PRIMER ESBORRANY DEL

DOSSIER FORMATIU SOBRE

EL PROCÉS DE BOLONYA

ASSEMBLEA D'ESTUDIANTS

DE LA U.P.V.
Orígens del Procés de Bolonya. Declaracions i legislació

L’anomenat Procés de Bolonya és el camí que va començar el 1999 amb la Declaració de Bolonya
per part dels ministres d’educació de la Unió Europea i que s’hauria d’acabar el 2010 amb la
instauració completa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Context: l’espai europeu del coneixement (EEC)

Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La
transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la
producció del coneixement i de la innovació.
Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els
darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del
Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació
d’ocupació).

Carta Magna d’Universitats (1998)

Firmada pels rectors de les Universitats europees. S’atorgava a la Universitat un paper central en el
desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.
⁃ Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació
i documentació.
⁃ Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques,
per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.

“Entre los citados principios figuran, en primero lugar, la afirmación de la independencia moral y científica
de la universidad con respecto a todo poder político y económico; en segundo lugar, la proclamación de la
libertad de investigación, de enseñanza y de formación como fundamento de la vida de las universidades.”

Declaració de la Sorbona (maig 1998)

És signada pels ministres d’educació del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia (precisament els
primers tres països són, després d’Estats Units, els principals exportadors d’indústria educativa del
món).
En aquesta declaració es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu
d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el
desenvolupament del continent sencer”.
⁃ Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.
⁃ Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.
⁃ Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i
d’ús de noves tecnologies.

Declaració de Bolonya (1999)

Aquesta declaració és signada per tots els ministres europeus d’educació (en aquell moment 29) i és
aquí on s’estableixen les bases per a la construcció de l’EEES.

Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:

⁃ Enfortiment de la dimensió intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica d'Europa.

⁃ Reconeixement del paper central que ocupa l'educació superior i les universitats en la promoció
de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del
continent.
⁃ Increment de la competitivitat i la capacitat d'atracció del sistema europeu d'educació superior en
l'esfera internacional.
⁃ Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg
de la vida, adopció d'un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb
garanties els nous reptes de la societat del coneixement.

Objectius i principis:

⁃ Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.

⁃ Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.
⁃ Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.
⁃ Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la
competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.

Al mateix temps, des de la declaració de Bolonya, s’ha anat teixint una xarxa de resistència
internacional contra l’agressió a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació d’aquest procés, el
Fòrum Europeu d’Estudiants, el qual es mobilitza una vegada a l’any.

Declaració de Praga (maig 2001)

Signada pels ministres d’educació de la UE, es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través
del reforçament dels projectes com:

a) estimular la formació permanent (lifelong learning);

b) fer atractiu l’EEES; i
c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària
(EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de
cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimar el procés.

Declaració de Berlín (octubre 2003)

Aprovada per 40 ministres d’educació (els de la UE a més a més d’altres com Rússia) i davant les
dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte
dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el
continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu d'Investigació. Es van centrar en la
discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.

Declaració de Bergen (maig 2005)

En aquesta declaració els estats sotasignats ja són 46 i les diverses declaracions es duen a terme per
tal d’anar clarificant les pràctiques d’aplicació del procés.
En aquest context i a meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al
2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que estava comportant la implantació del
procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre
competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 /
Catalunya: 3+1+1).
Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes
universitaris propis d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal
pertinent.

Declaració de Londres (2007)

S’analitzen els avanços en la construcció de l’EEES, i es troben mancances en mobilitat. Es
marquen quatre models molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius
determinats: el model napoleònic (França - Espanya), el model britànic (més elitista però més
centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic - filosòfic i
allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany); amb especificats
punts dèbils a enfortir:
⁃ La mobilitat dels estudiants no és l’esperada, és demana als estats membres que la facilitin.
⁃ Millorar “l’ Employability” dels estudiants.
⁃ Les agencies de control de qualitat, que han de proposar mesures per afavorir els objectius de
l’EEES.

Llei Orgànica d'Universitats (LOU)

Tot i les declaracions europees, la Unió Europea no té competència en educació i no pot dirigir
formalment el procés (Tractat Constitutiu de la Comissió Europea, art.149.4).

La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol, s’ha
d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions ja que no concreta, en cap cas,
com s’hauria d’articular el procés i, encara menys, com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i
dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten
tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en l'àmbit de les
seves respectives competències, el Govern, les Comunitats Autònomes i les Universitats adoptaran les
mesures necessàries per la plena integració del sistema espanyol a l'espai europeu d'ensenyament superior”.

Si que avança però cap a la mercantilització de l’ensenyament ja que augmenta les competències al
Consell Social, òrgan on està representada la “societat” a partir de l’empresa privada i que ha
d’aprovar els pressupostos (art.15). A banda, la LOU promou “el finançament privat de l’activitat de
la universitat” (art. 14). La LOU va ser aprovada pel PP quan tenia majoria absoluta, tot i l’oposició
llavors del PSOE, en arribar al govern aquest no la va derogar sinó que va eliminar alguns dels seus
aspectes.
Context de la reforma. Qui hi ha darrere d'aquest procés?

Organització Mundial del Comerç (OMC)

L’Organització Mundial del Comerç (OMC) va ser creat el 1995 i és l’organisme multilateral que
vetlla per l’establiment i el compliment de les regles del comerç internacional. El seu principal
objectiu és “ajudar a que les corrents comercials circulin amb màxima llibertat possible” (OMC,
2001). És a dir, tracta d’eliminar barreres al comerç internacional, amb l’objectiu final d’assolir un
sistema de lliure comerç mundial. Aquest lliure comerç s’aplica a les mercaderies, però també als
serveis i el coneixement, subordinant tota activitat humana al comerç i a l’obtenció de beneficis
econòmics per part de les grans corporacions. És l’únic organisme multilateral amb capacitat
sancionadora, això fa que l’OMC sigui un instrument clau en el procés de globalització capitalista.

Acord General de Comerç de Serveis (ACGS)

L’Acord General de Comerç de Serveis és vinculant per a tots els països membres de l’OMC, pretén
eliminar totes les barreres existents al comerç de serveis, la idea es obrir al comerç tots els serveis
possibles, L’ACGS preveu mesures sancionadores cap als Estats membres que discriminin el lliure
comerç, en altres paraules que afavoreixin el sector públic enfront del privat, això porta a una
privatització progressiva que inclourà fins als serveis més bàsics. “L’AGCS no és només un acord
entre Governs. En primer lloc, i més important, és un instrument per al benefici dels negocis”
Comissió Europea.

L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

L’OCDE fou creada als anys 50 per Estats Units per tal d’aplicar el Pla Marshall i actualment
agrupa els 30 estats més industrialitzats del món i té com a finalitat l’expansió del comerç (sempre
des d’una perspectiva de l’economia de mercat) i l’augment del “nivell de vida” dels estats
membres, tot salvaguardant els interessos de l’empresa privada per damunt de tot. A més a més,
l’OCDE va ser qui proposà l’aplicació a Europa de l’Acord Multinacional de Serveis (AMI,1998),
que implica que si una empresa veu reduïda les seves expectatives de benefici perquè la legislació
mediambiental i/o laboral d’un estat és excessivament rigorosa, pot demandar a l’Estat davant dels
tribunals i obtenir compensacions milionàries. Però la mobilització de l’opinió pública ho va
impedir.

Unió Europea

És l’òrgan executiu de la Unió Europea, representada per 20 comissaris de diferents

àrees(agricultura, telecomunicacions, etc.).
Segons l’article 133 del Tractat d’Amsterdam els estats membres de la Unió Europea deleguen en
un comité d’alts funcionaris el mandat de negociacions per a preparar decissions que afecten a la
política comercial dels 25, sota evidents principis d’opacitat, entre les que s’inclouen serveis
públics, com és l’ensenyament.

La Unió Europea rep de manera institucionalitzada influències de:

- Fòrum Transatlàntic de Diàleg Interempresarial: agrupa als 150 directors de les principals
empreses transnacionals.
- Fòrum Europeu de Serveis (ESF): agrupa a més de 80 companyies transnacionals europees, i ha
tingut com a president a personatges com Andrew Buxton, director general de la Barclays Bank.
- Taula Rodona dels Industrials Europeus fundada a l’inici dels 80. Entre els seus membres més
eminents podem destacar Daniel Janssen (director del gegant de la química Solvay). També podem
trobar membres de Telefònica, Repsol i Endesa (per l’Estat espanyol) i de Total i Renault (per
l’Estat francès).

