Guiaxarxesintercanvisolidari

Barcelona per lacci comunitria.
Guia de xarxes dintercanvi solidari
Ms informaci: www.bcn.cat/acciosocialiciutadania www.bcn.cat/serveissocials
Equip de treball Institut de Govern i Poltiques Pbliques (rea de Participaci i Moviments Socials) de la Universitat Autnoma de Barcelona Coordinaci: Gemma Ubasart i Gonzlez Equip dinvestigaci: Raimon Rfols i Esther Vivas Coordinaci: Direcci dAcci Social. Ajuntament de Barcelona
EDICI: Ajuntament de Barcelona. Acci Social i Ciutadania Coordinaci: Departament de comunicaci i direcci dAcci Social de lrea dAcci Social i Ciutadania. Ajuntament Barcelona Assessorament lingstic: Rosa Chico Disseny grfic i maquetaci: La Factoria del Anuncis Fotografies cedides per: Coberta: Gerard Alsina Interior: Arxiu Municipal, Carme de la Madrid, entitats: Mercat dIntercanvi de Sant Antoni, El Carret, Germinal del Poble Sec, Cydonia, Xarxa de Consum Solidari de Sants-Hostafrancs, Xarxa dIntercanvi de Coneixements i Serveis del Clot Camp de lArpa, BdT Sant Mart. Impressi: Grfiques Sierra, S.L DL: Desembre de 2009 Ajuntament de Barcelona. rea dAcci Social i Ciutadania
SUMARI
Presentaci Introducci Les iniciatives cviques dintercanvi solidari com a acci comunitria Les xarxes dintercanvi solidari La guia argumentada
.5 .7 .7 .8 .9
Algunes notes sobre les iniciatives socials dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona .11 Diversitat daccions .11 Lideratges .11 Participaci .13 Lgiques internes .17 Riquesa en lacci comunitria .17 Tipologia de xarxes dintercanvi solidari Bancs solidaris i banc de temps Xarxes dintercanvi de coneixements Xarxes dintercanvi de bns Cooperatives de consum agroecolgic Altres experincies dintercanvi Mercats dintercanvi solidari Iniciatives dintercanvi vries Iniciatives dintercanvi solidari a escoles i biblioteques .19 .19 .21 .23 .25 .28 .28 .30 .30
Xarxes dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona Barcelona ciutat Ciutat Vella Banc de Temps de la Barceloneta Espai Social de Magdalenes Banc de Temps del Raval Cooxino Associaci Salut i Famlia Tota Cuca Viu Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella
.31 .32 .34 .36 .37 .39 .41 .42 .43 .44 .46 .48 .50 .51 .52 .53 .54 .56 .58 .59 .60 .61 .63
Les Corts Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts Sarri - Sant Gervasi Germinal Farr Banc de Temps de Sarri - Sant Gervasi Germinal Sarri Grcia Les Trementinaires Banc de Temps de Grcia Xarxa dIntercanvi de Grcia (Xaingra) Ca La Torna - El Pinyol Vermell El Rusc LAixada La Tfona Les Verduretes Xarxa de Consum Solidari de Grcia Associaci de Comunitats Autofinanades
.64 .66 .68 .70 .71 .72 .74 .76 .77 .78 .80 .81 .82 .84 .85 .86 .88 .90 .92 .93 .95 .96 .98 .100
Eixample Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre El Guaret I un rave! Xarxa Comunitria de Sant Antoni Xarxa de Consum Solidari de Sant Antoni Sants-Montjuc Xarxa de Consum Solidari de Sants-Hostafrancs El Carret Germinal Poble Sec Germinal Sants Panxacontents
Horta-Guinard Associaci de Consum Ecolgic Pirineu EcoRocaguinarda Coop Horta (nom provisional) Nou Barris Userda9 Xarxa dIntercanvi de Coneixements de 9Barris
Presentaci
Sant Andreu Banc de Temps del Bon Pastor El Borr El Rec de Sant Andreu Sant Mart Xarxa dIntercanvi de Coneixements i Serveis del Clot - Camp de lArpa Cooperativa de Consum Ecolgic del Clot Banc de Temps de Sant Mart Cydonia Mespilus Verdneda .102 .104 .106 .107 .108 .110 .111 .112 .113 .115 .115
El Pla Municipal per a la Inclusi Social 2005-2010, dins de la lnia estratgica vinculada a lacci comunitria, especifica objectius relacionats amb la promoci dactuacions com el plans comunitaris, els bancs de temps o els projectes dintercanvi. En el perode de desenvolupament del pla shan dut a terme diverses actuacions
que denoten la ferma aposta per lacci comunitria i la necessitat de conixer, debatre i orientar les intervencions. Entre daltres, destaca lelaboraci de dos materials generats de manera participativa: el Marc municipal per a lacci comunitria, que estableix directrius metodolgiques i perfila la diversitat de dinmiques comunitries a la ciutat, i la Guia operativa dacci comunitria, que
5
Introducci
s un instrument amb propostes de treball i reflexions per facilitar-ne la prctica. La Guia de xarxes dintercanvi solidari s el tercer material que sha elaborat en aquest mbit. Permet endinsar-se i aprofundir en una dimensi que fins ara shavia de construir, una visi global i amb un cert detall de la diversitat de projectes. Les xarxes dintercanvi solidari sn una realitat cada cop ms arrelada i estesa a Barcelona: algunes tenen ja ms de dues dcades de vida, amb un origen vinculat als moviments venals de la ciutat, i daltres sn de creaci ms recent i estan lligades a altres collectius socials. Totes tenen en com el fet que teixeixen una xarxa associativa que ajuda a construir una ciutat ms habitable i fraterna per a tots i totes. La guia identifica 47 experincies concretes que van des dels bancs solidaris i bancs de temps fins a les cooperatives de consum agroecolgic, passant per les xarxes dintercanvi de bns i coneixements. Amb lelaboraci de la guia sha volgut conixer i reconixer la important i significativa tasca de dinamitzaci i inclusi social i relacional que suposen aquests projectes, promoure noves experincies, estimular la vinculaci entre les iniciatives aix com els lligams entre aquestes amb la dinmica del territori on estan immerses. Teixir una xarxa cada vegada ms mplia i forta, tant de les accions comunitries prpies del moviment associatiu i venal com de les vinculades a lacci municipal, permetr avanar cap una ciutat solidria, inclusiva i transformadora.
Les iniciatives cviques dintercanvi solidari com a acci comunitria

Lacci comunitria t com a objectiu transformar i construir ciutadania. Lacci comunitria es justifica en tant que motor de transformaci, de canvi tangible cap a territoris i comunitats ms inclusives. I planteja aquests canvis a partir de processos de protagonisme collectiu, de ciutadania activa amb capacitat relacional i constructiva.
En altres termes, lacci comunitria s la dinamitzaci de les relacions socials de cooperaci entre els membres dun determinat mbit o espai de convivncia a la ciutat (barris o escales de vens, centres o projectes educatius i sanitaris, esportius, etc.) per millorar el benestar quotidi de les persones1. Els eixos dactuaci que han de guiar lacci comunitria de la ciutat sn2:
1. Vegeu la Guia operativa dacci comunitria, Ajuntament de Barcelona. Acci Social i Ciutadania, 2009. 2. Vegeu Barcelona per lacci comunitria. Plans, projectes i accions comunitries. Ajuntament de Barcelona. Acci social i Ciutadania, 2007.
Un primer eix el formen els plans i projectes comunitaris. En aquest sentit, es fa referncia a dues lnees dactuaci: els plans de desenvolupament comunitari i els projectes comunitaris de serveis socials. Un segon eix est format per les accions comunitries dintercanvi i solidaritat. Aqu sinclouen les iniciatives cviques dintercanvi solidari i la promoci del voluntariat social. La present guia pretn aprofundir en la lnia dactuaci que t a veure amb les accions comunitries dintercanvi i solidaritat a la ciutat de Barcelona, i en concret amb les iniciatives cviques dintercanvi solidari: els bancs de temps, les xarxes dintercanvi de bns i coneixements i les cooperatives de consum agroecolgic. s cert que no estem parlant
8
duna realitat nova, ja que el moviment venal i altres moviments ciutadans des de fa molts anys impulsen iniciatives daquest tipus, i algunes de les experincies que es descriuen fins i tot tenen un parell de dcades dexistncia. El que podem destacar actualment s lexplosi numrica i la consolidaci dexperincies, junt amb la diversificaci daquestes pel que fa als objectius, la tipologia dels participants i les activitats.
Aix doncs, en nombrosos casos s destacable la radicaci activa en el territori daquestes experincies, que actuen com a generadores de noves dinmiques associatives i relacionals, alhora que construeixen capital social. Valors com la solidaritat, la cooperaci, la reciprocitat, la confiana, la transparncia i la responsabilitat es troben en la base daquestes experincies, i totes elles pretenen estendre i reforar els vincles ciutadans. En un moment de desplegament de lAcord Ciutad per una Barcelona Inclusiva, que es deriva del Pla Municipal per a la Inclusi Social, i de la potenciaci del treball comunitari a la ciutat, aquestes realitats dintercanvi solidari no podien quedar al marge. El coneixement i lacostament a aquestes realitats que sorgeixen del teixit social de la ciutat poden ser
un primer pas per a la consolidaci de sinergies positives entre diversos actors socials i institucionals en lmbit de lacci comunitria.
La guia argumentada
La present guia mostra la realitat dels bancs de temps i els bancs solidaris, les xarxes dintercanvi i les cooperatives de consum agroecolgic que hi ha a la ciutat de Barcelona. Cal apuntar, per, que a causa del dinamisme i la vitalitat daquestes iniciatives, i les limitacions de temps i espai, s possible que algunes daquestes accions no estiguin incloses a la guia. Sha elaborat, de cada una de les experincies, una fitxa que considera les dades bsiques. Per no noms sha volgut dur a terme una tasca descriptiva: a part de saber
9
Les xarxes dintercanvi solidari

El grau de desenvolupament dels bancs de temps, les xarxes dintercanvi i les cooperatives de consum agroecolgic comena a ser significatiu, i aix fa que resulti necessari emmarcar-lo en un context ms ampli que la descripci circumstancial.
Algunes notes sobre LES iniciatives socials dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona
qu hi ha, sha volgut comprendre i explicar aquesta realitat, i tot aix amb una doble intenci. En un primer moment, com a aposta cap a la consolidaci i creaci de noves experincies dintercanvi solidari. I en un segon moment, amb voluntat de fomentar lactivitat relacional entre les iniciatives dintercanvi solidari, i entre aquestes i el territori en el qual actuen. s per aix que abans dendinsar-nos en la descripci shan apuntat unes notes prvies que ens situen de manera ms interpretativa en la realitat que estem estudiant. Les fitxes contenen la informaci ms rellevant de cadascuna de les experincies: les dades bsiques (contacte, horaris) aix com tamb una petita descripci de lorigen i el desenvolupament de lexperincia, del funcionament, lactivitat i
10
les relacions que estableixen. La majoria daquest tipus diniciatives sn obertes a la participaci de les persones que ho desitgin, i per aix sha considerat interessant incloure aquestes dades bsiques a fi de possibilitar el contacte. I finalment cal explicar que aquesta guia s fruit de ladaptaci dun informe ms extens encarregat per lAjuntament de Barcelona a lInstitut de Govern i Poltiques Pbliques de la Universitat Autnoma de Barcelona. Sha volgut utilitzar un llenguatge planer perqu aquesta guia sigui til als tcnics i tcniques de lAdministraci pblica, les organitzacions socials i la ciutadania en general.
Abans de descriure cadascuna de les experincies, en aquest apartat sapunten algunes notes prvies que shan extret de lestudi de les iniciatives socials dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona.
Diversitat daccions
Una de les primeres conclusions a les quals sarriba s que les xarxes dintercanvi solidari que hi ha a la ciutat de Barcelona sn molt diverses entre si. Existeix fora pluralitat quant a les caracterstiques dels grups si sn ms o menys estables, si sn ms o menys alternatius, si tenen diferent origen segons lonada de protesta de la qual sorgeixen, aix com en referncia a les persones que hi participen diversitat sociocultural, i tamb en experincies i tipus de participaci associativa anterior.
Shan utilitzat diferents criteris per observar aquesta diversitat i establir un mapa substantiu de les xarxes dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona. Amb aquest objectiu, de cadascuna de les iniciatives se nha observat el tipus de lideratge, la participaci que es desenvolupa en cada una de les xarxes i les lgiques explicatives que en justifiquen lexistncia.
Lideratges
Utilitzant dos criteris lactor que lidera el sorgiment de lexperincia i si aquest lideratge s nic o compartit sha volgut dibuixar un mapa dexperincies.
11
Tipus dexperincia segons el lideratge

