Distribuci Territorial de La Renda Familiar A Barcelona

Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona
Distribuci territorial de la Renda Familiar per cpita a Barcelona

Consell Editorial Carles mart, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Mart, Joan Conde, Glria Figuerola, Vctor Gimeno, Mrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i Jos Prez Freijo Ajuntament de Barcelona
Gabinet Tcnic de Programaci Director Josep Serra
Realitzaci a crrec de Mara Jess Calvo, amb la collaboraci de Xavier Gell i Joan Salabert Redacci de BARCELONA ECONOMIA Disseny Grfic MIM Disseny Grfic Impressi Imatge i Producci Editorial Municipal ISBN 978-84-9850-005-9
Dipsit legal B-10.908-2007
Gener de 2007 de ledici de lAjuntament
www.bcn.cat/publicacions Els autors volen agrair l'assessorament i la lectura atenta i crtica dels primers esborranys a Josep Serra, aix com els comentaris i suggeriments de Carlos Salanova i Cristina Crcel. Tamb agraeixen a Rosa Garca del Departament d'Estadstica de l'Ajuntament de Barcelona, la seva participaci en la realitzaci dels mapes, aix com la collaboraci en el subministrament de dades per part de l'Institut d'Estudis Fiscals, l'Institut Municipal d'Hisenda i l'Institut d'Estadstica de Catalunya.
Imprs en paper ecolgic
ndex
1 3 4 5 Introducci Presentaci 7 5
Definici de l'indicador
Annexos 7.1 Annex 1. Delimitacions territorials 7.2 Annex 2. Contextualitzaci del model: experincies comparades 7.2.1 Antecedents d'indicadors socio-econmics a nivell micromunicipal 7.2.2 Altres estimacions de renda o capacitat econmica a l'mbit metropolit, provincial i autonmic 7.3 Annex 3. Contrast de resultats a nivell de ZEG
Conclusions
Resultats 5.1 La Renda Familiar Disponible per cpita a Barcelona: evoluci, dispersi, distribuci i concentraci 5.2 Sntesi de resultats per districtes 5.3 Resultats detallats per Zones Estadstiques Grans (ZEG) i per Zones de Recerca Petites (ZRP)
Disseny de l'ndex RFD 4.1 Selecci i validaci de les variables 4.2 Ponderaci i valors de les variables
mbit geogrfic i temporal
9 9
69 70
67
65 65 67
64
23
15 21
15
9 10 13
Presentaci
Barcelona, quan es compara a escala nacional o internacional, apareix com una ciutat dun bon nivell econmic, i que lha millorat notablement en els darrers anys. Certament s aix, i ens nhem de felicitar. Cal no oblidar, per, que la prosperitat que reflecteixen les xifres s una dada mitjana que prov del conjunt de les situacions individuals de tots i cadascun dels barcelonins i barcelonines, des dels que tenen les rendes ms altes fins els que tenen les ms baixes. Conixer aquestes disparitats s una necessitat de primer ordre si es volen desplegar poltiques que tinguin en compte les diferents necessitats socials. No hi ha dubte que les poltiques redistributives de major abast sn responsabilitat sobretot del govern central i, a daltres nivells, de lautonmic. Per, alhora, el govern local pot exercir un paper reequilibrador cabdal, tot posant a labast dels ciutadans un conjunt molt ampli de bns pblics en matria dacci social, durbanisme i de dotaci dequipaments i serveis urbans, i pot fer-ho amb els valors afegits del coneixement precs de la realitat i de la proximitat dactuaci. Per aix sn tan importants estudis com el que avui presentem i que, s just recordar, sinscriu en una llarga i profitosa tradici mantinguda per lAjuntament des de fa molts anys. Lavaluaci i la visualitzaci de les diferncies de renda a nivells territorials molt detallats districtes i zones estadstiques fa daquest treball una eina de coneixement extraordinriament valuosa.
Una eina que, des del nostre comproms de situar la cohesi social com un dels principis bsics inspiradors de lactuaci municipal, volem posar al servei de la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans i de tots els barris, especialment els ms necessitats.
Jordi Hereu Alcalde de Barcelona
1. Introducci
El desplegament de poltiques educatives, sanitries, assistencials o urbanstiques exigeix un coneixement precs de la realitat de les ciutats. Dins de l'mbit de Barcelona, el coneixement d'aquesta realitat a nivell de districte i d'unitats territorials menors s insuficient. En especial, hi ha un consens generalitzat sobre les mancances d'indicadors representatius i fiables de capacitat econmica, d'ingressos, de renda o de riquesa, tant en termes agregats com familiars o per habitant. Aquestes mancances es fan encara ms paleses per les intenses dinmiques demogrfiques, socials i econmiques dels darrers anys. Lestudi que aqu es presenta t les seves arrels en aquesta escassetat dindicadors recents i consistents de capacitat econmica o nivell de renda dins de Barcelona. I, alhora, enllaa amb una llarga histria dinvestigacions de macromagnituds a nivell de Barcelona i de districtes impulsades per lAjuntament de Barcelona que no han tingut continutat den la primera meitat dels noranta. Si b en els darrers anys sha avanat molt en el terreny de la fiabilitat i la disponibilitat dindicadors deconomia urbana, encara ara s difcil conixer en aquest pas els valors i les distribucions de la renda a nivell municipal i, sovint, si existeixen, es tracta de dades parcials, acotades, sense continutat temporal ni possibilitat de comparaci amb daltres mbits territorials per haver estat estimades amb metodologies diferents. En aquest escenari, i donat que considerem que conixer el nivell i l'estructura de la renda per als districtes i unitats territorials menors dins de Barcelona s una necessitat instrumental per a l'acci poltica hem optat per construir un indicador que mesuri especficament la distribuci de la renda dins de la ciutat. A partir de les darreres dades conegudes de Renda a nivell municipal, provinents de les macromagnituds, hem elaborat un model basat en la combinaci de cinc variables que de forma allada informen del nivell educatiu, la situaci laboral, la tinena de turismes i del valor dels habitatges de la zona i, de forma agregada, del nivell de renda o riquesa dels residents a cadascun del mbits territorials analitzats. L'objectiu del model que es presenta s, a partir d'una dada de referncia coneguda per a la ciutat, estimar la renda mitjana o capacitat econmica dels residents de Barcelona en una doble dimensi: territorial (per a les unitats geogrfiques petites d'anlisi d's habitual a la ciutat) i temporal (en una srie per als darrers cinc anys). Els valors obtinguts no corresponen, per tant, a individus ni a llars, sin que sn mitjanes aplicables al conjunt dels residents de les diferents unitats territorials. Els resultats es presenten sistemticament indexats i per cpita, perqu ms que de disposar d'uns valors absoluts que mesurin la renda mitjana de les persones o les famlies, es tracta de conixer com es reparteix territorialment aquesta capacitat econmica i la posici relativa de cada unitat geogrfica en relaci amb la resta de zones i amb la mitjana de la ciutat. Les pgines que segueixen s'estructuren en tres grans blocs. En primer lloc, en els tres primers apartats es descriu l'arquitectura o metodologia del model: la necessitat a la que respon, els materials utilitzats les variables i les frmules de construcci. A continuaci segueix, en el captol 5, el cos central del treball amb els resultats del conjunt de la ciutat i dels diversos mbits territorials analitzats, i en el 6, les principals conclusions. Per ltim, a l'apartat dels annexos s'hi pot trobar informaci de referncia, com les delimitacions territorials dels mbits estudiats o una sinopsi sobre experincies comparades d'estudis previs de l'entorn municipal, provincial o autonmic sobre renda o capacitat econmica. Com es veur, la fotografia resultant de l'aplicaci del model mostra que la distribuci de la renda a nivell global s fora homognia, i ho ha estat de forma estable en els darrers anys, amb una clara tendncia cap a la reducci de la dispersi. Les diferncies entre els valors mitjans de les zones analitzades sn significatives i, per b que la trajectria ascendent de la renda hagi estat la tnica general, el desigual ritme d'avan dels mbits estudiats ha modificat lleugerament l'ordenaci d'aquest territoris per nivell de renda en els darrers anys.
2 Definici de l'indicador
L'estimaci de l'indicador es realitza a partir de les dades de Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) a preus corrents que difon peridicament l'Institut d'Estadstica de Catalunya per als municipis catalans de ms de 5.000 habitants i la resta de capitals comarcals. Aquesta macromagnitud mesura els ingressos de qu disposen els residents d'un territori per destinar-los a consum o a estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famlies, s a dir, com a diferncia entre recursos i usos1: Renda + + + + Familiar Bruta Disponible= Sous i salaris bruts Rendes mixtes d'empreses i autnoms Rendes de capital (interessos, dividends i rendes de lloguer) Prestacions socials (Seguretat Social, atur, jubilaci i altres transferncies de les Administracions Pbliques) + Transferncies i rendes de l'exterior Cotitzacions Socials Impostos directes sobre les famlies
Els clculs de l'estructura a nivell micromunicipal s'han realitzat a partir de la combinaci de variables relatives al nivell d'estudis de la poblaci resident, la situaci laboral, les caracterstiques i l'evoluci del parc de turismes i els preus del mercat residencial. Aquestes variables fan referncia principalment a la capacitat econmica (ingressos i despeses) i a la riquesa, per s'ha cregut ms convenient mantenir el concepte de Renda com a definidor de l'indicador per ser el punt de partida de l'estimaci, posant l'accent, com s'ha dit, ms en l'estructura territorial que en els resultats mitjans en termes monetaris.
3 mbit geogrfic i temporal
L'mbit territorial d'anlisi comprn la ciutat de Barcelona. Els resultats es presenten en mitjanes per a les 248 zones de recerca petites (ZRP), per a les 38 zones estadstiques grans (ZEG), per als deu districtes i per al conjunt de Barcelona2. El perode de referncia s anual. Es considera l'any 2005 l'any de base de l'explotaci, per s'ha elaborat la srie per al perode 2000-2005 amb algunes diferncies metodolgiques per als anys anteriors que s'expliquen a l'apartat 4. En general, les taules que es presenten es limiten als resultats per als anys 2000 i 2005. Les diferncies en la composici de l'ndex introdudes en 2005 compliquen fora la interpretaci de l'evoluci entre els dos anys, per sn perfectament vlids per a la vessant estructural dels resultats, i, en particular, a la posici de l'ndex RFD de cada rea en relaci amb les altres zones.
El model s'ha construt a partir de les dades de Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) i la Renda Familiar Bruta Disponible per cpita (RFDpc)3 de Barcelona pels anys 2000, 2001 i 2002 en base 2000, publicades a la web de l'Institut d'Estadstica de Catalunya (IDESCAT) el mes d'agost de 2006. Com s habitual en el clcul de macromagnituds, el pas de RFBD a RFBDpc no s'ha fet a partir de les xifres oficials de poblaci de l'INE sin a partir d'estimacions i projeccions de poblaci calculades per l'Idescat i corresponents a mitjanes anuals.
(1) Els detalls sobre la metodologia, els components i l'estructura es poden consultar a www.idescat.net (2) Els mapes i les delimitacions territorials de les diferents zones es troben a l'Annex 1. (3) Cal subratllar que les estimacions de macromagnituds per cpita que realitza l'Idescat es difonen exclusivament en milers d'euros, a diferncia del que fa l'INE que les difon en euros.
4 Disseny de l'ndex RFD
10

Un cop fixat el valor de l'any 2002 per a Barcelona (darrera dada de qu es disposa) s'ha realitzat una doble projecci: 1. Temporal (fase 1) Les dades de RFDpc de Barcelona dels anys 2003, 2004 i 2005 s'han estimat a partir de (1) l'evoluci de la taxa d'ocupaci de Barcelona (IDESCAT); (2) l'evoluci del PIB de la ciutat de Barcelona (estimaci prpia); (3) l'evoluci d'altres rendes com prestacions socials, pensions o subsidis (a partir de les darreres dades disponibles de l'Agncia Tributria); i (4) l'evoluci de la poblaci. Per criteri de coherncia metodolgica, aquestes estimacions anuals seran actualitzades a mesura que l'Idescat difongui l'estimaci de la RFD de Barcelona per aquests anys. 2. Territorial (fase 2) Per a cadascun dels anys s'ha calculat una estructura de la capacitat econmica per a tots els mbits territorials estudiats a partir de la seqncia temporal obtinguda segons l'explicat en el punt anterior fixant la mitjana de Barcelona en base 100 per a cada referncia temporal. Aix, s'ha obtingut una estructura anualment diferenciada segons l'evoluci de les diferents variables emprades i ponderades tal com s'explica en els apartats 4.1. i 4.2. L'indicador obtingut es defineix com a ndex RFD. ndex RFD2000 ZRP 1 ZRP 248 ZEG 1 ZEG 38 DTE 1 DTE 10 BCN ndex RFD2001 ndex RFD2005
Valor conegut (100 en base 100)
Valor conegut (100 en base 100)
Valor estimat (100 en base 100)
Aquest mtode de clcul de macromagnituds econmiques per a rees petites pot emmarcarse en la investigaci econmica aplicada dins dels mtodes d'estimaci per procediments o tcniques estadstiques que parteixen de la hiptesi que hi ha una relaci entre la renda disponible i els indicadors de consum. Si b el mtode utilitzat en aquest treball t un plantejament molt diferent a les equacions de regressi que s'utilitzen habitualment i que en general parteixen de la hiptesi d'un comportament econmic similar entre les zones mplies de referncies i les rees petites, hi ha un punt d'estreta connexi entre aquests mtodes d'estimaci, com s la utilitzaci de variables relatives a la renda en la seva vessant d'ingrs o despesa. La major part de treballs utilitzen la inferncia mitjanant un estimador de regressi amb variables explicatives per a cada rea petita. En el nostre cas, hem establert uns coeficients i hem treballat amb variables indexades sobre una estimaci calculada prviament de la RFD per al conjunt de la ciutat.
4.1 Selecci i validaci de les variables
Com s'ha avanat anteriorment, les variables seleccionades fan referncia al nivell educatiu, la situaci laboral, les caracterstiques i l'evoluci del parc de vehicles i els preus al mercat immobiliari residencial. Per tal d'homogenetzar la mtrica de les diferents variables, descrites a continuaci, s'ha procedit a recalcular el valor de cada variable per a cadascuna de les zones (ZRP) i per a cada any centrant el valor de Barcelona en 100 (base BCN=100).

D'una selecci de nou variables en la fase inicial, s'han seleccionat finalment les cinc segents, atenent al criteri de que siguin sensibles al cicle econmic, neutres territorialment i tinguin una elevada elasticitat-renda. A ms, s'ha imposat un criteri de no redundncia i disponibilitat temporal i territorial per als mbits territorials ms petits, les 248 ZRP, a partir dels quals s'ha agregat a ZEG i Districtes: Variable 1 Definici Perfil Data-periodicitat mbit territorial Font Taxa de titulats (TT) Diplomats, titulats superiors i doctorats de 25 anys i ms sobre el total de poblaci de 25 anys i ms Estructural 2001 Ciutat, districtes, ZEG i ZRP Cens de Poblaci i Habitatge 2001. INE. Les dades especfiques de poblaci de 25 anys i ms han estat facilitades pel Departament dEstadstica de lAjuntament de Barcelona Taxa datur (TA) Poblaci en atur sobre el total de la poblaci activa. Aquesta variable sha invertit per tal de reorientar-la en la mateixa direcci que la resta de variables. Estructural 2001 Ciutat, districtes, ZEG i ZRP Cens de Poblaci i Habitatge 2001. INE (www) Turismes/1.000 habitants (TH) Turismes*1.000/Total poblaci resident. Den 2005 es consideren noms els turismes els titulars dels quals siguin persones fsiques Semi-conjuntural. Estoc afectat per les altes i les baixes anuals Anual Ciutat, districtes, ZEG i ZRP Institut Municipal dHisenda. Ajuntament de Barcelona (explotaci ad hoc) Turismes nous dalta potncia fiscal sobre total turismes nous (TNAP) Turismes de ms de 16 cavalls fiscals i menys de dos anys dantiguitat, sobre total turismes de menys de dos anys dantiguitat. Es consideren noms els turismes els titulars dels quals siguin persones fsiques Conjuntural Anual Ciutat, districtes, ZEG i ZRP Institut Municipal dHisenda. Ajuntament de Barcelona (explotaci ad hoc) Preu dels habitatges de segona m (PH) Preu unitari dels habitatges de segona m en euros Conjuntural Anual Ciutat, districtes, ZEG i ZRP Institut dEstudis Fiscals. Ajuntament de Barcelona (explotaci ad hoc)
11
Variable 2 Definici Perfil Data-periodicitat mbit territorial Font Variable 3 Definici Perfil Data-periodicitat mbit territorial Font
Variable 4 Definici Perfil Data-periodicitat mbit territorial Font
Variable 5 Definici Perfil Data-periodicitat mbit territorial Font
12