La Unió Europea també avança cap a l’eliminació dels serveis públics, per exemple en el paralitzat
tractat constitucional europeu i posterior tractat de Lisboa, no es parla de serveis públics i no es
garanteix l’accés a l’ensenyament superior, per exemple. La Directiva Bolkenstein de la Comissió
Europea, aplica els acords de l’OMC amb l’afegit de la perillosa “clàusula de país d’origen”, segons
la qual el prestador de serveis només es veu afectat per la legislació de l’estat on té la seva seu
social, però no per la de l’estat on els presta. Les empreses exportadores de serveis es podrien veure
així beneficiades de les grans diferències en quant a legislació dels estats membres, i això a la llarga
provocaria un harmonització a la baixa dels drets socials de la Unió Europea.

L’Estratègia de Lisboa

Compromís aprovat en març de 2000 pel Consell Europeu.

Té com a objectiu “fer de la Unió Europea la economia més dinàmica i competitiva del món”. En
realitat, es tracta d’aplicar el neoliberalisme més ranci, que exigeix el desmantellament dels serveis
socials. Guarda una relació estreta amb la mercantilització del món de l’ensenyament.

Com podem veure:

- La conjuntura actual aboca la Universitat Pública europea a una desregulació (privatització)

paulatina.
- Aquest procés està impulsat per organismes controlats per les grans empreses multinacionals.
- L’educació, i els serveis públics en general, són manipulats en funció dels interessos de les
empreses privades i no de la societat.

Conclusió

En les últimes dues dècades, la generalització d’una nova etapa del capitalisme ha portat al
desmantellament del mal anomenat “estat del benestar”, amb la consegüent precarització de les
condicions laborals; així, s’han generat unes noves necessitats formatives que, necessàriament
entren en contradicció amb l’antiga concepció de la ‘Universitat de masses’ –nascuda després de la
II Guerra Mundial. Aquest fet es centra en la reconversió de la força de treball material i
intel·lectual per les necessitats del nou capitalisme i la tercera revolució tecnològica. La prioritat de
les reformes universitàries que s'han succeït en els últims anys i la coordinació de les mateixes a
escala europea a través del procés de Bolonya, és la rentabilització dels pressupostos universitaris
de la següent forma:

⁃ Tendir a que la producció anual de titulats correspongui a les demandes de la classe dominant en
el mercat de treball intel·lectual de formació universitària;
⁃ Associació de projectes d'investigació universitària a les necessitats de les grans corporacions
multinacionals;
⁃ Reorganització del contingut de l'ensenyament universitari perquè correspongui a les exigències
de les grans empreses involucrades en la innovació tecnològica;
⁃ Perfeccionament de les tècniques de fragmentació, parcialització i hiperespecialització (sobretot
en ciències socials) que faciliten la utilització de tècnics formats;
⁃ Proveir un mercat creixent a les indústries tecnològiques punta (indústria de la informació i
entreteniment, biotecnologia, enginyeria informàtica, electrònica, robòtica,
etc.).

La rentabilització d'allò invertit en educació és irrealitzable sense una selecció més severa, una
'racionalització' de l'expansió universitària, a través de la disminució del nombre de joves que
accedeixen a la universitat mitjançant diverses barreres: a través de proves per a accedir a la
universitat, numerus clausus, introducció o augment de les taxes i de les càrregues associades a la
condició estudiantil (habitatge, transports, manutenció, accés a la cultura, etc.), increment dels
ritmes de producció intel·lectual a través de la multiplicació de cursos, exàmens, seminaris, que es
converteixen en definitiva en jornades de treball a temps complet.

Els estats que formen part del procés de Bolonya, encoratjats per les grans multinacionals, tracten
d'obtenir el control del procés de subjugació del treball intel·lectual sota el capital mitjançant la
programació del nombre d'universitats, la gamma de cursos, la ubicació dels estudiants en les
diverses disciplines, les desqualificacions periòdiques i el reciclatge de la força de treball al llarg de
tota la vida.
L'objectiu perseguit pel procés de Bolonya és l'expropiació del temps de vida dels estudiants com
element central, formal i de contingut, de la nova condició estudiantil, a través de la construcció
d'un gran canal de formació professional orientat a futurs treballs precaris fragmentaris i
desqualificats. És a dir, introduir el més ràpid possible als estudiants en l'exèrcit de reserva dels
precaris.
TITULACIOAS
La incorporació de la universitat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) comportarà
una nova reestructuració de les titulacions a impartir, així com un canvi substancial en la concepció
de “titulació universitària”.

Els nous títols universitaris passaran a anomenar-se Graus, Postgraus (Màsters) i Doctorats.

Segons el doc. marc del disseny de titulacions a la UPV, “el títol de grau implica la formació bàsica
que habilita als titulats per a incorporar-se al mercat laboral, pel que deu tindre un format de
troncalitat comú, mentre que el postgrau té com a finalitat l’adquisició d’una formació avançada o
d’especialització acadèmica”.

Aquestes noves titulacions seran ofertades obligatòriament a partir del curs 2010-2011, de forma
que aniran substituint, curs a curs, al corresponent de la titulació del pla antic. Per exemple, el curs
2010-2011 no s’ofertarà el primer curs del pla antic i sí s’ofertarà 1er del pla Bolonya, i així
successivament, any per any, fins extingir, el 2015, tota la docència de l’antic pla d’estudis.

Segons el document marc UPV “En cada curs d’un pla d’estudis que s’extingisca els alumnes tenen
dret a examen durant els 2 cursos posteriors, amb 3 convocatòries/curs sense docència”.

Els graus dotaran amb la formació més bàsica als estudiants i tindran una durada de 4 cursos, és a
dir, 240 ECTS repartits en 4 cursos de 60 ECTS cadascun amb un format de troncalitat comú. El
preu de cada curs serà igual que un curs del primer cicle d’una carrera del pla actual.

Tot grau haurà de formar part d’alguna de les 5 branques del coneixement (explicades posteriorment
amb detall), ja que el primer dels cursos serà comú per a totes les titulacions de la mateixa branca.
Cada titulació haurà d’ofertar en aquest primer curs, almenys 36 ECTS d’assignatures de la branca
corresponent, i la resta fins 60 de matèries de qualsevol de les branques del coneixement.

Les pràctiques en empresa (en el cas que formen part del pla d’estudis de qualsevol grau) seran
impartides en l’últim curs (4t) i tindran una durada màxima de 60 ECTS.

Per finalitzar el grau, s’haurà de presentar un projecte final de grau, que tindrà una taxació d’entre 6
i 30 ECTS.

Per a l’obtenció del títol de grau, l’alumne deurà d’acreditar el coneixement d’una llengua
estrangera, preferentment l’anglès, amb un nivell corresponent al B-2 del nivells fixats pel “Marc
comú europeu de referència per a les llengües”. Aquest coneixement es podrà acreditar superant
una prova supervisada pel departament de lingüística aplicada de la UPV o amb la certificació de
qualsevol organisme oficial o internacionalment reconegut.
Les 5 branques a les quals s’haurà d’inscriure cada títol de grau amb les corresponents assignatures
comuns per al primer curs són aquestes:

Arts i Humanitats Idioma Modern.

Antropologia. Llengua.
Art. Llengua Clàssica.
Ètica. Lingüística.
Expressió Artística. Literatura.
Filosofia. Sociologia.
Geografia.
Història. Ciències de la Salut
Anatomia Animal. Antropologia.
Anatomia Humana. Ciència Política.
Biologia. Comunicació.
Bioquímica. Dret.
Estadística. Economia.
Física. Educació.
Fisiologia. Empresa.
Psicologia. Estadística.
Geografia.
Història.
Psicologia.
Sociologia.
Ciències
Biologia. Enginyeria i Arquitectura
Física. Empresa.
Geologia. Expressió Gràfica.
Matemàtiques. Física.
Química. Informàtica.
Matemàtiques.
Ciències Socials i Jurídiques Química.

En resum, el títol de grau dotarà d’una formació bàsica a l’estudiant, ja que la docència específica
serà d’entre 2 i 3 cursos, depenent de la durada de les pràctiques. El que comportarà açò serà la
necessitat de realitzar un postgrau especialitzador que permeta aprofundir en el coneixement de la
matèria de la titulació per pal·liar la manca de coneixements adoptats al grau.

El postgrau o màster tindrà una durada d’entre 60 i 120 ECTS, que corresponen a 1 o 2 cursos
respectivament i dotarà al titulat d’una formació específica del camp del coneixement corresponent,
així com les atribucions i competències referents a l’actuació en l’àmbit de la titulació.

El preu dels postgraus, que contrasta amb el dels graus, serà considerablement superior. De fet, un
curs de màster oficial de postgrau ofertat per la UPV costarà 28,67 € / ECTS, és a dir, que cada curs
superarà els 1700 € de cost; mentre que qualsevol curs de les titulacions actuals, tant siga de primer
o segon cicle pot costar poc més de 800 €.

