LAS CORTES DE CDIZ

Nacin, Soberana y Territorio

Albert Gonzlez Escribano Abril de 2013

Histria Contempornia dEspanya I.

En larticle que ens ocupa es fa un recorregut complet sobre la histria i vicissituds de les Corts de Cadis, des de la seva convocatria i la prvia constituci de les Juntes, a la tasca legislativa que van dur a terme. Es mostren al llarg del text els principals assoliments d'aquella assemblea: des de la Constituci de 1812, la sensaci de lliure albitri que va suposar la llibertat d'impremta o la creaci dels primers grups poltics entesos com a partits, sense oblidar la presncia de diputats provinents de les colnies americanes, considerats independentistes. Tot aix fa comprendre millor el pas de l'Antic Rgim a l'Estat liberal, frustrat poc temps desprs per la poltica de Fernando VII.

La grande affaire El perode comprs entre el segon de maig del 1808 i el 24 de setembre de 1810, any en que es dona la apertura de les Corts Generals i Extraordinries a Cadis, es caracteritza per ser un moment dintens moviments que dna un dels canvis histrics de major magnitud en la histria dEspanya. El triomf de laixecament antifrancs, duna banda, i la caiguda de lEstat Borbnic, representant de les estructures tradicionals, portaren a la creaci dun nou entramat institucional; les Juntes, un fenomen que havia de marcar un llarg cicle en a histria del pas. Les juntes, segons el professor Juan Francisco Fuentes, representarien la fragmentaci del poder i la seva organitzaci sota una dinmica eminentment federativa. Aquest doble procs, datomitzaci i reuni del poder sota les juntes, respon a la implosi dun estat tradicional incapa de suportar una crisi extrema. Aquesta reconstrucci, per, no respondria a la recreaci de lantic estat, sin que saproparia ms al concepte de naci-tnia, a lsser les seves parts, les juntes, ms representatives dels tants paisatges i de les seves gents com a diverses unitats territorials, culturals i socials reunides. Per a la reuni sota un comandament centralitzat de lentramat que representa la organitzaci de lestat en juntes territorials es va recrrer a la Junta Central Governativa del Regne, constituda a Aranjuez el setembre del 1808. Les limitacions, per, de la Junta Central sn moltes, nicament palliades mitjanant lapellaci a la idea nacional de lEspanya patritica. Aquests problemes poden resumir-se en ser la Junta Central una instituci realment en dess i mancada datribucions i amb poc prestigi a nivell popular, circumstncies que feien incerta la seva capacitat de lideratge en una situaci dinestabilitat. Daltra banda, la convocatria de Corts en aquella hora crtica semblava una tasca absolutament irrealitzable. LAbril del 1809 sanuncien les eleccions que hauran de donar-se lany segent i que formarien el que serien, prpiament, les primeres Corts Generals del Regne. Al llarg dels mesos segents es prendrien decisions crucials al voltant de la naturalesa i la modalitat de les Corts, i del procs electoral. El mateix mes dAbril del 1810 es presentaren dos grans problemes que farien trontollar el procs. Duna banda limparable avan de lexrcit francs, i de laltra la insurrecci a les colnies americanes, les quals havien de tenir representaci en les futures corts, i que iniciaven el seu procs dindependncia. Curiosament, com apunta Fuentes, amb dos anys de

retard, les colnies americanes vivien processos parallels als de la metrpoli, una lluita simultnia per la llibertat, declarada en un llenguatge idntic tant a la pennsula com al continent americ. El manifest de la Junta Central volia representar a la naci en el seu conjunt, sense la tradicional separaci estamental. Al gener de 1810, la voluntat involucionista de la regncia substituir a la Junta Central, mentre que el Consell dEstat es decantar, a lagost, per deixar que els esdeveniments continun el ser transcurs. Finalment, es deixava a la Naci la potestat de decidir, un cop reunida, si es dividia en braos o cmeres, mentre que raons purament pragmtiques aconsellaven resoldre-ho en contra dels estaments privilegiats. Aix, el poble espanyol podia regir-se finalment per les Augustes Lleis emanades de lassemblea al llarg del 1810. Jugant a favor del descomunal salt de la societat espanyola des del privilegi fins la ciutadania, es dna un ampli ventall de mesures publicitries en forma de literatura, primer patritica, i desprs liberal, per a les que una de les millors crtiques a lantic estat fou la passivitat de la noblesa enfront a locupaci dels francesos i la guerra, contrastada amb lenrgica revoluci del poble.

