TEMA 8

Integrals Impr`opies
1 Comparacio per quocient
Proposci o 1.1 (Comparacio per quocient). Siguin f, g : [a, +) R de signe constant i
elementalmente integrable (aix`o es, contnues a trossos a qualsevol subinterval compacte contingut a
[a, K] [a +) per tot K > a). Aleshores, si existeix el lmit,
L = lim
x+
f(x)
g(x)
i es L = 0, +; llavors
_
+
a
f,
_
+
a
g son ambdues (absolutament) convergents o divergents. Es-
criurem:
_
+
a
f
_
+
a
g.
Quan L = 0 o L = +, tenim encara el seg uent resutat. Per f, g de signe constant i elementalment
integrables a [a, +):
Si L = 0 i la integral
_
+
a
g es (absolutament) convergent, la integral
_
+
a
f tambe conver-
geix (absolutament).
Si L = + i la integral
_
+
a
g es divergent, llavors la integral
_
+
a
f tambe es divergent.
Aquesta proposicio saplica id`enticament al cas de funcions reals de signe constant denides a un
interval compacte per`o que son no acotades a algun punt de linterval. Aix per exemple, si les
funcions f, g : (a, b] R son de signe constant, amb f i/o g no acotades prop da i elementalment
integrables a qualsevol interval compacte [a +, b] per tot 0 < < b a.
Corol
.
lari 1.2 (Criteri de Riemann-Pringsheim). Sigui f denida i elementalment integrable a
[a, +) (i. e., f contnua a trossos a qualsevol interval compacte [a, K] [a, +), per tot K > a) i
amb signe constant al mateix interval; llavors: si existeix el lmit L = lim
x+
x

f(x) amb L = 0, +
per algun R, la integral:
_
+
a
f es (absolutament) convergent > 1.
Tanmateix:
Si lim
x+
x

f(x) = 0 per algun > 1, llavors

_

a
f es convergent.
Si lim
x+
x

f(x) = + per algun < 1, llavors

_

a
f es divergent.
Depositado en: http://www.ma1.upc.edu/~joanr/pdf/calcul2-8.pdf 1
2 Tema 8. Integrals Impr`opies
2 Problemes
1. Estudieu la converg`encia de
(a)
_
/2
0
tan x dx, (b)
_
1
0
ln x dx, (c)
_
+
0
x
2
e
x
dx.
Solucio.a) tan x es no acotada a x = /2, ja que tan x + quan x /2

. En aquest cas
podem primitivitzar i prendre lmits, llavors:
_
/2
0
tan x d = lim
b

_
b
0
tan x dx = lim
b

[ln(cos x)]
b
0
= lim
b

ln(cos b) = +,
i la integral es divergent.
b) La funcio ln x es no acotada prop de x = 0, donat que lim
x0
+
ln x = . Com abans podem
primitivitzar i prendre lmits:
_
1
0
ln x dx = lim
a0
+
_
1
a
ln x dx = lim
a0
+
[x(ln x 1)]
1
a
= lim
a0
+
(1 a(ln a 1)) = 1,
per tant convergent.
c) En aquest cas, linterval es no acotat. Podem procedir com als casos anteriors, fent
_
+
0
x
2
e
x
dx = lim
K+
_
K
0
x
2
e
x
dx = lim
K+
_
(x
2
+ 2x + 2)e
x

K
0
= lim
K+
_
2 (K
2
+ 2K + 2)e
K

= 2.
Aleshores la integral es convergent. Si nomes ens interesses determinar la converg`encia, notem que
f(x) = x
2
e
x
0 per tot x R. Per tant la funcio integral denida per
F(x) :=
_
x
0
t
2
e
t
dt,
es creixent, i aix lim
x+
F(x) existeix per`o pot ser +. El lmit ser`a nit si i nomes si F(x) est`a
tada sobre [0, +), i. e., si existeix K > 0 tal que F(x) K, per tot x 0. En efecte, fent servir
que g(t) = t
2
e
t/2
16/e
2
per tot t R nomes cal veure que, per t 0, g(t) te un m`axim absolut
a t = 4, on val g(4) = 16/e
2
. Aix:
F(x) =
_
x
0
t
2
e
t
dt =
_
x
0
t
2
e
t/2
e
t/2
dt
16
e
2
_
x
0
e
t/2
dt
16
e
2
_
+
0
e
t/2
dt =
32
e
2
< +
ja que,
_
+
0
e
t/2
dt = lim
b+
_
b
0
e
t/2
dt = lim
b+
_
2e
t/2
_
b
0
= lim
b+
2
_
1 e
b/2
_
= 2
i per tant la integral es convergent.
2. Estudieu la converg`encia de:
(a)
_
1
0
xln x
1 +x
2
dx, (b)
_
3
1
dx

x
2
1
, (c)
_
1
0
dx

x +x
2
,
(d)
_

0
dx
sin x
, (e)
_
+
0
_

2
arctan x
_
dx, (f)
_
+
0
arctan x

1 +x
3
dx.
Solucio.a) Notem que:
f(x) =
xln x
1 +x
2
0, a 0 < x 1, i que: f C (]0, 1]) ;
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 3
de fet, lim
x0
+ f(x) = 0. Aleshores re-denint f(x) = 0, es f C ([0, 1]). Aix f CT ([0, 1]), i. e.,
f es contnua a trossos a linterval [0, 1] i per tant, elementalment integrable i llavors la integral es
convergent.
b) La funcio subintegral, f(x) =
1

x
2
1
es contnua a linterval ]1, 3] per`o no acotada prop de
x = 1 (notem que lim
x1
+
f(x) = +). Com que te primitivaf`acilpodem estudiar la seva converg`encia,
tal com sha fet als apartats del problema 1,
_
3
1
dx

x
2
1
= lim
a1
+
_
3
1
dx

x
2
1
= lim
a1
+
[argcosh x]
3
a
= lim
a1
+
(argcosh 3 argcosh a) = argcosh 3.
c) La funcio f(x) =
1

x +x
2
0 a ]0, 1], i es no acotada a x = 0. Aplicant el criteri de
majoritzacio:
0
1

x +x
2

1

x
, x 0 =
_
1
0
dx

x +x
2

_
1
0
dx

x
= lim
a0
+
_
1
a
dx

x
=
lim
a0
+
_
2

1
a
= lim
a0
+
2
_
1

a
_
= 2,
llavors la integral es convergent.
d) Sigui f(x) =
1
sin x
0, a ]0, [. Podem fer:
_