Entitat/ Instituci
Administraci local i altres entitats formalitzades i/o consolidades
Tipus de lideratge
nic Compartit Banc de Temps de la Barceloneta Banc de Temps del Bon Pastor Banc de Temps de Grcia Banc de Temps del Raval Banc de Temps de Sant Mart Banc de Temps de Sarri - Sant Gervasi Banc solidari dintercanvi de feines i serveis de lEixample Banc solidari de serveis gratuts de les Corts Espai Social de Magdalenes Associacions/cooperatives: Cydnia Germinal Xarxa de Consum Solidari I un rave! Tota cuca viu Userda9 El Rec de Sant Andreu Verdneda Xarxa dintercanvi de coneixements de 9Barris Xarxa dintercanvi de coneixements del Clot - Camp de lArpa Xarxa comunitria de Sant Antoni Xarxa dintercanvi de Grcia (Xaingra) Associaci de Comunitats Autofinanades Altres cooperatives de consum Mercats dintercanvi solidari Iniciatives dintercanvi solidari a escoles o biblioteques Intercanvis en els moviments juvenils
Aix doncs, shan tingut en compte les experincies... ...que sorgeixen a partir dun lideratge compartit entre lAjuntament de Barcelona i lAssociaci Salut i Famlia: els sis bancs de temps gestionats pel teixit associatiu dels barris; ...impulsades per associacions venals i altres entitats formalitzades i/o consolidades: el Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample, el Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts, lEspai Social de Magdalenes i algunes cooperatives de consum agroecolgic ms formalitzades; ...que en el seu inici troben un lideratge compartit entre collectius i associacions formalitzades amb altres de poc formalitzades: Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris, Xarxa dInter-
Associacions de vens i altres entitats formalitzades i/o consolidades
canvi de Coneixements del Clot - Camp de lArpa, Xarxa Comunitria de Sant Antoni, Xarxa dintercanvi de Grcia i lAssociaci de Comunitats Autofinanades. i altres experincies menys estructurades que shan considerat a manera dexemple3. Tot i que hi ha una tendncia cap a lideratges compartits, les associacions de vens i altres entitats cviques encara mantenen la capacitat de tirar endavant iniciatives de manera autnoma respecte a lAdministraci, les cooperatives i altres entitats socials.
Collectius i associacions formalitzats amb daltres que ho sn menys
Participaci
Continuant amb la voluntat destablir tipologies, i una vegada estudiats els lideratges, apareix com a pertinent
3. Algunes daquestes iniciatives tan sols queden apuntades a la guia. Cal dir que sn nombroses i es troben en expansi.
Collectius informals
Font: elaboraci prpia. 12 13
conixer el tipus de participaci que es dna en cada una de les iniciatives. Si b quan parlvem de lideratges ens referem als collectius que emprenien la tasca en el seu origen, quan parlem de participaci ens referim a la tipologia de persones que impulsen, coordinen o son usuries de les iniciatives dintercanvi solidari. Participaci en lespai de coordinaci La majoria de les persones que formen part dels espais de coordinaci (que prenen diferents noms i formes) de les xarxes dintercanvi solidari analitzades tenen experincia prvia en lmbit associatiu, per tant podem parlar de persones amb una cultura cvica participativa. En la procedncia associativa de les persones que participen en els espais de coordinaci shan pogut identificar diver14
sos espais de participaci en el passat i, que ajuden a explicar el present. Es tracta duna tipologia ideal, que en la realitat es relativitza, per que ens permet entendre un xic ms aquestes experincies dintercanvi. Per tant, doncs, sestableixen les categories segents: Persones que participaven en el voluntariat clssic ara es troben en els bancs de temps coordinats per lAssociaci Salut i Famlia i gestionats pel teixit associatiu dels barris. Dirigents del moviment venal (federat o ms heterodox) impulsen i coordinen el Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample, el Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts, lEspai Social de Magdalenes i la Xarxa Comunitria de Sant Antoni.
Militants del mn de leducaci i cooperaci als anys vuitanta dinamitzen la Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris i la Xarxa dIntercanvi de Coneixements del Clot - Camp de lArpa. Activistes de lltim cicle de protesta (1994-2004)
conformen experincies com la Xarxa dIntercanvi de Grcia i les cooperatives de consum agroecolgic.
Lestabliment daquests espais tamb ens permet analitzar les relacions que es produeixen entre ells:
Moviment venal
Militants del mn educatiu
Voluntariat clssic
Activistes del final dels anys noranta
15
Aix doncs, una srie de conceptes relacionals conformen aquest diferents espais del teixit social: En un primer moment, als espais conformats pel moviment venal i pels activistes del final dels anys noranta els relaciona el concepte de dret a la ciutat. En un segon moment es pot apuntar que la relaci entre els activistes del final dels noranta i el voluntariat clssic es fonamenta en les idees del decreixement. En un tercer moment, la relaci entre els militants del mn educatiu i el moviment venal podem dir que es vehicula amb la idea de barri. I per acabar, els militants del mn educatiu i els activistes del final dels anys noranta posen molt pes en la transformaci social.
16
Usuaris de la xarxa Si ens fixem en les persones usuries de les diverses xarxes dintercanvi solidari es poden establir tamb diferncies entre iniciatives: Hi ha un primer grup dexperincies en qu s bastant acusada la divergncia subjectiva entre lequip coordinador i els participants (la majoria de bancs de temps i les xarxes dintercanvi). En un segon grup, la coincidncia entre aquests dos mbits de participaci en la iniciativa s quasi total (Xarxa dIntercanvi de Grcia, lEspai Social de Magdalenes i moltes cooperatives de consum). Un tercer grup es configura com un espai intermedi en qu el grup coordinador est format per un mixt subjectiu entre usuaris sense experincia associativa pr-
via i persones que s que en tenen (Banc de Temps de la Barceloneta, Xarxa Comunitria de Sant Antoni i Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample).
Lgiques internes
Tamb es poden observar tres lgiques internes que motiven el sorgiment daquestes experincies. Cal dir, per, que en totes elles hi ha algun component de les tres, i que per tant no podem parlar de models purs: Lgica del temps. El temps i el repartiment desigual daquest, sobretot per raons de gnere i generacionals, s un dels principals motius que es troben en les argumentacions dels primers projectes de banc de temps que simpulsen en diferents mbits geogrfics.
Lgica del coneixement. El repartiment i lextensi del coneixement s una de les principals preocupacions deducadors compromesos amb la transformaci social. Aquesta idea impulsa les diverses xarxes dintercanvi. Lgica del consum. La voluntat de seguir criteris ecolgics i socials en el moment de consumir ha portat a la generaci diniciatives ciutadanes com sn les xarxes dintercanvi de bns i les cooperatives de consum agroecolgic, entre daltres.
Riquesa en lacci comunitria

Lexistncia daquestes xarxes i iniciatives dintercanvi solidari implica ms riquesa i complexitat en lacci comunitria de la ciutat. Es constata que lacci comunitria no noms simpulsa des de
17
Tipologia de xarxes dintercanvi solidari

lAdministraci pblica, sin tamb des del teixit social. A ms, lacci comunitria guanya potencialitat en ferne partcip la societat civil organitzada. En aquest sentit, doncs, les xarxes dintercanvi solidari poden generar sinergies positives amb els recursos endegats pels Serveis Socials municipals, aix com tamb els plans comunitaris i les iniciatives de foment del voluntariat i el bon venatge. Aquestes xarxes poden augmentar la quantitat i la qualitat de lacci comunitria als barris de la ciutat. Cal apuntar tamb que la pluralitat que hi ha entre les iniciatives, tal com hem descrit, afegeix diversificaci quant als espais als quals pot arribar el treball comunitari. Hi ha mbits on lAdministraci no pot arribar b per falta de recursos, b per la naturalesa dactor que t i en els quals part del teixit
18
associatiu es mou amb facilitat. En una aposta per una Barcelona inclusiva, cada actor, des de la seva particularitat, pot aportar elements que sumin al projecte compartit. Aquestes xarxes, doncs, poden fer augmentar els espais de lacci comunitria i arribar a ms col lectivitats. En aquest sentit, s interessant apostar pel suport a aquestes experincies, aix com tamb pel treball en la construcci de ponts fluids entre actors socials diversos i tamb actors institucionals. s important comptar amb el teixit social per impulsar poltiques pbliques dinclusi, per tamb cal dir que s necessari apostar per un teixit social dinmic, autnom i fort, que desenvolupi iniciatives des de la seva independncia, i estableixi espais de collaboraci digual a igual amb lAdministraci.
A continuaci es desplega una tipologia de xarxes dintercanvi solidari presents a la ciutat de Barcelona amb una petita descripci de cadascuna.
Bancs solidaris i bancs de temps

A la ciutat de Barcelona, els bancs solidaris i els bancs de temps tenen una histria de quasi dues dcades de vida.
Lany 1990 es crea el Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample, una iniciativa impulsada per lAssociaci de Vens de lEsquerra de lEixample amb el suport de la Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona. Lany 1997 neix un altre projecte dintercanvi amb el suport de lAssociaci de Vens de la Zona Oest del districte de les Corts: el Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts.
19
Desprs daquestes iniciatives sorgides en el si del moviment venal al final dels anys noranta, lAssociaci Salut i Famlia dna un impuls a la creaci de bancs de temps a travs dun projecte europeu que portava per ttol Compartir: promovent el repartiment dels temps entre homes i dones, desenvolupat en el marc del Programa dAcci Comunitria per la Igualtat dOportunitats entre Dones i Homes de la UE (1997-99). El primer banc de temps que es crea fruit daquesta iniciativa s al Casal Montserrat, una experincia en la qual les qestions de gnere tenen un pes fora destacat. A partir daquest moment es consolida una relaci estable entre lAssociaci Salut i Famlia i lAjuntament de Barcelona, i sestableix un conveni per a la creaci, el suport i la gesti dels bancs de temps a la ciutat de Barcelona.
20
Avui, coordinats per lAssociaci Salut i Famlia, hi ha sis bancs de temps gestionats pel teixit associatiu dels barris. En la creaci de cadascun hi ha un acord de collaboraci entre lAjuntament de Barcelona i lentitat gestora. De manera independent a aquesta associaci, segueixen treballant el Banc dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample i el Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts. Durant anys tamb va funcionar el Punt dIntercanvi de la Sagrada Famlia, primer amb seu al centre cvic del barri i posteriorment a lassociaci de vens. Segons Llena4 els bancs de temps (o bancs solidaris) es poden definir com bancs que no acumulen diners ni ofereixen diners amb linte4. Vegeu Recio, C.; Mndez, E.; Alts, J. (2009) Los bancos de tiempo. Experiencias de intercambio no monetario. Barcelona: Gra (p. 6).
rs corresponent. La seva filosofia principal s la doferir la possibilitat dintercanvi de serveis entre les persones que sen fan scies, no necessriament de manera directa o immediata, sin quan aquestes els necessiten. Les persones que participen en aquestes experincies ofereixen el seu temps fent determinats serveis a canvi del temps daltres persones; aix doncs, la unitat de mesura s lhora. Entre els serveis que sofereixen es troben petites reparacions domstiques, traduccions, sessions de massatge, classes de cuina, acompanyament de persones dependents i un llarg etctera. Aix, actualment, a la ciutat de Barcelona ens referim a les iniciatives segents: Banc de Temps de la Barceloneta (p. 36) Banc de Temps del Raval (p. 39)
Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample (p. 48) Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts (p. 66) Banc de Temps de Sarri - Sant Gervasi (p. 71) Banc de Temps de Grcia (p. 77) Banc de Temps del Bon Pastor (p. 104) Banc de Temps de Sant Mart (p. 112)
Xarxes dintercanvi de coneixements

