QUE DIBUIXEN ELS XIQUETS?

L'EXPRESSI GRFICA INFANTIL ESPONTNIA

MTODE D'ACCS AL MATERIAL D'ESTUDIO

No s fcil trobar dibuixos espontanis infantils, primer, perqu els adults els desestimen i no els conserven, i segon, perqu la societat de consum i els mitjans de comunicaci, especialment la televisi, resten temps al joc i a les activitats expressives. Nom i cognoms del xiquet o de la xiqueta: Edat: Data en qu es va realitzar el dibuix: Manera en qu es va realitzar el dibuix:
PRINCIPIS BSICS SEGONS OSTERRIETH: Arreplegar una collecci important de dibuixos lliures i espontanis d'un nombre considerable de xiquets a qui convindria conixer b. Ser testimoni atent de cada una de les realitzacions i prendre nota dels seus comentaris, gestuals o verbals, que les hagen acompanyat, procurant no fer suggeriments ni intervindre en elles. Conixer perfectament les condicions en qu s'ha produt el dibuix, tant en el pla psicolgic com en els mitjans materials, i molt especialment les possibilitats dels dibuixants. Procurar que la collecci comprenga un perode de diversos anys, de manera que es podr ordenar cada una de les produccions d'un dibuixant particular en relaci amb qu li han precedit o l'han seguit en el temps. Finalment, saber que s el que hem de mirar quan estem davant de l'obra, s a dir: disposar d'un pla d'estudi fixat des del principi, en el que es tindran en compte les diferents variables que probablement apareixeran en els dibuixos. nicament aix, ser possible establir una comparaci vlida entre les diverses produccions, les quals hauran seguit criteris homogenis. Tamb aconseguirem aix, evitar l'error tan com de concedir una importncia excessiva a determinades caracterstiques, mentres es desatenen altres que poden ser, segons el cas, igualment significatives.

PRINCIPIS QUE FONAMENTEN L'ANLISI

Prenent com a base algunes consideracions de J. Elliot elaborades en 1990 en la seua obra La investigaci-acci en l'educaci, destaquem Una classificaci de conceptes de la qual s autor Herbert Blumer. Este autor els denomina "definidors" i "sensibilitzadors".

CONCEPTES DEFINIDORS Mostren el que cal observar, i s com a tots els xiquets: ajuden a definir clarament la relaci entre formes dibuixades i caracteristiques facilment observables.

CONCEPTES SENSIBILITZADORS Constituxen una orientaci general per a l'observaci i proporcionen referncia i orientaci per a acostar-se a casos especfics. Ens permeten l'accs directe al cas individual i al seu contingut rellevant

S adaptem estos CONTINGUTS al nostre plantejament plstic, trobarem la correspondncia segent:

Conceptes definidors:
Percepci, assimilaci i expressi de la morfologia i de la sintaxi de la imatge.
A OBSERVAR Caracterstiques generals. Caracterstiques de la forma Caracterstiques de l'espai. Caracterstiques del color.

Conceptes sensibilitzadors:
Percepci, assimilaci expressi i comunicaci respecte a les caracterstiques de lestil personal. A OBSERVAR Temes: espontanis, suggerits. Autoidentificaci. Autoexpressi. Flexibilitat. Suport verbal. Materials i tcniques.

DESCRIPCI DE LS CONCEPTES DEFINIDORS.

Sn reveladors del fet plstic ms objectiu: Caracterstiques generals: Ens informen de les relacions que es produxen entre l'evoluci de les etapes i el mn dels xiquets, en un moment determinat. Caracterstiques de la forma: Ens mostren com, en cada una de les etapes, els xiquets interpreten este concepte, a partir dels convencionalismes i recursos representatius propies de cada etapa. Caracterstiques de l'espai: Com en la forma, ens permeten comprovar les diferents maneres d'expressar el que comprenen per espai, moltes vegades amb interpretacions propies. Caracterstiques del color: Ens demostren la utilitzaci del color com a mitj expressiu, a vegades oposat a criteris esttics i altres d'acord amb ells, segons l'etapa que es considere.

Parmetres globalitzadors de carcter subjectiu

El tema: es relaciona directament amb el contingut i pot ser de carcter vivencial, emocional, intellectual, esttic, etc. Ens informar del que percep i de la selecci que ha realitzat d'acord amb els seus interessos. L'autoidentificaci: Manifesta la relaci afectiva del xiquet amb l'ambient i expressa afinitats amb les coses. Relacionat amb factors socials, intellectuals, emocionals, esttics etc. i tamb amb els mitjans expressius que s'utilitzen. Sense lautoidentificaci cap forma d'expressi s efectiva, ja que si el xiquet no s'ha sentit integrat en l'experincia perceptiu-expressiva a nivell personal, el resultat del dibuix ser mecnic, fred i ali a la seua identitat. L'autoexpressi: Mostra el carcter expressiu, individual, que emana de l'auto identificaci i que acaba per configurar un "estil" personal, de gran riquesa comunicativa. Es referix prioritriament al "com" en compte d'al "que", s a dir, ms a la forma que al contingut. La flexibilitat: s la capacitat d'adaptaci a cada tema, atenent a les necessitats de l'enunciat, que haur formulat el mateix xiquet. Tamb s'evidencia en els smbols i en els elements grfics que apareixen en el repertori plstic.