0
dx
sin x
=
_
/2
0
dx
sin x
+
_

/2
dx
sin x
= 2
_
/2
0
dx
sin x
=
2
_
/2
0
x
sin x
dx
x

_
/2
0
dx
x
= 2 lim
a0
+
[ln x]
/2
a
= 2 lim
a0
+
_
ln

2
ln a
_
= +,
on hem fet servir que
x
sin x
1 a linterval
_
0,

2
_
. Per tant la integral es divergent.
e) Com que f(x) =

2
arctan x 0 en [0, +), aplicarem el criteri de Riemann-Pringsheim,
corol
.
lari 1.2. Tenim que:
lim
x+
x
_

2
arctan x
_
= 1.
En efecte, ja que el lmit del quocient de derivades es
lim
x+
D
_

2
arctan x
_
D
_
1
x
_ = lim
x+

1
1 +x
2

1
x
2
= lim
x+
x
2
1 +x
2
= 1
y per tant, per LHopital
lim
x+
x
_

2
arctan x
_
= lim
x+

2
arctan x
1
x
= 1.
Llavors, com hem esmentat, del criteri de Riemann-Pringsheim amb = 1 es segueix la diverg`ancia
de la integral
_
+
0
_

2
arctan x
_
dx.
f ) Aqu, la funcio subintegral, f(x) =
arctan x

1 +x
2
0, per tot x 0 i per tant es de signe constant a
tot linterval dintegracio. Aplicarem el crietri de Riemann-Pringsheim, corol
.
lari 1.2 amb = 3/2 > 1,
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
4 Tema 8. Integrals Impr`opies
donat que el lmit:
lim
x+
x
3/2
arctan x

1 +x
3
= lim
x+
x
3/2
x
3/2
_
1 +
1
x
3
arctan x =

2
= 0, +,
i donat que lexponent = 3/2 > 1, llavors la integral
_
+
0
arctan x

1 +x
3
dx es (absolutament) convergent.
Alternativament, podem fer servir el criteri de comparacio per majoritzacio:
0
arctan x

1 +x
3

arctan x
x
3/2

/2
x
3/2
,
per tot x 1; i com que:
_
+
1
/2
x
3/2
dx =

2
lim
b+
_
2
x
1/2
_
b
1
= lim
b+
_
1
1

b
_
= < +
es absolutament convergent, aleshores la integral
_
+
1
arctan x

1 +x
3
dx es (absolutament) convergent; i
aix la integral estudiada,
_
+
0
arctan x

1 +x
3
dx tambe convergeix absolutament.
3. Estudieu la converg`encia de
(a)
_
1
0
ln xln(1 +x) dx, (b)
_
1
0
ln(1 x)
(1 x)
1/2
dx, (c)
_
+
0
(ln x)
2
1 +x
2
dx.
Solucio.a) f(x) = ln xln(1 + x) es contnua en (0, 1]. Prop de x = 0 ln(1 + x) = x + O(x
2
), per
tant f(x) = xln x(1 + O(x)) 0, quan x 0
+
. Aix f CT([0, 1]) si f(0) = 0, i la funcio es doncs
elementalment integrable i per tant convergent.
b) f(x) =
ln(1 x)
(1 x)
1/2
es contnua en [0, 1). De fet, fent el canvi t = 1 x, queda
I :=
_
1
0
ln(1 x)
(1 x)
1/2
dx =
_
x = 1 t dx = dt,
x 1

t 0
+
, x = 0 t = 1
_
=
_
1
0
ln t
t
1/2
dt. (1)
Notem que ln t 0 si 0 < t 1 i per tant, si denim,
I

:=
_
1

ln t
t
1/2
dt (2)
amb 0 < < 1; el lmit lim
0
+ I

per`o podria ser . Per conveni`encia, introdum a continuacio:

J :=
_
1
0

ln t
t
1/2
dt = I, J

:=
_
1
0

ln t
t
1/2
dt = I

(en particular, la converg`encia de la integral J implica la converg`encia de la integral estudiada, I).

Com que la funcio subintegral que hi apareix a J i J

per 0 < t 1: g(t) := ln t/t

1/2
0; es
clar que J

creix monot`onicament quan decreix cap a zero o, de manera mes precisa: J

1
J

2
per
tot 0 <
1

2
< 1 i llavors, com d`eiem pel lmit de la integral I

en (2) quan 0
+
, el lmit lim
0
+
J

existeix, per`o, podira ser +. Daltra banda per`o

J

:=
_
1

ln t
t
1/2
dt =
_
1

t
1/4
ln
1
t
t
3/4
dt M
_
1

dt
t
3/4
dt = 4M
_
t
1/4
_
1

= 4M(1
1/4
) 4M (3)
per tot 0 < < 1, amb M independent de . Aleshores lim
0
+
J

< +, la qual cosa implica la

converg`encia de la integral I a (1).
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 5
Remarca 2.1. en (3), M := sup
0<t1
h(t), amb h(t) := t
1/4
ln(1/t), t > 0. Es comprovar M = 4/e.
En efecte, la funcio h(t) es derivable en tot el su camp de denicio i la seva derivada
h

