1bat B NDEX 1. Els contituents immediats de l'oraci.Oracions independents i incloses L'ORACI PREDICATIVA 1. Els contituents immediats de l'oraci.

Oracions independents i incloses L'oraci est formada per un sintagma nominal i un sintagma verbal. Perqu hi hagi una oraci independent hi ha d'haver un verb en forma personal, flexionat amb morfemes de temps, persona i nombre: En Joan {baixa / baixava / baixar / *baixar / *baixant / *baixat} de l'autobs. Les oracions subordinades, estn incloses dins una altra oraci, l'oraci principal: L'Esteve va decidir [llenar les cartes].

2. Les funcions gramaticals. La funci gramatical s la relaci que un constituent t amb el predicat. De vegades el subjecte de l'oraci pot no ser explcit, sin sobreents o elidit: Ho han dit: tornaran dem. La concordana: El subjecte concorda en persona i nombre amb el verb: Els nois (3 plural) canten (3 plural). La pronominalitzaci: s la substituci del constituent per un pronom feble: Tinc la clau La tinc. 3. Tipus de predicats i estructura de l'oraci. Hi ha verbs intransitius l'avi vola, i verbs transitius L'Albert ha pintat molts quadres. 4. Verbs intransitius i transitius. El complement directe (CD). Els verbs intransitius no regeixen cap complement obligatriament dins el sintagma verbal. L'nic argument que tenen s el subjecte: La Maria plorava [amargament].

Els verbs transitius regeixen, a ms del subjecte que pot ser elidit, un SN que s el complement directe. 5. El complement indirecte. Un complemetn indirecte, indica normalment destinaci i va sempre precedit de la preposici a. Donaran la copa als vencedors. 6. El complement preposicional regit (CPR). Alguns verbs regeixen un complement introdut per una de les preposicions tones a, de, en o amb. Elles parlen de l'alcalde. M'enrecordo d'aquell dia. Crec en tu. 7.El subjecte. A diferncia dels complements, el subjecte, s necessari, per tant, totes les oracions en tenen. La Mireia va parlar a la reuni. El subjecte concorda obligatriament amb el verb en persona i nombre. *El noi canten. Elisi del subjecte En els verbs meteorolgics, no s possible interpretar cap subjecte: Plou; Neva; Llampega. Aquests verbs s'anomenen impersonals, per la impossibilitat que tenen de dur subjecte. Subjecte i vocatiu El vocatiu es refereix al destinatari del missatge, per tal de cridar l'atenci, establirhi contacte, intentar reforar la seva solidaritat, etc... Carme, escolta!; Calla bleda!; Senyora, qu vol? El vocatiu es diferencia del subjecte per la seva posici separada de l'oraci i l'absncia obligatria de determinant: *En Ferran, escolta; *La nena, vine!; Al costat d'en Ferran escolta; La nena va venir. Subjectes indefinits postverbals Alguns verbs intransitius tenen un subjecte que pot ser sintagma nominal sense article definit i anar posposat al verb de manera natural: Cauen moltes fulles; Arriben noticies cada dia. Aquests subjectes es poden substituir pel pronom partitiu en: En cauen; N'arriben. Per aquests es diferencien ja que no hi ha cap pronom feble capa de substituir el subjecte definit. 8. Els complements adjunts Tots aquells constituends que tenen una funci sintctica en l'oraci, per que no sn regits pel verb i, hi apareixen opcionalment, sn els complements adjunts o circumstancials. 2