DESCRIPCI DE LS CONCEPTES SENSIBILITZADORS

El suport verbal: Es produx mentres el xiquet dibuixa i s molt important, particularment en els primers anys, perqu ens permet observar la interrelaci entre el llenguatge oral i el grfic, amb el pensament imaginatiu.
Els procediments i les tcniques: Mostren, tant si han sigut triats lliurement, com si els ha proporcionat l'adult, els condicionaments que envolten el procs i els resultats plstics. Tamb ajuden a sensibilitzar l'aspecte material i l'adequaci entre forma i contingut.

ETAPES
ETAPA DEL GARGOT I (1-2 ANYS) ETAPA DEL GARGOT II ( 2-3 ANYS) ETAPA PRE-ESQUEMTICA (4-6 ANYS) ETAPA ESQUEMTICA (6-8 ANYS) ETAPA COMENAMENT DEL REALISME (8-10 ANYS) ETAPA PSEUDONATURALISTA (10-12 ANYS)

ETAPA DEL GARGOT I (1-2 ANYS) ESPECIFICACI DELS CONCEPTES DEFINIDORS .

Caracterstiques generals. - Experincia kinestsica. - Joc sobre les superfcies. - Plaer motor i visual en el reconeixement de la relaci entre el moviment i l'empremta deixada sobre la superfcie. - Superposici de traos que dificulten el reconeixement dels diferents gargots. Primers grafismes: - Mostren les variacions de tensi muscular que, en el primer moment, no requerixen control visual. Caracterstiques de l'espai: - Espai kinestesico. - Patrons de Disposici que evidencien la percepci contrastada entre els espais ocupats pels gargots i la superfcie que queda sense dibuixar, com a resposta a estmuls visuals. - Percepci intutiva dels lmits del paper, el centre i les diagonals. Caracterstiques del color: - S'utilitza per plaer, sense intencionalitat.

ETAPA DEL GARGOT II (2 a 3 anys) ESPECIFICACI DELS CONCEPTES DEFINIDORS.

Caracterstiques generals: - La capacitat de control sobre el moviment implica: La possibilitat de tancar la lnia construint la forma (Diagrames). - Repetici de les formes i dels gargots. - Busca d'equilibri i regularitat en les estructures complexes (Agregats). - Quan comena a donar nom als gargots, passa del pensament kinestsico a l'imaginatiu. Caracterstiques de la forma: Diagrames naixents: Gargots dins de l'espai implcit de les figures. Aparici de Diagrames, Combinacions, Agregats, Sols, Mandales i Radials. Utilitzaci del control de la lnia i l's de la memria. Caracterstiques de l'espai: - Relacions topolgiques: les ms prximes a l'individu
1. Contenci (dins-fora). 2. Agrupament. 3. Continutat.

Caracterstiques del color: - S'utilitza per a distingir significats distints en els gargots.

GARGOTS (1-4 anys) ASPECTES FORMALES

PATRONS DE DISPOSICI:

FORMES DE DIAGRAMES NAIXENTS

LES COMBINACIONS DE DOS DIAGRAMES

ELS AGREGATS: LA UNI DE MS DE DOS DIAGRAMES.

ELS AGREGATS: LA UNI DE MS DE DOS DIAGRAMES.

ELS MANDALES: Els MANDALES sn combinacions formades per un cercle o un quadrat creuat per lnies. El xiquet que fa MANDALES accedix als Sols i a les Figures Humanes sense problemes i al passar d'una fase a una altra incorpora en els nous dibuixos molts trets de l'art espontani anterior. Este sistema de desenrotllament lgic visualment, explica la forma de conjunt de les primeres figures humanes.

SOLS, RADIALS: El SOL s una estructura molt simple i no obstant aix no apareix fins que els xiquets han traat ja Agregats complexos. L'ESTRUCTURA RADIAL forma part de molts dissenys i influx en la collocaci de braos i cames en la figura humana.

Tipus de sols, comenament de la figura humana

Estructures radials

ETAPA DEL GARGOT (2-4 anys) COMPRENSI DE L'ESPAI

La relaci ESPACIAL que

predomina en l'etapa dels gargots s el de contenci precedent de l'ESPAI TOPOLGIC.

1. Contenci (dins-fora). 2. Agrupament. 3. Continutat

Relacions topolgiques

3 aos

UTILITZACI DEL COLOR

El COLOR s'usa de manera indiferenciada perqu per al xiquet l'important s jugar amb ell, ser capa de distingir els seus traos sobre el paper. Per aix s important estimular-li amb diferents tipus de colors i suports. Quan el xiquet comena a donar nom als seus gargots tamb comena el seu inters a relacionar color amb objecte.

4 anys

UTILITZACI DEL COLOR EXPERIMENTAL

LA FIGURA HUMANA

LA FIGURA HUMANA: Partint dels sols i mandales: ELS CABUTS. 4 anys

ETAPA PRE-ESQUEMTICA (3- 5/6 ANYS)

En esta etapa el xiquet crea conscientment certes formes que tenen relaci amb el mn que li rodeja. Al comenament d'esta etapa, el xiquet fa formes recognoscibles encara que, sobretot per a l'adult, siga un tant difcil decidir-se sobre que representen. El xiquet verbalitza per no sempre s capa de narrar el que dibuixa, a vegades canvien d'opini sobre la marxa. Cap als 5 anys ja dibuixa formes molt recognoscibles: persones, cases, arbres. Al final d'etapa la seua expressi ha evolucionat a un gros de dibuixos totalment recognoscibles i amb temes concrets.