(t) =
t
3/4
4
ln t t
3/4
=
t
3/4
4
(ln t + 4) ,
nomes sanul
.
la en

t = 1/e
4
< 1. Com que daltra banda, h(t) > 0 per 0 < t < 1, h(1) = 0 i
lim
t0
+ h(t) = 0; resulta M := sup
0<t1
h(t) = h(1/e
4
) = 4/e.
c) Descomposarem la integral del enunciat com a suma de dues integrals:
I :=
_

0
(ln x)
2
1 +x
2
dx = I
1
+I
2
amb,
I
1
:=
_
1
0
(ln x)
2
1 +x
2
dx, I
2
:=
_
+
1
(ln x)
2
1 +x
2
dx.
Veiem que I
1
es no acotada prop del 0, donat que el lmit de la funcio subintegral es:
lim
x0
+
f(x) = lim
x0
+
(ln x)
2
1 +x
2
= +,
mentre que linterval dintegracio [1, +) a I
2
es no acotat. Aix tenim que I
1
, I
2
son integrals
impr`opies de segona i primera esp`ecie respectivament. Duna banda, tenim:
I
1
() :=
_
1

(ln x)
2
1 +x
2
dx =
_
1

(x
1/4
ln x)
2
x
1/2
(1 +x
2
)
dx M
2
_
1

dx
x
1/2
= M
2
_
x
1/2
_
1

= M
2
_
1

_
2M
2
,
per tot 0 < < 1 i on
M = sup
0<t1
(t
1/4
ln t) = 4/e = sup
0<t<1
(t
1/4
ln t)
2
= M
2
= 16/e
2
(veure la remarca 2.1 al nal de lapartat b)), i daqu lacotacio de la integral I
1
() de dalt. Com que
I
1
() creix monot`onicament quan decreix, i. e.: I
1
(
1
) I
2
(
2
) per tot 0 <
1

2
< 1. Aix`o prova
que el lmit I
1
= lim
0
+ I
1
() existeix i es nit. Aqu es conclou la converg`ancia de la integral I
1
.
Daltra banda, per estudiar la converg`encia de la integral I
2
,
I
2
(b) :=
_
b
1
(ln x)
2
1 +x
2
dx
_
b
1
(ln x)
2
x
2
dx
=
_
b
1
_
ln x
x
1/4
_
2
dx
x
3/2

16
e
2
_
b
1
dx
x
3/2
=
16
e
2
_
2

x
_
b
1
=
32
e
2
_
1
1

b
_

32
e
2
, (4)
per tot b > 1. Com que I
2
(b) creix monot`onicament amb b, i. e.: I
2
(b
2
) I
2
(b
1
), per b
2
b
1
> 1, el
lmit lim
b+
I
2
(b), existeix i de lacotacio (4) es dedueix que es nit. Aix doncs es conclou que la
integral I
2
es convergent.
Remarca 2.2. Veiem que a (4) sha fet servir la seg uent acotacio de la funcio subintegral:
0
(ln x)
2
1 +x
2

(ln x)
2
x
2

_
ln x
x
1/4
_
2
1
x
3/2

16/e
2
x
3/2
, per tot x 1
on sha tingut en compete que sup
x1
_
x
1/4
ln x
_
2
= 16/e
2
. En efecte, sigui h(x) := x
1/4
ln x, x > 0;
llavors la seva derivada, h

(x) = x
3/4
(4ln x)/4 es h

(x) > 0 per 0 < x < e

4
mentre que h

(x) < 0 per

x > e
4
> 1. Com que, daltra banda es h(1) = 1 ln 1 = 0 i lim
x+
h(x) = lim
x+
x
1/4
ln x = 0,
tenim que h(x) assoleix el seu m`axim absolut a linterval [1, +) al punt x = e
4
, on val h(e
4
) =
e
1
ln e
4
= 4/e, i. e.:
sup
x1
_
x
1/4
ln x
_
=
4
e
=sup
x1
_
x
1/4
ln x
_
2
=
16
e
2
.
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
6 Tema 8. Integrals Impr`opies
Aix`o completa lapartat c).
4. Siguin f
n
(x) =
1
cosh
n
x
, n = 1, 2, 3, . . .
a) Proveu que la integral I
n
=
_
+

f
n
es convergent, b) I
n
=
n 2
n 1
I
n2
, c) Calculeu I
n
per tot
n = 1, 2, 3, . . .
Solucio.a) Podem re-escriure la integral
_
+

f
n
(x) dx com,
_
+

f
n
(x) dx =
_
+

dx
cosh
n
x
=
2
_
+
0
dx
cosh
n
x
= 2
_
+
0
_
2
e
x
+ e
x
_
n
dx = 2
n+1
_
+
0
e
nx
(1 + e
2x
)
n
dx,
on hem fet servir que cosh x es una funcio parella denida en tot R. Tenim que la funcio subintegral,
g
n
(x) :=
e
nx
(1 + e
2x
)
CT([0, b])
per tot b > 0 i amb n N. Per tant, si denim J
n
(b) :=
_
b
0
g
n
(x) dx amb b > 0, les integrals impr`opies
venen donades pel lmits:
I
n
=
_

f
n
(x) dx = 2
n+1
lim
b+
J
n
(b). (5)
Com que daltra banda: g
n
(x) 0 per tot x 0 i tota n N, les J
n
(b) creixen monot`onicament amb
b i els lmits en (5) existeixen (per totes les n N) per`o podrien ser +. Ara be:
J
n
(b) =
_
b
0
e
nx
(1 + e
2x
)
n
dx
_
b
0
e
nx
dx =
1
n
_
e
nx

x=b
x=0
=
1
n
_
1 e
nb
_
1,
per tot b > 0 i tota n = 1, 2, 3, . . . (n N). Aleshores lim
b+
J
n
(b) < + i de (5) es deriva la
converg`encia de les integrals I
n
, per n N.
b) Es comprova integrant per parts:
I
n
=
_
+

