres persones siguin dificultoses. Per aix s bsic aprendre a reconixer les prpies emocions, especialment les emocions pertorbadores, com ara la rbia o la por. Detectar-les i ser-ne conscient, des de bon comenament, pot ajudar a superar les conseqncies que aquestes emocions poden ocasionar, com per exemple la prdua de control davant duna situaci conflictiva. s necessari potenciar el desenvolupament de recursos que permetin disposar de mitjans personals per a regular les emocions, la seva intensitat i la seva durada. Un daquests recursos consisteix en relacionar de forma conscient pensaments i sentiments, de manera que davant duna situaci que faci emergir sentiments negatius, es sigui capa de controlar limpuls inicial abans de passar prpiament a lacci. s important tamb aprendre a distingir entre emocions i conductes per a poder exercir lautocontrol. Cal acceptar i entendre que no s dolent tenir tota mena democions, per que dels comportaments que tenim nhi ha que sn correctes i altres que no ho sn. Augmentar la capacitat dautocontrol, fa crixer tamb lautoestima i la capacitat de desenvolupar processos de creixement de lempatia.

Hi ha emocions positives, com ara lalegria, lentusiasme, la gratitud o lestimaci, que es relacionen amb loptimisme, lesperana, la confiana i lamor. Fomentar aquestes emocions s un valus recurs per a la construcci de valors i el creixement personal. Quan una persona experimenta alegria, per exemple, t ms tendncia a ajudar les altres i a ampliar la capacitat creativa, el que permet el desenvolupament de certes habilitats com les necessries per a lestabliment de relacions damistat i dajuda.

ACTIVITAT

57

Inicieu una conversa amb els alumnes sobre la influncia dels estats emocionals en les conductes de les persones. Poseu-los exemples de situacions determinades on els sentiments es manifestin amb intensitat i animeu-los tamb a explicar alguna experincia que hagin viscut, en la qual recordin haver experimentat sentiments intensos, tant si van ser agradables com si van ser desagradables. A continuaci repartiu una plantilla a cada alumne. En cadascuna delles hi ha un dibuix diferent que representa un noi o una noia en una situaci emocionalment intensa. Cal que en primer terme els alumnes

Les qestions que cont la fitxa sn: Em passa que... Cal que descriguin de forma breu la situaci o escena, tal i com ells lentenen. Sento... Han de mirar dexpressar les emocions o sentiments que experimenten en dita situaci. Penso... Es tracta que mirin denunciar pensaments positius per a intentar regular els sentiments i propiciar lautocontrol. I aix s el millor que puc fer... Fruit de la reflexi i lautocontrol han de decidir quina conducta seria desitjable desenvolupar per a evitar reaccions impulsives i poc adequades. Per a ajudar a resoldre les tres darreres qestions les plantilles tenen llistats de sentiments, pensaments i accions, que els participants poden consultar per a copiar-les o b per a inspirar-se per a elaborar altres respostes.

Us proposem una activitat que t per objectiu contribuir a incrementar la capacitat dels alumnes de regular el seu comportament en situacions emocionalment intenses. En primer lloc cal que siguin capaos de reconixer amb rapidesa els sentiments que emergeixen en determinades situacions i a continuaci desenvolupar pensaments positius que ajudin a lautocontrol, quan aquest sigui necessari, amb la finalitat que puguin adoptar actituds adequades per a regular la prpia conducta i evitar reaccions impulsives i no desitjades. En el cas dels sentiments i emocions agradables ser necessari que els reconeguin, que en gaudeixin i que aprenguin tamb a gestionar-los, tant per a reforar lempremta positiva que deixen en lautoestima, com tamb per a prevenir reaccions vanitoses i actituds de cofoisme que els poden arribar a generar conflictes i malestar.

facin lesfor didentificar-se amb el protagonista de lescena que els hagi tocat (sense tenir en compte el sexe) i simaginin en el seu lloc. Deixeu-los una estona perqu puguin recrear la situaci i ficar-se a la pell del personatge de la vinyeta. Cadasc pot interpretar el dibuix de la manera que vulgui. Passats uns minuts demaneu als nois que posin un full a la plantilla i que responguin breument les preguntes que hi apareixen, com si ells fossin el personatge en qesti, escrivint per tant en primera persona.