En resum, el postgrau dotarà d’una especialització acadèmica a l’estudiant. Per tot açò, amb la
necessitat de pal·liar la manca de contingut específic del grau i la conseqüent competència per
accedir als limitats cursos de postgrau i amb l’elevat cost d’aquestos, es propiciarà que solament un
grup reduït d’estudiants puguen accedir al postgrau desitjat. Tret d’ací l’anomenament d’alguns
col·lectius d’aquesta situació com a “elitització de l’ensenyament”.
Un dels postgraus ofertats serà el “Màster de Formació del Professorat”, que substituirà a l’actual
CAP. Aquest postgrau, eliminarà l’anterior formació especialitzada i impartirà coneixements
genèrics de la formació del futur professorat de primària i secundària, el que provocarà un notable
deteriorament en el nivell formatiu específic dels futurs professors.

El doctorat tindrà un format similar al de l’actualitat, on s’afavorirà la investigació científica en

l’àmbit corresponent i s’efectuarà l’elaboració d’una tesi doctoral sobres la investigació realitzada.

D’altra banda, una vegada exposada la divisió dels cicles de la formació universitària, cal observar
que, no solament es formarà una competència per a l’accés als postgraus dins d’una universitat, sinó
que amb la reforma del pla Bolonya també s’afavoreix a la competència entre les universitats.
D’aquest fet s’extrau la intenció de reanomenar els títols com a “graduat en T per la universitat U”,
denotant que depenent del “prestigi” de cada universitat el títol podrà tindre més o menys valor
implícit.
Amb aquesta finalitat competidora, al doc. marc de la UPV s’expressa que: “La UPV vol ser una
universitat innovadora i emprenedora, líder a nivell mundial, un centre d’excel·lència reconegut
internacionalment, que incorpore als millors estudiants de batxillerat i cicles formatius de grau
superior”.

Per a aconseguir més prestigi, cada universitat podrà ofertar, les titulacions i postgraus que desitge,
però és clar que totes aquelles que aconseguisquen més ajuda de l’àmbit empresarial podran ofertar
un nombre major de titulacions i dotaran a la universitat amb un renom que el distingirà de la resta.
Tret d’ací, al doc. marc de la UPV trobem que :”Les noves titulacions han de ser fruit d’un diàleg
obert amb els empleadors i, en general, amb l’entorn econòmic i empresarial”.

Com a conclusió, aquest canvi a les titulacions, clarifica el canvi de concepció de la universitat
d’avui en dia; de centre d’aprenentatge i discussió de coneixements a centre de formació de
treballadors que ràpidament es podran incorporar al mercat laboral.
Finançament:
Inversió privada:

Per a la implantació del EEES i el seu bon funcionament és essencial l'aspecte de l'economia ja que
es pretén fer de l'educació superior una mica més rendible. Per això s'arribo a la conclusió
(necessito el document que ho afirma) que la inversió per part de l'estat era excessiva però que
alhora era necessari que l'educació europea tingui una major inversió, així que es va decidir fer la
reforma a cost zero i fomentar la inversió privat.

La UE va establir que la mitjana devia ésser d'un 2% respecte al PIB. En Espanya la despesa en
educació superior és d'un 0,79%. De 0.79 el 0.15 pertany a inversió privada, per tant si no fomenta
la inversió per part de l'estat i arribat a complir-se la proposta la inversió privada seria un 1,36% i la
pública 0,64%.

Si passem aquestes dades a nombres:

El PIB espanyol per a 2008 segons l'estimació del FMI (fons monetari internacional) és de
1.622.511 milions de dòlars nord-americans. El 25 d'aquesta xifra són: 32.450,22 milions de dòlars
per tant les xifres serien:

Inversió Pública: 10.384,0704 milions de dòlars.

Inversió Privada: 22.066,1496 milions de dòlars.

A pesar de l'esgarrifosa xifra que pertoca a la inversió privada el govern insisteix que la universitat
no atendrà a criteris de mercantilización ni als tejemanejes de les empreses ja que qui supervisa la
gestió econòmica serà el Consell Social:

“1. El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la universitat, i ha d'exercir com

element d'interrelació entre la societat i la universitat.

2. Correspon al Consell Social la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la universitat

i del rendiment dels seus serveis i promoure la col·laboració de la societat en el finançament de la
universitat.”(Llei Orgànica 4/2007 per la qual es modifica la LOU)

Petita èmfasi en <<la colaboració de la societat en la financiació de la universitat>>

En el cas de la nostra universitat (la UPV) es mostra a continuació la directiva d'aquest Consell
Social:

- President: Excm. SR. D. RAFAEL FERRANDO GINER
president de la confederació

d'organitzacions empresarials de la comunitat valenciana.
- Vicepresident: D. RAFAEL AZNAR GARRIGUES
president de l'Autoritat Portuària de
València, es va negar a acceptar els càrrecs de President de la Comissió de Control de Bancaixa per
excés de treball.
 Beques – Préstec
Les beques-préstec són un nou sistema de “ajudes” que el ministeri ha proposat de cara al pagament
de les taxes de la matricula de la universitat en el nou sistema de titulo i estan orientats cap al segon
cicle el preu del qual es preveu superior (dels preus es parlés en el següent punt).

“El Govern i les Comunitats Autònomes, així com les pròpies universitats, instrumentaran una
política de beques, ajudes i crèdits per a l'alumnat i, en el cas de les universitats públiques,
establiran, així mateix, modalitats d'exempció parcial o total del pagament dels preus públics per
prestació de serveis acadèmics”.(LOU Art 45)

La diferència amb les beques actuals en les quals l'estat et paga una part o la totalitat del teu estudis
és que amb el nou model el teu sol·licitessis un préstec, terme que se'ns pot fer mes familiar si
emprem la paraula hipoteca, la qual serà finançada entre el MEC (70%) i una entitat bancària (30%)
que tingui conveni amb el MEC. El tipus d'interès que s'apliqui es basarà en el Mercat Interbancari
Europeu (EURIBOR), més un diferencial de 0,3 punts percentuals. Una vegada deduïda la
subvenció del MEC, el total d'interessos que es derivin de cada operació serà assumit pels
estudiants i els bancs en una proporció de 2 a 1.

El termini d'amortització començarà a contar-se a partir de l'exercici següent a aquell en el qual la

renda de l'alumne sobrepassi en l'exercici anterior el llindar de base imposable general i de
l'estalvi/IRPF de 22.000 euros/any. El préstec s'amortitzarà en vuit anys. En qualsevol cas, el deute
s'extingirà transcorreguts 15 anys des de la formalització de l'operació. Les amortitzacions del
Prestatario Final seran lineals i trimestrals, i no podrà superar el total anual de/1 8 del deute total
contreta.

De declaracions de membres de la CRUE (Conferència de Rectors de la Universitats

Espanyoles) s'afirma el nou sistema de beques-préstec no serà negatiu per al sistemes
d'ajudes tradicional ja que es dugués acabo pel ministeri de ciència i innovació i no el MEC,
que és el qual duu les beques, per la qual cosa l'activitat d'ambdós tipus d'ajudes serà
paral·lela. Sense el següent text resulta contradictori amb aquestes declaracions:

“14. Se sol considerar que el finançament dels estudiants universitaris mitjançant Préstecs posseïx
propietats millors, en termes d'eficiència i d'equitat, que les Beques 15…Per exemple, a partir del
pròxim curs, està previst que el Regne Unit financi als seus estudiants únicament a través de
préstecs-renda, eliminant totalment les beques.” (Informi Bricall o Universitat 2000 encarregat a la
CRUE cap.5: Finançament)

Els arguments a favor d'aquestes beques és que l'estudiant aprecia de major forma els seus estudis,
però això no és un canvi de perspectiva en l'àmbit universitari? No es proposa una millora del
sistema educatiu perquè l'estudiant s'impliqui o millori mes en el rendiment dels seus estudis sinó
perquè estudiï per no haver d'endeutar-se mes? Tampoc s'ha parlat del possible estrès que pot
comportar a l'alumne l'augmentar aquesta “beca” o el qual a l'arribar al mercat laboral ja hagis de
dur tu nomina a un banc específic.
 Preus de les noves titulacions:

Respecte als preus dels nous graus se suposa que seguiran les taxes que avui dia es gasta en les
actuals llicenciatures i diplomatura. És a dir el que avui ens costa un crèdit MEC serà els quals ens
costi en el futur un ECTS tenint en cuneta la pujada anual. La discussió de centra en el segon cicle.
Els masteres oficials, el preu dels masteres oficials tindrà el preu excessiu dels antics masteres o
seguirà el dels graus? Per a la resolució d'aquest dubte acudim al DECRET 116/2008 del DOCV
(Diari Oficial de la Comunitat Valenciana)

“Les taxes acadèmiques, en el cas d'estudis conduents a l'obtenció d'un títol de caràcter oficial i
validesa en tot el territori nacional, les fixarà la Comunitat Autònoma, dintre dels límits que establix
el Consell de Coordinació Universitària.