Com ja s'ha indicat, en una primera fase es va treballar amb quatre variables ms: (6) Altes de turismes/1.000 habitants-ATH; (7) Turismes d'alta potncia fiscal/total turismes-TAP; (8) Situaci professional de la poblaci; i (9) expedients d'IAE professional. 1. (6) i (7) inicials s'han fos en una nova variable (TNAP) a partir de 2005 grcies a l'explotaci especfica realitzada sota comanda per part de l'Institut Municipal d'Hisenda. En qualsevol cas, aquestes dues variables s'han utilitzat de forma desagregada per a reconstruir retrospectivament la srie entre 2000 i 2004. Tamb cal anotar que la variable TH (3) s'ha elaborat en 2005 amb els turismes els titulars dels quals sn persones fsiques, mentre que en anys anteriors s'han comptabilitzat la totalitat dels turismes5. 2. La consideraci d'alguna variable que ponders la professi (declarada al Cens) va ser desestimada per l'elevada correlaci amb la titulaci. En l'extrem superior, els directius i professionals (Personal directiu d'empreses i administracions pbliques i Tcnics i professionals cientfics i intellectuals) presenten una estretssima correlaci6 amb els titulats superiors en tots els trams i pels diversos mbits geogrfics. A ms, com en el cas del nivell d'estudis, les dades sn censals i no permeten una actualitzaci anual. Tot i aix, es destaca que s una variable a considerar si l'anlisi es realitza per sexes (per la major subocupaci femenina en les titulacions avanades) i probablement ser ms representativa en el futur, primer, per l'avan general del nivell educatiu de la poblaci i, segon i conseqncia del primer, perqu els canvis en el mercat laboral i en especial en els tipus de contractaci estan afeblint progressivament la relaci entre nivell de retribuci i d'instrucci. 3. La consideraci de l'Impost d'activitats econmiques (IAE) dels subjectes que paguen una llicncia d'activitat professional es va descartar, primer, perqu es tracta d'un impost associat a la localitzaci de l'activitat econmica i no dels residents; i segon, perqu, com se sap, la srie histrica que contemplava el conjunt de subjectes afectats per aquest impost pateix un trencament metodolgic en 2003. Per b que considerem que les variables escollides tenen una potncia explicativa conjunta satisfactria, hem de segmentar en dos blocs la possibilitat de contrast de selecci realitzada amb els resultats d'altres estudis o d'altres mbits territorials. Per un cant, les dues primeres variables relatives al nivell educatiu i a la situaci laboral sn admeses internacionalment i de forma consensuada amb totes les matisacions necessries relatives a les dades o a la construcci dels indicadors, com indicadors de nivell de renda, amb mltiples exemples de correlacions elevades7. En canvi, per a les altres tres variables utilitzades s molt ms difcil acreditar una potncia explicativa tan slida i dilatada en el temps. Excepte a l'mbit universitari, s difcil trobar estudis que relacionin el nivell de renda amb la tinncia o la matriculaci de turismes potents i el preu dels habitatges, bsicament perqu es tracta de variables de difcil homogenetzaci internacional. Assumim, per tant, un cert risc en utilitzar-les, per ho fem convenuts de la seva capacitat explicativa i de que les depuracions introdudes en les variables brutes han ajudat a construir una mesura sinptica molt ms refinada del nivell de renda a nivell micromunicipal.
(5) Aquesta depuraci va venir condicionada en comprovar que a algunes zones (ZRP) apareixien una valors TH i ATH molt elevats, condicionats, per ex. en la ZRP 19, per ser la seu dels vehicles oficials de la Generalitat, o, per ex., en les ZRP 76, 77, 78, 80 i 82 per lactivitat logstico-industrial que shi desenvolupa. (6) Per districtes i per lany 2001, r2=0,988. (7) Correlacions que es poden obtenir per a la regi metropolitana o Catalunya amb dades de lIdescat, per a regions espanyoles (INE) o Europees (Eurostat), o per pasos del mn (ONU).
13
4.2 Ponderaci i valors de les variables

Les ponderacions aplicades sn les segents: Variables TT-Taxa de titulats TA-Taxa datur TH-Turismes/1.000 habitants TNAP-Turismes nous dalta potncia PH-Preu dels habitatges
Pes (%) 17,5 17,5 15,0 15,0 15,0
Carcter Estructural Estructural Semi-conjuntural Conjuntural Conjuntural
A ms de la dimensi estructural/conjuntural, s'ha procurat mantenir un equilibri entre les tres categories de variables, amb un pes al voltant d'un ter per bloc: perfil educatiu i laboral dels residents (TT+TA=0,35%); caracterstiques i taxa de tinena dels turismes (TH+TNAP=0,30%); i nivell de preus al mercat residencial secundari (PH=0,35%). Es tracta d'acostar-se a una estimaci de la RFD a partir tant de la capacitat dels individus de generar rendes salarials i empresarials com de la utilitzaci d'aquestes en consum de bns duradors i d'inversi. En resum, la formulaci per a obtenir el valor de la RFBDpc de la ZRPi per l'anyt s:
RFBDpczrpit= (0,175*TTit+0,175*TAit+0,15*THit+0,15*TNAPit+0,35*PHit )*RBFDpcBCNt /100
Un cop obtinguts els valors estructurals en base BCN=100 per a les unitats territorials ms petites (ZRP), s'han calculat els valors de la RFD pel mbits territorials superiors a partir dels resultats obtinguts per a les ZRP per agregaci de rendes resultants i per ponderaci de la poblaci oficial resident en cadascun dels mbits. Tots els valors que es presenten corresponen a mitjanes ponderades dels diferents mbits territorials, en cap cas a mitjanes simples. Tamb, i una mica al marge del focus principal d'aquest treball, es fa constar que l'obtenci de l'ndex RFD ha perms calcular tamb la RFBD per llar per a cada referncia temporal a partir de la dimensi mitjana de la llar obtinguda de les dades del Cens de Poblaci i Habitatge de 2001. Aquesta dada, que es podria assimilar a la renda mitjana familiar, t un perfil marcadament instrumental i s'utilitza per a calcular d'altres indicadors com l'accessibilitat terica a l'habitatge. Donat aquest component instrumental i que el present treball es centra en els valors per cpita, s'ha optat per no incloure-la en l'apartat de resultats. Com s'ha vist anteriorment, en el perode 2000-2004 l'estimaci del model s'ha realitzat amb 6 variables, de tal manera que la formulaci del model per aquest perode correspon a la segent equaci: RFDpczrpit=(0,16*TTit+0,16*TAit+0,09*TAPit+0,09*THit+0,15*ATHit+0,35*PHit)*RBFDpcBCNt/100
14

A tall illustratiu, sadjunten les segents taules amb els valors originals de les variables; a la primera shi poden trobar els valors mitjans de les variable per districtes per lany 2005 i, a la segona, les mitjanes de la ciutat i els valors mxims i mnims dels tres mbits territorials analitzats. Valors originals mitjans de les variables per districtes (2005) Taxa de Taxa Turismes/ titulats (%) datur (%) 1.000 hab. TT TA TH 13,9 30,2 15,6 34,7 46,7 28,2 16,8 9,7 15,3 15,7 22,1 14,0 9,8 12,1 9,2 8,1 10,3 10,8 12,5 10,9 11,1 10,8 169,7 317,8 305,6 404,5 431,6 321,9 349,4 335,0 327,2 321,0 327,4 Turismes nous Preu dels dalta potncia/ habitatges Turismes nous 2a.m () TNAP PH 5,9 9,1 5,1 14,3 16,4 7,2 5,2 3,7 4,5 5,3 7,8 286.520 396.863 288.366 433.577 663.814 345.031 284.729 230.588 287.058 314.813 344.904
Districtes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Ciutat Vella l'Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri-Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart
Total Barcelona
Valors originals de les variables: mitjanes, mxims i mnims per mbits (2000 i 2005)
Barcelona Districtes (10) Variables Any 2000 1 Taxa de titulats (%) 2 Taxa datur (%) 3 Total Turismes/ 1.000 hab. 4 Turismes d'alta potncia fiscal/ total turismes 5 Altes de turismes /1000 hab. 6 Preu dels habitatges 2a. m () TT TA TH TAP Data 2001 2001 2000 2000 Mitjana 22,1 10,8 413,0 5,4 34,2 Mxim 46,7 14,0 559,0 11,2 51,2 Mnim 9,7 8,1 278,7 2,1 15,9 ZEG (38) Mxim 47,1 17,2 984,4 16,1 83,7 Mnim 4,6 7,6 226,4 1,4 12,5 81.740 ZRP (248) Mxim 56,9 23,8 1.860,1 18,6 236,6 492.379 Mnim 2,1 6,5 99,7 0,8 5,2 52.288
ATH 2000 PH
2000 175.775 344.410 108.329 456.796
Any 2005 1 Taxa de titulats (%) TT 2001 22,1 46,7 9,7 47,1 4,6 56,9 2,1 2 Taxa datur (%) TA 2001 10,8 14,0 8,1 17,2 7,6 23,8 6,5 3 Turismes/1.000 hab. TH 2005 327,4 431,6 169,7 525,9 122,0 542,9 120,0 4 Turismes nous dalta potncia/ turismes nous TNAP 2005 7,8 16,4 3,7 26,9 3,2 33,3 1,3 5 Preu dels habitatges 2a. m () PH 2005 344.904 663.814 230.588 756.479 200.320 1.090.387 182.584
15
5 Resultats
5.1 La Renda Familiar Disponible per cpita a Barcelona: evoluci, dispersi, distribuci i concentraci
El punt de partida de la distribuci territorial de la RFDpc se situa en l'estimaci dels valors mitjans per al conjunt de la ciutat per als anys 2003, 2004 i 2005, que s'ha realitzat segons l'explicat a l'apartat 4. Donat que l'objectiu de l'anlisi s conixer l'estructura de la distribuci, els resultats es presenten, en general, en nmeros ndexs. No desestimem, per, de senyalar que el valor de la RFD per cpita mitj de la ciutat en 2005 (16.555 ) representa un augment significatiu del 4,2% en termes anuals acumulatius en relaci amb l'any 2000, com correspon a la trajectria alcista de l'activitat econmica de la ciutat i el conjunt del pas en el perode considerat. Un perode que s'ha caracteritzat per l'intens ritme d'avan de molts indicadors econmics amb l'assoliment de mxims histrics en mbits com el transport, el turisme o la construcci, en el que ha continuat l'expansi del terciari avanat i en el que el mercat de treball ha viscut un procs molt expansiu fins a superar-se a finals de 2003 el mili de llocs de treball ocupats. Un creixement econmic que ha estat generalitzat al conjunt de la ciutat i que ha estat parallel (hi ha obert un debat sobre si ms que parallelisme existeix una relaci causal directa) a un repunt demogrfic, potser no massa espectacular en termes quantitatius, per important per haver trencat la tendncia de persistent davallada de la poblaci que s'havia iniciat durant la primera meitat dels vuitanta.
Taula 1
Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD Base Barcelona =100 RFD per capita (/any) Poblaci (Nombre d'habitants1) Nombre de districtes Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef. de var. de Pearson 2000 13.500 1.505.325 10 38 248 100,0 91,8 86,8 1.394 37,3 32,8 223,8 191,1 6,8 47,6 54,8 71,8 86,8 108,6 149,6 176,0 1,22 1,41 0,40 2005 16.555 1.593.075 10 38 248 100,0 95,8 89,6 1.295 36,0 43,0 243,5 200,5 5,7 58,0 62,6 74,6 89,6 114,3 153,8 175,4 1,44 2,24 0,36
(1) Com a poblaci de 2000 s'ha utilitzat la del cens de 2001
Un dels avantatges de treballar amb la mitjana de la RFDpc que ofereix l'Idescat s que permet contextualitzar aquesta dada en l'escenari catal, i, en particular, amb les comarques i municipis de ms de 5.000 habitants. Si ens situem l'any 2002 l'ltim pel que existeix aquest indicador a aquest nivell territorial en el moment de tancar aquesta edici, la RFDpc
16

de Barcelona se situava un 12,3% per sobre de la mitjana de Catalunya i entre un 39,2% i un 56,0% per sobre de la resta dels municipis del Barcelons. A nivell municipal, Barcelona se situava en el lloc nmero 30 entre els municipis catalans per als que existeix aquesta estimaci oficial. La Taula 1 permet una primera aproximaci de les mesures de posici de la distribuci i mostra que, com acostuma a passar en les funcions de distribucions de renda, la mediana s inferior a la mitjana, el que significa que ms de la meitat dels individus tenen un ndex o assoleixen un valor inferior a la mitjana. La trimedia o mitjana retallada del 5% dels valors extrems s tamb una bona mesura de posici central, i per als dos anys estudiats s inferior a la mitjana aritmtica, el que significa que hi ha ms valors extrems en la zona alta de la distribuci que en la zona baixa.
Grfic 1
Poblaci i nivell de la RFD de les ZRP (2005)

25.000
20.000
Poblaci (nombre dhabitants)
15.000
10.000
5.000
0 0 50 100 150 200 250
ndex RFD (Barcelona=100)

1. Ciutat Vella 2. LEixample 6. Grcia 7. Horta-Guinard 3. Sants-Montjuc 8. Nou Barris 4. Les Corts 5. Sarri-Sant Gervasi 9. Sant Andreu 10. Sant Mart
Cal tenir present el factor demogrfic i, en particular, la desigual distribuci no noms del nombre de ZRP que hi ha a cada districte sin tamb de la irregular dimensi demogrfica de les 248 ZRP. El Grfic 1 mostra agrupats per colors i formes segons el districte al que pertanyen, la posici de cada ZRP en termes d'ndex obtingut de RFD i del nombre de residents en termes absoluts. Interessa en especial destacar l'abundncia relativa de ZRP poc poblades amb elevats ndexs en especial als districtes de Sarri-Sant Gervasi i Les Corts, aix com de zones tamb poc poblades i amb ndexs baixos, com a Ciutat Vella. Aquests aspectes s'hauran de tenir presents a l'hora d'interpretar els resultats, que en les agregacions a zones grans o districtes es donen sempre en mitjanes ponderades.

La Taula 1 tamb ofereix un seguit de mesures de dispersi absolutes i relatives detallades. Una d'immediata s el quocient entre el valor mxim i el valor mnim, que per l'any 2005 se situa en 5,7. Un valor notablement ms elevat que si s'analitzen exclusivament els valors dels deu districtes ja que, com se sap, quan es compacten o s'agreguen els casos (per exemple, sintetitzant les mitjanes de les 248 ZRP en mitjanes per als 10 districtes), disminueix la dispersi. Cal subratllar que, en termes homogenis amb l'any 2000, aquest coeficient s'ha redut, ja que, amb la mateixa base de referncia (Barcelona =100), el quocient del valor mxim sobre el mnim era 6,8. Ara b, aquest quocient t l'inconvenient de que, com que noms considera els valors extrems de la distribuci, no t en compte si els valors centrals estan agrupats o dispersos. Per aix ens fixarem en els percentils. El tronc central de la distribuci, mesurat com els quocients entre els percentils 75 i 25, no s'ha modificat substancialment entre l'any 2000 (1,51) i 2005 (1,52). Si ampliem aquest tronc als percentils 90 i 10, s'observa una major compactaci, ja que els quocients passen de 2,71 l'any 2000 a 2,46 l'any 2005. Tot plegat indica que en el perode 2000-2005 s'ha produt un procs d'homogenetzaci de la distribuci de la renda, no massa intens, per s prou significatiu, que tamb es palesa en la reducci del nombre de ZRP amb ndexs molt baixos, en l'augment significatiu del nombre de ZRP amb ndexs al voltant de la mitjana i en un augment ms moderat del grup ms allunyat per la banda alta de la mitjana (Taula 2).
17
Taula 2
Resum agregat de l'ndex de la RFD (Nombre de ZRP i poblaci) Nombre de ZRP (en %) 2000 2005 Grups agregats mitjana +/- 20% ndex<80 80ndex120 ndex>120 Total 41,1 40,3 18,6 100,0 30,7 50,0 19,4 100,0 11,7 75,0 13,3 100,0 Poblaci (en %) 2000 2005 38,6 43,8 17,6 100,0 12,8 73,6 13,6 100,0 29,3 51,9 18,8 100,0 6,8 78,8 13,0 100,0
Grups agregats mitjana +/- desviaci estndard (SD) ndex<mitjana-SD 15,7 mitj.-SDndexmitj.+SD 70,2 ndex>mitj.+SD 14,1 Total 100,0
Aix, si establim un interval central a l'entorn de la mitjana de la ciutat +/- 20%, podem afirmar que s'ha redut el nombre de zones amb nivells molt baixos (inferiors a 80 en base 100), que ha passat de 102 ZRP en 2000 (41,1% del total) a 76 ZRP en 2005 (30,7%). El tronc central s'ha reforat, i ha passat de tenir 100 ZRP en 2000 (40,3%) a 124 en 2005 (50%), mentre que la banda alta de la distribuci tamb s'ha reforat per de forma gaireb imperceptible, passant de 46 a 48 el nombre de ZRP amb valors superiors a 120. Si apliquem aquest mateix esquema d'evoluci a la poblaci que contenen les ZRP, s'observa un transvasament del grup amb ndexs ms baixos al grup mig i, en menor mesura, al ms alt. En 2000, hi havia un 38,6% de la poblaci total de Barcelona amb una renda inferior al 80% de la mitjana de la ciutat, mentre que en 2005 aquest percentatge s'ha redut fins al 29,3%. En parallel, el grup central ha passat de contenir el 43,8% de la poblaci al 51,9%, mentre que el segment amb rendes ms elevades ha passat de tenir el 17,6% de la poblaci en 2000 al 18,8% en 2005. D'igual forma, si procedim a una anlisi parallela a l'anterior a partir de la desviaci estndard en comptes del +/-20% de la mitjana (vegeu Grfic 2), es repeteix el mateix patr: disminuci del nombre de ZRP i del % de poblaci amb rendes inferiors a la mitjana menys la
18 Grfic 2
Distribuci de la poblaci resident per grans grups de RFD
ndex RFD alt ndex RFD mitj
2000 2005
ndex RFD baix
desviaci estndard, i augment significatiu del grup central (mitjana +/- desviaci estndard) fins a assolir en 2005, el 75% de les ZRP i el 78,8% de la poblaci. En aquest cas, el grup de rendes ms elevades ha retrocedit molt lleugerament en relaci a l'any 2000, tant en nombre de ZRP com de % de poblaci. Una mesura alternativa de la dispersi d'una funci de distribuci s el coeficient de variaci de Pearson, un quocient adimensional entre la desviaci estndard i la mitjana aritmtica que informa de la representativitat de les mitjanes. Aquest coeficient pren el valor 0,40 per a l'any 2000 i 0,36 per a 2005, sent per tant, ms representativa la mitjana aquest darrer any. Per districtes, Nou Barris s el districte on aquest coeficient de variaci s ms baix (0,09) i on, per tant, la mitjana illustra molt b la distribuci, mentre que Les Corts i Ciutat Vella registren els ms alts (amb 0,24 i 0,22, respectivament) i on, per tant, la mitjana s menys representativa.
Grfic 3
Histograma de freqncies de la RFD (2005) 55 50 45 40 35
Freqncia
30 25 20 15 10 5 0
0 50 100 150 RFD (ndex Barcelona = 100) 200 250

