Installacions denllumenats exteriors. Es destinen a lenllumenat despais pblics o privats, com: autopistes, carreteres, carrers, places, jardins, etc.

Installacions domstiques. Es destinen a lenllumenat de linterior dels edicis utilitzats com a habitatges. Installacions industrials. Es destinen a edicis o locals dedicats a la fabricaci o manipulaci de productes. Installacions en locals de concurrncia pblica. Sn les destinades a activitats i edicis als quals t accs el pblic gener al, per exemple, teatres, hotels, restaurants, locals comercials, hospitals, collegis, estadis esportius, etc. Caixa general de protecci. s la caixa que allotja els elements de protecci, els fusibles, de la lnia general d'alimentaci. Lnia general d'alimentaci. Uneix la caixa general de protecci amb la centralitzaci de computadors de l'edifci. Centralitzaci de comptadors. s el conjunt de computadors, juntament amb els elements de protecci i connexi de les derivacions individuals, installats en mduls allats prefabricats, alimentats per una lnia general d'alimentaci. La derivaci individual. s la lnia elctrica que uneix l'equip de comptatge amb els aparells del quadre de comandament i protecci de la installaci interior.
INSTALLACIONS DOMSTIQUES

El quadre de comandament i protecci allotja els elements principals de seguretat, protecci i maniobra de la installaci interior.

Interruptor de control de potncia mxima (ICPM). s un interruptor magnetotrmic (protecci contra sobrecrregues i curtcircuits) que t la funci d'evitar que la potncia subministrada per la companyia superi la potncia contractada per l'usuari.

Interruptor de control de potncia mxima (IGA). s l'interruptor general de la installaci interior. Interruptor diferencial (ID). s l'interruptor dalta sensibilitat (Is 30 mA, valor del corrent derivat a terra a partir del qual desconnecta la installaci). Es laparell encarregat de protegir les persones de contactes directes i indirectes. Petits interruptors automtics (PIA). Son interruptors magnetotrmics que protegeixen de sobrecrregues i curtcircuits a cadascun dels circuits de la installaci interior. Dispositiu de protecci contra sobretensions (DPS). Tamb anomenat descarregador, s un dispositiu que en detectar una sobretensi perillosa per a la installaci la desvia directament cap el terra de la installaci a travs dels conductors de protecci. Born de terra. s el punt de connexi de la xarxa de protecci interior (conductors amb allament verdgroc), que uneix les carcasses metlliques dels receptors, a travs del conductor de protecci de la derivaci individual amb la presa de terra de ledici. Les installacions industrials: Sn installacions ms complexes que les dels habitatge,per la varietat de receptors pel que fa a potncies i consums, i dambients de treball. Les installacions locals de concurrncia pblica es diferencien en : Disposen de enllumenat d'emergncia (enllumenat de seguretat i reemplaament). En cas de fallida per part de la companyia subministradora, garanteix levacuaci del local amb seguretat.
INTERRUPTORS

Linterruptor s un aparell que t la funci dobrir i tancar un circuit, i de deixar-lo en qualsevol dels dos estats ns que saccioni un altre cop. Funcionament Linterruptor t dos terminals o borns de connexi i dues posicions estables. Aplicacions Els interruptors es fan servir per al comandament de molts aparells ds com en els

habitatges, com el televisor i lequip de msica, entre altres, i, en general, tots els circuits de lmpades que saccionen des dun sol punt.
POLSADORS

Els polsadors fan la mateixa funci que un interruptor, tancar i obrir un circuit, per noms executen la seva funci mentre estan accionats (estat de treball) i tornen automticament a lestat inicial quan cessa lacci (estat de reps). Funcionament Hi ha dos tipus bsics: polsadors NO i polsadors NT. El polsador NO (normalment obert) mant el circuit obert en estat de reps i noms el tanca quan premem el polsador. El polsador NT (normalment tancat) mant el circuit tancat en estat de reps i lobre, de manera que interromp el pas del corrent, quan premem el polsador. Aplicacions Els polsadors NO sutilitzen en el comandament de circuits amb aparells acstics, com timbres i brunzidors, i en el control de petits electrodomstics accionats amb motors: molinets de caf, batedores, etc. Una aplicaci tpica dels polsadors NT s el control de les lmpades que sencenen en obrir una porta, com la de la nevera o la del cotxe.
COMMUTADORS

El commutador s un aparell de comandament que t tres borns de connexi: una entrada i dues sortides. Permet tancar o obrir un circuit elctric des de dos punts diferents. Funcionament El commutador t tres borns de connexi: el dentrada (a) s el born com, ja que s nic per a les dues sortides (b, c) o borns commutats. Aplicacions Un commutador fa la funci dun interruptor si noms emprem el born com i una sortida qualsevol.
COMMUTADOR DENCREUAMENT O CREUAMENT

El commutador dencreuament s un dispositiu que t quatre borns de connexi, dues entrades i dues sortides, i dues posicions de funcionament, que permeten invertir la connexi de les entrades amb la de les sortides.