Acabeu la sessi posant en com els casos treballats. Propicieu el debat i mireu denriquir-lo comentant experincies similars experimentades pels participants, que ells proposin. Per a validar la resposta a la qesti I aix s el millor que puc fer... demaneu als alumnes que pensin en les conseqncies de lacci que proposen

CONSUM DAIGUA

58

i, si sescau, suggeriu-ne vosaltres daltres que penseu que puguin millorar els resultats. Com ms recursos tinguin per a gestionar les seves emocions, ms competents seran en aquest sentit. Amb els ms grans conv parlar sobre el fet que els pensaments, els sentiments i les decisions estan estretament lligats a lescala de valors que es posa en joc en cada situaci de conflicte. Adquirint conscincia del procs que cadasc porta a terme per a regular les seves emocions i propiciant la reflexi i el dileg intern, es poden canviar significativament patrons de conducta no desitjats i millorar la resposta en els moments en qu entra en joc un conflicte de valors. s interessant i convenient repetir diverses vegades lexercici, intercanviant les plantilles entre els alumnes per tal que puguin practicar la identificaci amb personatges que viuen situacions diverses. Laprenentatge dels patrons de conducta no sadquireix solament amb la comprensi dels mecanismes que interactuen, sin ms aviat amb la prctica continuada. Un cop hagueu realitzat aquesta activitat aprofiteu per a recordar el procediment cada vegada que els alumnes manifestin conductes impulsives que requereixin autocontrol.

Laigua s un producte de consum de primera necessitat, tant pel que fa a lalimentaci com a la higiene i la salut. Les nostres llars tenen installacions daigua corrent i s tan fcil obrir laixeta, que sovint oblidem que es tracta dun recurs limitat i cada vegada ms escs. Tampoc podem oblidar que el transport i la depuraci de laigua suposen una important despesa energtica i que, desprs dutilitzar-la, laigua bruta acaba contaminant rius i mars. Tots aquests factors situen laigua en el centre del debat sobre ls racional dels recursos naturals i posen en evidncia la necessitat que tothom simpliqui per a fer-ne un consum raonable.

Els exercicis que us proposem volen contribuir que els alumnes prenguin conscincia del volum del consum familiar daigua i de la necessitat de gestionar responsablement aquest recurs. Lactivitat comena a lescola, per cada noi i noia lhaur de continuar a casa per a fer-hi participar tota la famlia, i posteriorment sacabar a laula, on es recolliran les experincies i es posaran en com. Lactivitat es basa en una metodologia activa. Cal que lalumne es faci responsable de la preparaci de lexercici, de la coordinaci amb la famlia, de la recollida de dades, de la interpretaci dels resultats i del control de tot el procs.

59

60

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

61

Feu una fotocpia de les 3 fitxes per a cadascun dels alumnes. La part corresponent a les instruccions i la relativa al clcul es poden fotocopiar si voleu en un mateix full, per davant i per darrere. Repartiu un plec a cada participant i convideu-los a pintar i personalitzar el full de recollida de dades. A continuaci expliqueu-los detalladament lexercici: Es tracta que cadasc porti els fulls a casa, expliqui a la famlia la tasca que ha de desenvolupar durant tres dies i li demani la seva collaboraci. La participaci dels membres de la famlia ha de ser lliure, per com ms persones shi impliquin ms rica ser lexperincia. El treball a casa comena penjant al quarto de bany el full Recollida de dades (es pot pensar en duplicar-lo si hi ha dos quartos de bany a la casa). Durant tres dies tots els participants han de marcar el consum daigua que realitzen a la dutxa, al lavabo i al vter cada vegada que els fan servir. Per a fer-ho han de pintar amb un llapis la quantitat de gotes corresponent a la despesa daigua que han fet. A la fitxa hi figura una aproximaci de la despesa que suposa cada s de laigua i tamb lequivalncia entre gotes i litres consumits. Passats tres dies la canalla, amb lajuda dels pares i daltres familiars, haur de calcular el consum diari daigua per persona al quarto de bany. Per a aix noms caldr que ompli la fitxa de clcul i que faci les operacions que shi indiquen.