Article 1. De les tarifes 1.

Les tarifes aplicables per a la determinació de la taxa per serveis acadèmics universitaris que es
prestin en el curs 2008/2009, seran les establertes en el quadre de tarifes que figura en l'annex
d'aquest decret.”

Però completament segur que el que vagi a posar aquí no atén als vells masteres que donava cada
universitat i no al nou segon cicle?

“2. L'import de les tarifes per la realització d'estudis conduents a títols propis de les Universitats
serà fixat pel consell Social de cada Universitat.’

Doncs anem a l'annex d'aquest document:

5.2. UNIVERSITAT POLITÉCNIA DE VALÈNCIA

Euros per crèdit
5.2.1 Acuicultura 29,87
5.2.2 Arquitectura avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny 29,87
5.2.3 Arts visuals i multimedia 29,87
5.2.4 Automàtica i Informàtica Industrial 29,87
5.2.5 Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes 29,87
5.2.6 Ciència i Enginyeria dels Aliments 29,87
…
5.2.46 Transport, territori i urbanisme 29,87

A part d'expressar la satisfacció al veure que la nostra universitat té els mateixos preus per als
masteres (els més cars), no com les altres 4. Si fem les matemàtiques amb 60 crèdits per anys ens
surt 29,87 * 60 = 1.792,2 per any, si el màster resulta ser de 2 anys 1.972,2 * 2 = 3.584.4.

No obstant això a diversos membres de l'assemblea el delegat d'alumnes els va dir que el que paga
l'alumne en la matricula no és el cost real sinó que s'abarateix. Per a comprovar-lo, no per dubtar de
la paraula del nostre delegat sinó per la necessitat reverificar la informació que apareix en aquest
dossier, hem decidit usar la matricula d'un estudiant de primer que competeix al NIVELL
D'EXPERIMENTALITAT 4 (Estudis conduents a l'obtenció dels títols d'Arquitectura i Arquitectura
Tècnica, Enginyeria i Enginyeria Tècnica, Llicenciatura en Biologia, Bioquímica, Biotecnologia
Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Enologia, Química,
Veterinària, i de la Diplomatura en Òptica i Optometria) en el qual el preu del crèdit se situa a
12,30€ per crèdit Aquest alumne s'ha matriculat amb 72 crèdits per tant el seu cost seriosa 885,6€ i
després del pas per la universitat i l'abaratament a l'alumne se li han cobrat 885,6€.
Aplicant aquest procés als masteres se'ns queda 1.792,2 per any quantitat que doblega el preu de
l'any d'especialització que se li oferix a aquest alumne en el cinquè any de la seva carrera.

Conclusions:

El qual avui dia ja aquest present el finançament privat en la universitat la qual aquesta
majoritàriament en la investigació i es gesta mitjançant càtedres d'empresa no és pretext per a no
suposar que un increment tan bestial de capital privat pot afectar a òrgans de decisió dintre de la
universitat. Resulta il·lògic pensar que les empreses van a donar tot aquests diners a fons perduts.

La importància del finançament no solament pertoca a la possible “manipulació” de la forma de dur

als estudis, sinó també el qual la necessitat de fer rendible la universitat pot desembocar en una
privatització dels serveis oferts en la universitat: materials, comestibles,? el que seria comportaria
un augment de preu aquestes coses en les quals l'alumnat gasta una quantitat considerable de diners
i que afecta a treballadors de l'estat que ocupen aquestes funcions.

No comprenem perquè el nou sistema de beques acudeix a entitats bancàries les quals estan sent
ajudades pel propi estat a causa de l'actual crisi econòmica. A més del negatiu que pot ser al nivell
de vida actual el sortir de la universitat amb una hipoteca en les teves esquenes.

Creiem que l'augment del preu del segon cicle considerat l'especialització es reflectís en el foment
d'un sistema piramidal limitant l'accés a ells de la majoria societat que a més a l'entrada a aquest
cicle ja sol ser independent i compagina els estudis amb el treball.
AAECA
(Agència Aacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació)
ANECA és una fundació estatal creada el 19 de juliol de 2002, en compliment de l'establert en la
LOU. És un dels dos organismes (juntament amb el CIC) creats a partir de la implantació del EEES.
ANECA té com missió: contribuir a la millora de la qualitat del sistema d'educació superior,
mitjançant avaluació, certificació i acreditació d'ensenyaments, professorat i institucions.

Article 31. Garantia de la qualitat.

1. La promoció i la garantia de la qualitat de les Universitats espanyoles, en l'àmbit nacional i
internacional, és una fi essencial de la política universitària i té com objectius:

a. El mesurament del rendiment del servei públic de l'educació superior universitària i la rendició de
comptes a la societat.
b. La transparència, la comparança, la cooperació i la competitivitat de les Universitats en l'àmbit
nacional i internacional.

Article 32. Agència Aacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació.

1. S'autoritza la creació de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació, d'acord

amb les previsions de la Llei d'Agències Estatals per a la millora dels serveis públics, a la
qual corresponen les funcions que li atribuïx la present Llei i la d'elevar informes al
ministeri competent en matèria d'universitats i al Consell d'Universitats sobre el
desenvolupament dels processos d'avaluació, certificació i acreditació a Espanya, als efectes
de la qual podrà sol·licitar i prestar col·laboració als òrgans d'avaluació que, si escau,
existeixin en les Comunitats Autònomes.

Està estructurat en un consell d'adreça, una comissió tècnica i un consell assessor. Aquest últim,
com es pot llegir en la seva pàgina web estarà constituït ‘El Consell Assessor està format per 18
personalitats nacionals i estrangeres de reconegut prestigi de l'àmbit acadèmic, professional i
empresarial’.
D'aquest últim consell depenen moltes funcions:

“- Informar sobre els procediments i actuacions que desenvolupa ANECA

-Informar sobre el compliment, per part de ANECA, de les normes o codis de bones pràctiques que
es desenvolupin en el seno d'estructures o xarxes internacionals en les quals s'integri ANECA

-Informar les propostes de metodologia i procediments per a l'Avaluació i l'Acreditació que porti a
terme ANECA -Mantenir relacions de col·laboració i cooperació amb òrgans similars que poguessin
existir en altres agències nacionals, europees i internacionals

-Analitzar el funcionament de ANECA i emetre, anualment, un informe al Patronat de la Fundació

-Recollir els suggeriments i opinions que, sobre les funcions i actuacions de ANECA, poguessin
arribar d'altres agències, de les universitats espanyoles i d'institucions públiques o privades -Elevar
a l'Adreça de l'Agència, per a la seva consideració, propostes i suggeriments per a la millora de les
actuacions de ANECA.

-Assessorar al director de ANECA en les quantes qüestions que consideri necessari.”

En el consell assessor existeix una comissió permanent i altra comissió del ple. Dintre de la
comissió del ple podem veure l'experiència d'un dels seus components:

- Sr. D. Vicente Ortega Castro (catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid):

-Ponent en la xerrada Comunitat de defensa i noves tecnologies. En l'apartat d'Espai Europeu

d'Educació Superior en el sistema universitari espanyol i en les Forces Armades.
-Director del Fòrum el Catedràtic de la UPM, D. Vicente Ortega Castro: La Conselleria d'Economia
i Innovació Tecnològica de la Comunitat de Madrid i la Universitat Politècnica de Madrid, signen
un Conveni de col·laboració per a la creació d'un Fòrum de Trobada i Debat Tecnològic UPM-
Empresa (el Fòrum va organitzar activitats dirigides a donar a conèixer les capacitats d'I+D
existents en la UPM que serveixin de suport al procés d'innovació tecnològica en el sector
empresarial, en general i en particular en les PYMES).

Seguint amb les funcions d'aquesta organització, s'establix en el Capítol VI, article 27 del Reial
decret 13/93 que per a la renovació d'un títol universitari serà necessari un informe positiu de la
ANECA. “De no ser-lo, el títol causarà baixa i perdrà el seu caràcter oficial i validesa en tot territori
nacional”, per sobre dels criteris de la Comunitat Autònoma o el Consell d'Universitats.

En el Capítol VI, Article 25 del Reial decret 13/93 s'establix que la ANECA elaborarà un informe
sobre el pla d'estudis que tindrà “caràcter preceptiu i determinant”. Per tant, si el pla d'estudis que
estem estudiant no supera el veredicte de la ANECA, “es considerarà extingit”.
Els criteris d'avaluació de la ANECA no han estat debatuts per la universitat (i molt menys pels
estudiants). A més, aquests criteris són els mateixos per a totes les titulacions, és el mateix una
carrera d'humanitats que una enginyeria?