Caracterstiques generals

Descobriment de la relaci entre el dibuix, el pensament i la realitat. - Mltiples canvis en els dibuixos, deguts a la busca satisfactria de formes representacionals. - Comena esta etapa amb formes que poden ser irrecognoscibles (si no sn anomenades) i acaba evolucionant fins a constituir dibuixos clarament distingibles i amb un tema.

ESPECIFICACI DELS CONCEPTES DEFINIDORS

El desenrotllament dels dibuixos esta condicionat per:

1.

La necessitat establir relacions mes diferenciades entre els objectes representats.

2.L'habilitat infantil relacionada amb la motricitat i els medis tcnics. 3. L'actitud dels adults. 4. Les dificultats a superar.

ASPECTES FORMALS El desenrotllament dels dibuixos es troba condicionada per: Establiment de relacions diferenciades: color-objecte, espairelacions de grandria, proximitat, llunyania, amunt-baix habilitat en el tra infantil. Els dibuixos dels xiquets evolucionen d'una manera espectacular des dels traos indefinits cap a una configuraci representativa definida. Els moviments longitudinals i circulars dels primers gargots evolucionen cap a formes recognoscibles. El primer xit sol ser la figura humana. El cercle o la forma dibuixada adquirix la seua importncia al passar a ser alguna cosa que rodeja (diagrama) a tindre una consistncia (cosidad), a ser un objecte slid que es diferencia del fons i s alguna cosa. La recta (lnia abans sense sentit) rarament servix per a representar slids, passa a servir per a contindre i contornejar formes o a definir parts d'un tot

LA FIGURA HUMANA

6-7 anys

Les formes de les cases, animals, arbres, vehicles. Solucionades com en la figura humana. 6 anys

RELACIONS ESPACIALS Diferncia clarament entre figura-fons, per les relacions espacials no li preocupen. No t comprensi de l'espai realista. Enumera el que el rodeja. Apareix per primera vegada la diferenciaci entre direcci vertical-horitzontal Esta relaci s'establix primer dins de les unitats allades i posteriorment en tot l'espai de la representaci. Repetix els grafismes que coneix i domina sense cansarse perqu li servix per a afermar el que controla.

RELACIONS ESPACIALS Diferencia clarament entre figura-fons, per les relacions espacials no li preocupen. No t comprensi de l'espai realista. ESPAI EN RAJOS x 6 ANYS

RELACIONS ESPACIALS Diferencia clarament entre figura-fons, per les relacions espacials no li preocupen. Pot tindre comprensi de l'espai realista per aplicant-lo com el coneix.

RELACIONS ESPACIALS Diferencia clarament entre figura-fons, per les relacions espacials no li preocupen. Pot tindre comprensi de l'espai realista per aplicant-lo com el coneix.

Espai cada volta ms realista. 5-6 anys

UTILITZACI DEL COLOR Durant esta etapa s'establix ms inters entre el que dibuixa i el color a usar. El color-objecte no s fonamental per en determinats personatges apareix amb claredat (sol-groc, taronjataronja, mar-blau) Disfruta amb l's del color i moltes vegades d'una manera summament imaginativa. Cal interferir el mnim possible, cal fer-li descobrir eixa relaci per si mateix.

MOTIVACI La motivaci artstica en estos anys ha d'estimular el seu pensament divergent, els seus sentits i la seua percepci en general. Els estmuls visuals i tctils han d'afavorir-se al mxim. L'establiment de relacions reals dependr del desig que tinga d'establir relacions amb el mn exterior. Si no est madur no cal forar-ho. Sorgir probablement cap als 4-5 anys. Ensenyar recursos tcnics o actuar sobre el seu propi treball pot interferir en la seua prpia habilitat per a descobrir i pensar per si mateix.

ETAPA ESQUEMTICA O REALISME INCOMPLET

Caracterstiques generals - La diferncia amb l'etapa anterior queda reflectida que els dibuixos d'esta etapa presenten una unitat temtica. - El "ambient" queda definit. - La utilitzaci del concepte de "esquema" es generalitza en les caracterstiques de: forma, espai i color, i es presenta de manera individualitzada.

Caracterstiques de la forma - El "esquema" d'un objecte est constitut per formes geomtriques que separades del conjunt perden el seu significat. - La diferncia entre l's de l'esquema i l'estereotip queda reflectida en la flexibilitat i autoidentificaci del primer i la repetici i pobresa del segon. - El "esquema" hum s totalment recognoscible i en ell apareix la diferenciaci de sexes. - Les variables en el "esquema" de la figura humana, vnen donades per: 1. L'omissi d'alguna part per: Dificultat en la realitzaci. Secuencializacin en el procs de dibuix de la figura. Carncia de significaci en el tema. 2. Transformacions de parts significatives per l'acci de la figura: Canvis de smbols en parts significatives. Exageraci de parts significatives. 3. Combinacions de front i perfil.

