Fitxes de bones prctiques Paisatge vitivincola del Peneds

Fitxes de bones prctiques

Paisatge vitivincola del Peneds

Les vinyes s'arrengleren en el paisatge amb un ordre que transmet serenitat i civilitzaci. La geometria dels ceps, la imatge de les vinyes atorguen una singularitat molt especial al paisatge dels territoris d'especialitzaci vitivincola. Les ondulacions suaus dels camps dibuixen les sinuositats de les rengleres que s'adapten al relleu. La vinya s sempre un espectacle extraordinari. A l'hivern per la nuesa torturada dels ceps; a la primavera per un esclat inesperat que dna vida exuberant a la nuesa precedent. L'estiu ens presenta el procs lent de creixement i de maduraci, de consolidaci primer dels verds tendres en verds ms foscos i metllics, fins a la culminaci de final d'estiu amb la verema i la sublimaci daurada de la tardor, quan les fulles cauen desprs d'un esclat vermells de vi. Podria semblar que tot succeeix amb una gran naturalitat. Per el cert s que s una naturalitat laboriosa i treballada. En una vinya, s'hi concentra una altssima densitat de cultura, de coneixement, d'experincies, de tradici. El conreu de la vinya, la cura dels ceps, requereix coneixement i sensibilitat, i una atenci permanent. Per aix mateix s'han popularitzat les barraques de vinya, sovint de paret seca, destinades a guardar-hi les eines, els estris ms manuals i elementals, i a aixoplugar-s'hi en cas de pluja. Ara, per, les mquines que transiten per les vinyes semblen robots quadrats i estrafets per a adaptar-se a l'alada dels ceps i evitar de perjudicar-los ms del compte, tot i que la verema mecnica deixa un rastre ms evident que l'acci humana acurada. Tot aix forma part d'una cultura compartida, d'uns valors seculars, que es tracta de preservar, de garantir, de transmetre, de modernitzar, sense elements impropis, sense contaminacions visuals, sense incrustacions agressives, per. Aquestes fitxes combinen sensibilitat i coneixement, delicadesa i exigncia, i sn garantia d'una feina ben orientada i perfectament compatible amb la rendibilitat i la comercialitzaci adequades dels productes de la vinya. Sn orientacions elementals i fcils, consells tradicionals, idees planeres, propostes concretes i factibles, per a gaudir d'un paisatge, el del Peneds, on els valors de les suaus ondulacions de la vinya prevalguin per damunt de tot. Sense mitificaci idealitzada. Noms amb realisme constructiu, amb voluntat d'endrear, de buscar l'excellncia en la integraci de l'arquitectura dels cellers i les caves, per exemple, en l'arquitectura vegetal del bosc i la vinya. Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques i portaveu del Govern

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Bloc 1. Fitxa 1.1 Fitxa 1.2

Evitar l'erosi i afavorir la conservaci del sl Moviment de terres Xarxa de drenatge

Bloc 2. Fitxa 2.1 Fitxa 2.2 Fitxa 2.3

Manteniment del paisatge agroforestal Xarxa de camins Vegetaci de marges i vores Arbrat

Bloc 3. Fitxa 3.1

Producci vitcola respectuosa amb el medi Coberta vegetal en vinya

Bloc 4. Fitxa 4.1 Fitxa 4.2 Fitxa 4.3

Millora del paisatge construt Patrimoni construt Cellers i tines Installacions i construccions

Bloc 5. Fitxa 5.1

Promoci del paisatge vitivincola Enoturisme

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General dArquitectura i Paisatge

Glossari
Bioenginyeria: Estudi de les propietats tcniques i biolgiques de les plantes vives i de la seva utilitzaci com a elements de construcci en les obres de recuperaci de l'entorn ambiental, de manera allada o en combinaci amb materials inerts com ara la pedra, la fusta i l'acer.

Bloc 1. EVITAR L'EROSI I AFAVORIR LA CONSERVACI DEL SL

El moviment de terres pot constituir el primer pas per materialitzar el projecte d'una nova explotaci vitivincola, reparcellar-la o, simplement, ampliar la superfcie de vinya conreada. En aquesta fase calen sovint pales carregadores, retroexcavadores, dmpers o camions, aix com el no menyspreable esfor hum. El condicionament morfolgic del terreny permet cercar la superfcie i definir el pendent i l'orientaci final desitjades, tres parmetres que mantenen una relaci directa amb la millora de l'explotaci i amb l'optimitzaci dels recursos, com ara la mecanitzaci de les tasques. En altres ocasions, el moviment de terres es deu a la necessitat d'obrir camins i accessos a les finques.

Geocella: Estructura de polietil en forma de rusc, amb celles de mida i dimetre variables, emprada per a la retenci de sls en talussos rocosos o impermeables on es fa difcil la implantaci vegetal. La geocella s'expandeix en forma d'acordi i s'assenta sobre el terreny per ser posteriorment reomplerta amb terra vegetal. Manta orgnica o biomanta: Estructura en forma de manta voluble, constituda per un entramat de fibres vegetals deshidratades, utilitzada per a la protecci i l'estabilitzaci de sls en pendent.

Formaci de talussos en una esplanaci

Referncies
DD. AA. Manual de estabilizacin y revegetacin de taludes. Entorno Grfico, SL. Madrid, 1999.

Efectes del moviment de terres Les vinyes projectades en terrenys de cert pendent (> 5 %) exigeixen la realitzaci d'esplanacions, rebaixos o recrescudes del sl fins a obtenir el perfil ptim per al treball agrcola. En aquests casos, assolir l'objectiu final pot implicar tamb afeccions a la prpia finca i als espais colindants, ja sigui a parcelles agrcoles venes o al mateix terreny natural (bosc, torrents, etc.). Les afeccions ms comunes, degudes a una manca de previsi en la remodelaci del terreny, sn: Erosi i prdua de sl ocasionades per l'arrossegament superficial. Escorrenties no desitjades. Aparici d'entollaments. Prdua de vegetaci. Ferides visuals en el paisatge: canvis cromtics i microtopografies incoherents amb l'entorn.

Regis, Ambroise. Les pressions et les enjeux paysagers concernant les sites viticoles. tude thmatique: Les paysages culturels viticoles. Cadre de la Convention du Patrimoine mondial de l'UNESCO. ICOMOS, 2005. Text refs de la Llei d'Urbanisme. Decret legislatiu 1/2005. Art. 179. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Generalitat de Catalunya, 2005. Projecte de decret pel qual es regula la intervenci ambiental en el procediment de llicncia urbanstica per a millora de finques rstiques mitjanant obres de reestructuraci i anivellament. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya, 2005.

Parcella en fase d'excavaci

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.2 Fitxa 2.1 Fitxa 2.2 Xarxa de drenatge Xarxa de camins Vegetaci de marges i vores

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Aterrassament de parcelles en un vessant

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General dArquitectura i Paisatge

S'entn per moviment de terres qualsevol treball que comporti extracci, reblert o transport de terres. Aix doncs, el decapatge de terra vegetal, els buidats i les excavacions, els terraplenats, les rases, els reperfilats de talussos, aix com el transport de terres associat a aquestes tasques, sn operacions caracterstiques d'aquest tipus de treballs. Podem considerar un tals una superfcie de terreny considerablement inclinada, natural o resultant d'una excavaci o d'un terrapl.

Tals tractat amb geocelles: abans d'estendre la terra vegetal i un cop desenvolupada la capa herbcia

Installaci de manta orgnica de coco o iute sobre tals

Tals sense cap tractament, amb smptomes evidents d'erosi i de xaragalls

Mesures per evitar l'erosi i conservar el sl: Decapatge i aplegada de la terra vegetal per poder disposar de sl apte en la futura tasca de revegetaci de marges, talussos o qualsevol altre terreny afectat. Decapatge: extracci dels horitzons d'inters (tpicament 0 i A), prvia realitzaci de cales per determinar la profunditat o gruix que cal decapar. Abassegament: fer munts d'1,5 m d'alada com a mxim i ubicar-los en llocs adients perqu no es compactin ni contaminin. Si cal, es milloraran amb esmenes orgniques. Pendent ptim dels talussos: generar pendents superiors a 33 comporta dificultats per a la implantaci vegetal i risc d'erosi per l'arrossegament superficial de les terres en cas de pluges i la formaci de xaragalls. Disseny d'una xarxa de drenatge adequada. Estabilitzaci mitjanant revegetaci: s la forma ms segura i eficient de retenir les terres i d'integrar paisatgsticament les ferides visuals en el terreny.

Tals suau amb terra vegetal estesa, preparat per ser revegetat

Terres sobrants Les grans esplanacions a peu de vessant comporten l'abocament d'un gran volum de terres i en general s'integren poc en el paisatge. En aquests casos, si hi ha talussos preexistents amb un pendent lleugerament superior a 33 o amb smptomes d'erosi, es pot recrrer a la bioenginyeria (mantes orgniques, fagines amb restes de poda, geocelles, etctera).

