Jonathan Jov, Yohannes IV, la fascinaci etop (1872-1889), Butllet Fent Histria, nms.

17 i 18; 2010 (published in two parts).

Yohannes IV va ser Emperador d'Etipia de 1872 a 1889. Junt amb Tewdros II i Menelik II forma part de la trada de negus modernitzadors que situen el pas en posici de fer front a l'atac colonial. Yohannes va haver d'aturar als seus rivals etops immediats (Menelik i Takla Gyorgis), egipcis, italians i mahdistes, successivament. Alguns dels historiadors que han estudiat el perode valoren les victries de Gundat (1875) i Gura (1876) sobre els egipcis com a fonamentals en el procs d'afirmaci abissini. El progrs de diferents forces externes presents a la Banya d'frica permet analitzar aquest desenvolupament com un repte a la independncia etop i alhora concloure que res no estava encara decidit. Des de l'estudi del colonialisme tamb proporciona una visi regional ms precisa dels passes prvies al malnomenat Repartiment d'frica. Yohannes IV va destacar per la seva desconfiana vers els italians, el seu pragmatisme alhora de controlar els seus rivals poltics i la seva intolerncia religiosa, particularment amb la nombrosa minoria musulmana temptada pel Mahdisme. Etipia s pas amb un passat absolutament enlluernador. Tan se val l'etapa histrica que triem, per poc que ens hi acostem, descobrim un llegat que ens absorbeix i ens anima a investigar un xic ms profundament. En l'antiguitat (200 a.C a 800 d.C), la cultura aksumita, amb les seves esteles d'una alada espectacular, els palaus i les tombes ens permet la descoberta d'una civilitzaci que va dominar tota l'rea del centre-nord i nord-est, des de la ciutat d'Aksum fins el port d'Adulis; amb negus insignes com Zoscales, Khaleb o Ezanas. La influncia aksumita al Mar Roig est mpliament documentada i noms s'atura amb l'expansi de l'Islam, quan aquest regne cristi entr en fase de replegament. L'Edat Mitjana, en temps de la dinastia Zagw deixa com a testimoni les fabuloses esglsies excavades en la roca de Lalibela, prop del Llac Tana. A partir del s. XIII i en particular sota Yekuno Amlak es va oficialitzant la llegenda de Salom i la reina de Saba, convertint aix els etops en portadors de l'Arca de l'Aliana i al propi negus en ungit per Du. A partir de s. XVI, s'entra en una fase de replegament, per tamb de fortificaci dels seus propis lmits. El rei Fasilidas funda el 1636 la ciutat de Gondar, amb els seus espectaculars castells que combinen l'herncia aksumita i la ms recent presncia portuguesa en terres etops. El conjunt arquitectnic fa pensar en una Camelot africana. Durant el segle XIX accedeixen al poder els tres negus centralitzadors i alhora restauradors

