TRASTORNS DE LLENGUATGE EL JOC SIMBLIC

Responsable del Grup : Carme Roig

2 trimestre : Curs 2004-05 Ramn Almirall Carles Bonet Fina Cabanas Marissa Cancer Merc Gell Pepa Medina Merc Picanyol Carme Quintana Teresa Ros Montse Sans Montse Serra Estela Vicua

ndex - Introducci - Aspectes per valorar la maduraci del joc

1 - Descentrament 2 - Descontextualitzaci/Substituci 3 Integraci 4 - Planificaci

- Bibliografia - Cpia dels articles

Introducci
Lexposici feta per la logopeda Merc Gell del cas duna alumna de P4 amb un important retard maduratiu, psicomotriu....... i una manca de diagnstic , ens ha portat a treballar el joc simblic; doncs pensem que calia observar quin nivell de simbolisme era capa de fer, quins eren els seus interessos, quan es comunica i com ho fa. Mirant els nostres alumnes com juguen, ens podem fixar: Si mostra inters i quin tipus de material li agrada ms per jugar. Si crea escenes de joc encara que no digui rs. Si sinteressa pel que fa, es creatiu, es repetitiu, com sorganitza el seu joc. Quina relaci t el joc amb el seu nivell cognitiu Quin valor dona als objectes: representa accions, funcions que no siguin prpies, els denomina, estableix relacions entre ells,.... Per aquest motiu hem fet una recollida i lectura de diversos articles amb la finalitat de tenir clars quins aspectes hem de considerar per veure la maduraci del joc i a partir daqu integrar-ho en el nostre treball diari en el marc de lactuaci logopdica.

Aspectes per valorar la maduraci del joc 1-Descentrament:

T un component social donat que les conductes simbolitzades han estat apreses, observades i interactuant amb altres persones. Capacitat dadoptar punts de vista diferents al propi. Primer les realitza sobre s mateix. Accions quotidianes referides al propi cos. El nen nombra els objectes fent les accions de reconeixement, ex:beure amb una tassa buida. Acci simblica referida a un subjecte passiu (aquests personatges sn simples receptors de lacci), aproximadament 12,-18 mesos. Acci simblica sobre un agent o subjecte actiu (els participants tenen un paper ms actiu 24-30 mesos). Ex: posa la pinta a la m del nino perqu es pentini. Atribueix a lagent intencions, sentiments, emocions i els tracta com si fssin veritables persones. Sestableix una interacci entre els diferents subjectes.

Identitat (propi subjecte) Adopci dun paper (el nen assumeix un paper diferent del seu). Atribuci dun paper (atribueix papers als altres). Adopci i atribuci de papers recprocs (canvi de rols reals, inventats, inanimats...) Objecte Agent Agent Agent Agent receptor passiu: realitza accions sobre lobjecte. receptor actiu: li atribueix sentiments. o objecte actiu: fa actuar lobjecte com si fos viu. collaborador: lobjecte t vida prpia, s un

companys de joc.

2- Descontextualitzaci/Substituci: Capacitat creixent

dactuar independentment de la realitat perceptiva.Capacitat dutilitzar els objectes amb una funci diferent a la prpia, adopten nous significats dacord als seus interessos.

Substituci objecte: Prototip: utilitza lobjecte amb el significat que t. Ex.joguines realistes, jugar a carreres amb cotxes de joguet. Substitut: s de lobjecte amb un altre significat, amb alguna caracterstica comuna .Ex. pal com si fos una escombra. Imaginari: el nen fa present un objecte que no hi s amb una funci molt diferent. Ex. cullera pinta.

3 -Integraci:
esdeveniments,

Capacitat que t el nen per representar els es refereix al grau de complexitat del joc. Acci simblica simple i allada. Combinaci individual: la mateixa acci es repeteix a diferents objectes, ex: vacunar a tots els nens. Seqncia illgica amb ms duna acci es repeteixen les accions per sense ordre lgic. Combinaci mltiple: seqncia lgica amb 2 o 3 accions ja connectades entre s. Esdeveniments narratiu: diverses seqncies daccions. Problemtica narrativa: representaci duna histria amb un inici, un procs de resoluci i un desenlla.

4- Planificaci:

el nen t la capacitat per anticipar la situaci, Selecciona els objectes fent que el seu joc tingui ms coherncia. absncia de planificaci (joc provocat per la presncia dobjectes) planificaci per selecci dobjectes (agafa dos o ms objectes per jugar) planifica les accions allades. Ex. munta la via del tren i desprs posa el tren i els vagons. planifica les seqncies dacci. Ex. vol jugar a ferroviari, es produeix un descarrilament, munta la via, busca el tren, xoca,....

- Desarrollo cognitivo y lingstico de los nios sordos. A. Marchesi. - La funcin del lenguaje en el juego simblico. Nria Silvestre.

Recull darticles
- Desarrollo cognitivo y lingstico de los nios sordos. A. Marchesi. Ed. Alianza Psicologia. 1987 - Els jocs de representaci, una eina per afavorir el desenvolupament del llenguatge. M. Claustre Cardona. Guix n10 Novembre-Desembre 2002 - La funcin del lenguaje en el juego simblico. Nria Silvestre. Comunicar, revista ACAPPS, n12, any V - La formaci de la funci simblica dels tres als sis anys. Nria Silvstre. Grup GISTAL. Servei de Publicacions UAB - Indicadors per lObservaci de la Maduresa en el Joc Simblic. Creda de Lleida - Hora del juego psicopedagogica. Espacio del jugar-Espacio del aprender. Alicia Fernndez. Ediciones Nueva Visin. - El juego simblico en nios sordos. F. Navarro Martinez, R.A. Clemente Estevan. Revista Logopedia, Foniatria i Audiolgia. Vol.IX, n3 (134-141) 1989. - La exploracin del juego simblico en nios sordos. Una revisin actual de la investigacin. J.M. Augusto y R. Martnez de Antoana. Revista Logopedia, Foniatria i Audiolgia. Vol. XVIII n4 (205-212) 1998 - Juguemos a llamar por telfono. Juego simblico y procesos recursivos en la intereccin comunicativa. Adolfo Perinat, Marta Sadurn. Substratum, vol. III, n 7,(77-102) 1995. - La imagn inconsciente del cuerpo. Franoise Dolto. Ed. Paidos.