GUIA DE ELECTROTERPIA

JESS SERRANO AGUILERA FISIOTERAPEUTA

INTRODUCCI
FREQENCIA: nombre de cicles per un segon (Hz)
Freqencia (Hz)= 1 segon/periode = 1000mseg/ temps dimpuls+temps de pausa en ms
Baixa freqncia: 0-800 Hz Mitja freqncia: 800-20000 Hz Alta freqncia: 20000-5 MHz

CICLE: temps dimpuls + pausa dimpuls

PERIODE: temps que dura un cicle.

POLARITAT Normal: de pol negatiu a positiu Invertida: de pol positiu a negatiu El corrent continu es unidireccional El corrent altern canvien el sentit ciclicament

CORRENT GALVNIC
-POL POSITIU NODE VERMELL -POL NEGATIU CTODE NEGRE

ELECTRODE ACTIU s lelectrode teraputic ms efica

EFECTES POLARS
SOTA L NODE (+)
-REACCI CIDA -OXIDACI -PH BAIX -LLIURAMENT DE PROTONS -ACUMULACI DIONS -PERILL DE CREMADES T. CID -COAGULACI -ANAFORESI -VACOCONSTRICCI - SEDACI, ANLGESIA -ACTIVITAT METABOLICA BAIXA -ABSORCI DE CALOR -EN PROCESOS DE ITIS

SOTA EL CTODE (-)

-REACCI BSICA - REDUCCI - PH ALT - LLIURAMENT GRUPS HIDROXIL - ACOMULACI DIONS + - PERILL DE CREMADES T. ALCAL -LICUEFACCI - CATAFORESI - VASODILATACI - IRRITACI, ACCI EXCITANT - ACTIVITAT METABOLICA ALTA - ALLIBERACI DE CALOR - PROCESSOS DE OSSIS

PRECAUCIONS
1. 2. 3. 4. Diagnstic precs de la patologia a tractar. Collocar al pacient cmodament i deixar al descobert la zona a tractar. Advertir al pacient de la sensaci que tindr Els electrodes tenen que ser de la mida adecuada i les esponges tenen que estar humides. La intensitat hi ha que augmentar-la lenta i progressivament Hi ha que controlar el temps de tractament Fixar la dosi en funci de la tolerncia del pacient i evitar sensacions desagradables Hi ha que anar preguntan-li al pacient la sensaci que t durant el tractament En acabar, baixar la dosi lentament fins a cero , desconectar i traurer els electrodes

5. 6. 7. 8. 9.

INDICACIONS
1.LESIONS TRAUMATOLGIQUES I REUMATOLGIQUES:
Esguinos, distensions musculars, entesitis, tendinitis, tenosinovitis, periostitis, bursitis, apofisitis, artritis, artrosis, rizartrosis, hrnies discals, radiculalgies, neurlgies, milgies, polimilgia reumtica, DSR (sudeck, o Sdme distrfic simptic reflexe),

2.LESIONS VASCULARS PERIFRIQUES.

Malaltia de Raynaud o de Buerger.

3.ALTERACIONS NEUROVEGETATIVES CUTNIES, per a la sudoraci excesiva 4.PARLLISIS FLCCIDES: poliomielitis 5.PARLLISIS ESPSTIQUES: hemiplegies 6.PARESIES NEURTIQUES I POLINEURTIQUES. 7.LESIONS NERVIOSES PERIFRIQUES. 8.INSUFICINCIA ESTTICA: peu pla dolors 9.TRANSTORNS VASCULARS.
EL CORRENT GALVNIC SUTILITZA PER LA SEVA ACCI HIPEREMIANT I TRFICA, AIX COM PER LA SEVA CAPACITAT DE REBAIXAR EL LLINDAR DEXCITACI DEL SISTEMA NEUROMUSCULAR

CONTRAINDICACIONS
1. Prdua de la sensibilitat termoalgsica. 2. Lesions cutnies perque sirritar ms. 3. Presncia de material de osteosntesi. No es fica perque quan hi ha un metall sino hi ha una gran masa de mscul pot calentar el metall i produir cremades. 4. Marcapasos, perque pot fer interferencies 5. Zones on el gruix muscular s escs (avantbra i cama). 6. Neoplsies i tumors, perque estimula i creix 7. Embarassades (no aplicar en abdomen). 8. Trombosi i tromboflebitis. 9. Proximitat de glndules endocrines, ja que segreguen hormones i altera el funcionament de lorganisme.

