CP-tema 6: LEstat i la naci.

Concepte de naci i de nacionalisme

Propsit del tema: Definir i distingir el conceptes dEstat i de Naci Observar-ne la relaci (dencaix o de desencaix) Definir el concepte de nacionalisme i les seves varietats ideolgiques.
1. Introducci: Partim de la definici dEstat, segons Weber: El Estado es aquella comunidad humana que en el interior de un territorio reclama para s (con xito) el monopolio de la coaccin fsica legtima. (sobirania).

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

Aprofundim en els tres elements essencials daquesta definici:

1. La comunitat humana (poblaci/habitants) agrupaci humana, per, subjecta a una autoritat poltica que reconeix un estatus als seus individus. La possessi de drets poltics a linterior de lEstat ens fa parlar tamb de comunitat poltica, ciutadania i nacionalitat. En un Estat democrtic de Dret, ladquisici de la ciutadania atorga uns drets i unes obligacions. Cal fixar-se que la consideraci dels individus (que pertanyen a la comunitat humana) ha variat en el temps, i en lactualitat presenta problemes complexos: Immigraci: manca dencaix entre poblaci i ciutadania (exemples mltiples actuals)

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

2. El territori: element fsic i no subjectiu, necessari per no suficient (cal tamb la poblaci) i relativament actual (abans les fronteres eren imprecises i comptaven ms els vincles personals). jurisdicci, aplicaci de la llei delimitaci molt precisa del territori: aiges internacionals, espai aeri(exemple segrestament Alakrana) construcci arbitrria (convencional) de les fronteres: (exemple Catalunya nord i tractat dels Pirineus, 1659). + Tractat dUtrecht, de Versailles territori i conflictes territorials (Caixmir, Balcans, Caucas, Sahara, Sahel territori i conflictes socio-ambientals (Maputxes, Amaznia)

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme. Aqu ja podem destacar la relaci complexa entre els dos primers elements de la definici dEstat (poblaci i territori): Dencaix els habitants que viuen en el territori dun Estat se senten alhora integrants duna sola comunitat poltica. (Pocs casos: Portugal, Sucia, Uruguai, Islndia o Jap) De manca dencaix no tots els habitants que viuen en el territori dun Estat se senten pertnyer a una mateixa comunitat poltica (gran majoria Estats plurinacionals: Regne Unit, Blgica, Canad, Frana, Turquia, Estat espanyol,...). comunitats poltiques i/o culturals pertanyen a diferents territoris estatals (jueus, gitanos, indgenes americans, ...) Factors com la descolonitzaci, la caiguda dimperis o la globalitzaci actual fan encara ms complexa aquesta relaci.

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

3. El monopoli de la coacci fsica legtima (o sobirania):

Capacitat exclusiva de prendre decisions vinculants per a una poblaci, dins dun territori (jurisdicci). El poder estatal no depn ni internament ni externament de cap altra autoritat. La sobirania iguala els Estats i el dret internacional els equipara. Observar com afecten les organitzacions internacionals a la sobirania dels Estats. Fixar-se com la globalitzaci est afectant als tres components bsics de lEstat.

Fixar-se que a travs de la relaci Poblaci-Territori-Sobirania podem distingir lEstat de la Naci.

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

Si definim la naci com una comunitat de persones que aspira a ser comunitat poltica, ens podem trobar: Nacions sense estat (Palestina, poble bereber, ...) Nacions repartides entre diferents Estats (Catalunya, Kurdistan, Euskadi, Monglia, ...) sense territori no hi ha jurisdicci i per tant tampoc hi ha sobirania. les nacions que aspiren a ser sobiranes reclamen un territori propi (sionisme, independentisme). El nacionalisme s la ideologia que fomenta el sentiment de pertnyer a una comunitat poltica prpia, que aspira o no a esdevenir Estat (a aconseguir, o no, els altres dos elements, territori i sobirania)

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme. 2. Tipus de naci: En la histria podem distingir dos grans models de construcci nacional 1. La naci poltica (la voluntat): Dinspiraci liberal, la seva construcci neix a partir de la voluntat dels que la formen. Exemple clssic EUA (1776), on el sentiment nacional es vincula a la llibertat individual enfront del poder de la monarquia. En una societat homognia (de colons) s fcil ms fcil posar per davant els drets individuals sobre els collectius. Tanmateix, la naci poltica tamb estar en la base de la revoluci francesa (1789). Sieys identifica tercer estat amb naci: un cos dassociats que viuen subjectes a una llei comuna i representats per la mateixa legislatura. Per tant, la naci serveix per a legitimar el poder dels nous Estats liberals. Aix, la naci esdev el subjecte poltic revolucionari (jacobinisme). Renan (1882) afirma el segent: lexistncia duna naci s un plebiscit de tots els dies, de la mateixa manera que lexistncia de lindividu s una perptua afirmaci de la vida.