Mesures per evitar la prdua excessiva de vegetaci: Minimitzar l'esbrossada i la tala selectiva prvies al moviment de terres i procurar el trasplantament dels peus arboris o arbustius d'inters. Aquesta tasca s essencial en la formaci de desmunts a mig vessant o a peu de vessant i en terrenys propers a cursos fluvials. Mesures per disminuir l'impacte paisatgstic: En reblerts i abocament de terres sobrants, cal evitar les zones ms sensibles des del punt de vista ambiental (lleres, zones inundables, vegetaci d'inters, etc.) i procurar obtenir microtopografies adequades a l'entorn. Potenciar els aterrassaments intermedis en lloc de grans esplanacions.

Bancals entre feixes, amb l'alada i el pendent apropiats, un cop revegetats

Tals o marge amb pendent de 33 i estesa de terra vegetal, revegetat

Decapatge de terra vegetal

Terres sobrants Els aterrassaments intermedis amb talussos suaus, de tipus 3H:2V i alada al voltant dels 2 m, permeten disminuir sensiblement el volum de terres abocades i redudes i tamb, mitjanant la plantaci en bancals, l'impacte visual. En general, no sn tant agressius amb la topografia i el paisatge originaris.

* Relaci entre la distncia Horitzontal (H) i la Vertical (V)

Aterrassament amb marges vegetals

Glossari
Badlands: Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l'encaixament d'una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes ms o menys agudes. s un aixaragallament generalitzat. Escorrentia: Part de l'escolament de l'aigua de pluja que no ha penetrat en el sl ni en el subsl i que circula lliurement a favor del pendent. Rases: Terrasses en sentit transversal al pendent del camp i dotades d'un cert contrapendent, amb l'objectiu de tallar l'escolament. En alguns casos, les rases serveixen tamb per facilitar l'accs als camps. Rases de desgus o canals: Generalment segueixen les lnies de mxim pendent i van a desaiguar als barrancs. Quan sn perimetrals, protegeixen les parcelles perqu no rebin escolament d'aiges amunt. Xaragall: Reguer erosiu amb perfil transversal en V, modelat per l'escorrentia sobre un tals o terreny inclinat.

Bloc 1. EVITAR L'EROSI I AFAVORIR LA CONSERVACI DEL SL

El disseny de la xarxa de drenatge de les vinyes s'ha de planificar des d'un principi. Els moviments de terres s'han de dur a terme de manera que permetin l'evacuaci de les aiges d'escorrentia en la direcci desitjada i, finalment, cap als punts naturals de desgus, torrents o rieres. Un bon sistema de drenatge permet augmentar la disponibilitat d'aigua per a la vinya i fins i tot disminuir els efectes de l'erosi del sl. El control de les aiges s sempre beneficis, per resulta imprescindible en algunes zones de la comarca on els fenmens erosius es manifesten de forma natural en l'entorn. En aquests indrets, les pluges intenses i irregularment distribudes prpies de la climatologia mediterrnia, juntament amb la naturalesa argilomargosa dels materials, creen nombrosos escorrancs i xaragalls que poden afectar les parcelles ms properes.
Formaci de xaragalls a peu de vinya

Referncies
DD. AA. Jornades de Transferncia de Tecnologia sobre Conservaci de Sls i Aiges en Vinyes: Ponncies. Departament de Medi Ambient i Cincies del Sl (Universitat de Lleida) i INCAVI (Generalitat de Catalunya). Vilafranca del Peneds, 1994. www.buscagro.com: Directorio temtico agropecuario y de ciencias afines. Secci: La finca y su manejo. Subsecci: Riego y drenaje.

El drenatge deficient de les vinyes potencia l'erosi del sl i implica diversos efectes negatius: Dificultat de treball per a les mquines a l'interior de les vinyes. Disminuci de sl frtil i de nutrients, compactaci del sl, prdua no desitjada d'aigua. Afecci a camps vens i lleres naturals. Prdua de valor del paisatge: els xaragalls i l'aparici de sls denudats en disminueixen la qualitat. D'altra banda, l's d'elements de drenatge sense un disseny acurat incrementa la seva artificialitzaci.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.1 Fitxa 2.2 Fitxa 3.1 Moviment de terres Vegetaci de marges i vores Coberta vegetal en vinya

Formaci de badlands al nord-est de la comarca

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

La xarxa bsica de drenatge est integrada pel conjunt de rases i de canals de desgus que cal disposar a la parcella per poder conduir les aiges d'escorrentia cap als torrents o barrancs naturals. Un pla de conservaci de sls i d'aiges recull les mesures que cal aplicar a una finca i la seva rea d'influncia, tenint en compte la seva viabilitat econmica la possibilitat d'integrar-les en la planificaci i gesti de la vinya. Requereix un bon assessorament tcnic.

Potenciar i mantenir una coberta herbcia a la vinya entre carrers i a les antares, les rases, els marges i les vores afavoreix la infiltraci de l'aigua i, alhora, incrementa el cromatisme de la parcella.
4
CIRCULACI DE L'AIGUA escorrentia

2
En el manteniment i maneig de la vinya, conv: Prviament a la plantaci, conv: Tenir presents les especificitats del medi local (rgim de pluges, xarxa de drenatge natural, volums d'aigua que cal evacuar, etc.). Disposar d'un mapa topogrfic detallat. Utilitzar un mapa de sls detallat de la parcella, o en tot cas el mapa comarcal de sls, per poder tenir en compte factors com la capacitat hidrulica i d'infiltraci i les textures. Definir un pla de conservaci de sls i d'aigua. Dissenyar la morfologia ptima del terreny, tenint sempre en compte que el poder erosiu de l'escorrentia superficial augmenta amb la llargada dels vessants i amb el seu pendent. Elaborar un mapa de rases i de rases de desgus que inclogui plnols de les obres auxiliars (baixades a barrancs, arquetes, canalitzacions, etc.). Establir una coberta herbcia permanent en les rases de desgus fent servir espcies adaptades a la zona, com ara el gram d'aigua o la trepadella.
Secci de canal amb coberta herbcia

1 3

infiltraci evacuaci

Millorar l'estructura del sl amb la incorporaci d'esmenes orgniques en superfcie. Minimitzar els treballs en profunditat, com el subsolatge, pel risc de treure a la superfcie argiles amb caracterstiques poc adients per a la retenci i la circulaci de l'aigua. Protegir la superfcie del sl cobrint-lo amb mulch permeable o incrementant la coberta herbcia (enherbat) de la vinya. Minimitzar el trnsit de maquinria, especialment en la preparaci del sl per a la realitzaci de noves plantacions. Protegir la intersecci dels canals amb els barrancs. Si cal, construir arquetes d'entrada i canalitzacions soterrades fins a peu de barranc. Fer un manteniment anual de la xarxa de drenatge: reps de pendents, resembra de canals, etc. Mantenir les lleres naturals sense obstruccions: revisi i neteja peridica de qualsevol abocament incontrolat.

Les rases i les rases de desgus (canals) Per decidir-ne el nombre i el disseny ptim cal fer clculs hidrulics i tenir en compte el pendent del vessant. En tot cas, s'evitar de concentrar les aiges d'escorrentia en un nic punt de sortida. Per poder evacuar les aiges, les rases han de tenir un pendent longitudinal regular. Aquest pendent varia entre el 0,2 % i el 2,5 %, en funci del tipus de sl i la seva llargada, que no hauria d'excedir mai els 200 m.

Distncia mxima entre rases en funci del pendent del vessant Pendent (%) Distncia horitzontal mxima (m) 2 65 4 42 6 35 8 32 10 29 15 26 20 25 25 24

Pefils de rases utilitzades a la zona, triangulars i trapezoidal. Han de tenir un cert contrapendent per poder tallar lescorrentia

En el moment de la plantaci, conv: Realitzar la plantaci dels peus de vinya en trams rectes amb variacions de direcci que s'adaptin a les corbes de nivell. En sls amb alt risc d'erosi, reduir la longitud de recorregut de les aiges.

1
Plantaci a contrapendent i enherbat entre fileres Adobament i protecci de la vinya amb restes de poda triturada Sembra herbcia temporal en carrers alterns

2
Per eliminar les males herbes, s preferible la sega peridica a l's de la fresa.

3
Conv protegir amb una capa vegetal les rases amb un pendent longitudinal > 1 %.

4
Conv evitar els formigons urbans, per en cas necessari es poden emprar formigons acolorits o envellits amb xids.

Glossari
Cuneta: Canal de desgus que acompanya longitudinalment un tram de cam, destinat a l'evacuaci de les aiges pluvials superficials.

