Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 1

Annex F Simulacions HYSYS

NDEX

F.1. INTRODUCCI................................................................................ 3 F.2. PRINCIPIS DE LA SIMULACI......................................................... 4

F.2.1. Matries primes..............................................................................................4 F.2.2. Models termodinmics...................................................................................5 F.2.3. Reaccions........................................................................................................6

F.3. UNITATS BSIQUES DE LA SIMULACI......................................... 8

F.3.1. Compressor hidrogen....................................................................................8 F.3.2. Vlvula..............................................................................................................8 F.3.3. Turbina de gas ................................................................................................9 F.3.4. Caldera ..........................................................................................................10 F.3.5. Turbina de vapor...........................................................................................10

F.4. SIMULACI PROCS CONVENCIONAL .........................................13

F.4.1. Introducci .....................................................................................................13 F.4.2. Simulaci.......................................................................................................13 F.4.3. Resultats obtinguts .......................................................................................15 F.4.4. Comparaci resultats simulaci vs terics................................................16

F.5. SIMULACI PROCS ALTERNATIU [1] ..........................................20

F.5.1. Introducci .....................................................................................................20 F.5.2. Simulaci.......................................................................................................20 F.5.3. Resultats obtinguts .......................................................................................21 F.5.4. Comparaci resultats simulaci vs terics................................................23

F.6. SIMULACI PROCS ALTERNATIU [2] ..........................................25

F.6.1. Introducci .....................................................................................................25 F.6.2. Simulaci.......................................................................................................25 F.6.3. Resultats obtinguts .......................................................................................25 F.6.4. Comparaci resultats simulaci vs terics................................................26

F.7. BIBLIOGRAFIA...............................................................................29

Pg. 2

Annex F .Simulaci HYSYS

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 3

F.1. Introducci
En aquest annex sexplica detalladament com sha dut a terme la simulaci de tot el procs de cogeneraci. Aquesta sha realitzat amb el simulador comercial Hysys 2.2 dAspentech (programa per a la simulaci de plantes qumiques i refineries de petroli). Cal recordar que aquest apartat noms s una simulaci de la planta de cogeneraci i no s possible descriure tot el procs real amb exactitud. LObjectiu principal de la simulaci s poder conixer les emissions de diferents plantes de cogeneraci de 100 MW de potncia. Shan estudiat tres situacions que es diferencien entre s pels combustibles i la seva proporci. Lobjectiu daquestes alternatives s trobar el procs amb menors emissions de CO2 a latmosfera i el ms econmic aix com lptim general (en termes mediambientals i econmics).

Pg. 4

Annex F .Simulaci HYSYS

F.2. Principis de la simulaci

En termes generals, la simulaci que es planteja en aquest projecte cont quatre parts ben diferenciades : Mescla i compressi dels combustibles i de laire Simulaci de la turbina de gas Simulaci de la caldera convectiva Simulaci de la turbina de vapor i extracci del calor del procs Per tal de realitzar les diferents simulacions, es parteix dunes bases i unes hiptesis en com per les tres simulacions que es fan servir per adaptar el procs simulat amb el procs real.

F.2.1. Matries primes

Les matries primes del procs sn els combustibles (gas natural i hidrogen) i laire. Els compostos essencials que hem de considerar al iniciar la simulaci amb Hysys sn doncs: el carboni (C) en forma de met (CH4) i et (C2H6), lhidrogen (H2), loxgen (O2), aire ( 21% molar de O2 i 71% N2); el dixid de carboni (CO2) i laigua (H2O). Laire que es necessita per la combusti s laire atmosfric (en condicions atmosfriques de 1 bar de pressi i una temperatura mitjana de 15C per tal de compensar les baixes temperatures de lhivern amb les altres de lestiu). Per poder simular aquest procs es realitza la hiptesi de considerar el gas natural com una barreja del 92% molar de met pur i el 8% restant det. En realitat, com sha comentat en lapartat 8, el gas natural cont, de forma aproximada i en funci de la zona geogrfica, entre un 90 i 95% de met i entre un 2 i 6% det. A part, es suposa que el gas natural es subministra des del gasoducte ms proper (a una pressi de 30 bar, amb una pressi mxima de subministrament de 60 bar, i una temperatura ambient la qual es considera constant tot lany a 15C) i, en el cas de lhidrogen,

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 5

es plantegen diferents casos segons la seva forma dobtenci i/o procedncia. En

es

considera que sincorpora al procs a travs duna canonada a una pressi inicial de 4.5 bar i una temperatura de 15C.