Lorigen de les xarxes dintercanvi de coneixements es troba als anys setanta a Frana, quan alguns mestres comencen a introduir noves metodologies daprenentatge a laula. La idea central que vehiculava aquestes iniciatives era el fet que tothom podia ensenyar quelcom, i que per tant era bo compartir i intercanviar coneixe21
ment. Xarxes daquest tipus es posen en marxa a diverses escoles, experincies amb el suport tamb de pares, mares i estudiants amb lobjectiu destimular laprenentatge. Aquests projectes es van anar consolidant i expandint en lespai: van traspassar les fronteres de Frana per tamb les fronteres de lescola. Ja no es tractava duna iniciativa estrictament educativa, sin que passava a ser un bon un instrument de generaci de xarxes socials i de treball comunitari. Segons Recio5, la xarxa dintercanvi de coneixements s una altra de les formes possibles de dur a terme intercanvis al marge de les xarxes dintercanvi comercial. Si b la idea s la mateixa [que la dels bancs del temps i els bancs solidaris], ja que es
5. Vegeu Recio, C.; Mndez, E.; Alts, J. (2009) Los bancos de tiempo. Experiencias de intercambio no monetario. Barcelona: Gra (p. 80).
dna una lgica dintercanvi, el que mou la xarxa dintercanvi de coneixements s el saber fer. Lobjectiu daquestes xarxes s donar coneixement i rebre coneixement. Aquestes xarxes ciutadanes arriben a Catalunya al principi dels anys noranta. La primera experincia es desenvolupa a lEscala, desprs que els seus impulsors haguessin conegut algunes realitats franceses fruit de la participaci en unes jornades lany 1991. Posteriorment es creen altres xarxes. Recio apunta que a Castelldefels, Salt, Sant Feliu del Llobregat, Cornell de Llobregat i Figueres, aix com tamb als districtes de Sant Antoni, Sant Andreu i Nou Barris, hi ha experincies daquest tipus o nhi ha hagut. Normalment aquestes iniciatives neixen vinculades a projectes educatius i tamb a experincies venals
del territori. Per exemple, la Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris neix al principi dels anys noranta per limpuls duns mestres de lEscola dAdults Freire. Posteriorment traslladen la seva activitat al Centre Cvic Tom i Guida del barri de Roquetes, on desenvolupen la xarxa dintercanvi de coneixements i tamb participen en les xarxes ciutadanes i venals del barri i el districte. A la ciutat de Barcelona actualment hi ha la Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris, la Xarxa dIntercanvi de coneixements del Clot - Camp de lArpa (impulsada per la vocalia de medi ambient de lassociaci de vens). Durant anys va funcionar la Xarxa dIntercanvi de Sant Andreu. Tamb cal tenir en compte que si b la Xarxa Comunitria de Sant Antoni i la Xarxa dIntercanvi de Grcia inicien la seva
activitat com a xarxes dintercanvi de bns, avui estan introduint la qesti de lintercanvi de coneixements en la seva activitat. Aix, actualment, a la ciutat de Barcelona ens referim a les iniciatives segents: Xarxa dIntercanvi de Coneixements de 9Barris (p. 100). Xarxa dIntercanvi de Coneixements del Clot - Camp de lArpa (p. 110).
Xarxes dintercanvi de bns

Les xarxes dintercanvi de bns que hi ha a la ciutat de Barcelona es creen ja entrada la dcada del 2000. Aquestes xarxes estan impulsades per persones que han participat en diversos moviments socials que es desenvolupen durant el cicle de protesta que va del 1994
23
22
(laixecament zapatista) al 2004 (les ltimes mobilitzacions massives contra la guerra) al nostre pas. Sn anys en qu diversos moviments juvenils prenen fora (el moviment estudiantil, per lokupaci i la insubmissi) aix com tamb es desenvolupa el moviment global i contra la guerra en el tombant de millenni. En aquest marc una generaci dactivistes es forma en el terreny
associatiu i aix algunes de les iniciatives dintercanvi que estudiem han de ser enteses des daquest prisma. Aquestes xarxes neixen seguint una lgica de crtica al consumisme i de foment dun consum responsable, amb criteris ecolgics i socials. Les primeres iniciatives que es duen a terme estan relacionades amb la creaci de mercats din-
tercanvi solidari puntuals, posteriorment es consoliden xarxes ms estables dintercanvi de bns, i avui fins i tot sintrodueix la qesti de lintercanvi de serveis i coneixements. Pot ser que, amb vista a un futur, la multiplicitat de mercats dintercanvi solidari que es duen a terme a tots els districtes de la ciutat de Barcelona consolidin alguna xarxa ms estable daquest tipus. Aquestes experincies tenen una relaci fluida amb la Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris i amb diverses cooperatives de consum agroecolgic. Aix, avui dia, a la ciutat de Barcelona ens referim a les iniciatives segents: Xarxa Comunitria de Sant Antoni (p. 53). Xarxa dIntercanvi de Grcia (p. 78).
Cooperatives de consum agroecolgic

Les cooperatives de consum agroecolgic sn associacions formals o informals de persones que busquen consumir duna altra manera, amb criteris socials i ecolgics, i amb una relaci directa amb el productor/pags. Alguns daquests grups de consum es constitueixen formalment com a cooperatives, per la majoria no6. Aquestes cooperatives actuen en els diferents barris de la ciutat com a nuclis generadors de xarxes de confiana, ajuda mtua i bon venatge. A ms, moltes es relacionen amb bancs de temps o xarxes dintercanvi solidari del territori, i algunes promouen tamb punts dintercanvi solidari.
6. Malgrat les imprecisions, usarem la denominaci cooperativa de consum agroecolgic per fer referncia a aquesta realitat en aquesta guia.
24
25
Trobem diferents etapes en la creaci de les cooperatives de consum a Barcelona. Germinal va ser-ne la pionera lany 1993, per el boom dexpansi de les cooperatives de consum a Barcelona va ser sobretot a mitjan any 2000, coincidint amb el perode de postmobilitzacions antiglobalitzaci i antiguerra. A ms tamb podem trobar diferents models dorganitzaci:
Cooperatives constitudes com a tals, com ara Germinal o Cydonia (sn una minoria). Cal tenir en compte que Germinal t diversos grups: el primer Germinal va ser el de Sarri, i a partir daqu sen van constituir altres grups cada un amb autonomia per coordinats entre si com Germinal Sarri, i Germinal Farr a Barcelona i tamb Germinal Rub. Daltres constitudes com a associacions, amb lobjectiu
de tenir un marc legal mnim. Daltres que formen part dun projecte ms ampli, com la Xarxa de Consum Solidari: una de les seves rees de treball sn els grups/ cooperatives de consum (en t quatre a Barcelona: Sant Antoni, Ciutat Vella, Eixample Esquerre i Grcia). Daltres formen part dateneus, associacions o centres socials okupats. Nhi ha daltres que no tenen cap tipus de marc legal quant a forma dorganitzaci.
tenen un nivell de formalitzaci baix. Aix, actualment, a la ciutat de Barcelona ens referim a les iniciatives segents: Cooxino (p. 41) Tota Cuca Viu (p. 43) Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella (p. 44) Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre (p. 50) El Guaret (p. 51) I un rave! (p. 52) Xarxa de Consum Solidari de Sant Antoni (p. 54) Xarxa de Consum Solidari de Sants-Hostafrancs (p. 58) El Carret (p. 59) Germinal Poble Sec (p. 60) Germinal Sants (p. 61) Panxacontents (p. 63) Germinal Farr (p. 70) Germinal Sarri (p. 72) Les Trementinaires (p. 76)
27
Ms endavant incorporem una fitxa per a cada una daquestes realitats de la ciutat de Barcelona. Algunes delles tenen poca informaci perqu o b sn iniciatives de recent creaci o b
26
Ca la Torna - El Pinyol Vermell (p. 80) El Rusc (p. 81) LAixada (p. 82) La Tfona (p. 84) Les Verduretes (p. 85) Xarxa de Consum Solidari de Grcia (p. 86) Associaci de Consum Ecolgic Pirineu (p. 92) EcoRocaguinarda (p. 93) Coop Horta (p. 95) Userda9 (p. 98) El Borr (p. 106) El Rec de Sant Andreu (p. 107) Cooperativa de Consum Ecolgic del Clot (p. 111) Cydonia (p. 113) Mespilus (p. 115) Verdneda (p. 115)
Altres experincies dintercanvi

A tall dexemple, i sense voluntat dexhaustivitat, shan apuntat algunes experincies dintercanvi solidari que no es poden encabir en cap de les categories anteriors. Aix doncs, a la ciutat de Barcelona fem referncia a les iniciatives segents en forma de fitxa: Espai Social de Magdalenes (p. 37) Associaci de Comunitats Autofinanades (p. 88) A part daquestes, tamb apuntem altres iniciatives menys formalitzades per que poden ser dinters per al lector. Mercats dintercanvi solidari El mercat dintercanvi de bns s una de les formes ms senzilles dintercanvi solidari que es duu a terme a
la ciutat. Les persones hi intercanvien bns sense la presncia de la moneda. Solen ser experincies puntuals, coincidint amb alguna festa o celebraci, per en alguns casos es van repetint com a activitat. En alguns casos, com la Xarxa dIntercanvi de Grcia o la Xarxa Comunitria de Sant Antoni, sacaben consolidant projectes ms amplis i formalitzats. Tamb cal dir que a vegades es produeix una dinmica en certa manera diversa a lanterior: cooperatives de consum o altres entitats impulsen aquests mercats dintercanvi solidari. Aqu sesmenten algunes de les entitats o espais que duen a terme mercats dintercanvi solidari a la ciutat: Ateneu Popular Octubre. Casal Independentista Poble Nou Associaci Cultural Ningn Lugar Associaci Cultural Albricias
Portal Nou Ateneu Popular de Nou Barris Casal Popular la Forja del Clot Casal de la Prospe Centre Cvic Pati Llimona Centre Cvic Convent de Sant Agust Centre Cvic Sagrada Famlia Centre Cvic del Bess Centre Cvic del Parc -Sandaru Centre Cvic Matas i Ramis Ludoteca El Galliner Centre Cvic Zona Nord Centre Cvic Porta-Sller Centre Cvic Sant Mart Centre Cultural Garcilaso Centre Cvic el Coll Espai Jove Boca Nord Espai Obert Espai Social de Magdalenes Germinal Sants i Assemblea de Barri Mercat de la Pua del Camp den Grassot Portal Nou Sants Barri Cooperatiu
29
28
Xarxes dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona

Iniciatives dintercanvi solidari a escoles i biblioteques Tamb shan identificat experincies dintercanvi solidari a escoles i biblioteques de la ciutat. Aquestes tenen objectius explcitament pedaggics en el primer cas, i de foment de la lectura sobretot en el segon cas. Sapunten algunes experincies que sn sols una mostra daquesta realitat dintercanvi solidari: les dues biblioteques de Grcia, la biblioteca de Nou Barris, les biblioteques de la UPC i el CEIPM Patronat Domnech. Iniciatives dintercanvi vries En un ltim calaix destaquem algunes experincies dintercanvi solidari que es desenvolupen en diversos espais. Des duna xarxa entre presons fins a iniciatives del moviment okupa o altres moviments contraculturals i juvenils: el Banco Comn de Conocimientos de Platoniq, el Grup de Treball D (treball en xarxa dintercanvi de coneixements a les presons), la Redbcn (Red de Intercambio Solidario de Economa Alternativa de Barrio de Barcelona) de la Red Global Ahimsa o Lost and Found.
A continuaci es presenten les fitxes de cada una daquestes xarxes dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona. Shan classificat les iniciatives ciutadanes per districtes. A les fitxes shan incls les dades bsiques i de contacte del projecte, lactivitat que du a terme, lorigen i el desenvolupament de lexperincia i la composici i el funcionament del grup.
De manera ms genrica, i per a cada grup dexperincies, se nhan exposat tamb els objectius. Amb aquesta informaci sha prets dibuixar un mapa de les realitats dintercanvi a la ciutat de Barcelona i alhora oferir, a totes aquelles persones que hi puguin estar interessades, la informaci necessria per accedir-hi.
30
31
Xarxes dintercanvi solidari a Barcelona per districtes

Bancs solidaris Xarxes Xarxes Cooperatives i bancs dintercanvi de dintercanvi de consum de temps coneixements de bns agroecolgic Altres Totals
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Monjuc
Les Corts
Sarri Sant Gervasi
Grcia
10
Horta-Guinard
Nou Barris
Sant Andreu
Bancs de temps i bancs solidaris Xarxes dintercanvi de coneixements Xarxes dintercanvi de bns Cooperatives de consum agroecolgic Altres
Sant Mart
Total
31
46
32
Ciutat Vella
Accions comunitries dintercanvi solidari Banc de Temps de la Barceloneta Espai Social de Magdalenes Banc de Temps del Raval
Tipologia Bancs solidaris i bancs de temps Altres
Barri Barceloneta
Gtic
Bancs solidaris i bancs de temps Cooperatives de consum agroecolgic Bancs solidaris i bancs de temps Cooperatives de consum agroecolgic Cooperatives de consum agroecolgic
Raval
Cooxino
Raval
Associaci Salut i Famlia Tota Cuca Viu
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella
34
Banc de Temps de la Barceloneta

Adrea: Conreria, 1-9 08003 Barcelona (Centre Cvic de la Barceloneta) Horari: dilluns i dimecres de 16.00 a 18.00 Contacte: Maria Eugenia Piola (aba08003@yahoo. com / info@aba.cat) Entitat impulsora: Associaci Barceloneta Alerta Telfon: 932 563 312 Web: www.aba.cat
del 2007 com un projecte sorgit del Pla Comunitari destinat especficament a la gent gran. La iniciativa del banc de temps sorgeix de les tcniques del Pla Comunitari i de lOficina dAtenci a la Gent Gran de Districte, per aviat obt una resposta positiva de vens i venes. Es crea una secretaria que est dinamitzada en un inici per sis persones i actualment per tres.
tes ltimes sn assemblees i reunions ms ldiques en les quals es duen a terme diversos tallers. La relaci del banc de temps amb les entitats i lAdministraci es fa a travs del Pla Comunitari i lAssociaci Barceloneta Alerta en lmbit del barri i a travs de Salut i Famlia en lmbit de la ciutat.
camp de les noves tecnologies: intercanvi de coneixements, de software i de continguts digitals.
Origen i desenvolupament de lexperincia