Bloc 2. MANTENIMENT DEL PAISATGE AGROFORESTAL

Emmacat: Paviment format amb graves o cdols, collocats en sec o amb una matriu de morter de ciment per travar-los. La xarxa de camins rurals t com a funcions bsiques la connectivitat i la vertebraci del territori no urbanitzat. Dins d'aquesta xarxa s'inclouen els camins ramaders i els histrics, sotmesos a una legislaci sectorial prpia. Algunes situacions poden malmetre gratutament el territori: Recorreguts massa rectilinis o amb amplades excessives. Vores i talussos descuidats i massa denudats. Abs de paviments rgids. Fenmens d'erosi aparent o entollaments per manca de control de les aiges. Abocaments incontrolats de deixalles. Elements acompanyants i de senyalitzaci deteriorats, barroers o de carcter massa urb. Manca de manteniment. En canvi, mantenir una xarxa de camins de qualitat, a ms d'oferir altres avantatges, permet: Gaudir ms dels recorreguts. Conferir un valor afegit a les vinyes. Potenciar l'atractiu turstic del paisatge vitivincola.
Paisatge vitivincola tpic, amb cam obert entre vinyes

Tot-u: Material granulat format per rids arrodonits, extrets de gravera (tot-u natural) o extrets de pedrera o gravera per sotmesos a un procs de trituraci prvia (tot-u artificial), que s'utilitza com a subbase o base i en plataformes de camins o carreteres. Trenca: Franja ondulada i transversal del cam que t la missi de desviar les aiges de la plataforma. Zona de servitud de llera: Zona de 5 m d'amplada a ambds costats de la llera pblica, reservada a usos pblics.

Referncies
Arranjament de pistes forestals de la xarxa viria bsica del Pla Municipal de Prevenci d'Incendis Forestals. Oficina Tcnica de Prevenci Municipal d'Incendis Forestals. Diputaci de Barcelona, juny 2001. Costums sobre terrenals, camins i aiges en terres de pags. Costumari Catal de la Mancomunitat, vol II. Edici Casa de la Caritat, 1921. Recomanacions tcniques per al disseny d'infrastructures que interfereixen amb l'espai fluvial. Documents tcnics, nm 4. Agncia Catalana de l'Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Recull d'accions per minimitzar l'impacte de les infrastructures viries sobre el territori. Documents dels Quaderns de Medi Ambient, nm. 5. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, setembre 2003. Text refs de la Llei d'Urbanisme. Decret legislatiu 1/2005. Articles 48 i 49. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Generalitat de Catalunya, 2005.

Disposats en la trama agrria, els camins relliguen els pobles, les masies, les edificacions histriques i les vinyes o terres conreades i, a ms de permetre l'accs a les finques i la circulaci de vehicles i de maquinria agrcola, constitueixen un mitj excellent per a l'observaci del paisatge circumdant. Quan transitem per un cam, podem percebre les caracterstiques i singularitats d'un territori. Al mateix temps, el propi cam i el seu estat de conservaci reflecteixen la cura que es t d'un determinat paratge o indret.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.1 Fitxa 1.2 Fitxa 5.1
El manteniment de la vegetaci a les vores del cam millora la qualitat del paisatge percebut.

Moviment de terres Xarxa de drenatge Enoturisme

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

S'entn per traat la definici geomtrica de la superfcie d'una obra lineal, descrita mitjanant la planta, l'alat i les seccions transversals. S'entn per plataforma la superfcie lleugerament inclinada d'una obra d'infrastructura viria lineal (cam, carretera, etc.), destinada al trnsit rodat i limitada per talussos, cunetes o terreny natural.

En camins de pendent fort, cal construir trenques per tal de desviar l'aigua de la plataforma i evitar fenmens d'erosi.

Cal protegir les sortides de l'aigua en baixants i conduir expressament l'aigua fins els llocs d'escorrentia naturals. Arbrat, senyalitzacions i altres Manteniment i recuperaci de l'arbrat i els arbusts a les vores o marges dels camins.

Mesures per a la millora paisatgstica dels camins:

Perfils i talussos No es pot modificar el perfil transversal ni longitudinal d'un cam sense la corresponent llicncia municipal. Cal evitar talussos amb pendent > 33 (3H:2V). Conv arrodonir els caps de desmunts i terraplens. Conv revegetar els talussos denudats amb planta autctona local i fer un manteniment peridic de la vegetaci.
Cam rural sinus, seguint les corbes de nivell Representaci grfica d'una trenca tipus

Conv minimitzar les superfcies impermeabilitzades. Cal potenciar l's d'elements naturals i de poc contrast en sortides de tubs, cunetes, baixants i guals: emmacat amb pedres de la zona, formigons acolorits, etc.

La vegetaci vora els camins enriqueix els recorreguts.

Traat i amplada Conv adaptar el traat a la topografia, evitant els recorreguts massa lineals i que passin per zones de mxim pendent. En cas de turons petits, cal vorejar-los sempre per sota. Conv no resseguir el recorregut dels cursos fluvials, desplaant el traat a una distncia prudencial i sempre exterior a la zona de servitud de la llera. Cal evitar amplades > 5 m en el cas de camins adaptats al pas de vehicles i de maquinria agrcola. Cal preveure rees puntuals que permetin l'encreuament de dos vehicles agrcoles o camions.

Paviments Sn preferibles els paviments tous de carcter permeable: terra, saul piconat, grava petita, tot-u, etc. En camins amb pendent fort o amb ms trnsit, conv emprar paviments asfltics o formigons acolorits amb tons de la gamma dels ocres o els terrossos. En encreuaments o confluncies entre camins i accessos, cal cercar una transici gradual o b fer servir paviments similars i que no suposin un fort contrast visual pel que fa a materials o colors.

s d'espcies autctones o tradicionals i manteniment de les distncies mnimes de plantaci establertes per les ordenances municipals o els costums locals. Conv evitar la construcci de tanques de lmit de parcella. En cas que siguin necessries, s'escolliran les que fan servir elements vegetals i s'evitaran les tanques opaques, aix com les de malla metllica o de filat espins. Conv evitar elements indicadors o publicitaris de tipologia urbana (metllics, amb formig, lluminosos, etc.).
Sortida de tubs revestida amb pedres Petit gual protegit amb emmacat

Manteniment Manteniment de les carrerades i els camins histrics, facilitant la seva senyalitzaci i el seu aprofitament com a itineraris turstics i de promoci de rutes vitivincoles. Manteniment de les obres de drenatge i de desgus: reparacions, neteja peridica de cunetes i baixants, etc. Eliminaci de bassals, xaragalls i pedregam. Conv respectar un espai suficient al final de les plantacions que permeti girar les mquines sense envair els camins. Cal evitar de llaurar a menys de 3 m de la vora dels camins. Neteja i trasllat de les deixalles o les restes d'obra a punts d'abocament controlats.

Control de les aiges Intervals d'amplada en funci del tipus d's

Amplada >5m 4-5 m 3,5-4 m 2,5-3,5 m 1,75-2 m < 1,75 m Capacitat funcional Encreuament de vehicles pesants Encreuament d'un vehicle pesant i un de lleuger Encreuament de vehicles lleugers Circulaci de vehicles pesants Circulaci de vehicles lleugers No permet la circulaci de vehicles de quatre rodes

Plataformes amb pendent mnim transversal per tal d'evacuar l'aigua fins als punts d'escorrentia natural.

Revestiment amb pedres

Formigons acolorits

El dimensionament i el disseny de les obres de drenatge transversal (tubs i calaixos) i dels guals inundables es far sempre segons els criteris establerts per l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA).

Pas de cam sobre riera (gual)

Glossari
Fauna til o auxiliar: Conjunt d'organismes antagonistes de les plagues, s a dir, els seus depredadors i/o parsits naturals.

Bloc 2. MANTENIMENT DEL PAISATGE AGROFORESTAL

Els marges vegetats i les vores aporten veritables beneficis agronmics, paisatgstics i naturalstics a l'espai agrari i constitueixen un component essencial dels ecosistemes agroforestals. A les zones on la vinya s prcticament un monocultiu, l'existncia d'un sistema de marges i vores enriqueix i diversifica el paisatge, trenca la monotonia i aporta diferenciaci cromtica, especialment en les poques de floraci. En l'explotaci vitcola moderna, el viticultor ha de veure la plantaci i conservaci dels marges i les vores com una tasca ms de l'explotaci i no simplement com una prdua de terreny o de productivitat. Cal evitar sempre que sigui possible, doncs, que la transformaci de les parcelles comporti l'eliminaci de vores i marges vegetats.

Microcorredor biolgic: Franja estreta d'hbitat natural amb funcions connectives, envoltada per hbitats de tipologia diferent, que relliga dos o ms espais i permet la lliure dispersi d'espcies. Vegetaci ruderal: Vegetaci prpia d'indrets molt alterats per l'home o pels animals, com sn les vores de camins o de conreus.

Referncies
s preferible utilitzar vores i marges poliesfecfics, que combinin plantes de floraci esglaonada i amb arrels de diferent longitud.

Els principals avantatges de les vores i els marges vegetats sn els segents: Redueixen els fenmens erosius ja que augmenten la retenci dels sls i afavoreixen la recrrega hdrica del sl agrcola i del subsl. Ofereixen un reservori de fauna til per a la lluita integrada en vinya o en altres conreus i permeten establir o mantenir poblacions d'insectes polinitzadors. Constitueixen hbitats naturals i microcorredors biolgics cap a d'altres espais naturals o cap a punts d'aigua. Per a molts animals, aquest s l'nic refugi segur per protegir-se del pas de la maquinria agrcola. Serveixen de lmit visual entre camps o propietats. Subministren recursos naturals (llenya, vares, aliments per al bestiar, fruits, plantes medicinals i aromtiques, bolets, esprrecs i arrels...).

