BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

TEMA 2.1: NOMBRES NATURALS. SISTEMES DE NUMERACI

1. TCNIQUES DE RECOMPTE
Les tcniques de comptar sn universals i shan trobat vestigis en totes les societats. Des de la prehistria se planteja ja la necessitat de respondre a les preguntes quants hi ha? i qu es fa en primer lloc? Aquestes necessitats socials han provocat que al llarg del temps vagin apareixent diferents tcniques de recompte que han evolucionat al llarg de la histria. Aquestes tcniques han donat origen al concepte de nombre i a la Aritmtica. En la nostra societat es fa servir predominantment una tcnica de recompte que es basa en la existncia dunes paraules (numriques) que es reciten sempre en el mateix ordre. Aquestes paraules formen un conjunt ben ordenat (hi ha un primer element i un segent per a cada una delles). Cada collecci daquests "objectes numrics" sanomena sistema de numric. representaci

2. CARDINAL DUN CONJUNT

Per comptar els elements dun conjunt establim una correspondncia un a un (correspondncia bijectiva) entre cada element del conjunt amb un element del sistema numeral. Al comptar obtenim el cardinal del conjunt. Des daquest punt de vista per comptar (per trobar el cardinal del conjunt) necessitam: Saber de memria una successi ordenada de paraules: un, dos, tres, ..., Recitar-la sempre en el mateix ordre. El que farem ser: Adjudicar a cada element del conjunt una paraula numrica distinta i noms una en lordre habitual: un, dos, tres, quatre, cinc,... Una vegada acabada la fase anterior, la paraula corresponent al ltim element del conjunt comptat fa referncia a tota la collecci (per exemple, trenta) i designa el nombre delements o cardinal del conjunt. i

Una qesti molt important al fer un recompte s que s necessari definir un ordre total en el conjunt que volem comptar, per el podem ordenar com vulguem sense que es modifiqui el resultat final. El resultat del recompte s independent de lordre elegit per assignar un nombre a cada element del conjunt. 1

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

3. ORDINAL DUN CONJUNT

Per obtenir lordinal (lloc que ocupa dins un conjunt ordenat) dun element necessitam 1) Tenir un conjunt totalment ordenat, 2) Disposar duna successi de paraules: un, dos, tres, ... o primer, segon, tercer, etc. que anomenam "paraules numriques ordinals". Aix direm que un element s el sptim o que s el set.

Una vegada que tenim un conjunt totalment ordenat i volem obtenir lordinal dun element en particular daquest conjunt, podem utilitzar la segent seqncia: Se recita una de les successions de paraules numriques: o b cardinals: un, dos, tres, quatre, o b ordinals: primer, segon, tercer, quart, Sadjudiquen dites paraules als elements del conjunt seguint lordre establert, fins arribar a lelement en qesti. La paraula que li correspon a lelement en qesti s el seu ordinal.

Como podem ver, a diferncia del que succeeix en la determinaci de cardinals, per assignar un ordinal, lordre en que se van elegint els elements ja no queda a discreci del que efectua el recompte, sin que ve fixat per endavant.

Una segona tcnica es basa en conixer el cardinal dels elements anteriors al que ens interessa, llavors lordinal cercat ve expressat per la paraula numrica segent a la del cardinal obtingut.

Per exemple, per saber que una persona s la quarta dun conjunt ordenat basta saber que el cardinal dels elements anteriors a ella s tres. Per tant lordinal cercat vindr definit per la paraula numrica segent a 3 s a dir quatre o quart.

3.1. Ordre de ordinals

Direm que un ordinal s anterior a un altre si al recitar la successi numrica en lordre habitual, la paraula numrica corresponent al primer ordinal se recita antes que la corresponent al segon ordinal. Per exemple, lordinal quart s anterior a lordinal nov perqu, a lhora de comptar, la paraula quatre es diu abans de la paraula nou.

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

3.2. Principis bsics en les tcniques de comptar

Amb lanlisi que hem fet de diferents tcniques de comptar shan posat de manifest una srie de principis bsics que s necessari entendre i tenir presents per comptar correctament. En el cas de lobtenci de cardinals aquests principis sn els segents:

Principi de lordre estable: Les paraules numriques un, dos, tres, ... shan de recitar sempre en el mateix ordre, sense botar-se cap.