PERILLS

1. SHOCK ELCTRIC

2.CREMADES

3.ALLRGIES

DOSIFICACI
DOSI HABITUAL: de 0.05 a 0.06 mA/cm2 NO S RECOMANABLE SOBREPASSAR 0.1 mA/cm2 JA QUE EXISTEIX PERILL DE CREMADES

IONTOFORESI
INTRODUCCI DE MEDICAMENTS A TRAVES DE LA PELL, MITJANANT CORRENT GALVNIC CONTINU

TCNICA DAPLICACI
Hi ha q conixer:

Precaucions del corrent galvnic Polaritat dels ions a aplicar, si son positius o negatius. Dissoluci del medicament Colocaci del medicament:

- si el medicament te carrega es posar en el pol negatiu - si el medicament te carrega + es posar en el pol positiu
Material necessari: Aparell de baixa freqencia de corrent galvnic Electrodes especials per iontoforesi o un electrode indiferent i electrode actiu( protegits amb esponges)

CORRENTS EXCITOMOTORS
SON CORRENTS QUE PROVOQUEN CONTRACCI MUSCULAR LEFECTE EXCITOMOTOR: - fase ascendent - periode contracci: 40 mseg - fase descendent (relax): 60 mseg LA CONTRACCIO COMPLETA= 100 mseg La contracci no es produeix quan apliquem lestimul, sino que hi ha un temps de latncia Indicat en: hipotonia, atonia, atrofia, parsies i parlisis

FACTORS
1. INTENSITAT Estmul llindar: primer punt de intensitat on es genera contracci Estmul supramxim: punt en que la contracci deixa daugmentar i permaneix estable. REOBASE (R): intensitat per provocar una contracci llindar quan sutilitzen impulsos rectangulars dun segon d durada. Pendent mxima Llindar Galvanotetnic (LGT): intensitat mnima per produir contracci llindar utilitzan corrent de pendent progresiu dun segon de durada. Pendent minima
DURADA DE LIMPULS Quan + temps dimpuls, -- intensitat CRONXIA: durada dun impuls rectangular capa de produir una contracci llindar a una intensitat doble de la reobase POLARITAT DE LIMPULS El pol negatiu es ms excitant i per tant es ms facil provocar contracci

2.

3.

4.

PENDENT DE LIMPULS PENDENT - INTENSITAT PPER LA CONTRACCI PENDENT + INTENSITAT PER LA CONTRACCI Coeficient dacomodaci: LGT/R Les zones afectades perden capacitat dacomodaci i es contrauen amb intensitats menors de impulsos progressius, i les fibres sanes necessiten ms intensitat. FREQENCIA DE LIMPULS Per evitar la fatiga realitzar contraccions espaiades -10 Hz + 10 Hz produeixen contraccions permanents

5.

Necessiten electroestimulaci: Msculs: bceps, deltoides trceps braquial, qudriceps, tibial anterior Nervis: cubital, mitj, radial citic popliti extern

ELECTRODIAGNSTIC
Exmen de la sensibilitat i motricitat, la tonicitat muscular i la coordinaci de moviments, mitjanant el corrent elctric.
Prova funcional dels sistemes perifrics nervis i muscular Objectiu: obtenir informaci sobre el grau dexcitabilitat, a travs del grau dinervaci.

CRONXIA
Grau dexcitabilitat Ms.normal Denervaci parcial Denervaci total Valor de la cronxia --1 mseg 1-10mseg + 10 mseg

PUNT DARTICULACI
Punt +12mseg -Escurament branca reobsica -Hipoexcitabilitat -Allargament branca reobsica -Hiperexcitabilitat

Punt -1mseg

Punts entre 1 Muscul normal i 12mseg

CORBA NORMAL Queda molt a lesquerra i no comena a pujar fins valors del temps de impuls inferiors a 1 o 2 mseg. s una corba de nervi i indica la inervaci intacta del mscul.
CORBA DE DENERVACI TOTAL La corba puja molt aviat i queda en la meitat dreta de la grfica. s una corba de mscul, que indica que el nervi ha degenerat. CORBA DE DENERVACI PARCIAL s una corba mixta amb un component de nervi (a lesquerra) i un component de mscul denervat (a la dreta).