Pel que fa a la forma de la distribuci, es presenta un histograma de freqncies de la funci de distribuci de la Renda Familiar Disponible per al conjunt de la ciutat (Grfic 3). Ja s'ha vist anteriorment (Taula 1) que els coeficients d'asimetria per als anys 2000 i 2005 sn superiors a 0, i que, per tant, es tracta d'una distribuci asimtrica a la dreta. El grfic reflecteix com es distribueixen els casos (les 248 ZRP) per freqncies, amb una gran concentraci al voltant i per sota per a la vora de la mitjana, i una notable dispersi a la dreta (pocs casos amb valors elevats). En la secci segent s'analitzen els histogrames de cada districte. L'anlisi del nivell de concentraci s'ha realitzat a partir de l'ndex de Gini i la corba de Lorenz (Grfic 4). L'ndex de Gini s una mesura de concentraci que mostra el grau d'igualtat en el repartiment total dels valors d'una variable, en aquest cas, la Renda Familiar Disponible. La corba de Lorenz s una forma grfica de mostrar la distribuci de la renda de la poblaci. Relaciona els percentatges acumulats de poblaci (ordenada en percentils de poblaci des de les zones de recerca amb la renda ms baixa a la ms alta) amb el percentatges acumulats de renda de qu disposa aquesta poblaci. Amb l'ndex de Gini s'ha mesurat el grau d'equidistribuci de la renda familiar total entre el conjunt dels residents de Barcelona pels anys 2000 i 2005, amb els segents resultats: IG 2000= 0,194 IG 2005= 0,184
19
Grfic 4
El primer a destacar s que, tenint en compte que el recorregut d'aquest ndex va de 0 (equidistribuci absoluta) a 1 (mxima concentraci) es tracta d'un valor molt baix, el que ens fa pensar en una distribuci fora equitativa de la renda8. Corba de concentraci (Lorenz) 100 90 80 70 Renda (%) 60 50 40 30 20 10 0 0 10 20 30 40 50 60 70 Poblaci (%) 2000 80 90 100
2005
(8) Estudis anteriors elaborats amb diferents metodologia i que, per tant, shan de comparar amb precauci situaven aquest ndex a nivells propers als obtinguts aqu. En concret, a lestudi ndex de capacitat econmica familiar (ressenyat a lAnnex 2) lndex de Gini obtingut se situava entre 0,20 en 1988 i 0,16 en 1996. Des duna perspectiva conceptual i metodolgica molt diferent, LInforme sobre la pobresa i lexclusi a la ciutat de Barcelona, editat per lAjuntament de Barcelona lany 2003 situa aquest ndex en 0,30 per lany 2000. Els ingressos utilitzats com a base de clcul provenen de lEnquesta de la Regi Metropolitana (vegeu Annex 2)
20

En segon lloc, crida l'atenci la minsa evoluci que s'ha produt entre 2000 i 2005, amb un moviment gaireb imperceptible de millora cap a la distribuci equitativa. Un tret que s'evidencia molt b en la representaci grfica de la corba de concentraci de Lorenz, on les corbes de 2000 i de 2005 gaireb estan superposades. El que no significa, per, que s'hagi mantingut l'ordre (els percentils de poblaci ordenada en funci de la renda), ja que s'han produt salts significatius entre la jerarquia de les diverses ZRP ordenades per renda mitjana entre 2000 i 2005. Amb independncia d'aquests canvis en l'ordenaci entre les ZRP que es detallen ms endavant a la Taula 7, s'observa la similitud de les dues distribucions quan es constata que la primera decila de poblaci (el 10% de la poblaci amb la renda ms baixa) acumulava en conjunt una porci similar de RFD en 2000 (el 5,48%) i en 2005 (el 6,08%). Quant al segment dels ms rics (el 10% de la poblaci que t la renda ms elevada), en els dos anys estudiats disposen d'una proporci semblant de la RFD, un 18,16% en 2000 i un 17,67% en 2005. Essencialment, la distribuci de la renda, amb independncia de la seva evoluci en termes absoluts, s'ha mantingut durant el perode analitzat, per sempre mostrant una lleugera tendncia a la disminuci de les desigualtats. El diagrama de caixa representat en el Grfic 5 correspon als valors obtinguts de la RFD mitjana per habitant per tota la seqncia temporal analitzada, des de 2000 a 2005. Les caixes corresponen als valors que prenen les 248 ZRP cada any i es pot observar amb claredat l'evoluci de la mediana i dels quartils, aix com la dispersi. La lnia horitzontal a dins de cada caixa determina la mediana, mentre que els extrems corresponen al valor que prenen els percentils 75 (superior) i 25 (inferior). Els casos atpics (o) i extrems (*) estan identificats amb el codi corresponent de ZRP.
Grfic 5
Diagrama de caixa. ndex RFD de les ZRP (2000-2005)
300
115
250
ndex (Barcelona=100)
200
100 115 99 107 120
100 61 99 104 101
100 61 99 121 61 106 114 64 100
102 101 106 104 114 119 113
150
100
50
0 2000 2001 2002 2003 2004 2005

En aquest grfic que no s del tot homogeni pels canvis metodolgics introduts en 2005 tamb es palesa el que s'ha comentat anteriorment relatiu al petit augment del tronc central de la distribuci especialment si noms es comparen els anys 2000 i 2005, aix com a les nombroses observacions atpiques i extremes que apareixen cada any i de forma exclusiva en la banda alta de la distribuci.
21
5.2 Sntesi de resultats per districtes
La Taula 3 ofereix un resum dels principals resultats per districtes, obtinguts per agregaci a partir de les dades de les unitats territorials ms petites (ZRP) i ponderades per la poblaci resident a cadascuna d'aquestes zones. Es presenten els valors obtinguts per l'any 2005 a partir de la metodologia comentada anteriorment. Insistirem, com a recordatori, en que el punt de partida s la RFDpc en termes nominals dels anys 2000, 2001 i 2002, de tal manera que el valor de RFDpc mitj de 2005 de la ciutat s una estimaci segons l'explicat en l'apartat 4.
Taula 3
Renda Familiar Disponible per cpita (Districtes) Poblaci resident 2005 111.290 262.485 177.636 82.588 140.461 120.087 169.920 164.981 142.598 221.029 1.593.075 RFDPC (/any) 2005 11.919 19.260 13.356 23.075 29.599 17.306 14.154 11.337 13.645 14.182 16.555 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 61,8 116,3 80,0 137,0 168,4 98,5 80,9 65,5 78,6 79,0 100,0 72,0 116,3 80,7 139,4 178,8 104,5 85,5 68,5 82,4 85,7 100,0
Districtes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Ciutat Vella l'Eixample Sants-Montjuc Les Corts Sarri-Sant Gervasi Grcia Horta-Guinard Nou Barris Sant Andreu Sant Mart
Total Barcelona
La taula cont la poblaci oficial per districtes de 2005, el valor mitj de la RFDpc (en /any) i els valors de cada districte en nmeros ndexs, en els que la mitjana de Barcelona actua com a base=100, per als anys 2000 i 2005. Aquestes dues dates de tall corresponen a dues fotografies de l'estructura que permeten analitzar la posici i la distncia de cada districte en relaci amb la mitjana per als dos anys de forma independent. En aquesta primera visi de l'estructura per districtes no representa cap sorpresa que SarriSant Gervasi i Les Corts assoleixin els ndexs ms elevats en termes absoluts, 178,8 i 139,4 respectivament (29.599 i 23.075 /habitant en 2005). En l'altre extrem, Nou Barris i Ciutat Vella registren els ndexs ms baixos, 68,5 i 72,0 o, en termes absoluts, entre 11.000 i 12.000 /habitant. Aquests resultats suposen el manteniment dels obtinguts per l'any 2000, ja que la posici d'aquests quatre districtes s prcticament idntica, amb la particularitat de que Ciutat Vella ha intercanviat amb Nou Barris la darrera posici amb un important avan de la seva posici en termes relatius. El sis districtes restants, que sumen un 68,7% de la poblaci resident se situen en l'interval +/-20% de la mitjana. L'Eixample clarament en la banda alta i Grcia, com en estudis anteriors, gaireb convergint amb la mitjana de la ciutat. Per ltim, Sant Mart, Horta-Guinard, Sants-Montjuc i Sant Andreu obtenen uns ndex mitjans molt similars, especialment els dos primers. La distncia entre els dos extrems (el quocient entre el districte amb la RFDpc ms elevada i el districte amb la ms baixa) s 2,6, una dcima menys que l'obtingut en 2000.
22 Grfic 6
ndex de la RFD 2005 per districtes. (Bcn = 100) 200 150 ndex 100 50 0
l'Eixample Sarri-Sant Gervasi Horta-Guinard Sants-Montjuc Sant Andreu Ciutat Vella Sant Mart Nou Barris Les Corts Grcia
Districtes Aquesta ordenaci relativa dels districtes de la ciutat obtinguda per al 2005 est en plena sintonia amb l'obtinguda per l'ICEF9 pel darrer any disponible (1996) que, al seu torn, s idntica a l'explotaci que aqu es presenta per a l'any 2000, amb l'excepci de Sants-Montjuc i Sant Andreu dos districtes amb valors molt propers que intercanvien posicions en relaci amb l'estudi de l'ICEF. Cal afegir tamb que una recent explotaci encara no difosa elaborada a partir de les dades de l'informe Mercado de Trabajo y Pensiones en las Fuentes Tributarias de l'Agencia Tributaria (AEAT), basat en les declaracions de l'any 200410 palesa, en relaci amb l'estudi que aqu es presenta: (1) una coincidncia absoluta en les cinc primeres posicions (els districtes amb RFDpc ms elevades), (2) un segon grup intermedi coincident format per SantsMontjuc, Horta-Guinard i Sant Andreu, per amb posicions intercanviades; i (3) el darrer grup, tamb coincident, format pels dos districtes amb valors ms baixos, Ciutat Vella i Nou Barris, si b en l'estudi de l'AEAT Ciutat Vella ocupa la darrera posici. Un fet, aquest darrer, fcilment explicable pel pes que atribum en la confecci de l'ndex RFD al preu de l'habitatge aix com pel superior pes de les pensions a Ciutat Vella en l'estructura dels ingressos de les dades de l'AEAT, mentre que a Nou Barris les rendes del treball (en general, ms elevades que les pensions) sn ms abundants en termes relatius. A l'Annex 3 es presenta una taula de correlacions dels rangs i un grfic comparatiu jerrquic entre l'ndex de la RFD, l'ICEF i els valors obtinguts de l'estudi de les dades de l'AEAT a nivell de Zones Estadstiques Grans (ZEG).
(9) Vegeu lAnnex 2 (10) Dades extretes duna explotaci especfica sollicitada per lAjuntament per a la ciutat de Barcelona per a lany 2004, a partir de les retencions i ingressos a compte dels rendiments del treball. Recull totes les prestacions per compte aliena, pensions i prestacions per desocupaci, encara que estiguin exemptes de fer la declaraci de lIRPF. Resten exclosos els rendiments dactivitats professionals, les cessions de drets dimatges i les rendes de consellers i administradors. Vegeu els detalls daquestes dades a Borrell J.R. et al (2006) Preus, rendes i accessibilitat a lhabitatge a Barcelona, a Costas A. (2006) Llibre Blanc de lHabitatge a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, en premsa.
Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona Mapa 1
23
Renda Familiar Disponible per cpita 2005 (districtes)
Renda Familiar Disponible per cpita (Districtes) Any 2005 (Nmeros ndex. Base Barcelona = 100) Molt alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (menys de 79)
Un cop vistos els principals resultats a nivell global, aprofundirem en el coneixement de la ciutat apropant la lupa a les 248 Zones de Recerca Petites, les unitats territorials ms petites amb una dimensi mitjana suficient per permetre l'anlisi que aqu es presenta. L'aproximaci per ZRP ofereix una informaci molt matisada i rica, i permet una plasmaci molt ms tangible de les diferncies entre les zones analitzades. Com a pas intermedi, presentem tamb els resultats per unes unitats administratives a mig cam entre els districtes i les ZRP, com sn les 38 Zones Estadstiques Grans (ZEG) (Taula 4 amb les dades de poblaci i els valors absoluts, i Taula 5 amb els ndexs de 2000 i 2005 ordenats). Sense entretenir-nos en una lectura gaire detallada, ja s'observa l'augment de la dispersi propi de l'ampliaci del nombre d'observacions, amb un quocient del valor mxim sobre el mnim de 3,4. Les taules revelen que la major contraposici es dna entre els barris del
5.3 Resultats detallats per Zones Estadstiques Grans (ZEG) i per Zones de Recerca Petites (ZRP)
24

nord de la ciutat (Nou Barris) i els de l'oest (Les Corts i Sarri-Sant Gervasi), que fins a cert punt podrem situar al voltant de la Meridiana i de la Diagonal en els seus trams ms allunyats dels seu punt dintersecci. Al Mapa 2 es veu perfectament aquesta contraposici, aix com els contrastos d'homogenetat entre districtes. Alguns com Sarri-Sant Gervasi, Grcia o Horta-Guinard sn monocromtics les ZEG que contenen sn semblants entre elles en termes de RFD, mentre que d'altres com Sant Mart, Ciutat Vella o Sant Andreu tenen zones amb 3 o 4 categories de renda colors diferents.
Taula 4
Renda Familiar Disponible per cpita (Zones Estadstiques-ZEG) Districte Nm. 1 1 1 1 2 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 4 4 5 5 5 6 6 7 7 7 8 8 8 9 9 9 9 9 10 10 10 10 10 Poblaci resident 2005 15.428 22.558 26.982 46.322 37.878 99.700 42.173 30.770 51.964 39.239 1.243 28.949 10.372 19.504 78.329 68.761 13.827 101.142 35.743 3.576 87.783 32.304 68.478 71.450 29.992 65.497 86.059 13.425 52.621 13.593 52.834 14.004 9.546 12.624 61.077 25.603 65.216 56.509 1.593.075 RFDPC (/any) 2005 10.451 13.723 13.827 10.419 17.062 20.187 23.041 18.005 16.757 11.664 13.361 12.590 14.830 13.700 14.205 21.222 32.292 29.043 31.442 26.895 17.042 18.022 15.256 13.295 13.682 12.080 11.048 9.560 14.566 13.912 14.006 9.949 11.614 17.359 15.542 10.188 15.073 12.783 16.555 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 51,4 69,5 81,3 53,4 100,6 122,8 144,7 110,5 95,8 65,9 73,9 78,1 108,2 87,7 81,7 122,8 210,1 167,7 172,1 149,5 96,4 104,2 88,1 74,3 80,2 69,9 63,5 56,7 83,6 80,8 79,7 62,8 60,9 98,4 86,1 56,0 83,1 74,3 100,0 63,1 82,9 83,5 62,9 103,1 121,9 139,2 108,8 101,2 70,5 80,7 76,0 89,6 82,8 85,8 128,2 195,1 175,4 189,9 162,5 102,9 108,9 92,2 80,3 82,6 73,0 66,7 57,7 88,0 84,0 84,6 60,1 70,2 104,9 93,9 61,5 91,0 77,2 100,0
Zones Estadstiques Nm. Nom 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 Barceloneta Parc Gtic Raval Sant Antoni Esquerra Eixample Dreta Eixample Estaci Nord Sagrada Famlia Poble-sec Montjuc Zona Franca-Port Font de la Guatlla Bordeta-Hostafrancs Sants Les Corts Pedralbes Sant Gervasi Sarri Vallvidrera-Les Planes Grcia Vallcarca Guinard Horta Vall d'Hebron Vilapicina-Tur de la Peira Roquetes-Verdum Ciutat Meridiana-Vallbona Sagrera Congrs Sant Andreu Bon Pastor Trinitat Vella Fort Pius Poblenou Barri Bess Clot Verneda
Total Barcelona
Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona Taula 5
25
Posici de les Zones Estadstiques segons lndex RFD (ord. descen.) Dte ndex Nm. RFD 210,1 172,1 167,7 149,5 144,7 122,8 122,8 110,5 108,2 104,2 100,6 98,4 96,4 95,8 88,1 87,7 86,1 83,6 83,1 81,7 81,3 80,8 80,2 79,7 78,1 74,3 74,3 73,9 69,9 69,5 65,9 63,5 62,8 60,9 56,7 56,0 53,4 51,4 100,0 2005 Zones Estadstiques Pos.Nm. Nom 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 17 19 18 20 7 16 6 22 8 34 5 21 9 35 23 37 13 29 15 31 30 3 2 14 25 11 24 38 12 26 10 33 27 1 4 36 32 28 Dte ndex Nm. RFD 195,1 189,9 175,4 162,5 139,2 128,2 121,9 108,9 108,8 104,9 103,1 102,9 101,2 93,9 92,2 91,0 89,6 88,0 85,8 84,6 84,0 83,5 82,9 82,8 82,6 80,7 80,3 77,2 76,0 73,0 70,5 70,2 66,7 63,1 62,9 61,5 60,1 57,7 100,0
2000 Zones Estadstiques Pos.Nm. Nom 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 17 19 18 20 7 16 6 8 13 22 5 34 21 9 23 14 35 29 37 15 3 30 25 31 12 24 38 11 26 2 10 27 32 33 28 36 4 1
Pedralbes 4 Sarri 5 Sant Gervasi 5 Vallvidrera-Les Planes 5 Dreta Eixample 2 Les Corts 4 Esquerra Eixample 2 Estaci Nord 2 Font de la Guatlla 3 Vallcarca 6 Sant Antoni 2 Fort Pius 10 Grcia 6 Sagrada Famlia 2 Guinard 7 Bordeta-Hostafrancs 3 Poblenou 10 Sagrera 9 Clot 10 Sants 3 Gtic 1 Congrs 9 Vall d'Hebron 7 Sant Andreu 9 Zona Franca-Port 3 Horta 7 Verneda 10 Montjuc 3 Vilapicina-T. de la Peira 8 Parc 1 Poble-sec 3 Roquetes-Verdum 8 Bon Pastor 9 Trinitat Vella 9 C. Meridiana-Vallbona 8 Barri Bess 10 Raval 1 Barceloneta 1
Pedralbes 4 Sarri 5 Sant Gervasi 5 Vallvidrera-Les Planes 5 Dreta Eixample 2 Les Corts 4 Esquerra Eixample 2 Vallcarca 6 Estaci Nord 2 Fort Pius 10 Sant Antoni 2 Grcia 6 Sagrada Famlia 2 Poblenou 10 Guinard 7 Clot 10 Font de la Guatlla 3 Sagrera 9 Sants 3 Sant Andreu 9 Congrs 9 Gtic 1 Parc 1 Bordeta-Hostafrancs 3 Vall d'Hebron 7 Montjuc 3 Horta 7 Verneda 10 Zona Franca-Port 3 Vilapicina-T. de la Peira 8 Poble-sec 3 Trinitat Vella 9 Roquetes-Verdum 8 Barceloneta 1 Raval 1 Barri Bess 10 Bon Pastor 9 C. Meridiana-Vallbona 8
Total Barcelona
Total Barcelona
26
ndex
100 150 200 50 0
Grfic 7
ndex de la RFD 2005 per ZEG (Bcn = 100)
Zones Estadstiques Grans
Pedralbes Sarri Sant Gervasi Vallvidrera-Les Planes Dreta Eixample Les Corts Esquerra Eixample Vallcarca Estaci Nord Fort Pius Sant Antoni Grcia Sagrada Famlia Poble nou Guinard Clot Font de la Guatlla Sagrera Sants Sant Andreu Congrs Gtic Parc Bordeta-Hostafrancs Vall dHebron Montjuc Horta Verneda Zona Franca-Port Vilapicina-Tur de la Peira Poble-sec Trinitat Vella Roquetes-Verdum Barceloneta Raval Barri Bess Bon Pastor Ciutat Meridiana-Vallbona
27
Renda Familiar Disponible per cpita 2005 (ZEG)
Renda Familiar Disponible per cpita (ZEG) Any 2005 (Nmeros ndex. Base Barcelona = 100) Molt alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63)
28