Els complements circumstancials de temps sn adients al temps del verb: Dem anirem a Vilanova/*Dem vam anar a Vilanova. Poden aparixer en distins punts de l'oraci. Els complements circumstancials de manera han de tenir un significat compatible amb el de la predicaci: La Maria escribia una carta acuradament/*furiosament. Altres complements sn l'intrumental (Ha tallat l'arbre amb una serra elctrica) i el comitatiu (Anirem al cinema amb l'Anna). 9. El complement predicatu. Aquests complements adjectius o participis s'anomenen complements predicatius. La Maria arriba cansada. (Participi, compl. Pred.) Em serviren la carn crua. (Adjectiu, compl. Pred.) 10. Els datius no seleccionats pel verb. Els datius benafactius sn adjunts que apareixen normalment en oracions amb verb transitiu: Carles, fes un te per a la tieta, si us plau! Els datius tics apareixen noms en forma de pronom feble, i denoten una participaci emotiva en l'esdeveniment per part de l'individu que designen: El nen no em menja gens; Se li ha mort el gos. El complement directe i la preposici En catal el SN complememnt directe no porta preposici, encara que designi una persona: He vist la Merc. La norma tolera la preposici a si el complement directe s un pronom relatiuL'home a qui / que he saludat, interrogatiu A qui has saludat?, el pronom tothom He saludat [a] tothom, el quantificador tots Ens han despertat a tots, o el pronom fort, M'ha saludat a mi; tamb la preposici davant un CD de persona que apareix en posici marginal de l'oraci i duplicat per un pronom feble: El silenci sempre ens perd, als tmids. Els complements circumstancials temporals Sintagmes nominals de temps Els SN que contenen noms com els dies de la setmana, i noms denotatius de perodes de temps, com ara dia, setmana, mes, es construeixen sense preposici Arribarn dijous; El dia que va nixer l'Estevet no feia ni calor ni fred. Els noms dels dies de la setmana van sensearticle si es refereixen a la data dins la setmana immediatament anterior o posterior: Van venir dijous o vindrn dijous. Sintagmes preposicionals de temps La preposici que introdueix complements circumstancials de temps generalment, s a: A la tarda no hi serem. Tamb hi ha d'altres preposicions com ara: fins, fins a, fins al, durant, al llarg de, etc... ORACIONS ATRIBUTIVES, IMPERSONALS I PASSIVES. 3

1.Oracions amb ser i estar Les oracions que contenen, entre altres, els verbs ser i estar solen ser: Oracions atributives El predicat de les oracions atributives, s'anomena normalment atribut o predicat nominal. A les oracions atributives, el verb no t contingut semntic, sin una utilitat gramtical. El predicat d'una oraci atributiva amb el verb ser, pot ser un SA, un SP, o un SN: Aquesta casa s vella; La imatge s d'or masss; Aquesta noia s una cunyada de la Pilar. El verb esdevenir El verb esdevenir solament es fa servir en registres molt formals. Es construiex com ser i estar, i l'atribut se substitueix per ho: Aquella histria va esdevenir un malson per a tothom, per de bon comenament ning no sospitava que ho esdevindria. Verbs pseudoatributius Els verbs tornar[se], quedarse, parar, ferse sn molt similars a estar, porten un aparent complement de carcter nominal ( un sintagma adjectiu, participi o sintagma preposicional), un fals atribut. Oracions locatives Les oracions amb estar[se] i un SP locatiu sn predicatives, no atributives. En Llus est a Valncia. El SP es pot substituir pel pronom feble hi: S'hi est molt content, el nen, a casa de l'via. 2.Predicats sense subjecte Oracions amb verb meteorlogic Els verbs que designen fenmens meteorolgics, com ploure, nevar, llampegar, pedregar, no poden dur subjecte en llenges com el catal i sn impersonals. El verb haverhi Es considera impersonal i el que hi ha a la seva dreta s el CD. El verb i el pronom estan associats. L'argumentde les oracions amb haverhi s un complement directe. Solament es pot substituir pel pronom feble partitiu en. El verb semblar L's s molt similar al ser i estar. En Joan sembla intel.ligent / feli / de la broma. El predicat o artibut, pot ser substitut pel pronom ho. Pot constituirse tamb sense subjecte i amb una oraci que actu com a complement directe: Sembla que plourHo sembla. 3. La impersonalitzaci sintctica

Aquesta impersonalitzaci es produeix amb el verb en tercera persona del plural, en segona persona del singular i amb el pronom se i el verb en tercera persona del singular. s quan no interessa el subjecte, es pot expressar de diverses maneres: 1. Hom treballa molt en aquest pas. (Marca d'impersonalitat poc usual, registre formal; gramaticalment funciona de subjecte.) 2.Utilitzaci del pronom SE. Es treballa molt en aquest pas. ( Marca d'impersonalitat) Altres maneres de treballar la impersonalitat: 3p.pl: Diuen que vindr el rei. ( Ells t un subjecte gramatical, valor impersonal) 2p.pl: Si condueixes begut pots tenir un accident. ( Tu subjecte gramatical) Jo no dic que siguis tu que tinguis un accident, s a dir, que t valor impersonal encara que es refereixi a tu. 4. Oracions Passives No s possible construir en forma passiva qualsevol verb transitiu, noms admenten la passiva els verbs d'acci, La ciutat va ser ocupada per les tropes invasores; * La Teresa va ser estimada pels seus nevots. s poc usual, per existeix. En aquestes frases no importen els subjectes si no les accions. Passiva amb el ver ser: La nena s vista pel seu pare. c. agent La nena fou vista. Els nens foren trobats. PASSIVA REFLEXA: Es venen cases = cases son venudes. Es ven molt i b impersonal Es venen els terrenys d'aqu al costat ( subjecte de passiva reflexa)= Els terrenys d'aqu al costat sn venuts. EL SINTAGMA NOMINAL 1. Els constituents del sintagma nominal El sintagma nominal (SN), consta d'un nucli, modificadors prenuclears, i dels complements. 2. Tipus de noms