F.2.2. Models termodinmics

Cal escollir un model termodinmic al qual sadaptin adequadament tots els compostos que intervenen en el procs. Cal buscar doncs un model termodinmic que funcioni per gasos i per laigua. Sassumeix que la reacci de combusti del gas natural (veure apartat F.2.3), amb un excs daire i en les condicions de temperatura i pressi que hi ha, s totalment completa (amb una conversi del 100%) i els productes de reacci seran gasos (anomenats fums de combusti). La reacci de combusti de lhidrogen tamb se suposa completa. El model termodinmic escollit per la simulaci ha estat el model SRK (Soave-RedlichKwong). El model est basat en lequaci destat Redlich-Kwong (RK) per amb una modificaci que va proposar Soave (a lany 1972) per tal de solucionar el desavantatge principal de la lequaci RK: la incapacitat del model RK per calcular amb precisi les pressions de vapor dels components purs duna mescla. Lequaci destat SRK s la segent [1]:

(Eq. F.1)

El terme a fou determinat per representar la pressi de vapor dels components purs utilitzant laccentricitat com a factor de correlaci. Finalment, es troben les diferents equacions que defineixen aquest model:

Pg. 6

Annex F .Simulaci HYSYS

(Eq. F.2) (Eq. F.3) (Eq. F.4) (Eq. F.5)

Aquest model s vlid per lquids i per gasos amb pressions per sota dels 300-400 bar.

F.2.3. Reaccions
En el procs hi intervenen 3 reaccions: a) Reacci de combusti completa del gas natural (92 %met i 8% et): CH4 (g) + 2O 2 (g) ---------> CO2 (g) + 2H2O (l) C2H6 (g) + 7/2O 2 (g) ---------> 2CO2 (g) + 3H2O (l)

En el simulador cal posar les reaccions del met i de let per separat per dins el mateix paquet de reaccions (ja que es produeixen en el mateix reactor). En el cas que la reacci de combusti no fos completa es produirien les segents reaccions (amb diferents coeficients estequimetrics en funci de la relaci gas natural-aire): aCH4 (g) + bO 2 (g) ---------> dCO2 (g) + eCO (g) + fCH4 (g) + gH2O (l) aC2H6 (g) + bO 2 (g) ---------> dCO2 (g) + eCO (g) + fCH4 (g) + gH2O (l) On els coeficients a, b, d, e ,f i g queden determinats en funci de la relaci entre a i b (la qual determinem nosaltres al definir els cabals de cada corrent). En aquest cas es parteix dun excs doxigen daproximadament el 400%.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 7

b) Reacci de combusti de lhidrogen : H2 (g)+ (1/2) O2 (g) --------> H2O (l) Les reaccions de conversi del Hysys no exigeixen tenir cap tipus de coneixement termodinmic. Noms cal determinar els coeficients estequimetrics i la conversi desitjada del reactant de base (o b la conversi que se sap del cert que hi haur en certes condicions de pressi i temperatura). La reacci continua fins que s'hagi arribat a la conversi especificada o s'hagi esgotat un reactiu restrictiu [2]. Per les reaccions de conversi, noms es poden utilitzar els reactors de conversi del simulador.

Pg. 8

Annex F .Simulaci HYSYS

F.3. Unitats bsiques de la simulaci

F.3.1. Compressor hidrogen
Es simula un compressor que sencarrega de comprimir lhidrogen (el qual sobt a una pressi inicial de 4.5 bar) fins a la pressi doperaci de la cambra de combusti (de 30 bar). El rendiment del compressor s del 80%. Lenergia que es necessita per comprimir lhidrogen es t en compte per tal de calcular la potncia total obtinguda a la planta. s dir, lenergia obtinguda en la turbina de gas sutilitzar, a part de per produir energia elctrica, per comprimir lhidrogen i laire (amb lajuda dun acoblador mecnic). El compressor del simulador no t en compte les revolucions per minut ni tampoc es pot simular lacoblament mecnic amb la turbina de gas. Se suposa, tenint en compte el compressor que es far servir aix com la relaci de compressi que es vol aconseguir, una velocitat de 1800 revolucions per minut (1800 rpm).

F.3.2. Vlvula
Quan es mesclen els combustibles (el mesclador noms representa el punt duni de les dues corrents de gas natural i hidrogen que, en realitat, es mesclen a la cambra de combusti) es posa una vlvula reguladora de pressi per tal dassegurar que la pressi a lentrada de la cambra de combusti s constant a 30 bar i no superior (ja que podria ser que el gas natural arribs des de la xarxa de gasoductes a una pressi superior a 30 bar) doncs la tarifa de gas natural contractada pot subministrar gas natural a pressions entre 4.5 bar i 60 bar al mateix preu. El grau dobertura de la vlvula no cal fixar-lo en el simulador ja que noms seria necessari en un procs dinmic (i el procs simulat es tracta com un model estacionari).