d'aquesta cultura millenria. Les figures clau d'aquesta etapa sn els Emperadors Tewdros II (r. 1855-1868), Yohannes IV (1872-1889) i, finalment, Menelik II (1889- 1913). s precisament durant el regnat d'aquest ltim que te lloc la batalla d'Adwa (1896), que converteix Etipia en l'nic pas de tota frica (amb la excepci de Libria) que dona una resposta rotunda a la colonitzaci europea, en aquest cas en la seva versi italiana. Tots tres reis de reis (neguse nagast) sn absolutament reivindicables en aquest procs d'afirmaci de la especificitat etop, del qual es fets d' Adwa en sn una expressi, per en aquesta ocasi fixarem la nostra atenci en la figura de Yohannes IV. El despertar de Yohannes. Tewdros II, un dels predecessors immediats de Yohannes, es una figura cabdal en la histria d'Etipia. A partir de 1862, Tewdros va cercar la complicitat dels britnics, especialment, a travs d'intercanvis diplomtics que havien de dur, d'una banda a establir un front com contra els egipcis i de l'altra, a intensificar un esfor de modernitzaci tecnolgica incipient que aquest negus es proposava tirar endavant. El cas, es que els britnics van respondre amb indiferncia a la correspondncia de l'Emperador. Com a mesura de pressi Tewdros decid retenir en captiveri la petita colnia de britnics que es trobava als seus dominis. El govern de Londres va convertir la qesti dels hostatges en un afer d'honor i envi una expedici encapalada per sir Robert Napier el 1868. En aquell moment, la caiguda de Tewdros era ja un fet imminent, ja que a la pressi exterior, s'hi afegia l'estat de revolta en que es trobava el pas. Internament, el tres enemics ms poderosos de Tewdros II eren Wagshum Gobaze, governador d'Amhara, Kassa Mercha de Tigr i Menelik II de Shoa, tots ells amb ambicions imperials. La expedici de Napier obtingu l' accs fins les immediacions de la fortalesa de Maqdala on resistia Tewdros, prcticament sense entrebancs i amb l'assistncia logstica de les forces de Kassa Mercha. Grcies al seu suport a la expedici Napier, Kassa obtingu una generosa compensaci en forma de material bllic que el situa per davant dels seus competidors [1]. Menelik, massa allunyat, es veia forat a resignar-se i esperar, mentre que l'oportunista Wagshum Gobaze es proclamava Emperador amb el nom de Takla Giyorgis a la poblaci de Lasta. Tradicionalment, la coronaci de l'emperador es realitzava sempre en presncia de les mximes autoritats de l'Esglsia etop: l'abun era qui solia coronava el Emperador. En canvi, en aquesta ocasi, Takla Gyorgis se serv dels oficis de l'echege.[2] Per la seva banda, Kassa mir de consolidar-se en el poder al Tigr, la seva prpia provncia, i utilitz els serveis de John Kirkham i altres assessors militars per entrenar el seu exrcit. Cap a 1870, seguint l'exemple de Menelik, es neg a reconixer a Takla Giyorgis. Kassa es postul com a cap de la noblesa i rept a Takla

Giyorgis. A ms a ms aconsegu dEgipte un bisbe, Abuna Atnatyos. D'altra banda, la seva ascendncia nobiliria exhibia una genealogia impecable al llarg de generacions; requisit imprescindible per qualsevol que volgus proclamar-se emperador. Les seves aspiracions es feien aix pbliques. Takla Giyorgis estava decidit a castigar la insolncia de Kassa del Tigr: As for Dejazmatch Kassa, his grandfather was my grandfather's subject, his father of my father, he himself is my subject; that is why I made him a general and gave him Tigre. He is in revolt. I shall punish him for it, but not too badly (Marcus, 1975, pg. 34, que cita una carta de Tekle Giyorgis del 16 de juliol de 1870). El juny de 1871, Takla Giyorgis va creuar el riu Takazze en direcci al Tigr. L'enfrontament es produ prop d'Adwa l'onze de juliol de 1871 i la conseqncia fou una victria aclaparadora per Kassa Mercha i la captura de Takla Giyorgis (Batalla d'Assem).La coronaci de Kassa Mercha amb el nom de Yohannes IV arribaria el 21 de gener de 1872. Yohannes tenia 41 anys i era el primer neguse nagast que es feia coronar a Aksum des del temps de Fasilidas, al segle XVII. Egipte i els imperialismes en competncia. Podrem parlar d'una presncia creixent per part de les potncies europees a la Banya d'frica i el Mar Roig. De fet, els interessos britnics i francesos a Egipte van quedar ms que definits. A partir de la inauguraci del canal de Suez (1869) i de la revolta d'Ibn Arab al pas els britnics s'hi impliquen militarment. Es clar que al cap i a la fi es tractava de prendre posicions al llarg de l'oce ndic per tal d'assegurar una srie de ports que oferissin una escala segura vers l'ndia. La captura d'Aden (1838) entra dins d'aquesta lgica, com s el cas del protectorat establert el 1884 sobre la costa somali, amb uns lmits poc definits. Gran Bretanya confiaria a Itlia la presncia a la regi, disputant a Frana el predomini, sobretot a la Banya d'frica. El missioner lazarista Giuseppe Sapeto havia adquirit el port d'Assab en nom del ministeri de marina itali. La presncia es remunta a 1869, per, a la llarga la colnia creixeria fins adquirir les dimensions de la Eritrea actual. Assab es troba a prop de Shoa, en aquells anys governada per Menelik. Ben aviat, els italians van cultivar lamistat del negus. El 1876, Menelik rebia una expedici geogrfica encapalada pel Marqus Orazio Antinori. El tractat que result daquesta trobada garantia un intermediari per a ladquisici darmes a Europa i una estaci permanent pels italians a Let Marfaya, prop dAnkobar. El 1883, se sign un tractat damistat i comer. El 1887, Yohannes sign un tractat de neutralitat o de suport actiu contra Yohannes en benefici dels italians.