Els noms poden ser concrets (arbre, farina, copa, moto) o abstractes (tristesa, idea, convicci). Els noms comuns denominen classes d'objectes, com careta, despertador, esperana; i els noms propis designen individus nics; com Maria, Picasso, Everest, Londres, Tarragona. Els noms propis sn, definits per naturalesa i no admeten determinants: *el Londres, *la Tarragona. Alguns topnims catalans s'han format amb un article, el qual en forma part indestriable: El Perell, les Preses. s molt important la distinci entre noms comptables, gos, plat, llibre, detenci, caiguda i noms no comptables o noms de massa, com farina, tabac, oli, xocolata, sorra. Els noms comptables, a diferncia dels de massa, no poden aparixer en singular sense determinant:He comprat *llibre/farina. Els noms collectius sn, noms comptables que designen grups o collectivitats: multitud, gentada, agrupaci, equip. Algunes vegades s possible fer una concordana pel sentit en plural:Aquella gentada cridaven molt. Un grup especial de noms s el format pels noms deverbals: rebuig, destrucci, manteniment, vinguda, ensenyament, espionatge. En sintagmes nominals que tenen un nom deverbal com a nucli presenten unes caracterstiques especfiques. 3.Modificadors prenominals En general, la utilitzaci dels SN requereix algun element en la posici prenuclear, llevat del cas dels noms de massa i dels noms comptables en plural en posici de complement directe (Tinc son; Importen cotxes d'Alemanya). Un sintagma nominal pot anar amb determinant o article definit: La moto t una cilindrada de 500 cm3; La casa nova d'en Jaume s a Matadepera. Porten article definit els noms comuns que designen objectes nics: la lluna, la catedral de Girons, la Conselleria d'Ensenyament. Els demostratius tamb formen SN definits: Aquesta casa s molt gran; Aquell noi est malalt; i assenyalen un objecte en l'entorn immediat de l'acte de parla. Els quantificadors indiquen aproximada i es poden anteposar tant a noms comptables com a noms de massa: molts diners, fora problemes, poca fora, no gaire farina. Si acompanyen un nom comptable, aquesta ha d'anar en plural. El quantificador tot s especial, perqu s'antopsa a un SN ja complet: tots els amics, tot un home, tota la casa. Els numerals sn adjectius que s'anteposen al nom i expressen nombre o quantitat exacta, si sn numerals cardinals: tres cadires, dues mil pessetes. O nmero d'ordre relatiu dins una srie, si sn numerals ordinals: un tercer pis, la millssima vegada, he estat segon. Els adjectius determinatius s'anteposen al nom i tenen un cert valor quantificador: Alguns amics de la Laia; diverses categories; certs problemes. Els possessius coexisteixen amb l'article i poden anar anteposats o posposats al nom: la meva germana; un teu amic; alguns parents seus; els nostres records. 4. Els complements del SN Els complements del nom poden ser sintagmes adjectius, sintagmes preposicionals o oracions relatives adjectives: la casa nova, la casa d'en Joan; la casa que en Joan s'ha comprat. Els complements del nom ajuden a identificar l'entitat a qu es referiex el nom, afegeixen informaci que restringeix el nombre possible 6

d'individus denotats. 5. Els sintagmes nominals amb noms deverbals o predicatius. Els noms deverbals es deriven de verbs mitjanant algun procs morfolgic: detenci, arrivada, ajut, envelliment, caiguda, menyspreu, odi. Les propietats dels sintagmes nominals amb un nom deverbal sn fora diferents de les que em vist fins ara, ja que aquests noms conserven el valor de predicat de verbs dels quals procedeixen 6.Els adjectius dins el sintagma nominal. Adjectius qualificatius i relacionals Els adjectius qualificatius designen propietats dels objectes o entitats denotats pels noms: la noia feli; la noia s feli. S'han de posar darrere del nom i no davant, noms exepcionalment van davant. ADJECTIUS Qualificatius S S S