LEspai Social de Magdalenes s un projecte ubicat a Ciutat Vella que t per objectiu fomentar lautogesti, aix com promoure i allotjar iniciatives que garanteixin lexercici i la defensa daquells drets que no es troben actualment garantits en les poltiques vigents: dret a lhabitatge, dret a la ciutat, dret a la llibertat de moviments de les persones migrants, dret a la participaci poltica i dret al lliure accs i producci de cultura. LEspai Social de Magdalenes ha esdevingut des de la seva creaci un projecte pblic obert als moviments socials i al teixit associatiu del barri. Ha generat xarxes i iniciatives culturals i polti37
Composici i funcionament del grup

El grup s bastant divers tant pel que fa a edats com a procedncies. Est format per unes 38 persones, totes voluntries, la majoria de les quals viu al barri de la Barceloneta. Hi ha tres espais: les reunions entre secretaries de tots els bancs de temps de la ciutat coordinades per Salut i Famlia, les reunions de la secretaria del Banc de Temps de la Barceloneta i les trobades dusuaris. Aques-
Espai Social de Magdalenes

Adrea: Magdalenes, 1315, bxs. 08002 Barcelona Contacte: http://magdalenes.net/?q=ca/feedback Web: www.magdalenes.net
Activitat
Es tracta dun banc de temps tradicional en el qual sintercanvien serveis i on la unitat de canvi s lhora. Es fan algunes trobades i activitats ldiques a part de lactivitat quotidiana dintercanvi.
Activitat
Entre les moltes activitats que es fan a lEspai Social de Magdalenes destaquen aquelles relacionades amb lintercanvi solidari en el

El Banc de Temps de la Barceloneta es crea a loctubre
36
ques des de les quals shan articulat i sarticulen respostes i solucions a les problemtiques i els reptes socials que experimenta actualment el centre histric de Barcelona: la creixent gentrificaci, lassetjament immobiliari, la pressi turistificadora, lxode poblacional i dactivitats, i el debilitament de les xarxes socials existents i dacollida de poblaci nouvinguda.

Lactivitat i la gesti de lEspai Social de Magdalenes es duu a terme a travs de reunions peridiques entre els seus membres. A part de lactivitat central, hi ha grups que es responsabilitzen diniciatives concretes, ja sigui relacionades amb la salut, amb el programari lliure, amb les poltiques dhabitatge... LEspai Social de Magdalenes tamb
38
acull el projecte Salut, Autogesti i Comunitat (SAC) (http://elsac.wordpress.com/), en el marc del qual hi ha la idea dimpulsar un banc de temps. LEspai Social de Magdalenes ha esdevingut un centre de trobada dassociacions venals, moviments de defensa del dret a lhabitatge, moviments de defensa dels drets de les persones migrants aix com diniciatives que promouen ls del programari lliure i aposten per un accs no restrictiu a la producci i distribuci cultural.
Banc de Temps del Raval

Adrea: Sant Pau, 82 08001 Barcelona (Associaci Sociocultural Ibn Batuta) Contacte: Roco Cuevas (bancdeltempsdelraval@ ravalnet.org) Entitats impulsores: Associaci Sociocultural Ibn Batuta i Associaci Tot Raval Telfon: 933 293 054 Web: www.ascib.net/
Activitat
Es tracta dun banc de temps tradicional en el qual sintercanvien serveis i on la unitat de canvi s lhora. Malgrat tot, all que sintercanvia s fora diferent a la resta de bancs de temps de la ciutat. Es tracta de serveis i coneixements relacionats amb la diversitat cultural, molt present al barri en el qual est inserit. Sn freqents els intercanvis relacionats amb laprenentatge de llenges, la cuina o lorganitzaci de viatges.
39

El Banc de Temps del Raval sinicia lany 2004 fruit de la collaboraci entre lAssociaci Sociocultural Ibn Batuta i lAssociaci Tot Raval. A partir del 2005, i durant dos anys, el Banc de Temps t el suport duna persona remunerada a mitja jornada. Fins a lany 2009 funciona al Centre Cvic Drassanes i es trasllada posteriorment als locals de lesmentada associaci.

El setembre del 2009 al Banc de Temps del Raval hi ha inscrites 162 persones, de les quals unes 40-50 fan intercanvis. s un banc de temps peculiar quant a la seva composici: hi ha un component bastant elevat de persones nouvingudes (la meitat) i s destacable la seva joventut (un 82% es
40
troben a la franja entre 18 i 35 anys). La forma dorganitzaci s similar als altres bancs de temps dinamitzats per lAssociaci Salut i Famlia: reunions de la mateixa secretaria, jornades de socis amb un caire ms ldic i la participaci de la secretaria en les reunions que organitza Salut i Famlia cada tres mesos. A ms del treball en xarxa entre bancs de temps a travs de lAssociaci Salut i Famlia, el Banc de Temps del Raval tamb estableix relacions amb el barri. LAssociaci Tot Raval i altres entitats difonen la seva activitat mitjanant el banc de temps.
Cooxino
Adrea: Vistalegre, 15 08001 Barcelona Contacte: casasoli@pangea.org Web: http://casasoli.pangea.org

La cooperativa es va formar lany 2008 i es troba a la Casa de la Solidaritat, al Raval.

La cooperativa compta unes vint unitats de consum que sorganitzen de manera assembleria.
Activitat
Abasteix de productes agroecolgics els seus membres.
41
Associaci Salut i Famlia

Adrea: Via Laietana, 40, 3r-2B 08003 Barcelona Contacte: Josefina Alts (jaltes@saludyfamilia.es) Telfons: 932 682 453 / 933 197 688 Web: www.saludyfamilia.es

Lassociaci comena a treballar en relaci amb els bancs de temps a partir dun projecte europeu que lidera en el bienni 1997-1999. LAssociaci Salut i Famlia des del 1999 collabora estretament amb lAjuntament de Barcelona i el teixit social dels barris per tal dimpulsar-los a tots els districtes de la ciutat. Mitjanant un conveni de collaboraci anual amb lAjuntament de Barcelona, sofereix a les entitats cviques informaci i assessorament sobre el projecte, formaci inicial a les persones voluntries, formaci permanent a les secretaries i una jornada anual dintercanvi dexperincies a escala local, nacional i internacional. LAssociaci Salut i Famlia coordina les reunions trimestrals dels bancs de temps de Barcelona, dinamitza i dna suport a les
secretaries; fa difusi del projecte a diferents mitjans de comunicaci i participa en trobades internacionals.
Tota Cuca Viu

Adrea: Mestres Casals i Martorell, 18 08003 Barcelona Contacte: totacucaviu@mesvilaweb. com

El treball de lassociaci es divideix en quatre rees: maternitat en risc, conciliaci de la vida laboral i la familiar (amb el projecte de bancs de temps), migraci, i suport a dones i famlies. En relaci amb els bancs de temps hi ha una coordinadora que s lencarregada de les tasques de dinamitzaci i lideratge dels bancs de temps.
Activitat
La cooperativa obre una tarda a la setmana en la qual els socis i scies es troben per recollir la comanda i el producte en estoc. La cooperativa Tota Cuca Viu organitza algunes activitats de sensibilitzaci com la visita als seus provedors, entre daltres.
Activitat
LAssociaci Salut i Famlia impulsa i coordina els bancs de temps a la ciutat de Barcelona aix com en altres ciutats de lEstat espanyol. Tamb participa en coordinacions daquesta experincies en lmbit europeu.

La cooperativa es va crear lany 2001 i va ser la primera cooperativa de consum al districte de Ciutat Vella. Originriament estava vinculada a la cooperativa Germinal.
43
42

Tota Cuca Viu sorganitza a partir del treball voluntari dels seus membres a travs de comissions de treball que permeten garantir el funcionament de la cooperativa. Tota Cuca Viu forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella

Adrea: Pl. Sant Agust Vell, 15 08002 Barcelona Horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 i de 17.30 a 20.30 Contacte: ciutatvella@xarxaconsum. org; grupsdeconsum@ xarxaconsum.org Web: www.xarxaconsum.net
carrega de facilitar el consum setmanal de productes agroecolgics als seus socis i scies. Per fer-ho disposa dun equip de persones contractades. Per la seva banda, els socis sorganitzen en diferents comissions (productes de confiana, organitzaci dels socis, assemblea general) que agrupen membres de tots els grups de consum de lorganitzaci.
associacions, entitats i botigues locals a Barcelona (Ciutat Vella, Eixample Esquerre, Grcia, Sant Antoni, Hostafrancs-Sants) i a lHospitalet de Llobregat. La Xarxa de Consum Solidari forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.

La Xarxa de Consum Solidari es va crear lany 1996, per el seu primer grup de consum de productes agroecolgics no es va constituir fins a lany 2004. Aquest grup de consum es va muntar a la mateixa botiga de lorganitzaci a Ciutat Vella. A partir daqu la Xarxa de Consum Solidari ha ampliat el nombre de grups de consum i avui dia compta sis grups de consum en aliana amb

El grup de la Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella t unes cinquanta unitats de consum. Els seus socis sorganitzen a partir duna assemblea que se celebra peridicament, a la vegada que participen en diferents comissions de treball com la Comissi de Productes de Confiana. Els socis i scies tamb fan sortides per conixer els provedors del grup.
Activitat
La Xarxa de Consum Solidari s una associaci de comer just amb diverses rees de treball (cooperaci al desenvolupament, sensibilitzaci, importaci i comercialitzaci de productes, socis, botiga), entre les quals destaca lrea de cooperatives i grups de consum. Aquesta rea sen44
45
Eixample
Accions comunitries dintercanvi solidari Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample Xarxa de Consum Solidari de lEixample El Guaret
Tipologia Bancs solidaris i bancs de temps
Barri Antiga Esquerra de lEixample
Cooperatives de consum agroecolgic Cooperatives de consum agroecolgic
Nova Esquerra de lEixample Sagrada Famlia
I un rave!
Sagrada Famlia
Bancs de temps i bancs solidaris

Xarxa Comunitria de Sant Antoni Xarxa de Consum Solidari de Sant Antoni Xarxes dintercanvi de bns Cooperatives de consum agroecolgic Sant Antoni Sant Antoni
Xarxes dintercanvi de coneixements Xarxes dintercanvi de bns Cooperatives de consum agroecolgic Altres
46
Activitat
Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample

Adrea: Av. Roma, 139, bxs. 08011 Barcelona (Associaci de Vens i Venes de lEsquerra de lEixample) Horari: de dilluns a divendres de 9.00 - 11.00 i de 17.00 a 21.00 Contacte: Cosme Sal (avvee@suport.org) Entitat impulsora: Associaci de Vens i Venes de lEsquerra de lEixample Telfon: 934 532 879 Web: www.avvee. voluntariat.org/vocalies/ intercanvi_i_serveis.html
Es tracta dun banc solidari en el qual sintercanvien serveis i on la unitat de canvi s lhora. s la primera experincia daquest tipus que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona.
de lassociaci de vens. Ms tard es crea un grup motor que s el que coordina i impulsa el projecte. Posteriorment el projecte sinsereix en la Vocalia dIntercanvi de Feines i Serveis de lAssociaci de Vens i Venes.

El Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis comena a funcionar lany 1990. Al final del 1989 la Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona (FAVB) convoca un concurs de projectes socials per a ser finanats, on resulta seleccionat el projecte dintercanvi que proposa lAssociaci de Vens i Venes de lEsquerra de lEixample. s la FAVB la que finana en un primer moment aquest projecte a travs duna subvenci de lAjuntament. El nucli promotor daquesta iniciativa dintercanvi s la junta

El banc dintercanvi de feines i serveis el conformen unes 300 persones molt diverses entre elles. La majoria sn del barri, ja que hi ha una condici: no se surt del barri per fer serveis. No cal ser
soci de lassociaci de vens per formar part del banc dintercanvi solidari. El grup motor est format per sis o set persones i es reuneix el primer dijous de cada mes, tot i que s obert a qualsevol persona que participi en el banc. No hi ha cap altre espai especfic del banc solidari, la resta dactivitat es fa en el marc de lAssociaci de Vens i Venes. Aix doncs, la intervenci al barri, aix com la relaci amb les entitats i lAdministraci es desenvolupa a travs de la junta de lassociaci.
48
49
Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre

Adrea: Rossell, 42, bxs. 08029 Barcelona (botiga Rac de la Natura) Horari: de dilluns a divendres de 9.00 a 14.30 i de 17.00 a 21.00, i dissabtes de 9.15 a 14.30 Contacte: grupsdeconsum@ xarxaconsum.org Web: www.xarxaconsum.net
de consum de la Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre participa en diverses activitats del barri, com la festa major.
El Guaret
Adrea: Padilla, 210, bxs. 08013 Barcelona (Espai210) Horari: dimecres de 17.00 a 21.00 Contacte: espai210@gmail.com Web: http://elguaret.blogspot. com/

La cooperativa El Guaret va nixer lany 2008 al barri de la Sagrada Famlia a partir de les motivacions, interessos i reflexions dun grup de persones del barri entorn el consum responsable. La cooperativa va disposar del suport de la Coordinadora dEntitats.