Tots ells sn precursors del Tractat de Wichale de 1889. La ironia s que els italians estaven proveint darmament lhome que una dcada ms tard els infringiria una derrota humiliant. Els francesos es van presentar a Etipia amb un esperit ms aventurer i potser menys ambicis. La presncia francesa a Tadjura i Obok havia de cristallitzar en un futur, en la Somlia francesa. M. Lambert, cnsol francs amb residncia a Aden (1856) havia adquirit Obock. El control francs sobre el territori fou confirmat per un tractat signat amb quatre caps Afar el 1862. Des dels primers mesos del seu regnat, Yohannes va haver de fer front a la presncia egpcia al nord d'Etipia. Durant els anys 20 i 30 del s. XIX, Mehmet Al havia realitzat les passes inicials; per la confrontaci amb el regne abissini esclat sota el regnat del Khedive Ismail (1863-1879). El projecte d'Ismail era ambicis. Es tractava de convertir Egipte en una potncia regional de primer ordre tot desfent-se de la dependncia de l'Imperi Otom. A nivell intern, els mitjans per aconseguirho serien una reactivaci econmica a partir de la diversificaci de la producci i la obtenci de prstecs europeus. El canal de Suez, inaugurat el 1869, la modernitzaci parcial de la ciutat del Caire, la construcci del ferrocarril, tots ells sn mostres de la presncia financera de Frana i Anglaterra. Ara b, en clau externa, el somni d'Ismail contemplava una expansi militar pel control del vessant occidental del Mar Roig, el Sudan i el nord d'Etipia en direcci al curs alt del Nil Blau, anomenat pels etops l'Abbay. La modernitzaci d'Egipte s'havia de nodrir de les matries primeres obtingudes de la predaci sobre els seus vens, que el govern egipci considerava ms dbils. Si b el control del Sudan fins a Khartum ja s'havia produt en poca de Mohammed Ali, l'exrcit egipci prenia posicions a Massawa (Eritrea), el 1867, i la ciutat-estat de Harar, el 1875. L'accs a Etipia es produiria per la poblaci de Keren. La poblaci duia llargs perodes de temps patint el pillatge de les forces militars egpcies, per tamb dels exrcits del negus i dels seus administradors. El 1865, la poblaci dirig una carta al vicecnsol francs a Massawa, per mitj de les seves autoritats religioses, on es queixava d'aquests abusos. L'escrit documenta el malestar popular donant veu als mateixos afectats, quelcom por habitual en la historiografia de la Banya dfrica, on es dona ms pes a la reialesa i a les autoritats tradicionals. Aquesta era doncs la situaci prvia al conflicte obert que enfront a Etipia i Egipte: We were ruled by the Abyssinian king for many centuries. Since two hundred years as they could not save us form the Muslims who surround us due to lack of power we have been abandoned. During the Sennar kingdom era we were left in peace. After the Turks occupied Samhar and Barka they raided us many times in order to force us into Islam they seized our wives, children and cattle.