Funcionament La connexi de les entrades (a, b) amb les sortides (c, d) es realitza de la manera segent: - Posici 0: lentrada a est en contacte amb la sortida c, i lentrada b amb la sortida d. - Posici 1: lentrada a est en contacte amb la sortida d, i lentrada b amb la sortida c; s a dir, sencreuen les entrades i les sortides. Aplicacions El commutador dencreuament es fa servir, sobretot, en els circuits denllumenat que shan de comandar per ms de dos punts, com ara una habitaci doble, on cal activar i desactivar la lmpada central des de lentrada i des dels dos costats del llit.
ALTRES DISPOSITIUS

Hi ha daltres mecanismes elctrics amb ms prestacions que linterruptor, el polsador o els commutadors, que sutilitzen en les installacions elctriques dels edicis i els habitatges. Els ms caracterstics sn: el teleruptor, lautomtic descala i el porter elctric. Teleruptor El teleruptor s un dispositiu que fa la funci dun interruptor accionat a distncia. Consta dun electroimant i un o diversos contactes. El seu funcionament s senzill: en rebre un impuls elctric la bobina de lelectroimant, el contacte canvia de posici, si est obert es tanca i si est tancat sobre, i no torna a canviar de posici ns que la bobina no rep un nou impuls elctric. s un mecanisme amb un funcionament semblant al de laccionament dun bolgraf amb crrega retrctil. Automtic descala o minuter Lautomtic descala s un mecanisme elctric que permet regular el temps dencesa (temporitzar) duna installaci denllumenat. Est format per un electroimant i un contacte temporitzat a la desconnexi (el contacte continua tancat, durant un temps prexat per lusuari, en deixar de passar corrent per la bobina de lelectroimant). Porter elctric El porter elctric s una installaci que permet obrir la porta daccs a ledici des de linterior de cada habitatge.

Introducci a la domtica Elements: Sensors, Actuadors, Controlador. Classificaci: Installacions centralitzades: Tots els sensors i actuadors estan conectats al controlador sensors a les entrades i actuadors a les sortides. Installacions mixtes: Est descentralitzada i formada per controladors petits. Installacions distribudes: No hi ha unitat de control, i normalment els element estan units mitjanant un cablejat en bus. Aplicacions: Control i gesti de l'energia: -Programaci i zonificaci. -Racionalitaci d'aquesta. -Gesti de les tarifes. -Regulaci de la illuminaci. Automatitzaci i control: -Centralitzaci de l'encesa i tancament. -Control i gesti d'elements. -Control i gesti del reg. Seguretat: -Persones. -Bens. -Gesti d'alarmes. Comunicacions: -Telegesti. -Comunicaci d'incidncies. Control i gesti de lenergia. Les aplicacions estan encaminades, principalment, a racionalitzar i a reduir el consum denergia, amb lobjectiu de reduir la despesa energtica. Algunes de les aplicacions en aquest camp sn: Programaci i zonicaci de la climatitzaci, en funci de la utilitzaci o de lorientaci de les diferents estances. Racionalitzaci de les crregues elctriques, en funci de la potncia contractada. Gesti de les tarifes, s a dir, el sistema prioritza el funcionament daparells amb consums elevats en el perode de tarifa nocturna. Regulaci de la illuminaci en funci de la lluminositat de lambient. Automatitzaci i control. En aquesta rea les aplicacions estan dirigides a incrementar el confort a

lhabitatge, amb la simplificaci i el control automtic de les tasques ms comunes a la llar. Algunes delles sn: Centralitzaci de lencesa i el tancament de lenllumenat. Control i gesti delements com portes, nestres, persianes, tendals, etc. Control i gesti del reg. Seguretat. Les aplicacions domtiques inclouen la protecci de les persones, dels bns i de les installacions de lhabitatge. Algunes aplicacions sn: Seguretat de les persones amb la programaci dalertes mdiques, molt tils per a persones grans o malalts. Seguretat dels bns, amb aplicacions com la gesti del control a laccs, sistemes antirobatori i la simulaci de presncia en lhabitatge. Seguretat en les installacions, amb el control i la gesti de les alarmes tcniques (fuites daigua o gas, fums o foc, avaries elctriques, etc.). Comunicacions. En aquesta rea les aplicacions se centren en la integraci dels diferents sistemes de comunicaci per facilitar lintercanvi dinformaci, tant entre els usuaris com entre aquests i les installacions i els equips domstics, ja sigui des de dintre del mateix habitatge com des de lexterior. Algunes aplicacions destacades en aquest camp sn: Control exterior del sistema (telegesti). Comunicaci dincidncies i transmissi dalarmes. Sistema de tarifaci de l'energia elctrica Les tarifes elctriques es defineixen com: La relaci tcnica i comercial entre les companyies subminastradores i els consumidors finals. Consta de tarifa bsica i complements de tarifa, formats per: Terme de potncia: Depn de la potncia contractada per labonat. Terme d'energia: Representa l'energia consumida.

Complement per discriminaci horria: Intenta incentivar el consum d'energia a les hores amb un consum ms baix. Complement d'estacionalitat: Recrrec que s'aplica la tarifa segons l'estaci de l'any. Complement per energia reactiva:

Recrrec cercentual aplicat a la tarifa bsica. Factor de potncia: Est determinat pel tipus de receptors conectats a la xarxa que desfasen el corrent respecte de la crrega respecte la tensi. Mesures d's, seguretat i conservaci : L'usuari titular de l'intallaci s el responsable de l's, conservaci i manteniment, d'acord amb les condicions de seguretat requerides: - Revisi cada 5 anys per un installador autoritzat. - Complir amb la REBT. - Comprovar que els ID siguin d'alta sensibilitat. - Suprimir qualsevol risc de contacte amb elements de tensi. - Evitar els empalmaments de cable. No tocar mai aparells conductors o conductors elctrics amb les mans o peus xops. Teleruptor