El grup de la Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre es va constituir lany 2006. En els darrers anys el grup es troba a la botiga Rac de la Natura, on els socis i scies poden passar a recollir setmanalment la seva comanda.
Activitat
La cooperativa estableix contacte amb provedors ecolgics, prioritriament catalans, a qui compra setmanalment fruita, verdura, ous, carn, etc. El grup es troba un cop per setmana i obre una tarda amb lobjectiu de preparar i recollir les cistelles de producte fresc. A ms, porta a terme altres activitats al barri, de manera que simplica en el teixit associatiu venal.

La cooperativa compta unes vint unitats de consum que porten a terme un consum crtic. Els seus membres sorganitzen a partir de comissions de treball i aposten per un sistema assembleari a lhora de prendre decisions.
Activitat
La comanda de fruita i verdura es recull de manera setmanal a la botiga Rac de la Natura, i els socis i scies sorganitzen en diferents comissions de treball que agrupen membres de tots els grups de consum de la Xarxa de Consum Solidari. El grup
50

El grup de la Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre compta unes trenta unitats de consum. Els seus socis sorganitzen a partir duna assemblea general que integra tots els socis i scies de la Xarxa de Consum Solidari, aix com en diferents comissions de treball.
51
I un rave!
Adrea: ptge. Conrad, 3 08025 Barcelona Horari: dimecres de 19.00 a 22.00 Contacte: iunrave@moviments.net Web: http://iunrave.wordpress. com
marc de lAteneu Popular de lEixample ( http://ateneu populareixample.wordpress. com), un centre social okupat, en el qual hi ha altres organitzacions del barri.
Xarxa Comunitria de Sant Antoni

Adrea: Viladomat, 78, 4t 08015 Barcelona Horari: reunions mensuals de coordinaci lltim dijous de mes, de 19.00 a 20.30 Contacte: Xavier Latorre Telfon: 934 452 292 Web: www.xarxantoni.net/ Projecte%20Trocantoni
Origen i desenvolupament lexperincia

Lany 2007 es crea la comissi de consum responsable de la Xarxa Comunitria de Sant Antoni amb la voluntat dimpulsar un grup de consum responsable al barri (amb criteris socials i ecolgics). Aquest grup que es crea forma part de la Xarxa de Consum Solidari. Un cop creat el grup es decideix ampliar lactivitat en la direcci de treballar per una vida menys consumista impulsant projectes dintercanvi solidari. Per dur a terme aquest pas sentra en contacte amb la Xarxa dIntercanvi de Grcia i la Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris. Lany 2008 es fa el primer mercat dintercanvi solidari, i a partir de llavors es du a terme cada tres mesos. Vist lxit del mercat es genera una llista de distribuci i intercanvis solidaris en lnia, la iniciativa anomena53

La cooperativa es troba al barri de la Sagrada Famlia. El seu mxim rgan de decisi s lassemblea. Entre tots els seus membres sassumeixen les tasques per tirar endavant el projecte, des de leconomia, la tria de productes i productors fins a les qestions ms quotidianes mitjanant lorganitzaci en comissions de treball: paperassa, producte elaborat, producte fresc, relacions internes, relacions externes, manteniment, economia, activisme, comunicaci i internet. I un rave! forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
Activitat
La cooperativa sobre una tarda a la setmana en la qual els seus membres, organitzats per torns rotatius, participen en lelaboraci, la repartici i el cobrament de les cistelles. La cooperativa tamb promou activitats de carcter sociopoltic, cultural i ambiental.
Activitat
Les activitats dintercanvi ms destacades que du a terme la xarxa sn els mercats dintercanvi, el grup de consum vinculat a la Xarxa de Consum Solidari (a labril del 2009 hi participen 58 unitats familiars) i Trocantoni (iniciativa dintercanvi en lnia).

La cooperativa I un rave! va comenar a funcionar en el
52
da Trocantoni. De moment noms sintercanvien bns, per la idea s en un futur tamb intercanviar coneixements i serveis.
acollida als socis, agafar comanda al transportista,...). Aquesta xarxa sorgeix dun pla comunitari fallit i t dues persones alliberades a mitja jornada.
Activitat
La comanda de fruita i verdura es recull de manera setmanal i els socis sorganitzen en diferents comissions de treball (productes de confiana; organitzaci dels socis, assemblea general) que agrupen membres de tots els grups de consum de la Xarxa de Consum Solidari. El grup de consum de Sant Antoni participa activament en les activitats de la Xarxa Comunitria de Sant Antoni (Xarxantoni), en lorganitzaci de xerrades, mercats i xarxes dintercanvi solidari, entre daltres.

El grup de la Xarxa de Consum Solidari de Sant Antoni compta unes trenta unitats de consum. Els seus socis sorganitzen a partir duna assemblea que se celebra peridicament, a la vegada que participen en diferents comissions de treball, com la de productes de confiana. Els socis i scies tamb fan sortides per conixer els provedors del grup.

La Xarxa Comunitria de Sant Antoni sorganitza en comissions autogestionades per vens i venes del barri de Sant Antoni i rodalies (Raval i Poble-sec): gent gran, cultura popular, acollida de nouvinguts, solidaritat i consum responsable. Aquesta ltima s la comissi ms jove de la xarxa i va comenar a funcionar el 2007. La comissi de consum responsable est formada per unes vuit persones que es reuneixen mensualment el primer dimecres de cada mes, i sn reunions obertes a tots els socis. Tamb hi ha altres grups de persones dedicats a temes ms logstics (web, muntar mercats dintercanvi,
54
Xarxa de Consum Solidari de Sant Antoni

Adrea: Viladomat, 78, 4t 08015 Barcelona (Xarxa Comunitria de Sant Antoni, Xarxantoni) Horari: dimecres de 18.30 a 20.30 i dijous de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30 Contacte: grupsdeconsum@ xarxaconsum.org Web: www.xarxaconsum.net

El grup de Sant Antoni es va constituir lany 2006 a partir de la collaboraci entre la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa Comunitria de Sant Antoni (Xarxantoni).
55
Sants-Montjuc
Accions comunitries dintercanvi solidari Xarxa de Consum Solidari de Sants-Hostafrancs El Carret
Tipologia Cooperatives de consum agroalimentari Cooperatives de consum agroalimentari
Barri Hostafrancs
Poble-sec
Germinal Poble Sec
Cooperatives de consum agroalimentari
Poble-sec

Sants
Germinal Sants
Panxacontents
Sants
56
Xarxa de Consum Solidari de Sants - Hostafrancs

Adrea: Rector Triad, 8 08014 Barcelona (botiga Rebost den Triad) Horari: de dimarts a dissabte de 9.00 a 14.00 i de 18.00 a 21.00 Contacte: grupsdeconsum@ xarxaconsum.org Web: www.xarxaconsum.net

El grup de la Xarxa de Consum Solidari de Sants-Hostafrancs es va constituir lany 2008 a partir dun acord amb la botiga Rac den Triad.
El Carret
Adrea: Font Honrada, 32-34 08004 Barcelona (Ateneu Rebel) Horari: dilluns de 19.00 a 21.30 Contacte: info@elcarreto.org Web: http://www.elcarreto.org/
festa major i la festa major alternativa Sec a Sac.

La cooperativa va comenar a funcionar lany 2007 i va ser promoguda per un grup de persones que venien daltres cooperatives i grups de consum de la ciutat de Barcelona. El Carret va ser la primera cooperativa de consum agroecolgic al barri del Poble-sec.

El grup de la Xarxa de Consum Solidari de Sants-Hostafrancs compta unes deu unitats de consum. Els seus socis sorganitzen a partir duna assemblea general que integra tots els socis i scies de la Xarxa de Consum Solidari, aix com en diferents comissions de treball.
Activitat
Lactivitat central consisteix a abastir setmanalment de productes agroecolgics els membres del grup. A la cooperativa es pot consumir des de fruita i verdura fresca, fins a pa, ous, lctics i altres productes en estoc com cereals, llegums, sucs, melmelades, sucre, caf, etc. A ms, la cooperativa participa activament en lorganitzaci dactivitats de sensibilitzaci al barri, aix com en la fira dentitats, la

La cooperativa compta unes cinquanta unitats de consum que sorganitzen de manera voluntria a partir duna assemblea que se celebra cada dos mesos. Els socis i scies sencarreguen de gestionar el funcionament del grup, des del repartiment setmanal de la verdura i la fruita fins a la neteja, la gesti de comandes, etc.
59
Activitat
La comanda de fruita i verdura es recull setmanalment a la botiga Rebost den Triad, i els socis sorganitzen en diferents comissions de treball que agrupen membres de tots els grups de consum de la Xarxa de Consum Solidari.
58
Germinal Poble Sec

Adrea: Radas, 27 08004 Barcelona (local de Las mujeres cuentan) Horari: dimecres de 20.00 a 21.30 Contacte: germinalpoblesec@gmail. com Web: http://www.coopgerminal. org

Germinal Poble Sec es va constituir lany 2008 a partir dun grup de socis de Germinal Sarri que vivien al barri del Poble-sec.
Germinal Sants
Adrea: Rossend Ars, 74 08014 Barcelona (Espai Obert) Horari: dimecres i dijous de 20.00 a 22.00 Contacte: germinal@pangea.org Web: http://www.coopgerminal. org
reria. La cooperativa obre setmanalment perqu els socis puguin anar a recollir la seva comanda. A ms, sorganitzen activitats mensuals de sensibilitzaci com cinefrums amb sopar.

Germinal Poble Sec compta una trentena dunitats de consum que organitzen el seu treball a partir del voluntariat, en diverses comissions de treball. Pel que fa a lorganitzaci, tots els grups de Germinal es coordinen en una assemblea anual que integra els socis i scies de tots els seus grups. Germinal forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.

Germinal, al barri de Sants, va ser la primera cooperativa de consum agroecolgic constituda a la ciutat de Barcelona, lany 1993. Amb el pas del temps shan consolidat cinc centres dactivitat, quatre dells a Barcelona (Sants, Sarri, Farr-Grcia, Poble-sec) i un a Rub.
Activitat
La cooperativa Germinal Poble Sec t com a activitat central el consum setmanal de productes ecolgics servits per un pags local. A ms, els seus components sorganitzen de manera voluntria en comissions de treball. Germinal Poble Sec participa en algunes activitats venals com lorganitzaci de la festa major alternativa Sec a Sac.
60
Activitat
La cooperativa Germinal Sants disposa duna mplia varietat de productes en estoc: fruita i verdura, pa i rebosteria, cereals, llegums i pasta de tot tipus, productes lctics (llet, formatge, iogurts...), vi, cava, cervesa, productes envasats (melmelades, pats, olives, sucs..., productes del comer just (caf, cacau,...), cosmtica, productes de neteja i pape-

Germinal Sants compta vuitanta unitats de consum i est constituda formalment com una cooperativa. El seu model organitzatiu implica que els socis i scies participen de manera voluntria
61
i activa en les comissions de treball, les activitats i les reunions que es fan peridicament, aix com assisteixen a lassemblea general que se celebra dos cops lany. En concret, a Germinal Sants funcionen cinc comissions de treball: compres i control de qualitat, infraestructures, administraci, relacions internes i relacions externes. Aquestes comissions es coordinen a travs duna comissi permanent. Pel que fa a lorganitzaci, tots els grups de Germinal es coordinen en una assemblea anual que integra els socis i scies de tots els seus grups. Germinal forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
Panxacontents
Adrea: Violant dHongria, 71, 1r 08028 Barcelona Horari: dijous a la tarda Contacte: consumcritic@moviments. net

La cooperativa es va crear lany 2006 en el si de lEspai Obert i els seus membres funcionen de manera assembleria.

El grup est integrat per trenta unitats de consum que porten a terme la compra setmanal de producte fresc i sorganitzen en comissions de treball.
Activitat
La cooperativa abasteix els seus socis i scies de productes agroecolgics a partir duna cistella setmanal tancada de verdura, i hi ha lopci de comanda de fruita, pa, lctics i carn, aix com llegums, conserves, vins i sucs en estoc. La cooperativa es troba a lEspai Obert, un ateneu popular al barri de Sants que organitza diverses activitats socials al barri.
62
63
LES CORTS

Accions comunitries dintercanvi solidari Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts Tipologia Bancs solidaris i bancs de temps Barri Maternitat i Sant Ramon
64
Banc Solidari de Serveis Gratuts de les Corts

Adrea: Riera Blanca, 1-3 08028 Barcelona (Centre Cultural Riera Blanca) Horari: de dilluns a dijous de 10.30 a 13.30 i de 18.00 a 20.00. Contacte: Laura Sabater (bancsolidari@terra.es) Entitat impulsora: Associaci de Vens i Venes de la Zona Oest de les Corts Telfon: 934 480 238 Web: www.bancsolidari. org/web/localitzacio.asp
aquesta experincia es t en compte el fet que hi ha algunes persones que noms poden rebre per les condicions de salut, sobretot a les quals tamb sels presta serveis.