dx
cosh
n
x
= 2
_
+
0
dx
cosh
n
x
=
_

_
u =
1
cosh
n2
x
du = (n 2)
sinh x
cosh
n1
x
dx,
dv =
1
cosh
2
x
v = tanh x
_

_
= 2 lim
b+
_
tanh x
cosh
n1
x
_
b
0
+ 2(n 2)
_
+
0
sinh
2
x
cosh
n
x
dx = 2(n 2)
_
+
0
cosh
2
x 1
cosh
n
x
dx
= 2(n 2)
_
+
0
dx
cosh
n2
x
2(n 2)
_
+
0
dx
cosh
n
x
= (n 2)I
n2
(n 2)I
n
don, allant I
n
sobte: I
n
=
n 2
n 1
I
n2
, per n = 3, 4, . . .
Remarca 2.3. En el c`alcul de dalt sha fet servir que la funcio subintegral, cosh
n
x, n = 1, 2, 3, . . .
es parella, mentre que daltra banda es immediat que el lmit que apareix en fer la integracio per parts,
i. e.:
lim
b+
_
tanh x
cosh
n1
x
_
b
0
= lim
b+
tanh b
cosh
n2
b
= 0.
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 7
c) C`alcul de I
n
. Com que cosh
n
x es una funcio parella i CT([0, b]) per tot b > 0 i per tot n N,
tenim:
I
1
=
_
+

dx
cosh x
= 4
_
+
0
dx
e
x
+ e
x
= 4 lim
b+
_
b
0
e
x
1 + e
2x
dx =
4 lim
b+
[arctan e
x
]
b
0
= 4 lim
b+
_
arctan e
b

4
_
= 4
_

2


4
_
= 4

4
= ,
per n = 1,
I
2
=
_
+

dx
cosh
2
x
=
2
_
+
0
dx
cosh
2
x
= 2 lim
b+
_
b
0
dx
cosh
2
x
2 lim
b+
[tanh x]
b
0
= 2 lim
b+
tanh b = 2,
per n = 2. A partir daqu, amb la formula de recurr`encia probada a lapartat anterior hom obte,
I
1
= , I
2
= 2, I
3
=

2
, I
4
=
2
3
2, I
5
=
3 1
4 2 1
=
3!!
4!!
, I
6
=
4 2 1
5 3 1
2 =
4!!
5!!
2,
I
7
=
5 3 1
6 4 2 1
=
5!!
6!!
, I
8
=
6 4 2 1
7 5 3 1
2 =
6!!
7!!
2, I
9
=
7 5 3 1
8 6 4 2 1
=
7!!
8!!
, . . .
don, per induccio, es comprova dimmediat que:
I
2p
=
(2p 2)!!
(2p 1)!!
2, I
2p+1
=
(2p 1)!!
(2p)!!
,
per p = 1, 2, 3, . . . , mentre que I
1
= , tal com ja sha obtingut dalt pel c`alcul directe.
5. Proveu que les integrals
A =
_
1
0
ln x
1 x
2
dx, B =
_
1
0
ln x
1 x
dx, C =
_
1
0
ln x
1 +x
dx
son convergents i que B +C = 2A, AC = B/4.
Solucio.Denotem les funcions subintegrals:
f
A
(x) :=
ln x
1 x
2
=
1
1 +x
ln x
1 x
=
1
1 +x
f
B
(x), f
B
(x) :=
ln x
1 x
, f
C
(x) :=
ln x
1 +x
,
a mas veiem que: f
A
(x) 0, f
B
(x) 0, f
C
(x) 0 per 0 < x < 1; es a dir, les tres funcions subintegrals
son contnues i de signe constant a linterval (0, 1).
Comencem amb la integral B. Veiem que f
B
CT([b, 1]) per tot 0 < b < 1, ja que es contnua
sobre aquests intervals i el lmit,
lim
x1

f
B
(x) = lim
x1

f
B
(x)
1 x
= lim
x1

ln (1 (1 x))
1 x
= lim
x1

(1 x) +R
2
(1 x)
1 x
= lim
x1

_
1 +
R
2
(1 x)
1 x
_
= 1.
Per tant B
2
:=
_
1
b
ln x
1 x
dx es convergent. Per estudiar la converg`encia prop de x = 0, i. e., la de la
integral
B
1
:=
_
b
0
ln x
1 x
dx, 0 < b < 1,
apliquem el criteri de comparacio per quocient amb g(x) = ln x que es negativa (per tant, de signe
constant) a linterval (0, b), 0 < b < 1. Llavors,
lim
x0
+
ln x/(1 x)
ln x
= lim
x0
+
1
1 x
= 1 =
_
b
0
ln x
1 x
dx
_
b
0
ln xdx
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
8 Tema 8. Integrals Impr`opies
per 0 < b < 1, i com que
_
b
0
ln xdx, es convergent per tot b > 0 (veure exercici 1, apartat (b)), la
integral B = B
1
+B
2
es tambe convergent. Per la integral A tenim:
lim
x1

f
A
(x) = lim
x1

f
B
(x)
1 +x
=
1
2
.
Amb la qual cosa A
2
=
_
1
b
f
A
(x)dx amb 0 < b < 1 es convergent. Daltra banda, aplicant comparacio
per quocient:
lim
x0
+
f
A
(x)
f
B
(x)
= lim
x0
+
1
1 +x
= 1 =A
1
:=
_
b
0
f
A
(x)dx B
1
:=
_
b
0
f
B
(x)dx,
per tot 0 < b < 1. I com que B
1
es convergent segons ja sha vist, tambe ho es A
1
i en conseq u`encia
la integral A = A
1
+A
2
es convergent.
Per ultim la integral C es tambe convergent. En efecte, aplicant el criteri del quocient,
lim
x0
+
f
C
(x)
ln x
= lim
x0
+
1
1 +x
= 1 =
_
1
0
ln x
1 +x
dx
_
1
0
ln xdx
i com ja es va assenyalar dalt,
_
1
0
ln xdx es convergent: ln x es contnua a linterval [, 1], per tot
0 < < 1; i el lmit
lim
0
+
_