Els criteris són els següents, segons apareixen en el programa Verifica de la AAECA:

-La rellevància de la justificació del Títol.

- La pertinència dels objectius generals i competències.
- La claredat i suficiència dels sistemes que regulen l'accés i l'admissió dels estudiants.
- La coherència de la planificació prevista.
- L'adequació del personal acadèmic i de suport, així com dels recursos materials i serveis.
- L'eficiència prevista en relació amb els resultats esperats.
- El sistema intern de garantia de qualitat encarregat de la revisió i millora del pla d'estudis.
- L'adequació del calendari d'implantació previst. I aquest és el conjunt d'indicadors per a analitzar
els resultats previstos del grau i màster:

“Estimar un conjunt d'indicadors relacionats amb els resultats previstos del Títol justificant aquesta
estimació a partir del perfil d'ingrés recomanat, el tipus d'estudiants que accedeixen al pla d'estudis,
els objectius plantejats, el grau de dedicació dels estudiants a la carrera i altres elements del context
que es considerin apropiats. En la fase de renovació de l'acreditació es revisaran aquestes
estimacions, atenent a les justificacions aportades per la universitat i a les accions derivades del seu
seguiment. La proposta ha de recollir, almenys, valors relatius a la Taxa de Graduació, la Taxa
d'Abandó i la Taxa d'Eficiència. A aquests efectes, s'entendrà per:

TAXA DE GRADUACIÓ: percentatge d'estudiants que finalitzen l'ensenyament en el temps

previst en el pla d'estudis (d) o en any més (d+1) en relació amb la seva cohorte d'entrada. Es tracta
d'una mesura d'aprofitament acadèmic.

TAXA D'ABAADÓ: relació percentual entre el nombre total d'estudiants d'una cohorte de nou
ingrés que hagueren de finalitzar la titulació el curs anterior i que no s'han matriculat ni en aquest
curs ni en l'anterior. En el cas de programes de màster de 1 any s'aplicarà la següent definició:
relació percentual entre el nombre total d'estudiants d'una cohorte de nou ingrés que hagueren
d'obtenir el títol l'any acadèmic anterior i que no s'han matriculat ni en aquest any acadèmic ni en el
posterior.

TAXA D'EFICIÈACIA: relació percentual entre el nombre total de crèdit establerts en el pla
d'estudis i el nombre total de crèdits en els quals han hagut de matricular-se al llarg dels seus estudis
el conjunt d'estudiants titulats en un determinat curs acadèmic.”

Aquest és un esquema en el qual apareix el procés a seguir per a la verificació:

Durant aquests últims anys, la ANECA ha estat elaborant una llista amb el rànquing de les millors
universitats (que es pot veure en www.universia.és). La UPV ocupa el lloc nº9 a nivell espanyol, per
darrere de la Universitat de València. A nivell mundial ocupem el lloc 304, mentre que la
Universitat de València ocupa el 272 .
En el VII Fòrum de la ANECA d'octubre del 2006 apartat de “Gobernanza i rendició de comptes:
les universitats davant la societat del coneixement” podem conèixer més sobre com serà la nova
universitat:

“La societat, els estudiants i les empreses tenen tot el dret a saber amb rigor quin lloc ocupa
cadascuna de les universitats, on estan situades cadascuna de les seves titulacions i quin és la
qualitat relativa dels seus grups d'investigació.”
“En el moment actual, la rendició de comptes constituïx per a la Universitat una veritable necessitat
econòmica. Per a millorar el seu finançament, tant pública com privada, les universitats han de crear
un clima de profunda confiança amb el seu entorn social. És imprescindible que l'opinió pública
reconegui la urgència i la importància del paper de les universitats en la societat del coneixement
perquè els poders públics puguin justificar davant la societat un decidit suport pressupostari a favor
de la Universitat i perquè empresaris i famílies estiguin disposats a una major col·laboració amb les
institucions.”

Els Comitès d'Avaluació del Professorat de ANECA aplicaran una sèrie de criteris d'avaluació dels
mèrits dels sol·licitants tenint en compte una sèrie de principis i orientacions (dels quals solament es
disposa per a Professor Contractat Doctor i Professor d'Universitat Privada, Professor Ajudant
Doctor i Professor Col·laborador)

Els aspectes a tenir en compte es poden resumir en:

- Mèrits relacionats amb l'experiència en la gestió i administració

- Qualitat i dedicació a activitats professionals en empreses, institucions o organismos.
- Palesos i productes amb registres de propietat intel·lectual.
- Publicacions científiques internacionals.
- Estades d'investigació en l'estranger.

El problema d'aquests criteris ve donat per la dificultat d'aplicar-los en la pràctica; un premio Nobel
tindria menys puntuació que un estudiós amb un perfil acadèmic mig però que hagués dedicat més
temps a tasques empresarials. També, pot resultar confús quan en algunes àrees del coneixement, els
estudis no poden ser patentats: pots ser un gran professional i tenir grans coneixements de
l'arquitectura mexicana, però perdràs punts per no ser patentables els teus estudis. Igualment, pot
resultar criticable, que es doni més puntuació per estudiar en l'estranger, Per quin algú que decideix
estudiar sobre Cervantes, el linx ibèric, etc. ha d'anar-se a estudiar a l'estranger?

En la pàgina web de la ANECA (www.aneca.és), existeix un apartat de conclusions, on es vaig

poder llegir:
“El capital humà constituïx un factor de producció bàsic per a l'activitat econòmica que, com altres
factors productius constituïts pel sector serveis %[?] constituïx la base perquè l'activitat empresarial
es desenvolupi en condicions de competitivitat adequades. L'educació també adquireix gran
rellevància com factor per a atreure inversió. El seu desenvolupament és, per tant, d'una gran
rellevància, havent de conèixer-se com s'enquadra el sector de l'educació en les negociacions de
serveis de l'OMC.”

“La liberalització dels serveis, possiblement, va a ser bastant lenta. Països com el nostre han de
prendre en aquests moments decisions educatives molt importants, perquè ens va en això el futur
industrial i econòmic del nostre país. No es tracta només que la gent sigui més o menys culta.
Avancem cap a una societat de la informació i del coneixement, pel que l'OMC hauria d'afrontar el
tema del lliure comerç del coneixement […].”

L'OMC, tan esmentada per la ANECA, es tracta d'un organisme, fundat en 1995 i que està present
en 151 països, que té com funció organitzar i regular el lliure comerç de serveis a nivell mundial. I
en algunes de les seves declaracions, es pot observar la seva opinió respecte als serveis públics: “el
finançament públic és un element de distorsió dels mercats, que s'ha d'evitar”.
A més de l'OMC, la Comissió Europea també té text reveladors sobre la relació educació/empresa:
“La Comissió Europea desitja promoure l'aprenentatge de l'esperit empresarial des de l'escola
primària fins a la universitat. Per a això presenta recomanacions, basades en les millors pràctiques
observades a Europa, amb l'objectiu que l'ensenyament ocupi un paper més actiu en la creació d'una
cultura més empresarial a Europa.”
“L'esperit empresarial és una competència clau que ha de desenvolupar-se des d'una edat molt
primerenca. Els comportaments i referències culturals es formen a una edat molt primerenca, pel
que l'educació pot contribuir en gran mesura a respondre amb èxit al desafiament empresarial.
L'ensenyament haurà de, doncs, sensibilitzar sobre l'esperit empresarial a una edat molt primerenca.
La iniciació dels joves a l'esperit empresarial contribuïx a desenvolupar la seva creativitat, el seu
esperit d'iniciativa, la confiança en si mateixos quan emprenguin una activitat, i els encoratja a
comportar-se d'una forma socialment responsable. Per aquesta raó la Comissió Europea presta
especial atenció a l'aprenentatge de l'esperit empresarial des de l'escola primària fins a la universitat.
Es tracta d'encoratjar als joves europeus a convertir-se en els empresaris del futur.” “Incentivar
competències empresarials en l'ensenyament superior: la formació orientada a fomentar l'esperit
empresarial hauria d'estar integrada en diverses assignatures, sobretot en els estudis científics i
tècnics. D'aquesta forma, els estudiants podrien adquirir coneixements específics sobre la manera de
crear i gestionar una empresa.”

(Comunicació de la Comissió, de 13 de febrer de 2006, «Aplicar el programa comunitari de

Lisboa: Fomentar la mentalitat empresarial mitjançant l'educació i la formació» [COM
(2006) 33 final - no publicada en el Diari Oficial].)