Grau Que + adjectiu Prenominals

Relacionals No No No

Adjectius prenominals i postnominals Els adjectius qualificatius, i la collocaci prenominal depn del registe (sn ms abundosos en el literri), del dialecte i de factors semntics o d'interpretaci de l'adjectiu. Amb alguns adjectius el SN adquireix el SN adquireix valors diferents segons que els adjectius es colloquin davant o darrere el nom, com en el cas de vell, nou, gran, pobre: un vell amic / un amic vell; un gran cotxe / un cotxe gran. 7. Els pronoms Els pronoms sn morfemes gramaticals. Formen una classe tancada no se'n poden formar de nous. Els pronoms no tenen una referncia fixa, sin que s'han d'interpretar d'acord amb el context i la situaci en qu apareixen. El funcionament dels pronoms forts i dels febles s fora diferent. Funcions Els pronoms forts fan referncia a persones i, o b fan la funci de subjecte o b van precedits de preposici: Ella s inocent; Vosaltes no sabeu la notcia; No anir d'excurci amb vosaltres; De tu, ja no se'n recorda ning; A nosaltres no ens agrada anar d'excursi. Persona F. Reforada 1 2 F. Plena em et F. Ellidida me te F. Reduda m' t'

`m `t 7

el

Plural

1 2 3

ens us els

lo es en nos vos los els es

l' la li se ho hi ne les los se

`l l' s' n' `ns `ls s'

`s `n

`ls `s

Em CD Mira'm, estimarme, m'estima. CI Em dna un llibre CD Jo em pentino Reflexiu CI Jo em rento les mans El i La CD El mira, la mira, l'estima, Li CI CD Ell es pentina Es Reflexiu CI Ella es renta les mans. Ho Substituir (CD) aix, all, tota una oraci M'ham donat all (M'ho han donat). Substituir (Atribut no definit) s maca (Ho s) Hi Substituir ( S. Prep. de) Surto amb el Pep (Hi surto) Substituir (CC Manera) La nena arriba b (Hi arriba) Substituir (C. Predicatiu) La nena arriba cansada (Hi arriba) Substituir Li en combinacions binnies (excepte en valenci) En Substitueix (sentit partitiu S. Prep. De) Ve de l'institut ( en ve) Substitueix (CD indefinit) Menja carn (en menja). nic pronom feble que pot substituir un pronom feble indefinit Cauen fulles (en cauen) 8

 Substitueix (Atribut) Soci del Bara, ja fa temps que n's. El / La Substitueis CD El mira, La mira, l'estima, etc. Tamb substitueix atribut definit s el metge, L's. Nos Substitueix CD, CI, Recproc CD (Ens escribim), Recproc CI (Ens escribim cartes) , Reflexiu CD i Reflexiu CI. Vos Substitueix CD, CI, Reflexiu CD (Us renteu abans de venir), Reflexiu CI ( Us renteu les mans), Recproc CD (Us estimeu), Recproc CI. Los Serveix tant per mascul com per femen (Vinc per donarlos els llapis als nois / a les noies) Es Reflexiu CD, Reflexiu CI, Recproc CD i Recproc CI. 8. Sintagmes nominals amb nucli buit En el cas de dos sintagmes nominals consecutius amb un nucli idntic, s convenient elidir el nucli del segon SN: el [llibre] de la Rita i el [#] de la Snia; La [casa] vella i la [#] nova. Abs de noms deverbals Actualment s molt freqent l's abusiu. Evitemho. Lo neutre El catal central estndard no t un article lo neutre. Per no es pot fer servir l'article mascul de forma sistemtica. En general, es pot fer servir amb els adjectius qualificatius, sobretot graduats: El millor de tot s el seu somriure. Els demostratius aix, all poden fer la mateixa funci: No em tornis a dir tot all que em dius sempre El recurs d'incloure algn nom abstracte o apropiat en el context acostuma a donar bons resultats: *Lo nou en la moda s el color verd La nova tendncia en la moda porta el color verd; El color verd est de moda. Les construccions amb adjectius que quantifiquen es poden resoldre amb girs de les oracions exclamatives: *Lo que gasta Quant gasta! LA MODALITAT ORACIONAL 1. La modalitat oracional Diferenciem la transmissi d'una informaci de la formulaci d'una pregunta o d'una ordre. Les marques de modalitat sn les caracterstiques com ara l'entonaci, el mode del verb, l'ordre dels constituents, etc., que permeten a l'oient de reconixer la modalitat. Tipus d'oracions segons la modalitat La modalitat que suposa una mera tansmissi d'informaci s la modalitat asseverativa o declarativa. Un subtipus d'oracions asseverativess el de les oracions negatives. 9