1
ln xdx = lim
0
+
[xln x x]
1

= lim
0
+
(1 ln +) = 1,
existeix i es nit; per tant
_
1
0
ln xdx = 1.
Aix hem provat que les integrals A, B i C son convergents. A mes:
B +C = 2
_
1
0
ln x
1 x
2
dx = 2A,
AC =
_
1
0
xln x
1 x
2
dx =
_

_
c. v. :
t = x
2
2xdx,
x = 0 t = 0,
x = 1 t = 1.
_

_
=
1
2
_
1
0
ln

t
1 t
dt =
1
4
_
1
0
ln t
1 t
dt =
B
4
.
6. Siguin p(x), q(x) polinomis de grau n i n+1 respectivament, amb n senar i q(x) = 0, x R. Proveu
que existeix lim
R+
_
R
R
p(x)
q(x)
dx.
Solucio.q(x) es de grau n + 1 parell (ja que n es senar, segons lenunciat). El truquet en aquest
problema consisteix en dividir p(x) entre q

(x): p(x) = Aq

(x) + r(x), on A =
p
n
(n + 1)q
n+1
= 0 i r(x)
es un polinomi de grau n + 1. Aix:
_
R
R
p(x)
q(x)
dx = A
_
R
R
q

(x)
q(x)
dx +
_
R
R
r(x)
q(x)
dx = A

q(R)
q(R)

+J
R
, on J
R
:=
_
R
R
r(x)
q(x)
dx.
Ara, com que q(x) es un polinomi de grau parell:
lim
R+
q(R)
q(R)
= 1 = lim
R+
_
R
R
p(x)
q(x)
dx = lim
R+
J
R
. (6)
Si aquest ultim lmit existeix, com veurem que es el cas. En efecte: sabem que grau r(x) n 1 i
grau q(x) = n+1, tenim que lim
x
x
2
r(x)/q(x) R (en particular ser`a 0 quan grau r(x) < n1);
aix:
lim
x
x
2
p(x)
q(x)
=
_
_
_
0, quan grau r(x) < n 1,
r
n1
q
n+1
, quan grau r(x) = n 1.
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 9
Tenint ara en compte que p(x)/q(x) C(R) (ja que p(x), q(x) son polinomis amb q(x) = 0 per tot
x R) i que les integrals
_
0

dx
x
2
,
_
+
0
dx
x
2
son convergents; tenim pel criteri de Pringsheim-Riemann, que ho son tambe les integrals impr`o-
pies
_
0

r(x)
q(x)
dx = lim
R+
_
0
R
r(x)
q(x)
dx,
_
+
0
r(x)
q(x)
dx = lim
R+
_
R
0
r(x)
q(x)
dx.
Queda clar doncs que el lmit
lim
R+
J
R
= lim
R+
_
R
R
r(x)
q(x)
dx = lim
R+
_
0
R
r(x)
q(x)
dx + lim
R+
_
R
0
r(x)
q(x)
dx
=
_
0

r(x)
q(x)
dx +
_
+
0
r(x)
q(x)
dx =
_
+

r(x)
q(x)
dx
existeix i en conseq u`encia (segons (6)), existeix el lmit
_
+

q(x)
p(x)
dx = lim
R+
_
R
R
q(x)
p(x)
dx = lim
R+
J
R
= lim
R+
_
R
R
r(x)
q(x)
dx =
_
+

r(x)
q(x)
dx,
com es volia provar.
7. (a) Demostreu que
_
+
0
sin x
x
dx es convergent.
(b) Estudieu la converg`encia de
_
1
0
xsin
1
x
dx,
_
+
1
xsin
1
x
dx.
(c)

Idem, segons , de
_
1
0
sin x
x

dx,
_
+
1
sin x
x

dx.
(d)

Idem, segons , de
_
1
0
sin x

dx,
_
+
1
sin x

dx.
Solucio.(a) la funcio f(x) :=
sin x
x
es contnua per x > 0 i lim
x0
+
sin x
x
= 1, per tant la funcio es
elementalment integrable i la integral I
1
:=
_
1
0
sin x
x
dx es pr`opia i llavors, convergent. Per estudiar
la seva integral a linterval [1, +), integrem per parts:
I
2
:=
_
+
1
sin x
x
dx
=
_
u =
1
x
, and then: u

=
1
x
2
,
v

= sin x, and then: v = cos x.

_
=
_

cos x
x
_
+
1

_
+
1
cos x
x
2
dx. (7)
Aqu:
_

cos x
x
_
+
1
= lim
K+
_

cos x
x
_
K
1
= cos 1 lim
K+
cos K
K
= cos 1,
mentre que la integral:
I
3
:=
_
+
1
cos x
x
2
dx,
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
10 Tema 8. Integrals Impr`opies
es absolutament convergent. En efecte, com que
0
| cos x|
x
2