Unas Cortes Soberanas La Regncia, des dun primer moment, sembr el cam del procs electorat de tot un seguit de traves, sense poder impedir que el 24 de setembre del 1810 les Corts iniciaren la seva aventura sota el crit del Viva la Pepa! i un nou sentiment sufragista. Dentre la composici dels grups que formaren aquestes corts, per, s difcil distingir-ne unes clares ideologies diferenciades, per tot i les absncies recurrents de gran part dels membres, la consagraci del carcter electiu, unicameral i general de les Corts entreveu lexistncia duna majoria clara a favor de les reformes. Sn les intervencions a la cmera les que ens donen les pistes de la ideologia dels seus membres. Cal tenir present tamb la importncia de la representativitat americana, en unes corts en la que dels 300 diputats que formaven la cmera, 63 ho feren en representaci de les provncies americanes. Aquest grup, anomenat grupo o partido americano, podria constituir-se com a clarament diferenciat, al ser visiblement ms proactiva al canvi que a limmobilisme. Podria pensar-se que la millor comunicaci entre Cadis i les provncies perifriques fomentava lexistncia duna major influncia reformista, a lsser aquestes zones de major tradici comercial que les provncies de linterior, composant aix el que alguns autor anomenen unes Corts Burgeses. Tamb podria pensar-se que la reforma de la llei electoral efectuada per la Junta Central hauria donat la volta de facto a la poltica reformadora, allunyant-se de la representaci de la naci en el seu conjunt, apropant-se el carcter daquestes a unes Corts Estamentals. Hi ha, per, dues importants diferncies entre unes Corts Estamentals i les Corts de Cadis: En primer lloc, era difcil que els nobles i clergues titulats pogueren formar una majoria de bloqueig a les aspiracions reformistes. En segon lloc, al haver estat escollits per la societat en

general, i no nicament pels seus respectius estaments, els nobles i clergues diputats de les Corts sallunyaven molt del que sesperava dun representant de lestament privilegiat, i sapropaven ms a les idees liberals. Fora daquests grups, la columna vertebrat daquest primer parlament la formen una aliana dadvocats i serfs de lestat, emergents entre una amalgama de classes mitjanes i propietries. Els termes de la revoluci acabaren, ms tard, per ser satiritzats a partir del Trienni Liberal, mentre que de moment grandiloqents paraules com ptria, naci, poble o sobirania apareixen dotats de gran prestigi. El sentiment del moment, lluny daquestes crtiques, reflexa una societat recentment emancipada de ciutadans que estrenen ptria.