ASPECTES FORMALS L'ESQUEMA consistix en una srie de lnies geomtriques que quan es separen del conjunt perden significat. s un smbol que sol repetir sense cansar-se: AUTOMATISME. L'ESQUEMA HUM s un smbol fcilment recognoscible. El xiquet sol usar ovals, triangles o figures irregulars per a l'esquema del cos i tota classe de formes per a cames, braos i roba. Conjuntament a l'esquema corporal sorgix el concepte D'ANGULARIDAD referida al moviment: braos, cames, potes d'animals, etc. L'ACCI, el GEST o el significat de la figura humana s'expressen per mitj de: Exageraci de les parts importants. L'oblit o omissi d'algun element per dificultat tcnica o inters esttic. Canvi de smbols per parts significatives. Quan el xiquet s capa de realitzar els seus propis ESQUEMES no tracta de copiar una forma visual (una cpia de la realitat) sin que tracta de representar un concepte que ha aconseguit per mitj de la combinaci de molts factors: El seu procs mental, la presa de conscincia dels seus propis sentiments, I el desenrotllament de la seua sensibilitat perceptiva.

L'ESQUEMA s un smbol que sol repetir Sense cansar-se: AUTOMATISME. 7 anys Llapis grafit

L'omissi d'alguna part de la figura humana pot ser per: Dificultat en la realitzaci o per falta d'inters. 6 anys i mig. Temperes.

El "esquema" hum s totalment recognoscible i en l'apareix la diferenciaci de sexes. El xiquet sol usar ovals, triangles o Figures irregulars per a l'esquema del cos i tota Classe de formes per a cames, braos i roba. 8 anys. Llapis color

Conjuntament a l'esquema corporal sorgix el concepte d'ANGULARIDAD referida al moviment: braos,cames, potes d'animals, etc. L'ACCI, el GEST s'expressen per mitj de: Exageraci de les parts importants. 8 anys. Llapis de color. .

ETAPA ESQUEMTICA O REALISME INCOMPLET

Caracterstiques de l'espai (ESPAI PROJECTIU) - Es definixen els conceptes de dalt i baix respecte a la representaci sobre la superfcie. - La utilitzaci de l'obliqitat entre lnies i formes, possibilita la representaci del moviment en la figura humana i animals. - La lnia base expressa l'orde establit en l'espai respecte a les figures i el lloc on estan recolzades. - Les variables espacials que apareixen sn: 1. Doble lnia base (prop-lluny). 2. Lnia de terra/lnia de cel. 3. Plegats i abatiments. 4. Combinaci planta/alat. 5. Mescla de diversos punts de vista. 6. Representaci de "rajos X". 7. Representacions d'acci espai Temporal:
* Vinyetes. * Simultnies.

Les variables espacials que apareixen sn: Lnia de terra/lnia de cel. Combinacions de front i perfil en la casa Repeticions estereotipades: Els pardals en forma de V. 7-8 anys. Plstidecor.

Les variables espacials que apareixen sn: Doble lnia base (prop-lluny). 8 anys. Aquarella.

Les variables espacials que apareixen sn: Doble lnia base (prop-lluny). 6 anys. Llapis color

Variables espacials 9 anys. Plstidecor.

Les variables espacials que apareixen sn: Doble lnia base (prop-lluny). 7 anys. Ceres.

Les variables espacials que apareixen sn: Lnia de terra desapareix la lnia de cel. Combinacions de front i perfil en la casa i planta-alada a lavi Repeticions estereotipades: Els pardals en forma de V. 7-8 anys. Llapis de color. .

Les variables espacials que apareixen sn: Combinaci planta/alat 7 anys. Temperes.

Les variables espacials

Les variables espacials que apareixen sn: Plegats i abatiments. 8 anys. Temperes.

Les variables espacials que apareixen sn: Plegats i abatiments. 8 anys. Ceres

Les variables espacials que apareixen sn: Plegats i abatiments. 9 anys. Temperes.

Les variables espacials que apareixen sn: Plegats i abatiments. 8 anys. Llapis.

Les variables espacials que apareixen sn: Mescla de diversos punts de vista. 8 anys. Llapis grafit.

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci en Rajos X. 9 anys. Temperes.

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci en Rajos X. 9 anys.

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci en Rajos X Llapis de color

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci en Rajos X ( interior barco, aigua) 7 anys. Llapis de color

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci d'acci espai-temporal: el moviment. Esquemtica-llapis grafit

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci d'acci espai-temporal: el moviment. 8 anys.Llapis grafit

Les variables espacials que apareixen sn: Representaci d'acci espai-temporal: el moviment. 8 anys.Llapis grafit

ETAPA ESQUEMTICA O REALISME INCOMPLET

Caracterstiques del color
- La utilitzaci del "esquema" del color, es fa, de manera convencional. - Les variacions del color es realitzen sobre objectes difcils de classificar convencionalment UTILITZACI DEL COLOR Durant esta etapa s'establix ms inters entre el que dibuixa i el color a usar. El color-objecte no s fonamental per en determinats personatges apareix amb claredat (sol-groc, taronja-taronja, marblau) Disfruta amb l's del color i moltes vegades d'una manera summament imaginativa. Cal interferir com a mnim possible indicant-li que color t un objecte concret sin que cal fer-li descobrir eixa relaci per si mateix.