Un cop esbrinat el consum familiar, cal llegir la fitxa on sofereixen dades relatives a un consum responsable i valorar el comportament familiar en aquest sentit. Ser important que a continuaci els membres que hi hagin participat sassabentin daquesta valoraci i es comprometin, en cas que faci falta, a esforar-se per fer un s ms responsable de laigua, Un cop acabat el treball a casa, els alumnes han de tornar el full de valoraci a lescola per a comentar lexperincia amb la resta de companys, valorar conjuntament les dades i finalment treuren conclusions. Pot ser interessant concloure lactivitat fent un petit manifest en el qual cadasc es comprometi a millorar algun dels hbits relacionats amb el consum daigua. El manifest es pot exposar a la classe en forma de pster grfic perqu tothom recordi el comproms subscrit.

Feu grups de 3 persones. Cada grup haur descollir a latzar una fitxa. Aquestes tenen un refrany o b un eslgan referents al consum responsable de laigua, que hauran de llegir. Cada grup ensenyar noms el dibuix de la seva fitxa a la resta de la classe, tot tapant el refrany amb la m. A continuaci i sense parlar, noms fent mmica, haur de representar o escenificar la dita per tal que els companys endevinin el text del refrany. Mentre es fa la representaci tothom podr anar dient i suggerint les paraules que pensi que poden formar part de la frase. Algunes dites no sn senzilles dendevinar. Si veieu que tenen dificultats caldr que els ajudeu donant pistes o escrivint el text a la pissarra a mesura que vagin encertant les paraules. Un cop endevinat el text, discutiu-ne el significat entre tots i doneu pas a lactuaci del segent grup. Els refranys de les fitxes son:

01- QUAN LAIGUA MALBARATEM, TOTS HI PERDEM. 02- SI LAIXETA VEUS DEGOTAR, VES-LA DE PRESSA A TANCAR. 03- DE TOTS S RESPONSABILITAT, LESTALVI DAIGUA A POBLE I CIUTAT. 04- AIGUA QUE NO HAS DE BEURE, DEIXA-LA CRRER. 05- SI VOLS AIGUA, TANCA LAIXETA. 06- MS CLAR QUE LAIGUA. 07- LAIGUA BRUTA NO ES POT RENTAR. 08- NO DONEM VALOR A LAIGUA FINS QUE SASSECA EL POU.

INTERIORITZACI RESPONSABILITAT
Veure INTERIORITZACI AL KIT IDENTITAT (pg. 28)
OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA OBRA SOCIAL. LNIMA DE LA CAIXA