Organitzar el Pluralisme. La constituci de 1812 fou la conclusi de les reformes empreses anys anteriors i va esbossar un ambicis model (per a lpoca) jurdico-poltic. En alguns casos per, el ple funcionament dalguns dels seus punts necessitava una legislaci posterior. Lampli pluralisme que caracteritzava el moviment i el clima de gran llibertat va donar-se grcies al decret de llibertat dimpremta de 1810, referendat per la Constituci. Lexistncia duna opini lliure i plural, va comportar lexplosi publicista, sobretot referent als diaris. Entre 1808 i 1814 van veure la llum 279 diaris diferents. Davant la diligncia amb la que les Corts van regular la llibertat dimpremta, sorprn el gran buit legal referent a la llibertat dassociaci i el rebuig que produa entre els liberals el pluralisme poltic expressat a travs de grups o partits. En la segona etapa constitucional (1820-1823), es va produir un avan significatiu en lexercici del dret de reuni a travs de les societats patritiques, sorgides sobretot en lmbit urb com a nuclis del sentiment liberal del pas per tamb com a centres de creaci dopini. Aquestes societats van aprofitar el buit legal i lentusiasme liberal de la Revoluci del 1820 per convertir-se en una realitat poltica a tenir en comte, eren lexpressi duna opini pblica exigent i dinmica, en constant vigilncia de les institucions. Lexistncia daquestes societats patritiques semblava posar en dubte la legitimitat de les Corts i les autoritats, ja que constitua una nova realitat liberal parallela a la de les Corts i el poder. La resposta de les autoritats fou un decret, el funcionament del qual no va tenir molta efectivitat i les societats van seguir existint duna manera o altre. Lactitud del govern i de les Corts va mostrar la seva oposici al pluralisme poltic, les niques associacions legtimes eren les institucions del Estats constitucional. Els mateixos motius van dur a terme, per part del liberals, al rebuig de lexistncia de partits poltics. Els liberals atribuen unanimitat a les idees liberals en lmbit nacional, per el que les escissions liberals (i no liberals) en forma de partits eren enteses com a una part o facci despresa de lindivisible de la naci. Ells entenien que si la unanimitat era leix duna verdadera naci i lorigen de la seva legitimitat, un partit o facci, com que representava a una opci particular contra la voluntat general, tenia carcter subversiu i illegtim.

En certa forma, el liberalisme neix com una ideologia de la unanimitat, daqu el rebuig a la idea de pluralitat poltica en forma material dassociacions lliures i diverses. En aquest punt sorgeix la paradoxa de que les llibertats assolides per les Corts i per la Constituci es tornin en un instrument per mantenir la voluntat general cap a una nica i legtima expressi possible. La revoluci liberal, descansa en una lgica unitria en lmbit poltic i territorial, els particularismes, el furs, sidentifiquen amb el mn de lAntic Rgim que sintenta abolir. El fet de que el procs revolucionari coincids amb una guerra en defensa d l independncia i l integritat del territori nacional remarcava el seu carcter legtim.

El problema del federalisme. Encara ms gran era el temor cap als efectes disgregadors del federalisme i cap al anomenat partido americano que inevitablement sidentificava amb la causa dindependncia de les provncies. El problema territorial que podia afectar el nou model poltic consagrat per les Corts, era lherncia territorial de lAntic Rgim, caracteritzat per la permanncia de furs, privilegis i tot tipus de particularitats. Tot i que laixecament anti-francs havia donat aire a la sobirania nacional, les particularitats dalguns territoris posaven en perill lunitat nacional. El model territorial va suposar un altre desafiament, alguns diputats americans apostaven per el federalisme modern al estil dels EUA, per als conservadors aix suposaria el final de lunitat nacional i la creaci destats independents. El liberalisme espanyol del principi es va mostrar inflexible davant de qualsevol possible disgregaci del poder central.

La dissoluci de les Corts. Promulgada la Constituci el 19 de mar de 1812, els diputats gaditans van continuar la seva labor legislativa fins a la dissoluci de la Cmera el setembre del 1813, desprs d'haver aprovat mesures de tanta importncia com l'abolici de la Inquisici (febrer de 1813), la llibertat de treball (juny de 1813) o la reforma de lHisenda mitjanant la instauraci d'una contribuci nica (setembre de 1813), tema d'enorme transcendncia i gran recorregut histric, doncs va marcar la pauta del model tributari cap al qual es va orientar l'Espanya del segle XIX. Molt havien canviat les coses en els tres ltims anys, des que els diputats reunits a la Illa de Len es van declarar constituts en Corts generals i extraordinries i representants de la sobirania nacional. Quasi al final de la guerra amb Napole Les Corts extraordinries havien completat una immensa obra reformadora, simbolitzada en la prpia Constituci.