Denúncies sobre la ANECA:

- La Federació d'Ensenyament de CC.OO ha denunciat "el funcionament arbitrari de l'Agència

Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), creada pel ministeri d'Educació en
desenvolupament de la Llei Orgànica d'Universitats, com ho prova l'avaluació negativa a un bon
nombre de professors universitaris, que han acreditat currículums brillants i que, no obstant això, no
poden conèixer els criteris que s'han utilitzat per a aquesta avaluació". (2003)

- Reivindica davant el Ministeri,tractant d'aconseguir la correcció i millora dels processos

d'acreditació del professorat contractat per part de la ANECA. (2005).

-El Defensor del Poble demana més objectivitat a la ANECA: MADRID.

-El Defensor del Poble ha demanat al Ministeri d'Educació que canviï el sistema d'avaluació del
professorat previst en la Llei Orgànica d'Universitats (LOU), per considerar que els criteris que
segueix l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) no són objectius.

-La iniciativa del Defensor es produïx com resposta a una queixa que va presentar davant la
institució un professor contractat de la Universitat d'Extremadura.
Criteris AAECA per a l'avaluació i certificació del personal docent i investigador
universitari corresponents als meritos sobre experiència investigadora Professor
Contractat Doctor i Professor d'Universitat Privada
Publicacions científiques amb procés anònim de revisió per parells. Es valoren preferentment les
aportacions que siguin articles en revistes de prestigi reconegut, acceptant-se com a tals les quals
ocupin posicions rellevants en els llistats per àmbits científics en el “Subject Category Listing´ el
Journal Citation Reports del Science Citation Index, del Social Sciences Citation Index i del Arts
and Humanities Citation Index (Institute of Scientific Information, -ISI- Philadelphia, PA, USA), en
el Philosopher?s Index, en el Répertoire Bibliographique de Louvain o similars. Les revistes
incloses en altres bases de dades internacionals, específiques de determinats camps del saber, es
consideren com una referència de qualitat. Les revistes electròniques es valoren quan apareguin en
els llistats del ISI. Si cap dels àmbits d'aquests llistats s'adeqüés a l'especialitat del sol·licitant, el
Comitè podrà utilitzar altres que haurà de fer públics. Per a la valoració de les publicacions
científiques s'atenen, entre uns altres, a l'índex d'impacte.

En els camps de les Ciències Experimentals i de les Ciències de la Salut, per a obtenir la
puntuació màxima es requereix (com estàndard) l'aportació pel sol·licitant d'un mínim de 12
publicacions científiques recollides en Science Citation Index. Es pot considerar un menor nombre
de treballs si corresponen a publicacions d'elevada qualitat en les seves àrees (situades en el primer
terç del llistat de la seva especialitat en el Science Citation Index).

En el camp dels Ensenyaments Tècnics, per a obtenir la puntuació màxima es requereix (com
estàndard) l'aportació pel sol·licitant d'un mínim de 8 publicacions científiques recollides en el
Science Citation Index. Es pot considerar un menor nombre de treballs si corresponen a
publicacions d'elevada qualitat en les seves àrees (revistes situades en el primer terç del llistat de la
seva especialitat en el Science Citation Index). També es valoren els articles publicats en revistes
recollides en bases de dades internacionals d'enginyeria, com per exemple TRIS Electronic
Bibliography data, Internacional Development Abstracts, Inernational Civil Engineering Abstracts,
Environmental Abstracts, Applied Mechanical Reviews, Applied Science and Technology Index i
les quals figurin en índexs internacionals de publicacions d'arquitectura (per exemple, Arts and
Humanities Citation Index, Avery Index to Architectural Periodicals).

En el camp de les Ciències Socials es valoren preferentment les publicacions científiques en

revistes de prestigi incloses en llistats tals menjo Science Citation Index, Social Sciences Citation
Index, Econlit, catàleg Latindex o altres llistats generalment admesos en aquest camp.
No obstant això, i atenent a les singularitats d'aquest camp, poden considerar-se també articles
publicats en revistes no indexades atenent al reconeixement científic de la revista en la seva àrea i al
rigor i objectivitat del procés de selecció dels articles. Per a la valoració de les publicacions
científiques no indexades, es té en compte: la qualitat informativa (identificació dels comitès
editorials i científics, instruccions a autors, informació sobre el procés d'avaluació i selecció de
manuscrits, traducció de sumaris, títols dels articles, paraules claus, resums en anglès i publicació
de dades del procés editorial); la qualitat del procés editorial (periodicitat, regularitat, arbitratge
científic, revisors, anonimat en la revisió, instruccions per a la revisió, comunicació motivada de les
decisions, consells de redacció i assessor); la qualitat científica (percentatge i taxa d'acceptació
d'articles d'investigació); la qualitat de la difusió i visibilitat (inclusió en bases bibliogràfiques). Per
a obtenir la puntuació màxima en aquest apartat en les àrees de Ciències Econòmiques i
Empresarials, Ciències de l'Educació, Ciències de la Comunicació i Periodisme, Sociologia,
Ciències Polítiques i Ciències de l'Administració es considera necessari (com estàndard) la
publicació de, almenys, 2 articles en revistes recollides en els índexs esmentats anteriorment i 4
articles publicats en revistes no indexades que compleixin els requisits assenyalats anteriorment.
En el cas de les àrees de Ciències del Comportament, es considera necessari (com estàndard),
l'aportació d'almenys 4 articles publicats en revistes recollides en el Social Science Citation Index,
en el Science Citation Index o en el catàleg Latindex. No obstant això poden considerar-se
addicionalment revistes no indexades que compleixin els requisits de qualitat indicats anteriorment
en aquest apartat. Es pot considerar un menor nombre de treballs si corresponen a publicacions
d'elevada qualitat en les seves àrees (com per exemple publicacions que corresponguin a revistes
situades en el primer terç del llistat de la seva especialitat en el Science Citation Index o en el Social
Science Citation Index).

En el camp de les Ciències Jurídiques es valoren preferentment els treballs publicats en revistes de
reconegut prestigi i àmplia difusió acadèmica i professional. Per a obtenir la puntuació màxima es
considera necessari (com estàndard) que el sol·licitant present, almenys, 3 articles publicats en
revistes que compleixin els requisits especificats anteriorment, així com 4 publicacions en altre
tipus de revistes acreditades. Es pot considerar un menor nombre de treballs si corresponen a
publicacions d'elevada qualitat en les seves àrees.

En el camp de les Humanitats, per a obtenir la puntuació màxima es considera necessari (com
estàndard) que el sol·licitant present, almenys, 10 publicacions. Es pot considerar un menor nombre
de treballs si corresponen a publicacions d'elevada qualitat en les seves àrees. Es valoren
preferentment els articles publicats en revistes de caràcter internacional, la inclusió del qual en les
següents bases de dades es considera com una referència de qualitat: per exemple, FRANCIS,
Internacional Bibliography of the Social Sciences, Arts and Humanities Citation Index, Social
Science Citation Index, Bibliography of the History of Arts (RLG), Historical Abstracts,
International Medieval Bibliography, Index Islamicus, RILMS Abstracts of Music Literature,
Philosopher?s Index, Répertoire Bibliographique, International Bibliography of Periodical
Literature in Humanities and Social Sciences (IBZ), Bibliographie Lingüistique/Linguistic
Bibliography (BL), Library and Information Science Abstracts. En el cas de revistes no incloses en
aquestes bases de dades, es consideren com indicis de qualitat: l'existència d'avaluació externa per
parells; disposar d'un comitè científic internacional; que publiquin un percentatge elevat d'articles
els autors dels quals no mantinguin vinculació directa amb la revista a través del consell de redacció
o de la institució editora; la seva periodicitat i una antiguitat superior a tres anys; que continguin
exclusivament treballs d'investigació; aparèixer ressenyada en els repertoris i butlletins bibliogràfics
més vinculats a la seva especialitat; publicar treballs en més d'una llengua.

Profesor Ayudante Doctor

Publicaciones científicas con proceso anónimo de revisión por pares. Se valoran preferentemente
las aportaciones que sean artículos en revistas de prestigio reconocido, aceptándose como tales las
que ocupen posiciones relevantes en los listados por ámbitos científicos en el “Subject Category
Listing” del Journal Citation Reports del Science Citation Index, del Social Sciences Citation Index
y del Arts and Humanities Citation Index (Institute of Scientific Information, -ISI- Philadelphia, PA,
USA), en
el Philosopher’s Index, en el Répertoire Bibliographique de Louvain o similares. Las revistas
incluidas en otras bases de datos internacionales, propias de determinados campos del saber, se
consideran como una referencia de calidad. Para la valoración de las publicaciones científicas se
atiende, entre otros, a los siguientes factores: el índice de impacto y el lugar que ocupa la revista en
el conjunto de las que corresponden a un mismo ámbito de conocimiento.