La Taula 6 cont les dades de poblaci i els valors de la RFD en termes absoluts i en nmeros ndex per a cadascuna de les 248 ZRP. A la Taula 7 es poden veure els ndexs ordenats per als anys 2000 i 2005. Com s'ha vist anteriorment amb les dades per al conjunt de la ciutat, el recorregut de l'ndex de la RFD va de 43 a 243,5, amb una desviaci estndard de 36,0.
Grfic 8
Diagrama de caixa. ndex RFD per Districtes (2005)

300
250
200
220
150
86
156
100
217 231
50
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Districte El Mapa 4 reflecteix amb grans taques de colors les diferncies de rendes mitjanes per rees per lany 2005, accentuant el contrast vist a nivell de ZEG entre les zones del nord i de l'oest de la ciutat. El Mapa 3 permet comparar aquests resultats amb els de l'any 2000; un resultats que considerem homogenis amb les precisions metodolgiques explicades a l'apartat 4. En les pgines que segueixen es poden trobar l'anlisi d'aquests resultats i dels mapes de les diferents ZRP agrupades per districtes. El diagrama de caixes per districtes corresponent a l'any 2005 (Grfic 8) revela notables diferncies per districtes. Les deu caixes corresponen als deu conjunts formats per les ZRP de cada districte, i mostren amb claredat el nivell de la mediana i la dispersi, tant interna com en comparaci amb la resta de districtes, aix com el grau d'asimetria de la distribuci. Com es confirmar ms endavant en l'anlisi ms minuciosa de les ZRP de cada districte, hi ha districtes molt homogenis i d'altres on el tret ms distintiu s l'elevada dispersi.

El Grfic 9 completa l'anterior perqu permet comparar com ha evolucionat la situaci per districtes entre l'any 2000 i 2005. Un dels aspectes ms interessants s comprovar com a la majoria de districtes s'ha redut la dispersi. En les taules detallades per districtes que s'ofereixen ms endavant tamb es poden comprovar aquestes evolucions mitjanant el coeficient de variaci de Pearson que, o b s'ha redut (a 8 districtes) o b s'ha mantingut (als dos districtes restants).
29
Grfic 9
Diagrama de caixa. ndex RFD per districtes (2000 i 2005)

300
250
60 61
200 122 150 86 100 156 222 214 218 217 50 231 220 220
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Districte
2000 (ndex) 2005 (ndex)
30 Taula 611
Renda Familiar Disponible per cpita (Zones de Recerca-ZRP) Districte Nm. 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 Poblaci resident 2005 1.944 2.409 1.895 4.120 5.060 1.867 1.364 1.464 1.774 4.735 4.348 1.156 3.402 2.448 1.807 1.206 1.004 11.619 893 1.054 2.114 1.926 2.572 2.787 1.303 4.771 1.886 1.443 4.591 2.259 1.479 4.356 7.278 11.515 1.861 2.740 840 11.948 10578 9.000 6.352 3.512 6.697 10.239 6.743 9.264 3.903 RFDPC (/any) 2005 13.608 9.081 10.039 10.515 9.992 15.968 15.083 16.279 14.616 12.195 12.321 15.094 11.971 16.311 14.378 18.838 16.700 11.988 13.883 16.087 17.145 15.418 12.464 14.705 11.029 10.966 9.608 10.201 9.618 10.578 12.110 9.987 8.896 9.428 10.751 16.875 16.775 15.360 18.630 17.207 17.447 20.748 19.841 19.367 18.187 19.526 19.087 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 76,4 55,4 42,0 54,8 40,2 91,1 78,2 93,0 69,4 59,9 50,2 96,6 59,5 88,9 86,1 95,3 74,4 65,4 106,9 75,4 95,0 90,8 73,2 75,4 75,2 48,5 39,9 43,4 39,3 54,2 53,5 43,0 47,7 47,6 75,9 93,1 131,3 93,9 106,9 100,3 102,7 121,4 132,2 110,4 108,7 112,2 116,5 82,2 54,9 60,6 63,5 60,4 96,5 91,1 98,3 88,3 73,7 74,4 91,2 72,3 98,5 86,8 113,8 100,9 72,4 83,9 97,2 103,6 93,1 75,3 88,8 66,6 66,2 58,0 61,6 58,1 63,9 73,1 60,3 53,7 56,9 64,9 101,9 101,3 92,8 112,5 103,9 105,4 125,3 119,8 117,0 109,9 117,9 115,3
Zones de Recerca Petites Nm. Nom 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 Sant Sebasti c/ Cervera-Aixada c/ Churruca Barceloneta Centre Hospital del Mar Ciutadella-Born Llotja de Mar Santa Maria del Mar Museu Picasso Casc Antic-Jutjats Mercat Santa Caterina Av Francesc Camb Sant Pere Palau Msica c/ Condal Pl. Villa de Madrid c/ Petritxol Catedral Palau de la Generalitat c/ Boqueria Pl. Reial-Ajuntament Correus Pl. La Merc Pl. Medinacel.li Drassanes Palau Gell Liceu Sant Pau del Camp Pl. Folch i Torres Sant Agust Mercat Boqueria c/Riera Baixa c/ La Cera c/ Riera Alta Casa Caritat Academia Cincies c/ Tallers-Pelai Mercat Sant Antoni Av. Mistral c/ Seplveda-Viladomat c/ Seplveda-Casanova Universitat c/ Casanova-Diputaci Casa Golferichs Parc Escorxador c/Llana Av. Roma-Arag
(11) Notes: (1) Els noms que figuren a la taula tenen un efecte orientatiu quant a la localitzaci. La denominaci oficial de les zones de recerca petita (ZRP) s la numeraci de la 1 a la 248. (2) Com sexplica a lapartat 4, els resultats de lany 2000 sn vlids per a la distribuci territorial, per no sn estrictament comparables en termes devoluci amb 2005.
Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona Taula 6 (cont.)
31
Renda Familiar Disponible per cpita (Zones de Recerca-ZRP) Zones de Recerca Petites Nm. Nom 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Telefnica Mercat Ninot c/ Aribau-Mallorca c/ Aribau-Crsega Hospital Clnic Escola Industrial Pres Model c/ Londres-Borrell c/ Londres-Casanova La Pedrera Casa de les Punxes Mercat Concepci Pg. Grcia Central Illa de la Discrdia Torre de les Aiges Tetuan Nord Pl. Catalunya-Rondes Estaci del Nord Auditori Pl. Monumental Pl. Hispanitat Mercat Sagrada Famlia Sagrada Famlia Jardins Indstria Creu Roja Tres Xemeneies Poble Sec-Satalia Mercat de les Flors Montjuc Polgon Zona Franca Pg. Zona Franca-Oest Pg. Zona Franca-Est Font de la Guatlla Hostafrancs Magria-Can Batll Sants-Mercat Nou Cotxeres de Sants Espanya Industrial Pl. Centre Sud Can Mantega Mercat Sants c/ Sugranyes c/ Roger Torre Melina-Collblanc FC. Barcelona Jardins Bacard Sol de Baix Pl. Centre Nord Les Infantes c/Loreto Les Corts-Centre Santa Gemma Districte Nm. 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 4 4 4 Poblaci resident 2005 6.544 6.734 5.030 6.292 6.369 8.235 8.463 6.999 4.676 2.012 9.307 8.186 2.720 1.754 5.003 6.479 6.712 13.707 5.147 11.916 12.743 12.207 8.476 10.604 7.934 6.893 18.654 13.692 1.243 1.202 7.000 20.747 10.372 9.096 10.408 8.624 10.236 7.065 11.693 11.905 4.613 16.261 7.932 9.211 4.257 11.044 7.435 11.186 9.296 6.654 9.678 5.775 RFDPC (/any) 2005 21.570 18.960 21.274 22.582 20.094 19.395 19.983 21.913 21.919 27.089 22.299 22.851 25.842 27.805 23.738 18.603 24.472 19.190 15.591 17.686 15.959 16.703 16.728 17.498 17.161 11.763 11.149 12.317 13.361 13.001 12.680 12.535 14.830 13.586 13.799 12.945 13.391 13.694 16.382 16.078 11.445 12.684 15.783 23.505 26.205 17.292 19.952 18.644 21.759 24.674 22.405 29.318 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 143,5 119,7 133,8 131,7 111,9 112,7 116,3 140,2 151,2 168,9 118,6 146,1 212,4 189,2 137,8 103,4 180,7 126,3 91,6 100,7 89,6 93,3 93,4 103,0 102,2 81,0 58,6 67,9 73,9 95,5 90,0 73,6 108,2 78,2 96,1 81,2 72,9 75,3 93,5 90,4 63,2 75,5 90,3 129,4 159,8 99,6 117,7 110,3 119,4 144,2 134,0 201,2 130,3 114,5 128,5 136,4 121,4 117,2 120,7 132,4 132,4 163,6 134,7 138,0 156,1 168,0 143,4 112,4 147,8 115,9 94,2 106,8 96,4 100,9 101,0 105,7 103,7 71,1 67,3 74,4 80,7 78,5 76,6 75,7 89,6 82,1 83,4 78,2 80,9 82,7 99,0 97,1 69,1 76,6 95,3 142,0 158,3 104,5 120,5 112,6 131,4 149,0 135,3 177,1
32 Taula 6 (cont.)
Renda Familiar Disponible per cpita (Zones de Recerca-ZRP) Zones de Recerca Petites Nm. Nom 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 Palau Reial Pedralbes R.C.D. Espanyol c/ Sagus c/ Tuset Jardins Moragas Tur Parc Pl. Adri Parc de Monterols c/ Saragossa Parc Tur del Putget C.T. Barcino Av. Tibidabo c/ Sant Gervasi c/ Mandri Tres Torres Salesians Quinta Amlia Sarri Centre Can Caralleu Institut Qumic Vallvidrera Riera Sant Miquel Pl. Rius i Taulet c/ Llibertat c/ Quevedo c/ d'en Grassot La Sedeta c/ Romans c/ Legalitat Pl. Virreina-Trav Pl. Diamant Pl. Sol Rambla del Prat Fontana Pl. Lesseps-Sud Torrent l'Olla-Trav. Dalt Pl. Nord-Pl. Rovira C.F.Europa Parc Gell Baixada de la Glria c/ Mora d'Ebre La Creueta del Coll Hospital Militar Penitents Quarter Girona La Aliana Hospital Sant Pau Pl. Guinard Mercat Guinard c/Mascar Parc del Guinard Districte Nm. 4 4 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 7 7 7 7 7 7 7 Poblaci resident 2005 7.047 1.005 7.404 3.852 5.623 7.801 9.035 5.943 7.556 11.002 8.165 7.724 6.232 9.721 11.084 5.837 5.906 6.233 11.302 3.097 3.368 3.576 2.870 4.964 4.872 5.587 7.601 7.702 6.204 8.248 4.648 3.402 2.375 4.873 2.809 2.604 3.603 5.811 9.610 8.038 7.565 7.014 3.706 4.499 1.482 10.446 6.452 6.933 8.440 6.768 6.971 6.125 RFDPC (/any) 2005 34.309 35.236 40.306 25.847 26.702 25.432 33.718 34.249 28.153 22.579 25.784 25.100 28.130 28.715 32.731 38.809 32.166 29.403 28.282 30.876 32.302 26.895 19.778 15.266 13.648 16.106 17.199 19.037 15.894 16.850 15.824 14.952 14.427 19.086 15.179 18.730 17.454 17.079 19.438 18.501 17.652 14.735 21.218 19.053 21.756 17.073 14.640 15.169 15.547 15.618 14.761 14.443 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 223,8 162,3 219,2 169,6 192,2 150,4 188,5 190,0 152,7 140,6 144,9 146,3 157,9 164,3 181,4 213,4 189,7 164,9 157,4 127,2 170,2 149,5 148,5 82,5 66,8 96,8 92,1 105,8 85,1 97,1 82,0 89,6 91,7 103,5 78,6 107,2 120,7 91,5 108,3 108,0 108,6 81,6 112,6 111,0 126,4 95,1 87,2 87,6 89,4 86,7 87,4 89,8 207,2 212,8 243,5 156,1 161,3 153,6 203,7 206,9 170,1 136,4 155,7 151,6 169,9 173,4 197,7 234,4 194,3 177,6 170,8 186,5 195,1 162,5 119,5 92,2 82,4 97,3 103,9 115,0 96,0 101,8 95,6 90,3 87,1 115,3 91,7 113,1 105,4 103,2 117,4 111,8 106,6 89,0 128,2 115,1 131,4 103,1 88,4 91,6 93,9 94,3 89,2 87,2
33
Renda Familiar Disponible per cpita (Zones de Recerca-ZRP) Zones de Recerca Petites Nm. Nom 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194 195 196 197 198 199 200 201 202 203 Parc de les Aiges Can Bar c/ Font d'en Fargas c/ Alt Pedrell Can Pujolet Mercat Carmel c/Segimn Muntanya del Carmel Pl. Pastrana Mercat d'Horta Pl. Santes Creus C. Esportiu Horta Horta Centre-Pl. Eivissa Horta-Valldaura Cementiri d'Horta Sant Gens C. Sanitria Vall Hebron Montbau A. Olmpica Vall Hebron Teixonera Torre Llobeta Vilapicina c/ Esccia Pl. Soller Can Drag c/ Alcdia Caldern de la Barca Tur de la Peira Ramn Alb Can Ensenya Guineueta Parc Guineueta Prosperitat-Llucmajor Verdum Prosperitat-Via Jlia Prosperitat-Rio Janeiro Prosperitat-Via Favncia Trinitat Nova Dipsits Aigua Roquetes c/ Mina de la Ciutat Canyelles Tur de Roquetes Torre Bar Ciutat Meridiana Vallbona c/ Bofarull Navas La Sagrera-Estaci c/ Berenguer de Palou La Sagrera Mercat Felip II Districte Nm. 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 9 9 9 9 9 9 Poblaci resident 2005 8.534 7.809 7.683 3.901 2.985 7.754 6.500 7.086 7.392 4.969 3.552 6.333 5.954 6.831 510 6.111 1.100 5.229 5.865 11.687 8.080 9.164 7.853 7.401 6.251 9.472 9.452 5.811 2.013 10.159 5.663 7.396 5.670 4.769 6.229 5.125 9.662 5.063 3.756 7.502 7.351 7.714 4.193 1.619 6.642 971 10.828 10.775 6.920 4.761 10.155 9.182 RFDPC (/any) 2005 15.162 13.963 12.673 19.151 20.349 10.735 10.982 10.180 11.926 13.049 15.439 14.556 14.198 14.590 12.064 13.416 14.399 14.349 15.718 12.433 13.670 13.683 12.844 12.161 11.882 11.512 10.934 10.338 8.831 14.497 11.004 10.126 11.744 10.112 11.245 10.711 11.232 8.263 9.567 9.699 10.268 11.925 9.357 10.876 9.466 8.891 15.383 14.697 14.772 13.425 14.284 14.198 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 91,8 75,1 65,7 118,5 97,1 60,8 61,7 60,2 63,2 79,3 91,9 82,3 80,5 79,8 63,4 81,0 80,2 79,0 99,8 70,3 80,1 77,2 83,7 73,5 68,0 69,4 60,3 52,9 32,8 92,7 67,0 55,0 64,0 58,4 70,1 54,6 64,4 43,7 50,7 52,1 53,8 70,1 55,9 51,2 59,5 50,2 88,6 88,3 82,4 79,3 80,6 78,0 91,6 84,3 76,5 115,7 122,9 64,8 66,3 61,5 72,0 78,8 93,3 87,9 85,8 88,1 72,9 81,0 87,0 86,7 94,9 75,1 82,6 82,7 77,6 73,5 71,8 69,5 66,0 62,4 53,3 87,6 66,5 61,2 70,9 61,1 67,9 64,7 67,8 49,9 57,8 58,6 62,0 72,0 56,5 65,7 57,2 53,7 92,9 88,8 89,2 81,1 86,3 85,8
34 Taula 6 (cont.)
Renda Familiar Disponible per cpita (Zones de Recerca-ZRP) Zones de Recerca Petites Nm. Nom 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 I.B. Alzina Congrs Fabra i Coats Sant Andreu Mercat Sant Andreu c/ Servet Pl. Mossn Claps Casa Bloc Colorantes Sant Andreu-c/Segre C.F. Sant Andreu Bon Pastor-Santander Bon Pastor-Maquinista Bar de Viver Trinitat Vella Fort Pius Vila Olmpica c/ Sancho de Avila Olivetti Poble Nou Catalana Can Felipa c/ Gran Via-Bilbao Pl. Per c/ Venezuela Diagonal Mar Bess-Diagonal Bess-Mar Bess Bess-Paraguai Parc del Clot c/ Arag-Independncia Provena-Indepndencia Sant Josep Calassan Camp de l'Arpa Nord Can Robacols Clot-Meridiana c/ Provenals Centre Cvic Sant Mart C.F. Jpiter Parc Sant Mart Polgon Sant Mart Pl. La Palmera La Pau La Verneda-Santander Districte Nm. 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 10 Poblaci resident 2005 8.739 4.854 4.467 7.909 5.492 2.812 7.618 5.948 6.530 9.884 2.174 6.002 5.627 2.375 9.546 12.624 7.205 2.090 4.867 10.505 7.551 8.675 4.962 5.550 5.059 4.613 6.384 7.117 7.030 5.072 15.762 5.683 8.484 9.606 6.859 10.734 8.088 5.387 9.615 4.593 6.958 8.418 8.883 6.179 6.476 1.593.075 RFDPC (/any) 2005 14.680 12.531 14.602 14.751 13.128 13.584 12.943 13.631 14.824 13.893 15.634 10.679 10.368 7.112 11.614 17.359 22.299 11.528 17.876 15.083 15.532 13.528 13.361 13.523 10.905 19.052 12.257 7.423 9.692 12.151 15.206 14.849 15.218 16.236 13.810 14.973 14.639 13.354 13.314 13.935 13.598 13.162 13.340 10.643 10.610 16.555 ndex RFD Barcelona =100 2000 2005 86,9 71,1 81,5 78,1 75,0 75,2 77,5 76,6 93,3 77,8 93,7 67,7 67,1 43,5 60,9 98,4 147,9 92,6 106,5 76,8 77,1 72,0 79,0 76,1 63,2 88,6 65,1 39,7 47,0 77,2 81,0 81,6 87,9 92,9 78,5 80,0 79,4 71,8 76,6 79,8 83,1 77,2 81,2 56,6 63,5 100,0 88,7 75,7 88,2 89,1 79,3 82,1 78,2 82,3 89,5 83,9 94,4 64,5 62,6 43,0 70,2 104,9 134,7 69,6 108,0 91,1 93,8 81,7 80,7 81,7 65,9 115,1 74,0 44,8 58,5 73,4 91,8 89,7 91,9 98,1 83,4 90,4 88,4 80,7 80,4 84,2 82,1 79,5 80,6 64,3 64,1 100,0
Total Barcelona
Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona Taula 7
35
Posici de les Zones de Recerca segons lndex RFD (ord. descendent) 2000 Posici 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 ZRP 100 102 115 60 99 104 107 116 61 106 114 64 120 103 57 117 113 101 92 112 118 108 56 105 121 122 220 111 59 110 97 48 109 55 62 98 50 43 51 37 91 119 144 65 42 136 49 96 58 155 94 47 Districte 4 5 5 2 4 5 5 5 2 5 5 2 5 5 2 5 5 4 4 5 5 5 2 5 5 6 10 5 2 5 4 2 5 2 2 4 2 2 2 1 4 5 6 2 2 6 2 4 2 7 4 2 ndex RFD 223,8 219,2 213,4 212,4 201,2 192,2 190,0 189,7 189,2 188,5 181,4 180,7 170,2 169,6 168,9 164,9 164,3 162,3 159,8 157,9 157,4 152,7 151,2 150,4 149,5 148,5 147,9 146,3 146,1 144,9 144,2 143,5 140,6 140,2 137,8 134,0 133,8 132,2 131,7 131,3 129,4 127,2 126,4 126,3 121,4 120,7 119,7 119,4 118,6 118,5 117,7 116,5 Posici 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 ZRP 102 115 101 100 107 106 114 120 116 119 117 99 113 118 108 112 61 57 121 104 92 103 60 110 105 111 97 64 62 91 59 51 109 98 220 58 56 55 96 144 48 50 142 42 156 52 54 94 43 122 46 138 2005 Districte 5 5 4 4 5 5 5 5 5 5 5 4 5 5 5 5 2 2 5 5 4 5 2 5 5 5 4 2 2 4 2 2 5 4 10 2 2 2 4 6 2 2 6 2 7 2 2 4 2 6 2 6 ndex RFD 243,5 234,4 212,8 207,2 206,9 203,7 197,7 195,1 194,3 186,5 177,6 177,1 173,4 170,8 170,1 169,9 168,0 163,6 162,5 161,3 158,3 156,1 156,1 155,7 153,6 151,6 149,0 147,8 143,4 142,0 138,0 136,4 136,4 135,3 134,7 134,7 132,4 132,4 131,4 131,4 130,3 128,5 128,2 125,3 122,9 121,4 120,7 120,5 119,8 119,5 117,9 117,4
36 Taula 7 (cont.)
37
38 Taula 7 (cont.)
39
Posici de les Zones de Recerca segons lndex RFD (ord. descendent) 2000 Posici 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 ZRP 160 158 218 157 178 159 10 13 196 74 185 247 194 2 183 4 187 30 192 31 179 191 195 190 11 197 26 33 34 232 189 217 28 32 3 5 27 231 29 180 Districte 7 7 9 7 8 7 1 1 8 3 8 10 8 1 8 1 8 1 8 1 8 8 8 8 1 8 1 1 1 10 8 9 1 1 1 1 1 10 1 8 ndex RFD 63,2 61,7 60,9 60,8 60,3 60,2 59,9 59,5 59,5 58,6 58,4 56,6 55,9 55,4 55,0 54,8 54,6 54,2 53,8 53,5 52,9 52,1 51,2 50,7 50,2 50,2 48,5 47,7 47,6 47,0 43,7 43,5 43,4 43,0 42,0 40,2 39,9 39,7 39,3 32,8 100,0 Posici 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 ZRP 25 182 158 26 178 228 195 35 157 187 215 247 248 30 4 216 179 192 28 159 183 185 3 5 32 191 232 29 27 190 196 34 194 2 33 197 180 189 231 217 2005 Districte 1 8 7 1 8 10 8 1 7 8 9 10 10 1 1 9 8 8 1 7 8 8 1 1 1 8 10 1 1 8 8 1 8 1 1 8 8 8 10 9 ndex RFD 66,6 66,5 66,3 66,2 66,0 65,9 65,7 64,9 64,8 64,7 64,5 64,3 64,1 63,9 63,5 62,6 62,4 62,0 61,6 61,5 61,2 61,1 60,6 60,4 60,3 58,6 58,5 58,1 58,0 57,8 57,2 56,9 56,5 54,9 53,7 53,7 53,3 49,9 44,8 43,0 100,0
Total Barcelona
Total Barcelona
40 Mapa 3
Renda Familiar Disponible per cpita 2000 (ZRP)
Renda Familiar Disponible per cpita (ZRP) Any 2000 (Nmeros ndex. Base Barcelona = 100) Molt alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63)
41
Renda Familiar Disponible per cpita 2005 (ZRP)
Renda familiar Disponible per cpita (ZRP) Any 2005 (Nmeros ndex. Base Barcelona = 100) Molt alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63)
42