Amb les oracions interrogatives, el parlant demana una informaci al seu interlocutor: Quin dia tornareu? Les oracions imperatives serveixen per donar una ordre a l'interlocutor: Torneu aviat! En les oracions exclamatives expressen un grau de quantificaci: Quina olor tan bona que fas! 2. Les oracions interrogatives Interrogatives totals i interrogatives parcials Les oracions interrogatives normalment sn l'expressi d'una demanda d'informaci que fa el parlant. Les oracions interrogatives totals demanen una resposta del tipus s o no. I les interrogatives parcials demanen una resposta que correspongui al constituent interrogat: Quin dia torna en Daniel? L'ordre a les oracions interrogatives En les oracions interrogatives parcials, el constituent interrogat, s un pronom interrogatiu o un sintagma encapalat per un adjectiu interrogatiu. Quan ha vist aquesta pellcula, la Maria? Les oracions interrogatives totals presenten menys distorcions aparents en l'ordre. El nou govern ha aportat solucions als greus als problemes del pas. Sovint les oracions interrogatives totals van encapalades per un element que ton que no t cap funci gramatical: Que vindrs? Vindrs? La interrogaci retrica s la utilitzaci d'una oraci interrogativa, no per demanar informaci, sin per establir complicitat amb l'interlocutor: Que potser haurem de continuar suportant les seves impertinncies gaire temps? Les interrogatives eco expressen extranyesa i de fet no sn autntiques. Sovint es fan servir preguntes per doanr una ordre de manera indirecta o ms cortesa: Podries tancar la porta? 3. Les oracions imperatives Serveixen per donar una ordre: Calla! El nominal que tot sovint encapala les oracions imperatives no s el subjecte, sin una vocatiu i serveix per adrearse a l'interlocurtor Vicen, aquest quadre est tort. 4. Les oracions exclamatives Oracions com Quina calor que fa! Sn de tipus exclamatiu. Igual com en les oracions interrogatives, finalment apareix el subjecte: Que feli que s la nostra filla! / *Que feli que la nostra filla s! L'ORDRE DELS CONSTITUENTS A L'ORACI. 1. L'estructura informativa de l'oraci: tema i rema. Una de les funcions bsiques de la llengua s la transmissi d'informaci. s la funci primordial de les oracions asseveratives o declaratives. En una conversa o en un text es parteix normalment d'un context previ i, per tant, d'uns coneixements compartitis. La informaci que el parlant suposa coneguda del seu interlocutor s 10

la informaci vella o tema, i la informaci desconeguda que li transmet per primer cop s la informaci nova o rema. 2. Canvis d'ordre per rematitzaci Els constitents que es desplacen cap al final de l'oraci s converteixen en rema. 3. Canvis d'ordre per tematitzaci: la dislocaci Els constituents desplaats a l'inici de l'oraci esdevenen temtics. ORACIONS COORDINADES I SUBORDINADES SUBSTANTIVES 1.Noci d'oraci composta Les oracions sn compostes si contenen ms d'una predicaci i ms d'un verb. En una oraci composta hi ha d'haver, com a mnim, un verb en forma personal el de l'oraci principal i tants verbs com oracions. Coordinaci i subordinaci La coordinaci s un mecanisme de connexi de constituents, ja siguin oracions o sintagmes. La noci de subordinaci equival en gran mesura a la de complementaci. Una oraci subordinada ser inclosa dins una altra, anomenada principal o matriu. En la producci lingstica real, la llargria d'una oraci est limitada per la capacitat de comprensi i de memria dels participants en la conversa o dels lectors del text. COORDINACI Oraci Nexe Oraci Oraci SUBORDINACI Oraci Oraci Juxtaposici Les relacions semntiques que es donen entre oracions es poden donar tamb entre oracions independents. En alguns casos la juxtaposici s un recurs per evitar una successi carregosa d'oracions encapalades per la conjunci i: Plou. Fa fred. Els carrers sn deserts. L'Eva camina de pressa cap a casa. 2. Les oracions coordinades La relaci entre les dues oracions coordinades no s la d'inclusi, sin que es tracta de dos constituents del mateix nivell.