En los campos de Ciencias Experimentales y de Ciencias de la Salud, para obtener la puntuación

máxima se requiere (como estándar) la aportación por el solicitante de, al menos, 6 publicaciones
científicas recogidas en Science Citation Index. Se puede considerar un menor número de trabajos
si corresponden a publicaciones de elevada calidad en sus áreas (como por ejemplo publicaciones
que correspondan a revistas situadas en el primer tercio del listado de su especialidad en el Science
Citation Index).

En el campo de las Enseñanzas Técnicas, para obtener la puntuación máxima en este apartado se
requiere (como estándar) la aportación por el solicitante de un mínimo de 4 publicaciones
científicas recogidas en el Science Citation Index. Se puede considerar un menor número de
trabajos si corresponden a publicaciones de elevada calidad en sus áreas (como por ejemplo
publicaciones en revistas situadas en el primer tercio del listado de su especialidad en el Science
Citation Index). También se valoran los artículos publicados en revistas recogidas en bases de datos
internacionales de ingeniería, como, por ejemplo, TRIS Electronic Bibliography data, Internacional
Development Abstracts, Inernational Civil Engineering Abstracts, Environmental Abstracts, Applied
Mechanical Reviews, Applied Science and Technology Index y las que figuren en indices
internacionales de publicaciones de arquitectura (por ejemplo, Arts and Humanities Citation Index,
Avery Index to Architectural Periodicals).

En el camp de les Ciències Socials es valoren preferentment les publicacions científiques en

revistes de prestigi, incloses en llistats tals menjo Science Citation Index, Social Sciences Citation
Index, Econlit, catàleg de Latindex o altres llistats generalment admesos en aquest camp.
No obstant això, i atenent a les singularitats d'aquest camp, poden considerar-se també articles
publicats en revistes no indexades atenent al reconeixement científic de la revista en la seva àrea, i
al rigor i objectivitat del procés de selecció dels articles. Per a la valoració de les publicacions
científiques no indexades en aquest camp es té en compte: la qualitat informativa (identificació dels
comitès editorials i científics, instruccions a autors, informació sobre el procés d'avaluació i selecció
de manuscrits, traducció de sumaris, títols dels articles, paraules claus, resums en anglès i
publicació de dades del procés editorial); la qualitat del procés editorial (periodicitat, regularitat,
arbitratge científic, revisors, anonimat en la revisió, instruccions per a la revisió, comunicació
motivada de les decisions, consells de redacció i assessor); la qualitat científica (percentatge i taxa
d'acceptació d'articles d'investigació); la qualitat de la difusió i visibilitat (inclusió en bases
bibliogràfiques). Per a obtenir la puntuació màxima en aquest apartat en les àrees de Ciències
Econòmiques i Empresarials, Ciències de l'Educació, Ciències de la Comunicació i Periodisme,
Sociologia, Ciències Polítiques i Ciències de l'Administració es considera necessari (com
estàndard), almenys, la publicació de 1 article en revistes recollides en els índexs esmentats
anteriorment i 2 articles publicats en revistes no indexades que compleixin els requisits assenyalats
anteriorment. En el cas de les àrees de Ciències del Comportament, es considera necessari (com
estàndard), l'aportació d'almenys 2 articles publicats en revistes recollides en el Social Science
Citation Index, en el Science Citation Index o en el catàleg de Latindex. No obstant això poden
considerar-se addicionalment revistes no indexades que compleixin els requisits de qualitat indicats
anteriorment en aquest apartat. Es pot considerar un menor nombre de treballs si corresponen a
publicacions d'elevada qualitat en les seves àrees (com per exemple publicacions que corresponguin
a revistes situades en el primer terç del llistat de la seva especialitat en el Science Citation Index o
en el Social Science Citation Index).

En el camp de les Ciències Jurídiques es valoren preferentment els treballs publicats en revistes
de reconegut prestigi i àmplia difusió acadèmica i professional. Per a obtenir la puntuació màxima
en aquest apartat es considera necessari que el sol·licitant present, almenys, 2 articles publicats en
revistes que compleixin els requisits especificats anteriorment, així com 2 treballs en altre tipus de
revistes acreditades. Es pot considerar un menor nombre de treballs si corresponen a publicacions
d'elevada qualitat en les seves àrees.

En el camp de les Humanitats, per a obtenir la puntuació màxima en aquest apartat es considera
necessari (com estàndard) que el sol·licitant present, almenys, 5 publicacions. Es pot considerar un
menor nombre de treballs si corresponen a publicacions d'elevada qualitat en les seves àrees. Es
valoren preferentment els articles publicats en revistes de caràcter internacional, la inclusió del qual
en les següents bases de dades es considera com una referència de qualitat: per exemple, FRANCIS,
Internacional Bibliography of the Social Sciences, Arts and Humanities Citation Index, Social
Science Citation Index, Bibliography of the History of Arts (RLG), Historical Abstracts,
International Medieval Bibliography, Index Islamicus, RILMS Abstracts of Music Literature,
Philosopher?s Index, Répertoire Bibliographique, International Bibliography of Periodical
Literature in Humanities and Social Sciences (IBZ), Bibliographie Lingüistique/Linguistic
Bibliography (BL), Library and Information Science Abstracts. En el cas de revistes no incloses en
aquestes bases de dades, es consideren com indicis de qualitat: l'existència d'avaluació externa per
parells; disposar d'un comitè científic internacional; que publiquin un percentatge elevat d'articles
els autors dels quals no mantinguin vinculació directa amb la revista a través del consell de redacció
o de la institució editora; la seva periodicitat i una antiguitat superior a tres anys; que continguin
exclusivament treballs d'investigació; aparèixer ressenyada en els repertoris i butlletins bibliogràfics
més vinculats a la seva especialitat; publicar treballs en més d'una llengua.
Per una universitat pública i de qualitat

El principal perill al que s'enfronta l'ensenyament degut a l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament
Superior (EEES), popularment conegut com a Bolonya, és la desaparició de la universitat pública i d'un
ensenyament de qualitat. Històricament l'ensenyament superior ha estat negat, per raons socials i
econòmiques, a les classes populars de la societat, esdevenint, aquest, un espai on només hi podien accedir
les classes benestants. Les lluites socials aconseguiren que, avui, l'accés a la universitat sigui més assolible.
Tot i així, avui dia, encara hi ha moltes persones, generalment les que tenen rendes més baixes, que no poden
accedir a la universitat. La implantació de l'EEES no només no preveu l'accés d'aquestes persones, sinó que
es pretén restringir, altre cop, l'accés a l'ensenyament superior, ja que la dedicació que suposen els nous Plans
d'Estudi, les despeses en matriculacions, en material docent i informàtic, en transport, en habitatge...
suposarà una traba econòmica molt important que impedirà que siguin molts els que no es puguin permetre
estudiar a la universitat.

Tindrem, doncs, una institució pública que, en comptes de vetllar per garantir l'accés de qualsevol persona,
independentment de la seva situació socioeconòmica, posarà traves a l'accés de persones amb poder
adquisitiu baix i realitats socials complexes.

A banda, les declaracions i comunicats dels agents implicats en la implementació del Procés de Bolonya ens
mostren com s’aposta per un cofinançament públic i privat de l’ensenyament superior. Malgrat els canvis que
promulga l’EEES, en cap cas es preveu un augment notori del finançament públic per subsidiar-los. En
conseqüència, podria augmentar la dependència vers el sector privat, la precarització del personal docent –
obligat a fer més hores-, l’explotació dels becaris o la càrrega econòmica sobre l’estudiant. Aquests fets fan
perillar l'ensenyament de qualitat, impedint al personal docent la dedicació necessària per transmetre els
coneixements i lligant les universitats al finançament privat amb les conseqüents condicions d'aquest.

Contra la devaluació de les carreres

Tal com diu el Reial Decret espanyol, el govern estableix unes directrius generals comunes a tots els títols i
unes directrius generals pròpies de cada títol. Així, el Reial Decret diu “Les directrius generals pròpies [...]
s'orientaran a l'adquisició d'una qualificació professional amb significació en l'àmbit laboral, [...] que
possibiliti l'accés a l'exercici de l'activitat professional d'un determinat àmbit.”. És a dir, els graus estan
orientats a crear títols curts i generalistes que formin en competències professionals deixant més de banda la
formació científica i humana,es pretén, doncs, que degut a les barreres socioeconòmiques per accedir als
postgraus, molts estudiants vagin a parar més ràpidament al mercat laboral amb un títol devaluat. Així doncs,
ens trobem que els títols queden relegats a uns graus generalistes enfocats a crear mà d'obra que accedeixi al
mercat laboral en condicions precàries. En aquestes circumstàncies, serà imprescindible cursar un postgrau
per obtenir una qualificació i formació adequada i accedir a un treball digne.