1
x
2
, per tot x 1, llavors:
_
+
1
dx
x
2
CONV. =
_
+
1
| cos x|
x
2
dx CONV.
(comparacio per majoritzacio), don resulta que la integral I
3
es (absolutament) convergent. En
consq u`encia I
2
en (7) tambe ho es i; per ultim, com que la integral de lapartat (a) de lenunciat es:
I
1
:=
_
1
0
sin x
x
dx, I
2
:=
_
+
1
sin x
x
dx,
I :=
_
+
0
sin x
x
dx =
_
1
0
sin x
x
dx +
_
+
1
sin x
x
dx, i.e.: I := I
1
+I
2
;
queda provada doncs la converg`encia daquesta.
(b) La funcio g(x) := xsin
1
x
es elementalment integrable a linterval [0, 1], ja que es contnua a
linterval (0, 1) i els lmits als extrems son
lim
x0
+
xsin
1
x
= 0, lim
x1

xsin
1
x
= sin 1,
per tant la integral
_
1
0
xsin
1
x
dx es pr`opia i aix, convergent.
Daltra banda, la funcio g(x) es contnua per x 1 per`o com que existeix el lmit:
lim
x+
xsin
1
x
= 1(= 0), la integral:
_
+
1
xsin
1
x
dx es DIV.,
ja que no satisf`a la condicio necess`aria de converg`encia de Cauchy.
(c) Per estudiar la primera integral, veiem que per a qualsevol R, la funcio h(x) :=
sin x
x

es
contnua per x = 0 i positiva per 0 < x 1. Aplicant el criteri de comparacio per quocient:
lim
x0
+
x
1
sin x
x

= lim
x0
+
sin x
x
= 1 =
_
1
0
sin x
x

dx
_
1
0
dx
x
1
CONV. < 2,
don resulta que la integral
_
1
0
sin x
x

dx tambe es convergent si, i nomes si < 2.

Per la segona de les integrals de lapartat (c), procedirem de manera diferent, segons > 0 o
0. En el primer cas, integrem per parts:
_
+
1
sin x
x

dx
=
_
u = x

, and then: u

= x
1
v

= sin x, and then: v = cos x.

_
=
_

cos x
x

_
+
1

_
+
1
cos x
x
1+
dx.
En aquest cas, per > 0 tenim, duma banda:
_

cos x
x

_
+
1
= lim
K+
_

cos x
x

_
K
1
= cos 1 lim
K+
cos K
K

= cos 1,
mentre que per altra part,
0 <
| cos x|
x
1+

1
x
1+
, per tot x 1, llavors; com que la integral
_
+
1
dx
x
1+
es CONV.
(1 + > 1, donat que > 0); la integral
_
+
1
| cos x|
x
1+
dx es CONV.; i per tant la integral:
_
+
1
cos x
x
1+
dx es (ABS.) CONV.
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 11
Per estudiar la converg`encia de
_
+
1
sin x
x

dx quan 0 considerarem, per p N (p = 1, 2, 3, . . . ):

_
(2p+1)
2p
sin x
x

dx

=
1

_
(2p+1)
2p
sin x dx

=
1

p
_
(2p+1)
2p
sin x dx =
1

p
_

0
sin x dx 2(2p)

2, (8)
on en el segon pas, hem aplicat el teorema del valor mitj`a del c`alcul integral, per tant:
2p
p
(2p + 1) =

p
(2p)

,
per a qualsevol 0 i per tot p = 1, 2, 3, . . . . Tenint en compte (8) el Criteri de Cauchy ens assegura
que la integral divergeix quan 0.
Remarca 2.4. Aqu apliquem el Criteri de Cauchy amb els quanticadors canviats, i. e.: si
existeix un nombre positiu tal que per tot nombre M > 0 es

_
x
2
x
1
f

, per algun perell de valors

x
1
, x
2
.
Aqu nomes cal agafar = 2 i aleshores, per un M > 0 donat es pot agafar x
1
= 2p, x
2
= (2p+1),
amb
(1)
p =
_
M
2
_
+ 1. Resumint:
_
1
0
sin x
x

dx CONV. < 2, (9)

_
+
1
sin x
x

dx CONV. > 0. (10)

Remarca 2.5. De fet, es immediat comprovar (criteri de comparacio per majoritzacio) que aquesta
ultima es absolutament convergent per > 1. En efecte:
0 <
| sin x|
x

1
x

, per tot x 1; i com que la integral

_
+
1
dx
x

es CONV. per > 1,

llavors
_
+
1
| sin x|
x

dx es CONV. per > 1 i, en conseq u`encia

_
+
1
sin x
x

dx es (ABS.) CONV. per

> 1.
(d) Estudiem primer la integral I
,
:=
_
1
0
sin x

dx; anlitzant per separat els casos en qu`e = 0,

> 0 i < 0.
I) Per = 0, tenim:
I
,0
:=
_
1
0
sin x
0
x

dx =
_
1
0
sin 1
x

dx,
que es convergent si, i nomes si < 1.
II) Per > 0:
I
,
:=
_
1
0
sin x

dx =
_

_
c. v.:
t = x

=dx =
1

x
1

dt,
x = 0 =t = 0,
x = 1 =t = 1.
_

_
=
1

_
1
0
sin t
t
+1

dt, (11)
i aplicant les conclusions de lapartat (c) veure (9), la integral (11) es convergent si, i nomes
si:
+ 1

< 2
(>0)
== + 1 < 2 < 1 +.
(1)
Aqu representa la funcio part entera, i. e., per x R, x = sup{z Z : z x}.
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
12 Tema 8. Integrals Impr`opies

(a)

(b)
Figura 1. (a): Regio de converg`encia al pla (, ) de la integral I
,
, donada per C
,
denit
per (13). (b): Regio de converg`ancia de la integral J
,
al pla (, ) donada per
D
,
denit per (14).
III) Per < 0:
I
,
:=
_
1
0
sin x

dx =
_

_
c. v.:
t = x

=dx =
1

x
1

dt,
x 0
+
=t +,
x = 1 =t = 1.
_

_
=
1

_
+
1
sin t
t
+1

dt, (12)
Com al cas anterior, aplicant els critris de lapartat (c) veure (10), tenim que la integral (12)
es convergent si i nomes si:
+ 1