Principi de la correspondncia un a un: A cada element del conjunt sotms a recompte se li ha dassignar una paraula numrica distinta i noms una.

Principi dirrellevncia de lordre: Lordre en que es compten els elements del conjunt s irrellevant per obtenir el cardinal del conjunt.

Principi cardinal: La paraula adjudicada al ltim element comptat del conjunt representa, no noms lordinal daquest element, sin tamb el cardinal del conjunt.

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

4. ELS NOMBRES NATURALS. DIFERENTES USOS I FORMALITZACIONS

El bon Du va crear els nombres naturals: tota la resta s obra de lhome. Leopold Kronecker

Els nombres naturals sorgeixen com una resposta a la necessitat dels nostres avantpassats de comptar els elements dun conjunt i dassignar un smbol a una determinada quantitat dobjectes. Com ja hem vist en seccions anteriors: Comptar es posar en correspondncia un a un els distints elements dun conjunt (comptat) amb un altre conjunt (sistema numric de referncia o sistema numeral). Els elements del sistema numric poden ser objectes fsics (pedretes, llavors, marques en un pal, parts del cos), paraules, smbols, etc. (veure annex final). Per tamb poden ser imaginats per una persona i ser representacions mentals dobjectes per realitzar comparacions o clculs. Per tant si sn fsics, com mentals, el s bsic que fem dells s comptar i ordenar. En una primera aproximaci, podem dir que els nombres naturals sn qualsevol sistema de "objectes" (smbols, marques, materials concrets, paraules,...), perceptibles o pensats, que susen per conixer el cardinal dels conjunts i per ordenar els seus elements, indicant el lloc que ocupa cada element dins del conjunt. El sistema ms com s el de les paraules un, dos, tres, ... ; i els smbols 1, 2, 3, ... que serveixen per comptar i ordenar elements. Quan el nombre natural respon a la pregunta quants elements t aquest conjunt? es parla de

nombre cardinal. (recompte del nombre delements).

Si sutilitzen per ordenar un conjunt llavors es parla de nombre ordinal.

La noci de nombre natural sorgeix de la fusi dels conceptes de nombre cardinal i ordinal, identificaci que se realitza mitjanant el postulat fonamental de la aritmtica: "El nombre cardinal dun conjunt coincideix amb el nombre ordinal del ltim element, i s sempre el mateix qualsevol que sigui lordre en que se hi hagi efectuat el recompte"

BLOC II: Nombres Breu revisi histrica

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

Fou en Mesopotmia al voltant de lany 4.000 a. C. on apareixen els primers vestigis dels nombres. Consistien en gravats de senyals en formes de cunyes sobre petits taulers dargila emprant per fer-ho un petit pal acabat en punta. Daqu el nom descriptura cuneforme. Aquest sistema de numeraci fou adoptat ms tard, encara que amb smbols grfics diferents, en la Grcia antiga i en la Antiga Roma. A Grcia empraven simplement les lletres del seu alfabet, mentres que a Roma a ms de les lletres sutilitzaren alguns smbols. A partir del segle XIX es comencen a posar les bases de teories que expliquen lestructura dels nombres naturals, considerant-los objectes ideals" abstractes.

Un tema curis i polmic s el fet de considerar el zero com un nombre natural o no. Hi ha postures enfrontades entre els matemtics.

Un exemple: la formalitzaci dels nombres naturals feta per Peano (1858 1932), coneguda com els axiomes de Peano, considera que el 1 s el primer nombre natural.

El problema neix del concepte de nombre. En aquest tema sha revisat que els nombres sorgeixen com una necessitat per comptar. Quina necessitat hi havia de comptar zero objectes ? Per aix en els primers sistemes de numeraci no apareix cap smbol que representi el zero. Ms endavant, els matemtics conjuntistes introdueixen la idea del zero com representant del conjunt buit.

El fet de considerar o no al zero com un nombre natural, en el fons, no s massa important. En tot cas, quan sestudien certes operacions amb naturals si conv dir si es considera al zero un natural o no. Per exemple, la suma de naturals no tindria element neutre si no es consideres al zero com natural. El ms habitual es considerar al conjunt dels naturals com N = {0, 1, 2, 3, ...} En moltes aplicacions sempra el smbol N* per definir el conjunt de nombres naturals sense el zero: N* = {1, 2, 3, ...}.