Bernard, J.-L.; Granval, P.; Pasquet, G. Demain, les bords de champs cultivs. Phytoma, nm. 502, pgs. 6-11, Madrid, 1999. Boatman, N. Field margins: Integrating agriculture and conservation. BCPC, monogrfic nm. 58, 1994. Fontanet, Xavi. Les plantes insectari. Agrocultura, nm 8. Escola Agrria de Manresa, 2001. Norma tcnica per a la producci integrada de la vinya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 2006.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.1 Fitxa 1.2 Fitxa 2.3 Moviment de terres Xarxa de drenatge Arbrat

Algunes espcies arbustives sn especialment interessants per als ocells i els petits mamfers insectvors, ja que els proporcionen refugi i aliments.

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

Establiment d'una vora o un marge Els marges de nova construcci han de mantenir un desnivell mxim d'entre 2 i 3 m i pendents del tipus 3H:2V, ja que aix s'afavoreix l'xit de la implantaci vegetal, tant l'espontnia com la procedent de revegetaci artificial. Per restaurar una vora, la franja de vegetaci ha de tenir una amplada mnima d'1 m, deixant 2-3 m a les cantonades. Els marges i les vores tenen tendncia a acollir de forma natural una abundant flora espontnia. Una bona gesti d'aquesta vegetaci, amb la introducci de plantes especialment escollides, pot millorar considerablement els seus beneficis agronmics. En el moment d'escollir les espcies que s'introduiran, conv considerar els segents factors: La fauna auxiliar que es vol potenciar en funci del conreu. La seva resistncia a plagues i malalties o el fet de ser-ne o no vector. La seva capacitat invasiva o competencial amb el conreu. L'poca i l'abundncia de la floraci i la fructificaci. La procedncia de la plntula o llavor. Sempre que es pugui, es treballar amb material provinent de llavor. En cas que calgui revegetar, es poden emprar, entre d'altres:
Espcies recomanables per a marges i vores a l'Alt Peneds
Nom popular Arbres Alzina Roure martinenc Ametller bord Arbustos Aranyoner Llentiscle Fals aladern Mates Farigola Nom cientfic Quercus ilex Quercus humilis Prunus amygdalus Prunus spinosa Pistacia lentiscus Rhamnus alaternus Thymus vulgaris Rosmarinus officinalis Asparagus acutifolius Rubus ulmifolius Hedera helix Clematis flammula Smilax aspera Rapistrum rugosum Hordeum murinum Brachypodium phoenicoides Cynodon dactylon Famlia Fagcies Fagcies Roscies Roscies Anacardcies Ramncies Labiades Labiades Lilicies Roscies Aralicies Ranunculcies Esmilaccies Crucferes Gramnies Gramnies Gramnies

S'entn per marge el gra de terra que separa dues feixes de diferent nivell. La vegetaci dels marges sol ser una barreja d'espcies arbustives, lianes i flora herbcia adventcia. S'entn per vora una franja plana de sl d'amplada variable que delimita dues parcelles de conreu. La seva vegetaci est composada principalment per plantes herbcies ruderals.

En el manteniment d'una vora o un marge, conv: Evitar la crema com a tcnica de control de vegetaci. Emprar l'esporga si el desenvolupament arbustiu s invasiu o excessivament competitiu amb el conreu i fer-ho sempre fora de les poques de nidificaci i amb desbrossadora manual. Evitar de llaurar les vores. Protegir la vegetaci dels pesticides i fertilitzants que s'apliquen als conreus. Minimitzar l'aplicaci d'herbicides en el control de vegetaci. Aplicar un rgim de dalla com a tcnica ms efica per eliminar determinades males herbes que sn invasives del conreu. No creuar indiscriminadament les vores per accedir d'una parcella a una altra, per tal d'evitar que es malmetin i deixin de ser funcionals. Planificar les tasques de manteniment de manera que sempre hi hagi zones menys intervingudes, que serviran de refugis per a la fauna i de punts de renovaci de la vegetaci. Evitar els punts d'abocament incontrolats.

Vora vegetal formada per arbustos

La presncia de franges de vegetaci potencia el carcter agroforestal del paisatge de l'Alt Peneds i contribueix al bon estat de les vinyes.
Per a la restauraci d'una vora, les famlies de plantes ms aconsellables sn les lleguminoses, que augmenten els continguts de nitrogen del sl i es poden utilitzar com a farratgeres; o b les labiades i cistcies, que resulten atractives per la seva floraci i els seus aromes i el paper que exerceixen la polinitzaci.

i arbustos Roman baixos Esparraguera Esbarzer Lianes Heura Vidiella Artjol Herbcies Ravenell Margall Fens de marge Gram

Per tal que els marges siguin efectius, cal que estiguin vegetats i rebin una mnima atenci i manteniment que eviti la formaci de xaragalls i la prdua de sl frtil. En cas que es tracti simplement de revestir un marge nu, es poden utilitzar lleguminoses i gramnies.

Glossari
Biodiversitat: Terme ecolgic que indica la riquesa i abundncia relativa de qualsevol forma o estructura vital, ja sigui a nivell gentic, d'espcie o d'ecosistema.

Bloc 2. MANTENIMENT DEL PAISATGE AGROFORESTAL

Bosquina: Formaci vegetal on predominen els arbusts o els arbres baixos, amb una alada mxima de 6 m. La presncia d'arbres al paisatge de l'Alt Peneds s fora diversificada i abundant. Es poden trobar des de grans exemplars allats d'alzines, oliveres i roures presidint les vinyes, fins a bosquines i petits boscos de ribera resseguint els conreus, sense oblidar les tradicionals fileres d'oliveres i ametllers acompanyant la vinya. En qualsevol cas, la varietat d'estructures que poden conformar els arbres s un element que enriqueix i diversifica el paisatge vitivincola de l'Alt Peneds. Malgrat aix, la modernitzaci del cultiu de la vinya, aix com la seva progressiva extensi en el territori, comporten sovint l'abandonament d'altres conreus tradicionals de sec, com ara l'olivera o l'ametller, i la reducci de les masses boscoses. Estrat de vegetaci: Cadascuna de les capes en qu es divideix una comunitat vegetal, formada per un conjunt de plantes de caracterstiques particulars i d'una alada situada entre uns valors determinats.

Referncies
Costa Prez, Juan Carlos, et al. Manual para la diversificacin del paisaje agrario. Consejera de Medio Ambiente. Junta de Andaluca. Comit Andaluz de Agricultura Ecolgica. Segona edici, novembre 2003. Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acci negatria, les immissions, les servituds i les relacions de venatge. Articles 35 i 41. Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre la declaraci d'arbres monumentals. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya. http://www.chlorofil.fr/hedges

La preservaci d'algun arbre allat serveix de testimoni d'antics conreus.

Valors i beneficis de l'arbrat: Aporta heterogenetat al paisatge i s un referent histric del carcter agroforestal de la comarca. Potencia la biodiversitat, millora la connectivitat entre masses boscoses i s refugi de fauna til per a la lluita integrada en vinya. Redueix l'erosi i afavoreix la infiltraci de l'aigua. Les masses arbrades suavitzen les oscillacions trmiques diries i estacionals en els conreus vens. Contribueix al reciclatge dels nutrients que es perdrien per fenmens de rentat. Els arbres allats poden servir de fites visuals. Les estructures lineals poden fer de lmits visuals entre camps o propietats.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.2 Fitxa 2.2 Xarxa de drenatge Vegetaci de marges i vores

I) Vinya; II) massa boscosa; III) bosc de ribera; IV) arbre allat; V) tals; VI) filera d'oliveres.

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General dArquitectura i Paisatge

S'entn per bosquina una formaci vegetal relativament densa, amb predomini d'arbusts o d'arbres baixos i una alada mxima de 6 metres. S'entn per franja arbrada un conjunt lineal d'arbres, disposats generalment amb una separaci constant.

En els espais intersticials entre vinyes, caldr: Conservar la vegetaci de ribera i afavorir el seu manteniment, evitant la contaminaci pels agents qumics aplicats en els conreus. Controlar l'expansi de les espcies considerades invasores, especialment en els cursos fluvials. Conservar i mantenir les masses forestals i els boscos-illa intersticials als conreus de vinya. En cas de recrear una bosquina, s millor emprar una associaci d'espcies autctones de diferent port i estrat, prioritzant les varietats frondoses sobre les resinoses en el cas dels arbres. En cas que es vulgui atorgar a la massa vegetada una funci de tallavent, cal tenir en compte que la seva eficcia dependr de la permeabilitat i de l'alada. Utilitzar la poda per garantir la permeabilitat i el creixement adequats d'aquestes rees de vegetaci. Caldr realitzar un treball d'esporga d'arbres i arbusts cada tres anys com a mnim per impedir que la vegetaci envaeixi el conreu. En cas de plantar arbusts o arbres entre parcelles destinades a plantacions o cultius, cal deixar una distncia mnima d'1 o 2 metres respectivament.