El postgrau, per la seva banda, s'enfoca com a una formació més especialitzada, dirigida a treballs que
requereixin una major qualificació i capacitació tècnica. El primer entrebanc amb el que es pot trobar
l'estudiant és que només hi haurà places pel 30% dels graduats, aquest farà que les universitat posin requisits
d'accés desproporcionats per tal de reduir la demanda. A banda, també es contempla, tal com va dir el
Secretari d'Estat d'Universitats, un augment dels preus públics dels postgraus en relació als graus,
concretament podran arribar a costar més del doble que els preus de les actuals llicenciatures i enginyeries.

Contra la mercantilització de l'educació

Actualment, al món empresarial li convé un petit grup de treballadors molt qualificats, especialistes en
determinats àmbits de coneixement i una gran massa de treballadors molt flexibles, amb bons hàbits de
treball, aptituds i sense gaires coneixements profunds, que estiguin preparats pels canvis que provoca la
inestabilitat i la creixent precarietat laboral. La nova estructuració dels ensenyaments superiors amb els títols
de grau i postgrau fa realitat aquest desig empresarial. La universitat pública, un espai on hem d’adquirir
coneixements, passa en l’actualitat a convertir-se en una dispensadora d’habilitats i competències enfocades
al mercat laboral, anomenat “Credencialisme”. Per tant, amb el procés de Bolonya la universitat perd, també,
independència respecte el poder polític i econòmic.

Per poder estudiar i treballar

L'EEES preveu un estudiant a temps complert, és a dir, que dediqui 40 hores setmanals als seus estudis.
Aquest fet impossibilitarà a molts estudiants, sobretot els de rendes més baixes que necessiten treballar,
poder continuar estudiant. No serà compatible, doncs, treballar i estudiar ja que la nova metodologia docent,
basada en l'avaluació continua amb assistència obligatòria, les pràctiques, els seminaris, les tutories...,
requerirà un volum de feina i dedicació elevat que impedirà poder-ho compaginar amb una jornada laboral.
Aquest filtre socioeconòmic és un pas més cap a l'elitització de l'ensenyament, permetent l'accés només a
aquells estudiants que la seva renda li ho permeti.

La situació es complica si tenim en compte les dificultats que tindran els estudiants amb menor poder
adquisitiu per accedir als cursos de postgrau, ja que no només tindran poques places, sinó que, a més a més,
els seus preus seran de més de 2 vegades els de les actuals llicenciatures. I si a això li sumem les dificultats
esmentades relatives a la mobilitat és quan podem veure clar quin és el veritable objectiu de tot aquest
procés: aconseguir un reduït grup d’estudiants d'elit molt preparats i “europeïtzats”, seleccionats per criteris
bàsicament econòmics, encara que això suposi despreocupar-se de la resta d’estudiants.

Contra la privatització de la universitat

En els darrers anys s'està veient a les nostres universitats un augment considerable de la presència d'empreses
privades. Aquest fet és degut al finançament competencial que fixa la inversió en funció dels resultats
obtinguts per la universitat. Aquest tipus de finançament ve impulsat per la LOU i regulat per l'Agència
Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), creada el 2002. L'ANECA té un funcionament
similar al d'un departament de recursos humans, s'encarrega d'elaborar un rànquing d'universitats en funció
del nombre de projectes d'investigació, nombre de convenis amb empreses, nombre de postgraus,
qualificacions dels alumnes, articles de professors... D'aquest rànquing se'n derivaran les inversions a les
universitats, donant més diners a les universitats més ben situades. La voluntat d'arribar al capdamunt del
rànquing portarà a les universitats a pactar amb les empreses per tenir més projectes d'investigació, més
convenis i poder ofertar més postgraus. El principal objectiu d'una empresa privada, però, és el màxim
benefici i aquest objectiu serà present a l'hora de negociar amb una universitat, ja que una empresa privada
mai invertirà sense treure'n res a canvi. A més a més, les empreses privades es regeixen per la regla del
mercat de l'oferta i la demanda, cosa que portarà a deixar de banda estudis i investigacions que siguin
beneficioses per la societat si no n'aporten a cap empresa privada.

Un cas paradigmàtic és el de la Universitat de Nuremberg on el postgrau d'història contemporània està

patrocinat per Mercedez-Benz i Wolkswagen a canvi de que no s'expliqui que en les seves fàbriques hi van
treballar presoners dels camps d'extermini nazis.

Contra la competitivitat

La introducció de mecanismes de mercat pretén inserir a les universitats, públiques i privades, en dinàmiques
de competència. Respecte a aquesta qüestió, l’EEES fa esment a l’aplicació de sistemes d’avaluació -i a la
corresponent publicació de rànquings de les millors universitats- i a la implementació de polítiques de
finançament competitiu, és a dir, atorgar més diners a les universitats que obtenen millors “resultats”.
D'aquesta manera, s'afavoreix l'aparició d'universitats de primera, segona i tercera categoria, ja que les que
estiguin al final del rànquing rebran menys recursos i, per tant, difícilment podran millorar la seva situació.

Introduir competitivitat entre universitats té una conseqüència clara, en comptes de fomentar la cooperació i
el treball conjunt de les universitats per millorar l'educació i la investigació, es crea una competència entre
elles per tal d'aconseguir millors resultats que les altres. Amb aquest objectiu, també, la majoria d'universitats
suprimiran titulacions amb pocs estudiants per millorar les estadístiques, fet que comportarà que algunes
titulacions desapareguin o s'imparteixin com a postgraus.

Aquesta mena de polítiques afavoreixen que:

a) es sedimentin circuits d’ensenyament superior de diferent qualitat;
b) que les universitats hagin de recórrer al màrqueting per atreure als seus clients -alumnes-
c) que aquestes hagin de buscar fonts de finançament alternatives en el sector privat per a esdevenir més
competitives: mecenatge, introduir publicitat als centres, establiment de clústers amb empreses per a que
financin programes de recerca, etc.

Per una altra metodologia docent

L'excusa i justificació de la implantació de l'EEES ha sigut, des de bon principi, el canvi en la metodologia
docent. Aquesta s'ha utilitzat per emmascarar una reforma que va molt més enllà d'aquest objectiu. La
metodologia actual de classes magistrals i poca participació de l'estudiant és arcaica i, efectivament, calen
nous mètodes per millorar l'aprenentatge. Els impulsors de Bolonya han sabut aprofitar aquesta mancança
per, d'una banda, donar motius per defensar la reforma i, de l'altra, implantar una metodologia ajustada a les
necessitats del mercat neolieral. Així doncs, amb la idea d'estudiant a temps complert es promou acostumar
als estudiants al ritme frenètic de treball que es trobaran al món laboral. A més, es relega la funció del
professor a la de control de les hores realitzades per cada estudiant i a l'orientació a l'hora d'adquirir
habilitats, en comptes d'exercir com la persona amb coneixements profunds sobre la matèria. Es potencia,
també, l'adquisició d'habilitats en detriment de l'aprenentatge de continguts preparant, d'aquesta manera,
l'adaptabilitat de l'estudiant a la inestabilitat del mercat laboral i a les necessitats de les empreses.

Un exemple de tot això és el pes que té sobre la nota l'assistència obligatòria i la realització de treballs i no
tant els coneixements que s'hagin pogut adquirir durant la realització del treball o la classe obligatòria. Donat
aquest fet, l'estudiant s'acostuma a una lògica de producció, mecanització de les tasques, divisió del treball...,
on allò important no és el contingut del que es fa, sinó que es presenti dins dels terminis fixats.

Per construir la universitat que volem

Fins al moment, les diferents reformes educatives proposades s'han realitzat amb una nul·la participació
estudiantil sense, en cap moment, generar un debat profund per tal de que tots els agents implicats puguin
expressar i opinar sobre les esmentades reformes. La tònica, doncs, sempre ha sigut impositiva, evitant la
participació, sobretot, d'aquells sectors mes crítics i actius. En aquest sentit, i per legitimar i justificar aquesta
tendència, es restringia la presència i la participació estudiantil, als òrgans de govern de les universitats, amb
l'aprovació de la LOU. En aquesta es relegava la participació i capacitat de decisió dels estudiants a una
simple representació simbòlica, sense cap mena de poder de decisió. La majoria de càrrecs actuals, a més,
gaudeixen d'una compensació econòmica o acadèmica per exercir el càrrec, amb el propósito d'aconseguir
que, els pocs representants que hi hagi, ho facin per la compensació i no per defensar els drets dels
estudiants.

Així doncs, el moviment estudiantil ha de poder decidir i opinar sobre el futur de la universitat pública, en
tant i quan d'aquest en depèn el seu futur i la seva formació. A més, cal que l'estudiant reclame i defense que
es respecte el seu paper dins de la construcció de l'ensenyament públic, que no es menyspree la seva opinió i
que obtinga el paper important i decisiu que li pertoca.