Our neighbours, the Maria, Halhal and Habab, afraid of the consequences, have been converted to Islam. We hate to become like them, we rather prefer to remain in our religion and freedom. We are aware of the fact that when the Turks raided us last time the French king remembered our cause and helped us.... [3] Pel que fa a la frontera entre Egipte i Etipia, aquesta estava mal delimitada. Els atacs egipcis a la frontera es produeixen pocs mesos ms tard de la coronaci de Yohannes. A partir de mitjans de 1872, les forces del Khedive ocupen progressivament Keren, Mensa i Ghinda, ciutats frontereres amb Egipte. Yohannes va buscar el suport diplomtic dels poders europeus, tot enviant a Anglaterra una delegaci encapalada per John Kirkham. El Khedive situa a Werner Munzinger a Massawa el 1872 i va prohibir el comer d'armes i municions amb Etipia. El 1875 Ismail nomena Munzinger governador del Sudan Oriental i la costa del Mar Roig. Aquell mateix any, Egipte prepara una ofensiva contra la seva vena del sud. El novembre, Munzinger encapala un contingent d'homes des de Tadjura a partir del seu hinterland, en direcci a Shoa. La expedici s acorralada pels afar i Munzinger, juntament amb la tercera part dels seus homes hi deixa la vida. Gaireb a la vegada, la expedici de Seraye i Soren Arendrup, ms nombrosa, penetra pel nord, cap a Hamasien. Tot partint d'Adwa, el negus lidera prop de 70,000 homes. Lenfrontament es produeix el 16 de novembre de 1875, a Gundat, a tocar del riu Mareb i s un fracs estrepits pels egipcis. Els etops aconseguien un important bot en armament. El Khedive, convenut que la victria etop havia estat conseqncia de la superioritat numrica, prepara una expedici de cstig. A finals de febrer de 1876, el Ismail envia prop de 20,000 homes a Akele Guzay, a Gura, on es construeixen dos fortins. Els etops, ara encara ms nombrosos es disposen a fer front als egipcis. La batalla de Gura sallarg tres dies, del 7 al 9 de mar. Finalment, Yohannes va poder trencar les defenses egpcies i aconsegu redirigir els canons dels invasors en benefici propi. El cap de l'exrcit egipci deman una treva i Yohannes hi acced sempre i quan els atacants abandonessin completament l'altipl. Un paper molt destacat a la batalla de Gura el t el shalaqa (major) Alula Engeda, que per mrits de guerra esdevindr Ras Alula Engeda i el lleial lloctinent de Yohannes a la regi al nord del riu Mareb. Caigut Ismail, el seu successor, el Khedive Muhammad Tawfiq Pash design a Charles Gordon (1877 i 1879) per que dugus a terme les negociacions de pau. En la fase de negociacions, els egipcis pretenien retenir una part de les posicions adquirides. La manca d'una entesa, allargava les negociacions i alhora afavoria sobre el terreny un estat de guerra

encobert. Gordon presenta la seva prpia impressi de l'Emperador. Per a ell, Yohannes era a sour, ill-favoured looking being; he never looks you in the face... He never smiles, his look is one of thorough suspicion; hated and hating all. I can imagine no more unhappy man [4].Est clar que en el desafortunat encontre Yohannes seguia mantenint la retirada incondicional de l'exrcit agressor i l'accs a un port de certa importncia pels etops, preferiblement, Massawa. A principis dels anys 1880s, Yohannes pressionava els egipcis per que acceleressin la retirada. Els combats es produen entre ambdues forces, a Habab, Beni Amer, Keren i tamb a la costa, en indrets com Sahati. L'arbitrarietat i els excessos tant d'etops com d'egipcis, noms podia anar en detriment de la poblaci local. En el punt lgid del seu regnat, el neguse nagast es queixa als poders europeus de les rtzies egpcies dins dels seus dominis. Aix, en una carta dirigida al kiser Guillem II, el negus es permet enumerar les parts del seu vast imperi: I shall be satisfied if Your Majesty will mediate, so long as it is done on the basis of what my ancestors, the Emperors of Ehiopia held prior to the fall of the regime due to the advent of Gragn. After Gragn the Empire was regained during Sertse Dengel, Iyasu I, and Fasil, and later was lost by a certain Gugsa... To the east and south(east) the boundary is the sea. To the west and north, where there Haran Dawa, Gash, Massawa, Bedew, Shosho, and Tiltal. Further, the regions inhabited by Galla, Shankilla, and Adal is all mine and yet recently in the middle of Shoa (!), a place known by the name of Harar was taken (from us). All the same I listed these places so that my country's boundaries be known. [5] Coincidint amb aquesta situaci d'indefinici, apareix en escena un nou actor; Muhammed hmed, Mahdi del Sudan (1881-1885). La situaci dels efectius egipcis al Sudan, esdev insostenible. Tant a Khartum com a la resta de posicions sudans es fa necessria una evacuaci gradual, davant la resistncia dels mahdistes. Tot plegat culminar en el collapse absolut de la fora angloegpcia i la mort de Charles Gordon a Khartum a mans de lexrcit dEl Mahdi, el 1885. Sengles informes del general Valentine Baker i de Sir Evelyn Baring (el futur lord Cromer) recomanaven donar un nou impuls a les negociacions de pau amb Etipia. La reactivaci arriba amb la designaci de l'almirall sir William Hewett i la signatura de l'acord que duu el seu nom, a principis de juny de 1884. El tractat regulava les relacions dels britnics (i egipcis) amb etops a la regi: Accs lliure per a Etipia amb el port de Massawa, devoluci de Keren (i la resta de territoris ocupats) al negus, facilitaci de levacuaci de tropes egpcies per part del negus, i altres qestions. Aix, doncs, Yohannes IV veia en gran mesura les seves exigncies satisfetes. Mentre Menelik fomenta les relacions amb Itlia i amb Frana, Yohannes i tamb el seu lloctinent,