Els histogrames per districtes donen pistes de la desigual distribuci de la RFD en termes geogrfics. En el Grfic 10 s'han agrupat tots els histogrames per a la variable RFD en base 100 per a l'any 2005, amb homogenetat d'escala tant en els eixos d'abscisses (valors de la variable) com en els de les ordenades (freqncies o casos). Aix permet comparar fcilment tant la posici com la distribuci a cada districte, i de cada districte en particular amb els altres. A ms, les corbes de normalitat que s'han insertat mostren en el seu punt mxim la mitjana aritmtica, la moda i la mediana de la distribuci, en tractar-se la distribuci normal d'una funci campaniforme i unimodal. Com era d'esperar, la totalitat de les distribucions sn asimtriques: a nou dels deu districtes s una asimetria positiva a la dreta, en general de molt poca intensitat, per a Sant Andreu es detecta una asimetria negativa relativament marcada. Aquest districte t un cas (la ZRP 217, corresponent al Bar de Viver) que arrossega a la baixa la mitjana del districte, i, de fet, aquesta ZRP pren el valor mnim del conjunt de la distribuci a nivell de ciutat. Sant Andreu s, juntament amb Nou Barris i Sants Montjuc, l'nic on totes les seves ZRP prenen valors inferiors a la mitjana de la ciutat. Ciutat Vella i Nou Barris, els dos districtes amb rendes ms baixes, presenten formes molt irregulars per fora homognies en el sentit de que les mitjanes no es veuen gaire alterades per casos extrems, per b que a Ciutat Vella hi hagi gaireb una doble moda. Justament aquest districte, tot i assolir valors mitjans fora baixos, t cinc zones amb valors iguals o superiors a la mitjana de la ciutat. Pel que fa als dos districtes amb rendes mitjanes ms elevades, Sarri-Sant Gervasi i Les Corts, presenten una massa compacta de casos sempre per sobre de la mitjana de la ciutat i una significativa desviaci a la dreta (corresponents a les ZRP 102 antic camp de l'Espanyol, 115 Tres Torres, en el cas de Sarri-Sant Gervasi i a la 101 Pedralbes en el cas de Les Corts). A les pgines que segueixen es presenta un resum de les Zones de Recerca Petites agrupades per districtes. Aquest resum cont una anlisi dels resultats, una taula amb els estadstics ms significatius, un histograma de freqncies i un mapa amb la trama urbana de la zona i les ZRP colorejades segons el valor de l'ndex de la RFD assolit en 2005 els mapes sn tots a la mateixa escala amb l'excepci dels dos districtes ms grans, Sants-Montjuc i Sarri-Sant Gervasi.
Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona Grfic 10
43
Distribuci de les ZRP segons nivell de RFD (2005), per districtes
Freqncia
Districte
ndex (Barcelona = 100)
44 1. Ciutat Vella
L'heterogenetat de les zones que conformen Ciutat Vella s, juntament amb el baix nivell mitj de l'ndex, un dels trets ms destacables d'aquest districte, fins al punt que s el districte on les mitjanes de la funci de la RFD aritmtica i ponderada i la mediana divergeixen ms. Aix s degut tant a que el ventall de rendes va des de molt baixa a mitja-alta, com al fet que la distribuci de la poblaci s molt irregular en les 37 zones de recerca petites en qu es divideix el districte, com correspon a la misticitat que deriva d'rees administratives i amb molta activitat terciria i zones essencialment residencials: n'hi ha algunes ZRP que tenen menys de 1.000 habitants, com la 19 Palau de la Generalitat, i la 37 Tallers-Pelai, mentre que n'hi ha dues amb ms d'11.000 residents: la 34 Riera Alta i la 18 Catedral, aquesta darrera molt esbiaixada a l'ala per efectes administratius, principalment per l'empadronament de persones sense domicili fix. El fet bsic que determina la discrepncia entre la mitjana aritmtica i la ponderada s que les ZRP ms poblades tenen ndexs molt baixos cap de les cinc ms poblades, que sumen el 36% de la poblaci, supera l'ndex 73, mentre que entre les 6 ZRP menys poblades 3 assoleixen ndexs superiors a 100. Aquest fet encara s ms accentuat si s'analitzen les dades de 2000, quan les tres ZRP ms poblades que sumaven un 22% de la poblaci tenien ndexs inferiors a 50, mentre que les dues menys poblades eren les niques que tenien ndexs superiors a 100. L'histograma de freqncies amb els valors de la variable mostra que es tracta d'una distribuci fora simtrica, unes freqncies centrals relativament baixes. De fet, el coeficient de curtosi negatiu s indicatiu d'una aglomeraci de freqncies en la zona central inferior a la que segueix la distribuci normal. Com s'ha dit anteriorment, tot i que els ndexs mitjans estan fora per sota de la mitjana, hi ha cinc observacions (ZRP) amb una RFD superior a la mitjana de la ciutat, tres ms que l'any 2000. L'ascens relatiu de les ZRP del districte en aquests darrers anys tamb s visible en els salts cromtics als mapes: molts grocs renda molt baixa de 2000 han donat pas als verd pllid renda baixa, i aquests, al blau clar de la categoria mitjana baixa. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Ciutat Vella Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 88.793 5,9 4 37 61,8 69,9 68,8 73,2 498 22,3 39,3 131,3 92,0 3,3 39,8 41,6 49,4 73,2 89,9 95,5 109,3 0,51 -0,12 0,32 2005 111.290 7,0 4 37 72,0 78,6 78,3 74,4 294 17,1 53,7 113,8 60,1 2,1 54,8 57,8 62,6 74,4 94,8 101,4 104,6 0,23 -1,27 0,22

ZRP de Ciutat Vella
45
34 33 29 28 32
35
37 36 16 17 20 19 21 23 15 14 13 11 8 22 7 6 9 10
31 30 27
18 12
26 25 24
4 5 2 1 3
Molt alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63)
Histograma de freqncies 10
Freqncia
8 6 4 2 0 50 60 70 90 80 100 2005 (ndex) 110 120
L'avan relatiu que ha experimentat aquest districte entre els anys 2000 i 2005 deriva del salt que s'ha produt en una de les variables analitzades, la que sintetitza el preu dels habitatges, que ha augmentat en aquest districte molt per sobre de la mitjana de la ciutat. Amb independncia de que els preus al mercat immobiliari s'han enlairat de forma generalitzada arreu, Ciutat Vella s'ha renovat urbansticament i ha guanyat atractiu en aquest darrers anys per residents i nouvinguts; aix ha derivat en un major inters de la demanda d'habitatges de compra i de lloguer que al seu torn ha propiciat un augment tant de l'oferta d'habitatge nou i de segona m com dels preus. La resta de variables considerades apunten majoritriament a la baixa, en el sentit de que el baix nivell mitj d'estudis, la taxa d'atur relativament elevada i la migradesa dels valors que mesuren la tinena de turismes contribueixen a la baixa posici global de l'ndex. Cal tenir present que l'escenari on s'ha produt aquest procs ha experimentat un augment molt espectacular de la poblaci en el perode considerat, d'un 25,3%, quatre vegades ms que el conjunt de la ciutat.
46 2. L'Eixample
El districte ms poblat de la ciutat ocupa la tercera posici en termes de RFD, per darrera de Sarri-Sant Gervasi i Les Corts. Amb una posici en termes relatius inslitament estable en relaci amb la mitjana de la ciutat el valor de l'ndex s 116,3 tant en 2000 com en 2005, presenta una dispersi semblant a la resta de districtes, amb un coeficient de variaci de Pearson de 0,16. Cal assenyalar que el rang de la variable s'ha redut en el perode considerat, de tal manera que el coeficient d'apertura o quocient entre el valor mxim i el mnim ha passat de 2,4 a 1,8. Un fet que ja s'havia advertit als diagrames de caixes comparatius entre les dues dates (Grfic 9) La distribuci de freqncies presenta una certa asimetria a la dreta, amb una notable concentraci de les observacions en la banda baixa de la distribuci que de tota manera estan en bona part per sobre de la mitjana de la ciutat, i escasses observacions en la banda alta. Aquesta informaci s visible al mapa, on el color dominant s el blau en les seves quatre tonalitats, amb noms tres casos per sota de 100, que sn les ZRP 66 Auditori, 68 Plaa de la Hispanitat, i 38 Mercat de Sant Antoni, curiosament totes elles amb forma de triangle. En general, el mapa de 2005 s molt semblant al de 2000, com correspon a un districte on l'ndex s'ha mantingut estable en relaci amb la mitjana. Les escasses diferncies que s'observen provenen de la depuraci metodolgica de la variable Turismes/1000 habitants, en excloure els turismes els titulars dels quals no sn persones fsiques. Donat el pes de l'activitat terciria en aquest districte i, en concret, en l'anomenat Eix Central de Negocis, s'explica perfectament que la depuraci hagi comportat una lleugera reducci dels ndexs de la RFD en algunes zones on abunden empreses amb parc mbil de turismes. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de LEixample Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 248.383 16,5 5 35 116,3 123,5 121,0 116,3 847 29,1 89,6 212,4 122,9 2,4 91,2 93,3 102,7 116,3 137,8 173,6 193,9 1,38 1,78 0,24 2005 262.485 16,5 5 35 116,3 121,7 120,3 117,2 359 19,0 92,8 168,0 75,2 1,8 93,9 99,1 105,7 117,2 132,4 151,1 164,5 0,76 0,18 0,16