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

5. SISTEMES DE NUMERACI. ASPECTES HISTRICS

La necessitat dun sistema de numeraci es basa en una srie de premisses:

es necessiten moltes paraules numriques o la utilitzaci de molts objectes numrics per representar grans nombres.

es necessita un sistema de representaci dels nombres que permetin al receptor del missatge entendre-ho amb rapidesa i claredat.

Per resoldre aquestes exigncies, les diferents societats han creat sistemes de numeraci compostos per un petit nombre de signes que combinats adequadament seguint certes regles serveixen per efectuar tot tipus de recomptes i representar tots els nombres necessaris. Per construir un sistema de numeraci shan basta en dos principis:

Els signes no representen noms unitats sin tamb grups dunitats. A cada un daquests grups dunitats se li anomena unitat dordre superior. Al nombre dunitats que constitueix cada unitat dordre superior se li anomena base del sistema de numeraci.

Qualsevol nombre se representa mitjanant combinacions dels signes definits en el sistema de numeraci.

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

5.1. Tipus de sistemes de numeraci

Revisem els principals diferents tipus de sistema de numeraci:

a) Sistema additiu regular (sistema egipci)

En aquest sistema es defineixen smbols per la unitat, la base i les potencies de la base. Es el cas del sistema egipci que tenia base 10. Els smbols emprats sn els que es mostren en el dibuix:

El nombre representat sobt sumant els valors dels signes que componen la seva representaci. Els nombres se representen repetint aquests smbols totes les vegades que faci falta.

Per exemple, el nombre 243.681 se representaria de la segent manera: representarien 200.000 representarien 40.000

representarien 3.000

representarien 600

representarien 80

representaria 1

I tots junts representarien el nombre 243.681

200.000 + 40.000 + 3.000 + 600 + 80 + 1 = 243.681 El zero no tenia smbol, per aix no impedia representar, per exemple: 403 : (simplement no hi ha cap smbol de desenes)

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

b) Sistema multiplicatiu regular (sistema xins)

En ell es defineixen smbols per la unitat, la base, les potncies de la base i tots els nombres compresos entre la unitat i la base.

Un exemple de aquest tipus de sistemes es el sistema xins de numeraci que s un sistema multiplicatiu regular de base 10. Per no noms se tenen smbols per la unitat, deu i les potncies de deu sin per tots els nombres entre un i deu.

Els nombres que precedeixen a les potncies indiquen quantes vegades shan de repetir aquestes (efecte multiplicatiu). Daquesta manera se eviten repeticions fastijoses (estalvi de smbols).

El nombre representat sobt multiplicant cada potncia de la base pel valor del smbol que li precedeix i sumant els resultats junt amb les unitats.

Per exemple, el nombre 79564 sescriu:

7x10.000

9x1.000

5x100

6x10

= 79564

Comentar, anecdticament, que els xinesos escriuen de dalt a baix.

Aquest sistema incorpora un principi de tipus multiplicatiu, s a dir, el nombre representat ja no s la suma dels valors dels signes que el componen, sin una mescla de sumes i productes. Tampoc existia smbol pel zero, per aix no impedia representar, per exemple, el nombre 403:

4x100

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

c) Sistema posicional regular (sistema decimal)

En aquest sistema noms se defineixen smbols per la unitat i pels nombres compresos entre la unitat i la base. Desenvolupament histric En el nord de la India, i des del segle III a. C., va existir un sistema de numeraci escrit amb els primers nou smbols segents:

A ms, aquest sistema tamb tenia smbols especfics pels nombres 10 100 1000 20 200 2000 30 300 3000 40 400 4000 50 500 60 600 70 700 7000 80 800 8000 90 900 9000

5000 6000

10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 80000 90000

Per escriure, per exemple, el nombre 5436 se escrivia el smbol que representava el nombre 5000 seguit del que representava el 400, el del 30 i, per ltim, el del 6. Es tractava, per tant, dun sistema de tipus additiu (5000 + 400 + 30 + 6 = 5436) amb molts ms smbols que el sistema emprat pels egipcis.