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 9

F.3.3. Turbina de gas

Es representen per separat el compressor daire, la cambra d e combusti (la qual sassimila a un reactor) i la turbina de gas. En la realitat els tres elements estan junts i configuren una sola unitat : lanomenada turbina de gas. Compressor El turbocompressor que capta laire de lexterior i lintrodueix en el procs de cogeneraci es simula mitjanant un compressor convencional. Aquest compressor t un rendiment del 80% i t la funci de comprimir laire exterior (a 1 bar de pressi) fins a la pressi a la qual es produeix la combusti (30 bar). En definitiva, el compressor t una relaci de compressi de 30:1. En la realitat caldran 2 compressors (o un compressor multietapa) en srie per poder complir amb aquesta relaci de compressi tan elevada. El compressor del simulador (igual que el compressor dhidrogen) no t en compte les revolucions per minut (3000 rpm) ni tampoc es pot simular lacoblament mecnic amb la turbina de gas. Reactor A la cambra de combusti de la turbina de gas hi tenen lloc les reaccions de combusti dels combustibles amb laire. En el simulador cal un reactor (de conversi ja que les reaccions de combusti shan definit com a reaccions de conversi) que simuli aquesta cambra. Els productes de reacci (anomenats fums de combusti) sn tots gasos. El reactor del simulador t una peculiaritat: calcula automticament un flash dels productes dels reactor. s per aix que el simulador obliga a introduir un nom al corrent lquid que sortiria per la seva part inferior si sen forms; per aquest motiu se li ha posat un nom al corrent lquid ( anomenat res) tot i que el cabal s nul. En el reactor no hi ha la possibilitat dintroduir una pressi doperaci; per aix, si per tenir un bon procs de cogeneraci s necessari que les reaccions es produeixin a 30 bar, caldr introduir els reactants a aquesta pressi. s a dir, els reactants han destar a la

Pg. 10

Annex F .Simulaci HYSYS

temperatura i pressi doperaci a lhora dintroduir-los en el reactor. Se suposa que el reactor s adiabtic. Turbina de gas Els fums de combusti procedents de la reacci (o reaccions) de combusti sn introduts a la turbina de gas amb lobjectiu de ser expansionats fins una pressi de 1.6 bar i obtenir aix energia elctrica (a partir dun alternador i un transformador). Noms cal introduir la pressi dels fums expansionats per conixer les condicions dels fums en aquestes condicions i tamb la potncia obtinguda). La turbina real t un rendiment isoentrpic del 85%, aquest rendiment tamb es t en compte en el simulador. Igual que en el cas del compressor daire i el dhidrogen, no cal definir el valor de les revolucions per minut. En la realitat, caldran dues turbines en srie per expansionar els fums de combusti tot i que en el Hysys es representa tota lexpansi en una sola turbina. La primera, duna potncia de 44 MW (model LM6000 de General Electric) i la segona duna potncia de 18 MW (model LM200 de General Electric).

F.3.4. Caldera
Pel que fa a la simulaci de la caldera, es representa un intercanviador de calor on els fums de combusti expansionats sn refredats a partir de lescalfament (i canvi de fase) duna corrent daigua a una pressi de 30 bar. En el simulador es suposa un diferencial de pressi de 0 bar en ambds circuits de tubs (fums de combusti i aigua). Pel que fa als fums de combusti, no existeix canvi de fase i estan en estat gass en tot el procs; respecte a laigua, el canvi destat (de lquid a vapor) es produeix per un augment considerable de la temperatura per a pressi constant. Se suposa que noms es transfereix calor per convecci i no per radiaci.

F.3.5. Turbina de vapor

Al igual que la turbina de gas, la turbina de vapor s representada (en el simulador) per diferents unitats per que, en la realitat, totes elles en constitueixen una de sola.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 11

En la realitat, aquesta part de la simulaci s la que ms difereix del procs real. En la planta estudiada, es realitzar una expansi en 3 etapes del vapor daigua. La primera expansi es produir a la mateixa planta de cogeneraci per produir energia elctrica i ser una lnia dalta pressi, per les altres dues es realitzaran en altres parts de la fbrica (planta qumica) per les necessitats que pugui haver-hi (moviment de bombes, etc). Aix doncs, la nica potncia que es comptabilitza alhora de calcular la potncia de cogeneraci, s lobtinguda en la primera expansi. A part, el vapor que sutilitzar per comptabilitzar com a energia trmica (40 MW) ser el de la ltima expansi. Aquest vapor, servir per escalfar, per petites turbines que mouen motors, per intercanviadors de calor, per torres de destillaci, etc. Turbina de vapor Per expansionar el vapor a alta pressi obtingut en la caldera, es far servir una turbina de vapor. Per simular-la, sutilitza la turbina de vapor i es fixa un rendiment del 70%. Al expansionar-se el vapor daigua, lenergia interna del vapor es redueix transformant-se en energia mecnica a causa de lacceleraci de les partcules de vapor. Aquesta energia mecnica s convertida en energia elctrica amb lajuda dun alternador. Noms cal fixar, a part del rendiment isoentrpic, la pressi de la corrent de vapor de sortida i la resta de variables ja queden fixades directament. En el procs real, es posaran dues turbines de vapor pel cas que una de les dues no funcions o es necessits ms producci de vapor a la planta. Les dues turbines utilitzades sn els model SST100 de Siemens. Condensador Quan el vapor est expansionat, sutilitza per fer funcionar altres equips de la installaci (s lenergia que es simula com a calor de procs). Es simula aquest calor de procs com el calor que sobt de condensar el vapor en un cooler (ja que el Hysys no disposa dun condensador i noms ens interessa conixer el valor daquesta calor i no el funcionament exacte del condensador). Quan es simula el condensador, cal fixar que la pressi de la corrent de sortida (que ja s aigua en estat lquid) tingui la mateixa pressi que el vapor dentrada al condensador (de fet, s la mateixa pressi que t el vapor quan sacaba dexpansionar i surt de la turbina de vapor) i la temperatura, que ha de ser la temperatura del