Principals espcies vegetals invasores de l'Alt Peneds

Detall Nom popular
Ailant, arbre del cel

Nom cientfic
Ailanthus altissima

Localitzaci
Cursos fluvials, i marges de camins carreteres Cursos fluvials, recs i marges de camins Cursos fluvials, marges de camins

Canya americana

Arundo donax

Mantenir la presncia dels arbres allats, preferentment a les cotes ms altes de la vinya, que funcionen com a fita visual de finques i propietats. En les zones on s'hagi d'implantar nova vinya, cal preveure el trasplantament dels arbres isolats de gran port preexistents. En els casos en qu la vinya ocupa grans extensions, conv trencar la monotonia del conreu fent plantacions puntuals d'arbres autctons.
Cal planificar des de la fase del moviment de terres els arbres que es volen preservar.

Accia, robnia

Robinia pseudoacacia

Cal protegir els exemplars arboris de gran bellesa, mida o singularitat, susceptibles de ser catalogats i de rebre protecci legal.

En la gesti dels diferents tipus d'arbrat que es troben a les parcelles de vinya i als seus accessos, conv: Mantenir les franges d'arbres adjacents a les vinyes sempre que no dificultin greument els treballs mecanitzats i substituir els exemplars morts o debilitats. Mantenir l'arbrat proper als camins i adequar-lo al pas de maquinria mitjanant la poda de capades o fent petites modificacions en el traat dels camins.

Arbres autctons recomanables per a la implantaci en vinya

Nom popular Roure martinenc Alzina Ametller Olivera Nom cientfic Quercus humilis Quercus ilex Prunus dulcis Olea europaea Filera doliveres als lmits duna vinya

Al nivell de lexplotaci o conjuntament amb la resta de vens, es recomana planificar la instauraci duna veritable xarxa delements naturals que salternin amb lespai conreat.

Glossari
Corr: Eina que serveix per esterrossar i compactar el terreny de sembra a fi d'augmentar-ne la capillaritat i que consisteix en un seguit d'elements cilndrics que giren lliurement sobre un eix horitzontal, transversal al sentit de la marxa de l'ormeig.

Bloc 3. PRODUCCI VITCOLA RESPECTUOSA AMB EL MEDI

Les tcniques de maneig del sl en vinya han de tenir per objectiu mantenir les plantes adventcies per sota un llindar acceptable, impedir l'erosi del sl, mantenir la fertilitat en nivells ptims, protegir la quantitat i la qualitat de les reserves d'aigua i facilitar les operacions de conreu. El treball mecnic del sl (conreu tradicional) i el desherbatge qumic (tcnica de no-conreu) sn les solucions ms habituals per controlar les males herbes en vinya; tot i aix, cal considerar d'altres alternatives, almenys en la interfilera, com pot ser el manteniment d'una coberta vegetal.
Coberta vegetal de flora espontnia en tota la superfcie de la parcella

Desherbatge: Acci i efecte d'eliminar les males herbes manualment, mecnicament o amb herbicides. Encoixinament: Aplicaci d'una capa de palla, fems, fulles o altres materials secs al sl per conservar-ne la humitat, protegir-lo de l'erosi i de la compactaci de la pluja, millorar-ne l'aireig, esmorteir-ne els canvis de temperatura i evitar el creixement de males herbes. No-conreu amb sl nu: Sistema de maneig del sl en el que no es realitzen feines de cultiu de cap tipus i, en conseqncia, es controlen les herbes amb l'aplicaci d'herbicides en tota la superfcie.

Referncies
Domnguez Gento, Alfons; Rosell Oltra, Josep; Aguado Sez, Joan. Diseo y manejo de la diversidad vegetal en agricultura ecolgica: Asociaciones y rotaciones de cultivos: Cubiertas vegetales silvestres y abonos verdes: Setos vivos. Phytoma y SEAE. Valncia, 2002. Norma tcnica per a la producci integrada de la vinya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 2006.

Eleva el contingut de matria orgnica en superfcie. En certs casos, pot millorar la qualitat del ram i del most obtingut. Contribueix a controlar el vigor i el rendiment excessius de les vinyes en terres molt frtils.
Tractament del sl amb desherbatge qumic

La humitat i les restes vegetals aturen l'escalfament del sl. Augmenta la presncia d'espcies vegetals i animals. En presncia de lleguminoses, s'incrementa el nitrogen del sl, podent-se utilitzar igualment la coberta vegetal com a adob en verd. Ajuda a la millora de l'estat sanitari de la vinya. T repercussions paisatgstiques positives, com ara l'augment del cromatisme de l'espai vitcola, i perceptives; per aquest motiu, aquesta tcnica s'associa habitualment a una viticultura de qualitat i ms respectuosa amb el medi.

El sistema de coberta vegetal s la tcnica de conreu que ms respecta les condicions del medi, perqu: Disminueix el risc de processos erosius hidrulics i elics. Millora la fertilitat i l'estructura del sl. Augmenta la infiltraci de la pluja i disminueix l'escorrentia superficial. Permet l'entrada en camp de maquinria desprs de pluges.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 1.2 Fitxa 2.2 Xarxa de drenatge Vegetaci de marges i vores

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

S'entn per conreu tradicional el sistema consistent a remoure mecnicament la capa ms superficial del sl, arrencant les herbes i trencant la capillaritat des de les capes profundes vers la superfcie. S'entn per manteniment de la coberta vegetal el sistema de maneig consistent a sembrar o deixar desenvolupar-se de manera permanent o temporal una coberta herbcia sobre la totalitat o una part de la superfcie.

Espcies utilitzades en cobertes vegetals

Nom popular Raigrs angls Festuca Festuca vermella Trvol blanc Nom cientfic Lolium perenne L. Festuca arundinacea Festuca rubrada Trifolium repens L. Poa anua Hordeum vulgare Avena sativa Implantaci Molt fcil Fcil Mitjana Mitjana Molt difcil Fcil Fcil Creixement Perenne Perenne Perenne Perenne Perenne Perenne Perenne Competncia De mitjana a forta Forta De feble a mitjana Mitjana De mitjana a forta De mitjana a forta Mitjana

Manteniment d'una coberta vegetal

El manteniment de l'herba entre fileres es fa mitjanant segadora o picadora. s important realitzar segues ms freqents els primers anys per assegurar una bona cobertura posterior. Als indrets sensibles a les gelades de primavera, caldr fer una sega desprs del desborronament i abans de les gelades tardanes, o fins i tot no utilitzar aquest mtode. Durant la presncia d'herba a les parcelles, si hi ha necessitat de fertilitzaci, es far a les fileres de vinya perqu sigui efica per al conreu i no per la coberta vegetal. En tot cas, s'ha de preveure la installaci o manteniment de vores amb vegetaci al voltant de la parcella.

Implantaci d'una coberta vegetal La vegetaci de la coberta pot ser natural o sembrada. Abans de sembrar, s convenient realitzar una preparaci superficial del sl per obtenir un llit de sembra d'entre 3 i 5 cm. S'utilitzar maquinria de sembra directa (preparaci i sembra en una sola passada) o una sembradora combinada amb un corr desprs de la preparaci del sl. La millor poca per a la implantaci de la coberta vegetal s la tardor, tan aviat com sigui possible desprs de la verema. Caldr adaptar la dosi de sembra en funci de les espcies o de la qualitat de la llavor. L'opci sobre l'espcie a introduir s'ha de fer prioritriament en funci del grau de competncia amb la vinya desitjada i acceptable en la parcella. s preferible sembrar una barreja de raigrs (30-40 %) amb altres lleguminoses que no pas una gramnia pura. De manera general, l'establiment de la coberta vegetal no s'ha de dur a terme abans del quart o cinqu any d'implantaci de la vinya.

Pelosa Ordi Civada

Tractament del sl amb coberta vegetal entre fileres alternada amb el llaurat del sl

Mantenir tota la parcella amb coberta vegetal pot resultar poc viable. Per aix, en les fileres de vinya se solen controlar les herbes amb diversos sistemes mecnics, com ara la sega, l'encoixinament o l'aplicaci de productes qumics. En les situacions on la competncia dels nutrients i/o de l'aigua s molt elevada especialment en els perodes de sequera o quan el manteniment pot dificultar les tasques de mecanitzaci, la coberta vegetal pot ser temporal o limitada en l'espai, reduint l'amplada de la banda herbrada o reduint les interfileres herbrades (una filera cada dues o cada quatre). La superfcie i la durada de la coberta herbcia s'escolliran en funci del vigor que es pretengui obtenir, de les disponibilitats de nutrients o d'aigua i del tipus de vi que es desitgi produir. Com a mnim, caldr garantir el manteniment de la coberta vegetal del sl durant el perode de tardor-hivern, i es podr deixar la parcella sense cobertura vegetal durant la primavera i l'estiu.

Tipus de coberta en funci del potencial hdric de la parcella

Reserva hdrica potencial feble (sls profunds)

Enherbament permanent, sembrat o de flora espontnia

Reserva hdrica potencial mitjana

Enherbament permanent d'una interfilera de cada dues, sembrada o de flora espontnia, alternant cada any

Reserva hdrica potencial elevada (sls molt drenants i/o poc profunds)
Enherbament temporal, sembrat o de flora espontnia, mantingut de setembre a abril Control de males herbes amb treball mecnic del sl en tota la parcella

Per a la coberta es poden utilitzar espcies de cereals, com ara la civada o l'ordi.