Durant esta etapa s'establix ms inters entre el que dibuixa i el color a usar. El color-objecte no s fonamental per en determinats personatges apareix amb claredat (sol-groc, taronja-taronja, mar-blau) 7 anys. Llapis de color.

Durant esta etapa s'establix ms inters entre el que dibuixa i el color a usar. El color-objecte no s fonamental per en determinats personatges apareix amb claredat (sol-groc, taronja-taronja, mar-blau) 8 anys. Llapis de color. 8 aos. Lpices de color.

Durant esta etapa s'establix ms inters entre el que dibuixa i el color a usar. Quan establix un clar concepte espacial, el color s detallista 8 anys. Llapis de color.

Disfruta amb l's del color i moltes vegades d'una manera summament imaginativa 8 anys. Llapis de color.

Disfruta amb l's del color i moltes vegades d'una manera summament imaginativa 8 anys. Llapis de color. .

Les variacions del color poden ser molt difcils de classificar convencionalment 7 anys. Tcnica mixta: retolador +pastel

Les variacions del color poden ser molt variades i d'alt grau d'execuci.

Les variacions del color poden ser molt variades i d'alt grau d'execuci.

Disfruta amb l's del color i moltes vegades d'una manera summament imaginativa i experimental. 9 anys. Diverses tcniques.

Disfruta amb l's del color i moltes vegades d'una manera summament imaginativa i experimental. 7 anys. Ceres.

En esta etapa, la realitzaci de dibuixos xicotets o la utilitzaci d'una xicoteta part del paper no representa una anormalitat, no obstant aix la persistncia en este tipus de dibuix es pot deure a inseguretat o falta de confiana en si mateix. En els casos de discapacitat caldr valorar la Problemtica. 7 anys. Llapis grafit i retolador

Un retorn a formes preesquemtiques en dibuix es pot deure a inseguretat o falta de confiana en si mateix. Si persistix hauria que fer un estudi en profunditat. 7-8 anys. Llapis de color.

Evoluci del modelatge. La figura humana es mou i est dreta

Modelat analtic: del tot a les parts

Modelat sinttic: de les parts al tot.

Evoluci del modelatge, el moviment. 8 anys.

Evoluci del modelatge, el moviment. L'expressi de sentiments 7- 8 anys. .

Evoluci del modelatge, el moviment. L'expressi de sentiments 7- 8 anys.

Evoluci del modelatge: els objectes. 7- 8 anys.

Evoluci del modelatge: els objectes. 7- 8 anys.

ETAPA COMENAMENT DEL REALISME (8-10 ANYS)

EL COMENAMENT DEL REALISME En esta etapa de comenament del realisme, este no s la mera representaci fotogrfica de l'objecte o element dibuixat, sin la representaci de l'experincia que ha anat adquirint en contacte amb eixe objecte o element dibuixat. s el moment en qu l'adult ha de ser capa de valorar si l'experincia artstica li proporciona a xiquet l'oportunitat d'identificar-se amb la seua prpia experincia perqu a li ajude i anime a seguir la senda de la seua prpia creaci artstica, personal i sensible.

Caracterstiques generals. El "realisme" s'entn com una major objectivaci en la representaci del mn exterior La iniciaci al "Realisme" esta condicionada per:
1. Processos perceptius i cognitius. 2. Desenrotllament de la sensibilitat 3. Autoidentificaci amb el dibuix com a mitj de comunicaci. 4. Experincia activa amb el dibuix en edats anteriors.

EL COMENAMENT DEL REALISME Conceptes definidors

ASPECTES FORMALS

En la seua evoluci formal, el xiquet va abandonant alguna de les caracterstiques que abans conformaven el seu quefer creatiu. Abandona les lnies geomtriques com a esquema de treball i sn substitudes per FORMES TANCADES AMB CONTORN. Accentua els DETALLS FORMALS (en la roba, en els ambients, en les cares, etc.) per al no tindre suficient habilitat tcnica a produx major RIGIDESA FORMAL. Esta caracterstica tamb provoca una tendncia a l'ESTATISME en les figures humanes dibuixades en detriment de l'acci que abans representava sense problemes: el punt de vista s lgic, si la figura no es mou, els detalls seran majors i no hi haur problemes tcnics que resoldre.

Abandona les lnies geomtriques com a esquema de treball i sn substitudes per FORMES TANCADES AMB CONTORN. 8 ANYS. Plstidecor. .

Accentua els DETALLS FORMALS (en la roba, en els ambients, en les cares, etc.) per al no tindre suficient habilitat tcnica a produx major RIGIDESA FORMAL. 10 anys. Retoladors.

Esta caracterstica tamb provoca una tendncia a l'ESTATISME en les figures humanes dibuixades en detriment de l'acci que abans representava sense problemes: el punt de vista s lgic, si la figura no es mou, els detalls seran majors i no hi haur problemes tcnics que resoldre.

