INDEX A) Caracterstiques B) Relleu C) Vegetaci D) Fauna E) Patrimoni cultural F) Activitats G) On trobem informaci del parc

A) CARACTERSTIQUES
El Parc de la Serralada Litoral se situa a cavall de les comarques del Maresme i del Valls Oriental, entre els termes dels municipis d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Premi de Dalt, Tei, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montorns del Valls, la Roca del Valls, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Valls. L'Espai Natural es troba constitut per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el masss de Sant Mateu i el masss de Cllecs. En total s una superfcie protegida de 4.053 ha . Geogrficament, la zona correspon a l'extrem nord de la Serralada de Marina. L'altitud mxima del parc s el Tur de Cllecs que t 534 metres.

B) RELLEU
Turons entre la plana i el mar. Constitut per tres unitats la Conreria, Sant Mateu i Cllecs, el parc t un paper ecolgic fonamental perqu posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situaci estratgica que presenta han fet que lhome shi estableixi de ben antic; dlmens, restes ibriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus. Cllecs i Sant Mateu, amb una alada al voltant dels 500 m, sn uns petits massissos molt propers a la densa poblaci del Baix Maresme. La constituci grantica dels massissos i la seva erosi han originat la sorra de les platges i de les lleres de les rieres.

Cllecs

C) Vegetaci
En condicions naturals, la serralada estaria dominada per un bosc d'alzines barrejat amb roures a les valls. Als torrents de les vessants del Valls, podrem trobar vernedes, i avellanedes a les parts ms ombrvoles. Al vessant del Maresme el dficit d'aigua s ms important , les rieres esdevindrien rambles mediterrnies amb l'alocar, per avui majoritriament sn bardisses diverses. La intensa activitat humana des de temps remots com l'artigatge, el conreu i el carboneig ha anat reduint de manera important la superfcie forestal primignia i, alhora, n'ha canviat la composici de les espcies. El bosc de ribera, per exemple, ha estat substitut per plantacions artificials d'arbres de creixement rpid. El paisatge vegetal caracterstic que avui podem observar a la Serralada litoral est dominat per arbres com el pi blanc i el pi pinyer i els roures al fons de les valls. Al vessant martim encara es troben algunes arbredes d'alzina surera amb brolla d'estepes que sn reminiscncies de les extenses explotacions de suro existents antigament. Les pinedes es troben flanquejades per alzines i arbustos com el bruc bola i l'arbo. Finalment, els sls ms pobres els ocupen prats secs de tipus sabanoides amb herbassars d'albellatge i fens de marge. A la vora dels cursos d'aigua, especialment del riu Mogent, hi abunda el canys i la boga aix com diversos peus de salze. Al vessant del Maresme les rieres estan ocupades majoritriament

per una comunitat mixta d'alzines amb bardissa i aranyoners que, a les parts ms baixes, es converteix en canyars. Tot i aix, el catleg florstic de la zona s fora ric com ho palesa el fet que s'hagin comptabilitzat noms en l'espai de la Conreria-Sant Mateu-Cllecs un total de 67 espcies d'algues, 453 de fongs, 140 de lquens, 85 de brifits (molses i heptiques), 17 de pteridfits (falgueres) i 1.083 de plantes superiors amb flor. En general, un dels fenmens que diversifica la flora s una certa influncia del clima atlntic que s'escola des del Montseny cap a la costa. Per aix, tot i que hi sn rares, trobem el boix grvol, l'evnim o l'aur negre. A la serralada, hi ha 25 espcies que presenten en aquest espai el seu lmit meridional de distribuci a la pennsula ibrica, unes 6 que tenen el seu lmit septentrional i unes 32 espcies considerades molt rares en el conjunt de Catalunya i que presenten una reduda distribuci a la serralada. Espcies florals del Parc de la Serralada del Litoral, com el fraret, laloc, el julivert veneci, el Carex grioletii i diverses orqudies, estan amenaades amb lextinci.

fraret

laloc

Orqudia

Carex grioletii

D) Fauna

La composici faunstica de la Serralada litoral no difereix gaire de la de qualsevol de les serres mediterrnies del voltant. Tot i aix, hi ha alguns elements propis d'indrets ms humits localitzats. Aix ho prova la presncia d'ocells com la griva i el pins en alguns fons de vall. Val a dir, per, que l'estructura en mosaic que presenta el paisatge de la serralada afavoreix una notable riquesa en comunitats animals. Tanmateix, la ubicaci geogrfica de la Serralada litoral, orientada en parallel a la costa, l'ha convertit en un espai de referncia per les migracions que efectuen els ocells.

griva

Granota

verda

La informaci disponible sobre els invertebrats s, sovint, deficitria. Cal assenyalar, per, la detecci a la serralada d'elements singulars com ho palesen l'existncia d'espcies noves de lepidpters o b d'altres que hi tenen una de les poques localitats conegudes a la pennsula ibrica (un escarabat tenebrinid).

escarabat tenebrinid En l'mbit dels vertebrats, el coneixement cientfic s important. El catleg faunstic el componen 7 espcies d'amfibis; 13 de rptils, amb algun element notable com la tortuga d'aigua ibrica; 212 espcies d'ocells, de les quals 89 nidifiquen a la serralada, d'aquestes, 5 sn rapinyaires dirnes i 4 nocturnes i, finalment, 23 espcies de mamfers, tot i que un major coneixement de les rates pinyades podria incrementar aquesta xifra.