COEFICIENT DACOMODACI
LGT/REOBASE
LGT( llindar galvano-tetani): es el valor de la intensitat, capa de produir una
contracci llindar amb estimuls exponencials dun segon de durada

PROVA DEXCITABILITAT FARDICA

Permet fer una valoraci rpida i veure si hi ha alteraci dun nervi amb denervaci parcial. Es fa servir per la prova, corrent fardic amb trens de impulsos dun segon de durada i intrvals de dos segons. Lelectrode indiferent es el positiu, i es colloca allunyat del territori a explorar. Leclectrode actiu es el negatiu, es subjecta amb la m sobre el punt motor del mscul a examinar o sobre el trajecte nervis. S augmenta la intensitat lentament fins a obtenir resposta o fins arribar a 3-4mA

INTERPRETACI Neuroprxia (compressi sense lesi): o absncia de resposta proximal al nervi i resp. normal distal al nervi Axonotmesi parcial:(ruptura parcial): resposta brusca pero poc potent Axonotmesi total( secci total): falta de resposta ms. Mscul normal: resposta clara i brusca del ms.

CORRENTS EXPONENCIALS
Aquests impulsos necessiten molta intensitat per estimular el nervi que la fibra muscular. La capacitat dacomodaci del nervi saprofita per estimular selectivament els msculs denervats sense provocar contracci dels ms. vens inervats. La durada del impuls es molt important per aconseguir el mxim efecte diferencial. En general sutilitzen impulsos de entre 20 i 500 mseg. TENIR EN COMPTE QUE: El impuls exponencial es selectiu per un mscul paralitzat Haurem daconseguir contraccions musculars Evitar la fatiga, ajustant b la intensitat

Tcnica de tractament
1. MONOPOLAR NODE A ZONA INDIFERENT (p.e. raquis) CTODE A PUNT MOTOR (p.e. deltoides) Lelectrode indiferent s de major tamany que lactiu. 2. BIPOLAR NODE PROXIMAL. CTODE DISTAL. Els dos electrodes sn del mateix tamany

El temps de pausa ser com a mnim 1000mseg per evitar la fatiga muscular. El tractament durar 10 minuts. Les corrents exponencials no escurcen el temps de reinervaci, noms ajuden a mantenir el trofisme muscular durant la reinervaci.

CONTRAINDICACIONS

CORRENT FARDIC
CORRENT VARIABLE, CONSTITUIT PER IMPULSOS QUE DUREN ENTRE 0,1ms I 1ms; AMB FREQNCIES ENTRE 20 I 250HZ, UTILITZANT-SE PRINCIPALMENT FREQNCIES DE 50HZ. Es fa servir per estimular la fibra muscular normalment inervada.

PARAMETRES A PROGRAMAR:
DURADA DELS IMPULSOS: ENTRE 0,1-1ms FREQNCIA DE LIMPULS. EMISSI DELS TRENS DIMPULSOS: -DURADA DEL TREN-FORMA DEL TREN -PAUSA ENTRE TRENS

TRENS DIMPULSOS 6 SEGONS DE DURADA CADA TREN (*) Dependr de si volem treballar la fora o la
resistencia, o de si volem hipertrofiar el muscul. Tamb dependr del pacient , si es molt sedentari, si esta acostumat a fer esport, o si surt duna lesi molt important o si t una atrfia molt severa,...

LA PAUSA ENTRE TRENS SER COM A MNIM 3 VEGADES EL TEMPS DEL TREN (18SEGONS), PER EVITAR LA FATIGA MUSCULAR

EST CONTRAINDICAT EN PARLISI ESPSTIQUES.