EL COMENAMENT DEL REALISME

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) El seu desenrotllament ESPACIAL evoluciona: Abandona totalment la lnia de base creant ESPAIS PROPIS PER PLANS. El cel i la terra s'unixen en l'ESBOSS DE L'HORITZ. Utilitza la SUPERPOSICI per a descriure l'espai: descobrix que a travs de l'OPACITAT O OBSTRUCCI DELS OBJECTES li ajuda a crear l'espai en el paper. La creaci de diferents plans espacials li ajudaren a representar la PROFUNDITAT i el recolzar amb la DIFERENCIACI DE GRANDRIES.

Caracterstiques de l'espai. Dificultat en la representaci de les relacions espacials El cel baixa fins a la lnia d'horitz. S'inicia la representaci de la profunditat per la posici sobre el pla i les relacions de grandria. El concepte d'opacitat dna lloc a la representaci de les superposicions.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) El cel i la terra s'unixen en l'ESBOSS DE L'HORITZ 10 anys. Retoladors

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) Dificultat en la representaci de les relacions espacials. Concepte d'opacitat/superposici. 10 anys. Retolador i llapis.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) Dificultat en la representaci de les relacions espacials. Concepte d'opacitat/superposici. 9 anys. Retolador i llapis de colors.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) Utilitza la SUPERPOSICI per a descriure l'espai: descobrix que a travs de l'OPACITAT O OBSTRUCCI DELS OBJECTES Li ajuda a crear l'espai en el paper. 10 anys. Llapis de colors.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) Utilitza la SUPERPOSICI per a descriure l'espai: descobrix que a travs de l'OPACITAT O OBSTRUCCI DELS OBJECTES Li ajuda a crear l'espai en el paper. 9 anys. Llapis de colors.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) La creaci de diferents plans espacials li ajudaren a representar la PROFUNDITAT i el recolzar amb la DIFERENCIACI DE GRANDRIES. 9 anys. Llapis de colors.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI PROJECTIU) La creaci de diferents plans espacials li ajudaren a representar la PROFUNDITAT i el recolzar amb la DIFERENCIACI DE GRANDRIES. 9 anys. Retoladors.

EL COMENAMENT DEL REALISME

COMPRESSI DEL COLOR El xiquet ja t assumida la relaci color-objecte, ja no necessita refor en este sentit, no obstant aix, ACCENTUA L'ENFOCAMENT EMOCIONAL DEL COLOR el que li porta de vegades a evadir-se d'esta relaci per a pintar els seus treballs d'una manera lliure i imaginativa. Tendncia clara a emprar el COLOR COM A TACA que cobrix tot l'espai compost en un intent d'APROXIMAR-SE A LA REALITAT PERCEBUDA.

Caracterstiques del color. - La diferenciaci de tons i matisos, esta condicionada pels mateixos aspectes les caracterstiques generals d'esta etapa. - Les relacions cromtiques sn menys esquemtiques i ms sensibles. - Augmenta la riquesa cromtica i de detalls.

COMPRESSI DEL COLOR ACCENTUA L'ENFOCAMENT EMOCIONAL DEL COLOR el que li porta de vegades a evadir-se d'esta relaci per a pintar els seus treballs d'una manera lliure i imaginativa. 9 anys. Retoladors.

COMPRESSI DEL COLOR Tendncia clara a emprar el COLOR COM A TACA que cobrix tot l'espai compost en un intent d'APROXIMAR-SE A LA REALITAT PERCEBUDA. 12 anys.Collage

COMPRESSI DEL COLOR Tendncia clara a emprar el COLOR COM A TACA que cobrix tot l'espai compost en un intent d'APROXIMAR-SE A LA REALITAT PERCEBUDA. 11 anys.Ceres

COMPRESSI DEL COLOR Les relacions cromtiques sn menys esquemtiques i ms sensibles 12 anys. Llapis de colors.

COMPRESSI DEL COLOR Augmenta la riquesa cromtica i de detalls. 9 anys. Retoladors i llapis de color.

ASPECTES PSICOLGICS Esta etapa est caracteritzada per correspondre a l'edat de la colla, per tant sol aparixer la CRISI DE LA PREADOLESCNCIA. Destaquem algunes caracterstiques que influxen en els seus dibuixos: Conscincia de la diferenciaci sexual i actitud discriminatria en la colla. Identificaci plena entre l'individu i el medi social. Conscincia de la necessitat relacionar-se amb altres en el joc i en el treball. En les seues representacions adquirixen importncia: Presa de conscincia del valor dels seus DIBUIXOS COM A COMUNICACI per tant es preocupa per EMBELLIR-LOS I DECORAR-LOS. Iniciaci al REALISME canalitzant la seua prpia experincia. Substitux per a REPRESENTAR LES SEUES EMOCIONS, els oblits, exageracions o omissions per la CONCENTRACI DE DETALLS en les parts que considera importants.

EL COMENAMENT DEL REALISME Conceptes sensibilitzadors

MOTIVACI Al tractar-se d'una etapa conflictiva, l'adult ha de propiciar amb la MOTIVACI que el xiquet siga capa d'expressar-se. L'autoconscincia del xiquet ser estimulada sobretot amb temes que li interessen i amb els que s'identifiquen: Relats, descripcions, narracions de pellcules de cmics. Desenrotllar a travs de treballs en grup la seua natural tendncia a la cooperaci. Busca de temes que li ajuden a comprendre el mn que els rodeja: races, multi-cultura, altres pasos, etc.