ZRP de LEixample
47
55
56 71 57 58 70 50 60 59 68 69 72
54
53 48
52 49
51
46
47 44 43
45
42
61
62
63
67
39
40
41
64 65
66
38
Molt-alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63)
Freqncia
8 6 4 2 0 100 120 140 2005 (ndex) 160
De les 35 ZRP que formen el districte, noms una t menys de 2.000 habitants, i n'hi ha vuit amb ms de 10.000 residents. Com en el cas de Ciutat Vella, els valors mxims de l'ndex els assoleixen les zones menys poblades que, en aquest cas, tenen un perfil marcadament terciari: el mxim correspon a la ZRP 61 Illa de la Discrdia, i justament la menys poblada; la segona posici l'ocupa la ZRP 57 La Pedrera, mentre que la tercera correspon a la ZRP 60 Passeig de Grcia Central, una zona en un clar procs de retorn als usos residencials amb un marcat perfil d'alt status.
48 3. Sants-Montjuc
Potser el tret ms caracterstic d'aquest districte s la baixa dispersi que presenten les 18 ZRP que el formen, amb una notable coincidncia entre les diferents mitjanes i amb la mediana, i en la que cap ZRP arriba a la mitjana de la ciutat. s juntament amb Grcia el que t un rang inferior (distncia entre el valor mxim i el mnim), amb un coeficient de variaci certament baix (0,113). Aquesta concentraci es dna en el terreny que queda per sota per relativament a la vora de la mitjana. De fet, el mapa de les ZRP del districte s fora monocorde, amb noms dos colors, corresponents a nivell de renda baix i mig-baix. El determinisme que sembla imposar la presncia d'unes zones geogrficament molt extenses la 77, amb un perfil d'activitat econmica tan marcat com la Zona Franca, i la 76, Montjuc queda molt dilut si es considera l'escs pes d'aquestes dues ZRP en termes demogrfics, amb 1.200 habitants cadascuna. Un fet que contrasta amb que aquest districte tingui la ZRP ms poblada de tota Barcelona, la 79 Passeig de la Zona Franca Est, amb ms de 20.000 habitants, com ja havem vist al Grfic 1, on la verticalitat dels punts grocs crida poderosament l'atenci zones amb dimensi demogrfica molt diferent i nivells semblants de renda. L'esmentada zona 79 s, juntament amb les tres del Poble Sec, i les de sota de la carretera de Sants les que tenen ndexs ms baixos amb minsos nivells en les variables estudis, ocupaci i preus al mercat residencial. En relaci amb l'any 2000, els escassos canvis a la baixa que s'han produt en algunes ZRP com la 80 Font de la Guatlla o la 77 Polgon de la Zona Franca sn atribubles a la depuraci de la variable turismes/1000 habitants, amb la salvetat que en aquest cas es tracta d'empreses dedicades a activitats industrials i logstiques. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Sants-Montjuc Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 167.189 11,1 6 18 80,0 81,4 81,2 79,6 165 12,9 58,6 108,2 49,5 1,8 58,6 62,8 73,5 79,6 91,2 97,3 0,21 -0,35 0,16 2005 177.636 11,2 6 18 80,7 81,0 80,8 79,6 84 9,2 67,3 99,0 31,7 1,5 67,3 68,9 75,4 79,6 85,0 97,3 0,66 -0,18 0,11

ZRP de Sants-Montjuc
49
90 89 88
87
86 85 81
83 82 80 79
84
78
75 74 73
77
76
Freqncia
4 3 2 1 0 70 80 90 2005 (ndex) 100
Els valors extrems de lndex RFD en aquest districte corresponen en el mnim a la ZRP 74 Poble Sec-Satalia, amb un ndex de 67,3, i en el mxim, a la 86 Plaa del Centre Sud, prcticament a tocar de la mitjana de la ciutat i geogrficament fronterera amb Les Corts. En el primer cas, es tracta duna zona delevada densitat demogrfica i amb un elevat percentatge dimmigrants extracomunitaris, en la que a ms la gent gran que viu sola supera mpliament la mitjana de la ciutat. Loferta dhabitatge nou s escassa i el parc mostra una elevada antiguitat, que es manifesta amb preus baixos al mercat secundari. La ZRP 86, aix com les 87 i 90, totes per sobre de la carretera de Sants, presenten un perfil molt proper, per a les cinc variables considerades, a la mitjana de la ciutat. Per ltim, cal apuntar que les transformacions en curs a Can Batll ZRP 82, on hi ha previstos ms de 1.500 nous habitatges, i al barri de La Marina a la Zona Franca, entre les ZRP 77 i 78, amb ms donze mil nous habitatges, rebaixaran el perfil industrial i refermaran notablement el residencial, amb un previsible impacte a lala sobre el nivell mitj de la renda dels residents.
50 4. Les Corts
Labundncia de taques blaves al mapa adjunt illustra de forma molt explcita que es tracta duna de les rees amb un nivell ms elevat de renda. En aquest districte, el menys poblat de tota la ciutat i on laugment demogrfic en els darrers anys ha estat ms exigu lescassetat dhabitatges disponibles i el seu elevat preu han frenat la implantaci dimmigrants extracomunitaris, no hi ha cap ZRP amb valors inferiors a la mitjana de la ciutat: el percentil 5 ja est situat per sobre, en el punt 104,5. La Diagonal actua com a frontera entre dues rees ben delimitades en termes de renda aix com de concentraci de poblaci. Per sota, el casc antic de Les Corts, fora dens i amb una trama urbana molt compacta, assoleix ndexs fins a 160. s on hi ha els blaus ms clars al mapa, corresponents a renda mitjana alta i alta, tamb segmentats per un eix viari important com s la Travessera de Les Corts. Per sobre de la Diagonal, i amb una estructura urbanstica i residencial molt menys densa, les tres ZRP del districte tenen un nivell de renda molt alt, amb ndexs de RFD per sobre de 175. En particular, la 100 Palau Reial i la 101 Pedralbes, la menys poblada del districte es troben a l'extrem superior de la distribuci de freqncies de tota la ciutat. Com passa en altres districtes, les zones ms poblades 93 Jardins de Bacard i 95 Plaa del Centre Nord, amb ms d'11.000 residents cadascuna sn les que tenen valors de l'ndex RFD ms baixos. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Les Corts Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 82.291 5,5 2 11 137,0 145,6 143,8 134,0 1.492 38,6 99,6 223,8 124,2 2,2 99,6 101,8 117,7 134,0 162,3 219,3 1,00 0,31 0,27 2005 82.588 5,2 2 11 139,4 150,1 149,1 142,0 1.299 36,0 104,5 212,8 108,3 2,0 104,5 106,1 120,5 142,0 177,1 211,7 0,71 -0,48 0,24

ZRP de Les Corts
51
101
100
91 99 92 98 93 94 95
96
97
Freqncia
3 2 1 0 100 120 160 140 180 2005 (ndex) 200 220
Les onze ZRP en qu es divideix aquest districte obtenen una puntuaci alta o molt alta en les cinc variables considerades: tant el nivell destudis mitj com les taxes docupaci sn fora elevades; les dues variables referides a la tinncia de turismes puntuen tamb a lala, especialment quan es consideren els turismes nous dalta potncia fiscal, que assoleix els valors mxims de tota la ciutat a la ZRP 101 Pedralbes. Per ltim, pel que fa al mercat residencial i sense perdre de vista que, en conjunt, el parc dhabitatges daquest districte s el ms jove de la ciutat, els preus de venda al mercat secundari es troben tamb en la banda ms alta del conjunt de la ciutat, en particular a les ZRP situades per sobre de la Diagonal.
52 5. Sarri-Sant Gervasi
Les vint ZRP que formen el districte de Sarri-Sant Gervasi presenten una notable homogenetat cromtica de blaus foscos que l'acrediten com el de ms nivell de RFD de tota la ciutat. De fet, en el rnquing de les 248 ZRP de la ciutat ordenades per nivell de RFD, de les deu primeres vuit corresponen a zones d'aquest districte. I com ja hem vist als histogrames Grfic 10, als diagrames de caixes Grfics 8 i 9, al grfic de dispersi Grfic 1 i es pot veure als mapes, totes les ZRP estan per sobre de la mitjana de la ciutat ms la desviaci estndard. Conv anotar tamb que presenta menys dispersi que Les Corts. Aquests resultats no constitueixen cap sorpresa, i menys si es posen al costat dels resultats de 2000 amb un ndex de 168,4 ocupava tamb la primera posici en termes de RFD, o d'estudis anteriors12. De fet, de les cinc variables considerades en aquest estudi tres assoleixen els valors extrems taxa de titulats ms elevada, taxa d'atur ms baixa, i preu dels habitatges ms elevat en alguna ZRP d'aquest districte, mentre que les dues variables restants tamb empenyen a l'ala el valor de l'ndex. En conjunt, es pot parlar de que les diverses ZRP d'aquest districte presenten un nivell de renda alt i slid que s'ha accentuat en relaci amb l'any 2000 i que a ms resulta homogeni envers les zones geogrficament prximes. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Sarri-Sant Gervasi Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 132.864 8,8 3 20 168,4 168,5 168,0 164,6 598 24,5 127,2 219,2 92,0 1,7 127,9 141,0 149,7 164,6 189,4 211,3 218,9 0,51 -0,31 0,15 2005 140.461 8,8 3 20 178,8 180,1 179,0 172,1 770 27,7 136,4 243,5 107,1 1,8 137,6 151,8 157,4 172,1 197,1 231,7 243,0 0,80 0,32 0,15
(12) Vegeu Annex 2

ZRP de Sarri-Sant Gervasi
53
121
119
120
112
118
115
114 113 107
111 110
117 116
108 109 105 104
102
106 103
Freqncia
4 3 2 1 0 125 150 175 200 2005 (ndex) 225 250
Alguns dels aspectes ms destacables daquest districte sn el seu perfil clarament residencial i, des del punt de vista dactivitat econmica, de serveis del terciari avanat. T una baixa densitat neta especialment accentuada per les seves condicions urbanstiques i orogrfiques a la ZRP 121, Vallvidrera, la ms baixa de la ciutat, aix com una taxa de poblaci estrangera clarament inferior a la mitjana de la ciutat a totes les ZRP. Entre aquest residents estrangers, son majoria els de procedncia comunitria. Des del punt de vista demogrfic, i com es pot veure al Grfic 1, cal subratllar que abunden les ZRP de dimensi mitjana, entre 5.000 i 10.000 residents.
54 6. Grcia
Com s'ha dit anteriorment, Grcia sembla reunir moltes condicions per ser considerada una bona sinopsi de la ciutat. En termes de renda, la posici de l'ndex s la ms propera a la mitjana de la ciutat, i ho s ara i ho era en 2000. Tamb cal precisar que les diverses mitjanes calculades i la mediana adopten valors extremadament propers. La dispersi s'ha redut en relaci a l'estudi de 2000, per tot i aix les 23 ZRP en que es divideix el districte presenten una distribuci de freqncies prou extensa per sobre i per sota de la mitjana de la ciutat, com per poder afirmar que els valors mitjans de les unitats territorials ms petites presenten perfils molt diversos en termes de capacitat econmica.
A diferncia de Sarri-Sant Gervasi, on totes les variables analitzades presentaven valors elevats en termes relatius, a Grcia les dues variables relacionades amb la tinena de turismes tenen un perfil baix, un fet gens estrany si es considera la morfologia i la trama viria de la major part del districte, a banda duna estructura dedats relativament envellida. Escapen a aquestes condicions les ZRP 122 Riera de Sant Miquel, i la 138 CF Europa. Tot i que el nivell denvelliment de la poblaci del districte s superior al de la mitjana de la ciutat, la variable relativa al nivell destudis est, a totes les ZRP, o fregant o claramant per sobre de la mitjana de la ciutat. En canvi, la taxa datur s, a vuit de les 23 ZRP, superior a la mitjana de la ciutat. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Grcia Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 114.018 7,6 2 23 98,5 99,8 99,0 97,1 324 18,0 66,8 148,5 81,6 2,2 69,2 79,8 85,1 97,1 108,6 124,1 144,0 0,69 1,14 0,18 2005 120.087 7,5 2 23 104,5 104,8 104,5 103,9 178 13,3 82,4 131,4 49,0 1,6 83,3 87,9 92,2 103,9 115,1 124,7 130,8 0,25 -0,72 0,13

ZRP de Grcia
55
144
143
142 141
140 139
135
136
137
138
133
134 132 131 130
129 128 125 126 127
122
123
124
Histograma de freqncies 7 6 5 4 3 2 1 0
Freqncia
80
90
100 120 110 2005 (ndex)
130
140
Lrea que correspon al nucli de lantiga Vila de Grcia t diverses ZRP amb un nivell mitj de renda inferior a la mitjana de la ciutat. Es tracta dun rea amb una trama urbana molt compacta, una poblaci sensiblement envellida i que compta amb un dels parcs residencials ms antics de la ciutat. Per contra, les rees ms allunyades del centre ascendeixen orogrficament i pugen en el nivell de renda, amb el mxim corresponent a les ZRP 142 La Creueta del Coll, i la 144 Penitents, la menys poblada del districte.
56 7. Horta-Guinard
Situat dins del grup intermedi en termes de renda, no presenta cap particularitat especfica fora de lelevada dispersi que imposa la presncia de dues zones ben contrastades en termes de RFD que, a ms, ocupen les dues vessants dun mateix tur. Aix, a la vessant est, amb un marcat carcter residencial, una densitat molt baixa i una reduda presncia de poblaci estrangera, les zones 156 Can Pujolet i 155 Alt de Pedrell senclaven en el segment de renda mitjana-alta, amb ndexs globals fora elevats i totes les variables considerades puntuant per sobre de la mitjana; tant el nivell acadmic dels residents, com la taxa datur o la tinena de turismes ofereixen un perfil molt per sobre de la mitjana de la ciutat, mentre que els preus residencials se situen al voltant de la mitjana, per molt per sobre de les rees limtrofes. Per contra, a la vessant oest, la ZRP 159 Muntanya del Carmel, amb una elevada densitat i una poblaci relativament jove, presenta un ndex inferior a la mitjana menys la desviaci estndard, el que la situa en el segment de renda molt baixa. En aquest cas, totes les variables considerades excepte la de turismes/1.000 habitants sn molt inferiors a la mitjana de la ciutat. Pel que fa a la resta de zones, la banda baixa del Guinard i el casc antic i residencial dHorta sn les que tenen uns ndexs ms elevats, i se situen fregant o just per sota de la mitjana. El pes daquestes zones determina que la mediana es trobi per sobre daquesta. En lextrem oposat, les ZRP que envolten el Carmel i, en segona instncia, les ubicades per sobre de la Ronda, 167 Sant Gens-, 168 CS Vall dHebron, 169 Montbau i 166 Cementiri dHorta, la menys poblada de Barcelona, amb poc ms de 500 residents pertanyen al segment de renda ms baix. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP dHorta-Guinard Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 165.942 11,0 3 27 80,9 81,7 81,1 81,0 191 13,8 60,2 118,5 58,2 2,0 60,5 61,5 70,3 81,0 89,8 97,6 111,0 0,33 0,51 0,17 2005 169.920 10,7 3 27 85,5 86,5 85,9 87,2 191 13,8 61,5 122,9 61,4 2,0 62,8 66,0 76,5 87,2 93,3 105,6 120,0 0,59 1,20 0,16

ZRP dHorta-Guinard
57
167
169 168 170 171 159 158 157 160 161 156 154 153 151 152 147 145 146 148 155 150 162 164 165 163
166
149
Freqncia
8 6 4 2 0 60 70 80 90 100 110 2005 (ndex) 120 130
En aquest districte, que t la proporci de poblaci estrangera ms baixa de la ciutat, sestan realitzant operacions urbanstiques dampli abast, especialment en els barris situats per sobre de la Ronda de Dalt, al peu de Collserola, i a la Teixonera, la ZRP ms poblada del districte. Amb la remodelaci de vials, la construcci dhabitatge protegit i equipaments i lampliaci del metro, la vessant nord del districte millorar les condicions dels residents. Per ltim, interessa destacar que la distribuci de la renda presenta un apuntament per sobre de la distribuci normal, el que demostra el gran pes de la zona central de la distribuci.
58 8. Nou Barris
Els baixos valors que prenen les variables a la prctica totalitat de les 26 ZRP daquest districte han situat lndex global en el nivell ms baix de la ciutat, ocupant el lloc que tradicionalment havia tingut Ciutat Vella. Lluny del dinamisme que ha mostrat la zona antiga de la ciutat, Nou Barris es veu penalitzada en el clcul de la RFD per tenir un nivell mitj destudis baix i unes taxes datur elevades; alhora, s un dels districtes amb valors ms baixos de les propietats immobiliries residencials i aquest s un dels aspectes que marca distncia en relaci amb Ciutat Vella, on tant la centralitat com la proximitat al mar juga a favor de la revaloritzaci del seu parc immobiliari. En termes demogrfics, s lnic districte, juntament amb Les Corts, que no sha afegit a la tendncia global alcista daugment de la poblaci empadronada, amb un creixement del nombre de residents inferior al 0,5% entre 2001 i 2005. Un altre tret diferencial daquest districte s la gran homogenetat entre zones i lescassa dispersi. Cap de les 26 ZRP arriba a tenir un ndex ni tan sols proper a 100 i el percentil 95 est situat en el punt 85,9. A ms, aqu es registra el coeficient de variaci de Pearson ms baix de tota la ciutat (0,090) i un quocient entre el valor mxim sobre el mnim fora baix (1,8). Com palesa la profusi de taques grogues al nord de la ciutat, els valors ms baixos corresponen a les ZRP 189 Trinitat Nova, 180 Ramn Alb o cases barates de can Peguera i 197 Vallbona, un barri de dimensi petita, amb fora edificaci autoconstruda i en el que shan realitzat diverses actuacions amb equipaments, serveis i connexions de transport per superar lallament per estar envoltat dautopistes. En aquest districte shan registrat nombroses actuacions de millora urbanstica de dimensi petita i mitjana que potser no han lluit tant com les daltres zones per que han dignificat molt les condicions de vida dels residents. En aquest bloc se situen, per exemple, les actuacions en curs dhabitatge protegit a Roquetes, Trinitat Nova o Torre Bar. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Nou Barris Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 164.163 10,9 3 26 65,5 62,0 61,9 59,9 174 13,2 32,8 92,7 59,9 2,8 36,6 48,2 52,7 59,9 70,1 81,2 89,5 0,26 0,34 0,13 2005 164.981 10,4 3 26 68,5 66,2 65,9 65,9 91 9,5 49,9 87,6 37,7 1,8 51,1 53,6 58,4 65,9 71,9 82,6 85,9 0,49 -0,12 0,09