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

2. La Naci cultural (la identitat): La seva construcci pretn ser objectiva, a partir de trets identitaris compartits (llengua, religi, cultura, geografia, institucions prpies,). La lgica daquest tipus de naci s la de la identitat compartida. s posterior (a la naci poltica) i t el seu origen en el romanticisme alemany (Fichte, Herder). Neix com a resposta al cosmopolitanisme uniformador del pensament racionalista/liberal; tamb sorgeix com a defensa contra la utilitzaci del liberalisme per a justificar les invasions napoleniques.
la naci poltica s mutant/la naci cultural no ho s. Per damunt de les funcions de lEstat que asseguren els drets individuals (vida, propietat privada, llibertat) existeix el sentiment de pertinena a un poble, lamor a la ptria que ha de governar el propi Estat. Mancini defineix nacionalitat com: la societat natural dhomes constituda en una comunitat de vida i de conscincia social per la unitat de territori, dorigen, de costums i de llengua.

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

3. Relaci entre Naci poltica (NP) i naci cultural (NC) i Estat (naci jurdica, NJ):

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme.

1) La naci cultural coincideix amb naci poltica i naci jurdica Estat-naci cohesionat . Exemples: Islndia, Jap, Noruega, Sucia o Portugal. estabilitat 2) La naci cultural coincideix amb la naci jurdica per lultrapassa, una part de naci poltica reclama altres territoris. Parlem de pannacionalisme . Exemples: Corea, Alemanya o Vietnam.
3) La naci poltica conviu amb ms duna naci cultural, per existeix una correspondncia suficient entre naci poltica i naci jurdica. Parlem dEstats plurinacionals. Exemples: Estat espanyol, Frana, Blgica, Itlia o Sussa. tensions i inestabilitat 4) La naci cultural no coincideix amb la naci poltica i aquesta tampoc coincideix amb la naci jurdica. Exemples: Ruanda, Sudan, Somlia, extrema inestabilitat i conflictivitat.

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme. 3. Teories sobre lorigen de les nacions: Antagonisme entre les dues teories principals (la primordialista i la modernista) i sorgiment duna tercera teoria ms recent. A) Tesi primordialista (ancestralista o genealgica): Afirma lexistncia des de temps immemorials de les nacions; aquestes serien consubstancials al gnere hum. Daquesta manera, els individus desenvoluparien uns vincles amb la seva naci de la mateixa manera que els desenvoluparien amb els membres de la seva famlia. La qesti seria entendre perqu en un moment determinat sorgeixen com a expressi duna presa de conscincia collectiva. Llavors, lexpansi dels nacionalismes en els segles XVIII i XIX serien la manifestaci duna realitat preexistent.

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme. B) Tesi modernista: s ms recent (mitjans S. XX) i neix com a reacci a lanterior. Sost que la naci t noms dos segles de vida i neix a partir dels processos de modernitzaci (revoluci industrial i creaci dels Estats moderns). Sn per tant una contingncia histrica i no pas una realitat universal. Visi instrumental i no substancial de les nacions. Segons Gellner, serien un producte de les societats modernes per a millorar llur funcionament. Concretament serien les elits poltiques, que a travs de processos de socialitzaci, crearien els sentiments nacionals. La considerarien una eina efica per tal de cohesionar i uniformitzar el territori que compon un Estat. Tamb serviria per al desenvolupament econmic en la mesura que les nacions servirien per a unificar mercats (veure programa electoral PP/Generals 2011).

CP-tema 6: LEstat i la naci. Concepte de naci i de nacionalisme. C) Letnosimbolisme: Intenta ser una sntesi, en la mesura que postula que les nacions no sorgeixen del no-res (tesi instrumental) . Segons Smith, les nacions es construirien sobre una base prvia a lpoca moderna. Les nacions podrien potenciar-se, per inters de les elits, per des del no res. Caldria lexistncia duns mites, smbols i unes tradicions sobre les quals mobilitzar uns sentiments.