Glossari
Modernisme: Moviment cultural, especialment arquitectnic i decoratiu, que es desenvolup al final del segle XIX i al principi del segle XX a l'Europa occidental.

Bloc 4. MILLORA DEL PAISATGE CONSTRUT

Noucentisme: Moviment cultural d'abast poltic iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XX. El patrimoni construt integra el conjunt de bns immobles que pels seus valors culturals mereixen una protecci especial, de manera que puguin ser gaudits per la ciutadania i sser transmesos a les generacions futures. L'arquitectura de la vinya i el vi penedesenca (eixamples urbans, carrers de cases, barraques o murs de pedra seca) coincideix en gran part amb l'poca modernista i noucentista. En el territori de la vinya, les masies, les barraques i els murets de pedra seca o els pous sn bns clarament representatius del patrimoni rural, per tamb hi sn presents altres elements d'poca i tipologia molt diversa; tots ells, carregats d'histria, formen part del paisatge. Els bns patrimonials sn producte i testimoni d'usos, costums o tradicions i la seva conservaci ens permet interpretar i llegir l'evoluci histrica o sociocultural d'un lloc.
Carrer del Torrentfondo (Sant Lloren d'Hortons)

La valoritzaci d'aquest patrimoni fomenta el seu respecte i s necessria en el disseny de models sostenibles i de desenvolupament local.

Tornar solsides o portells: Treball de manteniment de les construccions de pedra en sec, consistent a refer amb la mateixa tcnica els trossos caiguts o deteriorats (solsides). B catalogat: B incls en el Catleg de Patrimoni Cultural Catal, que inclou els bns culturals d'inters local (BCIL). Els propietaris d'un b catalogat tenen el deure i l'obligaci de preservar i mantenir aquest b per assegurar la integritat del seu valor cultural. L's a qu es destinin aquests bns ha de garantir-ne sempre la conservaci.

Referncies
DD. AA. Inventari del patrimoni arquitectnic de Catalunya: L'Alt Peneds. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1986. DD. AA. Inventari del patrimoni arquitectnic de Catalunya: El Baix Peneds i el Garraf. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1991. DD. AA. La problemtica de la conservaci i protecci del patrimoni histric a les comarques penedesenques. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurn d'Anoia, 1992. La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni. Actes del IV Congrs Internacional de Construcci en Pedra en Sec. Mallorca, del 28 al 30 de setembre de 1994. Consell Insular de Mallorca. FODESMA. Palma, 1997.

Determinades actuacions, o la simple manca d'intervenci, posen en perill aquests bns patrimonials: Abandonament i manca de manteniment. Destrucci voluntria o per manca de coneixement. Prdua de valor per la pressi espacial d'activitats i usos al voltant de l'element patrimonial. Destrosses per moviments de terres, circulaci de maquinria, etc. Presncia d'elements propers barroers o de carcter massa urb, que alteren l'harmonia prvia existent. La conservaci o rehabilitaci permet: Mantenir la memria histrica i tradicional. Mantenir la identitat del paisatge del lloc. Promoure l'atractiu turstic del paisatge vitivincola.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 5.1 Enoturisme

Dos elements patrimonials, natural i arquitectnic, en una mateixa visual, potencien la bellesa d'aquest paisatge rural.

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General dArquitectura i Paisatge

S'entn per entorn d'un b immoble l'espai, que pot incloure el subsl i estar edificat o no, que dna suport material al b i l'alteraci del qual pot afectar-ne els valors, la contemplaci o l'estudi. La tcnica de pedra en sec s un procediment constructiu basat en la collocaci superposada de pedres prpies de la zona, sense emprar cap lligam cimentador entre elles. L'estabilitat estructural s'obt equilibrant les dimensions, pesos i pressions dels blocs entre ells. s una tcnica molt sostenible pel que fa a materials i consum energtic (treball manual).

Per protegir i conservar l'entorn patrimonial, conv: Promoure els catlegs municipals dels bns representatius de la histria o les tradicions. Un b patrimonial catalogat s ms fcil de conservar o de preservar. Mantenir els elements de patrimoni construt vernacular en territori de vinya: murs, parets i barraques de pedra seca, recs, forns de cal, molins, fonts, etc.

Cal protegir l'element patrimonial durant les obres, en especial durant el moviment de terres o el trnsit de maquinria en obertura de camins, modificacions de traat, reparcellacions, etc. Senyalitzeu amb cintes o estaques una rea de protecci de l'entorn propera al b.

PASSAT

PRESENT

POSSIBLES FUTURS

Passat, present i futur incert d'un paisatge tpic de conreu en vessants. La conservaci d'aquest paisatge humanitzat, per integrat senzilla i sviament en l'entorn, dependr de com es considerin aquests valors patrimonials en els futurs plans urbanstics de desenvolupament local.

Torrota del Moro, d'origen rom

Creu del Pago

La protecci de l'entorn patrimonial

Una visi mplia i ms coherent del b patrimonial s la que no el considera un element allat sin intrnsecament relacionat amb el seu entorn; sovint no es pot entendre el significat d'un sense l'altre. En aquest sentit, conv:
Can Prats

En la restauraci de masies o altres elements construts, cal conixer primer els valors del b com a document histric i arquitectnic, per tamb els esttics i sentimentals. En la restauraci, s preferible emprar tcniques tradicionals, materials de la zona i colors harmnics amb l'entorn, tenint especial cura de teulades, faanes, mitgeres vistes, etc. En cas d'abandonament de l's originari, cal cercar nous usos compatibles amb el b i l'entorn que assegurin la conservaci de l'element i, alhora, la seva divulgaci.

Barraques de pedra seca en territori vitivincola

Murets de pedra en sec exercint la seva funci originria

Conv recuperar tcniques constructives en dess, incentivant-ne l's i formant professionals capaos de realitzar i reconstruir murs de pedra seca (tornar solsides) o de tpia o arrebossats de cal.

Elaborar amb rigor els catlegs de masies i cases rurals del planejament urbanstic municipal, detallant les actuacions possibles des del punt de vista arquitectnic per tamb patrimonial i paisatgstic. En la redacci de plans d'ordenaci urbana municipal, classificar i qualificar el sl i els usos tenint en compte la protecci dels bns patrimonials i el seu entorn. Facilitar l'accs als elements del patrimoni natural i historicoarqueolgic localitzats en territori vitcola. Habilitar rutes i itineraris vitcoles a travs dels camins rurals, de les vinyes i del patrimoni arqueolgic i agrari.

En cas de noves construccions, no s'han d'obstaculitzar les visuals principals de l'element patrimonial ni se l'ha d'oprimir fsicament. Fomentar l's i el gaudi del patrimoni construt, respectant les necessitats de conservaci i protecci del patrimoni.

Barraca noucentista

Glossari
Bioarquitectura: Terme que es refereix a l'aprofitament de materials locals i dels recursos naturals, especialment pel que fa l'estalvi energtic. Per exemple, aprofitant l'energia solar per a l'escalfament de l'aigua i la calefacci.

Bloc 4. MILLORA DEL PAISATGE CONSTRUT

El paisatge vitivincola no est tan sols format per les vinyes sin tamb per tots els edificis i installacions situats entre elles. Entre aquests destaquen els cellers i les seves installacions adjacents, com poden ser les tines de fermentaci. L'arquitectura dels cellers es troba en l'actualitat en un moment d'esplendor molt lligat a l'eclosi de la cultura del vi. Si fins fa poc era molt difcil trobar projectes arquitectnics interessants amb l'excepci notable dels cellers modernistes, en els darrers anys alguns cellers han apostat pels edificis de qualitat i els arquitectes de prestigi. Els diferents espais que articulen l'activitat del celler, des de la recepci del ram fins a l'expedici final del producte, passant per la fermentaci del most i l'elaboraci i la criana en barrica i en ampolla, han de tenir en compte factors tant funcionals com formals.

Cava: Galeria subterrnia que fa les funcions de celler d'envelliment i que serveix especialment per envellir-hi vi escums. Cal que estigui orientada cap al nord, que sigui prou fresca per mantenir tot l'any una temperatura d'entre 10 i 14 C i que no hi entri llum. Celler: 1) [celler de fermentaci] Local on es du a terme la fermentaci del most dins de tines o cups. 2) [celler d'envelliment] Local on es guarda el vi per sotmetre'l a envelliment en btes. 3) [celler d'emmagatzematge] Estana, normalment petita i subterrnia, que es fa servir per guardar el vi embotellat o en btes i es mant a una temperatura estable d'entre 6 i 12 C.

Innovacions arquitectniques en els nous cellers

Referncies
Capezzuto, Rita. Il vino sotto la vigna. Domus, nm. 883. Juliol-agost 2005. Yravedia Gonzlez, Mara Jos. Arquitectura y cultura del vino: Andaluca, Catalua, La Rioja y otras regiones. Editorial Munnilla-Lera. Madrid, 2003. Sonsoni, Alessandro. Architectture contemporanee per paesaggi vitivinicoli. Edizioni Unicopli. Mil, abril 2005. Text refs de la Llei d'urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. .