Pg. 12

Annex F .Simulaci HYSYS

canvi de fase per que doni aigua en estat lquid (s a dir, la temperatura lmit on la fracci de vapor passa de 1 a 0). En el condensador es suposen unes prdues que en el simulador no poden ser incloses; aix que noms es tindran en compte pel clcul final de la potncia obtinguda a la planta. Torre de refrigeraci La torre de refrigeraci, com el condensador, sha de simular amb lajuda dun cooler ja que no existeix cap unitat ms que sigui semblant a una torre de refrigeraci. En aquest cas, el cooler refreda laigua obtinguda del condensador (la qual est a una temperatura molt elevada) fins a una temperatura ambient (igual a la temperatura inicial de laigua quan entra a la caldera). En el simulador noms cal fixar la temperatura de la corrent daigua de sortida. Bomba hidrulica Finalment, es fa servir una bomba hidrulica per augmentar la pressi de la corrent daigua (ja a temperatura ambient) fins a la pressi inicial de laigua al entrar a la caldera convectiva.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 13

F.4. Simulaci procs convencional

F.4.1. Introducci
Com ja sha comentat, amb la simulaci noms es pretn reproduir el procs de cogeneraci i poder conixer les emissions de CO2, utilitzant diferents combustibles, en una planta de 100MW de potncia. Aix vol dir que el flowsheet representat aqu no noms no coincideix amb el procs real, sin que en la simulaci es representa el procs de la cogeneraci amb una concepci del procs obsoleta i sense cap tipus dinnovaci. En el procs real, es produeixen tres expansions del vapor i noms la primera forma part realment de la planta de cogeneraci, les altres dues expansions es produeixen en altres zones de la planta qumica i serveixen per moure turbines i /o motors, per la destillaci, etc. La ltima expansi (a baixa pressi) s la que dna lenergia trmica.

F.4.2. Simulaci
Els equips que shan fet servir en la simulaci del procs convencional sn:

Equip Hysys Compressor Vlvula Reactor conversi Turbina Intercanviador calor Cooler Bomba hidrulica Recicle

Unitats 1 1 1 2 1 2 1 1

Taula F.1 Unitats utilitzades en la simulaci del procs convencional

Pg. 14

Annex F .Simulaci HYSYS

La utilitzaci de totes aquestes unitats per fer la simulaci no implica necessriament que siguin equips reals de la planta. Per exemple, els mescladors no existeixen realment sin que sn confluncies de canonades. Un altre exemple pot ser el reactor que, com ja sha comentat, sha posat per tal de poder simular la cambra de combusti de la turbina de gas. A continuaci es presenta un esquema del flowsheet simplificat en entorn Hysys.

Fig. F.1 Flowsheet simplificat de la simulaci del procs convencional El recicle s introdut en el procs per crear un circuit intern daigua i aprofitar laigua sobrant. En el procs real, shaur danar afegint aigua ja que es necessitar ms vapor del que es pot obtenir noms amb la primera expansi (lnia dalta pressi). En aquest cas, tot i que en el flowsheet apareix una corrent dhidrogen, noms sutilitza gas natural com a combustible (es pot observar que la corrent dhidrogen no est connectada al circuit).

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 15

F.4.3. Resultats obtinguts

Acabada la simulaci, es poden fer tots els balanos de matria i energia aix com la matriu de corrents. Els resultats i balanos es presenten sobre els plnols corresponents, a ms de mostrar-los simplificats en aquest apartat.

Resultats en.turbina (kW) en.turbina vapor (kW) en.compressor (kW) en.elctrica real en.trmica real

% 100 GN excs aire 350.100 7.471 298.400 59.171 40.856

EN.TOTAL (MW)

100,03

Taula F.2 Resultats energtics del procs convencional

Com es pot observar en la taula F.2, la potncia neta total de planta de cogeneraci, que utilitza nicament gas natural com a combustible, s de 100MW. Els rendiments del compressor i les turbines ja sinclouen en la simulaci (sindiquen en les unitats corresponents) per la qual cosa els resultats de la simulaci sn directament els que sindiquen en aquesta taula. Pel que fa al rendiment trmic, se suposen unes prdues del 20% (no es poden incloure en la simulaci), s a dir, el resultat mostrat en aquest apartat s el 80% de lenergia trmica obtinguda en la simulaci.