> 0
(<0)
== + 1 < 0 < 1 .
Aix doncs, la integral I
,
es convergent a la regio del pla (, ) denida per
C
,
:= {(, ) R
2
: < 1 +||}, (13)
(veure gura 1(a)).
De manera semblant, per discutir la converg`encia de la integral J
,
:=
_
+
1
sin x

dx, tambe
analitzarem per separat els casos = 0, > 0 i < 0
I) Per = 0:
J
,0
:=
_
1
0
sin x
0
x

dx =
_
1
0
sin 1
x

dx,
que es convergent si, i nomes si > 1.
II) Per > 0:
J
,
:=
_
+
1
sin x

dx =
_

_
c. v.:
t = x

=dx =
1

x
1

dt,
x = 1 =t = 1,
x +=t +.
_

_
=
1

_
+
1
sin t
t
+1

dt
que es convergent (apartat (c), veure (10)) si, i nomes si:
+ 1

> 0
(>0)
== + 1 > 0 > 1 .
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 13
III) Per < 0:
J
,
:=
_
+
1
sin x

dx =
_

_
c. v.:
t = x

=dx =
1

x
1

dt,
x = 1 =t = 1,
x +=t 0
+
.
_

_
=
1

_
1
0
sin t
t
+1

dt
que es convergent (apartat (c), veure (9)) si, i nomes si:
+ 1

< 2
(<0)
== + 1 > 2 > 1 +.
Aix doncs, la integral J
,
es convergent a la regio del pla (, ) denida per
D
,
:= {(, ) R
2
: > 1 +||}, (14)
(veure gura 1(b)).
8. Estudieu, segons el valor de , la converg`encia de
_
1
0
x

1
ln x
dx.
Solucio.La integral pot ser impr`opia en 0 i en 1 (a linterior de linterval, es contnua). Mirem cap a
on tendeix la funcio subintegral quan x 1

. De fet: lim
x1
(x

1)/ ln x = 0/0 (indeterminacio),

per`o si es calcula el lmit del quocient de les derivades del numerador i del denominador:
lim
x1

D(x

1)
Dln x
= lim
x1

x
1
1/x
= lim
x1

= 1 = lim
x1

1
ln x
=
(regla de LHopital). Veiem doncs que la integral no es impr`opia en x = 1 per cap valor de . En
canvi, el comportament de la funcio subintegral prop de x = 0, dep`en del valor de . En efecte:
Per > 0, lim
x0
+(x

1)/ ln x = 0.
Per = 0 la funcio subintegral pren el valor constant 0 a linteval (0, 1), i per tant el seu lmit
quan x 0
+
es tambe 0.
Per < 0 resulta la indeterminacio lim
x0
+(x

1)/ ln x = /. En canvi, el quocient

de derivades:
lim
x0
+
D(x

1)
D(ln x)
= lim
x0
+
x
1
1/x
= lim
x0
+
x

= = lim
x0
+
x

1
ln x
=
(per la regla de LHopital). Llavors, la integral nomes es impr`opia en x = 0 i quan < 0. Daltra
banda observem que:
x

1
ln x
=
x

ln x
(1 x

),
i com que (1x

) 1 quan x 0
+
per < 0, veiem que hi haur`a prou amb estudiar, per exemple,
la converg`encia de la integral
_
1/e
0
x

ln x
dx, (15)
en el sentit de qu`e, per < 0, la integral de lenunciat ser`a convergent si i nomes si la integral de dalt
ho es.
(2)
(2)
En efecte, posant:

1
0
x

1
ln x
dx =

1/e
0
x

1
ln x
dx +

1
1/e
x

1
ln x
dx;
la segona es convergent (de fet, la funci o subintegral es elementalment integrable), mentre que per la segona, es pot
aplicar comparaci o per quocient amb x

/ ln x:
lim
x0
+
(x

1)/ ln x
x

/ ln x
= lim
x0
+
(1 x

) = 1
quan < 0; i remarquem que (x

1)/ ln x i x

/ ln x s on de signe constant |negatiu|, a linterval (0, 1), i obviment tambe

a linterval (0, 1/e) (0, 1).
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
14 Tema 8. Integrals Impr`opies
Per estudiar la converg`encia de la integral (15) farem el canvi de variable x = e
t
:
_
1/e
0
x

ln x
dx =
_

_
c. v. :
t = ln x dx = e
t
dt,
x 0
+
t +,
x = 1/e t = 1.
_

_
=
_
+
1
e
(+1)t
t
dt. (16)
Estudiarem la converg`encia daquesta ultima integral per < 0. Es distingueixen els casos seg uents:
Per < 1 es lim
t+
e
(+1)t
/t = + i no es satisf`a la condicio necess`aria de Cauchy,
amb la qual cosa la integral (16) es divergent i en conseq u`encia la (15) tambe divergeix.
Per = 1 la integral (16) es redueix a
_

1
dt
t
= +,
que es igualment divergent, la qual cosa implica que la (16) tambe divergeix.
En canvi, per 1 < < 0 es te:
lim
t+
t
2
e
(+1)t
t
= lim
t+
te
(+1)t
= 0.
I com que
_
+
1
1
t
2
dt = 1 es convergent, el criteri de comparacio per quacient ens permet
establir la converg`encia de la integral (16), i daqu la de la integral (15).
Finalment, es conclou que la integral
_
1
0
x

1
ln x
dx es convergent si i nomes si > 1.
9. Estudieu, segons el valor de i , la converg`encia de
(a) I
1
=
_
e
1
x

(ln x)

dx, (b) I
2
=
_
+
e
x

(ln x)

dx,
(c) I
3
=
_
1
0
x

| ln x|

dx, (d) I
4
=
_
+
0
x

| ln x|

dx.
Solucio.a) Per > 0 no es impr`opia mentre que per > 0 es no acotada prop de x = 1. Com que
x

(ln x)

> 0 per 1 < x < e, podem aplicar el criteri de Riemann:

lim
x1
+
(x 1)

(ln x)

= lim
x1
+
x

_
ln x
x 1
_

= 1,
per , qualssevol. Per tant,
_
e
1
dx
(x 1)