Les noves construccions han de tenir present l'entorn, per poden cercar diferents graus de notorietat de l'arquitectura en relaci al paisatge vitivincola: Desaparici o minimitzaci de la visibilitat del celler mitjanant el seu soterrament total o parcial. Reducci de l'impacte paisatgstic a partir de l'aplicaci de tcniques tradicionals o modernes basades en la sostenibilitat (com la bioarquitectura). Inserci de les construccions en el paisatge, a partir de la seva forma i volum: - Recuperaci de les traces, signes i formes del paisatge. - Manteniment, recuperaci i reinterpretaci de la tipologia constructiva tradicional. Creaci de nova arquitectura a partir de la conscincia i la interpretaci del paisatge del lloc. Contraposici entre el celler i el paisatge amb la intenci de monumentalitzar l'objecte arquitectnic, a partir de la constituci d'elements singulars per vinculats al seu entorn.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 4.1 Fitxa 4.3 Fitxa 5.1 Patrimoni construt Installacions i construccions Enoturisme

Els cellers de nova construcci que segueixen les pautes de les masies tradicionals i mantenen la coherncia amb el patrimoni preexistent sense recrrer a imitacions gratutes poden ser una bona opci d'integraci paisatgstica.

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

En el projecte de construcci d'un celler, cal: Evitar que esdevingui una installaci annima amb funcions nicament productives. Tenir en compte el lligam amb el territori i el paisatge. Integrar la funci productiva en una multifuncionalitat de les installacions lligada a l'enogastronomia o al turisme rural, entre d'altres opcions. Introduir el concepte de sostenibilitat tant en el procs constructiu com en el cicle productiu de vins i caves.

S'entn per celler el conjunt d'edificis on s'elaboren o guarden les begudes alcohliques fermentades, principalment el vi i el cava, per a la seva maduraci o envelliment. S'entn per tina de fermentaci el recipient on es el most perqu fermenti o b on es fa envellir el vi un cop fermentat. Solen ser d'acer inoxidable i posseeixen sistemes de control de temperatura.

Tines de fermentaci Cal integrar les tines de fermentaci en el conjunt arquitectnic dels cellers, mitjanant les segents possibilitats: Ubicar-les fora de les vistes principals. Ubicar-les en desnivells del terreny (soterrament parcial). Utilitzar pantalles vegetals amb planta autctona i arbres de creixement rpid. Quan sigui possible, recobrir-les de materials de colors ocres i verds i que evitin els reflexes. Installar-les sota coberta. Installar-les a l'interior d'una edificaci.

Els criteris constructius, els materials i els colors s'escolliran segons les directrius del catleg comarcal. La utilitzaci de materials constructius locals, a ms de facilitar la integraci paisatgstica, ajuda a reduir els costos ambientals. En el cellers ja existents, s necessari: Rehabilitar les construccions que presentin deficincies en els acabats o en l'estat de conservaci. Millorar els acabats exteriors quan els edificis presentin un acabat deficient. Reparar, substituir o retirar progressivament els elements en estat precari o obsolets. En cas de procedir a una rehabilitaci, ampliaci o addici de nous cossos, conv projectar una arquitectura de qualitat que tingui en compte els valors patrimonials de l'edifici existent (seqncia histrica, crrega simblica i emocional, esttica). En els processos de modernitzaci de les installacions, conv respectar l'entorn arquitectnic existent.

Fotomuntatge que illustra la integraci de les tines en el conjunt del celler

Els conjunts de tines a l'aire lliure poden comportar un fort impacte paisatgstic.

En els nous cellers, els projectes i la tecnologia adoptats han d'estar enfocats a la reducci dels costos ambientals, de construcci i de gesti. Conv: Atorgar la mateixa importncia esttica a la faana principal del celler i a les parts menys visibles. En cas de construir nous edificis i installacions, cal enderrocar aquells que hagin quedat obsolets. En les edificacions allades de ms de 300 m2, conv realitzar un estudi d'integraci paisatgstica. Utilitzar els moviments de terres i la vegetaci com a eines de projecte amb un potencial integrador de les construccions de nova planta, aix com de les ja existents.
Cal anar amb especial cura quan s'insereixen noves construccions i installacions en nuclis tradicionals, vigilant de respectar la tipologia existent i la seva lgica espacial.

Exemple de soterrament parcial del celler

Glossari
Coberta: Element constructiu que separa horitzontalment l'edifici de l'exterior. La seva funci bsica s protegir les construccions de la pluja i la neu i evitar que hi penetri la humitat.

Bloc 4. MILLORA DEL PAISATGE CONSTRUT

Histricament, l'activitat agrria ha tingut associada la presncia d'un seguit d'installacions i de petites construccions enmig de l'espai agrcola. La modernitzaci de l'agricultura ha comportat noves necessitats pel que fa a aquest tipus d'installacions. Aquestes construccions i installacions poden tenir una presncia puntual i ser de dimensions redudes (safareigs, barraques, pous, petits dipsits i casetes per a les motobombes) o ms grans (basses, recs, coberts, magatzems, hivernacles o granges). D'altra banda, el medi rural inclou sovint construccions i installacions que no es corresponen estrictament a la seva lgica interna; es tracta d'elements associats a usos periurbans i rururbans que poden comprometre la coherncia del paisatge vitivincola i banalitzar-lo.

Elements constructius: Cadascun dels elements que formen part de la construcci i que poden classificar-se en un dels grups segents: fonaments, estructures, cobertes, tancaments, installacions, revestiments i acabats. Revestiment: Element constructiu que amaga les irregularitats i les imperfeccions de les parets, els forjats i els altres elements constructius i els prepara per rebre l'acabat final. A ms, serveix d'allament i protegeix de les humitats. Per exemple, la capa de guix de les parets, l'arrebossat de les faanes, etc.

Referncies
Btiments agricoles et paysages: Guide l'usage des agriculteurs. CAUE de Loire-Atlantique. Setembre 2003. Text refs de la Llei d'Urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. Normativa del Pla d'Ordenaci Urbanstica Municipal de cada municipi. .

Els nous requeriments han comportat noves installacions en l'espai.

La correcta inserci de les petites construccions i installacions en l'estructura i la lgica del paisatge de la vinya s determinant per mantenir un paisatge de qualitat; en aquest sentit, s fonamental la capacitat de l'arquitectura, tradicional o contempornia, per assolir una integraci harmnica de les construccions. L'objectiu no sempre ha de ser el d'ocultar les construccions malgrat que algunes poden dissimular-se sin ms aviat el de compartir el territori d'una manera coherent. El temps i els recursos esmerats en la integraci paisatgstica de les construccions i en la neteja i manteniment dels seus voltants s una inversi que refora la qualitat del marc de treball i la productivitat, alhora que millora la imatge de l'explotaci vitivincola i dels seus productes.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 4.1 Fitxa 4.2 Patrimoni construt Cellers i tines

Algunes d'aquestes petites construccions caracteritzen el paisatge vitivincola del Peneds i formen part del seu patrimoni arquitectnic.

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

A fi d'aconseguir una correcta integraci ambiental i paisatgstica de les noves installacions i construccions, caldr: No trencar amb construccions la lnia visual de les carenes. Escollir el seu emplaament i l'orientaci en funci del pendent, dels vents dominants i de la insolaci. Implantar les noves construccions o installacions tenint present l'estructura de l'explotaci vitivincola en el seu conjunt. Evitar les construccions agrcoles a base de tcniques i volumetries d'aspecte industrial, que creen un fort impacte paisatgstic. Sempre que sigui possible, apropar la nova installaci a construccions ja existents, evitant la seva dispersi en l'espai agrari i vetllant, alhora, per l'harmonia del conjunt. Respectar en cada cas la legislaci urbanstica i sectorial vigent. Utilitzar els moviments de terres i la vegetaci com a eines de projecte amb un potencial integrador tant de les noves construccions com de les ja existents, estructurant i valoritzant els seus voltants. Adequar les construccions a les invariants tipolgiques de l'arquitectura de la zona (textura, colors, paraments exteriors, etc.)

S'entn per construcci agrcola la vinculada a l'explotaci d'una activitat rstica i destinada a emmagatzemar productes agrcoles, eines del camp o maquinria agrcola. S'entn per s rururb el que no correspon estrictament a una estructura productiva agrcola i que comporta un grau d'artificialitzaci ms o menys elevat per s'ubica a l'espai rural.

Materials i acabats Els materials i acabats de les construccions s'han d'escollir a partir de criteris tcnics, funcionals, econmics i tamb esttics. Es recomana: En els paraments exteriors i cobertes, emprar els materials tradicionals de la zona (pedra, ma cermic o bloc de formig alleugerit, fusta, teula cermica o de ciment, vidre), sense caure en la imitaci o el mimetisme. Revestir els paraments verticals, com a mnim amb un gruix d'arrebossat. En el paviment, el ciment o derivats, utilitzar com a materials preferents la tova cermica o la pedra natural. Evitar l's de fibrociment a les cobertes. Evitar l's de materials brillants a les cobertes i els paraments exteriors. Tenir present que alguns materials, com el ciment, la fusta o el ferro, modifiquen el seu color o la seva textura amb el temps.
Fotomuntatge que illustra la integraci de les tines en el conjunt del celler

Considerar, quan sigui possible, el soterrament total o parcial de les installacions. Realitzar un estudi d'integraci paisatgstica en les construccions allades de ms de 300 m2.