Pg. 16

Annex F .Simulaci HYSYS

Algunes de les dades principals de les corrents de la simulaci es mostren en la taula F.3:

Aire Gas natural Q (kg/h) 1.817.600,00 25.748,00 Q (kmole/h) 63.000,00 1.500,00 T (C) 15,00 15,00 P (atm) 1,00 30,00 fracci vapor 1,00 1,00 % CO2 0,00% 0,00%

Hidrogen 0,00 0,00 15,00 4,50 1,00 0,00%

Combustibles Aire compr. Comb.comp. fums combusti fums expandits 25.748,00 1.817.600,00 25.748,00 1.843.348,00 1.843.348,00 1.500,00 63.000,00 1.500,00 64.560,00 64.560,00 15,00 567,36 15,00 1.120,00 553,90 30,00 30,00 30,00 30,00 1,60 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,00% 0,00 0,00 2,51% 2,51%

fums freds Q (kg/h) 1.843.348,00 Q (kmole/h) 64.560,00 T (C) 429,90 P (atm) 1,60 fracci vapor 1,00 % CO2 2,51%

aigua vapor aigua vapor expandit 81.068,00 81.068,00 81.068,00 4.500,00 4.500,00 4.500,00 20,00 420,00 241,70 30,00 30,00 6,00 0,00 1,00 1,00 0,00% 0,00% 0,00%

aigua 2 81.068,00 4.500,00 159,00 6,00 0,00 0,00%

aigua freda 81.068,00 4.500,00 20,00 6,00 0,00 0,00%

aigua (P ok) 81.068,00 4.500,00 20,00 30,00 0,00 0,00%

Taula F.3 Resultats bsics de les corrents del procs convencional

El cabal daire fixat s el necessari per tal de tenir un excs doxigen daproximadament el 400% en relaci amb la quantitat estequiomtrica per la combusti. Amb aquests resultats es pot calcular el cabal demissions de dixid de carboni a latmosfera a partir del cabal de fums i del percentatge (molar) de CO2 en els fums. Aix doncs, la quantitat de dixid de carboni que sobt en una planta de cogeneraci amb gas natural i de 100MW de potncia s de: 64560 kmol/h * (2.51%) = 1620 kmol CO2 /h 45268 kg CO2/h

F.4.4. Comparaci resultats simulaci vs terics

Per tal de poder donar la fiablitat necessria als resultats obtinguts en la simulaci, es comparen els resultats finals amb els que sobtenen fent lexercici teric (amb les equacions, els grfics i les taules temordinmiques corresponents). Utilitzant les equacions relatives a la cogeneraci (algunes de les quals ja shan comentat en lapartat 5 de la memria i/o en lannex C), es realitzen els clculs terics daquest procs.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 17

Lesquema a seguir pels clculs del procs teric s el segent:

Fig F.2 Esquema procs teric cogeneraci Per comenar amb els clculs terics cal definir diferents factors i equacions:

K=

CP CV

(Eq. F.6)

=> Considerem aquest factor constant en tot el procs. Fent la

mitja dels valors obtinguts en el Hysys al llarg del procs per laire i pel combustible, sagafen com a valors constants k(aire)= 1.37 i k(combustible)=1.30.

Cp(aire) = 1.05 kJ/kgC i Cp(combustible) = 1.15 kJ/kgC compressor = 0.80 / tgas = 0.85 / tvapor = 0.70

T2 P2 = T1 P1

(k 1 ) k

V1 = V 2

( k 1 )

(Eq. F.7)

Eficincia cicle turbina gas = 1

(h4 h1 ) (h3 h2 )

on hi = Cpi Ti

(Eq. F.8)

Calor dentrada: Qe = m 3h3 m 2h2 Treball net: W net = E1 = W s Qe Eficincia trmica = W net/Qe

(Eq. F.9) (Eq. F.10) (Eq. F.11)

Pg. 18

Annex F .Simulaci HYSYS

Intercanviador de calor: m 4(h4-h5) = m 7(h7-h6)

(Eq. F.12)

On h7 sobt a partir de les taules termodinmiques a la pressi de P 7 com a vapor sobreescalfat , h4, h5 = Cp combustible.T4/5 i h6 = Cpaigua T6 .

Energia turbina vapor: E2 = Q7(h7-h8) Calor de procs: Qp= Q7h8 Rendiment total: total =

(Eq. F.13)

on h8 sobt a partir del diagrama de Mollier (Eq. F.14)

(E

+ E2 + Qp ) Qe

(Eq. F.15)

Les condicions inicials per comenar els clculs del procs convencional (noms gas natural) sn:
Dades inicials 505,00 Q6 (kg/s) 1,00 P6 (bar) 288,15 T6 (K) 505,00 P7 (bar) 30,00 T7(K) 512,15 Q8 (kg/s) 30,00 P8 (bar) 1393,15 Q9 (kg/s) 1,60 P9 (bar) 1,60 T9 (K)

Q1 (kg/s) P1 (bar) T1 (K) Q2 (kg/s) P2 (bar) Q3 (kg/s) P3 (bar) T3 (K) P4 (bar) P5 (bar)

22,52 30,00 293,28 30,00 693,15 22,52 6,00 7,15 30,00 288,15

Taula F.4 Dades inicials procs convencional

Pel que fa a les entalpies del vapor sobreescalfat i laigua sobt (per mitj de les taules termodinmiques i el grfic de Mollier) que h7 = 3275 kJ/kgC i h8= 2940 kJ/kgC. Aquests valors sn iguals per les 3 simulacions.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 19