ESTIMULACI MUSCULAR
DIRECTA. TCNICA BIPOLAR Sapliquen els electrodes sobre lorigen i la inserci del mscul que solen coincidir amb els punts motors. Aumentar la Intensitat fins que la contacci sigui regular. La pausa sera 2o3 vegades el temps dimpuls INDIRECTA. TC. MONOPOLAR Lelectrode indiferent (+) es gran dacord la zona a tractar, es colloca sobre larrel nerviosa Lelectrode actiu (-)es proporcional al mscul a tractar, i es colloca 1 a 1 en els punts motors dels msculs a estimular

PROGRAMACI

Fibres 1a, tniques

30 Hz

Fibres 2a, tnicfsiques

Fibres 2b, fsiques

50 Hz
Sedentaris: 65 Hz Atletes 120 Hz Atletes fora mx: 150 Hz

ESTIMULACI RUSSA O CORRENTS DE KOTZ

Corrent altern interromput de mitja freqncia(2500Hz), constitut per trens dimpulsos de 10ms durada i 10ms pausa.

TCNICA DE KOTZ
Electrodes sobre el ventre muscular (estimulaci ms directa) Es una tcnica bipolar Sessions de 5 minuts 10-15 dies abans de levent esportiu 2 tcniques:

Relaci estimul-interval 1:1

30 seg. Contracci 30 seg de interval

Relaci estimul-interval 1:5

10 seg. Contracci 50 seg. interval Intensitat elevada i poques repeticions: augmentar la fora i hipertrofia Poca intensitat i moltes repeticions( 3 semanes): augmentar la resistncia Es pot arriba a convertir fibres fsiques en tniques

CORRENTS INTERFERENCIALS
Fenomen resultant de laplicaci de 2 oscillacions simultnies en un mateix punt. Son de mitja freqncia

Exemple
F1: 4000 Hz (freq. Portadora) F2 : 4000-4250 Hz (la diferncia entre F1 i F2 t que ser com a mx. 250 Hz) Freq. Resultant: FR= F1 + diferencia entre F1 i F2/2 Freq. De modulaci de lamplitud (AMF): F1-F2

Exemple:

F1: 4000 Hz F2:4100 Hz AMF: 4100-4000= 100 Hz FR= 4000 + 100 / 2= 4050

TCNIQUES DAPLICACI
TCNICA BIPOLAR AVANTATGES La profunditat de modulaci 100% entre els 2 pols Fcil collocaci Per tractar zones amplies Millor tolerancia cutnea Per tractar zones ms amplies que les tetrapolars

TETRAPOLAR

TETRAPOLAR AMB VECTOR AUTOMTIC

PARMETRES
1. ELECCI AMF
Altes (75-150 Hz): processos aguts Baixes (50-100 Hz): processos subaguts i crnics. Sensaci ms forta 2. ACOMODACI: evitar-la

3. INTENSITAT
Depn de la naturalesa, gravetat i estadi del procs. Analgsia: no hi te que haver contracci, sols pessigolleig agradable.

4. ELECCI DE LA FREQ. PORTADORA

2000-2500 Hz: enfortir el mscul 4000 Hz: analgsia
FREQ. PORTADORA 2000 Hz 4000 Hz FMA - 10 Hz 30 Hz 50-100 Hz 85-100 Hz INTENSITAT contracci pessigolleig TCNICA bipolar tetrapolar INDICAT PER.. Enfortir mscul analgsia

TENS
Es de baixa freqencia, ja qu no sobrepasa 150 Hz
Fibres A mielinitzades Fibres Amielinitzades Fibres C amieliniques Tacte Vibraci 80-100 Hz tens e
interferencial

Dolor viu

15-40Hz interfe. tens

3, 10, 20 Hz

Dolor sord

1-4Hz

PARMETRES
1. INTENSITAT

Mai t que ser dolorosa ja que es tolera molt b. Entre 0 i 90 Ma

1 a 250 Hz

2. FREQENCIA 3. TEMPS DIMPULS

0.01 i 5ms Limpuls ser: - curta durada - molt excitant o estimulant - forma quadrangular - separats entre s. Podem trobar-los com impulsos rectangulars o trens dimpulsos.