11

Coordinades copulatives La coordinaci copulativa comporta l'addici o suma de la informaci que proporcionen les dues oracions unides, ja sigui amb la conjunci positiva i o amb la negativa ni: En Josep llegia un conte i la Mnica feia un trencaclosques; Avui no ha plogut ni plour dem. La conjunci que (s molt rara) s d's rondallstic:camina que caminars. I la conjunci e s'ha quedat arcaica, ja no s'usa. Coordinades disjuntives Les oracions coordinades disjuntives presenten una alternativa entre dos esdeveniments i es conecten mitjanant la conjunci o o la locuci o b. Coordinades adversatives Les oracions coordinades adversatives expressen una contraposici entre dos esdeveniments que aparentment sn contradictoris. Estava molt cansat, per va venir a la reuni. La conjunci adversativa encapala la segona oraci. Si la primera oraci s negativa, la segona pren un mats d'exclusi ms fort i va introduda per sin que o ans. Coordinaci i juxtaposici Les oracions juxtaposades, sovint sn anomenades, coordinades distributives. En elles un constituent marca la correlaci per no tenen cap conjunci. Alternatives a la coordinaci copulativa Els textos que escribim han de ser simples, clars, coherents i al mxim d'explcits. Infinitus amb article El catal noms admet l'article davant l'infinitiu si aquesta forma verbal est lexicalitzada com un nom de la llengua i no t, valor d'oraci subordinada substantiva (El menjar era molt dolent, El poder del tir no tenia lmits) o b quant funciona com un substantiu amb un cert valor modal (El caminar del nen recorda al d'un nec). No s acceptable l'article davant d'oracions substantives: *El marxar tant d'hora ens va permetre agafar el tren Marxar tant d'hora ens va permetre agafar el tren. LES ORACIONS RELATIVES FUNCIONS DELS PRONOMS RELATIUS El nen que va subjecte nixer ahir. CD SN temps QU QUI QUE 12 CP CI Les cadires que has comprat. L'any que va morir l'avi. Els sol.lcitants a qui/als quals enviarem cartes

EL QUAL CR Els parents de qui/dels quals ning no es recorda Els amics amb qui/amb els quals vaig a sopar Uns diners sense els quals no es pot viure DIFERENTS TIPUS DE QUE * Que pronom relatiu ton. Sol tenir un antecedent. Sempre representa a alg. Subjecte : el noi que m'estima CD : el noi que jo estimo. CCT : ens casarem el dia que ens convingui. * Qu pronom relatiu tnic. Va precedit de preposici i es refereix a coses. la ploma amb qu escric la casa en que visc * Que conjunci coordinant. s propia de la rondallstica. camina que caminars plora que plorars. * Que conjunci subodinant. s la que ms surt. No fa de res. s un nexe que possibilita la subordinaci. Diu que vindrs * Que il.latiu. Exclusiu del catal. Introdueix interrogatives normalment totals. Que s'ha acabat la sopa el nen? /S'ha acabt la sopa el nen? * Que adverbi ponderatiu exclamatiu. Oh que cansat estic! Que bonic! * Qu pronom interrogatiu = quina cosa. N'hi ha de dues maneres: 13

CC

Interrogativa directa: Qu fas aquest cap de setmana? Interrogativa indirecta: M'ha demanat qu volia. 1. Oracions relatives especificatives Els excursionistes que van tenir fred es van posar malalts excursionistes excursionistes que van tenir fred 2. Oracions relatives explicatives. Els excursionistes, que van tenir fred, es van posar malalts. Excursionistes que van tenir fred LES ORACIONS ADVERBIALS ORACIONS ADVERBIALS PRPIES O CIRCUMSTANCIALS: Temporals Locatives Modals IMPROPIES: Causalitat: Causals Finals Concessives Condicionals Correlatives: Comparatives Consecutives DELS INICIS ALS NOSTRES DIES 1. Orgens d'una literatura. L'poca medieval.