Amb aquestes dades, ja es poden calcular (a travs de les equacions) la resta de variables del problema plantejat. Els resultats obtinguts sn els segents:

TURBINA T2S (K) T2 (K) T2 (C) T4S (K) T4 (K) T4 (C) Ef.cicle.Tgas Calor entrada (kW) Treball net (kW)/tgas Ef.trmica

727,58 837,44 564,29 708,32 811,04 537,89 0,12 368.906,14 46.618,37 0,13

INTERCANVIADOR h6 CALOR T5 (K) T5 (C) En.turbina vapor (kW) Calor procs Calor net: prdues 20% rend.TOTAL T8S T8 (K) T8 (C) POTNCIA TOTAL (MW)

84,14 689,04 415,89 7.543,83 56.792,64 45.434,11 0,27 447,17 520,97 247,82 99,60

Taula F.5 Resultats procs teric 100% gas natural

Aquests valors es comparen amb els obtinguts amb el simulador (taula F.6) i sobserva que els resultats obtinguts a la simulaci discrepen molt poc dels obtinguts mitjanant els clculs terics; s per aquest motiu que la simulaci es dna per vlida.
Dades T2 (K) T4 (K) T5 (K) T8i (K) Treball net (kW)/tgas En.turbina vapor (kW) Fluxe Calor procs (kW) Fluxe Calor net: prdues 20% POTNCIA TOTAL (MW) ex.teric 837,44 811,04 689,04 520,97 46.618,37 7.543,83 56.792,64 45.434,11 99,60 hysys 840,55 827,05 703,05 514,85 51.700,00 7.471,00 51.070,00 40.856,00 100,03

Taula F.6 Comparaci resultats terics del procs convencional vs resultats simulaci

Pg. 20

Annex F .Simulaci HYSYS

F.5. Simulaci procs alternatiu [1]

F.5.1. Introducci
En aquest apartat es simula la situaci en la qual el combustible de la planta de cogeneraci s una mescla equimolar de gas natural i hidrogen.

F.5.2. Simulaci
Per tal de realitzar la simulaci nmero 1 del procs alternatiu que es planteja, noms cal canviar el cabal de la corrent de gas natural i afegir la corrent dhidrogen (incorporar-la al procs) fent que la corrent de combustibles (mescla de gas natural i hidrogen) sigui equimolar. Els equips que shan fet servir en la simulaci del procs alternatiu [1] sn:

Equip Hysys Compressor Vlvula Reactor conversi Turbina Intercanviador calor Cooler Bomba hidrulica Recicle

Unitats 2 1 1 2 1 2 1 1

Taula F.7 Unitats utilitzades a la simulaci alternativa

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 21

El flowsheet simplificat pels processos alternatius (el nmero 1 i el nmero 2) s el segent:

Fig. F.3 Flowsheet simplificat de la simulaci del procs alternatiu

F.5.3. Resultats obtinguts

Acabada la simulaci del procs alternatiu [1], es poden fer tots els balanos de matria i energia aix com la matriu de corrents. Els resultats es presenten sobre els plnols corresponents a ms de mostrar-los simplificats en aquest apartat.

Resultats en.turbina (kW) en.turbina vapor (kW) en.compressor (kW) en.elctrica real en.trmica real

% 50 GN excs aire 353.000 7.471 300.880 59.591 40.856

EN.TOTAL (MW)

100,45

Taula F.8 Resultats energtics del procs alternatiu [1]

Pg. 22

Annex F .Simulaci HYSYS

Com es pot observar en la taula F.8, la potncia neta total de planta de cogeneraci, que utilitza gas natural i hidrogen (al 50% molar cadascun) com a combustibles, s de 100MW. Igual que en el procs convencional, els rendiments del compressor i les turbines ja sinclouen en la simulaci i respecte a lenergia trmica, se suposen unes prdues del 20%. En la taula F.9 es mostren les principals caracterstiques de les corrents implicades en el procs:
Aire Gas natural Q (kg/h) 1.817.600,00 20.250,00 Q (kmole/h) 63.000,00 1.180,00 T (C) 15,00 15,00 P (atm) 1,00 30,00 fracci vapor 1,00 1,00 % CO2 0,00% 0,00% Hidrogen 2.379,00 1.180,00 15,00 4,50 1,00 0,00% Combustibles Aire compr. Comb.comp. fums combusti fums expandits 22.629,00 1.817.600,00 22.629,00 1.840.229,00 1.840.229,00 2.360,00 63.000,00 2.360,00 64.820,00 64.820,00 15,00 567,36 119,10 1.126,00 557,40 30,00 30,00 30,00 30,00 1,60 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,00% 0,00 0,00 1,97% 1,97%

fums freds Q (kg/h) 1.840.229,00 Q (kmole/h) 64.820,00 T (C) 433,80 P (atm) 1,60 fracci vapor 1,00 % CO2 1,97%

aigua vapor aigua vapor expandit 81.068,00 81.068,00 81.068,00 4.500,00 4.500,00 4.500,00 20,00 420,00 241,70 30,00 30,00 6,00 0,00 1,00 1,00 0,00% 0,00% 0,00%

aigua 2 81.068,00 4.500,00 159,00 6,00 0,00 0,00%

aigua freda 81.068,00 4.500,00 20,00 6,00 0,00 0,00%

aigua (P ok) 81.068,00 4.500,00 20,00 30,00 0,00 0,00%

Taula F.9 Resultats bsics de les corrents del procs alternatiu [1]