Ras Alula desconfiaven clarament dels italians. El febrer de 1885 una expedici italiana desembarcava a Massawa amb el suport dels anglesos. Aquest fet qestionava els termes del Tractat Hewett, que garantia el lliure accs a Yohannes i els seus sbdits al port de Massawa. Estaria Itlia disposada a mantenir els mateixos compromisos que els britnics? Per ara, Yohannes preferia una entesa amb els italians. Ara b, els italians es proposaven expandir la seva recent adquisici. Segons Harold G. Marcus: British behaviour towards Yohannes after the signature of the treaty appeared less than honourable, particularly since he carried out his obligations punctiliously[6] Entre els italians i el mahdisme. La colnia italiana va continuar avanant a partir del hinterland de Massawa. Labril de 1885 ja sestenia fins Arafali i Arkiko, al llarg de la costa i al sud. Carlo Augusto Salimbeni i Ras Alula es van trobar per negociar la pau a Asmara, el gener de 1887; per mentrestant, els italians van ocupar Waha i Sahati, ms enll de les fronteres acordades en el Tractat Hewett. Ras Alula va optar finalment per atacar el fort de Sahati (25 de gener) i destruir la columna de refor que arribava per Dogali (26 de gener de 1887) sense esperar a rebre ordres de Yohannes IV. El govern de Roma va considerar els fets de Dogali una humiliaci que calia castigar. Per lestiu de 1887, els italians preparaven una expedici de cstig. Gran Bretanya envi un mediador, Gerald Portal, cnsol al Cairo. Portal, en realitat, va recolzar les exigncies dels italians: Els etops havien de demanar perd oficialment pels fets de Dogali; Ras Alula seria substitut com a governador de la regi al nord del riu Mareb. Les converses tenen lloc al costat del llac Ashangi a primers de desembre de 1887. LEmperador no dubt a recolzar el seu governador: Ras Alula did no wrong; the italians came into the province under his governorship and he fought them, just as you would fight the Abyssinians if they came to England[7].1[8]. Els italians es preparaven per un nou enfrontament enviant reforos a Massawa. Al gener de 1888, dues brigades shavien establert a Dogali i a primers de febrer prenien posicions a Keren. Tot i aix, el negus, tenia en aquell moment massa fronts oberts, especialment a linterior. Yohannes es dispos a atacar Sahati, fortificada pels italians pel mar de 1888. El seu exrcit era molt nombrs, per no estava preparat per un setge. A ms, arribaren notcies dels saquejos mahdistes a Gojjam i Begemdir. A labril, Yohannes retrocedeix per ocupar-se daquests afers, deixant a Ras Alula al crrec de la situaci. El conflicte amb els italians quedaria sense resoldre fins el regnat de

