COMENTARI D'UN CLIMOGRAMA

Climograma procedente de: http://pedrocolmenero.googlepages.com/

ISAAC BUZO SNCHEZ IES EXTREMADURA Montijo (Badajoz)

1. DEFINICI DEL TIPUS DE GRFIQUES

Diagrama que representa els valors mitjos mensuals de temperatures i precipitacions d'un lloc determinat. Tamb es denomina Diagrama ombrotrmic (ombro = pluja en grec; trmic = temperatura)

Climograma que representa els dades termopluviomtriques mitjanes mensuals de l'estaci meteorolgica de Talavera la Real (Badajoz).

Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

2. OBSERVACI DE LES DADES DEL CLIMOGRAMA

Estaci meteorolgica d'on s'han recollit les dades Eix d'ordenades esquerre, mesurament de les precipitacions (normalment) Total anual de les precipitacions (si no apareix reflectit s'ha de calcular) Eix d'ordenades dret, mesurament de les temperatures (normalment) Temperatura mitja anual (si no apareix reflectit s'ha de calcular)

Eix d'abscisses, mesos de l'any

Representaci lineal, valors mitjos mensuals de les temperatures (en vermell normalment).
Representaci en barres, valors de la precipitaci total mensual (en blava normalment).
Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

3. CLCUL DE DADES A PARTIR DEL CLIMOGRAMA

En el cas que no apareguin esmentat, per a facilitar la nostra anlisi haurem de calcular: - Total anual de les precipitacions (Suma de les precipitacions mensuals) -Temperatura mitja anual (Suma de la temperatura mitja dels 12 mesos i dividit per 12)

- Amplitud trmica anual (Temperatura ms clida menys la ms freda)

Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

4. ANLISI DE LES PRECIPITACIONS

Precipitaci total aNnual

a)

Precipitaci total anual (si no apareix s'han de calcular)

a)

Distribuci de les precipitacions al llarg de l'any, Indicar:

Mes (o estaci) amb mxims i mnims absoluts.

Mes (o estaci) amb mxims i mnims secundaris (si els hagus)

Mxim absolut Mnim absolut Mnim secundari Mxim secundari Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

5. ANLISI DE LES TEMPERATURES

Temperatura mitja annual

a)

Temperatura mitja anual (si no apareix s'ha de calcular)

a)

Amplitud trmica anual (si no apareix s'ha de calcular)

Distribuci de les temperatures al llarg de l'any, Indicar:

a)

Mes (o estaci) amb mxims i mnims absoluts.

Mes (o estaci) amb mxims i mnims secundaris (si els hagus)

Mnim absolut

Mxim absolut

Amplitut trmica: 26 C (Junio) 9 C (Enero) = 17C

Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

6. ANLISI DEL PERODE D'ARIDESA

Meses secos

L'escala de mesurament de les temperatures i les precipitacions se sol fer seguint l'ndex de Gaussen, pel qual les precipitacions en mm s'igualar a dues vegades la temperatura en C. Tots aquells mesos la precipitaci dels quals sigui menor que dues vegades la temperatura (s a dir que quedin per sota de la lnia de les temperatures) sn mesos secs. Per a poder analitzar d'un cop d'ull l'aridesa en un climograma sempre l'escala de les precipitacions ha de ser dues vegades la de la temperatura.

Pp (mm) = 2T (C) Precipitacions: 20; Temperatures 10 Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

7. DETERMINACI DE L'HEMISFERI
Climograma de Bariloche (Argentina) Hemisferio Sur
Fuente: www.educaplus.org

Per regla general en l'hemisferi nord les temperatura augmenten en els mesos de juny a setembre, el que ens indica que s estiu. L'estiu austral es dna de desembre a mar, pel que els climogramas en els quals els mxims de temperatures estiguin en aquests mesos, correspondr a una estaci de l'hemisferi sud.

Temperatura mxima

Temperatura mnima Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ

8. DETERMINACI DEL TIPUS DE CLIMA

Una vegada analitzada la temperatura, precipitacions i aridez del climograma s'ha de determinar que tipus de clima pertany. Si no hi ha indicaci de l'Estaci, s'ha de localitzar el climograma territorialment. Finalment s'ha de realitzar una anlisi dels factors que intervenen en aquest clima.

Climograma de Talavera la Real (Badajoz), localitzat en la zona suroccidental de la pennsula ibrica. Li correspon un clima mediterrani d'interior, per modificat per la relativa proximitat a l'oce atlntic i la inexistncia de cap barrera muntanyenca que impedeixi l'arribada de la influncia atlntica. Aquesta influncia permet que els hiverns no siguin tan freds com en altres localitzacions d'interior, Els estius si sn calorosos sobrepassant els 25 C al juliol. Quant a les precipitacions presenta els mxims principals a l'hivern i secundaris a la primavera i tardor, el que ho diferencia amb les zones ms a l'interior, que presenten mxims en els equinoccios, aix s a causa de la proximitat a l'oce que permet a l'hivern l'arribada de les borrasques atlntiques. Forta sequera estival amb quatre mesos secs, propi del clima irregular mediterrani. Prof. ISAAC BUZO SNCHEZ