62

EL GRILL Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa que les mans descansin sobre les cames. Quan sentis aquest so (<<<<>>>>), tanca els ulls i no els obris fins que el tornis a sentir. Respira lentament pel nas. Nota com se tinfla la panxa quan entra laire i com es desinfla quan el treus pel nas. [pausa] Content li ensenyes el grill. Li expliques que et fa mols un capvespre fresc. Avui ha plogut i tot est molt net. Imaginat que ests passejant per un jard molt bonic. Fa olor dherba fresca i de terra mullada. Els ocells aprofiten la darrera llum del dia per a volar dun lloc a laltre. Mires el grill i et fa molta pena deixar-lo anar, per Mentre camines sents el cant dun grill. Et pares a escoltar-lo, el busques i seguint el so thi acostes lentament. Ara ests molt a prop del grill. El pots veure sobre una fulla. s molt petit. Es posa molt content de veuret i canta amb ms fora. Quina alegria sents! Vols el grill per a tu. Allargues la m i es deixa agafar molt fcilment. [pausa] A poc a poc comena a moure els peus..., les mans... Vs tornant a la classe... (<<<>>>) Ara ja pots obrir els ulls. saps que la senyora t tota la ra. No sempre all que nosaltres desitgem s el millor per als altres. Poses el grill suaument sobre lherba humida i veus com sen va saltant per entre les flors. Ben aviat el perds de vista, per encara pots sentir el seu cant alegre. ta illusi emportar-tel a casa per sentir-lo cantar a totes hores. La senyora mou el cap duna banda a laltra i et diu que el grill estar ms b al jard, perqu s casa seva i si te lemportes es posar trist i deixar de cantar. Segueixes caminant amb el grill a la m mentre penses la casa que li fars amb una capsa de cartr, el nom que li posars... Tagradar ensenyar-lo als teus amics... Pel cam et trobes una senyora gran de cabell blanc que porta dues trenes molt llargues. Et mira amb un somriure, et saluda amb una veu molt dola i et demana qu portes a la m.

EL VE Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa que les mans descansin sobre les cames. Quan sentis aquest so (<<<<>>>>), tanca els ulls i no els obris fins que el tornis a sentir. Respira lentament pel nas. Nota com se tinfla la panxa quan entra laire i com es desinfla quan el treus pel nas. [pausa] Imaginat que ests caminant per un carrer del teu barri. Sest fent fosc i fa una mica de vent. Tagrada sentir laire jugant amb els teus cabells i fent-te pessigolles a la cara. Tens ganes darribar a casa. Tota la tarda has estat fent gimnstica i noms penses en asseuret i menjar un bon berenar. Mentre camines per la vorera mires la gent que passeja. Alguns et coneixen i et saluden. Davant teu veus un senyor gran que va molt carregat amb les bosses de comprar. Les deixa un moment a terra i respira profundament. Quan thi apropes el reconeixes, s un ve que viu a quatre portes de casa teva. A poc a poc comena a moure els peus..., les mans... Vs tornant a la classe... (<<<>>>) Ara ja pots obrir els ulls. Sense pensar-tho ms tacostes al teu ve, el saludes i li ofereixes ajuda. Ell somriu molt agrat. Li agafes la meitat de les bosses i, caminant junts, ben aviat ja esteu a la porta de casa seva. Quan us acomiadeu recordes la gana que tens i arrenques a crrer. Mentre ests berenant et ve al cap la cara dagrament del ve i somrius satisfet. Et dnes compte que ajudar els altres tomple de felicitat. [pausa] Tens molta gana i per un moment vols passar pel seu costat com si no lhaguessis vist. Per tatures i penses en lesfor que haur de fer lhome per portar tota la compra. Te limagines parant-se a cada cantonada i arribant a casa seva ben esgotat.

63

Bibliografia

64

ABEY, E.; GMEZ, P. (2002): Emocions. Barcelona: Rosa Sensat. BADIA, I. (2004): Digues testimo en les llenges d Europa. Barcelona: Prtic. BAENA PAZ, G. (2005): Como desarrollar la inteli gencia emocional infantil. Madrid: Trillas. BENTEZ, L. (2001): La mejora del alumnado y del grupo a travs de la relajacin en el aula. Barcelona: Ciss-Praxis. BISQUERRA, R. (2000): Educacin emocional y bienestar. Barcelona: Praxis. BRANDEN, N. (1995): Los seis pilares de la autoes tima. Barcelona: Paids. BUXARRAIS, M.R. (1997): La formacin del profeso rado en la educacin en valores. Bilbao: Descle de Brouwer. CARPENA, A.; AGUILERA, I. (1998): Una experi ncia en habilitats socials. Barcelona: Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica. CARPENA, A. (2001): Educaci socioemocional a primria. Vic: EUMO. CARPENA, A. (2003): Educacin socioemocional en la etapa de primaria. Barcelona: Octaedro. CASCN, P.; MARTN, C. (1999): La alternativa al juego para la paz. Madrid: Los libros de la Cartarata. CASTANYER, O. (1996): La asertividad: Expresin de una sana autoestima. Bilbao: Descle de Brouwer. CAVA, M. J. (2000): La potenciacin de la autoesti ma en la escuela. Barcelona: Paids. DELORS, J. (1996): Educaci: Hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya. FABER, A; MAZLISH, E. (1997): Com hem de parlar perqu els fills escoltin i com hem descoltar perqu els fills ens parlin. Barcelona: Medici.