Menelik II. Ara per ara, el negus necessitava recuperar lautoritat: es prepara per castigar les defeccions de Tekle Haymanot i Menelik, per desprs anihilar els mahdistes. El juny de 1888, el negusa nagast rep un nou cop: la notcia de la mort del seu fill i hereu, Ras Araya Sellasie a Makelle, probablement de verola. Pel que fa als progressos de la Mahdiyya, El Mahdi mor el juny de 1885, poc desprs de la caiguda de Gordon-Pash a Khartum. El seu seguidor ms proper, Abdullah es proclam califa. L'adhesi genuna d'alguns caps regionals etops al Mahdisme i un seguit d'enfrontaments fronterers anaren preparant el terreny a un enfrontament obert. Els lleials al Mahdi, perseguidors de les forces angloegpcies ja havien comprovat amb anterioritat com les forces de Yohannes cobrien la retirada dels seus antics invasors. Tot plegat ens permet entendre el canvi d'actitud, ara belligerant d'Abdullah. Les rtzies mahdistes adoptaren un nou impuls, ja que els fets i la mateixa agressivitat de Yohannes envers els poders musulmans desmentien la tradicional neutralitat etop. Els atacs sobre les provncies de Gojjam i Begemdir quedaven aix justificats. A War Suha, al nord-est del Llac Tana; lexrcit comandat per Abu Anja, general del califa, polvoritz les forces de Tekle Haymanot. Poc desprs saquejaren i incendiaren la ciutat de Gondar. Yohannes orden a Menelik que ans a defensar la frontera, per aquest arrib tard per evitar el saqueig de Gondar. L'Emperador opt per prendre les regnes de la situaci i es dirig cap a Metemma, anomenada Qallabat per les fonts sudaneses. La batalla de Metemma es produeix el 9 de mar de 1889 i esdev gaireb una victria. Per Yohannes cau ferit de mort. Poc abans dexpirar designa successor el seu segon fill, Dejachmach Mengesha. El designat no arribar a regnar. Menelik II de Shoa, Tekle Haymanot i Yohannes IV, la rivalitat pel poder. Menelik II havia estat presoner de Tewdros II, un presoner diguem-ne privilegiat. Net del negus de Shoa Sahle Sellasse (r. 1814-1847) i fill Haile Malakot (r. 1847- 1855) era el candidat perfecte pel tron de Shoa. s ms, desprs de la fugida a la seva Shoa natal el 1865, Menelik aspirava al tron imperial. L'etapa de Menelik com a rei de Shoa supos una fase de prova altament fructfera, ja que ens permet comprendre millor algunes de les seves accions un cop establert al tron imperial. Yohannes IV era prou conscient de les ambicions del jove rei i es propos mantenir-lo a ratlla. Els anys en que l'antic senyor del Tigr gaudeix de major estabilitat giren entre 1878, quan sotmet a

Menelik, i el febrer de 1885 quan els italians s'estableixen a Massawa.Yohannes s el primer emperador en tres segles que governa lextens territori que va des del Tigr fins Gurage. Beffana, esposa del rei de Shoa, l'animava a alar-se contra Yohannes mentre conspirava conjuntament amb un alt crrec, Mardazmach Haile, per a poderar-se del petit regne. Menelik comena per saquejar Gojjam , defensada per Ras Adal. Finalment, Menelik aconsegu recuperar el poder a Shoa Desprs, Menelik es despla a la frontera amb Wollo per fer front a una rebelli antishoana. Es podria dir que la poltica expansionista de Menelik aviat top amb els interessos de Yohannes IV. El rei no ordena la mobilitzaci de tropes contra l'Emperador fins el 2 de febrer de 1878, a travs d'un edicte (awaj). Tanmateix un cop l'exrcit de Yohannes havia penetrat en terres shoanes, les forces estaven molt igualades. Desprs d'alguns enfrontaments lleus, es comprovava la necessitat d'una mediaci de l'esglsia. Finalment, Menelik triava el que de moment s la millor opci tctica, sotmetre's a l'Emperador. L'acord es signa a Wadara el 20 de mar de 1878. Els aspectes ms importants de l'acord incloen un tribut semestral, l'assistncia militar a l'Emperador en cas de necessitat i la uniformitat religiosa en favor del dogma de Qarra Haymanot (adoptada tamb per l'Emperador). A ms a ms, es definien explcitament les fronteres de Shoa i Wollo romania sota el contol de Menelik. Per el ms important de l'acord de Wadara no s el seu articulat, sin els actes pblics de submissi i d'acceptaci mtua que se'n seguiren: El 20 de mar mateix se celebr una cerimnia de submissi en la qual Menelik aparegu pblicament amb el cap cot davant Yohannes, seguit dels seus dignataris i d'una escorta de 25,000 homes. Menelik duia una roca lligada al coll. Yohannes, en canvi rebia el seu formidable i alhora venut enemic vestit esplendorosament. Acabava la independncia shoana, per Menelik seria reconegut com el ms poders dels seus sbdits. L'entrada de Menelik a la tenda imperial fou precedida de 12 salves de can. A l'interior de la tenda, els dos homes forts d'Etipia intercanviaren regals i Yohannes ofer a Menelik coronar-lo com a negus. Aquesta segona cerimnia se celebr el 26 de mar. Aquesta vegada, dins la tenda imperial, es significativa la presncia de dos trons, un lleugerament superior a l'altre en alada. Sobre una taula hi ha una corona, vestits reials vermells i un ceptre. Al costat de la taula hi havia els regals que lemperador tenia disposats per Menelik: Quatre canons, diversos centenars de rifles Remington i munici. Menelik entered the coronation tent, kissed hands and all participants and observers took their places. Yohannes declared that hitherto his imperial predecessors had named agents for Shoa who neither carried the name nor the quality of king. Today he wished to show Menelik a special mark

