1.

Al principi creix ms rpidament la poblaci d'ovelles que de llops, com que hi ha ms ovelles la poblaci de llops comena a crixer i la d'ovelles decreix fins que s'extingeixen, i desprs com que els llops no tenen aliment tamb s'extingeixen. 2. a) - En la primera variant les ovelles creixen desmesuradament ja que no tenen lmit en l'alimentaci. De la mateixa manera el llops gaudeixen d'una gran abundncia d'aliment(hi ha moltes ovelles), en conseqencia els llops tamb creixent rpidament. Aquets creixements tant rpids produeixen inestabilitat ja que l'alta poblaci de llops acaba amb la d'ovelles. - En la segona variant s'implementa la condici de herba, que al ser limitada, modera el creixement d'ovelles. Per tant el creixement de llops tamb queda moderat. De manera que arriben a un cicle, es a dir un equilibri dinmic b) Nombre inicial d'ovelles i de llops, eficincia d'absorci dels aliments d'ovelles i de llops, la velocitat de reproducci d'ovelles i de llops i la taxa de regeneraci de l'herba. A ms a ms podem triar entre el primer tipus de model i el segon. c) Poblaci d'ovelles, llops i herba i la seva representaci respecte del temps. 3. -a) Defineix les variables (tipus d'individus i les seves caracterstiques). b) Defineix l'ordre setup on s'inicialitzen els parmetres (colors, mides, noms...). c) Es defineix l'ordre go on es donen les ordres de comportament a cada pas de les ovelles, els llops i l'herba. d) Es defineix un moviment aleatri per als individus. e) Es defineix que l'herba mori quan l'ovella se la menja i queda el camp marr. f) Es defineix les ordres de reproducci de cada espcie. Es produeix dividint cada individu en dos amb la mateixa energia, la meitat del total. g) Es defineix l'ordre de menjar per als llops, si troben una ovella se la mengen, aquesta es mor i el llop guanya energia. h) Es defineix la mort dels individus en quedar-se sense energia. i) Es defineix el creixement de l'herba, quan un quadret s marr comena el compte enrere i quan arriba a zero, el quadret es torna verd.

4.-

5.a) No s'observa el mateix resultat en totes les simulacions. Observem dos resultats diferents, els llops es mengen les ovelles i despres s'extingeixen; Abans que els llops s'acabin totes les ovelles, com que n'hi ha poques, comensen a morir de gana rpidament i s'extingeixen abans de menjar-se totes les ovelles. Aquestes es reprodueixen lliurement. La ra de que hi hagin aquests dos resultats es que el moment en que hi ha poques ovelles i molts llops, hi ha un factor d'atzar que determina si els llops s'acaben les ovelles avans de morir o no. Per tant en un cas noms s'extingeix una especie (llops) i en l'altre cas s'extingeixen totes dues. b) El canvi afavoreix clarament als llops ja que tenen ms disponibilitat de mejar. c) El canvi afavoreix a les ovelles ja que incrementa rapidament el nombre de llops i aix provoca que hi hagi menys aliment per cadasc, moren tan rapidament que no s'acaven les ovelles. De tota manera, hi ha el factor atzars de la posici, i es pot donar el cas que els llops es mengin les ovelles avans de morir. La proporci del primer resultat es 4/5 i la del segon 1/5. d) Afavorir a les ovelles en una proporci de 4/5, ja que tot i que s una ventatja per a l'individu, el canvi representa un perjudici per a la comunitat dels llops, ja que hi ha ms competncia per a menys menjar. 6.- a)