El projecte neix lany 1997 grcies a limpuls de lAssociaci de Vens i Venes de la Zona Oest del districte de les Corts i el suport dels Serveis Socials del Districte. Dos anys ms tard es constitueix com a entitat.
neix cada dimarts a la tarda. Aquestes persones sn les que sencarreguen de portar les fitxes al dia, organitzarse per atendre les trucades, plantejar iniciatives en lmbit del barri, preparar reunions... Dos o tres cops a lany es fan trobades de voluntaris i un cop lany se celebra lassemblea, on participen unes
trenta o quaranta persones. Els i les voluntries participen tamb en projectes del barri com Bon venatge i Anem per feina, i es t bona relaci amb els Serveis Socials. El banc solidari participa activament en el Pla Comunitari del barri.

El banc solidari est format per un grup motor dunes set persones i en lexperincia participen unes 250 persones voluntries (a labril del 2009). La majoria de voluntaris sn dones duns cinquanta anys del barri de les Corts. El grup motor es reu67
Activitat
La lgica del banc solidari s la de lintercanvi. Les persones voluntries ofereixen serveis i tamb en reben a canvi. Malgrat tot, en
66
SARRI - SANT GERVASI
Accions comunitries dintercanvi solidari Germinal Farr
Tipologia Cooperatives de consum agroecolgic
Barri Putget i Farr

Sarri
Banc de Temps de Sarri Sant Gervasi Germinal Sarri
Bancs solidaris i bancs de temps Cooperatives de consum agroecolgic
Sarri
68
Germinal Farr
Adrea: Sant Hermenegild, 18, botiga 2 08006 Barcelona Horari: dimecres de 19.00 a 22.00 Contacte: germinal@pangea.org Web: http://www.coopgerminal. org/

Germinal Farr, al barri de Grcia, es va constituir lany 2005 a partir dun grup de socis de Germinal. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de Grcia i rodalies per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.
scies de tots els seus grups. Germinal forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
Banc de Temps de Sarri - Sant Gervasi

Adrea: Jaume Piquet, 23 08017 Barcelona (Casa Orlandai) Horari: dimarts de 10.30 a 12.30 i de 17.30 a 19.30, i dijous d11.00 a 13.00 i de 17.30 a 18.30 Contacte: Carme Lpez i Hctor Martnez (bancdel temps@casaorlandai.cat) Entitat impulsora: Associaci Cultural Casa Orlandai Telfon: 932 524 262
Activitat
Germinal Farr obre un cop per setmana a la tarda per recollir les comandes setmanals. A la cooperativa es pot comprar fruita, verdura, lctics, pa, cereals, carn de vedella, pollastre, conserves, vi, productes de neteja i dhigiene, entre daltres.

Germinal Farr compta cinquanta unitats de consum. Els seus socis sorganitzen a partir del treball voluntari en diferents comissions de treball, que tenen un coordinador. En lmbit organitzatiu, tots els grups de Germinal es coordinen en una assemblea anual que integra els socis i
Activitat
Es tracta dun banc de temps tradicional en el qual sintercanvien serveis i on la unitat de canvi s lhora. Es duen a terme algunes trobades i activitats ldiques a part de lactivitat quotidiana dintercanvi.
70
71
Origen i desenvolupament experincia

Aquest projecte comena a funcionar durant la primavera del 2009, amb la signatura dun acord de collaboraci entre lassociaci cultural Casa Orlandai i lAjuntament de Barcelona. Per tant, parlem duna iniciativa de nova creaci.
Germinal Sarri
Adrea: c/ Pedr de la Creu, 28, bxs. 08034 Barcelona Horari: dijous de 19.00 a 22.00 Contacte: germinalsarria@ gmail.com; germinal@ pangea.org Web: http://www.coopgerminal.org
sobre temes dagroecologia i consum crtic, i collabora en activitats venals.

La cooperativa Germinal Sarri va sorgir lany 2003 a partir dun grup de socis de la cooperativa de Germinal Sants.

Aquesta iniciativa funciona com la resta de bancs de temps coordinats per lAssociaci Salut i Famlia. El Banc de Temps de Sarri Sant Gervasi est format (al setembre del 2009) per vint socis i scies. En un primer moment sestableix una secretria que rep una formaci inicial per comenar a treballar. Cada tres mesos es participa de les reunions que sorganitzen entre les secretaries dels bancs de temps de Barcelona.
72

Germinal Sarri compta vint-i-sis unitats de consum i basa el seu treball en la
collaboraci voluntria dels seus membres tant en el repartiment de fruita i verdura setmanal a les cistelles com en altres tasques de gesti, administraci i neteja del local, entre daltres. A escala organitzativa, tots els grups de Germinal es coordinen en una assemblea anual que integra els socis i scies de tots els seus grups. Germinal forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
Activitat
La cooperativa de Germinal a Sarri obre un cop a la setmana a la tarda perqu els seus socis puguin anar a recollir la comanda de fruita i verdura. A la cooperativa es pot trobar diversos productes en estoc que permeten completar la comanda setmanal daliments frescos. La cooperativa tamb organitza activitats de sensibilitzaci
73
Grcia
Accions comunitries dintercanvi solidari Les Trementinaires
Barri El Coll
Banc de Temps de Grcia
Bancs solidaris i bancs de temps
Vila de Grcia
Xarxa dIntercanvi de Grcia
Vila de Grcia
Ca la Torna - El Pinyol Vermell El Rusc
Cooperatives de consum agroecolgic Cooperatives de consum agroecolgic
Vila de Grcia
Vila de Grcia
LAixada
Vila de Grcia
La Tfona
Vila de Grcia
Les Verduretes
Vila de Grcia

Xarxa de Consum Solidari de Grcia Associaci de Comunitats Autofinanades Cooperatives de consum agroecolgic Altres Vila de Grcia Vila de Grcia
74
Les Trementinaires
Adrea: lAldea, 8 08023 Barcelona Horari: ltim dimecres de cada mes Contacte: altavallcarca@ gmail.com Web: http://sites.google. com/site/lestrementinaires
Grcia i rodalies per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.
Banc de Temps de Grcia

Adrea: pl. Nord, 7-10 08024 Barcelona (Llusos de Grcia) Horari: dilluns i dijous d11.00 a 13.00 i dimecres de 18.00 a 20.00 Contacte: Azucena Pasamar (bancdeltempsgracia@ lluisosdegracia.cat) Entitat impulsora: Associaci Llusos de Grcia Telfon: 932 18 33 72 Web: www.lluisosdegracia.cat
relacionada amb els serveis que sofereixen al banc de temps.

El Banc de Temps de Grcia sinicia lany 2004 amb seu a lOrfe Gracienc. Lany 2008 la gesti passa a Llusos de Grcia, i la secretaria del banc de temps sestableix a la seu de lentitat. Hi ha un acord de collaboraci entre Llusos de Grcia i lAjuntament de Barcelona. Es tracta del banc de temps ms gran i amb ms dinamisme de lEstat espanyol.

La cooperativa la formen unes 25 unitats de consum, les quals sorganitzen en diferents comissions de treball: econmica, compres, benvinguda, logstica, informtica, externes. Cada ltim dimecres de mes es reuneixen en assemblea al Centre Cvic del Coll, al costat del seu local.
Activitat
La cooperativa obre un cop per setmana per garantir el subministrament de producte fresc als seus socis i scies, a la vegada que puntualment organitza xerrades i activitats de sensibilitzaci.

La cooperativa Les Trementinaires es va crear lany 2008 a Vallcarca. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de
76

El mar del 2009 el Banc de Temps de Grcia est format per 329 socis i scies, molt diversos entre si. La majoria dells sn del barri per tamb daltres llocs, ja que s un banc de temps amb una diversitat gran dofertes
77
Activitat
Es tracta dun banc de temps tradicional en el qual sintercanvien serveis i on la unitat de canvi s lhora. Cada mes desenvolupa una activitat a la seu de Llusos de Grcia
de serveis. La secretaria est impulsada bsicament per una persona que rep ajuda puntual per amb el suport daltres socis i scies. Cada tres mesos la secretaria del banc de temps participa en la reuni que es duu a terme entre secretaries de la ciutat coordinades per lAssociaci Salut i Famlia. La relaci amb el Districte es canalitza a travs de Llusos de Grcia, i amb la Direcci dAcci Social de lAjuntament a travs de lAssociaci Salut i Famlia.
Xarxa dIntercanvi de Grcia

Adrea: Verntallat, 26 08012 Barcelona (Ateneu Rosa de Foc) Contacte: Francesc Rota (xaingra@gracianet.org) Web: http://intercanvis. net/xaingra

Durant el 2002 va nixer lAteneu Rosa de Foc a la vila de Grcia. Lany segent van comenar a funcionar els mercats dintercanvi de bns i es va constituir la Xarxa dIntercanvis de Grcia. A partir de lxit daquests mercats es va crear una llista de correu per fer intercanvi
solidari a travs dInternet. La majoria dintercanvis que shan fet fins ara sn de bns, tot i que tamb de manera puntual shan intercanviat coneixements i serveis. A partir del 2008 sest potenciat la Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Grcia: la gent diu qu pot oferir i llavors es formen grups.
Activitat
La principal activitat que es desenvolupa des de la xarxa s el mercat dintercanvi de bns que se celebra un cop per trimestre a la plaa de la Virreina coincidint amb el canvi destaci. A part daix, sha consolidat un espai virtual permanent dintercanvi de bns. En lactualitat tamb est en fase de consolidaci una xarxa dintercanvi de coneixements.
78
79

LAteneu Rosa de Foc pot definir-se com a espai dacci i pensament crtic que t per objectiu posar en prctica un discurs social de crtica al sistema capitalista. De lAteneu sorgeix la Xarxa dIntercanvi de Grcia i la cooperativa de consum agroecolgic La Greva. La coordinaci de Xarxa dIntercanvi de Grcia, formada per una dotzena de persones, es reuneix un cop al mes. A part daquestes reunions, cal dir que hi ha ms de mil persones apuntades a la llista dintercanvi solidari a travs dInternet, i que als mercats participen centenars de persones. Membres de Xarxa dIntercanvi en Grcia participen tamb de la coordinaci de lAteneu. Xarxa dIntercanvi de Grcia s part de lAteneu i lAteneu desenvolupa diverses activitats i es coordina amb altres entitats del barri.
80
Ca La Torna El Pinyol Vermell

Adrea: Sant Pere Mrtir, 37 bxs. 08012 Barcelona (Ateneu La Torna) Horari: dijous a la tarda Contacte: info@ateneulatorna.cat Web: http://www.ateneulatorna.cat

La cooperativa es va constituir lany 2008 en el marc de lAteneu Independentista La Torna. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de Grcia i rodalies, per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.
El Rusc
Adrea: Massens, 58 08024 Barcelona Contacte: xlanovacoope@gmail.com Web: http://gracianet.cat/elrusc
Activitat
Lactivitat principal del grup consisteix a proveir duna cistella setmanal tancada amb productes agroecolgics els membres de la cooperativa. Al local tamb es pot trobar producte en estoc. La cooperativa El Rusc organitza monogrfics de xerrades sobre productes de consum com carn, sab, etc.
Activitat
La cooperativa t com a activitat principal subministrar productes agroecolgics als seus membres a travs de la compra directa (una cistella tancada de fruita i verdura de temporada) a un pags local. Ca La Torna - El Pinyol Vermell fa dues trobades lany, una dinterna i laltra oberta al barri, a la vegada que organitza sortides per conixer els seus provedors, fa xerrades i elabora materials dinformaci.

Unes 25 unitats de consum formen part de la cooperativa, que sorganitzen de manera assembleria.

La cooperativa va comenar a funcionar lany 2009 al barri de Grcia. Forma part
81
de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de Grcia i rodalies, per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.
LAixada
Adrea: Argentona, 11 08024 Barcelona Horari: dimecres a la tarda Web: www.aixada.org
Activitat
Lactivitat central de la cooperativa consisteix a proveir de fruita i verdura fresca els socis i scies, els quals recullen la comanda un cop per setmana a la tarda i fan la

La cooperativa compta trenta-tres unitats de consum.
comanda de la setmana segent. A ms, la cooperativa organitza xerrades, cursos i videofrums de diferents temes vinculats especialment al consum crtic i responsable, la salut en sentit ampli, lagroecologia, etc., participa en activitats al barri i en campanyes organitzades per altres entitats com la Plataforma Transgnics Fora, contra lordenana cvica de Barcelona, i a favor del procs de pau a Euskal Herria, entre daltres.
partir del seu assessorament i suport econmic inicial. I aix ho van fer. La cooperativa LAixada es va constituir formalment el desembre del 2004. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de Grcia i rodalies, per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.