_
e
1
x

(ln x)

dx
i com que la de lesquerra es convergent si i nomes si > 1 tindrem que
I
1
=
_
e
1
x

(ln x)

dx conv. (, ) C
1
= {(, ) R
2
: > 1}. (17)
A lapartat b), per estudiar la converg`encia de la integral I
2
, introduirem el canvi de variable
t = ln x:
_
+
e
x

(ln x)

dx =
_

_
c. v. :
t = ln x dx = e
t
dt,
x +t +,
x = e t = 1.
_

_
=
_
+
1
t

e
(+1)t
dt. (18)
Aleshores:
Si > 1 es lim
t+
t

e
(+1)t
= + per tot R: no es satisf`a la condicio necess`aria de
Cauchy i la integral (18) divergeix per qualsevol valor de , i per tant, tambe la integral I
2
divergeix per qualsevol quan > 1.
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
2. Problemes 15
Si = 1, la integral (18) es redueix a
_
+
1
t

dt;
que es convergent si i nomes si < 1; la qual cosa implica que, quan = 1, I
2
convergeix
si i nomes si < 1.
Si < 1, com que t

e
(+1)t
> 0 per t > 0, podem aplicar comparacio per quocient, per
exemple amb 1/t
2
, donat que:
lim
t
t
2
t

e
(+1)t
= lim
t
t
2+
e
(+1)t
= 0
per tot . Llavors, per < 1:
_
+
1
dt
t
2
conv.
_
+
1
t

e
(+1)t
dt conv. R I
2
CONV. R.
Daquesta manera:
I
2
CONV. (, ) C
2
:= {(, ) R
2
: < 1} {(, ) R
2
: = 1, < 1}. (19)
Daltra banda, per lapartat c) es convenient el canvi: t = ln x. En efecte,
I
3
=
_
1
0
x

| ln x|

dx =
_
1
0
x

(ln x)

dx =
_

_
c. v. :
t = ln x dx = e
t
dt,
x 0
+
t +,
x = 1 t = 0.
_

_
=
=
_

0
t

e
(+1)t
dt =
_
1
0
t

e
(+1)t
dt +
_

1
t

e
(+1)t
dt = I
3,1
+I
3,2
.
Primer de tot, es clar que:
I
3,1
:=
_
1
0
t

e
(+1)t
dt
_
1
0
dt
t

don es dedueix que I

3,1
es convergent si i nomes si > 1 (per qualsevol ). Daltra banda, per la
integral
I
3,2
:=
_
+
1
t

e
(+1)t
dt
es te:
Per = 1: I
3,2
=
_
+
1
t

, que es convergent si i nomes si < 1.

Per > 1, com que lim
t+
t
2
t

e
(+1)t
= lim
t+
t
2+
e
(+1)t
= 0; de laplicacio del
criteri de comparacio per quocient resulta que, si > 1:
_
+
1
dt
t
2
conv.
_
+
1
t

e
(+1)t
dt conv. (per quasevol ).
Per < 1 ,lim
t+
t

e
(+1)t
= +per qualsevol R. Llavors la integral I
3,2
divergeix
per qualsevol quan < 1.
De tot aix`o, es conclou:
I
3
CONV. (, ) C
3
, (20)
essent:
C
3
= {(, ) R
2
: > 1} ({(, ) R
2
: = 1, < 1} {(, ) R
2
: > 1})
= {(, ) R
2
: > 1, > 1}.
Finalment, la integral I
4
del lapartat d) es pot posar com:
I
4
=
_
1
0
x

| ln x|

dx +
_
e
1
x

(ln x)

dx +
_
+
e
x

(ln x)

dx = I
1
+I
2
+I
3
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0
16 Tema 8. Integrals Impr`opies
don es segueix tenint en compte (17), (19) i (20) que:
I
4
CONV. (, ) C
1
C
2
C
3
per`o es comprova dimmediat que C
1
C
2
C
3
= (per exemple, en C
2
, 1, mentre que en C
3
,
> 1 i per tant els tres conjunts no poden tenir cap element com u).
10. Estudieu, segons els valors de i , la converg`encia de
_
b
a
(b x)

| ln(b x)|

dx, a < b.
Solucio.Considerem el canvi de variable t = b x. Tenim
_
b
a
(b x)

| ln(b x)|

dx =
_

_
c. v.:
t = b x =dx = dt,
x = a =t = b a,
x = b =t = 0.
_

_
=
_
ba
0
t

| ln t|

dt. (21)
A partir daquesta ultima integral, estudiarem per separat els casos en qu`e 0 < ba < 1, 0 < ba = 1
i b a > 1. Aix:
I) Suposarem que 0 < b a < 1. Llavors:
_
ba
0
t

| ln t|

dt =
_
ba
0
t

(ln t)

dt
=
_

_
c. v.:
u = ln t(t = e
u
) =dt = du,
0 < t = b a < 1 =u = ln(b a) > 0,
t 0
+
=u +.
_

_
=
_
+
ln(ba)
u

e
(1+)u
du
i es immediat comprovar que:
_
+
ln(ba)
u

e
(1+)u
du CONV.
_
_
_
> 1, R,
or
= 1, < 1
_
_
_
.
En efecte, denim = ln(b a) (> 0, quan 0 < b a < 1). Per > 1 es 1 + > 0. Daltra
banda, la funcio subintegral, u

e
(1+)u
> 0, per u > 0 i a mes
lim
u+
u
2
u

e
(1+)u
= lim
u+
u
2+
e
(1+)u
= 0,
per tot R
2
.
II) Quan 0 < b a = 1 la integral (21) queda:
_
ba
0
t

| ln t|

dt =
_
1
0
t

| ln t|

dt CONV. > 1 i > 1

(vegeu el problema 9, apartat (c)).
File: calcul2-8.pdf Date: 10/03/2010 Ver 1.0