Ms endavant sels va ocrrer representar els nou primers smbols separats per retxes per identificar la posici que ocupava cada xifra. Aix, per exemple, el nombre 7629 el representaven de la segent manera:

La conseqncia immediata va ser un enorme estalvi de smbols. Als signes del 1 al 9 sels anomena xifres o dgits.

Apareix aix una notaci posicional en la que el significat de la xifra se complementa amb la posici que ocupa.

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

En el nombre anterior, la xifra situada en la casella de ms a la dreta significa 9, mentres que la xifra situada en la segent casella significa 20. Quan faltava una unitat dun ordre determinat es deixava la casella corresponent buida. Per exemple, el nombre 7609 es representava com

Leliminaci de les barres verticals va costar molt. El fet que el provoc va ser la necessitat de definir un signe pel zero. La idea dinventar un signe per indicar la no existncia dunitats no va resultar gens fcil. Va ser a principis del segle VI quan sels va ocrrer als matemtics hinds.

A partir de llavors un nombre, per exemple el 9100 es va representar com

A Europa arriba grcies als rabs que havien conegut el sistema hind i el van adoptar desprs de la conquesta del nord de lndia. En un principi va entrar en competncia amb el sistema de numeraci rom. Lentament fou guanyant adeptes fins que a finals del segle XVIII es va implantar definitivament.

El nostre sistema de numeraci escrit s un exemple de sistema posicional decimal. El formen 10 xifres (inclosa el 0). Cada una de les xifres que componen la representaci del nombre t un significat depenent del lloc que ocupa. Aix no t el mateix significat la xifra 2 en la posici de les unitats o en la posici de les centenes (200 unitats). El nombre representat sobt de la mateixa manera que en un sistema multiplicatiu. s el que sanomena en el nostre sistema de numeraci descomposici polinmica dun nombre (en potncies de 10, ja que s la base del nostre sistema de numeraci decimal).

Exemple: Descomposici polinmica dun nombre en el sistema decimal

El nombre 34061 = 3x10000 + 4x1000 + 6x10 + 1 = 3x104 + 4x103 + 6x101 + 1x100

10

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

d) Un exemple histric important de sistema de numeraci escrit: el sistema rom

Aquest sistema de numeraci va ser molt important i avui en dia encara sempra per indicar ordinals i dates. Els principis bsics del sistema rom sn:

a) Utilitzaci de dos tipus de smbols PRINCIPALS: I (un), X (deu), C (cien) i M (mil) SECUNDARIS: V (cinc), L (cinquanta) i D (cinc-cents)

b) Els smbols principals no es poden repetir ms de tres vegades i els secundaris cap.

Exemples: XXX = 30 , MM = 2000

CCCC o LL sn incorrectes

c) Tot smbol situat a la dreta dun de igual o major valor se suma. Si un smbol principal est situat a lesquerra dun smbol de major valor, se resta.

Exemples: MMMDXXVI = 3526 ,

CD = 400 ,

DXCIV = 594

d) A lesquerra dun smbol noms es pot posar com a smbol de menor valor el smbol principal immediatament anterior.

Exemples: XC , XL , CD , CM sn correctes;

XM , VL , VX sn incorrectes

e) Els miliars, desenes de miliar,... dels nombres majors o iguals que 4.000 sescriuen com si fossin unitats, desenes, centenes,... collocant-los una retxa horitzontal damunt.

Exemple: 583.459 sescriu DLXXXIII CDLIX .

Aix, el sistema rom s un sistema de tipus additiu, encara que amb irregularitats, de base 10 i amb una base auxiliar.

11

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

5.2 Regles dels sistemes de numeraci posicionals

Les regles de qualsevol sistema de numeraci posicional es poden resumir daquesta manera:

1. La base del sistema de numeraci s un nombre b > 1. 2. En aquesta base sutilitzen b smbols (xifres): {0, 1, 2, ..., b1}

Exemple: un sistema de numeraci en base 5, necessita cinc smbols: {0, 1, 2, 3, 4}

3. Cada b unitats simples (o de 1r ordre) formen una unitat de 2n ordre, i sescriu a lesquerra de les unitats de 1er ordre. (Principi del valor relatiu de les xifres)

Exemple: en el sistema de base 5, com expressam que tenim 16 unitats? Cada 5 unitats formen una unitat dordre superior (desenes). Amb 16 podem formar tres unitats de segon ordre (5+5+5) i una de primer ordre. Daquesta manera 14 unitats es representen com 31 : 1410 = 245
4. Es procedeix digual manera per unitats dordres superiors. 5. Quan no hi ha unitats dun ordre (carncia dunitats) sexpressa mitjanant un 0 en la posici corresponent.