El cabal daire s el mateix que en el procs convencional i lexcs daire continua sent del 400% (aproximadament). Amb aquests resultats es calcula el cabal demissions de dixid de carboni a latmosfera que en aquest cas s: 64820 kmol/h * (1.97%) = 1277 kmol CO2 /h 36252.5 kg CO2/h

Com s evident, la quantitat de dixid de carboni per hora ha disminut ja que sha disminut la quantitat del gas natural en la combusti.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 23

F.5.4. Comparaci resultats simulaci vs terics

Per poder comparar els resultats, es procedeix tal i com sha fet pel procs convencional (utilitzant les mateixes equacions). Les dades inicials pel procs alternatiu de mescla 50% gas natural i 50% hidrogen sn:
Dades inicials 505,00 Q6 (kg/s) 1,00 P6 (bar) 288,15 T6 (K) 505,00 P7 (bar) 30,00 T7(K) 511,29 Q8 (kg/s) 30,00 P8 (bar) 1399,15 Q9 (kg/s) 1,60 P9 (bar) 1,60 T9 (K)

Q1 (kg/s) P1 (bar) T1 (K) Q2 (kg/s) P2 (bar) Q3 (kg/s) P3 (bar) T3 (K) P4 (bar) P5 (bar)

22,52 30,00 293,28 30,00 693,15 22,52 6,00 6,29 30,00 392,30

Taula F.10 Dades inicials procs alternatiu [1] Els parmetres k i Cp se suposen constants i iguals que en el procs convencional tot i el canvi de combustible realitzat. Amb les dades inicials i les equacions presentades pel procs convencional ja es poden realitzar la resta de clculs. Els valors obtinguts sn:

TURBINA T2S (K) T2 (K) T2 (C) T4S (K) T4 (K) T4 (C) Ef.cicle.Tgas Calor entrada (kW) Treball net (kW)/tgas Ef.trmica

727,58 837,44 564,29 711,37 814,54 541,39 0,12 371.048,19 47.513,39 0,13

INTERCANVIADOR h6 CALOR T5 (K) T5 (C) En.turbina vapor (kW) Calor procs Calor net: prdues 20% rend.TOTAL T8S T8 (K) T8 (C) POTNCIA TOTAL (MW)

84,14 692,33 419,18 7.543,83 56.792,64 45.434,11 0,30 447,17 520,97 247,82 100,49

Taula F.11 Resultats procs teric 50% gas natural

Pg. 24

Annex F .Simulaci HYSYS

I finalment es comparen el resultats terics amb els obtinguts a partir del simulador per tal de verificar si sn correctes.

Dades T2 (K) T4 (K) T5 (K) T8i (K) Treball net (kW)/tgas En.turbina vapor (kW) Fluxe Calor procs (kW) Fluxe Calor net: prdues 20% POTNCIA TOTAL (MW)

ex.teric 837,44 814,54 692,33 520,97 47.513,39 7.543,83 56.792,64 45.434,11 100,49

hysys 840,55 830,55 706,95 514,85 52.120,00 7.471,00 51.070,00 40.856,00 100,45

Taula F.12 Comparaci resultats terics procs alternatiu vs resultats simulador

Es pot comprovar que els valors sn molt semblants i per aix, els resultats obtinguts en el simulador es consideren vlids.

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 25

F.6. Simulaci procs alternatiu [2]

F.6.1. Introducci
La nica variaci respecte el procs alternatiu [1] s la composici de la mescla de combustibles. En aquest cas, el 95% molar de la mescla est formada per hidrogen i noms el 5% s de gas natural.

F.6.2. Simulaci
Pel que fa a la simulaci del procs alternatiu [2], no presenta cap variaci respecte el procs alternatiu [1] a part dels cabals de gas natural i hidrogen que, evidentment, si que shan modificat.

F.6.3. Resultats obtinguts

Acabada la simulaci del procs alternatiu [2], es fan els balanos de matria i energia aix com la matriu de corrents. Els resultats es presentaran sobre els plnols corresponents a ms de mostrar-los simplificats en aquest apartat.

nom arxiu en.turbina (kW) en.turbina vapor (kW) en.compressor (kW) en.elctrica real en.trmica real

% 5 GN excs aire 360.700 7.471 308.082 60.089 40.856

EN.TOTAL (MW)

100,95

Taula F.13 Resultats energtics del procs alternatiu [2]

Pel que fa les corrents implicades en el procs aix com els seus cabals, temperatures i pressions, els resultats obtinguts es mostres tamb a la taula F.14:

