Guix 383 | Mar 2012 | p.

4-5

EDITORIAL

El mn no gira mai del revs, encara que sintenti aturar-lo

Darrere de diverses decisions sobre qualsevol dels mbits del sistema educatiu, hi subjau una ideologia del paper que aquest ha de tenir a la societat i, especialment, del tipus de ciutadania que es pretn educar. Algunes vegades, les decisions preses sn coherents amb els avenos cientfics, socials i culturals, en canvi, unes altres vegades, les opcions adoptades contradiuen o trepitgen aquests avenos de manera flagrant. En aquest editorial, ens volem centrar en una reflexi sobre a qui i per a qu ha de servir el sistema educatiu desprs de les notcies i de les propostes que han anat apareixent sobre els canvis que els diversos governs, estatals i autonmics, estan realitzant. A qui ha de servir el sistema educatiu? La resposta s clara: a tots els ciutadans i ciutadanes, perqu han de tenir les mateixes oportunitats. Per sabem que no tots disposen de les
4

mateixes condicions per abordar el millor desenvolupament de les potencialitats que tenen. Els resultats a les proves internacionals i la correlaci que presenten amb el medi familiar i sociocultural evidencien la necessitat de facilitar experincies formatives que permetin superar aquestes diferncies i gaudir duna igualtat doportunitats. Per tant, el sistema educatiu sha de sustentar en lequitat entre les persones. Per aquest motiu, necessitem una escola que garanteixi, des del mateix naixement, la possibilitat doferir a tots els nens i nenes els mit-

jans perqu es puguin desenvolupar plenament. Si a aix hi afegim el coneixement sobre el paper determinant de la formaci al llarg dels primers anys de vida, esdev inexcusable un sistema docent que garanteixi una oferta deducaci infantil per a tots els nens i nenes des del primer cicle. Leducaci ha de tenir la voluntat datendre tothom i superar els dficits de tota mena, respectant els processos daprenentatge que constaten les diferncies en funci de les capacitats, els interessos i les experincies de cadascun dels nois i noies. Tot aix exigeix un sistema educatiu que promogui itineraris personals de creixement per sense segregar, que permeti extreure el mxim de les possibilitats de cadasc, al mateix temps que ofereixi entorns de desenvolupament socialitzador des de contextos basats en la cooperaci i la convivncia des de la diversitat que fomentin lautoestima com a via fonamental per

Leducaci ha de tenir la voluntat datendre tothom i superar els dficits de tota mena, respectant els processos daprenentatge que constaten les diferncies en funci de les capacitats, els interessos i les experincies de cadascun dels nois i noies

Guix 383 | Mar 2012

a laprenentatge. s a dir, una escola que sigui inclusiva i no segregadora. I, a ms, integrada en un context. Perqu la societat sigui realment democrtica, necessita la participaci activa de tota la ciutadania, ben formada en totes les activitats que realitzen les persones i amb una gran competncia personal i social. Una escola que es basi en aquesta funci no pot ni ha de determinar un procs de desenvolupament basat en categories de primer i segon ordre i menys encara fer-ho amb criteris centrats exclusivament en el desenvolupament professional o acadmic. A les societats que es consideren democrtiques, la funci social del sistema educatiu ha de consistir en la formaci integral de la persona, perqu aquesta spiga donar resposta a les diferents situacions i problemes als quals shaur denfrontar al llarg de la vida. Educaci per a la vida, desenvolupament de totes les competncies i, entre elles i de manera no solament complementria, la formaci

Ens preocupa la tendncia a minimitzar, si no a qestionar obertament, temes com ara les estratgies dinclusi i deducaci comprensiva que shan anat aconseguint durant les darreres dcades o la importncia duna atenci educativa especfica per a letapa 0-3

del que t com a finalitat la potenciaci dels ja afavorits i que considera suprflua qualsevol mesura que tendeixi a democratitzar leducaci per aconseguir un objectiu dequitat, malgrat lampli consens entre la professi i els investigadors sobre el que es consideren condicions bsiques per a una educaci de qualitat i per a totes les persones. Hem necessitat moltes dcades i la feina perseverant de molts educadors i educadores per aconseguir un sistema educatiu que vagi avanant al servei de tothom, compensant, tant com es pugui, dficits socioculturals i econmics. Una educaci cada vegada ms fonamentada en el coneixement cientfic i en el desenvolupament dels valors democrtics. Una educaci que prepari els infants per a la vida com a agents compromesos a millorar la societat. Per no trair tots els esforos realitzats fins ara, hem de ser belligerants i no retrocedir ni un pas en aquest cam. El futur ens ho agrair.

EDITORIAL

en valors que promoguin el pensament democrtic i el comproms personal en la millora duna societat ms justa, solidria i equitativa. Dacord amb aquestes idees, ens preocupa la tendncia a minimitzar, si no a qestionar obertament, temes com ara les estratgies dinclusi i deducaci comprensiva que shan anat aconseguint durant les darreres dcades o la importncia duna atenci educativa especfica per a letapa 0-3. Darrere de les retallades pressupostries, sembla que es va prenent partit per un mo-