GALLIFA, J; PREZ, C; ROVIRA, F. (2002): La intel ligncia emocional i lescola emocionalment intel ligent. Barcelona: Edeb. GARTH, M. (1991): Luz de estrellas. Meditaciones para nios. Barcelona: Oniro. GARTH, M. (1992): Rayo de luna. Meditaciones para nios. Barcelona: Oniro. MARTNEZ, M. (1998). El contrato moral del profe sorado. Bilbao: Descle de Brouwer. MARTNEZ, M.; HOYOS, G. (coords) (2006): La formacin en valores en sociedades democrticas. Barcelona: Octaedro. MLICH, J.C.; PALAU, J.; POCH, C.; FONS, M. (2000): La veu de laltre. Bellaterra: Institut de Cincies de lEducaci. MURDOCK, M. (1996): T sabes, t puedes. Gaia. PUIG, J.M.; MARTN, X. (1998): La educacin moral en la escuela. Barcelona: Edeb. SALMURRI, F. (2003): Libertad emocional. Barcelona: Paids. SALMURRI, F. (2002): Llibertat emocional. Barcelona: La Magrana. SERRANO, S. (2006): Els secrets de la felicitat. Barcelona: Ara llibres. TRILLA, J. (1992): El profesor y los valores controver tidos. Barcelona: Paids. VOPEL, K. (1997): Juegos de interaccin para nios y preadolescentes. Madrid: Editorial CCS. WOLOSCHIN, L.; SERRABONA, J. (2003): Visuali zaciones que ayudan a los nios. Barcelona: RBA. Integral.

65

Manteniment dels KITSCAIXA VALORS

La conservaci dels kits en bon estat s una tasca que requereix la collaboraci de totes les parts implicades en el programa: Els materials estan pensats perqu els nois i les noies els puguin manipular directament, per s important que sempre ho facin amb la supervisi dels mestres i educadors.
66

KIT IDENTITAT
NMERO DE REFERNCIA UBICACI MALET - TUB NOM

A les escoles i altres usuaris:

I - 0000 I - 0001 I - 1000 I - 1101 I - 1102 I - 1103 I - 1104 I - 1105 I - 1106 I - 1107 I - 1108 I - 1109 I - 1110 I - 1111 I - 1112 I - 1113 I - 1114 I - 1115 I - 1116 I - 1117 I - 1118 I - 1119 I - 1120 I - 1201 I - 2000 I - 2101

1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 1 QUALITATS PERSONALS 2 AUTORETRAT 2 AUTORETRAT 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS

000 BAC 001 GUIA 000 MALET 101 AFECTUOSA 102 ATENTA 103 ATREVIDA 104 CONFIADA 105 DISCRETA 106 DIVERTIDA 107 DCIL 108 FLEXIBLE 109 GENEROSA 110 GRACIOSA 111 POSITIVA 112 PRUDENT 113 PACIENT 114 PACFICA 115 SENSIBLE 116 SINCERA 117 SEGURA 118 SENZILLA 119 TOLERANT 120 TREBALLADORA 201 FITXES EN BLANC 000 MALET 101 MQUINA 000 MALET 001 TUBS 101 PSTER (AGRADABLE ESQ.) 102 PSTER (AGRADABLE DRETA) 103 PSTER (DESAGRADABLE ESQ.) 104 PSTER (DESAGRADABLE DRETA) 201 FITXA: ALEGRIA 202 FITXA: AMOR 203 FITXA: RBIA 204 FITXA: TRISTESA 205 FITXA: POR, PNIC 206 FITXA: REBUIG 301 FITXA: CONTENTA 302 FITXA: EMOCIONADA 303 FITXA: SEGURA, CONFIADA 304 FITXA: AFECTUS, AMORS
67

