Orfes relatius

els grans perjudicats

Mnica Cant Saura advocada del Collectiu Ronda

Una de les prestacions del sistema de la seguretat social s lorfenesa. Cal diferenciar: lorfenesa simple -mort dun dels progenitors- de labsoluta -mort dambds progenitors-. Per tenir dret a la prestaci dorfenesa cal complir uns requisits que venen regulats en larticle 175 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que no sn altres en termes generals, que ser menor de 21 anys, podent arribar als 25 anys quan lorfe no efectu cap treball o els ingressos daquest treball siguin inferiors al SMI, o incapacitat pel treball i que el progenitor mort (causant) es trobs en el moment de la defunci en situaci dalta o assimilat a lalta a la Seguretat Social. Complerts aquests requisits, en els supsits dorfenesa absoluta el fill orfe t dret a cobrar el 20% de la base reguladora del causant ms un increment dun 52%. Aquest percentatge daugment vindria a equivaler a la pensi de vidutat, que t el mateix tant per cent i que al no sobreviure cap dels dos progenitors, no existeix, i que, en conseqncia, passa a lorfe. En el cas de lorfenesa simple, pel contrari, el fill orfe t dret a cobrar noms el 20% de la base reguladora del causant, si b cal diferenciar els casos en que el progenitor viu t dret o no a ser perceptor de la prestaci de vidutat. Els requisits per ser beneficiari daquesta prestaci esmentada, malauradament, cada cop sn ms dificultosos i exigents. Qu passa amb aquells fills orfes dun progenitor supervivent sense prestaci de vidutat?, Al voltant daquesta pregunta es generen mltiples reflexions: no s veritat que aquests orfes tindran una situaci de perjudici econmic al mantenir nicament els ingressos del progenitor viu? no s veritat que lorfe es veur afectat arrel de lestat civil i de la situaci personal que tenien els seus progenitors en el moment de la defunci? no s veritat que linters de lorfe s el que sempre hauria de prevaler? no s veritat que la mort dun progenitor ja s suficientment dura com per, a ms a ms de tot, perdre gran part dels mitjans de vida familiars? Doncs, s, efectivament, totes aquestes preguntes tenen una resposta afirmativa.

En relaci a tota aquesta controvrsia envers el percentatge de la base reguladora que correspondria als orfes relatius terminologia utilitzada pels orfes simples quan el progenitor supervivent no t dret a la prestaci de vidutat -, larticle 2.2 del Real Decret 296/2009, de 6 de mar, va donar un gir complet amb la nova redacci de larticle 38.1.1 del Real Decret 3158/1966, de 23 de desembre, establint que en els casos dorfenesa absoluta quan no hi ha beneficiari de la pensi de vidutat la pensi de lorfe sincrementar en un 52%. Fins a lentrada en vigor del Real Decret del 2009 esmentat, que va ser el 22 de mar de 2009, era daplicaci la jurisprudncia del Tribunal Suprem en STS de 09/06/2008 i de 24/09/2008, aix com la STC 154/2006, de 22 de maig del Tribunal Constitucional (TC). En elles sargumenta que no pot haver discriminaci al fill per ra de filiaci ni tampoc respecte la relaci del seu progenitor viu amb el causant. Tamb era daplicaci en aquests supsit lOrdre de 13 de febrer de 1967 (articles 16 a 21), la qual preveu en el seu article 17.2 l'increment de la pensi dorfenesa en els casos en qu no hi hagi progenitors vius o quan el progenitor viu al morir percebia la prestaci de vidutat. Els Jutjats Socials de Barcelona sobre aquesta problemtica shan pronunciat de diverses formes, en entendre alguns dells que lorfe relatiu t dret a lincrement dun 52% de la pensi dorfenesa, respecte al ja reconegut inicialment en un 20%, quan el progenitor viu no t dret a la prestaci de vidutat, al no complir els requisits per percebre aquesta prestaci tant en els supsits de matrimonis com en els de separacions o divorcis o parelles de fet. Altres Jutjats daquesta ciutat, en canvi, han ents que lorfe relatiu nicament t dret a cobrar el percentatge dels orfes simples. Formulat recurs de suplicaci per part de lentitat gestora (INSS), o de la part actora (en funci del pronunciament de la dispositiva del jutjat dinstncia), en tots els casos el pronunciament de la Sala Social del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) ha estat el mateix: lorfe relatiu, recordem aquell en qu el progenitor

viu no t dret a la prestaci de vidutat, nicament t dret a cobrar la pensi dorfenesa del 20% de la base reguladora, sense dret a cobrar cap increment. El Collectiu Ronda davant la discrepncia enfront al criteri del TSJC respecte daltres TSJ, de la doctrina del TC i de la jurisprudncia del TS, ha plantejat diversos recursos de cassaci davant el Tribunal Suprem, tot entenent que lorfenesa absoluta no es pot aplicar en termes estrictes i literals mort dambds progenitors-, sin que cal entendre-la en termes ms amplis i extensos - mort dun progenitor sense dret a cobrar pensi de vidutat el progenitor viu- doncs representa, en aquest segon supsit, una prdua dels mitjans de vida de lorfe que no pot gaudir de les rendes socials del causant, unida a la prdua o a la inexistncia de la renda social del progenitor viu. Si estem tots dacord en que el punt de partida davant de la defunci dun progenitor sempre s vetllar pel inters de lorfe afirmaci que s de suposar que ning negar - hi ha una patent i manifesta discriminaci dels orfes relatius respecte als orfes simples amb dret a prestaci de vidutat del progenitor supervivent i/o respecte als orfes absoluts, en patir un evident i substancial perjudici econmic respecte daquests altres supsits. En conseqncia, amb lincrement del 52% de la base reguladora del causant, nicament, sense oblidar la gran i rellevant importncia que t, el que saconseguiria seria substituir la renda social daquella prestaci (vidutat) que falta en la unitat familiar quan no sha reconegut aquesta. Per aix, cal seguir lluitant fins al final, a lespera del pronunciament del Tribunal Suprem, amb el ben ents que el ms perjudicat en aquestes circumstncies sempre s lorfe i, per aix ens preguntem: quina culpa t de lestat civil i/o situaci personal dels seus progenitors lorfe? Mnica Cant Saura 28 de mar de 2013 Collectiu Ronda