Tortuga d'aigua ibrica

Els ambients aqutics, tot i ser en extensi molt reduts, acullen un bon nombre d'espcies, especialment d'ocells migratoris com el martinet de nit i el martinet blanc, diverses espcies d'necs silvestres, la polla pintada, el camallargues, la gamba roja i la verda i la valona. Als boscos d'alzina hi nidifiquen el falc vesper i l'guila marcenca, ambdues espcies provinents d'frica. A les brolles i garrigues, els rptils hi troben el sol que necessiten i hi abunden les sargantanes, el llangardaix, la serp blanca i la serp verda. Els herbassars i conreus comparteixen una bona part dels vertebrats que s'hi localitzen. Els ocells insectvors hi sn abundants. Entre aquests, destaquem el clit ros, el trist, el botx o el siboc. Entre els ocells granvors ms interessants anomenarem la guatlla, la cotoliu, l'alosa o la titella. El xoriguer empra aquests espais com a talaies per caar els petits mamfers com la musaranya i el talp. Els ambients rupcoles, tot i no ser abundants, serveixen de refugi per a espcies de gran inters com el falc pelegr, el falc mostatxut, el xoriguer i el duc. Noms a l'espai la Conreria-Sant Mateu-Cllecs hi ha identificades 8 rees d'especial inters per la seva fauna des de zones fluvials, com les planes del riu Mogent, fins a zones forestals, com l'obaga de Sant Mateu.

Martinet de nit

Camallargues

E) Patrimoni cultural
El paisatge de la Serralada litoral allotja un ric i divers patrimoni histric i arquitectnic en forma de castells, masies senyorials, edificis religiosos i jaciments arqueolgics. Entre els jaciments arqueolgics trobem els dlmens de la Roca d'en Toni, can Gol I i can Gol II i la cabana del Moro, els abrics d'enterrament com la cova de la Granota i la cova d'en Pau i amb pintures rupestres com la Pedra de les Orenetes. Les restes histriques ibriques ms interessants sn les dels poblats de Burriac, Castellruf, Cadira del Bisbe i tur Gros de Cllecs. De l'poca romana queden restes de la via romana de Parpers i de la vila romana de can Sentrom i del pont rom de Parpers. Per potser un dels elements patrimonials ms destacables siguin els castells (tots considerats Bns Culturals d'Inters Nacional, BCIN), com el de Burriac, la Roca, Castellruf i Sant Miquel. Entre els edificis de caire religis que configuren el patrimoni arquitectnic destaca per la seva monumentalitat la cartoixa de Montalegre. La influncia d'aquesta es deix sentir en l'escampall d'ermites per tota la serra entre les que destaquen les de Sant Mateu (Premi de Dalt), Sant Salvador (Vilassar de Dalt), Sant Bartomeu de Cabanyes (rrius) i Sant Pere de Clar (Argentona), entre d'altres.

La Roca

d'en Toni

Pedra de les Orenetes

Castell de Burriac

Castell de la Roca
(La Roca del Valls)

F) ACTIVITATS

Programa Viu el parc

Viu el parc s un programa organitzat per l'rea d'Espais Naturals de la Diputaci de Barcelona amb la collaboraci dels ajuntaments de l'mbit de cada parc. El programa ofereix una srie d'activitats plstiques, escniques, musicals, literries, folklriques i de difusi del patrimoni natural i cultural que es porten a terme, durant un determinat perode de l'any, tant a l'interior dels parcs com en els municipis que tenen el seu terme municipal dins dels lmits de l'espai protegit. El programa Viu el parc del Parc de la Serralada Litoral es desenvolupa durant el mes de maig.

G) On trobem informaci del parc

El Centre de Documentaci, ubicat al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, funciona des del 1999 grcies a un conveni entre el Consorci i el Museu. Compta amb un fons de 1.000 documents sobre el patrimoni natural i la diversitat histrica i cultural del Parc de la Serralada Litoral. Hi podreu trobar cartografia, llibres, tesis i estudis, dvd-cd, revistes, opuscles i articles dels municipis consorciats. Aquesta documentaci est a la vostra disposici per qualsevol treball, estudi o simplement per ampliar coneixements sobre el entorn que ens envolta. Aquests documents s'afegeixen al Catleg collectiu dels Centres de Documentaci de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona on es poden consultar un total de 15.000 documents.

Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt Marqus de Barber, 9 (Masia de Can Bans) 08339 Vilassar de Dalt Tel. 656 903 642 Fax 936 931 417 A/e: p.slitoral.cd@diba.cat Web: http://www.vilassardedalt.org/entita s/museu Horari: dimecres de 17 a 21 h. Concerteu visita prvia (juliol i agost tancat) t