Desprs de cada s cal guardar tots els materials ordenadament als tubs i maletins corresponents. Cal que informeu els centres de recursos de qualsevol element extraviat o deteriorat. Als centres de recursos: Cal que cuideu lordre i el manteniment dels kits amb el suport de les escoles. s aconsellable que feu una revisi a fons dels kits, com a mnim una vegada cada tres mesos. Aquesta revisi hauria de contemplar dos aspectes: Repassar que no falti cap element i renovar aquells que estiguin deteriorats. Fer una neteja dels materials. Cal evitar els dissolvents i productes de neteja; la millor opci s un drap humit. Els centres de recursos podeu sollicitar recanvis dels materials a travs del lloc web del programa. A les pgines segents trobareu un llistat de tots els materials dels kits acompanyats dun nmero de referncia per facilitar lordre i la comanda de recanvis.

I - 3000 I - 3001 I - 3101 I - 3102 I - 3103 I - 3104 I - 3201 I - 3202 I - 3203 I - 3204 I - 3205 I - 3206 I - 3301 I - 3302 I - 3303 I - 3304

I - 3305 I - 3306 I - 3307 I - 3308 I - 3309 I - 3310 I - 3311 I - 3401 I - 3402 I - 3403
68

3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 3 EMOCIONS I SENTIMENTS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 4 DIBUIXOS CENTRATS 5 COMPLEMENTS 5 COMPLEMENTS 5 COMPLEMENTS 5 COMPLEMENTS

305 FITXA: GENERS, AMABLE 306 FITXA: AGRAT 307 FITXA: ESTIMAR 308 FITXA: ENTENDRIDA 309 FITXA: ENCURIOSIT 310 FITXA: RELAXAT, SATISFET 311 FITXA: TRANQUIL 401 FITXA: FURIS 402 FITXA: ENFADADA 403 FITXA: DESANIMAT 404 FITXA: PREOCUPAT 405 FITXA: PLOROSA 406 FITXA: ESPANTADA 407 FITXA: INDEFENS 408 FITXA: DESDENYS 409 FITXA: CULPABLE 410 FITXA: CONFS 411 FITXA: IMPACIENT 501 FITXA: RESPONSABILITAT 502 FITXA: TOLERNCIA 503 FITXA: SOLIDARITAT 504 FITXA: RESPECTE 505 FITXA: COLLABORACI 506 FITXA: CONVIVNCIA 507 FITXA: JUSTCIA 508 FITXA: IGUALTAT 509 FITXA: LLIBERTAT 510 FITXA: DILEG 601 FITXES EN BLANC 602 MARCS DELS PSTERS 000 MALET 101 FITXA 1 102 FITXA 2 103 FITXA 3 104 FITXA 4 105 FITXA 5 106 FITXA 6 107 FITXA 7 108 FITXA 8 109 FITXA 9 110 FITXA 10 200 MQUINA 000 MALET 001 CD 002 CORDILLS BLAUS 003 CORDILL GROCS

KIT CONVIVNCIA
NMERO DE REFERNCIA UBICACI MALET - TUB NOM

C - 0000 C - 0001 C - 1000 C - 1001 C - 1101 C - 1102 C - 1103 C - 1104 C - 1211 C - 1212 C - 1213 C - 1214 C - 1215 C - 1216 C - 1217 C - 1218 C - 1219 C - 1220 C - 1221 C - 1222 C - 1223 C - 1224 C - 1225 C - 1226 C - 1227 C - 1228 C - 1229 C - 1230 C - 1231 C - 1232 C - 1233 C - 1234 C - 1301 C - 1302 C - 2000 C - 2101 C - 2102 C - 2103 C - 2104 C - 2105 C - 2106 C - 2107