Teorema fonamental: Existncia i unicitat de lexpressi dun nombre n en qualsevol base b. Donat un nombre natural b (que sanomena base del sistema de numeraci), tot nombre natural n N es pot expressar de manera nica mitjanant la seva descomposici polinmica:

n = ckbk + ck 1bk 1 + ck 2bk 2 + ........ + c2b2 + c1b + c0

on els coeficients ci sn nombres naturals menors que b.

Exemple: Escriure el nombre 16 en base 3 i en base 6.

En base 3 utilitzam les xifres {0, 1, 2}. Aix 16 = 3 + 3 + 3 + 3 + 3 + 1 = 9 + 6 + 1 = 132 + 23 + 1 = 1213

En base 6 utilitzam les xifres {0, 1, 2, 3, 4, 5}. Aix 16 = 6 + 6 + 4 = 26 + 4 = 246

12

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

5.3. Canvis de base en els sistemes de numeraci

Per comprendre les regles dels sistemes de numeraci posicionals, entre els que es troba el sistema decimal de numeraci habitualment usat, s convenient realitzar i analitzar les tasques de pas del sistema de numeraci base 10 a altres bases distintes i viceversa.

Pas de lescriptura dun nombre N en base 10 a una base b

En primer lloc es determina la xifra de les unitats (o de primer ordre) dividint N entre b; el residu ser la xifra de les unitats en la nova base. La segent xifra (posici de segon ordre) ser el residu obtingut de dividir el primer quocient obtingut entre b. Aix sucessivament. Les divisions successives es poden fer segons mostra lexemple segent:

Exemple: Expressar el nombre 23510, en base 5

Tindr 0 unitats de 1r ordre i 47 de 2n ordre: Quedaran 2 unitats de 2n ordre i 9 de 3r ordre: Quedaran 4 unitats de 3r ordre i 1 de 4t ordre: El nombre 23510 sescriu 1420 en base 5: 23510 = 14205

Pas de lescriptura dun nombre N en base b a base 10

Basta expressar el nombre N en forma polinmica (en forma de potncies de la base b) i realitzar les operacions indicades en base 10; el resultat ser lescriptura de n en base 10.

Exemple: Passar el nombre 14205 a base 10:

14205 = 153 + 452 + 25 = 125 + 100 + 10 = 23510

Pas de lescriptura dun nombre N en base b1 a base b2

El pas de lescriptura dun nombre de base b1 a base b2 es pot realitzar en dues fases: Primer el passam a base 10 i desprs a la base b2.

Nb1

N10

Nb2

13

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

5.4 Caracterstiques dels nostres sistemes de numeraci escrit i oral a) Sistema de numeraci escrit
Como ja hem dit s un sistema posicional regular de base 10. Els smbols que se defineixen sn: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9.

b) Sistema de numeraci oral

s un sistema multiplicatiu de base 10 per amb irregularitats. s un sistema multiplicatiu perqu defineix paraules no noms pels nombres anteriors a la base sin tamb per la base i les seves potncies. Per exemple, el nombre 3405 no el llegim com "tres quatre zero cinc" sin com "tres mil quatrecents cinc", s a dir, fem referncia a les potncies de la base "mil" i "cent". Les irregularitats depenen de lidioma. Algunes de les que es produeixen en catal sn les segents:

Onze, dotze, tretze, catorze i quinze.

En un sistema regular es diria: diun (11) , didos (12), ...

Vint, trenta, quaranta, ... En un sistema regular es diria: dos deus (20), tres deus (30), ...