La cooperativa lAixada va nixer a partir de diverses persones que es trobaven a la llista despera duna altra cooperativa de consum de Grcia, La Gleva. Aquesta cooperativa no podia absorbir nous membres i per aix sels va animar perqu organitzessin una nova cooperativa de consum al barri a

LAixada est integrada per quaranta unitats de consum que sorganitzen de manera autogestionria. El mxim rgan de govern s lassemblea, que es reuneix peridicament. Els socis i scies sorganitzen en comissions de treball, com la de consum, econmicolegal, la logstica o la informtica.
83
82
La Tfona
Adrea: Verntallat, 26, bxs. 08012 Barcelona (Ateneu Rosa de Foc) Horari: dimecres de 18.30 a 22.00 Contacte: coopellista@gmail.com
Activitat
La cooperativa t com un dels seus objectius principals abastir els socis de productes agroecolgics, a la vegada que difon els principis del consum crtic, ecolgic i solidari. Des de lAteneu sorganitzen mercats i xarxes dintercanvi solidari, xerrades, debats i accions de carrer al barri.
part de lAteneu Rosa de Foc al barri de Grcia. El grup ha incorporat lexperincia de la cooperativa La Gleva. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de Grcia i rodalies, per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.
Les Verduretes
Adrea: Verdi, 28 bxs. 08012 Barcelona (La Quimera) Horari: dijous a la tarda Contacte: verduretes@ laquimera.org Web: http://verduretes. laquimera.org
rents cooperatives de Grcia i rodalies, per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comunitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.
Activitat
La cooperativa subministra setmanalment una cistella de productes de temporada als seus membres. A ms, organitza projeccions de documentals i sopars populars un cop al mes.

La cooperativa compta unes quaranta-cinc unitats de consum que sorganitzen a partir dun treball autogestionat i assembleari en el marc de lAteneu Rosa de Foc. Els seus membres sorganitzen en quatre comissions de treball: compres, econmica, relacions externes i logstica.

La cooperativa es va formar lany 2006 i es troba ubicada al local del centre La Quimera. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les dife85

La cooperativa La Tfona es va crear lany 2002 i forma
84

Unes setze unitats de consum conformen la cooperativa. Els seus membres sorganitzen en una assemblea en la qual es reparteixen les tasques de tresoreria, comunicaci amb el productor, torns per a les cistelles, etc.
Xarxa de Consum Solidari - Grcia

Adrea: pl. Sol, 19-20 08012 Barcelona (Infoespai) Horari: dimecres de 17.00 a 21.00 i dijous de 11.00h a 14.00h i de 17.00h a 21.00 Contacte: grupsdeconsum@xarxaconsum.org Web: www.xarxaconsum.net

El grup de Grcia de la Xarxa de Consum Solidari es va constituir lany 2006 a partir dun acord de col laboraci entre la Xarxa de Consum Solidari i lInfoespai. Forma part de Cooperatives amb Grcia, un grup de treball format per les diferents cooperatives de Grcia i rodalies, per tal de muntar activitats per conixer millor les propostes agroecolgiques del barri (cooperatives, hort comu-
nitari) i plantejar vies per difondre lagroecologia i el consum crtic al barri.

El grup de la Xarxa de Consum Solidari a Grcia compta unes trenta unitats de consum. Els seus socis sorganitzen a partir duna assemblea general que integra tots els socis i scies de la Xarxa de Consum Solidari, aix com en diferents comissions de treball.
Activitat
La comanda de fruita i verdura es recull setmanalment i els socis sorganitzen en diferents comissions de treball que agrupen membres de tots els grups de consum de la Xarxa de Consum Solidari. El grup de consum de Grcia es troba situat al local de lInfoespai.
86
87
Associaci de Comunitats Autofinanades

Adrea: Sant Agust, 3-5 1r D 08012 Barcelona Contacte: Jean Claude Rodrguez (jeanclaude@comunidadescaf.org; info@comunidadescaf.org) Web: www.comunidadescaf.org
Activitat
Les comunitats autofinanades (CAF) sn organitzacions comunitries en les quals els socis sn al mateix temps prestataris i sollicitants de petits crdits. Els socis, generalment entre deu i quaranta persones, aporten petites quantitats de diners que els permet convertir-se en propietaris de la comunitat autofinanada. Amb el
88
fons creat sofereixen petits crdits als socis (duna mitjana de 350 euros) que serveixen per cobrir despeses imprevistes o la compra de bns de consum. Aquestes experincies neixen a Sudamrica i actualment es pot parlar de lexistncia de 500 comunitats autofinanades en tot el mn. A la ciutat de Barcelona hi ha mitja dotzena dexperincies daquest tipus: Ayni, Hondurcat, Minka, CAF E-TAL, la CAF JCI i FACE. Les comunitats autofinanades a vegades actuen com a estmul per a la creaci daltres projectes com poden ser les cooperatives de consum i de treball, aix com tamb xarxes dajuda mtua.
entitats a Catalunya (tamb tres a Madrid i tres al Senegal). Lany 2009 es pot dir que hi participen ms de 400 socis de divuit nacionalitzats diferents i que han rebut ms de 1.000 crdits comunitaris. La primera comunitat catalana es crea a Girona amb lassessorament de lAssociaci de Desenvolupament Local i lassessorament financer de la Fundaci Un Sol Mn.

LAssociaci de Comunitats Autofinanades s una or-
ganitzaci sense afany de lucre, especialitzada en el desenvolupament dorganitzacions comunitries per facilitar a persones descassos recursos laccs a serveis financers i no financers. Lassociaci disposa del suport de la Fundaci Un Sol Mn de Caixa Catalunya, dAshoka, lorganitzaci internacional demprenedors socials amb ms prestigi, i la Fundaci Levi Strauss. Les comunitats autofinanades tenen autonomia i normalment es reuneixen un cop al mes. La seva base s la confiana ja que no existeixen els avals.

LAssociaci Comunitats Autofinanades comena a funcionar lany 2004 i des de llavors shan creat disset
89
Horta-Guinard
Accions comunitries dintercanvi solidari Associaci de Consum Ecolgic Pirineu EcoRocaguinarda
Tipologia Cooperatives de consum agroecolgic Cooperatives de consum agroecolgic
Barri Can Bar

Guinard
Coop Horta
Horta
90
Associaci de Consum Ecolgic Pirineu

Adrea: Josep Serrano, 57-71 08024 Barcelona (Casal de Barri el Pirineu) Horari: dijous a les 17.30 Contacte: coop.pirineu@gmail.com Web: http://blocdelacoope rativapirineu.blogspot.com
com la Festa Major de Can Bar i organitza sortides per visitar els seus provedors.
EcoRocaguinarda
Adrea: Xiprer, 13 08041 Barcelona (Cooperativa Cultural Rocaguinarda). Web: http://ecorocaguinarda.blogspot.com

El grup va constituir-se a partir dun nucli de persones que formaven part duna cooperativa de consum a lEixample, i va tenir el suport de lassociaci de vens del barri de Can Bar. Es va formar al final de lany 2008.
Activitat
Lactivitat central consisteix a garantir el consum dhortalisses cultivades de manera natural i que provenen directament del pags. Des dEcoRocaguinarda es col labora en diferents activitats de sensibilitzaci en lmbit del barri: mercats i xarxes dintercanvi solidari, festa major i jornades de consum, entre daltres. El grup mant un acord amb lAssociaci de Vens i Venes Joan Maragall del Guinard, que refora la voluntat mtua de sensibilitzar a favor duna vida ms sostenible, sana i responsable.
93
Activitat
La cooperativa t com a objectiu central facilitar ladquisici de productes ecolgics, preferentment de producci local, i altres productes de consum responsable per als seus socis i scies, a la vegada que es porten a terme activitats de divulgaci i comunicaci per promoure el consum crtic. La cooperativa participa en activitats de carcter venal
92

La cooperativa es basa en el funcionament assembleari dels seus membres, a partir de lorganitzaci en comissions de treball. Les assemblees generals se celebren cada tres mesos.

EcoRocaguinarda s una cooperativa de consum ecolgic del Guinard, dins la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.

La cooperativa sorganitza a partir dun funcionament assembleari entre els seus membres.
Coop Horta (nom provisional)

Adrea: Rivero, 13 08032 Barcelona Horari: dijous a la tarda
Activitat
La cooperativa abasteix els seus socis i scies de fruita, verdura i pa, aix com altres productes a lengrs.

La cooperativa es va crear lany 2008 al barri dHorta.

La cooperativa est integrada per unes dotze unitats de consum. Els seus membres sorganitzen per comissions i torns rotatoris de treball al local.
94
95
NOU BARRIS
Accions comunitries dintercanvi solidari Userda9
Barri Prosperitat
Xarxa dIntercanvi de Coneixements de Nou Barris
Xarxes dintercanvi de coneixements
Roquetes
96
Userda9
Adrea: Formentera,59, bxs. 08016 Barcelona Contacte: userda9@latinmail.com Web: http://userda-9.blogspot.com
Activitat
La cooperativa t com a activitat central proveir de fruita, verdura i altres productes agroecolgics els seus membres. A ms, desenvolupa i participa en diferents activitats de sensibilitzaci al barri de la Prosperitat.

Lany 2000 al barri de la Prosperitat, a Nou Barris, un grup de vens i venes sensibilitzats pel tema del consum responsable van decidir fer un estudi de viabilitat per constituir un grup de consum ecolgic. Desprs de diverses reunions, el mateix any van engegar la cooperativa amb vint unitats de consum. Avui la cooperativa est plenament consolidada.

La cooperativa sorganitza a partir de lautogesti i el treball voluntari dels seus membres, els quals participen en diferents comissions de treball. Userda9 forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
98
99
Xarxa dIntercanvi de Coneixements de 9Barris

Adrea: Roman, 6 08042 Barcelona (Centre Cultural Tom i Guida) Horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 12.00 i de 16.00 a 22.00 Contacte: Rafael Juncadella (xarxa9barris@ telefonica.net) Telfon: 933 548 721 Web: www.xic9barris.ca.cx
Aix doncs, la Xarxa se situa dins el Centre Cultural Ton i Guida i per tant participa en la coordinadora del centre. Alhora, el Centre Cultural forma part de la Plataforma de Roquetes formada per un seguit dentitats com lassociaci de vens, la parrquia, el casal davis... La Plataforma tamb forma part del Pla Comunitari, que s una iniciativa impulsada des del teixit ciutad del barri.
i Guida. Aquest equipament s realitat grcies a una intensa lluita venal, ja que en aquella antiga escola es preveia edificar habitatges.

Actualment (a labril del 2009) formen part del projecte unes 350 persones, la majoria del barri de Roquetes. Pel que fa a lorganitzaci hi ha sis persones que coordinen el projecte (Equip dAnimaci Redut) i un grup
ms gran, dunes vint persones (Equip dAnimaci Ampli), que fan efectives les decisions que es prenen. Tamb se celebra una assemblea general dos o tres cops lany, en qu participen unes 70-80 persones, i hi ha un grup dacollida per fer un acompanyament a aquelles persones que shan interessat en lexperincia (aquesta tasca la desenvolupen unes 20-25 persones).

La Xarxa dIntercanvi de Coneixements neix lany 1993 a Nou Barris, i en sn promotors un grup de persones de lEscola dAdults Freire. Els inicis del projecte es desenvolupen a les instal lacions de lescola dadults, per posteriorment es trasllada lactivitat a un espai de serveis socials i finalment a ledifici on ara es troben ubicats: el Centre Cultural Ton
Activitat
Lactivitat principal de la Xarxa consisteix en lintercanvi de coneixements en grups. Les classes les duen a terme facilitadors (en formen part de lexperincia uns 40-50 facilitadors). Ara b, a part dintercanviar coneixement, s objectiu de la xarxa construir teixit social.
100
101
sant andreu
Accions comunitries dintercanvi solidari Banc de Temps del Bon Pastor El Borr
Tipologia Bancs solidaris i bancs de temps Cooperatives de consum agroecolgic
Barri Bon Pastor

Congrs i els Indians
El Rec de Sant Andreu
Sant Andreu
102
Banc de Temps del Bon Pastor

Adrea: Enrique Sanchis, 12 08030 Barcelona (Centre Cvic Bon Pastor) Horari: dilluns, dimarts i dijous de 17.00 a 19.00 Contacte: Rosa M. Ruiz, Fina Garca i Isabel Rodrguez (bonpastor@yahoo.es) Entitat impulsora: Associaci de Vens i Venes del Bon Pastor i parrquia del Bon Pastor Telfon: 933 147 947

El Banc de Temps del Bon Pastor t lorigen en un acord de collaboraci entre lAjuntament de Barcelona, lAssociaci de Vens del Bon Pastor i la parrquia del Bon Pastor que se signa lany 2002. Les persones que comencen el projecte provenen sobretot de la parrquia del barri i concretament de Crites. LAssociaci Salut i Famlia dna suport des dun primer moment a la creaci daquesta experincia, oferint formaci i altres recursos. Gran part del treball sha dut a terme des de la parrquia. Una treballadora de serveis socials va donar un fort impuls al banc de temps des de la secretaria.