Pantalles vegetals Quan no hi hagi cap altra possibilitat d'integraci, es pot recrrer a la utilitzaci de pantalles vegetals amb planta autctona i arbres de creixement rpid. En qualsevol cas, la implantaci d'elements vegetals es far en funci de la lgica de les construccions i no tan sols amb l'nic objectiu del camuflatge. Es poden implantar petites masses boscoses per minimitzar visualment l'impacte de les construccions. Colors Els colors i les seves combinacions permeten transformar o reduir l'impacte visual d'una construcci, ressaltant la seva presncia o, al contrari, integrant-la en l'entorn.

Barraca enmig d'una vinya

En general, el verd s un color difcil d'integrar en l'espai rural. s ms fcil d'atenuar l'impacte de les construccions si s'escullen tints neutres de la gamma dels beixos i els grisos.

En les construccions i installacions ja existents, s recomanable: Rehabilitar les construccions que presentin deficincies en els acabats o en l'estat de conservaci. Reparar, substituir o retirar progressivament els elements obsolets o en estat precari. Organitzar i tenir cura de l'entorn immediat de les installacions i les petites construccions (materials i residus dispersos).

Es pot adossar la nova construcci o installaci a la vegetaci existent (o crear-ne de nova) per disminuir el seu impacte.

Un volum de color blanc sembla ms gran i ms proper.

Les installacions velles abandonades creen un fort impacte en el paisatge. Cal preveure el seu enderrocament si cessa l'activitat o han quedat obsoletes.

Un petit conjunt d'arbres situat davant una installaci de forma allargada crea una ruptura visual, com si es tracts de dues installacions ms petites.

Un sostre fosc i mat atrau menys la mirada que un de superfcie llisa o brillant.

Glossari
Agroturisme: Turisme rural amb allotjament en casa de pags o granja escola, amb possibilitat de prendre part en activitats agrcoles i conixer els costums de l'indret. L'agroturisme ha de basar-se en criteris de sostenibilitat. Enoteca: Espai especialment condicionat per a l'exposici o la degustaci i venda de vins. Maridatge del vi: Relaci harmnica entre el vi i la menja a la qual acompanya, amb la finalitat d'aconseguir una sinergia d'aromes i fins i tot de colors. Tast o degustaci de vins: Acci de tastar vins, s a dir, de percebre les caracterstiques organolptiques d'un vi. En un tast intervenen tots els sentits: l'oda, la vista, l'olfacte, el gust i el tacte. Turisme sostenible: Turisme que no hipoteca els recursos ni les oportunitats futures, integrant la capacitat de desenvolupament econmic amb el respecte pels valors ambientals, socials i culturals del territori.

Bloc 5. PROMOCI DEL PAISATGE VITIVINCOLA

El turisme enolgic o enoturisme s una modalitat de turisme rural especialitzat en la cultura del vi. Es basa en la visita a regions elaboradores de vi mitjanant rutes dissenyades amb l'objectiu de conixer la zona, experimentar formes de viure i gaudir del producte en el seu lloc d'origen. El seu origen es remunta a les visites convencionals a cellers de principis del segle XX. Amb el temps les activitats ofertes s'han ampliat i diversificat i han incorporat molts aspectes relacionats amb el paisatge i la cultura del lloc. L'enoturisme actual promou el coneixement del territori i els seus valors socioculturals. El paisatge vitivincola del Peneds, singular i ple d'identitat, s idoni per al desenvolupament de l'enoturisme. Alhora, un enoturisme sostenible i de qualitat afavoreix la millora i conservaci del paisatge.

Dins del marc de les noves tendncies en el mn del turisme, l'enoturisme pot contribuir de forma significativa a: La sostenibilitat de les activitats que acull el territori. La integraci paisatgstica dels projectes turstics. La creaci d'experincies turstiques integrals. La identifaicaci i potenciaci dels trets caracterstics d'un lloc. La innovaci i qualitat del producte turstic. La desconcentraci turstica estacional. La generaci de noves oportunitats laborals. L'augment de les rendes agrcoles per ingressos nous.

Referncies
Pla Estratgic de Turisme a Catalunya, 2005-2010. Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances, Secretaria de Comer i Turisme, 2006. Carta del Turismo Sostenible. Ponncies de la Conferncia Mundial del Turisme Sostenible. Lanzarote, 1995. Terroir, vin, gastronomie et tourisme, Cahier Espaces, nm. 76. Editions ESPACES, 2002. Rull, Xavier. Diccionari del vi: amb licors i altres begudes. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1999. Cnoves, G. et. al. El turisme rural a Catalunya: una aposta medioambiental i de qualitat. Fundaci Albertis i UAB. Barcelona, 2005.

L'enoturisme i el paisatge de qualitat formen un binomi essencial

Plafons de rutes vitivincoles comarcals i municipals

A ms de les visites a finques i cellers, l'enoturisme genera tot un ventall d'activitats complementries: Itineraris i rutes. Gastronomia i tast de vins i caves. Agroturisme i agrobotigues. Enoteques i vinateries. Museus temtics i centres d'interpretaci. Exposicions, jornades i congressos. Fires i festes del vi, etc.

Altres fitxes relacionades

Fitxa 4.1 Patrimoni construt Fitxa 4.2 Cellers i tines

Empreses collaboradores
AGUST TORELL MATA CAN FEIXES CASTELLROIG GRAMONA JAN VENTURA LLOPART MAS COMTAL NADAL PARAT PARDAS RFOLS DELS CAUS RAVENTS I BLANC RECAREDO SOT LEFRIEC TORELL

Fitxes de bones prctiques en el paisatge vitivincola del Peneds

Associaci Al Peneds, Vinyes!

La senyalitzaci s un element imprescindible en qualsevol ruta o itinerari turstic, per un excs de senyalitzaci s contraproduent. Una senyalitzaci efica ha de ser: Llegible Entenedora Concreta Precisa

Pel que fa al mitj de transport, cal diversificar els recorreguts perqu siguin accessibles amb diferents mitjans i potenciar els que permetin un major apropament al territori: itineraris a peu, en bicicleta o, fins i tot, a cavall.

La gastronomia autctona, els cursos de maridatge, les agrobotigues i les botigues especialitzades permeten recolzar de forma important l'activitat econmica del sector enoturstic. La imatge d'aquests establiments s un factor clau a l'hora de crear una impressi favorable en el visitant i incidir en una bona percepci global de la zona. Cal vigilar especialment el seu condicionament en tots els nivells, des de la reforma arquitectnica fins a la retolaci. Conixer, gaudir i poder disposar dels productes de la terra i, en particular, dels relacionats amb el mn del vi, dna una major satisfacci als seus aficionats.

Altres activitats, com ara la visita a museus, fires o exposicions locals, poden donar una visi ms mplia del mn del vi i del territori que el sustenta.

Els recorreguts a peu i en bicicleta permeten aturar-se a contemplar el paisatge. Senyal dels camins del vi i del cava Senyal de la ruta vitcola de Subirats

Museu del Vi, a Vilafranca

El disseny dels senyals ha de basar-se en materials, formes i colors que s'integrin harmnicament en el paisatge. Els plafons informatius i identificatius han de seguir els mateixos criteris formals de claredat, homogenetat i harmonia amb el paisatge i sn una bona eina per reforar el contingut didctic i cultural de les rutes. Al Peneds, alguns plafons permeten conixer les caracterstiques ambientals del territori, les tcniques de conreu i les varietats de ram cultivades.

Les rutes es poden visualitzar de forma clara en guies, llibres o trptics de fcil difusi. L'allotjament rural s un altre complement bsic de l'enoturisme.
Agrobotiga i botiga especialitzada en complements per al tast de vins i caves

L'enoturisme ha d'aprofitar l'ampli ventall d'expectatives culturals que hi hagi a l'abast, constituint-se com un turisme especfic per, alhora, de carcter integrador. L'apropament al patrimoni, l'art i la tradici local s'ha de combinar amb els serveis ms convencionals. En aquest sentit, algunes manifestacions artstiques, com el land-art, poden servir per personalitzar i contrastar una determinada ruta vitivincola.

Els centres o oficines d'informaci ofereixen orientaci i assessorament sobre els serveis turstics, per tamb sobre els trets caracterstics i els principals atractius del territori visitat. Sempre que sigui possible, conv ubicar-los preferentment en construccions existents amb una localitzaci adequada.

Allotjament rural L'Olivera

La lectura i l'observaci en el mateix indret faciliten l'aprenentatge.

Les masies o residncies rurals proporcionen un tracte personalitzat i una millor vivncia del lloc; s'han d'equipar adequadament i han de procurar oferir als seus clients la participaci en activitats agrcoles o tradicionals de la zona. Quan sigui necessria la rehabilitaci de les construccions, cal elaborar projectes professionals amb criteris acurats.

Estaci vitivincola, punt d'informaci ubicat a l'estaci de Lavern-Subirats

La vinya pintada, obra d'Almirall-Llusi, a la Granada