Alguns dels termes daquest sistema de numeraci sn les segents: zero, un dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres,..., trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta, cent, cent un,..., dos-cents, trescents, ..., mil, ..., mil sis,...dos mil, tres mil,..., quatre mil sis-cents vint-i-cinc,..., un mili, ... , un bili.

c) Sistema de numeraci oral ordinal

Sutilitza per anomenar als ordinals. Es un sistema de numeraci de base 10 en el que es defineixen paraules per la unitat i els nombres anteriors a la base, per la base i les seves potncies, i tamb per els nou primers mltiples de la base i del quadrat de la base. Un nombre ve donat per la suma dels valors dels signes que el representen; s per tant un sistema de tipus additiu. Alguns dels termes daquest sistema de numeraci sn les segents: primer, segon, tercer, quart. cinqu, sis, set, vuit, nov, des, onz, dotz, vint, trent, quarant, cinquant, seixant, setant, vuitant, norant, cent, dos-cent, tres-cent, quatre-cent, cinc-cent, sis-cent, set-cent, vuit-cent, nou-cent, millsim, milionsim.

14

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

ANNEXOS PER LLEGIR

ALTRES TCNIQUES DE RECOMPTE: EXEMPLES HISTRICS
Moltes societats han desenvolupat tcniques de comptar sense paraules. Una tcnica de recompte sense paraules se caracteritza per lexistncia dun conjunt dobjectes

numrics, que serveixen per comptar.

Per exemple, objectes fsics que serveixen com objectes numrics i que podem classificar en: - objectes enfilats en collars o en varetes, nus en una corda; - objectes solts: pedretes, palots, cloques, perles, ossos, etc. - parts del cos hum. A cada element del conjunt comptat se li associa un objecte numric distint i noms un. En definitiva lo que tenen en com totes les tcniques de recompte s lestabliment duna correspondncia un a un entre el conjunt comptat i un subconjunt numric de referncia, tant si els elements daquest ltim sn objectes fsics, paraules, parts del cos hum, etc. El conjunt dobjectes numrics constitueix el que anomenarem un "sistema numeral" o sistema de representaci numrica. El pas del recompte sense paraules al recompte amb paraules se produeix a travs de vries etapes: Establiment del conjunt de referncia. Comparaci del conjunt comptat amb el conjunt de referncia ordenat per poder establir lordinal de cada element. Utilitzaci indistinta dels conjunts de referncia ordenats per a lobtenci de cardinals o ordinals. Descobriment de que basta anomenar al darrer element del conjunt numric ordenat de referncia per transmetre la informaci desitjada.

15

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

Sistemes de numeraci basats en collecciones dobjectes

a) Osques: La utilitzaci de osques per dur un compte est documentada des de la Prehistria. Per exemple, en el dibuix adjunt podem veure que les osques shan representat en grups de cinc. s un dels primers exemples dagrupaci per facilitar la lectura del nombre.

b) Objectes enfilats en fils: collars En algunes regions dfrica occidental els pastors comptaven els ramats fent desfilar els animals un darrera de laltre. Quan passava el primer enfilaven una closca en una tira blanca, una altra quan passava el segon i aix sucessivament. Al llegar al dcim desfeien el collar i enfilaven una closca en una tira blava que associaven a les desenes. Una closca en una tira vermella cada deu closques de la tira blanca. I aix sucessivament. Per exemple, per dos-cents cinquanta-vuit animals hi hauria dues closques en la tira vermella, cinc en la blava i vuit en la blanca. La base de aquest sistema s la desena.

c) Objectes enfilats en varetes: bacs Lexemple que proposam s lbac que sha utilitzat per comptar i calcular incls desprs de la segona guerra mundial (bac japons).

La vareta situada a la dreta indica centsimes, la segona dcimes, la tercera unitats, la quarta desenes, la quinta centenes, etc. En la vareta de les unitats cada una de les quatre bolles de la part de baix indica una unitat, per la bolla situada en la part de dalt indica cinc unitats. Daquesta manera el nombre set se representar movent la bolla superior i dues bolles inferiors cap leix central. En la vareta de les desenes la bolla superior indica cinquanta i cada una de les bolles inferiors deu i aix successivament. Es tracta doncs dun sistema de base deu amb una base auxiliar cinc.