El Banc de Temps del Bon Pastor est format (al mar del 2009) per 113 socis, la majoria dels quals sn del Bon Pastor. La secretaria del banc de temps est formada per tres persones i nhi ha dues que es dediquen a organitzar sortides culturals
i ldiques. Cada dos mesos es fan reunions obertes amb tots els socis, i cada tres des de la secretaria sassisteix a les reunions que coordina lAssociaci Salut i Famlia. Tot el treball que es desenvolupa s voluntari. Hi ha molta implicaci amb les activitats que es fan al barri.
Activitat
Es tracta dun banc de temps tradicional en el qual sintercanvien serveis i on la unitat de canvi s lhora. Sorganitzen sortides culturals i ldiques que cohesionen el grup. Es fan uns tallers de sardanes que han tingut molt dxit.
104
105
El Borr
Adrea: Balari i Jovany, 14, bxs. 08030 Barcelona Horari: dijous a la tarda Contacte: cooperativaelborro@gmail. com

El grup est integrat per 25 unitats de consum que sorganitzen en diferents comissions de treball i per grups setmanals de servir les cistelles.
El Rec de Sant Andreu

Adrea: Cardenal Tedeschini, 67 08030 Barcelona Contacte: miviusa@yahoo.com

Inicialment la cooperativa es trobava situada al barri de Sant Andreu, per per problemes amb el local a causa dun canvi en aquest es van traslladar lany 2004 al barri del Congrs, a un local de lassociaci deconomia solidria AFOCA.
Activitat
La cooperativa t com a objectiu principal abastir els seus socis i scies de productes frescos setmanalment servits per productors locals.
Activitat
Lactivitat central de la cooperativa consisteix en labastiment de productes agroecolgics frescos i en estoc per als seus socis. Obre una tarda a la setmana. A la vegada es duen a terme activitats de sensibilitzaci i visites als provedors.

La cooperativa sorganitza sobre la base del treball voluntari i els seus membres participen en diverses comissions que garanteixen el funcionament del grup. El Rec de Sant Andreu forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.

El borr s la gemma que surt del tronc, i daqu les branques, fulles i flors. El Borr es va crear lany 2004 a Sant Andreu a partir dun grup de joves que vivien al barri provinents de diferents moviments socials i de col lectius de cristians de base.
106
107
sant mart
Accions comunitries dintercanvi solidari Xarxa dIntercanvi de Coneixements del Clot - Camp de lArpa Cooperativa de Consum Ecolgic del Clot Banc de Temps de Sant Mart Cydonia
Tipologia Xarxes dintercanvi de coneixements
Barri Camp de lArpa del Clot
Cooperatives de consum agroecolgic Bancs solidaris i bancs de temps Cooperatives de consum agroecolgic
Camp de lArpa del Clot Clot
Poblenou

Poblenou
Maspilus
Verdneda
Verneda
108
Xarxa dIntercanvi de Coneixements i Serveis del Clot Camp de lArpa

Adrea: Joan Siblius, 3, bxs. 08026 Barcelona (Associaci de Vens i Venes del Clot - Camp de lArpa) Horari: de dilluns a divendres de 18.00 a 21.00 Contacte: Rosa Carrillo (xarclot@hotmail.com) Entitat impulsora: Vocalia de Medi Ambient de lAssociaci de Vens i Venes Telfon: 932 324 610 Web: http://www.avclot.org
ments i serveis. Com afirmen els mateixos impulsors de la Xarxa dIntercanvi de Coneixements del Clot - Camp de lArpa: s un nou concepte de voluntariat social i de recuperaci de la ciutadania. s descobrir unes noves formes de comunicaci i relaci. s anar fent barri. Sn importants les relacions que es mantenen a partir de la xarxa amb altres entitats del barri o amb lAdministraci pblica, i aquestes es duen a terme des de lAssociaci de Vens i Venes i la Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona.

Lespai de coordinaci de la xarxa dintercanvi de coneixements funciona en lhorari dobertura de lAssociaci de Vens i Venes. Un cop cada tres mesos es fa una trobada dusuaris.

La cooperativa va comenar a funcionar lany 2006.

La cooperativa compta unes trenta unitats de consum. Els seus membres sorganitzen sobre la base dun funcionament assembleari.
Cooperativa de Consum Ecolgic del Clot

Adrea: Fontnova, 12 08026 Barcelona (local de Barnataris) Horari: dimecres a la tarda Contacte: laia.serra.sellares@gmail. com

Lany 2005 un grup de persones, vens i venes del barri, es reuneixen per engegar una xarxa dintercanvi de serveis i coneixements en el marc de la Vocalia de Medi Ambient.
Activitat
Les xarxes dintercanvi sn espais de trobada per compartir el que cadasc sap fer, un marc en el qual es demanen i sofereixen coneixe110
Activitat
La cooperativa sencarrega de proveir de productes ecobiolgics els seus membres, de manera peridica.
111
Banc de Temps de Sant Mart

Adrea: Gran Via de les Corts Catalanes, 837 08019 Barcelona (Centre Cultural la Farinera del Clot) Horari: de dimarts a divendres de 14.30 a 16.30 i dilluns, dimecres i dijous de 17.30 a 19.30 Contacte: Mariona Salleras i Pilar Prez (bdtsantmarti@ hotmail.com) Entitat impulsora: Associaci Dones i Comunitat. Telfon: 932 918 404
les activitats que es duen a terme en el marc del Centre Cultural la Farinera del Clot.

La secretaria del Banc de Temps de Sant Mart la impulsen un grup de dones que participen en lAssociaci Dones i Comunitat. Es tracta de la creaci dun banc de temps de baix cap a dalt, a partir del teixit social del barri. Aix doncs es pot dir que aquest banc de temps en un inici va estar molt vinculat a grups de dones que van rebre la formaci inicial de lAssociaci Salut i Famlia i van crear la secretaria del banc de temps.
secretaria participen en les reunions que coordina lAssociaci Salut i Famlia. El Centre Cultural la Farinera del Clot s un espai de trobada amb altres entitats.
Cydonia
Adrea: ptge. Bosch i Labrs, 16 08005 Barcelona Horari: dimecres de 18.30 a 20.30 Contacte: cydonia@cydoniabcn.org Web: http://www.cydoniabcn.org
ri catal, com el Maresme, Lleida, la Garrotxa, el Barcelons, el Pallars Juss i el Montsi, entre daltres. La cooperativa, a ms del producte fresc, que es demana sota comanda, disposa duna mplia varietat de productes en estoc: aliments per a nadons, a lengrs, begudes, comer just, sucs, pastes, cereals, neteja, cosmtics, etc. Tamb shi promouen activitats educatives a favor dun consum responsable i es treballa en la creaci duna xarxa social activa.

Cydonia es va constituir lany 1996. Era un collectiu de gent que es va trobar a lentorn de la cooperativa Germinal de Sants, la primera cooperativa de consum que hi va haver a Barcelona. Aquestes persones, gaireb tothom del Poblenou i del Clot, van decidir constituir
113
Activitat
La secretaria del Banc de Temps possibilita lintercanvi de temps a les persones que en sn scies. A part daix organitza activitats ldiques per a les persones usuries. Tamb participa en fires que es desenvolupen al barri, aix com tamb a
112
Activitat
La cooperativa obre un dia a la tarda en el qual es pot anar a buscar la comanda prviament encarregada. Els productors que abasteixen lorganitzaci provenen de diferents punts del territo-

Al Banc de Temps de Sant Mart, un cop al mes es duu a terme una reuni dusuaris. Tamb un cop cada tres mesos els membres de la
un nou grup de consum. Al cap dun temps es van legalitzar i es van posar el nom de Cydonia. Van fer-se cooperativa de consum perqu era la frmula jurdica que ms sadeia amb lactivitat i lideari del grup. Cydonia s el nom cientfic del colom.

La cooperativa Cydonia est inscrita al registre territorial de cooperatives i est integrada per quaranta-cinc unitats de consum. No disposa de personal contractat i la seva feina es basa en el treball voluntari. Les tasques
regulars que es porten a terme consisteixen en la preparaci setmanal de les cistelles de productes frescos que han demanat els socis i la neteja del local. A ms, tenen nou rees de treball: grup dinamitzador, compres, comptabilitat, facturaci, neteja, preparaci de comandes, infraestructura, comunicaci i relacions externes. Lassemblea general es reuneix cada trimestre i s lrgan sobir de lentitat. El grup forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.
Mespilus
Adrea: cam Antic de Valncia, 95-97, semisot., local J3 08005 Barcelona Horari: dijous de 17.00 a 21.00 Contacte: 9@mespilus.org
Verdneda
Adrea: Fluvi, 204 08020 Barcelona Horari: dimecres de 18.00 a 21.30 Contacte: cometelobio@ yahoogroups.com Web: http://ourproject.org/ moin/projects/cometelobio
Activitat
La cooperativa ofereix, setmanalment i sota comanda, fruita i verdura fresca dun pags local. Tamb es poden adquirir productes en estoc.
Activitat
La cooperativa obre un dia a la tarda per tal que els socis scies puguin fer la comanda de la setmana segent i recollir la realitzada la setmana anterior. A ms de les activitats prpies de consum, la cooperativa participa en lorganitzaci de les festes del barri de la Verneda.

Mespilus es va crear lany 2008 i es va constituir legalment com a cooperativa.

El grup est format per trenta-sis unitats de consum que sorganitzen de manera assembleria.
114

Es tracta dun collectiu de persones que lany 2003 va iniciar un projecte per po115
tenciar el consum de productes ecolgics, leconomia alternativa i lautogesti. La forma dorganitzaci que es va escollir va ser la cooperativista.
el mxim rgan de govern del grup. Verdneda forma part de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidors Responsables de Productes Ecobiolgics Ecoconsum.

La cooperativa Verdneda est integrada per unes 26 unitats de consum. Els seus membres sorganitzen voluntriament per portar a terme les tasques setmanals de gesti de la cooperativa (repartiment de fruita i verdura, cobraments, neteja, etc.), a la vegada que participen, de manera rotativa, en diferents comissions de treball: relaci amb provedors, tresoreria, servei informtic, actualitzaci dels fulls de la comanda, organitzaci dels torns de treball, manteniment del local i relacions externes, entre daltres. Cada dos mesos la cooperativa celebra una assemblea, que s
116

Guiaxarxesintercanvisolidari

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guiaxarxesintercanvisolidari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Barcelona per lacci comunitria.

Guia de xarxes dintercanvi solidari

Ms informaci: www.bcn.cat/acciosocialiciutadania www.bcn.cat/serveissocials

Les iniciatives cviques dintercanvi solidari com a acci comunitria

Les xarxes dintercanvi solidari

Tipus dexperincia segons el lideratge

Associacions de vens i altres entitats formalitzades i/o consolidades

Collectius i associacions formalitzats amb daltres que ho sn menys

Font: elaboraci prpia. 12 13

Militants del mn educatiu

Activistes del final dels anys noranta

Riquesa en lacci comunitria

Tipologia de xarxes dintercanvi solidari

Bancs solidaris i bancs de temps

Xarxes dintercanvi de coneixements

Xarxes dintercanvi de bns

Cooperatives de consum agroecolgic

Altres experincies dintercanvi

Xarxes dintercanvi solidari a la ciutat de Barcelona

Xarxes dintercanvi solidari a Barcelona per districtes

Sarri Sant Gervasi

Tipologia Bancs solidaris i bancs de temps Altres

Associaci Salut i Famlia Tota Cuca Viu

Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella

Banc de Temps de la Barceloneta

camp de les noves tecnologies: intercanvi de coneixements, de software i de continguts digitals.

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Espai Social de Magdalenes

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Banc de Temps del Raval

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Associaci Salut i Famlia

Origen i desenvolupament de lexperincia

Tota Cuca Viu

Composici i funcionament del grup

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Tipologia Bancs solidaris i bancs de temps

Barri Antiga Esquerra de lEixample

Cooperatives de consum agroecolgic Cooperatives de consum agroecolgic

Nova Esquerra de lEixample Sagrada Famlia

Cooperatives de consum agroecolgic

Bancs de temps i bancs solidaris

Banc Solidari dIntercanvi de Feines i Serveis de lEixample

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Xarxa de Consum Solidari de lEixample Esquerre

Origen i desenvolupament de lexperincia

Origen i desenvolupament de lexperincia

Composici i funcionament del grup

Composici i funcionament del grup

Xarxa Comunitria de Sant Antoni

Origen i desenvolupament lexperincia

Composici i funcionament del grup

Origen i desenvolupament de lexperincia