1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 1 EMPATIA 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU

000 BAC 001 GUIA 000 MALET 001 TUBS 101 FITXA 1 102 FITXA 2 103 FITXA 3 104 FITXA 4 211 FITXA 1 (DANIEL A) 212 FITXA 1 (DANIEL B) 213 FITXA 1 (DANIEL C) 214 FITXA 1 (PARES A) 215 FITXA 1 (PARES A) 216 FITXA 1 (PARES A) 217 FITXA 2 (MARTA A) 218 FITXA 2 (MARTA B) 219 FITXA 2 (MARTA C) 220 FITXA 2 (DANIEL A) 221 FITXA 2 (DANIEL B) 222 FITXA 2 (DANIEL C) 223 FITXA 3 (FERRALLA A) 224 FITXA 3 (FERRALLA B) 225 FITXA 3 (FERRALLA C) 226 FITXA 3 (MARTA A) 227 FITXA 3 (MARTA B) 228 FITXA 3 (MARTA C) 229 FITXA 4 (DANIEL A) 230 FITXA 4 (DANIEL B) 231 FITXA 4 (DANIEL C) 232 FITXA 4 (MARTA A) 233 FITXA 4 (MARTA B) 234 FITXA 4 (MARTA C) 301 PINCES PSTERS 302 MARCS DELS PSTERS 000 MALET 101 CORDILLS 102 CARGOLS 103 FEMELLES 104 PINCES 105 CLIPS 106 TUB CONNECTOR BLANC 107 TUB BLANC
69

I - 3404 I - 3405 I - 3406 I - 3407 I - 3408 I - 3409 I - 3410 I - 3411 I - 3501 I - 3502 I - 3503 I - 3504 I - 3505 I - 3506 I - 3507 I - 3508 I - 3509 I - 3510 I - 3601 I - 3602 I - 4000 I - 4101 I - 4102 I - 4103 I - 4104 I - 4105 I - 4106 I - 4107 I - 4108 I - 4109 I - 4110 I - 4200 I - 5000 I - 5001 I - 5002 I - 5003

C - 2108 C - 2109 C - 2110 C - 2111 C - 2112 C - 2113 C - 2114 C - 2115 C - 3000 C - 3101
70

2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 3 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 2 TREBALL COLLABORATIU 3 RESOLUCI CONFLICTES 3 RESOLUCI CONFLICTES 3 RESOLUCI CONFLICTES 3 RESOLUCI CONFLICTES 3 RESOLUCI CONFLICTES 3 RESOLUCI CONFLICTES 4 COMPLEMENTS 4 COMPLEMENTS

108 PEA T 109 PEA L 110 PEA ALLARGADA (6 FORATS) 111 PEA ALLARGADA (3 FORATS) 112 PEA ALLARGADA (2 FORATS) 113 PEA CORBA (3 FORATS) 114 PEA RODONA (9 FORATS) 115 PEA QUADRADA (19 FORATS) 000 MALET 101 CONFLICTE 1 102 CONFLICTE 2 103 CONFLICTE 3 104 CONFLICTE 4 105 CONFLICTE 5 000 MALET 001 CD

R -1228 R -1231 R -1232 R -1233 R -1234 R -1235 R -1236 R -1237 R -1310 R -1320 R -1331 R -1332 R -1333 R -1340 R -1341 R -1350 R -1361 R -1362 R - 1401