ETAPA PSEUDONATURALISTA (10 a 12 anys)

Caracterstiques generals.
Esta etapa est caracteritzada per l'entrada definitiva en l'adolescncia. Al xiquet es preocupa molt el RESULTAT FINAL dels seus treballs, el PROCS DE TREBALL no li importa tant. A estes edats se sol produir veritable CRISI expressiva al no aconseguir que els seus dibuixos expressen amb fidelitat el que volen descriure. Els resultats no satisfan les seues expectatives pel que NO CONTINUEN EL SEU DESENROTLLAMENT EXPRESSIU. La disjuntiva es troba entre el que creen que no saben o no poden expressar i el que desitgen dibuixar. Esta FRENADA EXPRESSIVA pot ser definitiu i continuar fins a l'edat adulta. Esta etapa no s noms conflictiva per al xiquet sin tamb per a l'adult que l'educa que moltes vegades es va quedar en esta mateixa etapa expressiva. La soluci no s fcil per bsicament es tracta d'afavorir que el desenrotllament infantil no es base tant en el resultat com en el procs estimulant les seues creacions amb noves tcniques de treball que li ajuden a expressar els seus sentiments i interessos. El ms important s que no deixe de treballar plsticament.

ETAPA PSEUDONATURALISTA. CONCEPTES DEFINIDORS

ASPECTES FORMALS Com a CARACTERSTIQUES GENERALS de l'etapa observarem:
Creixent inters pel NATURALISME. Conscincia creixent i exagerada per la diferenciaci sexual sobretot en els aspectes formals decoratius. La figura humana s un tema fonamental i la tendncia al naturalisme produx: Preocupaci per dotar de realitat per mitj de joc d'articulacions. Preocupaci per la vestimenta i els seus detalls, Inters per les variacions atmosfriques: llum, ombra. Inters per la representaci del moviment.

No obstant aix s important tindre el en compte que estes caracterstiques generals estan condicionades perqu hi ha DOS RESPOSTES DIFERENTS davant del fet plstic: Per un costat tenim els xiquets de MENTALITAT VISUAL (la ms prxima a les caracterstiques generals) que sn aquells que tracten de nafrar al major realisme possible en les seues realitzacions plstiques a travs d'una major conscincia de les aparences, de la variabilitat en els detalls de les robes, del joc de llums, del color ms realista, etc. Per un altre costat els xiquets de MENTALITAT HPTICA o no visual, que sn als que els interessa ms expressar els seus sentiments i emocions que el resultat final del treball per aix solen dibuixar d'una manera menys realista i de vegades tendint a la caricatura o el dibuix satric.

LA COMPRESSI DE L'ESPAI (ESPAI EUCLIDI)

Caracterstiques de l'espai. Utilitzaci de la perspectiva de manera intutiva.

Es reprn el concepte de lnia de base per a facilitar la representaci de conceptes espacials complexos.

En esta etapa, el SIGNIFICAT DE LA PROFUNDITAT ha de ser descobert pel xiquet, l'explicar-li la PERSPECTIVA NOMS SERVIR PER A PRIVAR-LI LA SEUA PRPIA DESCUBRIMENTO. En la MENTALITAT VISUAL: Resol amb prou facilitat i de forma intutiva l'experincia espacial. Crega plans i treballa amb grandries per a descriure l'espai. El seu gust pels fenmens atmosfrics li ajuden a resoldre estos detalls. En la MENTALITAT HPTICA: Resol amb dificultat l'experincia espacial. Moltes vegades torna a la lnia de base per a expressar-se. No ha de considerar-se com un retrocs sin com una manera diferent d'expressar-se. Per a afavorir la seua millor compressi espacial, cal ajudar-li a raonar sobre les diferncies de grandria dels objectes i sobre els diferents plans en eixes lnies de base dibuixades.

Caracterstiques de l'espai Utilitzaci de la perspectiva de manera intutiva. .

11 aos. Lpices de color.

Es reprn el concepte de lnia de base per a facilitar la representaci de conceptes espacials complexos.

12 aos. Ceras

En esta etapa, el SIGNIFICAT DE LA PROFUNDITAT ha de ser descobert pel xiquet, l'explicar-li la PERSPECTIVA NOMS SERVIR PER A PRIVAR-LI DE LA SEUA PRPIA DESCUBRIMENTO.

12 aos. Plstidecor.

En la MENTALITAT VISUAL: Resol amb prou facilitat i de forma intutiva l'experincia espacial. Crea plans i treballa amb grandries per a descriure l'espai. El seu gust pels fenmens atmosfrics li ajuden a resoldre estos detalls.

13 aos. Ceras.

En la MENTALITAT HPTICA: Resol amb dificultat l'experincia espacial. Moltes vegades torna a la lnia de base per a expressarse. No ha de considerar-se com un retrocs sin com una manera diferent d'expressar-se. Per a afavorir la seua millor compressi espacial, cal ajudar-li a raonar sobre les diferncies de grandria dels objectes i sobre els diferents plans en eixes lnies de base dibuixades.

11 aos. Rotuladores

COLOR En la MENTALITAT VISUAL: es produir un gran inters per l'efecte canviant del color (difuminats, aigualides, contrastos).

Caracterstiques del color. Diferenciaci de tons i matisos. Utilitzaci del color, a vegades, amb finalitat esttica.