Pg. 26

Annex F .Simulaci HYSYS

Aire Gas natural Q (kg/h) 1.817.600,00 4.163,00 Q (kmole/h) 63.000,00 242,50 T (C) 15,00 15,00 P (atm) 1,00 30,00 fracci vapor 1,00 1,00 % CO2 0,00% 0,00%

Hidrogen 9.289,00 4.608,00 15,00 4,50 1,00 0,00%

Combustibles Aire compr. Comb.comp. fums combusti fums expandits 13.452,00 1.817.600,00 13.452,00 1.831.052,00 1.831.052,00 4.850,50 63.000,00 4.850,50 65.560,00 65.560,00 15,00 567,36 256,70 1.142,00 565,70 30,00 30,00 30,00 30,00 1,60 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 0,00% 0,00 0,00 0,40% 0,40%

fums freds Q (kg/h) 1.831.052,00 Q (kmole/h) 65.560,00 T (C) 443,20 P (atm) 1,60 fracci vapor 1,00 % CO2 0,40%

aigua vapor aigua vapor expandit 81.068,00 81.068,00 81.068,00 4.500,00 4.500,00 4.500,00 20,00 420,00 241,70 30,00 30,00 6,00 0,00 1,00 1,00 0,00% 0,00% 0,00%

aigua 2 81.068,00 4.500,00 159,00 6,00 0,00 0,00%

aigua freda 81.068,00 4.500,00 20,00 6,00 0,00 0,00%

aigua (P ok) 81.068,00 4.500,00 20,00 30,00 0,00 0,00%

Taula F.14 Resultats bsics de les corrents del procs alternatiu [2]

El cabal daire s el mateix que en el procs convencional i que en el procs alternatiu [1] i lexcs daire continua sent del 400% (aproximadament). Amb aquests resultats es calcula el cabal demissions de dixid de carboni a latmosfera que en aquest cas s: 65560 kmol/h * (0.40%) = 262 kmol CO2 /h 7324 kg CO2/h

Es pot observar que la quantitat de dixid de carboni per hora ha disminut encara ms ja que la quantitat de gas natural present a la combusti s mnima.

F.6.4. Comparaci resultats simulaci vs terics

Procedint de la mateixa forma i amb les mateixes equacions dels dos processos anteriors, es calculen els resultats terics del procs de cogeneraci. Les dades inicials pel procs alternatiu de mescla 5% gas natural i 95% hidrogen sn:

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 27

Q1 (kg/s) P1 (bar) T1 (K) Q2 (kg/s) P2 (bar) Q3 (kg/s) P3 (bar) T3 (K) P4 (bar) P5 (bar)

Dades inicials 505,00 Q6 (kg/s) 1,00 P6 (bar) 288,15 T6 (K) 505,00 P7 (bar) 30,00 T7(K) 508,74 Q8 (kg/s) 30,00 P8 (bar) 1415,15 Q9 (kg/s) 1,60 P9 (bar) 1,60 T9 (K)

22,52 30,00 293,28 30,00 693,15 22,52 6,00 3,74 30,00 529,85

Taula F.15 Dades inicials procs alternatiu [2]

Els parmetres k i Cp se suposen constants i iguals que en el procs convencional tot i el canvi de combustible realitzat. A partir daquestes dades, sobtenen els valors finals segents:

TURBINA T2S (K) T2 (K) T2 (C) T4S (K) T4 (K) T4 (C) Ef.cicle.Tgas Calor entrada (kW) Treball net (kW)/tgas Ef.trmica

727,58 837,44 564,29 719,50 823,85 550,70 0,13 376.304,59 49.709,70 0,13

INTERCANVIADOR h6 CALOR T5 (K) T5 (C) En.turbina vapor (kW) Calor procs Calor net: prdues 20% rend.TOTAL T8S T8 (K) T8 (C) POTNCIA TOTAL (MW)

84,14 701,03 427,88 7.543,83 56.792,64 45.434,11 0,30 447,17 520,97 247,82 102,69

Taula F.16 Resultats procs teric 5% gas natural

Pg. 28

Annex F .Simulaci HYSYS

Al comparar-los amb els obtinguts en el Hysys ( taula F.17), sobserva que els resultats sn molt similars i per aquest motiu es dna com a vlida la simulaci del procs alternatiu [2].

Dades T2 (K) T4 (K) T5 (K) T8i (K) Treball net (kW)/tgas En.turbina vapor (kW) Fluxe Calor procs (kW) Fluxe Calor net: prdues 20% POTNCIA TOTAL (MW)

ex.teric 837,44 823,85 701,03 520,97 49.709,70 7.543,83 56.792,64 45.434,11 102,69

hysys 840,55 838,85 716,35 514,85 52.618,00 7.471,00 51.070,00 40.856,00 100,95

Taula F.17 Comparaci resultats terics del procs alternatiu [2] vs resultats simulaci

Estudi viabilitat duna planta cicle combinat utilitzant gas natural enriquit (hidrogen)

Pg. 29

F.7. Bibliografia
[1] [2] Manual Hysys [ www.todoquimica.net, 13 novembre 2005] WEB [http://www.owlnet.rice.edu , 1 octubre 2005]