14

Cal buscar els orgens del catal en l'anomenat llat vulgar, parlat pel poble en els territoris que havien estat ocupats per l'Imperi Rom. Els textos catalans ms antics que conservem sn el Llibre Jutge i les Homiles d'Organy. La poesia dels trobadors procedia d'Occitnia. Els trobadors catalans escrivien en occit , llengua aleshores de restigi. El tema bsic era l'amor corts; la cortesia era un conjunt de virtuts i qualitats que havia de tenir el cavaller enamorat d'una dama. Ramon Llull s considerat el creador del catal literari. Fou un autntic savi i are de la combiantria occidental. Posa tot el seu saber al servei d'una nica causa: la difusi de la veritat del cristianisme. Blanquerna o Llibre de les meravelles, considerades novel.les, fixaren un model de prosa catalana culta que va ser vigent durant molts anys; el Llibre d'Amic e Amat s un exemple de prosa petica i el Llibre de les Bsties, de prctica de l'apleg. Quant la poesia d'amor catal depenia del mn dels trobadors i s'escribia en occit, i Ramon Llull iniciava una enfervorida redacci de llibres, aparegu la primera de les anomenades quantre grans crniques. La crnica s un gnere narratiu, a mig cam entre l'apopeia o pica, i la novel.la d'estudi i l'estudi histric. Les quatre grans crniques relaten uns 170 anys regnats de lacorona d'Arag i tenen un gran valor literari. La Crnica de Ramn Muntaner s un autntic llibre de memries i autobiografia. Durant tota l'poca medieval, es conrea un tipus de prosa anomenada moral i religiosa. 2. A cavall de dues edats: els segle d'or. El perode entre 1390 i 1490, entra en crisi la mentalitat feudal i s'imposa una concepci de ka vida diferent. A les acaballes del segle XIV i durant els dos segles segents s'introdueix el Renaixement. Anomenem Humanisme les manifestacions escites en el renaixement; Francesco Petrarca n's el primer gran model. En l'mbit catal destaca Bernat d'Esclot. La novel.la cavalleresca va significar la modernitzaci de la narrativa medieval, introduinthi una visi realista i satrica, i abandonant el contingut fantstic i meravells propi del llibre de cavalleries. Es posa fi a ala dependncia de la poesia catalana respecte d'una altra lengua i d'unes formes potiques que no corresponien a la realitat social del moment. Llengua Catalana Pgina 41

15

Continguts Estudi de la llengua Noci d'oraci composta. Les oracions coordinades. Norma i s Alternatives a la coordinaci copulativa Infinitius amb article Conjuncions de subordinaci. Sempre enllacen elements que fan la mateixa funci sintctica. Si la conjunci simplement enllaa, i no expressa cap altre relaci entre els elements units, la conjunci s copulativa. Si, a part d'enllaar expressa alguna altra relaci, la conjunci pot sser disjuntiva, causal, etc. Conjuncions de subordinaci. Enllacen elements que no fan la mateixa funci sintctica, sin que un d'ells s complement de l'altre. Entre els complements, les anomenats cirumstancialssn especialment difcils de classificar, puig que les circumstncies poden ser infinites. NORMA I S Continguts Estudi de la llengua 16

 Els constituents immediats de l'oraci. Oracions independents i incloses. Les funcions gramaticals. Tipus de predicats i estructura de l'oraci. Verbs intransitius i transitius. El complement directe (CD). El complement indirecte (CI) El complement preposicional regit (CR) El subjecte. Els complements adjunts. El complement predicatiu. Els datius no seleccionats pel verb. Norma i s El complement directe i la preposici. Els complements circunstancials temporals. Continguts Estudi de la Llengua Oracions amb ser i estar Predicats sense subjecte La impersonalitzaci sintctica Oracions passives Continguts Estudi de la Llengua Els constituends del SN Tipus de noms Modificadors prenominals Els complements del SN Els SN amb noms deverbals o predicatius Els adjectius dins el SN Els pronoms SN amb el nucli buit Norma i s: Abs de noms deverbals. Lo neutre. ESTRUCTURA DEL SINTAGMA NOMINAL Sintagma nominal Especificador Grup nominal Nucli 17

Complements NORMA I S La Maria vol una poma qu Qu vol La Maria ? Continguts Estudi de la llengua La modalitat oracional Les oracions interrogatives Les oracions imperatives Les oracions exclamatives Continguts Norma i s L'estructura informativa de l'oraci: tema i rema. Canvis d'ordre per rematitzaci. Canvis d'ordre per tematitzaci: la dislocaci NORMA I S

18