of affection and recognition by conferring on him the title, insignia and authority of king of Shoa, subservient only to the imperial crown.[9] Cal afegir que quan Yohannes va rebre el primer pagament del tribut imposat a Shoa va exclamar Only today am I...Emperor.[10], tan important era per ell la submissi de Menelik. La manera com el protocol es fa visible en les dues cerimnies, tant la de submissi com de coronaci de Menelik, suggereix un llenguatge especfic per a la iconografia del poder. Elements tradicionalsvestits, ceptre, corona, tron- es combinen harmoniosament amb elements moderns, armes de foc, per exemple. La presncia dels alts dignataris i el paper que sels ha designat estableix una jerarquia que de va ms alt a ms baix partint de lemperador, al rei, als caps provincials i dignataris i finalment, al poble. Aix Menelik nicament reconeix per damunt seu el negusa nagast, el rei de reis. El Concili de Boru Meda (a la regi de Wollo), el mateix 1878, evidenci la preeminncia en matria religiosa de Yohannes. A Boru Meda la doctrina dels dos naixements ( Kara Haymanot o Qebat), recolzada per Yohannes i alguns lleials seus s'imposava a la dels Tres naixements ( Sost Lidat). Els defensors dels Tres naixements, particularment els frares de Debra Libanos, aviat foren silenciats. El debat teolgic prov del segle XVII, per a la fi, el debat sobre la naturalesa del naixement de Crist esdevenia una qesti de poder, essencialment del poder temporal. Soblig tant als assistents com als no assistents a donar la seva conformitat al corrent oficial. Es donava tres anys per adherir-se als pagans, dos als musulmans i un als cristians que shavien declarat partidaris de la doctrina Sost Lidat. El fervor uniformitzador de Yohannes te diverses vessants. Poc desprs, els missioners catlics foren expulsats. Seguint ordres de Yohannes, Menelik hagu de deportar el seu amic i confident, el cardenal Gugliemo Massaja. A ms a ms, en les seves expedicions, cap al nord-est, vers el Sudan niltic, lemperador duia a terme conversions foroses en massa. El reconeixement mutu dambds poderosos proporcionava a Yohannes la consolidaci dels seus dominis, tot reforant el nord. Menelik obtenia la possibilitat destendre els seus dominis cap al sud, ara de forma inqestionable: Els seus dominis creixen envers el sud, amb diverses campanyes a la regi de Gibe, conquerint Arussi i Wallaga (1886) i finalment la ciutat-estat de Harar (1887). El govern militar de Harar ser pel seu cos Balambaras Makonnen (pare de Haile Sellassie I). La importncia de Harar s crucial per lobjectiu de Menelik, ja que proporciona a Menelik una sortida al mar i un mitj dobtenir armes, armes que ben aviat Menelik es disposa a utilitzar contra Yohannes. Tot i aix, l'emperador s conscient que Menelik sest fent molt poders i el 1881 promou Ras Adal a la posici de negus Takla Haymanot de Kaffa i Gojjam.