ZRP de Nou Barris
59
194
196 197
193
192
195
191 182 180 179 178 177 187 173 175 172 174 176 183 181 184 185 186 188
190
189
Histograma de freqncies 6 5 4 3 2 1 0
Freqncia
50
60 70 2005 (ndex)
80
90
En conjunt, de les 10 ZRP amb ndexs ms baixos de tota la ciutat, cinc estan situades en aquest districte: les zones del nord de la ciutat formen un entramat molt compacte amb baix nivell de renda, en el que la millora en relaci a lany 2000 ha estat molt exigua. De fet, sha produt una compactaci dels nivells de renda de les diferents ZRP, amb un augment del mnim i una disminuci del mxim en relaci amb les dades de lany 2000.
60 9. Sant Andreu
L'homogenetat entre les diferents zones s el tret ms caracterstic d'aquest districte, amb una extraordinria proximitat entre les diferents mitjanes i la mediana. No obstant aix, es poden distingir dues zones urbanstica i demogrficament diferenciades. D'una banda, les rees de Sagrera, Congrs i Sant Andreu de la ZRP 198 a la 214, al voltant d'eixos viaris com Felip II i Gran de Sant Andreu, amb una trama urbana molt consolidada, amb el 83,5% de la poblaci total del districte i en algunes zones amb una densitat neta molt elevada. La prctica totalitat d'aquestes zones amb l'excepci de la ZRP 205 i la 210 se situen en termes d'ndex RFD en la categoria mitjana baixa. D'altra banda, les quatre zones que toquen el Bess tenen una morfologia i un perfil de residents fora diferent. El Grfic 8 illustra perfectament l'homogenetat a qu s'alludia anteriorment, per tamb ressalta l'observaci extrema corresponent a la ZRP 217 Bar de Viver, la de menys nivell de RFD de tota la ciutat. Es tracta d'una rea molt petita en la que prcticament noms existeix habitatge pblic o protegit. Tot i que les cases barates ms antigues s'han anat substituint per nous blocs protegits un dels ms recents d'habitatge de lloguer per a joves, que progressivament rejoveniran el perfil dels residents, el cert s que les dades demogrfiques, de nivell educatiu i d'activitat econmica mostren un perfil fora estancat. A ms, en la totalitat de les variables considerades les rtios obtingudes se situen a molta distncia de la mitjana de la ciutat per la part baixa. La prctica inexistncia de mercat d'habitatge lliure, a ms, penalitza a la baixa l'ndex RFD. En conjunt, el baix nivell de l'ndex en aquesta zona provoca una distorsi en l'histograma de freqncies el converteix en asimtric a l'esquerra, que es posa encara ms de manifest pel buit que es fa entre aquesta observaci amb un valor de l'ndex de 43,0 i la segent dins del mateix districte, corresponent a la ZRP 216 Bon Pastor-Maquinista, amb un valor de 62,6. Aquesta mplia zona est en ple procs de desenvolupament i, a l'igual que d'altres zones de la ciutat en les que les transformacions urbanstiques recents han propiciat una certa redistribuci dels residents autctons o Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Sant Andreu Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 135.281 9,0 5 21 78,6 77,3 78,2 78,0 129 11,4 43,5 93,7 50,2 2,2 45,2 62,1 73,0 78,0 84,6 92,4 93,7 -1,23 2,87 0,15 2005 142.598 9,0 5 21 82,4 80,8 82,0 83,9 148 12,2 43,0 94,4 51,4 2,2 45,0 63,0 77,0 83,9 89,0 92,2 94,3 -1,76 3,56 0,15

ZRP de Sant Andreu
61
218
209 208 207 205 204 203 202 214 206 213
210 211 212 217
216
199 200 198
201
215
Freqncia
40
50
60 80 70 2005 (ndex)
90
100
l'atracci de nous, s candidata a canvis en la seva composici demogrfica semblants als que s'han registrat en els darrers tres quinquennis a Sant Mart. Un tipus de canvis similars als que es poden donar a les ZRP 211 i 212 amb el desenvolupament del Pla de les antigues casernes de Sant Andreu. Per ltim, en aquest bloc de baix nivell de l'ndex RFD queda Trinitat Vella, amb una densitat neta elevada, un perfil de poblaci relativament jove en comparaci amb la mitjana de la ciutat, i un percentatge important 23,1% en 2005 i progressivament creixent de poblaci estrangera.
62 10. Sant Mart
Sant Mart s el segon districte ms poblat de Barcelona i el segon on ms ha augmentat la poblaci resident en termes absoluts i relatius en els darrers cinc anys. L'enorme transformaci urbanstica que hi ha tingut lloc d'en els primers noranta ha propiciat que all on hi havia rees semiabandonades o dedicades a activitats econmiques obsoletes ara hi hagi zones residencials exclusives o barrejades amb usos de terciari avanat. Unes zones residencials que, amb una ingent oferta d'habitatge nou que contempla des d'habitatge protegit fins al ms car de la ciutat en alguna promoci molt concreta, acullen residents amb un perfil econmic, professional i cultural molt divers. La immediata conseqncia d'aquest procs s l'ascens de l'ndex mitj del districte de la setena posici que ocupava en 2000 a la cinquena en 2005, visible en els salts cromtics que es donen entre els mapes de 2000 i 2005, principalment de verd a blau clar, i de blau clar a blau una mica ms intens. La misticitat dins d'aquest districte es manifesta en la notria dispersi que mostren els estadstics calculats i que es palesa tamb tant en el diagrama de caixes Grfic 8 com en l'histograma de freqncies Grfic 10. Destaquen les cues de la distribuci formades, en la banda alta, per les ZRP 220 Poblenou, amb les variables de titulaci i ocupaci ms altes de la ciutat, i 229 Diagonal Mar, empesa a l'ala pel preu de l'habitatge i per l'ascens de les variables relacionades amb els turismes i, quan les dades ho permetin, del nivell de titulaci dels residents, el perfil dels quals ha canviat notablement en els darrers anys. En la banda baixa color groc, i gaireb a tocar de Diagonal Mar, les ZRP 231 Bess Mar i 232 Bess, amb aportacions negatives per sota de la mitjana en totes les variables. Resum d'estadstics de la funci de distribuci ndex RFD de les ZRP de Sant Mart Base Barcelona = 100 Poblaci Nombre d'habitants En % de Barcelona Nombre de ZEG Nombre de ZRP Estadstics Mitjana ponderada Mitjana aritmtica Mitj. retallada al 5% Mediana Varincia Desviaci tpica Mnim Mxim Rang Mxim/mnim Percentils 5 10 25 50 75 90 95 Asimetria Curtosis Coef.var. Pearson 2000 206.401 13,7 5 30 79,0 79,3 78,3 78,8 357 18,9 39,7 147,9 108,2 3,7 43,7 57,3 71,9 78,8 84,3 97,8 125,1 1,30 5,64 0,24 2005 221.029 13,9 5 30 85,7 84,3 83,7 81,9 307 17,5 44,8 134,7 89,9 3,0 52,3 64,1 73,9 81,9 91,8 107,7 123,9 0,54 1,75 0,21

ZRP de Sant Mart
237 238 239 240 235 234 242 243 246 247 241 244 245 248
63
236
226 222 221 225 219 220 223 224
227 233 228 230 231 232
229
Molt alta (ms de 159) Alta (de 126 a 159) Mitjana-alta (de 100 a 126) Mitjana-baixa (de 79 a 100) Baixa (de 63 a 79) Molt baixa (menys de 63)
Freqncia
40
60
80 100 2005 (ndex)
120
140
Un cas atpic i candidat a millorar la seva posici relativa s el de la ZRP 221 a lentorn de Sancho de vila, la menys poblada del districte. Encaixada com a quedat entre zones de nivell de renda ms elevat, es veur positivament impactada per la transformaci que ha dexperimentar lentorn de la plaa de les Glries, i, en particular, lrea del 22@.
64
6 Conclusions
Dels resultats de l'aplicaci del model de distribuci territorial de la renda que hem elaborat per a Barcelona es podria destacar, en primer lloc, que la funci de la Renda obtinguda per a l'any 2005 mostra una distribuci fora equitativa de la renda dins de la ciutat, amb un nivell de concentraci mesurat per l'ndex de Gini relativament baix i lleugerament inferior a l'obtingut per a l'any 2000. Aix referma la naturalesa estable d'aquesta distribuci en els darrers anys, perode en el que s'ha produt un moviment gaireb imperceptible cap a una distribuci ms equitativa de la renda aix com una reducci de la dispersi. Un segon aspecte a destacar s la solidesa del tronc central d'aquesta distribuci, perceptible pel gran pes de la zona que envolta la mitjana. Els diferents estadstics utilitzats acrediten l'existncia d'un robust cos central a l'entorn de la renda mitjana, que depenent d'on es fixin els marges, pot oscillar entre poc ms de la meitat i una mica ms de tres quartes parts de la poblaci del conjunt de les 248 zones en qu s'ha dividit la ciutat. Igualment significatiu s que entre l'any 2000 i 2005 s'ha produt una reducci de les rees amb ndexs de renda molt baixos i un augment important del nombre de zones i del nombre d'habitants en les rees que tenen ndexs al voltant de la mitjana. La classe mitjana s, per tant, predominant i s'ha engrandit en termes quantitatius en aquests darrers anys. L'evoluci en termes nominals de la Renda Familiar Disponible ha transcorregut parallela al notable creixement econmic que ha caracteritzat l'mbit metropolit, catal i espanyol en els darrers anys. Entre 2000 i 2005 anys d'increment net de la poblaci resident la RFDpc de Barcelona ha passat de 13.500 a 16.555 anuals, amb un augment mitj anual del 4,2%. Aquesta augment ha estat generalitzat per no homogeni, de tal manera que algunes rees han experimentat avanos importants com algunes zones de Ciutat Vella o Sant Mart, mentre que en d'altres de Sant Andreu o Nou Barris, per exemple han restat relativament estancades. Aix ha comportat algun canvi en l'ordenaci jerrquica de l'ndex de la RFD als tres mbits territorials analitzats. L'anlisi del mapa resultant pels tres mbits analitzats palesa, entre d'altres trets, les notables diferncies entre les zones del nord i les de l'oest de la ciutat. Si ens centrem en els valors mitjans, la distncia entre els resultats de les zones pertanyents a districtes com Sarri-Sant Gervasi i Les Corts, per una banda, i Nou Barris i Ciutat Vella, per l'altra, s considerable. Un apunt singular mereix el fet que ni a Nou Barris, ni a Sants Montjuc ni a Sant Andreu hi hagi cap ZRP que assoleixi el valor mitj de la ciutat, mentre que a Les Corts i a Sarri-Sant Gervasi succeeix exactament el contrari.
65
7 Annexos
7.1 Annex 1. Delimitacions territorials

Zones Estadstiques Grans
20
25 28 19 17 18 22 24 26 31 16 21 6 7 13 8 5 10 11 12 1 4 3 2 34 35 36 9 23 30 29 15 14 37 38 32 27 33
1. Ciutat Vella 1. Barceloneta 2. Parc 3. Gtic 4. Raval
4. Les Corts 16. Les Corts 17. Pedralbes
3. Sants-Montjuc 10. Poble-Sec 11. Montjuc 12. Zona Franca-Port 13. Font de la Guatlla 14. Bordeta-Hostafrancs 15. Sants
2. Eixample 5. Sant Antoni 6. Esquerra Eixample 7. Dreta Eixample 8. Estaci Nord 9. Sagrada Famlia
6. Grcia 21. Grcia 22. Vallcarca
5. Sarri-Sant Gervasi 18. Sant Gervasi 19. Sarri 20. Vallvidrera-Les Planes
8. Nou Barris 26. Vilapicina-Tur de la Peira 27. Roquetes-Verdum 28. Ciutat Meridiana-Vallbona 9. Sant Andreu 29. Sagrera 30. Congrs 31. Sant Andreu 32. Bon Pastor 33. Trinitat Vella 10. Sant Mart 34. Fort Pius 35. Poblenou 36. Barri Bess 37. Clot 38. Verneda
7. Horta-Guinard 23. Guinard 24. Horta 25. Vall d'Hebron
66
Zones de Recerca Petites
121
167 169 119 101 120 168 112 144 171 143 100 118 117 91 92 98 93 90 89 88 83 82 80 78 79 84 85 81 87 94 96 99 115 116 102 114 107 106 103 56 52 49 43 41 104 51 50 42 113 111 110 108 105 109 140 135 136 142 141 158 139 153 138 154 151 159 160 157 170 164 161 156 155 150 165 163 193 182 180 178 173 172 175 174 181 177 192 191 183 185 184 186 187 176 207 210 211 209 212 208 216 217 188 166 194 195 190 189 218 196 197
162 179
95 86
97 55 53 48 47 44 40 38 74
54 46 45 39 75
205 152 137 213 149 206 134 147 148 129 204 133 131 132 130 145 203 202 214 128 146 199 122123 248 215 201 125 72 124 237 126 127 71 238 200 57 245 198 58 70 69 236 239 244 60 59 241 240 235 68 62 61 242 243 246 247 63 234 67 65 219 223 220 5 224 66 221 222 226 225 227 228 233 232 230 231 229
76
64 35 37 36 16 15 13 14 33 32 31 17 181211 10 29 30 20 19 27 21 28 22 8 9 26 6 23 7 73 25 24 34 4 23
77
1. Ciutat Vella 1. Sant Sebasti 2. c/ Cervera-Aixada 3. c/ Churruca 4. Barceloneta Centre 5. Hospital del Mar 6. Ciutadella-Born 7. Llotja de Mar 8. Santa Maria del Mar 9. Museu Picasso 10. Casc Antic-Jutjats 11. Mercat Santa Caterina 12. Av. Francesc Camb 13. Sant Pere 14. Palau Msica 15. c/ Condal 16. Pl. Villa de Madrid 17. c/ Petritxol 18. Catedral 19. Palau Generalitat 20. c/ Boqueria 21. Pl.Reial-Ajuntament 22. Correus 23. Pl.La Merc 24. Pl.Medinaceli 25. Drassanes 26. Palau Gell 27. Liceu 28. Sant Pau del Camp 29. Pl.Folch i Torres 30. Sant Agust 31. Mercat Boqueria 32. c/Riera Baixa 33. c/ La Cera 34. c/ Riera Alta 35. Casa Caritat 36. Academia Cincies 37. c/ Tallers-Pelai
43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 52. 53. 54. 55. 56. 57. 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64. 65. 66. 67. 68. 69. 70. 71. 72.
c/ Casanova-Diputaci Casa Golferichs Parc Escorxador c/Llana Av.Roma-Arag Telefnica Mercat Ninot c/ Aribau-Mallorca c/ Aribau-Crsega Hospital Clnic Escola Industrial Pres Model c/ Londres-Borrell c/ Londres-Casanova La Pedrera Casa de les Punxes Mercat Concepci Pg. Grcia Central Illa Discrdia Torre de les Aiges Tetuan Nord Pl. Catalunya-Rondes Estaci del Nord Auditori Pl. Monumental Pl. Hispanitat Mercat Sgrda. Famlia Sagrada Famlia Jardins Indstria Creu Roja
87. 88. 89. 90.
Can Mantega Mercat Sants c/ Sugranyes c/ Roger
4. Les Corts 91. Torre Melina-Collblanc 92. FC. Barcelona 93. Jardins Bacard 94. Sol de Baix 95. Pl.Centre Nord 96. Les Infantes 97. c/Loreto 98. Les Corts-Centre 99. Santa Gemma 100. Palau Reial 101. Pedralbes 5. Sarri-Sant Gervasi 102. 103. 104. 105. 106. 107. 108. 109. 110. 111. 112. 113. 114. 115. 116. 117. 118. 119. 120. 121. R.C.D. Espaol c/ Sagus c/ Tuset Jardins Moragas Tur Parc Pl. Adriano Parc de Monterols c/ Saragossa Parc Tur del Putget C.T. Barcino Av. Tibidabo c/ Sant Gervasi c/ Mandri Tres Torres Salesians Quinta Amlia Sarri Centre Can Caralleu Institut Qumic Vallvidrera
3. Sants-Montjuc Tres Xemeneies Poble Sec-Satalia Mercat de les Flors Montjuc Polgon Zona Franca Pg. Zona Franca-Oest Pg. Zona Franca-Est Font de la Guatlla Hostafrancs Magria-Can Batll Sants-Mercat Nou Cotxeres de Sants Espanya Industrial Pl.Centre Sud
73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 2. Eixample 80. 81. 38. Mercat Sant Antoni 82. 39. Av. Mistral 83. 40. c/ Seplveda-Viladomat 84. 41. c/ Seplveda-Casanova 85. 42. Universitat 86.
6. Grcia 122. Riera Sant Miquel 123. Pl.Rius i Taulet 124. c/ Llibertat
169. Montbau 210. Pl.Mossn Claps 170. A.Olmpica Vall Hebron 211. Casa Bloc 171. Teixonera 212. Colorantes 213. Sant Andreu-c/Segre 8. Nou Barris 214. C.F.Sant Andreu 215. Bon Pastor-Santander 172. Torre Llobeta 216. Bon Pastor-Maquinista 173. Vilapiscina 217. Bar de Viver 174. c/ Esccia 218. Trinitat Vella 175. Pl.Soller 10. Sant Mart 176. Can Drag 177. c/ Alcdia 219. Fort Pius 178. Caldern de la Barca 220. Vila Olmpica 179. Tur de la Peira 221. c/ Sancho de vila 180. Ramn Alb 222. Olivetti 181. Can Ensenya 223. Poble Nou 182. Guineueta 224. Catalana 183. Parc Guineueta 184. Prosperitat-Llucmajor 225. Can Felipa 226. c/ Gran Via-Bilbao 185. Verdum 227. Pl.Per 186. Prosperitat-Via Jlia 7. Horta-Guinard 187. Prosperitat-Rio Janeiro 228. c/ Venezuela 188. Prosperitat-Via Favncia 229. Diagonal Mar 145. Quarter Girona 230. Bess-Diagonal 189. Trinitat Nova 146. LAliana 231. Bess-Mar 190. Dipsits Aigua 147. Hospital Sant Pau 232. Bess 191. Roquetes 148. Pl.Guinard 233. Bess-Paraguai 192. c/ Mina de la Ciutat 149. Mercat Guinard 234. Parc del Clot 193. Canyelles 150. c/Mascar 235. c/ Arag-Independncia 194. Tur de Roquetes 151. Parc del Guinard 236. Provena-Independncia 195. Torre Bar 152. Parc de les Aiges 237. Sant Josep Calassan 196. Ciutat Meridiana 153. Can Bar 238. Camp de l'Arpa Nord 197. Vallbona 154. c/ Font d'en Fargas 239. Can Robacols 155. c/ Alt Pedrell 9. Sant Andreu 240. Clot-Meridiana 156. Can Pujolet 241. c/ Provenals 157. Mercat Carmel 198. c/ Bofarull 242. Centre Cvic Sant Mart 158. c/Segimn 199. Navas 243. C.E. Jpiter 159. Muntanya del Carmel 200. La Sagrera-Estaci 244. Parc Sant Mart 160. Pl.Pastrana 201. c/ Berenguer de Palou 245. Polgon Sant Mart 161. Mercat Horta 202. La Sagrera 246. Pl. la Palmera 162. Pl.Santes Creus 203. Mercat Felip II 247. La Pau 163. C.Esportiu Horta 204. I.B.Alzina 248. La Verneda-Santander 164. Horta Centre-Pl.Eivissa 205. Congrs 165. Horta-Valldaura 206. Fabra i Coats 166. Cementiri Horta 207. Sant Andreu 167. Sant Gens 208. Mercat Sant Andreu 168. C.Sanitria Vall Hebron 209. c/ Servet
125. c/ Quevedo 126. c/ d'en Grassot 127. La Sedeta 128. c/ Romans 129. c/ Legalitat 130. Pl.Virreina-Trav. 131. Pl.Diamant 132. Pl.Sol 133. Rambla del Prat 134. Fontana 135. Pl.Lesseps-Sud 136. Torrent l'Olla-Trav. Dalt 137. Pl.Nord-Pl.Rovira 138. C.F.Europa 139. Parc Gell 140. Baixada de la Glria 141. c/ Mora d'Ebre 142. La Creueta del Coll 143. Hospital Militar 144. Penitents
Nota: aquests noms noms tenen un efecte orientatiu quant a la localitzaci. La denominaci oficial de les zones de recerca petita (ZRP) s la numeraci de l1 al 248.
67
7.2 Annex 2. Contextualitzaci del model: experincies comparades