TIPUS TENS FREQ. INTENSITAT

CONVENIONAL 50-150 Hz (100 Hz)

BAIXA FREQ 1-4 Hz (2 Hz)

BREU E INTENSA 150 Hz Lo ms alt q puga tolerar, sense provocar contracci 0.1-0.22 ms 100-220 (200) Lent pero menys q el d baixa freq. 30 min 1h

Per damunt del ALTA, contracci llindar sensitiu= muscular parestsia confortble 0.04- 0.1 ms 40-100 (75) Rpid, 10 min 0.15- 0.5 ms 150-500 (200) Lent , 20 min - 1h

TEMPS DIMPULS (microsegons) --> INICI DANALGSIA

DURADA ANALGSIA

Curta, 20 min 1h

Llarg, 30min 12h

TEMPS ESTIMULACI 10-12h al dia

TIL EN DOLOR.. Agut i crnic

20-30min, 2-3 vlts dia 15min, 2-3 vlts dia

crnic Dolor articular

Collocaci dels electrodes

Sobre el dermatoma Sobre el miotoma En el trajecte nervis: 1 electrode on surt el nervi i els altres 3 en el seu trajecte (citic) Sobre PGM Sobre punts dacupuntura Sobre punts motors -El electrode actiu es el negatiu -Es poden utilitzar 2 canals: - per al canell: 1 canal - per braquilgia: 2 canals perque es ms gran

ULTRASONS
Est indicat per tractar TENDON I LLIGAMENTS i tamb per: -Fascies -Teixit nervis -Periosti -Capes musculars proximes a los -Massa musc. alterada per hematomes o teixit fibrs -Est contraindicat en prtesis, si hi ha osteoporosi, a lrea cardaca..

TCNICA
MOVIMENT DEL CAPAL
Dinmica ( ritme lent/normal) Semiestacionria (poc a poc) Baixa: - 0.3W/cm2 Mitja: 0.3 i 1.2 W/cm2 Alta: 1.2 i 3 W/cm2 DOSI BAIXA i T LLARG: ACCI PROF. DOSI ALTA i T CURT: ACCI + PROF.

INTENSITAT/DOSI

FREQENCIA

3MHz: TTO superf. 1-2cm 1MHz: TTO prof. 4-5cm Continua pulstil 100 Hz: analgsic i espasmoltic 50 Hz: antiinflamatori i excitant

TIPUS EMISSI

FREQ. DELS PULSOS

Ona curta
Corrent dalta freqncia de longitud dona de 1 a 30 metres Est indicat en: - escalfament d articulacions. - artrosis -inflamaci fase subaguda - per al dolor de les articulacions. Esta contraindicat en: - implants osteoarticulars - marcapassos, isqumies, tumors, embars..

TCNICA DAPLICACI
MONOPOLAR: Senfoca el bra articulat que cont lelectrode circular a la zona a tractar, es colloca a 1-2 cm de la pell, procurant que la superficie de lelectrode i la pell siguen paralleles. ELECTRODE MONOPOLAR CIRCULAR INDUCTIU

BIPOLAR: ES colloquen els electrodes tocant la superfcie a tractar o a una distncia de 1-2cm ELECTRODES DE DISC. (+ habituals) Es situen a una distncia 1-2 cm del pacient Es subjecten mitjanant braos articulars

DOSIFICACI

MICROONES
Corrent dalta freqncia de long. Dona de 12cm i freq. 2450 MHz Esta indicat en: - contractures musculars - atrofia muscular - rigidesa articular -lumblgies, torticolis, esguinos, hematomes - fractures per consolidarles o quan ja estiguen consolidades

METODOLOGIA
Hi ha que escollir lelectrode adequat per a la zona que volem tractar Lelectrode te que estar situat a uns 5-15 cm de la pell del pacient, per evitar cremades i leix ser perpendicular a la superficie cutnia La durada de la sessi ser aproximadament uns 15 minuts La durada del tractament 10-15 dies

Microona: son ms efectives sobre el teixit muscular Ona curta: ms efectiva sobre articulacions i sinovial,
arriban a mes profunditat del cos

ONES DE XOC
Son com ultrasons dalta potencia Lobjectiu de les ones de xoc es introduir en lorganisme energia per destruir calcificacions, millorar lextensibilitat dels tendons i les seves rigideses aix com els processos inflamatoris, tan aguts com crnics Esta indicat per a: - tendinosis calcries despatlla - tendinitis de colze - sndromes del vrtex del genoll - esper calcani - contractures musculars internes

PARAMETRES DE TRACTAMENT
1.PRESSI: entre 1 i 5 bars 2.DURADA DE LES ONES: entre 0.2 i 1ms 3.DENSITAT DEL FLUX ENERGTIC: mJ/mm2 4.ENERGIA APLICADA 5.FREQENCIA DELS IMPACTES: de 1Hz a 22 Hz i entre
1500 i 3000 impactes.