16

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

d) Nus Els inques representaven nombres i comptaven fent nus en una corda. Segons la posici en que estaven situats els nus indicaven unitats, desenes, centenes, miliars, etc.

Sistemes basats en parts del cos hum: lorigen de algunes bases

Es creu que la major part dels sistemes de numeraci tenen el seu origen en altres ms primitius basats en la utilitzaci de distintes parts del cos hum com objectes numrics. a) Base cinc Si utilitzam els dits de la m dreta per comptar unitats fins a cinc i per cada cinc unitats aixecam un dit de la m esquerra estarem en un sistema de numeraci de base cinc. Tota la m esquerra representar una unitat de segon ordre composta per 25 unitats. b) Base deu Apareix quan sutilitzen els dits de les dues mans per comptar unitats. Un home representaria una unitat dordre superior, la desena. c) Base vint Apareix quan sutilitzen els dits de les dues mans i dels dos peus per comptar unitats. Un home representaria la unitat dordre superior que en aquest caso seria una vintena. d) Base dotze Se explica si sutilitza el dit polze de la m dreta per comptar les falanges dels altres dits de la mateixa m. Tenim aix dotze falanges en la m dreta. Si a ms per cada dotze unitats assenyalam una falange de la m esquerra tindrem una unitat de primer ordre, la dotzena, i les dues mans representaran una unitat de segon ordre (144 = 122). e) Base seixanta Apareix com una combinaci de cinc i dotze si comptam falanges amb la m dreta i per cada dotzena aixecam un dit de la m esquerra.

17

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

Exercicis
1. Escriu en els sistemes egipci, rom i xins els nombres 1386, 427, 45670.

2. Quin s el menor nombre que sescriu amb 25 smbols en el sistema egipci?

3. Expressa els nombres 457 i 17089 mitjanant: a) el sistema de numeraci rom b) el sistema de numeraci egipci c) el sistema de numeraci xins

4. Imagina que en un nou llenguatge, els primers nombres sn: sis, boom, bah, tra, la, i desprs de comptar una bona estona, la srie de nombres continua: hip, hoo, rah, fo, fum. Completa les operacions segents: a) hoo + bah = b) fo - boom = c) fum - hip =

5. Efectua els canvis de base segents: b) 99910 a base 7 a) 341510 a base 3 d) 10011102 a base 10 e) ABC613 a base 10 g) 342506 a base 4 h) 1021023 a base 7

c) 2584210 a base 12 f) 334215 a base 3

6. Construeix un sistema additiu en base 6 i utilitza-ho per expressar els nombres 2452(6 i

2452(10.

7. Construeix un sistema multiplicatiu de base 4 i utilitzal per expressar els nombres 132(4 i 573(10

8. El nombre 824 es pot descompondre polinmicament en termes de potncies de 3 de la segent manera: 36 + 34 + 32 + 3 + 2 a) Escriure 824 en base 3 b) Escriure 824 en base 9

9. Escriu en base 5 les xifres del segent nombre 5 5 5 ( 5 + 4 ) + 3 + 2 + 1

( (

10. En base 16 (hexadecimal) els dgits usats sn 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E, F. a) Converteix B616 a base 10 b) Converteix B616 a base 2 c) Explica com es pot passar B616 a base 2 directament, sense passar-ho primer a base 10.

18

BLOC II: Nombres

Tema 2.1: Nombres naturals. Sistemes de numeraci

11. Un problema per veure com comptam: Quants nombres capicues hi ha compresos entre 1 i 1000?

12. En els segents exercicis suposem que els sistemes de numeraci sn posicionals. Lnic que pot variar s la base del sistema. a) b) c) d) En qu base el nombre 17 (en base 10) sescriu com 25? En qu base el nombre 326 sescriu com 2301? En qu sistema de numeraci se verifica que 55 + 43 = 131? En qu sistema de numeraci se verifica que 54 x 3 = 250?

13. Sabent que en un cert sistema de numeraci se t que 36 + 45 = 103, calcula el producte 36x45 en aquest sistema.

14. Troba la base del sistema de numeraci en el que el nombre 554 representa el quadrat de 24.

15. En els sistemes de numeraci de bases x i x + 1, un nombre se representa per 435 i 326 respectivament. Troba x i lexpressi del nombre en el sistema decimal.

19