7.2.1 Antecedents d'indicadors socio-econmics a nivell micromunicipal
La dada de RFD a nivell municipal que serveix de punt de partida daquest treball s un dels darrers apunts en la llarga histria dinvestigacions de macromagnituds a nivell de Barcelona i de districtes. Lhem triada pel seu carcter oficial i perqu s la ms recent disponible, per en la literatura especialitzada existeix un ampli compendi de treballs que en les darreres quatre dcades i amb diverses metodologies shan centrat en el clcul de la renda de Barcelona13. De totes aquestes investigacions, dotades en seva totalitat de slids fonaments economtrics, interessa en particular destacar les que han estudiat la renda de Barcelona a nivell de districtes, la ms actual de les quals correspon a lany 1993. Denominaci Font Ref.temp. mbit Variables utilitzades
Renda pc Producte interior J. Muns 1967-1968 Bcn 1. Nombre dautombils net al cost (Gabinet Districtes (12) 2. Consum delectricitat de factors Tcnic de 27 municipis Programaci) de la CMB RFBDpc Renda familiar disponible per cpita Departament 1979-1989 dEconomia act.1993 Aplicada de la UAB Bcn Districtes 27 municipis de la CMB 1. Nombre de vehicles de turisme 2. Consum denergia elctrica 3. Nombre total de conferncies interurbanes
Els treballs esmentats a la taula adjunta14 (que corresponen a les cites bibliogrfiques 1, 5, 8, 9 i 10 de la nota 13) han actuat de referncia per a la variable renda de Barcelona durant el darrer quart del segle passat. Tots ells utilitzen un mtode indirecte destimaci basat en un model de regressi mltiple estimat per mnims quadrats ordinaris. Pel que fa a lestimaci del professor J.Muns (1967-68), el primer que cal tenir en compte s que la divisi territorial dins de la ciutat ha canviat des de llavors. Quan es va fer aquell treball hi havia 12 districtes en comptes dels 10 actuals. Noms com a exercici teric donat els immensos canvis viscuts per
(13) Vegeu, per exemple, i en ordre cronolgic: (1) Muns, J. La renta de Barcelona ciudad y su zona de influencia, Revista Econmica nm.23, Barcelona, Banca Catalana, 1971. (2) Aramburu, F, Una metodologa para la determinacin indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano, Gabinet Tcnic de Programaci, Ajuntament de Barcelona, 1975. (3) Castells, A; Parellada, M; Sicart, F.; Estimaci de la renda i els dipsits de les comarques i els principals municipis de Catalunya, Revista Econmica, nm. 66, Banca Catalana, 1982. (4) Castells, A; Gell, X; Parellada, M.; Estimaci de la renda de les comarques i els principals municipis de Catalunya, Barcelona, Diputaci de Barcelona, 1989. (5) Oliver, J; Busom, I; Trullen, J.; Estimaci de la renda familiar disponible per cpita a Barcelona, els seus districtes i els 27 municipis de la Corporaci Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1989. (6) Garca, J; Soy, A.; Estimaci de la renda de les comarques i els principals municipis de Catalunya, Diputaci de Barcelona, 1991. (7) Costa, A; Rovira, C.; Macromagnituds bsiques de les economies comarcals. Nota metodolgica, Nota dEconomia, Departament dEconomia, Generalitat de Catalunya ,1994. (8) Oliver, J; Trullen, J.; La renda de Barcelona 1979-1987: de la crisis a lexpansi, Ajuntament de Barcelona, 1994. (9) Oliver, J; Matas, A.; La renda de Barcelona en el bienni 1987-1989, Ajuntament de Barcelona, 1994. (10) Gabinet Tcnic de Programaci, La renda de Barcelona el 1993, Ajuntament de Barcelona, 1995. (14) Als que com a curiositat podria acompanyar una referncia de la renda de Barcelona a nivell de ZEG en el marc del primer Programa dActuaci Municipal (PAM) 1984-1987, amb una distribuci per nmeros ndex corresponent a lany 1978.
68

la ciutat des de llavors, hem procedit a homogenetzar territorialment els resultats per poder comparar-los amb els actuals, i crida latenci que, en general, i a ligual que en els resultats obtinguts en la investigaci de la Universitat Autnoma, el perfil i lordenaci per districtes s relativament similar a lobtingut en lestudi que aqu es presenta. Potser el tret ms significatiu s que les dades de 2005 que hem calculat palesen una major dispersi entre districtes en particular, una major dispersi en la banda alta de la distribuci, per s significatiu que en lordenaci per districtes els vectors dels grans blocs siguin molt semblants als actuals: Sarri-Sant Gervasi i Les Corts en la banda alta; Ciutat Vella i Nou Barris en la banda baixa; LEixample clarament per sobre de la mitjana per a distncia dels dos primers; Grcia a lentorn de la mitjana; i la resta de districtes Sant Mart, Horta-Guinard, Sant Andreu i Sants Montjuc situats entre un 10 i un 20% per sota de la mitjana. Des duna concepci metodolgica i una ptica molt diferent interessa ressenyar dos treballs relativament recents impulsats i/o realitzats des de lAjuntament de Barcelona per a mbits inferiors al districte. A continuaci es dibuixen esquemticament els principals vectors daquestes dues anlisis: Denominaci ICEF ndex de Capacitat Econmica Familiar Font Ref.temp. 1988 1991 1996 mbit Bcn Districtes ZEG ZRP Variables utilitzades 1. Categoria scioprofessional de la poblaci 2. Potncia mitjana, edat i cubicatge dels vehicles 3. Valor cadastral mitj dels locals 4. Consum i nm. de lnies telefniques 1. Taxa datur 2. Taxa de poblaci amb titulaci superior 3. Taxa de poblaci amb instrucci insuficient 4. Esperana de vida
Departament dEstadstica i UPC
ISDS
ndex Sinttic de Desigualtat Social
Departament de Recerca i Coneixement de Serveis Personals
1991 1996 2001
Bcn Districtes ZEG ZRP
LICEF s un ndex en base Barcelona=100 que, mitjanant la combinaci de les quatre variables esmentades, dna un perfil de la capacitat econmica dels residents dels districtes. Es va deixar de calcular perqu la variable 4 va deixar de ser disponible i representativa. El perfil de lISDS s ms social que econmic. Es tracta dun indicador sinptic que mesura la distncia de cadascuna de les zones analitzades en relaci a una dada ptima (mxim) de la seva distribuci. El seu clcul est inspirat en la metodologia de lndex de Desenvolupament Hum de la ONU. En lmbit que ens ocupa, shi pot objectar que alguna de les variable emprades, com lesperana de vida, no presenta a nivell de microterritorial una informaci tan significativa i rica com quan es comparen diversos pasos del mn. En la seva darrera versi, aquest indicador es presenta estandaritzat, s a dir, acotat entre uns valors de referncia mxims i mnims externs. Aix permet comparar en el temps, cosa que no es podia fer amb la primera formulaci de lindicador. A ms a ms, el Servei dEstudis i Avaluaci de lInstitut Municipal dInformtica de lAjuntament de Barcelona ofereix una mitjana per districtes dels ingressos nets mensuals de les famlies, obtinguda a partir de lEnquesta de Serveis Municipals, orientada principalment a conixer la percepci dels ciutadans en relaci amb la ciutat i el barri, aix com la valoraci de la gesti municipal. Els resultats daquesta enquesta sn un cop homogenetzats en termes anuals sensiblement inferiors en termes nominals als que es presenten en aquest treball. Bsicament, les diferncies rauen en el terreny metodolgic i, en particular, en que lelevat pes de les respostes no sap o no contesta un 28,4% i un 15,8% respectivament

en lenquesta de 2006 per al conjunt de la ciutat- resta representativitat a la mostra. Aix s especialment significatiu en els districtes amb rendes ms altes: a Sarri-Sant Gervasi un 57,6% dels entrevistats ha contestat que no sap o no contesta, mentre que a Les Corts aquest percentatge sha situat en un 58,6%. A ms, es considera que per aquesta pregunta concreta de lenquesta, abunden les respostes inexactes, amb un clar biaix a la baixa. En la mateixa lnia, lEnquesta de la Regi Metropolitana elaborada per lInstitut dEstudis Regionals i Metropolitans ofereix una distribuci per intervals en pessetes (sn dades de 2001) i per llar. En aquest cas, els resultats tamb estan disponibles a nivell de districtes, i estan sotmesos a consideracions semblants a les esmentades per a lEnquesta de Serveis Municipals.
69
7.2.2 Altres estimacions de renda o capacitat econmica a l'mbit metropolit, provincial i autonmic
A Catalunya i a Espanya existeixen diverses entitats, institucions pbliques i privades que, de manera puntual o peridica elaboren i/o difonen dades relatives a la renda, la capacitat econmica, el nivell de consum o els ingressos, b sigui per a les famlies, les persones o les llars. A continuaci es presenta de forma molt sinttica els principals indicadors de referncia per als mbits que afecten a Barcelona:
Denominaci
Renda Familiar Macromagnitud Disponible Bruta Renda Familiar Macromagnitud Disponible Bruta Despesa en consum de les llars/Despesa mitjana anual Enquesta Contnua de Pressupostos Familiars
Font
Idescat
Ref.temp. mbit
Valor
Fins 2002 Municipis catalans Euros totals i milers de ms de 5.000 hab d'euros per i capitals comarcals habitant Euros totals i euros per habitant Euros per llar, per persona i per unitat de consum Euros per llar, per persona i per unitat de consum Percepcions mitjanes en euros (salaris, prestaci per desocupaci i pensi) Pessetes corrents
INE Fins 2003 Espanya (Comptabilitat Com. Autnomes Regional) Provncies INE/ Idescat 1998-2005 Conjunt de Capitals de provncia catalanes 2002 Barcelona ciutat 2004 Catalunya Espanya (harmonit.Europa) Fins 2004 Espanya Com. Autnomes Provncies Barcelona (ad hoc) 1996-1999 Provncies
Renda mitjana Enquesta de neta (Ingressos condicions de mitjans nets) vida
INE/ Idescat
Salaris i altres Mercat de Treball Agncia retribucions per i Pensions en les Tributria compte aliena Fonts Tributries Renda Familiar Renta Nacional Bruta Disponible de Espaa per Cpita Renda Familiar Balance Bruta Disponible Econmico per Cpita Regional Renda Familiar Disponible Estimaci de l'indicador RFD comar. i mun. BBVA
FUNCAS
1995-2004 Provncies
Euros
Departament 1989-1995 Barcelona i Pessetes totals d'Economia municipis catalans i per habitant i Finances de ms de 5.000 hab
70
Un dels avantatges d'haver calculat els ndexs de la RFD a nivell de les 38 Zones Estadstiques Grans (ZEG) s que permet el contrast d'aquests resultats amb l'explotaci de les dades de l'Agncia Tributria que s'ha descrit anteriorment per l'any 2004. La comparaci amb els resultats de l'ndex de la RFD possible noms en termes d'ordenaci, no de valors absoluts per tenir orgens i criteris metodolgics diferents mostra una extraordinria coincidncia entre les ZEG de nivells ms alts de RFD i amb la de nivell ms baix, que correspon a la ZEG 28 Ciutat Meridiana-Vallbona. Les set primeres posicions les ocupen, en els dos estudis i en ordre descendent: la 17 Pedralbes, la 19 Sarri, la 18 Sant Gervasi, la 20 Vallvidrera-Les Planes, la 7 Dreta de l'Eixample, la 16 Les Corts, i la 6 Esquerra de l'Eixample. A banda d'aquests extrems, hi ha tres zones ms que ocupen exactament la mateixa posici en els dos estudis, i sn nombroses les que tenen posicions molt properes per intercanviades. En el mateix sentit, hem procedit amb la comparaci d'aquests resultats amb dos estudis citats anteriorment que, en el seu moment, tamb van oferir resultats a nivell de ZRP, com sn l'ndex de Capacitat Econmica Familiar (el darrer calculat correspon a l'any 1996) i l'ndex Sinttic de Desigualtat Social (de 2001). A la Taula segent s'ofereix un resum de les correlacions bivariades entre els rangs (ordinals) de les 38 ZRP per als quatre estudis comparats. Els coeficients de correlaci ordinals obtinguts (Rho de Spearman) sn molt propers a 1, el que demostra que l'estructura i l'ordenaci de nivells de renda, ingressos o capacitat econmica a nivell de ZEG mostra nombroses coincidncies malgrat que tant les variables, com les mtriques, els anys de referncia i les metodologies sn diferents. Aquests resultats vindrien a subratllar el carcter estable d'aquesta ordenaci almenys en la darrera dcada. Correlacions no paramtriques de les variables a nivell de ZEG Rho de Spearman Rang de RFD Rang de RFD Rang de AEAT 1 38 0,961 0,000 38 0,929 0,000 38 0,954 0,000 38 0,961 0,000 38 1 38 0,959 0,000 38 0,964 0,000 38 Rang de ICEF Rang de ISDS 0,929 0,000 38 0,959 0,000 38 1 38 0,960 0,000 38 0,954 0,000 38 0,964 0,000 38 0,960 0,000 38 1 38
7.3 Annex 3. Contrast de resultats a nivell de ZEG
Coef.de correlaci Sig. (bilateral) N Coef.de correlaci Sig. (bilateral) N Coef.de correlaci Sig. (bilateral) N Coef.de correlaci Sig. (bilateral) N
Rang de AEAT
Rang de ICEF
Rang de ISDS

Comparativa de la posici de les ZEG per nivells de renda (ndex Bcn = 100) 250 200
ndex
71
150 100 50 0
Pedralbes Sarri Sant Gervasi Vallvidrera-Les Planes Dreta Eixample Les Corts Esquerra Eixample Vallcarca Estaci Nord Fort Pius Sant Antoni Grcia Sagrada Famlia Poble nou Guinard Clot Font de la Guatlla Sagrera Sants Sant Andreu Congrs Gtic Parc Bordeta-Hostafrancs Vall dHebron Montjuc Horta Verneda Zona Franca-Port Vilapicina-Tur de la Peira Poble-sec Trinitat Vella Roquetes-Verdum Barceloneta Raval Barri Bess Bon Pastor Ciutat Meridiana-Vallbona
RFD (2005)
AEAT (2004)
ICEF (1996)
El grfic adjunt proposa una alternativa molt ms visual per observar aquestes semblances en les posicions obtingudes per a les ZEG segons els estudis esmentats. En aquest cas s'han grafiat noms els tres ndexs que tenen perfil ms econmic i s'ha deixat de banda l'ISDS pel seu mats ms social. Les unitats de mesura s'han homogenetzat passant-les totes a nmeros ndex amb base Barcelona =100.

Distribuci Territorial de La Renda Familiar A Barcelona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Distribuci Territorial de La Renda Familiar A Barcelona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona

Distribuci territorial de la Renda Familiar per cpita a Barcelona

Gabinet Tcnic de Programaci Director Josep Serra

Dipsit legal B-10.908-2007

Gener de 2007 de ledici de lAjuntament

Imprs en paper ecolgic

mbit geogrfic i temporal