6.DURADA DEL TRACTAMENT: 1 i 5 sessions 7.PERIODICITAT: 1 sessi per semana

ADMINISTRACI DE LA DOSI
BAIX 0.03 a 0.12 mJ/mm2 Epicondilitis i tendinopaties perifriques MIG 0.12 a 0.28 mJ/mm2 Tendinitis calcrea i esper calcani ALT 0.28 a 0.6 mJ/mm2 Pseudoartrosis
El nivell denergia administrada ha de ser individualitzada i sha de mantenir durant tota la sessi teraputica.

CORRENTS MEGAA
Corrents de mitja freqncia de 5000 Hz. Est indicat en - dolors aguts, neurognics i localitzats - adherencies, retraccions, puncions, inflitracions Esta contraindicat en: - zona cardiaca, sinus carotidis, zona faringea - en pacients inconscients, sedats.

TIPUS
1. MEGAA CONTINUA a 5000 Hz: anestesia local Es la + efica. 2. MEGAA PULSADA: alternativa al tens 3. MEGAA COMPENSADA: alternativa a les compensades, ja que es menys agresiva.

COLLOCACI DELS ELECTRODES

TRANSVERSAL: un electrode a cada costat de larticulaci LONGITUDINAL: un electrode proximal i laltre distal. En tendinitis, no recolzar-lo sobre la zona inflamada. APLICACI PUNTUAL: en una fibromilgia o PGM collocar uno sobre el punt de dolor i laltre ms gran en un lloc proper APLICACI EN TRAJECTE NERVIS O DERMATOMA: citiques, braquilgies..

LSER
Est indicat en: - dolor - inflamaci - edema - prdua del trofisme muscular

Esta containdicat en: 1. Absolutes: retina, mama fibroqustica, epilepsia 2. Relatives: cardiopatia, embars, tumors, procesossos inflamatoris aguts i infecciosos.

LSER BAIXA POTNCIA O FREDS

1. 2. 3. LSER DHE-NE Aplicacions superficials. T menys penetraci Longitud dona: 632.8nm LSER DINFRARROIG o DARGA ++ penetraci Longitud dona: 904 nm LSER CAN Combina lHe-ne i lArga Saplica a distncia

- A MS LONGITUD DONA, MS PENETRACI - LA LLUM VERMELLA CURA MS QUE LA LLUM TRANSPARENT - LA LLUM QUE EMET EL LSER SAPLICA MITJANANT UN APLICADOR TIPUS LLAPIS O PISTOLA i ES POSA QUASI O TOCANT LA PELL DEL PACIENT.

DOSIMETRIA
La freqncia mxima es de 5000 Hz i la potencia va del 10W als 200 W

DOSIFICACIO SEGONS PATOLOGIES

DURADA DEL TRACTAMENT

TEC
Ones electromagntiques que penetren al cos i generen calor intern. Esta indicat en: - artritis - artrosi - dolor intens, lumbar - dorslgies - edemes - esguinos - parlisi facial

COLLOCACI DELS ELECTRODES

Electrode daplicaci
Es desplaa en forma de cercles i ho fa sobre una crema hidratant T que estar en contacte directe amb la pell

Electrode de retorn
Es mant immbil. T que estar en contacte directe amb la pell Ha destar lo ms a prop a la zona daplicaci Segons la tcnica, poden collocarse: - oposats - al costat a uns 15 cm de separaci

TEMPS DAPLICACI
Depn de la mida Quan ms gran es lelectrode, menys temps daplicaci

DIAMETRE DE LELECTRODE

TEMSP DAPLICACI

3 cm
4 cm 5 cm 4 cm dimetre doble gruix 5 cm dimetre doble gruix

Mnim 10 min
Mnim 5 min 3- 3.5 min 6 min 4 min