Com ja hem vist, el 1888 Yohannes orden a Menelik que acuds com a refor de Tekla Haymanot per frenar els atacs contra els mahdistes a Begemdir i Gojjam. Menelik arriba quan els mahdistes ja shan retirat. Ara b, Tekla Haymanot i Menelik, antics enemics fan ara una aliana secreta contra lemperador. Des de 1885, Yohannes comenava a sospitar de la lleialtat de Menelik, es va convncer que conspirava amb senyors regionals i amb els italians, els quals prenien posicions a Eritrea. s possible que la resistncia de Menelik a trobar-se amb Yohannes, per exemple en tornar de Debra Tabor el mar de 1888 hagus fet recelar a lemperador. Per una trobada com aquesta suposava per Menelik repetir el protocol de submissi. La mort del fill gran de Yohannes ( Ras Araya Sellasie) i la seva prpia posici de fora en aquests moments lanimen a mobilitzar els seus sbdits (finals de novembre de 1888) en una declaraci de guerra oberta. Disposat a castigar a Menelik, el gener de 1889, Yohannes creua el riu Abbay, per davant de la forta resistncia dels shoans, retrocedeix i se'n va a lluitar contra els Mahdistes. La batalla de Mettema (Qallabat), en la ruta cap a Ondurman, la capital dels mahdistes, deix sense cap la corona etop. A la mort de Yohannes, al mar de 1889, Menelik II vei la oportunitat que duia esperant, primer de fer-se reconixer com a nic candidat viable al tron imperial i ms tard, de consolidar-se com a tal. Conclusions. El marc de referncia dels imperialismes en competncia (europeus com Itlia, Anglaterra i Frana o extra-europeus com Etipia i Egipte) permet establir un quadre prou complet del regnat de Yohannes (1872-1889). Les successives topades amb els egipcis, els italians i els mahdistes fan palesa la rivalitat entre aquestes forces aix com la importncia estratgica del Nil i el Canal de Suez com a portes del Mar Roig. Podem concloure que en l'administraci de les diferents provncies i territoris permetia un alt grau de decisi a la noblesa regional, especialment si parlem de Menelik, Ras Alula o Takla Haymanot, sempre i quan es complissin escrupolosament una srie de requisits bsics (submissi explcita dels subordinats, uniformitat religiosa, regularitat del tribut). Pel que fa al seu fervor religis; Yohannes evidenci en nombroses ocasions la seva intransigncia tant sobre la nombrosa poblaci musulmana, com sobre els adherents als tres naixements (Sost Lidat). En aquest sentit, Menelik es mostraria molt ms realista.

Bibliografia. ADHANA MENGESTAB; Yohannes IV and Keren a Taddese Beyene, Richard Pankhurst i Shiferaw Bekele (eds.); Kassa and Kassa. Papers on the Lives, Times and Images of Twodros II and Yohannes IV (1855-1889). Addis Abeba University, Addis Abeba, 1990 (pp. 247-252). AKPAN, M.B. ,Liberia y Etiopa, 1880- 1914: La supervivencia de dos estados africanos en A. Adu. Boahen (dir) Historia General de Africa, vol VII Africa bajo el dominio colonial (1880-1935) , Tecnos/Unesco, Madrid, 1987, pp. 275-308. BAIRU TAFLA, Chronicle of Yohannes IV, Franz Steiner, Wiesbaden, 1977. HAGGAI ERLICH; Ras Alula, a Political Biography, Ethiopia and Eritrea, 1875-1897, Red Sea Press, Trenton, NJ, 1996. MORDECHAI ABIR; The Origins of the Ethiopian-Egyptian Border Problem in the Nineteenth Century; Journal of African History (1967), vol. VIII, N 3, pp. 449-60. PANKHURST, R. Foreign Educated Ethiopians in Ethiopian Service at the Time of Ats Yohannes en Taddese Beyene, Richard Pankhurst i Shiferaw Bekele (eds.); Kassa and Kassa. Papers on the Lives, Times and Images of Twodros II and Yohannes IV (1855-1889). Addis Abeba University, Addis Abeba, 1990 (pp. 253- 271). SHIFERAW BEKELE, Kassa and Kassa, the State of their Historiography a Kassa and Kassa. Papers on the Lives, Times and Images of Twodros II and Yohannes IV (1855-1889). Addis Abeba University, Addis Abeba, 1990. ZEWDE GEBR SELLASSIE; Yohannes IV of Ethiopia, a Political Biography, Clarendon Press, Oxford, 1975.

[1] Napier li entreg armes pesants, mosquets i municions per valor d'unes 500,000 lliures esterlines, beneficiant aix a
Kassa per damunt de la resta de candidats a la successi. [2]

Un abun fa en lesglsia (ortodoxa) etop la funci de bisbe. Lechege era tamb un alt crrec

esglesistic; en aquest cas abat del monestir de Dabra Libanos (nord de Shoa).
[3] Adhana [4] [5] [6] [7]

Mengestab (1990: 249).

Gordon, citat per Harold G. Marcus , 1975:78. Shiferaw Bekele, 1990: 321. Marcus, ibid, 81-82. Haggai Erlich, 1996: 116.

[8] [9]

Marcus, 1975:56. s possible que el fort tribut imposat a Menelik hagus esperonat encara ms la cursa del negus

de Shoa per incorporar nous territoris.