En la MENTALITAT HPTICA: el color s subjectiu, expressionista i moltes vegades en contradicci amb la realitat (colors forts i d'aparences tctils).

Caracterstiques del color En la MENTALITAT VISUAL: es produir un gran inters per l'efecte canviant del color (difuminats, aigualides, contrastos).

Caracterstiques del color En la MENTALITAT HPTICA: el color s subjectiu, expressionista i moltes vegades en contradicci amb la realitat (colors forts i d'aparences tctils).

ETAPA PSEUDONATURALISTA. CONCEPTES SENSIBILITZADORS

ASPECTES PSICOLGICS En esta etapa estaran marcats pels dos Tipus de Mentalitats:

MENTALITAT VISUAL: sn objectius, ms preocupats pels resultats finals, solen basar els seus treballs en la descripci del mig que els rodeja per no s'impliquen emocionalment amb el seu dibuix (a vegades sn mers espectadors). El seu inters pel naturalisme els fa interessar-se per les relacions espacials per patixen prou ant el fet de no saber solucionar l'expressi correcta que desitgen aconseguir. Este fet els fa ser MOLT MANYOSOS EN LES CPIES PER POC IMAGINATIUS. MENTALITAT HPTICA: ms preocupats per les seues sensacions corporals i per les experincies subjectives que li afecten emocionalment. No els interessen particularment les representacions naturalistes perqu imposen la seua prpia visi del mn, sn expressionistes i se sent orgullosos d'aix perqu es comprometen amb el que volen expressar. NO SN HABILIDOS EN LA CPIA PER SN MOLT CREATIUS I IMAGINATIUS. Un aspecte molt important davant d'estos dos tipus de mentalitats s la PRPIA ACTITUD DE L'ADULT. s molt corrent que davant de la falta de coneixement d'estos dos tipus de mentalitats i davant de la prpia inseguretat de l'adult respecte al que l'expressi plasticogrfica significa per al xiquet; es tendisca a VALORAR MILLOR LA MENTALITAT VISUAL QUE L'HPTICA. En la primera els resultats solen ser molt correctes i ms prxims a la realitat i per tant ms fcils de valorar, mentres que en la segona els resultats sn ms desmanotats, menys realistes i ms difcils de valorar.

MOTIVACI Ha d'estar centrada en les caracterstiques individuals de cada xiquet per a aconseguir que les activitats artstiques siguen de la seua prpia expressi. s interessant reforar el PENSAMENT DIVERGENT (diferents solucions per a un mateix problema) de l'alumne.

CONCEPTES SENSIBILITZADORS
MENTALITAT VISUAL: sn Objectius, ms preocupats per els resultats finals, solen basar els seus treballs en la descripci del mig que els rodeja per no s'impliquen emocionalment amb el seu dibuix (a vegades sn mers espectadors). El seu inters pel naturalisme els fa interessar se per les relacions espacials per patixen prou avant del fet de no saber solucionar l'expressi correcta que desitgen aconseguir. Este fet els fa ser MOLT MANYOSOS EN LES CPIES PER POC IMAGINATIUS.

13 aos. Lpices color

MENTALITAT VISUAL

12 aos. Grafito

13 aos. Grafito

12 aos. Rotuladores

14 aos. Lpices color

14 aos. Ceras. 14 aos. Grafito

CONCEPTES SENSIBILITZADORS
MENTALITAT HPTICA: ms Preocupats per les seues sensacions corporals i per les experincies subjectives que li afecten emocionalment. No els interessen particularment les Representacions Naturalistes perqu imposen la seua prpia visi del mn, sn expressionistes i estn orgullosos d'aix perqu se comprometen amb el que volen expressar. NO SN HABILIDOS EN LA CPIA PER SN MOLT CREATIUS I IMAGINATIUS

13 aos. Grafito

MENTALITAT HAPTICA

11 aos. Grafito
12 aos. Rotuladores y lpices color

CONCEPTES SENSIBILITZADORS DOS DIFERENTS MENTALITATS AMB UN MATEIX TEMA

12 aos. Rotulador.

12 aos. Rotuladores

La flexibilitat. El repertori plstic s ms ampli, en el sentit que ara es poden realitzar els traats formals amb l'ajuda de lnies, taques cromtiques, textures, grafismes...etc., i totes les formes expressives que han anat descobrint al llarg de la seua educaci plstica. Quanta mas riquesa trobem, mes flexibilitat hi haur en els dibuixos.

12 aos. Temperas

12 aos. Acuarelas

La flexibilidad. La tcnica doncs, coneguda i aplicada, ens donar indicis de la flexibilitat, aix com els canvis de temes, de plantejaments i de variacions estilstiques.

12 aos. Tmperas.

11 aos. Grafito

Els materials i les tcniques. Als materials emprats, es suma preferentment el llapis grafit, perqu introdux modificacions en el procs tcnic. Este mig expressiu, s'ha utilitzat en tot moment, per ara es fa de manera diferent: com la necessitat acabar b el dibuix requerix precisi en el plantejament i en la realitzaci, i aix no es pot aconseguir des de l'espontanetat, el llapis i la goma d'esborrar sn tils imprescindibles que permeten rectificar i deixar el dibuix preparat per a ser acabat.

13 aos. Grafito