1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM

228 SABER ACCEPTAR 231 ESTALVIAR AIGUA 232 PRODUCTES ECOLGICS 233 SEPARAR I RECICLAR 234 MODERAR EL CONSUM 235 ESTIMAR I VALORAR 236 RESPECTAR PLANTES 237 NO CONTAMINAR 310 OBJECTIU 320 PASSOS A SEGUIR 331 COSES MATERIALS 332 COLLABORADORS I AJUDES 333 TEMPS 340 VALORO I PENSO 341 VALORO I PENSO 350 DIBUIX 361 VALORACI 1 362 VALORACI 2 401 NETEJA DE LA GOSSA 402 DISFRESSA 403 DUTXAR-TE 404 CARTERA AMB DINERS 405 TRENQUES UN FANAL 406 TRENCAT LA CAMA 407 FI DE CURS 408 BICICLETA 409 DEMANAR PERMS 410 DISCULPAR-TE 501 PINCES PSTERS 502 MARCS PSTERS 000 MALET 101 PLANTILLA 1 102 PLANTILLA 2 103 PLANTILLA 3 104 PLANTILLA 4 105 PLANTILLA 5 106 PLANTILLA 6 107 PLANTILLA 7 108 PLANTILLA 8 109 PLANTILLA 9 110 PLANTILLA 10 111 PLANTILLA 11 112 PLANTILLA 12 113 PLANTILLA 13 114 PLANTILLA 14 115 PLANTILLA 15
71

C - 3102 C - 3103 C - 3104 C - 3105 C - 4000 C - 4001

KIT RESPONSABILITAT
NMERO DE REFERNCIA UBICACI MALET - TUB NOM

R - 1402 R - 1403 R - 1404 R - 1405 R - 1406 R - 1407 R - 1408 R - 1409 R - 1410 R - 1501 R - 1502 R - 2000 R - 2101 R - 2102 R - 2103 R - 2104 R - 2105 R - 2106 R - 2107 R - 2108 R - 2109 R - 2110 R - 2111 R - 2112 R - 2113 R - 2114 R - 2115

R - 0000 R - 0001 R -1000 R -1001 R -1101 R -1102 R -1210 R -1211 R -1212 R -1213 R -1214 R -1215 R -1216 R -1217 R -1218 R -1219 R -1221 R -1222 R -1223 R -1224 R -1225 R -1226 R -1227 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT 1 CADENA DE RESPONSABILITAT

000 BAC 001 GUIA 000 MALET 001 TUB 101 PSTER RESPONSABILITATS 102 PSTER MQUINA R. 210 TOLERAR FRUSTRACI 211 ALIMENTACI SANA 212 FER EXERCICI 213 HIGIENE PERSONAL 214 ACCEPTAR-SE 215 TENIR CRITERI 216 TENIR INICIATIVA 217 CREATIVITAT 218 APRENDRE HABILITATS 219 SENTIT DE LHUMOR 221 DIVERSITAT 222 MOSTRAR AMABILITAT 223 RESPECTAR LES NORMES 224 DESENVOLUPAR TOLERNCIA 225 PREOCUPAR-SE 226 PARTICIPAR 227 DIALOGAR

R - 2116 R - 2117 R - 2118 R - 2119 R - 2120 R - 3000 R - 3101 R - 3102 R - 3103 R - 3201
72

2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 2 ESTATS DNIM 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 3 CONSUM DAIGUA 4 COMPLEMENTS 4 COMPLEMENTS

116 PLANTILLA 16 117 PLANTILLA 17 118 PLANTILLA 18 119 PLANTILLA 19 120 PLANTILLA 20 000 MALET 101 INSTRUCCIONS 102 RECOLLIDA DE DADES 103 CLCUL 201 FITXA 1 (MALBARATEM) 202 FITXA 2 (GOTEJAR) 203 FITXA 3 (ESTALVI) 204 FITXA 4 (BEURE) 205 FITXA 5 (AIXETA) 206 FITXA 6 (CLAR) 207 FITXA 7 (BRUTA) 208 FITXA 8 (POU) 000 MALET 001 CD
73

R - 3202 R - 3203 R - 3204 R - 3205 R - 3206 R - 3207 R - 3208 R - 4000 R - 4100

74